escola

Barcelona

Aquesta edició de la revista gira al voltant del’art de menjar bé, és a dir, de la gastronomia. Menjar és unaactivitat que fem tots els humans per la necessitat biològi-ca d’ingerir nutrients.

Les diferències geogràfiques fan que els ali-ments que existeixen al món siguin molt diversos, i laforma d’alimentar-nos ha esdevingut un dels signes d’iden-titat dels pobles. Si pensem en el pa amb tomàquet o en elsushi, segur que ràpidament identifiquem dues regions delmón.

2 número quatre

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL

AMFITEATRE

3 L’alimentació del nen enedat escolar.

5 L’alimentació i l’esport.6 Per una imatge perfecta.7 Sabies que... la cuina catala-

na.Cuines?

VITRALL

8 Que en són de bones lestaronges.

9 El traç.10 Sant Jordi.14 Parvulari al mercat.16 Films de plastilina.17 English poems about food. 18 Auca de la Teresa Duran.19 Les danses de primavera.20 Instruccions per convertir

un full blanc.

CALAIX DE SASTRE

21 Joc: tast de fruits secs.22 On anem de festa?

PLANA OBERTA

23 Estrès televisiu

Revista escolarNúmero quatre – juny 2006

Disseny, maquetació i impressió:Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1200 exemplars

Consell de redacció:Mar Arbonés, Ricard Bahí, Anna Belart, Anna Brengaret, Anna de Casacuberta, Josep M Comas, Marta Fontclara, Pep Marguí, Salvador Morros, Agustí Olivares, Frederic Raurell i Toni Rubió.

www.iccic.edurevista@thaubcn.iccic.edu

2

3

8

21

23

La forma d’alimentar-nos ha esdevingut un dels signes

d’identitat dels pobles

A pagès el calendari ha estat sempre molt lli-gat als aliments, ho trobem en multitud de refranys que elsrelacionen: Fruita que neix a l’abril neix per mil o maigventós i juny calent fan bon vi i bon forment.

Moltes de les festes tradicionals tenen la gas-tronomia com a rerefons: la matança del porc, la festa de laverema, la festa de la cirera, etc.

L’escola no és indiferent a l’art de menjar bé ,i moltes de les celebracions que s’hi fan tenen una estretarelació amb l’alimentació com és la fira de Sant Ponç, onles herbes remeieres, fruits, confitures i mel fan les delíciesde petits i grans.

A casa nostra no hi ha cap celebració que notingui un plat associat a la festa, Nadal, Reis, Tots Sants,Pasqua, Sant Joan, etc.

Avui l’art de menjar bé es mou entre la cuinatradicional i la cuina d’allò més sofisticada, entre un trinxato una truita deconstruïda.

Actualment a Catalunya trobem uns quantsdels millors fogons europeus que de ben segur no hi seriensi no partissin d’una tradició culinària hereva de moltesgeneracions i d’un país mediterrani amb una gran riquesa deproductes.

Potser hauríem de pensar que la gastronomiaés un dels motors que fa rodar el món.

3número quatre

A M F I T E A T R E

L’ALIMENTACIÓ DEL NEN EN EDAT ESCOLARDr. Jaume Serra FarróMetge i col·laborador tècnic del Programa d’Alimentació i Nutrició delDepartament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

n copsuperatsels dosp r imersanys dev i d ad u r a n tels qualses pro-

dueix un creixement molt ràpid iimportant, el nen es va incorporantals hàbits alimentaris de la família.En aquest moment inicia una novaetapa de la seva vida que s’allarga-rà fins al moment de l’estiradapuberal”. Al llarg d’aquest període,que va dels 3 als 10-12 anys (varia-ble segons siguin nens o nenes), esproduirà una dinàmica de creixe-ment caracteritzada per ser méslenta i sostinguda que l’etapa ante-rior, és a dir, amb un augment re-gular però sense “brots” aguts; pertant hi haurà una disminució de lesnecessitats energètiques i plàsti-ques en relació al creixement ja quehi ha una menor velocitat d’incre-ment de la massa corporal. No obs-tant, això no vol dir que hi hagi unadisminució de la quantitat absolutad’energia i nutrients a ingerir, peròsí que hi ha una disminució relativaja que els requeriments orgànics alllarg d’aquesta etapa seguiran con-dicionats pel manteniment de lesfuncions vitals, per l’activitat física,que es pot veure molt incrementa-da, sobretot en els més grans, i,naturalment, per les necessitatsderivades del procés de creixementque se segueix produint a un ritmeconstant.

