21. jardÍ de les delÍcies. el bosch
TRANSCRIPT
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
EL BOSCH
EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES (1510-1515)
Hieronymus van Aeken (Jeroen Anthoniszoon van Aeken)
EL BOSCH (1450-1516)
MUSEU DEL PRADO MADRID
21
Documentacioacute general
Catalagocioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol El Jardiacute de les Deliacutecies o El Triacuteptic de la Creacioacute
Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van
Aeken) El Bosch (1450-1516)
Cronologia 1510-1515
Estil Gogravetic flamenc (transicioacute Gogravetic ndash Renaixement)
Localitzacioacute Museu del Prado (Madrid)
Tegravecnica i suport Oli sobre fusta
Dimensions Fusta 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 965
cm (taules laterals)
Tema Jerogliacutefic El conjunt eacutes una representacioacute molt personal
a traveacutes d‟una triple sequumlegravencia la creacioacute al paradiacutes el
jardiacute de les deliacutecies i l‟infern La gran proliferacioacute de
siacutembols que conteacute perograve fa que es plantegin dubtes molt
seriosos sobre la intencionalitat de l‟autor en concebre
l‟obra
21- FITXA TEgraveCNICA
Documentacioacute general
Catalagocioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol El Jardiacute de les Deliacutecies o El Triacuteptic de la Creacioacute
Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van
Aeken) El Bosch (1450-1516)
Cronologia 1510-1515
Estil Gogravetic flamenc (transicioacute Gogravetic ndash Renaixement)
Localitzacioacute Museu del Prado (Madrid)
Tegravecnica i suport Oli sobre fusta
Dimensions Fusta 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 965
cm (taules laterals)
Tema Jerogliacutefic El conjunt eacutes una representacioacute molt personal
a traveacutes d‟una triple sequumlegravencia la creacioacute al paradiacutes el
jardiacute de les deliacutecies i l‟infern La gran proliferacioacute de
siacutembols que conteacute perograve fa que es plantegin dubtes molt
seriosos sobre la intencionalitat de l‟autor en concebre
l‟obra
21- FITXA TEgraveCNICA
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1 p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
bull Eacutes l‟obra meacutes coneguda i estudiada del Bosch i ha donat lloc a les meacutes
diverses interpretacions
bull Es tracta d‟un triacuteptic que forma una de les obres meacutes complexes i
misterioses de tota la pintura occidental
bull Un dels principals enigmes eacutes el seu tiacutetol ja que l‟actual eacutes modern Al principi al quadre se lidenominagrave rdquoUna pintura sobre la varietat del moacutenrdquo despregraves el rdquoQuadre de les fresesrdquo finsarribar al triacuteptic de ldquoEls plaers carnalsrdquo (ldquoLos Deleites carnalesrdquo) que fou el precedent del‟actual nom
bull Va ser traslladat al Museu del Prado lrsquoany 1936 per a la seva proteccioacute a causa de la Guerracivil espanyola i despreacutes de la guerra per desig de Franco el quadre passagrave a formar part de lacolmiddotleccioacute del Prado
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
El triacuteptic desenvolupa la
histograveria del moacuten i la
progressioacute del pecat
A- Comenccedila en les taules
exteriors amb la Creacioacute del
moacuten
B- Continua en les interiors
1- Panell esquerra l‟origen
del pecat (Adam i Eva)
2- Central la seva extensioacute
per un moacuten dominat pels
plaers terrenals
3- I acaba en el dret amb els
turments de lrsquoinfern
Triacuteptic tancat La Creacioacute2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I
FORMAL
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES (1510-1515)
Hieronymus van Aeken (Jeroen Anthoniszoon van Aeken)
EL BOSCH (1450-1516)
MUSEU DEL PRADO MADRID
21
Documentacioacute general
Catalagocioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol El Jardiacute de les Deliacutecies o El Triacuteptic de la Creacioacute
Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van
Aeken) El Bosch (1450-1516)
Cronologia 1510-1515
Estil Gogravetic flamenc (transicioacute Gogravetic ndash Renaixement)
Localitzacioacute Museu del Prado (Madrid)
Tegravecnica i suport Oli sobre fusta
Dimensions Fusta 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 965
cm (taules laterals)
Tema Jerogliacutefic El conjunt eacutes una representacioacute molt personal
a traveacutes d‟una triple sequumlegravencia la creacioacute al paradiacutes el
jardiacute de les deliacutecies i l‟infern La gran proliferacioacute de
siacutembols que conteacute perograve fa que es plantegin dubtes molt
seriosos sobre la intencionalitat de l‟autor en concebre
l‟obra
21- FITXA TEgraveCNICA
Documentacioacute general
Catalagocioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol El Jardiacute de les Deliacutecies o El Triacuteptic de la Creacioacute
Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van
Aeken) El Bosch (1450-1516)
Cronologia 1510-1515
Estil Gogravetic flamenc (transicioacute Gogravetic ndash Renaixement)
Localitzacioacute Museu del Prado (Madrid)
Tegravecnica i suport Oli sobre fusta
Dimensions Fusta 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 965
cm (taules laterals)
Tema Jerogliacutefic El conjunt eacutes una representacioacute molt personal
a traveacutes d‟una triple sequumlegravencia la creacioacute al paradiacutes el
jardiacute de les deliacutecies i l‟infern La gran proliferacioacute de
siacutembols que conteacute perograve fa que es plantegin dubtes molt
seriosos sobre la intencionalitat de l‟autor en concebre
l‟obra
21- FITXA TEgraveCNICA
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1 p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
bull Eacutes l‟obra meacutes coneguda i estudiada del Bosch i ha donat lloc a les meacutes
diverses interpretacions
bull Es tracta d‟un triacuteptic que forma una de les obres meacutes complexes i
misterioses de tota la pintura occidental
