FESALUTÊESÊREG ALAÊE NCARTADAÊAM BÊELÊDI ARIÊ SEGRE.TAMBƒÊLAÊT ROBARËSÊALÊT EUÊQU IOSCÊH ABITUALÊALÊPREU ÊDÕ1,20ÊÛ

Contingut pàgines 38-45

n45 JUNY 2012

NUTRICIÓEls Gelats

GINECOLOGIALa FecundacióInvitro

VACUNACIONSRecomanacions

per a viatgers

DE PETITSCom i quan

treure els bolquers

REVISTA DE SALUT I BENESTAR

Dr. Francesc Rubianes i ArturoMetge Estomatòleg

2

3

AMB LA COLá LABORACIî DE:

Edita: LGB editores á 667 56 02 25C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 á 25001 Lleida

Fax 973 208 130 á prensa@lgbeditores.comDip˜ sit legal: L-449-2005

FESALUT no es fa responsable de les opinions ex pres sadespels colá laboradors en els escrits signats.

Director editorial:Llu’s G— mez Bonet á lluis@lgbeditores.com

Projecte, continguts i cap de redacci— :Mariona Mesull

prensa@lgbeditores.com á Tel. 973 20 80 25Dissenyadors:

Gemma Pi– eiro i Carlos Mayorgagemma@lgbeditores.com

COLá LABOREN EN AQUEST NòMERODR. ORIOL FARRƒ

Odont˜ leg especialista en Implantologia, Pr˜ tesis,Rehabilitaci— Oral, Oclusi— i Noesiterˆ pia

DRA. MARIA CHINƒ SEGURAPediatra

MARIA FERRER GILLlevadora de lÕ HUAV

EQUIP DE MESTRES DE CICLE SUPERIORESCOLA TERRES DE PONENT

DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessa. Especialista en Nutrici—

ILERDENT

ASSOCIACIî CATALANADE DIETISTES-NUTRICIONISTES

JESò S MARCELINO REYES ARIAN MARCELINO ARGEMê

Pod˜ legs. Especialistes en Biomecˆ nica i Cirurgia Podol˜ gica

ROYAL LLEIDA

GRUP KIRMA

DRA. GEMMA VALLS I RICARTEspecialista en Ginecologia i Obstetr’cia

CLê NICA SANZA

DR. SAMUEL PINî SDirector m• dic de les Cl’niques Nexus

DR. GERARD PALLË SOtorino

DRA. CAROLINA RIVASMetgessa especialista en Oftalmologia

FEDERACIî DÕ ENTITATS PER A LA SALUT

CORRECCIî DE LA REVISTA

973 28 81 38 · www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell á 25003 Lleida á Fax 973 28 99 70

traducci— I correcci— I interpretaci—

4

5

n45 JUNY 2012

ENS TROBARË S A:

www.youkioske.com/search/fesalut

Sumari fesalut 45

VacunacióRecomanacionsper a viatgers

Contacte“pell amb pell”

6

10

EscolaTerresde Ponent

12

Quan he d’anaral DietistaNutricionista?

16

CIOS-CLê NICA INTEGRADA DÕ ODONTOLOGIA I SALUT ....... 8De petits .................................................................. 9QUAN I COM RETIRAR ELS BOLQUERS?

Nutrició ................................................................. 14GELATS. LÕ ESTRELLA DE LÕ ESTIU

ILERDENT ................................................................. 15LÕ INSTITUT DENTAL ILERDENT INFORMA SOBRE LA XEROSTOMIA,O LA Sê NDROME DE LA BOCA SECA

LA CLê NICA DE PODOLOGIA ....................................... 18QUé ƒ S LÕ ULL DE POLL DEL CINQUé DIT?

ROYAL LLEIDA ......................................................... 20RECUPERACIî FUNCIONAL ESPORTIVA

GRUP KIRMA ............................................................ 22PROGRAMA REDUCCIî GREIX LOCALITZAT

INSTITUT DE REPRODUCCIî CEFER-LLEIDA ................. 24FECUNDACIî Ò IN VITROÓTéCNICA DE REPRODUCCIî ASSISTIDA

Actualitat ............................................................. 27DIES MUNDIALS

CLê NICA SANZA ........................................................ 28PRIMER GOLF CUP CLê NICA SANZA-HOSPITAL MONTSERRAT

NEXUS .................................................................... 30HIPERHIDROSI

LABORATORIS SALVAT .............................................. 32NURANE, AJUDA ALS MECANISMES NATURALSDE NEUROPROTECCIî

Ara actualitat ....................................................... 34ILO OFTALMOLOGIA .................................................. 36OFTALMOLOGIA INFANTIL

Activitats .............................................................. 38NOTê CIES DE LA FEDERACIî DÕ ENTITATS PER A LA SALUT

DÕ INTERƒ S I VACUNACIî . RECOMANACIONS PER A VIATGERS

Vacunació obligatòria La vacuna de la febre groga està sotmesa a una re-glamentació internacional i es pot exigir, per part de les autoritats locals del país que es visita, un certificat inter-nacional de vacunació. Aquest tipus de vacunació només s’administrarà als centres de vacunació autoritzats.

FEBRE GROGA: s’exigeix certificat internacional de va-cunació contra la febre groga a tots els viatgers per entrar a determinats països, o només als procedents d’un país endèmic o amb un brot epidèmic. Independentment de la possible exigència, aquesta vacunació és recomanable a tots els viatgers que es dirigeixin a zones infectades d’Àfrica, d’Amèrica Central o d’Amèrica del Sud.

Vacunacions recomanades

TÈTANUS: la vacunació antitetànica és de gran im-portància. Totes les persones n’haurien d’estar vacuna-des, i, especialment, les que viatgen.

CÒLERA: la vacunació anticolèrica es pot recomanar en determinats casos, si hi ha risc d’adquirir aquesta malal-tia.

POLIOMIELITIS: tot i que aquesta malaltia s’està eli-minant en molts països, se n’ha d’aconsellar la vacuna-ció a totes les persones que viatgin a països tropicals i que no n’estiguin immunitzades. En el cas dels nens, s’actualitzarà el seu calendari vacunal. A les persones adultes, si han estat vacunades correctament amb ante-rioritat, sols cal administrar-los una dosi de record.

FEBRE TIFOIDE: com que en alguns països d’àrees no desenvolupades aquesta malaltia és freqüent, es recoma-na la vacunació a totes les persones que vagin a aquests països i a les àrees rurals. Actualment, es disposa d’una vacuna oral i d’una altra d’administració parenteral. Atès que l’eficàcia de la vacuna no és absoluta, s’ha de consi-derar que la millor prevenció són les mesures higièniques amb els aliments i les begudes.

HEPATITIS A: en la majoria dels països en vies de desen-volupament, l’hepatitis A és endèmica.

La transmissió es realitza fonamentalment a través de l’aigua i els aliments contaminats i per contacte directe amb individus infectats.

HEPATITIS B: és indicada per a persones que viatgin a zones amb molta incidència d’aquesta malaltia o que tin-guin contacte amb la població d’àrees endèmiques i, so-bretot, durant els mesos d’hivern i primavera.

RÀBIA: es recomana a persones (caçadors, viatgers, an-tropòlegs i zoòlegs, entre d’altres) que hagin d’estar llargs o períodes freqüents de temps en àrees on hi hagi animals que puguin transmetre aquesta malaltia.

ENCEFALITIS CENTREEUROPEA: se n’aconsella la vacunació als individus que viatgin a les àrees rurals de països de l’Europa Central i de l’Est, on la malaltia és en-dèmica (campistes, caçadors i naturalistes, entre d’altres) i durant els períodes de maig a setembre. Per al turista ordinari de ciutats, la vacunació no es recomana.

ENCEFALITIS JAPONESA: les persones que viatgin a àrees rurals i agrícoles del nord-est i sud-est asiàtic amb estades de llarga durada han de ser vacunades contra aquesta malaltia. Per al turista ordinari de ciutats, la va-cunació no és necessària.

MENINGITIS MENINGOCÒCCICA: es recomana a les persones que viatgin a zones endèmiques, sobretot si es preveu un viatge de llarga durada o si s’hi viatja amb molta freqüència. L’OMS va recomanar-ne la vacunació a totes les persones que viatgin a països tropicals, especial-ment si es tracta de joves.

ALTRES VACUNACIONS: hi ha altres tipus de vacunes per a malalties com la pesta, l’antipneumocòccica o la que hi ha contra l’Haemophilus influenzae que només són aconsellables en situacions excepcionals i sota prescripció mèdica.

Vacunaci—R E C O M A N A C I O N Sper a viatgers

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través del Reglament Sanitari Internacional, té com a objec-tiu prevenir la propagació internacional de les malalties i, pel que fa als viatges internacionals, aconseguir aquesta fita amb un mínim de molèsties per a la persona que viatja. Per això, recomana una sèrie de normes de compliment obligat en determinats països i d’altres de caràcter general.

6

VACUNACIî . RECOMANACIONS PER A VIATGERS I DÕ INTERéS

Profilaxi del paludisme

El paludisme o malària és una malaltia molt estesa a tots els països tropicals. S’adquireix a través de la picada d’un mosquit (l’Anopheles). Atès que aquesta malaltia pot resultar greu, i fins i tot mortal, i que actualment no es disposa de vacuna, és important prendre mesures de pre-venció.• Quan s’estigui a l’exterior, tant de bon matí com al ves-pre, es recomana portar roba de màniga llarga i pantalons llargs, i evitar portar colors foscos i perfums intensos, ja que atrauen els mosquits. A les parts del cos que no esti-guin cobertes per la roba, cal usar repel·lents d’insectes.

• Quan s’estigui a l’interior, cal polvoritzar amb insecti-cides i usar aparells especials impregnats amb piretrines sintètiques, dels que s’endollen al corrent elèctric. Les habitacions han d’estar degudament protegides amb teles metàl·liques a les portes i a les finestres. És aconsellable l’ús de mosquiteres sobre els llits, assegurar-se que no tin-guin ruptures i subjectar-les sota el matalàs o somier.

Import de les visites i vacunació

En relació amb el servei de visita, de consell i dispensació de vacunes a la persona que viatja a tercers països, en tots els centres de vacunació internacional de l’Institut Català de la Salut s’apliquen els imports següents:

Vacunació obligatòria (febre groga): es cobra la taxa de l’Estat, que gestiona el Ministeri de Sanitat, en tots els supòsits i a tots els països en què s’obliga a aplicar-la. L’import de la taxa és de 17,97 €.

