REVISTA DE SALUT I BENESTAR

n28 GENER2011

Contingut pàgines 30-44

FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI SEGRE.TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D'1,20 €

1,20E U R O S

PEDIATRIANou model d’atenció pera infants amb diabetisen l’àmbit escolar

Alletara Catalunya

MEDICINADE FAMÍLIALa bona alimentacióinflueix en les defenses?

ALIMENTACIÓDieta mediterrània,patrimoni de la humanitat de la UNESCO

2

noticies

3

Edita: LGB editores · C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida · Tel. 667 56 02 25Projecte i continguts: COMUNICA’M · comunica.mesull@gmail.com · Tel. 678 563 217Dipòsit Legal: L-449-2005Fesalut no es fa responsable de les opinions ex pres sades pels col·laboradors en els escrits signats.

DEPARTAMENTDE PUBLICITAT:

973 20 80 25667 56 02 25

esalut va néixer fa cinc anys amb l’objectiu de crear un nou mitjà de comunicació a la ciutat de Lleida ambinformació relacionada en l’àmbit de la salut i dirigida al públic en general. L’editorial LGB Editores va signar unconveni amb el Departament de Salut, concretament amb l’ICSS i GSS, amb l’objectiu de poder distribuir la revista

a tots els centres sanitaris públics de Lleida. Posteriorment, també es va signar un altre conveni amb el Col·legi de Metges,el Col·legi d’Infermeria i la resta de col·legis professionals relacionats amb l’àmbit sanitàri, perquè poguesin disposar d’unespai fix a la revista i, així, poder publicar informació interessant per als nostres lectors.

Tenim el plaer d’anunciar que l’editorial LGB Editores ha signat un conveni amb el diari Segre, el rotatiu més venut a Lleida, perpoder incloure-hi encartada la revista FESALUT. Això, sens dubte, marca un abans i un després per a la revista FESALUT.Augmentem el nombre d’exemplars de la revista i la seva xarxa de distribució, hem millorat i actualitzat la seva maquetació,tot plegat per poder oferir una eina d’informació de qualitat única a Lleida.

La revista FESALUT continuarà estant present als centres de salut pública, però també es podrà trobar gratuïtamentencartada al diari Segre mensualment. Per a qui no hagi pogut adquirir la revista el dia de la seva publicació amb el diariSegre, hi haurà exemplars de la revista als quioscos de la ciutat de Lleida i, progressivament, els podran trobar a la resta dela província.

Estem molt il·lusionats amb aquesta nova etapa que comença. Volem treballar per aportar a la ciutat de Lleida i provincia unarevista que sigui referent d’informació en l’àmbit de la salut.

Consell de redaccióFeSalut

EditorialLa revista FESALUT comença

una nova etapa amb el nou any

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

f

4

Sumarifesalut 28

18

n28 GENER2011

Dieta mediterrània,patrimoni de la humanitat

de la UNESCO

20

Estenosidel canal lumbar

28

La degeneració macular associadaa l’edat (DMAE)activitats

NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓD’ENTITATS PER A LA SALUT 30

breusNOTÍCIES

27

notíciesALLETAR A CATALUNYA

26

col·legis oficialsCOL·LEGI OFICIAL DE PSICÒLEGSDE CATALUNYAADDICCIONS

24

alimentacióALIMENTS CRUS:ELS GRANS DESCONEGUTS 22

medicina de famíliaLA BONA ALIMENTACIÓ INFLUEIXEN LES DEFENSES I EL BONFUNCIONAMENT DEL NOSTRE COS? 16

ara actualitat

14

serveis personalsi salut pública

12

10

a fonsASSOCIACIÓ DE FAMILIARSDE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDAENTREVISTA A LA SEVA PRESIDENTA 6pediatriaSALUT I EDUCACIÓ ACORDENUN MODEL D’ATENCIÓ PER A INFANTSAMB DIABETIS EN L’ÀMBIT ESCOLAR

5

noticies

6

Descripció del centre

PER A L’AFECTAT• Psicoestimulació integral • Tallers ludicoterapèutics

PER A LA FAMÍLIAServei d’acollida:Oferim informació personalitzada sobre la malaltia i lesseves conseqüències, recursos, serveis…

Servei Ningú Sol:Suport i assessorament al familiar via telefònica. Adreçata persones que no poden desplaçar-se fins a l’associació.Portat per voluntaris amb experiència en la malaltia.

Grup Ajuda Mútua:Suport psicològic i emocional adreçat als familiarscuidadors de malalts d’Alzheimer i altres demències.

Altres serveis puntuals:Taller de psicomotrocitat, taller de musicoteràpia, tallerd’arteràpia, servei d’atenció domiciliària, servei d’ajutstècnics, atenció psicològica individualitzada, valoracionscognitives al malalt, servei de préstec de llibres, tallersde formació per a cuidadors, xerrades, conferències…

a fonsIentrevista

ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTSD’ALZHEIMER DE LLEIDA

L’Associació d’Alzheimer de Lleida, AFALL, es va crear com a delegació el 1991i com a associació pròpia, el 1998. Actualment tenen 250 associats.

SERVEIS QUE OFEREIXEN PLA NACIONAL DE L’ALZHEIMER

Per la seguretat de les persones afectades per lamalaltia d’Alzheimer i altres demències i del con-junt de la societat.

7

entrevistaIa fons

Pregunta. - En quin moment es troba la vostra associació?Resposta. - Tenim més usuaris que mai: molta gent d’acollidespràcticament diàries i 70 malalts que vénen 4 hores cada diaen torn de matí o tarda, de dilluns a divendres. Els torns s’or-ganitzen segons el grau en què està la malaltia i es programendiferents activitats. Fan psicomotricitat, activitats lúdiques,etc.

P. - Per què creieu que teniu més usuaris a l’associació?R. - La vida de les persones s’allarga i abans, quan unapersona perdia la memòria o tenia algun símptoma de lamalaltia, no li donaven importància perquè normalment elspares vivien amb els fills. Ara no és així, i als membres de lafamília els preocupa quan veuen que els seus pares, queviuen sols, tenen comportaments fora del que és normal i elsdóna el toc d’atenció. Llavors és quan van al metge, se’lsdiagnostica la malaltia d’Alzheimer o una demència i elsmediquen.

P. - Com esteu al nou local, us l’ha cedit l’Ajuntament de Llei-da?R. - Ja ens agradaria que algun estament públic o privat ensl’hagués cedit, però la realitat és que paguem un lloguermensual de 1.000 euros. L’Ajuntament ens ho té promès, peròmai ha arribat aquesta ajuda. Ens ofereixen despatxos que nos’ajusten a les nostres necessitats.

I el que ens sap més greu és que ni el Departament de Salutni l’Ajuntament de Lleida són conscients de la tasca que femamb els 70 malalts que vénen cada dia a la nostra associació,perquè, si no, estarien a casa amb el doble de medicació.Respecte al local, hi estem molt bé, però ja se’ns queda petit.

P. - Sens dubte, el fet que Pasqual Maragall hagi fet públicque té Al-zheimer ha ajudat a fer més ressò de la malaltia.Què en penseu?R. - El que ha fet Pasqual Maragall és per felicitar a ell i laseva família que hagin fet públic aquest tros de la seva intimitat, perquè fa que a molta gent que tenia Alzheimer iho amagava, quan veu que un personatge públic ho diuobertament, l’ajudi a normalitzar-ho. Ens hem trobat el casque hi ha hagut familiars que ens han demanat quetraguéssim el cartell on diu Associació Al-zheimer perquècreien que afectaria molt el malalt.

P. - Vosaltres que fa tants anys que sou al capdavant del’associació, creieu que la malaltia o el perfil del malalt haevolucionat? Cap a on?R. - Totalment. Al començament, els malalts ens arribaven enun grau molt avançat de la malaltia i fèiem més feina ambels familiars. Ara ens arriben malalts recentment diagnosticatso en un grau en què podem fer moltes de les activitats quetenim programades. Tot i així, mai hem deixat de programaractivitats per als familiars.

Joana EspugaPRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ

P. - Quina és la preocupació més gran dels familiars?R. - Quan en una parella de gent gran és la dona qui té lamalaltia, el problema és que, de vegades, els homes nosaben com cuidar les seves dones, com posar unes mitges,fer el dinar, portar la casa…A l’associació tenim més donesque homes, perquè la dona cuida el seu home malalt, peròl’home busca ajuda, perquè els rols canvien. Una altra preocupació és que un malalt d’Alzheimer, en elmoment que se li diagnostica la malaltia, es torna unapersona dependent. Es perden els hàbits socials.

P. - La Confederació Espanyola de Familiars d’Alzheimer hapresentat un pla que conté reivindicacions i propostes. Enspodríeu destacar algunes d’aquestes propostes?R. - Reivindicacions en relació amb el Ministeri de Justícia i,en el seu marc, amb el ministeri fiscal:• Elaboració d’un registre de les persones diagnosticadesd’Alzheimer, en permanent actualització i amb capacitatd’indicació dels diferents graus d’evolució de la malaltia.• Agilitació, quan calgui, dels tràmits d’incapacitacióparcial per a determinats supòsits (Document Sitges) iincapacitació total quan correspongui al deterioramentcognitiu de la persona que té la malaltia.

Reivindicacions en relació amb el Ministeri d’Interior i amb laDirecció General de Trànsit• Denegació i consegüent retirada del permís d’armes aaquelles persones amb malaltia d’Alzheimer que el tin-guessin.• Privació del permís de conducció a les persones diag-nosticades d’Alzheimer, independentment del grau d’evolucióde la seva malaltia.

Reivindicacions en relació amb el Ministeri de Sanitat iPolítica Social• Inclusió de les persones diagnosticades d’Alzheimertambé en la categoria de discapacitat, i no només en lade gent gran, respectant, d’aquesta manera, els dretsd’aquelles persones amb Alzheimer o altres demènciesque han estat diagnosticats abans de complir els 65anys.• Els diagnostics de demència hauran de ser dictaminatsexclusivament per equips multiprofessionals que integrinla figura del neuròleg.

P. - Em podríeu explicar alguna de les activitats que realitzeu,en concret, per treballar la memòria?R. - Tenim una parada de l’autobús al centre. És un recursper quan els malalts tenen angoixa de marxar cap a casa. Ésuna idea que vam veure a Itàlia.

Quan les persones estan angoixades, volen anar-se’n cap acasa i la parada és un instrument per distreure’ls i notreure’ls del tot la idea que marxen. Seiem a la parada iesperem l’autobús.

8

a fonsIentrevista

Ells es tranquilitzen i a part és un bon exercici de memòria.Treballes la memòria actual i el itinerari d’anar a acasa seva,les parades, l’entorn, el seu barri, el recorregut.

9

noticies

1.lMantenir a l’abast de l’infant els productes rics enhidrats de carboni facilitats per la família (sucre,sucs de fruita, galetes...), tant a l’aula com alsespais on realitzen altres activitats, inclosa l’activitatfísica.

