39. el jardÍ de les delÍcies
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Alumna: Estefanía Simón Lozano (2nbB)Professora: M Assumpció Granero Cueves
Història de l’Art (curs 2010-11)IES Ramon Llull (Palma)
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
EL BOSCHEL BOSCH
Títol El Jardí de les DelíciesAutor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van Aeken), El
Bosch (1450-1516)
Cronologia 1510-1515
Estil Gòtic flamenc (transició Gòtic – Renaixement)
Suport Fusta: 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 96,5 cm (taules laterals)
Tècnica Oli sobre fusta
Localització Museu del Prado (Madrid)
Tema Jeroglífic. El conjunt és una representació molt personal a través d’una triple seqüència: la creació al paradís, el jardí de les delícies i l’infern. La gran proliferació de símbols que conté, però, fa que es plantegin dubtes molt seriosos sobre la intencionalitat de l’autor en concebre l’obra.
FITXA TÈCNICAFITXA TÈCNICA
INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ
• És l’obra més coneguda i estudiada del Bosch, i ha donat lloc a les més diverses interpretacions.
• Es tracta d’un tríptic que forma una de les obres més complexes i misterioses de tota la pintura occidental.
INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ
• Un dels principals enigmes és el seu títol, ja que l’actual és modern. Al principi al quadre se li denominà ”Una pintura sobre la varietat del món”, desprès el ”Quadre de les freses”, fins arribar al tríptic de “Els plaers carnals” (“Los Deleites carnales”), que fou el precedent de l’actual nom.
• Va ser traslladat al Museu del Prado l’any 1936 per a la seva protecció a causa de la Guerra civil espanyola, i després de la guerra, per desig de Franco, el quadre passà a formar part de la col·lecció del Prado.
El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement)Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 96’5 cm)Museu del Prado, Madrid
EL BOSCH EL BOSCH (c. 1450‑1516)
El tríptic desenvolupa la història del món i la progressió del pecat.
A.- Comença en les taules exteriors amb la Creació del món.
B.- Continua en les interiors:
1.- Panell esquerra: l’origen del pecat (Adam i Eva).
2.- Central: la seva extensió per un món dominat pels plaers terrenals. 3.- I acaba, en el dret, amb els turments de l’infern.
Tríptic tancat: La creacióANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
- DÉU (amb una tiara i la Bíblia) a l’angle superior esquerre, mira cap al món, representat com una esfera transparent (fragilitat de l'univers), que conté la terra en el 3r dia de la Creació (ja s’hi troben plantes, però encara no animals ni éssers humans).
- Altra interpretació diu que no és el moment de la creació, perquè hi ha castells i altres edificis, creu que és el món després del Diluvi Universal.
TRÍPTIC DEL JARDÍ DE TRÍPTIC DEL JARDÍ DE LES DELÍCIESLES DELÍCIES
oo LA CREACIÓLA CREACIÓ
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
- A la part superior es pot llegir la frase extreta del salm 33: «Él lo dijo, y todo fue hecho. Él lo mandó, y todo fue creado».
- Contrasta aquesta imatge serena i monocroma (tons grisos i negres que fan referència a un món sense sol ni lluna) amb l’agitació i colorit de les taules interiors.
- Grisalla: Pintura executada només en tons de gris, que pretén recrear l’efecte visual del baix relleu escultòric.
TRÍPTIC DEL JARDÍ DE LES TRÍPTIC DEL JARDÍ DE LES DELÍCIESDELÍCIES
oo LA CREACIÓLA CREACIÓ
Característiques: Ritme frenèticCaracterístiques: Ritme frenètic
El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement)Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 96’5 cm)Museu del Prado, Madrid
• Obert, el COLOR és utilitzat per crear efectes diferents d’acord amb el tema tractat. Així, el PARADÍS es representa amb un domini del verd i del groc, colors que transmeten puresa i renovació; a la taula de la dreta, l’INFERN, hi dominen el vermell i el negre, els més adients per a les escenes esgarrifoses; a la taula central, on s’escenifica el JARDÍ DE LES DELÍCIES, encara hi és vigent la llum de l’antic paradís. Si bé, destaca la claror que emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat.
• El DIBUIX és precís; les figures són petites, molt perfilades i de gran minuciositat, característica que permet a l’autor recrear una gran quantitat de gestos i escenes, amb una netedat expositiva que es contraposa a la complicada simbologia de l’obra.