Consell al viatger i vacunacions no obligatòries: en els su-pòsits de vacunacions no obligatòries, però recomanades, en l’atenció i consell al viatger internacional i dispensació de la vacuna, s’apliquen els preus següents:

• Visita de consell al viatger: 28 €.• Visita urgent de consell al viatger: 102 €(no tots els centres la fan. Cal consultar-ho)• Administració de vacunació: 9 €.

Hi ha altres centres vacunals adscrits al Departament de Salut que no estan sotmesos a aquestes tarifes. Per tant, s’aconsella fer-hi una trucada prèvia per preguntar sobre el preu de la consulta. Els dos centres que depenen del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat que hi ha a Catalunya (a Tarragona i al carrer Bergara 12, a Barcelo-na) són gratuïts.

De tornada...

Algunes malalties tropicals no es manifesten imme-diatament. Pot passar que es presentin bastant temps després de la tornada. En cas que us calgui anar al metge o metgessa, haureu d’informar-los que heu realitzat un viatge en els darrers dotze mesos a una zona tropical o un país en vies de desenvolupament.

ADRECES D’INTERÈS

Centre de Vacunació Internacional Eixample (ICS)Av. de Balmes, 4 · 25006 Lleida

Telèfon: 973 03 22 86 · Consulteu per a cita prèviaCENTRE AUTORITZAT PER A LA VACUNACIÓ CONTRA LA FEBRE GROGA

VACUNA

Febre groga

Tètanus

Poliomielitis

Febre tifoide

Hepatitis A

Hepatitis B

Meningitis meningocòccica

OBLIGACIÓ O RECOMANACIÓ

Obligatòria (en alguns països)

Recomanable

Recomanable (en alguns països)

Recomanable (en alguns països)

Recomanable (en alguns països)

Recomanable

Recomanable (en alguns països)

PERÍODE DE VALIDESAA partir de 10 dies fins a 10 anys.A les revacunacions, des del mateix moment.

Més de 10 anys.

Permanent. Només calen dosis de reforç addicional en situacions de possible augment d’exposició al virus.

A partir de 3 setmanes després de l’última dosi, fins a 3 anys.

Més de 5 anys.

Més de 5 anys.

Més de 3 anys.

IMMUNITZACIONS I PERÍODES DE VALIDESA

7

8

Dr. Oriol FarréOdontoposturòleg especialista enImplantologia, Pròtesis, Rehabilitació Oral, Oclusió i Noesiteràpia

Amb la finalitat d’ajudar a trobar sempre el màxim bé dels nos-tres pacients, mitjançant un tracte humà, respectuós i de con-fiança, la nostra inquietud i ànim de millorar cada dia ens obliga a estar en contínua formació científica i acadèmica.

A CIOS ens ajudem de les últimes i més avançades tecnologies per donar la millor resposta a les necessitats de cada pacient. Escoltem, informem, aconsellem i realitzem els tractaments dentals més adequats per a cada cas.

PUBLIREPORTATGE I CIOS-CLê NICA INTEGRADA DÕ ODONTOLOGIA I SALUT

Clínica Integradad’Odontologia i Salut

Què ofereix CIOS als seus pacients?

Prioritzem la prevenció i promoció de la sa-lut oral. Tot i així, hi ha casos on s’ha d’actuar mitjançant ortodòncia, implants, pròtesis, etc. Quan és així, partim d’un diagnòstic de rigor i acurat per definir el pla de tractament més adequat, des d’una perspectiva multi-disci-plinària i consensuada. Un cop realitzat el tractament, animem a seguir un protocol de manteniment perquè la salut oral sigui òpti-ma i de llarga durada.

Com a odontòleg i posturòleg, quina relació veus entre la boca i la postura?

A la boca, a part de les dents, hi ha músculs, articulacions, lligaments, nervis, etc. que funcionen conjuntament i permeten accions prioritàries per a l’ésser humà com men-jar, deglutir, parlar... Aquestes funcions tan complexes estan comunicades amb els ulls, l’olfacte, l’oïda, l’equilibri, l’esquena, els peus, etc. Si varies la posició de la mandíbula, es pot comprovar que canvia la mirada, la posició del cap, de l’esquena i fins i tot la petjada dels peus.

Així doncs, els mals de cap o d’esquenatenen a veure amb la boca?

Alguns sí. Si els dolors són causa d’una mala postura que prové d’una mala oclusió dental, podem ajudar a solucionar ambdues coses i, conseqüentment, millorar molt. Amb aquesta finalitat, també col·laborem amb osteòpates, fisioterapeutes, podòlegs, logopedes i opto-metristes veient cada dia la capacitat que té el cos per recuperar l’equilibri i la salut. Val a dir que hi ha molts esportistes d’elit que utilitzen l’odontoposturologia per prevenir lesions i augmentar el rendiment esportiu!

La Clínica neix després de 10 anys d’estreta col·laboració entre els doctors Iñaki Cercadillo, cirurgià especialista en Implantologia Immediata; el Dr. Miguel Lacasa, orto-doncista especialista en Invisalign, i el Dr. Oriol Farré, odontoposturòleg especialista en Implantologia, Pròte-sis, Rehabilitació Oral, Oclusió i Noesiteràpia.

9

DRA. MARIA CHINƒ SEGURAPediatra. ABS Bordeta-Magraners. LleidaUnitat de Pneumologia Pediˆ trica. HUAV

Cl’nica Perpetu Socors. Lleida

S’intueix que el nen pot col·laborar quan té una prepara-ció física suficient: pot caminar sense ajuda, té una bona coordinació de les mans, sap apujar-se o abaixar-se els pantalons, etc. Ja és capaç de seguir instruccions com, per exemple, seure en una cadira, aixecar-se, imitar algú.

Controla la bufeta: el nen orina bastant d’una vegada, es manté sec durant 2 o 3 hores i avisa quan realitza una micció o se n’adona amb diversos gestos i postures.

CONSELLS PER AJUDAR EN L’ENTRENAMENT:* Aprofitar la primavera i l’estiu, ja que s’evita el

fred i la roba excessiva, que dificulta les maniobres.

* Qualsevol membre de la família o cuidador pot entrenar el nen intentant evitar entrar en con-tradiccions que puguin confondre i mantenint el ma-teix missatge tant a casa com a la guarderia.

* Si s’esperen canvis en la vida quotidiana (naixe-ment d’un germà, canvi de domicili, inici de la guarde-ria...) és preferible retardar-ne l’aprenentatge.

* Se li explicarà amb paraules comprensibles que, ara que ja és gran, ha arribat l’hora de retirar-li els bol-quers.

* S’ha d’utilitzar un orinal còmode i resistent o adaptadors a la tassa del vàter. En qualsevol cas, el nen ha de poder recolzar els peus i seure amb comoditat.

* S’ha d’evitar tornar a posar el bolquer du-rant el dia, ja que el confondríem. És important que s’adoni quan es fa pipí.

* L’asseurem a l’orinal uns minuts (més de 5 o 10, no) després de cada menjada i cada 1 o 2 hores inicial-ment, i es pot anar espaiant el temps a mesura que s’adquireix el control. També és convenient que les ca-ques no siguin dures, perquè no associï fer caca amb dolor.

* Lloarem els èxits i intentarem no enfadar ni cridar quan se li escapi la caca o el pipí.

Li explicarem què s’ha de fer a l’orinal i l’animarem a fer-ho bé la propera vegada.

* Ensenyarem als nens més grans a apujar-se i abaixar-se els pantalons, utilitzar el paper hi-giènic, buidar l’orinal, estirar la cadena i ren-tar-se les mans després de finalitzar tot el procés.

* Cal acompanyar-lo, evitant distraccions, men-tre està assegut i intentar que vegi el procés com una cosa agradable.

* Si el nen es nega a seure a l’orinal, no cal insistir-hi ni forçar-lo, és millor deixar passar una estona i provar-ho un altre moment.

* Si, malgrat tot, el nen s’hi resisteix i es creen contínua-ment moments de molta tensió, és preferible retardar l’entrenament diverses setmanes o fins i tot mesos.

* Un cop aconseguit el control diürn, el nen anirà aconseguint progressivament el control nocturn. Després, cal objectivar que es desperta amb el bolquer sec entre 10-15 nits consecutives i es pot in-tentar retirar els bolquers a les nits.

Al voltant dels 2-3 anys d’edatla majoria dels nens estan preparats per iniciar la retirada del bolquer

QUAN I COM RETIRAR ELS BOLQUERS I DE PETITS

No hi ha regles fàcils i ràpides,però amb paciència i constància

tots els nens aconsegueixenel control d’esfínters

Quan i com retirarels bolquers?

10

El naixement d’un fill és un esdeveniment vital que marcarà la nostra vida. Després de la llar-ga espera de l’embaràs i el moment del part, arriba per fi el primer contacte amb el nostre bebè. Com serà? Sentir per primera vegada la delicada pell del nostre nadó en contacte amb nosaltres és una experiència única i irrepetible.

El part ha de ser un moment íntim i ha de comptar amb un entorn adequat que afavoreixi la confiança i la seguretat de la dona per donar la benvinguda al món al seu fill. Si el naixement es produeix en aquestes condicions, el contacte immediat entre la mare i el nadó es produeix d’una forma més intensa i els beneficis augmenten.

DE PETITS I CONTACTE Ò PELL AMB PELLÓ

MARIA FERRER GILLlevadora de lÕ HUAV

Contacte“pell amb pell”

Nombrosos estudis recomanen el contacte precoç de la mare amb el nadó “pell amb pell”, sense interrupcions i com més temps millor, o almenys les dues primeres hores de vida, per la quantitat de be-neficis que aquest senzill acte pro-dueix en tots dos

El postpart immediat és un momentmolt especial en la vida del nadó,

està relacionat amb el procés d’unió mare-fill i la creació del vincle afectiu que

s’estableix després del naixementi que s’interromp fàcilment

amb la més mínima intervenció

Consisteix en la col·locació del nadó nu immedia-tament després del naixement sobre la pell de la mare, sense roba, només cobrint-li l’esquena amb una talla o una tovallola calenta.

Aquest serà el primer contacte físicde la mare amb el nadó

Això és possible sempre que es tracti d’un part sen-se complicacions i un bebè sa.

Tradicionalment, en la majoria de les cultures, des-prés del part es col·locava al nen sobre l’abdomen o el pit de la mare i d’aquesta manera el nen aconse-guia calor, aliment i començava a interactuar amb la mare per posar en marxa el vincle afectiu.