En aquesta etapa, elconsell és que els nens i les nenes

umengin de tot, és a dir, els hem dedonar aliments de tots els grups.Anem a veure quins són els bàsics iimprescindibles, excepte quan hiha intoleràncies o determinadespatologies:

Carn, peix i ous. Sónessencials per aportar, de maneraadient, proteïnes completes, algu-nes vitamines i minerals. És impor-tant donar preferència al peix i ales carns magres per evitar un con-sum excessiu de greixos, però senseobsessionar-s’hi. El fetge és un ali-ment important per la seva valuo-sa aportació de ferro. Cada dias’hauria de consumir, com a mínim,un d’aquests aliments. També calrecordar, a més a més, que el con-sum regular de peix és imprescin-dible per assegurar una ingestaadient de iode. En aquest sentit potser convenient utilitzar, de maneramoderada, sal iodada-fluorada.

Llet i derivats làctics(iogurt, formatge, ...). Són un com-plement molt valuós per a aportarproteïnes d’alt valor biològic i sónfonamentals en l’aportació decalci. És important que n’hi hagiuna aportació diària.

Els cereals (l’arròs, lapasta, el pa), així com les patates,els llegums, la fruita, les verdures iles hortalisses són la principal fontd’hidrats de carboni, és a dir, d’e-nergia, de vitamines, de minerals ide fibra. El sucre i els dolços no hand’estar prohibits però sí que s’hande consumir amb moderació.Aquesta família d’aliments és moltimportant, també, ja que és la que

El consell és que els nens iles nenes mengin de tot

inclogui diàriament un mínim decinc racions entre fruita, verdures ihortalisses, fet que assegurarà l’in-grés de vitamines hidrosolubles(Vitamina C i la majoria del grup B),però sense oblidar els aliments comla carn, els ous, el peix, els làctics,l’oli d’oliva, etc., que ens aportaranles vitamines que pertanyen algrup de les denominades liposolu-bles (A,D,K,E).

Un aspecte molt im-portant en aquesta etapa de la vidaés el de l’adquisició dels hàbits ali-mentaris. Els éssers humans, de lamateixa manera que la resta d’om-nívors, tenen tendència a refusaraquells aliments que no els sonfamiliars. Els nens en són un clarexemple. En aquest sentit és im-portant anar exposant successiva-ment i a “petites dosis” els nous ali-ments per tal de promoure la sevaacceptació progressiva. Com aestratègia educacional no és con-venient usar la tàctica del càstig nide l’amenaça, ni intentar fomentarles preferències per la via del premi.És difícil que agradin més uns espi-nacs perquè el premi per menjar-los és donar una llaminadura alfinal. El més probable és que cadacop li agradi més la llaminadura imenys els espinacs. Per vèncer lesresistències pot ésser molt útilintentar presentar el mateix ali-ment modificant les presentacions.Molts cops, petites dosis d’un ali-ment rebutjat posat com a guarni-ment en dosis de tempteig en unplat variat pot estimular la curiosi-tat d’explorar. De tota manera, ésnecessari recordar que en el procésd’adquisició d’hàbits alimentarissaludables és molt important elpaper que hi juga l’entorn, sobretotel familiar. Els pares no nomésdecideixen el que mengen els seusfills sinó que també actuen com amodels. En aquest sentit, tambéserà molt important el paper delmenjador escolar com a activitateducativa complementària.

Jaume Serra

4

A M F I T E A T R E

número quatre

donarà la pràctica totalitat de lafibra ingerida. Es recomana unaquantitat de grams al dia igual al’edat en anys afegint-hi cinc uni-tats.

En la distribució delsàpats és aconsellable seguir unapauta de 5 ingestes al dia, demanera que el repartiment energè-tic total segueixi aproximadamentel següent esquema:

- esmorzar: 25% de l’energia totaldiària- mig matí: 10-15%- dinar: 30%- berenar: 10-15%- sopar: 25%

És important que elsnens esmorzin correctament. Unatassa de cereals amb llet, o unentrepà, o unes torrades amb olid’oliva o mantega i melmelada i ungot de llet, o una peça de fruitaamb un got de llet i unes galetes(millor si a més s’acompanya ambun suc de fruita), poden ser unabona manera de trencar el llargdejuni nocturn. La idea és que l’es-morzar sigui un àpat suficient ivariat. Aquest punt és molt impor-tant ja que el rendiment escolarestà relacionat amb un correctedesdejuni. També és molt conve-nient fer una ingesta a mig matí,entre altres motius perquè evitaque arribem famèlics a l’hora dedinar i assegura un ritme adient enaquesta ingesta del migdia.

