núm.

452-2010

Preu: SOCIS, GRATUÏT

NO SOCIS, 5€bUTlleTí INfORmATIU de l’ASSOCIACIó jANeNCA de CUlTURA

S’INAUGURA lA NOvA OfICINA COmARCAl de lA UNIó A lA jANA

UN AlTRe èxIT de lA NIT del COC Amb SOPAR I TeATRe

Temps de torrades:A totes les celebracions proliferen les típiques burgueres

edita:Associació janenca de CulturaPlaça Major, 1412340 La Jana(Baix Maestrat)ajcultura@gmail.comwww.lajana.net/lapedraltahttp://ajcultura.blogspot.com

dipòsit legal:CS-77-1999

directora:Magda Simó

Consell de redacció:Marina Griñó Maria José BarredaAndreu RocaJavier Plà

Col·laboradors:Josep SafontPaloma BrunetAndreu RocaVicenta PlaPaco VeaPedro SimóEnrique SimóMaria José BarredaAlícia VenturaPedro Arnau

(i molts altres que han cedit fotografies i drets d’imatge)

disseny i maquetació:Marta Fernández de PiñarMagda Simó

Imprimeix:4 Colors (Vinaròs)

Col·laboren en l’edició:

16

5 8

4. I ara que venen festes, fem una ullada al passat

6.El sopar del coc: el davant i el darrere

8. Els robatoris a les granges, un problema també a la Jana

9. Les bolilleres viatgen a Jaén

10. Té lloc a la Jana la 2a trobada de bandes juvenils

11. Aluminosis: 10 anys d’agrorock

12. Algunes consideracions sobre la casa del Beato Jacinto

14. Inauguren la nova oficina comarcal de la Unió

13

�

Arribem a l’equador de l’any editorial de La Pedralta i ja no parem de pensar en el tercer número del 2010, el nostre 46, que veurà la llum al setembre amb tot el contingut relatiu a les festes, que ja tots esperem amb candeleta. Però no ens avancem tant encara: al número que teniu entre les mans, hi podreu trobar un complet repàs a l’actualitat dels últims mesos. Tenim de tot una mica, notícies bones i no tan bones, però esperem que xaleu de llegir-lo.

Comencem amb una portada que resumeix la tònica de la major part de celebra-cions del poble: les burgueres. Un artilugi molt janenc i certament primitiu al qual tots estem agraïts. Qui diria que mig bidó i unes potes poguessen donar tant ser-vei. Després, per anar fent boca del que se’ns apropa, hem fet un recull d’imatges antigues de festes: churros, balladores i altres especímens d’agost es donen cita a la següent pàgina. També parlem de la nit del coc, i d’activitats musicals diver-ses (l’OXR, la Banda Juvenil i els 10 anys d’Aluminosis), de la inauguració de la flamant oficina comarcal de La Unió i d’altres coses que han passat al poble. Per últim, Josep ens explica com li va per Lleida en un nou capítol dels “exiliats”, i des d’aquí felicitem a Sandra i a Diego pel seu casament, que va tenir lloc un caloròs i assolellat dissabte de juny.

Com ja sabeu o imagineu, cada número de La Pedralta és un esforç i un patiment per als que la fem i per cols o per bledes sempre acaba endarrerint-se en la seva sortida, però també, cada grupet de 24 pàgines que aconseguim treure al carrer és un petit èxit per la Junta de l’AJC i per al consell de redacció. I si tenim en compte la seua tirada, que tots els exemplars arriben a lectors i que és la única publicació del poble, també és un best-seller a la Jana, no hi ha dubte! Els i les que fem La Pedralta ja estem pensant en noves seccions, que facen participar a més gent del poble, i que veuran la llum en propers números. Com sempre i com ha hem dit moltes vegades, el nostre propòsit és fer una publicació graciosa, amb tota la qualitat que li podem donar amb els mitjans modestos que tenim, però sobretot, que ens permeta fer una mica d’història escrita del nostre poble. Va, animeu-vos a participar!!

