LA PIETATDEL

VATICÀ

MIQUEL ÀNGEL

AUTORA: CGAAUTORA: CGAIES ArgentonaIES Argentona

LA PIETATDEL

VATICÀ

MIQUEL ÀNGELMIQUEL ÀNGEL

LA PIETATLA PIETATDEL DEL

VATICÀVATICÀ

1.CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL1.CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Obra renaixentista que cronològicament és situa al Quattrocento, concretament entre el 1498 i el 1499. Aquesta és una de les primeres obres de l’artista.

El Renaixement és una època de grans canvis en la manera de viure. De grans descobriments geogràfics que canvien la visió del món. Les comunicacions milloren, la indústria creix i la moneda circula àmpliament. Per tant, l’economia creix.

És produeix un creixement demogràfic al deixar enrere la Pesta Negra. És el període de formació de les monarquies autoritàries inspirades en les idees

de Maquiavel. S’inicia una fase de crítica de la jerarquia cristiana, pel luxe i per la seva manera

de viure ostentosa. És l’inici de l’anomenada Reforma protestant. La invenció de la impremta per part de Gutenberg va contribuir en gran manera

a la difusió de les noves idees: dels valors humanistes basats en la recuperació de la centralitat de l’ésser humà.

Biografia de l’escultorBiografia de l’escultor

L’any 1475 neix a Caprese un dels creadors més destacats del Renaixement, Miguel Àngel Buonarroti, l’escultor més important del Cinquecento. També va ser pintor, arquitecte i dibuixant.

Durant la infantesa i la joventut, es va formar en l’ofici de pintor al taller de Ghirlandaio, i es va relacionar amb el selecte ambient aristocràtic de la família Mèdici, a Florència. Gràcies a ells, va poder estudiar les escultures de l’antiguitat reunides al jardí de San Marco.

Després de la mort de Lorenzo de Mèdici (1492), la situació política de Florència el va dur a Bolonya, i posteriorment a Roma, on amb només 24 anys, va realitzar la Pietat del Vaticà, una obra mestra dels seus primers anys.

L’any 1546 va ser nomenat arquitecte del Vaticà i va construir la cúpula de la basílica.

Al llarg de la seva vida, va fer tres pietats importants: la Pietat del Vaticà, la Pietat de la catedral de Florència (no acabada per ell), i la Pietat Rondanini situada a Milà (no acabada).

Va morir a Roma l’any 1564.

Aquest és la Pietat de la catedral de Florència (1550-1555), de més de dos metres d’altura. Presenta una estructura piramidal, però molt més vertical que la del Pietat del Vaticà.

En aquest cas, el cos de Jesús mort adopta una postura de ziga-zaga i es sostingut per Nicodem, (de peu darrere Crist), i Magdalena. Els dos lliuren el cos a la Verge asseguda a l’esquerra del grup.

El rostre de Nicodem, amb expressió dramàtica, és un autoretrat del mateix Miquel Àngel, i se situa en el vèrtex superior de la composició.

Les tres pietats de Miquel ÀngelLes tres pietats de Miquel Àngel

La Pietat de la catedral de Florència

La Pietat de Rondanini

La Pietat del Vaticà

2. ESTIL: CARACTERÍSTIQUES

La Pietat del Vaticà pertany a l’estil renaixentista. Aquest estil està caracteritzat per:

Seguir els models de l’antiguitat clàssica (grecs i romans) en la recerca de l’ideal de bellesa que neix de l’exploració de la natura. És a dir, és considera que l’ésser humà és l’eix de la natura i l’obra més perfecta.

Donar importància de les proporcions harmòniques del cos (proporcionalitat) i als estudis anatòmics.

La proliferació de les representacions de cossos nus.

L’escultura s’independitza del marc arquitectònic al que estava sotmesa durant l’Edat Mitjana.

S’abandona la rigidesa. Apareix la mobilitat i l’expressivitat.

Els temes són, sobretot, mitològics i bíblics.

També es fan monuments funeraris, cantories, retrats equestres i bustos.

3. ANÀLISI FORMAL

La Pietat, és una figura exempta de 1,74 per 1,95 metres, que representa un grup escultòric: la Verge i Jesucrist jacent.

Les dues figures dibuixen una composició piramidal (triangle quasi regular) que dóna una sensació d’equilibri perfecte. L’extraordinari desenvolupament del mantell de la Verge equilibra la composició i s’estén formant la base del triangle.

Està formada a partir d’un sol bloc de marbre, un material que, per la seva duresa, tolera els cops del cisell sense que s’hi facin fissures, però que si es comet un error, és difícil modificar-lo. Per fer-la, Miquel va utilitzar la tècnica de tallar, que consisteix a llevar i rebaixar el material del bloc, en aquest del marbre.

