l’avaluació de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni

Ral Alba Snchez Universitat Autnoma de Barcelona Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni

1

Lavaluaci de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni

Ral Alba Snchez

Universitat Autnoma de Barcelona


2

ndex

ndex .............................................................................................................................................. 2

1. Introducci ............................................................................................................................ 3

2. Determinaci de la credibilitat en el testimoni ..................................................................... 3

3. Factors de la credibilitat de les declaracions ........................................................................ 4

3.1. Credibilitat versus Veracitat .......................................................................................... 5

3.2. Model de credibilitat: el jutge de la memria ............................................................... 5

4. La detecci de la mentida ..................................................................................................... 6

4.1. Estudis de canvis fisiolgics ........................................................................................... 6

4.2. Investigaci conductual de la comunicaci no verbal ................................................... 7

4.3. Anlisi dels continguts verbals ...................................................................................... 7

4.4. Anlisi de respostes cognitives dinterferncia ............................................................. 8

5. Avaluaci de la credibilitat de les declaracions ..................................................................... 8

5.1. El model davaluaci de Trankell ................................................................................... 8

5.2. Anlisi dels continguts de les declaracions ................................................................... 9

5.2.1. El model de validesa de les declaracions obtingudes: la tcnica SVA ................... 9

5.2.2. El model de control de la realitat: la tcnica del reality monitoring (RM) .......... 12

Referncies .................................................................................................................................. 14


3

1. Introducci

Dins de la les cincies forenses, potser la part ms important de totes s el testimoni, el qual

ens informa, des de un punt de vista judicial o policial, de un fet delictiu, amb el qual sobt

informaci per a iniciar una investigaci, sancionar un fet delictiu, aclarir uns fets o trobar

lautoria dels mateixos.

En aquest context, sembla molt clar la implicaci de la psicologia forense, ja que per alguns

autors el 85% de qualsevol cas penal o civil es basa en el discurs del testimoni (Hans i Vidmar,

1986).

Aix, la psicologia del testimoni, una branca ms dins de la psicologia forense, sencarrega

danalitzar els diferents fenmens relacionats amb el testimoni de qualsevol persona, ja sigui

nen, adolescent o adult. En aquest sentit la psicologia del testimoni realitza tres tasques

principals:

1. Analitza els processos psicolgics bsics que influeixen en el discurs del testimoni tals

com la memria, que ajuda a recordar lepisodi, la cara de lagressor o el context de la

situaci per exemple, latenci que es va prestar al episodi, la percepci, tant del

context com del fet delictiu que pot ser diferent entre les persones presents i el

pensament, que es veu afectat per prejudicis, distraccions o punts de vista. (Arce i

Faria, 2006; Ponce, 2012).

2. Interrogar (tamb anomenat compilaci) a un testimonio on aquest aporta dades

sobre un fet o si es possible la confessi del delicte.

3. Determinar la credibilitat dun testimoni, es a dir la exactitud de la declaraci dun

testimoni (Manzanero i Diges, 1993) i a la veracitat que de li atribueix a aquest (Siz,

Baqus i Siz, 2005).

2. Determinaci de la credibilitat en el testimoni

Quan es fa un anlisi de credibilitat o veracitat dun testimoni, el que en realitat sest fent es

determinar el nivell de coherncia del discurs del testimoni (Ponce, 2012). Es a dir, en

lavaluaci dun testimoni es busca determinar la coherncia en el discurs, ja que en la versi

de cada individu o subjecte hi han variables intencionals o no, que fan que el discurs sigui

coherent amb la realitat o no.

Hi han 10 variables del subjecte que alteren el discurs, tant de la vctima, el testimoni i lautor

dels fets delictius. Aquestes variables sn(Ponce, 2012):

1) Negaci: on es diu que el que va succeir no va ser real o no va passar.