16. Janencs a l’exili: Testimoni des de Terra Ferma

18.Notícies breus

20.La rebotiga

21.Societat

22.El còmic de JP

Editorial

Sumari

10 14

6

� ��

PASSeN elS ANyS, I AGOST ReRe AGOST, ImATGeS mOlT SImIlARS eS RePeTeIxeN A

lA PlAçA I A lA PISTA. CANvIeN leS mOdeS I elS PeNTINATS, I TAmbé lA qUAlITAT

fOTOGRàfICA de leS ImATGeS, PeR NO PARlAR delS CARReRS del POble O

elS CAdAfAlS, PeRò l’eSSèNCIA éS lA mATeIxA: feSTeS d’AGOST. bAllAdORS I

bAllAdOReS d’èPOqUeS dIfeReNTS eS dONeN CITA A AqUeSTA PàGINA, jUNTAmeNT

Amb bOUS I TOReROS AmATeURS. AbANS de COmeNçAR leS feSTeS 2010, ReCORdem

COm eReN AbANS.

fotos cedides per: mARIA jOSé bARRedA

mAGdA SImó

àlb

Um

àlb

Um

I ara que venen les festes, fem una ullada al passat

La plaça cap als anys 50

Un cadafal al 1970

La Peña Buen Humor al cadafal

Maria José i Pepita al 1971

Davant del torill, una colla d’amics, als anys 50

Cinta i Rosendet al 1967

Cinta, Maria José i Paco Pepe al 1972

Carlos Serra i Magda al 1984

Les dames infantils i acompanyants

al 1991

A les festes de 1988 es va fer un ball de disfresses a la pista, i aquestes són algunes de les perles que van assistir.

�

El sopar del coc: el davant i el darrere

AC

TUA

lITA

T

AC

TUA

lITA

T

No és el mateix davant que darrere, no és el mateix viure la festa del coc des de fora que com a membre de la junta. Les dues maneres de veure la festa en primera persona:

EL DAVANTRebo una trucada. Andreu necessita que li fem un favor. Em desperto, és tard. Quedo amb Javier i anem a buscar les salsitxes (llonganisses) a la carnisseria del Perxe. Arribem al local i està el tècnic de so mirant les instal·lacions.

Hora de dinar. He de marxar. Passo la tarda fora, arribo a la Jana i ja és hora de sopar. Abans d’entrar al local em fixo que ja hi ha brasa per a torrar. Entro i veig que ja estan totes les taules muntades. Quin luxe!

Vaig a fer un beure i m’assec amb la família. Es respira un ambient càlid i de festa. Ens reparteixen all i oli per a la torrada i sopem mentre ens posem al dia tots els presents. Arriba l’hora del cafè.

Quan començarà l’obra?es pregunta la gent...Per fi s’apaguen els llums. Un focus il·lumina al centre de l’escenari i comença la funció. Els actors s’ho estant passant molt bé però veig els nervis als seus ulls. Es van soltant i a la mitja part ens sorprenen alguns actors i actrius repartint-nos el coc a tots els presents.

La segona part ens passa volant. És hora de marxar però abans arrepleguem la nostra taula per agilitzar la feina als organitzadors. Esperem a que ells acaben de fer la seva feina i marxem a dormir.

EL DARRERERebo una trucada a les 10 del matí. El tècnic d’EJR Systems vol veure la potència elèctrica que hi ha al local per saber el que ha de portar a la tarda a l’hora de muntar l’equip de so i llum per al teatre de la nit. No tinc les claus del local i vaig a casa Sandra, m’han dit que ella les té. He quedat en el tècnic a les 12 a la plaça. Vaig al Lolín a fer un caferet mentre l’espero. Veig passar la furgoneta amb el logotip d’EJR. Vaig cap allí. Anem al local, revisa l’instal·lació i quedem que a les 4 arribarà el camionet per a muntar. Hora de dinar. A les 4 ja estic al local, el muntatge del teatre ja està en marxa. A les 5 he quedat amb la resta de la gent, s’ha d’anar a buscar la carn, el pa i el coc, s’han de muntar les taules i preparar el foc per a que, a l’hora de torrar, hi hagi prou brasa. Hora punta. Ens posem a la feina i les 9 de la nit arriben sense avisar. La gent comença a arribar, poc a poc, de manera esgraonada. Tots als nostres llocs. A servir entrepans i beguda. Es va creant ambient, la gent torra, parla, riu. Sopem de gust.

