conéixer escriure viure omplir partir què pots fer amb el ... · curs de valencià b1 de la...

Què pots fer amb el gerundi?

Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 17. El gerundi

Vols saber com sonen els verbs que acabes de llegir? https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u17-a01.mp3

1. Dir la manera com fas alguna cosa: –Des del dia que va caure el bac, camina coixejant.–Coloma té una veu molt bonica, pareix que parle cantant.

2. Expressar accions que ocorren simultàniament: –Mirant eixa pel·lícula, se m’ha ocorregut una idea brillant. –He vist els teus amics estudiant en la biblioteca.

3. Combinar-lo amb el verb estar per a expressar accions que s’estenen en el temps: –Estic llegint un llibre molt interessant.–De què estaves parlant anit amb Josep?

4. Formar perífrasis verbals amb els verbs anar, seguir, continuar o acabar: –A poc a poc, anirem introduint millores en el document.–Si no em tracten millor, al remat acabaré deixant la faena.

A Comprensió escrita

Una trobada imprevista

–Ostres! Hola, Júlia! Xe!, què fas tu per ací?

–Hola, Pere! Quant de temps! Mira, estava estudiant una mica en la biblioteca i ara he eixit una estona a respirar.

–Estudiant? I què estàs estudiant? Tu no havies acabat ja la carrera?

–Sí, la vaig acabar fa tres anys, però ara estic preparant-me per a unes oposicions que acaben de convocar.

–Mare meua, quins nervis! I dediques molt de temps a l’estudi?

–Esta setmana, no molt. La setmana passada sí que vaig estar estudiant unes cinc hores diàries, però vull anar dosificant-me per a no acabar rebentant.

–Tens raó en això. Conec un cas d’un company meu de la facultat que va passar mesos preparant-se per a unes oposicions a raó de més de dotze hores diàries. Quan va arribar el dia de l’examen, es va quedar en blanc i no va ser capaç d’escriure ni una paraula!

–Redéu! Què li va passar?

–La pressió, que no la va poder assumir. Havia estat dedicant-se només a això durant massa temps i, pràcticament, havia deixat de viure. Es va col·lapsar.

Exercici 1. Llig el text següent:

pensarpensant

menjarmenjant

prendreprenent

beurebevent

créixercreixent

córrercorrent

dormirdormint

fugirfugint

obeirobeint

anaranant

estarestant

vendrevenent

mouremovent

conéixerconeixent

escriureescrivint

viurevivint

ompliromplint

partirpartint

gerundi

–Ai, mare, quin cas... Però bé, deixem això i parla’m de tu, Pere, que feia massa temps que no ens véiem. Què estàs fent a hores d’ara?

–Fins fa un parell de mesos, estava treballant en una fàbrica del poble, però les condicions anaven empitjorant a poc a poc: més hores de faena, menys dies de descans, un jornal més escàs... Al final vaig decidir deixar-m’ho.

–I ara com t’ho fas? No treballes en res?

–Per sort, no estic pagant cap hipoteca, sinó que visc de lloguer i el preu és molt assequible. He estat estalviant i no he deixat de fer alguna faena solta, de manera que em puc mantindre mentre em dedique a estudiar.

–I què estàs estudiant?

–Bé, un ventall molt ampli. Vaig començar assistint a cursets de comptabilitat i informàtica. I ara m’he centrat en els idiomes. Últimament m’ha pegat per l’alemany i estic valorant anar-me’n a Alemanya o a Àustria a passar una bona temporada treballant del que siga.

–Però això és un poc arriscat, no creus? No vull tallar-te les ales, però molta gent que se’n va fora a buscar-se les garrofes no troba res més que treballs precaris i mal pagats.

–Què faries tu si estigueres en el meu cas? Esperar ací sense fer res?

–No, home, això mai! El que et vull dir és que, amb tota la formació que estàs rebent, amb un poc de sort, tal volta podries trobar un bon treball ací, no creus?

–Bé, sí, potser tens raó, per ara només estic plantejant-me diverses opcions... Més avant ja decidiré què faré.

