cap a un model de desenvolupament local igualitari · una vegada més, quan es parla del procés de...

Cap a un model de desenvolupament local igualitari:

Diagnòstic de la situació a la comarca del Montsià

MEMÒRIA SOBRE LA INDAGACIÓ A LA COMARCA DEL MONTSIÀ

PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA 2

ÍNDEX

1. Presentació……………………………………………..……………… Pàg.3

2. Equip tècnic………………………………….……………………….. Pàg.6

3. Descripció de l’àrea d’actuació….………………………………….. Pàg.9

4. Justificació i objectius del diagnòstic..…………………………... Pàg.28

5. Metodologia…………………………………………………………… Pàg.31

6. Anàlisis de les dades per àrees:……………….…………………... Pàg.35

6.1. Població.……………………………………………………… Pàg.36

6.2. Educació.……………………………………………………... Pàg.75

6.3. Treball i ocupació…………………………………………….. Pàg.93

6.4. Apoderament i participació…………………………… Pàg.125

6.5. Atencions per a la vida……………………………….. Pàg.150

6.6 Les dones a la història, la tradició, la transmissió

d’informació i la cultura de la zona…………………………...

Pàg.171

6.7 Urbanisme i accés als recursos………………………… Pàg.174

7. Conclusions………………………………………………………….. Pàg.180

8. Propostes d’actuació…………………………………………….. Pàg.188

9. Fonts de consulta………………………………………………….. Pàg.191

10. Annexos………………………………………………………………. Pàg.193


PROJECTE EQUAL IGUALDADER - COMUNITAT AUTÒNOMA DE CATALUNYA

3

1. Presentació Si analitzem la història, des dels seus inicis, observem que en totes les

èpoques les dones han tingut un paper destacat. Han participat activament en

la construcció de la història i han tingut un paper decisiu en l'evolució del món

per arribar a configurar l'espai on vivim en l'actualitat. Però aquest paper no

sempre s'ha escrit i documentat i les seves aportacions, en molts moments,

s'han hagut d'intuir i d’endevinar a partir d'una constatació de la realitat des

d'una òptica masculina.

La dona comença a fer-se “visible” a partir del moment que s'organitza i que,

d'una manera col·lectiva, els moviments feministes han tingut i tenen un paper

important en aquest sentit, explicita la seva forma de pensar i la seva pròpia

concepció del món en què viu.

Aquesta visió de la societat i del món “en femení” resulta una gran aportació

per a la construcció d'una societat més justa i en igualtat de condicions entre

homes i dones. Però com totes les necessitats de canvi no ha deixat de ser una

lluita permanent per aconseguir convèncer el món que els homes i les dones

són diferents físicament, però iguals en drets i deures perquè, en definitiva,

parlem de persones i de ciutadania.

A principis del segle XXI hauríem d'haver superat la lluita per a la igualtat de

drets i d'oportunitats de les dones però la realitat és que encara hi ha

importants obstacles per fer valer aquesta participació d’igualtat de condicions.

Tot i que els avenços de la ciència i la tecnologia ens situen en el context més

apassionant de la història de la humanitat, les dones continuen suportant

visions restringides del que és ser dona, del que pot fer o, fins i tot, en les

societats més integristes, del lloc que se li permet ocupar.

Les característiques biològiques de l'home i de la dona els fan diferents

físicament i psicològicament, però no per això han de ser-ho en drets i deures a

l'hora d'assumir i de complir amb les seves responsabilitats personals, familiars

i socials.



4

És des d'aquest punt de vista que hem abordat aquest estudi diagnòstic per

poder determinar quina és la situació actual de la població femenina i

masculina en la comarca del Montsià considerant aspectes demogràfics,

econòmics, educatius i socioculturals quant als espais, temps i recursos que

han de permetre afavorir el desenvolupament de l'àmbit local des d'una

perspectiva igualitària.

La comarca del Montsià és la més meridional de Catalunya i es caracteritza per

tenir dos dels emplaçaments naturals de la comunitat autònoma (el Delta de

l'Ebre i el Parc Natural dels Ports) i per ser, des del punt de vista econòmic, una

zona amb una combinació interessant que va des dels entorns rurals a les

zones fortament industrialitzades.

També, com en moltes altres comarques de Catalunya i d'Espanya, hi ha una

història de les dones treballadores encara no escrita. Una història lligada al

treball incansable del camp, que persisteix encara en alguns dels municipis,

però sens dubte, també, molt implicada en els processos d'industrialització

d'alguns sectors com és el cas de la indústria del moble i els seus derivats.

