curs 2005-2006
TRANSCRIPT
ANY XXIII - NÚMERO 57 - II ÈPOCA - INCA, ABRIL 2006
Curs 2005-2006
EL COL.LEGIAL
2
EDITORIAL
ÉS DIFÍCIL CREURE QUE ESTAM VIUS SI MIRAM ENDARRERE
Nosaltres viatjàvem en cotxes sense cinturons de seguretat i sense air-bagNo vàrem tenir portes, ni armaris, ni medecines amb tapes a prova de nins.
Colcàvem amb bicicleta sense casc, i a vegades fèiem autoestop.Dedicàvem moltes hores a construir carretons per baixar per les costes i només quan baixàvem descobríem que ens
havíem oblidat de posar-los frens; després de topar amb un arbre aprenguérem a resoldre el problema.De matí sortíem de ca nostra, jugàvem tot el dia i tornàvem
quan s’encenien els llums del carrer.Ningú ens podia localitzar.
No hi havia mòbils. Si ens rompíem qualque os o qualque dent no hi havia cap llei per castigar els culpables. Erenaccidents.
Ningú a qui culpar, només a nosaltres mateixos.Ens barallàvem i apreníem a superar-ho.
Menjàvem dolços i bevíem refrescs, però no estàvem grassos.Sempre corríem i jugàvem a l’aire lliure.
Compartíem botelles de refrescs, i ningú morí per aixòNo teníem Playstations, Nintendos, videojocs, 99 canals de TV, pel·lícules en vídeo, so surround, mòbils, ordinadors, ni
internet. Tenguérem amics.Quedàvem amb ells i sortíem. Anàvem amb bici o caminant fins a ca seva i cridàvem a la porta. Imaginau-vos!, sense
demanar permís als pares, nosaltres tots sols, allà fora, en el món cruel! Sense cap responsable!Com ho aconseguírem?
Féiem jocs amb pals i pilotes de futbol improvisades, i menjàvem pipes, i encara que ens deien que passaria, mai ensvaren créixer a la panxa ni ens varen haver d’operar per treure-nos-les.
Bevíem aigua directament de l’aixeta, sense embotellar.En els jocs de l’escola, no tots participàvem en els equips, els que no ho feien aprengueren a enfrontar-se amb ladecepció. Alguns estudiants no eren tan intel·ligents com altres i repetiren curs. Érem responsables de les nostres
accions i acceptàvem les conseqüències.No hi havia ningú per resoldre això. La idea d’un pare que ens protegia si transgredíem alguna llei, era inadmissible. Ells
protegien les lleis. Vàrem tenir llibertat, fracàs, èxit i responsabilitat i aprenguérem a créixer amb tot allò.Si tu eres un d’ells, enhorabona!. Passa això a altres que varen tenir la sort de créixer com a nins, abans que la societat
regulàs les nostres videssempre per al nostre propi bé.
Com podeu suposar aquest escrit em va arribar mitjançant les noves tecnologies. Pens que ens pot fer pensar a totsaquells que tenim fills i que moltes vegades els sobreprotegim.....
Miquel Balle Palou, Director
EL COL.LEGIAL
3
HIPERACTIVITAT
Què és la Hiperactivitat?
La Hiperactivitat destaca l’aparició conjunta d’impulsivitat, dèficit d’atenció i activitat motora excessiva, així com lapermanència temporal dels símptomes i el seu inici primerenc.
Els nins/nines hiperactius es caracteritzen per ser inquiets, distrets i impulsius, solen tenir problemes de relació ambels companys i amics, es mostren impacients, canvien constantment d’activitat.
El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) és una alteració comportamental de base genètica ineuropsicològica que es diagnostica a partir d’un excés d’inatenció, impulsivitat i sobreactivitat motora amb moltesrepercussions negatives sobre el comportament i el rendiment de l’infant.
Com saber si un/a nin/a és hiperactiu/va?
Els nins o nines hiperactius han de presentar la majoria dels següents símptomes, que s’han de mantenir un mínim de sismesos:- Inquietud freqüent, que s’aprecia per moviments de mans i peus, o per moure’s a la cadira.- Dificultat d’estar asseguts quan la situació ho requereix.- Fàcil distracció per estímuls aliens a la situació.- Dificultat per guardar els torns en els jocs o situacions de grup.- Freqüència de respostes precipitades abans que s’acabin de formular les preguntes.- Dificultat per seguir les instruccions dels altres (no per negativisme, o per error de comprensió). Per exemple, no
realitza les tasques que se li encomanen.- Dificultat per mantenir l’atenció en tasques o activitats lúdiques.- Freqüents canvis d’una activitat incompleta a una altra.- Dificultat per jugar amb tranquil·litat.- Sovint parla excessivament, verborrea.- Sovint interromp o s’implica en activitats d’altres nins, per exemple interrompent un joc començat.- Sovint no escolta el que se li diu.- Sol perdre coses necessàries per una tasca o activitat escolar (per exemple, joguines, llapis, llibres, deures,…)- Sovint realitza activitats físiques perilloses sense avaluar els possibles riscs (no amb el propòsit de cercar emocions
fortes), per exemple, creuar el carrer de molt de trànsit sense mirar..
Com es pot tractar la Hiperactivitat infantil?
Actualment hi ha diferents alternatives terapèutiques per tractar l’Hiperactivitat infantil.- El tractament farmacològic és un mètode freqüent, fàcil d’administrar i amb efectes ràpids sobre les conductes més
alterades. Encara que aquests resultats, a vegades no es mantenen i poden tenir efectes secundaris.- Les teràpies conductuals es caracteritzen per l’estructuració, planificació i avaluació objectiva dels seus resultats.
Requereixen l’entrenament dels pares i professors sobre els principis conductuals, com extinció, càstig, reforçament,..- L’entrenament en autoinstruccions s’aplica per tractar el dèficit cognitiu dels nins i nines amb Hiperactivitat.
La combinació de procediments conductuals i cognitius amb el tractament farmacològic és una de les opcions mésacceptades i defensades per els especialistes.
Pautes per afavorir les interaccions positives amb els/les nins/nes hiperactius
- És important establir normes de disciplina i que el nin/a sàpiga exactament que s’espera d’ell/a, i les conseqüènciesde no complir amb les normes.
- Les instruccions i respostes verbals dels adults han de ser breus, precises i concretes. No són eficaces les amenaces,els retrets i les discussions permanents.
- La resposta, tant de pares com de professors, davant l’incompliment de les normes ha de ser proporcional a laimportància de la infracció. Es aconsellable que, abans de respondre, ens aturem a pensar fredament el que ha passat.No hem de posar càstigs desmesurats, que ens costin de complir.
- És convenient respondre als actes d’indisciplina amb comportaments concrets i prevists. El càstig pot ser perdreprivilegis ja adquirits.
- Els càstigs han de tenir una durada limitada, els càstigs llargs no són més eficaços que els curts i poden produiransietat i sentiments negatius.
- És important establir hàbits regulars, horaris estables de menjar, dormir, veure la televisió, fer els deures escolars, ...Quan s’ha creat l’hàbit s’eviten moltes discussions, i els nins guanyen confiança i seguretat.
- Cal estar atents i discriminar les senyals que preveuen l’aparició de “rabietes”, si els evitam allunyant al nin/a de lasituació conflictiva,(no cedint per evitar-la) aconseguim evitar la frustració i el descontrol de la situació.
- És essencial que els adults adoptin un enfocament positiu en les seves relacions amb els nins. Enlloc d’insistir en elmal comportament, és aconsellable fer referències positives a les habilitats i èxits que aconsegueix.
Departament d’Orientació i Atenció a la Diversitat
• Bibliografia : Hiperactividad. Prevención, evalaución y tratamiento en la infancia..El trastorno por déficit de atención con y sinhiperactividad (TDA-H). Guia para docentes.CIE-10
EL COL.LEGIAL
4
EDUCACIÓ INFANTIL
Joan Miquel Sabater Jofre 2n B
Marlene Marza Belman 2n B
Sergi Moreno Pérez 2n B
Els/les alumnes d’Educació Infantil poguerengaudir d’un dia a una granja i s’ho passaren d’allò més bé:varen pujar a cavall, donaren el biberó a un mè petit,donaren menjar als animals, feren torró, cantaren cançons,aprengueren a tenir cura dels animals i de les plantes.Tornaren a casa amb una llavor sembrada a un cossiol i unacarpeta de fitxes precioses. Els va agradar tant que ferenalguns dibuixos.
Dia 16 de gener al matí ben prest, els/les alumnes d’Infantil partírem cap a Artà a veure els dimonis. Va ser moltdivertit! Anàrem a dinar al col·legi dels Pares Franciscans que ens varen acollir i tractar molt bé. Quan vàrem arribar al’escola férem un rotlle ben gran i els dimonis vàrem venir a ballar-hi enmig, ho feren molt bé i no ens varen fer gens de porperquè un es va llevar el caparrot i comprovàrem que els dimonis no són de veres, era un senyor! Més tard sortírem a laplaça que hi ha devora l’escola i tornàrem a veure els dimonis ballar. La gent també ballava, cantava i tots duien posada unacamisa blanca amb un mocador vermell, què va ser de divertit! Com que encara volíem més festa, seguírem els dimonis i unacarrossa pels carrers d’Artà. Després d’una bona volta tornàrem al col·legi a dinar i a jugar una estona abans de tornar aInca, ansiosos de contar el que havíem viscut. Aquí podeu veure alguns dibuixos del que més ens va agradar.
Elia Fuster Arresa 2n AAntònia Muntaner Comas 2n B
EL COL.LEGIAL
5
Desiderio García Roman 3r A Joanaina Sarrión Estrany 3r B Jordi Nicolau Barceló 3r B
Llorenç Coll Fuster 3r A Marcos Lorite Sánchez 3r BMarta Moreno Santandreu 3r B
Tonina Ferrandis Ferragut 3r A
Els reis varen venir tan carregats que els alumnes de 3r varenfer els dibuixos de les seves juguetes preferides i com que ja sóngrans també han escrit els noms de cadascuna.