2.l Considerar que el nen o nena amb diabetis hauràde poder anar al lavabo i beure aigua durantl’horari escolar, i que pot haver de menjar fora d’hores en situacions puntuals i abans de feractivitat física.

3.lMantenir el glucagó en un lloc refrigerat i a l’abastdel personal del centre.

4.l Subministrar aliments rics en hidrats de carboni(sucre, sucs de fruita...) en cas d’hipoglucèmia(baixada de sucre), que es caracteritza per un en-sopiment i baixada del to vital de l’alumne oalumna. Si la hipoglucèmia és greu (pèrdua de co-neixement), cal administrar el glucagó i avisar elsserveis d’emergències mèdiques (061) i la família.En cas de pèrdua de coneixement, NO S’HA DEDONAR RES QUE S’HAGI D’INGERIR PER LABOCA.

5.l Informar el personal del centre educatiu i, si escau,el del servei del menjador escolar i d’altres activitatsno lectives, de què és la diabetis i els trets bàsicsper reconèixer la situació extrema (hipoglucèmia)i com cal actuar. Per fer-ho, es pot comptar amb lacol·laboració de l’Associació de Diabètics de Cata-lunya (adc@adc.cat / 93 451 36 76).

6.l Facilitar el menú del menjador escolar a la família,en cas que l’alumne o alumna es quedi a dinar a lcentre, per tal que es pugui valorar la necessitatd’algun ajustament.

7.l Informar els pares, mares o tutors dels canvis sig-nificatius, d’horaris i activitats (sortides, festes...).

8.l En el cas dels infants no autònoms que es quedena dinar al centre educatiu, l’escola ha de determinar,en col·laboració amb la família, la persona que enl’espai del migdia ha de realitzar el control deglucosa i l’administració d’insulina (seguint les re-comanacions de la pauta d’intervenció estàndardde l’informe d’endocrinologia elaborat pel Depar-tament de Salut).

Aquesta persona pot ser un familiar, personal vo-luntari del centre educatiu, de l’Associació de Dia-bètics de Catalunya, de l’AMPA, personal del serveide menjador, etc. En el supòsit que no es trobi cappersona que voluntàriament ho pugui fer, un mo-

Responsabilitatsdels centres educatius

10

pediatriaIdiabetis

Salut i Educacióacorden unmodel d’atenció

per a infants amb diabetisen l’àmbit escolar

La família o tutors han d’adreçar-se a l’escola per:

1.l Informar els responsables del centre educatiu queel seu fill o filla té diabetis, a l’inici de l’escolaritzacióo tan aviat com es pugui si el debut de la malaltiaes produeix durant el curs escolar.

2.l Lliurar l’informe mèdic (model estàndard), signatper l’equip sanitari responsable, on hi ha de constarel que cal tenir en compte en relació amb la malaltiade l’infant i els telèfons dels referents sanitaris.

3.l Facilitar al centre productes rics en hidrats decarboni (sucre, sucs de fruita...) per fer front apossibles baixades de sucre de l’alumne o alumna.

4.l Lliurar una ampolla de glucagó i l’imprès de sol·li-citud/autorització (model estàndard) signat, per ala seva administració en situacions d’emergència(és a dir, per si es produeix una baixada de sucreamb pèrdua de coneixement).

5.l Actualitzar l’informe mèdic i renovar el materialrelacionat amb el tractament quan sigui necessarii, com a mínim, una vegada a l’any.

6.l Col·laborar amb el centre educatiu en la concrecióde mesures, en el cas d’infants no autònoms, per ala realització del control de glucosa i l’administraciód’insulina si l’alumne o alumna es queda a dinar.

7.l Col·laborar amb el centre educatiu en l’adaptaciódels ritmes de l’alumne o alumna a l’horari escolar.

nitor o monitora del menjador haurà d’assumiraquesta funció. Caldrà que la família sol·liciti i au-toritzi per escrit la seva administració.

El Departament de Salut facilitarà l’ensinistramentde les persones que hagin de dur a terme aquestcontrol de glucèmia i l’administració d’insulina através l’Associació de Diabètics de Catalunya.

9.l Col·laborar en el control de glucosa en situacionsd’inestabilitat de la malaltia.

En un petit percentatge dels infants que tenen dia-betis, la malaltia pot ser especialment inestable ipot demanar un control més estricte. Aquests casosespecials han de ser avaluats pels especialistes, jaque poden significar que l’alumne o alumna no as-sisteixi a l’escola fins que recuperi l’estabilitat com-patible amb l’activitat escolar. El diàleg entre la fa-mília, l’escola i el professional sanitari ha de facilitarla presa de decisions.

10.l Col·laborar amb la família per a l’adaptació delsnous ritmes del nen o nena a l’escola.

11.l Comunicar al centre d’atenció primària (CAP)més proper l’escolarització d’un nen o nena ambdiabetis al centre escolar.

11

Responsabilitatsde la família o tutors

“El Departament de Salut facilitaràl’ensinistrament de les persones

que hagin de dur a terme aquest control deglucèmia i l’administració d’insulina”

12

serveis personals i salut pública

Amb motiu de la celebració de SantaCecília, unes 80 persones van assistiral dinar organitzat per la llar de jubi-lats de Santa Cecília.

La tinenta d’alcalde Dolors Arderiu ila regidora de Serveis Personals i Sa-lut Pública, Maria Rosa Ball, van as-sistir a l’esdeveniment.

Unes 80 persones assisteixen al dinar de germanorde la llar de jubilats de Santa Cecília

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, jun-tament amb la regidora de ServeisPersonals i Salut Pública, MariaRosa Ball; el director del CEIP RiuSegre, Miquel Fontelles, i diversosrepresentants d’ASPID, ONCE i deles associacions Deixa’ns Signar i Sa-lut Mental Ponent van donar el tretde sortida el 3 de desembre a l’acti-vitat ‘Ara tu tens l’oportunitat, viules discapacitats’, amb motiu del DiaInternacional de Persones amb Dis-capacitats.

El paer en cap va destacar “el valorde les activitats pedagògiques persensibilitzar i conscienciar els ciuta-dans i ciutadanes, i molt especial-ment els nens i nenes de les escoles,sobre les peculiaritats i vivències deles persones amb qualsevol tipus dediscapacitat”.

En aquest sentit, Ros va destacar queamb aquesta activitat es pretén “si-mular i viure les diferents discapa-citats, per tal d’inculcar la igualtatde drets, independentment de la di-ferència que tinguem”.

Més d’un centenar de nens i nenesvan participar en la gimcana ‘Ara tutens l’oportunitat, viu les discapaci-

tats’, una activitat que inclou diver-sos tallers, entre els quals ‘Caminantsobre rodes’, un circuit amb diferentsobstacles; ‘Un conte diferent’, ambexplicacions d’històries que utilitzenla llengua de signes; ‘A veure comho veus”, per descobrir objectes mit-jançant el tacte o l’oïda; i ‘Posa’t allloc de l’altre’, amb preguntes sobrel’empatia i conceptes relacionatsamb les discapacitats i la salut men-tal.

Aquesta activitat, organitzada per laRegidoria de Serveis Personals i Sa-lut Pública, compta amb la col·labo-ració de diferents entitats i associa-cions de persones discapacitades dela ciutat com ASPID, ONCE, Dei-xa’ns Signar i Salut Mental Ponent.

Més d’un centenar de nens i nenes del CEIP Riu Segre participen en l’activitat‘Ara tu tens l’oportunitat, viu les discapacitats’

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

13

La segona edició del Premi Candi Vi-llafañe ha tingut una molt bona aco-llida. 31 projectes s’han presentat enaquesta convocatòria: 7 en la moda-litat A sobre projectes d’intervencióa realitzar i 24 en la modalitat B, pera projectes d’intervenció en procés ofinalitzat. Les dues modalitats estandotades amb 4.500 euros.

En aquesta convocatòria s’han pre-sentat projectes procedents de dife-rents ciutats del territori català i es-panyol, amb gran varietat de temes:les arts com a vehicle d’inclusió, fo-ment de la igualtat d’oportunitats enl’àmbit sociolaboral, voluntariat,lleure, atenció a la infància, salutmental, educació per a la igualtat,millora de la qualitat de vida de lespersones amb discapacitat, promocióde les dones, etc.

Des de la Regidoria de Serveis Per-sonals s’ha valorat l’excel·lent nivellde participació, el que demostra lafeina en projecte o que s’està fent enl’àmbit de la igualtat d’oportunitats itambé en la motivació per donar aconèixer l’esforç dels professionalsque la impulsen.

El veredicte del jurat, que està com-post per vuit membres de reconegutprestigi del territori català i proce-dents de diferents àmbits relacionatsamb la promoció de la igualtat d’o-portunitats, es farà públic en el de-

curs d’un acte quees realitzarà durantel primer trimestrede 2011.

El Premi Candi Vi-llafañe té l’objectiude promoure laigualtat d’oportuni-tats i la no discrimi-nació. Vol ser unaplataforma de reco-neixement i fer visi-bles aquelles intervencions que ge-nerin una consciència social mésimportant sobre les necessitats i lafeina feta i per fer en matèria d’igual-tat d’oportunitats. Pretén impulsarprojectes i actuacions d’intervencióal territori que fomentin la igualtatd’oportunitats en diferents àmbitscom: infància i adolescència, igualtatde gènere, gent gran, persones ambdiscapacitat física, psíquica o senso-rial, persones excloses socialment oamb risc d’exclusió, etc.

La primera edició del premi, realit-zada l’any 2008, va comptar amb 35candidatures. Els guanyadors d’a-questa edició van ser els projectesGuia de camins i senders naturalsaccessibles de Lleida en la modalitatA, implementat per l’Associació AS-PID de Lleida, i el projecte Labora-tori antiracista, guardonat en la mo-dalitat B, de l’Associació SOSRacisme Catalunya.

El premi Candi Villafañe va néixer aLleida, l’any 2008, en record a CandiVillafañe com a persona solidària,lluitadora i sensible envers les de-sigualtats socials, i com a reconeixe-ment a la seva tasca com a regidorde Serveis Personals de l’Ajuntamentde Lleida. Aquest premi, convocatper l’Ajuntament de Lleida, té caràc-ter biennal i és d’àmbit estatal. Enparaules del propi Candi Villafañe:“Les polítiques socials municipalshan d’anar sempre adreçades a lamillora de la qualitat de vida i el fo-ment de la igualtat d’oportunitatsentre la ciutadania, realitzant polí-tiques globals que permetin l’accésuniversal a tots els serveis. Per tant,han de constituir un dels eixos es-sencials en tota planificació o pro-gramació d’una idea de ciutat inclu-siva, on els serveis i l’atenció a lespersones tinguin com a objectiu es-sencial fer possible una vida social-ment participativa".