Un tema que solamoïnar molt els pares és el de lesvitamines, ja que són uns nutrientsque han assolit un caràcter quasimític i, en conseqüència, sovinthan estat motiu d’especulacions nosempre prou ponderades. Hi harecomanacions específiques segonsels diferents trams d’edat que, enun principi, quedaran cobertesmentre l’alimentació sigui prouvariada. En aquest sentit és moltimportant que en la dieta s’hi

És important anar exposantsuccessivament

i a “petites dosis” els nousaliments per tal de promoure

la seva acceptacióprogressiva

ls profes-sors d’e-ducac iófísica vanv o l e ra p r o -fundir enla ves-sant ali-

mentària de l’esport. Amb aquestfi, els alumnes van fer uns muralsque explicaven, de manera clara ientenedora, la dieta adequada queels esportistes han de seguir permantenir-se en bona forma inutritivament equilibrats. El treballindicava els aliments idonis ques’han de consumir abans, durant idesprés de l’activitat. L’alumnat vacercar la corresponent informacióper a raid, ciclisme, alpinisme, fut-bol, travessies marítimes, tennis,vela...

Ha estat una recercamolt enriquidora i ens ha fet cons-cients de la importància d’unabona dieta a l’hora de practicaresport.

Alumnes de 4t ESO

5número quatre

A M F I T E A T R E

L’ALIMENTACIÓ I L’ESPORT

e

6 número quatre

A M F I T E A T R E

PER UNA IMATGE PERFECTA

em realitzat un crèdit desíntesi sobre els diferentstipus de dietes que elsadolescents d’avui en diaduen a terme.

Segons lesenquestes que hem realit-zat als alumnes de 1r i 4td’ESO de la nostra escola

hem pogut observar que la gran majoria porten unadieta equilibrada, com és el cas de la dieta mediter-rània. Tot i així, en algunes ocasions els adolescentsconsumeixen menjar ràpid conegut com a fast food

h

(ja que comencen a menjar fora de casa amb elsamics de manera que busquen llocs econòmics iràpids). Actualment, per sort s’estan obrint restau-rants ràpids i econòmics que promouen una correctaalimentació

Per tal de dur a terme una dieta equili-brada cal menjar una quantitat adequada de cadaaliment. No vol dir només menjar fruita i verdura, nifer abusos, ja que la dieta ha de ser variada. La pirà-mide dels aliments i la roda alimentària ens indiquenamb quina preferència i quantitat hem de consumircada aliment.

D’altra banda, el fast food és un tipusde menjar que prové dels Estats Units i que és moltpoc saludable per la quantitat de greixos que conté.L’abús d’aquest tipus de menjar comporta greus con-seqüències com és el cas de l’obesitat. Altres malal-ties relacionades amb el menjar són la bulímia i l’a-norèxia, ambdues trastorns psicològics relacionatsamb l’alimentació.

Crèdit de síntesi premiat al Fòrum derecerca de les Corts de 2006

Núria Castells, Núria Fortuño, Maria Moragas i Maria Sanz.

4t ESO

PER SABER-NE MÉS...

http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/dir210/index.htmlConsells sobre alimentació i receptes saludables

http://www.dietamediterranea.com/Un projecte per a fer un seguiment de la relació dieta-salut, a més de promoure la producció, comerç i con-sum dels productes mediterranis.

http://www.acab.org/home.htmlL’objectiu de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia(ACAB) és “conscienciar la societat dels greus perjudicisque pateix la joventut com a conseqüència de lesmalalties per trastorns del comportament alimentari”.

