4gener 2009de Son Llàtzer

papers

urant l’any 2008 l’Hospital Son Llàtzer ha continuat mostrant uns indicadors d’activitat—tant de quantitat com de qualitat— d’un nivell molt alt. Son Llàtzer continua essent efi-cient en l’ús dels seus recursos i és un centre amb indicadors molt bons pel que fa a la

mortalitat i a la morbilitat; és a dir: els malalts reben tractament amb més èxit que en altres hospitals.

El I Fòrum de Reflexió Son Llàtzer, que va tenir lloc el mes de maig de l’any passat al convent deSon Bono (Gènova), ja ha donat els primers resultats: un grup de treball liderat per Lluís Masmiquel,director clínic de l’Hospital, va elaborar un document que ha servit de base per a la redacció definiti-va del document en què queden reflectits la missió, la visió i els valors de l’Hospital Son Llàtzer. Enl’elaboració d’aquest document han participat els directius, els caps de servei i els coordinadors.D’aquesta manera volem deixar clara la nostra vocació de servei a la comunitat i també la voluntatno solament de fer les coses bé, sinó de fer-les de manera excel·lent.

Son Llàtzer té com a objectiu principal satisfer les necessitats de salut de la població i proporcionarals seus usuaris una atenció humana i càlida. Per aquest motiu hem posat en marxa un sistema inte-grat de gestió que ens proporcionarà les eines necessàries per garantir la millora contínua, l’optimit-zació eficient dels recursos de què disposam i una protecció adient de l’entorn, tot cercant una ges-tió excel·lent.

Hi ha un grup de principis que hem definit com a fonamentals per assolir aquesta excel·lència. Coma organització, volem atendre les necessitats dels nostres usuaris i clients interns tenint en compteles seves propostes de millora amb l’objectiu que se sentin satisfets. A l’equip de persones que inte-gren l’Hospital li demanam implicació activa en les tasques de millora contínua i compromís en l’as-soliment dels objectius que ens permetran gestionar el futur del centre (cada vegada hi ha més ser-veis que s’inclouen en programes específics de qualitat i demostren de manera fefaent el seu com-promís amb l’excel·lència). Consideram també fonamental actuar de manera responsable amb elmedi ambient mitjançant la prevenció i la reducció dels efectes ambientals que generen les activitatsde l’Hospital, en relació sobretot amb el consum i amb la generació de residus. Entenem que perassolir l’excel·lència cal complir la legislació aplicable i els requisits establerts; per això estam treba-llant per obtenir el certificat ISO que ens reconegui com un hospital respectuós amb el medi ambient.

Per tant, des d’aquí vull encoratjar tots els professionals de Son Llàtzer a continuar treballant com unequip cohesionat i compromès amb la ciutadania i al servei d’una atenció sanitària especialitzadad’alta qualitat, eficient i segura per als nostres usuaris.

edit

oria

lpapers

EDITADA PERHospital Son LlàtzerCtra. Manacor, PQ 407198 Palma (Mallorca)Tel. 871 20 22 14www.hsll.es

CONSELLDE REDACCIÓ María Cano Gustavo CatalánXavier Feliu Rafael Martínez Joana MasLluís Masmiquel

COORDINACIÓJoana MasUnitat de Comunicació papers@hsll.es

COL.LABORACIONSErnesto BasauriMarc Josep Bonet Guillem López i CasasnovasGabriel FerragutMagdalena García Antoni Juan Andreu MaimóRafa Martínez

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Bartomeu Riera

DISSENY I MAQUETACIÓ Ana Torán

IMPRESSIÓGràfiques Muntaner

DIPÒSIT LEGALPM 627-2008

El Consell de Redacció dePapers de Son Llàtzer convi-da tant el personal com elspacients i els usuaris del’Hospital que enviïn els seuscomentaris o suggerimentssobre la revista. Això ens aju-darà a millorar-la.

de Son Llàtzer

D

Un impuls a la política de qualitat

sumari

3 Editorial Un impuls a la política de qualitat

4 El nostre hospitalEl jardí de les delícies

7 PrevencióSon Llàtzer, cada vegada més segur

8 OpinióLa sanitat balear encara nous reptes, per G. López i Casasnovas i G. Ferragut

10 Pacients amb nomFrancisco Moyá, ex-campió d´Europa de pesca submarina

11 Club de lecturaEls camins de la saviesa, per Antoni JuanHistoria de una supervivencia, per Magdalena García

12 EntrevistaMiquel Roca, psiquiatre

14 ReportatgeEls trastorns del son, a estudi, per Andreu Maimó

16 La sanitat al mónUn hospital oftalmológico para palestinos, per Ernesto Basauri

17 InfermeriaLa incontinència urinària té tractament

18 ServeisGinecologia atén una població de 130.000 persones

20 Notícies institucionals

22 PerfilsLola Mira, anestesióloga y estudiante de piano

23 Històries sense clínicaLa máquina teletransportadora, per Marc Josep Bonet

revista trimestral núm.4 gener 2009

Carles Ricci VoltasDirector gerent de l´Hospital Son Llàtzer

El jardí de les delíciesamadip.esment s’ocupa del manteniment.

de les zones verdes de l’Hospital.

Entre els seus clients hi ha empreses pri-vades, però la seva prioritat són els espaispúblics, on els usuaris poden veure cadadia la feina d’aquestes persones malgrat laseva discapacitat intel·lectual. Alguns jar-dins dels ajuntaments de Palma i deMarratxí, d’escoles de Palma i d’hotelstambé estan a càrrec dels treballadors d’a-madip.esment.

A les zones verdes de l’Hospital Son Llàtzercada dia se segueix més o manco una ruti-na de treball. Segons Joan Lli, un delsmonitors que sempre acompanyen els tre-balladors, quan arriben al matí el primer quefan és la neteja dels exteriors de l’Hospital,inclosos els pàrquings. Després s’ocupend’una sèrie de tasques segons la tempora-da i el temps. Així i tot, cal fer unes feinesbàsiques, com ara segar i perfilar la gespao endreçar els centres o grups de plantesque hi ha al mig de les zones verdes.

Joan Lli explica que cadascun dels jardinersdu a terme tasques segons les seves capa-citats; així, alguns es dediquen només a laneteja o a carregar branques a la furgonetai d’altres fan feines més complexes. “Elsmonitors sabem què podem demanar acadascun i quines són les seves possibili-tats”, explica Lli.

José Bernardo té 38 anys i és un dels tre-balladors més veterans a l’Hospital, ja quefa quatre anys que hi fa feina. “Treballaraquí és molt més entretingut que fer-ho aqualsevol altre lloc, perquè veig passar mésgent, sobretot al·lotes”, assenyala en to debroma. Afirma que prefereix treballar a l’aire

lliure i en una cosa que ja sap fer, que domi-na. “Haver d’aprendre una feina nova nom’agradaria, em posaria nerviós”, matisa.

Verónica Nadal, de 19 anys, és una de lesdues al·lotes que treballa habitualment alsjardins de Son Llàtzer. Diu que li agradaaquesta feina i que no troba que sigui feixu-ga, tot i que també afirma que és molt mésagradable treballar a la primavera.

224

el n

ostr

e ho

spit

al

No és el jardí de les delícies amb les fan-tasies del Bosch, però està net, endreçati ben cuidat. No debades de dilluns a dis-sabte un grup de treballadors de l’empre-sa amadip.esment en té cura. Es tractad’un equip de set persones amb discapa-citats intel·lectuals i dos monitors que s’o-cupa del manteniment de les zones ver-des de l’Hospital Son Llàtzer des que vaobrir, l’any 2001.

Els joves, que prèviament han fet un cursde dos anys d’operari de vivers i jardins,treballen sis dies per setmana. Durant sethores es dediquen a netejar els exteriorsde l’Hospital, desbrossar, podar i entreca-var, entre altres tasques. És habitual veureels joves uniformats de verd a l’exterior deles instal·lacions hospitalàries o als jardinsinteriors treballant-hi perquè tot tengui bonaspecte i faci goig veure-ho.