• En cada una de les taules es repeteix la imatge d’un estany que constitueix l’eix exacte de simetria de cada pintura.
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
PANELL ESQUERRE (de tonalitats verdes i groguenques, puresa / renovació) - A la primera escena del PARADÍS, El Bosch reprodueix les paraules del Gènesi, Déu acaba de crear Eva, i lliura Eva a Adam com a dona, i aquest, ajagut, l’observa amb un interès evident. És l’origen del pecat de la luxúria, desenvolupat a taula central. El Bosch reprodueix la mentalitat medieval: "la culpa d’Eva" en l’inici dels mals de la Humanitat. Ambient bucòlic i reposat que contrasta amb el taulell central. - Paradís habitat per animals de tota mena, i ordenat al voltant d’un artilugi estrafolari de color rosat que, segons alguns autors, podria ser una paròdia de la Font de la Vida del retaule de l’Anyell Místic de Van Eyck, també s’hi troben l’Arbre del Be i del Mal (amb la serp enrotllada al seu tronc) i l’Arbre de la Vida (un “drago” canari).
- Estan envoltats d’animals. A primera vista, la imatge s’associa a la pau, però desprès es va truncant. Fixant-nos podem observar que hi ha animals enfrontats, que lluiten entre ells, i que persegueixen a uns altres, un lleopard du una rata a la boca…, alguns anunciant els futurs mals del món, com avís de pecat. S’ha volgut veure en ells un significat simbòlic, procedent dels bestiaris medievals. En alguns casos, tal vegada hagi, simplement, una intencionalitat burlesca i desenfadada, com en el conillet, al·lusió al sexe femení, situat junt a Eva.
PANELL ESQUERRE (de tonalitats verdes i groguenques, puresa / renovació)
- Com és habitual en El Bosch, el Paradís no existeix completament lliure d’una, al menys, prefiguració del dimoni, que es representa com una roca antropomorfa, la roca de la font. El dimoni amagat es troba al paradís, a l’aguait, sense que, encara, els primers pares el vegin.
- En el primer pla un clot o fossat (un foso), del qual emergeixen una gran varietat de criatures.
- Presenta un intens i variat cromatisme, amb el predomini de verds, i blau intens del fons, que contrasten amb el mant vermell de Déu i la blancor dels cossos d’Adam i Eva.
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
Déu amb Eva de la mà, presentant-la a Adam.
Roca antropomorfa que representa la figura del dimoni amagada.
• Representa el FALS PARADÍS (continuació del panell anterior a través de l’estany), la humanitat ja ha sucumbit al pecat; és el domini de la luxúria en el món (al·legoria dels plaers carnals, que proporcionen un moment de plaer i comporten el perill dels càstigs eterns); escena descrita a través de tot tipus de relacions sexuals, manifestades d’una forma rotunda: cossos nus d’homes i dones, blancs i negres, es mesclen, es toquen, ballen..., en parelles, en grups, heterosexuals, homosexuals, onanistes...; a penes podem distingir els homes de les dones, pot ser intentant així demostrar que els dos sexes estan implicats en el pecat.
- L’aigua sembla ser l’element al voltant del qual s’agita l’acció. Les aigües no estan netes, focus de tots el mals que reflexa la pintura.
- Destaquen també les dimensions de algunes plantes i animals, arribant a superar les mides humanes.
AL PANELL CENTRAL, hi ha un paisatge fantàstic: el JARDÍ DE LES DELÍCIES.ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
• Malgrat doni impressió de desordre, l’escena s’ordena en tres nivells en altura:
- La part superior, amb detalls que són difícils de percebre per ser petits i rars (humans alats, grifs...) apareix dominada per construccions fantàstiques, entre les que destaca la Font dels quatre rius del Paradís Terrenal.
AL PANELL CENTRAL, hi ha un paisatge fantàstic: el JARDÍ DE LES DELÍCIES.ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement)Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 96’5 cm)Museu del Prado, Madrid
- Font dels quatre rius del Paradís Terrenal, falsa font del paradís, inestable, amenaçant destrucció amb les seves parets clivellades (cuarteadas).
- En el centre de la composició, la gran cavalcada del desig gira en cercle, entorn a un estany, on es banyen varis grups de dones.
