liquens-2a edicio:maquetación 1 -...

liquens-2a_edicio:Maquetación 1 12/11/2007 20:56 Página 1

Miquel Edo i Julià

Nova bibliografia carduccianaEn commemoració del centenari de la mort de

Giosue Carducci (1835-1907)

Amb una antologia de traduccions, imitacionsi comentaris


Primera edició: agost del 2007

Disseny i maquetació: Antoni Guix i Guitart

© Miquel Edo i Julià, 2007© d’aquesta edició: Ixaliæ libri

Mercadal, 10 - 08760 BarcelonaE-mail: [email protected]

ISBN: 978-84-611-8654-9Dipòsit legal: B-47.300-2007


Prefaci

L’any 1921 Joan Estelrich publicava a la revista napolitana «LaNuova Cultura» una Bibliografia Carducciana relativa a la recepció delpoeta de les Odi barbare als Països Catalans i a les literatures hispà-niques. Ben informat pels protagonistes directes del carduccianis-me català i espanyol, el bibliògraf engruixia els treballs anteriorsde Joan Lluís Estelrich i d’Eugenio Mele, que es remuntaven al mo-ment de màxim prestigi de l’escriptor arreu d’Europa: els anys delPremi Nobel (1906) i de la seva mort, de la qual es compleix ara elcentenari. Precisament amb motiu d’aquesta commemoració, hemconsiderat oportú reprendre el fil de la recerca i ampliar i actualit-zar les dades de la Bibliografia Carducciana. Pretenem, amb aquestaaportació, retre homenatge a un clàssic de la poesia italiana que, siva contribuir a caracteritzar una època molt concreta, ja gairebé re-mota, deixà tanmateix un llegat capaç de sedimentar-se amb una in-tensitat superior a la que la pervivència, força esvaïda, del seu nomno faria pensar.

Aquest treball és el resultat de les recerques dutes a terme en elcurs de la redacció de la nostra tesi doctoral, Carducci a la literaturacatalana: recepció i traduccions, dirigida per la professora María de lasNieves Muñiz i dipositada a la Universitat de Barcelona el juliold’aquest 2007.

M.E.J.

- 5 -


- 6 -

NOTA BIBLIOGRÀFICA

La versió original dels poemes que reproduïm (pp. 141 i 210-224)ha estat transcrita de les Poesie di Giosue Carducci 1850-1900, Bolo-nya, Zanichelli, 1924 (pp. 552, 854-857, 903-905), reimpressió delvolum curat per l’autor per a la mateixa editorial l’any 1902.

L’obra completa carducciana és consultable, exclosos els epistola-ris, en Opere, 20 voll., 1889-1909, i en Edizione Nazionale delle Operedi Giosue Carducci, 30 voll., 1935-1940, totes dues publicacions,també, de la Zanichelli.


Nova bibliografia carducciana


Repertoris, estudis i observacions sobre recepció de l’escriptor

MARCELINO MENÉNDEZ PELAYO, Bibliografía hispano-latina clá-sica, VI: Horacio, III, Traductores catalanes de Horacio, p. 248, con-sultable a Menéndez Pelayo digital, Fundación Histórica Tavera– Ayuntamiento de Santander – Biblioteca de Menéndez Pe-layo, s.d. Breu judici sobre l’oda A Horaci de Miquel Costa iLlobera expressat per primera vegada a Horacio en España, Ma-drid, Imprenta de A. Pérez Dubrull, 18852, i repetit poste-riorment per nombrosos crítics. Juan Valera el calca en valorarun altre poema de Costa i Llobera, Adiós a Italia (La poesía lí-rica y épica en la España del siglo XIX, s.d., dins Obras completas,Madrid, Aguilar, vol. II, 19613, p. 1242; vegeu també vol. III,19583, pp. 562-563), i Menéndez Pelayo el reitera en valorarles Horacianes (Eduardo Marquina, La vacante de Cheste. Hablan-do con Menéndez Pelayo, «España Nueva», 18/11/1906).

J[UAN] L[UIS] ESTELRICH, Adaptaciones de la métrica clásica, «Re-vista Contemporánea», juliol-desembre 1906, pp. 153-165(agost), 555-569 (novembre), 649-665 (desembre), i gener-juny 1907, pp. 5-21 (gener), 427-444 (abril). Estudi dels an-tecedents de la mètrica de les Horacianes de Miquel Costa iLlobera. Transcriu en italià sencer Preludio i fragments de Fan-tasia, In una chiesa gotica, Nella piazza di San Petronio, Alla sta-

- 9 -

1

2


- 10 -

3

4

5

zione, Nell’annuale della fondazione di Roma, Scoglio di Quarto, delcolofó de la primera edició de les Odi barbare i del pròleg deGiuseppe Chiarini a la segona edició. D’aquest darrer pròlegen tradueix un llarg fragment.

CARLO BOSELLI, Notizie, «Nuova Rassegna di LetteratureModerne», febrer-març 1907, p. 307. Dos paràgrafs en quèenumera els homenatges que la premsa catalana ha fet a Car-ducci amb motiu de la seva mort. Altres referències al poetadins la secció catalana de la revista en els següents números:gener 1907, pp. 67 i 400; 1908, núm. 5, pp. 707-708; 1908,núm. 6, p. 845.

EUGENIO MELE, Per la fortuna del Carducci in Ispagna. Letteraaperta a Benedetto Croce, «La Critica», 1910, fascicle 4, pp. 433-439. Traduït al castellà per José Sánchez Rojas, amb el títolSobre el éxito de Carducci en España, carta a B. Croce, a «La Lec-tura», 1911, primer quadrimestre, pp. 405-409. Transcriu di-verses traduccions i imitacions, concretament de Manuel delPalacio (referència 289 d’aquesta bibliografia), Joan Alco-ver (ref. 208), Joan Lluís Estelrich (ref. 213, només Primovere), Jaime Martí Miquel (ref. 239), Francisco de Abárzuza(ref. 210, només vv. 49-64), Francisco Díaz Plaza (ref. 219,només vv. 1-8 de Miramar). Treball elaborat amb dades fa-cilitades per Joan Lluís Estelrich, després incorporades perJoan Estelrich (ref. 6).

EUGENIO MELE, La poesia barbara in Ispagna, «La Cultura»,agost-octubre 1910, pp. 504-509, 534-540, 567-572, 633-637.També publicat en forma d’opuscle: Bari, Tip. Gius. Later-za e Figli, 1910, 42 pp.


JOAN ESTELRICH, Bibliografia Carducciana, «Nuova Cultura»,1921, núm. 4. Gran nombre de dades, però també d’erratesi d’imprecisions.

A[NTONI] RUBIÓ I LLUCH, Alguns recorts personals meus de Mos-sèn Costa, «Catalana», 31/10/1922, pp. 480-482.

JOAN ALCOVER, Miquel Costa i Llobera. Discurs llegit en la sala desessions de l’Excel .lentíssim Ajuntament de Palma el dia 31 de de-sembre de 1922; després dins Id., Obres completes, edició a curade Miquel Ferrà i Joan Pons i Marquès, Barcelona, EditorialSelecta, 1951, pp. 189-190. Cita en italià els versos 1-8 deFantasia. Altres esments de Carducci dins les Obres completes deJoan Alcover a pp. 184, 237, 309, 332-335, 338, 642-644, 712.Cronològicament la primera referència és la de les pàgines642-644, contra la mètrica bàrbara (vegeu també pp. 240-241), en una ressenya de les Poesies de Costa i Llobera signa-da el 1885 i publicada el 1886.

JOSEP M. LÓPEZ-PICÓ, Costa i Llobera, «La Revista», 1922,p. 210. Referències a Carducci en altres articles del mateixautor: La personalitat poètica d’en Manuel de Cabanyes, «Em-pori», gener-maig 1907, p. 199n; Gabriele D’Annunzio, «LaRevista», 1917, p. 354; Invitació al viatge, «La Revista», juliol-desembre 1934, p. 16.

JOSEP M. CAPDEVILA, La poesia de Costa i Llobera, pròleg a Mi-quel Costa i Llobera, Líriques, Barcelona, Editorial Catalana,1923, pp. XXI-XXIII. Anticarduccianisme noucentista. Cita les«isole verdi» de Fantasia (v. 8) i parafraseja l’estrofa recurrentde Su l’Adda (vv. 1-4, 37-40, 57-59). Vegeu també, del ma-teix crític, Estudis i lectures, Barcelona, Editorial Selecta, 1965,

- 11 -

6

7

8

9

10


- 12 -

11

12

13

pp. 30 i 196, i la conversa amb Maurici Serrahima reproduï-da per Joan Carreres i Péra, Josep Maria Capdevila. Ideari i poè-tica, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,2003, p. 285. En la versió més àmplia d’aquest assaig, Idearii poètica de Josep Maria Capdevila, tesi doctoral, Universitat Au-tònoma de Barcelona, 2001, s’hi llegeix una breu referènciade Capdevila al Carducci satànic a cap. 4, nota 159.

J[OSEP] M[ARIA] LLOVERA, Dels ritmes clàssics. VII. Més sobresintonia (ca. 1927), transcrit per Jaume Medina, Història de lesadaptacions de metres clàssics greco-llatins en la poesia catalana (segleXX), tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1976,vol. II, pp. 225-231. Comparació entre els vers sàfic carduc-cià i el costailloberià.

GIOVANNI CALABRITTO, Su alcune traduzioni letterarie del Car-ducci in spagnuolo, «Malta Letteraria», febrer 1930. Article queno hem pogut consultar. Segons Maria dell’Isola (ref. 13),s’ocupa de les traduccions de Fernando Maristany (ref. 247).

MARIA DELL’ISOLA, Paesi di lingua spagnola, dins Id., Carduccinella letteratura europea, París, Presses Françaises, 1936; desprésMilà, Malfasi editore, 19512, pp. 115-139 i 294-296 (vegeutambé pp. 256-257, 262, 266-268). Sobre Carducci en Costai Llobera i en Unamuno; sobre les traduccions o imitacions deDel Palacio (ref. 288), de l’Antología de poetas líricos italianos (ref.210), de Caro (reff. 211 i 214), Montero i Lavitrano (ref. 216),Díaz Plaza (ref. 219), Fernández Granados (ref. 223), Ibarra(ref. 229), Llorente (ref. 236), Giner de los Ríos (ref. 241),Sánchez Rojas (ref. 244) i l’antologia Carducci de l’EditorialCervantes (ref. 248). Observa influència carducciana en elspoetes argentins Ángel de Estrada (ref. 334) i Jorge Max


Rohde (ref. 348). Només reprodueix breus mostres de tra-duccions d’Unamuno, Ibarra, Maristany i Giner de los Ríos.

RAFFAELLO VIOLA, Unamuno y Pascoli, «Ínsula», 15/02/1947,p. 3. Sobre unes afirmacions de Carducci relatives a Pasco-li recollides per Unamuno al seu article A propósito de JosuéCarducci (ref. 85).

JOAN PONS I MARQUÈS, Introducció apologètica a Miquel Costai Llobera, Obres completes, edició a cura de Bartomeu TorresGost, Barcelona, Editorial Selecta, 1947, pp. XXX-XXXII, des-prés dins Joan Pons i Marquès, Crítica literària, Palma de Ma-llorca, Gràfiques Miramar, 1975, vol. I, pp. 122-124. Sobre lamètrica de les Horacianes. Altres referències a Carducci dinsel mateix volum recopilatori a pp. 94, 107 i 137, i al vol. II,1976, p. 226.

F.M. DELOGU, Unamuno e Carducci, «Quaderni Ibero-Ameri-cani», maig-juliol 1948, pp. 208-212.

NEMESIO GONZÁLEZ CAMINERO, Unamuno, vol. I, Trayectoriade su ideología y de su crisis religiosa, Comillas, Universidad Pon-tificia, 1948, pp. 107-110.

MANUEL GARCÍA BLANCO, La traducción de «Miramar», de Car-ducci i Otra traducción de Carducci, dins Id., Don Miguel de Una-muno y sus Poesías. Estudio y antología de textos poéticos no incluidosen sus libros, Acta Salmanticensia, vol. VIII, Universidad deSalamanca, 1954, pp. 67-69 i 104-106 (vegeu també pp. 112i 117); després incorporat en el pròleg del volum XIII de Mi-guel de Unamuno, Obras completas, Madrid, Afrodisio Agua-do Editores-Libreros, i Barcelona, Vergara, 1962, pp. 57-59i 82-83 (vegeu també pp. 33, 84, 92-93).

- 13 -

14

15

16

17

18


- 14 -

19

20

21

22

23

MIQUEL BATLLORI, La trajectòria estètica de Miquel Costa i Llo-bera, Barcelona, Editorial Barcino, 1955, pp. 24-32 i 50-51.

JOSÉ VERGÉS, El clasicismo de Costa i Llobera, dins DD.AA.,Actas del II Congreso Español de Estudios Clásicos (Madrid-Bar-celona, 4-10 d’abril del 1961), Madrid, Publicaciones de laSociedad Española de Estudios Clásicos, 1964, pp. 542-547.Cita Alle fonti del Clitumno, 21-24; In una chiesa gotica, 17-20;Alla Regina d’Italia, 1-4.

FRANCO MEREGALLI, Storia delle relazioni letterarie tra Italia eSpagna, part IV: Dal 1859, Venècia, Libreria Universitaria,1963, pp. 9-14, 63, 73 (sobre Carducci hispanista), 43n(sobre Carducci en Emilia Pardo Bazán), 48 (en Juan Vale-ra), 53 (en Menéndez Pelayo), 58-62 (en Manuel del Pala-cio, Joan Lluís Estelrich, Costa i Llobera, Verdaguer, Núñezde Arce), 71 (en Unamuno). Vegeu també part IV, fasciclesegon: La letteratura italiana in Spagna nel secolo XX, Venècia,Libreria Universitaria, 1964, pp. 8-10 (sobre Carducci enUnamuno).

VÍCTOR B. VARI, Appunti su Carducci in Ispagna, «Rivista di Let-terature Moderne e Comparate», 1963, pp. 254-259.

VÍCTOR B. VARI, Carducci y España, Madrid, Editorial Gredos,1963. Al capítol I analitza i sovint reprodueix (íntegramento fragmentàriament) un bon nombre de traduccions caste-llanes: Del Palacio (ref. 288), De Alvear (ref. 207), Antologíade poetas líricos italianos (ref. 210), J.L. Estelrich (ref. 213), Caro(reff. 211 i 214), Díaz Plaza (ref. 215), Montero i Lavitrano(ref. 216), Marco (ref. 217), Díaz Plaza (ref. 219), FernándezGranados (ref. 223), Ibarra (ref. 229), Unamuno (ref. 227),


Giner de los Ríos (ref. 241), Maristany (ref. 247), Lázaro Ros(ref. 257), Sánchez Rojas (ref. 244). Del volum Carducci del’Editorial Cervantes (ref. 248), només en dóna notícia. So-lament reprodueix i analitza dues traduccions catalanes, lesd’Alcover (ref. 267) i Zanné (ref. 269). Al capítol II aporta,en un primer apartat, parers i comentaris de traductors i es-criptors relatius a Carducci (Costa i Llobera, Núñez de Arce,Joan Lluís Estelrich, Zanné, Unamuno, Hermenegildo Ginerde los Ríos, Sánchez Rojas, Joan Alcover, Amando LázaroRos); a continuació cinc necrologies extretes de publicacionsde l’època («El Liberal», «Nuevo Mundo», «La IlustraciónEspañola y Americana», «Blanco y Negro», «Razón y Fe»). Alcapítol III rastreja «posible influjo de Carducci» en Núñezde Arce, Costa i Llobera, Joan Lluís Estelrich i Unamuno.Al capítol IV reprodueix, en llengua original, fragments del’obra crítica carducciana relatius a història i literatura espa-nyoles, així com les traduccions de l’espanyol Il passo di Ron-cisvalle i La lavandaia di San Giovanni; enumera un llistat dellibres en castellà presents a la biblioteca de Carducci. Enapèndix, abans de la Bibliografía, elabora una taula de traduc-cions espanyoles de poemes carduccians.

MANUEL GARCÍA BLANCO, En torno a Unamuno, Madrid, Tau-rus, 1965, pp. 396-402 i 419-420.

V[INCENZO] JOSIA, Unamuno e Carducci, «La Cultura nelMondo», març-abril 1969.

BARTOLOMÉ TORRES GOST, Miguel Costa y Llobera 1854-1922.Itinerario espiritual de un poeta, Barcelona, Editorial Balmes,1971, pp. 76-77 i 93-97. Sobre Carducci i l’oda A Horaci.

- 15 -

24

25

26


- 16 -

27

28

29

30

JOSEPH SIRACUSA i JOSEPH L. LAURENTI, Relaciones literariasentre España e Italia. Ensayo de una bibliografía de literatura com-parada, Boston, G.K. Hall, 1972. Vegeu entrades relatives aCarducci.

MIQUEL DOLÇ, La serra mallorquina de Joan Alcover, «Miscel-lanea Barcinonensia», 1973, després dins Id., Estudis de críti-ca literària (de Ramon Llull a Bartomeu Rosselló-Pòrcel), edició acura de Maria del Carme Bosch, Barcelona, Universitat deles Illes Balears / Publicacions de l’Abadia de Montserrat,1994, pp. 149-150. Proposta de connexió entre La serra i Ilcanto dell’Amore. Al mateix volum recopilatori vegeu p. 160,on Carducci és valorat com un autor superat o que cal su-perar; pp. 121 i 124, a propòsit de Costa i Llobera, i p. 133,on són citats els versos 15-16 de Nell’annuale della fondazionedi Roma, igualment recordats a Miquel Dolç, El meu segonofici. Estudis de llengua i literatura llatines, edició a cura de Mariadel Carme Bosch, Palma de Mallorca, Govern Balear, 1996,p. 114. Vegeu també una breu contraposició del classicismede Carles Riba al de Carducci i Llorenç Riber a Miquel Dolç,Assaigs sobre la literatura i la tradició clàssica, edició a cura deRamon Torné, Publicacions de la Universitat de Barcelona,2000, pp. 15-16.

EDUARD VALENTÍ FIOL, Els clàssics i la literatura catalana mo-derna, Barcelona, Curial, 1973, pp. 43-45. Sobre Carducci enCosta i Llobera.

MIQUEL BATLLORI, Costa i Llobera vist per Eugenio Mele, «Mis-cellanea Barcinonensia», 1974, pp. 93-102, després incorpo-rat a Id., Galeria de personatges. De Benedetto Croce a Jaume Vicensi Vives, Barcelona, Editorial Vicens-Vives, 1975, pp. 157-168,


ara consultable dins Id., Obra completa, vol. XVII, edició acura d’Eulàlia Duran i Josep Solervicens, València, Tres iQuatre, 2000, pp. 174-185.

MANUEL ALVAR, introducció i notes a Miguel de Unamuno,Poesías, Barcelona, Editorial Labor, 1975, pp. 33-34, 317-319i 334-337.

JOAN-LLUÍS MARFANY, Aspectes del Modernisme, Barcelona,Curial, 19815 [1975], pp. 86, 87, 178, 254, 257.

JAUME MEDINA, Història de les adaptacions de metres clàssics greco-llatins en la poesia catalana (segle XX), tesi doctoral, UniversitatAutònoma de Barcelona, febrer 1976, vol. I, pp. 20-22, 45,52, 64-65, 66, 164, 217, 264, 327. Sobre la mètrica bàrbaraen Costa i Llobera i en Zanné: valoració negativa de la sevainfluència per a una correcta adaptació dels metres clàssics.Vegeu també vol. II (Apèndix documental), pp. 158, 161, 183-185, 229-231 (articles de Josep Maria Llovera), i, del mateixMedina, L’hexàmetre i el dístic elegíac en la poesia catalana, «ElsMarges», setembre 1978, pp. 6 i 20.

VICENTE GONZÁLEZ MARTÍN, Giosuè Carducci, dins Id., Lacultura italiana en Miguel de Unamuno, Ediciones Universidadde Salamanca, 1978, pp. 166-198. Forneix informació deta-llada sobre les cites i les referències a Carducci que conté elcorpus unamunià (articles, conferències, epistolari, poemaris)i sobre les connexions entre la poesia unamuniana i la car-ducciana. Treball ric en bibliografia.

JOSEP VERGÉS, Dos intents d’aproximació al ritme de les odes d’Ho-raci, dins DD.AA., Estudis de llengua i literatura catalanes oferts aR. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, I, Barcelona, Cu-

- 17 -

31

32

33

34

35


- 18 -

36

37

38

39

40

rial, 1979, pp. 586 i 588-590. Sobre la mètrica bàrbara enCosta i Llobera. Cita la primera estrofa d’Alla Regina d’Italia.

VICENTE GONZÁLEZ MARTÍN, La métrica italiana en Miguel deUnamuno, «1616: Anuario de la Sociedad Española de Lite-ratura General y Comparada», 1981, pp. 53-62. Referènciesa Carducci en tot l’article. També en conté algunes, al mateixanuari, Margit Raders, Un nuevo enfoque sobre la canción «Tredonne...» de Dante, vol. III, 1980, pp. 105-119. Material con-sultable a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, «www.cervantesvirtual.com».

ENRIC JARDÍ, Quatre escriptors marginats: Jaume Brossa, DiegoRuiz, Ernest Vendrell i Cristòfor de Domènech, Barcelona, Curial,1985, pp. 85, 102, 107, 171. Sobre Carducci en Diego Ruiz.

JORDI CASTELLANOS, La poesia modernista i L’escola mallorquina,dins Martí de Riquer, Antoni Comas, Joaquim Molas (dirr.),Història de la literatura catalana, Barcelona, Ariel, vol. VIII,1986, pp. 305-319 (Carducci a «El Poble Català» i en el gruppoètic de Zanné, Martínez Serinyà i Prat Gaballí), 338-340,353, 355 (Carducci en Costa i Llobera), 359 (en Alcover) i373-374 (en Gabriel Alomar).

TOMÁS NAVARRO TOMÁS, Métrica española, Barcelona, Edito-rial Labor, 19867, pp. 409n, 433-435, 436, 462, 535. Sobre laimportació de l’alcaica carducciana en la poesia espanyola isobre les traduccions d’Unamuno (ref. 227) i d’Hermenegil-do Giner de los Ríos (ref. 241).

ENRIC BOU, Poesia i sistema. La revolució simbolista a Catalunya,Barcelona, Empúries, 1989, pp. 56-57 i 60-63. Carducci enels modernistes, especialment en Zanné i en Eugeni d’Ors.


JAUME VIDAL ALCOVER, Les «Horacianes» de Costa i Llobera: es-tètica i ètica, introducció a l’edició de les Horacianes que va ferl’Editorial Moll el 1990, ara dins Id., Estudis de literatura cata-lana contemporània, Publicacions de la Universitat de Barcelo-na, s.d. [1993?], pp. 263-264. Vegeu també, al mateix volumrecopilatori, pp. 265 i 269n.

ASSUMPTA CAMPS, Costa i Llobera i Carducci: «una mala lectu-ra»?, «Revista de Catalunya», abril 1993, pp. 101-113.

ASSUMPTA CAMPS, La recepció literària com a mi(s)tificació: el casde Carducci a Catalunya, «Revista de Catalunya», abril 1994,pp. 110-120. Sobre Carducci en Diego Ruiz.

VICENTE GONZÁLEZ MARTÍN, Notas sobre Carducci en la litera-tura española contemporánea, dins DD.AA., Actas del VI Congre-so Nacional de Italianistas (Madrid, 3-6 de maig del 1994),Universidad Complutense de Madrid, 1994, vol. I, pp. 307-312. Principalment sobre Carducci en Unamuno.

MIGUEL GALLEGO ROCA, Poesía importada. Traducción poética yrenovación literaria en España (1909-1936), Universidad de Al-mería, 1996, pp. 111-113. Sobre les traduccions d’Unamuno(ref. 227) i de Maristany (ref. 247). Vegeu també, al mateixvolum, pp. 40, 53, 66, 191.

MARIA DEL CARME BOSCH, Presència i vivència dels clàssics en Mi-quel Costa i Llobera, dins DD.AA., Estudis de llengua i literaturaen honor de Joan Veny, Barcelona, Publicacions de l’Abadia deMontserrat, 1997, vol. I, p. 203. Posa en relació les Dues pa-raules d’explicació de les Horacianes amb el colofó de Carduccia la primera edició de les Odi barbare.

- 19 -

41

42

43

44

45

46


- 20 -

47

48

49

50

51

ASSUMPTA CAMPS, La traducció en el Noucentisme: Miquel Ferrà,dins DD.AA., Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny,vol. I, pp. 209-220.

GABRIELLA GAVAGNIN, Carducci e D’Annunzio, dins Id., Laletteratura italiana nella cultura catalana nel ventennio tra le due guer-re (1918-1936). Percorsi e materiali, tesi doctoral, Universitat deBarcelona, 1998, pp. 440-444. Inclou transcripció de cartesde Joan Estelrich a Gabriel Alomar, 14/01/1920, i a DiegoRuiz, 12/03/1920: sol.licitud d’informació i de material pera preparar la Bibliografia Carducciana (ref. 6). Adjunta un llis-tat de traduccions a p. 618, i transcriu les de Josep Carner(ref. 281) i Tomàs Garcés (ref. 282), a pp. 699-701 i 952.

GABRIELLA GAVAGNIN, De Leopardi a Ungaretti. Un segle depoesia italiana en versions catalanes de poetes-traductors, Barcelo-na, Proa, 2001, pp. 17-18. Transcriu, a pp. 109-129, les tra-duccions de Joan Alcover (ref. 267), Jeroni Zanné (ref. 269),Arnau Martínez Serinyà (ref. 271), Manuel de Montoliu(ref. 272), Josep Tharrats (ref. 273), Miquel Ferrà (ref. 275),Alfons Maseras (ref. 270) i Josep Carner (ref. 281, nomésDepartiment).

MIQUEL EDO, Els néts catalans de Carducci: traduccions, recepció iideologia, «Els Marges», setembre 2002, pp. 99-108.

MARÍA DE LAS NIEVES MUÑIZ, Gli scrittori spagnoli e l’Italia iTraduzioni spagnole dei classici italiani, dins Enrico Malato i Lu-ciano Formisano (edd.), Storia della letteratura italiana, vol. XII,La letteratura italiana fuori d’Italia, Roma, Salerno Editrice,2002, pp. 773, 775, 777-778, 798. Breus consideracions sobreCarducci en Menéndez Pelayo, Costa i Llobera i Unamuno.


MARÍA DE LAS NIEVES MUÑIZ, Ensayo de un catálogo de las tra-ducciones españolas de obras literarias italianas en el siglo XIX, dinsBrigitte Lépinette i Antonio Melero (edd.), Historia de la tra-ducción, Universitat de València, 2003, pp. 141-143.

BERNAT CIFRE FORTEZA, Costa i Llobera i el món clàssic, Palmade Mallorca, Lleonard Muntaner Editor, 2005, pp. 64, 197,215, 217, 314-315, 320-321, 323, 328, 331, 343, 344, 358,388-389, 404-405, 422, 440, 469, 480, 485, 487, 489, 493,504, 549, 587 i 589. Resum de treballs de crítics anteriors iaportacions noves. Recerca d’intertextualitat carducciana, nosols d’ordre mètric, en les Horacianes. Múltiples cites de lesOdi barbare, sempre en versió original, sovint acompanyadade traducció: Alle fonti del Clitumno, 21-24; Preludio, 1-2 i 5-6;In una chiesa gotica, 17-20; Alla Regina d’Italia, 1-4; Primo vere,13-16; Vere novo, 5-6; Ruit hora, 13-14; Canto di marzo, 11-15.

MIQUEL EDO, Carducci a la literatura catalana: recepció i traduc-cions, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2007. Directo-ra: María de las Nieves Muñiz. Inclou un ampli corpusdocumental.

- 21 -

52

53

54


Assaigs, articles i capítols de llibre sobre l’escriptor

LUCIFER, Desde el Infierno, «La Libertad», 30/10/1891, repro-duït per Vicente González Martín (ref. 34, pp. 189-190).Carta oberta «Al Señor Unus», és a dir, a Miguel de Unamu-no. Resum i elogi d’A Satana. L’autor en reprodueix, en ita-lià, els versos 187-188, 21-24, 37-42 i 193-200.

A. MUÑOZ, Crónicas de Roma. La obra den Joseph Carducci, «LaVeu de Catalunya», 14/03/1905 (edició vespre) i 15/03/1905(edició matí), p. 3. Cita el vers 69 d’Avanti! Avanti!. Articled’homenatge amb motiu del jubileu.

E[UGENI] O[RS], El Jubileu de Carducci, «El Poble Català»,18/03/1905, p. 3, ara dins Id., Papers anteriors al Glosari, edi-ció a cura de Jordi Castellanos, Barcelona, Quaderns Crema,1994, pp. 318-319. Article d’homenatge amb motiu del jubi-leu. Seguit de la transcripció en italià d’In riva al mare.

B. [JOSEP MARIA BARANERA], L’Italia d’en Joseph Carducci, «ElCorreo Catalán», 21/03 (pp. 1-2), 30/03 (pp. 1-2), 15/04(p. 1), 11/05 (p. 1), 22/05 (p. 1) i 29/05 (p. 1) del 1905. An-ticarduccianisme catòlic. Tradueix o parafraseja passatges deRaccoglimenti (pròleg de les Poesie del 1871). Cita en italià A Sa-tana, vv. 193-196. No fa una anàlisi aprofundida de la poesia

- 23 -

55

56

57

58


- 24 -

59

60

carducciana, de la qual només esmenta els textos més anti-cristians: A Satana, In una chiesa gotica i Alle fonti del Clitumno.Referència a les nimfes d’Alle fonti del Clitumno al segon arti-cle. Possible pastitx improvisat de La leggenda di Teodorico alpenúltim paràgraf del tercer. Un llarg fragment d’aquest ter-cer article va ser reproduït a «Catalunya», 30/04/1905, pp. 56-58 (autor: «Mossèn Baranera»), i fou contestat des de la seccióde Noves de «Joventut», 11/05/1905, p. 311. Sobre aquest epi-sodi han escrit Joan-Lluís Marfany, El Modernisme, dins Martíde Riquer, Antoni Comas, Joaquim Molas (dirr.), Història de laliteratura catalana, Barcelona, Ariel, vol. VIII, pp. 130-136, iJaume Aulet, Josep Carner i els orígens del Noucentisme, Barcelona,Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, pp. 152i 220-221. De Josep Maria Baranera vegeu també El clasicismopoético de Manuel de Cabanyes. Oración inaugural del curso académi-co 1908-1909, leída en el Seminario Conciliar de Barcelona, Barce-lona, Imprenta de Pablo Riera y Sans, 1909, p. 9.

S., Los premios Nobel en 1906, «La Ilustración Artística»,10/12/1906, p. 799. Breu biografia.

VÍCTOR OLIVA, Giosuè Carducci, «El Poble Català», 24/12/1906.Tradueix al català sencers Preludio i Virgilio, i, parcialment,La chiesa di Polenta i el Prologo de Giambi ed epodi. Cita en italiàel primer vers d’un sonet de Juvenilia: «Profonda, solitaria,immensa notte...» Fa esment d’A Satana, Omero, Il bove, Romai Presso una Certosa. Altres referències a Carducci en articlesdel mateix autor: La nit solsticial, «Joventut», 07/12/1905,pp. 777-780 (cita una frase de Delle rime di Dante, cap. II), iDella poesia catalana moderna, «Nuova Rassegna di LetteratureModerne», novembre-desembre 1906, p. 944.


Panorama universal, «Hojas Selectas», gener 1907, pp. 87-88.Breu article d’homenatge amb motiu del Premi Nobel.

DIEGO RUIZ, Nieto de Carducci (Confidencias, Memorias y Cartasde un endiablado de nuestros días), Barcelona, Fidel Giró impre-sor, 1907. Vegeu els capítols Enotrio Romano (pp. 88-90 i 97-99), Eutifrón (pp. 128 i 132-137), Satana il grande (pp. 178-186),Lux in tenebris (pp. 208-209), La isla feliz (p. 215) i Più nulla(pp. 220 i 223-226). Biografia de joventut centrada en el so-jorn de l’autor al Col.legi d’Espanya de Bolonya. Barrejanovel.lada d’experiència viscuda i de notícies adquirides en unconfús calaix de sastre que fa suposar una relació superficialamb Carducci: classes a la Universitat i alguna hipotètica vi-sita de l’estudiant a les tertúlies de l’editorial Zanichelli i acasa del poeta. Realisme i onirisme: al vell professor és su-perposat un Enotrio Romano (el nom «Carducci» nomésapareix al títol) mitificat com una figura messiànica. Ruiz tansols cita diverses màximes carduccianes (algunes potser apò-crifes o retocades) i els versos 187-188 i 193-196 d’A Satana(transforma aleatòriament o per error la «forza vindice» delvers 195 en «forza vincitrice»). Abans no sortís el llibre, «LaPublicidad» en va publicar amplis fragments: Enotorio [sic] Ro-mano (17/03/1906), Cómo me aficioné a Platón (16/02/1907,edició del vespre), Sátana il Grande (24/02/1907), en versionsque presenten força variants respecte a la definitiva. Promo-ció important a la premsa de l’època.

José Carducci, «El Liberal», 16/02/1907, edició del vespre,p. 2, reproduït l’endemà 17/02/1907, p. 2. Breu biografia.

José Carducci, «La Vanguardia», 17/02/1907, p. 9. Breubiografia.

- 25 -

61

62

63

64


- 26 -

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

76

Josué Carducci, «ABC», 17/02/1907, p. 4. Breu biografia.Vegeu també, a p. 1, Una gloria italiana.

J[OSEP] POUS I PAGÈS, A propòsit de la mort d’un poeta, «El PobleCatalà», 17/02/1907. Article d’homenatge.

El «Syllabus» y la «Oda a Satanás» de Carducci, «Correo Ibérico»,18/02/1907, p. 1, després reproduït a «El Correo Catalán»,21/02/1907, p. 2. Anticarduccianisme catòlic.

El poeta Carducci, «La Tarde», 19/02/1907, p. 1. Breu biografia.

José Carducci, «La Tribuna», 19/02/1907, pp. 1-2. Breubiografia.

Josué Carducci, «Heraldo de Zamora», 19/02/1907, p. 1. Breuarticle d’homenatge.

DOMINGO DORESTE, Giosue Carducci, «ABC», 20/02/1907,p. 1. Article d’homenatge. Cita els versos 1-2 i 33 d’Idillio ma-remmano i esmenta Alle fonti del Clitumno.

POLIUTO, Josué Carducci, «La Crónica Meridional», 21/02/1907,p. 1. Breu biografia.

X., Muerte del poeta Carducci, «La Actualidad», 22/02/1907,p. 3. Breu biografia.

El poeta Carducci, «Blanco y Negro», 23/02/1907, p. 10. Breubiografia.

ISMAEL, Voilá l’ennemí, «Correo Ibérico», 23/02/1907, p. 2.Anticarduccià.

A la memoria de Giosué Carducci, editorial de «La Publicidad»,24/02/1907, edició del matí, p. 1. Article d’homenatge. Tra-


dueix el vers 169 de Per Eduardo Corazzini i el 152 de Per Giu-seppe Monti e Gaetano Tognetti. A la mateixa pàgina una notabreu relativa a la vídua: Elvira Carducci.

Josué Carducci, «La Ilustración Artística», 25/02/1907, p. 146.Breu article d’homenatge.

JOAN MARAGALL, Damunt la tomba d’en Carducci, «El PobleCatalà», 25/02/1907; després dins Id., Obres completes, Bar-celona, Editorial Selecta, vol. I, pp. 699-700. Híbrid de tra-ducció prosificada, paràfrasi i comentari d’Idillio maremmano.Traducció en vers del primer tercet. Reivindicació d’aquestregistre contra el Carducci més proverbial. Només una altrareferència a Carducci dins les Obres completes de Maragall, al’article Un premio al idealismo (19/12/1901), vol. II, 19613,p. 169. Cap relació intertextual plausible entre Il bove i Lavaca cega, dos poemes que han estat sovint objecte de com-paració (vegeu Carles Riba, ref. 173, o Artur Bladé i De-sumvila, Francesc Pujols per ell mateix, Barcelona, Pòrtic, 1967,p. 125).

ARNAU MARTÍNEZ Y SERIÑÁ, Giosuè Carducci, «El Poble Ca-talà», 25/02/1907. Breu article d’homenatge. Cita el vers 39d’Alla Vittoria. Referències a Carducci en altres articles del’autor per al mateix diari: José María de Heredia, 14/10/1905;ressenya d’Els XVII sonets de Johann Wolfgang von Goethe de Je-roni Zanné, 24/12/1906 (transcriu un fragment d’un críticfrancès sobre el poeta italià); An en Diego Ruiz, 01/06/1907.

MANUEL DE MONTOLIU, Homenatge, «El Poble Català»,25/02/1907. Cita els versos 7-8 d’Ideale i 17-18 de Nell’an-nuale della fondazione di Roma. Referències a Carducci en altres

- 27 -

77

78

79

80


- 28 -

81

82

83

84

85

articles de l’autor per al mateix diari: Un poeta culte, 02/07/1906;Sonetisme, 16/09/1907; La nova pléiade, 13/04/1908; Sobre Po-esia popular. Rectificacions, 25/05/1908; De Versificació catalana,06/07/1908; Sobre l’ «Elogi de la Poesia», 15/02/1910; La nos-tra joventut, 20/03/1910. Vegeu també els següents llibres deMontoliu: Estudis de literatura catalana, primera sèrie, Barce-lona, Societat Catalana d’Edicions, 1912, pp. 26, 88, 130, 264;Breviari crític, II (1925-1926), Barcelona, Biblioteca Balmes,1929, p. 7 (única referència en tots cinc volums recopilato-ris de Breviari crític), i Cuatro etapas en la evolución de la literaturacatalana moderna, Universidad de Madrid, Facultad de Filoso-fía y Letras, 1956, pp. 9-10 i 85.

Notes marginals, «Estil», 28/02/1907, p. 48. Anecdotari bio-gràfic.

XAVIER DE CARVALHO, La muerte de Carducci, «La Publicidad»,05/03/1907, edició del vespre, p. 1. Article d’homenatge.

Carducci, «El Vigía Católico de Ciudadela», 06/03/1907,p. 1. Anticarduccianisme catòlic.

P.T., Correspondencia de Roma, «Guadalupe», 15/03/1907,pp. 24-26 (pp. 190-192 de la numeració anual). Anticarduc-cianisme catòlic.

MIGUEL DE UNAMUNO, A propósito de Josué Carducci, «La Na-ción», 26/03/1907, després dins Id., Contra esto y aquello, Ma-drid, Renacimiento, 1912, volum publicat més endavant perEspasa-Calpe, 19635 [1941], pp. 108-114. També consulta-ble a les Obras completas curades per Manuel García Blanco,vol. IV, 1960, pp. 890-899. Llarg article d’homenatge. Tra-dueix un fragment de prosa periodística carducciana (Sfogo,


«Il Resto del Carlino», 29/01/1887) i un sintagma del vers24 de Per le nozze di mia figlia. Cita en italià algunes màximescarduccianes i dos sintagmes d’Alle fonti del Clitumno (vv. 29i 34). Parafraseja els versos 29-36 d’aquesta mateixa oda iels versos 48 i 52 d’In una chiesa gotica. Referències a La chie-sa di Polenta i a A un heiniano d’Italia. El fragment de Sfogo jahavia estat traduït, amb algunes variants, en articles una-munians de l’any 1905: ¿Quiénes son los intelectuales? (Obrascompletas, V, 693); Algunas consideraciones sobre la literatura hispa-noamericana. A propósito de un libro peruano (III, 1102). De l’odaAlle fonti del Clitumno l’escriptor basc en tornarà a transcriu-re els sintagmes dels versos 29 i 34 i en traduirà, també frag-mentàriament, els versos 31-32 en l’article Entre encinascastellanas («El Sol», 11/07/1931, després dins Obras comple-tas, I, 1016).

El poeta Carducci, «Por Esos Mundos», març 1907, p. 285.Breu biografia. Fotografia a p. 280. La mateixa revista haviapublicat una altra fotografia de Carducci al número del mesde gener del mateix any, p. 89.

FRANCISCO CAPELLO, Conmemoración de Giosué Carducci, con-ferència pronunciada el dia 03/04/1907 a la Facultad de Fi-losofía y Letras de la Universidad de Buenos Aires, publicadatot seguit en forma d’opuscle (Universidad de Buenos Aires,1907, 22 pp.). Ramón D. Perés, a «Cultura Española», agost1907, pp. 753-755, ressenyà l’opuscle i en va reproduir di-versos paràgrafs, relatius al Carducci polemista i a la dicoto-mia entre classicisme i romanticisme. De la ressenya es féuressò al seu torn la secció de Notas y comentarios de la revista«Nosotros», novembre 1907, p. 272. Altres referències a Car-

- 29 -

86

87


- 30 -

88

89

90

91

92

93

ducci en les ressenyes de Perés per a «Cultura Española» esllegeixen, aquest mateix any 1907, en els números de maig,p. 481 (a propòsit de les Horacianes), i novembre, p. 1006.

ENRIQUE PIÑEYRO, Los Napoleónides, «Letras», 15/04/1907.Article que no hem pogut consultar: per les dades que entenim, compara dos poemes, un de Victor Hugo i un de Car-ducci, sobre la mateixa temàtica.

Carducci, «La Lectura», 1907, primer quadrimestre, pp. 251-261. Biografia (pp. 251-253) seguida d’una sèrie de necrolo-gies traduïdes de la premsa italiana i internacional (Juicioscríticos, pp. 253-261).

Carducci, «Revista del Ateneo Obrero de Barcelona», abril1907, p. 8. Anecdotari biogràfic.

Panorama universal, «Hojas Selectas», abril 1907, p. 380. Breuarticle d’homenatge.

DIEGO RUIZ, De la poesia civil. El poeta de l’indignació, «ElPoble Català», 12/07/1907; després, amb el títol El poeta del’indignació, dins Id., Del poeta civil i del cavaller, Barcelona, Bi-blioteca Popular de L’Avenç, 1908, pp. 27-35 (vegeu tambépp. 11-12 i 66). Cita diverses màximes carduccianes (algunespotser apòcrifes o retocades), dos mots dels versos inicialsd’In riva al mare i el vers 144 de Per Giuseppe Monti e GaetanoTognetti («Minammo il Vaticano»), al pretèrit perfet del qualdóna funció d’imperatiu. Promoció important del llibre a lapremsa de l’època.