–Sí, és clar, no t’ho dic per dissuadir-te, sinó perquè a voltes és més atrevit quedar-se ací i esprémer totes les opcions. No tens ara la sensació que alguna cosa està canviant? Que pareix que en els últims temps hi ha més possibilitats de trobar faena per ací?

–Bé, sí, una mica sí. Per això també estic estudiant valencià pel meu compte.

–Ben fet! El valencià és molt important per a tots els que som d’ací o vivim ací. I tant en l’àmbit públic, com en el privat, cada volta és més valorat.

–Júlia, estava pensant... Què et sembla si continuem xarrant d’açò i d’allò mentre ens fem una cervesa? A la primera, et convide jo. Tinc el cotxe ací al costat.

–D’acord! Però preferisc que anem caminant. O, millor encara, que anem passejant per la vora del riu, contemplant el paisatge i respirant la frescoreta de la vesprada. Què me’n dius? T’agrada la idea?

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u17-a01.mp3

Fascicle 17. El gerundi

C Ortogra�a i pronúncia

Les oclusives en posició �nal


les oclusives en posició final

Què fem? Exemples Excepcions

Escrivim les consonants sordes p, t, c darrere de vocal tònica

tap, cap, llop, arrop, tot, mut, clot, embut, poc, grec, buc, atac...

adob, aljub, tub, club, fred, sud, fluid, mag, reg, pedagog...

serp, verb, sort, sord, turc, llarg, banc, fang, etíop, àrab, insòlit, càlid, còmic, nàufrag...

ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, mànec, préssec...


Exercici 2. Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta repetir-lo tu.

ORAL

Exercici 5. Digues què estan fent els protagonistes de les imatges següents:

ORAL

Saps que xe és una interjecció molt habitual en tot el valencià que ens permet expressar admiració, sorpresa, enuig o alegria? Compte, sona amb e oberta!

Saps que els balls populars que es fan de nit i a l’aire lliure per a celebrar les festes d’alguns barris o d’alguns pobles valencians s’anomenen revetles? Ens vam divertir moltíssim en la revetla, l’orquestra va estar tocant fins a les cinc del matí!

Saps que ausades és un adverbi que significa ‘certament, realment, en veritat’?

a) Què va provocar que el conegut de Pere es quedara en blanc en l’examen?

b) A què es dedica Pere actualment?

c) Com considera Júlia que són molts dels treballs que es poden exercir a l’estranger?

d) Quin sentit té la paraula ventall en el text?

e) Què creus que significa l’expressió tallar les ales a algú?

Exercici 3. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes:

a) L’estàtua de gel es desfeia per la calor. [subratlla el procés]

b) En el futur t’adonaràs del teu error. [destaca la culminació]

c) Alguns desconsiderats encara tiren coets. [reitera o manté l’acció]

d) El nombre de persones desnonades creixia cada dia. [subratlla el procés]

e) El iaio encara treballa al bancal. [reitera o manté l’acció]

f) Si jugueu així, vos guanyareu l’expulsió. [destaca la culminació]

Exercici 6. A continuació, t’oferim unes oracions breus. D’acord amb les instruccions que et proporcionem entre claudàtors, transforma-les usant la perífrasi de gerundi adequada per a cada sentit:

Exemple: Escolte música. [allarga l’acció en el temps] Estic escoltant música.

Estar + gerundi

Aquesta perífrasi s’usa per a indicar accions que s’allarguen en el temps:

– Si vols, vés ara a saludar-lo, que està fent comptes al despatx.– Demà no eixiré, perquè estaré estudiant tota la vesprada.

Per a entendre millor aquest quadre, abans escolta atentament l’àudio anterior:

Anar + gerundi

És molt similar a l’anterior, però permet subratllar el procés descrit per l’acció:

– El malalt va millorant, tinguem paciència.– Els problemes s’anaven enquistant i ningú no feia res per resoldre’ls.

Seguir o continuar + gerundi

Indiquen la reiteració o el manteniment d’una acció:

– El vaixell s’afonava i l’orquestra seguia tocant.– És una persona tòxica: continua tenint el mateix comportament mesquí de sempre.

Acabar + gerundi

Destaca la culminació d’un procés:

– O et tranquil·litzes o acabaràs caent molt malalt.– Era tan pesada, que sempre acabava eixint-se’n amb la seua.