En el nostre medi, fins fa molt poc les rutines hospi-talàries feien que se separessin la mare i el bebè per realitzar les primeres cures al nadó. Se l’assecava, se l’estimulava, se’l pesava i se’l vestia, i només després de tot això es tornava a la mare.

Sí que és veritat que en alguns casos cal separar temporalment la mare del nadó, però al més aviat possible aquests han de tornar a estar junts. Si per algun motiu la mare no pot fer aquest primer con-tacte, el pare podria fer-ho en lloc seu.

El mètode “pell amb pell” no requereix tècnica, material ni equipament especials, ni s’han descrit efectes perjudicials, però és aconsellable que esti-gui supervisat per un professional amb experiència en valoració de nounats.

Beneficis del “pell amb pell”

AFAVOREIX L’INICI I EL MANTENIMENT DE LA LACTÀNCIA MATERNA

EVITA LA PÈRDUA DE CALOR DEL NOUNAT

MILLORA ELS NIVELLS DE GLUCÈMIA DEL NADÓ (SUCRE EN SANG)

ELS NADONS PLOREN MENYS I ES RECUPE-REN MÉS BÉ DE L’ESTRÈS DEL PART I, PER TANT, MILLORA EL SEU BENESTAR FISIOLÒ-GIC I EMOCIONAL

AJUDA LES MARES A DESENVOLUPAR CON-DUCTES D’AFECCIÓ I ELS DÓNA SEGURETAT

1.

2.

3.

4.

Hem d’encoratjar totes les futures mares a gaudir del contacte “pell amb pell” amb el seu fill després del part, independentment del tipus de lactància que triïn.

CONTACTE Ò PELL AMB PELLÓ I DE PETITS

11

Tenint en compte els beneficis,

i tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut, cada vegada més, es lluita per fer “pell amb pell” amb el nostre nadó a la mateixa sala de parts, pels beneficis de salut que comportai perquè és la millor manera d’iniciarla relació amb els nostres fills.

EL CONTACTE “PELL AMB PELL”

A mŽ s a mŽ s, per a moltes fam’lies, sigui quina sigui la proced• ncia, Ž s poc freqŸ ent parlar de sentiments i emocions i, per tant, el fet que els alumnes puguin ex-terioritzar i compartir les inseguretats, les pors, les ver-gonyes... comparant-les entre iguals lluny de lÕ entorn mŽ s proper, i adonar-se que no s— n els œ nics, els pre-para i els d— na estrat• gies personals que els ajuden a refer-se de les emocions.

A la nostra escola hem apostat pels serveis educatius dels Camps dÕ Aprenentatge (CdA) del Departament dÕ Ensenyament, que ofereixen al professorat i als cen-tres docents la possibilitat de desenvolupar projectes de treball per a lÕ estudi i lÕ experimentaci— en un medi singular de Catalunya.

No fa tant de temps que els nostres alumnes realitzen aquestes activitats (sortides dÕ un dia i estades de mŽ s d’un dia) que es programen anualment en la planifica-ci— curricular del nostre centre.

Any rere any hem anat valorant molt positivament aquestes experi• ncies, que afavoreixen una educaci— integral dels nostres alumnes. Entre dÕ altres CdA que hem realitzat, podem citar el CdA de la Noguera, el CdA de Juneda, el CdA de la Ciutat de Tarragona...

Per què fem aquest tipus d’activitats?Treball interdisciplinari:Les col˜ nies, sortides o activitats fora del centre, amb els mestres i companys de classe, tenen unes carac-ter’stiques que les fan situacions privilegiades i enri-queixen a cada moment:• El desenvolupament i lÕ aprenentatge de les capacitats• Les actituds d’autonomia i de responsabilitat personal• Les habilitats socials• L’enfortiment de l’autoestima

No deixa de ser un altre mitjˆ educatiu que parteix de lÕ ess• ncia i lÕ espontane• tat de lÕ alumne, on intervenen factors com ara:

“el treball en equip, compartir un projectede treball, la cooperació, l’educació envalors, l’empatia i la capacitat d’esforç”

tant en les activitats pr• vies que es preparen abans de la sortida com en les programades en finalitzar lÕ activitat. Suposa un treball interdisciplinari de con-tinguts, procediments i actituds del conjunt dÕ ˆ rees que es duen a terme dins lÕ aula, i que en lÕ entorn es-colar dif’cilment es poden arribar a aconseguir o es necessita mŽ s temps i mitjans per treballar aspectes com lÕ experimentaci— , les viv• ncies en temps real, lÕ observaci— , el descobriment... i que proporcionen als alumnes nous aprenentatges.

12

DE PETITS I ESCOLA TERRES DE PONENT

Què suposa fer activitats fora de l’escola?Anar de colònies, fer sortides d’un dia o més o simplement realitzar pe-tites activitats fora del centre pot semblar, per a moltes famílies, i sobre-tot per a les famílies d’altres cultures diferents a la nostra, una activitat una mica agosarada, fora de context i exclusivament lúdica.

Nosaltres, contràriament, pensem que són necessàries i ajuden en moltes ocasions a complementar el treball diari de l’aula i de l’escola, sempre procurant que es puguin fer amb una motivació i amb unes condicions adequades per a l’atenció de l’alumnat. Tant per als alumnes més petits com per als més grans, i fins i tot per als mateixos mestres de l’escola, aquest plantejament els suposa una experiència nova, enriquidora, divertida i estimulant.

ESCOLA TERRES DE PONENT

Afrontar les pors i fomentar hàbits d’autonomia:Les barreges de sentiments dÕ inseguretat, enyora-ments, pors..., aix’ com tambŽ de vergonya, sentit del rid’cul i incomoditat, poden sorgir de lÕ experi• ncia de passar uns dies fora de casa.

No tots els alumnes ho afronten de la mateixa mane-ra, nÕ hi ha que han estat sobreprotegits i a qui no sÕ ha ajudat a desenvolupar la seva capacitat dÕ autonomia i sovint se senten indefensos quan es troben lluny de la fam’lia. Aix’ doncs, el fet que vegin la seva fam’lia preocupada, insegura sobre lÕ experi• ncia que han dÕ afrontar no els ajuda en absolut. En canvi, si obser-ven una postura comprensiva, tranquilála i segura seÕ ls dóna molta més seguretat i confiança.

S— n experi• ncies necessˆ ries en el procŽ s dÕ adquisici— dÕ autonomia i dÕ independ• ncia, i s— n excelálents oportu-nitats perqu• cada alumne posi a prova les seves pos-sibilitats de Òs obreviureÓ lluny de les fam’lies i desco-breixin per si mateixos recursos i capacitats personals que augmentin la seva seguretat.

Els alumnes han de créixer,madurar, construir una personalitat forta,

i tot això requereix anar superant petitsi grans reptes amb autonomia

ENTRE ELS ASPECTES POSITIUS QUE FOMENTEN I DESENVOLUPEN AQUEST TIPUS DÕ ACTIVITATS, CAL DESTACAR ELS SEG† ENTS:• Constitueixen un bon moment per treballar l’educació en hˆ bits dÕ higiene (vetllant els moments dÕ higiene per-sonal, lÕ ordre de les pr˜ pies coses...), de menys grau a mŽ s, segons lÕ edat dels alumnes, i els ajuden a ser mŽ s aut˜ noms.

• Desenvolupen l’actitud de servei (parant o desparant taula, endreçant l’habitació i els espais comuns...).

• Reforcen els bons hàbits d’alimentació (menjar de forma correcta, compartir una taula amb mŽ s amics i amigues...).

• Ajuden a aprendre a conviure, a establir hàbits de con-viv• ncia i de relaci— entre ells mateixos i lÕ entorn.

• Consoliden el respecte de les normes per al bon fun-cionament de lÕ activitat dins lÕ entorn.

13

ESCOLA TERRES DE PONENT I DE PETITS

Equip de mestres de cicle superior:

Sònia López, Vanesa Torres, Teresa Guar-diola, Jordi Gómez, Carles Estada, Dolors Mateu i Eduard Espinet.

14

NUTRICIî I GELATS: LÕ ESTRELLA DE LÕ ESTIU

DRA. ANTONIETA BARAHONAMetgessaEspecialista en Nutrici—

Hidrats de carboni..............................23-30%la majoria simples (sucres)

Prote• nes..................................................3-8%Greixos...................................................3-12%

la majoria saturats Vitamines.....................................A, B, C, D, KMinerals....................................................Calci

Pel que fa a la seva composici— , els gelats s— n una barreja de lactis (llet, iogurt o crema de llet), sucre, fruita, additius. Els diversos tipus de gelats poden portar ous, cacau, fruita seca, torró i fins i tot verdures i hortalisses. La preparaci— consisteix a incorporar a la ba-rreja base aire i a refredar-la fins a congelar-la. ƒ s dif’cil precisar la composici— nutricional gen• rica dÕ un gelat atesa la gran varietat que hi ha. La seva composici— variarˆ en relaci— amb els ingredients o tipus de gelat, per˜ de mitjana po-dem dir que aporten:

Els gelats són un aliment nutritiu i ener-gètic. Com la xocolata, fan alliberar endor-fines en consumir-los i, per tant, es produeix una sensació de plaer en el moment de prendre’ls, al mateix temps que redueixen l’estrès i l’ansietat. Per tant, els gelats po-den ser també un aliment terapèutic que es pot menjar amb moderació.

Integrar-los significa que les calories i els greixos que puguin aportar s’equilibraran amb els altres àpats que podem consumir al dia. En canvi, afe-gir els gelats a la dieta, menjar-los com a “a més a més” seria l’error, ja que ens aportariem calories i greixos “extra”.Podem considerar els gelats no com una simple lla-minadura o refresc d’estiu, sinó com un esmorzar, un berenar o unes postres apetitoses i nutritives compatibles amb una dieta equilibrada, tant per als nens com per als adults. Una bola de gelat pot ser una altra font de consum diari de lacti. Es pot combinar amb fruita fresca i esdevé un berenar o unes postres delicioses, salu-dables i riques en vitamines que de ben segur ale-graran el menú.

*Cada 100 g de gelat representa entre 200-250 ca-lories

COMPOSICIÓ NUTRICIONAL

El refresc de l’estiuEls gelats poden ser una bona manera d’hidratar-se i refrescar-se a l’estiu. En aquest sentit, els gelats d’aigua són, sens dubte, els més refrescants, a més dels més baixos en calories, ja que no aporten ni greixos ni colesterol, però sí que contenen sucres. Una recomanació saludable seria fer-los de forma casolana a base de sucs de fruita: són naturals i no contenen sucres afegits.