L’empresa amadip.esment es va crear famés de quaranta anys i pretén aconse-guir per a les persones amb discapacitatsintel·lectuals una millor qualitat de vida ila mateixa igualtat d’oportunitats que laresta de ciutadans. Per això treballa per

obtenir una alternativa de feina estableadaptada a les necessitats d’aquestespersones, que tenen més dificultats al’hora d’incorporar-se al mercat laboralordinari. A més de la jardineria, l’empresaabasta altres camps, com ara la imprem-ta i la manipulació, l’agricultura, la netejai el manteniment, la cuina i la restauració,i la gestió d’una botiga de productes eco-lògics.

Les persones que treballen a l’empresahan demostrat que estan capacitades nosols per mantenir un jardí, sinó per fer-locréixer del no-res, resoldre-hi els imprevis-tos, modificar-lo i adaptar-lo a unes neces-sitats canviants, enfrontar-se amb èxit ales inclemències climàtiques, etc.

Tot i que els jardins de Son Llàtzer novaren ser projectats per amadip.esment, laDirecció de l’Hospital ha escoltat les pro-postes dels seus experts i ha donat suporta les seves idees; això ha fet que leszones verdes siguin cada vegada méssostenibles, cosa que vol dir que costenmenys de mantenir i que consumeixenmanco aigua.

Set

persones

amb

discapacitats

intel·lectuals

treballen

sis dies

per setmana

Més de 67.000 m2 de zona verda Zones de jardí amb gram 14.975 m2

Zones de jardí amb Frankenia 10. 027 m2

Zones de jardí amb terra llaurada 4.804 m2

Jardins interiors 1.490 m2

Zones seminaturals 36.500 m2

Més de 300 arbres en escocells

7

L’Hospital Son Llàtzer, conscient de lanecessitat de prevenir eventuals situacionsque posin en perill el seu personal dinsl’àmbit hospitalari, ha adreçat els seusesforços a posar en marxa una sèrie demesures entre les quals destaquen l’aug-ment del nombre de càmeres de vigilància ide botons de pànic als controls d’infermeria,cursos de formació per prevenir agressionsi l’increment de la freqüència de les rondesdel personal de seguretat.

L’Hospital disposa de tres instruments pertreballar per a la seguretat del seu personal:el Servei de Riscs Laborals, que s’ocupad’investigar, executar i avaluar les accionspreventives; el Comitè de Seguretat i Salut,òrgan paritari format per representants delstreballadors i de la direcció; i quatre grupsque treballen amb l’objectiu d’estudiar i pro-posar mesures para la prevenció de riscs.

Per millorar la seguretat, s’han format lescomissions d’Administració, d’Urgències,de Psiquiatria i d’Hospitalització, cadascunade les quals està formada per personal deprevenció, infermeria, manteniment, segu-retat, direcció i representants dels serveisimplicats. Precisament de la tasca i del con-sens d’aquests grups han sortit mesuresque l’Hospital ha aplicat i desenvolupat peraugmentar la seguretat del personal hospi-talari contra possibles agressions. Enaquest sentit, s’ha incrementat el nombrede càmeres de vigilància i s’han protocol·lit-zat les situacions en què han d’intervenir lesforces de seguretat. També s’han fet cursosde formació per al personal hospitalari pertal d’aprendre a afrontar situacions conflicti-ves. Així mateix, s’han instal·lat pantalles al’àrea de Consultes Externes que informensobre el número de consulta del metge.

Al marge d’aquestes mesures, cada grupde treball ha proposat accions concretesper a la seva àrea, alguna de les qualsja s’han duit a terme. És el cas de laComissió d’Hospitalització, que hademanat que s’augmenti el nombre derondes de seguretat a les plantes, quees limiti l’accés nocturn dels familiarsdels pacients, que es canviï el model detargetes d’identificació dels professionals,que es col·loquin cartells a les habita-cions amb les normes bàsiques queels usuaris han de seguir i que esmodifiqui la guia del pacient per inclou-re-hi els drets i els deures dels pacients.

La Comissió d’Urgències ha acordat ques’instal·lin botons de pànic a la zona deCrítics, al box de Psiquiatria i als despatxosde consulta, i biulons a les sales de triatge.L’accés a la Unitat de Curta Estada nomésés possible mitjançant el lector de targeteso la identificació verbal a través del porterautomàtic. També s’han col·locat càmeresals boxs d’aïllament, a l’entradad’Urgències i a la sala d’espera.

La Comissió de Psiquiatria ha treballatperquè cada treballador del servei disposid’un botó de pànic personal, inclòs el per-sonal de neteja. S’ha modificat el controld’infermeria perquè resulti més fàcil actuaren cas d’emergència, i als despatxos deconsultes s’ha obert una sortida alternati-va. Les actuacions demandades per laComissió d’Administració es refereixen,entre d’altres, a l’augment del personal decitació —la qual cosa reduirà el tempsd’espera dels usuaris— i a la programacióde més rondes de seguretat a la zona deboxs d’admissió central, als mòduls deconsultes externes i als gabinets.

Son Llàtzer, cada vegada més segur

prevenció

El personal

hospitalari

ha fet cursos

de formació

per actuar

en situacions

conflictives

22239

El grau més alt de desenvolupament eco-nòmic i la corresponent millora de les condi-cions i de les expectatives de vida de la ciu-tadania de les Illes perfilen els factors dedemanda, que alhora incideixen de manerasignificativa en l’oferta de serveis. Aquestmajor desenvolupament situa la salut comuna de les prioritats de la ciutadania, queexigeix serveis de qualitat i una àmplia car-tera de noves prestacions. La sostenibilitatdel sistema sanitari públic depèn en granmesura de com es prioritzin els serveis queaquest pot oferir i els mecanismes de finan-çament i racionalització de la despesa ques’estableixin per fer front a l’augment dedemanda descrit.

Cal tenir en compte en aquest context lasituació actual de contenció de la càrregafiscal, dit en altres termes, la restricció en elfinançament a càrrec dels pressupostospúblics. Així, és previsible que la despesasanitària total augmenti, però és dubtós queel finançament públic ho pugui fer al mateixritme mitjançant increments de la pressiófiscal. Tenim una sanitat que intenta respon-dre a les demandes, a les aspiracions i a lesvoluntats d’una societat desenvolupadacom la nostra —i d’aquesta manera medi-calitzada i sobreconsumidora—, que cercaen els guariments de la salut allò que ja notroba en la metafísica.

Això genera unes necessitats de despesaque el finançament públic no pot assolir ique ni en el millor dels casos ha estat capaçde regionalitzar els recursos al nivell mitjàper capita del conjunt de l’estat espanyol.Per tant, el sistema públic no té capacitatper respondre a la demanda expressada.Com més desenvolupament, més despesa,aquí i a qualsevol país occidental. Però

notau que el quedeim és despe-sa, no finança-ment públic. En

efecte, en la mesuraque una societates desenvolupa i

aspira a trobar en elsistema sanitari

alguna cosamés que l’es-

forç curatiu,

sinó també el de cuidar, el pal·liatiu, el con-fort, la qualitat de vida, etc., s’hauria d’espe-rar que el finançament públic coactiu per-dés pes a favor d’altres modes de finança-ment, més lligats a l’usuari que no al contri-buent. Efectivament: en algun moment calparlar de copagaments. No és la fórmulaideal; al nostre entendre, seria millor que elsistema públic fos capaç de concentrar elsseus recursos coactius i solidaris en lesprestacions de cost-efectivitat provat i quedeixàs la resta a assegurament comple-mentari. Una prima per aquestes altresprestacions sempre és més solidària que elpagament directe, incloses les primes priva-des (!): pagades a començaments d’any,sovint per individus sans, queden a disposi-ció de la resta de col·lectius si no ha calgutconsumir-ne els serveis.

Però bé: si el sector públic és incapaç d’es-tablir un catàleg efectiu de prestacions, si elsnostres polítics prefereixen mantenir l’en-gany de l’universalisme de tot per a tothom ide la millor qualitat i la cultura ciutadana imediàtica ho aplaudeix, de moment no tocacap altra medicina que els copagaments, abarrejar en els diferents consums.