bull Un dels principals enigmes eacutes el seu tiacutetol ja que l‟actual eacutes modern Al principi al quadre se lidenominagrave rdquoUna pintura sobre la varietat del moacutenrdquo despregraves el rdquoQuadre de les fresesrdquo finsarribar al triacuteptic de ldquoEls plaers carnalsrdquo (ldquoLos Deleites carnalesrdquo) que fou el precedent del‟actual nom
bull Va ser traslladat al Museu del Prado lrsquoany 1936 per a la seva proteccioacute a causa de la Guerracivil espanyola i despreacutes de la guerra per desig de Franco el quadre passagrave a formar part de lacolmiddotleccioacute del Prado
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
El triacuteptic desenvolupa la
histograveria del moacuten i la
progressioacute del pecat
A- Comenccedila en les taules
exteriors amb la Creacioacute del
moacuten
B- Continua en les interiors
1- Panell esquerra l‟origen
del pecat (Adam i Eva)
2- Central la seva extensioacute
per un moacuten dominat pels
plaers terrenals
3- I acaba en el dret amb els
turments de lrsquoinfern
Triacuteptic tancat La Creacioacute2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I
FORMAL
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Documentacioacute general
Catalagocioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol El Jardiacute de les Deliacutecies o El Triacuteptic de la Creacioacute
Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van
Aeken) El Bosch (1450-1516)
Cronologia 1510-1515
Estil Gogravetic flamenc (transicioacute Gogravetic ndash Renaixement)
Localitzacioacute Museu del Prado (Madrid)
Tegravecnica i suport Oli sobre fusta
Dimensions Fusta 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 965
cm (taules laterals)
Tema Jerogliacutefic El conjunt eacutes una representacioacute molt personal
a traveacutes d‟una triple sequumlegravencia la creacioacute al paradiacutes el
jardiacute de les deliacutecies i l‟infern La gran proliferacioacute de
siacutembols que conteacute perograve fa que es plantegin dubtes molt
seriosos sobre la intencionalitat de l‟autor en concebre
l‟obra
21- FITXA TEgraveCNICA
Documentacioacute general
Catalagocioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol El Jardiacute de les Deliacutecies o El Triacuteptic de la Creacioacute
Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van
Aeken) El Bosch (1450-1516)
Cronologia 1510-1515
Estil Gogravetic flamenc (transicioacute Gogravetic ndash Renaixement)
Localitzacioacute Museu del Prado (Madrid)
Tegravecnica i suport Oli sobre fusta
Dimensions Fusta 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 965
cm (taules laterals)
Tema Jerogliacutefic El conjunt eacutes una representacioacute molt personal
a traveacutes d‟una triple sequumlegravencia la creacioacute al paradiacutes el
jardiacute de les deliacutecies i l‟infern La gran proliferacioacute de
siacutembols que conteacute perograve fa que es plantegin dubtes molt
seriosos sobre la intencionalitat de l‟autor en concebre
l‟obra
21- FITXA TEgraveCNICA
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1 p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
bull Eacutes l‟obra meacutes coneguda i estudiada del Bosch i ha donat lloc a les meacutes
diverses interpretacions
bull Es tracta d‟un triacuteptic que forma una de les obres meacutes complexes i
misterioses de tota la pintura occidental
bull Un dels principals enigmes eacutes el seu tiacutetol ja que l‟actual eacutes modern Al principi al quadre se lidenominagrave rdquoUna pintura sobre la varietat del moacutenrdquo despregraves el rdquoQuadre de les fresesrdquo finsarribar al triacuteptic de ldquoEls plaers carnalsrdquo (ldquoLos Deleites carnalesrdquo) que fou el precedent del‟actual nom
bull Va ser traslladat al Museu del Prado lrsquoany 1936 per a la seva proteccioacute a causa de la Guerracivil espanyola i despreacutes de la guerra per desig de Franco el quadre passagrave a formar part de lacolmiddotleccioacute del Prado
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
El triacuteptic desenvolupa la
histograveria del moacuten i la
progressioacute del pecat
A- Comenccedila en les taules
exteriors amb la Creacioacute del
moacuten
B- Continua en les interiors
1- Panell esquerra l‟origen
del pecat (Adam i Eva)
2- Central la seva extensioacute
per un moacuten dominat pels
plaers terrenals
3- I acaba en el dret amb els
turments de lrsquoinfern
Triacuteptic tancat La Creacioacute2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I
FORMAL
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Documentacioacute general
Catalagocioacute i anagravelisi formal
Tiacutetol El Jardiacute de les Deliacutecies o El Triacuteptic de la Creacioacute
Autor Hieronymus van Aeken (o Jeroen Anthoniszoon van
Aeken) El Bosch (1450-1516)
Cronologia 1510-1515
Estil Gogravetic flamenc (transicioacute Gogravetic ndash Renaixement)
Localitzacioacute Museu del Prado (Madrid)
Tegravecnica i suport Oli sobre fusta
Dimensions Fusta 220 cm (alt) x 195 cm (taula central) i 220 cm x 965
cm (taules laterals)
Tema Jerogliacutefic El conjunt eacutes una representacioacute molt personal
a traveacutes d‟una triple sequumlegravencia la creacioacute al paradiacutes el
jardiacute de les deliacutecies i l‟infern La gran proliferacioacute de
siacutembols que conteacute perograve fa que es plantegin dubtes molt
seriosos sobre la intencionalitat de l‟autor en concebre
l‟obra
21- FITXA TEgraveCNICA
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1 p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
bull Eacutes l‟obra meacutes coneguda i estudiada del Bosch i ha donat lloc a les meacutes
diverses interpretacions
bull Es tracta d‟un triacuteptic que forma una de les obres meacutes complexes i
misterioses de tota la pintura occidental
bull Un dels principals enigmes eacutes el seu tiacutetol ja que l‟actual eacutes modern Al principi al quadre se lidenominagrave rdquoUna pintura sobre la varietat del moacutenrdquo despregraves el rdquoQuadre de les fresesrdquo finsarribar al triacuteptic de ldquoEls plaers carnalsrdquo (ldquoLos Deleites carnalesrdquo) que fou el precedent del‟actual nom