Una vegada més, quan es parla del procés de transformació industrial es parla

en masculí. Segurament perquè, ja des dels seus inicis, aquest procés es va

liderar públicament per homes però, privadament, les indústries van prosperar

gràcies també a les dones.

Per aquesta raó es va triar com a àmbit d'estudi, dins del projecte

IGUALDADER1 aquesta comarca, ja que per la seva ubicació, les seves

característiques socials i econòmiques i per la seva realitat actual fan

interessant un estudi diagnòstic per definir la situació de la dona a partir de

l'anàlisi de cadascun dels municipis que la integren.

No tenim com a objectiu recuperar la memòria històrica de les dones

treballadores de la comarca, que seria un treball molt interessant, sinó realitzar

una “foto fixa” del 2005 de la dona a la comarca del Montsià a partir d'analitzar

1Projecte de la Iniciativa Comunitària EQUAL (Ref. AD:102 ) coordinat per la Fundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló.



5

la seva situació pel que fa a la població general, el món del treball, l'educació,

l'associacionisme, el seu paper en la vida política, etc., per poder proposar

actuacions contextualitzades amb la finalitat de dissenyar projectes de

desenvolupament local igualitari a cadascun dels seus municipis.

La fase diagnòstica del projecte finalitza amb la redacció d'aquest informe a

partir de les dades que hem obtingut de les diferents fonts d'informació oficials

(Institut Nacional d'Estadística, Institut Català d'Estadística, ...) i a partir de la

col·laboració que s’ha mantingut amb el Consell Comarcal del Montsià, amb

tots els ajuntaments de la comarca, amb l'Institut Català de les Dones a

Barcelona i, especialment, amb la seva seu a les Terres de l'Ebre i amb la

Diputació de Tarragona. A totes aquestes institucions i a les persones que en

formen part volem agrair-los la seva disponibilitat i les seves aportacions en

aquesta fase del projecte.

Gràcies a la tasca de totes aquestes institucions amb responsabilitats polítiques

creiem que es poden impulsar polítiques d'igualtat centrades en les

característiques i les especificitats. Aquest estudi pretén ser un punt de partida

cap a aquesta direcció.



2. Equip tècnic Les persones que han participat en la realització del següent informe són les

següents:

Coordinació: Mercè Gisbert Cervera. Doctora en Ciències de l’Educació

Treball de camp:

Agustina Angullo Hernández. Llicenciada en Psicologia

Annachiara del Prete. Llicenciada en Humanitats

Mila Garriga Garrit. Diplomada en Treball Social

Tractament de les dades:

Victorina Garcín Itarte. Diplomada en Magisteri

Pilar Iranzo Garcia. Doctora en Pedagogia

Josep Holgado Garcia. Llicenciat en Pedagogia

Suport informàtic:

Vanessa Esteve González. Enginyera Tècnica en Informàtica de Gestió

Arnau Erola Cañelles. Enginyer Tècnic de Gestió de Sistemes

SUPORT INSTITUCIONAL

Consell Comarcal del Montsià: Miquel Alonso i Herrera. President (2003-05)

Alfons Montserrat i Esteller. President (2005-07)

M. José Cid Rodríguez. Regidora d’Atenció a les Persones (2005-07)

Míriam Galindo Gómez . Gerent (2003-05)

Albert Salvadó Fernández. Gerent (2005-07)

Ajuntaments de la comarca:

Alcanar

Ricard Bort Fibla. Alcalde i regidor de Sanitat i Serveis Socials

Amposta

Joan Maria Roig i Grau. Alcalde

Manel Ferré i Montañés. Regidor de Sanitat, Benestar i Família



Freginals

Evencio de los Aires Roe. Alcalde (2004-2006 )

Josep M. Lletí Castell. Alcalde (2006-2007)

