FlaixMontessori

CEIP MONTESSORImarc 2009

Cicle de xerrades per apares i mares

Les obres de millora a lanostra escola

Ja som Escola Verda!

,

Fla

ix M

ontessori -

2

edita: CEIP Montessori

carrer Monturiol, 5308191 Rubí

escolatel 936997200

a/e: ceipmontessori@xtec.cat

ampatel 659949529

a/e: ampaceipmontessori@yahoo.es

webwww.xtec.cat/ceipmontessori

comissió revista:David MartínSònia DanozXavier GarciaEstela Vela

disseny i maquetació:Mar Lobato

impressió:Grup Digital

www.grupdigital.com

flaix montessorirevista trimestral

març 2009

No serem gaire originals aquest cop. Sempre tenim un puntdiferent per reflexionar, però no podem passar per alt un fetque va esdevenir fa unes setmanes, fruit de l’esforç de totala comunitat educativa. Ens referim a la celebració, el passat20 de febrer, que vam organitzar per donar a conèixer sim-bòlicament que ja som Escola Verda.L’acte va ser molt emotiu. No podía ser d’una altra manera,perquè en aquest projecte hi ha hagut una gran inversió desentiments. Van ser convidats representants de diferents ins-titucions i estaments, i tots van trobar un espai dins la sevaagenda per fer-nos costat. Pares i mares van esmersar totamena d’esforços per tenir-ho tot a punt. El professorat vamveure com la nostra tasca era recompensada, i els nens inenes van tenir un motiu per sentir-se orgullosos de la sevaescola i de la seva feina. Aquest paràgraf només pot acabardonant les gràcies a tothom.I ara que la placa ja està penjada, i que oficialment tenim eltítol que tant ens ha costat, no ens podem adormir. Hem decontinuar treballant no només per mantenir aquesta nomina-ció durant els pròxims tres anys, sinó per arribar a la verita-ble essència d’aquest projecte: l’Educació Ambiental. L’ànimade tot aquest enrenou, la nostra companya Lina Otero, hoplanteja amb molta humilitat: la clau és l’educació. Hem d’a-conseguir que aquí no s’aturi tota la tasca engegada a l’any2000, que el respecte per la Natura i la lluita per a ser eco-responsables formi part de la vida adulta de tots aquestsinfants. I ho aconseguirem. Per sort, som una escola molttossuda. Potser algún dia se’ns acabaran les idees, però sem-pre apareixerà algú amb una nova xispa per tirar endavant,un nen, una mare, un mestre…Tenim un calaix ple de nousprojectes, els quals algún dia veurem com prosperen. Nomésens cal la mateixa empenta que hem tingut fins ara, i lacol.laboració de tots i totes els que fins a data d’avui hi heuparticipat.Així doncs, quan veieu la placa penjada a la porta de l’escola,penseu que és vostra, perquè entre tots ens l’hem guanyada.

La Direcció

Són moltes les vegades que mares i pares sentim la satisfac-ció de pertànyer a l’escola. De fet, podríem dir que cada dia.Però a cops això es fa més palès.L’acte d’acreditació d’escola verda ens ha omplert d’orgull isatisfacció, no només pel fet que el Ceip Montessori hagiestat la primera escola de Rubí en aconseguir-ho, si no pelque representa.Molts anys de feina, principalment dels mestres i l’equipdirectiu , però també de les famílies i, sobretot, dels nens.I al marge del reconeixement, el més important, aquest tre-ball contribueix a que els nostres fills creixin amb uns hàbitsi valors de respecte i compromís.L’escola treballa en projectes d’innovació com el mediambient, la biblioteca i l’anglès, a més del treball permanentper a la integració i la convivència.És cosa de totes i tots, mantenir aquest compromís per lainnovació i la qualitat en l’educació.Des de l’Ampa volem sumar el nostre esforç i seguircol· laborant amb l’escola des de tots els àmbits.

Bon treball! Els nens i nenes de l’escola, en són beneficiaris. La Junta Directiva Ampa

Fotografia portada: Teresa Llordés

P3cic

le in

fantil -

Fla

ix M

ontessori -

3

P3-A- Romaní

P3-B- Espígol

Ja tornem aestar aquí!!!

Els nens i les nenesde P3 aquest trimes-tre hem treballatmolt! Hem acabat elprojecte del nom dela nostra classe(Espígol i Romaní),ara sabem moltescoses d’aquestesplantes.Una vegada enllestitaquest, hem comen-çat el de l’aigua!Hem decorat tots elspassadissos del par-vulari en temes rela-cionats amb l’aigua.