bull Va ser traslladat al Museu del Prado lrsquoany 1936 per a la seva proteccioacute a causa de la Guerracivil espanyola i despreacutes de la guerra per desig de Franco el quadre passagrave a formar part de lacolmiddotleccioacute del Prado
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
El triacuteptic desenvolupa la
histograveria del moacuten i la
progressioacute del pecat
A- Comenccedila en les taules
exteriors amb la Creacioacute del
moacuten
B- Continua en les interiors
1- Panell esquerra l‟origen
del pecat (Adam i Eva)
2- Central la seva extensioacute
per un moacuten dominat pels
plaers terrenals
3- I acaba en el dret amb els
turments de lrsquoinfern
Triacuteptic tancat La Creacioacute2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I
FORMAL
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC (1 p)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
bull Eacutes l‟obra meacutes coneguda i estudiada del Bosch i ha donat lloc a les meacutes
diverses interpretacions
bull Es tracta d‟un triacuteptic que forma una de les obres meacutes complexes i
misterioses de tota la pintura occidental
bull Un dels principals enigmes eacutes el seu tiacutetol ja que l‟actual eacutes modern Al principi al quadre se lidenominagrave rdquoUna pintura sobre la varietat del moacutenrdquo despregraves el rdquoQuadre de les fresesrdquo finsarribar al triacuteptic de ldquoEls plaers carnalsrdquo (ldquoLos Deleites carnalesrdquo) que fou el precedent del‟actual nom
bull Va ser traslladat al Museu del Prado lrsquoany 1936 per a la seva proteccioacute a causa de la Guerracivil espanyola i despreacutes de la guerra per desig de Franco el quadre passagrave a formar part de lacolmiddotleccioacute del Prado
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
El triacuteptic desenvolupa la
histograveria del moacuten i la
progressioacute del pecat
A- Comenccedila en les taules
exteriors amb la Creacioacute del
moacuten
B- Continua en les interiors
1- Panell esquerra l‟origen
del pecat (Adam i Eva)
2- Central la seva extensioacute
per un moacuten dominat pels
plaers terrenals
3- I acaba en el dret amb els
turments de lrsquoinfern
Triacuteptic tancat La Creacioacute2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I
FORMAL
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
bull Eacutes l‟obra meacutes coneguda i estudiada del Bosch i ha donat lloc a les meacutes
diverses interpretacions
bull Es tracta d‟un triacuteptic que forma una de les obres meacutes complexes i
misterioses de tota la pintura occidental
bull Un dels principals enigmes eacutes el seu tiacutetol ja que l‟actual eacutes modern Al principi al quadre se lidenominagrave rdquoUna pintura sobre la varietat del moacutenrdquo despregraves el rdquoQuadre de les fresesrdquo finsarribar al triacuteptic de ldquoEls plaers carnalsrdquo (ldquoLos Deleites carnalesrdquo) que fou el precedent del‟actual nom
bull Va ser traslladat al Museu del Prado lrsquoany 1936 per a la seva proteccioacute a causa de la Guerracivil espanyola i despreacutes de la guerra per desig de Franco el quadre passagrave a formar part de lacolmiddotleccioacute del Prado
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
El triacuteptic desenvolupa la
histograveria del moacuten i la
progressioacute del pecat
A- Comenccedila en les taules
exteriors amb la Creacioacute del
moacuten
B- Continua en les interiors
1- Panell esquerra l‟origen
del pecat (Adam i Eva)
2- Central la seva extensioacute
per un moacuten dominat pels
plaers terrenals
3- I acaba en el dret amb els
turments de lrsquoinfern
Triacuteptic tancat La Creacioacute2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I
FORMAL
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull Un dels principals enigmes eacutes el seu tiacutetol ja que l‟actual eacutes modern Al principi al quadre se lidenominagrave rdquoUna pintura sobre la varietat del moacutenrdquo despregraves el rdquoQuadre de les fresesrdquo finsarribar al triacuteptic de ldquoEls plaers carnalsrdquo (ldquoLos Deleites carnalesrdquo) que fou el precedent del‟actual nom
bull Va ser traslladat al Museu del Prado lrsquoany 1936 per a la seva proteccioacute a causa de la Guerracivil espanyola i despreacutes de la guerra per desig de Franco el quadre passagrave a formar part de lacolmiddotleccioacute del Prado
1- INSERCIOacute EN EL CONTEXT HISTOgraveRIC
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
El triacuteptic desenvolupa la
histograveria del moacuten i la
progressioacute del pecat
A- Comenccedila en les taules
exteriors amb la Creacioacute del
moacuten
B- Continua en les interiors
1- Panell esquerra l‟origen
del pecat (Adam i Eva)
2- Central la seva extensioacute
per un moacuten dominat pels
plaers terrenals
3- I acaba en el dret amb els
turments de lrsquoinfern
Triacuteptic tancat La Creacioacute2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I
FORMAL
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
El triacuteptic desenvolupa la
histograveria del moacuten i la
progressioacute del pecat
A- Comenccedila en les taules
exteriors amb la Creacioacute del
moacuten
B- Continua en les interiors
1- Panell esquerra l‟origen
del pecat (Adam i Eva)
2- Central la seva extensioacute
per un moacuten dominat pels
plaers terrenals
3- I acaba en el dret amb els
turments de lrsquoinfern
Triacuteptic tancat La Creacioacute2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I
FORMAL
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
El triacuteptic desenvolupa la
histograveria del moacuten i la
progressioacute del pecat
A- Comenccedila en les taules
exteriors amb la Creacioacute del
moacuten
B- Continua en les interiors
1- Panell esquerra l‟origen
del pecat (Adam i Eva)
2- Central la seva extensioacute
