l'art,testimoni del naixement d'un esport · 2017. 12. 18. · amb un desplegament...

153

A P U N T S . M E D I C I N A D E L ’ E S P O R T . 2 0 0 7 ; 1 5 5 : 1 5 3 - 8

Q U A N L ’ E S P O R T E S D E V É A R T

Des de fa molts anys hem dedi-cat una atenció especial a la relació del'artista amb l'esport i amb la creaciód'obres consagrades als esdevenimentsesportius. Podríem dir que les realitza-cions més sinceres entre les produccionsde temàtica esportiva són aquelles enquè la inspiració arribà a l'artista per lacontemplació de situacions plàstiquesartístiques produïdes per la mateixa acti-vitat física. Menys espontànies són lesproduccions promogudes per l'existèn-cia de fets esportius de més o menys im-portància o per encàrrecs que de vegadespoden ser, fins i tot, massa específics. Iés més estrany que l'artista pinti l’esportsense saber que ho fa, perquè la inspira-ció li arribi per circumstàncies de l’am-bient. Aquest és el cas de l'abundantíssi-ma creació pictòrica, en diferents llocsdel planeta, que té com a denominadorcomú l'existència de paisatges nevats igelats. Aquesta situació comporta lapresència gairebé constant de personat-ges que, amb finalitats diverses en prin-cipi no esportives, llisquen sobre el te-rreny congelat. D'aquesta manera l'artesdevé testimoni del naixement d'un es-port: el patinatge sobre gel.

El patinatge s'inventa semblantmenta l'esquí, per la necessitat que té l'homede desplaçar-se per una superfície hostil.Esquís i patins sobre gel van néixer alho-ra i en àrees geogràfiques molt sem-

blants, per bé que en terrenys molt dife-rents, muntanyosos i nevats els primers ien llocs ventejats damunt de llacs, rius ibassals els segons. Els patins, que inicial-ment van ser elements que facilitaven eldesplaçament individual, la caça i el fetdel transport, a poc a poc, amb el pasdels segles van perdre el seu sentit pràc-tic, i finalment es van estructurar i vancodificar com a esport en la segona meitat del segle XIX. Van ser l'origen de molts esports basats essencialment al gel.

Els primers patins de gel estaven for-mats per ossos d'animal (especialmenttíbies de ren, ant o bou, partides longi-tudinalment i polides) que s'untavenamb greix i exigien que l'individu utilit-zés un pal per mantenir-se dret i poder-se empènyer. El patí es lligava als peusamb tires de pell animal. Arqueològica-ment, s'han trobat abundants patins degel a Bjoko (Suècia), que es creu que da-ten de l'any 1000 aC, i en ciutats de lamar Bàltica, a Escandinàvia, Dinamarca,repúbliques bàltiques i del Nord-est deRússia. També s'han fetes troballes a laXina, a Sibèria i a Amèrica del Nord.Amb l'arribada del ferro, a Escandinàvias'utilitzaren fulles de metall a partir delsegon segle abans de Crist, malgrat quedurant molt temps es va continuar ambels patins d'os. Més endavant, la fullametàl·lica es va muntar sobre una base

L'art, testimoni del naixement d'un esportRAMON BALIUS I JULI

Documento descargado de http://www.apunts.org el 31/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.

de fusta, lligada a la sabata mitjançantuna tira de cuir, i cap als segles XIII i XIV

els holandesos van incorporar-hi verita-bles fulles d'acer que hi facilitaven elsmoviments i l'equilibri i van permetreabandonar els pals de propulsió.

En la propagació i extensió del pati-natge van tenir un paper principal els ví-kings. A partir dels seus territoris escan-dinaus, van endinsar-se, com assenyalael mapa adjunt (fig. 1), a Anglaterra,França, Holanda, Alemanya, Suïssa itota la vall del Danubi. A ciutats d'Islàn-dia, de Normandia i en determinadesparts d'Escòcia on els víkings es van ins-tal·lar d’una manera estable, hi utilitza-ven els patins com a mitjans de trans-port, de caça i fins i tot amb una finalitatguerrera. En alguns d'aquests llocs, la ce-lebració de jocs esportius va tenir granacceptació durant l'edat mitjana.