Fins ara, les insuficiències de la sanitatpública balear i la major capacitat econòmi-ca dels usuaris potencials han explicat l’ele-vada demanda que el sector privat té a lesIlles (l’any 2006, el 26 % de la població teniacobertura privada, la taxa més alta de totl’estat). Aprofitant l’extensió i l’arrelamentdel sector privat, l’establiment de mecanis-mes de col·laboració entre ambdós sectorssota un encaix clar i estable podria oferiroportunitats de millora en la direcció apun-tada abans —i, per tant, en la qualitat de laprestació dels serveis i en el rendiment delsdos sectors— i revertiria globalment en l’es-talvi de recursos. La manca de professio-nals sanitaris i com una oferta formativapròpia pot solucionar aquest dèficit sóntambé qüestions que s’hauran d’abordar ique reflecteixen, només en part, la proble-màtica sobre la planificació en un sector tandinàmic i expansiu com el sanitari. Feina,doncs, no en manca.

Guillem López i CasasnovasGabriel Ferragut

Universitat Pompeu Fabra i Centre de Recerca en Economia i Salut

“El sistema

públic

no té

capacitat

per

respondre

a la

demanda

expressada”

opin

ió

“La ciutadania

exigeix

serveis

de qualitat

i noves

prestacions”

8

La sanitat balear encara nous reptes

Guillem López i Casasnovas i Gabriel Ferragut, ambdós professors de laUniversitat Pompeu Fabra, fan una reflexió sobre el desajust que hi haentre la demanda de serveis sanitaris i la manca de recursos públics, i

plantegen una sèrie de reptes de futur

La creixent importànciadel sector sanitari, reflecti-da en la tendència incre-mental del pes que repre-senta en l’economia i enels pressupostos públics—i també en el volumrelatiu de despesa que hidediquen les llars—, faque ben valgui aquestareflexió.

Són diversos els factorsi els col·lectius que inci-

deixen en la configuracióque els sistemes de salut assoleixen encada moment i que afecten el rendimentdels seus serveis. Per això l’adequaciód’aquests als nous reptes demogràfics itecnològics requereix una perspectiva inte-gral, en què a més de l’anàlisi parcialsobre les casuístiques específiques queafecten el sector es prenguin en conside-ració els objectius col·lectius de la ciutada-nia, en el binomi curar/cuidar, i finalmentcom aquests es poden assolir mitjançantdiferents estratègies.

En general, l’estudi de les necessitats defutur de qualsevol sistema sanitari ensaboca a interrelacionar factors d’oferta —ésa dir, els serveis i els recursos de titularitatpública o privada de què disposa unacomunitat— amb el comportament i l’evolu-ció dels factors de demanda. Mitjançantaquesta anàlisi conjunta es poden identifi-car els desajusts entre ambdós tipus devariables, amb vista a poder plantejar unaestratègia, tant pel que fa al nou direcciona-ment que han de tenir els dispositius del sis-

tema per ser rellevants d’acord amb elsnous reptes de salut com pel que fa a laseva sostenibilitat financera.

Considerant el cas de les Illes Balears, hidestaquen a priori una sèrie d’elementsque aporten en el plantejament d’aquesttipus d’anàlisi alguns indicis sobre quinspoden ser els dèficits principals del siste-ma sanitari actual i els reptes de futur ques’hauran d’encarar a mitjan termini. A par-tir de l’observació dels components de lademanda sanitària, entesa com les neces-sitats assistencials de la població, cal des-tacar l’actual envelliment relatiu de lapoblació i l’arribada d’un important contin-gent d’immigrants a les Illes, la qual cosaevolucionarà en la mateixa direcció.

Aquests dos fenòmens sociodemogràfics,que no expliquen per si mateixos l’incre-ment en la utilització dels serveis sanitarisper capita —els components decisius sónla freqüentació mitjana i la prestació sani-tària real—, seran previsiblement determi-nants en la modificació dels patrons d’ús iels circuits d’accés als serveis afectats.Aquesta alteració pot incidir negativamenten les variables que en bona part expli-quen l’estat de salut dels habitants de lesIlles —condicionants d’accés, desigualtatsen salut...— i en la satisfacció dels usuarispotencials si la tipologia de les prestacionsassistencials oferides i l’organització delsrecursos —probablement amb una majorrellevància de les prestacions sociosanità-ries— no s’adapta a les noves necessitatsi si tampoc no es produeix l’ajustamentfinancer que ha de compensar l’augmentde població.

paci

ents

am

b no

m

Francisco Moyá

ex-campió d’Europa de pesca submarina“Al fons de la mar era feliç, m’oblidava de tot”

““Encara no caminava ni xerrava i ja m’a-gradava nedar”, explica Francisco Moyá, de82 anys, en una habitació de l’Hospital SonLlàtzer, on està ingressat per sotmetre’s aunes proves. Afirma que la metgessa que eltracta s’ha convertit gairebé en una amiga.

Amb la seva dona sempre al costat durantl’entrevista, diu que als 16 anys ja compe-tia en aigües de les Balears, però que vaobtenir el seu gran triomf als 27, quan vaguanyar el Campionat d’Europa de PescaSubmarina, que va tenir lloc a Itàlia.Afegeix, però, que Mallorca és un lloc idealper fer pesca submarina: “L’aigua és moltclara, hi ha una gran visibilitat i la tempera-tura és ideal”.

A més de la pesca submarina, Francisco

Moyá també s’ha dedicat a les regates,pràctica esportiva per a la qual va comp-tar amb el suport del Club Nàutic dePalma, al qual regalava les copes queguanyava. Evidentment fora de competi-ció, Moyá va continuar fent pesca sub-marina fins ben gran. De fet, amb 74anys encara se submergia a 15 metresde profunditat: “En la meva època, elmàxim de fondària permesa sense bote-lles era de 20 metres; em sembla que araés de 40 o 50”.

“Jo, al fons de la mar era feliç, m’oblidavade tot. En aquell temps hi havia molt depeix... ara ja no tant; abans podies agafarcrancs i cranques amb les mans”, explicaFrancisco Moyá, que ha estat també ungran pescador amb volantí. La quantitatmés gran de peix que ell i la seva donahan agafat va ser 36 quilos de serviola...i també orades de dos quilos o dos quilosi mig: “Més grans no, perquè ja no sóngustoses”, afirma Moyá, que també s’a-punta a pescar quan s’obre la temporadade raors, “un peix mal d’agafar i per aixòtan car”.

De la seva època de submarinista li haquedat una petita seqüela, certa sordesaque esquiva amb l’ajuda de la seva espo-sa. No debades duen seixanta anys junts!

Papers de Son Llàtzer vol fer arribar el seu con-dol a la família de Francisco Moyá, que va morirpoc després de fer-li aquesta entrevista.

10

11

Historia de una supervivenciaCon el libro Cáncer, biografía de una supervivencia, su autor, Albert Novell, médicoy enfermo de cáncer, tiene una doble intención: por un lado, que su escritura sea unaterapia (“escritoterapia”) frente al cambio personal y social que ha experimentado suvida a causa de la enfermedad; por el otro, que sus hijos comprendan la actitud de supadre ante una circunstancia que ha condicionado su existencia.

Se trata de una autobiografía marcada por su propio cáncer y el que padeció su padre, utilizando como hilo conduc-tor las situaciones desencadenadas por la enfermedad: miedo a la muerte, el valor, la inestabilidad personal o laincertidumbre. Los pasajes autobiográficos se intercalan con vivencias y sentimientos frente al cáncer que lo llevana pasar con facilidad de las emociones a las opiniones acerca del sistema sanitario o sobre el trato del médico alpaciente al que tacha de deshumanizado y poco comunicativo.

Se refiere asimismo a los cambios en sus relaciones personales, lo que la da pie a formular una crítica social sobrela amistad, la mentira, el odio, la envidia o la desconfianza, comparando la sociedad española con la americana.Novell estudió algunos años en Estados Unidos y sus comentarios transmiten una clara inclinación hacia el estilo devida anglosajón.

