el jardí de les delícies

10
Alfredo Granell 2on ESO A Estela Domingo Isaac Peramos

Upload: alfredo-granell

Post on 23-Mar-2016

220 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

jardí de les delicies

TRANSCRIPT

Page 1: El jardí de les Delícies

Alfredo Granell

2on ESO A

Estela Domingo

Isaac Peramos

Page 2: El jardí de les Delícies

PÀG III – Dades Generals PÀG IV – Descripció

PÀG V – Paradís PÀG VI – Terra

PÀG VII – Infern

PÀG VIII – Significat

PÀG IX – Estil Flamenc

PÀG X – Autor

Page 3: El jardí de les Delícies

Autor: El Bosco Data de creació: 1500 – 1505 Mides: 220 cm x 389 cm Tema: Religiós Exposat en el Museu del Prado

Page 4: El jardí de les Delícies

El tríptic desenrotlla la història del món i la progressió del

pecat. Comença en les taules exteriors amb la Creació del món, i contínua en les interiors amb l'origen del pecat (Adán i Eva) en el panell esquerre, la seua extensió per un món dominat pels plaers terrenals en el central, i acaba en el dret amb els turments de l'infern.

Page 5: El jardí de les Delícies

En este p ane ll e ns most ra una esce na del Pa radís e n què Dé u e nt rega Eva a Adam co m a d o na . És l 'o r ige n del pecat de la lu xú ria q ue es desencadena en la taula central . Esta n rodejats d 'ani mals , al gu ns e n l luit a e nt re ells a nu ncia nt els fut urs mals del món. S' ha v olg ut ve ure e n ells u n s i g ni fi cat s i mbò li c, p r ocede nt dels bestia ris medievals . E n a lg uns casos tal vegada hi haja s i mple me nt una i nte nciona litat bu rla ne ra i desenfadada, co m e n e l co nil let , al· lusi ó al se xe fe me ní , s it uat ju nt amb Eva. Ens p rese nta u na fi gu ra de Déu molt jove , co nve nci ó molt f re qüe nt e n la l ite ratu ra h ola ndesa del seg le XV o n el ma tr i mo ni entre Ada m i Eva és realitzat per un Déu juvenil .

Page 6: El jardí de les Delícies

Representa el dominio de la lujuria en el mundo, descrita a través de todo tipo de relaciones sexuales, manifiestas de una forma rotunda: cuerpos desnudos de hombres y mujeres, blancos y negros, se mezclan, se tocan, bailan..., en parejas, en grupos, heterosexuales, homosexuales, onanistas...

Page 7: El jardí de les Delícies

Con un enorme ingenio y efectos lumínicos de notable modernidad, El Bosco expone en el panel izquierdo el castigo de los pecados y faltas de la sociedad bajomedieval, fustigadas por los predicadores de la época

Page 8: El jardí de les Delícies

Podem acceptar o rebutjar estes interpretacions sobre l'obra d'El Bosco, però no pot posar-se en dubte que el seu significat era explícit per als seus contemporanis.

De Tolnay, en una explicació de tipus psicoanalític, explica l'obra com una representació del son humà que tracta de trencar amb els límits impostos a l'amor per la tradició i la moral llavors vigents.

Altres veuen en El Bosco un heretge o un seguidor de sectes i idees esotèriques. Per a Fraenger, la taula central del tríptic representa el Paradís sensual dels Adamites, que defenien el nudisme i les relacions sexuals lliures.

Page 9: El jardí de les Delícies

Estil flamenc: Dins de la pintura flamenca hi ha unes quantes escoles: la

italianista i la reaccionària durant els segles XV al XVI, i la naturalista o colorista de l'Escola d'Anvers del segle XVII. Encara conservaven trets de l'estil gòtic, tècnics, com l'ús de la taula en lloc del llenç, i temàtics, sobretot religiosos i

espiritual

Page 10: El jardí de les Delícies

Va nàixer en Hertogenbosch. Fill i nét d'artistes en la mateixa localitat on va romandre tota la seua vida. Es va casar amb Aleyt van Marvenne. Va dissenyar les vidrieres de la catedral d'Hertogenbosch, i en vida va disfrutar de l'èxit tant en la seua ciutat com fora d'ella. En les seues pintures mescla motius astrològics, de folklore, bruixeria i alquímia, així com el tema del anticrist i episodis de les vides de sants exemplars. En les seues obres de maduresa va desenrotllar un llenguatge de simbolisme visual, que a vegades era una traducció literal de les metàfores verbals de la Bíblia. Les seues obres mostren la preocupació per la inclinació de l'home cap al pecat i la condemna eterna a les ànimes perdudes. Es aplica l'oli de manera lliure, sense retocar massa. Les seues fonts principals van ser els manuscrits miniats holandesos, gravats estrangers, bestiaris medievals i llegendes i textos de l'època. L'absència de datació i de firma d'algunes de les seues obres fa que se'ls atribuïsquen als seus seguidors. La seua obra va ser molt imitada durant el segle XVI.Falleció el 9 d'agost de 1516.