Lidia Subirats Subirats. Regidora de Serveis Socials, Sanitat i Cultura

La Galera

Ester Martí Accensi. Alcaldessa

Ma. Blanca Duré Prades. Regidora de Sanitat, Serveis Socials i Festes

Godall

Francesc Josep Miró i Melich. Alcalde

Anna Muñoz Pago. Regidora de Serveis Socials, Joventut i Cultura

Mas de Barberans

Francesc Subirats Rosiñol. Alcalde

Celia Lleixà Royo. Regidor d’Hisenda, Turisme, Serveis Socials, Joventut i

Cultura

Masdenverge

Àlvaro Gisbert Segarra. Alcalde

M. Angeles Panisello Vidiella. Regidora d’Educació, Serveis Socials, Serveis

Sanitaris, Associacions i Entitats Municipals Santa Bàrbara

Joaquim Martí Farnós. Alcalde

Montserrat Rodríguez Arasa. Regidora de Joventut i de Serveis Socials

Sant Carles de la Ràpita

Miquel Alonso Herrera. Alcalde

Maria Ràpita Casajust Matamoro. Regidora de Benestar Social i Sanitat



Santa Jaume d’ Enveja

Joan Castor Gonell Agramunt. Alcalde

Làzaro Arqués Fumadó. Regidor de Sanitat, Serveis Socials i Comerç

La Sénia

Víctor Pla Cervera. Alcalde

M. Paz Marcos Benito. Regidora de Benestar Social i Sanitat

Ulldecona

Jaume Antich Balada. Alcalde (2004-2006)

Núria Ventura Alcaldessa (2006-2007)

Neus Borràs. Regidora de Benestar Social, d’Infància i Joventut

Institut Català de les Dones

Marta Selva Masoliver. Presidenta

Isabel Segura Soriano. Directora del Pla d’Acció de Polítiques de Dones

Anna Solà Arguimbau. Gerent

Mercè Fernández Gesali. Presidenta adjunta

Lola Santacatalina. Delegada de l’Institut Català de les Dones a les Terres de

l’Ebre.



3. Descripció de l’àrea d’actuació

L'Agrupació Territorial de Catalunya, en el marc del projecte EQUAL

IGUALDADER, ha centrat el seu nucli d'incidència i d’indagació del territori en

dues zones de la demarcació de Tarragona. Una zona urbana, formada per la

ciutat de Tarragona i, una semirural, la comarca del Montsià. És en aquesta

comarca on se centrarà aquesta part de l'informe.

La comarca del Montsià és la més meridional de Catalunya. Està situada en

una zona de trànsit cap a les comunitats autònomes d'Aragó i de València i

molt a prop de dues zones naturals protegides: una de mar (el Delta de l'Ebre) i

l'altra de muntanya (Els Ports).

La comarca del Montsià és una zona semirural formada per 12 municipis amb

una població de 64.181 habitants2 i amb un elevat índex de població immigrant,

principalment dels països del nord d'Àfrica i dels països de l'Est, concretament

de Romania. Tant és així que en algun dels pobles els immigrants suposen

entre un 15 i un 20 % de la població.

Dels 12 municipis la meitat té menys de 2.000 habitants i un baix nivell

d'industrialització. En general, es tracta d'una comarca que fins fa 25 anys es

dedicava, quasi exclusivament, a l'agricultura: oliveres, fruiters i cultiu de l'arròs.

A l'actualitat queden molt poques famílies que visquin de l'agricultura i, en els

pobles més petits, la gent tendeix a anar-se’n a treballar fora.

2Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Any 2005



3.1. Situació geogràfica

Situació de Catalunya dins les regions Situació del Montsià dins de Catalunya d’ Europa

Comarca del Montsià 3

El Montsià, situat al punt de trobada entre Catalunya i el País Valencià, és la

comarca més meridional de les quatre que formen les Terres de l'Ebre. El riu

Ebre constitueix el límit nord de la comarca, amb la incorporació del municipi de

Sant Jaume d'Enveja, ha estat l'eix vertebrador del territori, cosa que ha

aconseguit donar unitat a totes les terres del sud de Catalunya.

Amb una extensió de 708,73km², el Montsià ocupa el quart lloc entre les deu

comarques de Tarragona. Aquesta superfície suposa l'11,3% del total provincial

i només el 2,22% dels 31.895,29 km² que formen el total del Principat.

3 Font de les gràfiques: BEL, A; SANZ, J. V.; VILAR, I. (2003) Atles del Montsià. Amposta. Edita: Consell Comarcal del Montsià. ISBN: 84-607-7327-2



El territori del Montsià queda situat dins de les coordenades geogràfiques

següents:

0º 10’ Long. E – 0º 53’ Long. E

40º 31’ Lat. N – 40º 47’ Lat. N

La comarca del Montsià pertany a la regió de clima mediterrani. La seva

situació, al voltant dels 40º de latitud nord, la situa dins d'una zona d'una

extrema complexitat atmosfèrica, causada, en gran part, pel contacte entre

dues influències contraposades: la zona temperada i la de tipus subtropical.