31 projectes es presenten a la segona edició del Premi Candi VillafañeAquest premi, convocat per l’Ajuntament de Lleida, reconeix els projectes per a

la promoció de la igualtat d’oportunitats i la no discriminació

Entrega de premis en la primera edició del PremiCandi Villafañe.

14

ara actualitat

La Diputació de Lleida va acollir lapresentació de la col·lecció de joiesDown. La joieria cerverina Seyart,en col·laboració amb l’AssociacióDown Lleida, ha organitzat un tallerde creació de joies amb joves ambsíndrome de Down i un posteriorconcurs per escollir la joia guanya-dora.

La idea va néixer de Ramon Royes,que va fer dos tallers amb els jovesper demostrar-los que eren capaçosde dissenyar i crear una col·leccióde joies. Dels 25 nois que van parti-cipar en els tallers, es van seleccionar cinc dibuixos de Mari Mar Ruiz, Anna Pallàs, Sònia Ballart, Susana Font iMaria Teresa Farré que, posteriorment, s’han convertit tots cinc en joies. Després de sotmetre aquestes peces avotació popular a través de la pàgina web de Down Lleida, a mitjans del mes de novembre es va donar a conèixercom a la joia guanyadora la dissenyada per Susana Font.

L’empresa de joies Seyart s’ha caracteritzat per posar en marxa projectes solidaris, com la col·laboració ambIntermon Oxfam amb la joia Àfrica o la col·laboració amb les famílies de malalts d’Alzheimer amb La Marató deTV3. A més, ha estat guardonada amb el premi LO, Lideratge i Oportunitat, a la Responsabilitat Social Empresarial2010, que atorga la Diputació de Lleida.

Lleida, 12 de novembre de 2010

La Diputació de Lleida acull la presentació de la col·lecció de joies Down

El president de la Diputació de Llei-da, Jaume Gilabert, i el president del’Agrupació d’Entitats per l’Atencióal Minusvàlid de les comarques deLleida (ALLEM), Antoni Mateus,van signar un conveni de col·labo-ració mitjançant el qual la corpora-ció subvencionarà activitats de la Fe-deració i de les seves entitatsmembres. La signatura ha tingut lloca les dependències de l’Associaciól’Estel de Balaguer.

La signatura del conveni suposa unaaportació total de 130.000 euros pertal de subvencionar les activitats i

La Diputació de Lleida signa el conveni de col·laboració amb l’Agrupaciód’Entitats per l’Atenció al Minusvàlid de les comarques de Lleida

www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200

15

Acte de reconeixement a l’Empresa Inclusiva

millores desenvolupades per l’entitat. D’aquests, 45.000euros són per a la realització d’activitats concretes i in-clou la formació als professionals de les entitats asso-ciades, fer treballs de recerca i innovació sobre l’atencióa les persones amb discapacitat i fomentar la cooperaciói col·laboració entre les entitats associades, entre d’altres.

D’altra banda, 85.000 euros es destinaran a subvencio-nar les propostes que, de forma individual, puguin pre-sentar les entitats que formen part d’ALLEM, com mi-

llores a les instal·lacions i activitats per als usuaris (tallers,colònies i jornades). D’aquesta forma, la subvenció deles 16 entitats d’ALLEM es farà de forma més coordinada.

La signatura d’aquest conveni s’emmarca en la línia decol·laboració que la Diputació de Lleida porta a termeamb entitats vinculades a persones amb discapacitat fí-sica o psíquica.

Lleida, 26 de novembre de 2010

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va participar en l’acte de reconeixement a l’Empresa Inclusivaque es va celebrar a la sala d’actes del Museu Diocesà de Lleida.

L’acte va començar amb una ponència a càrrec de Miguel Ángel Verdugo, catedràtic de Psicologia de la Discapacitata la Facultat de Psicologia, director de l’Institut Universitari d’Integració a la Comunitat (INICO) de la Universitatde Salamanca i referent del Treball amb suport a Espanya.

Posteriorment, es va fer el lliurament de reconeixements que avalen la trajectòria i l’impuls d’experiències empresarialsen matèria de polítiques d’igualtat d’oportunitats en el treball en pro de les persones amb discapacitat. Els premishan recaigut en les empreses Banasegur, Sada i Ros 1.

Lleida, 3 de desembre de 2010

16

medicinaImedicina de família

influeix en les defenses i elbon funcionamentdel nostre cos?

Mireia Pascual, infermera del CAP derambla Ferran, àmbit d’atenció primària.

La bona alimentació

La preocupació per relacionar les formes d’alimentacióamb el foment de la salut i com a element deprotecció de determinades patologies associades ahàbits alimentaris erronis ens porta a recomanar, coma alimentació adequada, aquella que reuneix elsrequisits varietat, suficiència i adequació a lesnecessitats i característiques de cada individu o grup.

La investigació epidemiològica hademostrat una estreta relacióentre l’alimentació i el risc perdesenvolupar aquestes malaltiescròniques caracteritzades peruna elevada morbimortalitat.El patró alimentari mediterraniés una tradició centenària quecontribueix a un excel·lent es-tat nutricional, proporcionaun sensació de plaer i formapart de la cultura mundial.

Les necessitats fisiològiques de cada individuestan influenciades per diversos factors comel sexe, l’edat, l’estat fisiològic (embaràs, lac-tància, creixement), la composció corporal,l’activitat física i les característiques especí-fiques de cada persona.

Una alimentació saludable ha de servariada, ja que no hi ha cap aliment quecontingui tots els nutrients essencials; hade ser equilibrada i adequada, comhem dit, ha de donar resposta a cada mo-ment de la persona i ha de ser saludable,és a dir, variada, equilibrada i adequadaa l’estil de vida.

Si s’està rebent tractament o les defensesestan temporalment baixes, ens hemd’assegurar que els ous estiguin ben

“......................................

......................................

cuits i s’han d’utilitzar maioneses comercials, no fetes a casa, ievitar el consum d’amanides fresques, iogurts i formatges comel de Brie o blaus, perquè aquests aliments contenen bacterisque podrien afectar negativament la nostra salut.

Beure aigua i líquids. Per al seu funcionament, el cos necessitacerta quantitat de líquids al dia. En cas que no us trobeu bé, calbeure la quantitat de líquids necessaris, que és aproximadament1,5 litres d’aigua al dia. També es pot substituir per infusionssense sucre, brous vegetals, gelatines sense sucre o begudes sensesucre ni cafeïna.

CADA ALIMENT AL NOSTRE COS TÉ UNAFUNCIÓ DIFERENT PER TAL D’ASSEGURAR

EL SEU FUNCIONAMENT, PER EXEMPLE:

Les calories ens donen energia per viure, tantsi estem actius o no, com ara respirar. Laquantitat d’energia de cada persona varia, depènde la rapidesa amb què el cos la utilitza i l’acti-vitat que es realitza.

Les proteïnes ajuden a créixer, a repararels teixits del cos i a mantenir les defenses.Cada part del cos conté proteïnes i necessitemprendre-les cada dia per reparar els teixits. Quan estem malalts, lesionatso amb molt estrès, el cos pot necessitar una aportació extra de proteïnesper tal de reparar-lo.

Les vitamines ajuden al funcionament normal del nostre cos. En ne-cessitem poca quantitat, que s’aporta si fem una dieta equilibrada. Sino es menja adequadament, és possible que necessitem suplementsper restaurar les reserves del nostre cos. No hi ha evidència científicaque sigui beneficiós prendre una gran quantitat de vitamines, fins itot un excés de vitamina A i D pot ser perjudicial per a la salut.

Els minerals són necessaris per fer el teixit ossi i dental, així comper al manteniment dels fluids i teixits del cos, i mantenen elsnervis saludables amb la creació d’algunes enzimes químiques.

L’aportació d’aigua o líquids és vital per a la salut, fins i tot per ales defenses. Hem d’estar correctament hidratats. Alguns cops, per

problemes de salut com vomits o efectes secundaris, cal tenir méscura amb la ingestió d’aigua, però és important evitar la deshidrata-

ció.17

medicina de famíliaImedicina

L’alimentació ha de permetreel creixement i desenvolupament

del nen, el manteniment de la salut,l’activitat i la creativitat de l’adult

i la supervivència i el confortde la persona gran

“LA VITAMINA C

Està científicament demostrat que davant

algunes patologies existeixen aliments

o vitamines que influeixen positivament

o negativament.

Els aliments rics en vitamina C poden

ajudar a millorar l’estat del sistema im-

munitari i l’estabilitat emocional. La vi-

tamina C participa en l’activitat del

sistema de defenses i activa la producció

d’hormones, de neuropèptids i de neu-

rotransmissors del bon humor i la moti-

vació. Cal tenir en compte que la vitamina

C s’oxida amb facilitat quan està en

contacte amb l’oxigen, la calor, la llum i

la cocció (a partir dels 25 minuts de

cocció a 100 C, els aliments perden fins

al 50% de la vitamina C).

Les principals fonts de vitamina C és la

fruita com: el kiwi, la llimona, la taronja,

la pinya i el mango, i les verdures com

el bròquil, el julivert fresc, el pebrot cru,

la col de Brussel·les i els créixens.

En tot cas, el vostre metge o infermera

us podrà informar.

Estenosidel canal lumbar

18

publireportatgeItractaments en neurocirurgia

La Carme té 74 anys i des de fa 3 té dolorslumbars. A més, des de fa uns pocs mesos, cadavegada que camina li fa mal la cama dreta.

Actualment, també diu que li fa mal la cama es-querra i té rampes a les cames. Creu que escansa molt més que abans. “Em flaquegen lescames”, diu.

Ha consultat amb el metge de capçalera i aquest,al veure l’escassa millora amb el tractament, l’haenviat al neurocirurgià.

“

“En aquests casos,aconsellem una intervenció

quirúrgica anomenadalaminectomia descompressiva”

Neurocirurgià: Com va, Car-me, com està?

Carme: Fa uns mesos que, amés del dolor, perdo força a lescames. Cada vegada puc ca-minar menys estona.

Li he portat unes radiografies,un electromiograma i una res-sonància magnètica lumbar.

Després de l’exploració i delsexàmens complementaris, escomprova que el seu problemaés neurològic per compressiómedul·lar a nivell lumbar.

Neurocirurgià: Miri, el ques’observa a la ressonància ésque presenta una estenosi delcanal lumbar (fig.1). Un canallumbar més estret del normal,perquè l’artrosi li ha deformatles vèrtebres i l’os comprimeixels nervis de la columna.

Aquests casos són quirúrgics sila malaltia és progressiva, sifalla el tractament farmacològici rehabilitador i si cada vegadavostè pot caminar un interval

inferior de temps sense que lifaci mal.

A més a més, l’electromiogramaindica que té diverses arrelsnervioses comprimides per l’os.