El libro está salpicado de frases de escritores, filósofos o cantautores de las que se sirve para describir el procesode su enfermedad. También hace múltiples referencias a los artículos publicados por él mismo en diferentes perió-dicos, que se pueden leer completos en la parte final del libro.

Es una obra escrita con un lenguaje sencillo, comoun diario personal. Constituye el testimonio de un enfermo decáncer que conoce la enfermedad como médico y paciente, y que quiere ayudar a convivir con ella. A veces se hacedemasiado evidente la condición del autor de presidente del Foro Español de Pacientes con algunos comentariosanacrónicos sobre la relación entre médico y paciente o el sistema sanitario. Resulta chocante la supremacía queotorga al enfermo de cáncer ante el sujeto sano, al que llega a catalogar de soberbio, intolerante y casi perverso.

Magdalena García, médica patóloga

Els camins de la saviesaLa ciencia y la vida, de Valentín Fuster i José Luis Sampedro, és un llibre que mostra elsrecords i les reflexions de dos homes que han desenvolupat una tasca molt remarcabledurant les seves activitats professionals, un com a cardiòleg i l’altre com a catedràtic d’eco-nomia i novel·lista d’èxit. Els dos autors es varen conèixer a l’hospital Mount Sinai, a NovaYork, on treballa Fuster, quan hi va ingressar José Luis Sampedro per problemes cardíacs.

Del llibre, fruit de les converses dels dos homes transportats per camins de saviesa, se’npoden destacar molts de moments atractius, com ara quan expliquen el concepte de felici-tat, mescla del descobriment del talent que tenim cadascú de nosaltres per millorar l’autoes-tima, de l’ètica de la responsabilitat i de la participació amb la societat. Són d’agrair els dife-rents arguments de cadascun, que deixen entreveure l’aristotelisme del científic que ésFuster i el platonisme del literat, que destaca com a vell narrador d’històries.

Tot i que l’obra està ben estructurada, el lector s’adona que les trobades entre els dos homes han estat puntuals, la qualcosa fa que certes afirmacions siguin massa coincidents i planeres. No obstant això, el llibre és molt bo de llegir i no avo-rreix en cap moment; potser hi ha cert dogmatisme en les declaracions d’ambdós, mostrades sempre amb molta clare-dat, encara que, com que no es poden rebatre, el lector queda indefens i orfe. Li agradaria resoldre més dubtes, voldriasentir l’opinió dels savis sobre altres temes no tractats, com els relacionats amb la família, la complicitat o la quotidianitat.

En definitiva, és un llibre recomanable; parla, com indica el títol, de dos conceptes que no poden deixar indiferents: la cièn-cia i la vida. El lector pot no estar d’acord amb tots els raonaments, però nota la capacitat reflexiva dels autors i al final téla sensació d’haver après i que els continguts de l’obra han quedat curts. Tant de bo els autors s’haguessin obert a altrestemes amb més calma i amb possibilitat de debat.

Antoni Juan, metge reumatòleg

club de lectura

2322 13

com una persona encaixa una situació depatologia llarga durada o en la manera coms’implica en el tractament, allò que s’haanomenat bona o mala adherència a lesprescripcions terapèutiques, ja siguin far-macològiques, de dietes, de l’estil de vida odels hàbits saludables.

Com ha de ser la actitud de la famíliaper abordar una malaltia que, per defi-nició, sol ser desestructuradora?L’entorn familiar és importantissim, però avegades no hi donam la importància cabdalque té. Potser es fa més evident en lesmalalties de l’espectre psicòtic, especial-ment les esquizofrènies i els trastorns bipo-lars. La desestructuració sociofamiliar éstan gran que molt sovint les teràpies fami-liars són imprescindibles. Un dels proble-mes greus que ens hem trobat en passard’un model obsolet com el dels manicomisdels vells temps a un model comunitari coml’actual —amb què es vol retornar al mésaviat possible el malalt a la comunitat i a lafamília— és que a hores d’ara la família ésuna institució en decadència, amb moltsproblemes per la grandíssima mobilitat deles poblacions i per l’atomització de les anti-gues estructures familiars, que han quedatultrapassades per noves formes de convi-vència. Actualment, moltes vegades quanun malalt amb una patologia greu ha de sor-tir de l’hospital no sabem qui avisar perquèla seva família és a molts quilòmetres dedistància o, senzillament, no existeix com atal per fer-se càrrec del procés de rehabili-tació i recuperació social que exigim.

Quins són els recursos que en comple-menten el tractament mèdic?Els serveis de psiquiatria dels hospitalstenen un funcionament molt acurat i tenen alseu abast tots els recursos assistencialsnecessaris: els dels hospitals públics bale-ars, per exemple, són excel·lents. El proble-ma és que moltes malalties mentals reque-reixen una assistència continuada, amb par-ticipació de recursos fora dels llits hospitala-ris, com centres de dia, unitats de rehabilita-ció, etc. Són recursos a mitjan camí entrel’hospital i la família, que són molt diferentssegons cada comunitat autònoma i querequereixen d’uns dispositius complexosque s’han d’avaluar periòdicament. És indis-pensable coordinar totes aquestes estructu-res per garantir una continuïtat assistencial.

Es pot parlar de prevenció en el cas deles malalties mentals?En sentit canònic, l´única prevenció és evi-tar entre els individus amb determinada vul-nerabilitat —com la genètica— l’abús detòxics, que és un factor de risc claríssim perpatir trastorns mentals que, com la resta deles malalties, són una conjunció de vulnera-bilitat genètica i factors ambientals. El reptede la recerca actual és identificar per a cadapatologia concreta i per a cada grup depoblació les alteracions genètiques i elsdesencadenants ambientals de la malaltia ila identificació dels factors de protecció perno desenvoluparla. Parlar de prevencióseria enganyar la gent; com a molt es potparlar d’identificació primerenca.

Rafa Martínez. Infermer URPA-REA

12

“Els

recursos

assistencials

dels

hospitals

públics

són

excel·lents”

“Les malalties mentals són una conjuncióde vulnerabilitat genètica i factors ambientals”

entr

evis

taMiquel Roca Bennasar és llicenciat en medicina, especialitzaten psiquiatria per la Universitat de Barcelona i doctor en psi-cologia per la Universitat de les Illes Balears, on exerceixcom a professor de psiquiatria. Coordina un grup de recercasobre malalties mentals a l’Institut Universitari d’Investigacióen Ciències de la Salut.

Ha publicat vuit llibres , nombrosos capítols a manuals i tex-tos sobre psiquiatria i més d’una cinquantena d’articles enrevistes espanyoles i internacionals. És col·laborador habi-tual del diari El País.

Quines patologies mentals són les mésfreqüents a les Illes Balears?Les més freqüents —de bon tros— són elstrastorns d’ansietat i els trastorns depres-sius, tant en la població general com en lesconsultes clíniques. Potser aquesta altaprevalença és el que fa que algunes veuss’alarmin i que demanem més consultesde psiquiatria i psicologia clínica; tambés’aprecia en l’alt consum de psicofàrmacsarreu del món. Una de las raons que origi-nen aquestes circumstàncies és l’alta pre-valença de les malalties mentals en lapoblació general. Pel que fa a les IllesBalears, set o vuit anys enrere el nostregrup va fer un ampli estudi epidemiològicsobre malalties mentals a Formentera i lesxifres foren molt semblants a les d’altresestudis publicats. De fet, no hi ha gairesdiferències en els estudis epidemiològicsentre països diversos o, a Espanya, entrediferents comunitats autònomes.

Patologia mental és sinònim de bogeria?En absolut. És ben cert que les malaltiesmentals continuen marcades per un estig-ma i tenen mala premsa entre la gent acausa de les connotacions associades asímptomes de conducta que a vegades sóndifícils d’entendre o que no tenen una expli-cació sòlida per a aquells que no les patei-xen. Per esborrar aquest estigma, s’hauriade difondre més la idea que les malaltiesmentals són un grup de malalties més, comles de l’aparell digestiu o les del cor.