Durant l'estiu predomina l'estabilitat atmosfèrica, només interrompuda al final

del període per algun fenomen de gota freda o tempesta tèrmica de pluges.

Quan s'acaba l'estiu augmenta notablement la inestabilitat. El clima es

caracteritza per uns hiverns moderats i uns estius calorosos i secs. Les pluges

es concentren a la primavera i a la tardor.

La seva situació, tocant al mar, i l'orografia de les serralades del Montsià i dels

Ports condicionen les temperatures i les pluges.

Les precipitacions són un dels elements climàtics més assenyalats. Els valors

de la precipitació mitjana anual a la comarca van dels 500 mm a la costa fins a

més de 800 mm a les zones interiors.

La comarca del Montsià està formada actualment de dotze municipis: Alcanar,

Amposta, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant

Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, la Sénia i

Ulldecona4.

4Font: BELTRAN, A.; SANZ, A i VILAR, I. (2003) Atles del Montsià. Consell Comarcal del

Montsià. Amposta. Pàg. 38, 58. ISBN: 84-607-7327-2



3.2. Comunicacions

El Montsià no es caracteritza per tenir una bona xarxa de comunicacions. La

seva llunyania dels centres neuràlgics d'activitat política i econòmica no ha

afavorit la creació d'infraestructures adequades en tots els punts de la comarca.

Aquesta situació ha anat millorant en els últims anys.

PER CARRETERA Les infraestructures viàries més importants són l'autopista AP-7 (amb dues

sortides: una a Amposta i l'altra a Ulldecona i Alcanar) i la carretera N-340. La

carretera C-12 o eix de l'Ebre connecta la comarca amb Lleida. La C-42

comunica l'Aldea amb Tortosa.

AMB TREN

El traçat de la línia fèrria de Barcelona a València ha estat modificat recentment

per a adaptar-lo a l'alta velocitat en serveis de trens interregionals. Les

reformes que afecten la línia fèrria del Montsià han consistit en la duplicació de

la via, la construcció d'un viaducte i una nova estació a l'Aldea–Amposta.

Ateses aquestes condicions, el Montsià no disposa d'un bon servei ferroviari, ja

que l'estació de l'Aldea es troba a la comarca del Baix Ebre, la qual cosa fa que

sigui menys utilitzada per la població del Montsià.



3.3. Població

L’any 2005, la comarca del Montsià té 64.181 habitants, dels quals 31.476 són

dones i 32.705 són homes5.

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ 2005

DONES

49%

HOMES

51%

DONES HOMES

Fig.1 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT 3.4. Espais Naturals Aquesta comarca posseeix dos espais naturals protegits. Un de costa, el Parc

Natural del Delta de l'Ebre i, un altre de muntanya, el Parc Natural dels Ports.

5Font: Institut d’Estadística de Catalunya (INDESCAT). Any 2005



3.4.1. El Parc Natural del Delta de l’Ebre

Parc Natural del Delta de l’Ebre6

El Delta de l'Ebre és la zona humida més extensa de les terres catalanes. Amb

els seus 320 km. de superfície, constitueix l'hàbitat aquàtic més important del

Mediterrani occidental. D'altra banda, el seu paper en el camp biològic

contrasta amb la profunda humanització de gran part de la seva superfície i del

seu considerable pes agrícola. L'harmonia entre els seus valors naturals i

l'explotació per part de l'home no ha estat mai fàcil. Amb aquest objectiu i a

demanda dels habitants de Deltebre, la Generalitat de Catalunya va crear un

decret de 1983, ratificat i ampliat pel decret 32/1986, del 23 d'octubre de 1986,

el Parc Natural del Delta de l'Ebre, en el qual constava que el Delta de l'Ebre

era la primera zona humida de Catalunya i que la seva importància era

reconeguda pels màxims organismes especialitzats, a escala internacional.

El Parc Natural del Delta de l'Ebre té una superfície total de 7.736 ha, 5.316 de

les quals corresponen a la comarca del Montsià i 2.420 a la del Baix Ebre7.

6Font de la imatge: http://www.ebre.com 7Font: http://www.ebre.com



3.4.2. El Parc Natural dels Ports

Parc natural dels Ports 8 El Parc Natural dels Ports és la zona de muntanya situada entre les províncies

de Tarragona, Terol i Castelló i lloc de contacte entre les comarques del Baix

Ebre i el Montsià.

L'aprofitament dels recursos naturals d'aquests indrets com la caça, la

ramaderia, l'aigua, la fusta, els forns de calç, de pega, els pous de neu, etc.,

recorden les èpoques de la intensa presència humana que hi va haver.