15

ILERDENT I PUBLIREPORTATGE

EL DIETISTA-NUTRICIONISTA ACTUA EN DIFE-RENTS SECTORS: • Actua sobre l’alimentació de les persones que han desenvolupat alguna patologia i es troben en un es-tat nutricional poc òptim i tenen unes necessitats fisio-l˜ giques determinades que no poden cobrir amb una alimentaci— Ò normalÓ. Per tant, s— n indispensables en lÕ ˆ rea hospitalˆ ria.

• En menjadors colá lectius (escoles, universitats, empreses, fˆ briques...), la figura del dietista-nutri-cionista Ž s indispensable per tal de vetllar per una correcta nutrici— dels diferents grups, assegurar la qualitat nutricional dels menœ s i el compliment de les freqŸ • ncies de consum dels diferents grups dÕ aliment i tambŽ vetllar pel compliment de les mesures higi• -niques i les bones prˆ ctiques durant lÕ elaboraci— dels ˆ pats i el seu servei per assegurar la seguretat dels aliments. • Dins de la indœ stria alimentˆ ria, el D-N tambŽ tŽ un paper molt important, ja que assessora en la inno-vaci— de nous productes i en el mˆ rqueting relacionat amb lÕ alimentaci— .• Els laboratoris tambŽ compten amb D-N dins dÕ un equip multidisciplinari per potenciar la recerca en lÕ ˆ rea de lÕ alimentaci— , la nutrici— i la salut.• En consulta privada, el D-N assessora totes aque-lles persones que vulguin o necessitin els seus ser-veis, com ara: - Embarˆ s i lactˆ ncia - Diab• tics tipus I o II- Insuficiència renal - Cardiopaties - Intolerˆ ncies: lactosa, gluten (cel’acs), fructosa...- Alá l• rgies alimentˆ ries- Nutrici— esportiva- Obesitat i sobrep• s- Baix pes- Pacients oncol˜ gics, en qu• es poden millorar les qualitats de vida- Educaci— nutricional• El D-N també intervé en la prevenci— i la promoci— de la salut i actua sobre la poblaci— general. Per tant, forma part de programes de pol’tiques alimentˆ ries des de diverses entitats pœ bliques o privades.

16

NUTRICIî I ASSOCIACIî CATALANA DE DIETISTES-NUTRICIONISTES

Quan he d’anar aldietista-nutricionista? Aquesta és una pregunta que es fan moltes persones, ja que la major part de la societat relaciona aquesta professió amb la pèrdua de pes. Però no només hi ha aquestes compe-tències dins d’aquesta professió

Lara Lombarte Plaza, dietista-nutricionista, vocal de lÕ ACDN

EL DIETISTA-NUTRICIONISTA (D-N)Estˆ capacitat per dur a terme i solucionar totes aquelles situacions relacionades amb lÕ alimentaci— que puguin incrementar la quali-tat de vida de les persones, ja sigui mitjan•a nt lÕ educaci— , investigant noves t• cniques, do-nant consells i guiant les persones per tal de ajudar-les a seguir una pauta alimentˆ ria co-rrecta segons la seva situació personal i fisio-l˜ gica.

17

Un cop explicat això, cal aclarir que un dietista-nutri-cionista no només ajuda que la gent s’aprimi, sinó que també pot oferir molts serveis a la po-blació, per tal de potenciar i millorar la seva salut, ja sigui com a mesura preventiva o com a tractament per a la seva patologia.

En determinades situacions amb petits canvisalimentaris, diverses patologies millorarien

i disminuirien el consum de fàrmacs

El D-N està format específicament en el sector de la nutrició humana i dietètica, mentre que altres profes-sionals tan sols tenen nocions bàsiques i no poden ofe-rir un servei tan complet i específic.

Des d’ACDN (Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes) recomanem que se sol·liciti els ser-veis professionals d’un dietista-nutricionista per tal d’assegurar-se un tractament ajustat completament a les seves necessitats individualitzades, i no de manera genèrica.

Per finalitzar, només citar un parell d’aspectes refe-rents a la professió del D-N: segons l’European Fede-ration of the Associations of Dietitians (EFAD):

“El dietista-nutricionista és una personaqualificada i legalment reconeguda perpoder aconsellar una bona alimentació, tant per a grups de persones o d’individus, amb un bon estat de salut, com per a aquells que necessiten un règim terapèutic”

Al Reial Decret 433/1998, del 20 de març (BOE 15/04/1998), s’estableix el títol universitari oficial de diplomat en Nutrici— Humana i Diet• tica i les di-rectrius generals pr˜ pies dels plans dÕ estudis que condueixen a la seva obtenci— .L’Ordre CIN/730/2009, del 18 de març (BOE 26/03/2009), estableix els requisits per a la verifica-ció dels títols universitaris oficials que habilitin per a lÕ exercici de la professi— de dietista-nutricionista, i lÕ estructura general del pla dÕ estudis segons el que estableix lÕ Annex I del Reial Decret 1393/2007.Per tant, la legislaci— vigent conforma la professi— de dietista-nutricionista com una professi— sani-tˆ ria titulada i regulada i, per tant, per a lÕ exercici dÕ aquesta professi— es requerirˆ estar en posses-sió del corresponent títol oficial de Grau en Nutrició Humana i Diet• tica.El t’tol de grau suposa lÕ adaptaci— a lÕ Espai Euro-peu dÕ Educaci— Superior de lÕ actual Diplomatura de Nutrici— Humana i Diet• tica.

18

Què és L’ULL DE POLLDEL CINQUÈ DIT? PRESENTEM L’EXOSTOSI INTERDIGITAL I EL SEU TRACTAMENT

PUBLIREPORTATGE I LÕ ULL DE POLL DEL CINQUé DIT DEL PEU

ESTUDI BIOMECË NICDE LA MARXAPODOLOGIA ESPORTIVAPODOLOGIA INFANTILCIRURGIA OBERTA /CIRURGIA MISATENCIî PRIMË RIA DEL PEU

CIRURGIA PER MÍNIMA INCISIÓ (MIS)

Aquest fenomen acostuma a aparèixer al quart espai interdigital, a la cara interna del cinquè dit, i s’identificafàcilment perquè presenta unalesió hiperqueratòsica.

La lesió s’anomenaheloma interfalˆ ngic(conegut com Ò ull de pollÓ )a la pell.

PRESSIÓDEL CALÇAT

(• El punt vermell )Representa la compressi— entre lÕ articulaci— interfalˆ ngica distal del cinqu• dit idel quart dit

19

LÕ ULL DE POLL DEL CINQUé DIT DEL PEU I PUBLIREPORTATGE

ENS HEM TRASLLADAT:C/ Segrià, 45 · 25006 Lleida · Tel. 973 24 99 23

www.laclinicadepodologia.com · info@laclinicadepodologia.com

JESÚS MARCELINO REYES i ARIAN MARCELINO ARGEMÍPod˜ legs. Especialistes en Biomecˆ nica i Cirurgia Podol˜ gica

Morfologia, causes i símptomes Té un aspecte blanquinós i provoca un dolor agut a l’hora de calçar-se i caminar. De vegades provoca la inflamació de tot el dit i el dolor arriba a ser incapacitant. És més típic en dones, ja que la causa principal és la compres-sió que fan els dits amb l’ús del calçat femení, però també en ocasions es pot donar entre la població masculina, sobretot en esportistes.En ocasions va associat a una infraducció del cinquè dit que també pot presentar-se en adducció i en var (el dit rota en direcció al quart i aquest queda posicionat per sobre), però també es troba en peus aparentment normals que pateixen una excessiva compressió dels dits pel calçat o l’activitat es-portiva. Cal apuntar que en una dona un peu ample sempre patirà la compressió de la sabata perquè el calçat femení “per se” és anatòmicament massa estret.

La visita al podòleg Quan el dolor és freqüent, tot i acudir periòdicament al po-dòleg per eliminar l’heloma, cal sospitar d’una alteració òssia. Radiològicament s’observa una excrescència òssia o exostosi, en forma de punxa que apareix a la part lateral de la segona o tercera falange del dit.

El seu origen és traumàtic o microtraumàtic,és a dir, com a conseqüència de lacompressió dels dos dits.Aquesta alteració és benigna, però dolorosa i l’única opció terapèutica és la cirurgia

La intervenció quirúrgicaLa intervenció quirúrgica es realitza de forma ambulatòria i amb anestèsia local, de forma que un cop acabada el pacient podrà caminar.El procediment és senzill: a través d’una petita incisió de 2 mm es llima l’excrescència òssia fins a normalitzar la falange afec-tada, i un cop comprovat radiològicament, s’aplica un punt de sutura o cap.

La recuperació és ràpida i els resultatsestètics també, i el més important, amb l’eliminació del dolor de forma immediata

>>

>>

HELOMAAL 5è DIT

VISIÓ RADIOLÒGICADE L’EXOSTOSI

20

Quan un esportista pateix una lesi— comen• a un seguit dÕ actuacions de diferents professionals que lÕ acompanyen en la recuperaci— de la lesi— i per tornar a la prˆ ctica esportiva habitual.

Partim de la base que cada lesi— i cada perso-na presenten una recuperaci— diferent. LÕ • xit en la recuperaci— dependrˆ de molts factors, en-tre aquests, la reeducació funcional esportiva que es faci durant tot el procés.

Però què significa una bona recuperaci— ?

Significa que la persona pot tornar a practicar l’esport amb una bona condició física de base i sense el risc de patir noves lesions relaciona-des amb la convalescència o la lesió primària. Quan parlem de readaptaci— funcional esportiva, estem parlant de recuperar la lesi— envers les ne-cessitats que requereix lÕ esport que es practica.

ƒ s a dir, preparem la zona lesionada per poder rea-litzar un altre cop el gest tècnic específic de l’esport i les exigències físiques que sol·licita.

Quan ens estem recuperant de la lesi— , sÕ ha de tenir en compte la resta del cos. La zona no lesionada es treballa respectant i adaptant lÕ exercici f’sic a les caracter’stiques que presenta la lesi— .

La funci— del readaptador esportiu consisteix a tre-ballar la condici— f’sica de la persona per minimit-zar al mˆ xim la p• rdua del to muscular durant les primeres etapes de recuperaci— de la lesi— . Un pe-r’ode on la persona es troba amb la zona lesionada immobilitzada o amb una limitaci— del moviment indispensable per poder fer una bona cicatritzaci— i/o regeneraci— dels teixits.