És cert que algunes malalties, com arala depressió, incrementen el risc depatir qualque altre tipus de patologies?El que és cert és l’alta comorbilitat de lesmalalties mentals, especialment les depres-sives i les ansioses, i altres malalties psi-quiàtriques i no psiquiàtriques. Sembla quealguns trastorns mentals i de personalitatsón factors de risc per patir altres patolo-gies. La correlació entre la malaltia mental iel consum de tòxics és també alta enalguns tipus de pacients. Les conseqüèn-cies són òbvies: majors complicacions, mésprobabilitats de patir malalties comòrbides ipitjor evolució i pronòstic. També és certque un grup important de malalties mentalssón patologies cròniques, que impliquen untractament continuat i que afecten l’estil devida. Podria ser que aquesta modificaciódels hàbits fos poc saludable i que augmen-tàs el risc de patir patologies associades.

Com influeix la personalitat en l’apariciód’una patologia mental?La relació entre algunes alteracions de lapersonalitat, per exemple, i el consum detòxics sembla molt clara en diferents estu-dis, per posar un exemple evident en unespatologies també d’alta prevalença com l’a-bús de tòxics. Sense anar més lluny, tretsde la personalitat com la impulsivitat s’hanrelacionat de manera clara amb algunespatologies. La personalitat també es rela-ciona amb l’evolució dels quadres patolò-gics a curt i a llarg termini, amb la manera

Miquel Roca, psiquiatre“S’aprecia

un alt

consum

de

psicofàrmacs

arreu

del món”

A part d’aquestes patologies, n’hi ha unaaltra de més comuna que afecta una partimportant de la població: l’insomni. Es defi-neix com l’alteració caracteritzada per ladificultat de conciliar o mantenir el sonassociada a la percepció subjectiva demanca de son reparador per part del sub-jecte que la pateix.

L’insomni té múltiples causes; per ordre defreqüència són les següents: insomni piso-cofisiològic (que sol anar lligat a trastornsansiosos o depressius); certs aliments (p.ex., el cafè); trastorns en el ritme horari delson (alternança de torns de feina diürns inocturns, viatges transoceànics); malaltiescròniques que cursen amb degeneraciódel sistema nerviós central (malaltia deParkinson, demències); malalties orgàni-ques que cursen amb dolor (fibromiàlgia,malalties reumàtiques), i malalties psiquià-triques (psicosi, trastorns bipolars).

Les mesures més eficaces per tractar l’in-somni són, en general, les preventives.Ocasionalment, quan no són suficients idepenent de la causa el metge pot pres-criure un tractament farmacològic, com arainductors del son, antidepressius osedants. Cal recordar que la majoria d’a-quests fàrmacs poden produir addicció amitjan termini, per la qual cosa no se’n solrecomanar l’administració crònica durantperíodes de temps superiors a un mes.

És important identificar els pacients ambdepressió, ja que són els que se solen

beneficiar més del tractament farmacolò-gic específic, amb la supervisió deguda acàrrec del metge de família o del psiquia-tre. Els pacients amb insomni no s’hand’automedicar, sinó que han de recórrer almetge de capçalera, ja que és fonamentalestudiar la seva història clínica per identifi-car el problema i poder establir el tracta-ment correcte.

Andreu Maimó, responsable de la Unitat del Son

15

Els trastorns del son són una patologiamolt comuna: s’estima que al voltant del50 % de la població pateix o ha patit enalguna ocasió problemes relacionats ambel son, que van des de l’insomni simplefins a problemes més complexos i greus,com la síndrome de les apnees del son.

Per diagnosticar patologies complexes,com les apnees, l’Hospital Son Llàtzer dis-posa des de 2005 de la Unitat del Son,dotada amb dos llits, on s’han duit a termemés de 2.000 estudis polisomnogràfics. Elpacient ha de quedar durant una nit sencera l’habitació per registrar-ne les constantsdurant el son mitjançant un polígraf. Elssenyals obtinguts són analitzats pels met-ges de la Unitat, que posteriorment citen elpacient a la consulta externa per iniciar eltractament corresponent.

La síndrome de les apnees del son ésuna malaltia que afecta el 4 % de lapoblació i es caracteritza per roncs, pau-ses respiratòries percebudes per la pare-lla i somnolència diürna. Es tracta d’unamalaltia greu, que afecta predominant-ment —encara que no exclusivament—homes d’edat mitjana amb excés de pes.Hom sap que és la causa d’accidents de

circulació, d’hipertensió arterial i de pro-blemes cardiorespiratoris.

Molt sovint es tracta d’una malaltia crònicai d’evolució llarga, ja que els símptomesdiürns es confonen amb els d’altres malal-ties. És important arribar a un diagnòsticen les fases primerenques de la malaltia,ja que té un tractament molt eficaç: l’apli-cació nocturna d’un sistema de pressió ala via aèria conegut com CPAP.

Els pacients roncadors, que fan pausesrespiratòries durant la nit i tenen excés deson durant el dia —especialment els queassocien hipertensió arterial o problemescardíacs— han de recórrer al metge decapçalera, que els remetrà a la unitat delson del seu hospital de referència per fer-los un estudi del son, cosa que és fona-mental per establir el seu diagnòstic itractament.

Altres patologies greus i menys freqüentsque les apnees nocturnes i que també sónestudiades i tractades a les unitats del sonsón l’epilèpsia nocturna, la síndrome deles cames inquietes, la narcolèpsia i elstrastorns respiratoris associats a algunamalaltia respiratòria crònica greu.

14

repo

rtat

ge

Els trastorns del son, a estudiLa Unitat del Son de Son Llàtzer

funciona des de 2005

Com prevenir l’insomni

1 Dormiu un mínim de vuit hores al dia.

2 Intentau adequar l’habitació per trobar-vos tant còmode com pugueu. (bon estat del matalàs, poc renou ambiental, absència de llum, temperatura adequada de l’habitació).

3 No faceu grans esforços físics immediatament abans d’anar a jeure.

4 Manteniu un horari de son tan estable com sigui possible (anau a jeure i aixecau-vos a la mateixa hora).

5 No empreu l’ordinador durant les dues hores prèvies al son.

6 No prengueu alcohol ni cafè després de mitjan horabaixa.

7 Consultau el metge de capçalera sobre la capacitat de certs medicaments per produir insomni.

8 No faceu menjades abundants per sopar ni aneu a jeure en dejú.

9 No consumiu tabac els vespres.

10 No faceu la migdiada.

23

La incontinència urinària és un problemaque la població femenina pateix en silencii amb resignació des de fa molts d’anys;per això és necessari que els professio-nals que es dediquen a aquest camp donina conèixer els avanços per solucionaraquesta patologia.

Fins ara era un tema tabú: la vergonya i laignorància feien que un dels problemesmés freqüents que poden patir les dones apartir dels 30-35 anys fos ignorat per com-plet. La resignació, la falta d’informació i lacreença que es tracta d’un procés normalque arriba amb l’edat i a causa dels partshan fet que les dones no hi cerquin capsolució. Ignorar el problema fa que la sevavida social i sexual resulti veritablementafectada. Els problemes psicològics queels genera són molts, entre els quals qua-dres d’ansietat, que fan que perdin l’auto-estima i caiguin en estats depressius.

Malauradament, la informació sobre laincontinència urinària que reben les doneses dóna bàsicament a través dels mitjansde comunicació, sobretot la televisió, onels fabricants de bolquers absorbentsanuncien els seus productes com a soluciódel problema. Sembla que les dones hand’estar condemnades a utilitzar bolquersdurant la resta de la seva vida... i això noés així. Heu de saber que la incontinènciaes pot tractar i, en molts casos, millorar.

L’Hospital Son Llàtzer disposa de la Unitatde Rehabilitació del Sòl Pelvià, que es va

posar en marxa fa quatre anys impulsadaper l’equip de rehabilitació (metgesses ifisioterapeutes especialistes en urogineco-logia) amb l’objectiu de donar resposta ales peticions que des de Ginecologia iUrologia arribaven de dones que patienincontinència urinària, prolapses, dolorspelvians i altres disfuncions relacionadesamb el sòl pelvià.