Repartim els cafès. Molta merda. Comença el teatre, el coc el repartiran ells dins del mateix context de l’obra. Bé, a la gent pareix que li agrada. La idea de que els actors repartisquen el coc sorprèn a la gent. Aplaudiments. S’acaba l’obra, la gent comença a anar-se’n i els actors sopen mentre nosaltres comencem a arreplegar les taules i netejar. Comentem com ha anat la festa. Apaguem els llums. Un altre sopar del coc, un pas endavant. Cansats ens despedim i cadascú marxa a casa seua. A la pròxima més.

Text: PAlOmA bRUNeT I ANdReU ROCAfotos: mARIA CINTA bARRedA

Sota aquestes línies, el cartell del sopar del coc 2010, dissenyat per Marta Fernández de Piñar.

A dalt, un moment de l’obra representada per l’Aula de Teatre de Vinaròs. I a sota, una imatge inseparable de cada celebració al poble, les botifarres i llonganisses torrant-se a la burguera.

� �

AC

TUA

lITA

T

AC

TUA

lITA

T

Els robatoris a les granges, un problema present també a la Jana

Les bolilleres se’n van de viatge a Jaén

mAlAURAdAmeNT, l’ONAdA de RObATORIS

de COURe I eINeS de TRebAll A GRANGeS

de TOT el PAíS vAleNCIà TAmbé hA TOCAT

Al NOSTRe TeRme. el PASSAT 17 de jUNy,

lA GRANjA PROPIeTAT de dAvId veRGe I

SòNIA bOIx vA SOfRIR el RObATORI de

lA INSTAl·lACIó de CAlefACCIó, AIGUA I

leS màqUINeS I feRRAmeNTeS qUe vAN

TRObAR, TOT jUNT Amb UN vAlOR qUe

elS PROPIeTARIS CAlCUleN SUPeRIOR

AlS GUANyS d’UN ANy de TRebAll.

AqUeST RObATORI, I d’AlTReS SImIlARS

OCORReGUTS A lA COmARCA, hAN TINGUT

UNA CObeRTURA deSTACAdA A lA PRemSA

de lA PROvíNCIA I jA S’hAN PROdUÏT

AlGUNeS deTeNCIONS RelACIONAdeS

Amb elS CASOS.

Com anys anteriors hem acabat el curs fent un viatge per a participar a una trobada de puntaires. Aquesta volta el viatge s’ha fet a Úbeda i Cazorla, els dies 19 i 20 de juny.

Vint-i- dues persones començàrem el viatge des de la Jana a les quatre i quart de la matinada del dia 19, després vam anar arreplegant a gent de Castelló, Vila-Real i Almassora. Pel camí la gent estava un poc intranquil·la perquè es veia que arribaríem més tard de les 10’30, l’hora prevista per començar la trobada. Finalment vam arribar a les 11’45, però encara vam tindre temps de tot. Ens donaren un bon esmorzar, ens repartiren els regals i poguérem veure bé tots els treballs. La trobada era al pati del convent de Sant Francesc d’Úbeda. Hi havia un grupet i vam ballar i tot.

A dinar vam anar a un restaurant d’aquella ciutat. Després de dinar una guia ens havia de dur a visitar el poble però com se’ns feia tard vam decidir agafar un trenet turístic per veure els llocs més emblemàtics. A última hora de la vesprada vam anar cap a Cazorla amb l’autobús, allí era on teníem l’hotel. Era molt gran i hi havia una vista meravellosa. Per la nit després de sopar encara ens van quedar una estona al bar.

Al dia següent el xofer ens dugué al parc natural de Cazorla, allà havíem contractat un guía que ens ho anava explicant tot amb tota mena de detalls. Dinàrem a l’hotel i a les tres de la vesprada cap a casa. Va anar tot tan bé i vam xalar tant, que el proper curs esperem poder tornar a viatjar.