B Gramàtica

Les perífrasis de gerundi

Exercici 4. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Júlia està estudiant per a les oposicions almenys cinc hores cada dia.

b) Les condicions laborals de la fàbrica on treballava Pere van anar empitjorant.

c) Júlia està vivint de lloguer a un preu molt assumible.

d) Pere té decidit anar-se’n a buscar faena a Alemanya o a Àustria.

e) Júlia és optimista respecte a l’opció de trobar treball prop del seu poble.

a) b) c)

d) e) f)

Escrivim les consonants sordes p, t, c o les sonores b, d, g darrere de vocal àtona o consonant segons quina aparega en els derivats



Saps que el valencià ha adaptat com a paraules agudes els anglicismes referits als esports d’equip que es juguen amb una pilota? Per això sonen amb accent en l’última síl·laba i amb o oberta: futbol, basquetbol, handbol, beisbol, voleibol...

Diumenge vam fer una excursió al (TERRENY OCUPAT PER CONREUS I BOSCOS) per recomanació del nostre (PERSONA QUE ES DEDICA A L’EDUCACIÓ, MESTRE). Vam anar a dinar de cabasset a la vora d’un (MASSA D’AIGUA DOLÇA ACUMULADA EN UNA DEPRESSIÓ DEL TERRENY) ple d’ (EN PLURAL, AU PALMÍPEDA, DE POTES CURTES, BEC APLANAT I EXCEL·LENT NADADORA), que es troba al (PUNT CARDINAL CONTRARI DE NORD) de la (AGLOMERACIÓ URBANA MÉS GRAN QUE UN POBLE). Vam menjar (BROTS COMESTIBLES DE L’ESPARREGUERA) amb maionesa i uns entrepans (CONTRARI DE CALENTS). Volíem traure l’aigua d’un (DEPÒSIT D’AIGUA, POU), però no feia bon aspecte: pareixia un (SUBSTÀNCIA LÍQUIDA QUE FLUEIX) dens que no valia ni per a (ACCIÓ DE REGAR). Quin (REPUGNÀNCIA)! Per sort, l’aigua que queia del (CILINDRE QUE CONDUEIX LÍQUIDS) d’una font era clara i feia bon gust. Per a les postres, ens vam menjar uns (BRESQUILLES) i vam descansar una estona.

En acabar, ens vam acostar a un grup de gent. Resultava que era un (ASSOCIACIÓ AMB INTERESSOS O AFICIONS COMUNS) de (PERSONES QUE ES DEDIQUEN A FER MÀGIA) que estava fent trucs molt diversos. Uns feien créixer fruites sense cap tipus d’ (SUBSTÀNCIA QUE S’AFIG A LA TERRA PER A FER CRÉIXER ELS VEGETALS). Uns altres feien jocs de mans amb els (JOCS DE CARTES). Finalment, l’últim que va actuar, d’aspecte (PROCEDENT D’ARÀBIA, ÀRAB), devia ostentar el (OCUPACIÓ O FUNCIÓ DINS D’UN ORGANISME) més important de tots, perquè va agafar una espasa pel (PART ESTRETA PER ON S’AGAFA UNA FERRAMENTA, UN INSTRUMENT, ETC.) i la va doblegar només amb el poder de la ment.

a) En masculí, natural d’Etiòpia: b) Part superior del cos, que es troba damunt del coll:c) Referit al clima, contrari de fred:d) Fortuna o atzar favorable:e) Quantitat escassa, contrari de molt:f) En masculí, natural de Turquia:g) Element que serveix per a cobrir la boca de les botelles:h) Rèptil amb el cos cobert d’escates i sense articulacions:i) En masculí, que fa riure o que diverteix:j) En masculí, natural de Grècia:k) Mescla d’aigua i de terra:l) En masculí, que pateix sordesa i no hi sent bé:m) El conjunt sencer, contrari de res:n) En masculí, natural d’Aràbia:o) En masculí, que és extraordinari, desacostumat:p) Categoria de paraula que designa accions:q) En masculí, persona que ha patit un naufragi:r) Que té una llargària considerable, contrari de curt:s) Seient estret i allargat, generalment de fusta o de forja:t) En masculí, persona que ha perdut la facultat de la parla:

Hi ha un grup de paraules cultes, referides a conceptes abstractes, que solen escriure’s amb t final: virtut, salut, joventut, senectut, soledat, autoritat, gravetat... En canvi, s’escriuen amb d final les que acaben en -etud i -itud: actitud, amplitud, exactitud, multitud, inquietud...