2) Revelaci temptativa: es caracteritza per loblit intencional que t com objectiu

amagar el fet. Es poden identificar amb frases del tipus No recordo b

3) Distancia, es a dir posar distancia entre la declaraci i els fets, amb lobjectiu de

disminuir la responsabilitat de lautor


4

4) Minimitzaci, on es tracta de fer menor la responsabilitat de lautor per part de la

vctima.

5) Potencialitzaci, justament el contrari, saugmenta de manera exponencial la

responsabilitat de lautor. Es caracterstic tamb la quantitat dels detalls.

6) Dissociaci, os es trastoca el sentit de la realitat vaig veure el bosc rosa

7) Descompte, es vol desviar el sentit de la conversa a altres temes.

8) Revelaci, on tot el que safirma i sexplica com a real tot el que va succeir.

9) Retractaci, contra oposada a la variable revelaci, tot lexplicat com a real es diu com

a fals o a linrevs.

10) Reafirmaci, lultima variable on es reafirma un relat insegur com a real.

En la determinaci de la credibilitat dun testimoni seviten preguntes suggestives, sugerents o

que causin influencia en el subjecte, el que sintenta en realitat es doncs que el testimoni

saproximi el ms possible amb la realitat.

3. Factors de la credibilitat de les declaracions

En general, ens basem en les nostres prpies intucions i en un procs de raonament, que

tenen en compte tant a lemissor com a la informaci donada pel mateix, per a establir judicis

de credibilitat (Hrnandez-Fernaud i Alonso-Quecuty, 2004).

Segons Manzanero i Diges (1993) seguim una srie de passos per a lavaluaci de la credibilitat

dun testimoni. En primer lloc ens fixem en si el testimoni menteix, si es que no ens fixem

doncs si la seva declaraci es exacta, si el subjecte menteix, es pren el seu testimoni com a

erroni. Si la seva declaraci es exacta, es pren en consideraci el seu discurs i la seva

declaraci, si no es

aix, es torna a

prendre com erroni.

Model de Diges i

Manzanero, 1993.

Menteix el testimoni?

No

Es exacta la seva declaraci?

Si

Es pren el seu testimoni com a

creible

No

Es descarta el seu testimoni

Si

Es descarta el seu testimoni


5

3.1. Credibilitat versus Veracitat

Un subjecte menteix si deliberadament aporta una informaci que sap conscientment que no

sajusta a la realitat (Masip, Garrido i Herrero, 2004). En aquest context, el primer pas per a

Manzanero i Diges (1993), estarem parlant de la veracitat del testimoni.

Pel contrari, les caracterstiques del nostre sistema cognitiu, errors de percepci, memria,

atenci fa que la major part de les inexactituds que trobem en les declaracions siguin ms

errors que a mentides. En aquesta branca estarem parlant de la credibilitat dun testimoni.

La credibilitat s doncs la valoraci subjectiva de lexactitud estimada de les declaracions dun

testimoni (Manzanero, 2008). Estarem parlant doncs del segon pas de Manzanero i Diges

(1993) on es pren com a consideraci o no el discurs del subjecte.

La valoraci es basa en inferncies que consideren aspectes tals com les caracterstiques del

subjecte testimoni, tals com les creences i els coneixements, i les congruncies (semblances i

incoherncies) entre les declaracions del testimoni i els indicis que es tenen.

3.2. Model de credibilitat: el jutge de la memria

Wells i Lindsay (1983) ven ser els primers en teoritzar un model de credibilitat, lanomenat

jutge de la memria.

Segons els autors, els valoradors de la credibilitat dels subjectes, es basen en els coneixements

que tenen sobre la seva prpia memria i la dels dems. Es a dir jutgen lexactitud dels

subjectes amb la utilitzaci de coneixements de la meta memria.

Aquesta informaci sobre la meta memria es divideix en tres tipus dinformaci:

1- Informaci condicional: aquesta informaci fa referencia a les condicions del testimoni

en la situaci en que es va produir el succs del qual informa. En aquest sentit el jutge,

es posar en la situaci del testimoni i tractar davaluar si en aquesta mateixa

situaci, ell seria capa de recordar una o una altra informaci.