Al mes de gener vamplantar bulbs dejacints al nostre jardi-net, i ara que ha arri-bat la primavera,estan tots florits!!!Però quan ens ho vampassar millor, va serla setmana de carna-val!!!! Quina festassa,cada dia amb unaconsigna diferent, i eldivendres, tots bendisfressats!!! Mireuquina patxoca quefem!

cic

le i

nfantil -

Fla

ix M

ontessori -

4

P4 P4 A i B: Girafes i Elefants

Hola famílies!! Comcada any a l’escolaens agrada cele-brar la festa deCarnaval. Duranttota la setmana elCarnestoltes ens faarribar una consig-na cada dia iaquest any la mésdivertida va servenir en pijama al’escola. En aques-tes dues fotospodeu veure que“guapos” que està-vem. El divendres vamfer una gran festa.A la tarda vamvenir disfressatsd’allò que més ensagradava, vam feruna rua, vam ballari menjar xocolataamb coca.

cic

le in

fantil -

Fla

ix M

ontessori -

5

P5

Hola a tothom!!El dia 20 de febrer,varem celebrar elCarnestoltes a l’escola.Aquest any el temaprincipal era sobre“L’AIGUA”. Les mestres iel mestre d’infantil vanvenir de submarinistes,nedant com si estigues-sin al fons del mar!!Nosaltres varem inten-tar relacionar el temade l’escola amb la nos-tra disfressa fos comfos, així que com que el“Batman” segur que beuaigua, doncs ja està!Mireu, mireu a les fotosque guapíssims i gua-píssimes que estàvem!

La rua va estar moltdivertida amb aquell car-nestoltes que era súperalt!! I després de cami-nar, a berenar! Queboníssima que estava la

xocolata amb coca,mmmm!! I per fi, elque tots esperàvem:ballar i jugar!!!

Tot es va fer moltcurtet, això és perquè

ens ho estàvem pas-sant molt bé!! I ara

només ens queda espe-rar fins l’any que ve.

P5 A i B: Dofins i Peixos

Els nens i nenes de primer vam anar al Cim d’Àligues. Vamaprendre moltes coses dels rapinyaires i vam veure de ben aprop com volaven i com caçaven amb les seves urpes.Ens ho vam passar d’allò més bé!

1r1r A i 1r B:Dofins i Lleons

Quin goig que fem!

cic

le i

nic

ial

- F

laix

Montessori -

6

Xiu, xiu!Els pingüins i les serps hem anat a conèixer un trenque funciona amb vapor d’aigua.Aquesta ja és una sortida esperada per tots els nens inenes que fan segon perquè és una excursió que témolts encants. A l’estació de Martorell, varem veureun audiovisual que ens donava informació dels ferro-carrils i del vapor, de la seva història, evolució, que

amb el pas del tempstambé van quedant anti-quats. També vam conèi-

cic

le in

icia

l - F

laix

Montessori -

7

2n2n-APingüins

2n-B Serps

xer com funciona per dins un tren de vapor i com conduir-lo.Finalment ens vam traslladar en el temps i realitzàrem l’espe-ra’t viatge de Martorell fins a Monistrol amb el tren. Va serfantàstic. Els vagons de fusta, el fum, el xiulet, el vapor, lacaldera,... També la calor del foc!!!. En definitiva, va ésser undia màgic envoltat de la serra de Montserrat.Ara ja sabem més coses del vapor d’aigua i també hem cone-gut un personatge, un xic misteriòs: la Vap. Algú recorda quiés?

3r3r-A i 3r-B

Visita a l’Ajuntament

El dia 5 de febrer, hem visitatl’Ajuntament de la nostra ciutat.L’alcaldessa ens ha rebut ambmolta amabilitat.

- Ens ha explicat tot el que fan al’Ajuntament.

- Quins serveis donen a la ciutati als ciutadans.

- Hem entrat a la sala de plens ili hem fet preguntes.

- Desprès ens hem fet una fotoamb la senyora alcaldessa a lamateixa porta de l’edifici.

En arribar al col·legi hem dibui-xat la façana de l’Ajuntament iens ha quedat “xulíssima”!!!

El carnestoltes ja ha arribat

Si, si, si... Carnestoltes ja és aquí

Després de Nadal com un vendaval ja ha arribat el Carnaval.