SABIES QUE... LA CUINA CATALANA

7número quatre

A M F I T E A T R E

CUINES?Clara Rendé i Mireia Domingo Alumnes de 6è d’Educació Primària

a història de l’alimentacióhumana ha passat permolts instants crucials, desde la cova als sofisticatsrestaurants hi ha tot unmón. Des que Arquèstratde Gela al segle IV aC vapublicar la primera guiagastronòmica de Grècia

(Hedypatheia), la relació entre cultura i gastronomiaha anat molt lligada.

l

La cuina catalana ha assolit al llarg dela història una sòlida tradició. A l’època medieval vaser considerada la més influent d’Europa. El primerreceptari conegut de cuina catalana és el Llibre deSent Soví (1324), un dels manuscrits de cuina mésantics d’Europa (conté més de dues-centes receptes);a més, és el primer llibre escrit sobre gastronomia enuna llengua romànica.

El Llibre del Coch, de Robert de Nola,fou imprès el 1520 (el primer d’aquesta temàtica ques’imprimia) i cap al 1525 El Llibre del Coch fou tra-duït també al castellà, esdevenint el primer llibre decuina en aquella llengua.

Fa ben poc que ha acabat l’any dedicata la cultura gastronòmica, ha estat un any farcitd’actes, conferències, publicacions i tastos que hanpermès adonar-nos del gran nivell de cultura gastro-nòmica que viu al nostre país, des dels fogons medie-vals a la cuina contemporània de Ferran Adrià,Ruscalleda, Arola i molts d’altres, la cultura i la gas-tronomia catalanes han anat de la mà.

No massa. De tant en tant cuino platssenzills. Una vegada vaig fer un rap ambametlles que va quedar prou bé.

M’agrada cuinar. Faig postres amb la meva marecom ara gelat de xocolata i trufes (una micaabonyegades). El moment que més m’ agrada ésquan s’ ha de tastar el plat.

Algun cop faig suc de taronja, i a vega-des bato els ous. M’ agraden molt els canelons, no en séfer, però m’ agradaria aprendre’n.

Sí, però tinc poc temps. M’ agrada moltperquè em relaxa. Acostumo a fer servirproductes ecològics. La meva cuina pre-ferida és la Japonesa.

Toni Chicano Cap d’Administració i Serveis

Montserrat Domingo Alumna de P5 Anna Colom Mestra d’anglès de primària

Tiaré Gàlvez Alumna de 6è de primària

8

QUE EN SÓN, DE BONES,LES TARONGES!Els nens i nenes de P4

V I T R A L L

número quatre

ls nens i nenes de lesclasses de P4 han tre-ballat la taronja que al’hivern són ben bonesi van bé per als refre-dats.

P r i m e rl’han observat, tocat iolorat. Després l’han

pelat i han après a diferenciar elsgrills, la pell i la polpa. I amb laliquadora han separat el suc de la

epolpa i han tastat el suc: que n’és,de bo!

Un altre dia, handibuixat del natural una branca detaronger. És clar, han après que eltaronger és un arbre fruiter que al’hivern fa unes taronges ben gus-toses.

I han fet de cuinerstot preparant una melmelada detaronja!

Recepta:

1. Peleu les taronges.2. Separeu els grills de la pell.3. Poseu els grills dins d’una cassola amb força sucre.4. Tot ben triturat, remenat i a bullir al foc.5. Després de deixar-ho reposar, ompliu els pots de vidre.6. Etiqueteu el pot amb la paraula taronja i el nom de cadascú.7. Tapeu el pot amb una roba ben rebonica.

Ens han ajudat els cuiners i les cuineres de l’escola, que en saben un munt.

9

V I T R A L L

número quatre

EL TRAÇ

ls nens i nenes de primer i segon de Primària vam realitzar una activitat de tutoria. Vam repartir a cada nen i nena una còpia d’un mateix gargot.

Havíem de convertir aquest gargot en un dibuix.e

Finalment vam fer una trobada on els nens inenes vam observar els dibuixos, vam descobrir que a par-tir d’un mateix model hi ha maneres de fer diferents i quela diversitat ens enriqueix.

Es va fer una exposició col·lectiva amb elrecull de tots els treballs.