per un moacuten dominat pels
plaers terrenals
3- I acaba en el dret amb els
turments de lrsquoinfern
Triacuteptic tancat La Creacioacute2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I
FORMAL
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
El triacuteptic desenvolupa la
histograveria del moacuten i la
progressioacute del pecat
A- Comenccedila en les taules
exteriors amb la Creacioacute del
moacuten
B- Continua en les interiors
1- Panell esquerra l‟origen
del pecat (Adam i Eva)
2- Central la seva extensioacute
per un moacuten dominat pels
plaers terrenals
3- I acaba en el dret amb els
turments de lrsquoinfern
Triacuteptic tancat La Creacioacute2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I
FORMAL
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- DEacuteU (amb una tiara i la
Biacuteblia) a l‟angle superior
esquerre mira cap al
moacuten representat com una
esfera transparent
(fragilitat de lunivers) que
conteacute la terra en el 3r dia
de la Creacioacute (ja s‟hi
troben plantes perograve encara
no animals ni eacutessers
humans)
- Altra interpretacioacute diu
que no eacutes el moment de la
creacioacute perquegrave hi ha
castells i altres edificis
creu que eacutes el moacuten
despreacutes del Diluvi
Universal
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIESo
LA CREACIOacute
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- A la part superior es pot llegir
la frase extreta del salm 33 laquoEacutel
lo dijo y todo fue hecho Eacutel lo
mandoacute y todo fue creadoraquo
- Contrasta aquesta imatge
serena i monocroma (tons
grisos i negres que fan
referegravencia a un moacuten sense sol
ni lluna) amb l‟agitacioacute i colorit
de les taules interiors
- Grisalla Pintura executada
nomeacutes en tons de gris que
preteacuten recrear l‟efecte visual del
baix relleu escultograveric
TRIacutePTIC DEL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
oLA CREACIOacute
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull En el triacuteptic obert el COLOR eacutes utilitzat per crear efectes diferents drsquoacord
amb el tema tractat Aixiacute el PARADIacuteS es representa amb un domini del verd i
del groc colors que transmeten puresa i renovacioacute a la taula de la dreta
l‟INFERN hi dominen el vermell i el negre els meacutes adients per a les escenes
esgarrifoses a la taula central on s‟escenifica el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
encara hi eacutes vigent la llum de lrsquoantic paradiacutes Si beacute destaca la claror que
emeten els cossos nus i blancs dels protagonistes del pecat
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull El DIBUIX eacutes preciacutes les figures soacuten petites molt perfilades i de gran
minuciositat caracteriacutestica que permet a l‟autor recrear una gran quantitat de
gestos i escenes amb una netedat expositiva que es contraposa a la
complicada simbologia de l‟obra
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull En cada una de les taules es repeteix la imatge drsquoun estany que constitueix
l‟eix exacte de simetria de cada pintura
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- A la primera escena del PARADIacuteS El Bosch reprodueix les
paraules del Gegravenesi Deacuteu acaba de crear Eva i lliura Eva a Adam
com a dona i aquest ajagut l‟observa amb un interegraves evident Eacutes
l‟origen del pecat de la luxuacuteria desenvolupat a la taula central El
Bosch reprodueix la mentalitat medieval la culpa drsquoEva en l‟inici
dels mals de la Humanitat Ambient bucogravelic i reposat que contrasta
amb el taulell central
- Paradiacutes habitat per animals de tota mena i ordenat al voltant d‟un
artilugi estrafolari de color rosat que segons alguns autors podria
ser una parogravedia de la Font de la Vida del retaule de lrsquoAnyell
Miacutestic dels Van Eyck tambeacute srsquohi troben lrsquoArbre del Be i del Mal
(amb la serp enrotllada al seu tronc) i l‟Arbre de la Vida (un ldquodragordquo
canari)
- Estan envoltats drsquoanimals A primera vista la imatge s‟associa a
la pau perograve despregraves es va truncant Fixant-nos podem observar que
hi ha animals enfrontats que lluiten entre ells i que persegueixen a
uns altres un lleopard du una rata a la bocahellip alguns anunciant els
futurs mals del moacuten com aviacutes de pecat S‟ha volgut veure en ells un
significat simbogravelic procedent dels bestiaris medievals En alguns
casos tal vegada hagi simplement una intencionalitat burlesca i
desenfadada com en el conillet almiddotlusioacute al sexe femeniacute situat junt
a Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
PANELL ESQUERRE
(de tonalitats verdes i groguenques puresa renovacioacute)
- Com eacutes habitual en El Bosch el Paradiacutes no existeix
completament lliure d‟una al menys prefiguracioacute del dimoni
que es representa com una roca antropomorfa la roca de la
font El dimoni amagat es troba al paradiacutes a lrsquoaguait sense
que encara els primers pares el vegin
- En el primer pla un clot o fossat (un foso) del qual
emergeixen una gran varietat de criatures
- Presenta un intens i variat cromatisme amb el predomini
de verds i blau intens del fons que contrasten amb el mant
vermell de Deacuteu i la blancor dels cossos drsquoAdam i Eva
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Deacuteu amb Eva de la magrave
presentant-la a Adam
Roca antropomorfa que
representa la figura del
dimoni amagada
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
En el primer pla un clot o fossat (un foso) del
qual emergeixen una gran varietat de
criatures
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull Representa el FALS PARADIacuteS (continuacioacute
del panell anterior a traveacutes de l‟estany) la
humanitat ja ha sucumbit al pecat eacutes el
domini de la luxuacuteria en el moacuten (almiddotlegoria
dels plaers carnals que proporcionen un
moment de plaer i comporten el perill dels