Molt de vent al Desembrefred intens al Generi una gran disbauxa retorna al Febrer

Com cada any riuremens disfressarem i ballarem.Tots plegats tercers i quarts una vegada més tots desitjarem que torni l’any vinent.

El Cicle Mitjà desitja a tothom Feliç Carnestoltes

cic

le m

itja

- F

laix

Montessori -

8`

L’aigua

A les classes de tercerhem treballat molt el temade l’aigua.Primer ho hem treballat al’assignatura de Medi,des-prés ho hem treballat ales hores de plàstica, ambceres i colors hem fet pei-xos i algues i tortugues ipetxines i....moltes cosesmés.Després hem fet unsmurals als passadissosque han quedat al·luci-nants de macos.Ara ja sabem molt d’a-quest tema i farem moltescoses per estalviar aigua,per aprofitar-la, per gau-dir d ’ella, per reciclar-la,per reutilitzar-la...Ara vigilarem molt per nomalgastar-la, doncs jasabem que és un bé moltpreuat que ens dóna lanatura.

Nens i nenes de 3r

cic

le m

itja

- F

laix

Montessori -

9`

Al Carnaval tothom anava molt ben disfressat. Totes les disfressen erenmagnífiques. Per la tarda vam sortir de l’escola per fer una cercavila per laRambla del Ferrocarril. Quan vam arribar hi havia preparada una xocolata-da. La xocolata estava boníssima i tothom en va repetir. Després vam pujara classe per fer-nos fotos amb la Laura, que estava fent pràctiques per arri-bar a ser una professora fantàstica. Va ser un dia molt divertit per atothom

Aquí, a l’aula, estem disfressats tots els de quart A amb el nostre professorIvan, va ser el dia de Carnaval. Ens ho vam passar força bé i molts anàvemde pirates i d’altres coses diferents. Vam ver una petita cercavila i vam gau-dir molt. L’Ivan va tocar la trompeta i nosaltres vam cantar!!! En arribar al’escola ens vam menjar un bona xocolata desfeta.

4t4t-A

4t-B

cic

le s

uperio

r -

Fla

ix M

ontessori -

10

Els nois i noies de cinquè estem involucratsen aquests moments en tots aquests projec-tes.• Dos alumnes de cinquè han participat en unpremi de narrativa en català. El Tercer PremiSambori Òmnium 2009. Des d’aquí els desit-gem molta sort. • Hem acabat el powerpoint sobre l’aigua, ensha donat molta feina però ens ha quedat bé,francament molt bé. No podia ser d’altramanera després del munt d’experiments quehem fet al laboratori i de les sessions d’infor-màtica que hi hem dedicat. • Dins del nostre projecte de l’aigua hem des-cobert que hi ha un únic país al mon que hadeclarat les seves aigües un bé amb el que noes pot negociar ni especular, es Uruguai. Eshem posat en contacte amb el govern d’a-quest país i ens han enviat un mail amb la lleireguladora d’aquest tema.•Estem preparant les COLÒNIES aquest any aLa Carral, de ben segur seran uns dies inobli-dables.

5è-A i B

5è

Noticies de cinquè!Ja sabeu què som escola verda. A Europa les ciu-tats d’Estocolm i Hamburg han aconseguittambé, fa pocs dies, el premi de l’UE de CapitalVerda Europea. No volem fardar però.....qui sap siRubí serà també ciutat verda.Arrel d’aquest tema, a les classes hi hauran dosecodelegats i els de cinquè assistiran als fòrumsque es celebrin arreu de Catalunya.Ja s’ha celebrat el V Fòrum a Sabadell el dia 4 demarç. Hi vam anar 2 professors i 2 nens i vamviure una jornada molt interessant i plena d’expe-riències noves. Estem participant en el 2n. Programa i ConcursEscolar per a una Alimentació Saludable. MENGIMMENJAM ! Pares de cinquè, prepareu-vos quetambé hi ha feina per a vosaltres !

Nois i noies de cinquè

6è6è-A i B

Reflexionem sobre la capa d’ozóDurant molts anys, he sentit a parlar de la capa

d’ozó. Sabia que era un problema, però desconei-

xia de què es tractava exactament. Aquest any a la

meva escola, hem estat reflexionant sobre aquest

tema i hem treballat diferents aspectes: què

és,quina és la seva constitució, el seu deteriora-

ment, i l’efecte d’hivernacle.