El readaptador esportiuƒ s un professional de la salut i l’esport que pot tre-ballar conjuntament amb altres professionals, com fisioterapeutes, traumatòlegs, nutricionistes, psi-c˜ legs i entrenadors i preparadors f’sics. Depenent de lÕ etapa de recuperaci— de la lesi— , el treball en equip es realitzarˆ amb un professional o un altre. En etapes mŽ s inicials, el treball Ž s mŽ s intens amb el fisioterapeuta, i més tard amb el readaptador esportiu per reentrenar la persona en lÕ esport que practica.

El medi per a la readaptaci— La readaptaci— funcional esportiva es treballa en diferents medis segons lÕ estat de recuperaci— . El medi aquàtic ens ofereix una gran qualitat per po-der fer una bona recuperaci— en les primeres eta-pes. La ingravidesa, la flotació i les resistències hidrodinàmiques ens ajuden a realitzar moviments que fora de lÕ aigua serien dif’cils de fer. En etapes mŽ s avan• ades, el treball sÕ acaba centrant en un medi sec: un gimnˆ s o sala de recuperaci— funcio-nal.

Finalment, el treball se centra en el terreny habitual dÕ entrenament de lÕ esport que practica la persona que sÕ estˆ recuperant.

PUBLIREPORTATGE I ROYAL LLEIDA

Recuperaci— funcional esportiva

Maria Bedoya RibóÒ FISIOTERAPEUTA I READAPTADORA FUNCIONAL ESPORTIVA DEL CENTRE ESPORTIU ROYAL LLEIDA 3x2

21

ROYAL LLEIDA I PUBLIREPORTATGE

Campanya promocional d’estiu.

3x2

22

23

LA CLê NICA DE PODOLOGIA I PUBLIREPORTATGE

24

FECUNDACIÓ “in vitro”Es calcula que prop de 3 milions de nens al món han estat concebuts mitjançant fecundació in vitro, una tècnica introduïda fa més de 30 anys. El primer naixement com a conseqüència d’una gestació mitjançant fecundació in vitro va tenir lloc el 1978. Espanya és un dels països desen-volupats amb un major nombre de centres dedicats a la reproducció assistida.

La FIV (fecundaci— in vitro) és la tècnica de reproducció assistida mitjançant la qual la unió de l’òvul i de lÕ espermatozoide tŽ lloc al laboratori. De la uni— dels ̃ vuls i els espermatozoides obtenim els embrions. Aquests embrions són transferits finalment a l’úter per aconseguir una gestaci— . En algunes circums-tˆ ncies, els embrions s— n biopsiats abans de ser transferits per realitzar-ne un diagn˜ stic gen• tic.

Tècnica de reproducció assistida

Què ésla fecundació “in vitro”?

25

FECUNDACIî Ò IN VITROÓ I PUBLIREPORTATGE

LÕ Institut CEFER Ž s membre fundador dÕ ANACER (Asociaci— n Nacional de Cl’nicas Privadas de Reproducci— n). ISO 9001:2008.

.....................................................................

.....................................................................

1a. ESTIMULACIÓDELS OVARISMitjançant unes injeccions subcutànies fàcils i còmodes d’administrar per a cada dona.Dura entre 10 i 14 dies i es realitzen uns con-trols ecogràfics i analítics al centre de repro-ducció.

2a. PUNCIÓ DELS FOL·LICLESOVÀRICSPer obtenir els ovòcits

Es realitza sota sedació i guiatge per ecografia en un quiròfan prop del laboratori de FIV. Dura 5-15 minuts, no requereix ingrés ni intu-bació, no s’han de fer punts ni queden cicatrius.

3a. FECUNDACIÓ Dels ovòcits obtinguts en la punció amb els es-permatozoides obtinguts per masturbació. L’home aporta el semen el mateix dia de la punció; en alguns casos concrets s’utilitza la mostra de semen prèviament congelada o s’ha de practicar una biòpsia testicular per extreure espermatozoides del testicle.

4a. TRANSFERÈNCIAEMBRIONÀRIAConsisteix en la introducció dels embrions a l’úter de la pacient. Es realitza sota control ecogràfic, no necessita cap tipus d’anestèsia i no suposa cap més molèstia que una revisió gi-necològica normal. Una transferència fàcil està íntimament relacionada amb les probabilitats d’embaràs.

Fases d’una fecundació “in vitro”

Dra. Gemma Valls i RicartGinec˜ loga especialista

en Reproducci— Assistida

La taxa dÕ embarassos mœ lti-ples ha disminu• t en els œ ltims anys, especialment a causa del canvi en la pol’tica de transfer• n-cies dÕ embrions el 2004, segons la qual es limita legalment el nom-bre dÕ embrions transferits a un mˆ xim de 3.Les probabilitats dÕ • xit de la FIV depenen de diversos factors, i al-guns no es coneixen fins que el tractament estˆ en curs (com ara la resposta a lÕ estimulaci— dels ovaris) o fins al final (quan es coneixen el nombre i la qualitat dels embrions).

Totes les dones abans dÕ una FIV haurien de deixar de fumar i reduir el seu ’ndex de massa corporal en cas de sobrep• s, at• s que ambd— s disminueixen la taxa de gestaci— i afecten el curs de lÕ embarˆ s.

L’edat de la donaés l’indicador pronòstic aïllat més important. A partir dels

35 anys disminueixel nombre d’òvuls, d’embrions

disponibles i la seva taxa d’implantació

C/ Governador Montcada, 13 baixos25002 Lleida á EspanyaTel. 973 27 30 69 Fax 973 980 896lleida@institutocefer.comwww.institutocefer.com

Institut de Reproducci—CEFER-LLEIDA

26

27

DIES MUNDIALS I ACTUALITAT

mes de JUNY

Mes Mundialcontra l’Esterilitat

Juny · Dies Mundials

Dia 5: Dia Mundial del Medi Ambient

Dia 6: Dia Mundial de les Persones Trasplantades

Dia 13: Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell

Dia 14: Dia Mundial del Donant de Sang

Dia 15: Dia Mundial de la Presa de Consciència contra l’Abús i els Maltractaments de les Persones Grans

Dia 19: Dia Mundial contra l’Anèmia Falciforme

Dia 21: Dia Mundial contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)

Dia 29: Dia Internacional contra les Drogues

Dia 29: Dia Europeu de l’Esclerodèrmia

28

ACTUALITAT I CLê NICA SANZA

29

CLê NICA SANZA I ACTUALITAT

30

ACTUALITAT I HIPERHIDROSI

El terme “hiperhidrosi” fa referència a l’excés de sudoració produïda per una alteració del sistema nerviós vegetatiu que fa que es produeixi més suor del que és necessari per regular la temperatura del nostre cos.

Els mesos previs a l‘estiu són el moment ideal per realitzar-se el tractament

31

HIPERHIDROSI I ACTUALITAT

C/ Segrià, 26-30, Pg. de Ronda, 74-76 · 25006 Lleida · 973 27 98 10 · www.nexusgroup.es

LES CAUSESLes causes dÕ aparici— dÕ aquest trastorn s— n diverses: seÕ n distingeixen unes formes primˆ ries o idiopˆ ti-ques i unes altres de secundˆ ries.Les primˆ ries s— n localitzades i afecten els palmells, les plantes, la cara o les aixelles. Les formes secundˆ ries acostumen a ser generalit-zades, i entre les causes mŽ s freqŸ ents hi ha infec-cions, neoplˆ sies, endocrinopaties i efectes dÕ alguns fˆ rmacs.

LA HIPERHIDROSI PRIMÀRIAAfecta un 3% de la poblaci— , comporta inseguretat, falta de confiança, angoixa i estrès en les persones que la pateixen, ja que els condiciona les relacions socials i els altera el desenvolupament natural de les seves activitats quotidianes, com treureÕ s la jaqueta o portar determinades peces de roba o teixits.Per eliminar lÕ excŽ s de suor, la millor alternativa no quirœ rgica Ž s, actualment, el tractament amb toxina botul’nica. Mitjançant aquesta toxina acon-seguim interrompre la hiperactivitat de les glˆ ndules sudor’pares en bloquejar les terminacions nervioses simpˆ tiques responsables dÕ estimular-les.

PROCEDIMENT DEL TRACTAMENT• DesprŽ s de la pertinent hist˜ ria i exploraci— cl’ni-ca, sÕ efectua un test per delimitar lÕ ˆ rea que sÕ ha de tractar, i tot seguit s’infiltra el producte a través d’una agulla extremadament fina. • La t• cnica Ž s rˆ pida, segura i prˆ cticament indolo-ra, i es realitza ambulat˜ riament. A la zona de lÕ aixella no requereix ni tan sols anest• -sia (o com a molt una crema anest• sica t˜ pica) i amb poques infiltracions es completa el tractament. No cal baixa laboral i, un cop finalitzat el tractament, el pacient pot reincorporar-se amb normalitat a les seves activitats quotidianes.

El tractament es pot dur a terme en qualsevol • po-ca de lÕ any, per˜ com que la sudoraci— augmenta en el per’ode estival i, per tant, agreuja el proble-ma, els mesos previs a lÔ estiu s— n el moment ideal per realitzar-se el tractament.

Un equipprofessionalal vostre serveicada diaDr. Samuel Pin— s, colá legiat 2825Mˆ ster Universitari en Medicina Est• ticaEspecialista universitari en Medicina Est• ticaMembre numerari de la Societat Espanyolade Lˆ ser Medicoquirœ rgic Director de la Plataforma Lˆ ser de Nexus Biom• dicDirector m• dic de les cl’niques Nexus

No ens cansarem de repetir que és crucial acudir a un centre mèdic autoritzat i que el tractament el reali-tzi un metge entrenat en aquesta tècnica en concret. Els tractaments amb toxinabotulínica són, en general, molt segurs i amb escassos o nuls efectes secundaris, sempre que s’efectuïn sota aquestes condicions.

No retalli mai en la sevaseguretat

ELS RESULTATSEls resultats sÕ observen de forma pro-gressiva pocs dies desprŽ s de la seva aplicaci— , i els seus efectes acostumen a durar entre quatre mesos i un any, se-gons la zona i les caracter’stiques parti-culars de cada cas. A lÕ aixella, per exemple, la duraci— mi-tjana Ž s de 7-9 mesos. Es recomana un manteniment anual, si bŽ hi ha pa-cients que amb poques sessions veuen lÕ eliminaci— de lÕ excŽ s de sudoraci— com a definitiva.

*

És molt freqüent la visita de pacients amb tinni-tus/hipoacúsies provocades per sorolls?