Santos Mateo Ramis 3r BLucia
Elias Sievers 2n B Santi Prieto Olmo 3r B
EL COL.LEGIAL
6
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Dhiva PaolaLa ciutat Joan Morro 1 B
Rubén Mascaró Ortega 1 B Estiu
Maria de Lluc 1 B La platja
Neus Martínez 1 B Estiu
Mari Carmen Alvarez González 1r A
Maria Antonia 1 C Maria del Carme, 1 C
Tomeu Pujades1 C
Pep
Toni Vallespir Planas 1 C
EL COL.LEGIAL
7
EDUCACIÓ PRIMÀRIA - PRIMER CICLE
Els alumnes de 2n C hem fet un còmic a partir del conte “La bruixa Pruna i la granota”.Aquí en teniu una mostra.
Francina Rocamora Horrach
Guillem Ramon Carmona
Francina Rocamora Horrach
Els alumnes de 2n B hem après el significat de la Quaresma i a tenir respecte a la natura.
Toni Pizà
Aina PeraltaMaria del Mar
Miriam Martínez Teodoro
EL COL.LEGIAL
8
El Dimarts i el Dijous,tots junts entrenam.Els Dissabtestots junts participam.
A grans futbolistesvolem arribar.Nins i pares,tots volen guanyar.
Pere Miquel Soler Capó, 2n C
Avui dematí,he vist el meu padríque venia pel camíamb so meu cosí Bernadí.
Antònia Maria Ribot, 2n C
Aquesta nit tan meravellosa,a un sopar he d’anar,estic tan nirviosaque no he pensat a berenar.
Claudia Sastre, 2n C
Ahir vaig anar per un camíi vaig trobar un conill,a mumare li vaig diri no se’n va poder avenir.
Tomeu Quetglas Llabrés, 2n C
El matí quan m’he aixecata s’escola vaig espabilatperquè el mestre em faci costati ser un nin ben ensenyat.
Sabem fer feinetasabem sumar i restar,i si sabem estudiarmoltes coses podrem contar.
Joan Pont Escanellas, 2n C
A la platja vaig a nedara fer castells d’arena i a jugar,i quan el sol està ben a daltme’n vaig a casa a descansar.
A l’hivern vaig a la neua jugar amb un amic meu,ens ho passam d’allò més béjugant fent ninots de neu.
Francina Rocamora Horrach, 2n C
Aniversari d’un geni
Enguany recordam el naixement d’un gran músic, W. Amadeus Mozart i els alumnes de 2n A han dibuixatalguns moments de la seva vida breu però intensa.
5. Mozart, alegre i creatiu, ja pensa enla següent partitura.
4. Camina cap el seu grancompany, el piano.
3. Al darrer moment, laseva dona l’anima i lidesitja sort.
2. Ja està preparat i elpúblic l’espera.
1. Prepara la seva vestimenta.
Mina Asbahi
M Joan
Miquel Ferrer
AntonioAmadorAguilera
Miquel CapóQuetglas
EL COL.LEGIAL
9
La orquesta de lunimar
Quiero ser marinero
SEGON CICLE
EL COL.LEGIAL
10
EXPOSICIÓ
Els alumnes de 4t de Primària a l’àrea de Coneixement del Medi han fet meravelles ambmaterials de rebuig. Per això els professors varen decidir fer una petita exposició delstreballs. Valorau voltros mateixos
EL COL.LEGIAL
11
TERCER CICLE
A les classes de C. Medi , els alumnes de 5è C ens preocupamper la salut del NOSTRE PLANETA. A continuació teniu la cartade n’Alonso demanant la cooperació de l’ONU:
Senyor Secretari de les Nacions Unides:
Us demanaré quatre mesures per millorar la salut del PlanetaTerra; ens agradaria molt que hi col·laboressin tots el païsosmenys EEUU, ja que ell no hi vol participar:
1r. M’agradaria que no s’utilitzés el cotxe per anar a llocspropers.2n. Voldria que es reconstruïssin els boscs.3r. No permetre que es deixin substàncies radioactives en elfons del mar per no contaminar.4t. Finalment, no construir tants de pisos nous i reformar lescases velles abandonades.
Moltes gràcies per escoltar-meAtentamentAlonso
ALONSO ZURERA MASSANET – 5è C Àrea de Coneixement del Medi
MESURES PER A MILLORAR LA SALUT DELPLANETA TERRA
Els alumnes de 5èB a l’àrea de Coneixementdel Medi hem vist com el Planeta Terra té greusproblemes deguts a l’acció directa o indirecta de lespersones.
Els científics han d’investigar per buscarsolucions tècniques, els governants han de proposarsolucions i nosaltres hem col·laborat per aconseguirmillorar la nostra educació ambiental i la de lespersones que ens envolten fent un cartells comaquests:
BIBLIOTECA
Los alumnos de 5º han organizado una biblioteca de aula. Cada vez quehan terminado de leer un libro deben hacer un pequeño resumen delmismo. He aquí unas muestras de ello:
Libro: EL PRINCIPITOAutor: Antoine de Sant-Exupery
El personaje del cuento es un niño que tuvo que dejar de dibujar a losseis años, por no ser entendido por los mayores.Al ser mayor se hizo piloto y, en uno de sus viajes por el desierto, tuvouna avería. Al despertarse por la mañana, una extraña voz le dijo:¡Dibújame un cordero!La vocecita era de un principito que venía de un asteroide. Con élconoció varios planetas habitados por las siguientes personas: un rey,un bebedor, un farolero, un vanidoso, un hombre de negocios y unsabio. Todos eran felices, cada uno en su planeta. Esto quiere decir quetenemos que ser felices con lo que tenemos.
David Román - 5º C
Pep Lluís López López, 5è B
Jaume López Sebastià, 5è B
Pere Antoni Maties Florit, 5è B
Sebastià Jaume, 5è B
Libro: LOS PECES NO SE PEINAN.Autor: Gabriel Janer Manila
Había una vez un pueblo llamado Motblou, donde la gente vivía bien.Un día dejó de llover y entonces tenían que comprar el agua a un pueblovecino, que se llamaba Matoplana.El viejo Arquímedes se dio cuenta de que, los del pueblo vecino, no dejabanque las nubes les llegaran y fue con los niños a la luna, para cortar una redque habían puesto.Y así volvió a llover.
Mª Margalida Soler – 5º C
EL COL.LEGIAL
12
La senyoreta Pepeta Xapeta Carpeta
Això era una senyora, anomenada Pepeta Xapeta Carpeta, que feia feina de serventa per un senyor molt rabiósi vell. Ell descansava sobre una hamaca i la senyora anava a tallar llenya per encendre una fogata. Amb la casualitat de quela hamaca estava fermada de l’arbre, que na Pepeta, com sempre despistada, va tallar. El senyor dormint tranquil·lament…………”PATA PAM”, a terra. El senyor s’aixecà i digué:- “Què ha passat? Què ha passat?”I la serventa li contestà:
- “No res, que passava per aquí i vostè ha caigut”.FI
Jaume Comas Beltran, 6è BÀrea de Català
REPORTATGES D’ACTUALITATEl reportatge és un article en el que es tracta un tema en profunditat, incloent les opinions i observacions pròpies
i les d’altres persones. Els alumnes de 6è han fet de reporters, recollint informació i donant la seva opinió d’un tema escollitper ells. Els temes aquí exposats són de molta actualitat i ens preocupen a tots:
TABAQUISMOEl fumar es la causa más frecuente de muertes que pueden evitarse. Según los últimos informes, cientos de miles
de personas mueren anualmente de forma prematura debido al tabaco. Estudios recientes indican que la exposición alhumo de los cigarrillos fumados por otra gente y otros productos del tabaco, producen al año la muerte de miles depersonas que no fuman.
Pese a estas estadísticas y a numerosos avisos sobre los peligros de fumar, millones de adultos y adolescentessiguen fumando.
Se están haciendo algunos progresos: Cada día son más las personas que dejan de fumar.
LA NICOTINALa nicotina, uno de los ingredientes principales del tabaco, es un poderoso estimulante.La nicotina está considerada como una sustancia más adictiva que otras drogas ilegales.
El cigarrillo contiene:• Amoníaco• Benzopireno• Cianuro de hidrógeno• Dióxido de carbono• Monóxido de carbono• Restos de plomo o arsénicoLos efectos de estas sustancias producen:• Reducción de la cantidad de Oxigeno• Menopausia• Muerte súbita• Daño a los pulmones• Bronquitis crónica• Ataques cardiacos• Cáncer de laringe, boca, esófago, vejiga, riñones y páncreas
Hay personas que quieren dejar de fumar y lo hacen con chicles de nicotina o parches de nicotina. Actualmentehay un medicamento para dejar de fumar, el Zyban. Los parches de nicotina poco a poco van reduciendo la dosis denicotina suministrada.
¿Por qué fumas? ¿Por qué no fumas?• Abuela -> No fumo porque no me gusta “me da asco”• Mamá -> Fumo porque tengo vicio y me gusta• Papá -> Fumo porque me gusta y a veces porque estoy nervioso. El fumar me tranquiliza• Abuelo -> No fumo porque tengo bronquitis, pero antes fumaba• Kika -> Fumo porque me gusta• Yo -> Con esta información, si fuera yo no fumaría
Joana Maria Payeras Perelló - 6º AÀrea de Castellà
EL COL.LEGIAL
13
P R O J E C T E S
Els/les alumnes de 6èd’Educació Primària, com aprocediment metodològicper a aconseguir elsobjectius de Coneixementdel Medi ha realitzat untreball elèctric depreguntes-respostes delsSistemes muntanyososd’Espanya i les sevesserralades.
QUAN SIGUI GRAN VULL SER…Vull ser enginyer aeronàutic perquè quan era petit volia ser pilot d’avió, però el primer cop que vaig
pujar-hi vaig decidir que m’estimava més dissenyar-los que no pas pilotar-los. M’hauré de preparar i estudiarmolt perquè és una de les carreres més difícils i complicades. L’al·lot de la meva cosina està estudiant per ser-ho i jo intentaré fer el mateix. De les coses que crec que m’agradaran més serà dissenyar-los i les que menysserà volar amb ells.
Toni Miquel Cirer Cirer, 6è C Àrea de Català
POESÍA
Amor infinitode tiempo perdidoque nunca he tenidoy que siempre he añorado.
De besos perdidosde besos halladosque aunque nunca he tenidosiempre he soñado.
Y aunque lejos,siempre he añoradolos besos de tus labiosla caricia de tus manos.
Tu cuerpo desnudoen mi lecho halladoy cuando he despertadotú ya no has estado. Celia Martín – 6è B
EDUCACIÓN Y PREVENCIÓNHe elegido realizar este reportaje por la preocupación que la venta y el
consumo de drogas y alcohol por adolescentes provoca en padres y educadoresy por la gravedad del problema.