2- Acord intra i intersubjecte:

- Acord intrasubjecte: es la consistncia interna en la informaci donada pel

subjecte. El desacord intrasubjecte es la carncia de consistncia eren el que una

persona explica com a record del subjecte, aquest desacord desacredita el

testimoni com a fiable.

- Acord intersubjecte: es el grau dacord entre la informaci donada pel subjecte i la

subministrada per altres testimonis. Les declaracions han de donar-se entre el

testimoni principal i dos o ms testimonis addicionals.

3- Biaix de resposta: Lavaluador de la credibilitat t algunes creences arrelades de que

determinades actituds o indicis estan associats a la mentida o a la exactitud. Aquests

judicis subjectius basats en la intuci no funcionen ja que la informaci condicional es

basa en un coneixement erroni de com funciona la memria, perqu els acords inter i

intrasubjecte no sempre sn un indicador dexactitud i es deuen a mltiples factors.


6

Mira i Diges (1991) van realitzar un estudi a Espanya, on van posar de manifest que els

errors dels testimonis es solen atribuir a la falta dhonestedat, i que la majoria de gent i

avaluadors, no tenen en compte que lexactitud dun testimoni tamb est determinada

pel funcionament i la capacitat de la memria.

Es va trobar tamb en el mateix estudi que no es tenien en compte dos aspectes

contrastats empricament. El primer, que els subjectes son exactes en les seves

identificacions encara veient una persona pocs segons i incls en perodes de temps llargs.

El segon, lefecte que lamenaa dagressi t sobre la claredat de les declaracions i les

identificacions.

Per acabar, dos factors semblen ser els ms importants alhora de valorar un testimoni.

Sn els segents:

- Les situacions rapides i altament estressants en que es produeix un delicte, porta

als testimonis a emmagatzemar ms eficientment la informaci que en qualsevol

fet quotidi. Aix es produeix per lefecte del focus datenci estret (Easterbrook,

1959), que provoca que el record sigui millor en uns aspectes que en uns altres.

- Les conductes dels testimonis son essencials alhora de valorar la seva credibilitat.

Laparici de dubtes, pauses elevades, utilitzaci de frases fetes, relats pocs

organitzats, utilitzaci destereotips populars poden llevar a el jutge a qualificar

de poc creble una declaraci. La variable que ms varincia explica en les

avaluacions de lexactitud de les declaracions a lhora de assignar credibilitat es la

confiana que mostra un testimoni (Manzanero, 2008).

4. La detecci de la mentida

Yulle al 1989, va classificar la detecci de la mentida en tres tipus dinvestigacions:

1) Estudis en canvis fisiolgics

2) Investigacions de les conductes no-verbals

3) Anlisi del continguts de la parla o verbals

A continuaci sexplicaran cadascun dells i les evidncies que es van trobar.

4.1. Estudis de canvis fisiolgics Potser el sistema ms conegut com a detector de canvis fisiolgics aplicats a la detecci de la

mentida s el polgraf, ltimament molt utilitzat inadequadament en alguns programes del cor

per a desvelar les intimitats dels famosos i continuar amb les grcies i les xafarderies.

El polgraf consisteix en un aparell que utilitza diverses mesures psicofisiolgiques (suor, ritme

cardac, temps de resposta...) en la detecci de la mentida, comparada amb les mesures

control, de preguntes emocionalment neutres. Suposa que quant ms sallunyi de les mesures

control del propi subjecte, s una mentida.

El primer disseny que es coneix va ser creat per Mackenzie al 1908.


7

A partir daqu es van utilitzar i integrar els dissenys de Maston (1921) que va proposar la

mesura de la pressi arterial, de Larson (1922) que proposava els canvis cardacs i respiratoris i

de Weschler (1925) que proposava els canvis en la conductivitat de la pell per a la detecci e la

mentida, per a construir i estandarditzar el us del polgraf al 1930 (Keeler, 1930).