Text i fotos: vICeNTICA PlA CAPAfONS

10 11

AC

TUA

lITA

T

AC

TUA

lITA

T

Té lloc a la Jana la 2a Trobada de Bandes Juvenils

Aluminosis: 10 anys d’agrorock

El passat 19 de juny es va celebrar a la Jana la 2a Trobada de Bandes Juvenils, a la que participaren les bandes de l’Escola de Música de Traiguera i la de la Jana, ambdues sota la direcció de Juan Salvador Melchor, amb el següent programa:

banda de l’escola de música de Traiguera Tijuana TrumpetsMambo JamboDixiland Musical

banda de l’escola de música de la janaBatmanLa MisiónJericó

Després, les dues bandes van interpretar conjuntament els temes Unió Musical Da Capo, Rocky, Sister Act i Can’t

take my eyes of you. En aquest concert, els músics més joves, i alguns no tan joves d’aparença però sí d’esperit, van oferir el fruit d’un any de treball i estudi. La veritat és, i coincidiran amb mi els lectors que van assistir a l’acte, que impressionava veure com uns xiquets amb instruments que els superen en mida, eren capaços d’unir-se per oferir-nos la seva millor música.

Des d’aquí va una felicitació a aquests xiquets per la seua voluntat i tenacitat, als seus pares per mostrar als seus fills els valors de la constància i superació, i a les Juntes Directives de les dues Associacions Musicals per fer-ho possible.

Text i foto: PACO veA fOlCh

El pasat dia 17 de juliol els amants de la cultura agro van tindre una cita obligada a la llibreria Babel de Castelló, on Aluminosis va presentar el que és el seu quart compacte, un cd + dvd enregistrat en directe a l’Aplec dels Ports de Villores de l’any 2008.

A les sis de la tarda va començar el visionat del dvd, més tard es va gaudir de la presentació oficial dels dos nous components del grup: Copi i Víctor. En un petit col·loqui amb els components del grup es va explicar la feina que hi ha darrere de la gravació d’un disc d’aquestes característiques. Per últim, la presentació va acabar amb diverses preguntes del públic i per suposat, amb ganes de més Agro Rock.

En el cd, enregistrat per La Seta Azul Producciones de Benicàssim, s’inclou l’audio d’aquell concert a Villores, on es mostra la força i la festa que té el grup en directe, tot repasant els seus millors temes. I en el dvd, gravat per Terreta Films de València, les imatges del concert s’intercalen amb entrevistes a membres i exmembres del grup, on es repasa la història de la formació i les experiències viscudes en més d’un centenar de concerts.

Text: PAlOmA bRUNeT I ANdReU ROCA

A dalt, la portada del nou àlbum d’Aluminosis, commemoratiu dels deu anys del grup. I sota aquestes línies, l’actual formació de la banda: Ostal, Rubén, Lo Cabo, Víctor i Copi.

Algunes consideracions sobre la casa natal del Beato Jacinto

Al segle XVI va haver a la Jana, com a tota la Península, una eclosió de grans personatges, a quin més interessant i savi, entre els que sobresurtia el Beato Jacinto Orfanell Prades. No vaig a relatar com s’ha fet tantes vegades, la seua figura intel·lectual i apostòlica, molt lloable, com se sap, sinó a intentar cobrir alguns buits sobre el seu origen familiar, moltes vegades distorsionat pel temps.

Pedro Orfanell Prades, que en religió va prendre el nom de Jacinto, va nàixer a la Jana el 8 de novembre de 1578, i el mateix dia va ser batejat. Al marge de la partida de baptisme es va trobar una nota: “Pere, Il·lustre Màrtir del Japó”. Va ser fill de Gaspar Orfanell i de Maria Salomé Prades (filla de Jaime Prades i d’Eleonor Vallès). La seua família per via paterna procedia del nord d’Aragó (barbastre) i es va establir al Maestrat a finals del segle XV, dedicant-se al comerç de la llana. Al llistat de veïns de la Jana de 1510 hi consten Geroni Orfanell i Pedro Orfanell, avi patern del nostre Beat.