FRANCISCO DÍAZ PLAZA, «Boletín de Ciencias y Letras»,1907. Segons Joan Estelrich (ref. 6), Díaz Plaza publicà un


«estudi extens» sobre Carducci en aquest butlletí que no hemsabut, però, localitzar.

Conferència de don Diego Ruiz, «El Poble Català», 02/02/1908.Resum, elaborat pels redactors del diari, d’una conferènciasobre Carducci. Referències al poeta italià en articles signatspersonalment per Ruiz al mateix diari: Els Arxius llatins,20/01/1906; Juvenilia, 08/10/1906 («Juvenilia» es titulà unaefímera col.lecció d’ «ensayos y pamphlets» codirigida el 1907per Ruiz i Benedetto Croce); Fundació Catalana de Filosofia.Sessió inaugural, 07/12/1906; La Política d’Idees (Noves confes-sions als fills de la nació catalana), 23/02/1907 (lema: versos 157-158 d’A Satana); Per la tercera evolució del catalanisme,27/03/1907; De l’estètica del moviment nacionalista, 03/06/1907(parafraseja els versos 49-52 de Versaglia, paràfrasi reiteradaamb variants al volumet De l’entusiasme com a principi de totamoral futura. Preparació a l’estudi de l’estètica, Barcelona, E. Do-menech impressor, 1907, pp. 75-76); Miting d’art, 08/07/1907;Joventut i Glòria, 28/09/1907; Joventut i Sensibilitat, 05/10/1907;La llibertat de cantar, 08/11/1907 (cita els tres darrers versosd’Alla Rima, l’antepenúltim amb imprecisions). Vegeu, alsnúmeros del 16/04/1908 i del 30/05/1908, referències aCarducci en ressenyes dels llibres de Ruiz. Àmplia propaga-ció entre els altres redactors de la fórmula «poeta civil»(18/11/1909, 17/01/1910) i de les màximes carduccianes opseudocarduccianes «Studiare, studiare, studiare; meditare,meditare, meditare» (28/09/1907, 13/04/1908, 07/06/1909,20/03/1910, 23/04/1910) i «odi sant» o «noble» (01/02/1907,25/02/1907, 02/03/1908, 19/02/1908, 19/10/1910). Afe-gim, pel que fa a la segona, els poemes Verí i El clam dels so-carrats de Miquel Duran de València, Obra poètica, València,

- 31 -

94


- 32 -

95

96

97

98

Edicions Alfons el Magnànim, 1990, pp. 130-131 i 170. Al-tres referències a Carducci vinculades a Ruiz es llegeixen,fora d’ «El Poble Català», a Eugeni Xammar i Lluís San-tem, Estètica social del nacionalisme, «Gent Nova», 16/11/1907,pp. 2-3, i a O. Tharrats, La Girona espiritual, «La Revista»,gener-juny 1933, p. 103.

S., Carducci, «El Popular», 29/03/1908, p. 2. Anticarduccia-nisme catòlic.

JOSÉ SÁNCHEZ ROJAS, Recuerdos de Carducci, «La Lectura»,1908, segon quadrimestre, pp. 143-148. Passejada de l’autoramb un amic genovès pels carrers de Bolonya: evocació d’e-pisodis de la vida del poeta. Cita la primera estrofa de Mira-mar i el primer vers de Preludio. L’article es tornà a publicar,amb variants i amb el títol Recuerdos de Bolonia, a «NuevoMundo», 06/08/1915.

JOSÉ SÁNCHEZ ROJAS, ressenya de Da un carteggio inedito diGiosue Carducci, con prefazione di Antonio Messeri.—Zanichelli eCappelli, coeditori, «La Lectura», 1908, segon quadrimestre,pp. 473-475. Conté nombroses i llargues cites, en llengua ori-ginal, de l’epistolari ressenyat.

La defensa d’en Carducci, «El Poble Català», 20/11/1909. Con-tra un recital d’Eduard Marquina al Palau d’Orient i contrales justificacions adduïdes pel mateix Marquina, que s’haviaescudat en l’oda Alla Regina d’Italia i en textos del Carduc-ci crític. Vegeu, també a «El Poble Català» i també sensefirma, L’abjuració, 17/12/1909. Xènius, des de «La Veu deCatalunya», intervingué en la polèmica amb la glossa Breusconsideracions sobre la relació entre les formes de govern i les arts,


18/11/1909 (Eugeni d’Ors, Glosari 1908-1909, edició a curade Xavier Pla i Jordi Albertí, Barcelona, Quaderns Crema,2001, pp. 658-659).

FRANCISCO CONTRERAS, Bolonia y Josué Carducci, «La Lectu-ra», 1910, tercer quadrimestre, pp. 169-180 (específicamentsobre Carducci pp. 173-180). Inclou traducció en vers nometrificat de Nella piazza di San Petronio i en prosa de versosesparsos d’altres composicions: A Febo Apolline, 1-2; A Sata-na, 61-62 i 194-196; Canto dell’Italia che va in Campidoglio, 35-36; Avanti! Avanti!, 70-72; segon sonet de Ça ira, 3-4; dotzèsonet de Ça ira, 1-4; Preludio, 1-8; Ruit hora, 1-8; Alla Rima,1-6 i 55-60; Alle fonti del Clitumno, 25-28 i 41-44; Fuori alla Cer-tosa di Bologna, 1-2; Per la morte di Napoleone Eugenio, 1-4; Nevi-cata, 1-2 i 7-10; Alla Regina d’Italia, 1-4; Primo vere, 1-4; Roma,9-12; Su Monte Mario, 21-24; Colli toscani, 9-12; Congedo (el deles Odi barbare), 13-16; La guerra, 65. També tradueix o para-fraseja algunes frases del Carducci crític (de Critica e arte, deRaccoglimenti i del colofó de la primera edició d’Odi barbare,entre d’altres texts) i d’altres crítics sobre Carducci.

Breu ressenya de Nuevas rimas y odas bárbaras, por Giosuè Car-ducci, traducción en verso castellano y prólogo por Hermenegildo Ginerde los Ríos, «Nuevo Mundo», 31/12/1915. Fotografia deltraductor.

EUGENI D’ORS, Té, Carducci!, «La Veu de Catalunya», 21/01/1916;ara dins Id., Glosari 1916, edició a cura de Josep Murgades,Barcelona, Quaderns Crema, 1992, pp. 27-28. Anticarduc-cianisme noucentista. Altres referències a Carducci dins elGlosari, de primer favorables, després desfavorables, en elssegüents lliuraments: Weltempfinder (13/03/1907), Petita bi-

- 33 -

99

100

101


- 34 -

102

blioteca de l’escolar desatent (05/10/1907), Breus consideracionssobre la relació entre les formes de govern i les arts (18/11/1909),Notes sobre la novíssima literatura alemanya, III (07/11/1910), iContra Croce (18/03/1911), articles que es poden consultara les edicions del Glosari curades per Xavier Pla i Jordi Al-bertí i publicades per Quaderns Crema: Glosari 1906-1907,1996, pp. 428-429 i 650-652; Glosari 1908-1909, 2001, pp. 658-659, i Glosari 1910-1911, 2003, pp. 343 i 539-540.

ALFONSO REYES, El crítico y el poeta (Según las «Memorias de uncrítico», de Benedetto Croce), «El Sol», 1918, després dins Obrascompletas de Alfonso Reyes, vol. VII, Mèxic D.F., Fondo de Cul-tura Económica, 1996(3) [1958], pp. 364-367. Sobre les rela-cions entre Croce i Carducci segons la testimoniança delprimer. Altres referències a Carducci en les Obras completas deAlfonso Reyes, 1955-1993, es llegeixen en els següents volumsi pàgines: I, 107 (Sobre las «Rimas bizantinas» de Augusto deArmas, 1909, fa referència a Ragioni metriche en el marc d’unadiatriba contra la poesia metamètrica); I, 148 (Sobre un decir deBernardo Shaw, 1909, tradueix una frase del colofó de la pri-mera edició de les Odi barbare); I, 268 (Joaquín Arcadio Pagaza,1911, fa referència a l’antropònim carduccià «Lalage» en elmarc d’una apologia de l’ús d’aparat antic i classicitzant enpoesia); III, 151 (El cazador, 1921, parafraseja una metàforametapoètica del Carducci crític); IV, Carducci 289 (Huéspe-des. Dos italianos, 1918); XII, 379 (Letras de la Nueva España,1946, cap. VII, sobre mètrica bàrbara); XIX, 92 (Prólogo a LaIlíada de Homero, 1949, sobre mètrica bàrbara); XX, 170 (Lafilosofía helenística, 1959, primera part, capítol 1, cita els versos13-16 d’Alessandria); XXII, 541 (Las burlas veras. Primer ciento,núm. 65, 1955, al.ludeix al colofó de la primera edició de les


Odi barbare); XXIII, 473 (La égloga de los ciegos, 1925); XXV,375 (Memorias de cocina y bodega, 1953); XXV, 468 (Dante y laciencia de su época, 1965); XXV, 414 (Resumen de literatura me-xicana, 1956); XXVI, 89 (Rumbo a Goethe, 1951, resumeixunes opinions sobre el Faust del Carducci crític). Vegeutambé Alfonso Reyes - Pedro Henríquez Ureña, Correspon-dencia 1907-1914, edició a cura de José Luis Martínez, MèxicD.F., Fondo de Cultura Económica, 1986, p. 327 (carta dedata 19/05/1914).

J[OAN] TORRENDELL, ressenya de les Odas bárbaras traduïdesper B. Contreras (ref. 243), dins Id., El Año Literario 1918,Buenos Aires, Editorial Tor, s.d., pp. 57-61. Cita una frasede Diego Ruiz, El poeta de l’indignació (ref. 92).

JOAN ALCOVER, Història d’una oda de Carducci, «Almanac deles Lletres», 1921, pp. 33-38; després dins Id., Obres completes,pp. 332-335. Comentari de l’article Eterno femminino regale.Tradueix i parafraseja fragments d’aquest article. Transcriu enitalià els versos 37-40 d’Alla Vittoria i 1-4 i 29-36 d’Alla Re-gina d’Italia.

MIGUEL DE UNAMUNO, «...tiende las orejas...», «Caras y Care-tas», 17/11/1923, després dins Id., Obras completas, vol. IX,pp. 101-104. Tradueix en prosa els versos 9-16 d’Alla città diFerrara i en cita en italià el vers 14, del qual prové el títol del’article, en bona part dedicat a comentar aquests versos, alsquals Unamuno també al.ludeix al capítol XVIII d’Alrededordel estilo (1924), vol. XI de les Obras completas, p. 841. Uns al-tres versos carduccians que l’escriptor basc cità o traduí so-vint van ser els 38-39 d’Idillio maremmano: IX, 1024 (Y va otravez de monodiálogo, 1932); XVI, 229-230 (Del sentimiento trágico

- 35 -

103

104

105


- 36 -

106

107

108

de la vida en los hombres y en los pueblos, 1913, cap. V); XVI, 821(«La Quimera» según Emilia Pardo Bazán, 1905). En alguna oca-sió va fer un resum-paràfrasi de les darreres estrofes del ma-teix idil.li: VII, 203 (La poesía de Manuel Machado, 1907).

A[GUSTÍ] ESCLASANS, Carducci, breu glossa dins Id., Recó debiblioteca, «La Revista», 1925, p. 149. Anticarduccianismenoucentista. Altres referències o al.lusions del mateix autor aCarducci a El secret d’una tarda de diumenge, «La Revista», 1923,p. 80; ressenya de Pindàriques modernes, de J.M. Casas de Mu-ller, «Revista de Poesia», juny 1926, p. 73, i La meva vida 1920-1945, Barcelona, Selecta, 1957, vol. II, pp. 193-194. El modelde vers dels llibres de Ritmes d’Esclasans coincideix amb unade les variants de l’hexàmetre carduccià, la de «senario» més«novenario», amb l’accentuació típicament carducciana del«novenario» a les síl.labes segona, cinquena i vuitena.

JOSÉ SÁNCHEZ ROJAS, El buey, piadoso, «El Noroeste»,17/04/1926, p. 1. Híbrid de traducció prosificada, paràfrasii comentari d’Il bove.

MIGUEL DE UNAMUNO, La afanosa grandiosidad española,«Ahora», 13/07/1934, posteriorment inclòs en Id., Obrascompletas, vol. VIII, pp. 717-728. El títol tradueix una part delsintagma «i contorcimenti dell’affannosa grandiosità spa-gnuola» de l’assaig Del rinnovamento letterario in Italia (cap. II),i l’article mira en bona part d’interpretar-lo. Unamuno cità—en italià o en castellà— i comentà sovint aquest sintagma,així com una frase relativa a Espanya de l’article Mosche coc-chiere (cap. IV). Vegeu, a les Obras completas, els següents vo-lums i pàgines: IV, 644 (Al señor A.Z., autor de un libro, 1909);IV, 1125 (¡El español... conquistador!, 1915); V, 71 (Italianos y es-


pañoles en el Renacimiento, 1916); V, 625 (El naufragio de Don Qui-jote, 1919); VII, 239-240 (Prólogo a la traducción italiana de la«Vida de Don Quijote y Sancho», por Gilberto Beccari, 1910; aquítambé cita els versos 149-150 d’Alle fonti del Clitumno inter-secant-los amb el 37 o 107 de La chiesa di Polenta); VII, 243 i260 (Prólogo a la versión castellana de la «Estética», de B. Croce,1912; aquí també tradueix el fragment d’una carta de Car-ducci a Croce); VIII, 714-715 («España católica y revoluciona-ria», 1934); XVI, 429 (Del sentimiento trágico de la vida en loshombres y en los pueblos, 1913, cap. XII).

RAMON N. GIRALD [J.V. FOIX], Una edició nacional de Carducci,«La Publicitat», 25/04/1935, p. 4. Breu notícia i comentari del’edició de les obres completes de Carducci publicada a Ità-lia amb motiu del centenari del naixement de l’escriptor.

J[OSEP] M[ARIA] MIQUEL I VERGÉS, Un aspecte de la personali-tat de Carducci, «La Publicitat», 28/07/1935, p. 4. Article ins-pirat en el de Maragall (ref. 78); escrit per commemorar elcentenari del naixement de Carducci. Tradueix mig vers delsonet E tu pur riedi, amore; e tu l’irosa...; cita en italià els versos17-18 de Nel vigesimo anniversario dell’VIII agosto MDCCCXLVIII;tradueix o cita en italià versos d’Idillio maremmano.

B[ALDOMERO] SANÍN CANO, 1835 — Giosué Carducci — 1935,datat l’any 1935, consultable dins Id., Tipos. Obras. Ideas, Bue-nos Aires, Ediciones Peuser, 1949, pp. 63-90. Procarduccià.Biografia i repàs de tota l’obra del poeta italià: un dels arti-cles més complets que s’han escrit en castellà sobre Carduc-ci. Alguns paràgrafs sobre la recepció a Colòmbia (pp. 73,75, 81). Tradueix fragments breus d’epistolari, de prosa crí-tica i biogràfica i un sol vers, el 8 de Rimembranze di scuola.

- 37 -

109

110

111


- 38 -

112

113

114

115

Cita en italià els següents versos: Per Eduardo Corazzini, 172;A la sventura, 1; Qui, dove irato a gli anni tuoi novelli..., 12-14; Mo-mento epico, 1; A Satana, 1-4; Congedo (de Rime nuove), 22-24;Idillio maremmano, 24-30; Davanti San Guido, 115-116; Traver-sando la Maremma toscana, 1-2; Colloqui con gli alberi, 12-14; Aproposito del processo Fadda, 21-24; Preludio, 1-4. Reprodueix, ap. 73, una sàtira anticarducciana en vers de Miguel AntonioCaro. En un altre article recollit dins el volum Tipos. Obras.Ideas (títol La civilización manual, p. 181) cita els versos 21-22de Ruit hora.

MIGUEL TARZIA, Carducci: la vida; el hombre; las técnicas de sucreación poética, Buenos Aires, 1936, 231 pp. No hem tingutocasió de consultar aquest llibre de caràcter divulgatiu queressenya el crític Virgil A. Warren a «Italica», desembre 1939,pp. 158-159.

MIGUEL DOLÇ, Pascua carducciana, «Destino», 11/04/1942,p. 10. Resseguiment de la temàtica pasqual en la poesia car-ducciana. Híbrid de traducció prosificada, paràfrasi i co-mentari de Su i campi di Marengo, Sogno d’estate i Sabato Santo.Transcriu en italià fragments d’aquests poemes i de SantaMaria degli Angeli.

JUAN FRANCISCO IBARRA, Dos comentarios sobre versificación neo-clásica (con presentación de Julio Saavedra Molina y resumen del mismoJulio Saavedra Molina), «Anales de la Universidad de Chile»,1945, númm. 57 i 58, pp. 123-194. Treball que no hem tin-gut ocasió de consultar.

ALFONSO MÉNDEZ PLANCARTE, «Il Bove» de Carducci y su «di-vino silencio verde», «Ábside», abril-juny 1954, pp. 231-272.


Primera part: Ocho asedios a un único soneto (pp. 231-254).Transcriu i comenta les versions d’Il bove de Caro (ref. 211),Fernández Granados (ref. 220, versió del 1915), Maristany(ref. 247), López Narváez (ref. 249) i Miri (ref. 253). En pro-posa, de collita pròpia, una versió en prosa i tres en vers,raonades i comentades. També tradueix, circumstancial-ment, el vers 1 d’Al sonetto i el dístic final de Nella piazza diSan Petronio. Segona part: La magia del «divino silencio verde»(pp. 254-272). Analitza i reivindica les figures retòriques uti-litzades per Carducci al darrer vers del sonet, de l’ús de lesquals aporta exemples extrets de la literatura de tots elstemps i països per tal de rebatre els preceptistes conserva-dors que les censuren. Transcriu El buey de Luis G. Urbina(ref. 292) i quatre poemes que contenen exercicis de sines-tèsia similars al carduccià, un de Gabriel Méndez Plancartei tres de propis, un dels quals, Verdes, cita veladament el «si-lenzio verde».

CAMILO LLOVERA MAJEM, Giosuè Carducci i Seguaci e detrattoridel Carducci, dins Id., Breve storia della letteratura italiana, dinsId., Lecturas italianas (Con una Síntesis de Geografía, de Historia yde Literatura de Italia), Barcelona, Bosch Casa Editorial, 1961,pp. 290-292.

AURELIO BOZA MASVIDAL, Lo trascendente de Carducci, L’Ha-vana, Cultural, s.d. Treball que no hem tingut ocasió de con-sultar.

GHERARDO MARONE, Carducci crítico y prosista i Carducci y elmétodo histórico, dins Id., Viaje al espíritu italiano, edició a curade Nicolás Cócaro, Buenos Aires, Fundación Gherardo Ma-rone, 1973. Treball que no hem tingut ocasió de consultar.

- 39 -

116

117

118


- 40 -

119

120

TARSICIO HERRERA ZAPIÉN, Giosuè Carducci (1835-1907), dinsId., La métrica latinizante, Universidad Nacional Autónomade México, 1975, pp. 110-136. Un dels llibres més carduc-cians de l’àmbit hispànic. A banda del capítol específic, ésple de referències al poeta italià: pp. 8-13, 15-17, 25, 28, 31-32, 38-39, 46-49, 53, 65, 73-74, 107, 109-110, 136-138, 142-143, 144-147, 152-153, 160, 173, 193-194, 195-198, 203, 207,216, 222-225, 231, 236, 239, 245-246. L’autor tradueix al cas-tellà, després de transcriure’n el text italià, tres poemes sen-cers de les Odi barbare: Preludio, Egle, Ero e Leandro; i una odiverses estrofes d’altres odes del mateix recull: Nell’annualedella fondazione di Roma, Ragioni metriche, Alle fonti del Clitumno,Miramar, Congedo, Da Desenzano, Canto di marzo, Ruit hora, Idea-le, La madre, Alla stazione, Sogno d’estate, Roma, Una sera di SanPietro, Sirmione, Le due torri, Courmayeur, Saluto italico, Colli to-scani, Su l’Adda, In una chiesa gotica, Fantasia, Ave, Sole d’inverno.Transcriu en italià, sense traduir-los, versos de La torre di Ne-rone i de La lirica. Tradueix fragments de l’epistolari carduc-cià, només en algun cas acompanyant-los del text original.Trascriu en italià fragments de crítics italians i de curadorsd’edicions carduccianes. Inclou múltiples referències tambéa l’obra crítica de Carducci. No és solament un tractat demètrica, sinó un veritable manifest procarduccià.

AURORA CONDE MUÑOZ, La lírica de G. Carducci, dins VicenteGonzález Martín (ed.), El siglo XIX italiano (Actas del III Con-greso Nacional de Italianistas), Salamanca, Ediciones Universi-dad de Salamanca y Junta de Castilla y León, 1988, pp. 67-74.Estudi de Rime nuove. Cita en italià versos esparsos de com-posicions d’aquest recull i fragments del crític Giorgio Bár-beri Squarotti.


JESÚS GRACILIANO GONZÁLEZ MIGUEL, Giosue Carducci, dinsId., Historia de la literatura italiana, II. Desde la unidad nacionalhasta nuestros días, Ediciones Universidad de Salamanca, 1993,pp. 67-79. Tradueix els versos 1-2 d’A Satana, 95-96 d’Il cantodell’Amore, 12-14 de Nel chiostro del Santo, 11 i 74-76 de JaufréRudel i 14 de Sant’Abbondio; breus fragments de prosa car-ducciana (biogràfica, epistolar, crítica) i alguns comentarisde crítics italians sobre l’obra de Carducci.

«Miramar» o cómo percibió Carducci la muerte de Maximiliano,«Anuario de Letras Modernas», Universidad Nacional Autó-noma de México, vol. 7, 1995-1996. Treball que no hemtingut ocasió de consultar.

ASSUMPTA CAMPS, «Un bello e orribile mostro si sferra...», dinsDD.AA., I Jornades Catalanes sobre llengües per a finalitats especí-fiques. Actes (Canet de Mar, 15-17/09/1997), Publicacions dela Universitat de Barcelona, 1998, pp. 67-70; després reedi-tat a «Anuari de Filologia. Filologia Romànica», Universitatde Barcelona, 1998-1999, pp. 21-27. Estudi del motiu temà-tic del tren en l’obra poètica de Carducci.

Giouse [sic] Carducci, dins el lloc web satanista Scriptorivm,«www.geocities.com/templodetezcat/scriptorivum/carduc-ci.htm». Sobre A Satana. Tradueix al castellà, d’una versióanglesa de l’himne, els versos 1-20 i 25-32, així com un frag-ment carduccià en prosa relatiu al mateix poema. Els versos1-20, en la mateixa versió, també es poden llegir al lloc webde l’Orden Illuminati, Logia Capítulo Arcano XV, de Buca-ramanga (Colòmbia): «http://usuarios.lycos.es/capituloar-canoxv/innosatana.htm». A banda dels àmbits satanista imaçònic, el nom de Carducci sovinteja, a la xarxa, en els llocs

- 41 -

121

122

123

124


- 42 -

web dedicats als Premis Nobel, en els quals és fàcil trobarbiografies en castellà de l’escriptor. Assenyalem, només perposar dues referències: «http://icarito.aconcagua1.copesa.cl/enc_virtual/castella/nobel/carducci.htm» i «http://www.bi-bliotecagodella.com/biblion/c/carducci-giosu.html».


Fragments, comentaris i referències a l’escriptor extrets d’articles o de llibres

HERMENEGILDO GINER DE LOS RÍOS, Cartas sobre la instrucciónpública en Italia, «Revista de España», maig 1877, després dinsEl Colegio de Bolonia. Centón de noticias relativas a la FundaciónHispana de San Clemente por los ex-colegiales D. Pedro Borrajo y He-rrera y D. Hermenegildo Giner de los Ríos, Madrid, Estableci-miento Tipográfico de M. Minuesa de los Ríos, 1880, p. 329.Referència puntual a Carducci, una de les primeres registra-des a la premsa espanyola. L’autor, estudiant del Col.legid’Espanya de Bolonya cap als anys 1874-1875, havia assistita classes del poeta-professor.

BARTOMEU TORRES GOST (ed.), Epistolari de Miquel Costa iLlobera i Antoni Rubió i Lluch a Joan Lluís Estelrich, Palma deMallorca, Editorial Moll, 1985. Referències a Carducci encartes de Costa a pp. 52 (26/05/1878), 55 (06/12/1878), 57(juliol 1879), 59 (27/08/1879) i 136 (21/03/1899), i en elseu diari a p. 133 (08/01/1898 i 09/01/1898). Referències aCarducci en cartes de Rubió a pp. 305 (02/12/1889), 380(19/11/1898), 398 (19/10/1901) i 497 (08/06/1919). Refe-rències a Carducci per part del curador a pp. 48, 51, 54, 55,57- 58, 199, 214 i 496. Del material paral.lel a l’epistolari querecull Torres Gost, vegeu una frase del número d’ «El Án-

- 43 -

125

126


- 44 -

127

128

129

cora» del 08/05/1897, a p. 128, i una carta de Rubió a JoanRosselló de data 12/07/1926, a p. 225. De Costa, vegeutambé les cartes a Rubió de data 10/03/1879 i 03/01/1891publicades a Miquel Costa i Llobera, Obres completes, pp. 993i 1045.

JUAN VALERA, ressenya de les Rimas de Vicente W. Querol,publicada el 1878, consultable dins Id., Obras completas, vol. II,p. 509. Tradueix una frase del colofó carduccià de la prime-ra edició de les Odi barbare. És la primera referència a Car-ducci per part de Valera, que, abans d’Unamuno, SánchezRojas i Díez-Canedo, contribuirà més que ningú a fer circu-lar el nom del poeta italià en la premsa espanyola.

BARTOMEU TORRES GOST (ed.), Epistolari de Miquel Costa iLlobera amb Ramon Picó i Campamar, Palma de Mallorca, Edi-ciones Biblioteca Bartolomé March, 1975. Referències a Car-ducci a pp. 101, 130-131, 134 (Picó a Costa, 15-20/08/1879)i 138 (Costa a Picó, 01/09/1879). Breus reflexions sobreLauda spirituale a propòsit del paganisme de l’oda A Horaci.Vegeu també, entre els comentaris del curador, pp. 103-104(sobre les Odi barbare i Mi Musa i A Horaci), 124 i 134n (breubiografia de Carducci).

JUAN VALERA, carta a Menéndez Pelayo de data 07/08/1881,dins Marcelino Menéndez Pelayo, Epistolario, edició a curade Manuel Revuelta Sañudo, Madrid, Fundación Universita-ria Española, i Santander, Sociedad Menéndez Pelayo, vol. V,1983, pp. 187-189. Al.lusió al Preludio de les Odi barbare poste-riorment reutilitzada per Menéndez en carta a Juan AntonioPérez Bonalde de data 20/12/1885, vol. VII, 1984, p. 389,carta reproduïda a Marcelino Menéndez Pelayo, Estudios y


discursos de crítica histórica y literaria, V, p. 416, ara consultabledins Menéndez Pelayo digital. Altres referències a Carducci enl’ingent Epistolario de Menéndez, 1982-1990, es llegeixen alssegüents volums i pàgines: V, 298 (11/01/1881, carta de Mi-guel Sánchez Pesquera); VI, 192 (06/09/1883, de Juan Va-lera); VII, 174-175 (17/05/1885, de Joan Lluís Estelrich);VII, 235 (20/06/1885, de Jesús Muruáis); VIII, 33 i 35(03/08/1886, d’Estelrich); IX, 10 (09/11/1887, a Estelrich);IX, 308 (02/10/1888, d’Estelrich); IX, 358 (27/11/1888,d’Estelrich); IX, 397 (06/01/1889, a Estelrich); IX, 443-444(09/02/1889, d’Estelrich); IX, 481 (18/03/1889, a Estel-rich); IX, 486 (23/03/1889, d’Estelrich); X, 73 (21/07/1889,a Gumersindo Laverde); XI, 9 (11/01/1891, d’Antoni Ru-bió i Lluch); XII, 359 (01/12/1893, de Valera); XII, 372(24/12/1893, de Valera); XVIII, 307 (1905?, de Josep MariaLópez-Picó); XIX, 525 (13/10/1908, d’Estelrich); XX, 121(27/02/1909, d’Estelrich); XXII, 130 (16/05/1912, d’Ar-turo Farinelli).

JUAN VALERA, ressenya de les Poesías de Marcelino Menéndezy Pelayo, signada el 24/12/1882, consultable dins Id., Obrascompletas, vol. II, pp. 594-595 i 602-603. Sobre classicisme icontra la mètrica bàrbara. Vegeu també, pel que fa a aquestsegon tema, vol. III, p. 588 (referència a Alle fonti del Clitum-no). Tret de l’estrofa saficoadònica, Valera, en la seva pro-ducció poètica, només assajà formes llatinitzants en la tiradade trenta hexàmetres que conté la Fábula de Euforión (1884),la majoria coincidents amb modalitats carduccianes d’aquestvers (Obras completas, Madrid, Aguilar, vol. I, 19685 [1934],p. 1383).

- 45 -

130


131

132

133

134

- 46 -

MARCELINO MENÉNDEZ PELAYO, Don José Coll y Vehí, pròlega la segona edició de José Coll i Vehí, Diálogos Literarios, Bar-celona, Editorial Bastinos, 1882; després dins Marcelino Me-néndez Pelayo, Estudios y discursos de crítica histórica y literaria, V,pp. 181-182; ara consultable dins Menéndez Pelayo digital. Va-loració positiva de la mètrica bàrbara. Vegeu també una re-ferència a Alle fonti del Clitumno en el marc d’una apologia del’estrofa saficoadònica a Bibliografía hispano-latina clásica, VI:Horacio, III, La poesía horaciana en Castilla, p. 423. Observa-cions, en canvi, contràries al satanisme i al paganisme car-duccians es llegeixen a Estudios y discursos de crítica histórica yliteraria, V, pp. 350-351 (és una de les Cartas de Italia adreça-des a José María de Pereda que publicava «La Tertulia» deSantander, datada a «Venecia-Milán» el 13/05/1877), i a His-toria de los heterodoxos españoles, VI: Heterodoxia en el siglo XIX,llibre VIII, cap. IV, p. 483. Diverses referències al Carduccicrític es fan a Antología de los poetas líricos castellanos, X, parttercera: Boscán, pp. 238-239, 287n, 394-395 i 423.

JOSEP TORRAS I BAGES, Què és la maçoneria, «La Veu del Mont-serrat», juny-juliol 1884, ara consultable dins Id., Obres com-pletes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,vol. I, 1984, pp. 79-80. Anticarduccianisme catòlic. Pseudo-traducció en prosa dels versos 193-200 d’A Satana.

BENITO PÉREZ GALDÓS, Lo prohibido, Madrid, Imprenta y Li-tografía de La Guirnalda, 1885, pp. 129-130 (inici capítolXXI, Los lunes de María Juana). Referència puntual.

GASPAR NÚÑEZ DE ARCE, Discurso sobre la poesía contemporá-nea, llegit el dia 03/12/1887 a l’Ateneo científico y literariode Madrid, posteriorment incorporat com a colofó a Id., Gri-


135

136

137

- 47 -

tos del combate, Madrid, Librería de Fernando Fé, i Sevilla, Li-brería de Juan Antonio Fé, 191412, pp. 372-373. Paràgraf in-formatiu i valoratiu.

CLARÍN, Revista mínima, «La Publicidad», 25/07/1888, p. 1.Llargues reflexions sobre el rebuig, per part de Carducci, dela càtedra dantesca de Roma i sobre les conferències que, atítol compensatori, va fer a la capital. Elogi de l’elitisme ar-tístic i intel.lectual que no va deixar caure l’escriptor, malgratla seva fama, en concessions a la vulgaritat.

BALDOMERO SANÍN CANO, Núñez, poeta, «La Sanción», 1888,ara consultable dins Id., El oficio de lector, edició a cura deJ.G. Cobo Borda, Caracas, Biblioteca Ayacucho, s.d. [no an-terior al 1977], pp. 23-24 i 28-31. Elogis del Carducci poetai traductor. Cita en italià els versos 9-12 de Lungi lungi. Vegeualtres referències a Carducci dins el mateix volum recopila-tori, en articles de molt diverses èpoques, a pp. 179 (cita elvers 12 d’Ideale), 276 (cita el vers 126 d’Alle fonti del Clitumno),288 (sobre A Satana), 308 (sobre Carducci en Miguel Anto-nio Caro), 334, 344 (sobre el Carducci crític i erudit, ambuna al.lusió específica al primer capítol de Dello svolgimentodella letteratura nazionale), 348, 372 i 462 (sobre la recepció deCarducci a Colòmbia).

MANUEL, Cartas abiertas a Brake, «El Orden», juny-agost 1889,després dins Obras completas de Don Miguel Antonio Caro, edi-ció a cura de Víctor E. Caro i Antonio Gómez Restrepo, Bo-gotà, Imprenta Nacional, vol. IV, 1923, pp. 178, 179, 182,185 (Carta segunda), 190 (Carta cuarta), 201 i 202 (Carta sexta).Rèplica anticarducciana a Sanín Cano (ref. 136). Sobre pa-ganisme i mètrica bàrbara. Les cartes s’han atribuït tradicio-


138

- 48 -

nalment a Miguel Antonio Caro; alguns crítics considerenmés probable que darrere el pseudònim s’hi amagui ManuelUribe Ángel. Altres referències a Carducci dins les Obras com-pletas de Don Miguel Antonio Caro es llegeixen al volum I, 1918,pp. 386n (reprodueix en italià un fragment de Degli spiriti edelle forme nella poesia di Giacomo Leopardi), 418 i 427 (cita elsversos 5-8, 16 i 43 de La guerra tot criticant la llibertat que esconcedeix la mètrica italiana en l’ús o no de la dièresi a finalde vers), i al volum III, 1921, pp. 247 (cita un sintagma deRaccoglimenti), 257 i 352 (ataca el Carducci satànic, aquí en elmarc d’una polèmica de l’any 1883 amb Juan Antonio PérezBonalde).

JUAN VALERA, Verdades poéticas. Consideraciones sobre el libro deeste título publicado por Melchor de Palau, «La España Moder-na», maig 1890, pp. 115-123; després dins Id., Obras comple-tas, vol. II, pp. 814-816. Sobre A Satana i l’ateisme carduccià.No són les úniques observaciones relatives a aquesta qües-tió localitzables dins el mateix volum d’Obras completas: res-senya de les Poesías de José Amador de los Ríos (1880), p. 554;Apuntes sobre el nuevo arte de escribir novelas (1886-1887), pp. 635-636; Disonancias y armonías de la moral y de la estética (1891), pp.831-832; Fines del arte fuera del arte (1896), p. 916; La moral enel arte (1896), p. 919; La irresponsabilidad de los poetas y la purifi-cación de la poesía. Sobre las «Odas», de don Eduardo Marquina(1900), p. 1001 (aquí no és esmentat A Satana, sinó Alle fontidel Clitumno); La metafísica y la poesía (Polémica entre Don Ramónde Campoamor y Don Juan Valera) (s.d.), p. 1668. Vegeu tambéElogio de don Gaspar Núñez de Arce (1903), dins Obras comple-tas, vol. III, pp. 1220-1221, i l’entrada La magia del Dicciona-rio enciclopédico hispano-americano (1888), reproduïda per Cyrus


139

140

- 49 -

C. DeCoster, Obras desconocidas de Juan Valera, Madrid, Edito-rial Castalia, 1965, p. 539.

RUBÉN DARÍO, Azul... Cantos de vida y esperanza, edició a curade José María Martínez, Madrid, Cátedra, 1995, pp. 318 i333-334. Dues referències puntuals: la primera l’any 1890 ales notes finals de la segona edició d’Azul..., en què Daríotradueix —o confon— els Poèmes barbares de Leconte de Lislecom Odas bárbaras; la segona l’any 1905 al famós prefaci deCantos de vida y esperanza, en el qual l’apologia del conreu mo-dern de l’hexàmetre és apuntalada, entre d’altres noms, en elde Carducci.

EMILIA PARDO BAZÁN, Un crítico neoclásico, «Nuevo TeatroCrítico», febrer 1891, pp. 78-80. Breu comparació entre Car-ducci i Calixto Oyuela, de primer, i entre Carducci i Manuelde Cabanyes, més endavant. Pseudotradueix la primera es-trofa de Preludio, de la qual cita en italià el primer vers, quetorna a reproduir al número de març del 1893, dins una res-senya del recull Cantos modernos, de R.D. Perés (Libros nuevos,p. 138). Al número del mes següent, en canvi, cita els ver-sos 53-54 d’In una chiesa gotica (Campoamor. Estudio biográfico,cap. II, p. 245). Vegeu també, de la mateixa autora, entre elsarticles publicats a «La Ilustración Artística», una breu refle-xió sobre la mètrica bàrbara el dia 28/08/1905 i una fugis-sera cita del primer vers de Preludio el 04/06/1906 (articlesconsultables a Emilia Pardo Bazán, La Vida Contemporánea,edició a cura de Carlos Dorado, Hemeroteca Municipal deMadrid, 2005, pp. 294 i 314). Un altre esment de Carducciper part de la novel.lista gallega es llegeix a Emilio Zola, «LaLectura», 1902, tercer quadrimestre, p. 286.


141

142

143

144

- 50 -

P. FRANCISCO BLANCO GARCÍA, La literatura española en el sigloXIX, Madrid, Sáenz de Jubera Hermanos, part primera, 1891,pp. 23-24 i 106-107; part segona, 1903, p. 536. Anticarduc-cianisme catòlic.

CLARÍN (LEOPOLDO ALAS), Ensayos y revistas, 1888-1892, Ma-drid, Manuel Fernández y Lasanta editor, 1892, pp. 20, 223i 226, 270; ara reeditat com Leopoldo Alas «Clarín», Ensayosy revistas, a cura d’Antonio Vilanova, Barcelona, EditorialLumen, 1991, pp. 79 (denuncia un cert regust professoral enla poesia carducciana), 203 i 205 (denuncia l’escàs coneixe-ment que es té de Carducci a França), 231. Clarín ja esmen-tava Carducci, tot elaborant un llistat d’autors de bona poesiapolítica, en l’article «El Papa». Poema de Víctor Hugo, «El Sol-feo», 02/06/1878, més endavant reeditat dins LeopoldoAlas, Preludios de «Clarín», edició a cura de Jean-François Bo-trel, Oviedo, Instituto de Estudios Asturianos, 1972, p. 159.Altres referències molt puntuals al poeta italià es localitzenen la columna Palique de «Madrid Cómico»: 21/06/1890, p. 3,i 19/07/1890, p. 6.

Literatura, «El Áncora», 08/05/1897, p. 3. Anticarduccianis-me catòlic en polèmica amb «La Última Hora».

RAMÓN DEL VALLE INCLÁN, Modernismo, «La Ilustración Es-pañola y Americana», 22/02/1902, després reeditat en múl-tiples ocasions (féu de pròleg a Id., Corte de amor: Florilegio dehonestas y nobles damas, edicions del 1908 i del 1914) i ara con-sultable dins Id., Artículos completos y otras páginas olvidadas,edició a cura de Javier Serrano Alonso, Madrid, Istmo, 1987,p. 207. Al.lusió puntual al «silenzio verde» d’Il bove.


145

146

147

148

- 51 -

RAFAEL DELGADO, Lecciones de literatura, vol. I, Jalapa-En-ríquez, Imp. del Gobierno del Estado de Veracruz, 1904,p. 115. Valoració negativa del darrer vers d’Il bove, confu-tada per Alfonso Méndez Plancarte (ref. 115).

JOSÉ LEÓN PAGANO, Gaspar Núñez de Arce, dins Id., Al travésde la España literaria, Barcelona, Casa Editorial Maucci, 1904,vol. II, pp. 14-16. Bàsicament reprodueix el paràgraf sobreCarducci del Discurso sobre la poesía contemporánea pronunciatl’any 1887 (ref. 134), amb l’afegitó d’alguna frase revelado-ra de l’ambivalència amb què Núñez de Arce es debatiaentre l’admiració pel poeta i les angoixes de signe religiós.Vegeu també, al vol. I, pp. 121 (Jacinto Verdaguer) i 195 (AngelGuimerá).

AZORÍN, La obra del diablo: Homenaje a Echegaray, «España»,07/02/1905, després dins Id., La farándula, 1945, i poste-riorment dins Id., Obras completas, a cura d’Ángel Cruz Rueda,vol. VII, Madrid, Aguilar, 19622 [1959], pp. 1093-1094. Sobreels prejudicis contra A Satana del jurat que l’any 1904 deses-timà Carducci i atorgà el Premi Nobel a Echegaray. Vegeutambé, per part del mateix autor, una breu al.lusió als dosprimers versos de Ruit hora a La soledad verde, cap. XLIX delllibre Madrid, Madrid, Biblioteca Nueva, 1941, posteriormentreeditat a Buenos Aires, Editorial Losada, 1952, p. 143 (eltítol del capítol tradueix el sintagma «verde solitudine» delprimer vers).

GERONI ZANNÉ, «Le Laudi», «Joventut», 13/07/1905, p. 446.Cita el darrer vers de Nella piazza di San Petronio. Altres es-ments de Carducci en articles de Zanné per a la mateixa re-vista: Un poeta piemontès, 27/07/1905, pp. 479-480, i José María


149

150

151

- 52 -

de Heredia, 12/10/1905, pp. 651-653. Vegeu també Sobre elllatinisme, «El Poble Català», 16/07/1906.

ÁNGEL GUERRA, Los líricos italianos actuales, «La Lectura»,1905, tercer quadrimestre, pp. 520-522. Transcriu en italiàels versos 1-8 del cinquè sonet de Ça ira, 93-96 i 153-168 d’ASatana i 1-4 de Preludio. Vegeu, del mateix autor i a la matei-xa revista, la ressenya del llibre Otoñales, d’Arturo Reyes,1904, tercer quadrimestre, p. 184.

PEDRO HENRÍQUEZ UREÑA, Rubén Darío, 1905, consultabledins Id., La utopía de América, Caracas, Biblioteca Ayacucho,1978, p. 298, o dins Id., Ensayos, edició a cura de José LuisAbellán i Ana María Barrenechea, Madrid, Galaxia Guten-berg / Círculo de Lectores, 20002 [1998], pp. 209-221. Refe-rència puntual molt citada pels metricistes posteriors. Vegeutambé, del mateix autor, Estudios de versificación española,Universidad de Buenos Aires, Departamento Editorial, 1961,pp. 241, 274 (cita el vers 77 de Miramar), 277 (cita el vers 119de La chiesa di Polenta), 287.