Els Ports són un refugi de moltes espècies amenaçades tant de flora com de

fauna i, en especial, de les poblacions de faig que tenen l'enclavament més

meridional dels Països Catalans. Les formacions geològiques dibuixen un

paisatge característic únic a Catalunya; la importància d'aquests valors naturals

i la necessitat de conservar-los va motivar la Generalitat de Catalunya a crear

dos espais protegits. L'any 1992, la part catalana d'aquest territori es va

incloure en el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat pel Govern de la

Generalitat, i finalment el 12 de juny del 2001, amb la declaració del Parc

Natural dels Ports i la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports9.

3.4.3. Els pobles de la comarca del Montsià

La comarca del Montsià està constituïda per 12 municipis que a continuació es

descriuen a partir d'una fitxa tècnica de dades generals.

8Font de la imatge: http://www.ebre.com 9Font: http://www.ebre.com



ALCANAR

Mapa de situació d’Alcanar a la Comarca del Montsià 10

POBLACIÓ: L’any 2005, Alcanar té 9.311 habitants, dels quals 4.518 són dones i 4.793 són

homes11.

Fig. 2 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT

Alcanar és el municipi que està situat més al sud de la costa catalana. Està

constituït per tres nuclis ben diferenciats: Alcanar, les Cases d'Alcanar i

Alcanar-Platja, que cobreixen bona part de la façana costanera de la comarca.

La ciutat té una gran identitat, amb una economia principalment agrícola,

basada en el cultiu de cítrics, d'oliveres, garrofes i ametllers.

10 Fonts gràfiques: http://ca.wikipedia.org/ 11 Fonts dades poblacions: Institut d’Estadística de Catalunya. Any 2005

Superfície: 40,07 Km²

Densitat (2004): 188,40 km² / hab

Altitud: 72 m

POBLACIÓ D'ALCANAR 2005

DONES49%HOMES

51%

DONES HOMES

d



AMPOSTA

Mapa de situació d’Amposta a la Comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, Amposta té 18.719 habitants dels quals, 9.256 són dones i 9.463

són homes.


Amposta és la capital de la comarca del Montsià i la més habitada. Està situada

a la dreta del riu Ebre i limita, al nord, amb Tortosa i, al sud, amb Sant Carles

de la Ràpita. Malgrat ser una ciutat, té tots els encants d'un poble. El seu terme

municipal és un territori de gran valor ecològic. Un pont bellíssim dóna entrada

a la ciutat a aquells que vénen per la N-340. El terme d'Amposta és prou gran i

acull una gran producció de cítrics, d'arròs i hortalisses, base tradicional de

l'economia.

Superfície: 138,30 km²

Densitat (2004): 131,87 km² / hab

Altitud: 8 m

POBLACIÓ D’AMPOSTA 2005

DONES 49%HOMES

51%

DONES HOMES



FREGINALS

Mapa de situació de Freginals a la Comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, Freginals té 406 habitants, dels quals 197 són dones i 209 són

homes. És el municipi de la comarca que té menys habitants.


Freginals va pertànyer fins al segle XIX a Ulldecona. És un poble d'una gran

bellesa paisatgística. Oliveres i tarongers dominen un paisatge agrícola.

S’anomena el Coll de Freginals com un dels límits del terme d'Ulldecona. El

Coll de Freginals és una zona de pas que uneix les riberes de l'Ebre i les terres

del Delta amb l'àrea de la Foia i els passos cap a l'interior pel massís dels

Ports.


Densitat (2004): 22,40 hab/Km²

Altitud: 126 m

POBLACIÓ DE FREGINALS 2005

HOMES

51%

DONES 49%

DONES HOMES



LA GALERA

Mapa de situació de la Galera a la Comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, la Galera té 818 habitants, dels quals 407 són dones i 411 són

homes.


La Galera està situada al Pla de la Galera, el qual s’estén entre els Ports de

Beseit i la Mola de Godall. L'economia continua bàsicament, i quasi

exclusivament, agrícola i ramadera. L'olivera és el cultiu més important. S'han

plantat també ametllers i arbres fruiters, sobretot, cítrics i presseguers. La

Terrisseria Cortiella conserva l'obrador artesà, traspassat de pares a fills durant

diverses generacions. I, últimament, la producció de mel i els productes

derivats s'incorporen al context socioeconòmic amb l'empresa local apícola del

Montsià.



