cartes 6, santiago mollà

34

Upload: cultura-umh

Post on 23-Mar-2016

218 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Sala d’Exposicions de l’Edifici Rectorat i Consell Social Inauguració: 4 de març de 2010 a les 19:30 hores Exposició: Del 4 al 26 de març de 2010

TRANSCRIPT

Page 1: Cartes 6, Santiago Mollà
Page 2: Cartes 6, Santiago Mollà

Santiago Mollà

CARTES 6

Del 4 al 26 de març de 2010.Inauguració: 4 de març a les 19:30 hores.Sala d’Exposicions de l’Edifici Rectorat i Consell Social.Edifici Rectorat. Campus d’Elx.Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Organitza: Vicerectorat d’Estudiants i Extensió Universitària.Comisari: Josep Sou.© Texto: Antonio Pérez-Adsuar.© Maquetació: Silvia Viana. Febrer, 2010.© Editor: Logisprimt.cbISBN:Logisprimt impressorsDepòsit legal:

Vicerectorat d’Estudiants i Extensió Universitària

Page 3: Cartes 6, Santiago Mollà

Inserir-se en l’obra de Santiago Mollà és una de les vivències més penetrants,doloroses i fructíferes que un ser humà pot inocular dins de si mateix. Diguemque l’experiència artística necessita, per a ser completa i real, una veritable lluita

a mort entre l’objecte artístic i la persona que vol fer seu aquest objecte, perquè capésser artístic viu si no hi ha combat entre la realitat i el subjecte de l’art, ja siga aquestsubjecte aquell que mira i vol traspassar l’obra, o bé el mateix artista, que ha quedatexhaust després de la baralla.

Les meues frases anteriors no tenen res de modern, de místic, ni d’eteri, alié al pas-sar diari de l’home comú. Entenem-ne això, repetisc: art és lluita entre realitat i ser.Ningú que no conega així l’experiència de mirar una obra, una estàtua de marbre ouna sala buida pot viure l’obra, o pot prendre l'ésser de l’obra, i ser llavors ell mateixi alhora subjecte i objecte artístic. Això no és cap misteri: inclús per a qualificar o nod’artística una obra el subjecte ha de viure l’experiència artística, ha de lluitar mal-grat que de la lluita no aconseguisca traure art.

Santiago Mollà és un artista de veritat. El conec des que érem quasi xiquets; heestat testimoni dels seus trets a l’objecte; he estat privilegiat discutidor d’alguna deles seues obres en procés, quan la discussió sobre art és art en si. Santiago Mollà, jaho he dit alguna vegada, ensuma, com el gos malalt de José Hierro, l’herba que potsanar-lo. I a Santiago Mollà, com en l’artista vertader la ferida, de vegades, quedasense sanar. M’atreviria a dir que només hi ha art quan eixa ferida queda oberta ical tallar-la. Però jo no sé tant com per a fer sentències. Jo em conforme (ja ho vadir algú que sí que sabia) a ser home, i de voler que res inherent a l'ésser humà emsiga alié. I no en sé més.

2

Page 4: Cartes 6, Santiago Mollà

Santiago Mollà, en la línia, crec jo, de tot el que ha quedat escrit línies amunt, ensporta hui cartes que ell escriu a l’aire perquè eixe aire les empente en totes direccions.Ara fixem-nos en el que queda exposat en la sala. Obres: pintures la majoria de lesvegades, però també collages, rostres, animals que es veuen envaïts, tot escrit amb unacal·ligrafia precisa, íntima i quasi diríem organitzada. Santiago Mollà ha descobertque la seua cal·ligrafia puntual (punt a punt, guió a guió) explica l’objecte i li confe-reix sentit de carta. Una poma pot ser una poma. Bé: l’artista agafa eixa poma i escriusobre ella, amb un simple pinzell i untat d’un simple color. La "carta poma" quedaescrita i enviada als ulls de l’itinerant despistat que ha entrat en la sala a veure què hiha. De vegades, la cal·ligrafia de la carta escriu volutes sobre un llenç. Potser tindremuna carta de mar, si Santiago Mollà l’ha pensat així. Potser tindrem una carta escritasobre l’arena sense ser una carta d’arena, car aquestes cartes no prenen forçosamentel seu nom dels materials, sinó de la cal·ligrafia nítida de punts i guions. Així doncs, espot dir que Santiago escriu sense lletres perquè ho fa amb una cal·ligrafia el sentit dela qual no és gramatical, sinó formal. En la forma en què l’artista fa servir la seuael·líptica cal·ligrafia sobre l’objecte, o al seu si, eixe objecte que abans era inert i insig-nificant es converteix en una carta, per a atrapar el sentit que el procés d’escriptura-pintura-cal·ligrafia li confereix.