CARLOS VAZ FERREIRA, Sobre la percepción métrica, dins Id.,Ideas y Observaciones, Montevideo, Barreiro y Ramos, 1905,posteriorment reeditat com a volum VI de les Obras de Car-los Vaz Ferreira, Montevideo, Cámara de Representantes dela República Oriental del Uruguay, 1963, pp. 77-82. Classi-ficació i valoració de la mètrica de les Odi barbare. Cita elsversos següents: Mors, 1-10; Ruit hora, 1-4; La torre di Nero-ne, 1-4; Preludio, 5-8; Alla stazione, 1-8; In una chiesa gotica, 1-4;Su l’Adda, 1-4; Alla Vittoria, 1-8; Ideale, 1-8. Vegeu també, ap. 63, una referència al treball recopilatori La poesia barbaranei secoli XV e XVI.


152

153

154

- 53 -

«La Señal de la Victoria», article reproduït el 13/01/1906 per«El Poble Català», que l’atribueix al «cèlebre Pare Corbató».Anticarduccianisme catòlic.

MIGUEL DE UNAMUNO, Conferencia en el Círculo Mercantil de Má-laga, el 22 de agosto de 1906, dins Id., Obras completas, vol. VII,pp. 702-703. Anècdota carducciana manllevada d’un articled’Annie Vivanti. Torna a ser narrada, amb lleugeres varia-cions, en el mateix volum d’Obras completas, a pp. 266-267 i268-269 (Prólogo a la versión española de «Los italianos de hoy»,de R. Bagot, 1913) i 739-740 (Solidaridad española. Conferenciadada en el teatro Novedades, de Barcelona, el 15 de octubre de1906; aquí és citat fragmentàriament el darrer dístic de Sa-luto italico).

E. DIEGO RUIZ, Nubiana, «La Publicidad», 23/09/1906, p. 1.Cita en italià el primer vers d’In riva al mare i els dos darrersd’In morte di Giovanni Cairoli. Parafraseja fórmules del Car-ducci crític, el vers 69 de Piemonte, el 34 de Le nozze del mare iel 144 de Per Giuseppe Monti e Gaetano Tognetti. Referències aCarducci en altres articles de Ruiz per al mateix diari: Intelec-tuales y pueblo, 25/09/1906 (cita el darrer vers d’In morte diGiovanni Cairoli); Después de Pío X (Datos para un examen de laúltima crisis del catolicismo), 17/03/1907 (cita el vers 144 de PerGiuseppe Monti e Gaetano Tognetti); ¿Qué hacer de la religión?,16/05/1907 (cita el mateix vers, donant a «Minammo» fun-ció imperativa); Mi 20 de Mayo. (Confidencias de un visionario aotro visionario), 20/05/1907; La psicología de Carlos Alberto ex-plicada a un político italiano (cita els versos 65-69 de Piemonte);Los heraldos del futuro Congreso, 09/12/1907. En un article endefensa de Ruiz amb motiu d’una polèmica entre el filòsof


155

156

157

158

- 54 -

i Julio Burell, es va fer ressò dels versos d’In morte di Giovan-ni Cairoli Romà Jori, El separatismo de Julio Burell, «La Publici-dad», 30/10/1907, p. 1, després reproduït al setmanari «LaCataluña», 02/11/1907, pp. 5-6.

MOSSÈN FRANCISCO VIVER I PUIG, L’Esperit catalanesc, «LoGeronés», 08/12/1906, p 2. Frase puntual contra el Carduccisatànic.

GERONI ZANNÉ, Del llenguatge poètic, pròleg a Id., Imatges imelodies. Poesies, Barcelona, Biblioteca Popular de «L’Avenç»,1906, pp. 7-8. Al recull, a p. 18, s’hi reedita la traducció delvuitè sonet de Ça ira (ref. 269), del qual es perceben rastresintertextuals en algunes composicions: Una verge (p. 38) iMarxa guerrera (p. 49). Presentarien altres possibles resso-nàncies carduccianes Auba mig-eval (p. 28), la cloenda de Tar-raco (p. 55) i alguns títols (Preludi, p. 9; Anacreòntica romàntica,p. 98; Comiat, p. 105), tanmateix poc significatives en com-paració amb els reculls posteriors del mateix autor (reff. 298i 300).

LINATTI, Noticias vaticanas, «El Correo Catalán», 04/03/1907,p. 2. Anticarduccianisme catòlic.

E[DUARD] MARQUINA, Els signes de la Vida Nova (De l’Italiaper Catalunya). Romanticisme o classicisme?, I, II i III, «El PobleCatalà», 31/05, 07/06 i 11/06 del 1907. Tradueix al català,parafraseja o comenta fragments dels assaigs carduccians Cri-tica e arte i Dello svolgimento della letteratura nazionale. Respon-gué a la sèrie d’articles de Marquina, des d’ «El Poble Català»mateix, Manuel de Montoliu, Els nostres clàssics, III,10/06/1907.


159

160

161

162

- 55 -

J[UAN] B[LAS] U[BIDE], Mosaico, «Cultura Española», maig1907, p. 499. Necrologia; breu balanç i valoració crítica del’obra carducciana.

Caracteres de la literatura italiana contemporánea, «La Lectura»,1907, segon quadrimestre, pp. 402-404. Resum-paràfrasid’un assaig de Croce.

CARLES RAHOLA, articles publicats a la revista gironina «Lle-tres», 1907, consultables dins Maria Dolors Fulcarà i Torro-ella, Girona i el Modernisme, Colección de Monografías delInstituto de Estudios Gerundenses, núm. 5, 1976, pp. 77,196, 199. Referències puntuals vinculables al carduccianis-me de Diego Ruiz i Gabriel Alomar. En la mateixa línia sesitua un esment de Carducci que féu Prudenci Bertrana enuna conferència publicada per «Ciudadanía» l’any 1911 i re-collida al volum citat, p. 180.

MIGUEL DE UNAMUNO, Literatura y literatos, «La Nación»,06/01/1908, després dins Id., Obras completas, vol. IV, pp. 937-939. Elogi del poeta civil, desdenyós amb les modes verlai-niana i parnassiana. Cita i tradueix el primer vers de Preludio.Altres fragments unamunians sobre el concepte de «poetacivil»: VI, 720 (Las campañas catalanistas. Por la cultura, 1907; citael darrer vers de Saluto italico en el marc d’una apologia de launitat nacional espanyola); VII, 283 (Prólogo a «Constanza», deEugenio de Castro, 1913); VIII, 1067 (En memoria de Guerra Jun-queiro, 1923). Altres elogis de l’elitisme i l’antipopularismecarduccians: IV, 436-438 (Los escritores y el pueblo, 1908); IV,696 (Público y prensa, 1908). Altres referències a Carducci detemàtica diversa: I, 370 («Las sombras», de Teixeira de Pascoaes,1908); II, 434 (Epílogo a la segona edició d’Amor y pedagogía,


163

164

- 56 -

1934); IV, 431-432 (Ibsen y Kierkegaard, 1907; recerca d’afini-tats entre les figures d’Ibsen i Carducci); IV, 782 (José Asun-ción Silva, 1908); V, 234 (La cultura española en 1906, 1906;paràfrasi del darrer vers d’In morte di Giovanni Cairoli); V, 920(Más de onomástica, 1923; comentari sobre el nom de pila deCarducci); VI, 521 (El castellano, idioma universal, 1911); VI,743 (La cuestión del latín, 1907); VIII, 531 (De la corresponden-cia de Rubén Darío, 1916; observació sobre l’èxit d’A Satana);IX, 677 (La señora ministra, 1906). Específicament sobre elconcepte de «rima generatrice»: III, 1071 (Algunas considera-ciones sobre la literatura hispanoamericana. A propósito de un libro pe-ruano, 1905); IV, 554 (Conversación primera de Soliloquios yconversaciones, 1910); VIII, 143 (Un libro de poesías de Santos Cho-cano, 1901); VIII, 707 (Andología, 1934); XIV, 501 (nota alpoema XXV de De Fuerteventura a París, 1925); XV, 132(poema 168 de Poemas y canciones de Hendaya, 1928). Pel que faa les referències a Carducci que contenen els epistolaris una-munians, remetem a González Martín, ref. 34.

JOSÉ SÁNCHEZ ROJAS, Fiesta académica, «Nuevo Mundo»,30/01/1908. Plany per l’absència a Espanya del sentimentpatriòtic italià i més concretament carduccià. Vegeu també,entre les altres col.laboracions de l’autor a la mateixa revista,Bodas de príncipes, 10/01/1930: enyorança de Carducci entemps de dannunzianisme feixista (cita de memòria, amb im-precisions, els versos 31-32 d’Alla Regina d’Italia).

MANUEL DE MONTOLIU, La nova pléiade (ressenya d’El templeobert de Pere Prat Gaballí), «El Poble Català», 13/04/1908.Reivindicació del fort i enèrgic Carducci contra el frívol i ma-laltís D’Annunzio.


165

166

- 57 -

GABRIEL ALOMAR, De poetització, conferència publicada per«El Poble Català», 16-20/10/1908, després dins Id., El futu-risme i altres assaigs, edició a cura d’Antoni-Lluc Ferrer, Bar-celona, Edicions 62, 1970, p. 100. Breu reflexió sobre l’onzèvers del sonet Il bove. Una altra referència al mateix poema esllegeix en l’article Escrit durant la darrera «corrida de toros», «ElPoble Català», 29/05/1908. Altres esments de Carducci enarticles d’Alomar a «El Poble Català», normalment sobre eltema del «poeta civil», es registren els dies 24/01/1907,06/04/1908, 01/11/1908, 13/04/1909 i 17/06/1909. Pelque fa a les oposicions a catedràtic d’institut que l’escriptormallorquí va perdre a Madrid, a la prova final de les quals liva tocar de parlar de la influència de Carducci i D’Annun-zio en la literatura moderna, vegeu C., El cas de l’Alomar,17/04/1909. Una referència a Carducci localitzem dins l’as-saig El futurisme, 1904, consultable a El futurisme i altres assaigs,p. 27, i dues entre les col.laboracions alomarianes a «Almanacde les Lletres», en els articles Joan Alcover, 1927, p. 49, i Con-templació des de Fiesole, 1924, p. 78 (breu evocació de les es-trofes finals de La chiesa di Polenta en què és citada una frasede la nota de Carducci a aquest poema).

ENRIQUE DÍEZ-CANEDO, Giuseppe Chiarini, 1833-1908, «LaLectura», 1908, tercer quadrimestre, pp. 57-58. La secció Poe-sía de la revista, normalment formada per ressenyes, contésovint, quan la signa Díez-Canedo, referències puntuals aCarducci, sobretot durant aquest any 1908: primer quadri-mestre, p. 438 (sobre les traduccions carduccianes del Ro-mancero); segon quadrimestre, p. 64 (ressenya d’El temple obert,de Pere Prat Gaballí); tercer quadrimestre, pp. 56 (ressenyade les Poesías líricas de Schiller curades per Joan Lluís Estelrich)


167

168

- 58 -

i 438 (a propòsit de Manuel de Cabanyes). Vegeu també1910, segon quadrimestre, pp. 44-45 (sobre Marquina i Car-ducci). Pel que fa a articles de l’autor publicats en altresmitjans: El oro extranjero y la literatura francesa, «España»,17/01/1918; De las memorias de Croce, «España», 25/12/1920(sobre Carducci vist per Croce); La vida de Enrique MenéndezPelayo, «La Nación», 22/07/1923 (breu comparació de lesfigures de Carducci i Marcelino Menéndez Pelayo); Eduar-do Marquina, el poeta en voz alta, «La Nación», 09/11/1924;José Moreno Villa, «La Nación», 12/12/1926 (cita el primervers de Preludio); La obra poética de Ramón de Basterra, «ElSol», 30/08/1928; Miguel de Unamuno y la poesía, «La Gace-ta Literaria», 15/03/1930; Salvador Rueda, II, «La Nación»,09/04/1933. Molts d’aquests treballs són consultables envolums recopilatoris: Conversaciones literarias (1915-1920), Ma-drid, Editorial-América, s.d. [1921?], p. 80; Conversaciones lite-rarias. Segunda serie: 1920-1924, Mèxic D.F., Editorial JoaquínMortiz, 1964, pp. 40 i 185; Estudios de poesía española contempo-ránea, Mèxic D.F., Editorial Joaquín Mortiz, 1965, pp. 35, 69,90, 151, 160; Obra crítica, Madrid, Fundación Santander Cen-tral Hispano, 2004, pp. 186, 216, 237. Díez-Canedo va ser, alllarg de la primera meitat del segle XX, un dels crítics que mésvan tenir present Carducci.

FEDERICO DE ONÍS, ressenya de La leyenda de Don Juan. Orí-genes poéticos de «El burlador de Sevilla» y «Convidado de piedra», porVíctor Said Armesto, «La Lectura», 1909, primer quadrimestre,p. 469. Evocació d’una anècdota biogràfica carducciana.

ALFONS MASERAS, Giacomo Leopardi, «El Poble Català»,21/06/1909; després incorporat, amb variants, a Id., Inter-


169

170

171

172

173

- 59 -

pretacions i motius, Barcelona, Societat Catalana d’Edicions,volum XLVI, 1919, pp. 148-151. Sobre l’ateisme de Car-ducci. Al.lusions a A Satana i als versos 51-52 de Versaglia.Vegeu també, a «El Poble Català» mateix, Conferències literàries,07/06/1909, que resumeix una conferència de Maseras, i elseu article A tall d’epíleg, 23/04/1910.

DIEGO RUIZ, La mecánica de las revoluciones, «Vida Socialista»,03/04/1910, pp. 2-3. Al.lusió velada al sonet vuitè de Ça ira.

EDUARDO MARQUINA, París-Milán (Apuntes), 1910, dins Id.,Obras completas, vol. VIII, Madrid, Aguilar, 1951, pp. 879-881.Tradueix i comenta un fragment de l’assaig Del rinnovamentoletterario in Italia (cap. II) relatiu a Goldoni. Una retractació del’autor respecte al seu passat carduccià es llegeix al mateixvolum de les Obras completas, pp. 892-893, en la conferènciaLa poesía cristiana en el texto de Santa María, pronunciada aIgualada el 24/08/1944.

CARMEN DE BURGOS, Giacomo Leopardi. Su vida y sus obras,2 voll., València, F. Sempere y Cia., s.d. [1911?]. Observa-cions sobre els estudis leopardians de Carducci.

CONSTANCIO BERNALDO DE QUIRÓS, Bética (Notas de un viajede estudios por la Baja Andalucía), «La Lectura», 1912, primerquadrimestre, pp. 236-237. Breu referència a Il bove. Vegeutambé, per part del mateix autor i a la mateixa revista, unabreu al.lusió al vers 40 de La guerra en l’article La guerra de laIndependencia en un rincón de las sierras centrales, 1920, primerquadrimestre, p. 338.

CARLES RIBA, ressenya del Primer llibre de poemes de Josep M.de Sagarra, «La Veu de Catalunya», 21/01/1915, després dins


174

175

- 60 -

Id., Obres Completes. II. Crítica, 1, edició a cura d’Enric Sullà,Barcelona, Edicions 62, 1985, pp. 155-157. Breu comparacióentre Il bove, La vaca cega i Mater lacrimarum de Sagarra. Altresreferències a Carducci en el Riba crític: Obres Completes. II.Crítica, 1, pp. 174-175; Obres completes. III. Crítica, 2, edició acura d’Enric Sullà i Jaume Medina, Barcelona, Edicions 62,1986, pp. 136, 141 (cita els versos 7-8 de Preludio), 143, 144,230-231; Obres completes. IV. Crítica, 3, edició a cura d’EnricSullà i Jaume Medina, Barcelona, Edicions 62, 1988, pp. 68,126, 181, 258. Són, en general, reflexions contràries a la mo-dalitat carducciana de classicisme o relatives a la mètrica bàr-bara, o bé breus cites o paràfrasis del Carducci crític. SegonsLluís Valeri, Riba de jove havia traduït Carducci: Lluís Va-leri, In memoriam. Carles Riba y yo, «Destino», 25/07/1959,pp. 39-40, article reproduït per Jaume Medina, Carles Riba(1893-1959), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Mont-serrat, 1989, vol. I, pp. 161-162.

JACINTO GRAU, El mes teatral, «Por Esos Mundos», maig1915, p. 471. Breu referència a Il bove.

J[OSEP] FARRAN I MAYORAL, ressenya de L’Ofrena de JosepMaria López-Picó, «La Revista», gener 1916, pp. 12-13;després dins Id., Labor dispersa (Articles – Pròlegs – Discursos),Barcelona, Publicacions de «La Revista», 1928, p. 64. Anti-carduccianisme noucentista: contra el model de «poeta civil»que havia propugnat Diego Ruiz. Vegeu altres referències aCarducci en els següents articles del mateix autor: Teatre iclassicisme, «La Revista», octubre 1916, pp. 13-14 (contra el«retoricisme» carduccià); Record a Didac Ruiz, «La Revista»,1919, p. 113; Criticar i fer, dins Política espiritual («El món de la


176

177

178

179

180

- 61 -

Cultura», 1930-1932), Barcelona, Publicacions de «La Revis-ta», 1935, p. 323.

MIQUEL GAYÀ SITJAR (ed.), Epistolari de Miquel Ferrà a MariaAntònia Salvà, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1998, p. 73.Carta del 28/09/1916. Cita els versos 1-2 de Primavera classi-ca. Altres esments circumstancials de Carducci per part deFerrà es llegeixen a En Costa i Llobera, «La Revista», 1922,pp. 223-224, i al pròleg de Miquel Costa i Llobera, Antologiapoètica, Barcelona, Selecta, 19832 [1948], pp. 10-11.

RAMÓN PÉREZ DE AYALA, Hermann, encadenado, Madrid, Re-nacimiento, 1924 [primera edició 1917, escrit l’any anterior],pp. 19, 35-36, 39. Sobre el Carducci poeta civil. Cita el vers70 de Cadore i, tot fent una apologia de la casa reial italiana,els versos 9, 15-16, 37-40 i 125-128 d’Alla Croce di Savoia,poema en què considera —erròniament— que Carducci esretracta de la seva ideologia republicana.

JORGE M. ROHDE, Estudios literarios, Buenos Aires, Imprentay Casa Editora «Coni», 1920, pp. 16, 44n-45n, 49n (cita elvers final de Nella piazza di San Petronio), 72n (cita un delsversos d’August von Platen que fan de lema al llibre I de lesOdi barbare) i 108 (cita els versos 19-20 de Roma). Referènciesmolt puntuals.

JOSÉ FRANCÉS, El perfil de los días, «Nuevo Mundo». De ve-gades l’autor d’aquesta columna té present Carducci, sobre-tot el seu aspecte físic: El poeta, 26/08/1921; Vueltas al ángelcaído, 26/12/1924; Un retratista de Conan Doyle, 18/07/1930.

TOMÀS GARCÉS, Notes sobre poesia, conferència pronunciada el04/03/1921 i publicada per «La Revista», 1921, p. 119. An-


181

182

183

184

- 62 -

ticarduccianisme noucentista: contra el model de «poetacivil» de Diego Ruiz i contra l’excés de retòrica. Vegeu també,sobre el tema del «poeta civil», El violí prodigiós (Notes sobre lapoesia de Sant Francesc d’Assís), «Revista de Catalunya», maig1927, pp. 505-506, i Prosa completa, edició a cura d’Àlex Su-sanna, Barcelona, Columna, vol. II, 1991, pp. 78, 162 i 199.A l’Oda a Europa, qualificada a la dedicatòria d’ «assaig de“poesia civil”» i publicada dins el recull Escrit a terra del 1985(ara consultable dins Poesia completa, edició a cura d’Àlex Su-sanna, Barcelona, Columna, 1986, pp. 464-466), s’hi perce-ben tanmateix possibles reminiscències d’Il bove (vv. 37-42) iuna cloenda retòricament carducciana (vinculable, per exem-ple, a Nell’annuale della fondazione di Roma).

JOAN DE GARGANTA, Heine a Catalunya, I, «La Publicitat»,06/08/1935, p. 4. Sobre la recepció de Heine per part deCarducci. Cita la darrera estrofa d’A un heiniano d’Italia.

RAMÓN ESQUERRA, Iniciación a la literatura, Barcelona, Edito-rial Apolo, 1937, vol. III, p. 164.

RAMON VINYES, La ideología y la barbarie de los rebeldes españo-les, París, Association Hispanophile de France, 1937, pp. 9-10. Versió catalana: La ideologia i la barbàrie dels rebels espanyols,Barcelona, Clarasó, 1937. Contra el carduccianisme feixista.

RAMÓN D. PERÉS, Historia de las literaturas antiguas y modernas,Barcelona, Editorial Ramón Sopena, 1955 [1941], pp. 672-673. Llarg paràgraf de caràcter divulgatiu. Cita en italià elvers inicial de Preludio i tradueix en prosa els versos 195-196i 199-200 d’A Satana. Vegeu també pp. 655n, 658 (tradueixuna frase de La lirica classica nella seconda metà del secolo XVIII),


185

186

187

188

189

- 63 -

671n i 765n. La mateixa editorial reedità el volum amb altrestítols (Historia universal de la literatura, 1965). El primer es-ment de Carducci en articles de Perés es remunta a un delstextos aplegats en A dos vientos. Críticas y semblanzas, Barce-lona, Tip. y Librería «L’Avenç» de Massó y Casas, 1892, p. 47.

ENRIQUE DÍEZ-CANEDO, Lugones y la libertad del verso, dinsId., Letras de América. Estudios sobre las literaturas continentales,Mèxic D.F., Fondo de Cultura Económica, 19832 [1944],pp. 278-280. Important valoració de la poesia bàrbara. Vegeutambé, en altres articles aplegats al mateix volum, pp. 121,238 i 247, sobre Miramar, Il bove i les poètiques posteriors alromanticisme, respectivament.

J[OSEP] PIN Y SOLER, Comentaris sobre llibres y autors (Obra pós-tuma), edició a cura d’Armand Pin de Latour, Agrupació deBibliófils de Tarragona, 1947, p. 50. Breu judici ambivalentsobre Carducci.

MIGUEL VILLALONGA, Autobiografía, Madrid, Editorial Tries-te, 19832, p. 68. Primera edició: Barcelona, José Janés, 1947.Ironia contra el Carducci satànic.

MIQUEL DOLÇ, pròleg d’Arxiduc Lluís Salvador, Obres com-pletes, Barcelona, Editorial Selecta, 1951, després dins MiquelDolç, Intent d’avaluació, Manacor, Col.lecció Tià de Sa Real,1983, pp. 120-121. Sobre Miramar, oda de la qual cita l’estro-fa inicial. Possible intersecció amb el vuitè sonet de Ça ira.

MIQUEL BATLLORI, Joan Alcover (1854-1926), transmissió deRadio Vaticana del 27/01/1952, traduïda al català per An-toni-Ll. Moll dins Miquel Batllori, Obra completa, vol. XVII,pp. 485-486.


190

191

192

- 64 -

JUAN RAMÓN JIMÉNEZ, El Modernismo. Apuntes de un curso(1953), edició a cura de Jorge Urrutia, Madrid, Visor, 1999,pp. 47, 53 i 164. Sobre el «silenzio verde» d’Il bove. Una altrareferència juanramoniana a Carducci es llegeix a Juan Gue-rrero Ruiz, Juan Ramón de viva voz, Madrid, Ínsula, 1960, p. 69;posteriorment reeditat a València, Pre-textos, 1998, vol. I,p. 104, a cura de Manuel Ruiz-Funes Fernández, que es-criu una breu nota biogràfica i crítica sobre el poeta italià(p. 380).

R[AMÓN] MENÉNDEZ PIDAL, Romancero hispánico (hispano-portugués, americano y sefardí). Teoría e historia, Madrid, Espasa-Calpe, 19682 [1953], vol. I, pp. 26-27 (Reacción antirrománticacontra el «pueblo autor». Hebbel, Carducci, Pereda) i vol. II, pp.265-266 (El Romancero en Italia) i 341-342 (Estado latente delromance en América). Vegeu també vol. II, p. 327. Tradueix unfragment de prosa crítica carducciana i els versos 5-6 d’AllaRima. Reprodueix en italià Alla Rima, 31-36; La lavandaia diSan Giovanni, 1-4 i 9-10; Miramar, 39-40 (també un fragmentde la nota de Carducci a aquest darrer poema).

JOSEP PLA, Cartes d’Itàlia, 1954, dins Id., Obra completa, Bar-celona, Edicions Destino, vol. XIII (Les escales de Llevant),1969, p. 220. Anticarduccianisme noucentista: valoració ne-gativa de la retòrica satànica i «altisonant». Altres referènciesa Carducci dins l’Obra completa: I, 385 (cita i comentari de Peril passaggio della salma di Giuseppe Mazzini); III, 500 (a propò-sit d’Unamuno); XX, 163 (inclusió d’Alle fonti del Clitumno enun breu llistat de poemes sobre fonts); XXXII, 284 (evoca-ció dels poetes més admirats pels redactors de la revista «Jo-ventut») i 551 (a propòsit del títol Proses bàrbares del recull de


193

194

195

196

197

198

- 65 -

contes de Prudenci Bertrana); XXXIII, 448 (a propòsit d’U-namuno); XXXVII, 165 (evocació de la tertúlia de la llibre-ria Zanichelli), 249, 250 i 312 (sobre la manera de vestir deCarducci i Pirandello).

RINALDO FROLDI, carta a Carles Riba, 14/04/1957, i res-posta, 01/05/1957, dins Carles-Jordi Guardiola (ed.), Cartesde Carles Riba, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1993,vol. III, pp. 357n i 354. Sobre mètrica bàrbara.

PEDRO ROMERO MENDOZA, Siete ensayos sobre el Romanticismoespañol, Cáceres, Diputación Provincial, Servicios Culturales,1960, vol. I, assaig V, cap. IV, pp. 456-457, i vol. II, assaigVI, cap. II, pp. 96-97. Sobre A Satana.

Brillante celebración de la Fiesta de la Poesía, «Tarrasa Informa-ción», 26/03/1963, pp. 1 i 7. Resum d’una conferència sobre«la primavera y la poesía» pronunciada per mossèn Joan Bap-tista Bertran, el qual, durant l’acte, atribuí apòcrifament aCarducci els versos «O primavera gioventù dell’anno, / gio-ventù primavera della vita» (Carducci havia dit, al Congedo deLevia gravia, v. 99: «O primavera de la vita, addio!»).

ADOLFO MUÑOZ ALONSO, El cuarto ángel del Apocalipsis,«Los Sitios», 13/07/1965. Una frase sobre Sogno d’estate.Vegeu també, al mateix diari, la secció d’Efemérides els dies27/07/1984 i 27/07/1985.

GUILLEM COLOM, Entre el caliu i la cendra. Memòries (1890-1970), Barcelona, Editorial Pòrtic, 1972, pp. 294 i 347-348.

TOMÁS NAVARRO TOMÁS, Los poetas en sus versos. Desde JorgeManrique a García Lorca, Barcelona, Editorial Ariel, 19822


199

200

201

202

203

204

205

- 66 -

[1973], pp. 15, 22, 29, 189 i 198. Hipòtesi sobre possibles in-fluències puntuals de la mètrica espanyola en Carducci.

JORGE LUIS BORGES, La poesía, dins Id., Siete noches, 1980, araconsultable dins Id., Obras completas, vol. III, Barcelona,Emecé Editores, 1996, p. 256. Breu paràgraf sobre «el si-lencio verde de los campos».

JOAN PERUCHO, La vendimia, dins Id., Dietario apócrifo de Octa-vio de Romeu, Barcelona, Ediciones Destino, 1985, pp. 38-39.Breu al.lusió als poemes de Carducci sobre el tema del vi.

NARCÍS COMADIRA, Giosue Carducci, dins Id., Poesia italiana con-temporània. Antologia, Barcelona, Edicions 62, 1990, p. 11.Nota biogràfica i crítica.

GUILLERMO VALENCIA, màxima recollida per Pedro IgnacioVargas Rojas, Diccionario de máximas, vol. II, 1993, i per LuisH. Aristizábal, Diccionario Aristizábal de citas o frases colombianas,2004, lletra V, «www.lablaa.org/blaavirtual/modosycostum-bres/diccio/diccio24.htm».

MONTSERRAT JUFRESA, Virtut i bellesa, dins Àngels Carabí iMarta Segarra (edd.), Belleza escrita en femenino, Universitat deBarcelona, Centre Dona i Literatura, 1998, p. 26. Breu al-lusió a La leggenda di Teodorico.

ISABEL PARAÍSO, La métrica española en su contexto románico, Ma-drid, Arco/Libros, 2000, pp. 141, 169-171, 216, 237-240,259, 308 i 325. Descripció enumerativa de l’àmplia varietatestròfica carducciana.

CARLOS A. ROSSO, ¿El sueño de Carducci?, «La Opinión»,03/06/2006. Breu biografia de Carducci al començament de


- 67 -

l’article, que en realitat no se centra en l’escriptor, sinó en lahistòria de la Società Dante Alighieri i de la seva seu a la ciu-tat argentina de Rafaela.


206

207

208

209

- 69 -

Traduccions al castellà

EMILIA PARDO BAZÁN, San Francisco de Asís (siglo XIII), sego-na part, Madrid, Librería de D. Miguel Olamendi, 1882, des-prés dins Id., Obras completas, vol. XXVIII, Madrid, Imprentade «Alrededor del Mundo», s.d. [1903?], pp. 279 i 287. Tra-dueix en prosa l’estrofa inicial d’Alla Rima: a p. 287 és col.lo-cada dins el text; a p. 279 serveix de lema del capítol (cap. IX,San Francisco y la poesía).

CAYETANO DE ALVEAR, Panteísmo, «La Ilustración Nacional»,10/03/1887.

JUAN ALCOVER, Fantasía, «Museo Balear», 15-31/12/1888,pp. 711-712; després dins Antología de poetas líricos italianos,ref. 210, pp. 605-606; després dins Juan Alcover, Nuevas poe-sías, Palma de Mallorca, Imprenta de Amengual y Muntaner,1892; després dins l’antologia Carducci de l’Editorial Cervan-tes, ref. 248, pp. 18-19; després dins Joan Alcover, Obres com-pletes, pp. 544-545. Variants en les primeres reedicions. A laprimera edició sota el títol llegim «(Traducción de Carducci)»;a l’índex: «imitación de Carducci».

ROBERTO DE NARVÁEZ, Clasicismo y romanticismo, «ColombiaIlustrada», 02/04/1889.


210

- 70 -

JUAN LUIS ESTELRICH (ed.), Giosuè Carducci, dins Id., Antolo-gía de poetas líricos italianos traducidos en verso castellano (1200-1889), tria, notes i en part traduccions d’Estelrich, Palma deMallorca, Escuela-Tipográfica Provincial, 1889, pp. 604-611,740-743, 787-788 i 841. Nota biobibliogràfica preliminar;notes relatives a determinades traduccions; apèndixs sobrel’origen de les traduccions; un altre apèndix amb les refe-rències de les traduccions de literatura castellana obra de Car-ducci. Les traduccions de poemes carduccians, el títol de lesquals és seguit del primer vers de l’original italià i —excepteen els tres casos en què aquesta informació es dóna en nota—del volum i pàgina on l’original es pot consultar (les RimeNuove del 18871 i les Odi barbare del 18782), són les següents:Juan Alcover, Fantasía (ref. 208); Juan Alcover, Fantasia (únicaen català; ref. 267); Cayetano de Alvear, Primavera y amor [Pri-mavera classica] («Recogida de un almanaque americano, día 2de Julio de 1888»); Juan Luis Estelrich, Panteísmo (desprésdins Poetas líricos italianos, ref. 213); Bartolomé Sureda, Viñe-ta; Federico Baráibar, Coloquio con los árboles; José de Siles, Elbuey («Recogido del periódico de Madrid “La Época”»); JuanLuis Estelrich, Santa María de los Ángeles; Manuel del Palacio, Amuchos poetas hueros (subtítol «Imitación de Carducci»; ref. 289)i Francisco de Abárzuza, En una iglesia gótica (reflexions tra-ductològiques d’Abárzuza en nota). Un títol «Sonetos» pre-cedeix Coloquio con los árboles i abraça des d’aquest text fins aA muchos poetas hueros inclòs. Gairebé totes les traduccionsd’aquest volum foren després reeditades dins l’antologia Car-ducci de l’Editorial Cervantes (ref. 248). Entre les ressenyes quese’n van fer, vegeu Miquel dels Sants Oliver, De la literatura ma-llorquina en 1889, «La España Moderna», abril 1890, pp. 75-76.


211

212

213

214

215

216

217

218

- 71 -

M[IGUEL] A[NTONIO] CARO, El buey, «La España Moderna»,abril 1891, p. 223. És qualificada de «Versión», i el nom del’autor és «José Carducci».

JAIME MARTÍ MIQUEL, Roma, «Heraldo de Madrid»,11/09/1891.

J[UAN] L[UIS] ESTELRICH, Josué Carducci, dins Id., Poetas líricositalianos traducidos en verso, Palma de Mallorca, Impr. Amen-gual y Muntaner («Biblioteca Literaria»), 1891, pp. 183-186.Traduccions: Primo vere, Panteismo, Llanto antiguo, totes tres re-editades posteriorment dins l’antologia Carducci de l’EditorialCervantes (ref. 248).

M[IGUEL] A[NTONIO] CARO, A Virgilio, «La España Moder-na», juliol 1892, p. 100. El nom de l’autor és «Carducci».

FRANCISCO DÍAZ PLAZA, A orillas del Tirreno, «Revista Con-temporánea», 15/03/1893, p. 511; després dins Id., La liraitálica (ref. 219). Poema traduït: In riva al mare.

ADALMIRO MONTERO i J. LAVITRANO, En la plaza de San Pe-tronio, Fantasía i Ruit hora, «Revista Contemporánea», 15/03,15/11 i 30/11 del 1896. Traduccions força lliures, sobretotla primera.

LUIS MARCO, A la rima, «La España Moderna», octubre 1896,pp. 140-142.

FRANCISCO DÍAZ PLAZA, Curso elemental teórico-práctico de lenguaitaliana, Barcelona, Imprenta Cervantes, 18962, p. 203. Trans-cripció en italià i traducció dels dos versos inicials d’In unachiesa gotica a fi d’il.lustrar la conjugació de «sorgere» i en ge-neral dels verbs en ‘–orgere’.


219

220

221

222

223

- 72 -

FRANCISCO DÍAZ PLAZA, Giosué Carducci, dins Id., La lira itáli-ca. Poesías de autores italianos contemporáneos puestas en rima castella-na e ilustradas con retratos y noticias biográficas, Barcelona, Imprentade Mariano Galve, 1897, pp. 37-44. Breu notícia biobibliogrà-fica preliminar, precedida d’un lema: «Come aquila vola». Tra-duccions: Fantasía, A orillas del Tirreno, Miramar, Llanto antiguo.

FERNANGRANA [acrònim d’ENRIQUE FERNÁNDEZ GRANA-DOS], El buey, «Revista Moderna», 15/11/1898, p. 127. Sub-títol: «(Traducción)», sense especificar de quin autor. Desprésinclòs, amb variants remarcables, en Enrique Fernández Gra-nados, Frondas de Italia, Mèxic, 1915, versió posteriormentreproduïda per Alfonso Méndez Plancarte (ref. 115).

ENRIQUE FERNÁNDEZ GRANADOS, Exóticas, Mèxic, 1898. Se-gons Eugenio Mele (ref. 4) i Maria dell’Isola (ref. 13), aquestvolum conté traduccions de Primavera classica, Qui regna amore,Il bove, Passa la nave mia (no sabem de quin dels tres poemescarduccians que comencen amb aquesta frase), Ruit hora, Inuna chiesa gotica i Miramar.

ROSENDO VILANOVA, Los dos besos, «Nova Palma», 1898.

E[NRIQUE] FERNÁNDEZ GRANADOS, Miramar, «Revista Con-temporánea», 30/03/1900, pp. 630-634; després dins Id.,¡Salve, oh Musa!, A Don Quijote, Miramar, Mèxic, Imprenta deIgnacio Escalante, 19092, pp. 15-20. Variants remarcablesentre ambdues edicions. Dedicatòria: «Al Sr. Lic. Joaquín D.Casasús.» A «Revista Contemporánea» la traducció és prece-dida de la versió original i acompanyada d’una nota inicial, apeu de pàgina, del traductor. A l’edició en llibre desapareixentant la versió original com la nota.


224

225

226

227

- 73 -

Recuerdo de infancia, «Revista Moderna», primera quinzena defebrer del 1901, p. 48. Firmat: «Trad. de la “Rev. Moderna”».Breu prosa biogràfica.

MIGUEL DE UNAMUNO, Sobre la erudición y la crítica, «La Es-paña Moderna», desembre 1905, després dins Id., Obras com-pletas, vol. III, pp. 907, 920 i 922. Reprodueix en italià itradueix un fragment del discurs Alla Lega per l’istruzione delpopolo. Unamuno també fa referència a aquest discurs enSobre la literatura catalana, del 1906 (Obras completas, V, 498-499), i en tradueix altres fragments en Los escritores y el pueblo,del 1908 (IV, 436-438), article en què també parafraseja ipseudotradueix l’estrofa inicial de Preludio i el vers 24 de Perle nozze di mia figlia. Un fragment de Critica e arte és traduït endues ocasions: IV, 595-596 (Divagaciones de estío, 1908); V, 746(Novedades y nuevos, 1920). També en dues ocasions un de Perla poesia e per la libertà: IV, 610-612 (El escritor y el hombre, 1908);XI, 686-687 (Poesía y política, 1934; aquí també en resumeix lacontinuació). I dos fragments diferents del Discorso terzo deDella varia fortuna di Dante: IV, 848-849 (Rousseau, Voltaire yNietzsche, 1907), resumit a VII, 745 (Solidaridad española, 1906),i XVI, 819 («La Quimera» según Emilia Pardo Bazán, 1905).

EDUARDO MARQUINA, De las «Odas bárbaras» de Giosué Car-ducci, «La Publicidad», 24/02/1907, p. 2. Traduccions: Prelu-dio, En el aniversario de la fundación de Roma, Figurinas viejas.

MIGUEL DE UNAMUNO, Sobre el monte Mario i Miramar, «La Pu-blicidad», 24/02/1907, pp. 1-2, després —amb variants re-marcables— dins la secció final Traducciones d’Id., Poesías,Bilbao, Imprenta y Encuadernación de José Rojas, i Madrid,Librerías de Fernando Fé y Victoriano Suárez, 1907, pp. 327-


228

229

- 74 -

329 i 348-351 (nota de traductor a pp. 355-356); i poste-riorment dins Id., Obras completas, vol. XIII, pp. 477-478 i494-496 (nota de traductor a pp. 475-476). Vegeu també lareedició de Poesías prologada i anotada per Manuel Alvar(ref. 31). Una lectura de Sobre el Monte Mario al taller del pin-tor Ramon Casas l’any 1908 és evocada per Artur Bladé iDesumvila, El senyor Moragas («Moraguetes»), Barcelona, Pòrtic,1970, p. 394. En els seus articles i assaigs, Unamuno fa refe-rència en diverses ocasions a la cloenda de l’oda: Obras com-pletas, I, 832 (Frente a Ávila, 1921); X, 901 (Continuación de Cómose hace una novela, 1927; en tradueix en prosa els versos 41-48);XI, 146 (Frío en el alma, 1906; en pseudotradueix en prosa elsmateixos versos); XVI, 230 (Del sentimiento trágico de la vida enlos hombres y en los pueblos, 1913, cap. V; els tradueix en vers i pa-rafraseja l’estrofa anterior, 37-40). Pel que fa a Miramar, en tépresents sobretot les estrofes protagonitzades per Huitzilo-potli: III, 1071 (Algunas consideraciones sobre la literatura hispano-americana. A propósito de un libro peruano, 1905; paràfrasi i elogidels versos 65-68); VI, 906 (Huitzilipotzli y Chimalpopoca, 1916;cites velades del vers 66 al desè paràgraf i del vers 64 a lacloenda de l’article); X, 146-147 (Mi visión primera de Méjico,1907; paràfrasi dels versos 63-72). Vegeu també, aquí sensecap referència al déu de la guerra asteca, I, 236 (Recuerdos deniñez y de mocedad, 1908) i VI, 513 (Pequeñeces lingüísticas, 1910).

En la plaza de San Petronio, «La República de las Letras»,28/04/1907, p. 14. No s’hi fa constar el nom del traductor.Nota final: «(Delle Odi Barbare, libro I.)»

JUAN FRANCISCO IBARRA, De las Odas Bárbaras de Josué Car-ducci, «La España Moderna», abril 1907, pp. 66-70. Traduc-


230

231

232

233

234

235

- 75 -

cions: Preludio, En la estación (Mañana de otoño), Mors (En la epi-demia diftérica). No és cap traducció, en canvi, el poema Primovere publicat pel mateix autor a la mateixa revista al númerode maig del 1905, pp. 58-59, vinculable a l’oda homònimacarducciana només pel títol i pel tema general.

Fantasía, «La República de las Letras», 05/05/1907, p. 14.No s’hi fa constar el nom del traductor. Epígraf: «Delle OdiBarbare, libro II».

EDUARDO MARQUINA, Retratos de mujeres, «La Publicidad»,26/05/1907. Tradueix una frase de Delle rime di Dante, cap. IV.

MANUEL B. COSSÍO, El Greco, «La Lectura», 1907, tercer qua-drimestre, p. 224. Curiosa pseudotraducció dels versos 45-47de l’oda Alla Regina d’Italia.

MARCELINO MENÉNDEZ PELAYO, Orígenes de la novela, II,1907, p. 201, i Estudios sobre el teatro de Lope de Vega, II, VI,pp. 235-236, consultables a Menéndez Pelayo digital. Traducciód’un fragment d’Ai parentali di Giovanni Boccacci i d’una frasede Delle poesie toscane di messer Angelo Poliziano.

C[ONSTANCIO] BERNALDO DE QUIRÓS, Animales de trabajo, «ElSocialista», 01/05/1908, p. 2. Són dues traduccions: El bueyi El asno. Subtítol: «(De Carducci: RIMAS NUEVAS, II, 9 y 27).»

ADOLFO BONILLA Y SAN MARTÍN, Ruit hora i Nevada, dinsId., Prometeo y Arlequín, Estér y otros poemas, Madrid, LibreríaGeneral de Victoriano Suárez, 1908, pp. 135-137. Cadascu-na de les traduccions és encapçalada pel primer vers delpoema italià. Totes dues foren incloses posteriorment enl’antologia Carducci de l’Editorial Cervantes (ref. 248).