cagravestigs eterns) escena descrita a traveacutes de
tot tipus de relacions sexuals manifestades
d‟una forma rotunda cossos nus d‟homes i
dones blancs i negres es mesclen es
toquen ballen en parelles en grups
heterosexuals homosexuals onanistes a
penes podem distingir els homes de les
dones pot ser intentant aixiacute demostrar que els
dos sexes estan implicats en el pecat
- L‟aigua sembla ser lrsquoelement al voltant delqual srsquoagita lrsquoaccioacute Les aiguumles no estannetes focus de tots el mals que reflexa lapintura
- Destaquen tambeacute les dimensions dealgunes plantes i animals arribant asuperar les mides humanes
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull Malgrat doni impressioacute de desordre lrsquoescena
srsquoordena en tres nivells en altura
- A) La part superior amb detalls que soacutendifiacutecils de percebre per ser petits i rars(humans alats grifs) apareix dominada perconstruccions fantagravestiques entre les quedestaca la Font dels quatre rius del ParadiacutesTerrenal
AL PANELL CENTRAL hi ha un paisatge fantagravestic el JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- Font dels quatre rius delParadiacutes Terrenal falsa fontdel paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute ambles seves parets clivellades(cuarteadas)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- Font dels quatre rius del Paradiacutes Terrenal falsa font del paradiacutes inestableamenaccedilant destruccioacute amb les seves parets clivellades (cuarteadas)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- B) En el centre de lacomposicioacute la grancavalcada del desig gira encercle entorn a un estany ones banyen varis grups dedones
- C) En el pla inferior lasexualitat es manifesta demil maneres tant en lesaccions de la massa d‟homesi dones totes d‟un inequiacutevocsigne erogravetic com en lesconnotacions sexuals deplantes fruites i animals
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- C) En el pla inferior lasexualitat esmanifesta de milmaneres tant en lesaccions de la massad‟homes i dones totesd‟un inequiacutevoc signeerogravetic com en lesconnotacions sexualsde plantes fruites ianimals
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- En els cantons inferiors apareixen dosfocus peculiars que criden l‟atencioacute
- A l‟esquerra un grup estagrave senyalant lataula de l‟esquerra (el Paradiacutes) dirigeixmirada i braccedil cap a l‟Eva de la Creacioacute i hiposen esment en el paper que ha jugat enlrsquoengany de la temptacioacute
- A la dreta en la cova es troben Adam iEva testimonis del que ha sobrevingut almoacuten a causa seva temptacioacute
- El dit acusador drsquoAdam responsabilitzaa la dona
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Aquells que has vist ballant i juganten les praderies verdesesquitxades (salpicadas) de flors iarbres soacuten els que aspiren alsplaers d‟aquest moacuten Cerquenlrsquoatipament (saciedad) dels plaersde la carn i dels sentits i esdediquen a seguir les sevesinclinacions sensuals
Absorts en el seu frenesiacute no sabenque Deacuteu existeix no creuen meacutes enDeacuteu ni en el cel ni en l‟infern Estagraveescrit el beneit diu que Deacuteu noexisteixrdquo (Hendrick Mande segleXVI)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- El Jardiacute de les Deliacutecies eacutesun enganyoacutes jardiacute delsfalsos plaers terrenals unaconsequumlegravencia del pecatoriginal
- Cada detall d‟aquest ldquomoacutenal reveacutesrdquo ens ho adverteixen el panell central ldquoEacutes elsomni paradisiacuteac eacutes elregne drsquoallograve no duradorrdquo
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- El conjunt manifesta una vida dissoluta illicenciosa abandonats a les temptacionsde la carn no semblen preocupar-sedrsquoaltra cosa que no sigui el plaer
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- Diversitat d‟escenes (la majoria lascives) i esferes que contenen eacutessers humansimmersos en un liacutequid semblant a lrsquoamniogravetic etc
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
En aquesta escena podem veure l‟uacutenic
home vestit que senyala a una dona
que es troba dins un tub de vidre A
aquest home se l‟ha interpretat de moltes
maneres perograve sigui com sigui sense cap
dubte teacute un protagonisme especial en
lrsquoobra A meacutes aquest home mira cap
enfora establint una clara relacioacute amb el
espectador
Estranyes estructures aixiacute com bombolles
o conxes oprimeixen els personatges i
donen a conegraveixer que el pecat srsquoapodera de
lrsquoeacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
PANELL DRET Es conegut tambeacute com lbdquo INFERN
MUSICAL per la quantitat de instruments musicals que
hi apareixen
- Es descriu un moacuten demoniacuteac i opressiu
- Amb un enorme enginy i efectes lluminosos de
notable modernitat (joc de llums i tenebres taula meacutes
obscura comparada amb les altres dues) El Bosch
exposa en el panell dret el cagravestig dels pecats i faltes
de la societat baix medieval
- Unes de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic soacuten els
enormes ganivets
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALEl Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- Una de les imatges meacutes conegudes del triacuteptic ens mostra
un enorme ganivet que srsquoaixeca agressivament entre
dues enormes orelles travessades por una fletxa
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
-Una magravequina de matar constituiumlda per dues orelles que sostenen la fulla de la
navalla
- Orelles que aixafen a una multitud de personatges nus (cagravestig dels luxuriosos)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
El ganivet de la part superior unit amb dues orelles s‟ha pretegraves veure com un
siacutembol del sexe eregravectil representacioacute d‟un genital masculiacute
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- Muacuteltiples interrogants desperta la interpretacioacute de la