D Vocabulari

Esports

alpinisme, atletisme (carreres, llançaments i salts), bàdminton, bàsquet o basquetbol, beisbol, boxa, ciclisme, criquet, equitació, escalada, esgrima, esquaix, esquí, futbet, futbol, gimnàstica, golf, halterofília, handbol, hoquei, judo, karate, lluita, muntanyisme, natació, pàdel, patinatge, petanca, pilota valenciana, piragüisme, rem, rugbi, senderisme, submarinisme, surf, tenis, tenis de taula o ping-pong, tir amb arc, vela, voleibol, waterpolo...

Jocs tradicionals i de taula

conillets a amagar, les dames, el dòmino o dominó, els escacs, la gallineta cega, el gua, joc de bitles, joc del mocador, naips o joc de cartes, el parxís, pedra paper tisores, saltar a la corda, el sambori, els trencaclosques o els puzles, la trompa o la baldufa, volar el catxerulo o la milotxa

D1. Esports i jocs

Exercici 10. Escriu davall de cada imatge de quin joc es tracta:

Exercici 11. Digues almenys quatre esports que corresponguen als àmbits següents:

ORAL

Exercici 7. Llig les definicions que t’oferim tot seguit i intenta trobar la paraula que busquem en cada cas. Si necessites inspiració, repassa els exemples que t’hem donat en el quadre anterior:

a) Esports de muntanya I b) Esports de punteria I c) Esports de raqueta d) Esports aquàtics I e) Esports de combat

Exercici 8. Completa els buits d’aquest text amb la paraula adequada. Per a ajudar-te, te’n proporcionem la definició entre parèntesis. Si necessites alguna pista més, moltes de les paraules que busquem apareixen en la llista d’excepcions que t’hem donat en el quadre:

ORAL

Exercici 9. Escolta com sonen tots aquests noms i, després, repeteix-los tu.

a) b) c) d)

Exercici 12. A continuació pots veure diversos tipus de pilotes. Posa davall de cadascuna a quin esport correspon:

a) b) c) d)

e) f) g) h)

e) f) g) h)


Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.

Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es

Correu electrònic: [email protected]

Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Exercici 17. Dictat.


pujar, posar, baixar, ratllar, rompre, vendre, créixer, resoldre, moure, viure, caure, excloure, fugir, llegir, eixir, cosir

africà, alemany, algerià, americà, andalús, andorrà, anglés, aragonés, argentí, asiàtic, asturià, australià, austríac, balear, basc, belga, berlinés, bielorús, bolivià, brasiler, britànic, búlgar, canadenc, canari, càntabre, castellà, català, colombià, croat, danés, dublinés, egipci, equatorià, escocés, eslovac, eslové, espanyol, estatunidenc, estonià, europeu, extremeny, finés, francés, gallec, gal·lés, grec, holandés, hongarés, indi, iranià, iraquià, irlandés, islandés, israelià, italià, japonés, letó, libi, lituà, lleonés, londinenc, madrileny, manxec, marroquí, mexicà, moscovita, murcià, navarrés, noruec, palestí, parisenc, paraguaià, peruà, polonés, quebequés, romà, romanés, rus, serbi, sirià, suec, suís, tunisià, turc, txec, ucraïnés, uruguaià, veneçolà, vienés, xinés

D2. Gentilicis externs

Exercici 13. Saps dir de quin país són la capital les cinquanta ciutats següents? Si no ho tens clar, els gentilicis anteriors et poden donar alguna pista!

El gerundi presenta com a desinència la terminació -nt, precedida de l’arrel verbal i de la vocal pròpia de cada conjugació, a (1a), e (2a), i (3a): cantant, perdent, sentint.

Aquest procediment regular es dóna en l’enorme majoria de verbs, inclosos el grup de verbs velaritzats de la 2a conjugació: prendre prenent, oldre olent, conéixer coneixent, córrer corrent.