Altitud: 120 m

POBLACIÓ DE LA GALERA 2005

HOMES50%

DONES50%

DONES HOMES



GODALL

Mapa de situació de Godall a la Comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, Godall té 749 habitants, dels quals 358 són dones i 391 homes.

Fig. 6 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ IDESCAT

Aquest municipi se situa a la part central de la comarca, entre el Pla de la

Galera i la Mola de Godall. El terme, ocupa el cim i les faldes de la Mola de

Godall i s'estén suaument al peu de la serra. El poble té un important

dinamisme respecte al nombre d'associacions i activitats culturals i esportives.

La seva principal activitat econòmica és l'agricultura i el cultiu principal és la

fruita i l'olivera. Des de fa uns anys ha recuperat també l'activitat ramadera.



Altitud: 168 m

POBLACIÓ DE GODALL 2005

HOMES52%

DONES48%

DONES HOMES



MAS DE BARBERANS

Mapa de situació de Mas de Barberans a la Comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, Mas de Barberans té 683 habitants, dels quals 340 són dones i 343

són homes.


Els Ports tenen dues portes d'entrada al Montsià i una és Mas de Barberans. El

poble de Mas de Barberans resulta un mirador privilegiat per contemplar la

vasta plana d'oliveres que hi ha als seus peus i, en un dia clar, també del Delta

de l'Ebre. Gaudeix d'una vegetació totalment mediterrània, amb molts arbustos.

La part de l'est, sembla una catifa de color verd-blau, formada per una extensa

plana d'oliveres, el cultiu majoritari del municipi i del qual depèn l'economia

local.



Altitud: 348 m

POBLACIÓ DE MAS DE BARBERANS 2005

HOMES50%

DONES50%

DONES HOMES



MASDENVERGE

Mapa de situació de Masdenverge a la Comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, Masdenverge té 1.052 habitants, dels quals 502 són dones i 550

són homes.


Masdenverge conserva l'encant dels pobles petits i és el punt de trobada del

turisme rural a l'interior del Montsià. La població disposa de tots els serveis

perquè el visitant pugui gaudir d'una estada tranquil·la i satisfactòria. La

població està equidistant dels dos paratges naturals més importants de la

comarca.

És un lloc de pas des d'Amposta a la Sénia. En els últims anys ha acollit molta

població immigrant i algunes inversions industrials que han afavorit el pas d'una

economia basada exclusivament en l'agricultura a una d’industrial.



Altitud: 54 m

POBLACIÓ DE MASDENVERGE 2005

HOMES52%

DONES48%

DONES HOMES



SANT CARLES DE LA RÀPITA

Mapa de situació de Sant Carles de la Ràpita a la Comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, Sant Carles de la Ràpita té 13.181 habitants, dels quals 6.592 són

dones i 6.589 són homes. És la segona població més gran de la comarca

després d'Amposta.


La població de Sant Carles de la Ràpita, situada al sud del Delta de l'Ebre,

ofereix una barreja ideal de mar i muntanya, que l'han convertit en un punt

estratègic, des de fa molts anys, per al turisme. Per això, concentra el major

nombre d'hotels i restaurants de la zona i ha esdevingut la capital turística de

les comarques de l'Ebre, font central de la seva economia juntament amb la

pesca. El seu port és el principal pesquer del Delta de l'Ebre i un dels cinc més

importants de Catalunya.



Altitud: 11 m

POBLACIÓ DE SANT CARLES DE LA RÀPITA 2005

HOMES50%

DONES50%

DONES HOMES



SANT JAUME D’ENVEJA

Mapa de situació de Sant Jaume d’Enveja a la comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, Sant Jaume d’Enveja té 3.355 habitants, dels quals 1.657 són

dones i 1.698 són homes.

Fig. 10 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT

Sant Jaume d'Enveja és un municipi situat al centre del Delta de l'Ebre que

compta amb els nuclis de població de Sant Jaume d'Enveja, Balada i els

Muntells. El seu terme municipal limita, al nord, amb l'Ebre; al sud, amb un antic

braç del riu (l'actual sequera del Riet) i, a l'est, amb el Mediterrani. La força

d'aquests elements ha definit el paisatge i les seves activitats. A Sant Jaume es

pot gaudir dels millors racons del Parc Natural del Delta, observar una gran

varietat de fauna i flora, així com fer llargues passejades amb bicicleta en un

marc incomparable de turisme rural. La seva activitat econòmica, les salines i la

ramaderia, està ben documentada ja en l'època medieval.