La capa d’ozó, és un dels estrats de l’atmosfera en

la qual hi ha una gran concentració d’un gas ano-

menat ozó, que està a uns 25Km d’altitud sobre la

superfície terrestre. Està constituïda pel gas ozó,

molècula de tres àtoms d’oxigen (O3),que ens pro-

tegeix dels raigs ultraviolats que emet el sol.

Fa un temps, es va descobrir que sobre l’Antàrtida, hi havia una zona de la capa

d’ozó en la qual la concentració d’aquest gas era molt més baixa que a la resta de

zones. Aquesta zona on la concentració d’aquest gas és menor, va rebre el nom

de forat de la capa d’ozó.

En condicions normals, l’ozó es genera i es desintegra contínuament. La quantitat

d’ozó a l’atmosfera, pot ser alterada per la contaminació que nosaltres, els

humans, produïm. Si la concentració d’aquest gas disminueix, entren més raigs

ultraviolats i es produeix l’anomenat efecte d’hivernacle. Llavors, a la Terra el què

passa és que les temperatures cada cop són més altes.

Aquesta experiència, ha estat molt bona i interessant. A classe vam fer uns

grups de dos o tres companys, cada grup va recollir informació sobre la capa

d’ozó. Després cada grup va fer una exposició explicant a tota la classe els

temes treballats. Després de tot aquest estudi, puc dir que el que més m’ha sor-

près, ha sigut que la capa d’ozó sigui tan gran, i que els humans siguem tan

sapastres d’haver pogut carregar-nos la capa d’ozó d’aquesta manera. Però ha

estat una molt bona experiència, i he aprés moltes coses, i sobretot a estimar

una mica més el meu planeta. Davide Roche 6è B

cic

le s

uperio

r -

Fla

ix M

ontessori -

11

Projecte de l’aigua:la nostra opinióAquest projecte de l’aigua l’hemtreballat des de diferents perspec-tives.

Vàrem començar buscant informa-ció a llibres, diaris, internet, etc ivam veure que és un tema moltampli i que té molts apartats.

Hem fet poemes de l’aigua i elshem llegit a classe, així com unrecull de contes que ens van agra-dar molt.

Hem expressat plàsticament l’ai-gua en els seus diferents estats ipaisatges naturals.

També hem calculat percentatgesde l’aigua que conté el nostrecos, així com la quantitat d’aiguaque contenen alguns aliments.

D’altra banda, hem fet i interpre-tat diferents gràfics relacionatsamb el tema: consum anual d’ai-gua, repartiment de l’aigua almón o altres.

Així mateix, hem fet molts experi-ments que, a través dels sentits,ens han permès entendre i deduir

molts aspectes de l’ai-gua.

Hem fet i exposat unmapa conceptual, ons’inclouen tots elsaspectes que hemestat treballant sobreel tema de l’aigua.

Finalment, hem fet unPower Point com a pre-sentació del treballrealitzat.

Hem estat molt moti-vats i hem aprés moltes coses alrespecte.

cic

le i

nfantil -

Fla

ix M

ontessori -

12

Activitats del menjadorEstimats alumnes i famílies:

Com ja sabeu al menjador estemque no parem, i aquests mesoshan estat plens de treball frenè-tic. Al gener celebràvem les jor-nades d’alimentació ecològica i al’escola hem realitzat un hortamb aquells aliments que es cul-tiven ecològicament, aquests sónels que no contenen productesquímics. El treball realitzat i ela-

borat al centre l’hem presentat a un concurs municipal.Guanyarem? que creieu nois/es?

Ara estem treballant les jorna-des novament, però tractem eltema de les intoleràncies almenjar. Entre assaig i assaig del’obra que representarem a l’a-bril els alumnes del cicle supe-rior del menjador estem prepa-rant un joc perquè participi total’escola.

Amb l’arribada del Carnestoltesens varem posar molt aquàtics.L’escola refrescava només demirar-la. A l’entrada un fonsmarí varem dibuixar i al costatla Fontana di Montessori ens vaanar ruixant. La tempesta, laneu, la pluja les interpretàvemamb garlandes que durantmolts dies varem confeccionar.

Ara treballem un jardí i un cas-tell que ens acompanyaran uns mesos amb la nova aventuraque just inaugurem, la llegenda de Sant Jordi.

El menjador també es va vestir de festa, el fons marí ens vaacompanyar durant molts dies.