Aquesta Unitat es dedica a aplicar tècni-ques de fisioteràpia uroginecològica perrecuperar la força dels músculs del sòl pel-vià de tal manera que disminueix la incon-tinència urinària, la qual cosa fa que millo-ri la qualitat de vida de la dona i recuperi laseva autoestima. Des de mitjans de l’any2007 fins a hores d’ara, la Unitat deRehabilitació del Sòl Pelvià ha tractat 129pacients.

rehabilitacióinferm

eriaLa incontinència urinària té tractament a Son Llàtzer

17

Rehabilitació del sòl pelviàLa fisioteràpia uroginecològica disposa d’unaàmplia gamma de tècniques; triar-ne unadepèn de la patologia: la gimnàstica abdomi-nal hipopressiva —que és aconsellable prac-ticar-la en el postpart de manera preventi-va—, la teràpia manual, l’electroestimulació i labioretroalimentació (biofeedback). L’equip derehabilitació controla en tot moment les milloresassolides per les pacients, el tractament de lesquals obté un alta grau de satisfacció.

2216

la s

anit

at

al m

´n

Saint John de Jerusalén,un hospital oftalmológico para palestinosJerusalén es una ciudad fascinante, la cunade nuestra civilización. Siempre ha sido unlugar agitado: intentaron dominarla judíos,musulmanes y cristianos, y cada uno loconsiguió en distintas épocas. Allí, cerca dela ciudad amurallada, está el St John ofJerusalem Eye Hospital. Sus orígenesdatan del siglo XI, con la fundación de laorden del Hospital para tratar a los heridosde las cruzadas. Expulsados los cristianosde Tierra Santa por Saladino el Magnífico,la orden se asentó durante siglos en Malta,donde se conoció como la orden de Malta.En 1872, cumplió sus deseos de volver aTierra Santa con la fundacióneste hospitalde oftalmología. Y desde entonces, el StJohn of Jerusalem Eye Hospital trata a lospacientes que necesiten atención oftalmo-lógica, “sin distinción de raza, religión oposibilidad de pagar”, según reza una placaen la puerta del hospital, en el barrio deSheik Jarrah (Jerusalén Este).

Hasta la creación del estado de Israel en1948, el hospital trató los problemas ocula-res de los habitantes de la región. Desdeentonces, la mayoría de los pacientes sonpalestinos que habitan en Jerusalén,Cisjordania y la franja de Gaza. Debido a ladificultad para viajar a Jerusalén, el hospitaltiene centros satélite en Cisjordania y enGaza, y reserva el centro de Jerusalén —con 49 camas, 3 quirófanos, 35.000 consul-tas anuales y 5.000 cirugías mayores ocu-lares al año— para los pacientes que consi-gan sortear los obstáculos de la ocupaciónpara llegar a Jerusalén y ser tratados. Y esque la población palestina allí es de casicinco millones de personas.

Llegué a Jerusalén por primera vez en1994, recién terminada la residencia, paratrabajar en el St John como oftalmólogodurante un año, sin sospechar que la mitadde los ocho años siguientes los pasaría allí.Y es que Jerusalén engancha: una ciudadmaravillosa en una región llena de historiacon lugares fantásticos por conocer. Y el StJohn también: un hospital dotado con losmejores equipos para tratar patologías ocu-lares de pacientes muy necesitados, gentesfantásticas que tienen poco, necesitanmucho y lo valoran todo. Es el lugar dondemi esfuerzo y mi trabajo me han proporcio-nado mayores satisfacciones.

Dentro de unas semanas volveré aJerusalén para participar en una reuniónsobre retina quirúrgica, que compartirécon oftalmólogos palestinos. La mayoríade los médicos de allí tiene grandes dificul-tades para beneficiarse de congresosinternacionales y otros cursos de forma-ción subespecializada, no solo por susestrecheces económicas, sino también porlas dificultades de cruzar las fronteras desu tierra. Para mí es un privilegio podercompartir con ellos las largas sesiones detrabajo comentando casos clínicos y técni-cas quirúrgicas. Y pasear por Jerusalén,visitando viejos amigos y disfrutando de suhospitalidad con humus, falafel y, cómono, con una cerveza palestina Taybeh(todavía con alcohol) recién importada deRamala. Después uno vuelve a casa enesta “isla de la calma” dando gracias porno ser parte o víctima de ese conflicto perodeseando volver allí.

Ernesto Basauri, médico oftalmólogo

El2

centro

trata a

pacientes de

Jerusalén,

Gaza y

Cisjordania

22

res relacions de parella o sobre el senti-ment de pèrdua d’identitat són gransgeneradors d’ansietat, que desestabilit-zen l’equilibri de les nostres pacients”,explica Joana Prieto, coordinadora d’in-fermeria de la Unitat.

L’equip d’infermeria té, per damunt de tot,un repte important en el tractament de lesdones que pateixen un procés de dol. Ésimportant detectar de manera precoç elsindicis de dol anticipat per la pèrduad’una part del cos. A vegades, aquestestat emocional es resol de maneraespontània, només escoltant allò quepreocupa la pacient sobre com afrontaruna etapa nova de la seva vida, ajudant-la a delimitar clarament el problema i

aportant-hi solucions. Altres vegades ésnecessari el suport professional d’al-gun psicòleg.

Durant l’any 2008, el Serveide Ginecologia ha duit aterme en xifres rodones6.000 visites a ConsultesExternes (2.500 primeres i3.500 segones), 2.000 visi-tes als ambulatoris de la nostraàrea de referència (centres desalut: es Trencadors, Son Gotleu,Escola Graduada, Emili Darder),1.300 exploracions i intervencions localsals gabinets, 3.400 urgències, 800 inter-vencions quirúrgiques i 600 ingressoshospitalaris.

Les dades

Durant l’any 2008, el Servei de Ginecologia ha realitzat:

2.000 consultes en els ambulatoris de la nostra àrea de referència(Trencadors, Son Gotleu, Escola Graduada, Emili Darder)

6.000 visites a Consultes Externes (2.500 primeres i 3.500 segones)

1.300 exploracions e intervencions locals en els gabinets

3.400 urgències

800 intervencions quirúrgiques

600 ingressos hospitalaris

El Servei de Ginecologia de l’HospitalSon Llàtzer, integrat en l’àrea maternoin-fantil, tracta totes les patologies quetenen a veure únicament i exclusivamentamb les dones. Comprèn totes lesaccions preventives i curatives adreçadesa les dones no embarassades.

En el seu àmbit s’inclouen la prevenció iel diagnòstic precoç dels càncers gineco-lògics i de mama, i el tractament quirúrgicd’aquests. Els trastorns funcionals i endo-crins de les dones —com ara la meno-pausa— i la planificació familiar i la gine-cologia general formen part també delcamp d’actuació d’aquest Servei.

L’equip multidisciplinari de ginecologiaestà format per vuit ginecòlegs i trenta-unprofessionals d’infermeria, que fan laseva tasca durant les 24 hores per tal d’o-ferir a les usuàries les cures de salutnecessàries. El Servei de Ginecologiaassumeix de manera íntegra i autònomal’assistència ginecològica diagnòstica iquirúrgica de la seva població de referèn-cia, de 130.000 dones.

L’activitat assistencial del Servei deGinecologia s’organitza per especialitza-cions segons les patologies específiques.Abasta les àrees de ginecologia general,oncologia ginecològica i patologia mamà-ria, del tracte genital inferior i del sòl pel-

vià. Aquesta especialització progressivaper patologies específiques ha permèsoferir una assistència mèdica altamentqualificada en les àrees més complexes itambé el desenvolupament de comitèsclínics multidisciplinaris, el foment de larecerca i la producció d’una activitat cien-tífica de qualitat.

S’han desenvolupat així mateix tècniquesdiagnòstiques i quirúrgiques innovadores,que actualment són un referent a les IllesBalears, com ara intervencions de cirur-gia laparoscòpica avançada, endometrio-si complexa, oncologia i sòl pelvià.

Respecte a la infraestructura, el Servei deGinecologia posa a l’abast de la sevapoblació de referència sis habitacionsindividuals, que faciliten la realització decures i permeten a les usuàries mantenirla seva intimitat durant el temps d’estadai expressar les seves emocions, la qualcosa ajuda a millorar la seva autoestima.