Críptic? En absolut, benvolgut lector. Per favor, acoste’s vosté, amb les finestresobertes, a qualssevulla de les obres. Aquestes romandran esperant la seua mirada pera convertir-se en cartes de Santiago Mollà. Ja veurà el què diuen.

Antonio Pérez-Adsuar

3

Page 5: Cartes 6, Santiago Mollà

4

Zambullirse en la obra de Santiago Mollà es una de las vivencias más penetran-tes, dolorosas y fructíferas que un ser humano pueda inocular dentro de símismo. Entendamos que la experiencia artística necesita, para ser completa y

real, una verdadera lucha a muerte entre el objeto artístico y el hombre que quierehacer suyo este objeto, pues que ningún ser artístico vive si no hay combate entre larealidad y el sujeto del arte, sea este sujeto el que mira y quiere traspasar la obra, obien el propio artista, que ha quedado exhausto tras la pelea.

Siento decir que mis frases anteriores no tienen nada de moderno, de místico, nide etéreo, ajeno al pasar diario del hombre común. Entiéndase esto, lo repito: arte eslucha entre realidad y ser. Nadie que no enfoque así la experiencia de mirar un cua-dro, una estatua de mármol o una sala vacía, puede vivir la obra, puede tomar el serde la obra, siendo entonces él mismo a la vez sujeto y objeto artístico. Esto no es nin-gún misterio: incluso para calificar o no de artística a una obra, el sujeto debe vivir laexperiencia artística, debe luchar aunque de la lucha no consiga salir arte.

Santiago es un artista de verdad: lo conozco desde que éramos casi niños, he sidotestigo de sus disparos al objeto, he sido privilegiado discutidor de alguna de sus obrasen proceso, cuando la discusión sobre arte es arte en sí. Santiago, ya lo he dicho algu-na vez, olisquea, como el perro enfermo de José Hierro, la hierba que puede sanarle.Y en Santiago, como en el artista verdadero, la herida a veces queda sin sanar. Casime atrevería a decir que sólo hay arte cuando esa herida queda abierta y hay quesajarla. Pero yo no sé tanto como para decir algo definitivamente. Yo me conformo(como dijo alguien que sí que sabía) con ser hombre, y con querer que nada de lohumano me sea ajeno. Y no sé más.

Page 6: Cartes 6, Santiago Mollà

5

Santiago Mollà, en la línea, creo yo, de cuanto ha quedado escrito más arriba, nostrae hoy cartas que él escribe al aire para que ese aire las sople en todas direcciones.Ahora fijémonos en lo que queda expuesto en la sala. Cuadros, pinturas las más de lasveces, pero también collages, rostros, animales que se ven invadidos, que se ven literal-mente escritos con una caligrafía precisa, íntima y casi diríamos organizada. Santiagoha descubierto que su caligrafía puntual (punto a punto, guión a guión) explica al obje-to y le confiere el sentido de carta. Una manzana puede ser una manzana. Bien: elartista coge esa manzana y escribe sobre ella, con un simple pincel untado de un sim-ple color. La "carta manzana" queda escrita y enviada a los ojos del itinerante algo des-pistado que ha entrado en la sala a ver qué hay. A veces, la caligrafía de la carta escribevolutas sobre un lienzo. Puede que tengamos una carta de mar, si Santiago la ha pen-sado así. Puede que tengamos una carta escrita sobre la arena sin ser una carta dearena, puesto que estas cartas no toman forzosamente su nombre de los materiales,sino de la caligrafía nítida de puntos y guiones. Así, se puede decir que Santiago escri-be sin letras puesto que lo hace con una caligrafía cuyo sentido no es gramático, sinoformal. En la forma en que Santiago usa su elíptica caligrafía sobre el objeto, o dentrode él, ese objeto que antes era inerte e insignificante se convierte en una carta, atrapan-do el sentido que el proceso de escritura-pintura-caligrafía le confiere.

¿Críptico? En absoluto, querido lector. Por favor, acérquese usted, con las venta-nas abiertas, a cualquiera de las obras. Ella está esperando su mirada para convertir-se en una carta de Santiago Mollà. Ya verá como le dice muchas cosas.

Antonio Pérez-Adsuar

Page 7: Cartes 6, Santiago Mollà
Page 8: Cartes 6, Santiago Mollà

7

Santiago Mollà

OBRAS

Page 9: Cartes 6, Santiago Mollà

8

Page 10: Cartes 6, Santiago Mollà

9

Carta de amor en espiral. 2009.Acrílico y papel sobre lienzo.

130 x 81 cm.