Va ser els anys 30 i 40 quan els detectors de mentides daquest tipus van tenir la seva major

impulsivitat. Tots es basaven en el supsit de que quan una persona menteix, els canvis

involuntaris del cos relacionats amb lansietat de la mentida podrien ser detectats

(Manzanero, 2008).

Als anys 50, es va detectar el principal problema daquest tipus daparell, ja que es tracten de

mesures indirectes de la mentida, per tant aquestes poden estar associades a la por, lalerta... i

no noms a la prpia mentida.

4.2. Investigaci conductual de la comunicaci no verbal Les respostes relacionades amb la comunicaci, en aquest cas la no-verbal, i associades amb la

mentida han estat un dels principals factors que shan tingut en compte com a mtode per a

donar credibilitat a un testimoni, sempre en el context on hi ha interacci emissor-receptor, es

a dir interacci social.

Ekman (1992) va avaluar les expressions facials que es posen en diferents contextos

emocionals, es a dir lexpressi facial de les emocions a partir de 3 indicadors:

- Durada, de la prpia expressi

- Falta de coherncia, entre el que es diu i lexpressi facial

- Asimetria facial, es a dir laccentuaci de lexpressi facial ms accentuada en un

costat de la cara que en laltre.

A partir daquests indicadors una revisi del propi autor amb els autors Friesen i Hager (2002)

van desenvolupar un sistema de codificaci per a la resposta facial anomenat facial action

coding system (FACS), com a detector de mentides. Segons aquest sistema alg que fes una

expressi facial que durs ms de 10 segons mentiria, si hi hagus falta de coherncia o

asimetria facial, tamb indicarien una falsedat.

Els autors van estudiar ms de 46 moviments facials i van crear un sistema informtic que

realitzava una comparaci entre lactivaci esperada en una emoci real i lexpressi del

testimoni en aquest moment.

Per ltim, sembla ser que la detecci de la mirada i el contacte visual son factors claus en la

credibilitat i la mentida. Sembla ser que davant la mentida, es perd el contacte visual amb

linterlocutor ms rpidament (Manzanero,2008).

4.3. Anlisi dels continguts verbals

No sha provat leficcia i la utilitat de les tcniques basades en la veu.


8

Aquestes tcniques es basen en el supsit que quan una persona menteix, la seva veu canvia

degut a la tensi i sexperimenten uns microtemblors.

Hi ha un sistema al mercat anomenat Poly layer Voice analysis, que pot detectar la mentida a

travs de la veu, contempla anlisis de ms de 18 parmetres vocals, per tal com hem

comentat, no sha provat la utilitat.

4.4. Anlisi de respostes cognitives dinterferncia Lanlisi daquestes respostes es basen en la suposici que les demandes cognitives en la

mentida en comparaci amb la veritat, interferiran en altres tasques, com per exemple la

resposta motriu (Manzanero,2008).

Luria (1930) va proposar aquest mtode de lexpressi motriu, basat en lassociaci de

paraules i la resposta motriu del subjecte, que pot esser mesurada amb la pressi dels dits.

Lemissi duna falsedat faria variar la resposta del subjecte, diferent a la emesa regularment,

que formaria la resposta base.

Mira(1932) va perfeccionat el mtode amb un registrador de respostes motrius amb un aparell

anomenat montometre de Mira.

Vendemia, Buzan i Simon-Dack (2005) van realitzar una investigaci en el que es van trobar

temps de reaccions majors en respostes motrius quan es diu una mentida.

5. Avaluaci de la credibilitat de les declaracions

Lanlisi de la credibilitat, socupa davaluar el grau de realitat de la declaraci del testimoni o

acusat. Malgrat aix un resultat negatiu en aquesta avaluaci no indica necessriament una

falsedat, es a dir que aquest tipus davaluacions no son un anlisi de detecci de la mentida

com els descrits anteriorment.