inicial M gravada en el ganivet
- En ella s‟ha volgut
veure la designacioacute de
les paraules Mundus
Mortis i fins i tot la
inicial del nom de
lrsquoAnticrist que segons
certes profecies
medievals comenccedilarien
amb aquesta lletra
Moacuten Mort inicial del
nom de l‟Anticrist
significats o paraules
totes elles fustigades
pels predicadors de
l‟egravepoca contra la
LUXUacuteRIA
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- Sobre un dels ganivets l‟escena que mostra uns cans furgant en lrsquointerior del
ventre drsquoun cavaller amb un calze (caacuteliz) en la magrave del que ha caigut una hogravestia
sagrada s‟interpreta com una possible condemna del sacrilegi
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- A- La part superior apareixdominada per la tiacutepica imatgede lrsquoinfern amb incendis i elfoc de destruccioacute que pot serfa referegravencia al trauma que teacutelautor de veure com la sevalocalitat natal es cremava(aquestes representacionsapareixen en altres quadres delartista)Paisatge temible
- B- Al centre del paisatge delrsquoinfern es presenta un moacutenamb criatures fantagravestiquesentre les quals crida l‟atencioacuteun rostre blanc la figura delrsquohome-arbre que miradirectament a lespectadorSota ell hi ha un llac gelatdrsquoaigua negra i putrefactasobre el qual patinen unscondemnats mentre que el geles desfagrave deixant veure unesrestes d‟esquelets blancs
- En aquesta taula de la dreta es tanca el cicle i escastiga a aquells que es deixaren seduir pelsgaudiments plaents (goces placenteros) que elsoferia el Jardiacute de les Deliacutecies terrenals
- El conjunt s‟ordena en varis nivells
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- A- La part superior paisatge temible dominat pel negre i el vermell del foc tot
indica destruccioacute i cagravestig sota la nit negra i inquietant
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- B- Al centre El paisatge de l‟infern apareix
dominat per la figura de lrsquoldquohomo-arbrerdquo Aquest
presenta el seu cap tocat per un plat que serveix
de plataforma a un grup drsquoeacutessers inquietants que
giren al voltant drsquouna monumental gaita
contrapartida de la ronda del desig de la taula
central (la gaita simbolitza la sexualitat)
- El seu cos obert mostra en l‟interior una escena
de caverna El seu suport el formen dos troncs
drsquoarbre morts suportats per barques que suren
sobre les aiguumles negres i estancades Aixiacute sota ell
hi ha un llac gelat drsquoaigua negra i putrefacta
sobre el qual patinen uns condemnats mentre que
el gel es desfagrave deixant veure unes restes
d‟esquelets blancs
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- B- Al centre Els patinadorsnus sobre una fina capa degel que es cruiumllla cosa quefa que vagin a parar a lesaiguumles gelades on es troba jaalgun condemnat
- El contrast entre el fred i lacalor eacutes un dels suplicis quesegons la tradicioacute es patia enlrsquoinfern
- Encara que alguns han cregutveure en el seu rostrel‟autoretrat del pintortestimoni dels cagravestigsinfernals la seva ubicacioacute enel punt central de l‟infern talvegada sigui un indicador dela presegravencia de la figura deLucifer
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Aquest personatge singular eacutes un mentider un engalipador
(embaucador) eacutes el Diable
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Aquest presenta el seu cap tocat per un plat que serveix de plataforma a un grup d‟eacutessers inquietants
que giren al voltant drsquouna monumental gaita contrapartida de la ronda del desig de la taula central El
seu cos obert mostra en l‟interior una escena de caverna El seu suport el formen dos troncs d‟arbre morts
suportats per barques que suren sobre les aiguumles negres i estancades
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- A la part inferior dreta apareix un grup dejugadors torturats per dimonis en mig dun grancaos
- El Bosch l‟incorpora en el triacuteptic amb un gransimbolisme lrsquoaficioacute al joc la sensualitat de lamuacutesica i els costums dels clergues
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
PANELL DRET INFERN MUSICAL
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- Contra l‟AVARIacuteCIA el cagravestigdels agravevars apareix representatper la saturnal figura de labegravestia-aucell que devora ahomes als quals expulsa perl‟anus Aquestos van a parar aun forat ple de monedesdefecades tambeacute per un individua la gatzoneta (en cuclillas)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- La SUPEgraveRBIA es representa amb un dimoni que manteacute obscenament abraccedilada a unadona el rostre de la qual es reflecteix en les natges (nalgas) d‟un monstre transformadesen un mirall esfegraveric
- Per a El Bosch com per a tota la tradicioacute medieval el mirall eacutes lrsquoinstrument favorit deldimoni El motiu es troba molt difoacutes en les estampes i en les dites populars (El mirall eacutesel veritable cul del dimoni)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- Damunt de l‟infern musicalpodem observar a uns monjosndashdimoni llegint breviaris imonstres-escolanets(monstruos-monaguillo) querepiquen la campana el batall(badajo) de la qual ha estatsubstituiumlt per un eacutesser humagrave
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMALI ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- En la zona inferior dreta apareix un porc amb un tocat de monja obligant a un homo afirmar un document S‟ha interpretat com la firma d‟un compromiacutes amb el dimoni perogravetambeacute pot almiddotludir a documentacioacute falsificada a sentegravencies incorrectes i per tant a lacondemna de jutges i notaris corruptes
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- A la zona inferior es troba l‟INFERN MUSICAL (progravepiament dit)
- Eacutes una de les escenes meacutes enigmagravetiques i suggerents de l‟obra