- En el pla inferior la sexualitat es manifesta de mil maneres, tant en les accions de la massa d’homes i dones, totes d’un inequívoc signe eròtic, com en les connotacions sexuals de plantes, fruites i animals.
- En els cantons inferiors apareixen dos focus peculiars que criden l’atenció.
- A l’esquerra, un grup està senyalant la taula de l’esquerra (el Paradís), dirigeix mirada i braç cap a l’Eva de la Creació, i hi posen esment en el paper que ha jugat en l’engany de la temptació.
- A la dreta, en la cova es troben Adam i Eva, testimonis del que ha sobrevingut al món a causa seva temptació.
- El dit acusador d’Adam responsabilitza a la dona.
Aquells que has vist ballant i jugant en les praderies verdes, esquitxades (salpicadas) de flors i arbres, són els que aspiren als plaers d’aquest món. Cerquen l’atipament (saciedad) dels plaers de la carn i dels sentits, i es dediquen a seguir les seves inclinacions sensuals.
Absorts en el seu frenesí, no saben que Déu existeix; no creuen més en Déu, ni en el cel, ni en l’infern. Està escrit: el beneit diu que Déu no existeix.” (Hendrick Mande, siglo XVI).
- El Jardí de les Delícies és un enganyós jardí dels falsos plaers terrenals, una conseqüència del pecat original.
- Cada detall d’aquest “món al revés” ens ho adverteix en el panell central: “És el somni paradisíac, és el regne d’allò no durador”.
- El conjunt manifesta una vida dissoluta i llicenciosa: abandonats a les temptacions de la carn, no semblen preocupar-se d’altra cosa que no sigui el plaer.
- Diversitat d’escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen éssers humans immersos en un líquid semblant a l’amniòtic, etc.
En aquesta escena podem veure l’únic home vestit, que senyala a una dona que es troba dins un tub de vidre. A aquest home se l’ha interpretat de moltes maneres però, sigui com sigui, sense cap dubte té un protagonisme especial en l’obra. A més, aquest home mira cap enfora establint una clara relació amb el espectador.
Estranyes estructures, així com bombolles o conxes oprimeixen els personatges, i donen a conèixer que el pecat s’apodera de l’ésser humà.
PANELL DRET: Es conegut també com l‘ INFERN MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que hi apareixen.
- Es descriu un món demoníac i opressiu.
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de notable modernitat (joc de llums i tenebres, taula més obscura comparada amb les altres dues), El Bosch exposa en el panell dret el càstig dels pecats i faltes de la societat baix medieval.
- Unes de les imatges més conegudes del tríptic són els enormes ganivets.
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMALEl Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement)
Hieronymus el BoschOli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 96’5 cm)
Museu del Prado, Madrid
- Una de les imatges més conegudes del tríptic ens mostra un enorme ganivet, que s’aixeca agressivament entre dues enormes orelles, travessades por una fletxa.
-Una màquina de matar constituïda per dues orelles que sostenen la fulla de la navalla.
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (càstig dels luxuriosos).
El ganivet de la part superior, unit amb dues orelles, s’ha pretès veure com un símbol del sexe erèctil, representació d’un genital masculí.
- Múltiples interrogants desperta la interpretació de la inicial "M" gravada en el ganivet.
- En ella s’ha volgut veure la designació de les paraules Mundus, Mortis i, fins i tot, la inicial del nom de l’Anticrist, que segons certes profecies medievals començarien amb aquesta lletra. Món, Mort, inicial del nom de l’Anticrist...?, significats o paraules, totes elles, fustigades pels predicadors de l’època, contra la LUXÚRIA.
- Sobre un dels ganivets, l’escena que mostra uns cans furgant en l’interior del ventre d’un cavaller, amb un calze (cáliz) en la mà del que ha caigut una hòstia sagrada, s’interpreta com una possible condemna del sacrilegi.
- La part superior apareix dominada per la típica imatge de l’infern amb d’incendis i foc de destrucció, que pot ser fa referència al trauma que té l'autor de veure com la seva localitat natal es cremava (aquestes representacions apareixen en altres quadres de l'artista).
- Al centre, un món amb criatures fantàstiques, entre les quals crida l’atenció un rostre blanc, la figura de l’home-arbre, que mira directament a l'espectador. Sota ell hi ha un llac gelat d’aigua negra i putrefacta, sobre el qual patinen uns condemnats, mentre que el gel es desfà, i unes restes d’esquelets blancs.