10 número quatre

V I T R A L L

SANT JORDI, IMATGES GASTRONÒMIQUES

un bocí de coca

una festa de bigotis!

en P

opof

, cui

ner

reia

l

entre plat i plat

llepolia de jocs

un pont saborós

11

V I T R A L L

número quatre

SANT JORDI, LA FESTA MAJOR

titelles

castellers

inflables

esports

hip-hop fi de festa

12 número quatre

V I T R A L L

SANT JORDI, LA FESTA

som els cuiners

tots a taula!

aquí

tre

uen

elca

p el

rei

i la

prin

cesa

tot

prep

aran

t la

fest

a

el drac g

13número quatre

V I T R A L L

SANT JORDI, JOCS FLORALS

les seves poesies

els nostrespoetes

Teresa Duran,l’escriptora del’any

tot esperant...

c golafre

14

ELS NENS I NENES DE 5 ANYS: I QUIN MERCAT!

V I T R A L L

número quatre

15

V I T R A L L

número quatre

16 número quatre

V I T R A L L

FILMETS AMB PLASTILINAA 6è de Primària, des de l´Àrea de Visual i Plàstica hem integrat les TIC (Tecnologies de la Informació i de laComunicació) fent animacions d´escenes amb personatges de plastilina.El procés ha estat el següent:

• observar i analitzar pel·lícules d´animació• inventar un guió d´animació curt i senzill• crear l´escenari i els personatges amb plastilina• crear la seqüència d´imatges fotografiant l´escena i anar movent els personatges• descarregar les fotografies a l’ordinador• crear el filmet informàticament.

El noi i la pomaEns ha agradat poder fer petites animacions perquè en fer-ho semblava que fóssim directors de cinema

Andreu Puy i Anna Moreno

Esmorzar...ha calgut molt esforç com, en aquest cas, aixecar els cereals i la llet amb fils sense que es notés.

Paula Carreras i Eduard Vilardaga

FutbolHem fet un treball original que ens ha aportat més coneixements del PowerPoint

Clara Rendé i Esteve Almirall

FocaHa estat interessant perquè hem utilitzat a plàstica noves eines de treball més modernes... com ara l’ordinador ila càmera de fotos digital

Tiaré Gàlvez i Carles Sumarroca

17

We wrote poems about food because it was Sant Jordi and also because westudied a unit about food.

The process that we followed is the following:

• First you choose a fruit. • Second, you think about the fruit that you have chosen (its colour,

when you eat it, why you like it…).• Then you make a draft of the poem.• Third, you write the poem by hand or on the computer.• Finally, you decorate it with photos of food.

The format that we used was sometimes the shape of the fruit that wechose, but sometimes we invented the shape: we made spirals, rectanglesand circles.

In representation of 6th primary,Pol Mariné Sergi FiblaEnric Andreu Violeta AlarcónVictor Llonc Sara Cusó

número quatre

V I T R A L L

ENGLISH POEMS ABOUT FOODby the students of 6th primary

18

V I T R A L L

número quatre

AUCA DE TERESA DURAN

19

Al parvulari, els nens i nenes ens trobem al pati del davant de l’escola i tot dan-sant festegem l’entrada de la primavera i l’arribada de la Pasqua.

V I T R A L L

número quatre

DANSES DE PRIMAVERA

Amb la Farandola provençal cargolem un cuc com cal. (pop. catalana)

Cap aquí i cap allà El Malamanya ens fa giravoltar.(pop.)

Mireu com plantem les flors ! (pop. francesa)

Ingredients:- Full en blanc- Bolígraf o llapis- Imaginació i records- Moments d’inspira-

ció o pràctica i es-forç

- Moltes hores dispo-nibles (imprescindi-ble)

Mètode a seguir:La primera part és

potser la més difícil, ja que consis-teix a seleccionar elements dins lament i, com el cuiner que tem lafalta d’ingredients per a la recepta,l’escriptor tem la falta d’inspiració ila sequera de pensaments. Heu decomençar per organitzar i estruc-turar el que serà el vostre escrit.

En primer lloc, cal queescolliu quins recursos voleu utilit-zar: o bé un relat fantàstic o bé unrelat realista. L’ opció que us pro-posa aquesta recepta és un relatbasat en l’aplicació de la fantasiadins de la realitat. Us pot semblarun punt difícil d’entendre, contra-dictori o fins i tot paradoxal, peròno és així. Consisteix a traçar unarealitat (que pot ser, per què no,autobiogràfica) diferent de la javiscuda; és a dir, combinant demanera diferent les casualitats pas-sades que van formar el conjuntd’accions que es van convertir enels records reals. M’explico, la grà-cia consisteix a agafar primer detot els records i detectar entre ellsaquells que no van succeir real-ment, per plasmar "el que no vapassar”. Us preguntareu per quèplasmar “el que no” i no “el que sí”:doncs perquè sempre és més