- Aquesta escena es vol interpretar com una condemna de la muacutesica profana la que s‟associava frequumlentment a la LASCIacuteVIA on els instruments musicals (llauumlt arpa ogravergan de manovella flauta) de dimensions descomunals es transformen en torturadors dels condemnats
- Podem veure un condemnat sodomitzat per una flauta carregant una altra flauta com si fos la creu
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI TEgraveCNICA I FORMAL
I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- A la zona inferior de
l‟INFERN MUSICAL
-En aquesta escena
instruments musicals
gegantescs es
transformen en
torturadors dels
condemnats
- Podem contemplar uns
condemnats crucificats
com Crist i el lladre
dolent en les cordes de
lrsquoarpa i en el pal del llauumlt
(maacutetil del lauacuted)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
2- ANAgraveLISI I ASPECTES ICONOGRAgraveFICS (2 p)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
3- JUSTIFICACIOacute DE LrsquoESTIL MODELS I INFLUEgraveNCIES (1 p)
31- BIOGRAFIA DE LrsquoAUTOR32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull SEGONA GENERACIOacutePINTORS FLAMENCSs‟esteacuten al llarg de lasegona meitat del segleXV i principis del segleXVI destaquen
bull Hans Memling
bull Gerad David i
bull HieronymusAnthoniszoon van
Aeken El Bosch
bull Aquesta 2a generacioacute eacutescontemporagravenia ja alRenaixement perograve elseu estil i els seus temesencara es troben meacutespropers de la generacioacuteanterior que de l‟estil ques‟estagrave treballant en Itagravelia
31- LrsquoAUTOR
HANS MEMLINGGERARD DAVID
HIERONYMUS EL BOSCH
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull Eacutes cronologravegicament el primer
artista que cal considerar en
l‟agravembit pictograveric del CINC-CENTS
(Renaixement) en els Paiumlsos
Baixos
bull El Bosch malgrat ser un pintor
que cavalca entre el segle XV i
XVI la seva pintura i temagravetica es
poden inscriure encara dins de la
tradicioacute gogravetica flamenca
El carro de fenc
(1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Jeroen Anthoniszoon van Aeken El Bosch (c 1450-1516)
Va neacuteixer probablement vers 1450 enHertogenbosch una ciutat en el sud del avuianomenat Regne dels Paiumlsos Baixos meacutesconegut per Holanda Es va convertir en elpintor d‟una originalitat extraordinagraveria el meacutesoriginal de l‟escola flamenca pels seuspaisatges plens de figures oniacuteriques iestranyes
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull El Bosch contreu matrimoni amb
un distingida dama de la
societat qui li va atorgar un
status dintre de la burgesia de
l‟egravepoca una situacioacute
econogravemica benestant cosa
que el va protegir de la
Inquisicioacute
Nocesbull Nascut dins un gremi de pintors i
essent el germagrave menor va haver
d‟adoptar un altre nom donat que el
familiar li corresponia al primogegravenit
bull Va aprendre a pintar en un taller familiar
que es dedicava al fresc
El Bosch
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- La seva bona situacioacuteeconogravemica li donagrave una certallibertat a lrsquohora drsquoexpressarles seves idees en la pinturade manera meacutes personal que lamajoria dels pintors de l‟egravepoca
- Conegut per les sevesenigmagravetiques pintures queilmiddotlustren temes religiososcomplexos amb unaimaginacioacute fantagravestica
- El Bosch viu el canvi entre duesegravepoques Teacute els arrels en latradicioacute medieval perograve no potser contemplat tan sol com unmer epiacutegon de l‟Edat MitjanaEn la seva obra es denota elvitalisme tiacutepic drsquouna societaten crisi que estagrave gestant elgermen de lrsquohumanismerenaixentista
Hieronymus Bosch ldquoEl Boscordquo (1450-1516)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
- Elements significatius de lasocietat on va viure soacutenl‟heretgia la fe la morallrsquoalquiacutemia la bruixerialrsquoerotisme els elementsdemoniacuteacs i comaglutinant de tots ells lareligioacutehellip
- El Bosch realitza unacriacutetica de les institucions icostums del seu entorn almateix temps que ho ferenaltres moviments espiritualsde l‟egravepoca per exemplehellip
la devotio modernad‟Erasme de Rotterdam
El Bosch
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull Precursor del surrealisme del segle XX amb quatre seglesd‟anticipacioacute i clar precedent per a Daliacute Satiritza el moacuten de laseva egravepoca amb un agut sentit criacutetic humoriacutestic-satiacuteric oburlesc mitjanccedilant visions oniacuteriques desenfrenades plenesd‟essers monstruosos i figures fantagravestiques
bull La seva obra (pintura almiddotlegograverica) estagrave carregada d‟una intencioacutemoralitzant progravepia de l‟egravepoca en la que el pecat estagrave omnipresent
bull Soacuten famosos els seus retaules desplegables en fusta en forma detriacuteptics on representa estranyes composicions almiddotlegograveriquesd‟una iconografia insogravelita de petites figures bigarrades amb undetallisme minucioacutes i un gran dinamisme que fins aleshores esdesconeixia i el significat de la qual no s‟ha pogut explicartotalment
bull Alguns opinen que soacuten fruit de vivegravencies personals anteriors De
totes les maneres encara que es basava en successos reals el
Bosch no es va limitar a contemplar la natura i la realitat i a
reflectir-la sinoacute que va crear un moacuten estrany imaginari de
somnis fantagravestics El Bosch doacutena vida a eacutessers estranys barreja
homes animals i vegetals i deforma els rostres dels
personatges
Hieronymus BoschldquoEl Boscordquo (1450-1516)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
UNA MOSTRA DE LA SEVA OBRA
Els set pecats capitals
El triacuteptic de la creacioacute o el jardiacute de les deliacutecies
El triacuteptic Almiddotlegoria del carro de fenc
Lrsquoextraccioacute de la
pedra de la bogeria o
Cura de la demegravencia
Lrsquoadoracioacute dels mags