- En aquesta taula es tanca el cicle, i es castiga a aquells que es deixaren seduir pels gaudiments plaents (goces placenteros) que els oferia el Jardí de les Delícies terrenals.
- El conjunt s’ordena en varis nivells:
- Paisatge temible: dominat pel negre i el vermell del foc; tot indica destrucció i càstig sota la nit negra i inquietant.
- El paisatge de l’infiern apareix dominat per la figura de l’“homo-arbre”. Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d’éssers inquietants que giren al voltant d’una monumental gaita, contrapartida de la ronda del desig de la taula central (la gaita simbolitza la sexualitat).
- El seu cos obert mostra en l’interior una escena de caverna. El seu suport el formen dos troncs d’arbre morts suportats per barques que suren sobre les aigües negres i estancades.
- Encara que alguns han cregut veure en el seu rostre l’autoretrat del pintor, testimoni dels càstigs infernals, la seva ubicació en el punt central de l’infern, tal vegada, sigui un indicador de la presència de la figura de Lucifer.
- Els patinadors nus sobre una fina capa de gel que es cruïlla, cosa que fa que vagin a parar a les aigües gelades, on es troba ja algun condemnat.
- El contrast entre el fred i la calor és un dels suplicis que, segons la tradició, es patia en l’infern.
Aquest personatge singular és un mentider, un engalipador (embaucador), és el Diable.
- A la part inferior dreta apareix un grup de jugadors torturats per dimonis en mig d'un gran caos.
- El Bosch l’incorpora en el tríptic amb un gran simbolisme: l’afició al joc, la sensualitat de la música, els costums dels clergues.
El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement)Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 96’5 cm)Museu del Prado, Madrid
ANÀLISI FORMALANÀLISI FORMAL
PANELL DRET: INFERN MUSICAL
- Contra l’AVARÍCIA, el càstig dels àvars apareix representat per la saturnal figura de la "bèstia-aucell" que devora a homes als quals expulsa per l’anus. Aquestos van a parar a un forat ple de monedes, defecades també per un individu a la gatzoneta (en cuclillas).
- La SUPÈRBIA, es representa amb un dimoni que manté, obscenament, abraçada a una dona, els rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d’un monstre transformades en un mirall esfèric.
- Per al Bosch, com per a tota la tradició medieval, el mirall és l’instrument favorit del dimoni. El motiu es troba molt difós en les estampes i en les dites populars ("El mirall és el veritable cul del dimoni").
- Damunt de l’infiern musical podem observar a uns monjos–dimoni llegint breviaris, i monstres-escolanets (monstruos-monaguillo) que repiquen la campana, el batall (badajo) de la qual ha estat substituït per un ésser humà.
- En la zona inferior dreta, apareix un porc amb un tocat de monja, obligant a un homo a firmar un document. S’ha interpretat com la firma d’un compromís amb el dimoni, però també pot al·ludir a documentació falsificada, a sentències incorrectes... i, per tant, a la condemna de jutges i notaris corruptes.
- A la zona inferior es troba l’infern musical.
- És una de les escenes més enigmàtiques i suggerents de l’obra.
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la música profana, la que s’associava freqüentment a la LASCÍVIA, on els instruments musicals (llaüt, arpa, òrgan de manovella, flauta... de dimensions descomunals), es transformen en torturadors dels condemnats.
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta, carregant una altra flauta com si fos la creu.
- A la zona inferior de l’infern musical. -En aquesta escena, instruments musicals gegantescs es transformen en torturadors dels condemnats.
- Podem contemplar uns condemnats crucificats, com Crist i el lladre dolent, en les cordes de l’arpa i en el pal del llaüt (mátil del laúd).
• SEGONA GENERACIÓ PINTORS FLAMENCS, s’estén al llarg de la segona meitat del segle XV i principis del segle XVI, destaquen:
• Hans Memling,• Gerad David, i• Hieronymus
Anthoniszoon vanAeken El Bosch.
• Aquesta 2a generació és contemporània ja al Renaixement, però el seu estil i els seus temes encara es troben més propers de la generació anterior que de l’estil que s’està treballant en Itàlia.