La primera vegada que es fa esmentconcret dels patins de gel és en una bio-grafia de Thomas Beckett escrita pelclergue William Fitzstephen aproxima-dament l’any 1180. En una descripcióde Londres inclou una activitat popular:

“Quan el gran bassal que voreja les mu-ralles del Nord de la ciutat està glaçat,molts grups de joves s’hi dirigeixen perjugar sobre el gel. Alguns tenen més ha-bilitat a l'hora de gaudir-hi: equipen elsseus peus amb os de tíbia d'animal lligata la part inferior del seu calçat, i fan ser-vir pals reforçats amb punta de metallque intermitentment empenyen contrael sòl, i així s'impulsen tan suaumentcom un ocell volant o un dard de balles-ta. Però de vegades dos d'ells, posats d'a-cord, carreguen l’un contra l’altre des dedireccions oposades alçant els pals i col-pejant-se. Un o tots dos cauen, no passense lesionar-se, perquè, quan cauen,l'impuls els arrossega durant una bonadistància i pateixen doloroses esgarrapa-des i ferides en qualsevol part del capque toqui el gel. Sovint també es tren-quen un braç o una cama.”

El document gràfic més antic referita escenes de patinatge es va presentar el1498 en forma d'una talla esculpida perJohannes Brugman, en la qual es repre-senta la caiguda fatal que va tenir la joveLidwina de Sheidam (Holanda) l'any

1395 (fig. 2). L'obra de Brugman vamotivar que cent anys després de passarl'accident es popularitzés la llegenda deLidwina. Ella era una nena de setze anysmolt devota, pràcticament dedicada aDéu. El 1395 uns amics la van convidara patinar. Mentre eren patinant, el llacglaçat es va trencar i Lidwina es va tren-car sis costelles, i va quedar paralítica persempre més (probablement va tenir unafractura vertebral amb afectaciómedul·lar). Després va tenir visions i seli van atribuir diversos miracles. La sevatomba va ser un lloc de pelegrinatge. El1890 va ser canonitzada pel papa LleóXIII, i el 1944 va ser declarada patronadels patinadors.

Flandes i Holanda són els països eu-ropeus on més ràpidament es va produirel desenvolupament del patinatge. Espe-cialment freds van ser els hiverns delsanys 1600 i 1700, que a més van ser mésllargs del que fins aleshores havia estathabitual. Els historiadors van anomenarel primer quart del segle XVII “la petitaedat del gel”. Gel i neu cobrien camps iciutats, els canals i els rius es glaçaven i


154


Figura 2 Johannes Brugman: Accident de Litwina.Figura 1 Propagació dels víkings per Europa.

Territoris víkings


155



bloquejaven una activitat tan importantcom el transport fluvial, fonamental pera l'abastament de les poblacions. El pati-natge sobre gel va constituir unexcel·lent mitjà de transport durant l’hi-vern, i durant molts segles va ser un ele-ment essencial en el funcionament delsmercats. Ja hem assenyalat que la quali-tat dels patins millorava, ni que fos len-tament. Aquestes circumstàncies am-bientals van motivar els pintors aplasmar allò que succeïa al seu entorn:paisatges nevats, canals gelats i escenescostumistes amb patinadors. Va ser unaactivitat molt popular per a rics i pobres,pagesos i aristòcrates, de totes les edats isexes. Amb una certa freqüència es po-dien veure trineus tirats per bonics ca-valls i al seu costat vilatans dins una cai-xa de fusta tirada per un ase o per unhome. Segons Soraya Cartategui, men-tre que els paisatgistes flamencs eren re-coneguts per la seva tècnica acadèmica iperfecta i pel fet de treballar general-ment a l'interior del seu taller, els holan-desos més naturalistes pintaven escenesreals dels seus pobles o de la rodalia.