A la pregunta del periodista sobre cuál cree William Modzeleski, directordel Programa de Escuelas Libres de Peligros y Drogas del Departamento deEducación de Estados Unidos, que es verdaderamente la clave para impedir elconsumo de drogas y de alcohol por los alumnos, éste responde(resumen):
Modzeleski: Creo que la prevención comienza temprano. Creo que nopodemos esperar hasta la escuela secundaria o hasta la escuela intermedia oincluso los grados 5 o 6 para la prevención. Creo que la mejor manera deprevenir el consumo de drogas y de alcohol es comenzar con la familia, antes deque los jóvenes vayan a la escuela. Las madres y los padres tienen que hablarcon sus hijos no solamente acerca del alcohol y de las drogas sino tambiénacerca de lo que está bien y lo que está mal, de lo que es comportamientoaceptable, de lo que es comportamiento inaceptable (…)
Creo que la función de la escuela es reforzar eso. No creo que lasescuelas puedan servir como sustitutos para los padres. (…). Prevención es unestilo de vida, prevención es un proceso, prevención es una estrategia,prevención es comenzar temprano y tiene que ver con todo lo que hacemosdurante todo el año escolar. (…)
He llegado a la conclusión de que la responsabilidad en el comportamientode los jóvenes no recae únicamente en la escuela. Las normas iniciales tiene quedictarlas las familias, tanto en el tema de las drogas como en cualquier otro.
Juan Serra - 6º C Àrea de Castellà
EL COL.LEGIAL
14
EL MEDIO AMBIENTEEl Medio Ambiente es todo aquello que nos rodea y que debemos cuidar para mantener limpia nuestra ciudad,
colegio, hogar,...etc. Medio Ambiente es un conjunto de elementos abióticos (energía solar, suelo, agua y aire) y bióticos(organismos vivos) que integran la delgada capa de la Tierra llamada biosfera.
Durante su larga historia, la Tierra ha cambiado lentamente. El más reciente de los acontecimientosmedioambientales en la historia de la Tierra se produjo en el cuaternario, durante el pleistoceno, llamado también periodoglacial. El ser humano, apareció tardíamente en la historia de la Tierra, pero ha sido capaz de modificar el medio ambientecon sus actividades. Mientras las poblaciones humanas siguieron siendo pequeñas y su tecnología modesta, su impactosobre el medio ambiente fue solamente local.
El adelgazamiento de la capa de ozono expone a la vida terrestre a un exceso de radiación ultravioleta. El usoextensivo de pesticidas sintéticos derivados de los hidrocarburos clorados en el control de plagas ha tenido efectoscolaterales desastrosos para el medio ambiente. Las sustancias tóxicas son productos químicos cuya fabricación, procesado,distribución, uso y eliminación representan un riesgo insumible para la salud humana y el medio ambiente.
El medio ambiente es la obra más grande del Señor, es por eso que debemos cuidarla para bien de nosotros mismosy de todos los seres vivos que habitan en nuestro planeta. Nosotros los seres humanos somos los principales destructoresdel medio ambiente juntamente con los cambios climáticos y desastres naturales que se producen en la Tierra, según elmedio ambiente. Juana María Beltrán Albalat – 6è A
Àrea de Castellà
En el año 2006 se ha puesto en vigor la ley antitabaco. Muchos pequeños comercios y empresas han tenido quehabilitar zonas para adecuarlas a los fumadores.
Muchas personas han querido dejar de fumar después de muchos años fumando, pero realmente es muy difícildejar este hábito. Hay personas que han pedido ayuda a psicólogos, utilizado parches o chicles y han conseguidodejar de fumar, al menos por unos meses.
La ley antitabaco ha hecho que muchos comerciantes vendan tabaco ilegalmente para no perder el 50% de susventas. Se arriesgan a ser encontrados y a pagar elevadas multas. Los dueños de restaurantes y bares opinan que nodeberían ser ellos mismos los que eligen si su local tiene que ser de “fumadores o no fumadores”.
Marc Vallés Ramis - 6º C Àrea de Castellà
LA LEY ANTI-TABACO
MISSA FAMILIAR
Ja són quatre els diumenges que els nins i nines de l’escola, acompanyats dels seus pares i professors, s’han trobata la nostre l’església de Sant Francesc per celebrar l’Eucaristia i escoltar junts la paraula de Déu.
Viuen la missa de manera participativa, aprenent i fent seu el missatge de Jesús.Ja són quatre i esperam, que d’aquí endavant, siguin molts més i que siguem més els qui volguem viure el diumenge
de manera festiva, trobant-nos amb Jesús tots junts com una família, celebrant l’Eucariatia.
Els nostres nins i nines van arribant a l’església i, amb ajuda dels professors, preparen la celebració.
EL COL.LEGIAL
15
Els nins i nines de Primària també es volen trobar amb Jesús i d’aquesta manera per grups preparen una celebracióper ésser de cada vegada més amics de Jesús i viure els seus missatge. A continuació podeu veure una fotografiad’algunes de les ofrenes dels alumnes de 5è A i B .
Moment de les ofrenes, preparades pels alumnes del Primer Cicle de Primària.
S E T M A N A C U LT U R A L
Amb motiu de la celebració de la setmana cultural durant tres dies del mes d’abril, els alumnes de Primària handibuixat el logo.
Entre tots els logos presentats s’han escollit tres de cada grup i els dels tercer cicle, ja que són més grandets, elshan escollits 2 nins/es de cada grup. De tots els seleccionats, la comissió de la setmana cultural ha escollit aquest realitzatper na Eulàlia Soler Genestar de 5è B.
EL COL.LEGIAL
16
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
EXCURSIÓ A PALMA 1r ESO.Vàrem visitar en el centre de la ciutat de Palma elsbetlems i museus que amb motiu de les festes de Nadales preparen.Els nostres alumnes fan un descans al Museu Marchdesprés de visitar el Betlem Napolità.
SORTIDA CULTURAL: CONCERT DE CAPPELA (PALMA) I VALLDEMOSSA 1r d’ESOEl dia 31 de gener els alumnes de 1r d’ESO varen anar a un concert didàctic del grup musical Cap Pela a l’auditori del
Conservatori de Palma. El temps no ens va acompanyar gaire però creim que la visita fou prou profitosa i que tots s’ho varen passarprou bé. Aquestes són algunes de les seves opinions:
Quan vàrem arribar allà tots ens pensàvem que no seria divertit, peròho va ser. A l’hora d’entrar hi havia altres col·legis i instituts. Desprésquan va començar va ser divertit, perquè hi havia moltes cançons queconeixíem. També vàrem poder veure que ells utilitzaven tecnologiacom ara els micròfons, altaveus i altres aparells, però no hi havia capinstrument i tot ho feien amb la boca. Hi havia un home que per exempleimitava una guitarra elèctrica i era molt divertit, o per mi ho va ser. Elscantants tenien molt bona veu i eren bastant simpàtics. A més, feien totel possible per tal que nosaltres ens ho passéssim bé. Ara gràcies a ellsi als professors per haver-nos duit allà, he pogut veure que per crearmúsica no són necessaris instruments: tan sols la veu i la imaginació.
Carme Maura Giménez 1r ESO C
Va ser un espectacle meravellós, a mi em va agradar moltíssim. El quemés em va agradar va ser allò d’imitar els instruments amb la veu. Amés a més cantaven molt bé, va ser una passada, és increïble. No m’hopodia creure a això que unes quantes persones poguessin cantar iimitar els instruments tant bé. Tenien una veu molt bona i un home emvaig fixar que només feia la veu greu de la música amb el micròfonaferrat a la boca. Bé, que em va agradar moltíssim. En la música si
algú no té instruments doncs té la seva veu: un instrument molt valuós.Joan Pere Ponsetí Madaula 1r ESO C
EL COL.LEGIAL
17
PRÀCTIQUES DE LABORATORI.Al llarg del curs als alumnes de primer d’ESO tenimprogramades pràctiques al laboratori de ciències.Les primeres activitats varen donar el seu resultat.Aquí veim el grup de treball preocupats per prendrebé les mides.
La veritat és que em va agradar bastant, es increïble que sense cap instrument, només amb la veu es pugui fer una cosa així. A més amés, va ser molt divertit perquè no només cantaven ells, sinó que feien participar el públic cantant les seves cançons o ajudant-los apicar el ritme. A mi personalment no em va agradar, em va encantar.
Angela Prieto Olmo 1r ESO C
El concert em va agradar molt. A més de divertir-me vaig aprendre que amb el nostre cos, amb tot el nostre cos, podem imitar molttipus d’instruments. Allà feien moltes coses, per exemple el que més em va agradar va ser que a més de fer-ho, ens deien com ho podíemfer nosaltres. Vàrem aprendre com fer música amb el nostre cos, música de qualsevol tipus: rock, pop...
Maria del Mar Mateo Ramis 1r ESO C
Cap Pela significa sense instruments. Això vol dir que el concert el varen ver sols sense acompanyament. Ells utilitzaven només la veu.Eren set persones que tenien unes veus diferents unes a les altres: un tenia la veu més greu, un altre més aguda... Un feia de contrabaix,un de bombo, un de trombó i així mesclaven les seves veus i feien una combinació. Una dona morena era la que donava el ritme icantava. A mi Cap Pela em va agradar molt. Va ser molt divertit i vaig aprendre moltes coses
Patrícia Mestre Borràs 1r ESO C
CONVIVÈNCIES 1r ESO B.Aquí tenim un equip de treball, tots han de col·laborarper avançar sense perdre l’equilibri.Una segona prova era amb ajut de tots posar-se drets.Les rialles no ajudaren a realitzar la prova.
POESIES dedicades a n’ÀLEXAlex et deien,Alex et diran,Sempre tu reiesSempre riuràs.
Siguis on siguis,Et recordarem,Mai t’oblidis,Que no t’oblidarem.
Al cel o a la terraA nosaltres ens és igualSempre que estiguis feliçA nosaltres el rostre ens brillarà.
No estiguis trist,Que no t’oblidarem,Si tu estàs feliç,Nosaltres t’estimarem.
Tots ens sentim malamenttenim a n’Alex en el pensament,S’ha mort un bon amicque no sofria cap risc.N’Alex era un bon company,amb ell hem passat un bon any.Ell ens va acompanyar a Eivissai avui li feim una missa.Tu vares deixar uns bons recordsi els vares deixar dins els nostres cors.Sempre et recordaremi mai més t’oblidarem.