236

237

238

239

240

- 76 -

TEODORO LLORENTE, La leyenda de Teodorico, dins Id., Le-yendas de oro. Poesías de autores modernos vertidas en rima caste-llana. Segunda serie, València, Librería De Aguilar, s.d. [1908?],pp. 119-123; posteriorment inclosa en l’antologia Carduccide l’Editorial Cervantes (ref. 248).

JOSÉ SÁNCHEZ-ROJAS, «La vida es sueño» de Calderón, «La Es-paña Moderna», agost 1909, pp. 104-120, reeditat a «La Lec-tura», 1909, tercer quadrimestre, pp. 91-110; posteriormentdins Josué Carducci, La vida es sueño, Don Quijote y otros ensa-yos (ref. 244). Subtítol: «Después de una representación de lacomedia La vida es sueño, de Pedro Calderón de la Barca».

Don Quijote, «La España Moderna», octubre 1909, pp. 20-37.No s’hi fa constar el nom del traductor: sens dubte, és JoséSánchez Rojas, car el text es reedità dins el seu volum La vidaes sueño, Don Quijote y otros ensayos (ref. 244).

JAIME MARTÍ MIQUEL, Llanto antiguo, dins Eugenio Mele, Per lafortuna del Carducci in Ispagna, ref. 4, p. 437, després a «La Lec-tura», 1911, primer quadrimestre, p. 408. Segons Joan Estelrich(ref. 6), aquesta traducció arribà tard per a l’Antología del 1891(deu voler dir del 1889) de Joan Lluís Estelrich (reff. 210 i 213).

FERNANDO MARISTANY, Giosuè Carducci 1836-1907, dins Id.,Poesías excelsas (breves) de los grandes poetas traducidas directa-mente, en verso, de sus idiomas respectivos, Barcelona, A. Lópezlibrero, 1914, pp. 35-40. Traduccions: Viñeta, Madrugada, Vir-gilio. Virgilio fou inclosa després, amb variants, en Fernan-do Maristany, Las cien mejores poesías (líricas) de la lengua italiana(ref. 247); totes tres traduccions en l’antologia Carducci del’Editorial Cervantes (ref. 248).


241

242

243

- 77 -

H[ERMENEGILDO] GINER DE LOS RÍOS, Poesías de Giosuè Car-ducci MDCCCL-MCM, I (Nuevas Rimas y Odas Bárbaras), Barce-lona, F. Granada y Cª Editores, 1915, 214 pp. Tradueix elstres primers «llibres» dels nou totals de Rime nuove, l’himne ASatana i, de les Odi barbare, el Preludio, tots vint-i-cinc poe-mes del llibre primer i Una sera di San Pietro del llibre segon,col.locat entre dues odes del llibre primer. Llarg pròleg deltraductor (pp. XI-XXIII); notes exegètiques d’autor i de tra-ductor, però només són anotats deu dels seixanta poemesde Rime nuove i divuit de les vint-i-set Odi barbare, amb unnombre de notes per poema que oscil.la entre una i sis. Capnota per a l’himne A Satana. Índex del llibre i numeració delspoemes confusos. Qualitat baixa de les traduccions. Volumelaborat en conjunt amb negligència. A Buenos Aires, l’Edi-torial Claridad, l’any 1924, en reproduí les Nuevas Rimas, ambaquest mateix títol, en una edició que inclou, a més dels sei-xanta poemes de Rime nuove, l’himne satànic, i que s’obre ambuna Nota biográfica (pp. 3-4) signada G.R., inicials que no cor-responen al traductor.

ENRIQUE FERNÁNDEZ GRANADOS i FRANCISCO C. CANALE,Poesía y prosa selectas de Josué Carducci, Mèxic, ImprentaMurguía, 1917, 79 pp. Volum que no hem tingut ocasió deconsultar.

B. CONTRERAS [pseudònim de DOMINGO RISSO], Odas bár-baras de Giosué Carducci, Buenos Aires, Ediciones mínimas,1918, 30 pp. Pàgina introductòria no signada (no és del tra-ductor), de caire biogràfic i crític. «Nota del traductor» enquè agraeix la col.laboració de Roberto F. Giusti. Traduc-cions: Preludio, En la estación en una mañana de otoño, Ante las ter-


244

245

246

247

- 78 -

mas de Caracalla, La madre, En las fuentes del Clitumno, A JoséGaribaldi, En una iglesia gótica, Cérilo, Sobre el monte Mario, Es-collo de Quarto, Ante el castillo viejo de Verona.

JOSÉ SÁNCHEZ ROJAS, La vida es sueño, Don Quijote y otros en-sayos, Madrid, Editorial América, 1918, 235 pp. Traduccions:La vida es sueño, Don Quijote, Por la poesía y por la libertad, Arios-to y Voltaire, Croce y su tiempo (Crítica y arte), Novísima polémica.Pròleg (pp. 5-6) i notes (un total de nou) del traductor, elqual es queixa, en una de les notes, de la lleugeresa amb quèels crítics espanyols transformen el nom de fonts de Car-ducci en «José».

FRANCISCO JAVIER ESTRADA [pseudònim de JOSÉ INGENIE-ROS], Himno a Satán, «Nosotros», agost 1919. Referència pun-tual al mateix poema en l’assaig d’Ingenieros Las fuerzasmorales (1925), X, II.

JUAN ANTONIO PÉREZ BONALDE, traducció d’EnriqueHeine, El cancionero, Madrid, Editorial América, s.d. [1920?].Inclou: Un comentario sobre Heine, por Josué Carducci.

FERNANDO MARISTANY, Giosuè Carducci (1836-1907), dins Id.,Las cien mejores poesías (líricas) de la lengua italiana, València, Edi-torial Cervantes, 1920, volum íntegrament incorporat a Id.,Florilegio. Las mejores poesías líricas griegas, latinas, italianas, por-tuguesas, francesas, inglesas y alemanas, Barcelona, Editorial Cer-vantes, 1920, pp. 139-144. Traduccions: A José Garibaldi, Enla estación, Virgilio, El buey, En el monte Mario. Totes foren in-closes després, amb poques variants (potser de corrector),en l’antologia Carducci de la mateixa Editorial Cervantes(ref. 248). Vegeu, al Florilegio, a més del paràgraf i els diver-


248

- 79 -

sos esments a Carducci que conté el «Prólogo» de Carlos Bo-selli a les «Poesías italianas» (pp. 58, 61-62, 69-70, 78), un pa-ràgraf sobre traduccions d’Il bove (la francesa de Lugol i lacastellana de Maristany) dins el «Prefacio» d’Adolfo Bonillay San Martín al conjunt del llibre (pp. 14-15). A propòsit deJulien Lugol afegim, a tall de curiositat, que a la Biblioteca deCatalunya s’hi conserva un exemplar de la seva traduccióTroisièmes Odes Barbares (París, Alphonse Lemerre Éditeur,1891) amb dedicatòria autògrafa a Narcís Oller.

Carducci, Barcelona, Editorial Cervantes (Las mejores poesías(líricas) de los mejores poetas, XI), s.d. [ca. 1920], 60 pp. Prò-leg i nota d’agraïment als traductors firmats per EditorialCervantes (pp. 5-10). Traduccions, per aquest ordre: Juan LuisEstelrich, A la rima, Al soneto, El soneto; Fernando Maristany,Viñeta; Federico Baráibar, Coloquio con los árboles; Juan Alco-ver, Fantasía; Fernando Maristany, Madrugada; Carmela Eu-late Sanjurjo, En el valle del Arno; Teodoro Llorente, La leyendade Teodorico; Fernando Maristany, Virgilio, El buey; Juan LuisEstelrich, Santa María de los Ángeles, Justicia de poeta, A un asno,Llanto antiguo, Panteísmo, Preludio; Francisco de Abárzuza, Enuna iglesia gótica; Juan Luis Estelrich, Ante las termas de Caracalla;Fernando Maristany, A José Garibaldi; Enrique Díez-Canedo,A la Reina de Italia; Adolfo Bonilla y San Martín, «Ruit hora»;Fernando Maristany, En la estación; Juan Luis Estelrich, Ideal;Fernando Maristany, En el monte Mario; Juan Luis Estelrich,A la mesa del amigo, «Primovere», «Vere novo», Egle; Adolfo Bo-nilla y San Martín, Nevada; Cayetano Alvear, Primavera y amor;Juan Luis Estelrich, Despedida. Eren inèdites —que ens cons-ti— una part de les traduccions estelrichianes i la de Car-mela Eulate Sanjurjo; procedien, en canvi, de publicacions


249

250

251

252

- 80 -

anteriors una part de les d’Estelrich (reff. 210 i 213) i totesles de Maristany (reff. 240 i 247), Llorente (ref. 236) i Bonillay San Martín (ref. 235); probablement també, encara que nosabem determinar-ne l’origen, la de Díez-Canedo. Les va-riants respecte a aquelles primeres edicions seguramenthan d’atribuir-se als curadors del llibre, excepte en el cas de«Primovere»: Estelrich va refer del tot la seva versió anteriord’aquest poema.

El buey, dins Gabriela Mistral, Lecturas para mujeres, Mèxic,Editorial Porrúa, 19887 [1922-1924], p. 249. No s’hi fa cons-tar el nom del traductor. El text ha estat després reproduïtper Alfonso Méndez Plancarte (ref. 115) i recentment perdiversos llocs web que n’atribueixen l’autoria a Carlos LópezNarváez.

SANTIAGO VALENTÍ CAMP, Roberto Ardigó, dins Id., Ideólogos,teorizantes y videntes, Barcelona, Editorial Minerva, 1922, p. 21.Traducció d’una frase d’A proposito di Roberto Ardigò.

La poesía italiana. Ante un retrato, «Por Esos Mundos»,07/03/1926, p. 80. No s’hi fa constar el nom del traductor,però és la versió de Dietro un ritratto d’Hermenegildo Ginerde los Ríos (ref. 241, p. 72).

DARÍO HERRERA, El buey, dins Demetrio Korsi (ed.), Antolo-gía de Panamá (Parnaso y Prosa), Barcelona, Casa EditorialMaucci, s.d. [ca. 1926], pp. 148-149, després reproduït perGloria Luz Mosquera de Martínez, Darío Herrera, modernistapanameño, Madrid, Imprenta Aguirre, 1964, p. 158. No s’in-forma, a l’antologia, del fet que es tracta d’una traducció, iMosquera de Martínez la comenta com si fos un poema ori-


253

254

255

256

257

- 81 -

ginal d’Herrera. No pot ser posterior al 1914, data de la mortd’aquest poeta.

HÉCTOR F. MIRI, El buey, dins Id., El libro de los mil y un sone-tos, Buenos Aires, 1939, després reproduït per Alfonso Mén-dez Plancarte (ref. 115).

ANTONIO GÓMEZ RESTREPO, Mi nave, dins Id., Poesías, Bo-gotà, Publicaciones de la Academia Colombiana, EscuelasGráficas Salesianas, 1940, p. 164, posteriorment inclòs enl’antologia curada per Carlos López Narváez (ref. 258). Tra-ducció de Passa la nave mia, sola, tra il pianto... Dins el mateixvolum de Poesías, presenta reminiscències de les odes de te-màtica romana i de l’incipit de Vere novo el poema Canto nup-cial. En las bodas del príncipe Humberto de Saboya y la princesaMaría José de Bélgica, signat l’any 1930, pp. 386-389.

ITALA QUESTA DE MARELLI, Cinco discursos sobre el desarrollo dela literatura italiana, Buenos Aires, Asociación Dante Alighie-ri, s.d. [1948?], 88 pp. Tradueix els cinc assaigs que compo-nen Dello svolgimento della letteratura nazionale.

FRANCISCO MALDONADO DE GUEVARA, traducció d’Ideale,dins Id., La función del alejandrino francés en el alejandrino españolde Rubén Darío, «Revista de Literatura», juliol-setembre 1953,p. 45.

AMANDO LÁZARO ROS, Obras escogidas de Giosuè Carducci, Ma-drid, Aguilar (Biblioteca Premios Nobel), 1957, 1190 pp. Tra-dueix sencers Odi barbare, exclosa la secció final de Versioni,però inclòs el colofó en prosa que afegí Carducci a la prime-ra edició (pp. 43-137), i Rime e ritmi (pp. 144-202), una anto-logia de vint-i-nou poemes dels altres reculls (pp. 207-254) i


- 82 -

una antologia de vint-i-set assaigs del Carducci crític (pp. 259-1158). Els vint-i-nou poemes antologats són: La canción delLegnano [Della «Canzone di Legnano»], Nuestros santos y nuestrosmuertos, Prólogo (de Giambi ed epodi), Las bodas del mar, A Cas-tagneto, Alborada [Mattinata], Balada dolorosa, Noche de mayo, Cla-sicismo y romanticismo, Venganzas de la luna, En la misa cantada[Era un giorno di festa, e luglio ardea...], Canción de mayo [Maggio-lata], Anacreóntica romántica, Tedio invernal, Llanto antiguo, Otoñoromántico, Stornelli, A un poeta, Mañanera [Matutino], Lago azul,Epigrama, En la montaña (fragmento), En un devocionario [Su unlibro di preghiere], Al pie de un crucifijo, Para el cumpleaños de L.B.,A la cruz de Saboya, Brindis, En un álbum i els versos 1-180 dePoetas del partido blanco [Poeti di parte bianca]. Els assaigs són: Al-gunas particularidades de la literatura actual [Di alcune condizionidella presente letteratura]; Las rimas de Dante [Delle rime di Dante];Dante y la época suya [Della varia fortuna di Dante, discurs primeri capp. I-II del segon]; Dante, Petrarca y Boccaccio [Della variafortuna di Dante, discurs tercer, capp. III-XIII]; Sobre el desarro-llo histórico de la literatura nacional [Dello svolgimento della letteraturanazionale]; Meditaciones [Raccoglimenti]; A propósito de algunos jui-cios sobre Alejandro Manzoni; Junto a la tumba de Francisco Petrar-ca [Presso la tomba di Francesco Petrarca]; Sobre la renovación literariaen Italia [Del rinnovamento letterario in Italia]; En las honras fú-nebres parentales de Giovanni Boccaccio [Ai parentali di GiovanniBoccacci]; Don Quijote; Después de una representación de la comedia«La vida es sueño» de Pedro Calderón de la Barca; La oda en la li-teratura italiana [Dello svolgimento dell’ode in Italia]; El amor, lamujer, las Cortes de Amor; Quiénes eran los trovadores; Desarrollode la lengua, de la poesía y de la civilización occitánica; La caballe-ría y el caballero; Los trovadores en la corte del marqués de Monferrato


- 83 -

(Introducción) [Introduzione a «I Trovatori alla Corte dei Marchesi diMonferrato»]; Un poeta de amor en el siglo XII; Galanterías caballe-rescas de los siglos XII i XIII; Poetas provenzales en Italia durante elsiglo XIII; Italianos que escribieron en provenzal; Sordello; Música ypoesía en el mundo elegante italiano del siglo XIV; La «Aminta» y lapoesía pastoril antigua; Precedentes de la «Aminta»; Historia de la«Aminta». Qualitat bona de les traduccions, tant dels poemescom dels assaigs. Dos pròlegs, un de breu sense signar (ElPremio Nobel de Literatura de 1906, pp. 7-8) i un de llarg signatpel traductor a «Madrid, mayo de 1957» (Ensayo polémico entono menor, pp. 11-40). Notes exegètiques d’autor i de traduc-tor a pp. 139-143 (per a Odi barbare), 203-206 (per a Rime eritmi) i 255-257 (per a la resta de poemes). Índex alfabètic denoms (pp. 1161-1183). Al llarg de les dècades següents elvolum ha estat reeditat, parcialment o en la seva totalitat,sota el segell d’editorials sobretot barcelonines (Plaza &Janés, Planeta, Orbis), però també madrilenyes (EdicionesRueda J.M.) i llatinoamericanes, cosa que ha donat a les ver-sions de Lázaro Ros una gran difusió. Sovint, tant en l’àm-bit castellà com català, Carducci és citat mitjançant la veud’aquest traductor: vegeu, per posar tres exemples, Maria delCarme Bosch, Presència i vivència dels clàssics en Miquel Costa iLlobera (ref. 46; tradueix al català, de Lázaro Ros, fragmentsdel colofó de la primera edició de les Odi barbare); Antologíapoética «Premios Nobel», Barcelona, Carabela, 1967, pp. 5-8(reprodueix La madre d’Odas bárbaras i la Despedida de Rimasy ritmos, amb breu nota biobibliogràfica preliminar, senseidentificar ni el traductor ni el curador); David Alberto Fuks,Edmond Jabès: Entre el erotismo y el panerotismo en las márgenes delos archipiélagos, «A Parte Rei. Revista de Filosofía», maig 2001,


258

- 84 -

«http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/jabes.pdf» (trans-criu, com a lema de l’article, els versos 1-8 de Preludio).

CARLOS LÓPEZ NARVÁEZ (ed.), Giosue Carducci, Bogotà, Edi-torial Iris i Istituto Italiano di Cultura in Colombia (Institu-to Colombo-Italiano), 1959, 63 pp. Preámbulo d’E[duardo]Mendoza Varela (pp. I-III), sobre la col.lecció «Traductorescolombianos de poetas italianos», de la qual aquest llibret ésel «Cuaderno nº 1», però també sobre Carducci. Introduccióde Carlos López Narváez amb el títol Carducci. Conferencialeída en la Biblioteca Nacional de Colombia al conmemorarse el cin-cuentenario de la muerte del poeta (pp. 9-28), dins la qual tradueixen vers el darrer dístic de Nella piazza di San Petronio, els ver-sos 1-20 d’A Satana i, sencer, el sonet vuitè de Ça ira; enprosa, els versos 39-40 d’A Satana, 37-40 de Per la morte diNapoleone Eugenio, un llarg fragment del colofó de la primeraedició de les Odi barbare i altres breus passatges del Carduc-ci crític i d’altres crítics sobre Carducci. Cita en italià: Nellapiazza di San Petronio, 1; Martino Lutero, 14; La guerra, 40 i 65,i sonet vuitè de Ça ira, 1-2. Tot seguit de la introducció, ocu-pen el gruix del volum vint-i-quatre traduccions de set tra-ductors. Per aquest ordre: Miguel Antonio Caro, El buey (ref.211); Ismael Enrique Arciniegas, El buey; Nicolás Bayona Po-sada, El buey; Miguel Antonio Caro, A Virgilio (ref. 214); Ni-colás Bayona Posada, Virgilio; Antonio Gómez Restrepo, Lanave (ref. 254); Nicolás Bayona Posada, La nave [Passa la navemia, sola, tra il pianto...], Coloquio con los árboles; Ismael EnriqueArciniegas, Coloquio con los árboles, Preludio, Panteísmo, Viñeta,De noche, Primo vere, Una tarde en San Pedro; Nicolás BayonaPosada, Clasicismo y romanticismo, Venganza de la luna (molt lliu-re), A la Rima, Sol y amor, Viajero del azul [Peregrino del ciel, gar-


259

260

261

262

- 85 -

rulo a volo...]; Enrique Revollo del Castillo, Jufredo Rudel, Ruithora; Ángel María Céspedes, Oda a las fuentes del Clitumno(única versió en prosa de tot el llibre); Carlos López Nar-váez: La princesa de Lamballe [vuitè sonet de Ça ira].

Giosuè Carducci (1835-1907), dins Maestros italianos, Barcelo-na, Editorial Planeta, 1969, vol. III, pp. 57-703. Incorporauna àmplia part de les traduccions d’Amando Lázaro Ros(ref. 257), concretament totes les poètiques (colofó d’Odi bar-bare i notes als diferents llibres inclosos) i vuit dels vint-i-setassaigs, a les quals afegeix un text en prosa: Los recursos de SanMiniato al Tedesco, traduït per Carmen L. Lorenzelli, ambnotes exegètiques a peu de pàgina (pp. 687-703). Extensa in-troducció titulada La reacción clásica de Carducci, pp. 59-135,d’Antonio Prieto, autor també d’una introducció general a totel volum, titulada En la segunda mitad del «Ottocento», pp. 9-55.

CARLOS LÓPEZ NARVÁEZ, Itinerarios de poesía, Bogotà, Edi-ciones de la revista «Ximénez de Quesada», Editorial Kelly,1970, pp. 320-322. Traduccions: El soneto, La princesa de Lam-balle, En el natalicio de Roma [Nell’annuale della fondazione diRoma]. No figura enlloc un «Himno a Satán. (Fragmento)» alqual remet l’índex del llibre. La princesa de Lamballe presen-ta algunes variants respecte a la versió publicada l’any 1959(ref. 258).

JULIO B. RAMOS PASCUAL, Himno a Satán, València, Julio B.Ramos Pascual editor, 1987.

HORACIO ARMANI, Giosuè Carducci, dins Id., Antología de Poe-sía italiana Contemporánea, Torremolinos, Litoral / EdicionesUnesco, 1994, pp. 43-50. Nota preliminar, biobibliogràfica i


263

264

265

- 86 -

crítica (inclou, traduïdes, observacions de Croce i de WalterBinni). Traduccions: El buey, San Martino, En la plaza de SanPetronio, Balada dolorosa, Nevada, Mediodía alpino. Al peu decada poema s’indica el llibre al qual pertany: «De Rime nuove»,«De Odi barbare», «De Rime e ritmi».

ANTONIO COLINAS, Giosuè Carducci, dins Id. (ed.), Antología esen-cial de la poesía italiana, Madrid, Espasa-Calpe, 1998, pp. 287-291. Traduccions: Sobre el ayuntamiento de la ciudad..., La mañanase alza brumosa, indolente..., En la plaza de San Petronio, Nevada.Totes quatre són del curador. Les dues primeres corresponenals sonets sisè i onzè de Ça ira. Breu nota preliminar, biobi-bliogràfica i crítica.

HUGO RAMÍREZ GAMARRA, Atravesando la Maremma toscana,dins Id., Poesía italiana del siglo XX. Antología bilingüe, Lima, Uni-versidad Nacional Mayor de San Marcos, 2001, pp. 136-137.El prologuista, Piero Solari, dedica un breu paràgraf a Car-ducci i a aquesta traducció (Presentación, p. 9).

Giosuè Carducci (Italia 1835-1907), dins el lloc web A mediavoz, «http://amediavoz.com/carducci.htm». Traduccions:Carlos López Narváez, Preludio (només vv. 1-8), El soneto, Laprincesa de Lamballe, El buey; María Dolores Sartorio, Mediodíaalpino; traductor no identificat, La niebla de cuellos rizados... [SanMartino]; Ismael Enrique Arciniegas, Preludio i Panteísmo. Noés facilitada cap informació bibliogràfica. Tres havien estatpublicades en l’antologia curada per Carlos López Narváezl’any 1959 (ref. 258); de les altres cinc en desconeixem l’ori-gen. La niebla de cuellos rizados..., La princesa de Lamballe i Me-diodía alpino també són consultables a El Poder de la Palabra,«www.epdlp.com», amb nota biobibliogràfica preliminar.


266

- 87 -

Josué Carducci (1835-1907), dins la Biblioteca Digital del lloc webargentí Estudio24, «www.estudio24.com/estudio24-imsimg/bibarchivos/brim_a.html». Deu arxius que segueixen una nu-meració correlativa des de «www.estudio24.com/estudio24-imsimg/bibarchivos/Rsp/rsp188.doc» fins a «rsp197.doc»:«Primo vere», Ça ira (tots dotze sonets de la sèrie), Claror (laVisione del llibre II de Rime nuove), El buey, En el Ada, Eolia(arxiu no activable), Nuevas rimas (conté, totes en versió d’Her-menegildo Giner de los Ríos: A la rima, Al soneto, El soneto,Homero [Omero, III], Virgilio i A Satán), Odas bárbaras (conté,totes tres en versió d’Hermenegildo Giner de los Ríos: Pre-ludio, A la aurora i A las fuentes del Clitumno), Pasa la nave mía[Passa la nave mia, sola, tra il pianto...], Primavera helénica (conténomés la traducció de la primera de les Primavere elleniche).No es fa constar enlloc l’autoria de les traduccions, i noméshem sabut identificar les d’Hermenegildo Giner de los Ríos(ref. 241); la resta són d’un traductor o traductors que enssón desconeguts.


267

268

269

- 89 -

Traduccions al català

JOAN ALCOVER, Fantasia, dins Juan Luis Estelrich, Antología depoetas líricos italianos, ref. 210, pp. 605-606n; després dins JuanAlcover, Nuevas poesías, Palma de Mallorca, Imprenta deAmengual y Muntaner, 1892; després dins Joan Alcover,Obres completes, p. 127.

PEPET DEL CARRIL [pseudònim de JOSEP BARBANY], A moltspoetrastes, «Lo Teatro Regional», 12/11/1898. Peu de poema:«Trasplantat lliurement per Pepet del Carril». Tot i que coma autor figuri Carducci, no sols no es tracta d’una traducció,sinó que és la imitació d’una imitació, concretament d’A mu-chos poetas hueros de Manuel del Palacio (ref. 289).

GERONI ZANNÉ, Ça ira, «El Poble Català», 28/10/1905; des-prés dins Id., Imatges i melodies. Poesies, Barcelona, BibliotecaPopular de «L’Avenç», 1906, p. 18; posteriorment reeditat a«El Poble Català», 25/02/1907, amb el títol Ça ira, I, i dinsGeroni Zanné, Poesies, Barcelona, Fidel Giró impremptaire,1908, p. 210; més endavant a Commemoracions, «La Revista»,juliol-desembre 1935, pp. 134-135, aquí amb una breu notaintroductòria de la redacció. És la traducció catalana de Car-ducci que en més ocasions s’ha publicat. Text traduït: el vuitèsonet de la sèrie Ça ira [Gemono i rivi e mormorano i venti...].


270

271

272

273

274

275

- 90 -

A[LFONS] MASERAS, Egle, «Joventut», 08/02/1906, p. 84, des-prés reproduït amb algunes variants i signat amb les inicialsA.M. a «Messidor», juny-juliol 1919, p. 322.

A[RNAU] MARTÍNEZ SERIÑÁ, Ça ira, II, «El Poble Català»,25/02/1907; després dins Id., Sonets, Barcelona, Tip. «L’A-venç», 1910, p. 11. Text traduït: el novè sonet de la sèrie Çaira [Oh non mai re di Francia al suo levare...].

MANUEL DE MONTOLIU, El bou, «El Poble Català»,25/02/1907, després reproduït, amb una breu frase de pre-sentació, a «Nuova Rassegna di Letterature Moderne», abril-maig-juny 1907, p. 579.

J[OSEP] T[HARRATS], A la Reina d’Italia, «Cultura», octubre1914, pp. 50-52, consultable en edició facsímil: Cultura. Unarevista gironina de l’any 1914, Barcelona, Edicions del Cotal,1979.

Josué Carducci (1836-1907), dins Antologia de poetes italians, acura de Lluís Carles Viada i Lluch, ca. 1915, Barcelona, Bi-blioteca de Catalunya, Ms. 3303, pp. 301-305. Projecte maieditat que recull, en el capítol carduccià, les traduccions oimitacions de: Pepet del Carril, ref. 268 (retall de la revista);Joan Alcover, ref. 267 (retall de l’Antología de poetas líricos ita-lianos, ref. 210); Miquel Ferrà, ref. 276 (transcripció ma-nuscrita); Jeroni Zanné, ref. 269 (transcripció manuscrita).Nota biobibliogràfica preliminar, manuscrita, atribuïble alcurador.

MIQUEL FERRÀ, Passa la meva nau..., «Ofrena», desembre1916, p. 9; reproduït a «Catalana», 11/08/1918, p. 484;després dins Id., Les muses amigues. XVI traduccions en vers,


276

277

278

279

280

- 91 -

Sóller, Estampa de Marquès i Mayol, 1920, p. 35, i poste-riorment dins Id., Poesies completes, pròleg de Joan Pons i Mar-quès, Barcelona, Editorial Selecta, 1962, pp. 30-31. Variantsentre les diverses edicions. Text traduït: Passa la nave mia, sola,tra il pianto...

M[IQUEL] FERRÀ, Visió, «Almanac de la Poesía», 1917; des-prés dins Id., Les muses amigues. XVI traduccions en vers, 1920,p. 37, posteriorment dins Id., Poesies completes, p. 31. Variantsentre les diverses edicions. Text traduït: la Visione que clou elllibre III de Rime nuove.

AGNA CANALIAS, La tempestat, «Catalana», 24/08/1919, p. 183.Text traduït: Passa la nave mia, sola, tra il pianto...

AGNA CANALIAS, El bou, «Catalana», 31/08/1919, p. 205.

GUILLEM COLOM, El bou, «El Correu de les Lletres», juliol-agost-setembre 1921, p. 38.

MIQUEL FORTEZA, El bou, dins Tomàs Garcés, Catalunya-Ità-lia, «La Revista», gener-juny 1935, p. 155; després, amb mol-tes variants, dins Miquel Forteza, Rosa dels vents. Traduccions,pròleg de Joan Pons i Marquès, Palma de Mallorca, EditorialMoll, 1960, p. 57, versió que també es pot consultar, ambdues errates importants a la darrera estrofa, a Id., Poemes itraduccions, edició a cura de Pere Rosselló Bover, Barcelona,Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l’Abadia deMontserrat, 1997, pp. 256-257. Subtítol, a les edicions envolum: «(De Giuseppe Carducci)», error que Rosa dels vents.Traduccions no reprodueix —però— a l’índex: «de GiosuèCarducci». De l’existència d’aquesta traducció, llavors inèdi-ta, ja va informar Joan Estelrich l’any 1921 (ref. 6).


281

282

283

284

285

286

- 92 -

JOSEP CARNER, De Carducci, «La Veu de Catalunya»,07/08/1925, p. 5. Traduccions: Departiment [Dipartita] iVinyeta.

TOMÀS GARCÉS, Angiolo Poliziano i el Renaixement, «Revistade Catalunya», octubre 1925, pp. 359-366. Inclou, a p. 360,la traducció d’uns fragments de Delle poesie toscane di messerAngelo Poliziano.

ARTURO FARINELLI, L’obra de Giovanni Boccaccio (Conferències),traducció de Maria Maltese D’Alòs-Moner, Barcelona, Im-premta La Renaixença, 1929, pp. 9, 23-24, 26, 34-36, 46.Impartides al gener del 1922 a l’Institut d’Estudis Catalans,aquestes conferències es van publicar la primera a «Qua-derns d’Estudi» (gener-març 1924) i les següents a «Revistade Catalunya» (diversos números entre el 1925 i el 1928).Contenen llargues cites de l’assaig Ai parentali di GiovanniBoccacci.

JOAN PONS I MARQUÈS, Primo Vere, Vere Novo i Congedo, «LaNostra Terra», febrer 1930, pp. 51-53; Primo Vere i Congedodesprés dins Id., Brins a l’oratge. Versos d’abans d’ahir, edició acura de Francesc de Borja Moll, Miquel Batllori i Joan B. Ber-tran, Palma de Mallorca, Gràfiques Miramar, 1975, pp. 203-204. El Congedo és el de les Odi barbare.

JOAN MALAGARRIGA, El bou, dins Id., El Cant en la llunyania.Poemes 1921-1930, Barcelona, Tallers Tipogràfics d’En R. Tar-ragó, 1931, pp. 99-101.

JOAN LLADÓ BAUSILI, Carducci («Odi Barbare»), «Diari d’Igua-lada», 20/04/1934, p. 1. Breu nota preliminar i traducció:Ideal, traduït —circumstància que no s’especifica— no de


287

- 93 -

l’original italià, sinó de la versió castellana de Joan Lluís Es-telrich publicada a l’antologia Carducci de l’Editorial Cervantes(ref. 248).

JOAN TARRIDA, A Satan, Ideal, A l’Aurora i Migdia alpí, dinsNarcís Comadira (ed.), Poesia italiana contemporània. Antologia,Barcelona, Edicions 62, 1990, pp. 11-24. Tria i nota preli-minar (biobibliogràfica i crítica) de Narcís Comadira. Lesnotes exegètiques a peu de pàgina no s’especifica si són delcurador o del traductor; probablement les hem d’atribuir alprimer.


288

289

290

291

- 95 -

Poemes amb intertextualitat explícita

MANUEL DEL PALACIO, Primaveras (I, II, III), En pleno otoño iMuertos que viven, dins Id., Letra menuda. Prosa y versos, Ma-drid, Oficinas de la Ilustración Española y Americana, 1877,pp. 201-203, 215-216 i 227-228. Tots cinc poemes se subti-tulen «(Imitación de G. Carducci.)» i tenen data final «1876».Imiten, respectivament, però d’una manera molt fragmen-tària, Maggiolata, Primavera classica, Idillio di maggio, Autunnoromantico i Anacreontica romantica. Primaveras, III, amb el títolPrimaveras, també es publicà a la «Revista Contemporánea»,15/03/1877, p. 20.

MANUEL DEL PALACIO, A muchos poetas hueros (Imitación deG. Carducci.), signat «Madrid, 1883», dins Id., Melodías íntimas.Sonetos, cantares y coplas, Madrid, Est. Tipográfico de los Su-cesores de Rivadeneyra, 1884, p. 153; després reproduït dinsl’Antología de poetas líricos italianos, ref. 210, pp. 610-611, i a«Pluma y Lápiz», 12/04/1903, p. 16. Imitació d’Ai poeti, delllibre V de Juvenilia.

N., Imitación de J. Carducci, «La Revista Social», març 1888.Text que no hem tingut ocasió de consultar.

J[UAN] L[UIS] ESTELRICH, A Carmen Valera, dins Id., Poesías,Palma de Mallorca, Imprenta de José Tous, 1900, pp. 93-97.


292

293

294

- 96 -

Model carduccià d’alcaica, tal com l’autor declara en nota,pp. 165-166; coincideix, més concretament, amb les alcai-ques carduccianes que al darrer vers presenten accentuacióde terceres (Alla Vittoria, Alla Regina d’Italia i Alla stazione).Possibles reminiscències de Dinanzi alle terme di Caracalla alsversos 8-9, d’Il bove al vers 34, del títol Giambi ed epodi al 36,d’Alla Regina d’Italia en tot l’estil ditiràmbic.

LUIS G. URBINA, El buey, sonet vuitè d’El poema del lago, datat«Dic. de 1906», dins Id., Puestas de sol, 1910, i posteriormentdins Id., Antología romántica (1887-1914), Barcelona, Araluceeditor, s.d., p. 160. Referència explícita a Carducci al primerquartet. Alfonso Méndez Plancarte proposà, lúdicament, unaversió alternativa d’aquesta estrofa (ref. 115, p. 271).

EDUARDO MARQUINA, En la muerte de Carducci, «La Publici-dad», 24/02/1907, edició del matí, p. 1, després dins Id.,Obras completas, vol. VIII, pp. 441-444. En aquest segon casbreu nota preliminar que en la primera edició es resolia, alpeu del poema, amb l’escrit: «Madrid – febrero – 1907 / (Alemprender mi viaje a Italia).» Mètrica propera a la de Da De-senzano. Cites velades de Nella piazza di San Petronio i de lesodes bàrbares de temàtica primaveral. Potser també remi-niscències dels versos 14-18 de Scoglio di Quarto i, a la cloen-da, dels versos 25-28 de Roma.

P[ERE] PRAT GABALLÍ, Giosuè Carducci, «El Poble Català»,02/09/1907, després reproduït sense el lema (A te de l’essere...,vers inicial d’A Satana), amb el títol Tribut al poeta... i amb l’e-pígraf «Tercer accèssit a la Flor Natural en els nostres JocsFlorals d’enguany» al setmanari «Gent Nova», 21/09/1907,p. 5; posteriorment reeditat, de nou amb el lema, a «Nuova


295

296

297

298

- 97 -

Rassegna di Letterature Moderne», 1908, núm. 3, p. 399, iincorporat, sense el lema i amb el títol Sonet lapidari a l’eter-nal presència de Giosue Carducci, mestre en voluntat i en somnis debellesa, a P. Prat Gaballí, El temple obert, Barcelona, EstampaJ. Horta, 1908, pp. 113 i 115.

DIEGO RUIZ, La cançó de l’odi, «El Poble Català», 18/11/1907.Lema carduccià: els tres versos finals d’Alla Rima (l’antepe-núltim reproduït amb imprecisions).

L’espurna, poema que guanyà un accèssit als Jocs Florals deBarcelona segons informació facilitada per «El Poble Cata-là», 25/04/1908. Lema carduccià: el primer vers de l’odaRoma. No hem localitzat el poema i en desconeixem l’autor.

DARÍO HERRERA, Campestre, «El Cronista», 25/07/1908, re-produït per Gloria Luz Mosquera de Martínez, Darío He-rrera, modernista panameño, Madrid, Imprenta Aguirre, 1964,p. 153. Lema carduccià: vers 1 d’Il bove. Reminiscències delmateix sonet en el cos del poema.

GERONI ZANNÉ, A Roma i El bany de les nimfes, dins Id., Poe-sies, Barcelona, Fidel Giró impremptaire, 1908, pp. 7-9 i 83-84. Lemes carduccians: v. 1 de Roma i v. 2 d’Elegia del MonteSpluga, respectivament, als quals s’ha d’afegir el que encapçalatota la secció Sonets, p. 101 (vers final d’Al sonetto). L’oda queobre aquest recull, A Roma, és la primera alcaica de Zanné,l’esquema mètric de la qual es basa, probablement, en part enles alcaiques de Carducci, en part en les de les Horacianes: nose separa ni de les unes ni de les altres als dos primers ver-sos de l’estrofa, i l’enneasíl.lab final (decasíl.lab en italià) ambaccents de terceres coincideix amb el d’odes bàrbares com


299

300

- 98 -

Alla Vittoria, Alla Regina d’Italia i Alla stazione; ara bé, aquestenneasíl.lab és adoptat per a fer no sols el quart, sinó tambéel tercer vers, que afegeix així una síl.laba inicial al vers car-duccià corresponent.

Poema rebut pel Centre Nacionalista Republicà de Sabadellsegons informació facilitada per «El Poble Català»,18/07/1909. Lema carduccià: vers 21 de Roma. No hem lo-calitzat el poema i en desconeixem tant l’autor com el títol.

GERONI ZANNÉ, Ritmes, Barcelona, Fidel Giró impremptaire,1909. És el llibre més carduccià de la literatura catalana. Enresseguim tot seguit diverses composicions. El Rhapsode: lemacarduccià (el dístic final de Nella piazza di San Petronio). La re-surrecció de Pan: esment de Carducci al vers 14. Magenca: lemacarduccià (Idillio di maggio, 9-10); títol inspirat en Maggiolata;possible influència d’altres poemes carduccians de temàticaprimaveral i de la mètrica de l’oda bàrbara Ave. Vae Capuae!:lema carduccià (Mors, 2) i reminiscències d’aquesta i d’altresodes bàrbares, entre les quals Alle fonti del Clitumno. A GiosuéCarducci: oda d’homenatge a Carducci. A un Arc romà: plan-tejament estructural similar al de les odes bàrbares dedicadesa monuments antics. Silenç august: reminiscències d’Egle o deNel chiostro del Santo. Comiat a la bellesa antiga: represa del sin-tagma final de Nella piazza di San Petronio en el títol; interac-ció d’aquesta oda i d’In una chiesa gotica en tota l’estructura ila temàtica del poema. Tòpics carduccians actius en diver-sos punts del llibre: la força i la virilitat; el menyspreu pelsbàrbars. Vae Capuae!, A Giosué Carducci, Exèquies de Wagner,Comiat a la bellesa antiga: alcaiques amb un esquema idèntic alde l’oda A Roma de Poesies (ref. 298). La mort de Pan, Nocturn


301

302

- 99 -

vora una Església i Nocturn entre els àlbers: model de dístic ele-gíac típicament carduccià (7 + 9 a l’hexàmetre i 7 + 7 al pen-tàmetre en italià, 6 + 8 i 6 + 6 en català). Deliris de Tristany:dístics amb un esquema idèntic al de l’oda alcmània Courma-yeur. Polifemus: possible influència de la mètrica d’A Satana.En altres composicions observem, en combinacions estròfi-ques no carduccianes, modalitats de vers ben presents en elcorpus poètic de Carducci: el tetràmetre dactílic de Courmayeuro de Jaufré Rudel; el decasíl.lab (dodecasíl.lab en italià) ambprimer hemistiqui pla i segon hemistiqui agut de La figlia delre degli Elfi; el tetradecasíl.lab (hexadecasíl.lab en italià) trocaicde La sacra di Enrico Quinto, o l’asclepiadeu i els metres iàm-bics de diverses odes bàrbares. Es fa palesa, tanmateix, unaexcessiva tendència, en tot el recull, al ritme iàmbic, sobre elqual la influència carducciana exerceix un cert contrapès mit-jançant accents de primera i una presència important, ambfunció de vers o —sobretot— d’hemistiqui, del tetràmetredactílic (octosíl.lab, enneasíl.lab en italià, amb accents de se-gona, cinquena i vuitena).

MIGUEL DE UNAMUNO, Rosario de sonetos líricos, Madrid, Li-brerías de Fernando Fé y Victoriano Suárez, 1911. Un delsdos lemes inicials del recull és carduccià: els versos 1 i 11d’Al sonetto (Id., Obras completas, vol. XIII, p. 499), traduïts enprosa a l’Epílogo (p. 645). Un altre lema carduccià encapçalaespecíficament el sonet LVI, La encina y el sauce: són els versos29-36 d’Alle fonti del Clitumno, traduïts en prosa en nota, delsquals el poema és en realitat una variació (p. 563).

Camafeus, poema presentat al Jocs Florals de Girona, segonsinforma el «Diario de Gerona», 13/10/1912, p. 9. Lema car-


303

304

305

- 100 -

duccià: vers 5 del Congedo de les Odi barbare. No hem localit-zat el poema i en desconeixem, per tant, l’autor.

DIEGO RUIZ, carta adreçada a Carles Rahola, datada a París,04/12/1913, i consultable a Narcís-Jordi Aragó i Josep Clara(edd.), Els epistolaris de Carles Rahola. Antologia de cartes de centcorresponsals (1901-1939), Barcelona, Publicacions de l’Aba-dia de Montserrat, 1998, p. 191 (vegeu també p. 196). Tot ique no es tracta d’un poema, incloem la carta en aquestapartat perquè Ruiz hi assaja un pastitx improvisat de Passala nave mia, sola, tra il pianto... Segurament al mateix sonet deJuvenilia al.ludeix una enigmàtica referència a Carducci loca-litzable en l’assaig de Ruiz El crim dels Reis Catòlics i la fi de lamissió de Castella, Barcelona, Obradors Gràfiques Funes, 1931,p. 115n.