bull Obra meacutes ambiciosa El jardiacute de les deliacutecies La
fantasia es desborda a lrsquoinfern (dreta meacutes de 50
siacutembols en clau figures hiacutebrides home-animals
turments realitzats amb instruments musicals
enormes llums misterioses espais opressius) A
lrsquoAlmiddotlegoria del carro de fenc siacutembol dels plaers
prohibits criacutetica a tots els sectors del poble
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
El Jardiacute de les Deliacutecies (1510-1515 entre Gogravetic i Renaixement)
Hieronymus el Bosch
Oli sobre taula (taulell central 220 x 195 cm ales 220 x 96rsquo5 cm)
Museu del Prado Madrid
EL BOSCH (c 1450-1516)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Triacuteptic del carro de fenc (1500-02)
Hieronymus El Bosch
Oli sobre taula (135 x 100 cm)
Museu del Prado Madrid
Siacutembol dels plaers materials Es representen els
pecats del passat els pecats del present i lrsquoinfern o
judici final
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull Aquests quadres semblen una censuraimplacable perograve la seva inacabablefantasia els fa divertits i optimistes
bull La seva ironia i burla del moacuten escontraposen al realisme hieragravetic deJan van Eyck
bull En aquesta imatge apareix una cireraque era considerada un element delldquomanjarrdquo paradisiacuteac siacutembol drsquoimpudor iapetit sexual perograve que l‟autor hocontrasta amb la criatura que li ensenyaal peix i desvia l‟atencioacute de la cirera
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull La seva obra eacutes aparentment caogravetica amb multitud descenes colmiddotlocades
sense obeir una ordenacioacute espacial clara perograve en totes les escenes
apareixen objectes que actuen com a organitzadors
bull Colmiddotloca sempre la liacutenia de lhoritzoacute molt enrere per a aconseguir una
gran profunditat i aixiacute poder posar successius plans independents
que a la vegada es relacionen amb altres Obra composta per
nombrosos detalls petits perograve es basa en una composicioacute molt
reflexionada
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull Els temes de les seves
obres estan en el llindar del
surrealisme lrsquoobsessioacute pel
pecat la carn lrsquoinfernhellip
bull La seva temagravetica i l‟estil de
representacioacute el converteixen
en un dels autors meacutes
personals de la histograveria de
lrsquoart
bull El rei d‟Espanya Felip II fou
un gran admirador de la seva
obra i en va adquirir algunes
que es troben al Prado
El Jardiacute de les Deliacutecies
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
S‟ha volgut veure en aquesta obra una mena de manifest de la secta dels Adamites o
Germans de lrsquoEsperit Lliure (a la qual diuen pertanyia El Bosch) que defensava la tornada a
una puresa primitiva basada en el nudisme i en una total llibertat sexual No obstant el fet que
Felip II el monarca catogravelic per excelmiddotlegravencia en fos un gran admirador sembla indicar que
en cap cas se li donava al segle XVI un significat heregravetic a lrsquoobra del Bosch
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Aixiacute la interpretacioacute ortodoxa eacutes la d‟una
representacioacute lliure dels passatges de la Biacuteblia i
un sermoacute gragravefic un advertiment contra els
plaers terrenals exemplificats amb Eva
perquegrave sinoacute esdevindragrave el conseguumlent cagravestig
infernal Tan mateix LrsquoANAgraveLISI
INTERPRETATIVA QUEDA OBERTA si
voleu
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
bull Albrecht Duumlrer Pintor alemany
(Nuremberg 1471- 1528)
Martiri de deu mil cristians
(1508)
Albert Durero
Oli sobre llenccedil (99 x 87 cm)
Museu drsquoHistograveria de lrsquoArt Viena Agraveustria
31- MODELS I INFLUEgraveNCIES
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
El triomf de la mort
(vers 1562 Renaixement)
Pieter Brueghel el Vell
Oli sobre taula (117 x 162 cm)
Museu del Prado Madrid
Caracteriacutestiques Ritme frenegravetic
Aquest pintor va destacar especialment pel tractament del paisatge Perograve meacutes que
representar el paisatge de forma realista ho va fer introduint una concepcioacute dinagravemica amb
moltes ondulacions i utilitzant molts de simbolismes en el mateix camiacute que El Bosch Una
de les seves obres meacutes conegudes eacutes El triomf de la mort
BRUEGHELEl VELL
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
21 EL JARDIacute DE LES DELIacuteCIES
Les visions almiddotlucinants del Bosch es poden considerar un antecedent remot de les
visions oniacuteriques dels pintors surrealistes del segle XX que es declaren admiradors del
mestre flamenc
32- MODELS I INFLUEgraveNCIES
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
Julio Jurado httpwwwslidesharenetjulijurado
Assumpcioacute Granero httpwwwslidesharenetbaldufa8
M Victoria Landa Fernandez httpwwwslidesharenetlanda
Mariano Rodriguez httpwwwslidesharenetmarobe
httpwwwslidesharenetsalvavila
httpwwwslidesharenetmaricarmearanda
Peacuterez Molina T httpwwwslidesharenettomperez
Imatges Google i FlickrImatges Google i Flickr
Bennagravessar Coll Bernat El comentari de l‟obra d‟art Conselleria Educacioacute i Cultura Govern Illes
Balears Palma 2002
Triadoacute Tur J R i altres Histograveria de l‟Art Ed Vicens Vives 1ordf edicioacute 2009
Tony Llacay i altres Visualart Comentari de totes les obres d‟art de la selectivitat Ed Vivens Vives 4ordf
reimpressioacute Barna 2005
Salvagrave Lara Jaume Diccionari de les arts arquitectura escultura i pintura Edicions UIB Palma (2002)
wwwartehistoriajcyles
httpeswikipediaorg
Wikimedia Commons
wwwenciclopediacathttpeswikipediaorgwikiEl_jardC3ADn_de_las_delicias
httpwwwelangelcaidoorgcreacion019019eljardinhtml
wwwgoogleesimages
Alfredo Rivero Rodriacuteguez wwwslidesharenetcanfora
BIBLIOGRAFIA
Alumna Estefaniacutea Simoacuten Lozano (2nbB curs 2010-11)
Professora M Assumpcioacute Granero Cueves (revisat 2014-15)
Histograveria de lrsquoart
IES Ramon Llull (Palma)