Tan sols has de tindre en compte aquestes remarques:

• Els verbs beure, deure, moure, ploure, viure i escriure canvien la u per v: beure bevent, escriure escrivint.

• Els verbs traure, creure, veure, caure, seure admeten dos possibilitats: traure traent, traient, creure creent, creient, veure veent, veient. En canvi, el gerundi de incloure i coure és, només, incloent i coent.

• El gerundi de tindre i vindre és tenint i venint, mentre que riure i dir fan rient i dient.

E Flexió verbal

ORAL

ORAL

Exercici 16. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Les hores d’estudi han d’anar augmentant a mesura que s’acosta l’examen.

b) Estudiar unes oposicions durant tres o quatre mesos és massa poc.

c) L’estudi ens ha de servir per al futur, tant si guanyem la plaça, com si no.

d) Cal estudiar un màxim de dos hores i parar cinc minutets.

e) Els millors moments per a estudiar són just després de dormir.


Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 15 i 16.

F Comprensió oral

a) Segons el text, què cal assumir si volem encarar amb opcions d’èxit una oposició?

b) Com qualifica el text els temaris estàndards d’oposicions?

Exercici 15. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes:

Alger, Amsterdam, Ankara, Asunción, Bagdad, Belfast, Belgrad, Berna, Bogotà, Brasília, Bratislava, Brussel·les, Bucarest, Budapest, Buenos Aires, Canberra, Caracas, Cardiff, Copenhagen, Damasc, Dublín, Edimburg, el Caire, Estocolm, Hèlsinki, Kaunas, Kíev, Lima, Ljubljana, Minsk, Montevideo, Moscou, Nova Delhi, Oslo, Ottawa, Pequín, Praga, Quito, Rabat, Reykjavík, Riga, Sofia, Sucre, Tallinn, Teheran, Tòquio, Trípoli, Tunis, Varsòvia, Zagreb

Exercici 14. Fes el gerundi dels verbs següents:

Saps que fil per randa és una locució que significa ‘amb tots els detalls, minuciosament’?

c) Amb quina prova esportiva es compara en el text un procés d’oposicions?

d) Quin és el millor moment del dia per a estudiar?

e) Quant de temps aconsella estudiar els tres o quatre dies previs a la prova?

Solucions:Exercici 3a) La pressió que ell mateix s’havia imposat. b) Es dedica a estudiar i fa algunes faenes soltes. c) Precaris i mal pagats. d) En el text, ventall significa ‘gamma’. e) Significa ‘llevar a algú les ganes de fer alguna cosa’.

Exercici 5 (solució orientativa)a) L’home està mirant la televisió. b) Els xiquets estan jugant a bàsquet. c) Les xiquetes estan pintant. d) La parella està passejant per la plaça. e) Les xicones estan ballant en una revetla. f) El xic està fent una excursió.

Exercici 6a) L’estàtua de gel s’anava desfent per la calor. b) En el futur t’acabaràs adonant del teu error. c) Alguns desconsiderats encara segueixen (o continuen) tirant coets. d) El nombre de persones desnonades anava creixent cada dia. e) El iaio segueix (o continua) treballant al bancal. f) Si jugueu així, vos acabareu guanyant l’expulsió.

Exercici 7a) etíop, b) cap, c) càlid, d) sort, e) poc, f) turc, g) tap, h) serp, i) còmic, j) grec, k) fang, l) sord, m) tot, n) àrab, o) insòlit, p) verb, q) nàufrag, r) llarg, s) banc, t) mut

Exercici 8camp / pedagog / llac / ànecs / sud / ciutat / espàrrecs / freds / aljub / fluid / reg / fàstic / tub / préssecs / club / mags / adob / naips / aràbic / càrrec / mànec

Exercici 10a) el sambori, b) la trompa, c) els escacs, d) el gua, e) volar el catxerulo, f) joc de bitles, g) saltar a la corda, h) joc del mocador