L’AUTORL’AUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
• És, cronològicament, el primer artista que cal considerar en l’àmbit pictòric del CINC-CENTS (Renaixement) en els Països Baixos.
• El Bosch, malgrat ser un pintor que cavalca entre el segle XV i XVI, la seva pintura i temàtica es poden inscriure encara dins de la tradició gòtica flamenca.
El carro de fenc(1500-02)
Hieronymus El BoschOli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado, Madrid
EL BOSCH EL BOSCH (c. 1450‑1516)
Jeroen Anthoniszoon van Jeroen Anthoniszoon van Aeken, El Bosch Aeken, El Bosch (c. 1450‑1516)
Va néixer, probablement vers 1450, en Hertogenbosch, una ciutat en el sud del avui anomenat Regne dels Països Baixos, més conegut per Holanda. Es va convertir en el pintor d’una originalitat extraordinària, el més original de l’escola flamenca, pels seus paisatges plens de figures oníriques i estranyes.
• El Bosch contreu matrimoni amb un distingida dama de la societat, qui li va atorgar un status dintre de la burgesia de l’època, una situació econòmica benestant, cosa que el va protegir de la Inquisició.
NocesNoces• Nascut dins un gremi de pintors, i
essent el germà menor, va haver d’adoptar un altre nom, donat que el familiar li corresponia al primogènit.
• Va aprendre a pintar en un taller familiar que es dedicava al fresc.
El BoschEl Bosch
- La seva bona situació econòmica li donà una certa llibertat a l’hora d’expressar les seves idees en la pintura, de manera més personal que la majoria dels pintors de l’època.
- Conegut per les seves enigmàtiques pintures que il·lustren temes religiosos complexos amb una imaginació fantàstica.
- El Bosch viu el canvi entre dues èpoques. Té les arrels en la tradició medieval, però no pot ser contemplat tan sol com un mer epígon de l’Edat Mitjana. En la seva obra es denota el vitalisme típic d’una societat en crisi, que està gestant el germen de l’humanisme renaixentista.
Hieronymus Bosch Hieronymus Bosch “El Bosco” (1450-1516)“El Bosco” (1450-1516)
- Elements significatius de la societat on va viure són: l’heretgia, la fe, la moral, l’alquímia, la bruixeria, l’erotisme, els elements demoníacs i, com aglutinant de tots ells, la religió…
- El Bosch realitza una crítica de les institucions i costums del seu entorn, al mateix temps que ho feren altres moviments espirituals de l’època, per exemple…
("devotio moderna", Erasme de Rotterdam...).
El BoschEl Bosch
• Precursor del surrealisme del segle XX, amb quatre segles d’anticipació, i clar precedent per a Dalí. Satiritza el món de la seva època amb un agut sentit crític, humorístic-satíric o burlesc, mitjançant visions oníriques desenfrenades, plenes d’essers monstruosos i figures fantàstiques.
• La seva obra (pintura al·legòrica) està carregada d’una intenció moralitzant pròpia de l’època, en la que el pecat està omnipresent.
• Són famosos els seus retaules desplegables en fusta, en forma de tríptics.
• On representa estranyes composicions al·legòriques, d’una iconografia insòlita, de petites figures bigarrades, amb un detallisme minuciós i un gran dinamisme, que fins aleshores es desconeixia, i el significat de la qual no s’ha pogut explicar totalment.
• Alguns opinen que són fruit de vivències personals anteriors. De totes les maneres, encara que es basava en successos reals, el Bosch, no es va limitar a contemplar la natura i la realitat, i a reflectir-la, sinó que va crear un món estrany, imaginari, de somnis fantàstics. El Bosch dóna vida a éssers estranys, barreja homes, animals i vegetals, i deforma els rostres dels personatges.
Hieronymus BoschHieronymus Bosch““El Bosco” (1450-1516)El Bosco” (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El tríptic de la creació o el jardí de les delícies
El tríptic Al·legoria del carro de fenc
L’extracció de la pedra de la bogeria o Cura de la demència
L’adoració dels mags
• Obra més ambiciosa: El jardí de les delícies. La fantasia es desborda a l’infern, (dreta, més de 50 símbols en clau: figures híbrides home-animals, turments realitzats amb instruments musicals enormes, llums misterioses, espais opressius). A l’Al·legoria del carro de fenc, símbol dels plaers prohibits, crítica a tots els sectors del poble.