5.1. El model davaluaci de Trankell Trankell (1972), va proposar que els relats sobre abs sexual es diferenciaven de fets invents

dacord amb una srie de criteris, que es classifiquen en:

- Criteris primaris de realitat: anlisi destructura i anlisi del contingut dels relats.

o Anlisi destructura: es basa en el raonament cientfic, es a dir, no sha de

deixar dexplicar una part essencial per a comprendre la informaci i ha de

ser la nica forma de descripci correcta de la realitat, raonablement i

complertament. Comprn 2 criteris:

Criteri bilateral democi: lemoci descrita en un relat no es pot

explicar pel contingut de les observacions.

Criteri dhomogenetat: els detalls que implica el relat han de

descriure noms un nic succs.

o Lanlisi de contingut comprn 3 criteris:


9

Criteri de competncia: el testimoni no ha de tenir la competncia

i facilitat per inventar fets (per exemple un autor de llibres).

Criteri dhomogenetat: els detall de linforme son nics, ning

ms els podria explicar.

Criteri de seqencia: Saplica en declaracions de diferents

testimonis i es refereix a alteracions de una seqencia de

declaracions.

- Criteris secundaris de control: corresponen al control lgic del relat i a la seva

possible validesa emprica (es a dir, que pugui passar).

o Control lgica-formal: consisteix en formular totes les hiptesis

alternatives que puguin destruir la hiptesis de la realitat explicada pel

subjecte. Si es pot demostrar que totes les hiptesis alternatives sn

irracionals, el resultat el fa ms creble.

o Control empric: es una comparaci dels aspectes de la declaraci daltres

testimonis i els criteris de la declaraci del testimoni avaluat, Trankell el va

denominar isomorfia.

5.2. Anlisi dels continguts de les declaracions A partir del model de Trunkell i altres treballs anterior, els psiclegs Steller i Kehnberg (1989)

van realitzar una ampliaci i sistematitzaci de la tcnica danlisi de la realitat de les

declaracions. A partir dels estudis emprics realitzats es va estandarditzar com anlisis de la

credibilitat una tcnica principal, la tcnica SVA, que es descriu en els segent apartat.

5.2.1. El model de validesa de les declaracions obtingudes: la tcnica SVA

Segons Vrij (2000), el Statement Validity Assesment (SVA) o Evaluaci de la validessa d'una

declaraci (EVD); s una de les tcniques ms emprades per avaluar la veracitat de les

declaracions.

El protocol es va desenvolupar a Alemanya a travs de l'experincia clnica de diversos

psiclegs. Udo Undeutsch s un dels primers en desarrolloar el SVA en els anys 50, desprs li

seguirien Max Steller, Khnken (1989), i Raskin i Esplin (1991), amb versions modificades.

Al principi, el SVA es va desenvolupar per valorar les declaracions verbals de nens que havien

estat vctimes d'abs sexual. No obstant aix, en anys recents s'ha intentat validar i

generalitzar l'aplicaci d'aquest instrument a adults (Vrij et al., 2001; Vrij et al., 2000).

Malgrat que s un instrument mpliament utilitzat en l'mbit forense com a prova psicolgica

no se li ha de considerar un test o una escala estandarditzada, sin un mtode semi-

estandarditzat per a l'avaluaci de la credibilitat de les declaracions.

El desenvolupament del SVA est fonamentat en el que ha denominat la hiptesi de

Undeutsch(1989). D'acord a aquesta hiptesi, un testimoni basat en una experincia real

difereix quant a la seva qualitat i contingut d'un testimoni basat en un esdeveniment imaginat.

D'una altra forma, el propsit del SVA s realitzar una avaluaci de la credibilitat del contingut


10

d'una declaraci.