20

important el que ens hem deixatper fer, tothom té una ferida peron supura un “el que no”. És a mésuna ferida que ni el més extraordi-nari dels “el que sí” pot curar. (Si noem creieu us puc posar l’exempled’una mare que va perdre el seuprimer fill. Tot i haver tingut des-prés altres fills meravellosos, els ullsde la mare no reflecteixen la felici-tat pels fills “que sí”, sinó que mos-tren tristesa i malenconia pelsrecords d’aquell primer fill “queno”).

Quan tingueu el pri-mer pas fet, quan hàgiu detectatalguna cosa que no ha succeït i usagradaria recuperar, podeu fer unexercici de nostàlgia i imaginació.És un exercici per entrar en unestat malenconiós, en un estat gai-rebé governat pel plor. Us pot sem-blar estrany, però és necessari perentrar en el món literari de la sen-sibilitat. És un pas que podeu noseguir si sou capaços d’arribar perun altre portal a la inspiració. Uncop l’heu aconseguit a través deremenar la mescla de records, fan-tasia i imaginació malenconiosapodeu passar al que ja serà l’últimpas.

Sense deixar mai decontrolar la inspiració, que podriaevaporar-se ràpidament a unatemperatura massa elevada, podeuagafar ja el llapis o el bolígraf icomençar a escriure. Serà el pasque us portarà més temps, però nous preocupeu per aquest punt, pre-neu-vos-ho amb calma i no poseulímits temporals a la literatura.

Bet Cahué (4t ESO)

V I T R A L L

número quatre

INSTRUCCIONS PER CONVERTIR UNFULL BLANC EN UN ESCRIT LITERARI.Exercici d’imaginació i nostàlgia

21número quatre

C A L A I X D E S A S T R E

TAST DE FRUITS SECSOriol Roche, Elisenda Alaball, Arturo Yscadar i Armand Castany Alumnes de 3r de primària

El dia de Sant Jordi les paradetes van anar molt bé.N’hi havia de molts tipus. La nostra es deia “Tast de fruits secs” itractava d’ensenyar als altres nens de l’escola a fer gots de paper;després els dèiem que passessin per unes taules que era on hi haviaels fruits. A les taules hi havia quatre cistells de cacauets i un cis-tell de blat de moro torrat. Els nens passaven i els nois de tercerque feien torn els omplien el got de fruits secs. Així podien anar-los menjant per tota l’escola.

POSTRES f pl GASTR 1 Fruita, dolços o altres menges amb què hom acaba el dinar i el sopar. 2 postres de músic Postres de fruita seca. (GDLlC)A Catalunya les postres de músic es poden anomenar de moltes altres maneres. En saps alguna?

A quina comunitat autònoma correspon cada un d’aquests plats?

• Pulpo a feira • Papas con mojo picón• Bocata calamares • Cocochas en salsa verde• Pescaito frito • Caldereta de llagosta• Seques amb botifarra • Cocido montañés• Morcilla de arroz • Tortilla de patatas i pimientos• Paella de verdures • Pa amb tomàquet

22 número quatre

C A L A I X D E S A S T R E

Es tracta d’un poble situat a la comarca del'Alt Empordà, amb 581 habitants. Exac-tament es troba a l'altiplà del riu Manol, auns 500 metres de la seva riera esquerra imolt proper del mont de la "Mare de Déu delMont".

En aquest poble s’hi pot arribar de duesmaneres: per la carretera que passa perNavata que comunica amb Figueres; i perl'altra banda, la via més recent que enllaçaamb Cabanelles i permet una millor comuni-cació amb la comarca de la Garrotxa i la Vallde Banyoles.

El tercer diumenge de setembre se celebra laFira del Formatge on hi ha parades amb mésde 35 menes diferents d’aquest producte:formatges de la Vall d’Aran, formatgesserrats, de tupí, formatges tronxons, delMont-Sec, de la Selva, de la Garrotxa, és clar,frescos, salats, tendres, secs,... també s’hipoden veure les tècniques ancestrals i tradi-cionals dels nostres avis. Aquell a qui no liagradi el formatge trobarà parades d’embo-tits, mels i galetes i, si més no, uns bonsespectacles de carrer.