A Flandes, sota la influència de Hie-ronymus Bosch, conegut també com elBosch (1453-1516), Pieter Brueghel elVell (1525-1569) va ser l'autor de dues

obres cabdals en aquest terreny, com sónPaisatge hivernal amb patinadors i tram-pa per a ocells (1565) (fig. 3) i Caçadors ala neu (1565) (fig. 4), aquesta últimaamb un desplegament extraordinari depatinadors. En el famós tríptic Jardí deles Delícies (1503-1504) del mateix Bos-co, a la zona mitjana del panell dret espoden veure unes figures nues que esdesplacen sobre trineus ben estranys so-bre una fina capa de gel esquerdat. Pie-ter Brueghel el Jove (1564-1638) és au-tor de l’anomenat Paisatge nevat (fig. 5),obra que per a alguns és còpia d'un olique el seu pare havia pintat el 1565. Al-tres pintors flamencs destacats ambcomposicions de paisatges amb neu, geli patinadors van ser Jacob Grimmer(1525-1590) (fig. 6), Adam van Breen(1590-1645), Isaac van Ostade (1621-1649), Jan Abrahamsz Berstraten(1627-1666) i Anthony Berstraten(1639-1665).

En un important estudi sobre el Se-gle d'Or de la pintura holandesa, l'es-mentada Soraya Cartategui explica queDavis Vinckboons (1576-1632) i Gillisvan Coninxloo (1544-1607) van ser dospintors flamencs exiliats a Holanda quevan transmetre la seva tècnica a artistesholandesos del segle XVI, com Hendrick

Avercamp (1585-1634) (fig. 7), Esaiasvan de Velde (1587-1630) (fig. 8), JanJosephsz van Goyen (1596-1654) i Ba-rend Avercamp (1612-1679) (fig. 9). Enles seves obres van representar nombro-sos paisatges hivernals amb profusió depatinadors en les més diverses situa-cions. El segle XVII s'amplia extraordinà-riament el nombre de paisatgistes quevan tractar la temàtica hivernal. Així,Aert van der Neer (1603-1677) (fig.10), Jan van Capelle (1626-1679), Salo-mon Jacobsz van Ruysdael (1600-1670)(fig. 11) i els denominats “italianit-zants”, com Jan Asselini (1614-1652),Nicolas Berchem (1620-1683), WullemSchellinks (1627-1678) i Heinrich Wil-helm Schweickardt (1746-1797) (fig.12). En moltes d'aquestes composicionshivernals es combinava harmònicamentla topografia del paisatge i de les ciutats.De vegades, uns edificis o una església esveien llunyans sobre una elevació del te-rreny, mentre que el primer pla del qua-dre representava un camp gelat obert,ple de patinadors en situacions distintes,generalment treballant.

Mentre que als Països Baixos el pati-natge era considerat apropiat per a totesles classes socials, en altres zones d’Euro-pa la participació era més limitada a les

Figura 3 Brueghel el Vell: Patinatge hivernal ambpatinadors i trampa per a ocells.

Figura 4 Brueghel el Vell: Caçadors a la neu.


nivells elevats. Així, a Anglaterra, cap alsegle XVII, es podia veure l'aristocràcialliscant pels canals gelats amb perruquesempolvorades i vestits rígids de brocat.Els Estuard, família real escocesa, es vanexiliar a Holanda durant la dictadura de

Cromwell, i hi van descobrir el patinat-ge. Quan van tornar al seu país el 1660,l’hi van introduir i ben aviat va adquirirtal importància que el 1742 es va fundara Edimburg la primera associació oficialde patinatge del món. El 1784 Sir

Henry Raeburn (1756-1823), aficionata l'esport i a l'exercici físic, va pintar elquadre El reverend Robert Walter pati-nant al llac Duddingston. Aquesta figurade patinador es pot contemplar en laportada d'aquest número.


156


Figura 6 Jacob Grimmer: Hivern.

Figura 8 Esaias van de Velde: Canal gelat.

Figura 10 Aert van der Neer: Escena d'hivern ambpatinadors sobre un riu glaçat.

Figura 9 Barend Avercamp: Escena de patinatge.

Figura 7 Hendrick Avercamp: Escena de gel.

Figura 5 Brueghel el Jove: Paisatge nevat.