EL COL.LEGIAL
18
CARTA
Em resulta tan difícil pensar en tu. Pensar que el que era l’etern amor ja s’ha acabat i que no tornarà. Això és la meva majortristesa.Aquest gran amor va començar com un joc de nins; T’agrado?, em demanaves i jo sempre et responia que sí. Encara noérem ben bé conscients del que feiem però ja estavem junts.Durant els darrers anys d’infantesa sentia un gran apreci per tu, però a poc a poc em vaig adonar que no era sols apreci elque sentia i aquest “agradar” es va convertir en “estimar”. Cada dia em repeties que era el millor que t’havia passat. Deiesque mai ens separaríem i que sempre m’estimaries pero ara tot ja s’ha acabat.Són petits detalls els que fan que encara no t’hagi oblidat; una mirada, una paraula, un roçament...sols aquests momentsamb tu m’han fet recordar el que vaig sentir una vegada.Res m’ha fet més feliç que tenir-te al meu costat, tots aquells moments que vàrem passar junts no són fàcils de recuperar.Ets el meu primer amor i mai et podré oblidar.Quan et veig sent, que és més gran la meva pena, quan pens que mai tornarem a ser el que érem. Tan feliços com fórem,això no és senzill de superar. El meu cor encara recorda tot allò que va passar, i oblidar no és tan senzill. He somiat quetornàvem a estar junts, que no te n’havies anat i m’he sentit tan bé...Em conformo amb recordar el teu nom, que em ressona sempre dins el cap, i els teus ulls, aquells ulls grisos tanexpressius que una vegada em van fer plorar.I per acabar, sols dir-te uns versos que m’han sortit del cor, que expressen tot el que he sentit i encara sent per tu.
És dolç el sentimentque em corre per les venes.Aquell amor ja perdutés una llarga comdemna.Quan et veig sentque és més gran la meva penaquan pens que l’oblidno m’arribarà de cap manera.
És tot temps perdutquan t’intent oblidar,és un intent perdutel tornar-se a enamorar.
JOANA Mª FERRER GOST2n E.S.O. C
L’ AT E N C I Ó A L A D I V E R S I TAT
Fa uns tres mesos que un grup de professors de Secundària acceptàrem l’oferiment que des delDepartament d’Orientació se’ns va fer per assistir a un curset de 10 hores per a aprendre coses sobrel’atenció a la diversitat i conèixer mètodes de treball a l’aula per a millorar resultats. La veritat és que lapart teòrica va anar acompanyada de pràctica i que els dubtes que ens va resoldre la professora que ho vaimpartir ens va fer veure tot el que és bo i que, ens deia. està més que experimentat en el seu Centre i queels resultats estan a la vista.
Va ésser recent acabades les tres jornades, quan uns quants professors ho volguérem experimentari, amb la inexperiència en aquestes actuacions però amb la bona voluntat de provar-ho ens posàrem aconfeccionar exercicis per nivells i a treballar en grups dins classe amb l’ajut d’un segon professor. Lacosa ha anat arrancant bé i, encara que no ho facem tot com caldria, hem continuat i estam veient cosesmolt positives. La realitat és que els alumnes ho han acollit molt bé i el fer feina en grup és una metodologiaon tothom hi participa activament i ningú queda estancat, tothom treballa, avança i amb els dos professorsla classe es controla molt bé.
I no és només l’opinió d’una de les dues parts, els alumnes també ho veuen, en general, amb moltsbons ulls. Alguns dels comentaris que ells ens han fet arribar són:
“Així feim feina i el temps passa molt aviat”.“Encara que no ho creim anam avançant”.“Mos ho passam bé i aprenem”.“Així és més fàcil fer feina”.“És la primera vegada en tot el curs que faig exercicis”.
Uns professors de Matemàtiques
EL COL.LEGIAL
19
V I V OVivo por tu cuerpoinsaciable y bronceado.Vivo por tus labiossabrosos y deseados.
Vivo por tu risaagradable y que me avisa,de tu amor por mí, vida mía.
Vivo por tus besos,por tus sueñosy tu alma.
Vivo porque sientoque sin ti no tengo calma.Vivo por los besos que me has dadoy por ti, vivir siempre enamorado.
Vivo para demostrarte mis sentimientosy decirte lo que siento.Vivo para tenerte entre mis brazosy estar toda mi vida a tu lado.
Vivo para amartey quererte eternamente.Vivo para cuidartey recordarte hasta la muerte.
Adrián Martínez y Toni Arqués, 3r ESO C
PASSATEMPS DE BIOLOGIA
Paraules:4 lletres Mena5 lletres Sòlid, dunes, massa, volum, àtoms6 lletres Duresa, erosió7 lletres Mineral, compost, químics, química8 lletres Cristall, densitat, elements, jaciment9 lletres Transport10 lletres Superfície, composició11 lletres Substàncies, isomorfisme12 lletres Sedimentació, polimorfisme13 lletres Solidificació
H I S T Ò R I A D E B E T L E M
Això era i no era un pastor d’un camp de Betlem quecuidava el seu ramat. Un dia, mentre feia la seva feina, vaocórrer una cosa fantàstica. Era un àngel que li va dir:- “Tu seràs aquell pastor que cuidarà el ramat deDéu”.I el pastor demanà:- “Quin ramat és aquell?”I l’àngel contestà:- “Aquest ramat és tot home i dona que necessitiajut”.El pastor va obeir aquesta ordre.El proper dia es va aixecar per anar a comprar. Va durtomàtigues, melons, carn... Carregà la seva mula i vaprendre camí cap a casa seva i mentre anava caminantes va trobar amb una família necessitada d’aigua ja quetots estaven deshidratats. Els va dur a casa seva i elsdonà hospitalitat.Seguint el camí es va trobar amb un home i una donanecessitats de menjar i poc a poc ens va anar arreplegantfins a quaranta persones. D’aquí varen venir els hostals iels hospitals que va donar a aquestes persones. Més tard,per agrair-li la seva hospitalitat el varen ajudar a construirel primer hostal de Betlem. En el primer any ja va acollircentenars de persones necessitades i es convertí enl’Hostal de Déu, nom que li posar el pastor ja que allòhavia sorgit gràcies a Déu, i allà hi va poder anar tota lagent necessitada sense haver de pagar cap dobber.
David Devis Ferrer, 3r ESO D
3r ESO
EL COL.LEGIAL
20
H i s t ò r i a d e l c l a q u éAquesta excursió es va fer per tenir un poc més de cultura musical. L’obra va començar explicant els inicis del
claqué: perquè, qui el va inventar...L’obra era interpretada només per dos actors. Eren molt simpàtics, un era molt alt i l’altre molt petit. En una part
de l’obra un dels actors mentre que cantava la cançó “Singing in the rain” es va adreçar a una noia del nostra col·legi itots ens vàrem posar a riure menys ella que es va posar un poc vermella.
L’obra tractava que havia de venir un home a donar-nos la conferència del claqué però no podia venir i la vanhaver de donar els dos homes que hi havia allà.
Aquesta sortida va ser per jo una experiència nova perquè per als que no sabíem moltes coses del claqué allà hovàrem aprendre.
Pere Peña, 3r ESO D
LA FELICIDAD DE VILLANEVADA
En un pueblecito llamado Villanevada cada año venía uncirco, pero este año sería especial. Hicieron espectáculos muybonitos, hicieron reír a los niños de ese pueblecito.Cuando llegó el día que el circo se tenía que ir, el hijo del jefe,que se llamaba Kimi y que siempre estaba solo y triste, se fue abuscar a su perro que se le había escapado. Se entretuvo muchoy cuandovolvió…el circo yano estabay todo
ese lugar donde se hallaba estaba vacío y sólo permanecíaél y su perro Rudolf.
Pasaron los años y el circo ya no volvió a pasar.Kimi y Rudolf se hicieron grandes, Kimi vio queVillanevada no sonreía ni estaban contentos. El pensóhacer reír una vez al año a los niños. Kimi tenía muchos
años, pero nunca dijosu edad. Era muygordo y tenía una barba larga y blanca, llevaba unas botas negras, pantalonesgrandes, chaquetón de color rojo con un gorro que también era de colorrojo con una bolita de color blanco. Su perro tuvo unos cambios mágicos.Se transformó en un reno volador. Kimi compró un trineo y cada 24 dediciembre salía volando con su reno Rudolf que estiraba su trineo lleno deregalos para los niños de Villanevada que entraba por las chimeneas de lascasas y les dejaba regalos a los niños. Los niños le llamaron Papá Noel.
Así que cada 24 de diciembre más os vale que por la noche estéisbien dormidos para que el día 25 tengáis vuestros regalos debajo delárbol de Navidad.
Los alumnos de 3º D os desean Feliz Navidad y un próspero AñoNuevo.
EL COL.LEGIAL
21
E l s a l u m n e s d e q u a r t d ´ E S O v i s i t e n S a C a n o v a
El passat divendres dia 20 de gener, els alumnes de física i química ens vàrem desplaçar fins a Sa Canova, SaPobla, amb el motiu de participar en el taller de metereologia “Quin temps fa?”
A les nou del matí tot l’alumnat de quart d´ESO C i mitja classe de quart B, acompanyats dels dos professorscorresponents – Pedro Vallespir i Pau Maura -agafàrem l’autocar i partírem de l’escola.
Ben aviat vàrem ésser a Sa Canova, on ens esperaven tres monitors, n´Esperança, n´Esther i n´Albert . Allàvàrem berenar i després de presentar-se a nosaltres es feren tres grups, un amb cada monitor, per poder començarla nostra classe de meteorologia .
Primer vàrem pujar al terrat per poder observar des de dalt quin dia feia; doncs sí , el temps ens va acompanyar,ja que al cel només hi havia niguls i clarianes. Allà dalt vàrem saber quina era la intensitat del vent que remenava lesfulles dels pins del nostre voltant; amb l’escala dels vents de Beaufort. Durant totes aquestes activitats, nosaltresanàvem emplenant el quadernet que ens havien donat els professors dies abans. Allà mateix vàrem poder conèixerdiferents aparells com el penell i l’anemòmetre, per mesurar el vent, i l´heliògraf que és com una mena de bolla quemesura la insolació.