Altitud: 7 m

POBLACIÓN DE SANT JAUME D'ENVEJA 2005

HOMES51%

DONES49%

DONES HOMES



SANTA BÀRBARA

Mapa de situació de Santa Bàrbara a la comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, Santa Bàrbara té 3.613 habitants, dels quals 1.775 són dones i

1.838 són homes.


Santa Bàrbara es troba en la part interior central de la comarca. La seva

ubicació, en un encreuament de carreteres, fa que estigui en una situació

excepcional, entre dos parcs naturals, el Parc Natural del Delta de l'Ebre i el

Parc Natural dels Ports. La població, rodejada d'oliveres i mandariners, encara

respira el seu aire rural. Santa Bàrbara té una de les cooperatives de producció

d'oli més important de Catalunya.


Densitat (2004): 128.49 hab/Km²

Altitud: 79 m

POBLACIÓ DE SANTA BÀRBARA 2005

HOMES51%

DONES49%

DONES HOMES



LA SÉNIA

Mapa de situació de la Sénia a la comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, la Sénia té 5.969 habitants, dels quals 2.830 són dones i 3.139 són

homes.


L'activitat més important de la Sénia és la fabricació i comercialització de

mobles. El cultiu més representatiu és l'olivera. Una altra activitat important és

l'aprofitament de la fusta que és la base del desenvolupament industrial lligat al

sector del moble, a partir dels anys seixanta. A l’actualitat, el nombre total

d'empreses és cent cinquanta-vuit, sense incloure els petits comerços, de les

quals unes seixanta es dediquen al sector de la fusta. El principal atractiu

turístic d'aquesta població és, sense cap dubte, el Parc Natural dels Ports.

Superfície: 108,41 km²

Densitat (2004): 52,90 km² / hab.

Altitud: 269 m

POBLACIÓ DE LA SÉNIA 2005

HOMES53%

DONES47%

DONES HOMES



ULLDECONA

Mapa de situació d’Ulldecona a la comarca del Montsià

POBLACIÓ: L’any 2005, Ulldecona té 6.325 habitants, dels quals 3.044 són dones i 3.281

són homes.

Fig. 13 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT Situada a la franja meridional de les Terres de l'Ebre, compta amb un paratge

privilegiat fruit de la seva situació geogràfica. Els cinc nuclis rurals que la

configuren són: els Ventalls, la Miliana, Sant Joan del Pas, els Valentins i el

Castell, barris que tenen una identitat pròpia ja sigui pel patrimoni cultural,

natural o gastronòmic. La població compta amb un fort impuls industrial i

gaudeix de nombroses construccions que donen testimoni de la gran

importància que, al llarg de la història, ha tingut Ulldecona. A més, fruit del gran

teixit associatiu i participatiu, s'han conservat nombroses tradicions que

configuren un valuós patrimoni cultural. L'activitat econòmica està centrada en

l'agricultura i la indústria.



Altitud: 133 m

POBLACIÓ D'ULLDECONA 2005

HOMES52%

DONES48%

DONES HOMES



4. Justificació i objectius del diagnòstic No hi ha molts estudis, des de la perspectiva de gènere, emmarcats a l'àmbit

comarcal i local. En aquest sentit es justifica l'aportació que aquest estudi

diagnòstic pot representar per a la comarca del Montsià i per a tots els seus

municipis. Aquest estudi permet descriure la situació de la dona, amb la

perspectiva dels últims 10 anys, per poder ajudar l'administració comarcal i

municipal a dissenyar i desenvolupar plans locals d'igualtat d'oportunitats.

Encara que està admès des del punt de vista social i polític que s'ha de

treballar per una societat més justa i igualitària per a tots, la veritat és que

continuen existint moltes desigualtats en tots els sentits. Una d'aquestes

desigualtats que ja no hauria d’existir, és la que es desprèn de la situació real

de partida entre homes i dones. En una societat com l’actual que es considera

dins l’anomenat primer món i, que políticament i econòmicament, ha apostat

per l'estat del benestar ja no hauria de continuar parlant de la necessitat que la

dona tingui els mateixos drets que els homes, que tingui el mateix sou, que no

existissin “sostres” de cap tipus en la seva millora personal i professional, i que

no fos només notícia quan se l'ha agredit o s'ha acabat amb la seva vida.

Les dones no necessiten un espai preferent ni especial per ser dones. Hi ha qui

està començant a fer demagògia amb els discursos al voltant dels drets de la

dona. En definitiva, s’hauria d'aconseguir que se la considerés un ésser humà,

una ciutadana del món i una treballadora que ajuda a generar riquesa i a

millorar l'entorn en què viu.