Segons Udo Undeutsch (1989), el real difereix de la fantasia o fabricaci en:

-Estructura

-Qualitat

-Contingut

El SVA presenta tres components (Godoy i Figueres; 2005):

1. Entrevista estructurada amb la vctima :

L'entrevista ha de precedir l'aplicaci del CBCA amb l'objectiu d'obtenir material sobre el qual

aplicar els seus criteris. S'ha de tractar de maximitzar la quantitat d'informaci i minimitzar

qualsevol tipus d'influncia (Raskin i Esplin, 1991).

2. CBCA :

Es denomina Criterial Based Contend Analysis (CBCA) o Anlisi de contingut basat en criteris

(ACBC). S'aplica al contingut de la declaraci (entrevista) i el seu propsit s determinar si el

seu contingut es dirigeix cap a la invenci, fantasia, influncia o s producte de la memria; s

a dir, determinar si la declaraci s fabricada o s veritable.

El CBCA consta de 19 criteris organitzats en cinc categories. Un testimoni vera cont un major

nombre de criteris. Al CBCA se li atorguen puntuacions numriques d'acord amb Steller (1989),

de 2, 1 o 0 punts: 2, fortament present; 1, present i 0, absent a la declaraci.

- Caracterstiques generals

1. Estructura lgica

2. Producci no estructurada

3. Quantitat de detalls

Contingut especifico

4. Arrelament contextual

5. Descripci d'interaccions

6. Reproducci de la conversa

7. Complicacions inesperades durant l'incident

8. Detalls inusuals

9. Detalls superflus

10. Detalls descrits amb precisi per malament entesos

11. Associacions externes relacionades

12. Recompte de l'estat mental subjectiu

13. Atribuci de l'estat mental del delinqent

Continguts relacionats amb els motius

14. Correccions espontaneas

15. Admissi de falta de memria

16. Donar lloc a dubtes sobre el testimoniatge propi

17. Acte desaprovaci

18. Perdonar la delinqent


11

Elements especfics de l'ofensa

19. Detalls caracterstics de l'agressi

3. Llista de validesa o Escala de Validesa de la Declaraci (EVD)

Aqu es combina la informaci extreta del CBCA amb el material de l'entrevista prvia, altres

entrevistes i una altra informaci rellevant del cas.

Ni l'entrevista ni el CBCA sn vlids fins que se'ls hagi aplicat la Llista de Validesa, la qual, est

composta per quatre categories generals d'informaci (Steller i Khnken, 1989):

1. Caracterstiques psicolgiques

S'avalua un adequat llenguatge, coneixement apropiat, afecte susceptibilitat a la

suggesti. Cerciorar-se que no hi ha disfuncionalidades en aquestes rees i altres

processos, que el nen escolta, comprn, si posseeix algun tipus de retard, ha de

realitzar-se una valoraci de

realitat i de comprensi (com es diu el teu papa, on vius, etc.). Ha de valorar-se les

condicions emocionals del nen, tristesa, agressivitat, alegria, i sentiments

experimentats cap als altres aix com possibles raons.

2. Caracterstiques de l'entrevista

S'avaluen les preguntes formulades, verificant que no fossin suggeridores,

directives o coercitives. Cuidar-se en l'entrevista de realitzar preguntes directives o

coercitives lloc que influeixen en el testimoniatge i ho invaliden. Les entrevistes

ms adequades en aquest tipus d'avaluaci sn les que segueixen un protocol i

presenten condicions aptes d'espai, organitzaci i requeriment com per exemple

posseir cmera de video (Godoy i Figueres; 2005).

3. Motivaci per realitzar acusacions falses

Es descarten motivacions, interessos, pressions o raons per a una possible

declaraci falsa. Indagar sobre possibles motius per denunciar al ofensor, per

evitar l'error de Otelo, tant de la vctima com d'acompanyants, per descartar

influncies i biaixos. Tenir en compte el context original de la denncia,

assabentar-se de com va iniciar el procs, antecedents, la qual cosa es va dir,

dades de les primeres avaluacions. Analitzar la possible pressi per denunciar en

fals, descartar intencions d'altres persones, fins i tot pares, per denunciar en fals,

obtenir algun benefici o pretendre l'infortuni de l'acusat.