A França el patinatge havia tingutun paper important a la cort de LluísXVI, de la qual s'explica que Maria An-tonieta l'havia practicat cap al 1776. Elpintor naturalista holandès Johan Bart-hold Jongking (1819-1893), que des del1846 vivia a París i era considerat unprecursor de l'impressionisme, haviapintat una obra titulada Patinadors. Ésmolt conegut i valorat el quadre de l'im-pressionista Pierre-Auguste Renoir(1841-1912), realitzat el 1868, titulatPatinadors al Bois de Boulogne (fig. 13).També aquesta temàtica va inspirarl'impressionista i fauvista Louis Valtat(1869-1952), autor el 1900 de la pintu-ra Patinadors d'hivern. El Jardí del Petit

Trianon de Versalles. Probablement elspatinadors protagonistes d'aquestesobres es movien aquests anys més permotivacions de recreació que per neces-sitats de locomoció o de treball.

Thomas Birch (1779-1851) va serpossiblement el primer pintor nord-americà que va crear escenes de paisatgesnevats a l'estil holandès i que va influiren nombrosos artistes anteriors a la Gue-rra de Secessió. Així, George Henry Du-rrie (1820-1863), Thomas Doughty(1793-1856), Regis François Gignoux(1816-1882), Asper F. Cropsey (1823-1900) i Frederic E. Church (1826-1900), tots tenen en la seva obra escenesde gel i neu. Després de la guerra civil el

patinatge va guanyar popularitat als Es-tats Units com a motiu d'entretenimentesportiu. El 1878, John O’Brien Inman(1828-1896) va pintar l'oli Patinant a lallum de la lluna-Central Park, la Terras-sa i el Llac (fig. 14), tot reflectint l'e-xistència d'un públic que aprofitava lescaracterístiques ambientals d'un espaiper practicar-hi un veritables esport queper aquells anys començava a organitzar-se a Nord-amèrica. A Nova York el pati-natge es practicava a Central Park, llocque durant la nit estava il·luminat ambreflectors de calci i on fins i tot una bolavermella penjada d'una torre assenyalavaen quin moment el gel estava en condi-cions de duresa idònia per patinar. En la

157



Figura 11 Salomon Jacobsz van Ruysdael: Escena d'hivernamb patinadors davant d'una ciutat.

Figura 13 Pierre Auguste Renoir: Patinadors al Bois deBoulogne.

Figura 12 Heinrich Wilhelm Schweickhardt: Patinadorssobre un canal gelat.

Figura 14 John O’Brien Inman: Patinant a la llum de lalluna.


seva popularitat va tenir una gran in-fluència la participació activa de les do-nes i la qualitat dels patins. Fins alesho-res els passeigs femenins eren lents ielegants, però el patinatge els va propor-cionar la possibilitat de fer-los ràpida-ment i vigorosament sense perdre l'e-legància.

És espectacular la gran quantitat d'o-bres pictòriques, especialment als PaïsosBaixos i en determinats ambients, enquè el patinatge era protagonista d'unaactivitat absolutament necessària per a lavida diària dels habitants d'aquells po-bles. Entre els segles XIII i XVIII, en prin-cipi cap dels personatges pensava en es-port, però era previsible que a poc a poc,en llocs i circumstàncies diferents, sorgís

i es desenvolupés l'esperit competitiu in-nat en l'espècie humana. Pensem queaquesta “multitud artística” és i serà irre-petible, i que avui el patinatge sobre gelno sembla un esport apte per a la pintu-ra. Les tècniques fotogràfiques poden serelements excel·lents per a la plasmaciód'esdeveniments concrets protagonitzatsper uns quants patinadors. Hem de feruna excepció esmentant una obra es-cultòrica que creiem que és única. Ensreferim a l'artista d'Olot Rosa Serra, queel 1994, per completar la “Suite Olím-pica” del Comitè Olímpic Internacio-nal, va fer sis extraordinàries obres: Ho-quei sobre gel, Patinatge artístic sobre gel,Curling, Patinatge de velocitat sobre gel,Luge i Bobsleigh.


158


Bibliografia

Ice based sports: common origins, contras-

ting diffusion. Disponible a: www.olym-

pic.org/common/asp/download_report.a

sp?file=en_report_664.pdf&id=664

Ice skating. Disponible a: en.wikipedia.org/

wiki/Ice_40k

El arte y los inviernos en el siglo de oro ho-

landés. Disponible a: 3.229.167.47/…/

01/2006&sector=NO1&descsector=&pa

gina=1&n=1-11k-


l'art,testimoni del naixement d'un esport · 2017. 12. 18. · amb un desplegament...

Documents