Sí, però no sempre es donen conjuntament: hi ha pacients amb tinnitus que no presenten hipoacú-sia marcada, sinó que es deuen exclusivament a causes d’oïda mitjana o externa o de patologia no òtica. És important realitzar proves diagnòs-tiques, com RM, per descartar patologies tumo-rals.

Quants pacients visita a la setmana amb aquest tipus de problemes?

De 5 a 10 pacients amb causes diverses que ex-plico després.

Què és el que provoca aquest problema en la majoria dels seus pacients?

Diverses causes:Otitis seroses per problemes de mucositat a la trompa d’Eustaqui.Trauma sonor, provocat la majoria de vegades per treballs amb molt de soroll.Taps de cera, que poden originar el tinnitus fins que no se soluciona el problema de la cera, és a dir, és un tinnitus de curta durada i, a més, poc intens.Compressió del nervi que provoca tinnitus més perllongats i més intensos i de difícil tractament.Dèficit d’irrigació, moltes vegades ocasionats per problemes cerebrals, no òtics.

Tumoracions, tant òtiques com cerebrals.

Quines opcions terapèutiques prefereix?

Vasodilatadors en els casos de problemes d’oïda interna, amb antivertiginosos si hi ha patolo-gia vertiginosa i amb complex vitamínic B si s’acompanya d’hipoacúsia.Corticoides via oral si es tracta d’otitis seroses.Corticoides intraòtic en tinnitus més greus i mo-lestos.Una altra opció és el no-tractament si no es troba una patologia determinada.

En quins casos prescriu extracte de Ginkgo bilo-ba? I de magnesi?

Entre un 30 i 50% normalment són patologies relacionades amb problemes d’oïda mitjana o in-terna, cursin o no amb hipoacúsia.

Es prescriu Nurane a entre un 30 i 50% dels pacients amb patologies relacionades amb problemes d’oïda mitjanao interna que cursin ono amb hipoacúsia

Dr. Gerard Pallàs,otorino

“

32

PUBLIREPORTATGE I ENTREVISTA DR. GERARD PALLË S

33

NURANE®

Ajuda els mecanismesnaturals de neuroprotecció

En aquest sentit, existeixen es-tudis que descriuen els meca-nismes d’acció de compostos com el magnesi i el Ginko biloba (considerats comple-ments de la dieta) amb propie-tats beneficioses per a usuaris amb neuropaties del nervi audi-tiu o del nervi òptic.

Nurane®, a causa de les ac-cions dels seus components, produeix un efecte vasodila-tador, millora la microcircu-lació sanguínia dels nervis, prevé els vasoespasmes i té un potent efecte antioxi-dant.

Nurane® és una combinació exclusiva de Laboratoris Salvat.

NURANE® de Laboratoris Salvat, és un complement de la dieta que pot aportar un efecte de neuroprotecció.En patologies com el glaucoma o les hipoacúsies provocades per traumes acústics, tinnitus, etc., oferir una neuroprotecció per minimitzar el dany produït en el nervi afectat pot ser de gran ajuda.

34

ARA ACTUALITAT

La Diputació instal·la parcs per fer exercici físic en 62 municipis La Diputació de Lleida instal·larà abans de l’estiu 64 parcs lúdics i de salut en un total de 62 municipis de les comarques de Lleida, espais que han estat dissenyats per tal de pro-moure l’activitat física, especialment entre el col·lectiu de les persones de la tercera edat.

Gràcies a aquesta línia d’ajuts, els consistoris disposen d’aquests equi-paments a cost zero, atès que la Di-putació es fa càrrec tant dels costos d’adquisició com d’instal·lació.

El president de la Diputació de Llei-da, Joan Reñé, va assistir el passat

9 de maig a la inauguració del pri-mer d’aquests parcs lúdics que, en el marc d’aquesta convocatòria, s’han ubicat a la ciutat de Lleida. Aquest equipament està situat als jardins de l’Hospital Santa Maria, mentre que els dos restants es troben a Raimat i a Sucs. El municipi d’Aitona també ha inaugurat un d’aquests espais de salut.

Els parcs estan dissenyats per a una iniciació a l’activitat física de perso-nes normalment poc actives. Per això, els exercicis que es poden realitzar en aquestes parcs tenen com a objectius

principals el treball de la coordina-ció i l’equilibri, i també la resistència aeròbica d’una forma molt bàsica i senzilla.

La Diputació de Lleida col·laboraamb nous aplicatius tecnològics en favor de la salut

La Diputació de Lleida ha col·laborat en una aplicació inè-dita per a telèfons intel·ligents que facilita la donació de sang.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va ser l’encarregat de presidir l’acte en el qual també van parti-cipar el president de la Federació de Donants de Sang de Catalunya, Marc Ibars; el president de l’Associació de Do-nants de Sang de l’Urgell, Albert Torra, i el responsable de l’empresa USE-IT, Àlex Surroca, encarregada de dissenyar l’aplicació.

L’aplicació parteix de la idea original de l’Associació de Donants de Sang de l’Urgell i s’ha materialitzat en col·laboració també amb la Federació Catalana de Donants de Sang i el Banc de Sang i Teixits.

En la seva intervenció, Reñé va destacar que “la incorpo-ració de les noves tecnologies a l’acte de donació de sang és un magnífic avenç que incidirà en l’eficiència i l’eficàcia dels bancs i donacions de sang”.

Actualment, l’aplicació es troba disponible per a iPhone, iPod, iPad i Android, i permet consultar l’estat de les re-serves de sang de tots els grups sanguinis, a temps real i actualitzat diàriament.

Mitjançant un mapa interactiu l’usuari pot consultar l’horari, la localització i com arribar als punts de recollida.

Ordinadors més accessiblesD’altra banda, la Diputació de Lleida també ha col·laborat amb l’Associació de Familiars amb Alzheimer de Lleida per fer possible l’adquisició d’ordinadors tàctils per a la nova aula d’informàtica de l’entitat. La diputada Josefina Bernades va ser l’encarregada d’inaugurar la nova aula a la seu de l’entitat. Amb els nous aparells i una aula independent, l’AFALL pot atendre més persones d’una forma personalitzada i ajudar a superar les barreres que presentava fins ara l’ús del ratolí.

Els exercicis informàtics ajuden els afectats a mantenir les se-ves capacitats cognitives.

Imatge del parc lúdic d’Aitona

Imatge de la presentació de l’aplicatiu per a mòbils

La Diputació de Lleida s’ha sumat al projecte FutbolNet impulsat per la Fundació del FC Barcelona, que es va presentar al Palau de la Generalitat el passat 20 d’abril. L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; el president del FC Barcelona, Sandro Rosell; el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i els presidents de la resta de diputacions catalanes.

Els objectius d’aquest programa són educar en valors, fomentar la cohe-sió i la integració social, millorar la convivència familiar i ciutadana, dis-minuir l’absentisme escolar i fomen-tar la igualtat de gènere mitjançant l’esport. A les comarques lleidatanes, aquest programa es posarà en marxa en col·laboració amb la Diputació de Lleida a Balaguer, Tàrrega, Mollerus-sa, la Seu d’Urgell i Cervera.

FutbolNet té a cada municipi 60 be-neficiaris amb edats compreses en-tre els 8 i els 16 anys, escollits per la

Fundació FC Barcelona i l’ajuntament corresponent, seguint criteris de vul-nerabilitat social. Les sessions es duen a terme sempre en horari ex-

traescolar i duraran 24 setmanes. En la seva intervenció, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va indicar que la corporació, davant d’una proposta esportiva i social com aquesta, el que vol fer és sumar-s’hi i donar-hi el seu suport més incondi-cional, perquè “creiem en l’esport i en la seva transcendència, especialment, entre el segment més jove del nostre país”.

Reñé va indicar que el projecte Fut-bolNet “és una proposta que es basa en la formació en valors, que parteix d’una entitat esportiva reconeguda i respectada arreu del món, que, grà-cies a les consecucions esportives i a les bones pràctiques, ha esdevingut un referent i un símbol mundial”.

35

á T

FutbolNet: projecte d’esport i valors

La Diputació ha col·laborat en la construcció del nou tanatori de Sunyer. Les instal·lacions van ser inau-gurades el passat 28 d’abril pel president de la Diputació, Joan Reñé, que va estar acompanyat per l’alcalde del municipi, Salvador Huguet, i pel president del Consell Comarcal del Segrià, Pau Cabré.

Inauguració del nou tanatori de Sunyer

El president de la Generalitat va presidir l’acte

Reñé acompanyat per l’alcalde i el pre-sident del Consell

36

Com poden els pares detectar un problema de vi-sió en el seu fill?

El gest de tancar una mica les parpelles o tancar una mica els ulls per veure-hi ens diu que aquell nen pot tenir un defecte visual. Generalment sol ser una mio-pia. Aquest gest el fa perqu• aix’ hi pot veure millor, perqu• estˆ enfocant. Apropar-se a la televisi— seria un hˆ bit o una mania.

A quina edat l’hem li de portar per fer la primera visita oftalmològica?

El primer examen oftalmol˜ gic dÕ un nen sÕ hauria de fer entre els 3 i 4 anys. Si hi haguŽ s algun defecte refrac-tiu, en aquesta edat tenen una plasticitat visual que permetria una correcci— . En un estrabisme, Ž s molt important lÕ edat de detecci— , aix’ com el moment en què es comença a corregir.

Quins són els principals problemes de visió dels nens?

Els problemes que afecten la visi— , com la miopia o la hipermetropia, afecten mŽ s del 20% dels nens en edat escolar. Aquest percentatge significa que un de cada quatre escolars pateix algun problema visual. Per aquest motiu, Ž s molt important que els nens tin-

guin la visi— controlada pel seu pediatre i siguin exa-minats per un especialista en oftalmologia als 3 anys per identificar possibles problemes visuals que puguin perjudicar el seu desenvolupament acad• mic.

Les noves tecnologies afecten la salut visual dels nens?

Avui dia no hi ha estudis científics que demostrin efec-tes perjudicials en els usuaris de videojocs (aix’ com efectes beneficiosos).

A quina edat es pot fer una cirurgia oftalmològi-ca a un nen si ho necessita?

Els nens poden ser intervinguts quirœ rgicament a qualsevol edat, segons la patologia.Hi ha estrabismes que requereixen una intervenci— quirœ rgica primerenca i altres que no tant. El mŽ s im-portant sempre Ž s tenir en compte el desenvolupa-ment visual dÕ aquest nen. Els nens no neixen veient-hi, aprenen a veure-hi.La cirurgia estˆ reservada a patologies pr˜ piament di-tes, no a defectes refractius.En el cas dels defectes refractius, la miopia va aug-mentant des de la infantesa fins als 20 anys aproxi-madament i, per tant, no s’indica la cirurgia fins que sigui gran.La hipermetropia moltes vegades sol anar disminuint, mentre que lÕ astigmatisme acostuma a quedar esta-ble. ƒ s un procŽ s dinˆ mic.