La família de la seua mare era de les més antigues de la Jana, i prou acomodada (“Fill de pares rics i molt honrats” afirma el mestre de novicis de Barcelona Frare Rafael Ortodó). Un germà de sa mare va ser el doctor Jaime Prades, conegut

com el rector d’Ares i autor del llibre “Adoración de las Imágenes”, a més de benefactor del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a l’esglèsia del qual està soterrat. El nostre Beat segurament va perdre a la seva mare quan tenia tres o quatre anys, ja que el seu pare va tornar a casar-se amb Cándida Boix, i la primera filla que va nàixer d’aquest matrimoni va ser Teodora, sis anys més jove que Jacinto.

Quan al 1951 es va posar la placa a la façana de la casa número 8 del carrer Beato Jacinto com la seua casa natal, ja vaig tenir els meus dubtes sobre dita vivenda, perquè era sobradament sabut que la família de Jaciento, a més de comptar amb 5 germans era bastant acomodada, cosa que feia impossible que habitara en una casa tan menuda, d’uns 40 metres quadrats i només un pis i un terrat.

Al segle XVI, els carrers més importants de la vila eren la del Delme (l’actual del Beato Jacinto) i la de l’Alberch (l’actual dels Frares), que es deia així perquè la casa número u d’aquest carrer era l’alberg de la vila, que segurament ocupava una extensió fins prop del forn vell. Cal recordar la troballa de dos sestercis a l’actual casa número 7 d’aquest carrer. Faig aquesta exposició sobre la casa número u del carrer dels Frares pel paral·lelisme existent a la casa número dos del carrer Beato Jacinto, antiga del Delme, perquè ja descartada la casa número 8 com a casa natal del nostre Beat per allò exposat anteriorment, només queda al carrer la número dos com a possible, que en aquella casa podia cobrir a més de la número dos, la quatre, la sis i la vuit.

La casa número dos l’hem coneguda com una arquitectura pròpia de la zona, consistia amb la façana amb balcó i a l’esquerra una finestra per donar llum a una estança robada que servia per les tasques de les dones de la casa. La primera paret, ja dins la casa, s’anomenava mestra, i era per donar pas a cavalleries, gerres i resta d’utensilis de la bodega i corrals. Constava d’un arc de pedra fins el primer pis. Aquesta classe de construcció només es trobava a cases de famílies riques, i encara avui es troben al poble vivendes amb aquesta típica construcció.

Als anys setanta, en enderrocar la construcció antiga de la casa per adaptar-la a les necessitats actuals, es va trobar tapiada a la paret que era mitjanera amb la casa número quatre, al costat d’una viga que sostenia la teulada d’ambdues cases, una imatge, cosa que demostra que antigament eren només una vivenda. La imatge és una verge de guix policromat amb un nen als braços, d’una alçada de dotze centímetres i set d’ample. Els seus colors són el vermell per al mant, el groc clar per la roba i el blau per al

mant del nen, mentre que les dues figures són coronades en negre. Fetes aquestes aclaracions, es pot comprendre que les cases número dos i quatre devien ser les vivendes, i la sis i la vuit, els magatzems per la llana i altres coses.

A la recerca de nous vestigis que corroboren aquesta hipòtesi, avui ho deixem aquí.

12 13

AC

TUA

lITA

T

AC

TUA

lITA

T

ARbRe GeNeAlòGIC de jACINTO ORfANell

Geroni Orfanell

(establert a la Jana cap a 1490)

Pere Orfanell Isabel Ortells

Pere Orfanell Isabel Roig Jaime Prades Leonor Vallès

Gaspar Orfanell Roig María Salomé Prades Vallés

Mariana (1574) Pere (beato jacinto, 1578) i José (1580)

Gaspar Orfanell Roig Cándida Boix Verge

Teodora (1584), Matías (Frare José Orfanell, 1586) i María Salomé (1587)

Text: PedRO SImófotos: PedRO SImó I jOSeP SAfONT

1� 1�

AC

TUA

lITA

T

AC

TUA

lITA

T

Text: eNRIqUe SImó

Inauguren a la Jana la nova oficina comarcal de La Unió

El passat dia 24 de juliol es va fer la inauguració de la casa del carrer Xert número 33 i la oficina comarcal de La Unió de Llauradors i Ramaders, ubicada al primer pis. La inauguració la va fer Javier Sogorb, gerent del IVVSA, i va comptar entre altres amb l’assistència del Subdelegat del Govern a Castelló, Antoni Lorenzo, del Secretari General de La Unió, Josep Botella i una ampla representació de polítics comarcals, senadors, diputats, alcaldes... Per suposat, també van assistir dirigents comarcals de La Unió, afiliats locals i d’altres pobles i veïns en general. Desprès de uns emotius parlaments i visitar el edifici i l’oficina de La Unió, és va oferir un vi d’honor a tots els assistents al Centre Social.