La Carme realitza una rehabili-tació i un nou tractament far-macològic, però de nou hi acu-deix sense millora.

Neurocirurgià: En aquestscasos, aconsellem la intervencióquirúrgica.

Carme: En què consisteix laintervenció?

Neurocirurgià: S’anomenalaminectomia descompressiva(fig. 2). Realitzem una finestraa la part posterior de l’os de lavèrtebra perquè la medul·la tin-gui espai i quedi alliberada del’opressió de l'os.

Carme: És molt perillosa?

Neurocirurgià: A la sevaedat, a banda dels riscos de lapròpia edat, acostuma a sermés fàcil que en un pacient mésjove.

En un malalt més jove, a mésde la laminectomia, caldria re-alitzar una artròdesi, una fi-xació de les vèrtebres que, a laseva edat, pot ser que no siguinecessària.

Si ho fos, avui dia la intervencióes realitza per tècniques míni-mament invasives, és a dir, tèc-niques amb les quals s’intentareduir tant els riscos com lescomplicacions (fig. 3).

Dr. Josep Prim i Capdevila

NEUROCIRURGIÀ · CLÍNICA DE PONENT THERAPY TRAINER · AVANTMÈDIC

CENTRE MÈDIC TEKNON Artròdesi, fixació de les vèrtebres.

Fig. 3

Fig. 1

Estenosi del canal lumbar.

Fig. 2

Laminectomia descompressiva.

19

tractaments en neurocirurgiaIpublireportatge

La dieta mediterrània Catalunya és un país mediterrani. Aquesta regió ha estat, al llargde mil·lennis, un dels focus de civilització més importants delplaneta. L’intercanvi intens i ininterromput, en un medi singular,ha donat lloc a un corpus cultural ric en la diversitat d’expressionsculturals i, alhora, en l’aparició de valors comuns i compartits.

Entre aquests valors es troba la dieta mediterrània. L’alimentació constitueix una de les expressionsmés denses i riques de la cultura a la qual les societats, des de sempre, hi han abocat contingutssimbòlics molt importants.

El mateix terme, provinent del llatí diaeta, i del terme grecdíaita, que significa “manera de viure”, expressa, al Mediterrani,el caràcter holístic, transversal i multidimensional d’aquestgran patrimoni cultural anomenat dieta mediterrània i com-partit per tots els pobles d’aquesta conca i que va des de lesterres de cultiu o ramaderes i el mar fins a la taula i la sevacomensalitat, amb els seus coneixements, tècniques, elabo-racions, celebracions i festivitats, així com els espais culturalsi altres elements materials associats.

Estudis científics reconeixen els beneficis per a la salut. Ladieta mediterrània és un model dinàmic que, a partir de lesprimeres observacions d’Ancel Keys en la dècada dels 50 delsegle XX, ha estat reconegut per la comunitat científica in-ternacional com un dels patrons alimentaris més saludablesdel món.

SÓN CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS ELCONSUM ABUNDANT DE CEREALS I DERI-VATS (PASTA, PA I ARRÒS), LLEGUMS,FRUITA, FRUITA SECA, VERDURES I HOR-TALISSES, AMB MENORS QUANTITATS DEPEIX, AUS, OUS I DERIVATS LACTIS, I EN-CARA MENORS PORCIONS DE CARN, QUEES CONDIMENTEN HABITUALMENT AMBOLI D’OLIVA I S’ACOMPANYEN AMB UNCONSUM MODERAT DE VI.

...................................

...................................

ELS ALIMENTSDIETA MEDITERRÀNIA

20

EL COMITÈINTERGOVERNAMENTAL

PER A LA SALVAGUARDADEL PATRIMONI CULTURAL

IMMATERIAL, REUNIT ANAIROBI, HA DECIDIT QUELA DIETA MEDITERRÀNIA

SIGUI DECLARADAPATRIMONI IMMATERIAL DE

LA HUMANITAT DE LA UNESCO

“Èxit absolut per a la candidatura d’Espanya, Grècia, Itàlia i elMarroc, que ha estat coordinada a nivell tècnic per la FundacióDieta Mediterrània, amb seu a Barcelona. Per tant, la dieta medi-terrània entra a la lliga de les estrelles. Si ara teníem els millorscuiners del món al capdavant de la gastronomia internacional, apartir d’avui, la nostra cultura culinària, la nostra manera de fersalut a través de l’alimentació, rep un reconeixement mundial.

alimentacióIdieta mediterrània

Dietamediterrània,

patrimoni de la humanitatde la UNESCO

21

noticies

Av. Balmes, 14 Planta 2a

Tel. 973 231 867 / Fax. 973 233 309

25006 Lleida

Tractament de sobrepès,

obesitat i malalties metabòliques

Intolerància alimentària

Ritmonutrició

Nutrigenètica Antiaging

Les relacions existents entre l’augment de l’espe-rança de vida i els comportaments alimentaris i,concretament, amb l’alimentació mediterrània,s’han establert de manera precisa a partir d’ungran nombre d’evidències que demostren reduccióde la mortalitat per càncer i malaltia cardiovascular.

La baixa incidència de malaltia coronaria als païsosmediterranis s’ha relacionat, almenys parcialment,als patrons alimentaris. Dades recents de gransestudis de cohort europeus (com els de Tricho-poulou i Knoops) suggereixen que un alt graud’adherència a una dieta mediterrània s’associa auna reducció de mortalitat. Estudis d’intervenciócom el Predimed mostren la reducció de la pressióarterial, el perfil lipídic, la funció endotelial, aixícom una reducció en la resposta inflamatòria (Es-truch).

També s’ha observat una reducció de la incidènciade diabetis mellitus tipus 2 en les persones queseguien una dieta mediterrània (DEPLAN Marti-nez). Són nombrosos els estudis epidemiològicsque han observat beneficis davant determinatstipus de càncer.

En relació a l’actual epidèmia d’obesitat, són di-verses les observacions que relacionen inversamentl’índex de massa corporal amb el seguiment d’unpatró mediterrani d’alimentació. Els factors pro-tectors identificats són, sobretot, una alta ingestade fibra, una alta ingesta d’olis vegetals (princi-palment monoinsaturants: oli d’oliva verge), unabaixa ingesta d’àcids grassos trans i una moderadaingesta d’alcohol.

beneficisper a la salut

Què fer perquè siguinmés desitjables a l’hivern?La fruita i les hortalisses poden guar-dar-se en un lloc fresc i no a la nevera,ja que així no estaran tan fredes. Amés, al rentar-les, pot usar-se aiguatemperada.

D’altra banda, la fruita i les arrelspoden temperar-se al bany ma-ria abans del seu consum, igualcom els sucs naturals.

També pot resultar d’interèspreparar-les de manera quepuguin consumir-se sensenecessitat de pelar-les(macedònies).

3.

22

Quants alimentscrus s’han de menjar cada dia?Com a norma general,l’OMS recomana pren-dre cinc aliments crusal dia.

Els partidaris de l’a-limentació naturalvan més lluny iaconsellen ingerirentre un 30% iun 40% de crus.

alimentacióIaliments crus

Aliments crusels grans desconeguts

Per què és recomanablemenjar aliments crus?Des d’un punt de vista nutricional,la raó rau en el fet que els processosde cocció provoquen pèrdues denutrients més o menys impor-tants. Així, els aliments crus(fruita, verdures, fruita seca idessecades, llavors i germi-nats) tenen continguts nu-tricionals més satisfactorisque els seus homòlegs cuits.

A més, exerceixen unefecte diürètic a l’orga-nisme, la qual cosa su-posa un benefici pera la salut.

La font més natural de vitamines id’altres nutrients essencials

1.

2.

Com s’intueixen el moment i el lloc?S’haurien de menjar aliments crus no-més quan les condicions ambientalsens garanteixin el manteniment d’unabona temperatura corporal.

En aquest sentit, els menjars principalssón el moment idoni, ja que solem re-alitzar-les en llocs condicionats i nor-malment s’inclouen plats calents.

4.

23

Les últimes referències científiquesevidencien la relació existent entrela impulsió i el dèficit d’inhibició deresposta. I és que el fet que un indi-vidu no sigui capaç de coexistir ambrespostes que li ofereix el medi i lesàrees del seu sistema nerviós central(SNC) és un clar símptoma des-adaptatiu.

L’estudi de si àrees morfoestructuralsno s’han desenvolupat degudamento l’exposició a substàncies addictivesde manera insistent han estat lesresponsables d’aquesta disfuncio-nalitat, que ha de ser el nostre ob-jectiu de treball.

La intervenció psicoterapèutica específicaen addiccions treballa per i amb l’individuamb la finalitat d’instruir en el maneig de

cognició, conducta i emoció. Ofereix es-tratègies per a la prevenció de recaigudes,autocontrol i exposició preventiva de res-posta (aquesta sobretot en addiccionsno tòxiques), entre d’altres. Però hi ha una altra realitat que no hemde deixar passar per alt: el dany cerebral.Entès tant com a causa-conseqüènciadel desenvolupament evolutiu deficientcom de caràcter accidental.

L’exposició a una substància psicoactivade forma reiterada i insistent, així comexposicions a estímuls ambientals decaràcter addictiu, generen disfuncions enàrees d’execució del SNC i, per tant,danys. Estudis longitudinals demostrenla predisposició de certes persones a

l’abús de substàncies o activitats sensehaver-les provat mai abans, probablementa causa d’un problema subjacent basal.També ho veiem en el deteriorament cog-nitiu conseqüent. Per exemple, la síndromeper dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH),trastorn que s’inicia en la infància i quees posterga en alguns casos en l’edatadulta, té una relació directa amb la pre-disposició a enganxar-se a estímuls ad-dictius.

Un altre exemple és l’atròfia lobular frontalo hipofrontalitat, que comporta actitudsdesadaptatives en el subjecte. Un d’aquests,i probablement el més comú, és el dèficitd’inhibició de la resposta, aquella capacitatque fa que davant de certes situacionssiguem capaços d’autocontrolar, de maneraque no són estranys certs comportamentsde la societat actual, descontrol d’impulsos,addiccions, etc.

El consum prolongat a les drogues s’haassociat consistentment al deterioramentde diferents funcions neuropsicològiques,entre les quals destaquen, per la sevacrucial rellevància clínica, les funcionsexecutives (Verdejo, Orozco, Sánchez,Aguilar i Pérez, 2004). En la majoria delscasos, s’observen dificultats neuro-psico-lògiques en les funcions perceptivomotores,visuoespacials, de memòria i executives,que es correlacionen amb altres alteracions

24

col·legis oficialsICol·legi de Psicòlegs

AddiccionsUn desig incontrolable o undèficit en el sistema de processamentde la informació

estructurals i funcionals (Corral i Cadaveira,2002). Per aquest motiu, l’estudi sobredèficit neuropsicològic en addiccions hacobrat una especial rellevància en les úl-times dècades. Aquest fet es deu fona-mentalment a les seves implicacions enaspectes tan importants com el pronòsticterapèutic i el disseny d’estratègies ade-

quades d’intervenció. Hi ha estudisdirigits a investigar l’efecte d’ús dedrogues i consum d’alcohol sobre elcervell, que parteixen, com assenyalenIruarrizaga, Miguel i Cano (2001), de treshipòtesis relatives que han de ser entesescom diferents models interpretatius queintegren descobriments neuropsicològics.