El que es pretén és atendre les dones desd’un punt de vista integral. No només estracten les malalties de les dones ingres-sades, sinó que es vol vetlar per aspectesrelacionats amb l’estabilitat psicoemocio-nal i social. “Moltes vegades aconseguimresoldre vertaders problemes d’ansietatfent activitats d’educació sanitària. Eldesconeixement de com abordar les futu-

18

serv

eis

gine

colo

gia

Al servei de la donaGinecologia aténuna població de 130.000 persones

Es pretén atendrela dona

des d’un punt de vista

integral.

2322

El passat 21 d’octubre, la Direcció delcentre i el Comitè d’Empresa varen arribara un acord sobre els continguts del Pla deformació per a l’any 2009. Es tracta d’unaprogramació ambiciosa que inclou setan-ta-cinc cursos, amb els quals es vol donarresposta a les necessitats formativesdetectades.

Cal destacar l’esforç que es farà en la for-mació en matèria de prevenció d’agres-sions, emergències i reanimació cardio-pulmonar. També es prestarà atencióespecial a la formació dels col·lectiusminoritaris, que es durà a terme conjunta-ment amb l’Hospital de Manacor. Comcada any, es continuarà amb l’oferta decursos d’idiomes, informàtica, habilitatscomunicatives i d’altres adreçats a tot elpersonal de l’Hospital.

21

notícies

El Pla de reanimaciócardiopulmonar,premiat perDiario Médico

El Pla de millora de la reanimació cardio-pulmonar hospitalària de l’Hospital SonLlàtzer, coordinat per Lorenzo Socias,metge adjunt de la Unitat de CuresIntensives, ha estat elegit com una de “Lasmejores ideas de la sanidad del año” perDiario Médico en l’apartat d’investigació ifarmacologia. Una vegada més, DiarioMédico reconeix la tasca diària de les per-sones, les institucions i les empreses queamb la seva aportació han ajudat a millo-rar la medicina, l’assistència sanitària i lasalut al llarg de 2008.

El Pla de millora de reanimació cardiopul-monar és un projecte multidisciplinari quedesenvolupa dos programes, un de preven-ció i l’altre d’atenció a l’aturada cardíaca. Elprimer inclou formació continuada en matè-

ria de desfibril·lització precoç i l’altre consis-teix en un sistema informàtic que permet ladetecció de pacients d’alt risc d’aturada car-díaca intrahospitalària, anomenat ARA (alar-mes de ràpida assistència). Ambdós progra-mes contribueixen a disminuir la mortalitatintrahospitalària entre un 15 i un 20 %.

El projecte premiat, que s’inclou en un pro-grama de millora de la seguretat delpacient de Son Llàtzer, pretén detectar l’altrisc de morts inesperades amb l’objectiude reconèixer de manera precoç el dete-riorament clínic per evitar la parada cardí-aca. A més de la Unitat de CuresIntensives, hi participen els serveis deCirurgia, Medicina Interna, Traumatologia,Oncologia, Pneumologia, Anestèsia i elpersonal d’infermeria i d’informàtica.

Aprovat el Pla de formació per a l’any 2009

20

Son Llàtzer, entre els vint millors hospitals L’Hospital Son Llàtzer ha aconseguit figurar un any més entre els top 20 que anualment des-tria Iasist, cosa que l’acredita com un dels vint millors hospitals de tot l’estat. En la novena edi-ció del programa Hospitales TOP 20 s’han presentat 147 hospitals (120 de públics i 27 de pri-vats), entre els quals hi figura Son Llàtzer.

L’any 2005, l’Hospital Son Llàtzer va accedir per primera vegada a aquest rànquing dins unprocés d’avaluació basat en indicadors de qualitat, funcionament i eficiència econòmica i ambel qual es reconeix la tasca dels hospitals participants amb els millors resultats. També aquellmateix any, el Servei d’Obstetrícia de Son Llàtzer es va classificar com un dels vint millors.

Son Llàtzer ha publicat el document que defi-neix la missió, la visió i els valors de l’Hospital.Neix d’una jornada de reflexió que va tenir llocdurant el mes de maig de l’any passat al con-vent de Son Bono. En aquest marc, un grupde treball liderat per Lluís Masmiquel, directorclínic de l’Hospital, va elaborar un documentque ha servit de punt de partida per al textdefinitiu, consensuat per la Direcció del centrei els directors d’àrea.

El text estableix que Son Llàtzer és un hos-pital públic la missió del qual és proporcio-nar un servei d’atenció sanitària especialit-zada d’alta qualitat, eficient i segura per alsciutadans, i que adapta les noves tecnolo-gies al servei de la salut i dels professionals.També és un hospital compromès amb ladocència, la investigació i la innovació a tra-vés del desenvolupament tecnològic.

Pel que fa a la visió, hom vol que Son

Llàtzer sigui un hospital reconegut per lasocietat i pels professionals, amb un projec-te innovador que compti amb el compromís,l’excel·lència i el rigor professional d’unequip humà cohesionat que presti una aten-ció humanitzada i amb una alta capacitatdocent i investigadora.

Els valors que l’Hospital vol difondre són ofe-rir una atenció orientada al pacient i a la sevafamília; ser un hospital comunicatiu on hi hagidiàleg i on la informació es transmeti als pro-fessionals i als usuaris; oferir al màxim la con-fidencialitat, el respecte i l’eficiència entre elpacient, el professional i l’Hospital; reconèixerla tasca dels professionals fomentant queparticipin en la gestió i l’organització; ser uncentre compromès amb el medi ambient;practicar el respecte mutu i el treball enequip; i contribuir a la formació i al desenvo-lupament dels professionals.

Missió, visió i valors de l’Hospital Son Llàtzer

Dolores Yáñez, auxiliar d´infermeria, és laprimera jubilada de Son Llàtzer, un hospitaljove inaugurat el desembre de 2001. El mesde juliol del any següent, Dolores Yáñez esva a incorporar a la plantilla de l’Hospital,primer a l’area de Rehabilitació i després aMedicina Interna, on va participar en l’ober-tura de la Planta 1D.

En els darrers anys ha treballat a ConsultesExternes i a Hematologia. A partir d’ara esdedicarà a completar uns cursos d’històriade l’art i a treballar com a voluntària en algu-na associació sense ànim de lucre. Ambmotiu de la seva jubilació, la Gerència del’Hospital l’ha obsequiada amb una repro-ducció d’una obra del pintor Nils Burwitz.

Dolores Yáñez, primera jubiladade l’Hospital Son Llàtzer

notícies

23

Con sus ojazos azules, el niño de sieteaños vigilaba el tránsito de pacientes en larecepción del quirófano. Llevaba un pijamaazul y le habían puesto un gorro verde depapel. No le gustaba, pero su madre habíainsistido en que no se lo quitara. Estabanen juego unas cartas nuevas para su mazo:eso sí que era importante. Todos le decíancosas bonitas, algunas incluso algo tontas;pero como su madre sonreía, él no protes-taba. Llevaba el peluche con el que solíaacostarse, y las enfermeras le obsequiaroncon otro, un monigote hecho con un guan-te. A Dani le gustaba más el suyo.

Apareció un señor serio con un pijamaverde, un gorro y una mascarilla colgandodel cuello, que le dijo que era el anestesis-ta. A Dani no le gustó mucho ese nombre:era muy parecido a dentista. Miró a sumadre, que estaba seria. El anestesista nodijo nada a Dani sobre sus malditas angi-nas, que no lo dejaban vivir con tanto mocoy tos. Sorprendido porque no le hablara deeso, le preguntó si era médico. Le contestóque sí, que era un médico algo mago, y quetenía una máquina teletransportadora, unamáquina tan fantástica que lo podía trasla-dar a un capítulo de sus dibujos preferidos.El niño le dijo que no se lo creía y volvió amirar a su madre, que le contestó, conmedia sonrisa, que debía de ser verdad. Sumirada se tornó tan incrédula como intriga-da. Sin dejarle pensar demasiado el anes-tesiólogo, cogiéndole en brazos, dijo que selo llevaba para comprobar la máquina,mientras se despedía con un guiño.