4. Aspectes relacionats amb la recerca

Aqu s'avalua la consistncia de la declaraci amb l'altra informaci sobre el

procs. Es t en compte la consistncia real, el tenir a la m tota la informaci

possible sobre l'incident, per determinar consistncia amb el testimoniatge;

consistncia amb altres testimoniatges, on es determina la relaci de realitat amb

altres testimoniatges, pares, testimonis, amics; i la consistncia amb altres

evidncies, on s'estableix relacions amb altres evidncies diferents al fet.


12

La Llista de Validesa tamb t en compte la valoraci de 5 hiptesis explicatives (Raskin i

Esplin; 1991), les quals deuen ser comprovades per l'avaluador:

- La declaraci s vlida, per el menor ha remplazado la identitat de l'agressor per la d'una

altra persona.

- La declaraci s vlida, per el menor ha estat influenciat o ha inventat informaci addicional

i no real.

- La declaraci s falsa, el menor ha estat pressionat per alguna persona.

- La declaraci s falsa, per interessos personals o per ajudar a terceres persones.

- La declaraci s falsa, a conseqncia de problemes psicolgics, el menor ha fantasiat o

inventat la seva declaraci.

La qualificaci final del procs SVA estableix la declaraci en forma qualitativa segons cinc

categories (Alonso-Quecuty, 1999):

- Creble.

- Probablement creble.

- Indeterminat.

- Probablement increble.

- Increble.

5.2.2. El model de control de la realitat: la tcnica del reality monitoring (RM)

En algunes ocasions sha proposat el Model de control de la realitat o el reality monitoring

(RM) com a una alternativa (Sporer,1997) al les dues tcniques descrites anteriorment.

Johnson i Raye (1981) van proposar el RM com el responsable de la discriminaci de lorigen

dels records. Per aquests autors els records externs tenen ms atributs contextuals i sensitius

mentre que els records autogenerats tenen mes informaci sobre les operacions cognitives per

a generar-los.

Els processos pels quals el testimoni atribueix al seu relat una memria de record autogenerats

o a records externs sanomenen control de la realitat.

Segons Sporer (1997) hi ha 7 criteris que shan de complir per a la veracitat del testimoni i un

que si es compleix (el criteri 8) indicaria falsetat. Sha de dir que encara no hi ha un conjunt

estandarditzat de criteris acceptat.

1. Claredat: informe clar, ntid i sense vaguetat.

2. Informaci perceptiva: la declaraci ha de tenir experincies sensorials tals com olors,

sons, sensacions haptiques i visuals.

3. Informaci espaial: la informaci inclou informaci del espai i el context on es trbava el

subjecte.

4. Informaci temporal: el relat explica quan van ocurrir els fets i la secuencia de com va

passar.

5. Afecte: inclou informaci de com es sentia el subjecte en aquell moment.


13

6. Reconstruibilitat del relat: el relat permet alg extern, reconstruir la historia a partir de

la informaci donada.

7. Realisme: la historia es plausible i realista.

8. Operacions cognitives: es troba si el subjecte entn i pot fer inferncies fetes pels

testimonis sobre altres persones presents al relat.


14

Referncies

Alonso-Quecuty, M. L. (1993). Interrogando a testigos, vctimas y sospechosos: La obtencin de informacin exacta. En M. Diges, y M. L. Alonso-Quecuty (eds.), Psicologa forense experimental (pp. 85-98). Valencia, Espaa: Promolibro.

Alonso-Quecuty, M.L. (1999). Evaluacin de la credibilidad de las declaraciones de menores vctimas de delitos contra la libertad sexual. Papeles del Psiclogo, 73, 36-40.