Quines són les proves oftalmològiques que es realitzen a un nen?

PUBLIREPORTATGE I ILO OFTALMOLOGIA

Dra. Carolina Rivas,METGESSA ESPECIALISTA EN OFTALMOLOGIA

“És molt important que els nenssiguin examinats per un especialista en oftalmologia als 3 anys”

37

ILO OFTALMOLOGIA I PUBLIREPORTATGE

LÕ examen que es fa a un nen no Ž s el mateix que es fa a un adult. Sempre sÕ intenta agafar una agudesa visual per intentar saber quant hi veu, el nen. LÕ important tambŽ Ž s saber quant hi veu amb cada ull. De vegades, pel fet de ser nen no podem obtenir aquesta informaci— i llavors hem de procedir a realitzar una dilataci— de l’ull mitjançant unes gotes. Amb l’ull dilatat és quan tindrem una refracci— real de lÕ ull. TambŽ hem de valorar els moviments oculars per detectar estra-bismes. Un altre estudi important Ž s el dÕ estere˜ psia, que Ž s una prova molt senzilla amb la qual sabem si el cervell dÕ aquell nen treballa amb els dos ulls a la vegada.

I si el nostre fill ha de portar ulleres?Els diem als pares que sÕ ho prenguin amb naturalitat. Els nens sÕ habituen molt mŽ s a les ulleres que un adult i, a mŽ s, sÕ acostumen a graduacions altes molt mŽ s aviat que els adults. Un nen veu les ulleres com una joguina.

Quin és el tractament per a un diagnòstic d’estrabisme?LÕ estrabisme Ž s un defecte funcional. El nen tŽ un ull desviat, un ull que no treballa. El que Ž s molt important Ž s detectar-ho a temps i en edats primerenques. Hi ha molts estrabismes que poden corre-gir-se amb ulleres i dÕ altres que s— n quirœ rgics.

Si posem ulleres al nostre fill de 3 anys diagnosticat de mio-pia, hi ha la possibilitat que en l’adolescència se li hagi cu-rat aquest problema visual?

El fet de portar ulleres corregeix el problema visual en aquell mo-ment. Per exemple, la miopia Ž s un problema visual permanent, normalment augmenta amb lÕ edat o sÕ estabilitza, per˜ mai dis-minueix. En el cas de la miopia, les ulleres no curen un defecte visual, sin— que ajuden a tenir una millor qualitat dÕ imatge en el moment que les porten.No pel fet dÕ usar les ulleres la miopia sÕ aturarˆ o disminuirˆ , i por-tar-les de manera habitual tampoc farˆ que sÕ hi acostumin.

Des del seu naixement, l’Institut Lleida d’Oftalmologia (ILO) ha mantingut l’esperit que li van voler imprimir els seus funda-dors: el Dr. Rafael Ferreruela i la Dra. Andrea Sanfeliu.

Els seus objectius són donar als pacients la millor assistència of-talmològica possible, assegurar la màxima qualitat, mantenir un tracte personalitzat, apos-tar per la formació continuada dels seus professionals i invertir constantment en equipaments.

La Dra. Carolina Rivas recomana que les per-sones que estem habitualment amb els nens hem d’estar molt atents al seu comportament per detec-tar de forma precoç els problemes visuals en la in-fància.La seva correcció primerenca evitarà problemes a l’escola relacionats amb l’aprenentatge, l’atenció i la concentració.

>>

38

El dia 11 dÕ abril, es va celebrar el Dia Mundial del Parkinson. A Lleida lÕ Associaci— de Parkinson va organitzar diversos actes.

Amb el lema Ò AjudaÕ ns a ajudar-te...Ó , lÕ entitat vol fer visible aquesta malaltia degenerativa que a Lleida pa-teixen unes 1.000 persones, 18.000 a Catalunya. Afecta el sistema nervi— s central, concretament les estructures del cervell encar-regades del control i de la coordinaci— del moviment, aix’ com del manteniment del to muscular i de la postura.

Els s’mptomes mŽ s freqŸ ents s— n tremolors, rigidesa muscular, lentitud o dificultats per iniciar el moviment, trastorns de lÕ equilibri i problemes per parlar i de la veu.

La presidenta de lÕ Associaci— Parkinson de les Terres de Lleida, Rosa Canosa Huguet, explica que aquest dia volen fer arribar a tots els malalts un missatge, i Ž s que no estan sols i poden demanar ajuda.

Divulgar la malaltia és fonamental

Durant la jornada del dia 11, a mŽ s de les entrevistes de r̂ dio, TV i premsa escrita, Parkinson Lleida va instalálar una taula informativa al vest’bul de lÕ Hospital Arnau de Vilanova i el dia 12 es va fer una xerrada colá loqui divulgativa al Casal de la Dona.

Segons explica Rosa Canosa, Ž s fonamental fer una tasca de divulgaci— , ja que no tots els malalts segueixen ter̂ pies que ajuden a paláliar els efectes del Parkinson. La malaltia no tŽ , a dia dÕ avui, curaci— , per̃ s’ que existeixen tot un seguit de tractaments que milloren la qualitat de vida de la persona afectada. El dissabte 28 dÕ abril va tenir lloc, a la sala dÕ actes de lÕ Hospital Arnau de Vilanova, la confer• ncia Ò S’mptomes motors i no motors en la malaltia de ParkinsonÓ , que va comptar amb neur̃ legs experts en la malaltia.

Dia Mundial del Parkinson • 11 d’abril de 2012A LLEIDA L’ASSOCIACIÓ DE PARKINSON VA ORGANITZAR DIVERSOS ACTES

PUBLIREPORTATGE I LA CLê NICA DE PODOLOGIAACTIVITATS

ASSOCIACIÓ PARKINSON DE LES TERRES DE LLEIDA

Rosa Canosa Huguet, explica que aquest diavolen fer arribar a tots els malalts un missatge,

i és que no estan sols i poden demanar ajuda

39

ACTIVITATS

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

Com cada any, i ja s— n tretze, sÕ han presentat les col˜ -nies gratu• tes per a nens amb cˆ ncer, organitzades per lÕ Associaci— Espanyola contra el Cˆ ncer, amb el su-port del Conselh Generau dÕ Aran.

Com van recordar a la presentaci— el s’ndic dÕ Aran, Carlos Barrera, i el mateix president de lÕ AECC a Lleida, Manuel L— pez Morell, aquesta colálaboraci— de tants anys ha perm• s, i ho ha de continuar fent, que molts nens i nenes dÕ arreu de lÕ Estat dÕ entre 6 i 15 anys que han patit malaltia oncol˜ gica puguin gaudir de les col˜ nies en un indret privilegiat com la Val dÕ Aran, que des del primer moment va acollir amb molt bona predis-posici— aquest projecte.

Presentades les colònies d’estiu per a infants de l’ AECC a la Val d’Aran 100 nens i nenes de tot Espanya en gaudiran aquest estiu

“Els beneficis de la lactància materna”La psicoonc˜ loga i coordinadora de lÕ AECC Catalunya contra el Cˆ ncer de Lleida va oferir una interessant con-fer• ncia envers la importˆ ncia del suport als malalts de cˆ ncer i les seves fam’lies des dÕ una atenci— mul-tidisciplinˆ ria.

L’ AECC a ECO JARDÍ La Junta Local dÕ Alpicat va participar a la Fira ECO JARDê amb un estand informatiu, i una vegada mŽ s els padrins de les resid• ncies de gent gran van colálaborar amb diverses manualitats que fan possible una recapta-ci— molt valuosa per al manteniment de les prestacions que gratu• tament ofereix lÕ Associaci— contra el Cˆ ncer a Lleida i Comarques.

40

DÕ altra banda, el dissabte 5 de maig va tenir lloc a la sala Jaume Magre de lÕ IME lÕ acte de lliurament de pre-mis del V Concurs de Re-dacci— Ò Ciutadˆ XXIÓ, or-ganitzat per Down Lleida.

En aquesta edici— , la con-vocat˜ ria ha rebut unes 250 redaccions de diferents centres de tota la demarca-ci— , que sÕ han centrat en el tema Ò Diferents ho som totsÓ . LÕ acte, presentat per Laia Castra i Joan Sorribes, dos joves de lÕ associaci— , va comp-tar amb les intervencions del regidor dÕ Educaci— de lÕ Ajuntament de Lleida, Jesœ s Castillo, i de la nostra presidenta, Pilar Sanju‡ n. Tot seguit, es va presentar el reportatge Ò Al llarg del cam’... Les primeres empremtesÓ, fet per Toni Salas i Ë lex Sis— , estudiants de Comunicaci— Audiovisual de la Universitat de Lleida. El reportatge tracta sobre lÕ etapa infantil dÕ una persona amb s’ndrome de Down. A continuaci— , es va procedir al lliurament dels obsequis als joves finalistes i l’entrega de guardons als guanyadors. El concurs de redacci— de Down Lleida rep el suport de lÕ Ajuntament de Lleida i tambŽ de Carrefour.

Si voleu llegir les obres guanyadores, podeu fer-ho entrant a la nostra web: www.downlleida.org.

ACTIVITATS

DOWN LLEIDA

I TORNEIG DE BÀSQUETCIUTAT DE LLEIDA PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

LLIURAMENT DELS PREMIS DELV CONCURS DE REDACCIÓ “CIUTADÀ XXI”

El dissabte 28 dÕ abril va tenir lloc el I Tor-neig de Bˆ squet Ciutat de Lleida per a Persones amb Discapacitat Intelá lectual al pavell— municipal Onze de Setembre de Lleida de les 17.00 a les 19.00 h, or-ganitzat per ASVOLCALL i Down Lleida, amb la colálaboraci— especial dÕ ACELL, lÕ Ajuntament de Lleida, la Diputaci— de Lleida, la Secretaria General de lÕ Esport, el Consell Comarcal del Segriˆ i la Federaci— Catalana de Bˆ squet a Lleida.

LÕ equip guanyador dÕ aquesta edici— va ser el Sedis Airam (la Seu dÕ Urgell) i el subcampionat seÕ l va endur ASVOLCALL-Down Lleida. La resta dÕ equips que van participar-hi van ser APROMI, ACUDAM, ASPROS i LÕ ESTEL. LÕ objectiu del torneig Ž s poder oferir al colálectiu de persones amb discapacitat intelálectual lÕ oportunitat de poder celebrar competicions oficials tal com succeeix amb la resta de persones que realitzen prˆ ctica esportiva en clubs a la ciutat de Lleida.