Seguidament, anàrem a un altre lloc a on hi havia situats diversos termòmetres ficats al terra, un pluviòmetre,un pluviògraf, i fins hi tot, un estany d’evaporació. Aprofitant que érem allà visitàrem una mica l’hort, on hi haviasembrades tot tipus de plantes aromàtiques; així que poguérem gaudir de les seves olors per uns moments, com lade l´herba-sana i de la sàlvia. Vàrem anar a veure la garita i tots els seus elements que contenia, a fi de poder mesurarel temps atmosfèric des de la temperatura de l’aire, fins a la humitat que aquest dia presentava. Per acabar, el monitorrealitzà un experiment i se’ls hi va donar un pluviòmetre a cada professor, els quals es troben situats al col·legi .
Finalment vàrem esperar l’autocar i tornàrem cap a l’escola finalitzant la nostra visita.En general, crec que ens ho passàrem molt bé; encara que, als que no els hi va agradar tampoc s’avorriren.Esperam tornar-hi!
Pau Fiol Valle,4t ESO B
L’ H À B I T D E L E C T U R A A 4 t d ’ E S O B
Després de fer una espècie d’enquesta, hem anat aclarint alguns dels hàbits, opinions, gusts i preferències delsalumnes. Hi va haver gran diversitat d’opinions sobre el tipus de lectura que agrada als alumnes. S’ha vist que els llibresque més agraden són els d’aventura (per una gran majoria) i els amorosos i de misteri (compartint la minoria). Els alumnesdiuen que llegeixen entre dos i quinze llibres, dominant els qui llegeixen entre set i quinze llibres (comptant els que ens fanllegir a l’escola), ja que la meitat llegeixen per plaer i l’altre meitat per obligació.
A l’hora de llegir (per plaer o obligats) tots coincidim en que volem un lloc tranquil i silenciós com casa nostra, mésconcretament l’habitació (llit).
Just el dia abans de realitzar aquest sondeig, la classe havia acabat de llegir el llibre de l’assignatura d’ètica, titulat“Ètica per al meu fill”, de Fernando Savater que l’hem llegit per obligació a classe. Segurament hi hagués hagut mésdiversitat de respostes si no hagués passat aquest fet.
La gran majoria -llegidors i no llegidors- no tenen un autor preferit tot ja que només es fixen en el títol del llibre, peròd’entre els alumnes que sí tenen autor preferit, varen sorgir JR Tolkien, Saramago, Gemma Lienas i Paula Cifuentes. Elsnoms dels autors no coincideixen amb els llibres preferits ja que els llibres preferits són: “Camp de maduixes”, “Sensesortida”, “El código da Vinci” i “Harry Potter”.
Finalment esmentarem el temps que empram. Depenent del gruix del llibre empram més o menys temps tot i que lamitjana oscil.la entre un i dos mesos, partint de la base que la gran majoria sol emprar un cada mes.
Maria del Mar Coll VillalongaJoan Figuerola Rosselló
EL COL.LEGIAL
22
UN DIA COM UNA AMETLLACom vosaltres heu pogut llegir al Vent 10, els alumnes de tercer d’ESO de diversificació
participarem a la fira de la ciència amb la feina que hem fet durant els dos trimestres del curs i quehem titulat: “un dia com una ametlla”. Amb aquest títol el col·legi participarà a la cinquena fira de laciència que tindrà lloc a Palma dels dies 27 al 29 d’abril A través del nostre projecte “Un dia com una ametlla”, nosaltres, com a grup de feina hem treballattenint en compte la gran revolució que va suposar per a Mallorca la substitució del conreu de cerealsper a la plantació de l’ametllerar. Tenint en compte les exportacions d’ametlles i d’ametllons pel portde Palma podem veure com aquest conreu va anar creixent durant els segles XVIII, XIX i XX. Durantels anys 30m del segle XX són les vertaderes protagonistes dins del conjunt de les extraccionsinsulars i aquesta projecció s’extendrà fins a les mateixes portes del turisme de masses, al voltant
de la dècada dels anys 60.L’ametlla va suposar una millora de l’economia
mallorquina d’aquell període, que seguia senteminentment rural i d’una manera o d’una altra escaracteritzava pels seu primitivisme i pels seus baixosrendiments.
Els alumnes presenten una petita introducció aaquest tema i després presenten com es du a termel’explotació d’un ametllerar, com es du a terme larecollida de l’ametlla. La feina comença amb l’organització de les colles de tomadors i de lescollidores, dels nins i de les nines (tots col·laboren enaquesta tasca, llogats o a la pròpia casa) i que començaamb la batuda, que segueix amb la recollida de l’ametllaseguint “els ordres”, l’ametlla es pela a l’interior de lacasa aprofitant els hores de major insolació,
l’assolellada, l’ensacada i en darrer terme el producte es guarda fins que li arriba l’hora d’encetar-lo,després la tria del bessó, i finalment la prova aquest càlcul matemàtic tan delicat i que la majoria depagesos sabien fer, perquè els donava el rendiment net del bessó de les seves ametlles. Els alumnesestan confeccionat maquetes que serviran juntament amb la fotografia per il·lustrar aquest procés
Els alumnes presentaran també una exposició de l’utillatge necessari per a dur a terme lacollita de l’ametlla. L’utillatge es presentarà acompanyat d’una classificació on a més del nom ,l’utensili va acompanyat de la seva definició i funció.
Els alumnes portaran també una classificació de les principals ametlles mallorquines, ques’ha realitzat seguint la lectura d’una taula i tenint en compte la grandària, el color, el tipus de porus,la seva punta, la seva canal etc...
A més de l’estudi de l’ametlla com amercaderia que s’exportava cap aAlacant, Barcelona, Cadis, Cartagena,Gènova, Marsella, Alemanya, Bèlgica,Estats Units, Holanda, Anglaterra, Suècia,Suïssa, i sobretot a França, presenteml’ametlla com a ingredient bàsic del nostrereceptari. Els alumnes presenten unamostra de rebosteria típica mallorquinaque té com a ingredient principal l’ametlla.Hi haurà coques de torró mallorquí, torrófluix, torró d’ametlla amb rovells d’ou,ametlles ensucrades, gató, “polvorons”d’ametlla, amargos, un rosari de panelletsd’ametlla (amb tota la seva significaciópopular), massapà. Tots els productes dela mostra són elaborats pels nostres alumnes. Els alumnes presenten un receptari de cuinamallorquina, l’ingredient bàsic de la qual és l’ametlla. En aquest receptari s’hi recullen pas per pastotes les receptes dels productes presentat a la mostra. A part del receptari hi haurà receptes pelsqui estiguin interessats. A la nostra estant ensenyarem de fer tambor d’ametlla, ametlles ensucrades,
EL COL.LEGIAL
23
panellets i llet d’ametlla Hi hauràpannells il·lustratius de totes les passesnecessàries per a dur a terme aquestsproductes.
Totes les feines, per penoses quefossin no ho eren tant si es feiencantant. Els alumnes presentaran uncançoner en el qual ells han recollit lesprincipals cançons que tenen com aprotagonista principal l’ametlla il’ametller.L’ametlla i tot l’utillatge relacionat ambtotes les activitats que es duen a termees present en el nostre refranyer i en lanostra frase feta. Els alumnespresenten un joc de dibuixos, es tractad’endevinar la frase feta que s’amagadarrera d’un dibuix determinat.
A més dels usos que té l’ametlladins de la indústria farmacèutica, en l’elaboració de l’oli d’ametlla i de cremes hidratants, estudiaremels diferents usos, que es fan dels subproductes de l’ametlla, així presentarem:
- L’ús de la cendra que prové de la combustió de la clovella d’ametlla i que serveix per a fer labugada i per a fer sabó fluix. Es presentarà a la nostra estant maqueta d’una típica bugaderia
mallorquina on es du a terme la bugada. La maqueta,funciona de veritat. Entendrem com es duia a termeaquesta operació que es presentarà pas per pas,recuperant un vocabulari dels diferents elements que lamajoria de joves no coneixen. Es mostrarà en diferentspannells, la fabricació de sabó fluix i les eaccions químiquesque es duen a terme i que permeten netejar la roba.
Presentarem també la clovella d’ametlla dins delconjunt de les energies alternatives .La combustióimparcial de la clovella d’ametlla s’usava i s’usa per a lafabricació de CO (gas pobre). Presentarem dos exemples.Un d’antic, el bus de Formentera, que funcionava ambmotor de gas pobre, i el projecte dut a terme per EnergiaNatural de Móra SL, de com s’ha creat a Tarragona unaplanta de generació d’electricitat amb gasificació integral
de biomassa i que utilitza com a matèria primera principal la potència calorífica de la clovella d’ametlla.Aquestes són les activitats que els alumnes de tercer d’Eso de diversificació han anant fent al
llarg del dos trimestres d’aquest curs Durant tot aquest temps hem disfrutat i disfrutam molt (encaraés molta la feina que manca per a tenir-ho tot preparat), hem après junts moltes coses i hem gauditde la feina en equip, perquè des del primer moment ens hem sentit compromesos amb un projecteconjunt al quan hi hem abocat tota la nostra il·lusió.
Tots els alumnes de tercer d’ESO i jo mateixa volem donar les gràcies des de la revista a lescuineres i cuiners del nostre col·legi, als quals hemmolestat en més d’una ocasió. També és hora dedemanar disculpes a la senyora Glòria qui cadadilluns ens rebia amb un somriure quan ens dirigiema la biblioteca i ... li trepijavem el fregat. Gràcies decor per la vostra paciència. Gràcies també a totesles companyes i companys que sempre estandisposats a donar una mà, amb un consell, ambunes fotografies, amb paraules d’ànim i decomplicitat.Gràcies a tots.
Ah!, vos esperam a tots! A la fira manca gent!
Mª Magdalena Coll.
EL COL.LEGIAL
24
TECNOLOGIA
A l’assignatura de tecnologia plantejam als nostres alumnes un problema, una necessitat a cobrir, i a partir d’aquíells elaboren un projecte de construcció que compleix una sèrie de requisits fonamentals: viabilitat del projecte, funcionalitat,estètica i aprofitament de recursos.
Tot això es concreta en el que nosaltres anomenam disseny inicial, on els alumnes exposen les necessitats a cobrir,els materials i les eines necessaris, un esbós bàsic i en cas oportú plans i esquemes elèctrics.
La feina prèvia del mestre es donar-los tota la informació, coneixements i procediments essencials per dur a termeel seu projecte.