Entre alguns autors, hi ha un grau d’acordmés gran que l’addicció està associadaal deteriorament de les funcions neurop-sicològiques, principalment pels resultatstrobats en estudis en què s’observa unaafectació de funcions, implicades en laresolució de situacions que inclouen as-pectes com la planificació, l’abstracció, lainhibició de respostes irrelevants, la fle-xibilitat mental, la generació de conceptes,els assaigsmentals i el reconeixementde l’assoliment. Els resultats dels estudisneuropsicològics mostren l’impacte de lagravetat del consum de les drogues comel cànnabis, els estimulants, els opiacis il’alcohol sobre el rendiment en diversesproves sensibles al funcionament executiu(Verdejo et al., 2002).

En qualsevol cas, la detecció de l’afectacióde la funció executiva causada per abúsde drogues resulta fundamental, a causade la seva influència en l’evolució ipronòstic de la dependència.

Per aquest motiu, la neuropsicologiaconstitueix un primer pas perquè en elfutur es puguin ajustar millor els programesde rehabilitació o intervenció. Gómez(2006) proposa que els programes derehabilitació han de comptar amb estra-tègies per afrontar la síndrome disexe-cutiva, on intervingui de manera directaper millorar aspectes com la capacitatper planificar accions en funció de metessubjectives, disposar d’una adequada fle-xibilitat cognitiva que permeti al pacientadequar-se als plans, el automonitoratgedels comportaments i la planificació deli-berada de la presa de decisions.

1. Hipòtesi del continu. Es basa enla idea que el deteriorament en elfuncionament executiu trobat enels alcohòlics forma part d’uncontinu. Al pol inferior hi hauria elsbevedors ocasionals i al superior,els afectats per la síndrome deWernicke-Korsakoff.

2. Hipòtesi de l’envejelliment pre-matur. Planteja que totes les àreescerebrals pateixen un deterioramentsimilar gradual com a conseqüènciadels efectes tòxics de l’alcohol.Aquells que participen en aquestahipòtesi plantegen que els alcohòlicscrònics mostren dèficits similarsals trobats en la vellesa.

3. Hipòtesi de l’hemisferi dret. Sug-gereix que els individus amb alco-holisme crònic mostren un dete-riorament desproporcionadamentsuperior a les funcions de l’hemisferidret, en comparació a les de l’he-misferi esquerre (Iruarrizaga et al.,2001).

En altres estudis sobre alteracionsfuncionals associades a l’alcoholisme,s’utilitzen tècniques morfomètriquescomputaritzades (Corral i Cadaveira,2002) que informen d’alteracionsals lòbuls frontals, alteracions queafecten més la substància blancasubcortical que la gris cortical.

25

Col·legi de PsicòlegsIcol·legis oficials

Jaume L. Celma MerolaPsicòleg Màster Clínic · Núm. Col·legiat 10.668

FUNCIONS EXECUTIVESFallades en el TDAH

Funcions executives(funcionen en forma conjunta en diverses combinacions)

Organitzar,establir priori-tats i activar-se per treba-

llar

1Activació

T.E. Brown (2001): Manual para las escalas del trastorno de déficit de atención en niños.

2Focus

3Esforç

4Emoció

5Memòria

6Acció

Concentrar-se, mantenir icanviar l’aten-ció en les tas-

ques

Regular l’estat d’alerta,

mantenir unesforç i pro-

cessar veloci-tat

Controlar lafrustració imodular lesemocions

Usar memòria fun-

cional i tenir accésals records

Controlar lesaccions

26

notíciesIalletament

Segons dades facilitades pel pro-grama de salut maternoinfantil delDepartament de Salut de la Gene-ralitat, el 82% de les mares, mésde 52.000 dones, trien l’alletamentmatern com la forma de criar elsseus fills. Si comparem, per exem-ple, el nombre de dones que alle-taven els seus fills de sis mesos el1989 amb les que ho feien l’any2000, veiem que el percentatge vaaugmentar en un 250%.

Aquest augment de l’interès de lesdones per la lactància materna hatranscorregut paral·lel a la seva in-corporació massiva al treball re-munerat i a una creixent i dinàmicaparticipació de la població femeninaen activitats generals. Cada dia hiha més mares que necessiten i de-manen informació fiable i actua-litzada, i cerquen un suport adequata les seves necessitats que les ajudi

a gaudir d’una lactància maternasatisfactòria, amb garanties.

Els grups de suport a l’alleta-ment van néixer com a resposta aaquesta demanda, amb la finalitatde complementar l’assistència queofereixen els serveis de salut i percobrir tots els aspectes relacionatsamb la lactància materna que nocorresponen al sistema sanitari.

Alletar a CatalunyaDurant els últims anys, ha crescut l’interès de les

dones catalanes per la lactància materna

El desenvolupament de recursos d’infor-mació en diversos formats (tríptics in-formatius i altres publicacions impreses,continguts en línia, etc.). Diverses iniciativesde sensibilització social. Les responsablesde grup i les assessores de lactànciasón mares experimentades que hanalletat els seus fills, a més d’haverrealitzat una formació específica avaladaper la Federació Catalana de Grups deSuport a la Lactància Materna i l’AssociacióCatalana Pro Alletament Matern (ACPAM),que les acrediten per ajudar altres mares.

Tots els serveis que ofereixen els grupsde suport a l’alletament són gratuïts ies financen mitjançant les quotes de lessòcies, subvencions públiques i privades,i donacions particulars. La Federació Ca-talana de Grups de Suport a la LactànciaMaterna agrupa i coordina diferents as-sociacions que ofereixen suport a l’alle-tament a Catalunya.

Entre les finalitats de la Federació des-taquen potenciar el treball en xarxa, es-devenir centre de recursos per a tots elsgrups de suport, contribuir a donar aconèixer millor la tasca que desenvolupen,afavorir la creació de nous grups i des-envolupar cursos i tallers de formacióespecífica per a assessores de lactànciai d’altres persones interessades en lalactància materna. Tot plegat, per lamillor resolució d’una situació específica:la necessitat d’informació i de suport deles dones que alleten.

MÉS INFO: 690 144 700 · edecata@grupslactancia.org · www.grupslactancia.org

LACTÀNCIA MATERNA

INFORMACIÓ I SUPORT

ENTRE ELS SERVEIS QUE OFEREIXENELS GRUPS DE SUPORT DESTAQUEN:

• Suport directe a maresmitjançant reunions

informatives periòdiques.• Atenció de consultes

personals, telefòniques i per correuelectrònic.

27

notíciesIbreus

LES INFECCIONSDE LA SIDA AL MÓN

cauen un 20%en els últims 10 anys

La incidència del virus del VIH s’està reduinta tot el món. Les noves infeccions han baixat arreui ara n’hi ha gairebé un 20% menys que fa deu anys,segons l’últim informe del programa conjunt de lesNacions Unides. Els malalts dels països subdesenvolupatscontinuen tenint dificultats per accedir als medicaments. En aquestes àrees, el 65%dels que tenen la sida noreben cap tractament.Actualment, 33,3 mi-lions de perso-nes al mónviuen amb el virusdel VIH.Des que es va iniciarl’epidèmia, més de 60milions de persones s’haninfectat i prop de 30 mi-lions han mort per causesrelacionades amb aquestamalaltia.

CONTAMINACIÓALIMENTÀRIA

per cuinar amb estrisdels basars orientals

S’ha d’anar amb compteamb les carmanyoles,

els coladors o les tassesfabricades a la Xina o a

Hong Kong i que escomercialitzen als

basars orientalsa preus

molt econòmics.

Ho indica l’increment del nombre de notifica-cions d’alertes de contaminació de menjarque ha entrat en contacte amb aquests pro-ductes que ha rebut l’Agència Espanyola de SeguretatAlimentària i Nutrició.

L’organisme ha presentat un document, en què tambées revela que la baixa qualitat d’aquests estris, fets apartir de materials tòxics com el plom, el níquel ol’estany, provoca que desprenguin substàncies nocivesquan estan sotmesos a altes temperatures.

Pregunta. - Darrerament hem pogut veure per latelevisió una campanya de divulgació sobre laDMAE. Creu que per a molts és el primer cop quesenten parlar d’aquesta malaltia? Resposta. - Sí. De fet, s’estima que només un1,5% de la població coneix la DMAE. És una ma-laltia que fins ara no havia arribat al gran públic.I crec que aquesta campanya és molt important,sobretot per conscienciar de les mesures de pre-venció.

P. - Per què la DMAE és tan desconeguda sis’estima que afecta el 15% de la població de mésde 65 anys, i és la principal causa de ceguesa legala Espanya?R. - Per diversos motius. Primer, perquè és unamalaltia que afecta el fons de l’ull, l’òrgan centralde la retina, la màcula, i molts desconeixen laseva ubicació i funcions.

Així com les cataractes o el glaucoma són més co-neguts per la població en general, o han sentitparlar sobre la retina, per a molts la màcula és unòrgan desconegut. I d’altra banda, perquè és unapatologia de recent increment a causa de l’enve-lliment de la població.

P. - Un afectat pot reconèixer els símptomes d’a-questa malaltia ell mateix?R. - De fet, sí, perquè la màcula és l’òrgan ocularnecessari per realitzar activitats de la vida diàriacom llegir, conduir o identificar les persones. Elpacient té símptomes a nivell visual, pot detectarque veu una taca negra que no li permet llegir, oque vegi les lletres deformades, per exemple. Enaquests casos, és recomanable anar el més ràpidpossible a l’oftalmòleg.

P. - Per què és tan important reconèixer els símp-tomes i la detecció precoç de la DMAE?R. - En la DMAE seca o atròfica, es produeix undesgast de les cèl·lules, que en aquest cas és lent iprogressiu. En canvi, en la DMAE exsudativa ésmolt important reconèixer els símptomes de lamalaltia, perquè els tractaments estan basats enun reconeixement precoç.

Com més aviat puguem diagnosticar la patologia,més èxit tindrem en el tractament. Si arribemtard perquè el pacient no sabia identificar-ne elssímptomes i han passat dues o tres setmanes, éspossible que aquest temps hagi estat preciós pera un tractament més exitós.

La degeneració macular associadaa l’edat (DMAE) Entrevista al Dr. Guillem FerreruelaEspecialista en retinade l’Institut Lleida d’Oftalmologia

publireportatgeIDMAE

28

P. - Només dues o tres setmanes?R. - Sí, fins i tot dies, el temps és extremadamentimportant en el tractament de la DMAE.