Els monitors, el dia de carnes-toltes és van convertir en gru-mets, mariners i capitans devaixell.

A l’acollida d’infantil de 12 h a13 h, preparem l’arribada dela primavera i amb St. Jordials peus representarem unaobra teatral divertidíssima.

Us avancem que la represen-tació de Mare meva quin St.Jordi! obra del cicle superior,

ja és aquí. Serà la setmana del20 al 24 d’abril al vestíbul de l’escola. Esteu tots convidats!!

L’equip de monitors i monitores del menjador

El dèficit d’atenció amb osense hiperactivitat va ser laxerrada del passat 13 defebrer i Signes d’alerta enels nens va ser la del 13 demarç. Marta Dies Posada, delCentre de Psicologia iLogopedia Putxet, va serl’encarregada de donar pau-tes als pares i mares assis-tents sobre aquests temes.

El dèficit d’Atenció amb osense Hiperac tivitat elpateix el 7% de la poblacióinfantil i és de transmissiógenètica. Els seus símpto-mes són dèficit d’atenció,hiperactivitat i impulsivitat.És important que els parespuguin conèixer con actuardavant d’aquests casos:establir límits, elogiar elcompliment, utilitzar el llen-guatge positiu, no donarmasses ordres al mateixtemps o tenir hàbits van seralguns dels consells.

A la segona xerrada es vanestablir els criteris perdetectar els signes d’alarmaen la conducta dels nens.Dislèxia, lectura, dificultatsvisual, psicomotrius, llen-guatge, etc... van ser algunsdels temes tractats.

Cicle dexerrades pera les famílies

CARNAVALCom ja sabeu, el passat20 de febrer, vam cele-brar la festa deCarnaval. Després de lacercavila per la Rambladel Ferrocarril, vam feruna xocolatada al pati del’escola.

PARTIT DE FUTBOLEls nens i nenes del grup de futbol d’extraescolars vanjugar un partit de futbol amistós amb el CEIP MossènCinto Verdaguer el passat 10 de març. El resultat va ser 7gols a 9 a favor del nostre equip. Enhorabona!

SANT JORDI A L’ESCOLAEl 23 d’abril l’escola també celebrarà la Diada de SantJordi. Com sempre hi haurà una gran parada amb lli-bres i us regalarem la rosa. Enguany també hicol·laborarà la Font del Ferro amb una parada deplantes aromàtiques.

FEDERACIÓ D’AMPAS DE RUBÍLa Federació d’Associacions de Mares i Paresd’Alumnes es constitueix l'1 d'abril al CEIPMontessori. L’objectiu és la col·laboració entres lesdiferents ampa’s, tenir una veu qualificada i potentdavant les administracions, i donar resposta i solu-cions a problemes comuns.

ASSEMBLEA AMPATindrà lloc el 20 de maig.

PUNTS CONDISAmb els punt Condis que les famílies han recollitl'escola disposarà d'una nova càmera digital Sony.

FESTA FI DE CURSEncara falta una mica, però us avancem que serà elpròxim 13 de juny i que tindrem moltes activitatspels nens: "boty-boty" "tobogan gegant" "circuit decars" "festa de l'escuma"...

Obres al MontessoriAquest any la nostra escola ha estat objecte d’al-gunes reformes. D’una banda, l’Ajuntament harenovat el sistema de calefacció amb la substitu-ció de la caldera de gasoil per una altra de gasnatural: amb aquest nou sistema s’estalviarà mésen consum i s’utilitzarà una energia més neta isegura. També s’han fet tasques de mantenimenti s’ha adaptat la instal· lació elèctrica a la norma-tiva vigent i renovat els quadres elèctrics, cablesi canalitzacions a tot el centre.El Fons Estatal d’Inversió Local també ha destinatuna partida per obres a l’escola: 350.000 € quees destinaran a la renovació de les instal· lacionsde calefacció i fontanería. Aquest projecte com-prèn la retirada de la totalitat de tots els elementsassociats a aquestes instal· lacions i la col· loca-ció dels nous, adaptant-los a la normativa vigent.Se substituirántotes les cano-nades de ferro,s'instal· larà undescalcificadori es col· locarannoves canona-des vistes decoure. Tambés'adequaran lesmampares de laplanta baixa, es renovarà la coberta i es pintaràtot el centre interiorment (paraments verticals ihoritzontals).