Fent una mica d’història de la relació de La Unió en aquest ja centenari immoble, ens remuntem a uns 15 anys enrere, quan gràcies al treball del tècnic comarcal Lluís Sanromà i el suport del alcalde Vicent Prades, als quals sempre La Unió estarà agraïda, es va facilitar la ubicació de la oficina comarcal al local que coneixem com càmera agrària.

El centenar de afiliats de La Unió del poble van passar a tindre el servei a casa i la Jana es va convertir en el centre administratiu de La Unió al Maestrat. Malauradament, l’estat ruïnós de l’edifici va fer que s’hagués d’abandonar al cap d’uns quants anys. Davant de que l’oficina comarcal fora

traslladada a un altre poble i fins que es remodelara l’edifici, l’oficina va ser traslladada a l’ajuntament provisionalment. Com ja se sap, l’ocupació de l’edifici i els posteriors judicis van allargar la restauració de l’immoble.

Paral·lelament, la arribada a l’alcaldia de Juan Gargallo, que com el seu antecessor segueix mantenint una magnífica relació amb La Unió, i en aconseguir l’ajuntament la propietat de l’edifici, fa que es reprenga el projecte de remodelació del mateix, que avui ja és una realitat. Com a janenc i llaurador, felicitacions a Juan per aconseguir que aquest històric edifici siga del poble i que dins del qual se seguisca parlant com sempre en clau agrícola y ramadera.

Per acabar i en uns moments en què la crisi econòmica colpeja més que mai a l’anomenat sector primari, els llauradors i ramaders i la gent del món rural ens feliciten i desitgen que aquesta nova i moderna oficina (amb el treball dels seus tècnics, en ocasions més allà d’horaris i dies) seguisca sent una eina important per als llauradors de la Jana y del Maestrat.

1�

centregestor@centregestorb200.es

jANeNCS A l’exIlI // III - lleIdA

Testimoni des de Terra Ferma

Lleida és la capital de la província més occidental de Catalunya. Aquesta ciutat està composada per diversos barris que s’han anat agregant al nucli urbà a mesura que la ciutat augmenta de mida. La ciutat està situada al voltant d’un turó esglaonat situat a la banda dreta del riu Segre. Aquest turó és conegut com el Turó de la Seu, per la ubicació de La Seu Vella (catedral d’estil romànic amb tocs gòtics). Ara farà 2 anys estic estudiant biotecnologia a Lleida.

El primer any que vaig anar (el setembre de 2008) em va tocar agafar un dels pocs pisos que estava situat a la zona alta de la ciutat, més concretament a l’avinguda Doctor Fleming, un dels barris més propers a la meua facultat. El primer cop que vaig anar amb els meus pares per fer la matrícula i aprofitar per portar els “trastos” al pis ja ens vam donar compte que la temperatura era bastant diferent a la del poble, encara que no li vam donar molta importància. Ara que ja porto dos anys he de remarcar la gran diferencia entre el bon temps del poble i el temps de Lleida... Al hivern molta boira, mai havia vist una boira tan densa! I a l’estiu... solament dir que el diumenge 27 de juny vam arribar a 39ºC!

Una de les coses que menys m’agrada de Lleida és la gran quantitat d’obres que estan fent. Cada dia hi ha un carrer

diferent tallat i si vas amb cotxe et pots perdre fàcilment, a més al estar el riu també has de saber per quin pont has de passar per no tindre que pegar moltes voltes. Així que al principi sempre anava amb el mapa d’autobusos damunt per si un cas ens perdíem, poder tornar a casa, jejeje. Ai, els autobusos! també és una cosa que m’agrada poc d’aquesta ciutat. Totes les línies excepte una són circulars, això vol dir que si vols anar a un lloc has de fer tota la volta sencera a la ciutat si vas amb autobús, però afortunadament Lleida no és una ciutat molt gran i es pot anar caminant a tot arreu sempre i quan no tingues molta pressa.