P. - Es podria reduir la ceguesa legal a Espanyagràcies a la detecció precoç d’aquesta malaltia?R. - Si aquesta pregunta me la fas fa cinc anys, t’hauria dit que no. Però avui dia, amb els tracta-ments de què disposem i amb un diagnòstic elmés precoç possible, tenim resultats clars per a laDMAE exsudativa. No en canvi per a la DMAEseca.

P. - Com el mateix nom indica, la DMAE és unamalaltia associada a l’edat, però hi ha altres factorsde risc que poden propiciar-ne el desenvolupa-ment?R. - Sí. El més important d’aquests és la genètica.

S’està descobrint que aquesta patologia té unapredisposició genètica. Si algú coneix que algunfamiliar ha tingut DMAE, és important que esrevisi la vista, i en especial la màcula, a partirdels cinquanta anys.

D’altra banda, les exposicions prolongades al sol.És important protegir-se amb ulleres, sobretot lagent amb els ulls clars, per disminuir el dany quela radiació ultraviolada pot fer sobre la màcula.

Un altre factor de risc és fumar. S’ha demostratque és un agent directament associat amb el de-senvolupament d’aquesta patologia.

I finalment, la dieta. S’ha de saber que la ingestade vegetals i fruita, gràcies al seu poder antioxidant,poden retardar l’aparició de la malaltia.

P. - Quin tractament s’utilitza per curar aquestamalaltia? R. - El tractament està basat en unes injeccionsque s’apliquen directament a la màcula. És unamalaltia que necessita un seguiment molt estretper part del retinòleg. Cal un seguiment mes ames, amb tres proves diagnòstiques: exploraciódel fons de l’ull, ecografia amb fluoresceïna i to-mografia de coherència òptica.

Aquestes proves són necessàries per estar atentsa l’evolució de la DMAE i ens permeten detectarels símptomes que indiquen una nova dosi delmedicament.

P. - Quin creu que és el futur de la DMAE?Arribarà a estar controlada?R. - L’aparició dels nous tractaments és cosa defa dos o tres anys. Actualment, hi ha un règimd’assaigs clínics amb una gran varietat de nousfàrmacs, i una gran varietat d’enfocaments.

Personalment, estic molt esperançat, sobretot enla DMAE humida. Penso que assistirem a la im-plantació de nous tractaments: menys tòxics, méseficaços, més segurs i més específics.

Pel que fa a la DMAE atròfica, estem més endar-rerits. El trasplantament de cèl·lules o les teràpiesamb cèl·lules mare es troben encara en el campde la recerca bàsica.

Crec que encara han de passar diversos anys finsque es desenvolupin teràpies eficaces.

És una malaltia que afecta el fons del’ull, l’òrgan central de la retina, la màcula, i molts desconeixen la seva ubicació i funcions

DMAEIpublireportatge

29

Amb motiu d’aquesta celebració, FESalut, la Federació d’Entitatsper a la Salut, que agrupa 19 associacions lleidatanes quetreballen en el camp de la salut; FECAFAMM, la FederacióCatalana d’Associacions de Familiars i Persones amb Problemesde Salut Mental i que compta amb sis entitats; la FederacióECOM Lleida, que agrupa nou entitats de persones amb disca-pacitat física de Ponent, i la Federació ALLEM, que agrupa 16entitats de Lleida d’atenció a persones amb discapacitatpsíquica i malaltia mental, recorden a la societat i als poderpúblics la necessitat que es garanteixi la igualtat d’oportunitatsi tracte del col·lectiu de persones amb discapacitat i la sevanormalització en la vida quotidiana en la mesura que siguipossible, eliminant qualsevol tipus de discriminació i afavorintel desenvolupament dels seus drets i de la seva autonomiapersonal.

Així mateix, les quatre federacions manifesten el seu interèscomú a garantir l’oferiment d’uns serveis de màxima qualitat,al llarg de la vida i pròxims al territori, dirigits al col·lectiu depersones amb discapacitat que viuen a les comarques de Po-nent.

La lectura del manifest va anar a càrrec del president deFESalut, Josep Maria Fornós; Marta Domènec, membre de lajunta de FECAMM Terres de Lleida; Josep Giralt, en representacióde les persones amb discapacitat física, i el president d’ALLEM,Antoni Mateus.

Durant la lectura del manifest es va plantejar la situaciód’asfíxia econòmica que viuen les entitats, per l’excessiuretard en els pagaments adquirits per les administracions.

Les diferents entitats lleidatanes que es de-diquen a l’atenció del col·lectiu de personesamb discapacitat es van unir el passat dia 3de desembre a l’Organització de les NacionsUnides i al Fòrum Europeu de les Discapa-citats en la celebració del Dia Internacionalde les Persones amb Discapacitat, promogutper l’ONU des de l’any 1992.

30

activitatsIdia internacional

Dia Internacionalde les Persones amb Discapacitat

Aquesta edició, celebrada el passat diumenge 19 de desembre,desenvolupa al llarg de l’any accions de divulgació, sensibilitzaciói entreteniment que es combinen per obtenir els fons quepermetran donar un important impuls econòmic a la recercaen les lesions medul·lars i cerebrals adquirides, per cercar elsmètodes i les tècniques que puguin arribar a curar elsafectats o millorin de manera significativa la seva qualitat devida.

ASPID, organització representativa de les persones amb dis-capacitat física de la província de Lleida, i concretament ambun nombre més elevat de socis afectats per lesió medul·lar ilesió cerebral adquirida, ha contribuït en l’edició de La Maratóde TV3 de 2010 conjuntament amb col·laboració amb altresentitats lleidatanes, amb el desenvolupament, el passat 21de novembre, d’una

Caminada Solidàriaper a la recaptació de fons

Aprofitant la commemoració anual del setge de Lleida de1810, es va realitzar un itinerari pels diferents indrets de

Lleida on van tenir lloc els fets històrics més rellevantsd’aquest moment històric. L’activitat es va desenvolupar elpassat dia 21 de novembre.

L’activitat va ser tot un èxit. La sortida es va realitzar a les09.30 h, des d’Indíbil i Mandoni, i l’arribada, a les 12.00 h a latorre Rei del Secà de Sant Pere, amb una distància recorregudade 4,5 km. Es va comptar amb la col·laboració de 18voluntaris per realitzar les bosses d’esmorzar que es vanrepartir al punt de trobada, la plaça Noguerola, on es varegistrar la participació de 400 persones i una recaptació defons de 1.535 €, que es destinaran en la seva integritat a laFundació La Marató de TV3.

Aquesta activitat no va acabar aquí, i per continuar fentvisible la solidaritat de les entitats organitzadores es vaconstituir un grup de persones caminadores per fer possibleuna caminada Lleida-Barcelona, per fer possible així l’assistènciael dia 19 de desembre a la programació en directe a La Maratóde TV3.

31

activitats

ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATSFÍSICS DE LLEIDA

ASPID i La Marató de TV3 2010:‘Lleida camina. El setge de Lleida de 1810’ L’edició d’aquest any 2010 de La Marató de TV3 ha abordat la temàtica deles lesions medul·lars i lesions cerebrals adquirides

Recorregut de la Caminada Solidària

Com neix la Caminada Solidària?

La iniciativa neix arran de la sinèrgia entre ASPID i el Centre Excursionista de Lleida,que van desenvolupar l’any 2009 el projecte Camins accessibles de Lleida. Aquestcop van comptar amb l’organització de l’Associació d’Amics de la Seu Vella de Lleida,Associació El Andarín de Lleida, Associació de Veïns de Balàfia, Associació de Donesde Balàfia, Grup EFFIS i la Plataforma Coordinadora Lleida Camina.Vam decidir unir els nostres esforços per fer visible la solidaritat de la societatlleidatana amb la problemàtica de les persones amb lesió medul·lar i lesió cerebraladquirida, i vam organitzar l’activitat ‘LLEIDA CAMINA PER LA MARATÓ DE TV3.EL SETGE DE LLEIDA DE 1810’, per a la recaptació de fons.

32

activitats

LES ETAPES QUE ES VAN DESENVOLUPAR: • Dia 13 de desembre, a les 12.00 h, inici d’etapes. La Seu Vella de Lleida-Mollerussa.

• Dia 14 de desembre, trajecte Mollerussa-Tàrrega. • Dia 15 de desembre, trajecte Tàrrega-Cervera. • Dia 16 de desembre, trajecte Cervera-Igualada. • Dia 17 de desembre, trajecte Igualada-Esparreguera. • Dia 18 de desembre, trajecte Esparreguera-Martorell. • Dia 19 de desembre, arribada als estudis de TV3a les 09.30 h.

Amb aquesta darrera part de l’activitat desenvolupada, uncop més, s’ha tornat a fer palès i a visualitzar-se l’importantcompromís de la societat lleidatana amb les causes solidàriesi la problemàtica que afecta gran part de la societat catalana.

La Marató de TV3

Des d’ASPID, un cop més,volem agraïr la implicació i col·laboració

desinteressada de voluntaris,empreses col·laboradores i de la societat

en general i que han fet possibleel desenvolupament d’aquesta

gran activitat solidària. Gràcies!

Temàtica de La Marató de TV3 2010Lesions medul·lars i cerebrals adquirides

El sistema nerviós central és el gran centre processador del cos. Està format pelcervell, el cerebel, el bulb raquidi i la medul·la espinal. Una lesió al cervell o a lamedul·la pot alterar-ne el funcionament i condicionar demanera notable la vida d’una persona. Molts afectats quedengreument discapacitats i necessiten l’ajuda constant de lafamília.

Aquestes lesions apareixen de manera sobtada, i gairebé el80 per cent tenen un origen traumàtic. Les causes méshabituals són els accidents de trànsit, esportius i laborals.Algunes malalties, com els accidents vasculars cerebrals ocerts tumors, també poden causar aquests tipus de lesions.

La medul·la espinalLa medul·la espinal és un cordó nerviós que s’estén des de labase del cervell fins a la regió lumbar. Està protegida per lacolumna vertebral i funciona com una línia telefònica d’anadai tornada: a través seu, el cervell envia missatges als músculs,ja sigui per moure’s o per quedar-se immòbils; i a l’inrevés, elcos envia missatges al cervell sobre sensacions, tacte, olors,temperatura, etc.

Com es pot lesionar la medul·la?Un traumatisme pot pressionar la medul·la o, en casos mésgreus, arribar a seccionar-la. És el que diferencia les lesions incompletes de lescompletes. Les conseqüències de la lesió medul·lar seran més o menys greus

segons on es localitzi la lesió. Si la lesió és a la zona cervical,es produeix una tetraplegia, és a dir, la pèrdua o disminucióde la sensibilitat i la mobilitat de totes les extremitats i deltronc. Si és a la zona toràcica i lumbar, provoca unaparaplegia. En aquest cas, la paràlisi afecta únicament lesextremitats inferiors i la part del tronc per sota de la lesió.