1,74 m

1,95 m

Aquest grup escultòric és un clar exemple d’allò que Miquel Àngel definia com “l’art de treure i no d’afegir”: la imatge està a l’interior i el treball de l’escultor consisteix només a llevar-ne l’embolcall. A més, en molts casos, Miquel Àngel treballava alla prima, sense fer abans un esborrany, i es passava llargues temporades buscant la pedra perfecte per a la seva obra.

Els cossos són figures perfectes i idealitzades que, gràcies a la perfecte textura del marbre, transmeten morbidesa.

A més, és considera aquesta obra com la culminació de l’escultura del Quattrocento.

Venes

Ferida del cop de llança al costat dret del pit

L’obra és una escultura unifacial ja que està realitzada per ser vista des d’un punt de vista frontal. Al trobar-se en una capella, la llum és artificial. La textura és totalment llisa, polida, sense parts aspres. El cromatisme és natural ja que és el de la pedra de marbre que utilitza, i no hi ha elements afegits.

També estan esculpits amb molta delicadesa els estigmes de la passió de Crist, és a dir, les marques de la seva passió i mort: els forats als peus i a les mans, la ferida del cop de llança al costat dret del pit.

Capella on està l’obra

Amb la cara de la Verge, per exemple, podem veure la textura llisa de l’obra

La composició és estàtica ja que les dues figures estan en repòs, però Miquel aconsegueix la sensació de flexibilitat i dinamisme amb un extraordinari treball dels plecs del mantell de la Verge.

Es tracta d’una escultura tancada en sí mateixa, és a dir, l’escena es redueix a un diàleg silenciós entre la Verge i el seu Fill.

Alguns plecs del mantell de la Verge

Figura tancada

Mà de la Verge que suporta el cos del seu Fill i que dóna la sensació que el marbre és quelcom viu

Rostre de la Verge

Forats de la creu

Genoll del cos de Crist

4.FUNCIÓ I SIGNIFICAT

L’obra té una funció religiosa que no procedeix de cap evangeli. En cap moment fan esment de la intervenció de Maria en aquest episodi, sinó que es basa en una idea pròpia del místics del segle XV, que suposaven que Maria havia acollit en els seus braços el cos del seu Fill i que extraviada en el seu dolor, el bressolava embolcallant-lo en la mortalla com abans en els bolquers.

Seguint la tradició iniciada en els segles XIII i XIV, es representa a la Mare de Déu com una dona molt jove i serena que sosté, sense cap esforç, el cos inert de Jesús, que sembla mancat de pes, ingràvid. L’expressió de dolor de la Verge és moderada, introspectiva ja que tot accepta el que ha passat.

D’aquesta manera, l’artista porta a l’extrem l’ideal renaixentista d’harmonia, bellesa i restricció clàssica.

Maria, la Verge

Jesús

Aquesta obra va ser encarregada per un cardenal francès, a canvi d'una bona quantitat de diners, concretament 450 ducats d’or. La condició va ser que Miquel Àngel l’havia de tenir acabada al cap d’un any. I així va ser, dos dies abans de que finalitzés el termini, l'escultura estava terminada.

L’imprevist va ser que, uns dies abans de la fi del termini, el cardenal va morir sense arribar a veure l'obra que havia encarregat. L'escultura va ser col·locada durant molt anys en la tomba d'aquest cardenal, com a monument funerari. Fa uns anys, la van posar en la seva ubicació actual, a una capella de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, (ciutat del Vaticà).

L’obra vista des del darrera L’obra vista des de l’aire

En aquesta obra, hi trobem una particularitat: la Pietat del Vaticà és l’única obra signada per l’autor.

Aquesta signatura la veiem en la cinta que travessa el pit de la Verge:

Michaelangelus Bonarotus florentin faciebat.

Inscripció que significa: Miquel Àngel Bonarotus, florentí, ho va fer.

Models i influència posteriorModels i influència posterior

Miquel Àngel va perfeccionar al màxim la representació de l’anatomia humana i va donar a les figures la força expressiva i el dinamisme característics del període hel·lenístic grec.

L’impacte de Miquel Àngel va preludiar el Manerisme (estil dominant al tram final del Renaixement a Roma). Els seus seguidors van mostrar la mateixa insistència per la representació de la musculatura i la composició helicoïdal i serpantinata.

El braç caigut (sensació de mort) de la figura de Jesús a la Pietat del Vaticà, va ser el model per a l’Enterrament de Crist de Caravaggio i per La mort de Marat de David.

La mort de Marat David, (1793)

L’enterrament de CristCaravaggio, (1602-1603)

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA

http://www.la-pieta.org/_page_/gallery/photorama

http://artgentona.blogspot.com.es/search?q=pietat

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/02/18/miquel-angel-la-pietat/

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/04/01/jesus-de-natzaret-la-mort-de-crist/

http://www.elboomeran.com/blog-post/2/4022/rafael-argullol/galeria-de-espectros-marat/