A 2n d’ESO hem treballat els circuits elèctrics i els alumnes els han construït aplicant-los a vehicles, que vanendavant i cap enrera, tenen llums de posició, clàxon...
A 3r d’ESO, després del projecte que vos presentàrem en el número 56 de “El Col·legial”, consistent en dissenyari construir una cuina, ara el què hem fet en la segona avaluació ha estat posar una instal·lació elèctrica a la mateixa,intentant dur a la pràctica allò que a nivell teòric hem fet a classe. En primer lloc combinàrem en un mateix circuit elèctric unamotor amb un interruptor; una bombeta amb dos punts commutats i un endoll que encenia una bombeta. A continuació,férem un segon circuit en el qual hi posàrem elements electrònics, tal com un LDR, un transistor i un relé, que tenien coma funció activar el motor quan hi havia llum (suposadament era de dia) i desactivar-lo quan no hi havia llum (vespre) i enaquest cas s’encenia una bombeta. A més, a la cuina s’havia de col·locar la bombeta commutada que abans s’haviamuntada. Ambdós circuits es col·locaven dins la cuina.
A nivell de 4t d’ESO treballam els circuits impresos i a primer de batxillerat els sistemes digitals, a continuaciós’explicarà un projecte de la primera avaluació de 4t d’ESO i 1r de batxillerat respectivament.
4t d’ESONecessitat: Dispositiu que detecti llum i avisi de manera sonora.Components elèctrics: Piles, relé, transistor, timbre, sensor de llum (LDR) i LED.Materials adicionals: Placa de circuit imprès, estany, àcid, guants, pinces, retoladors permanents i paper milimetrat.Eines: Taladre de precisió i soldador.Circuit elèctric:
EL COL.LEGIAL
25
1r Ba tx i l l e ra t
Necessitat: Un sistema que ens permeti sumar dos números binaris i veure el resultat en el sistema decimal.Components elèctrics: Piles, cables, circuit integrat (decodificador), microinterruptors i un set segments.Materials adicionals: Placa de connexions i estany.Eines: Soldador, pela cables i tissores.Circuit lògic:
ALS MEUS ESTIMATS “VELLETS”de 4t d’ESO B
AMB AFECTE.
L’ordinador de l’escola em va sorprendre enguany amb una hora de classe en el laboratori. Em va tocar el segon dia de lasetmana, però hagués pogut ésser pitjor si la cosa haguera estat en dilluns. L’animalet va tenir coneixement!, vaig poder pensar.Però no! La me va posar a primera hora del matí i aquestes criatures que m’ha tocat aregar no estan per coverbos a certes hores.Ja m’arriben esgotats. Són tres pisos, a peu! i quan arriben allà dalt troben la cosa freda. És ver, baix els terrats de la nostra escolaels espais que s’hi ubiquen són poc acollidors, una mica humits a l’hivern i molt escalfats a l’estiu, amb una olor de substànciaquímica vaporitzada que ajudar a pair, amb un ambient que pareix carregat de gasos pudents, amb...
Però, estimats lectors, no creis que aquests “vellets i velletes”, bergantells i bergantelles de quinze i setze anys ho han depoder dur? IDÒ NO! No, NO i NOOOOO!
Ja es perquè són simpàtics es punyeteros, perquè sinò més d’un dimarts a les 8,50 hores hi hauria pasta per poder-losenviar a fregir ous de lloca. Són aplicats, a més a més vénen en grupets reduïts la qual cosa fa que jo pugui gaudir de la sevaamistat i esper que ells puguin aprendre qualque coseta.
I és que aquesta joventut, que no sé si qualificar-la de “la tersera edat”, -pensem que a Infantil són la “primera”, llavorspodria venir la Primària –o “segunda”- i així successivament, ho han de tenir tot bastant a mida. Són còmodes, molt còmodes. Sónsenyoretes i senyorets, la majoria viuen d’allò millor. Són vius com unes centelles per allò que els interessa. Són... allò que els mésgrans hem fet d’ells perquè no oblidem, pares i professors, que nosaltres influïm de manera decisiva en ells, per bé o per mal, peròho feim.
Voldria que aquest escrit que els vaig dir que faria –i ja veurem si ells en fan un altre- els resultàs profitós, almanco permantenir la nostra relació d’amistat i de feina i, qui sap, si el curs que ve ens podrem tornar retrobar.
Estic segur que tot el que he dit es podria fer extensiu a tots els grups, ja que tenim alumnes molt bons, molt sans, moltagraïts, molt feiners, però aquest comentari va, sobretot, per als meus estimats “vellets” de 4t d’ESO B.
Pedro Vallespir Perelló
EL COL.LEGIAL
26
PAU PER A TOTS o simplement per un grup d’habitants?
Cada vegada veig més clara una cosa, pot semblar estranya, la veritat, a mi també em sorprèn, sembla que la pau s’hagiconvertit amb una cosa massa cara i que només està a l’abast d’uns privilegiats. És molt fàcil arribar a aquesta simple conclusió.Un dia, qualsevol el que vulguis, seu i mira un telenotícies sencer i te n’adonaràs que no hi ha cap guerra en els països mésdesenvolupats, però que, per altra part veuràs guerres a l’Irak, Àfrica, Colòmbia... i imagina’t totes les que no tenim notícia ques’estiguin produint.
És per això, que un dia concret de l’any se celebra un dia dedicat a aquest bé que ens costa tant d’aconseguir però queamb la col·laboració, petita, de tot el món pot ser podria millorar, un dia important per pensar, per fer voltes per dintre nostre i veureque hem fet i que no i com podríem millorar el pobre percentatge d’ajut cap als altres. Un dia per reflexionar i per perdonar.
Aquest dia, dia de la PAU, vam anar fent diferents activitats relacionades amb ella, una d’aquestes activitats va ser ferpreguntes del perquè de la NO-PAU i donar solucions a aquestes preguntes.
Vaig poder veure com es tocaven tots els temes, no per bé, tot al contrari com a culpables que la pau no existeix per totarreu. Preguntes simples però difícils de contestar com aquesta, per què la gent és tant violenta? Fàcil de fer però difícil decontestar, alguns donaven la culpa a aquesta societat tan egoista i que només té ulls per a les coses amb valors superficials,d’altres atribuïen aquest acte a que el camí més fàcil és la violència però no podria ser com va dir Gandhi?, “La Pau és el camí”,totes dues tenen raó, massa i tot.
Una altra pregunta que ens va formular algun company de classe que es demanava perquè encara solucionam elsproblemes amb guerres, baralles, desprecis i no a través del diàleg, de la paraula.
Pot ser més difícil de contestar ja que a vegades, tots, jo també, he pogut fer servir abans males cares, la paraula... com aarma i no com a portadora de la pau, però pensant vam arribar a la conclusió que feim servir abans els punys que el diàlegperquè...no sabem dialogar! Massa encertat, massa dur. Volem arribar a la pau dialogant però... què és això de dialogar? Escoltaraltres, respectar-los i donar la teva opinió o solució quan et toca? Fàcil, no? Però ara poseu en pràctica, complicat, sí, per què, perquè no volem escoltar i menys esperar a ser escoltats?
Durant la classe ens vam fer preguntes, totes contestades amb massa encert, això ens demostra que sabem el que hem defer però que posar-ho en pràctica ens costa més, molt més. Som mandrosos, no, ja que trobam forces i ganes per allò que volem.Pot ser pensam que un altre ja lluitarà per nosaltres, ja cridarà més que els altres, que un altre... no pensem amb els altres,aixequem-nos tots, cridem tots, que dos es senten més que un. Si tothom volgués la pau, si no la tenguéssim ara lluitaríem per ella.Sort tenim.
Per acabar, una cosa mai has de deixar passar una oportunitat doncs perquè ara estam deixant passar un bé tant valuós,que hi hauria gent que donaria tot el que té per viure sense por i sense mirar mai cap enrera per por al que li poden fer? Reaccionemi estarem més complerts. Deixa passar l’oportunitat i te’n penediràs sempre.
Aina Cabrer Palomés, 1r Batx. B
L A N O - V I O L È N C I A I L A P A ULa pau és un terme abstracte que significa, que representa diferents coses o sentiments per a cadascú. Hi ha gent que
considera pau un món sense guerres, de no-violència, amb llibertat d’expressió, respecte i igualtat; en canvi, hi ha persones quela consideren una utopia, jo entre elles.
La veritat és que hi ha moltes propostes i intents per part de la societat per aconseguir-la, com per exemple, manifestacions,organitzacions, subhastes, etc; la llista és alentadora. Però al parer de la classe, això no és suficient, no és tant efectiu com ensagradaria. Uns proposen canviar el concepte de política ja que consideren que s’ha distorsionat; mentre que altres es donen pervençuts al·legant que totes les mesures presses fins ara no han donat cap tipus de resultat. D’altra banda, opinen que els jovesd’avui en dia tenen tendència a la violència degut als mitjans de comunicació, els video-jocs, les joguines violentes, segonsquins tipus de música i, sobretot, degut a l’entorn familiar i d’amistats en el qual es creix. Per evitar-ho consideren necessari llevarels estímuls visuals que indueixen a la violència.
Una qüestió que es fa imprescindible quan es parla d’aquest tema és aquella en què ens demanam el perquè de tantaviolència què es cerca amb ella?
La resposta més immediata és poder, ja que la riquesa, la superioritat d’uns països damunt uns altres, etc, a llarg terminisignifiquen poder. I el pitjor de tot és que és terriblement efectiva, la violència és una arma amb què s’aconsegueixen, en la majoriadels casos, els objectius proposats.
Aina Maria Riera Múgica, 1r Batx. A
B A T X I L L E R A T
EL COL.LEGIAL
27
INFORME
Dia 27 de gener va ser el dia de la Pau i No-Violència. Per aquest motiu, vàrem fer una enquesta als alumnes sobre lespreguntes a les quals els agradaria trobar respostes, sempre relacionades amb el tema de la Pau.
En primer lloc, va sorgir la pregunta sobre si l’Església podria tenir una actitud més activa per tal d’aconseguir laPau mundial. Va haver diverses respostes, però la que va tenir més acceptació va ser que l’Església no té poder suficient,que ha anat perdent poder al llarg dels anys. La segona més votada va ser que hauria de seguir un camí cap al diàleg, pertal d’influir en el mal comportament d’algú de manera pacífica. Les altres respostes van ser que vengués el seu patrimonii així aconseguir doblers i tenir més poder, i finalment que es deixàs de predicar i intentàs posar ordre en el món.