MANUEL MACHADO, La primavera, II, «Por Esos Mundos»,gener 1914, p. 159, després integrat en diversos reculls del’autor, ara consultable a Id., Alma. Caprichos. El mal poema,edició crítica a cura de Rafael Alarcón Sierra, Madrid, Cas-talia, 2000, p. 170. Lema: «Gioventù, primavera della vita...», atri-buït a Carducci. Carducci havia dit, al vers 99 del Congedo deLevia gravia: «O primavera de la vita, addio!». El curador as-senyala altres poemes de l’autor relacionables amb el lema:Alfa y omega, de Poemas varios, i Estío-juventud, de Phoenix.

ANGELICA BALABANOFF, Ai mille e mille senza nome, «Guerra diclasse» (revista dels anarquistes italians publicada a Barcelo-na), 30/11/1937, p. 3. Lema carduccià: la darrera estrofa deNostri santi e nostri morti. Probablement al.ludeix als mateixosversos una frase sobre Carducci que es llegeix a José Prat,La burguesía y el proletariado: apuntes sobre la lucha sindical, Va-


306

307

308

309

310

- 101 -

lència, Sempere, 1909; després Barcelona, Tierra y Libertad,1937, p. 198.

MANUEL G[ONZÁLEZ] PRADA, Carducci, epigrama 14 d’Hom-bres y libros, dins Id., Grafitos, París, Tipografía de Louis Bel-lenand et Fils, 1937.

V[ICENÇ] SOLÉ DE SOJO, Il pio bove, dins Id., Estances, Barce-lona, S.A. Horta d’impressions i edicions, 1956, p. 115. Dinsel mateix recull, possibles reminiscències de Nella piazza diSan Petronio en Estances bolonyeses (p. 119).

FERRAN CASAS-MERCADÉ, Adéu, Itàlia!, dins Id., Sonets d’I-tàlia, Barcelona, Editorial Atlàntida, 1959, p. 109. Lema car-duccià: Nell’annuale della fondazione di Roma, vv. 15-16.

JOSÉ ÁNGEL BUESA, Poema del Árbol, «www.estudiodamer-val.com.ec/LA_AB.htm». Lema carduccià: Pianto antico,vv. 1-2.

CARLOS LÓPEZ DZUR, poema núm. 30 de Las zonas del ca-rácter, «http://es.geocities.com/baudelaire1998/zonacarac-ter1.html». Referència a Carducci al vers 4.


311

- 103 -

Poemes amb intertextualitat no explícita

MARCELINO MENÉNDEZ PELAYO, Epístola a Horacio, dins Id.,Estudios poéticos, 1878, p. 190, ara consultable a Menéndez Pela-yo digital. El vers 206, «con rítmico pie baten la tierra», sem-bla que fusioni els sintagmes «urtò il terreno» (Alla Rima, 18)i «piede ritmico» (Preludio, 6). El crític italià Ruggero Palmie-ri, al seu torn, en la conferència del 1939 Menéndez Pelayo y lacultura italiana (DD.AA., Marcelino Menéndez Pelayo. Los grandespolígrafos españoles. Guiones y reseñas, Santander, Publicacionesde la Sociedad de Menéndez Pelayo, s.d., p. 212), assenyalavaAlle fonti del Clitumno com una font directa del sonet En Roma(Estudios poéticos, p. 217). Tant aquesta hipòtesi com la nostrasón, però, discutibles, perquè Alle fonti del Clitumno, Alla Rimai Preludio es van publicar en volum per primera vegada a lesOdi barbare del 1877, per tant, En Roma i l’Epístola a Horacio, sifem cas de la datació consignada per Menéndez (17/01/1877i 28/12/1876), serien anteriors. O bé les connexions no vanexistir, o bé cal posar en dubte la datació i conjecturar retocsposteriors. Pel que fa al segon recull de l’erudit de Santander,Odas, Epístolas y Tragedias (1883), observem possibles remi-niscències de Sogno d’estate i d’In una chiesa gotica en Carta a misamigos de Santander (vv. 28-29 i 110, pp. 60 i 64) i de Preludio iPanteismo en Himno a Dionysos, signat el 1879 (pp. 111-113).


312

313

314

315

- 104 -

MIQUEL COSTA I LLOBERA, Mi Musa, 1879, inèdita fins aBartomeu Torres Gost, Versos inéditos de Costa y Llobera. MiMusa, «Studia», octubre 1937, pp. 148-149; després incor-porada a Miquel Costa i Llobera, Obres completes, pp. 788-789; ara també consultable dins Id., Poesia completa, edició acura de Gabriel de la S.T. Sampol, Pollença, El Gall Editor,2004, pp. 1072-1073. Possibles reminiscències d’Ideale. La«forma carducciana» que Costa atribueix molt probablementa aquest poema en carta a Joan Lluís Estelrich de juliol del1879 (ref. 126, p. 57) cal concretar-la en els finals esdrúi-xols, derivats segurament d’In una chiesa gotica o de Fantasia.

J[UAN] L[UIS] ESTELRICH, Introducción, datada 1880, composi-ció inicial d’Id., Primicias, Madrid, Fernando Fé, i Palma deMallorca, Bartolomé Rotger, 1883, p. 4. Els versos 18-19 sónuna cita velada de la cloenda d’Ideale. Dins el mateix recull,assenyalem possibles reminiscències del Congedo de les Odibarbare en A un poeta (1881), pp. 72 i 79, i més que probablesde Ruit hora a Otoño (1879), pp. 109-112, així com d’aquestamateixa i d’altres odes bàrbares (Egle, Primo vere, Vere novo) aPrimavera, pp. 31-34. Vegeu també Anacreóntica (1879), p. 113.

GASPAR NÚÑEZ DE ARCE, La visión de fray Martín, 1880, Ma-drid, Librería de Mariano Murillo i Librería de Fernando Fé,188716. Possibles reminiscències d’A Satana: compareu, perexemple, «Quebranta las cadenas / del pensamiento huma-no» (III, I, vv. 42-43) amb «Gitta i tuoi vincoli, / Uman pen-siero» (vv. 163-164).

MANUEL CURROS ENRÍQUEZ, O Divino Sainete, La Corunya,Imprenta Ferrer, 1888; ara consultable en edició recent a curade Xavier R. Baixeras, Vigo, Edicións Xerais de Galicia, 1999.


316

317

318

- 105 -

Probable projecció de denúncies i exaltacions patriòtiquescarduccianes en la salutació a Itàlia del cant IV, vv. 106-156(pp. 106-108 de l’edició del 1999); possibles reminiscènciesconcretes de la cloenda d’Il canto dell’Amore en el cant VIII,vv. 133-135 (p. 139). Fora d’aquest poema, la ira i el sarcasmeanticlericals dels Giambi ed epodi també és versemblant que ac-tuïn en els sonets Pelegrinos a Roma i Diante unha imaxe de Iñigode Loyola (Obra poética bilingüe, a cura de Celso Emilio Ferreiro,Madrid, Editora Nacional, 1977, pp. 198-199 i 230-231). Sug-gerim, finalment, connexions entre Na chegada a Ourense daprimeira locomotora (pp. 238-241) i A Satana, i entre ¡Crebar asliras! (pp. 226-227) i el vers 128 d’In morte di Giovanni Cairoli.

JUAN ALCOVER, El pintor de Corinto, II, dins Id., Nuevas poe-sías, 1892, posteriorment dins Joan Alcover, Obres completes,pp. 404-405. Reminiscències de Fantasia. Possibles ressonsd’A Satana en Bienaventurados los humildes, també de Nuevas poe-sías, i d’Il bove en el vers 12 d’El voltor de Miramar, de Cap altard, 1909 (Obres completes, pp. 407-409 i 10, respectivament).

J[UAN] L[UIS] ESTELRICH, Recuerdo de juventud, datat 1893, dinsId., Poesías, Palma de Mallorca, Imprenta de José Tous, 1900,pp. 7-9. Imitació de Panteismo. Dins el mateix recull, actuensobre El arco de Santa María de Burgos (1896) les visites car-duccianes a monuments antics (Dinanzi alle terme di Caracalla,In una chiesa gotica...) i més concretament Il bove sobre la sec-ció XI d’aquest mateix poema, p. 66. Possibles reminiscèn-cies de Dinanzi alle terme di Caracalla també en A los poetas(1884), p. 119.

MIGUEL COSTA Y LLOBERA, Líricas, Palma de Mallorca, 1899,ara reeditat en edició crítica a cura de Maria del Carme Bosch,


319

320

- 106 -

Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner editor, 2004. Les onzecomposicions correlatives de temàtica italiana (pp. 133-178)componen, tant pels títols com per la mètrica (prevalença delssonets i dels esquemes llatinitzants), un conjunt estructural-ment força carduccià: En las cascadas del Anio, En el Anfiteatrode Roma, Ruinas, Miguel Ángel, A Rafael, En la celda del Tasso,Orillas del Tíber, Orillas del Arno, Ante el Moisés de Miguel Ángel,En las catacumbas de Roma, Adiós a Italia. Abandonament de laperspectiva llegendària de la producció costailloberiana ante-rior a favor d’una perspectiva històrica, coincidint amb el pasd’un registre narratiu a un d’encomiàstic orientat a crear unamitologia de noms i de llocs. En las cascadas del Anio, potser eltext més carduccià en absolut de Costa i Llobera, s’inspira,en la temàtica i en l’estructura, en les odes bàrbares que, apartir de la contemplació d’un riu, posen en marxa un viatgede la imaginació cap a episodis històrics esdevinguts en aquellindret: probables reminiscències concretes d’Alle fonti del Cli-tumno i d’A Satana; diversos ingredients retòrics, estilístics ilèxics típics de Carducci. La «forma carducciana» d’Adiós a Ita-lia, declarada per Costa en carta a Rubió del 03/01/1891 (ref.126), consisteix en l’adopció d’una estrofa de la Torre ambfinals esdrúixols, a la manera de les odes bàrbares asclepia-dees (Fantasia, Primo vere, La torre di Nerone). Vegeu, sobre aquestdarrer punt, la Introducció de Maria del Carme Bosch, p. 62n.

I.L. ESTELRICH [molt probablement JUAN LUIS ESTELRICH],El relincho, «Revista Contemporánea», setembre 1903, p. 365.Refon Il bove i A un asino.

MIQUEL COSTA I LLOBERA, Horacianes, Barcelona, IlustracióCatalana, 1906, objecte després de nombrosíssimes reedi-


- 107 -

cions. És el poemari català que la crítica més sovint ha rela-cionat amb Carducci. Dues paraules d’explicació: plantejamentsmolt similars als del colofó carduccià de la primera edició deles Odi barbare (Nota, dins Odi barbare, Bolonya, Zanichelli,1877, pp. 101-107); programa de renovació i de recuperaciódel classicisme amb el qual l’autor encobertament vol emularen la literatura catalana el paper exercit per Carducci en la li-teratura italiana (anticristianisme exclòs); ocultació del nomde Carducci rere les fórmules «novell hel.lenisme italià» i «lalírica [...] moderna de l’hel.lenisme itàlic»; injusta minimitzacióde l’ascendència inequívocament carducciana d’una part im-portant de les propostes mètriques; metàfora del vol de l’al-caica possiblement inspirada en Alla Regina d’Italia (vv. 37-40)o en Ragioni metriche (vv. 11-12). A Horaci: clixés ideològicsprocedents de les polèmiques antiromàntiques carduccianes(contra el sentimentalisme malaltís i la degeneració dels cos-tums); possibles reminiscències de Preludio i d’Ideale; accepciómètrica de «barbaro» (sense utilitzar explícitament el mot) alsversos 9-10; petites pèrdues de carduccianisme de la primeraversió (1879) a la de les Horacianes; augment de retòrica car-ducciana en la versió italiana A Orazio. A Virgili: possiblesreminiscències d’Alle fonti del Clitumno. Vora una font: modali-tat d’estrofa asclepiadeoglicònica manllevada a In una chiesagotica, oda de la qual també provenen alguns finals esdrúixolsd’hemistiqui o de vers; possibles reminiscències d’Alle fonti delClitumno. Davant les cascates de Tíbur: lèxic i estil menys retòricsi menys carduccians que els de la versió castellana (En las cas-cadas del Anio, ref. 318). Mediterrània, Retorn de la primavera iL’hèroe: alcaiques segons el model carduccià modificat ambuna síl.laba addicional als versos tercer i quart. Mediterrània:


321

322

323

- 108 -

estil encomiàstic i dinamisme històric genèricament empa-rentables amb Carducci. Retorn de la primavera: possibles re-miniscències, a l’estrofa final, d’Alle fonti del Clitumno (141-144)o de Nell’annuale della fondazione di Roma (7-8). Amistat i Alsjoves: possible influència de l’esdruixolisme i del ritme iàmbicde Ruit hora. L’hèroe: possibles reminiscències d’A GiuseppeGaribaldi i d’Alla Regina d’Italia. L’abella: assimilació de l’ascle-piadeu de la tradició castellana al vers alcaic carduccià. Comiat:possibles reminiscències de Fantasia. Tot el recull és presiditper un to general i uns valors (romanitat, fortitud, virilitat,heroisme) que responen a un carduccianisme estereotipat.

J[OAN] LL[UÍS] ESTELRICH, An En Miquel Costa. Acusant rebu-da de les «Horacianes», «Mitjorn», agost 1906, pp. 241-242. Al-caica segons l’esquema ja assajat en l’oda A Carmen Valera(ref. 291).

ENRIQUE DÍEZ-CANEDO, Virgen tranquila..., dins Id., Versos delas horas, Madrid, Imprenta Ibérica, 1906, pp. 104-105, araconsultable dins Id., Poesías, edició a cura d’Andrés Trapiello,Granada, La Veleta, 2001, pp. 124-125. Alcaica d’esquemamètric idèntic a les de Joan Lluís Estelrich i, per tant, entred’altres odes bàrbares, a Alla Regina d’Italia, de la qual im-porta, a més, terminologia i imatgeria funcionals a la retòri-ca encomiàstica. Vegeu també, al mateix recull, la composiciódels dístics elegíacs de Fantasía nocturna (Poesías, pp. 49-50),que és la mateixa de l’oda bàrbara Egle: 7 + 9 a l’hexàmetrei 5 + 7 al pentàmetre, amb la característica accentuació de se-gona, cinquena i vuitena al «novenario».

GUILLERMO VALENCIA, A Popayán (1906) i Invocación a ladiosa, dins Id., Obras poéticas completas, Madrid, Aguilar, 1948,


324

325

326

327

328

- 109 -

pp. 110 i 646-648. Un nombre considerable de versos d’a-questes dues odes coincideix amb una de les modalitatsd’hexàmetre carduccianes, la de «senario» més «novenario»,el «novenario» accentuat a les síl.labes segona, cinquena ivuitena.

ANTONIO PALOMERO, Castellana..., «Blanco y Negro»,05/01/1907. Possible reminiscència d’Il bove als versos 23-24.

CASIMIR AREGALL MASSIP, Cant de l’Hèroe, «Estil»,30/04/1907, p. 92. Estrofes formades per tres versos alcaicselaborats segons la modalitat carducciana i per un adònicfinal. Romanitat heroica i ditiràmbica estereotipada.

DIEGO RUIZ, Oda a la nación esclava, «La Publicidad»,28/05/1907, edició del vespre, p. 1. Oda saficoadònica enitalià (Pro Catalogna), amb traducció castellana acarada (Oda ala Nación). Pastitx carduccià de baixa qualitat.

GABRIEL ALOMAR, El Cant de les turbes. Ça ira, «El PobleCatalà», 01/07/1907, després dins Id., La columna de foc,Palma de Mallorca, Editorial Moll, 19732 [1911], pp. 102-104. Poema inspirat en els sonets vuitè i novè de Ça ira. Fi-nals aguts vinculables als Giambi ed epodi i en concret a Peril LXXVIII anniversario dalla proclamazione della Repubblica fran-cese. Vegeu també, sobre el mateix tema i dins el mateix re-cull, A la senyoreta Rosa Morgades, pp. 105-108. Gran difusiódel lema revolucionari a les pàgines d’ «El Poble Català»:07/04/1906 i 19/05/1907 en articles d’Alomar; 13/08/1907,01/08/1908, 19/05/1909 en articles d’altres redactors.

P[ERE] PRAT GABALLÍ, Cant de rebeldia, «La Publicidad»,08/07/1907, edició del vespre, p. 4. Probables reminiscèn-


329

330

331

- 110 -

cies d’A Satana. El mateix autor publicà, el dia 30/08/1907,a «Estil», un poema titulat Senilis Juventa, després inclòs en elrecull El temple obert (pp. 40-41), que cita el títol Juvenilia i po-dria estar inspirat en versos carduccians relatius al tema delbrindis (per exemple, Su Monte Mario).

VICENS SOLÉ, Himne profà, «El Poble Català», 23/12/1907.Possibles reminiscències d’Ideale.

JAUME BARRERA, Oda litúrgica i L’aufàbrega, dins Id., Monesti-rials. Poesies premiades als Jocs Florals de Reus, Reus, EstampaSanjuán Germans, 1907, pp. 14-15 i 21. Estrofes asclepia-deoglicòniques segons el model de l’horaciana Vora una font(ref. 320) i, per tant, d’In una chiesa gotica. Cap prova d’unalectura directa de Carducci per part de l’autor. Altres poetesals quals el carduccianisme arriba mediatitzat per Costa i Llo-bera són mossèn Jaume Bofarull («Ilustració Catalana», 1907,pp. 36, 597, 646, 747, 796), Josep M. Casas de Muller (Fran-cesc Roig i Queralt, L’obra poètica de Josep M. Casas de Muller,Tarragona, Institut d’Estudis Tarraconenses Berenguer IV,1988, pp. 67-73, 95-96, 129-130, 182-209) i mossèn JosepVeciana i Calmet (Francesc Roig i Queralt, Escriptors i poetescanongins, La Canonja, Centre d’Estudis Canongins «Ponç deCastellví», 1994, pp. 137-206). Aquest darrer conreà l’alcai-ca costailloberiana, que també retrobem, encara que moltflexibilitzada en el respecte de la cesura-pausa i en els es-quemes accentuals, en Joan Brossa, Poesia rasa, II (1955-1959), Barcelona, Edicions 62, 1991, pp. 169-170, 171-172,179-180, 235-236.

ENRIQUE DÍEZ-CANEDO, Oda a la Cibeles, dins Id., La visita delsol, Madrid, 1907, ara consultable dins Id., Poesías, pp. 177-


332

- 111 -

179. Alcaica segons el model de l’oda Alla Regina d’Italia,l’ascendència de la qual també es deixa sentir en el desenvo-lupament del registre encomiàstic i en la relació de la prota-gonista amb el poble. En el mateix model estròfic i, per tant,amb la mateixa alta retòrica, Díez-Canedo escrigué, cap al1937 o 1938, una Nueva oda a la Cibeles (pp. 477-479) en laqual accentuà una nostàlgia i una esperança en el retorn delsdies de glòria ben carduccianes (Nell’annuale della fondazionedi Roma), ja perceptibles en la primera oda (vv. 45-56). Vegeutambé, pel que fa a aquest registre heroic en clau classicit-zant, Profesión, del recull La sombra del ensueño, 1910 (Poesías,pp. 237-238).

MIGUEL DE UNAMUNO, En la muerte de un hijo, dins Id., Poe-sías, 1907, p. 256, després dins Id., Obras completas, vol. XIII,p. 412. El vers 26, «de luz y de calor», coincideix amb el vers8 de Pianto antico. Els versos 9-10 de la mateixa anacreònticacarducciana podrien ser darrere el sintagma «la flor tron-chada» que dóna títol a un poema del mateix recull i reapa-reix en un altre, concretament al vers vers 22 d’Al niño enfermo(pp. 267 i 306, citem de les Obras completas). Sense moure’nsde Poesías, es detecten reminiscències de Visione (Rime nuove,III) a la cloenda d’Incidentes domésticos, II (pp. 432-433), i pot-ser també en Niñez (p. 470); presenten genèriques tonalitatscarduccianes les interpel.lacions a indrets i monuments ex-plorats en la seva profunditat històrica (Salamanca, La torre deMonterrey a la luz de la luna, En la catedral vieja de Salamanca, Enla basílica del señor Santiago de Bilbao), i ofereix un títol carduc-cià el poema A la rima (p. 463). A Rosario de sonetos líricos, 1911,títols coincidents amb els d’odes carduccianes són Ruit horai Sol de invierno, signats el 1910 (pp. 516 i 614).


333

334

335

336

- 112 -

ADOLFO BONILLA Y SAN MARTÍN, «Amor y Psyquis» (Grupo deCanova), dins Id., Prometeo y Arlequín, Estér y otros poemas, Ma-drid, Librería General de Victoriano Suárez, 1908, p. 176. Breualcaica d’esquema idèntic a les de Jeroni Zanné (reff. 298 i300), és a dir, amb un tercer i un quart vers constituïts tantl’un com l’altre per un decasíl.lab amb accents de terceres (es-quema adoptat posteriorment per Fernando Maristany en lesseves traduccions d’alcaiques carduccianes, ref. 247). L’autorcita una frase de La lirica classica nella seconda metà del secolo XVIIIen un assaig titulat precisament El mito de Psyquis, Barcelona,Imprenta de Henrich y Cª Editores, 1908, p. 79.

ÁNGEL DE ESTRADA, En el cementerio del Aventino, dins Id., Elhuerto harmonioso, Buenos Aires, 1908. Segons Maria dell’Iso-la (ref. 13), aquesta composició s’inspira en Presso l’urna diPercy Bysshe Shelley. Una altra obra del mateix autor amb pro-bable presència carducciana és la novel.la El triunfo de las rosas,Buenos Aires, 1918. No hem tingut ocasió de consultar nil’una ni l’altra.

MIGUEL DE UNAMUNO, Allá en los días de las noches largas...,poema L de Poesías sueltas, datat l’any 1908, consultable dinsId., Obras completas, vol. XIV, pp. 785-786. Possibles reminis-cències de Pianto antico i del vers 99 del Congedo de Levia gra-via. Un altre poema signat l’any 1908, també de Poesías sueltas(Cadáver de iglesia, p. 782), pot ser que citi veladament, al vers39, l’incipit de Ruit hora.

MIGUEL DE UNAMUNO, En el tren, datat l’any 1908, publicatdins Id., Rimas de dentro, 1923; posteriorment dins Id., Obrascompletas, vol. XIII, pp. 856-858. Probables reminiscènciesd’Alla stazione.


337

338

339

340

341

- 113 -

ALFONSO REYES, Oda nocturna antigua, datada el maig del 1909i publicada dins Id., Huellas, Mèxic, Biblioteca Nueva Espa-ña, 1922; posteriorment inclosa en Id., Obra poética, MèxicD.F., Fondo de Cultura Económica, 1952, i en Obras comple-tas de Alfonso Reyes, vol. X, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Eco-nómica, 1996(4) [1959], pp. 35-37. Estrofes alcaiques defiliació carducciana, amb accents de tercera i de setena alquart vers, modalitat majoritària a Ideale i a Nell’annuale dellafondazione di Roma. Cites velades d’aquestes dues odes i deRuit hora. Un nom propi carduccià, però ja anteriorment greci horacià, es llegeix al títol Filosofía a Lálage, del mateix recull(p. 43, poema datat l’any 1910).

EDUARDO MARQUINA, El asno, dins Id., Vendimión, Madrid,Librería de los Sucesores de Hernando, 1909, posterior-ment dins Id., Obras completas, vol. VI, Madrid, Aguilar, 1944,pp. 437-442. Possibles reminiscències d’Il bove i d’A un asino.

JOSEP CALZADA I CARBÓ, L’epopeia de sang, «El Poble Català»,17/08/1910. Poema inspirat genèricament en la sèrie de so-nets Ça ira. Alguna reminiscència concreta dels sonets vuitèi novè de la sèrie.

ARNAU MARTÍNEZ SERIÑÀ, Contrast, dins Id., Sonets, Barcelo-na, Tip. «L’Avenç», 1910, p. 7. Els tercets són una variaciódels sonets vuitè i novè de Ça ira. Referència a Carducci enel pròleg de Zanné, p. VII.

MIGUEL DE UNAMUNO, Junto a la vieja colegiata, datat 1910-1911, publicat dins Id., Andanzas y visiones españolas, 1922, iposteriorment dins Id., Obras completas, vol. XIII, pp. 844-845. Probables reminiscències d’In una chiesa gotica i de l’an-


342

343

344

345

- 114 -

timedievalisme carduccià («l’età barbara» de Nell’annuale dellafondazione di Roma, 42, entre altres textos). Dins el mateixvolum, Al Nervión, datat l’any 1911 (pp. 822-825), presentapossibles reminiscències de les interpel.lacions a rius car-duccianes (Alle fonti del Clitumno, per exemple).

MANUEL GONZÁLEZ PRADA, La primavera, dins Id., Exóticas,Lima, El Lucero, 1911. Oda alcaica segons el model mètriccarduccià, concretament el d’Alla Vittoria, Alla Regina d’Ita-lia i Alla stazione.

GERONI ZANNÉ, La destrucció d’Idalia, dins Id., Elegies australs,Barcelona, Fidel Giró impressor, 1912, pp. 7-24 (vegeu so-bretot pp. 9-10). Nostàlgia de temps heroics i denúncia de ladegeneració present genèricament carduccianes. Possiblesreminiscències concretes d’Alle fonti del Clitumno.

J[OSEP] M[ARIA] LÓPEZ-PICÓ, Oda a Catalunya, dins Id., Poe-síes. 1910-1915, Barcelona, Societat Catalana d’Edicions,1915, pp. 119-123, posteriorment incorporada a Id., Obrescompletes, vol. I, Barcelona, Editorial Selecta, 1948, pp. 57-59.Alcaica propera al model carduccià (diferències rellevantsnomés en l’esquema accentual dels versos tercer i quart).Possibles reminiscències d’Alla Regina d’Italia en el desenvo-lupament del registre ditiràmbic.

JOAQUÍN MONTANER, A Antonio Fuentes i Himno a Neptuno,dins Id., Poemas inmediatos, Barcelona, 1916, pp. 57-59 i 63-69.A Antonio Fuentes és una alcaica segons el model costaillo-berià; Himno a Neptuno calca la mètrica d’A Satana. Vegeutambé En la muerte de Warneford, pp. 120-121. Carduccianis-me heroic i ditiràmbic estereotipat.


346

347

348

349

350

351

- 115 -

GUILLEM COLOM, Olivar, olivar..., dins Id., Iuvenilia, Sóller,Mestres Impressors Marquès i Mayol, 1918, p. 65. Possiblesreminiscències d’Il bove.

GREGORIO REYNOLDS, La llama, dins Id., El cofre de Psiquis,La Paz, Alfredo Otero, 1918, reproduït per Enrique Díez-Canedo, Letras de América. Estudios sobre las literaturas continen-tales, ref. 185, p. 238. Reminiscències d’Il bove.

JORGE MAX ROHDE, Cantos, Buenos Aires, 1918. SegonsMaria dell’Isola (ref. 13) i Joan Torrendell (ref. 103), algunescomposicions d’aquest poemari s’inspiren en Carducci. Nohem tingut ocasió de consultar-lo.

FERNANDO MARISTANY, Partida, dins Id., En el azul..., Valèn-cia, Editorial Cervantes, 1919, p. 19. Probables reminiscèn-cies d’Alla stazione. Vegeu també la segona estrofa d’Elegía(p. 62). Possibles connexions entre les primeres estrofes d’Elvalle (p. 74) i Virgilio.

JERONI ZANNÉ, Talassa i Melodies espirituals, dins Id., Aigua-forts i aigües vessants, Buenos Aires, Delegació de l’Associa-ció Protectora de l’Ensenyança Catalana, s.d. [1920?], pp. 27i 81. Parcialment carducciana la modalitat d’estrofa alcai-ca de Talassa (el tercer vers carduccià perd la síl.laba iniciali esdevé, doncs, un heptasíl.lab); plenament carducciana ladel dístic elegíac a Melodies espirituals, I (6 + 8 a l’hexàmetrei 6 + 6 al pentàmetre; octosíl.lab amb accents de segona i decinquena).

MANUEL DE MONTOLIU, La inmortalidad del alma (traducció deDie Unsterblichkeit der Seele) i A las Parcas (traducció d’An dieParzen), dins Hölderlin, Barcelona, Editorial Cervantes (Las


352

353

354

355

- 116 -

mejores poesías (líricas) de los mejores poetas, XXX), s.d.[1921], ara dins Friedrich Hölderlin, Poemas. Las primeras tra-ducciones al castellano, por Fernando Maristany (1919) y Manuel deMontoliu (1921), edició a cura d’Anacleto Ferrer, Madrid, Hi-perión, 2004, pp. 80-91 i 156-157. Modificació de l’alcaicahölderliniana per interferència del model carduccià, amb laconsegüent elevació de registre. És probable que també lesmodalitats carduccianes d’hexàmetre influïssin en Escrito enun bosque (traducció d’Auf einer Haide geschrieben, pp. 76-79) iAl Éter (traducció d’An den Aether, pp. 130-133).

GERARDO DIEGO, Guitarra, dins Id., Imagen. Poemas (1918-1921), Madrid, Gráfica de Ambos Mundos, 1922, ara dinsId., Obras Completas. Poesía, edició a cura de Francisco JavierDíez de Revenga, Madrid, Aguilar, 1989, vol. I, p. 158. El«silencio verde» d’aquest famós epigrama en vers s’ha su-perposat al d’Il bove en la cultura literària espanyola.

MIGUEL DE UNAMUNO, El macho me creía a mí otro eunuco...,poema LXXXIII de De Fuerteventura a París (1925, poemadatat el 1924), consultable dins Id., Obras completas, vol. XIV,p. 576. Cloenda propera a expressions de menyspreu car-duccianes (el «volgo vile» de Per le nozze di mia figlia, 24). Elregistre satíric i desdenyós unamunià presenta, en general,força afinitats amb el de Carducci.

ALFONS MASERAS, Gerro de marbre vell..., dins Id., La llàntiaencesa, Barcelona, Llibreria Verdaguer, 1926, pp. 57-58. Pos-sibles reminiscències d’Il bove.

JERÒNIM ZANNÉ, Llibre I de les Odes d’Horaci, Buenos Aires,Imprenta Tragant, 1926, i Llibre II de les Odes d’Horaci, publi-


356

357

358

- 117 -

cat per Jaume Medina, Història de les adaptacions de metres clàs-sics greco-llatins en la poesia catalana (segle XX), vol. II, pp. 417-447. Menor carduccianisme mètric que en les anteriorsprovatures rítmiques de Zanné: és sacrificat sobretot l’es-druixolisme; manté una presència important l’octosíl.lab plaamb accents de segona, cinquena i vuitena. Fórmules i re-gistre influïts per Carducci.

LUIS L. FRANCO, El buey i El maestro Ramón, dins Id., Lostrabajos y los días, 1928, poemes reproduïts per Federico deOnís, Antología de la poesía española e hispanoamericana (1882-1932), Nova York, Las Américas Publishing Company,1961, pp. 991-993. Cites velades d’Il bove.

MIGUEL DE UNAMUNO, Casa con tejado rojo..., poema 44 dePoemas y canciones de Hendaya, I (1928), dins Id., Obras comple-tas, vol. XV, p. 66. Cites velades d’Il bove. Possibles rastresd’aquest sonet també resseguiríem als versos 1620-1625 d’ElCristo de Velázquez (1920, però el fragment en qüestió ja va serpublicat el 1914; Obras completas, vol. XIII, p. 747).

GUILLEM COLOM, Odes navals, dins Id., De l’alba al migdia. Poe-mes lírics (1918-1928), Barcelona, La Revista, 1929, pp. 85-98.Vegeu especialment, dins aquesta sèrie d’odes de títol dan-nunzià, Musa dels avis, si jamai a l’ombra... (pp. 88-89) i Al ventde mar (p. 92): reminiscències del Carducci més bel.ligerant ipolític de Juvenilia (Prologo, Agl’Italiani, A G.B. Niccolini, I vóti),de Giambi ed epodi i d’altres reculls (Congedo de Levia gravia,vv. 131-132; Alla Regina d’Italia, vv. 37-38). Una altra oda dela sèrie, A Mallorca, presenta possibles connexions amb Passala nave mia, sola, tra il pianto... (p. 98).


359

360

361

362

- 118 -

ISMAEL ENRIQUE ARCINIEGAS, Azul, dins Id., Antología poéti-ca, Quito, Editorial Artes Gráficas de Cándido Briz Sánchez,1932, pp. 133-134. Vers final: «En el silencio azul de la lla-nura». Vegeu també, entre d’altres poemes del volum, In-mortalidad, p. 62 («Y una dulce piedad mi pecho inunda», v. 3);Canto a la rima, pp. 101-103 (probables reminiscències del co-lofó carduccià de la primera edició de les Odi barbare), i elCanto al río Magdalena, en estrofa saficoadònica, pp. 229-233(contemplació d’un riu símbol de la pàtria, viatge imaginatiucap al passat i cap a un futur de glòria, registre encomiàstici heroic).

MIQUEL DOLÇ, El cec, datat el 1934 i publicat dins Id., Ofrenade sonets, Barcelona, Editorial Estel, 1946, pp. 79-80. Remi-niscències d’A un asino. Dins el mateix poemari vegeu un trac-tament carduccià de la mitologia a Lluna a ciutat, pp. 41-42.

MIQUEL DOLÇ, El retorn, I, signat l’any 1934 i publicat dinsId., El somni encetat, Palma de Mallorca, Les Illes d’Or, 1943,pp. 15-16. Reminiscències de Santa Maria degli Angeli, Visio-ne, Primo vere i Sabato Santo. A la segona secció (pp. 17-21), dePianto antico i potser de Ruit hora. Potser d’A Satana en unaltre poema del mateix recull: Mare de Déu de la Pau (signat el1937), vv. 88 i 111-121, pp. 74-75.

JERÒNIM ZANNÉ, La mort d’André Chénier, dins Id., Poemes del’esperit i de la terra, recollits i editats per la revista «Catalunya»,Buenos Aires, juliol 1934, p. 32. Cita velada del vers 70 dePer il LXXVIII anniversario dalla proclamazione della Repubblicafrancese i reminiscències de Ça ira. Dins el mateix recull, res-sons del Carducci heroic i militar a la cloenda d’En el segonmil .lenari de Virgili (p. 28) i en l’oda A la grandesa Romana (p. 73),


363

364

365

- 119 -

una alcaica segons la modalitat de les de Poesies i Ritmes(reff. 298 i 300). Contrast carduccià entre la contemplaciód’un escenari en calma i l’evocació de la seva història bèl.licaa Girona heroica (p. 43).

MIQUEL FORTEZA, L’estació, dins Id., L’íntim recer, Palma, Im-premta Nova Balear, 1936, ara dins Id., Poemes i traduccions,pp. 137-139. Poc definides les connexions que han suggeritels crítics (primer de tots Miquel Ferrà al pròleg de L’íntimrecer, p. 7) entre aquest poema i Alla stazione. El tema tornaa ser tractat, dins el mateix recull, en el sonet Sóller-Exprés(Poemes i traduccions, p. 139), amb alguna possible reminis-cència, en aquest cas, d’A Satana, sobretot al segon quartet.

JOSÉ MARÍA PEMÁN, Himno de la Abundancia, dins Id., Poemade la Bestia y el Ángel, Saragossa, 1938, després dins Id., Poe-sía. Obras completas, Madrid, Escelicer, 1947, vol. I, pp. 1051-1052. Estrofa alcaica inicial segons el model carduccià; totseguit l’esquema es flexibilitza. Reminiscències d’A Satanai de Nell’annuale della fondazione di Roma. Vegeu també Hexá-metros en loor de los soldados de Navarra (pp. 1023-1025) i, foradel Poema de la Bestia y el Ángel, les estrofes saficoadòniquesContra los que hacen profesión y granjería de las letras, a les qualsarriben —especialment a la tercera— ressons de Preludio(pp. 728-729).

MIQUEL FERRÀ, L’alta remor dels pins... (s.d.) i Vela tesa (datatel 1945), dins Id., Poesies completes, pròleg de Joan Pons i Mar-quès, Barcelona, Editorial Selecta, 1962, pp. 81 i 164. Remi-niscències de Passa la nave mia, sola, tra il pianto... i de Visione.Vegeu també rastres de Visione a Sota els estels (1910), a la pri-mera secció de Jardí tancat (s.d.) i als versos 57-60 d’A Vall-


366

367

368

369

- 120 -

demossa en la canonització de sor Caterina Thomasa (1930), pp. 79-80, 107 i 141, respectivament.

MIQUEL DOLÇ, Mutilat, dins Id., Elegies de guerra, Palma deMallorca, Editorial Moll, 1991 [primera edició 1948], pp. 29-30. Cites velades d’Alla stazione, en possible intersecció ambIl bove, objecte d’un tractament antiidíl.lic i antisublimatori.

LLORENÇ RIBER, A Serena, dins Id., Obres completes, Barcelo-na, Editorial Selecta, vol. I, 1949, p. 161. Estereotips car-duccians a les darreres estrofes: la grandesa plàcida del’antiga Roma i l’accepció mètrica del terme «bàrbar».

GUILLEM COLOM, Oda a Pol .lèntia, 1954, dins Id., Antologia lí-rica, edició a cura de Miquel Gayà i Josep M. Llompart, Palmade Mallorca, Editorial Moll, 1984, pp. 207-210. Alcaica se-gons el model costailloberià. Imitació de les Horacianes ambels consegüents estereotips carduccians: idealització dels epi-sodis bèl.lics en funció de la grandesa i lluminositat històri-ca i del vitalisme guerrer; bateria lèxica relacionada ambl’aspror i, als versos 85-88, sense utilitzar explícitament elmot, accepció mètrica de «barbaro». Vegeu també En la mortdel poeta Mn. Costa i Llobera (1922), pp. 98-100. Dins la ma-teixa antologia, possibles reminiscències de Passa la nave mia,sola, tra il pianto... en Comiat (1940), p. 150.

MIQUEL DOLÇ, Balades, II, dins Id., Flama, Barcelona, ÓssaMenor, 1962, pp. 55-56. El sintagma «edat serena» del verssisè prové de Mattinata, potser en intersecció amb Visione.Vegeu també la dinàmica mitològica de Primavera (p. 27) id’Afrodita (pp. 33-34).


370

371

372

373

374

375

376

377

378

379

380

381

382

383

- 121 -

Cròniques periodístiques

Italia, dins Correo extranjero, «La Dinastía», 07/10/1899, p. 1.

De todas partes, «La Lucha», 30/05/1900, pp. 1-2.

IGNOTUS, Por esos mundos, «La Dinastía», 28/09/1901, p. 2.

Premis Nobel, «El Poble Català», 16/12/1905.

GIULIO D’ARCO, El sucesor de Carducci, dins Id., Carta de Roma,«La Lectura», 1906, primer quadrimestre, pp. 173-174.

En Carducci premiat, «El Poble Català», 13/11/1906.

El gran poeta italiano José Carducci, «Miau», 15/11/1906, p. 154.

Noves, «Joventut», 15/11/1906, pp. 733-734.

En honor de Carducci, «La Vanguardia», 26/11/1906, p. 4.

Honrando a un poeta italiano. El poeta Carducci, «La Publicidad»,27/11/1906, p. 1.

La reina y el poeta, «La Vanguardia», 30/11/1906, p. 8.

Premio a Carducci, «La Vanguardia», 09/12/1906, p. 8.

Homenaje al genio, «La Vanguardia», 27/12/1906, p. 9.

Notas extranjeras. Artísticas, «El Progreso», 04/02/1907, p. 1.


384

385

386

387

388

389

390

391

392

393

394

395

396

397

398

399

- 122 -

Enfermo grave, «La Tribuna», 14/02/1907, p. 3.

Barducci [sic] gravísimo, «Nuevo Diario de Badajoz»,15/02/1907, p. 1.

Carducci enfermo, «El Diluvio», 15/02/1907, edició del matí,p. 27.

Carducci enfermo, «La Vanguardia», 15/02/1907, p. 9.

Carducci malalt, «El Poble Català», 15/02/1907.

El poeta Carducci, «Heraldo de Alcoy», 15/02/1907, p. 4.

Enfermo grave, «El Progreso», 15/02/1907, p. 3.

Extranjero, «ABC», 15/02/1907, edició primera, p. 5.

La enfermedad de Carduccio [sic], «El Liberal», 15/02/1907, edi-ció del matí, p. 3, reproduït a l’edició del vespre, p. 2.

La salud de Carducci, «La Tribuna», 15/02/1907, p. 3.

Poeta gravísimo, «Heraldo de Zamora», 15/02/1907, p. 3.

Poeta malalt i En Carducci, «La Veu de Catalunya», 15/02/1907,edició del matí, p. 3.

De Roma, «El Diluvio», 15/02/1907, edició de la tarda, p. 7.

Carducci, «El Noticiero Universal», 15/02/1907, edició delvespre, p. 3.

Se agrava Carducci, «El Liberal», 15/02/1907, edició del ves-pre, p. 3, reproduït l’endemà 16/02/1907, edició del matí,p. 2.

Carducci, «Diario del Comercio», 16/02/1907, p. 3.


400

401

402

403

404

405

406

407

408

409

410

411

412

413

414

415

- 123 -

Carducci grave, «La Rioja», 16/02/1907, p. 2.

Carducci i La muerte de Carducci, «La Tribuna», 16/02/1907,p. 3.

Carducci moribundo, «La Vanguardia», 16/02/1907, p. 8.

BLASCO, El poeta ha muerto, «La Vanguardia», 16/02/1907,p. 8.

El poeta Carducci enfermo, «La Tarde», 16/02/1907, p. 3.

El poeta Carducci, «La Publicidad» (Granada), 16/02/1907,p. 3.

Estado de Carducci, «La Región Extremeña», 16/02/1907, p. 2.

Fallecimiento de Carducci, «Heraldo de Alcoy», 16/02/1907,p. 4.

Fallecimiento, «Heraldo de Zamora», 16/02/1907, p. 3.

GERARDO, Poeta enfermo, «Noticiero Granadino», 16/02/1907,p. 3.

La salut d’en Carducci, «El Poble Català», 16/02/1907.

O., Carducci agravado, «La Publicidad», 16/02/1907, edició delmatí, p. 3.

Poeta fallecido, «Nuevo Diario de Badajoz», 16/02/1907, p. 1.

La muerte de Carducci, «ABC», 16/02/1907, edició segona, p. 5.