El Jardí de les Delícies (1510-1515, entre Gòtic i Renaixement)Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central: 220 x 195 cm, ales: 220 x 96’5 cm)Museu del Prado, Madrid
EL BOSCH EL BOSCH (c. 1450‑1516)
Tríptic del carro de fenc (1500-02)Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)Museu del Prado, Madrid
Símbol dels plaers materials. Es representen els pecats del passat, els pecats del present i l’infern o judici final.
• Aquests quadres semblen una censura implacable, però la seva inacabable fantasia els fa divertits i optimistes.
• La seva ironia i burla del món es contraposen al realisme hieràtic de Jan van Eyck.
• En aquesta imatge apareix una cirera, que era considerada un element del “manjar” paradisíac, símbol d’impudor i apetit sexual, però que l’autor ho contrasta amb la criatura que li ensenya al peix i desvia l’atenció de la cirera.
TEMÀTICA I FINALITATTEMÀTICA I FINALITAT
• La seva obra és aparentment caòtica, amb multitud d'escenes col·locades
sense obeir una ordenació espacial clara, però en totes les escenes apareixen objectes que actuen com a organitzadors.
• Col·loca sempre la línia de l'horitzó molt enrere per a aconseguir una gran profunditat i així poder posar successius plans independents que, a la vegada, es relacionen amb altres. Obra composta per nombrosos detalls petits, però es basa en una composició molt reflexionada.
TEMÀTICA I FINALITATTEMÀTICA I FINALITAT
• Els temes de les seves
obres estan en el llindar del surrealisme, l’obsessió pel
pecat, la carn, l’infern…
• La seva temàtica i l’estil de representació el converteixen
en un dels autors més personals de la història de
l’art.
• El rei d’Espanya Felip II fou un gran admirador de la seva obra, i en va adquirir algunes,
que es troben al Prado.
El Jardí de les Delícies
TEMÀTICA I TEMÀTICA I FINALITATFINALITAT
S’ha volgut veure, en aquesta obra, una mena de manifest de la secta dels Adamites o Germans de l’Esperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch), que defensava la tornada a una puresa primitiva, basada en el nudisme i en una total llibertat sexual. No obstant, el fet que Felip II, el monarca catòlic per excel·lència, en fos un gran admirador, sembla indicar que en cap cas se li donava, al segle XVI, un significat herètic a l’obra del Bosch.
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIESTEMÀTICA I FINALITATTEMÀTICA I FINALITAT
Així, la interpretació ortodoxa és la d’una representació lliure dels passatges de la Bíblia, i un sermó gràfic, un advertiment contra els plaers terrenals, exemplificats amb Eva, perquè sinó esdevindrà el consegüent càstig infernal. Tan mateix, L’ANÀLISI INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA, si voleu...
• Albrecht Dürer. Pintor alemany. (Nuremberg 1471- 1528)
Model i Model i influènciesinfluències
Martiri de deu mil cristians(1508)
Albert DureroOli sobre llenç (99 x 87 cm)
Museu d’Història de l’Art Viena. Àustria
El triomf de la mort(vers 1562, Renaixement)
Pieter Brueghel el VellOli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado, Madrid
Característiques: Ritme frenèticCaracterístiques: Ritme frenètic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge. Però més que representar el paisatge de forma realista, ho va fer introduint una concepció dinàmica, amb moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes, en el mateix camí que El Bosch. Una de les seves obres més conegudes és El triomf de la mort.
BRUEGHEL
El VELL
39. EL JARDÍ DE LES DELÍCIES
Les visions al·lucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les visions oníriques dels pintors surrealistes del segle XX, que es declaren admiradors del mestre flamenc.
Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Tony Llacay i altres. Visualart. Comentari de totes les obres d’art de la selectivitat. Ed. Vivens Vives. 4ª reimpressió, Barna 2005 Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cathttp://es.wikipedia.org/wiki/El_jard%C3%ADn_de_las_delicias http://www.elangelcaido.org/creacion/019/019eljardin.html www.google.es/images Alfredo Rivero Rodríguez. www.slideshare.net/canfora
BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA
Alumna: Estefanía Simón Lozano (2nbB)Professora: M Assumpció Granero Cueves
Història de l’Art (curs 2010-11)IES Ramon Llull (Palma)