Flaix, la revista viatgera

“Per alt i importantque sigui el cim, mésho és el treball que esfa des de l’escola. Larevista n’és testimoni”.El Flaix Montessori, al camp base del’Aconcagua (6.962 m),el sostre d’Amèrica.

El nadal, al’escolaCom cada any el patgereial va visitar la nostraescola i va estar unabona estona amb nosal-tres. Ho vam passar moltbé!

Durant els parlaments, l’alcaldessa va considerarmolt important el paper de les escoles públiques deRubí en el treball per a la millora del medi ambientde la ciutat i també va assenyalar que la feina de lesescoles “és clau perquè també els pares a casa facincoses pel bé del Medi Ambient”. El secretari generalde Medi Ambient, Eduard Pallejà, va destacar que elCEIP Montessori és la primera Escola Verda de Rubí,ara que se celebren els 10 anys d’aquest programai que “només n’hi ha un 10% de totes les escoles deCatalunya que ostenten aquesta distinció”. Final -ment, la directora de l’escola, Laura Tubau, va des-tacar la col•laboració de l’Ajuntament, a través del’IMPES i de la Font del Ferro, així com també depares, mares, mestres i alumnes per fer del projec-te d’Educació Ambiental una realitat que ha culmi-nat amb la placa que acredita el CEIP Montessoricom Escola Verda. Els parlaments van finalitzaramb el lliurament d’un ram de flors a Lina Otero,mestra i coordinadora del projecte Escola Verda.

L’acte va comptar amb actuacions d’alumnes del’escola i va finalitzar amb la plantada de ceps a

l’hort amb la col•laboració de la Font del Ferro i unesmorzar saludable.

La Generalitat de Catalunya ha concedit aquestadistinció al centre pel projecte d’educació ambien-tal Mirem endavant: tornem al passat! que es tre-balla l’escola des de l’any 2005. Els alumnes reuti-litzen de forma habitual materials d’ús domèstic enla realització dels treballs de l’àrea de plàstica i, amés, treballen aspectes relacionats amb el mediambient a partir de la cura de l’hort i el jardí de l’es-cola, preparant la terra, mantenint el sistema de rego traient les males herbes, entre altres activitats.

A més, pel que fa als cursos de primària, es partici-pa activament en la plantació, conreu i recollidadels productes de l’hort i es desenvolupen treballsde seguiment de l’hort. Específicament als cursosdel cicle superior (5è i 6è) també es realitzen activi-tats per educar en la reutilització de productes deconsum (oli, per exemple) per aconseguir-ne d’al-tres i fomentar el coneixement de les energies res-pectuoses amb el medi, alternatives a les habituals,entre altres. Aquesta feina forma part del currícu-lum escolar.

L’Escola VerdaFla

ix M

ontessori -

14

Amb l’assistència del SecretariGeneral de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya, EduardPallejà, i l’alcaldessa de Rubí, CarmeGarcia, vam celebrar un acte festiuamb motiu de la col·locació de laplaca que acredita el CEIP Montessoricom a Escola Verda. Tant la nostraescola, com l’IES L’Estatut, són els pri-mers centres educatius de Rubí quehan rebut aquest distintiu.

Un Hort Urbà és un sistema de cultiu pensat per a poder pro-duir hortalisses en un pati, terrassa o balcó, per a obtenirpetites quantitats de verdures variades, per a l'autoconsum.La producció en un Hort Urbà és ecològica, sense la utilitza-ció d'adobs químics ni insecticides i la verdura collida estarà

fresca al plat i amb la màxima qualitat.

Elements de l'Hort Urbà Taula de cultiu de 140x70 cm. Sóntaules d'acer galvanitzat, lleugeres,fàcil de muntar i resistents a la humi-tat. El drenatge de les taules es potrecollir. Sistema de reg gota a gota,

per gastar el mínim d'aigua i un progra-mador de reg que regarà l'hort automàticament. Substratespecial a base de compost que garanteix una bona collitasense necessitat d'afegir adobs químics durant mesos.

Quines verdures es poden cultivar?Totes, però n'hi ha algunes que donen més bon resultat quealtres, com ceba, calçot, all, enciam, rave, tomàquet, albergí-nia, nap, col, bleda, escarola i remolatxa.N'hi ha algunes com el cogombre que són molt productives jaque tenen un elevat contingut d'aigua mentre d'altres, com lapastanaga no produeixen tant però tenen un valor nutricionalmés gran. A més, associar cultius diferents i esglaonar-los

augmenta el rendiment de l'HortUrbà. Tot i això, per tenir una refe-rència, en una taula de cultiu com lanostra, de 140x70cm es podrienarribar a collir fins a 10 Kg de tomà-quets, 25 enciams o 15 Kg decogombres.