Carducci, «El Diluvio», 16/02/1907, edició de la tarda, p. 7.

Muerte de Carducci, «El Diluvio», 16/02/1907, edició de latarda, p. 8.


416

417

418

419

420

421

422

423

424

425

426

427

428

429

- 124 -

París, sábado, 16 de febrero (2-20), «Diario de Barcelona»,16/02/1907, edició de la tarda, p. 2056.

La muerte de Carducci, «El Noticiero Universal», 16/02/1907,edició del vespre, p. 3.

Muerte de Carducci, «El Liberal», 16/02/1907, edició del ves-pre, p. 3, reproduït l’endemà 17/02/1907, p. 2.

Muerte de Carducci, «El Noticiero Universal», 16/02/1907,edició del vespre, p. 3.

O., La muerte de Carducci, «La Publicidad», 16/02/1907, edi-ció del vespre, p. 2.

De nuestro corresponsal especial, «ABC», 17/02/1907, edicióprimera, p. 4.

Josué Carducci, «La Publicidad», 17/02/1907, edició del matí,p. 1.

La muerte de Carducci, «El Diluvio», 17/02/1907, edició delmatí, p. 32.

La muerte del poeta, «La Vanguardia», 17/02/1907, p. 9.

Mort d’en Carducci i La mort d’en Carducci. Despulles disputades,«El Poble Català», 17/02/1907.

Muerte de Carducci, «Diario del Comercio», 17/02/1907, p. 3.

Muerte de Carducci, «La Rioja», 17/02/1907, p. 1.

Muerte de un poeta, «La Publicidad» (Granada), 17/02/1907,p. 3.

Noticias varias, «El Correo Catalán», 17/02/1907, p. 3.


430

431

432

433

434

435

436

437

438

439

440

441

442

443

- 125 -

O., La muerte de Carducci. El poeta Carducci. Pésame de Francia.En señal de luto. Monumento a Carducci, «La Publicidad»,17/02/1907, edició del matí, p. 5.

París, sábado, 16 de febrero (17-30), «Diario de Barcelona»,17/02/1907, p. 2104.

Poeta fallecido, «La Crónica Meridional», 17/02/1907, p. 3.

Regionales y generales, «Heraldo de Tarragona», 17/02/1907,p. 1.

En honor de Carducci, «La Vanguardia», 18/02/1907, p. 5.

La muerte de Carducci, «ABC», 18/02/1907, edició primera,p. 3.

La muerte de Carducci, «El Noticiero Universal», 18/02/1907,edició del matí, p. 3.

Los funerales de Carducci, «Diario del Comercio», 18/02/1907,p. 1.

Los funerales de Carducci, «El Correo Catalán», 18/02/1907, p. 2.

Los funerales de Carducci, «El Liberal», 18/02/1907, edició delmatí, p. 3, reproduït a l’edició del vespre, p. 2.

BLASCO, Los funerales de Carducci, «La Vanguardia», 19/02/1907,p. 8.

Correo extranjero, «La Cruz», 19/02/1907, p. 2.

El cadáver de Carducci, «La Vanguardia», 19/02/1907, p. 8.

El entierro de Carducci, «ABC», 19/02/1907, edició primera,p. 3.


444

445

446

447

448

449

450

451

452

453

454

455

456

457

- 126 -

Entierro de Carducci, «Heraldo de Zamora», 19/02/1907, p. 3.

Entierro del poeta Carducci, «La Voz de Menorca», 19/02/1907,p. 3.

Entierro, «La Región Extremeña», 19/02/1907, p. 2.

FABRA, El entierro de Carducci, «El Popular», 19/02/1907, p. 3.

París, lunes, 18 de febrero (19-40), «Diario de Barcelona»,19/02/1907, edició del matí, p. 2160.

Por Carducci, «La Rioja», 19/02/1907, p. 2.

Entierro de Carducci, «El Diluvio», 19/02/1907, edició de latarda, p. 8.

El entierro de Carducci, «El Liberal», 19/02/1907, edició delvespre, p. 3, reproduït l’endemà 20/02/1907, edició del matí,p. 3.

O., Entierro de Carducci, «La Publicidad», 19/02/1907, ediciódel vespre, p. 3, reproduït l’endemà 20/02/1907, edició delmatí, p. 2.

Entierro de Carducci, «La Crónica Meridional», 20/02/1907,p. 3.

Las obras de Carducci, «La Vanguardia», 20/02/1907, p. 8.

L’enterrament d’en Carducci, «El Poble Català», 20/02/1907.

MARTÍNEZ ALBACETE, El sepelio de Carducci, «El Noroeste»,20/02/1907, p. 4.

Telegramas, «El Vigía Católico de Ciudadela», 20/02/1907,p. 3.


458

459

460

461

462

463

464

465

466

467

468

469

470

471

- 127 -

La biblioteca de Carducci. No hay traslado, «El Diluvio»,20/02/1907, edició de la tarda, p. 7.

La biblioteca de Carducci, «El Liberal», 20/02/1907, edició delvespre, p. 3, reproduït l’endemà 21/02/1907, edició del matí,p. 2.

O., Carducci, «La Publicidad», 20/02/1907, edició del vespre,p. 2.

Carducci, «Nuevo Diario de Badajoz», 21/02/1907, p. 1.

De Italia, «El Catequista», 21/02/1907, p. 15 (p. 127 en lanumeració anual).

El Cantor de Satanás, «El Tradicionalista», 21/02/1907,p. 2.

El poeta Carducci, «Nuevo Mundo», 21/02/1907.

Luto por Carducci, «Diario del Comercio», 21/02/1907,p. 1.

Monumento a Carducci, «ABC», 21/02/1907, edició primera,p. 3.

Monumento a Carducci, «La Tribuna», 21/02/1907, p. 3.

Muerte de un poeta ilustre, «Miau», 21/02/1907, p. 183.

Museo Carducci, «La Vanguardia», 21/02/1907, p. 8.

O., Monumento a Carducci, «La Publicidad», 21/02/1907, edi-ció del matí, p. 3.

París, miércoles, 20 de febrero (21), «Diario de Barcelona»,21/02/1907, edició de la tarda, p. 2255.


472

473

474

475

476

477

478

479

480

481

482

483

484

485

- 128 -

Monumento a Carducci, «El Liberal», 21/02/1907, edició del ves-pre, p. 3, reproduït l’endemà 22/02/1907, edició del matí, p. 2.

Monumento a Carducci, «El Noticiero Universal», 21/02/1907,edició del vespre, p. 3.

Ecos telegráficos, «El Eco de Ciudadela», 22/02/1907, p. 3.

Els que se’n van i Ha mort el gran poeta italià Joseph Carducci,«L’Esquella de la Torratxa», 22/02/1907, pp. 138 i 141.

Monumento a Carducci, «Diario del Comercio», 22/02/1907,p. 3.

Monumento a Carducci, «El Diluvio», 22/02/1907, edició delmatí, p. 26.

Monumento a Carducci, «La Rioja», 22/02/1907, p. 2.

Monumento, «El Guadalete», 22/02/1907, p. 3.

Carducci, «La Tribuna», 23/02/1907, p. 3.

La muerte de Carducci, «El Noticiero Universal», 23/02/1907,edició del matí, p. 3.

O., Duelo por Carducci. En honor de Carducci. Coronas para Car-ducci, «La Publicidad», 23/02/1907, edició del matí, p. 3.

París, viernes, 22 de febrero (15-45), «Diario de Barcelona»,23/02/1907, edició del matí, p. 2328.

Por Carducci. Un rasgo, «El Progreso», 23/02/1907, p. 3.

Por la muerte de Carducci i El rasgo de una reina, «El Liberal»,23/02/1907, edició del matí, p. 3, reproduïts a l’edició delvespre, p. 4.


486

487

488

489

490

491

492

493

494

495

496

497

- 129 -

En la Cámara francesa. En honor de Carducci, «El Diluvio»,23/02/1907, edició de la tarda, p. 3.

Gorki a Carducci, «El Diluvio», 23/02/1907, edició de la tarda,pp. 7-8.

En honor a Carducci, «El Liberal», 23/02/1907, edició del ves-pre, p. 3, reproduït l’endemà 24/02/1907, p. 3.

(Noticias), «La Publicidad», 23/02/1907, edició del vespre,p. 2.

El entierro de Carducci, «ABC», 26/02/1907, p. 1.

Manifestación de duelo, «El Noticiero Universal», 27/02/1907,edició del matí, p. 1, secció En el Ayuntamiento.

Manifestación de duelo, «La Vanguardia», 27/02/1907, p. 2.

Otro «homenajito», «El Diluvio», 27/02/1907, edició del matí,p. 15, secció En el Ayuntamiento.

La muerte de Carducci, «El Liberal», 27/02/1907, edició delvespre, p. 3, reproduït l’endemà 28/02/1907, edició del matí,p. 2.

Giosuè Carducci, «Ilustració Catalana», 10/03/1907, p. 145.Fotografia que ocupa tota la pàgina (portada del número197 de la revista). Al suplement «Feminal», el 25/12/1910,Ada Negri hi va ser saludada com «el Carducci femení».

FABRA, Orden de Su Santidad, «El Popular», 17/03/1907,p. 2.

Fallecimientos, «Razón y Fe», gener-abril 1907, p. 398.


498

499

500

- 130 -

«El Poble Català», 17/05/1907, 19/07/1907, 01/05/1908:notícia de poesies de Carducci recitades als entreactes de lesfuncions teatrals pels actors de les companyies italianes.Vegeu també «L’Esquella de la Torratxa», 26/07/1907;«Nuevo Mundo», 03/06/1909, i Alfonso Reyes — PedroHenríquez Ureña, Correspondencia 1907-1914, edició a cura deJosé Luis Martínez, Mèxic D.F., Fondo de Cultura Econó-mica, 1986, p. 93 (carta de data 17/02/1908).

Monument a Carducci, «El Poble Català», 13/06/1909.

Amics de la Poesia, «La Veu de Catalunya», 22/01/1921, edi-ció del vespre, p. 8; 23/01/1921, edició del matí, p. 8;24/01/1921, edició del vespre, p. 6; 25/01/1921, edició delmatí, p. 8. Anunci i ressenya d’un recital de poemes dins elcicle d’activitats del grup Amics de la Poesia.


501

502

503

504

- 131 -

Transcripció de textos o versos en llengua original

Miscelánea, «Museo Balear», 15/06/1885, pp. 437-438. Texttranscrit: els tres dístics inicials de Cèrilo, tal com havien estatpublicats, per primera vegada, en Albo ricordo di floricultura,strenna di primavera del «Resto del Carlino», Bolonya, maig 1885.Breu presentació.

FRANCISCO DÍAZ PLAZA, Giosué Carducci (1836), dins Id., Cres-tomatía italiana, Barcelona, Imprenta de Pedro Ortega, 1893,pp. 248-252. Textos transcrits: Ballata dolorosa, Fantasia, Nellapiazza di San Petronio, Nevicata, Alla Regina d’Italia, Primo vere.Nota preliminar, biobibliogràfica i crítica, en castellà; notesexegètiques a peu de pàgina en castellà.

ALFREDO CALDERÓN, Religión y moral, «El Espejo», 24/11/1900.Cita els versos 23-24 d’A Satana tot fent una apologia de l’es-cola laica i de la llibertat religiosa.

Telegramas cambiados con motivo de la «Canzone» de D’Annunzio«In Morte di Giuseppe Verdi», «Revista Moderna», segona quin-zena d’abril del 1901, pp. 132-133. Transcripció en italià,sota les respectives fotografies, de telegrames intercanviatsels dies 2 i 4 de març del mateix any 1901 per Carducci iD’Annunzio.


505

506

507

508

509

510

511

512

513

- 132 -

«Pluma y Lápiz», 06/09/1903, p. 8. Text trancrit: In riva almare. A la mateixa revista, el dia 11/11/1905, a l’article sensesignar Pío X presenciando los ejercicios de los gimnastas en el Vati-cano, hi és citat el vers 118 d’Il canto dell’Amore (p. 11).

J[OSEP] PIN Y SOLER, Sonets d’uns y altres, Vilanova de la Gel-trú, Estampa de Joan Oliva y Milá, 1904. Text transcrit: Il bove.

«El Poble Català», 18/03/1905. Tot seguit de l’article d’Eu-geni d’Ors (ref. 57), és transcrit In riva al mare.

JUAN VALERA, Crítica Literaria (1901-1905). La poesía lírica yépica en la España del siglo XIX, Madrid, Imprenta Alemana,1912, després dins Id., Obras completas, vol. II, p. 1203. Trans-criu els versos 61-66 (darrera estrofa) d’Alla Rima.

«La Publicidad», 24/02/1907, edició del matí, p. 1. Repro-dueix un autògraf d’A Scandiano.

«El Poble Català», 25/02/1907. Textos transcrits: Primavereelleniche (I), Né mai levò sí neri occhi lucenti..., A Satana, Al sonet-to, A un poeta di montagna, A Diana Trivia, Versaglia.

FOSFOR [GABRIEL ALOMAR], Thermidor, «El Poble Català»,16/07/1909. Cita els versos 69-70 de Per il LXXVIII anniver-sario dalla proclamazione della Repubblica francese.

ADOLFO BONILLA Y SAN MARTÍN, Bibliográfica, «Ateneo»,gener-juny 1912, p. 63. Cita, descontextualitzant-la totalment,la tercera estrofa d’In una chiesa gotica.

LA DAME DE CŒUR, Crónicas de «La Dame de Cœur», «LaPluma», juny 1920, p. 31. Cita, amb un esperit frívol, els ver-sos 64-66 d’Alla Rima.


514

515

516

517

518

- 133 -

GABRIEL ALOMAR, La Revolución Francesa y la Rusa, dins Id.,La formación de sí mismo (El diálogo entre la Vida y los Libros),Madrid, Rafael Caro Raggio editor, 1920, p. 136. Cita els ver-sos 69-72 de Per il LXXVIII anniversario dalla proclamazione dellaRepubblica francese. Tot l’article és molt influït per aquestpoema i per Ça ira. Vegeu altres referències a Carducci dinsel mateix recull a pp. 27, 39, 152.

JOSEP M. LLOVERA, Cap a l’hexàmetre rítmic català, «La Parau-la Cristiana», gener-juny 1926, p. 510. Reprodueix els dosversos de Campanella que fan de lema al llibre II de les Odibarbare. Vegeu una altra referència a Carducci a p. 513, mo-tivada per una observació de Carles Riba relativa als hexà-metres del poeta italià.

JOAN PONS I MARQUÈS, Don Joan Alcover, «Bolletí de la So-cietat Arqueològica Luliana», 1926, pp. 17-20, després in-corporat, amb el títol Davant la mort del mestre, a Id., Críticaliterària, vol. I, pp. 136-137. Cita els versos 23-24 de la tra-ducció fragmentària titulada Da Friedr. Hölderlin.

FRANCESC DE B. MOLL (amb la col.laboració de MIQUELDOLÇ), Giosuè Carducci, dins Id., Tercer curso de italiano. Lettu-re scelte di geografia, storia e letteratura dell’Italia, Palma de Ma-llorca, Imprenta «Mn. Alcover», 1940, pp. 131-140. Textostranscrits: Il bove, Mattinata, La leggenda di Teodorico, JaufréRudel. Nota preliminar, biobibliogràfica i crítica, en italià;notes exegètiques a peu de pàgina en castellà.

BARTOLOMÉ FERRÁ, El archiduque errante Luis Salvador de Aus-tria, Barcelona, Montaner y Simón, 1948, pp. 39 i 179. Ver-sos transcrits: Alla Croce di Savoia, 105-108, i Ninna nanna di


519

- 134 -

Carlo V, 33-34. Una tercera cita (p. 39), procedent segonsFerrà d’Alla Croce di Savoia, no pertany a aquesta composicióni a cap altra de Carducci. Vegeu, a p. 66, l’explicació de lacoincidència entre el topònim mallorquí Miramar i el del cas-tell inspirador de l’oda homònima carducciana.

ISABEL GONZÁLEZ, Carducci, dins Id., Antología de la literaturaitaliana, Barcelona, Ariel, 1986, pp. 307-315. Textos trans-crits: Pianto antico, San Martino, Dinanzi alle terme di Caracalla,Nella piazza di San Petronio, Mezzogiorno alpino, Presso una Cer-tosa, un fragment de l’assaig A proposito di alcuni giudizi su Ales-sandro Manzoni i un fragment de carta. Presentació i notes encastellà.


520

521

522

523

524

525

- 135 -

Traduccions de textos de crítics italians o de països tercers

FRANÇOIS CARRY, Carducci, «Revista Moderna», juliol 1899,pp. 206-208.

F[ILIPPO] T[OMMASO] MARINETTI, El Movimiento Poético en Ita-lia, «El Nuevo Mercurio», gener 1907, fragment sobre Car-ducci a pp. 55-56. Article escrit expressament per a la revista.

KARL VOSSLER, Giosuè Carducci, dins Id., Historia de la litera-tura italiana, traducció de Manuel de Montoliu, Barcelona-Buenos Aires, Editorial Labor, 1925, pp. 140-141.

ETTORE STAMPINI, Le Odi barbare di G. Carducci e la metrica lati-na: studio comparativo, fragment traduït per J.M. Llovera, Dels rit-mes clàssics. I. Proemial, «La Veu de Catalunya», 03/09/1927, p. 5.

Carducci, «La Publicitat», 07/08/1935, p. 4. Traducció d’unllarg fragment d’una conferència-article d’Ugo Ojetti.

SANTIAGO PRAMPOLINI, Los últimos treinta años del siglo XIX:Carducci, dins Id., Historia universal de la literatura, vol. VII, tra-ducció de José Almoina, Carlos Esplá i José López Pérez,Buenos Aires, UTEHA Argentina, 19562 [1940], pp. 497-503. Fotografia a p. 475. Els traductors posen en castellà elsversos 1 d’Il sonetto, 21-22 de Roma i 13-14 d’Alla stazione.


526

527

528

529

530

531

- 136 -

MARIO PENNA, Carducci, dins Id., Historia de la literatura ita-liana, Madrid, Ediciones Atlas, 1944, pp. 279-289 i 324-325.

MARIO PENNA, Literatura italiana, dins Ciriaco Pérez Busta-mante (dir.), Historia de la literatura universal, Madrid, Edicio-nes Atlas, 1946, fragment sobre Carducci a pp. 538-539.

GIOVANNI PAPINI, Carducci, hombre, dins Id., Obras, vol. II,edició a cura de José Miguel Velloso, Madrid, Aguilar, 1957.

C[ARLO] CORDIÉ, entrada Memorias de la vida de Giosue Car-ducci [Giuseppe Chiarini, Memorie della vita di Giosue Carducci(1835-1907) raccolte da un amico], dins DD.AA., Bompiani. Dic-cionario literario de obras y personajes de todos los tiempos y de todoslos países, Barcelona, Hora, 19924 [1959], vol. VII, pp. 45-46.

M. DONÀ, entrada A las fuentes del Clitumno, dins DD.AA.,Bompiani. Diccionario literario de obras y personajes de todos los tiem-pos y de todos los países, vol. II, pp. 89-90.

D[ANIELE] MATTALÌA, entrades A la muerte de Giuseppe Ga-ribaldi [Per la morte di Giuseppe Garibaldi], Ante San Guido, ASatanás, Ça ira, Canción de Legnano (La) [Della «Canzone di Le-gnano»], Cenizas y pavesas [Ceneri e faville], Confesiones y bata-llas, Primeros versos [Primi versi], Desenvolvimiento de la literaturanacional (Del), Historia del «Día» [Storia del «Giorno»], Idilio enla «Maremma» [Idillio maremmano], Intermezzo, Juvenilia, Leviagravia, Odas bárbaras, Querella comunal [Faida di comune], Rimasnuevas, Rimas y ritmos, Yambos y épodos, dins DD.AA., Bom-piani. Diccionario literario de obras y personajes de todos los tiemposy de todos los países, vol. II, pp. 86-87, 255, 406-407, 752-753,799-780; vol. III, pp. 196, 410, 560, 909-910; vol. V, p. 786;vol. VI, pp. 105-106, 201-202, 406, 534; vol. VII, pp. 672-


532

533

534

535

- 137 -

674; vol. VIII, pp. 711-712; vol. IX, pp. 276-277, 278-279;vol. X, pp. 789-791. Nombroses cites de versos i —menyssovint— de fragments en prosa, traduïts i/o en llengua ori-ginal. Algunes entrades són acompanyades d’il.lustracions itotes són seguides d’un o de diversos breus judicis de críticsprestigiosos.

D[ANIELE] MATTALÌA, entrada Carducci, Giosue, dins DD.AA.,Bompiani. Diccionario de autores de todos los tiempos y de todos lospaíses, Barcelona, Hora, 19924 [1963], vol. I, pp. 471-473.

NATALINO SAPEGNO, Carducci, dins Id., Historia de la literatu-ra italiana [Disegno storico della letteratura italiana], traducció deJuan Petit, Barcelona, Editorial Labor, 1964, pp. 568-575.

MARIO FUBINI, Métrica y poesía, traducció de Milagros Ariz-mendi i María Hernández Esteban, Barcelona, Editorial Pla-neta, 1969, pp. 29-30, 50-51, 78n, 86-87, 93, 98-99, 108,141-142, 338, 378, 382. Cita versos de Della «Canzone di Le-gnano», p. 29; Avanti! Avanti!, p. 50; Alla Rima, pp. 86-87, iNella piazza di San Petronio, p. 98. Són transcrits en italià i tra-duïts al castellà. Per als de Della «Canzone di Legnano» les tra-ductores recorren a Amando Lázaro Ros (ref. 257); els altresels tradueixen elles en prosa. També tradueixen —tot i queel tenien a disposició en el volum de Lázaro Ros— el dar-rer paràgraf del capítol I de l’assaig Dello svolgimento dell’odein Italia (pp. 141-142).

F[URIO] FELCINI, entrada Epistolario de Carducci, dins DD.AA.,Bompiani. Diccionario literario. Apéndice de obras 1959-1977,vol. XII, Barcelona, Hora, 19922 [1978], pp. 421-424. Hi sóntraduïts fragments de l’epistolari. Vegeu, al mateix volum, en-


536

- 138 -

trades relatives a assaigs de diversos crítics italians sobre Car-ducci a pp. 643-644, 555-556, 144 i 144-145.

GIUSEPPE PETRONIO, Giosuè Carducci, dins Id., Historia de laliteratura italiana, traducció de Manuel Carrera i María de lasNieves Muñiz, Madrid, Cátedra, 1990, pp. 759-766. Algunescites de versos, traduïts i en llengua original.


Il bove: traduccions


Il bove

T’amo, o pio bove; e mite un sentimentodi vigore e di pace al cor m’infondi,o che solenne come un monumentotu guardi i campi liberi e fecondi,

o che al giogo inchinandoti contentol’agil opra de l’uom grave secondi:ei t’esorta e ti punge, e tu co ’l lentogiro de’ pazïenti occhi rispondi.

Da la larga narice umida e nerafuma il tuo spirto, e come un inno lietoil mugghio nel sereno aer si perde;

e del grave occhio glauco entro l’austeradolcezza si rispecchia ampio e quïetoil divino del pian silenzio verde.

[Rime nuove, II, IX]

- 141 -


- 142 -

El buey

Te amo ¡piadoso buey! porque me infundasdel vigor y la paz el sentimiento.Tú dominas, cual grave monumento,en las praderas libres y fecundas.

Ágil, del hombre la labor secundas,bajo el yugo inclinándote contento;tú respondes al dardo, en giro lento,con miradas pacientes y profundas.

Cual himno blando, tu tenaz mugido,magnífica expansión de tu dulzura,piérdese en el espacio indefinido.

Ancha respira tu nariz oscura,y cópiase en tu ojo humedecidola verde soledad de la llanura.

[JOSÉ DE SILES, ref. 210]


- 143 -

El buey

Ora, manso animal, inmóvil mirascual fijo bloque, el campo floreciente;ora al pesado yugo das la frentey a la labor del hombre fiel conspiras.

Él te aguija, él te punza, y tú a sus iras,los ojos revolviendo mansamente,respondes en silencio. ¡Oh buey paciente!Paz a un tiempo y vigor al alma inspiras.

Tu ancha negra nariz húmido alientoexhala; tu mugir ondeando lentoen los serenos ámbitos se pierde;

y en el glauco cristal de tu pupila,grave y dulce, refléjase tranquilala muda soledad del campo verde.

[MIGUEL ANTONIO CARO, ref. 211]


5

10

- 144 -

El buey

Te amo, benigno buey; de un sentimientode vigor y de paz mi alma circundas,ora si ves, solemne monumento,los liberales campos que fecundas;

ora, al yugo inclinándote contento,si, grave, al hombre en su labor secundas;él te exhorta, te aguija, y vuelves lentoy de paciencia tu mirada inundas.

De tu ancha nariz, húmeda y negra,sale en humo tu aliento; himno que alegraes tu mugido que en lo azul se pierde;

y de tu ojo glauco entre la austeradulzura, se retrata, amplia y severa,la divina quietud del campo verde.

[ENRIQUE FERNÁNDEZ GRANADOS, ref. 220, transcrivim de ref. 115; en aparat, variants de la versió publicada el 1898]

5 ora,] ora 6 si, grave, al hombre en su labor secundas;] si la ágil obra del gañán

secundas: 8 mirada] morada [probable errata]10 sale en humo] se evapora 11 pierde;] pierde. 12 tu ojo glauco entre] tus ojos glaucos en 13 dulzura,] dulzura


El bou

Jo t’am, bou pietós; i un sentimentde vigor i de pau al cor deixondes,tant si solemne com un monumentles planes mires lliures i fecondes,

com si ajupint-te al jou, quiet i contentl’obra de l’home amb gravetat secondes;ell t’agullona i crida, i tu amb el lentgirar contestes de tes nines fondes.

Per tos narius humits, en gris fumeras’exhala el teu alè, i com cant suauper l’aire quiet el teu bramul se perd,

i del teu ull pregon dins l’austeradolcesa es reflecteix, estès en pau,de la plana el diví silenci verd.

[MANUEL DE MONTOLIU, ref. 272]

- 145 -


- 146 -

El buey

Te amo, buey, pues, dulce, un sentimientode vigor y de paz al pecho infundescuando, solemne como un monumento,miras los campos libres y fecundos;

o si al yugo inclinándote contento,al hombre en sus labores le secundas;él te punza y te exhorta, y tú, con lentogiro de los pacientes ojos, le respondes.

De la ancha nariz, húmeda y negra,brota tu aliento, y, como un himno grato,el vaho en el sereno aire se pierde.

Y del grave ojo glauco, entre la austeradulzura, se refleja, amplia y quieta,la divina del campo quietud verde.

[CONSTANCIO BERNALDO DE QUIRÓS, ref. 234]


- 147 -

El buey

¡Oh buey, te admiro! Un dulce sentimientode salud y de paz, en mí derramas,ya te mire, del alba entre las granas,solemne cual un vivo monumento;

o cuando doblegándote contento,secundas grave, bajo el sol de llamas,los esfuerzos del hombre, y los proclamasen tu mirar cansado y soñoliento.

De tu negra nariz humedecidaexhálase la esencia de tu vidacon tu mugir alegre y sonoroso;

y de tus ojos la dulzura austerarefleja, glauca, la feraz pradera,sumida de la tarde en el reposo.

[DARÍO HERRERA, ref. 252]


- 148 -

El buey

Te amo, pío buey, que, manso, un sentimientonos das de paz y de labor profundas,cuando solemne tú, cual monumentomiras campiñas libres y fecundas.

Bajo el yugo inclinándote contentola obra del hombre, grave, ágil secundas;él te incita y te pincha, y tú con lentomirar paciente, al amo en luz inundas.

De tu ancha nariz húmeda y fierahumea tu alma; cual tranquilo canto,el mugido en sereno aire se pierde;

y en el fondo del ojo glauco, austeradulzura se retrata con encanto:el silencio ideal del llano verde.

[HERMENEGILDO GINER DE LOS RÍOS, ref. 241]


- 149 -

El bou

Jo t’am ¡oh bou! i afable sentimentde vigor i de calma al cor m’infonssi amb gest solemne com un monumentels camps esguardes lliures i feconds.

I si del jou esdevenint contenten domini dels homes te confons,t’agullonen, te guien... Dolç i lentels correspons amb ton mirar pregon.

Del llarg narí humitejant i negre,l’esprit te fuma, com un himne alegreel bruel teu en l’aire tebi es perd.

I d’aquest ton ull blau aqueixa austeradolcesa com reflecta matineradels camps immensos el silenci verd.

[AGNA CANALIAS, ref. 278]


- 150 -

El buey

Te amo, buey pío; en manso sentimiento de paz y de vigor mi pecho inundas,ya si, solemne como un monumento miras las tierras libres y fecundas,

ya si al yugo inclinándote contentola ágil obra del hombre, fiel secundas: él te exhorta y te punge y con el lentogirar de tu mirada le circundas.

Por el ancha nariz, húmeda y negra tu alma se exhala, y tu mugido alegralos campos y en el aire azul se pierde;

y de los ojos glaucos en la gratadulzura, amplia y tranquila se retratala del llano divina quietud verde.

[FERNANDO MARISTANY, ref. 247]


- 151 -

El bou

T’estim, o bou sagrat; d’un sentimentde vigor i de pau el cor m’innondes,tant si solemne com un monumentesguardes els camps lliures i els fecondes,

com si inclinant-te sota el jou, contentl’àgil obra de l’home greu secondes:ell t’exhorta i te fibla, i tu amb el lentgirar respons de tes mirades fondes.

Dins de l’ampla narina humida i foscaton alè fuma; i com himne joiós el teu bruel dins l’aire serè es perd.

I dels graves ulls verds a dins la toscadolcesa s’emmiralla ample i calmósde la plana el diví silenci verd.

[GUILLEM COLOM, ref. 279]


- 152 -

El bou

T’estim, bou pietós; un sentimentde vigor i de pau m’infons al cor,tant si, solemne com un monument,mires damunt els camps les garbes d’or,

com si inclinant-te sota el jou, content,l’àgil treball de l’home aides, feixuc.Quan et puny o t’incita, tu amb el lentgirar dels ulls respons, dolç i poruc.

Surt el teu esperit dins la fumerahumida que ix del nas, i, sossegat,solca el bruel la quietud llunyana.

I en ton ull blau, dins la dolçor austera,s’emmiralla, solemne i reposat,el verd diví silenci de la plana.

[MIQUEL FORTEZA, ref. 280,versió publicada el 1935]


- 153 -

El buey

¡Piadoso buey! Al verte mi corazón se llenade un grato sentimiento de paz y de ternura,y te amo cuando miras inmóvil la llanuraque debe a tus vigores ser más fecunda y buena.

Bajo el pesado yugo tú no sientes la penay así ayudas al hombre que tu paso apresura,y a su voz y a su hierro contesta la dulzuradoliente con que gira tu mirada serena.

De tu ancha nariz brota como un vaho tu alientoy tu afable mugido lentamente en el vientovibrando como un salmo de alegría, se pierde...

Y en su austera dulzura, tus dos verdes pupilasreflejan cual si fuesen dos lagunas tranquilas,el divino silencio de la llanura verde.

[CARLOS LÓPEZ NARVÁEZ, ref. 249]


- 154 -

El bou

T’estimo, oh bou; i, amb amor pacientde vigor i de pau, el cor dominesquan tu, solemne com un monument,als camps lliures, fecunds, gires les nines.

Sota el jou ajupint el coll content,l’àgil obra de l’hom, greu, conjumines.Ell t’incita i et fibla, i tu, amb el lentmirar manyac, a ta raó el fascines.

Del morro bru i humit, tal com fumera,ton esperit s’exhala, i com un himneel teu mugit en l’aire serè es perd.

I, de ton greu ull glauc dintre l’austeradolcesa, s’emmiralla, ample i benigne, el divinal, del pla, silenci verd.

[JOAN MALAGARRIGA, ref. 285]


- 155 -

El buey

Oh manso buey: al alma emocionada,de paz infundes noble sentimientocuando miras, cual fijo monumento,la fecunda llanura dilatada.

Bajo el yugo la frente doblegada,del hombre ayudas la labor contento,y si te punza el aguijón, con lentogirar responde airosa tu mirada.

En tu húmeda nariz ancha y sombríahumea el vaho, y como un himno al díatu mugido en el ámbito se pierde;

y de tu ojo glauco en la dulzura,amplio y quieto, le copia con luz puradel llano el ideal silencio verde.

[ISMAEL ENRIQUE ARCINIEGAS, ref. 258]


- 156 -

El buey

Te amo, buey manso; un gran sentimientode paz y de vigor mi pecho inundasi tú, solemne como un monumento,labras la tierra próspera y fecunda,

o si al yugo inclinándote muy lentola obra del hombre tu labor secunda,cuando él te punza o hiere cruel y cruentoy le muestras tu alma grave y profunda.

Por la negra nariz, húmeda y ancha,tu aliento exhalas que, libre, se ensanchaen el mugido alegre que se pierde.

Y de los claros ojos en la gratadulzura, amplia y severa, se retratadel quieto llano el gran silencio verde.

[HÉCTOR F. MIRI, ref. 253, transcrivim de ref. 115]


- 157 -

[El Buey]

Te amo, oh pío buey; y manso, me infundes en el corazón un sen-timiento de vigor y de paz, ya si miras —solemne como un mo-numento— los campos libres y fecundos,

o ya si, inclinándote contento bajo el yugo, secundas —grave— laágil obra del hombre: él te exhorta y te punza, y tú respondes conel lento girar de tus pacientes ojos.

Tu «espíritu» (o tu aliento o vaho) humea de la ancha nariz, húme-da y negra; y tu mugido, como un himno alegre, piérdese en el airesereno;

y dentro de la austera dulzura del grave ojo glauco (o verdemar,verde-claro), se espejea, amplio y quieto, el divino silencio verdedel llano.

[ALFONSO MÉNDEZ PLANCARTE, ref. 115]


- 158 -

[El Buey]

Te amo, oh pío buey; y manso, un sentimientode vigor y de paz viertes en mi alma,ya si, solemne como un monumento,libres campos fecundos ves en calma,

o si, al yugo inclinándote contento,al hombre en su ágil obra ayudas grave,y él te exhorta y te punza, y con su lentogiro, responde tu mirada suave.

De la húmeda nariz, ancha y obscura,humea el vaho; ledo tu mugidocomo un himno, al sereno aire se pierde;

y del grave ojo glauco en la dulzuraaustera, quieto cópiase, extendido,el divino del plan silencio verde.



- 159 -

[El Buey]

Te amo, pío buey; y en manso sentimientode fuerza y paz el corazón me inundas,si ora, solemne como un monumento,miras las glebas libres y fecundas,

ora, al yugo inclinándote contento,grave, la obra del hombre ágil secundas,y a su aguijón responde el giro lentode tus pacientes miradas profundas.

De tu ancha nariz, húmeda y negra,humea tu alentar; himno que alegra,tu mugido en el quieto aire se pierde;

y del grave ojo glauco, la dulzuraaustera, amplio y sereno copia, pura,el divino del plan silencio verde.



- 160 -

[El Buey]

Te amo, pío buey; y en suave sentimiento,vigor y paz al corazón me inspiras,ya si, solemne como un monumento,los campos libres y fecundos miras,

o si, al yugo inclinándote contento,grave, a la obra del hombre ágil, conspiras,y a él, cuando te exhorta y punza, lentopacientes ojos, respondiendo, giras.

La ancha nariz, húmeda y negra, humeatu espíritu; y como un alegre salmo,tu mugido, al sereno aire se pierde;

y del grave ojo glauco, se espejeaen la austera dulzura, enorme y calmo,el divino del plan silencio verde.



- 161 -

El buey

Te amo, piadoso buey. Un sentimientode fuerza y paz el corazón me llena,ya te mire —solemne monumentodel agro enorme— en libertad serena;

o hacia el yugo inclinándote contentocolabores del hombre en la faena.Él te grita, te punza... Apenas, lento,giras los ojos sin mostrar tu pena.

De la negra nariz ancha y mojada,sube en humo tu ser... Largo mugidocomo un himno en los ámbitos se pierde.

Y en la austera quietud de tu miradase copia con amor, amplio y florido,de las sabanas el silencio verde...

[NICOLÁS BAYONA POSADA, ref. 258]


- 162 -

El bou

T’estim, bou pietós, i un sentimentde vigor i de pau al cor m’infons,tant si, solemne com un monument,mires els amples camps lliberts, feconds,

com si t’inclines sota el jou contenti l’home ajudes al treball, feixuc.Si te puny o t’incita, tu amb el lentgirar dels ulls respons, dolç i poruc.

S’exhala l’esperit dins la fumeraque humida et surt del nas. L’himne pausatdel llarg bramul es perd en l’aire clar.

I en ton ull blau, dins la dolçor austera,s’emmiralla, solemne i reposat,el divinal silenci verd del pla.

[MIQUEL FORTEZA, ref. 280, versió publicada el 1960]


- 163 -

El buey

Te amo, buey pío; y suave un sentimientode vigor y de paz al pecho infundescuando solemne como un monumentomiras los campos libres y fecundos,

o si al yugo inclinándote contentograve ayudas la viva obra del hombre:él te anima y te punza y tú con lentogirar de ojos pacientes le respondes.

Por las narices húmedas y negrashumea tu aliento y como un himno alegreel mugido en el calmo aire se pierde,

y del grave mirar glauco en la austeradulzura va espejando largo y quietosu silencio divino el campo verde.

[HORACIO ARMANI, ref. 262]


- 164 -

El buey

Buey pío, te amo; y blando un sentimientode vigor y de paz mi alma inundacuando solemne cual un monumentocontemplas la extensión libre y fecunda;

o cuando el yugo inclínaste contentopues la del hombre tu labor secunday él te exhorta y te aguija, y tú con lentogirar de ojos arrastras la coyunda.

Por tu ancha nariz, húmeda y fierahumea tu alma en tanto tu himno suavetu mugido en el dulce azul se pierde…

Mientras que en tu ojo, glauco con la austeradulcedumbre, del campo quieto y grave,se espeja de divinal silencio verde.

[Traductor no identificat, ref. 266]


Il bove: imitacions i variacions


- 167 -

El arco de Santa María de Burgos

XI

Eternamente infúndeme¡querido monumento!las fruiciones íntimasde místico contentocon que asombrado el ánimoresponde a tu virtud;virtud que las imágenesdel arte fertiliza,y la materia inánimeasume y diviniza,y lleva a nuestro espírituperpetua juventud!

[JUAN LUIS ESTELRICH, ref. 317]


- 168 -

El relincho

Sobre finas columnas asentado,redondo el cuerpo, la cerviz caída,con lento mosquear, la no floridahierba escarchada aún bruza en el prado.

De repente, con cuello levantado,para y explora, la una oreja erguida;y la abierta nariz humedecidadirige al tintineo que ha sonado.

Fija sus ojos del tañido cierto:y en temblor que le oprime los ijareslanza al aire el caballo su concierto

en que se mezclan notas singularesde rumores bravíos del desiertoy clangor de cornetas militares.

[JUAN LUIS ESTELRICH, ref. 319]


- 169 -

El buey

Uncido a la carreta, va el buey grave y austero;y su ojo reproduce no el campo verde, comolo vio Carducci, sino la inmensidad de plomodel lago que finge una gran lámina de acero.

La arena de la playa le sirve de sendero,y el sol, que está en lo alto del infinito domo,unta sus resplandores en el sedeño lomoy clava su aureola sobre el testuz severo.

El animal camina con majestad estoica,y ante la fuerza plástica de su figura heroica,despiértase un recuerdo clásicamente ambiguo;

que, a las evocaciones, es el buey melancólico,en la hoja de papirus hexámetro bucólico,y en el frontón del templo bajorrelieve antiguo.

[LUIS G. URBINA, ref. 292]


- 170 -

Olivar, olivar...

Olivar, olivar de crinera desfeta,auster, meditatiu i humil com un asceta,tu fores qui emparares ma joventut errantsota la pau divina de ton ramatge sant.

En ton si me prengueres, curós com un vell avi,tot donant-me l’eixuta besada del teu llavi;bressares-me en tos braços amb paternal anhel,mostrant-me els primers nius i el primer tros de cel.

I em nodrires de pau, de força i d’alegria,innondant-me de llum serena de migdia...Tu mon front coronares amb tes brostes d’argenti ungires d’oli verge mon cap adolescent!

Oliva, olivar de mon renaixement...!

[GUILLEM COLOM, ref. 346]


- 171 -

La llama

Inalterable, por la tierra avaradel altiplano, ostenta la mesurade su indolente paso y su aposturala sobria compañera del aymara.

Parece, cuando lánguida se paray mira la aridez de la llanura,que en sus grandes pupilas la amarguradel erial horizonte se estancara.

O erguida la cerviz al sol que muerey de hinojos oyendo el misererepavoroso del viento de la puna,

espera que del ara de la nieveel sacerdote inmaterial elevela eucarística forma de la luna.

[GREGORIO REYNOLDS, ref. 347, transcrivim de ref. 185]


- 172 -

Guitarra

Habrá un silencio verdetodo hecho de guitarras destrenzadas

La guitarra es un pozo con viento en vez de agua

[GERARDO DIEGO, ref. 352]


- 173 -

Gerro de marbre vell...

Gerro de marbre vell! T’abandonaren,i ara només les heures i la molsapoden copsar l’aigua que el cel t’envia.En dies ja llunyans i fabulososeres un devessall de flors xamoses,orgia de colors i de fragàncies.En els teus flancs va cisellâ un artífexuna història d’amor. En el teu sòcolgravà el nom d’una dea venturosa.Gerro de marbre vell, jo t’am. Relíquiade tu mateix, amb tot l’orgull et dreces,i buit i mutilat encar t’aguantes.

[ALFONS MASERAS, ref. 354, vv. 1-12]


- 174 -

El buey

Tu grandura se aploma con sencillez de monte.Tu paso es remansado, profundo, fértil comoun río en la llanura. La paz del horizontedel campo se echa en tu ojo. Manso como una encina,a los pájaros cedes, para rama, tu lomo. Lames tu mansedumbre, suave como la malva.Tu morro humea al alba, igual que una cocina.Y oyes como una misa los rumores del alba...

Rumiando, de rodillas sobre las hierbas o entrelos pastos, quizá rezas tu amor sacerdotal:Ave, tierra, llena eres de gracia virginaly maternal. Benditos los frutos de tu vientre.