Exercici 4aF, bV, cF, dF, eV

Exercici 11a) alpinisme, escalada, muntanyisme, senderisme, b) criquet, golf, petanca, tir amb arc, c) bàdminton, esquaix, pàdel, tenis, tenis de taula, d) natació, piragüisme, rem, submarinisme, surf, vela, waterpolo, e) boxa, esgrima, judo, karate, lluita

Exercici 12a) bàsquet o basquetbol, b) tenis, c) futbol, d) handbol, e) ping-pong o tenis de taula, f) beisbol, g) voleibol, h) rugbi

Exercici 15a) Cal assumir que ens enfrontem a un repte que requereix una dedicació molt important i constant. b) Els qualifica d’encarcarats, avorrits i anodins. c) Amb la marató. d) Abans de dormir, perquè un son reparador ens ajuda a consolidar el que hem aprés. e) A penes uns quants minuts cada dia per a repassar.

Exercici 16aF, bF, cV, dF, eF

Exercici 17L’Orient ExpressL’Orient Express va ser una línia de ferrocarril de llarg recorregut que travessava Europa i que va funcionar des de 1883 fins a 2009. Generalment associat a viatges de luxe, en el trajecte original unia les ciutats de París i Istanbul a través d’Estrasburg, Munic, Viena, Budapest i Bucarest. En la dècada dels anys 30, Londres va passar a ser-ne el punt de partida, amb transbordament amb ferri inclòs per a creuar el canal de la Mànega. Durant aquests cent vint-i-huit anys d’història, amb el nom d’Orient Express han funcionat diferents rutes en funció de les circumstàncies comercials o bèl·liques que es donaven a Europa. Així, aquesta línia ha unit, d’oest a est, diverses ciutats franceses, italianes, alemanyes, suïsses, austríaques, hongareses, romaneses, búlgares o turques, entre altres territoris. L’Orient Express forma part també de l’imaginari col·lectiu europeu gràcies, sobretot, a la novel·la Assassinat en l’Orient Express (1934), de l’escriptora anglesa Agatha Christie, protagonitzada pel seu cèlebre personatge, el detectiu belga Hercule Poirot, i duta al cinema el 1974 pel director estatunidenc Sindey Lumet. La pel·lícula va estar nominada a cinc premis Oscar i la intèrpret sueca Ingrid Bergman va guanyar l’estatueta a la millor actriu secundària.

Exercici 14pujant, posant, baixant, ratllant, rompent, venent, creixent, resolent, movent, vivint, caent o caient, excloent, fugint, llegint, eixint, cosint

Exercici 13Alger (Algèria), Amsterdam (Holanda), Ankara (Turquia), Asunción (Paraguai), Bagdad (Iraq), Belfast (Irlanda del Nord), Belgrad (Sèrbia), Berna

(Suïssa), Bogotà (Colòmbia), Brasília (el Brasil), Bratislava (Eslovàquia), Brussel·les (Bèlgica), Bucarest (Romania), Budapest (Hongria), Buenos Aires (Argentina), Canberra (Austràlia), Caracas (Veneçuela), Cardiff (Gal·les), Copenhagen (Dinamarca), Damasc (Síria), Dublín (Irlanda), Edimburg (Escòcia), el Caire (Egipte), Estocolm (Suècia), Hèlsinki (Finlàndia), Kaunas (Lituània), Kíev (Ucraïna), Lima (el Perú), Ljubljana (Eslovènia), Minsk (Bielorússia), Montevideo (Uruguai), Moscou (Rússia), Nova Delhi (l’Índia), Oslo (Noruega), Ottawa (el Canadà), Pequín (la Xina), Praga (Txèquia), Quito (Equador), Rabat (el Marroc), Reykjavík (Islàndia), Riga (Letònia), Sofia (Bulgària), Sucre (Bolívia), Tallinn (Estònia), Teheran (Iran), Tòquio (el Japó), Trípoli (Líbia), Tunis (Tunísia), Varsòvia (Polònia), Zagreb (Croàcia)

Del 31 de maig al 3 de juny, https://goo.gl/gyvtJ6

proves de valencià convocades per les universitats valencianes.

Prova de B1: 1 de juny, 16 hores, campus de Sant Vicent i Torrevella



conéixer escriure viure omplir partir què pots fer amb el ... · curs de valencià b1 de la...

Documents