La segona pregunta que ens plantejàrem va ser per què la gent és tant violenta. Va haver quatre respostes, toteselles amb molt suport. Van ser: que la gent no té altres recursos, cap altra manera per aconseguir el que volen; que la gentes torna violenta per culpa de la societat, que la violència és el camí més fàcil o també que la gent és violenta per naturalesa.
Després, es varen donar diverses propostes per millorar la pau en el món. Es va proposar ajudar als països pobresperquè no hi hagi guerres entre pobres i rics, no escoltar els polítics, que no hi hagi armes, que hi hagi més respecte i mésjustícia, i finalment optar pel diàleg i solucions pacífiques.
També ens vàrem demanar per què encara hi havia coses que s’havien de solucionar amb guerres i no amb diàleg.Les respostes varen ser ben diverses: que la guerra és el camí més fàcil, que no saben dialogar, que lluitant demostren quesón més forts, que així obtenen més benefici, obtenen tot el que volen i que si a algú se li nega el que vol, arriba a laviolència.
Finalment ens demanàrem quins són els principals focus de violència al món. Els principals són: els mitjans decomunicació, les guerres, les ànsies de poder.
Sonia Alhama Gil, 1r Batx. B
Dia 17 de gener, després de la festa de Sant Antoni, amb algunes cares de son, vàrem estar convocats per la nostrainnovadora professora d’Història de l’Art Mª Magdalena Coll, per fer una visita cultural a Palma.
Després d’un meravellós viatge en tren, ens vàrem adreçar cap a la nostra primera aturada: l’estàtua de Jaume I quecommemora el seu triomf sobre els moriscos. Instants més tard, ens dirigirem cap a les esglésies de Sant Miquel i SantaEulàlia; aquí vàrem poder posar en pràctica tots els coneixements apresos aquests mesos.
Canviant d’estil arquitectònic, ens vàrem enfonsar dins la cultura islàmica a l’Almudaina, residència oficial delsreis d’Espanya. D’aquí podem destacar la capella de Santa Aina, que tot i ser petita, és de gran bellesa i conté les restes deSanta Pixeris.
Seguidament, instigats pel nostre gran company i amic Llorenç Siquier, vàrem anar a berenar al bar Bosch,conegut per les seves famoses “llagostes”.
Després d’això, visitàrem l´obra més impressionant i característica de la nostra illa: la Seu.Allà trepitjàrem elmateix sòl que trepitjaren els seus constructors segles abans (segle XIV). D’aquesta catedral gòtica podem destacar laseva verticalitat i colossalitat, així com la gran rosassa, que és la més gran del món.
Per acabar, visitàrem la Llonja i el pati de Sant Francesc, i vàrem tornar molt cansats però contents per haver pogutdisfrutar per una vegada en viu d’algunes de les obres vistes en diapositiva en aquesta assignatura que hem descobertenguany.
Alumnes de 2n de Batxiller A
EL COL.LEGIAL
28
ANTICS ALUMNES
Tenim en marxa un nou Full Informatiu de l’Associació. Es tracta del que fa onze i en aquesta ocasióestà dedicat de manera especial a la figura d’un frare, Fra Sebastià Rosselló Horrach.
El pare Rosselló, ben conegut per moltes i diverses generacions d’alumnes, unes ja més granadetes quealtres, ha passat a Inca molts d’anys de la seva vida en distintes èpoques i fent distintes tasques, cosa que hasuposat que per part de determinades generacions sigui un frare, professor i educador emblemàtic. I pot serque és per això que en el proper mes de juny hi haurà, si Déu ho vol, un petit homenatge a la seva persona. Lainiciativa de dit homenatge és d’en Dodge Temple Fielding, qui va ser alumne del centre entre els anys 1952i 1956, any en què va acabar Ingrés. Estava en el pensionat i per això va tenir una estreta relació amb el pareRosselló.
Tant de bo que exemples com aquest es multiplicassin i poguéssim gaudir de l’amistat dels AnticsAlumnes i que actes com aquest es repetissin. Hi estau convidats tots aquells que volgueu recordar aquelltemps.
ALUMNES DE 2n de BATXILLERAT
ELS QUI ENS HAN REPRESENTAT
Cada any, a 2n de Batxillerat hi ha un grup de persones que participen en certàmens diversos com alumnes del col·legi BeatRamon Llull d’Inca amb la intenció de tenir una experiència fora del centre, aprofitar la seva capacitat i la seva feina percompetir amb joves d’altres instituts o col·legis i demostrar als demés i a si mateixos que la seva vàlua és tant digne comla de tots els altres. És clar que no sempre es guanya, però la experiència del Centre ens diu que és possible.
Els de 2n tenen ocasió d’anar al Concurs d’Ortografia Castellana, a les Olimpíades a nivell autonòmic –que ara es promocionenen moltes àrees: Matemàtiques, Física, Química, Economia, Biologia, Història de l’Art, etc...-, a les proves del PremiExtraordinari de Batxillerat i a algun altre certamen que es convoca. Alumnes d’altres cursos ho tenen obert només aalgunes de les proves esmentades, però també hi ha les proves Cangur –segon cicle d’ESO i batxillerat, en quatre categories-que es fan des de l’àrea de Matemàtiques, així com la Festa de les Matemàtiques que és per a alumnes del primer cicled’ESO.
En aquesta pàgina volem aprofitar, per si acàs, a final de curs tenim algun emperò, per dir-vos qui són elles i ells –alumnesde 2n de batxillerat-, quina cara tenen i agrair en nom de tots els qui hem col·laborat en la seva formació l’esforç que semprehan posat en la seva feina.
Margalida Febrer , alumne d’HumanitatsConcurs Hispanoamericà d’Ortografia
Pau Villalonga MunarOlimpíada de Matemàtiques i de Física
Pedrona CantallopsOlimpíada de Química i de Biologia
Maria Antònia Cirer CirerOlimpíada de Química i de Biologia
Àlex Nin DalmauOlimpíada de Física
EL COL.LEGIAL
29
LES NOSTRES TERTÚLIES, amb Antics Alumnes
Fa un temps, aviat farà dos anys, que un bon amic del col·legi Beat Ramon Llull d’Inca va proposar a la Direcció del Centre lapossibilitat de venir a parlar al professorat amb la intenció de contar coses que ha recollit amb la seva experiència, coses que talvegada, deia ell puguin servir als demés per a la seva vida.
El nostre interlocutor era D. Pep Miró i Nicolau, científic, Doctor en Ciències Físiques i en Enginyeria Elèctrica. I amb D. Pep ésamb qui fa uns mesos contactàrem des de l’escola per posar fill a l’agulla al seu oferiment. Record perfectament que ens va començardient que el que proposava era fer unes xerrades amb tot aquell que volgués venir i que la cosa no es podia tractar d’una conferènciaja que si ell ha de poder-nos ensenyar alguna cosa, aquesta no pot ser fruit d’una panxada d’un dia. “Per engreixar no basta menjarmolt un dia”, ens deia. Així que quedàrem per a una primera ocasió el dia 13 de gener i ja hem continuat el 10 de febrer i el 10 de marçi si bé la cosa, en principi, era adreçada a membres voluntaris de la ComunitatEducativa, estava i està ben oberta a tothom que vulgui.
Amb D. Pep, natural de Porreres i professor a Ohio, Sant Sebastià i Palma,home amable amb qui resulta fàcil escoltar el que diu, que té les idees ben clares iamb qui es pot parlar de moltes de coses, hem conversat fins ara de temes coml’ensenyament i l’aprenentatge, de la manca de motivació dels alumnes, de lesdificultats que tenim els docents per fer la nostra feina, d’estratègies dins l’aula, deltenir claredat d’idees, de filosofies, de saber fer arribar el missatge a qui escolta,de fer-ho de la manera més adequada possible, etc....
Des d’aquesta tribuna que es diu “El Col·legial” i que va començar el seucamí allà l’any 1927, i en la qual el Sr. Miró hi va col·laborar moltes vegades, volemreiterar la invitació a totes les persones vinculades amb l’escola, tant si sónprofessors, com pares, antics alumnes, alumnes, etc...
De les col·laboracions que va fer el Sr. Miró a “El Col·legial” quan era estudianti quan ja era universitari a Madrid, citam les següents:
- Articles de ciència: “Darwin i el Pitecantropus” (en tres entregues),“A propósito de los Rayos ROENTGEN”.
- Historietes: “Habrà que probarlo...”, “El último grito de la Cartografia”,“Estampa de actualidad”, “El último grito de la Filologia”.
- Reflexions: “Divagaciones”, “Retiro en el Colegio del Pilar”, “En elCerro de los Angeles”, “¡Sí!”, “Cuaresmal”, “Et... non praevalebunt”.
Cal dir que si hi ha interessats en llegir aquests escrits vos podeu adreçar a laDirecció del Centre. Són escrits fets des de finals dels anys 40 fins els inicis del 50 i en ells el nostre amic signava, a vegades, ambel pseudònim “Pep de Tothom”.
Associació Antics Alumnes
EL CARNAVAL
Les festes de Carnaval a Mallorca s’anomenen popularment “darrers dies”, forma que al·ludeix a les darreres jornades en quèhom podia menjar carn abans d’arribar a les privacions i a les abstinències que imposava la Quaresma. El Carnaval és una festa variablecronològicament parlant, ja que els dies en què s’escau depenen del cicle que determina la Pasqua.
A la Mallorca pre-turística les festes dels darrers dies estaven ben arrelades, encara que no eren gaire espectaculars. Els jocs oles activitats de caràcter burlesc sovintejaven aquests dies: tocar baula, tirar tests a l’entrada de les cases, encalçar-se amb manatsd’ortigues (típic del poble d’Alaró), fer renou per carrers i places amb corns, endur-se carros i deixar-los amagats....eren coses que esrepetien any rera any a totes les poblacions. A tall d’exemple citaré només unes quantes peculiaritats a alguns pobles. A Alcúdia, perexemple, durant els darrers dies les al·lotes feien el que es deia “dur l’home a marjal” i que consistia en agafar un home per la força,asseure’l en una cadira i, alçat en pes entre dues al·lotes, dur-lo a la botiga o a la taverna; un cop allà, li feien pagar el que elles demanaven.A Andratx, un fet tradicional que es feia i que curiosament no es trobava a la resta de l’illa és el que s’anomenava la “Mula Blanca” queconsistia en simular un crani de bístia, suportat per un garrot, i dues persones ajupides i tapades amb un llençol que simulaven el cos.Dues taronges als forats dels ulls i una coa de corda completaven la disfressa. Encalçava la gent per la població i provocava la gatzarageneral. A Búger per exemple les festes dels darrers dies hi tenen una llarga tradició. A principis del s. XIX ja es troben documentats ballsde Carnaval. En fi a tots els pobles de l’illa és costum que en aquests dies es facin desfilades de disfresses amb carrosses i comparsesacompanyades de bandes de cornetes i tambors pels carrers principals de cada poble.