I, com ja sabeu, la dita diu:

El pa l leuger i eixut

i el formatge serrat i feixuc.

Iolanda Fontova i Sergi Fibla de 6è. C de Primària

Solucionari del número anterior

ON ANEM DE FESTA?

La resposta del número passat era la vila d’Hostalric.

No ho dubtis ni per un moment quan sàpigues la resposta d’aquest número de la revistaescriu-nos a la nostra adreça: revista@thaubcn.iccic.edu

El surakarta és un joc tradicional d’Indonèsia. És originari del’illa de Java. Surakarta és una de les ciutats més importants d’aquesta illa.

La Mònica Viñolas, en Jordi Santaolalla i l’Àngels Santaolalla (alumnes de 3r de primària) són les persones que han respost

correctament la pregunta.

Un joc tradicional

On anem...

23número quatre

P L A N A O B E R T A

ESTRÈS TELEVISIU

M’agradaria parlard’un tema que probablement tro-bareu innecessari o que no us hihavíeu parat mai a pensar, però lagent que recolza la meva opinió (ino és poca) està d’acord a fer-lopúblic i estic segur que molts devosaltres canviareu d’opinió i ensortirem beneficiats.

El tema és l’emissiódels partits esportius durant la set-mana laboral. Sí senyor, em queixoque la televisió emeti un partit defutbol o bàsquet durant la setmana,excloent dissabte i diumenge. Òbvia-ment, em baso en certs argumentsper defensar aquesta... crueltat, comdeveu pensar alguns de vosaltres aramateix. Deixeu-me introduir-vos-hiamb un simple exemple:

Arribeu a casa vostraun dimarts a la tarda fatigats d’es-tar tot el dia treballant, i us poseua fer els deures encomanats per aldia següent (posem el cas hipotèticd’un estudiant). Els deures els feuràpid i descuradament perquènomés teniu un pensament al cap:

fan partit a les set i heu d’acabar lafeina abans que comenci. Faltendeu minuts per l’hora assenyalada iencara et queda un resum per fer itres poemes per llegir. No li dónesimportància, ja ho faràs després delgran i anhelat partit.

És obvi que això noestà bé però admeto que és lasituació quotidiana de cada dia ique jo també en formo part. Quivoldrà perdre’s un partit en el quales descobrirà la classificació d’unequip x i on jugaran els jugadors yi z que, després de recuperar-sed’un lesió, estaran forts i sans i dis-posats a donar-ho tot pel seuequip? Déu nos guard si ens el per-déssim! Què faria l’endemà a l’es-cola? No tindria tema de conversa!

Aquest és un delsmeus arguments i alhora contra-arguments ja que reconeixo que ésdigne d’admirar l’afició que té cadapoble pel seu equip. Tanmateix,emetre un partit en dimarts no hotrobo adient per al rendimentd’una persona. Vulguis o no, mirar

Les col·laboracions han d'incloure nom i cognoms i una adreça electrònica o

telèfon de contacte. Podeu enviar les col·laboracions:

• Per carta a: Consell de redacció de la revista de l'escola Thau. Ja sigui per correu

ordinari o lliurada personalment a Secretaria.

• Per correu electrònic a: revista@thaubcn.iccic.edu

un partit cansa: la tensió, els ner-vis, l’eufòria, la ràbia, tot això ésproduït dins del cos i desprésvomitat en un partit de futbol.Te’n vas al llit alegre o furiós icansat (i en el cas de l’estudiant,ha de continuar la feina).

Si se’m permet con-tar una anècdota personal, mésd’una vegada m’he assegut al sofàesperant l’emissió d’una sèrie ouna pel·lícula i l’he vist can-cel·lada per un fatigant partit defutbol. Estic convençut que mésd’un de vosaltres tindria més ga-nes de riure una estona o seguir lahistòria d’un llargmetratge quellençar improperis a l’àrbitre o alsjugadors oponents i resar i supli-car perquè la pilota entri dins laporteria. I doncs? Què podríem ferper resoldre aquest conflicte?Proposo inaugurar un canal en elqual emetin els partits o esdeveni-ments esportius les 24 hores deldia per tal de deixar lliure la restade cadenes “principals” amb l’ex-cepció dels dissabtes i diumenges.

Albert Vilardaga Mercader 4t ESO