També contaré coses bones de Lleida, que pareix que solament tinga coses roïnes! Una cosa que ens va sobtar quan vam anar les primeres vegades és que la gent parla com aquí. Ma mare un dia va dir :”Si tanques els ulls, et pots pensar que estàs al poble. Parlen com natros!”. Així pareix que estàs una miqueta més prop de casa. A part la fruita de Lleida és molt bona i arriba molt prompte a les tendes i això es nota.

Ara us explicaré una mica sobre els monuments de la ciutat i per on faig jo vida: quan vas cap a la ciutat des de lluny ja veus la Seu Vella al lluny, és com quan vas per la carretera

cap a la Jana i veus el campanar, encara que el de la Seu és més gran. Dins de la catedral podem trobar el claustre. Personalment em va impressionar quan el vaig veure ja que em va parèixer una cosa que va requerir bastant temps per construir-se i a més és molt bonic.

Com he dit abans estudio biotecnologia. Vosaltres us preguntareu,”què és això de la biotecnologia?”, per fer un resum que puga entendre tot el món direm que es tracta de millorar processos mèdics, industrials, agraris, etc mitjançant enginyeria genètica. Aquesta carrera es dóna entre la facultat d’agrònoms, anomenada tècnicament ETSEA (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària) i la de medicina, encara que les classes teòriques les donen a l’ETSEA. Aquesta facultat es troba una mica apartada de la ciutat, per això aprofito per fer una mica de cama tots els dies, encara que al hivern o a l’estiu no convida massa sortir a caminar. Els dies que he d’estudiar vaig a la biblioteca de la facultat de lletres i història, el rectorat. Aquesta facultat és la més vella de totes i també te un claustre, però no és res comparat amb el de la Seu Vella.

Ara més o menys us podeu fer una idea de com és Lleida. A l’anar sol sense ningú més del poble la cosa al principi no era del tot fàcil, però poc a poc vas coneixent gent de Peníscola, Cervera, Tortosa, etc. i ja vas agafant més confiança. A part també formo part de la Banda Municipal de Lleida i així poc a poc vas fent més amistats.

Text i fotos: jOSeP SAfONT

jAN

eN

CS

A

l’e

xIl

I

1�

( 616 481 487

Brenda, Fermín, Vicent, Josep i Marc fan la 1a Comunióel PASSAT dIUmeNGe 30 de mAIG vA SeR

dIA de COmUNIONS A lA jANA. AqUeST

ANy, qUATRe xIqUeTS I UNA xIqUeTA

(TOTS ellS NASCUTS eNTRe el 2000 I el

2002) vAN feR lA SevA PRImeRA COmUNIó

A l’eSGlèSIA PARROqUIAl, I deSPRéS hO

vAN CelebRAR Amb leS SeUeS fAmílIeS

I AmICS Amb CONvITS I feSTeS. A lA

fOTO, bReNdA, feRmíN, vICeNT, jOSeP I

mARC ACOmPANyATS PelS SeUS PAReS

I GeRmANS dAvANT de l’AjUNTAmeNT

deSPRéS de SORTIR de mISSA.

AC

TUA

lITA

T

L’OXR torna a actuar al pobledeSPRéS d’UNS meSOS de PARó,

l’ORqUeSTRA xARANGA RebOmbORI ATACA

de NOU Amb eNeRGIeS ReNOvAdeS I NOUS

TemeS. el PASSAT dISSAbTe 31 de jUlIOl

vA TeNIR llOC UNA NIT de bAll A lA bASSA

NOvA, Amb UN GRAN èxIT de PúblIC I TOTA

l’exPeCTACIó qUe GeNeRA UNA AlTRA

ACTUACIó delS jANeNCS.