60 esportistes van gaudir dÕ un esdeveni-ment on, per damunt de tot, es va imposar el bon ambient.

A LA IMATGEELS GUANYADORS DELS PREMIS DEL

V CONCURS DE REDACCIÓ “CIUTADÀ XXI”

41

MARIONETES I CONTES TRADICIONALS A AFALL

Durant lÕ antiguitat, lÕ Ò anciˆ Ó era aquella persona carre-gada de saviesa, que ocupava un lloc important al grup per la seva experi• ncia. A travŽ s de la tradici— oral, la gent gran adoctrinava els joves i els preparaven per a la vida. A mesura que la societat sÕ anava modernitzant i que la competitivitat es va tornar cada vegada mŽ s feroç, la gent gran va ser relegada i servia només per a determinades tasques, ja que seÕ ls va considerar perso-nes frˆ gils i malaltes.

ƒ s ara que comprovem el valor incalculable de la tradi-ci— oral, dels ensenyaments de les persones amb mŽ s viv• ncies, de la fantˆ stica relaci— que sÕ estableix entre els avis i els nens, i el seu enriquiment. SÕ assumeix per fi que aquestes persones són encarregades de trans-metre valors positius i indispensables per a les noves generacions. Així mateix, els nens i joves són capaços dÕ ensenyar-los a estar en contacte amb la nova realitat, els canvis en la societat i la seva entesa.

De vegades, com a pares, envegem la relaci— que s’estableix entre els nostres fills i els avis. Gràcies al fet que lÕ avi pot dedicar mŽ s temps i que lÕ experi• ncia lÕ ha carregat de paci• ncia i comprensi— en la seva manera de viure, fan que els nens i joves gaudeixin dÕ un temps dÕ incalculable valor.

L’avi és per tot això venerat pel nen,ja que són capaços de dedicar als seus jocs

el temps que avui, desgraciadament, no tenen els pares

Des del nostre taller de marionetes Ò La rateta presumi-da”, hem volgut contribuir a aquesta relació tan benefi-ciosa tant per als nens com per als nostres usuaris. Per a aquests œ ltims es treballen aspectes tan importants en la psicoestimulaci— com la mem˜ ria, lÕ estimulaci— del llenguatge oral, la reminisc• ncia, lÕ autoestima, les prˆ xies en crear ells mateixos les marionetes. I per als nens, creiem que el projecte és beneficiós perquè grà-cies a les relacions intergeneracionals sÕ estimula el seu desenvolupament, a mŽ s de participar en una activitat gratificant, i en què introduïm al món dels contes popu-lars i la tradici— oral.

Volem donar les grˆ cies a les guarderies que han parti-cipat en aquest projecte i han confiat en la seva impor-tˆ ncia per a ambd— s colálectius.

MILA RODRê GUEZ CALDERî N, logopeda

ACTIVITATS

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARSDE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA

42

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL DE LARINGECTOMITZATSDE LLEIDA

ACTIVITATS

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:973 20 80 25 · 667 56 02 25

Els laringectomitzats us presen-tem aquestes boniques i funcio-nals bosses-motxilles de disseny original-APL que hem elaborat amb motiu de la campanya infor-mativa i preventiva organitzada el passat 16 dÕ abril, Dia Mundial de la Veu, que duen impr• s un missatge visual ben clar i on les dues dobles l’nies centrals sim-bolitzen les cordes vocals.

Nosaltres, els operats de cˆ ncer de laringe que no tenim cordes vocals, som els mŽ s indicats per recoma-nar-te que et cuidis la veu per tal de conservar-la.

ImaginaÕ t per un instantÉ , tant de bo que no sigui aix’, que et diag-nostiquessin un cˆ ncer de laringe, que el metge et diguŽ s que tÕ ha dÕ operar per tractar la malaltia, que en aquesta intervenci— quirœ rgica tÕ extirparˆ les cordes vocals i, per tant, et quedarˆ s sense poder par-lar i que a partir dÕ ara respirarˆ s per un traqueostoma permanent (orifici practicat a la base del coll en la ma-teixa operaci— ).

TÕ ho imagines? Imaginar-ho, ja.

ƒ s dur, perqu• imaginaÕ t nosaltres que ho hem patit i ens hem hagut dÕ adaptar a aquesta Ò nova vidaÓ i seguir endavant. Una reflexió:

“No ets prou conscientde la importància que té la veu,

un instrument que tenim desque naixem, que ens ve donada, que no ens ha suposat cap mena d’esforç tenir-la i utilitzar-la…

FINS QUE LA PERDS,i perds la capacitat

de comunicar-te com sempre ho havies fet, amb facilitat, amb

naturalitat i sense cap dificultat”

Aquest Ž s el missatge profund que us volem transmetre: TU TENS VEUÉ CONSERVA-LA!, perqu• si la perds costa molt de recuperar-la i mai no tornarˆ a ser la mateixa que tenies abans.

Tu tambŽ pots ajudar-nos a re-cuperar la veu i a desenvolupar i mantenir els projectes que rea-litza lÕ Associaci— Provincial de Laringectomitzats i Mutilats de la Veu de Lleida. ComÉ ?

BOSSES-MOTXILLES “CAMPANYA VEU”

Comprant aquestesbosses-motxilles!

2,50 euros/u. AMB 5 COLORS DISPONIBLES

POTS ADQUIRIR-LES ALA NOSTRA SEU SOCIAL

Av. de Madrid, 15, baixos,(oberta de dilluns a divendres,

de les 8 a les 14 h)

43

ACTIVITATSACTIVITATS

Un altre any, hem organitzat amb molta il·lusió la 21a Trobada de Camp al recinte de la Capella d’Arbeca per tal de gaudir d’un dia de germanor a l’aire lliure on esperem poder saludar-vos a tots

Perqu• hi puguin assistir el major nombre possible dÕ associats, familiars i simpatitzants.• Els preus han quedat establerts de la següent manera:

Socis de lÕ APL: 5 Û (10 Û amb autocar)No associats a lÕ APL: 18 Û (23 Û amb autocar)

Menœ infantil: 10 Û (15 Û amb autocar)

• L’associació posarà un autocar a disposici— d’aquelles persones que no tinguin vehicle per desplaçar-sefins a la Capella d’Arbeca. El preu del transport serˆ de 5 Û per persona.

En cas que no hi hagi places suficients per omplir l’autocar, l’APL buscarà un altre mitjà de transport alternatiu perqu• totes les persones interessades hi puguin assistir.

• Horari de sortida de l’autocar des de Lleida: 11 h.• El dinar serà elaborat i servit pel Bar-Fonda Pla d’Urgell, de Castellserà.

• A continuació, i com ja és habitual, es farà el MAGNê FIC SORTEIG DE REGALS entre tots els assistentsdonats per comerços i entitats amb la col·laboració dels nostres magnífics voluntaris

i dels qui es vulguin sumar en la petici— i recollida dÕ obsequis.

• Per finalitzar la diada, hi haurà BALL PER FER SALUT!

ASSOCIACIÓ PROVINCIAL DE LARINGECTOMITZATS21a TROBADA DE CAMP 2012 · Diumenge 10 de juny de 2012

Obrim les portes de l’OFICINA DE VIDA INDEPENDENT!!L’Oficina de Vida Independent d’ASPID esdevŽ un dels serveis, a mŽ s dÕ un punt dÕ atenci— ciutadana, en el marc de la xarxa dÕ entitats que formen el CRAPVI (Centre de Recursos per a lÕ Autonomia Personal, la Prevenci— de la Depend• ncia i la Vida Independent), en la qual es promouen accions dÕ informaci— , assessorament i orientaci— envers lÕ autonomia personal i la vida independent per a les persones amb discapacitat f’sica i/o depend• ncia, aix’ com institucions, administracions i/o qualsevol altre agent social que pugui adreçar-se a aquest servei. EsdevŽ lÕ agent impulsor de la cultura de la vida independent entre els actors socials de la prov’ncia de Lleida, a partir dÕ implementar accions de comunica-ci— , formaci— i sensibilitzaci— social, que siguin iniciativa del CRAPVI.

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS DE LLEIDA

IMPORTANT: En el moment de fer la reserva a lÕ associaci— heu de dir-nos si voleu fer œ s de lÕ autocar.Reserves fins al 4 de juny

973 283099 / aplleida@gmail.com Us hi esperem a tots... No hi falteu!

44

ACTIVITATS

LLIGA CONTRA EL CÀNCER DE LES COMARQUESDE LLEIDA

FINS AL MOLL DE LÕ OSSortirem a les 9.00 hores des del Km 0del parc de la canalitzaci— del riu segre,sota la passarelála del liceu escolar

LA RUTASón 12 quilòmetres en un terreny pla i sense difi-cultat. SÕ estima una durada de dues hores trenta minuts. LÕ organitzaci— repartira aigua i fruita als participants.

45

ACTIVITATS

SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT

ACTIVITATS juny 2012

Dia: 2 de juny de 2012Horari: de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 20.00 h

Preu del taller: 70 €Docent: Lola Guerra i Marta Tarrida

Informació i reserves: per telèfon, 973 501 503 - 639 610 603,o bé envia un correu amb les teves dades personals a info@serveidedolponent.org

Per a la reserva de plaça s’ha de fer l’ingrés a “la Caixa”: 2100 3604 15 2200146452(cal posar el nom en fer l’ingrés).

Codependència emocionalPROGRAMA DEL TALLER

Recés de cap de setmana

Dol i tercera edat

ACTIVITATS

Dies: 16 i 17 de juny del 2012Lloc: Ivars d’Urgell (Lleida) • Karuna Casa d’Espiritualitat, carrer Jardí, 23

Preu: 145 € per persona, tot inclòsMés informació: 973 501 503 • info@serveidedolponent.org

Dies: 8 i 9 de juny del 2012Horari: divendres, de 18.30 a 21.30 h

Dissabte de 9.00 a 13.30 h i de 15.30 a 20.30 hHores: 16 h

Lloc: Servei de Suport al Dol de Ponent · Avinguda Blondel, 17, entresòl 2a, LLEIDAPreu: 70 €

INSCRIPCIONS: info@serveidedolponent.org • www.serveidedolponent.orgTel. 973 501 503 · 639 610 603

46

COL·LABORADORS OFICIALS

47