La intenció principal de les disfresses era pròdiga en recursos: roba heretada dels avantpassats, perruques fetes amb cordes ifregalls, dents de ràvec, barbes de coes d’all, rostres amagats sota una emmascarada de carbó... qualsevol cosa a l’abast era utilitzada pertal de no ser reconegut i poder fer i dir tot allò que durant la resta de l’any havia de ser reprimit. Les activitats principals de les disfresseseren dues; anar per les cases a donar broma o bé passejar llançant coses ( cendra, aigua, farina, serradís...) als altres vianants disfressatso no. Com veim els temps han canviat i els costums també, tot i que la bauxa continui essent la mateixa.
Un altre aspecte a considerar era el menjar. Aquests dies es consumien totes aquelles parts de porc que havien quedat de lesmatances i que no es podien guardar més enllà de la Quaresma. És el temps de les greixoneres de peus i d’orelles de porc amb ous, deles coques amb tallades de sobrassada, botifarró, xuia o carabassat; i de tot un conjunt de plats que es poden definir amb el nom de “menjar gras”, regat sempre amb un bon vi.
Actualment el Carnaval comença el Dijous Llarder, generalment amb una rueta infantil amb participació dels centres escolars.Dissabte o Diumenge es fa la rua amb l’entrega de premis. El darrer dimarts s’hi va generalitzant l’enterrament de la sardina, actedesconegut abans a l’illa i incorporat al costumari per influència forana.
La festa és l’espai on es projecte la societat, un mirall inconscient de la vida, on es perfilen sovint algunes tensions, el punt onpodem veure alguns afanys dels homes i de les dones d’una col·lectivitat; les ganes de lleure, de diversió... Perquè viure la festa ésrompre la barrera del que és quotidià, comprometre’s en el joc, en el plaer, permetre que els diversos llenguatges de la festa ens penetrinels sentits: la música, els menjars, la relació humana que la festa estableix.
Potser la festa ens retorna la capacitat de divertir-nos col·lectivament i no és estrany, doncs, que en un temps com el nostre,propici a l’individualisme, es desvetlli novament l’interès per la festa.
Catalina Crespí, professora
EL COL.LEGIAL
30
AGENDA DEL CURS 2005-06GenerDia 3 Reunió amb el Sr. Dodge Fielding, exalumne, amb el Superior del Convent, el Director i el President
dels Antics Alumnes, per preparar un acte de cara a final de curs.Dia 9 Reunió de tots els membres del DOIAD.Dia 10 Reunió del Dep. d’orientació amb els tutors de 3r d’ESO. Xerrada per als alumnes de 2n de
batxillerat a càrrec de la UIB.Dia 11 Reunió de la Junta Directiva dels Antics Alumnes. Reunió del Dep. d’orientació amb els tutors de
1r i 4t d’ESO. Jubilació de la professora Maria Dolors Mas Ripoll que ha impartit docència desdels anys 70 en les àrees d’idiomes. Es substituïda per una antiga alumna, Da. Fca. Maria Picó.
Dia 12 Reunió dels membres del DOIAD per etapes.Dia 13 Exàmens per als alumnes amb assignatures pendents de
l’any passa a ESO i Batxillerat. Xerrada-col.loqui perals professors, pares, alumnes, no docents...” a càrrecde D. Josep Miró. Reunió del Dep. d’orientació ambels tutors de Batxillerat. Jornada “extra” del cursetd’atenció a la diversitat fet en el mes de novembre.Participació de Pau Villalonga en l’Olimpíada deMatemàtiques a nivell de Balears.
Dia 16 Sortida dels alumnes d’Infantil a Artà.Dia 18 Conferència dins l’Escola de Pares: “Mamà, papà, tenc
deures!”. Els alumnes de 2n de Primària han visitatPollentia i Alcúdia. Sessió de seguiment dels tutors delProjecte Jove, programa de prevenció dedrogodependències. Comiat de la substituta Sra. IsabelGozálbez en el 1r cicle de Primària. La substitueix elSr. Miquel Vadell, especialista de Música.
Dia 20 Uns alumnes de 4t d’ESO han visitat “Sa Canova” per ferel taller de metereologia “Quin temps fa?”.
Dia 23 A partir d’aquesta setmana els nins i nines de 4 i 5 anys participen en les sessions de “La senyorallengua”. S’inicia un taller de “buylling” a 1r d’ESO.
Dia 24 Recollida de material de reciclatge que els alumnes han duit (botelles de cava, suro blanc i llaunes).Dia 25 Conferència dins l’Escola de Pares: “L’agressivitat dins i fora de l’aula”. Reunió de la comissió
per a la revisió de les matèries de batxillerat del curs vinent.Dia 27 Participació del Centre en el DENIP a nivell d’Inca. Es celebra a Palma una Jornada de Pastoral
Educativa. Hi assisteixen professors del Centre. Es celebra un Claustre de ProfessorsDia 31 Els alumnes de 1r d’ESO van a Palma a gaudir de l’obra “Sona el cos” (activitat musical). Els
alumnes de 3r d’ESO es desplacen a Muro per veure la representació “La història del Klaqué”.Participam a l’Olimpíada de Biologia mitjançant la representació de Maria A. Cirer i PedronaCantallops.
FebrerDia 1 Assemblea General de l’Aportació Voluntària. Exposició en el laboratori de Naturals de treballs
fets amb material reciclat pels alumnes de 4t de Primària.Dia 3 Reunió de professors de batxillerat.Dia 8 Moren a Palma i Inca, respectivament, Fra Antoni Ferrer, TOR i una germana del nostre cuiner,
Sr. Pedro Martínez. Al cel sien! Es reuneix una representació de les AMPAS de les escolesd’Inca amb l’Ajuntament.
Dia 9 Dos professors, Fernando Blanco i Pep Gibert participen en la V Trobada per a l’ambientació deCentres Educatius. Es presenta a l’Ajuntament el programa contra les drogues a les escoles.
Dia 10 Continuació de la xerrada-col.loqui iniciat el passat 13 de gener amb D. Josep Miró.Dia 12 Missa familiar a les 11,30 h preparada pels alumnes del 3r cicle.
EL COL.LEGIAL
31
Dia 13 Inicien les pràctiques de Magisteri en el nostre Centre, 5 alumnesde “Alberta Giménez”. Reunió per fer el seguiment del programa “Entretots” que sobre prevenció de drogues es du a terme al col.legi.Dia 14 Amb motiu de “San Valentín” els alumnes de 3r de Botànica hanpreparat un mostrador per decorar l’entrada de l’escola.Dia 15 Mor l’alumne Alex Massanet Núñez, alumne de 1r d’ESO. ElDrac Inca visita els alumnes de Primària.Dia 16 En Toni Arrom, alumne de 4t d’ESO C, participa en el Campionatd’Espanya de Natació a Valladolid.Dia 17 Reunió del Grup Coordinador de Qualitat. Reunió delsDepartaments de Pastoral dels Centres Franciscans TOR. Funeral a Sta.Maria La Major del nostre alumne Àlex Massanet.Dia 21 Missa funeral a l’escola per n’Àlex Massanet. Els alumnes de 2nde Primària A, Toni Cabrer i Joan S. Ferrándiz han resultat guanyadors delconcurs de Cartes als Reis d’Orient.Dia 22 Reunió de Directors i Administradors dels col.legis dels Franciscans
TOR per coordinar l’administració dels Centres.Dia 23 Es celebra l’Olimpíada de Química amb la participació de na Pedrona Cantallops i na M. Antònia
Cirer. El mal temps obliga a suspendre la Rueta d’Inca. Els alumnes es conformen passejant lesfresses per dins l’escola.
Dia 24 Segona sessió de les Jornades de Pastoral Educativa on hi van professors del Centre i que es fa aPalma. Es celebra l’Olimpíada de Física amb la participació de Pau Villalonga, Àlex Nin, SoniaAlhama i Pep Balaguer. El Col.legi rep la notícia de la seva acceptació per tenir un stand en laFira de la Ciència que tendrà lloc a Palma el proper mes de maig.
Dia 27 Dia No lectiu escollit pel Centre. Es jubila la Sra. Josefina Oñate, persona encarregada de laneteja del centre.
MarçDia 2 Després del pont de 5 dies, iniciam la “Corema” amb la imposició de la Cendra. Inici dels exàmens
de la segona avaluació de 2n de batxillerat. Acabaran dia 7.Dia 3 Claustre de Professors.Dia 6 Reunió de pares de 1r d’ESO dins el programa de Prevenció “Entre tots”. Reunió del Grup
Coordinador de Qualitat.Dia 7 Reunió de pares de 2n d’ESO dins el programa de Prevenció “Entre tots”.Dia 9 Sortida dels alumnes de 3r i 4t d’ESO a Valldemossa –Fundació Costa Nord i La Cartoixa- i a
Santa Eugènia, respectivament. Convivència dels alumnes de 2n D.Dia 10 Tercer col.loqui-tertúlia després del dinar en la biblioteca del col.legi. Inici del curset d’Atenció a
la Diversitat per als mestres d’Infantil i Primària. Continuarà els propers divendres.Dia 17 Sessió d’avaluació de 2n de Batxillerat.Dia 20 Reunió del Grup Coordinador de Qualitat.Dia 21 Es cel.lebra la prova Cangur amb 37 alumnes inscrits.
Els alumnes del 1r cicle de Primària faranuna sortida cultural al Museu de laJugueta de Sa Pobla. Serà avui per alsde 2n i demà per els de 1r.
Dia 24 Sessió d’avaluació del 1r cicle d’ESO.Dia 31 Sessió d’avaluació del 2n cicle d’ESO i 1r
de Batxillerat. També hi ha la del 1r i 2ncicles de Primària. Es celebra a Palmala darrera sessió de les Jornades dePastoral Educativa.