Por tu rastro que tiene forma de corazón;por tus cuernos, par de hoces a tu testa amarradoen seña; por el yugo, la cruz de tu pasiónfecunda; por el santo madero del arado;por la reja que brilla sin mancha en su faena,y por la harina blanca y la gleba morena,y por el pan del rico y el pan del indigente,¡oh, esposo de la tierra!, por lo puro de todalabor con la que honramos y nos honramos, mi odate corone de espigas y de olivo la frente.

[LUIS L. FRANCO, ref. 356]


- 175 -

El maestro Ramón

Maestro, le decimos, y esto es simple de ver:de la destreza honrada este hombre hizo mujer.Siembra o poda como otros rezan a Dios. Su viñaes como su hija. Dice: «La viña es una niña.»Es, con sus manos rudas, carpintero cumplido.Entre talabarteros no es mal talabartero.

Trabaja el hierro y dice: «Bah, yo no soy herrero.»Y hace una casa como un hornero su nido.Se ayuda y ayuda a otros, y su pecho se aclara.«Lava un mano la otra: las dos lavan la cara.»Sobrio, bebe su vino, sonriendo a algún muchacho:«El vino es para todos menos para el borracho.»

Sobrio es también su sueño. Silba de mañanitaen su trabajo, alegre según manda la ley.No va a misa, no reza, mas la dulzura habitaen su corazón como en el ojo del buey.

Más que en ninguna me hallo en tu amistad. Venga, hermano,a mi mano que se alza sólo en el arte fútil(aún vibra del último verso escrito), esa manosucia, callosa y fértil en toda labor útil.

[LUIS L. FRANCO, ref. 356]


- 176 -

Casa con tejado rojo...

Veo a los hombres que se pasean como árboles.Marc., VIII-24

Casa con tejado rojoa la que abraza la yedra,el humo como el alientode algún manso buey se eleva.

Pace junto a la estacadaun borrico y no de fuerza,la carretera a lo lejoshuele a petróleo que apesta.

En el silencio del verdese oye las horas que llegancon su paso de palomasmarchando sobre la tierra.

Las raíces de los árbolescon agua del cielo sueñan,y como árboles los hombrespor el campo se pasean.

17-III-28

[MIGUEL DE UNAMUNO, ref. 357]


- 177 -

Azul

Una luz azuladapor el llano y los árboles se extiende.

Va al redil la vacada,y una estrella, entre nubes asomada,con un fulgor azul radiosa esplende.

De un sonrosado esmaltese ve la cima del poniente orlada,y del sol la postrera llamaradahace que el cielo más azul resalte.

La tarde, azul... Y entre el azul risueñodel campo y de la altura,

flotar parece languidez de ensueñoen el silencio azul de la llanura.

[ISMAEL ENRIQUE ARCINIEGAS, ref. 359]


- 178 -

Verdes

Verde gama inmensa pinta el paisaje:dulce y niña luz destellan los céspedes;grave y hosca sepia oxida los troncos;tiernas hojas lucen viva esmeralda;fronda opaca adensa jades umbríos;treme, glaucamente clara, la alberca,y áureamente verde fulge el ocaso;verde plata antigua irradia la luna...Verde, enorme y verde, el verde silencio.



- 179 -

Il pio bove

On sou, garlandes de la festaque no veniu a honorar el purintercolumni de la testaque obre les banyes en l’atzur?

A l’hora roja de la postaquan els arbres són molls de sang,jo et veig, immòbil, a la costa,com un bell marbre antic, tot blanc.

[VICENÇ SOLÉ DE SOJO, ref. 307]


Il bove: articles


- 183 -

El buey, piadoso

A Paco Maldonado

Esta mañana, al levantarme, he querido solazar el espíritu con unexquisito manjar... Y he cogido de la mesilla las Poesie de Carducci,y recitado en voz baja su estupendo soneto al buey,

Io t’amo, pio bove,

con aquel maravilloso final, digno de la musicalidad del Dante —elde Beatriz— o de Petrarca —el de Laura— o del divino Tasso—el enamorado sin esperanza de la dulce duquesita de Ferrara:

del divino del pian silenzio verde.

¡Qué simpático es el buey, amigo! A Josué Carducci, el poeta li-beral —liberal porque era poeta y poeta porque era liberal—, a JosuéCarducci le entusiasmaba sinceramente. El buey es un místico. Hin-cha el espíritu del poeta de un manso sentimiento de paz; de paz yde vigor. Secunda con orgullo la obra inteligente del hombre. Se in-clina con alegría al pesado yugo. ¡Dulce, piadoso buey! Si le picancon la ahijada, no protesta. Al contrario, circunda al hombre —sucompañero— con una honda mirada de suprema piedad. Y exhalasu espíritu, vierte su alma el buey, querido Paco, por su nariz húmeday negra y ancha. «Y su mugido —nada trágico—canta el poeta deLa Reina Margarita— alegra los campos, perdiéndose en el aire azul.»

De sus ojos, no hablemos. No son lascivos. No son líricos. Nosabrían cantarlos ni el «Caballero Audaz», ni Villaespesa. ¡Dulce,


- 184 -

piadoso buey amigo! Sus ojos glaucos retratan el divino silencioverde de la llanura, en su azulez dulce, ancha y tranquila.

Yo no sé por qué llamamos bueyes a ciertos eruditos, a ciertosacadémicos, a ciertos maridos complacientes. No tienen de seme-jante con el piadoso buey más que su fácil inclinación al yugo.

Mientras escribo, en el Casino de Huesca, una mañana lluviosade domingo, oyendo cómo doblan a muerto las campanas de laColegiata —tan aragonesa, barroca y oscense— de San Lorenzo,contemplo a un buey que trabaja la tierra. Está dialogando en vozbaja con un gañán. Y yo, que entiendo, por la costumbre de tra-tarlos, el lenguaje de los bueyes, te aseguro, Paco amigo, que sequeja de que le comparemos a ciertos hombres. Él no cree —te loaseguro yo— merecer esa injusticia. Y se encara con la línea azuldel Pirineo cercano y labra los panes que hemos de comer, en pazy con alegría, los que jamás le comparamos a ciertos seres, que noson semejantes a él —¡qué más quisieran!— ni semejantes tampo-co a nosotros, a ti, a mí y a nuestros amigos, Paco amigo y dilecto«sobrinico».

Huesca, abril 1926.

[JOSÉ SÁNCHEZ ROJAS, ref. 107]


- 185 -

La magia del «divino silencio verde»

La mayor gracia lírica de Il Bove de Carducci que hemos venido ase-diando, fulge, sin duda, en ese «rayo verde» de su final:

el divino del plan silencio verde;

pero observamos ya cómo los más de sus traductores lo han trai-cionado —o por dificultad para captarlo en su verso, o por algúntemor a tamaña audacia—, cambiándolo en un triste «campoverde», inocuo y vulgar. No estará, pues, de más, un pequeño ex-cursus en torno a la muy sana legitimidad psicológica y a la exce-lencia y alcurnia estéticas de dicho «silencio verde», aún hoy mismocapaz de espeluznar a gentes que se creen de «criterio clásico».

[...]

Hasta ayer, por lo menos, solía así «razonar» el gordo sentidocomún de muy serios dómines: —«El silencio evidentemente no esverde, ni de otro ningún color. ¡Extravíos decadentes, de engañifa o lo-cura calificada!»... Y de nada valía que eso fuera hermoso —tan so-berbia y sinceramente hermoso— para cuantos tenían alma vibrátila la poesía y no estaban cegados por una formación —deforma-dora— que, por resabios pseudo-clasicistas a la Boileau, queríaaplicar al Arte un aquí absurdo «racionalismo».

[...]


- 186 -

El campo estaba, a un tiempo, no sólo verde, sino divinamentesilencioso. El «divino silencio del campo», en vez del «campo divi-namente silencioso», es aquella mismísima sinécdoque de lo abs-tracto por lo concreto; y el aplicar a ese «silencio» el «verde»,proprio del mismo campo, fue sólo un nuevo caso —preciosa-mente nuevo, sin duda alguna— de la añeja y clásica «enálage», muybien analizada y catalogada desde hace siglos.

[...]

En el verde silencio, pues, [...] no hubo, realmente, sino la inex-hausta vitalidad de aquellos eternos «Tropos»: módulos de la máselemental «asociación de ideas» o «enlace de las impresiones», y di-námicos órganos de renovación verbal. Sólo que en nuestras letras,hacía tiempo, venían predominando las frases hechas, los giros pre-acuñados, los «clichés» inmutables; y cuando los poetas —ya losdel Modernismo— reasumieron su espléndido derecho a la crea-ción formal cuotidiana, aquello pareció cosa inaudita, como lo eraen aquel momento.

Innegable, además, que estas «coloraciones» de lo invisible —pormeros «tropos»—, daban más fácil pie a las mofas prosaicas por suposible nexo con los fenómenos —más o menos normales o anor-males— de la «audición coloreada» y las demás análogas «sineste-sias», que tanto ruido alzaban por entonces entre los estudiosos o«dilettanti» de la Psicología experimental y la Neurología.

[...]

Don Rafael Delgado, efectivamente, en sus Lecciones de Literatura(I, Jalapa, 1904), estudia, sí, el «Color» entre las «Cualidades parti-culares del Estilo», y hasta principia asentando: «Dígase lo que sequiera, y sin caer en la exageración de ciertas escuelas (Modernis-


- 187 -

ta y Decadentista) que actualmente exaltan este punto hasta llegaral extravío, es preciso confesar que existe clarísima relación entretodos los fenómenos que hieren nuestros sentidos. Por eso al tra-tar de música se habla de ‘claroscuro’, y al tratar de pintura sehabla de ‘tonos’...», los cuales, a su vez, «son ‘ásperos’ o ‘suaves’,y hasta ‘calientes’ o ‘fríos’...» (p. 54). Pero allí mismo añade, anuestro propósito: «Hay que decir que se ha abusado mucho deestas relaciones.»

[...]

Nada, pues, sino «abuso» y «extravío», con su infaltable rociadaa «las escuelas modernista y decadentista»... Sólo que, si en tal hora—y muy justamente— eso lucía cual sello del Modernismo, no me-nuda sorpresa habría causado a Don Rafael —que largamente ex-ponía los «tropos» y otras «figuras» (pp. 94-151)—, advertir queésas no eran, al fin y al cabo, sino viejas «sinécdoques», o «enálages»,o «metáforas», muy venerablemente defendibles con Homero yVirgilio y Persio, o con Hojeda y Balbuena, o con Quevedo, Cal-derón y Sor Juana...

***Mas todavía aquel prócer novelador de La Calandria, Angelina y

Cuentos y Notas, distinguido poeta neoclásico y manzoniano, y aca-démico preceptista, nos guarda otro pasaje curiosísimo, que enfocade propósito nuestro asunto, cuando en otro apartado de sus mismasLecciones cita concretamente el verso terminal de El Buey carducciano:

«il divino del pian silenzio verde»,

por supuesto que reprobándolo. Pero a éste, lo que le halla repro-chable no es el silenzio verde (que, muy curiosamente, ni parece habersospechado), sino el imaginario hipérbaton que tendría si el últi-mo adjetivo debiera referirse al «pian», y no al «silenzio» inmediato.


- 188 -

Don Rafael, en efecto, no entiende dicho verso como nosotros—y como a todas luces ha de entenderse—, con el orden grama-tical que aquí subrayaremos valiéndonos de un paréntesis:

el divino (del plan) silencio verde...;

sino que él —ocurrencia peregrina— dio en la flor de pensar quesus vocablos (en la intención de Carducci) debieran «ordenarse» deeste otro modo:

el divino silencio del plan verde...

Con esto, pues, su hipérbaton verdadero —que es el de la «lu-ciente de cristal columna», de Garcilaso—, no ofrecería ya sólo estaforma audaz, pero comunísima en el italiano y el castellano de lossiglos de oro, a la manera de este más claro ejemplo que con talpropósito ideamos:

las cándidas del mar perlas fulgentes...;

antes bien, llegaría al peliagudo extremo de este otro caso:

las cándidas del mar perlas azul...,

dejando chiquititos a los mayores meandros de Góngora (y aquíagravado por la ambigua interposición, entre «pian» y «verde», de eseotro substantivo: «silenzio», también en masculino y en singular). Yasí es como el sentido en que Delgado aduce tal verso en su Pre-ceptiva (p. 115), es simplemente el de ejemplificar el «abuso del hi-pérbaton», por «forzado» y obscurecedor.

Esa interpretación personalísima (y que a nadie en Italia po-dría venirle a las mientes), huelga insistir en que es del todo ar-bitraria, ya que Carducci no llegó jamás a tamañas violenciassintácticas, ni en sus máximos sueños latinizantes; y aún nosresulta más descabellada, cuando —para expresar lo que ima-


- 189 -

gina Don Rafael—, tan a mano estaba decir, con idéntico ritmoy sin ninguna torpe anfibología:

«il divino silenzio del pian verde...»

Pero, así y todo, cabe preguntarnos —por mucho que parezcaincreíble, y con perdones por lo irrespetuoso de la sospecha—,si también Don Miguel Antonio Caro y después Fernández Gra-nados no habrán quizá «entendido» de tal modo el célebre verso,de suerte que ésta sea (mejor que no la circunspección clasicistao los obstáculos rítmicos) la clave del por qué hayan omitido elgenial remate, perdiéndose en «la muda soledad» (o «la divinaquietud») de un simple «campo verde», yermo de toda magia.

[...]

[ALFONSO MÉNDEZ PLANCARTE, ref. 115, fragments]


Il bove: comentaris


- 193 -

Eres un germanizante desaforado: manía sólo interrumpida concitas del italiano Carducci, escritor pagano, cantor del buey, delasno y de Satanás, versificador atildado, que por su falta absolutade idealidad no merece en rigor el nombre de poeta, y de quien túandas enamorado, por la variedad de gustos que hace que se vendael calamaco verde, o por la fascinación con que emboba al estu-diante de idiomas el primer autor que acertó a descifrar.

[MANUEL, ref. 137]


- 194 -

Cuando Gautier habla de Baudelaire, dice que ha sabido recogeren sus estrofas la leve esfumación que está indecisa entre el soni-do y el color; aquellos pensamientos que semejan motivos de ara-bescos y temas de frases musicales. El mismo Baudelaire dice quesu alma goza con los perfumes, como otras almas gozan con lamúsica. Para este poeta, los aromas no solamente equivalen al so-nido, sino también al color:

Il est des parfums frais comme des chairs d’enfants,Doux comme les haut bois, verts comme les prairies.

Pero si Baudelaire habla de perfumes verdes, Carducci ha llamadoverde al silencio, y Gabriel D’Annunzio ha dicho con hermosoritmo:

Canta la nota verde d’un bel limone in fiore

Hay quien considera como extravagancias todas las imágenes deesta índole, cuando en realidad no son otra cosa que una conse-cuencia lógica de la evolución progresiva de los sentidos. Hoy per-cibimos gradaciones de color, gradaciones de sonido y relacioneslejanas entre las cosas que hace algunos cientos de años no fueronseguramente percibidas por nuestros antepasados.

[RAMÓN DEL VALLE INCLÁN, ref. 144]


- 195 -

El primer brau és sortit a la claror. Surt pausadament, majes-tuós, els ulls absorts de l’insòlit espectacle... I després... després jopenso que ell és l’única figura de gran i noble majestat que allí dinsdestrio. — I, per a consolar-me de l’afany de brutalitats que al da-vant meu es desencadena, de l’afany de llum intensa que frueix enla sang la carícia visual d’una nota roja, forta i desvaneixedora comun espaume d’amor, jo transfiguro la bèstia humil que trota da-munt les pròpies entranyes, en els cavalls de les quadrigues d’unsJocs hel.lènics; i transfiguro el brau agònic, capolat d’espases i ban-derilles, en el Bove dolcíssim de Carducci, familiar com el del Zo-díac; en els braus pacífics de la juntura pastoral, des de Potter aBrascassat —i a Rosa Bonheur...

[GABRIEL ALOMAR, ref. 165, Escrit durant la darrera «corrida de toros»]

Escolteu ara; és Carducci: «Il mugghio nel sereno aer si perde...» Enquines ones de so ha après el poeta la consonància esotèrica d’a-quest ritme amb el ritme intern de la percepció nostra i amb elritme del bruel perdent-se en la divinitat del crepuscle? És músicad’ultracel, que sona per a nosaltres; i nosaltres, humilment, adorem...

[GABRIEL ALOMAR, ref. 165,De poetització]


- 196 -

Cuando la silueta de la ciudad se ha borrado del horizonte, elrío, en un torno pronunciado, nos muestra al frente el pintorescopueblecillo de San Juan de Aznalfarache. Poco después está Gelves,frente al cual vierte el Guadaira su contribución al caudal del ríogrande. Un toro bebe en la orilla y levanta la cabeza para mirarnos.Es un Miura. La paz del herbívoro ha desaparecido en su raza, de-generando en la arrogancia agresiva de la fiera. ¿Quién se le pon-drá delante recitando en alta voz el soneto de Carducci, Il bove?

[CONSTANCIO BERNALDO DE QUIRÓS, ref. 172]


- 197 -

Volem refer a la nostra manera, fent-ne aplicació a això que diemde la poesia d’En Sagarra, un comentari paral.lel de La vaca cega d’EnMaragall i Il bove de Carducci, que vagament recordem d’una con-ferència de fa temps. En Sagarra també ens dóna un bou dins elpoema final del seu llibre: Mater lacrimarum. — El bou de Carduc-ci és tal com la pia bèstia viu dins el poeta. Aquest ja ens diu de bellantuvi que «l’ama»; des d’aleshores el bou ja no llaura i bruela da-munt el camp silenciós, sinó que s’executa dins el poeta; la serenorque un altre dels bous d’En Sagarra (el del poema Chora) prodigaal camp que

...sempre té l’enorme taca blanca del seu cos

el bou de Carducci l’escampa dins el cor del seu amador. — Encanvi En Maragall deixa que la seva «vaca cega» visqui davant d’ellsense que ell s’hi confongui per res; però deixa un moment que lasevera bèstia s’executi poèticament, però que ho faci ella sola, senseque el poeta hi intervingui mica: i la vaca aixeca «al cel» la testa«amb un gran gest tràgic». Jo no sé per què s’han blasmat com afora de to aquestes paraules d’En Maragall (diuen si ell mateixtambé se’n penedia), si no és perquè representen la fallida d’un in-tent. Potser és al cap i a la fi l’intent fallit el que estava fora de tode la poesia d’En Maragall. — El bou roig de Mater lacrimarum, enfi, és senzillament una imatge de carn i ossos i sang, verge de co-mentari, viva amb una vibració càlida que l’ésser real no té, sí, peròencara no del tot alliberada. El poeta ha vist, ha vist bé i amb la pa-raula mòbil li ha recreat fidelment un cos, però no ha volgut dirres de l’esperit; ens ha donat un material meravellós perquè nosal-tres mirem encara endins d’aquest bou roig que llaura damunt


- 198 -

d’una terra vermella, i n’extraguem, cadascú segons la mena de lasensibilitat seva, el bou ideal. — No es diria mai la darrera parau-la, de quin d’aquests tres estils és el que cal que sigui: la qüestióestà en quin és el que millor s’avé amb cadascú. No hi ha repúbli-ca tan liberal com la de la Poesia. I nosaltres només hem intentatde remarcar un fenomen freqüent dins la poesia d’En Sagarra.

[CARLES RIBA, ref. 173]


- 199 -

En Amanecer se nota, como en todo el teatro de Martínez Sierra,una simpatía constante por lo cotidiano y vulgar de la vida y unempeño en sacar a las horas grises de las existencias corrientes unencanto y poesía ocultos a la vulgar sensibilidad de las gentes. Todoen un plano medio de un realismo quizás un poco convencional,quizás un poco sensiblero. Como la obscura personalidad del cro-nista está muy lejos de esa estética, es muy posible que su com-prensión se enturbie y empequeñezca, para percibir esa poesía delo vulgar, extendida de un modo regular en la menguada Geome-tría de una intención de arte.

Porque... porque cuando un Goethe diseña la moza modesta ale-mana, que se llama Margarita y tiene un hermano en la guerra, ycuando Carducci canta al Pio bove y bajando un poco Musset, cantala infidelidad femenina en La Nuit d’Octobre, toda esa vulgaridad setorna resplandeciente y universal, viniendo a dar una idea platóni-ca de las cosas. Esto es una idea eterna y generalísima... pero en lasheroínas y personajes de Martínez Sierra, el revistero no acierta aver más que el alma particularísima de una señora, de un caballeroo de una niña, y esto está bien, pero nada más que bien.

[JACINTO GRAU, ref. 174]


- 200 -

Labor no exenta de graves dificultades entrañaba también la ver-sión de los poetas italianos, y Maristany ha sabido salir airosísimodel empeño. Sirvan de ejemplo la magnífica traducción de El cincode Mayo, de Manzoni, y asimismo las de Carducci. Yo, que tuve elatrevimiento de poner en verso castellano alguna poesía de este úl-timo, puedo dar fe de la dificultad y del mérito de la versión de Ma-ristany. Pasa por clásica, v. gr., la traducción que de Il bove hizoLugol en verso francés (más a propósito que el castellano, para ex-presar la emoción de pesada y paciente lentitud, que Carducci procuraimprimir en sus estrofas); léase, no obstante, la de Maristany, y seobservará que no pierde en la comparación.

[ADOLFO BONILLA Y SAN MARTÍN, ref. 247]


- 201 -

1 Pio: suave, paciente.

3, 5 O ... o: ora, ora.

6 Spirto, por spirito.

14 Il divino del pian silenzio verde: transposición, frecuente en la cons-trucción latina: il divino silenzio verde del piano. Nótese la imagen atre-vida, aunque no rara en los mismos clásicos latinos.

[FRANCESC DE BORJA MOLL i MIQUEL DOLÇ, ref. 517]


- 202 -

El silencio verde de las llanuras, que vio Carducci reflejar-se en los ojos del buey, nada podrá decir jamás a tanto ciegoy sordomudo.

[GUILLERMO VALENCIA, ref. 202]


- 203 -

Por este soneto [La llama, de Gregorio Reynolds], oreado porviento de cumbre, pasa el sentimiento cósmico que da su gran-deza a Il bove de Carducci. Es una de las poesías bolivianas enque siento mejor el alma del país, la grandeza de su paisajeagreste, la transparencia de su atmósfera fría.

[ENRIQUE DÍEZ-CANEDO, ref. 185]


- 204 -

Estoy hablando de la pintura, porque en esta época la pintura,la poesía y la música fueron unidas, completamente unidas. Es elmomento en que se dice que las artes son iguales y que todas su-fren de cambios. Es decir, que un poeta, Carducci, por ejemplo,habla del gran silencio verde del campo; bueno ¿verdad?, el gran si-lencio verde. Claro que si eso lo analiza uno no es ninguna novedad;lo que pasa es que la gente está acostumbrada a no pensar. Si unapersona dice que el silencio es verde, no hay que olvidar que antesse ha dicho, y todo el mundo lo dice, que la envidia es amarilla, oque la pena es negra. Todo el mundo dice la pena negra; bueno,pues si se dice la pena negra, se puede decir la pena blanca; unapena que no sea tan fuerte, que sea una pena agradable, se puededecir una pena blanca. Ahora, si lo dice un poeta (yo lo he dicho),pues se meten los críticos con él.

[JUAN RAMÓN JIMÉNEZ, ref. 190]


- 205 -

Tomemos el famoso verso de Carducci «el silencio verde de loscampos». Podemos pensar que se trata de un error, que Carducciha cambiado el sitio del epíteto; debió haber escrito «el silencio delos verdes campos». Astuta o retóricamente lo mudó y habló delverde silencio de los campos. Vayamos a la percepción de la reali-dad. ¿Qué es nuestra percepción? Sentimos varias cosas a un tiem-po. (La palabra cosa es demasiado sustantiva, quizá.) Sentimos elcampo, la vasta presencia del campo, sentimos el verdor y el silen-cio. Ya el hecho de que haya una palabra para silencio es una crea-ción estética. Porque silencio se aplicó a personas, una personaestá silenciosa o una campaña está silenciosa. Aplicar «silencio» ala circunstancia de que no haya ruido en el campo, ya es una ope-ración estética, que sin duda fue audaz en su tiempo. Cuando Car-ducci dice «el silencio verde de los campos» está diciendo algo queestá tan cerca y tan lejos de la realidad inmediata como si dijera «elsilencio de los verdes campos».

[JORGE LUIS BORGES, ref. 199]


Versions de les traduccions d’Unamuno


- 209 -

N.B. Transcrivim dalt al cos de la pàgina la versió de Poesías,Bilbao, Imprenta y Encuadernación de José Rojas, 1907, ial peu en aparat les variants de la versió publicada a «LaPublicidad» el dia 25 de febrer del mateix any, probable-ment anterior. Ni en l’una ni en l’altra no hem efectuat capnormalització ortogràfica. El signe / indica canvi de vers;// canvi d’estrofa. El signe ] separa la lliçó de Poesías, a l’es-querra, de la lliçó de «La Publicidad», a la dreta.


- 210 -

Su Monte Mario

Solenni in vetta a Monte Mario stannonel luminoso cheto aere i cipressi,e scorrer muto per i grigi campimirano il Tebro,

mirano al basso nel silenzio Romastendersi, e, in atto di pastor gigantesu grande armento vigile, davantisorger San Pietro.

Mescete in vetta al luminoso colle,mescete, amici, il biondo vino, e il solevi si rifranga: sorridete, o belle:diman morremo.

Lalage, intatto a l’odorato boscolascia l’alloro che si gloria eterno,o a te passando per la bruna chiomasplenda minore.


5 silencio á Roma] silencio, Roma6 extiende,] acuesta,7 ven enfrente] allí, á su frente,9 De la colina aquí en la cumbre,] Aquí, en la cima luminosa,10 mezclad el vino, donde el sol se quiebre,] mezclando el rubio vino el

sol refleje;11 y sonreid, oh hermosas, que] hermosas, sonreid, pues que15 tu] su

5

10

15

- 211 -

Sobre el monte Mario

Se alzan solemnes sobre el monte Marioen el claro aire quieto los cipreses,cual corre mudo por los grises camposmiran al Tiber;

miran abajo, en el silencio á Romacómo se extiende, y cual pastor giganteque vela á un gran rebaño, ven enfrentesurgir San Pedro.

De la colina aquí en la cumbre, amigos,mezclad el vino, donde el sol se quiebre,y sonreid, oh hermosas, que mañananos moriremos.

Lálage, intacto al oloroso bosquedeja el laurel que eternidad se arroga,ó de tu negra cabellera adorno,le ceda en brillo.


A me tra ’l verso che pensoso volavenga l’allegra coppa ed il soavefior de la rosa che fugace il vernoconsola e muore.

Diman morremo, come ier moriroquelli che amammo: via da le memorie,via da gli affetti, tenui ombre lievidilegueremo.

Morremo; e sempre faticosa intornode l’almo sole volgerà la terra,mille sprizzando ad ogni istante vitecome scintille;

vite in cui nuovi fremeranno amori,vite che a pugne nuove fremeranno,e a nuovi numi canteranno gl’innide l’avvenire.

- 212 -


A mí entre el verso que preñado vuelavenga la alegre copa y de la rosala suave flor fugaz que al duro inviernoconsuela y muere.

Moriremos mañana cual murieronlos que quisimos; pronto de las mentes,de los afectos tenues sombras leves,nos borraremos.

Moriremos, y siempre fatigosaen torno al sol se volverá la tierra,vidas, cual chispas, rociando á miles,á cada instante,

de amores nuevos agitadas vidas,y que se agiten para nuevas luchas,y que del porvenir á nuevos númenescanten los himnos.

20

25

30

17 vuela] vuela,19 que al duro invierno] con que el invierno20 consuela] consuela,22 los que quisimos; pronto] ayer los que quisimos;23 tenues sombras leves,] ténues sombras leves26 en torno al sol se volverá la tierra,] del sol en torno girará la tierra27-28 vidas, cual chispas, rociando á miles, / á cada instante,] rociando á

cada instante como chispas / vidas á miles,29 de amores nuevos agitadas vidas,] vidas de amores nuevos agitadas30 y que se agiten para nuevas luchas,] vidas que temblarán en luchas

nuevas,31-32 y que del porvenir á nuevos númenes / canten los himnos.] y que

alzarán del porvenir los himnos / á nuevos númenes.

- 213 -


- 214 -

E voi non nati, a le cui man’ la faceverrà che scórse da le nostre, e voidisparirete, radïose schiere,ne l’infinito.

Addio, tu madre del pensier mio breve,terra, e de l’alma fuggitiva! quantad’intorno al sole aggirerai perennegloria e dolore!

fin che ristretta sotto l’equatoredietro i richiami del calor fuggentel’estenuata prole abbia una solafemina, un uomo,

che ritti in mezzo a’ ruderi de’ monti,tra i morti boschi, lividi, con gli occhivitrei te veggan su l’immane ghiaccia,sole, calare.


Y oh no nacidos, á que irá la antorchaque de la mano se nos va, vosotros,también os perdereis en lo infinito,radiosas tropas.

Adios, tú, madre de mi breve espíritu,tierra, y del alma fugitiva! cuantoen torno al sol has de llevar perennedolor y gloria!

hasta que bajo el ecuador rendida,á las llamadas del calor que huyela ajada prole una mujer tan solotenga y un hombre,

que erguidos entre trozos de montañasen muertos bosques, lívidos, con ojosvitreos te vean sobre inmenso hielooh sol, ponerte!

- 215 -

35

40

45

33 Y oh no] Y oh aun no34 de la mano se nos va,] de las manos se nos cae,35-36 también os perdereis en lo infinito, / radiosas tropas.] tropa ra-

diosa, os perderéis un día / en lo infinito.37 espíritu,] mente,38 cuanto] cuánto39-40 en torno al sol has de llevar perenne / dolor y gloria!] dolor y gloria

llevarás perenne / del sol en torno41 rendida,] rendida43 solo] sólo44 tenga] tengas45 que erguidos entre trozos de montañas] que en pie entre medio de

arruinados montes47 vitreos] vítreos


- 216 -

Miramar

O Miramare, a le tue bianche torriattedïate per lo ciel piovornofósche con volo di sinistri augellivengon le nubi.

O Miramare, contro i tuoi granitigrige dal torvo pelago salendocon un rimbrotto d’anime crucciosebattono l’onde.

Meste ne l’ombra de le nubi a’ golfistanno guardando le città turrite,Muggia e Pirano ed Egida e Parenzo,gemme del mare;

e tutte il mare spinge le mugghianticollere a questo bastïon di scoglionde t’affacci a le due viste d’Adria,rocca d’Absburgo;


2 plomizo] lluvioso3 foscas, con vuelo de siniestras aves] foscas con vuelo de siniestras aves,5 en contra] contra7 angustiadas] congojosas9 nubes,] nubes11 Parenzo] Parenzo, 12-13 joyeles. // Y] joyeles; // y13 bramadoras] mugidoras16-17 Habsburgo. // Y] Habsburgo; // y,

5

10

15

- 217 -

Miramar

Oh Miramar, hacia tus blancas torresatediadas so el plomizo cielo,foscas, con vuelo de siniestras avesvienen las nubes.

Oh Miramar, en contra tus granitosgrises del torvo piélago surgiendo,con rebramido de almas angustiadasbaten las ondas.

Tristes, bajo las nubes, á los golfoscontemplan con sus torres las ciudades,Muggia y Pirano y Egida y Parenzodel mar joyeles.

Y las cóleras todas bramadorasempuja el mar contra el bastión de escollosdonde te asomas á ambas vistas de Adriaroca de Habsburgo.


- 218 -

e tona il cielo a Nabresina lungola ferrugigna costa, e di baleniTrieste in fondo coronata il capoleva tra’ nembi.

Deh come tutto sorridea quel dolce mattin d’aprile, quando usciva il biondoimperatore, con la bella donna,a navigare!

A lui dal volto placida raggiavala maschia possa de l’impero: l’occhiode la sua donna cerulo e superboiva su ’l mare.

Addio, castello pe’ felici giorninido d’amore costruito in vano!Altra su gli ermi oceani rapisceaura gli sposi.


18 herrumbosa] herrumbrosa20 Trieste] Trieste,21 ¡Cual] Cual21-22 mañana / dulce de Abril] abrileña / dulce mañana23 Emperador] emperador24 la dama hermosa!] la hermosa dama!25-26 placentera / la apostura imperial,] placentero / imperial ademán29 ¡Adiós, castillo para tiernos goces] Adiós castillo para dichas tiernas30-31 vano, / otra] vano! / Otra32 mares!] mares.

20

25

30

- 219 -

Y truena el mar en Nabresina, cabeá la herrumbosa costa, y de relámpagoscoronada la frente alza en el fondoTrieste á las nubes.

¡Cual sonreía todo en la mañanadulce de Abril en que á la mar se hizoel rubio Emperador y al lado suyola dama hermosa!

Irradiaba en su rostro placenterala apostura imperial, y de su damalos ojos arrogantes y ceruleossobre el mar iban.

¡Adiós, castillo para tiernos gocesnido de amores construído en vano,otra aura á los esposos arrebataá yermos mares!


- 220 -

Lascian le sale con accesa spemeistorïate di trionfi e incisedi sapïenza. Dante e Goethe al sireparlano in vano

da le animose tavole: una sfingel’attrae con vista mobile su l’onde:ei cede, e lascia aperto a mezzo il librodel romanziero.

Oh non d’amore e d’avventura il cantofia che l’accolga e suono di chitarrelà ne la Spagna de gli Aztechi! Qualelunga su l’aure

vien da la trista punta di Salvorenenia tra ’l roco piangere de’ flutti?Cantano i morti veneti o le vecchiefate istrïane?


35 Saber, al] saber. Al37 desde animados lienzos, una Esfinge] desde animadas tablas; una

esfinge38 móvil] movil39 cede,] cede43 España; el] España! El46 en el ronco quejido de las ondas?] con el ronco quejido de las olas?47 canta] Cantan48 canta de Istría?] cantan de Istora?

35

40

45

- 221 -

Esperanzados abandonan salas historiadas de triunfos y sentenciasdel Saber, al señor el Dante y Goetheháblanle en vano

desde animados lienzos, una Esfingele atrae con vista móvil á las ondas;cede, y á medio abrir deja allí el librodel Romancero.

Oh, no de amor y de ventura el cantoallá le acoja y sones de guitarrasde los aztecas en la España; el auracuales lamentos

trae desde el triste cabo de Salvoreen el ronco quejido de las ondas?canta los muertos vénetos, los hadoscanta de Istría?


- 222 -

— Ahi! mal tu sali sopra il mare nostro,figlio d’Absburgo, la fatal Novara.Teco l’Erinni sale oscura e al ventoapre la vela.

Vedi la sfinge tramutar sembiantea te d’avanti perfida arretrando!È il viso bianco di Giovanna pazzacontro tua moglie.

È il teschio mózzo contro te ghignanted’Antonïetta. Con i putridi occhiin te fermati è l’irta faccia gialladi Montezuma.

Tra boschi immani d’agavi non maimobili ad aura di benigno vento,sta ne la sua piramide, vampantelivide fiamme


49 En] —En50 hijo de Habsburgo en la fatal Novara] hijo de Habsburgo, en la fatal

Novara;51 á] y á52 las alas abren!] abren las velas!53 Esfinge] esfinge54-55 arredrando; / á] arredrándose! / A58 vé que te guiña, con] ve que te guiña. Con59 tí, vé la amarilla cara] tí ve el amarillo rostro62 brisas] brisas,

50

55

60

- 223 -

En hora mala á nuestro mar te meteshijo de Habsburgo en la fatal Novaralas Furias van contigo á los vientoslas alas abren!

Mira á la Esfinge cual muda semblantedelante tuyo pérfida arredrando;á tu mujer su rostro blanco arrima Juana la Loca.

La segada cabeza de Antonietavé que te guiña, con podridos ojosfijos en tí, vé la amarilla carade Moctezuma.

Entre bosques inmensos de magueyesque ya benignas no mecen las brisasen las tinieblas tropicales se alzaen su pirámide


- 224 -

per la tenèbra tropicale, il dioHuitzilopotli, che il tuo sangue fiuta,e navigando il pelago co ’l guardoulula — Vieni.

Quant’è che aspetto! La ferocia biancastrussemi il regno ed i miei templi infranse:vieni, devota vittima, o nepotedi Carlo quinto.

Non io gl’infami avoli tuoi di tabe marcenti o arsi di regal furore;te io voleva, io colgo te, rinatofiore d’Absburgo;

e a la grand’alma di Guatimozinoregnante sotto il padiglion del soleti mando inferia, o puro, o forte, o belloMassimiliano. —


65 aspira] aspira,66 Huitzilipotli que tu] Huitzilopotli que su68 aulla; ¡vente;] aúlla: vente! 69 cuánto ha te espero... La barberie] Cuanto ha te espero! La barbarie70 templos;] templos72 Quinto!] Quinto.74 abrasados,] abrasados;76 rediviva!] rediviva. 77 Guatimozín al alma heróica] Guatimocín al alma heroica78 Sol aún] sol aun79-80 cual ofrenda te mando, oh puro y fuerte / Maximiliano!] como

ofrenda te envío, oh puro hermoso / Maximiliano.

65

70

75

80

- 225 -

el dios que llamas lívidas aspiraHuitzilipotli que tu sangre husmeay el mar con la mirada navegandoaulla; ¡vente;

cuánto ha te espero... La barberie blancaquebrome el reino y destruyó mis templos;vente, devota víctima, retoñode Carlos Quinto!

No á tus viles abuelos por la podremarchitos ó en furor regio abrasados,te quería y te cojo á tí, de Habsburgoflor rediviva!

Y de Guatimozín al alma heróicaque bajo el pabellón del Sol aún reina,cual ofrenda te mando, oh puro y fuerteMaximiliano!


- 227 -

Índex de noms i revistes

(La numeració indica referència bibliogràficatret que sigui precedida de p. o pp.)

«1616: Anuario de la Sociedad Espa-ñola de Literatura General y Com-parada» (Madrid), 36.

Abárzuza, Francisco de, 4, 210, 248.«ABC» (Madrid), 65, 71, 391, 413, 421,

435, 443, 466, 490.Abellán, José Luis, 150.«Ábside» (Mèxic), 115.«Ahora» (Madrid), 108.Alarcón Sierra, Rafael, 304.Alas, Leopoldo, 135, 142.Albertí, Jordi, 98, 101.Alcover, Joan, 4, 8, 23, 28, 38, 49, 104,

165, 189, 208, 210, 248, 267, 274,316, 516.

«Almanac de la Poesía» (Barcelona),276.

«Almanac de les Lletres» (Sóller), 104,165.

Almoina, José, 525.

Alomar, Gabriel, 38, 48, 161, 165, 327,511, 514; p. 195.

Alvar, Manuel, 31, 227.Alvear, Cayetano de, 23, 207, 210, 248.Amador de los Ríos, José, 138.«Anales de la Universidad de Chile»

(Santiago de Xile), 114.«Anuari de Filologia. Filologia Romà-

nica» (Barcelona), 123.«Anuario de Letras Modernas»

(Mèxic), 122.«A Parte Rei. Revista de Filosofía»

(Madrid), 257.Aragó, Narcís-Jordi, 303.Aramon i Serra, Ramon, 35.Arciniegas, Ismael Enrique, 258, 265,

359; pp. 155, 177.Ardigò, Roberto, 250.Aregall Massip, Casimir, 325.Ariosto, Ludovico, 244.


- 228 -

Aristizábal, Luis H., 202.Arizmendi, Milagros, 534.Armani, Horacio, 262; p. 163.Armas, Augusto de, 102.«Ateneo» (Madrid), 512.Aulet, Jaume, 58.Azorín (pseud.), 147.Bagot, Richard, 153.Baixeras, Xavier R., 315.Balabanoff, Angelica, 305.Balbuena, Bernardo de, p. 187.Baráibar, Federico, 210, 248.Baranera, Josep Maria, 58.Barbany, Josep, 268, 274.Bárberi Squarotti, Giorgio, 120.Barrenechea, Ana María, 150.Barrera, Jaume, 330.Basterra, Ramón de, 166.Batllori, Miquel, 19, 30, 189, 284.Baudelaire, Charles, p. 194.Bayona Posada, Nicolás, 258; p. 161.Beccari, Gilberto, 108.Bernaldo de Quirós, Constancio, 172,

234; pp. 146, 196.Bertran, Joan Baptista, 195, 284.Bertrana, Prudenci, 161, 192.Binni, Walter, 262.Bladé i Desumvila, Artur, 78, 227.Blanco García, Francisco, 141.«Blanco y Negro» (Madrid), 23, 74,

324.Blasco, 403, 440.Boccaccio, Giovanni, 233, 257, 283.Bofarull, Jaume, 330.Boileau-Despréaux, Nicolas, p. 185.«Boletín de Ciencias y Letras» (Barce-

lona), 93, 227.

«Bolletí de la Societat ArqueològicaLuliana» (Palma de Mallorca), 516.

Borrajo Herrera, Pedro, 125.Bonheur, Rosa, p. 195.Bonilla y San Martín, Adolfo, 235, 247,

248, 333, 512; p. 200.Borges, Jorge Luis, 199; p. 205.Bosch, Maria del Carme, 28, 46, 257,

318.Boselli, Carlo, 3, 247.Botrel, Jean-François, 142.Bou, Enric, 40.Boza Masvidal, Aurelio, 117.Brake (pseud.), 137.Brascassat, Jacques-Raymond, p. 195.Brossa, Jaume, 37.Brossa, Joan, 330.Buesa, José Ángel, 309.Burgos, Carmen de, 171.Caballero Audaz, El (pseud.), p. 183.Cabanyes, Manuel de, 9, 58, 140, 166.Calabritto, Giovanni, 12.Calderón, Alfredo, 503.Calderón de la Barca, Pedro, 237, 257;

p. 187.Calzada i Carbó, Josep, 339.Campanella, Tommaso, 515.Campoamor, Ramón de, 138, 140.Camps, Assumpta, 42, 43, 47, 123.Canale, Francisco C., 242.Canalias, Agna, 277, 278; p. 149.Capdevila, Josep Maria, 10.Capello, Francisco, 87.Carabí, Àngels, 203.«Caras y Caretas» (Buenos Aires), 105.Carducci, Elvira, 76.Carles Albert I de Sardenya, 154.


- 229 -

Carner, Josep, 48, 49, 58, 281.Caro, Miguel Antonio, 13, 23, 111, 115,

136, 137, 211, 214, 258; pp. 143,189.