AdobsL'adob són aquelles substàncies que tenen nutrients que lesarrels de les plantes poden absorbir. Hi ha molts tipus d'a-dobs: químics, orgànics, ecològics, líquids, sòlids. Es recoma-

na utilitzar adobs orgànics perquèsón ecològics, tenen tots elsnutrients i els alliberen progressiva-ment. Per assegurar-nos que elsnutrients no faltaran mai convéabonar cada 3-4 mesos.La quantitat d'adob que hem d'afegir

depèn de la riquesa en nutrients que tingui. Però en un HortUrbà les dosis són majors que en un camp normal doncs lesarrels han de trobar més nutrients en menys volum de terra.

Normalment afegirem vermicomposta raó de 10 kg per m2 a principis delcultiu (primavera) i cada 3 mesosafegirem uns 2 Kg més de vermi-compost.

La llum: sol i ombraHi ha plantes adaptades a viure en

ambients amb poca llum. Són les plan-tes d'ombra. Les plantes d'ombra sovint tenen fulles mésamples i primes i amb més pigments (més verdes). Una plan-ta de sol es pot adaptar a viure a l'ombra, fa les fulles mésamples i verdes, però el seu creixement sempre serà menor

que si estigués a ple sol. Sovint,aquesta manca de creixement es tra-dueix en l'absència de fruits o en uncicle més curt de vida. La majoriad'hortalisses són plantes de sol i nos'adapten bé a l'ombra.

El regA ple estiu l'hort pot necessitar un reg quasi diari. És ideal

disposar d'una aixeta en el mateixbalcó o terrat que ens permetiinstal· lar un sistema de reg automà-tic. El reg també es pot fer manual-ment o a partir de petits dipòsits.També podem reutilitzar aigües plu-vials. La freqüència de reg és difícil dedeterminar ja que depèn de molts

factors: Època de l'any, climatologia, plantes: si tenim l'hortmolt ple de vegetals hi haurà més transpiració i s'assecarà

més el substrat; substrat: hi ha subs-trats que tenen més magatzem d'ai-gua que altres i triguen més en asse-car-se; sistema de reg: si fem un bonreg manual aguantarà més la humitatque si fem un reg amb goters. A lapràctica caldrà que observem l'hortsovint i que estiguem atents a lescondicions meteorològiques.

On el poso?Hi ha dos factors fonamentals quehem de tenir en compte per decidir laubicació de l'hort: la llum i l'accés al'aigua. Com més llum tingui el nostrebalcó o terrat, més energia podran

utilitzar les plantes per créixer i més possibilitats tindrà elnostre hort de produir molta collita. El pes de l'Hort Urbà ésde l'ordre d’uns 100 Kg, incloent la taula i el substrat i éssuportable per qualsevol terrassa o balcó.

Les llavorsS’utilitzen 2 o 3 llavors per assegurar el naixement de cada

planta que sembrem. Si posem mol-tes llavors ens podem trobar que sigerminen moltes hem d'aclarir i dei-xar una sola planta. Això és importantquan no ens convé que hi hagi duesplantes juntes, com en les plantesd'arrel (pastanaga, rave, remolatxa) oen altres com l'enciam. Una norma

general és que la llavor s'ha d'enterrar entre una i dues vega-des el seu diàmetre. Si es sembra a massa profunditat a laplanta li costarà molt sortir, en canvi, si es sembra massasuperficialment, pot ser que la llavor s'assequi i no germini.

Planter o sembra directa?Fer planter té dos avantatges importants: escurçar el tempsque dediquem a cultivar i que el cultiu comenci amb avan-tatge respecte a les males herbes que poden fer-li compe-tència. Però el planter és delicat i algunes plantes poden tenirproblemes de trasplantament ja que són molt sensibles apossibles danys a les arrels. Hi ha espècies molt resistents al trasplantament com l'enciamo les cols. Altres plantes com el carbassó, la síndria o elcogombre són més sensibles al trasplantament.

* Informació elaborada per FUPAR, Obra Social de Caixa de Terrassa. www.fupar.es

ceip montessori

www.xtec.cat/ceipmontessori

Tota la informació de l’escola

la tens a un sol “clic”