I ara, què?Després del xoc mental i físic que suposa una lesió cerebralo medul·lar, la majoria de persones se senten ansioses, es-pantades i confoses. Les seqüeles que comporten aquesteslesions provoquen greus discapacitats funcionals i cognitives. Aquestes lesions es produeixen de manera sobtada. En pocssegons canvia de manera radical la vida d’una persona, de laseva família i del seu entorn. Actualment, la medul·la espinalno té la capacitat de regenerar-se, ni es pot reparar ambcirurgia.

Avui tampoc no és possible la recuperació completa desprésd’un dany cerebral greu.

La rehabilitació funcional i neuropsicosocial són les eines clauperquè els afectats s’adaptin a la seva nova realitat i arribina ser el màxim d’independents possible.

33

activitats

En pocs segons canvia de manera radical la vidad’una persona, de la seva família

i del seu entorn

Els serveis de neuropsicologia, logopèdiai teràpia ocupacional detecten durantles primeres valoracions dels usuaris lapreseècia de certs problemes per co-municar-se i participar dins un contextsocial. Per tant, s’ha portat a terme untaller d’intervenció grupal per entrenar imillorar les habilitats socials, comunicativesi pragmàtiques, i FACILITAR LA COMU-NICACIÓ I LA INTEGRACIÓ DINS ELGRUP QUE L’ENVOLTA.

Els usuaris que s’han beneficiat deltaller presenten dificultats per conversaramb els amics i família, alentiment enles intervencions d’una conversa, pèrduaen la participació de les tertúlies,aïllament social i introversió personal.

També es detecten dèficits en lesfuncions cognitives que interfereixenen l’ús del llenguatge com a eina perestablir, mantenir i facilitar les relacionssociofamiliars.

Taller d’intervenció en les habilitats socials,comunicatives i pragmàtiques

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

34

activitats

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

L’hospital de dia Miquel Martí i Pol de Lleida és un servei sociosanitarid’assistència interdisciplinar, format pel metge rehabilitador i elsserveis de psicologia i neuropsicologia, fisioteràpia, teràpia ocupa-cional, logopèdia, treball social i infermeria, on els afectats permalaltia neurodegenerativa i altres patologies neurològiques rebenun tractament rehabilitador integral, atenció, suport i assessorament,de manera que millora la seva qualitat de vida.

Es realitza una selecció d’usuarisque presenten dificultats per comunicar-sede forma efectiva, es crea un grupde set persones i es fa una sessió una horaa la setmana, amb la intervenció conjuntadels serveis de neuropsicologia, teràpiaocupacional i logopèdia.

DEPARTAMENT DEPUBLICITAT:

973 20 80 25667 56 02 25

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

35

activitats

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

activitats

36

El taller grupal s’ha realitzat un cop a la setmana amb una total de 16 sessions.

En aquestes sessions s’han treballat moltes situacions diàries per tal de millorar les habilitats comunicatives, per exemple:explicar situacions en què s’han trobat limitats per establir una conversa, situacions de Rol Playing (conversa telefònica,situacions quotidianes...), debats i discussions per parelles i grup, situacions de resolució de problemes, treball d’expressiócorporal i facial, dinàmiques psicomotrius i presa de consciència corporal,exercicis d’exposició en públic, anàlisi respecte les gravacions devídeo sobre les pròpies conductes comunicatives...

Les persones que han participat en aquest taller hanreferit una gran participació social i familiar, que estradueix en una millora de la seva qualitat devida.

El taller de grup

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

MIREIA ALDEVERT, logopedaMÒNICA GOTSENS, terapeuta ocupacionalMÓNICA NIEVES COLLADO, neuropsicòloga

CONCLUSIONS DELS TALLERS:

ALT NIVELL DE SATISFACCIÓEN LA PARTICIPACIÓ.

MÉS CONSCIÈNCIA DE LES LIMITACIONSCOMUNICATIVES, PRAGMÀTIQUES

I SOCIALS.

AUGMENT DE LES HABILITATS IRECURSOS PER FER FRONT A

AQUESTES LIMITACIONS.

ASSOCIACIÓ ANTISIDA DE LLEIDA

37

activitats

• Dimecres, 24 de novembreCelebració del sopar anual de l’Associació Antisida, lliurament de premis a enti-tats en suport a l’Associació Antisida 2010 i entrega del premi a la personaguanyadora del logotip que representarà el 20è aniversari de l’entitat el 2011.

• Divendres, 26 de novembreConcert benèfic a càrrec de l’Associació AJEC al City Arms.

• Dimecres, 1 de desembreDIA MUNDIAL DE LA SIDA• Carpa central a la plaça Sant Joan de Lleida, a partir de les 11.00 h. Al mateixespai es va exposar un recull de cartells realitzats per alumnes de diferents ins-tituts d’educació secundària de la demarcació de Lleida. • A les 17.00 hores, animació infantil i a les 17.30 h, xocolatada popular amb lacol·laboració de les vocalies de dones de les associacions veïnals de la ciutat deLleida.• Diferents punts informatius a Lleida ciutat i a capitals de comarques.

• Diumenge, 12 de desembreConcert benèfic a càrrec d’Albert Fibla al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida.

Aquest any, des de les organitzacions no governamentals, hem volgut fer insistència a moure’ns pel dreta la salut. Sens dubte, la salut és un dels bens més preuats de tot ésser humà. Per això, des de la nostraorganització mantenim els nostres compromisos socials i continuem creient en la imperiosa necessitatd’avançar en l’accés universal a programes amplis de prevenció, atenció i tractament.

Per aquest motiu, continuarem treballant per sensibilitzar i implicar tots els sectors de la societat enl’abordatge integral de la infecció del VIH i eliminar l’estigma i la discriminació que encara avui pateixenles persones seropositives.

Avui, TOTS I TOTES vivim i convivim amb el VIH, i és per això que aquesta data és tan especial.

VOLEM QUE AQUEST DIA SIGNIFIQUI, SOBRETOT, ENERGIA I LLUITA:

• energia per viure positivament• energia i lluita per afrontar la malaltia • lluita per prevenir noves infeccions • lluita per defensar els drets de les persones que viuen amb VIH • lluita per acabar amb la discriminació

Cada any, des de l’Associació Antisida de Lleida, s’organtizendiferents actes, els quals han tingut el ressò esperat:

El dia 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida

Actes i activitats

Caminada i xocolatada en la campanya sobre el càncer de mama a VielhaAmb motiu del Dia del Càncer de Mama, la localitat de Vielha va organitzar dues activitats: una caminada, que va comptar ambun gran nombre d’assistents, i d’altra banda, l’Ajuntament de Vielha va tenir la deferència de patrocinar una xocolatada pera tots els participants de la caminada i els que s’hi van voler afegir.

Totes les juntes locals organitzen diferents actes envers les campanyes informatives i altres activitatslúdiques per recaptar fons per al manteniment de les prestacions que gratuïtament s’ofereixen a tota lapoblació i, especialment, als malalts i les seves famílies.

ACTIVITATS A COMARQUES

38

activitats

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

Solidaritat a l’empresa és un programaque ofereix un servei de salut al’empresa amb la finalitat d’establir lesbases per plantejar diferents tipus decol·laboració en l’àmbit de la informacióa la població envers el Codi Europeucontra el Càncer, la promoció de com-portaments saludables i els serveis desuport al malalt i la seva família.

Es tracta de desenvolupar conjuntamentprogrames assistencials i campanyesde prevenció utilitzant els recursostècnics, organitzatius i econòmics delsector privat. Aquest és un programaadreçat a la població activa amb elsobjectius de fomentar la participaciódel sector empresarial en activitats decol·laboració en la lluita contra el càncermobilitzant els directius empresarialsen campanyes d’acció social, per difon-

dre-les entre els treballadors de lesseves empreses.

Per això, es desenvoluparan diferentsaccions:

• Enviament periòdic en suport electrònicde missatges de prevenció i deteccióprecoç del càncer als diferents col·lectiusempresarials.

• Sessions presencials informatives alpersonal de l’empresa sobre diferentsàrees de prevenció o programes de su-port i acompanyament al malalt i lesseves famílies.

• Distribució de material educatiu,adreçat als empleats sobre prevenció.La difusió es fa mitjançant el contactedirecte amb els directors de recursoshumans o responsables autoritzats decada empresa per presentar el programa

i conèixer-ne el grau d’acceptació.Com totes les prestacions de l’aecc,aquest nou programa és totalmentgratuït i, a l’estar encarat com un serveiextra que l’empresa ofereix als treba-lladors, tota d’informació a distribuir,només pot estar canalitzada per lamateixa empresa.

Les empreses interessades en el des-envolupament d’aquest programa podenposar-se en contacte amb la seu del’aecc de cada província.

A LLEIDA:aecc Catalunya contra el Càncer

de LleidaC/ Pallars 25 · 25004 Lleida

Tel.: 973/ 238 148 ·lleida@aecc.es

Nou programa de l’Associació Contra el Càncer:Solidaritat a l’empresaDesde l’aecc, conscients de la necessitat de coordinar els esforços de les organitzacions socials, ad-ministracions públiques i el sector empresarial per al desenvolupament de programes d’ajuda,campanyes per a la prevenció del càncer i la promoció del voluntariat social, es posa en marxa elprograma de salut i solidaritat a l’empresa.

Sopar solidari a JunedaUn any més, la junta de Juneda va organitzar el seu soparsolidari a benefici de la lluita contra el càncer, un acte socialesperat cada any pel gran nombre de comensals que es reu-neixen a Masia Salat per gaudir d’un bon menú i participar enel gran sorteig de regals oferits per diferents empreses i co-merços de Juneda.

La junta de Juneda organitza durant tot l’any diferents actesamb gran il·lusió i sempre aconsegueix una gran participació

Moltes gràcies a tots per la seva generositat.

Conferència a TrempOrganitzada per l’Àrea d’Avaluació i Pla-nificació de l’Alt Pirineu i Aran de Trempes va realitzar una conferència a càrrecde la Dra. Antonieta Barahona, membre

del Comitè Tècnic de l’aecc CatalunyaContra el Càncer de Lleida sobre elcàncer i l’alimentació, i els recursos im-portants a tenir en compte no solament

en la prevenció, sino també durant eltractament si es pateix la malaltia.L’acte es va fer en una sala de l’Ajuntamentde Tremp.

Dinar popular de la matança del porc a Vallfogona de BalaguerEl reconeixement a les tradicions gas-tronòmiques de la nostra terra i lamagnífica organització d’aquest dinarpopular fan que, un any més, 700 per-sones gaudeixin d’aquesta trobada, jatradicional, on fins i tot les dolcesorelletes estan fetes per la junta i elscol·laboradors.