Caro, Víctor E., 137.Carrera, Manuel, 536.Carreres i Péra, Joan, 10.Carril, Pepet del (pseud.), 268, 274.Carry, François, 520.Carvalho, Xavier de, 82.Casas, Ramon, 227.Casas de Muller, Josep Maria, 106, 330.Casas-Mercadé, Ferran, 308.Casasús, Joaquín D., 223.Castellanos, Jordi, 38, 57.Castro, Eugenio de, 162.«Catalana» (Barcelona), 7, 275, 277,

278.«Catalunya» (Barcelona), 58.«Catalunya» (Buenos Aires), 362.Caterina Tomàs, santa, 365.Cervantes, Editorial, 13, 23, 208, 210,

213, 235, 236, 240, 247, 248, 288,349, 351.

Céspedes, Ángel María, 258.Chénier, André, 362.Cheste, conde de, 1.Chiarini, Giuseppe, 2, 166, 529.Chocano, José Santos, 162.Cifre Forteza, Bernat, 53.«Ciudadanía» (Girona), 161.Clara, Josep, 303.Clarín (pseud.), 135, 142.Cobo Borda, J.G., 136.Cócaro, Nicolás, 118.Colinas, Antonio, 263.Coll i Vehí, José, 131.

Colom, Guillem, 197, 279, 346, 358,368; pp. 151, 170.

«Colombia Ilustrada» (Bogotà), 209.Comadira, Narcís, 201, 287.Comas, Antoni, 38, 58.Conde Muñoz, Aurora, 120.Contreras, B. (pseud.), 103, 243.Contreras, Francisco, 99.Corbató, Pare, 152.Cordié, Carlo, 529.«Correo Ibérico» (Tortosa), 67, 75.Cossío, Manuel B., 232.Costa i Llobera, Miquel, 1, 2, 7, 8, 9,

10, 11, 13, 15, 19, 20, 21, 23, 26, 28,29, 30, 33, 35, 38, 41, 42, 46, 51, 53,126, 128, 176, 312, 318, 320, 321,330, 345, 368.

Croce, Benedetto, 4, 30, 94, 101, 102,108, 160, 166, 244, 262.

Cruz, sor Juana Inés de la, p. 187.Cruz Rueda, Ángel, 147.«Cultura» (Girona), 273.«Cultura Española» (Madrid), 87, 159.Curros Enríquez, Manuel, 315.Dame de Cœur, La (pseud.), 513.D’Annunzio, Gabriele, 9, 48, 163, 164,

165, 358, 504; p. 194.Dante Alighieri, 36, 60, 102, 135, 205,

225, 231, 257; pp. 183, 220, 221.D’Arco, Giulio, 374.Darío, Rubén, 139, 150, 162, 256.DeCoster, Cyrus C., 138.Delgado, Rafael, 145; pp. 186-189.Dell’Isola, Maria, 12, 13, 221, 334, 348.Delogu, F.M., 16.«Destino» (Barcelona), 113, 173.«Diari d’Igualada», 286.


- 230 -

«Diario de Barcelona», 416, 431, 448,471, 483.

«Diario de Gerona», 302.«Diario del Comercio» (Barcelona),

399, 426, 437, 465, 476.Díaz Plaza, Francisco, 4, 13, 23, 93,

215, 218, 219, 502.Diego, Gerardo, 352; p. 172.Díez-Canedo, Enrique, 127, 166, 185,

248, 322, 331, 347.Díez de Revenga, Francisco Javier,

352.Dolç, Miquel, 28, 113, 188, 360, 361,

366, 369, 517; p. 201.Domènech, Cristòfor de, 37.Donà, M., 530.Dorado, Carlos, 140.Doreste, Domingo, 71.Doyle, Arthur Conan, 179.Duran, Eulàlia, 30.Duran de València, Miquel, 94.Echegaray, José de, 147.Edo, Miquel, 50, 54.«El Áncora» (Palma de Mallorca), 126,

143.«El Catequista» (Conca), 462.«El Correo Catalán» (Barcelona), 58,

67, 157, 429, 438.«El Correu de les Lletres» (Sóller), 279.«El Cronista» (Panamà), 297.«El Diluvio» (Barcelona), 386, 396,

414, 415, 423, 450, 458, 477, 486,487, 493.

«El Eco de Ciudadela» (Menorca), 474.«El Espejo» (Terrassa), 503.«El Guadalete» (Jérez de la Frontera),

479.

«El Liberal» (edició de Barcelona), 23,63, 392, 398, 418, 439, 451, 459,472, 485, 488, 494.

«El Noroeste» (Gijón), 107, 456.«El Noticiero Universal» (Barcelona),

397, 417, 419, 436, 473, 481, 491.«El Nuevo Mercurio» (París), 521.«El Orden» (Bogotà), 137.«El Poble Català» (Barcelona), 38, 57,

60, 66, 78, 79, 80, 92, 94, 98, 148,152, 158, 164, 165, 168, 269, 271,272, 294, 295, 296, 299, 327, 329,339, 373, 375, 388, 410, 425, 455,498, 499, 507, 510, 511.

«El Popular» (Gijón), 95, 447, 496.«El Progreso» (Barcelona), 383, 390,

484.«Els Marges» (Barcelona), 33, 50.«El Socialista» (Madrid), 234.«El Sol» (Madrid), 85, 102, 166.«El Solfeo» (Madrid), 142.«El Tradicionalista» (Girona), 463.«El Vigía Católico de Ciudadela» (Me-

norca), 83, 457.«Empori» (Barcelona), 9.Esclasans, Agustí, 106.«España» (Madrid), 147, 166.«España Nueva» (Madrid), 1.Esplá, Carlos, 525.Esquerra, Ramon, 182.Estelrich, Joan, 6, 48, 93, 239, 280; p. 5.Estelrich, Joan Lluís, 2, 4, 21, 23, 126,

129, 166, 210, 213, 239, 248, 267,286, 291, 312, 313, 317, 319, 321,322; pp. 5, 167, 168.

«Estil» (Barcelona), 81, 325, 328.Estrada, Ángel de, 13, 334.


- 231 -

Estrada, Francisco Javier (pseud.), 245.Eulate Sanjurjo, Carmela, 248.Fabra, 447, 496.Farinelli, Arturo, 129, 283.Farran i Mayoral, Josep, 175.Felcini, Furio, 535.«Feminal» (Barcelona), 495.Fernández Granados, Enrique, 13, 23,

115, 220, 221, 223, 242; pp. 144,189.

Fernangrana (acrònim), 220.Ferrà, Bartomeu, 518.Ferrà, Miquel, 8, 47, 49, 176, 274, 275,

276, 363, 365.Ferreiro, Celso Emilio, 315.Ferrer, Anacleto, 351.Ferrer, Antoni-Lluc, 165.Foix, Josep Vicenç, 109.Formisano, Luciano, 51.Forteza, Miquel, 280, 363; pp. 152, 162.Fosfor (pseud.), 511.Francesc d’Assís, sant, 180, 206.Francés, José, 179.Franco, Luis L., 356; pp. 174, 175.Froldi, Rinaldo, 193.Fubini, Mario, 534.Fuentes, Antonio, 345.Fuks, David Alberto, 257.Fulcarà i Torroella, Maria Dolors, 161.Gallego Roca, Miguel, 45.Garcés, Tomàs, 48, 180, 280, 282.García Blanco, Manuel, 18, 24, 85.Garcilaso de la Vega, p. 188.Garganta, Joan de, 181.Gautier, Théophile, p. 194.Gavagnin, Gabriella, 48, 49.Gayà Sitjar, Miquel, 176, 368.

«Gent Nova» (Badalona), 94, 294.Gerardo, 409.Giner de los Ríos, Hermenegildo, 13,

23, 39, 100, 125, 241, 251, 266;p. 148.

Girald, Ramon N. (pseud.), 109.Giusti, Roberto F., 243.Goethe, Johann Wolfgang, 79, 102;

pp. 199, 220, 221.Goldoni, Carlo, 170.Gómez Restrepo, Antonio, 137, 254,

258.González, Isabel, 519.González Caminero, Nemesio, 17.González Martín, Vicente, 34, 36, 44,

55, 120, 162.González Miguel, Jesús Graciliano,

121.González Prada, Manuel, 306, 342.Gor’kij, Maksim (pseud.), 487.Grau, Jacinto, 174; p. 199.«Guadalupe» (Cáceres), 84.Guardiola, Carles-Jordi, 193.Guerra, Ángel, 149.«Guerra di classe» (Barcelona), 305.Guerra Junqueiro, Abilio, 162.Guerrero Ruiz, Juan, 190.Guimerà, Àngel, 146.Hebbel, Friedrich, 191.Heine, Heinrich, 181, 246.Henríquez Ureña, Pedro, 102, 150,

498.«Heraldo de Alcoy», 389, 407.«Heraldo de Madrid», 212.«Heraldo de Tarragona», 433.«Heraldo de Zamora», 70, 394, 408,

444.


- 232 -

Heredia, José María de, 79, 148.Hernández Esteban, María, 534.Herrera, Darío, 252, 297; p. 147.Herrera Zapién, Tarsicio, 119.«Hojas Selectas» (Barcelona), 61, 91.Hojeda, Diego de, p. 187.Hölderlin, Friedrich, 351, 516.Homer, 60, 102, 266; p. 187.Horaci, 1, 26, 35, 128, 131, 311, 320,

337, 355.Hugo, Victor, 88, 142.Humbert II d’Itàlia, 254.Ibarra, Juan Francisco, 13, 23, 114,

229.Ibsen, Henrik, 162.Ignasi de Loiola, sant, 315.Ignotus (pseud.), 372.«Il Resto del Carlino» (Bolonya), 85,

501.«Ilustració Catalana» (Barcelona), 330,

495.Ingenieros, José, 245.Ismael, 75.«Italica» (University of Illinois), 112.Jabès, Edmond, 257.Jardí, Enric, 37.Jiménez, Juan Ramón, 190; p. 204.Jori, Romà, 154.Josia, Vincenzo, 25.«Joventut» (Barcelona), 58, 60, 148,

192, 270, 377.Jufresa, Montserrat, 203.Kierkegaard, Søren, 162.Korsi, Demetrio, 252.«La Actualidad» (Barcelona), 73.«La Cataluña» (Barcelona), 154.«La Critica» (Nàpols), 4.

«La Crónica Meridional» (Almería), 72,432, 453.

«La Cruz» (Tarragona), 441.«La Cultura» (Bari), 5.«La Cultura nel Mondo» (Roma), 25.«La Dinastía» (Barcelona), 370, 372.«La Época» (Madrid), 210.«La España Moderna» (Madrid), 138,

210, 211, 214, 217, 225, 229, 237,238.

«La Gaceta Literaria» (Madrid), 166.«La Ilustración Artística» (Barcelona),

59, 77, 140.«La Ilustración Española y Americana»

(Madrid), 23, 144.«La Ilustración Nacional» (Madrid),

207.«La Lectura» (Madrid), 4, 89, 96, 97,

99, 140, 149, 160, 166, 167, 172,232, 237, 239, 374.

«La Libertad» (Salamanca), 55.«La Lucha» (Girona), 371.«La Nación» (Buenos Aires), 85, 162,

166.«La Nostra Terra» (Palma de Mallor-

ca), 284.«La Opinión» (Rafaela), 205.«La Paraula Cristiana» (Barcelona), 515.«La Publicidad» (Barcelona), 62, 76, 82,

135, 154, 226, 227, 231, 293, 326,328, 379, 411, 420, 422, 430, 452,460, 470, 482, 489, 509; p. 209.

«La Publicidad» (Granada), 405, 428.«La Publicitat» (Barcelona), 109, 110,

181, 524.«La Región Extremeña» (Badajoz),

406, 446.


- 233 -

«La República de las Letras» (Madrid),228, 230.

«La Revista» (Barcelona), 9, 94, 106,175, 176, 180, 269, 280.

«La Revista Social» (Lima), 290.«La Rioja», 400, 427, 449, 478.«La Sanción» (Bogotà), 136.«La Señal de la Victoria» (València),

152.«La Tarde» (Palma de Mallorca), 68,

404.«La Tertulia» (Santander), 131.«La Tribuna» (Barcelona), 69, 384, 393,

401, 467, 480.«La Última Hora» (Palma de Mallorca),

143.Laurenti, Joseph L., 27.«La Vanguardia» (Barcelona), 64, 378,

380, 381, 382, 387, 402, 403, 424,434, 440, 442, 454, 469, 492.

Laverde, Gumersindo, 129.«La Veu de Catalunya» (Barcelona), 56,

98, 101, 173, 281, 395, 500, 523.«La Veu del Montserrat» (Vic), 132.Lavitrano, J., 13, 23, 216.«La Voz de Menorca» (Maó), 445.Lázaro Ros, Amando, 23, 257, 259,

534.Leconte de Lisle (pseud.), 139.Leopardi, Giacomo, 49, 137, 168, 171.Lépinette, Brigitte, 52.«L’Esquella de la Torratxa» (Barcelo-

na), 475, 498.«Letras» (L’Havana), 88.Linatti, 157.Lladó Bausili, Joan, 286.«Lletres» (Girona), 161.

Llompart, Josep M., 368.Llorente, Teodor, 13, 236, 248.Llovera, Josep Maria, 11, 33, 515, 523.Llovera Majem, Camilo, 116.Lluís Salvador, arxiduc, 188, 518.Llull, Ramon, 28.«Lo Geronés», 155.Lope de Vega, Félix, 233.López Dzur, Carlos, 310.López Narváez, Carlos, 115, 249, 254,

258, 260, 265; p. 153.López Pérez, José, 525.López-Picó, Josep Maria, 9, 129, 175,

344.Lorenzelli, Carmen L., 259.«Los Sitios» (Girona), 196.«Lo Teatro Regional» (Barcelona), 268.Lucifer (pseud.), 55.Lugol, Julien, 247; p. 200.Lugones, Leopoldo, 185.Machado, Manuel, 105, 304.«Madrid Cómico» (Madrid), 142.Malagarriga, Joan, 285; p. 154.Malato, Enrico, 51.Maldonado, Francisco, pp. 183-184.Maldonado de Guevara, Francisco,

256.«Malta Letteraria» (La Valletta), 12.Maltese D’Alòs-Moner, Maria, 283.Manuel (pseud.), 137.Manzoni, Alessandro, 257, 519; pp. 187,

200.Maragall, Joan, 78, 110; p. 197.Marco, Luis, 23, 217.Marfany, Joan-Lluís, 32, 58.Maria Josefa de Bèlgica, 254.Marinetti, Filippo Tommaso, 521.


- 234 -

Maristany, Fernando, 12, 13, 23, 45,115, 240, 247, 248, 333, 349, 351;pp. 150, 200.

Marone, Gherardo, 118.Marquina, Eduardo, 1, 98, 138, 158,

166, 170, 226, 231, 293, 338.Martí Miquel, Jaime, 4, 212, 239.Martínez, José Luis, 102, 498.Martínez, José María, 139.Martínez Albacete, 456.Martínez Serinyà, Arnau, 38, 49, 79,

271, 340.Martínez Sierra, Gregorio, p. 199.Maseras, Alfons, 49, 168, 270, 354;

p. 173.Mattalìa, Daniele, 531, 532.Maximilià I de Mèxic, 122; pp. 224,

225.Mazzini, Giuseppe, 192.Medina, Jaume, 11, 33, 173, 355.Mele, Eugenio, 4, 5, 30, 221, 239; p. 5.Melero, Antonio, 52.Méndez Plancarte, Alfonso, 115, 145,

249, 253, 292; pp. 157-160, 178,185-189.

Méndez Plancarte, Gabriel, 115.Mendoza Varela, Eduardo, 258.Menéndez Pelayo, Marcelino, 1, 21, 51,

129, 130, 131, 166, 233, 311.Menéndez Pidal, Ramón, 191.Meregalli, Franco, 21.Messeri, Antonio, 97.«Messidor» (Barcelona), 270.«Miau» (Barcelona), 376, 468.Miquel Àngel (Michelangelo Buonar-

roti), 318.Miquel i Vergés, Josep Maria, 110.

Miri, Héctor F., 115, 253; p. 156.«Miscellanea Barcinonensia» (Barcelo-

na), 28, 30.Mistral, Gabriela, 249.«Mitjorn» (Palma de Mallorca), 321.Molas, Joaquim, 38, 58.Moll, Antoni-Ll., 189.Moll, Francesc de Borja, 284, 517;

p. 201.Montaner, Joaquín, 345.Montero, Adalmiro, 13, 23, 216.Montoliu, Manuel de, 49, 80, 158, 164,

272, 351, 522; p. 145.Moreno Villa, José, 166.Morgades, Rosa, 327.Mosquera de Martínez, Gloria Luz,

252, 297.Muñiz, María de las Nieves, 51, 52, 54,

536; p. 5.Muñoz, A., 56.Muñoz Alonso, Adolfo, 196.Murgades, Josep, 101.Muruáis, Jesús, 129.«Museo Balear» (Palma de Mallorca),

208, 501.Musset, Alfred de, p. 199.Narváez, Roberto de, 209.Navarro Tomás, Tomás, 39, 198.Negri, Ada, 495.Nietzsche, Friedrich, 225.«Nosotros» (Buenos Aires), 87, 245.«Noticiero Granadino», 409.«Nova Palma» (Palma de Mallorca), 222.«Nuevo Diario de Badajoz», 385, 412,

461.«Nuevo Mundo» (Madrid), 23, 96, 100,

163, 179, 464, 498.


- 235 -

«Nuevo Teatro Crítico» (Madrid), 140.Núñez, Rafael, 136.Núñez de Arce, Gaspar, 21, 23, 134,

138, 146, 314.«Nuova Cultura» (Nàpols), 6; p. 5.«Nuova Rassegna di Letterature Mo-

derne» (Florència), 3, 60, 272, 294.«Ofrena» (Barcelona), 275.Ojetti, Ugo, 524.Oliva, Víctor, 60.Oliver, Miquel dels Sants, 210.Oller, Narcís, 247.Onís, Federico de, 167, 356.Ors, Eugeni d’, 40, 57, 98, 101, 507.Oyuela, Calixto, 140.Pagano, José León, 146.Pagaza, Joaquín Arcadio, 102.Palacio, Manuel del, 4, 13, 21, 23, 210,

268, 288, 289.Palmieri, Ruggero, 311.Palomero, Antonio, 324.Papini, Giovanni, 528.Paraíso, Isabel, 204.Pardo Bazán, Emilia, 21, 105, 140, 206,

225.Pascoli, Giovanni, 14.Pemán, José María, 364.Penna, Mario, 526, 527.Pereda, José María de, 131, 191.Perés, Ramón D., 87, 140, 184.Pérez Bonalde, Juan Antonio, 129,

137, 246.Pérez Bustamante, Ciriaco, 527.Pérez de Ayala, Ramón, 177.Pérez Galdós, Benito, 133.Persi, p. 187.Perucho, Joan, 200.

Petit, Juan, 533.Petrarca, Francesco, 257; p. 183.Petronio, Giuseppe, 536.Picó i Campamar, Ramon, 128.Pin de Latour, Armand, 186.Pin i Soler, Josep, 186, 506.Piñeyro, Enrique, 88.Pirandello, Luigi, 192.Pius X, 154, 505.Pla, Josep, 192.Pla, Xavier, 98, 101.Platen, August von, 178.Plató, 62.«Pluma y Lápiz» (Barcelona), 289, 505.Poliuto, 72.Pons i Marquès, Joan, 8, 15, 275, 280,

284, 365, 516.«Por Esos Mundos» (Madrid), 86, 174,

251, 304, 372.Potter, Paulus, p. 195.Pous i Pagès, Josep, 66.Prampolini, Giacomo, 525.Prat, José, 305.Prat Gaballí, Pere, 38, 164, 166, 294,

328.Prieto, Antonio, 259.Pujols, Francesc, 78.«Quaderni Ibero-Americani» (Torí),

16.«Quaderns d’Estudi» (Barcelona), 283.Querol, Vicente W., 127.Questa de Marelli, Itala, 255.Quevedo, Francisco de, p. 187.Raders, Margit, 36.Rafael (Raffaello Sanzio), 318.Rahola, Carles, 161, 303.Ramírez Gamarra, Hugo, 264.


- 236 -

Ramos Pascual, Julio B., 261.«Razón y Fe» (Madrid), 23, 497.«Revista Contemporánea» (Madrid), 2,

215, 216, 223, 288, 319.«Revista de Catalunya» (Barcelona), 42,

43, 180, 282, 283.«Revista de España» (Madrid), 125.«Revista del Ateneo Obrero de Barce-

lona», 90.«Revista de Literatura» (Madrid), 256.«Revista de Poesia» (Barcelona), 106.«Revista Moderna» (Mèxic), 220, 224,

504, 520.Revollo del Castillo, Enrique, 258.Revuelta Sañudo, Manuel, 129.Reyes, Alfonso, 102, 337, 498.Reyes, Arturo, 149.Reynolds, Gregorio, 347; pp. 171,

203.Riba, Carles, 28, 78, 173, 193, 515;

pp. 197-198.Riber, Llorenç, 28, 367.Riquer, Martí de, 38, 58.Risso, Domingo, 243.«Rivista di Letterature Moderne e

Comparate» (Florència), 22.Rohde, Jorge Max, 13, 178, 348.Roig i Queralt, Francesc, 330.Romero Mendoza, Pedro, 194.Rosselló Bover, Pere, 280.Rosselló de Son Forteza, Joan, 126.Rosselló-Pòrcel, Bartomeu, 28.Rosso, Carlos A., 205.Rousseau, Jean-Jacques, 225.Rubió i Lluch, Antoni, 7, 126, 129,

318.Rueda, Salvador, 166.

Ruiz, Diego, 37, 43, 48, 62, 79, 92, 94,103, 154, 161, 169, 175, 180, 295,303, 326.

Ruiz-Funes Fernández, Manuel, 190.Saavedra Molina, Julio, 114.Sagarra, Josep M. de, 173; pp. 197-198.Said Armesto, Víctor, 167.Salvà, Maria Antònia, 176.Sampol, Gabriel de la S.T., 312.Sánchez Rojas, José, 4, 13, 23, 96,

97, 107, 127, 163, 237, 238, 244;pp. 183-184.

Sanín Cano, Baldomero, 111, 136, 137.Santem, Lluís, 94.Sapegno, Natalino, 533.Sartorio, María Dolores, 265.Schiller, Friedrich von, 166.Segarra, Marta, 203.Serrahima, Maurici, 10.Serrano Alonso, Javier, 144.Shaw, George Bernard, 102.Silva, José Asunción, 162.Siracusa, Joseph, 27.Solari, Piero, 264.Solé de Sojo, Vicenç, 307, 329; p. 179.Solervicens, Josep, 30.Stampini, Ettore, 523.«Studia» (Palma de Mallorca), 312.Sullà, Enric, 173.Sureda, Bartomeu, 210.Susanna, Àlex, 180.«Tarrasa Información», 195.Tarrida, Joan, 287.Tarzia, Miguel, 112.Tasso, Torquato, 318; p. 183.Teixeira de Pascoaes (pseud.), 162.Tharrats, Josep, 49, 273.


- 237 -

Tharrats, O., 94.Torné, Ramon, 28.Torras i Bages, Josep, 132.Torrendell, Joan, 103, 348.Torres Gost, Bartomeu, 15, 26, 126,

128, 312.Trapiello, Andrés, 322.Ubide, Juan Blas, 159.Unamuno, Miguel de, 13, 14, 16, 17,

18, 21, 23, 24, 25, 31, 34, 36, 39, 44,45, 51, 55, 85, 105, 108, 127, 153,162, 166, 192, 225, 227, 301, 332,335, 336, 341, 353, 357; pp. 5, 176,207-225.

Ungaretti, Giuseppe, 49.Urbina, Luis G., 115, 292; p. 169.Uribe Ángel, Manuel, 137.Urrutia, Jorge, 190.Valencia, Guillermo, 202, 323; p. 202.Valentí Camp, Santiago, 250.Valentí Fiol, Eduard, 29.Valera, Carmen, 291, 321.Valera, Juan, 1, 21, 127, 129, 130, 138,

508.Valeri, Lluís, 173.Valle Inclán, Ramón del, 144; p. 194.Vargas Rojas, Pedro Ignacio, 202.Vari, Víctor B., 22, 23.Vaz Ferreira, Carlos, 151.Veciana i Calmet, Josep, 330.Velázquez, Diego de, 357.Velloso, José Miguel, 528.Vendrell, Ernest, 37. Veny, Joan, 46, 47.Verdaguer, Jacint, 21, 146.Verdi, Giuseppe, 504.Vergés, Josep, 20, 35.

Verlaine, Paul, 162.Viada i Lluch, Lluís Carles, 274.Vicens i Vives, Jaume, 30.Vidal Alcover, Jaume, 41.«Vida Socialista» (Madrid), 169.Vilanova, Antonio, 142.Vilanova, Rosendo, 222.Villaespesa, Francisco, p. 183.Villalonga, Miguel, 187.Vinyes, Ramon, 183.Viola, Raffaello, 14.Virgili, 60, 214, 240, 247, 248, 258,

266, 320, 349, 362; p. 187.Vivanti, Annie, 153.Viver i Puig, Francisco, 155.Voltaire (pseud.), 225, 244.Vossler, Karl, 522.Wagner, Richard, 300.Warneford, Reginald, 345.Warren, Virgil A., 112.Xammar, Eugeni, 94.Zanné, Jeroni, 23, 33, 38, 40, 49, 79,

148, 156, 269, 274, 298, 300, 333,340, 343, 350, 355, 362.

Zola, Émile, 140.


- 239 -

Índex de títols carduccians

(La numeració indica referència bibliogràficatret que sigui precedida de p. o pp.)

A Castagneto (Aggiunte di poesie), 257.A Diana Trivia (Juvenilia), 510.A Febo Apolline (Juvenilia), 99.A G.B. Niccolini (Juvenilia), 358.A Giuseppe Garibaldi (Odi barbare), 243,

247, 248, 320.Agl’Italiani (Juvenilia), 358.Ai parentali di Giovanni Boccacci (prosa),

233, 257, 283.Ai poeti (Juvenilia), 289.A la sventura (Primi versi), 111.Alessandria (Odi barbare), 102.Alla Croce di Savoia (Juvenilia), 177, 257,

518.Alla Lega per l’istruzione del popolo (prosa),

225.Alla mensa dell’amico (Odi barbare), 248.Alla Regina d’Italia (Odi barbare), 20, 35, 53,

98, 99, 104, 163, 232, 248, 273, 291,298, 320, 322, 331, 342, 344, 358, 502.

Alla Rima (Rime nuove), 94, 99, 191, 206,217, 248, 258, 266, 295, 311, 332,508, 513, 534.

Alla stazione (in una mattina d’autunno)(Odi barbare), 2, 119, 151, 229, 243,247, 248, 291, 298, 336, 342, 349,363, 366, 525.

All’Aurora (Odi barbare), 266, 287.Alla Vittoria (Odi barbare), 79, 104, 151,

291, 298, 342.Alle fonti del Clitumno (Odi barbare), 20,

53, 58, 71, 85, 99, 108, 119, 130, 131,136, 138, 192, 243, 258, 266, 300,301, 311, 318, 320, 341, 343, 530.

Al sonetto (Rime nuove), 115, 248, 266,298, 301, 510.

Anacreontica romantica (Rime nuove), 156,257, 288.

A piè di un Crocifisso (Aggiunte di poesie),257.


A proposito del processo Fadda (Giambi edepodi), 111.

A proposito di alcuni giudizi su AlessandroManzoni (prosa), 257, 519.

A proposito di Roberto Ardigò (prosa),250.

A Satana, 55, 58, 60, 62, 67, 94, 99,111, 121, 124, 132, 136, 138, 147,149, 162, 168, 184, 194, 241, 245,258, 260, 261, 266, 287, 294, 300,314, 315, 316, 318, 328, 345, 361,363, 364, 503, 510, 531.

A Scandiano (Rime e ritmi), 509.A un asino (Rime nuove), 248, 319, 338,

360.A un heiniano d’Italia (Giambi ed epodi),

85, 181.A un poeta (Aggiunte di poesie), 257.A un poeta di montagna (Juvenilia), 510.Autunno romantico (Rime nuove), 257,

288.Avanti! Avanti! (Giambi ed epodi), 56, 99,

534.Ave (in morte di G.P.) (Odi barbare), 119,

300.Ballata dolorosa (Rime nuove), 257, 262,

502.Brindisi (Juvenilia, llibre VI), 257.Cadore (Rime e ritmi), 177.Ça ira (Rime nuove), 99, 149, 156, 169,

188, 258, 260, 263, 265, 266, 269,271, 327, 339, 340, 362, 514, 531.

Canto dell’Italia che va in Campidoglio(Giambi ed epodi), 99.

Canto di marzo (Odi barbare), 53, 119.Ceneri e faville (recull de proses), 531.Cèrilo (Odi barbare), 501.

Chi erano i trovatori (prosa), 257.Classicismo e romanticismo (Rime nuove),

209, 257, 258.Colli toscani (Odi barbare), 99, 119.Colloqui con gli alberi (Rime nuove), 111,

210, 248, 258.Confessioni e battaglie (recull de proses),

531.Congedo (Levia gravia), 195, 304, 335,

358.Congedo (Odi barbare), 99, 119, 248, 284,

302, 313.Congedo (Rime e ritmi), 257.Congedo (Rime nuove), 111.Courmayeur (Odi barbare), 119, 300.Critica e arte (prosa), 99, 158, 225, 244.Da Desenzano (Odi barbare), 119, 293.Da Friedr. Hölderlin (Appendice), 516.Davanti il Castel Vecchio di Verona (Odi

barbare), 243.Davanti San Guido (Rime nuove), 111,

531.Degli spiriti e delle forme nella poesia di Gia-

como Leopardi (prosa), 137.Della «Canzone di Legnano», 257, 531,

534.Della varia fortuna di Dante (prosa), 225,

257.Delle poesie toscane di messer Angelo Poli-

ziano (prosa), 233, 282.Delle rime di Dante (prosa), 60, 231, 257.Dello svolgimento della letteratura nazionale

(prosa), 136, 158, 255, 257, 531.Dello svolgimento dell’ode in Italia (prosa),

257, 534.Del rinnovamento letterario in Italia (prosa),

108, 170.

- 240 -


Di alcune condizioni della presente letteratu-ra (prosa), 257.

Dietro un ritratto (Rime nuove), 251.Dinanzi alle terme di Caracalla (Odi bar-

bare), 243, 248, 291, 317, 519.Di notte (Rime nuove), 258.Dipartita (Rime nuove), 49, 281.Don Quixote (prosa), 238, 244, 257.Dopo una rappresentazione della commedia

«La vida es sueño» di Pietro Calderon(prosa), 237, 244, 257.

Egle (Odi barbare), 119, 248, 270, 300,313, 322.

Elegia del Monte Spluga (Rime e ritmi),298.

Epigramma (Aggiunte di poesie), 257.Era un giorno di festa, e luglio ardea... (Rime

nuove), 257.Ero e Leandro (Odi barbare), 119.Eterno femminino regale (prosa), 104.E tu pur riedi, amore; e tu l’irosa... (Juveni-

lia), 110.Faida di comune (Rime nuove), 531.Fantasia (Odi barbare), 2, 8, 10, 119, 208,

210, 216, 219, 230, 248, 267, 312,316, 318, 320, 502.

Figurine vecchie (Odi barbare), 226.Fuori alla Certosa di Bologna (Odi barba-

re), 99.Galanterie cavalleresche del secolo XII e XIII

(prosa), 257.Giambi ed epodi, 60, 291, 315, 327, 358,

531.Giustizia di poeta (Rime nuove), 248.Ideale (Odi barbare), 80, 119, 136, 151,

248, 256, 286, 287, 312, 313, 320,329, 337.

Idillio di maggio (Rime nuove), 288, 300.Idillio maremmano (Rime nuove), 71, 78,

105, 110, 111, 531.Il bove (Rime nuove), 60, 78, 107, 115,

144, 145, 165, 172, 173, 174, 180,185, 190, 210, 211, 220, 221, 234,247, 248, 249, 252, 253, 258, 262,265, 266, 272, 278, 279, 280, 285,291, 292, 297, 307, 316, 317, 319,324, 338, 346, 347, 352, 354, 356,357, 366, 506, 517; pp. 139-205.

Il canto dell’Amore (Giambi ed epodi), 28,121, 315, 505.

Il passo di Roncisvalle (Rime nuove), 23.Il sonetto (Rime nuove), 248, 260, 265,

266, 525.In montagna. Frammenti (Aggiunte di poe-

sie), 257.In morte di Giovanni Cairoli (Giambi ed

epodi), 154, 162, 315.In riva al mare (Rime nuove), 57, 92, 154,

215, 219, 505, 507.Intermezzo, 531.Introduzione a «I Trovatori alla Corte dei

Marchesi di Monferrato» (prosa), 257.In una chiesa gotica (Odi barbare), 2, 20,

53, 58, 85, 119, 140, 151, 210, 218,221, 243, 248, 300, 311, 312, 317,320, 330, 341, 512.

In un albo (Levia gravia), 257.Italiani che scrissero in provenzale (prosa),

257.I vóti (Juvenilia), 358.Jaufré Rudel (Rime e ritmi), 121, 258, 300,

517.Juvenilia, 60, 94, 277, 289, 303, 328,

346, 358, 531.

- 241 -


La cavalleria e il cavaliere (prosa), 257.La chiesa di Polenta (Rime e ritmi), 60, 85,

108, 150, 165.La figlia del re degli Elfi (Rime nuove), 300.Lago azzurro (Aggiunte di poesie), 257.La guerra (Rime e ritmi), 99, 137, 172,

258.La lavandaia di San Giovanni (Rime

nuove), 23, 191.La leggenda di Teodorico (Rime nuove), 58,

203, 236, 248, 517.La lirica (Odi barbare), 119.La lirica classica nella seconda metà del seco-

lo XVIII (prosa), 184, 333.La madre (gruppo di Adriano Cecioni) (Odi

barbare), 119, 243, 257.L’ «Aminta» e la vecchia poesia pastorale

(prosa), 257.L’amore le donne le corti d’amore (prosa),

257.La poesia barbara nei secoli XV e XVI

(prosa), 151.L’Ariosto e il Voltaire (prosa), 244.La sacra di Enrico Quinto (Giambi ed

epodi), 300.La torre di Nerone (Odi barbare), 119,

151, 318.Lauda spirituale (Juvenilia), 128.Le due torri (Odi barbare), 119.Le nozze del mare (Giambi ed epodi), 154,

257.Le «Risorse» di San Miniato al Tedesco e la

prima edizione delle mie rime (prosa),259.

Levia gravia, 195, 304, 335, 358, 531.Lungi lungi (Rime nuove), 136.Maggiolata (Rime nuove), 257, 288, 300.

Martino Lutero (Rime nuove), 258.Mattinata (Rime nuove), 240, 248, 257,

369, 517.Matutino (Aggiunte di poesie), 257.Mezzogiorno alpino (Rime e ritmi), 262,

265, 519.Miramar (Odi barbare), 4, 18, 96, 119,

122, 150, 185, 188, 191, 219, 221,223, 227, 518; pp. 216-225.

Momento epico (Rime nuove), 111.Mors (nell’epidemia difterica) (Odi barbare),

151, 229, 300.Mosche cocchiere (prosa), 108.Musica e poesia nel mondo elegante italiano

del secolo XIV (prosa), 257.Nel chiostro del Santo (Rime e ritmi), 121,

300.Nell’annuale della fondazione di Roma

(Odi barbare), 2, 28, 80, 119, 180,226, 260, 308, 320, 331, 337, 341,364.

Nella piazza di San Petronio (Odi barba-re), 2, 99, 115, 148, 178, 216, 228,258, 262, 263, 293, 300, 307, 502,519, 534.

Nel vigesimo anniversario dell’VIII agostoMDCCCXLVIII (Giambi ed epodi), 110.

Né mai levò sí neri occhi lucenti... (Juvenilia),510.

Nevicata (Odi barbare), 99, 235, 248, 262,263, 502.

Ninna nanna di Carlo V (Rime nuove),518.

Nostri santi e nostri morti (Giambi ed epodi),257, 305.

Notte di maggio (Rime nuove), 257.Novissima polemica (prosa), 244.

- 242 -


Odi barbare, 2, 46, 53, 99, 100, 102, 103,119, 127, 128, 129, 139, 151, 178,210, 226, 228, 229, 230, 241, 243,262, 257, 258, 259, 266, 286, 302,311, 313, 320, 359, 515, 523, 531;p. 5.

Odi barbare, colofó de la primera edició(prosa), 2, 46, 99, 102, 127, 257,258, 259, 284, 320, 359.

Omero (Rime nuove), 60, 266.Panteismo (Rime nuove), 207, 210, 213,

248, 258, 265, 311, 317.Passa la nave mia, sola, tra il pianto... (Ju-

venilia), 221, 254, 258, 266, 275, 277,303, 358, 365, 368.

Pe ’l natalizio di L.B. (Aggiunte di poesie),257.

Per Eduardo Corazzini (Giambi ed epodi),76, 111.

Peregrino del ciel, garrulo a volo... (Juvenilia),258.

Per Giuseppe Monti e Gaetano Tognetti(Giambi ed epodi), 76, 92, 154.

Per il LXXVIII anniversario dalla proclama-zione della Repubblica francese (Giambied epodi), 327, 362, 511, 514.

Per il passaggio della salma di GiuseppeMazzini (poema no aplegat en re-cull), 192.

Per la morte di Giuseppe Garibaldi (prosa),531.

Per la morte di Napoleone Eugenio (Odi bar-bare), 99, 258.

Per la poesia e per la libertà (prosa), 225,244.

Per le nozze di mia figlia (Odi barbare), 85,225, 353.

Per val d’Arno (Levia gravia), 248.Pianto antico (Rime nuove), 213, 219, 239,

248, 257, 309, 332, 335, 361, 519.Piemonte (Rime e ritmi), 154.Poeti di parte bianca (Levia gravia), 257.Poeti provenzali in Italia nel secolo XIII

(prosa), 257.Precedenti dell’ «Aminta» (prosa), 257.Preludio (Odi barbare), 2, 53, 60, 96, 99,

111, 119, 129, 140, 149, 151, 156,162, 166, 173, 184, 225, 226, 229,241, 243, 248, 257, 258, 265, 266,311, 320, 364.

Presso la tomba di Francesco Petrarca(prosa), 257.

Presso l’urna di Percy Bysshe Shelley (Odibarbare), 334.

Presso una Certosa (Rime e ritmi), 60, 519.Primavera classica (Rime nuove), 176, 210,

221, 248, 288.Primavere elleniche (Rime nuove), 266, 510.Primi versi, 531.Primo vere (Odi barbare), 4, 53, 99, 213,

229, 248, 258, 266, 284, 313, 318,361, 502.

Profonda, solitaria, immensa notte... (Juveni-lia), 60.

Prologo (Giambi ed epodi), 60, 257.Prologo (Juvenilia), 358.Qui, dove irato a gli anni tuoi novelli... (Ju-

venilia), 111.Qui regna amore (Rime nuove), 221.Raccoglimenti (prosa), 58, 99, 137, 257.Ragioni metriche (Odi barbare), 102, 119,

320.Ricordo d’infanzia (prosa), 224.Rime e ritmi, 257, 262, 531.

- 243 -


- 244 -

Rimembranze di scuola (Rime nuove), 111.Rime nuove, 100, 111, 120, 210, 234,

241, 262, 266, 276, 332, 531.Roma (Odi barbare), 60, 99, 119, 178,

212, 293, 296, 298, 299, 525.Ruit hora (Odi barbare), 53, 99, 111, 119,

147, 151, 216, 221, 235, 248, 258,313, 320, 332, 335, 337, 361.

Sabato Santo (Rime e ritmi), 113, 361.Saluto italico (Odi barbare), 119, 153,

162.San Martino (Rime nuove), 262, 265, 519.Sant’Abbondio (Rime e ritmi), 121.Santa Maria degli Angeli (Rime nuove),

113, 210, 248, 361.Scoglio di Quarto (Odi barbare), 2, 243,

293.Sfogo (prosa), 85.Sirmione (Odi barbare), 119.Sogno d’estate (Odi barbare), 113, 119,

196, 311.Sole d’inverno (Odi barbare), 119, 332.Sole e amore (Rime nuove), 258.Sordello (prosa), 257.Storia del «Giorno» (prosa), 531.Storia dell’ «Aminta» (prosa), 257.Stornelli (Aggiunte di poesie), 257.Su i campi di Marengo (Rime nuove), 113.Su l’Adda (Odi barbare), 10, 119, 151,

266.Su Monte Mario (Odi barbare), 99, 227,

243, 247, 248, 328; pp. 210-215.Su un libro di preghiere (Aggiunte di poesie),

257.Svolgimento della lingua, della poesia, della

civiltà occitanica (prosa), 257.Tedio invernale (Rime nuove), 257.

Traversando la Maremma toscana (Rimenuove), 111, 264.

Una sera di San Pietro (Odi barbare), 119,241, 258.

Un poeta d’amore nel secolo XII (prosa),257.

Vendette della luna (Rime nuove), 257, 258.Vere novo (Odi barbare), 53, 248, 254,

284, 313.Versaglia (nel LXXIX anniversario della Re-

pubblica francese) (Giambi ed epodi), 94,168, 510.

Vignetta (Rime nuove), 210, 240, 248,258.

Virgilio (Rime nuove), 60, 214, 240, 247,248, 258, 266, 349.

Visione (Rime nuove, llibre II), 266.Visione (Rime nuove, llibre III), 276, 332,

361, 365, 369.


Taula

Prefaci ........................................................................................... 5Nova bibliografia carducciana ................................................... 7

Repertoris, estudis i observacions sobre recepció de l’escriptor .......................................................... 9Assaigs, articles i capítols de llibre sobre l’escriptor ........ 23Fragments, comentaris i referències a l’escriptorextrets d’articles o de llibres ................................................ 43Traduccions al castellà ......................................................... 69Traduccions al català ............................................................ 89Poemes amb intertextualitat explícita ................................ 95Poemes amb intertextualitat no explícita .......................... 103Cròniques periodístiques ..................................................... 121Transcripció de textos o versos en llengua original ......... 131Traduccions de textos de crítics italians o de països tercers ......................................................................... 135

Il bove: traduccions ...................................................................... 139Il bove: imitacions i variacions .................................................... 165Il bove: articles .............................................................................. 181Il bove: comentaris ....................................................................... 191Versions de les traduccions d’Unamuno ................................. 207

Sobre el monte Mario ................................................................ 211Miramar ................................................................................... 217

Índex de noms i revistes ............................................................ 227Índex de títols carduccians ........................................................ 239


liquens-2a edicio:maquetación 1 -...

Documents