AC

TUA

lITA

T

El Mundial de Futbol també es va celebrar a la Jana

lA febRe fUTbOlíSTICA d’AqUeST eSTIU

hA TINGUT TAmbé RePeRCUSSIó Al POble

I A GAIRebé TOTS elS bARS I ReSTAURANTS

eS vAN ORGANITzAR SOPARS Amb

OCASIó de CAdA PARTIT del mUNdIAl.

eSPeCIAlmeNT, lA fINAl eSPANyA-

hOlANdA vA TeNIR UN SeGUImeNT mASSIU

A lA bASSA NOvA, Amb lA PReSèNCIA de

bANdeReS, SAmARReTeS de lA SeleCCIó,

CAReS PINTAdeS I UNA TORRAdA de CARN

I llONGANISSeS A l’AIRe llIURe qUe vA

AUGmeNTAR eNCARA méS l’AIRe de feSTA

I l’ANImACIó de lA CONCURRèNCIA.

SIGUeS SeGUIdOR del fUTbOl O NO,

qUAlSevOl OCASIó éS bONA PeR feR

GReSCA I AjUNTAR-Se PeR PASSAR UNA

eSTONA dIveRTIdA Amb elS AmICS.

20

Ja a la venda el dvd de la Funció de Sant Antoni

lA

Re

bO

TIG

A

SO

CIe

TAT

Felicitats, Sandra!

el PASSAT dISSAbTe 26 de jUNy, SANdRA

mONTeRde, PReSIdeNTA de l’ASSOCIACIó

jANeNCA de CUlTURA, I dIeGO bellIURe

eS vAN CASAR A l’eSPAI PeR CeRImòNIeS

CIvIlS de lA mARe de déU de lA fONT de

lA SAlUT, I deSPRéS hO vAN CelebRAR

Amb leS fAmílIeS I AmICS Al ReSTAURANT

mONTUll de lA SAlzAdellA, eN UNA feSTA

mOlT emOTIvA PleNA de SORPReSeS.

TOTS elS COmPONeNTS de l’AjC I de lA

PedRAlTA elS vOlem deSITjAR AlS dOS

UNA felIç I llARGA vIdA eN COmú!

llIbReS

Una reflexió des de l’altra banda

TOTS elS INTeReSSATS eN COmPRAR

UNA CòPIA del dvd de lA fUNCIó de

SANT ANTONI 2010 POdeN POSAR-Se eN

CONTACTe Amb qUAlSevOl membRe de

lA jUNTA PeR eNCARReGAR-lA. ARA éS el

mOmeNT d’ACONSeGUIR UN ReCORd PeR

TOTA lA vIdA d’UNA de leS fUNCIONS méS

beN PRePARAdeS qUe hAN TINGUT llOC

Al POble, qUe INvOlUCRA A bONA PART

de lA jOveNTUT. TAmbé eSTà dISPONIble

eN dvd lA fUNCIó de l’ANy 2005, PeR TOTS

AqUellS qUe NO lA vAN COmPRAR Al SeU

mOmeNT I lA vOleN CONSeRvAR.

AlbOm, mITCh: les cinc persones que

trobaràs al cel

edICIONS 62: bARCelONA, 2010

“Aquesta és la historia d’un home que es deia Eddie, i comença pel final quan l’Eddie es mor sota el sol. Potser sembla estrany, això de començar una historia pel final. Però tots els finals també són començaments…” És el començament impactant i original d’un llibre màgic, tendre i de vegades còmic. Ens conta la historia de l’encarregat de manteniment d’un parc d’atraccions d’una petita ciutat nord-americana. L’Eddie és ja molt vell i està cansat d’una vida sense sentit. El mateix dia que compleix 83 anys mor tràgicament quan vol salvar a una nena de ser xafada per una cabina d’una atracció. L’última sensació que li queda és el contacte d’unes petites mans dintre de les seves, i després, res. Es desperta en un lloc, on suposem que és el cel. Eddie es va trobant amb les cinc persones que, encara que ell mai no havia estat conscient, van ser més influents. Serà llavors quan, poc a poc, anirà descobrint el sentit de la seva vida terrenal.

22

jAv

IeR

Pl

A T

Olò

S

lA

vIN

ye

TA

de

jP