No hi falta el bon humor i els premisd’una gran quantitat de regals per

acollir tots els que hi volen participard’una manera o altra. FELICITATS!

39

activitats

Membres de la junta de Juneda assistents al sopar.

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA

40

activitats

És una exposició per a tots els públics,ja que els seus continguts són moltclars i estan descrits d’una maneramolt entenedora.

L’exposició fa especial èmfasi en lespersones que visiten l’exposició, tanten l’aspecte social, ja que poden salvaruna vida amb la seva actuació, comsobre elles mateixes, remarcant la im-portància que té per a un mateixmantenir una dieta equilibrada, ferexercici físic o controlar els factors derisc (colesterol, hipertensió...).

Hi ha un espai específic dedicat aaquest tema, on es realitzen exploracionsde salut simples, per donar a conèixerals visitants quins factors de risc tenen(determinació de colesterol i tensió ar-terial, preguntes sobre hàbits saludables,dieta, exercici, no fumar...) i on es

podran donar els consells adequats. Ésuna exposició interactiva i pedagògicaon els visitants es van trobant amb di-ferents espais on han d’interactuaramb diferents elements que els permetenconèixer diferents aspectes de la malaltia,com actuar davant de la mateixa i comprevenir-la. Al final del trajecte, s’avaluala realització dels jocs interactius, elque permet al visitant adquirir undiploma salvavides i un element demarxandatge, sempre i quan la sevapuntuació sigui la suficient. En tot mo-ment, el visitant està guiat per unmonitor que li va facilitant la realitzaciódels jocs i que li aclareix qualsevoldubte que li pugui sorgir.

Els monitors estan especialment triatsper a l’exposició i tenen un perfiladequat amb el tema que es tracta.Aquest fet ens permet aconseguir que

el visitant se’n vagi a casa havent aprèsrealment alguna cosa.

També és intenció de la Fundació Ictusavaluar el coneixement adquirit duranti després de l’exposició. Per aquestmotiu, també hi ha un espai on, elec-trònicament, es fan una sèrie de pre-guntes al visitant per veure si haadquirit els conceptes bàsics de l’exposiciói se li demana si un temps desprésestaria disposat a respondre un qües-tionari més extens per tal d’avaluar sies manté el coneixement.

PER PODER CONÈIXER AMB MÉSDETALL L’EXPOSICIÓ, US RECO-MANEM QUE VISITEU EL SEGÜENTVÍDEO:http://www.youtube.com/watch?v=1Qc92eB6BKc

Què tens al cap?

L’exposició itinerant ‘Què tens al cap?’ està pensada per donar a conèixer a la ciutadania què és unictus, com una persona no experta pot col·laborar en el seu diagnòstic i tractament, i quines són lesmesures de prevenció que poden evitar l’aparició tant d’un ictus com de la seva patologia bessona,l’infart de miocardi.

VISITES PER A GRUPSLa visita a l’exposició es pot fer en grups d’un màxim de 8 persones que van entrant a mesura que

els altres grups van avançant. La durada de la visita és d’uns 15-17 minuts, ja que l’objectiu és que siguiuna exposició qualitativa i no quantitativa.

Per a aquests tipus de visites es recomana fer-les al matí, ja que és quan hi ha menys afluència de visitants.Els horaris són de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 20.00 h.

Per concertar dia i hora, envieu un correu a:ictus@fundacioictus.com o truqueu al telèfon 93 5513891 i demaneu per Guillem Gallofré.

41

activitats

DOWN LLEIDA

42

activitats

Aquests quatre joves també són participants del projecteAmic de la mateixa entitat. El jove estudiant conviu amb elsaltres joves d’igual a igual i té el rol de mediador.

La seva funció és ajudar els seus companys a resoldresituacions (però no donant-los la solució, sinó facilitant-losun ventall d’opcions perquè puguin escollir) o fer reflexionaral jove perquè ell mateix arribi a una solució.

Abans de començar a conviure, els quatre participants vanbuscar el pis que seria el domicili i, tot seguit, van dur aterme reunions de preparació per tal de decidir: horaris indi-viduals, horaris generals de l’habitatge, menús, normes, or-ganització de les tasques...

L’habitatge compartitL’1 de novembre d’aquest any, tres joves de Down Lleida i un jove estudiant van començara conviure en el primer habitatge compartit que hi ha a Lleida. A Catalunya hi ha altres models de vida independent on s’utilitza una altra metodologia.

• És una alternativa als pisos tutelats, els centres residencials i altresserveis institucionals.

• És un escenari de convivència que reuneix joves amb capacitatsdiverses, en què els joves sense discapacitat exerceixen el paper demediadors, però amb un aprenentatge i una relació recíproca ibidireccional entre els integrants de l’habitatge.

• Poden accedir-hi els joves amb capacitats diverses, no sols en funcióde les seves potencialitats, sinó pel seu desig i compromís de voleriniciar un procés formatiu que els condueixi a obtenir el major nivelld’autonomia i independència possible.

• Un espai natural on es produeixen processos d’ensenyança-aprenentageencaminats a aconseguir una vida adulta el més autònoma i independentpossible.

La funció del mediadorés ajudar els seus companys a

resoldre situacions o fer reflexionarel jove perquè ell mateix arribi

a una solució

Un habitatge compartit té les següents característiques

• Un mitjà idoni per fomentar la capacitat de prendre decisions, aixícom per promoure que els participants assumeixin la seva responsabilitati les conseqüències dels seus actes.

• Un model de formació per a la vida autònoma i independent, en quèl’aprenentatge es produeix des de la mediació i en què els jovesguanyen en confiança i credibilitat.

• Un model de formació que s’organitza al voltant d’un programa ambobjectius d’aprenentatge prèviament establerts, els quals han depoder ser avaluats.

• Una opció en què les famílies s’han de comprometre activament en laformació dels seus fills i filles.

43

activitats

“Per mi, entrar a l’habitatge ha estat una il·lusiói per començar a veure el meu futur.

Em sento bé, contenta, amb ganes de seguir,d’aprendre coses noves i les coses que em costen

més. Estar a l’habitatge m’ajudarà a sermés jo mateixa, més independent,

autònoma i més responsable.”“Estar a l’habitatge per mi és estar amb els altres

companys, compartir les tasques i ajudar-nosentre tots. Estic content i estem fent una bona

amistat. Vull millorar les coses que em costen du-rant el meu dia a dia. L’habitatge em serveix per

ser més autònom i independent.”

Tonet Ramírez

Albert Forcada

Ester Nadal

Andreu Garcia(mediador de l’habitatge):

“Em vaig sentir bé entrant a l’habitatgecompartit perquè fem moltes coses, les tasques

que ens toquen i ens fem el dinar.Estar a l’habitatge m’ajuda a conviure amb els

companys, a fer les coses sol, com les tasques, lacuina, el menjador i tot.”

“Per mi, anar a l’habitatge ha estat un pas peraprendre, independitzar-me, conviure, adquirir

noves responsabilitats i estar amb els amics.El fet de ser mediador m’ajuda al meu desenvolu-

pament personal.”

ELS JOVES ENS COMENTENCOM VIUEN AQUESTA EXPERIÈNCIA:

Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida973501503 · 639610603

ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

TEL.: 696 909 065CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONAJESÚS PALAU COLELL

973 55 05 22 · 639 44 41 18palauvendrell@hotmail.com

44

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida973 221 019 · 973 261 406

JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETAlleida@salutmentalponent.com

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET

parkinsonlleida@yahoo.eswww.parkinsonlleida.org

Hospital Miquel Martí i PolAv. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida

973 70 53 64 · ALBA MESULLfem@arnau.scs.es

www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Avda. Prat de la Riba 37 5 2º25008 Lleida

973 233 183 · ERNEST ROSamilleida@gmail.com

Pl. Sant Pere, 3 baixos25003 Lleida

973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUANinfo@downlleida.org · www.downlleida.org

ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 LleidaCENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2669 000 529 · MARIA BARQUE

adclleida@wanadoo.es

C/ Alfons II, 14649 873 838

ALEXANDRA SAN MARTIN ORONICHfibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia25005 Lleida

607 794 950 · www.contraelcancer.orgENRIC MARTÍ

lligalleida@contraelcancer.org

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA

C/ Penedés s/n · 25005 LleidaCENTRE CIVIC DE BALAFIA · 627917444

M. CARMEN PADILLA VIZCAINOM. MERCEDES GARCIA

lopezlimelleida@lleida.org

CENTRE REHABILITADORDE LA VEU DE LLEIDA

Associació Montseper al Càncer

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida973 238 148 · MARY BOMETÓN

lleida@aecc.es

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV)25198 Lleida

973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTEadimalleida@gmail.com

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 LleidaTel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26

aremi@aremi.infoRESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA

Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77residenciaaremi@telefonica.net

Lluís Besa, 17, baixos25002 Lleida

973 261 111 i 973 288 169JOAN SAURA

aasll@antisidalleida.org

C/ Roger de Llúria, 625003 Lleida

973 228 980 · 973 225 468 (F)

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos25006 LLEIDA

973 228 988 i 973 228 987JOANA ESPUGA

alzheimer_lleida@yahoo.es

qui som

45

col·laboradors oficials

c. Paer Casanovas, 37 altell25008 LLEIDA

Tel. 973 24 37 60Fax. 973 24 60 69

www.codilleida.org

my Off Ice Centro de NegociosDespatx nº9

c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a08003 BARCELONA

Tel. 679 48 83 24

c. València, 494-498 baixos08013 BARCELONA

Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06podocat@podocat.com

www.podocat.com

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a25007 LLEIDA

Tel. i Fax. 973 28 07 21www.tscat.cat

Avda. Blondel, 54 2a25002 LLEIDA

Tel. 973 275825Fax. 973 28 31 33

Secció Territorial de LleidaTel. 902 106 532

lleida@fisioterapeutes.catwww.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos08015 BARCELONA

Tel. 93 4245102

D.T. de Lleida del COPC.c. Major 43, 3r, c.

25007 LLEIDATel. 973 230 437

Bruc 72-74, 5a08009 BARCELONA

Tel. 93 487 83 93Fax. 93 487 94 52

info@clc.cat

Bisbe Ruano, 20Pral. 1a

25006 LLEIDATel. i fax. 973 27 10 19

Rambla d’Aragó, 14 Principal25002 LLEIDA

Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41comll@comll.catwww.comll.cat

Jaume II, 7 bis, entlo, 125001 LLEIDA

Tel. 973 20 80 25 · Fax. 973 20 81 30lluisgb@gmail.com

Henry Dunant,125003 LLEIDA

Tel. 973 106 834entitats@gss.scs.es

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44

25198 LLEIDATel. 973 72 72 22Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA

Tel: 973 72 82 55Fax: 973 23 96 66

46

col·laboradors oficials

47

noticies

noticies