Page 11: Cartes 6, Santiago Mollà

Detalle de Carta a Dios.

10

Page 12: Cartes 6, Santiago Mollà

Carta a Dios. 2007.Acrílico sobre lienzo.

195 x 114 cm.

11

Page 13: Cartes 6, Santiago Mollà

49 cartas de amor y dudas. 2009.Acrílico, papel y grafito sobre lienzo.

146 x 243 cm.

12

Page 14: Cartes 6, Santiago Mollà

13

Page 15: Cartes 6, Santiago Mollà

14

17 cartas de amor yarrepentimiento. 2008.Acrílico, papel ygrafito sobre lienzo.100 x 100 cm.

Page 16: Cartes 6, Santiago Mollà

Cartas quemadas.2009.

Acrílico y papelsobre lienzo.

100 x 100 cm.

15

Page 17: Cartes 6, Santiago Mollà

Detalle de Carta con cicatriz 1.

16

Page 18: Cartes 6, Santiago Mollà

Carta con cicatriz 1. 2008-2010.Acrílico sobre lienzo.

216 x 89 cm.

17

Page 19: Cartes 6, Santiago Mollà

Detalle de Carta con cicatriz 2.

18

Page 20: Cartes 6, Santiago Mollà

Carta con cicatriz 2. 2010.Acrílico sobre lienzo.

228 x 89 cm.

19

Page 21: Cartes 6, Santiago Mollà

Carta de transición. 2009.Acrílico, carbón y papel y sobre lienzo.

195 x 324 cm.

20

Page 22: Cartes 6, Santiago Mollà

21

Page 23: Cartes 6, Santiago Mollà

22

Carta de ataduras 1. 2009.Hilo sobre papel.100 x 70 cm.

Page 24: Cartes 6, Santiago Mollà

23

Carta de ataduras 2. 2009.Hilo sobre papel.195 x 114 cm.

Page 25: Cartes 6, Santiago Mollà

Rehén 1. 2009.Impresión digital.25 x 20 cm.

24

Page 26: Cartes 6, Santiago Mollà

Rehén 2. 2009.Impresión digital.

25 x 20 cm.

25

Page 27: Cartes 6, Santiago Mollà

Rehén 3. 2009.Impresión digital.25 x 20 cm.

26

Page 28: Cartes 6, Santiago Mollà

Rehén 4. 2009.Impresión digital.

25 x 20 cm.

27

Page 29: Cartes 6, Santiago Mollà

28

Letre d’août. 2008.fotografía digital.

21 x 31 cm.

Page 30: Cartes 6, Santiago Mollà

29

Carta huella. 2008.Fotografía digital.21 x 31 cm.

Page 31: Cartes 6, Santiago Mollà

30

6 de octubre, Crevillente (Alicante), 1957.

Páginas personales: www.santiagomolla.blogspot.com • www.santiagomolla.tk

FORMACIÓN ACADÉMICA

Principio de formación artística en Alicante.

1976-77 Escuela de Bellas Artes de Santa Cruz de Tenerife. 1er año.

1977-78 Escuela de Bellas Artes de Valencia. 2º año.

1980-81 Trabajo de un año con el pintor Fernando Somoza en Madrid.

1983 Circul Sant Lluc de Barcelona.

1986 Participación en el taller de Frederic Amat en el Circulo de Bellas artes de Madrid.

2087-88 Asistencia al taller de grabado “Buril” de Pedro Arribas.

2002-03 Escuela de Artes Aplicadas La Palma (Madrid). 1er Año de escultura.

2003-04 Escuela de Artes Aplicadas La Palma (Madrid). 2º Año de escultura.

2004-05 CES Felipe II en Aranjuez (Madrid). 3er Año de Bellas Artes.

2005-06 Universidad Miguel Hernández (UMH) en Altea (Alicante), 4º Año de Bellas Artes.

2006-07 Licenciado en Bellas Artes - Universidad Miguel Hernández (UMH) en Altea (Alicante).

EXPERIENCIA PROFESIONAL

Desde 1988 hasta la actualidad, dedicación exclusiva a la pintura y a la escultura.

EXPOSICIONES INDIVIDUALES

2010 Exposición “Els Borja: cartes de familia”. Sala Coll Alas, Gandía (Valencia).

2009 Exposición “Cartas puntuales”. Galería Espacio X53, El Campello (Alicante).

2008 Exposición “Cartes II”. Colegio Oficial de Arquitectos de Alicante.

2008 Exposición individual “Els Borja: cartes i territoris”. Palau Ducal, Gandía (Valencia).

2007 Exposición individual “Cartes”. Sala Coll Alas, Gandía (Valencia).

Santiago Mollà, CURRÍCULUM

Page 32: Cartes 6, Santiago Mollà

31

2007 Exposición individual de pintura. Casa de Cultura de Crevillente (Alicante).

2005 Exposición individual. Sala de Exposiciones de la Cooperativa Eléctrica San Francisco de Asís, Crevillente (Alicante).