Iban por un pasillo y le interrogaba sobrequé personaje animado era su preferido.Dani no lo meditó demasiado: Inuyasha. Elanestesiólogo sabía que era un personajede dibujos manga infantiles. Le dijo que pre-cisamente tenía preparada la máquina vola-dora, incluso con un globo, para teletrans-portarlo a un episodio especial de Inuyasha.

Entraron en una sala con una gran lámparacentral que le dijo que era el quirófano.Todos los que estaban en la sala le ibandiciendo cosas, tantas que estaba algo des-concertado; y encima algunos llevaban lacara medio tapada. El anestesista lo sentóen una mesa cubierta por una sábana blan-ca. Y se hizo el silencio al enseñarle lamaravillosa máquina voladora.

La cara de Dani no daba crédito, puesentendió que era verdad, que podría viajara un episodio de sus dibujos preferidos.Tenía fijada la mirada en la pantalla de unaparato con unos números y unos cuadrosimposibles. Entonces le acercaron un globoverde desinflado, que le dijeron que letransportaría, pero que tenía que hincharlosoplando, pero no todo serían rosas, ya quela máquina tenía un pequeño fallo: olía unpoco mal. A Dani no pareció importarle y lefaltó tiempo para sujetar con las dos manosla mascarilla facial de ventilar, que para élera lo más parecido a las que suelen llevarlos pilotos de aviones supersónicos.Inhalando a grandes bocanadas oxígenomezclado con anestésico, pronto claudicóen sueño y pudieron tumbarlo en la mesadel quirófano. Así se pudo seguir con elresto de la monitorización, la cánula intrave-nosa y la ventilación, para continuar con elresto de la farmacopea, la intubación y,finalmente, la amigdalectomía.

El anestesiólogo sonreía pero no dejaba desufrir por el engaño infligido. Le había con-tado por enésima vez ese cuento que undía se le había ocurrido. No dejaba de serun ardid, pero lo prefería al llanto temeroso.Acabó la intervención y trasladaron a Dania la sala de reanimación.

Un rato más tarde, al dejar a otro pacienteen esa sala, observó al niño sentado en lacama, cogiendo con una mano su pelucheenvejecido y con la otra la de su madre.Dani tenía la típica mirada de «me enfado yno respiro». El anestesiólogo se le acercópreocupado y le preguntó si le dolía. Negócon la cabeza y eso relajó al médico, peroinsistió en saber qué le pasaba. La madrerespondió por el hijo: estaba enojado por-que no había visto a Inuyasha. El médico ledijo que era normal que no se acordase,porque era otro fallo de la máquina, peroque si quería lo podría volver a dormir. Elniño miró a su madre, luego al anestesista,negó con la cabeza y se quedó pensativo.

Después el médico dijo a la madre que yapodían marcharse. Estaba satisfecho por-que la preocupación de Dani no fuera porun insufrible dolor o un llanto de mal con-suelo. Y se despidió de Dani y de su madrepensando que la dosis de imaginaciónadministrada al niño había sido suficiente.

històries sense clínica

23

Marc Josep Bonet Médico anestesiólogo

La máquina teletransportadora

¿Cuándo comenzaste tus estudios depiano y por qué?El primer contacto la música fue a los seisaños, cuando comencé las clases de sol-feo, influida por mi hermano mayor, quetambién estudiaba solfeo y tocaba en unabanda de música. Don Rafael, mi maestro,se dio cuenta de mis aptitudes para la músi-ca y habló con mi padre. Paralelamente alas clases de solfeo comencé a tocar el cla-rinete en una banda de música durante treso cuatro años. Cuando tenía diez años mimadre falleció y, no sé por qué razón, mipadre decidió que el piano me podría irmejor... y así fue cómo comenzó.

Cuando empecé a estudiar medicina tuveque abandonar la música. En aquellosmomentos pensaba que sería definitivo,pero hace cuatro años, cuando llegué a laisla, me presenté a las pruebas de accesoal Conservatorio... y hasta hoy.

¿Cuáles son tus músicos favoritos?Mis compositores favoritos son Bach,Beethoven y Mozart. Y aunque soy román-

tica, no toco muchas piezas del romanticis-mo, pero sí algunas de Mendelssohn,Schumann o Schubert. Tampoco puedoobviar algunos compositores del siglo XX,como Piazzola, Ginastera o Gershwin, perotengo que admitir que estoy muy limitada alas obras que me marca el programa delConservatorio. También toco preludios, pie-zas infantiles, bandas sonoras de películaso canciones melódicas del tipo My way oNew York, New York. Tengo que reconocerque me cuesta mucho tocar en público, porlo que cuando mis amigos me piden quetoque el piano suelo elegir melodías en laspuedan participar cantando.

Estudiante de música y anestesióloga.¿Cómo compaginas ambas actividades?La cuestión es organizarse... aunque nosoy una persona muy organizada. Disfrutomucho con la anestesiología, pero la músi-ca me ayuda a contrarrestar el estrés de lavida laboral. Para centrarme en mis estu-dios de piano es importante dedicar el tiem-po necesario a practicar las obras del pro-grama de estudios. Cuando acabe pianotengo planificado hacer el doctorado, peroahora solo pienso en la música.

¿Qué quieres ser de mayor: médica omúsica?Definitivamente música. La verdad es quees una pregunta de difícil respuesta, ya quedisfruto enormemente con la medicina; peromi pasión es la música. Los médicos ayu-damos a las personas que padecen algunaenfermedad, y esa actividad es enorme-mente enriquecedora, pero nuestra profe-sión también tiene aspectos negativos.

Rafa Martínez. Infermer URPA-REA

perf

ilsLola Mira, anestesióloga y estudiante de piano

“La música

me ayuda a

contrarrestar

el estrés

de la vida

laboral”

La música siempre ha estado presente en su vida. Influida por su padre y por su her-mano, inició sus estudios de solfeo a la edad de seis años y más tarde comenzó lacarrera de piano. Amante de los grandes clásicos como Mozart y Bach, se emocionacuando habla de las sonatas de Beethoven o las interpreta al piano.

Alicantina de nacimiento y mallorquina de adopción, se autodefine como una perso-na tímida, divertida, amiga de sus amigos e inexplicablemente poco disciplinada.Está terminando el último curso de grado medio de piano en el ConservatorioSuperior de Música y Danza y ya piensa en su proyecto más inmediato: la tesis doc-toral. Además, Lola Mira es médica anestesióloga en el Hospital Son Llàtzer.

22

Para conocer cómo implementar una solución CRM sin esfuerzollame al 902 10 14 14 o entre en www.hp.es/crm_innovador

CRM sin ESFUERZO.Es habitual dar por supuesto que las soluciones de CRM están sólo pensadas para las grandes empresas y que resultan difíciles de implementar y de gestionar si no se dispone de muchos recursos dedicados a ello. Pero ahora, HP y Microsoft® le ofrecen una solución conjunta sencilla y fácil de integrar, diseñada específicamente para empresas de tamaño medio, que incluye Microsoft Dynamics® CRM, servidores HP ProLiant, sistemas HP BladeSystem con procesador de alto rendimiento AMD OpteronTM Quad-Core y soluciones de almacenamiento HP StorageWorks.Ahora es más fácil disponer de la información necesaria gracias a la nueva solución de CRM de HP y Microsoft®. Tecnología para mejorar los resultados de negocio.

UNA VISIÓN INNOVADOR A SOBRE L AS SOLUCIONES DE CR M:

Ejemplo de configuración + Servidor HP ProLiant DL385+ Sistema de almacenamiento HP StorageWorks 1200 All-in-One+ Microsoft Dynamics® CRM

Configuración diseñada de 25 a 100 usuarios simultáneos

©2008 Hewlett-Packard Development Company, L.P. Todos los derechos reservados. AMD, el logotipo de la Flecha AMD, AMD Opteron, y las combinaciones de estos son las marcas registradas de Advanced Micro Devices, Inc.Microsoft es una marca registrada estadounidense de Microsoft Corporation.