Arce, R. y Faria, F. (2005). El Sistema de Evaluacin Global (SEG) de la credibilidad del testimonio: Hacia una propuesta integradora. En R. Arce, F. Faria, y M. Novo (eds.). Psicologa jurdica (pp. 101-118). Santiago de Compostela, Espaa: Consellera de Xustiza, Interior e Administracin Local.

Bentall, R.P., Baker, G.A. i Havers, S. (1991). Reality monitoring and psychotic hallucinations. British Journal of Clinical Psychology, 30, 213-222.

Garrido E., Masip J. i Herrero C. (2007) Psicologa jurdica. Barcelona, Espaa: Pearson Prentice Hall. Godoy,V. i Higueras,L.(2005). Aplicacin forense de la entrevista cognitiva: descripcin, evolucin y situacin actual. Anuario de psicologa jurdica,15, 41-54. Jimnez F. (2001) La evaluacin psicolgica forense. Salamanca, Espaa: Amar Raskin C.D. (1994). Mtodos psicolgicos en la investigacin y pruebas criminales. Bilbao, Espaa: Desclee de Brouwer Johnson, M.K. I Raye, C.L.(1981). Reality Monitoring. Phsycological review,88, 67-85. Khnken, G., Schimossek, E., Aschermann, E. y Hfer, E. (1995). The cognitive interview and the assessment of the credibility of adults` statements. Journal of Applied Psychology, 80, 671-684.

Raskin, D.C. y Esplin, P.W. (1991). Statement Validity Assessment: interview procedures and content analysis of childrens statements of sexual abuse. Behavioural Assessment, 13, 265-291.

Raye, C.L. y Johnson, M.K. (1980). Reality monitoring vs. discriminating between external sources of memories. Bulletin of the Psychonomic Society, 15, 405-408.

Sobral J., Arce P. & Prieto A. (1994) Manual de psicologa jurdica. Espaa: Paids

Manzanero, A.L. (2008). Evaluacin de la credibilidad de las declaraciones . En A.L. Manzanero. (2008). Psicologa del Testimonio. Madrid, Espaa: Psicologa Pirmide.

Mira, J. J. (1989). Estudios de psicologa en ambientes procesales: Un anlisis de metamemoria. Tesis Doctoral, Universidad Autnoma de Madrid.


15

Pieiro, A. (2005). Criterios empricos de credibilidad y profesionales de la justicia. En R. Arce, F. Faria y M. Novo (eds.). Psicologa jurdica (pp. 213-221). Santiago de Compostela, Espaa: Consellera de Xustiza.

Siz,D., Baqus, J. i Siz, M. (2005). Psicologa del testigo: conceptos fundamentales. En: D.Siz y M.A. Soria (coords.). Psicologa criminal (pp. 124-162). Madrid, Espaa: Pearson.

Sporer, L.L.(1997). The less travelled road to truth: verbal clues in deception detections accounts of fabricated and self-experiencied events. Applied Cognitive Psychology,11, 373-397.

Undeutsch, U. (1989). The development of statement reality analysis. En J.C. Yuille (Ed.), Credibility assessment (pp. 101-121). Dordrecht, Pases Bajos: Kluwer.

Vrij, A., Akehurst, L., Soukara, S. y Bull, R. (2002). Will the truth come out? the effect of deception, age, status, coaching, and social skills on CBCA scores. Law and Human Behaviour, 26, 261-283.

Vrij, A., Akehurst, L., Soukara, S. y Bull, R. (2004a). Detecting deceit via analysis o verbal and nonverbal behaviour in childrens and adults. Human Communication Research, 30, 8-41.

Zaparniuk, J. Yuille, J. C. y Taylor, S. (1995). Assessing the credibility of true and false statements. International Journal of Law and Psychiatry, 18, 343-352.

l’avaluació de la credibilitat i la veracitat en la psicologia del testimoni

Documents