1995 Exposición individual. Sala Sant Andréu 7, Crevillente (Alicante).

1992 Exposición individual. Galería Manuel Macias, Madrid.

1991 Exposición individual. Galería Manuel Macias, Madrid.

1988 Exposición individual. Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, Alicante.

1984 Exposición individual en Crevillente (Alicante).

1982 Exposición individual en Crevillente (Alicante).

EXPOSICIONES COLECTIVAS Y CONCURSOS

2008 Exposición colectiva “Primer encuentro de artistas contemporáneos”. Espacio x 53, El Campello (Alicante).

2008 Exposición colectiva “La Safor visita l’Urgell”. Cal talaveró centre d’art, Verdu, L’Urgell (Lleida).

2008 Exposición colectiva: 600 Anys del naixement d’en Joan Martorell. Tàrrega (Lleida).

2008 Exposición colectiva homenaje a Josep Piera- Espai D’art, Gandia (Valencia).

2007 Exposición colectiva. Seleccionado en la convocatoria Artes Plásticas de la Diputación de Alicante.

2007 Seleccionado en el V Certamen de Pintura Iberdrola - UMH, Elche (Alicante).

2007 Seleccionado en el XV Certamen de Pintura S. Soria, Villa de Benissa (Alicante).

2006 Seleccionado en el I Certamen d’Escultura Silvestre d’Edeta de Llíria (Valencia).

2006 Seleccionado en el concurso de pintura del Ayuntamiento de Catarroja (Valencia).

2006 Exposición colectiva “Implicarte... con la Dama”. Vicerrectorado de Estudiantes y Extensión Universitaria.

Universidad Miguel Hernández de Elche (Alicante).

2006 Exposición colectiva “Negro”. Edificio Altabix, Campus de Elche. Universidad Miguel Hernández de Elche (Alicante).

2006 Exposición colectiva “El color de la música”. Forum Mare Nostrum de l’Alfás de Pi (Alicante).

2006 Seleccionado en el certamen de pintura UMH - Iberdrola. Adquisición de la obra presentada para el fondo de

la Universidad Miguel Hernández.

1989 Exposición colectiva. Galería SEIBU, Tokio (Japón).

1987 Exposición colectiva. Galería Oliva Mara, Madrid.

1985 Exposición colectiva “Montedomini”. Florencia (Italia). Segundo premio del concurso Galería “El Cenacolo”

de Florencia (Italia).

1983 Accésit en el concurso de pintura de Crevillente (Alicante).

Page 33: Cartes 6, Santiago Mollà

PUBLICACIONS DE LA SALA D’ EXPOSICIONS DE L’EDIFICI RECTORAT I CONSELL SOCIAL

1. Juan Fuster: El aire que nos desgasta. 2006

2. A. Baeza, M. Blanco, S. Coves, J. M. L. Serrano, A. Soler, L. Soler: Variaciones. 2007

3. Mario Simón: Páramos. 2007

4. Javier Guijarro, Eduardo Martínez, Paco M. Pastor, Teresa Pomares, Adolfo Rodríguez, Paco Valverde, Salvador Vivancos: Rastros, huellas, sombras. 2007

5. Jover Calvo: Una Trayectoria. 2007

6. Rafael Calbo: Embalum. 2007

7. Xavi Carbonell: b/n. 2008

8. Bartolomé Ferrando: Fòssils de veu. 2008

9. Vicente Clavel: Exposición antológica. 2008

10. Mª Dolores Mulá: Agua congelada, mujeres invisibles. 2008

11. Moisès Gil: Murs oberts. 2008

12. Grupo de investigación “Figuras del Exceso y Políticas del cuerpo”: Figuras del Exceso y políticas del cuerpo. 2009

13. Emilio Roselló, Rocío Cifuentes, Elpidio del Campo, Mario Paul Martínez, Antonio Navarro: Seda de Araña “Bitácora del deseo”. 2009

14. Alfonso Sánchez Luna, Joan Llobel, Victoria Díaz Auñón: El vínculo poético. 2009

15. Manuel López Puerma: Gentes. 2009

16. José Manuel Carratalá: Sáhara Occidental, arenas de soledad. 2009

17. J.M. Calleja: Nocturns. 2010

17. Santiago Mollà: Cartes 6. 2010

Page 34: Cartes 6, Santiago Mollà