Perquè tot això que s’ha esmentat sigui possible s’haurien de generar

dinàmiques conjuntes per treballar en la línia d'implementar projectes de

desenvolupament local igualitari. En aquest punt els poders públics poden dir

moltes coses. No només amb la sensibilització social s’aconseguirà avançar en

la línia de pensar local i actuar global amb l'objectiu de crear una societat més

justa per a tots els seus habitants.



En aquest context sorgeix el Projecte Equal Igualdader (AD.102), dins de la

iniciativa comunitària EQUAL, i amb la participació dels actors i les actrius

relacionats/des amb el desenvolupament local igualitari es realitza el següent

diagnòstic. Els objectius que es pretenen són:

OBJECTIU GENERAL: Conèixer la desigualtat que hi ha en la participació d'homes i dones en el

desenvolupament local del territori d'intervenció (comarca del Montsià), en els

diferents àmbits (públic, privat i domèstic).

OBJECTIUS ESPECÍFICS: - Conèixer les potencialitats i debilitats en relació al desenvolupament

local igualitari.

- Conèixer jaciments d’ocupació.

- Conèixer recursos en relació a jaciments d’ocupació, recursos de

proximitat i desenvolupament sostenible.

- Conèixer necessitats, diferenciades per sexe, dels grups socials amb els

quals es treballa a cada territori, en relació a temes de desenvolupament

local igualitari.

- Conèixer potencialitats, diferenciades per sexe, dels grups socials amb

els quals es treballa a cada territori, en relació a temes de

desenvolupament local igualitari.

- Conèixer debilitats, diferenciades per sexe, dels grups socials amb els

quals es treballa a cada territori, en relació a temes de desenvolupament

local igualitari.

- Conèixer àrees de coneixement, oficis, professions, nivells de

qualificació i d’estudi dels grups socials amb els quals es treballi al

territori.

- Conèixer àrees de coneixement, oficis, professions, nivells de

qualificació i d’estudi de la joventut.



Un cop fet aquest diagnòstic, l’objectiu al qual s’ha arribat és implementar

accions positives per respondre a les necessitats de la població femenina,

fomentar la participació paritària al desenvolupament social i aconseguir la

igualtat.

En el marc del projecte europeu IGUALDADER es realitza la mateixa anàlisi

diagnòstica a 8 comunitats de l'Estat Espanyol per poder-hi fer una anàlisi

comparada sobre la situació del desenvolupament local igualitari.



5. Metodologia

Com tots els estudis diagnòstics, el procés seguit per arribar a la redacció de

l'informe final consisteix en definir una sèrie de variables que ens permetin

poder explicar una realitat concreta, seleccionar i/o dissenyar els instruments

de recollida de dades, processar la recollida i l’anàlisi i interpretar les dades.

En aquest sentit podem dir que hem utilitzat una metodologia qualitativa encara

que, com veurem en la presentació de les dades, se n'han utilitzat tant de

qualitatives com quantitatives.

No hem partit de cap hipòtesi de treball sinó que ens hem marcat uns objectius

que hem detallat en el punt anterior i, a partir dels quals, hem definit el procés i

els instruments de recollida de dades amb la finalitat de descriure la situació de

la dona a la comarca del Montsià i a cadascun dels seus municipis.

Les dades, tant qualitatives com quantitatives, s'han agrupat en els següents

àmbits que han servit, posteriorment, per estructurar l'informe:

• Població

• Educació

• Treball i ocupació

• Apoderament i participació

• Atencions per a la vida

• Les dones a la història, la tradició, la transmissió d'informació i la

cultura de la zona

• Urbanisme i accés als recursos



5.1. Fonts i instruments per a la recollida de dades

Per a la recollida de dades s'han utilitzat diferents fonts i instruments.

Respecte a les fonts s'han utilitzat:

− Institut Nacional d'Estadística

− Institut Català d'Estadística

− Consell Comarcal del Montsià

− Institut Català de les Dones

− Ajuntaments de la comarca del Montsià

− Associacions de dones de la comarca del Montsià

Respecte als instruments s’han utilitzat:

Qüestionaris (veure annex):

− Per recollir i sistematitzar la informació dels ajuntaments pel que fa a:

− Demografia

− Associacionisme

− Estructura socioeconòmica

− Medi ambient

− Organització política municipal

− Polítiques d'igualtat

− Recursos del municipi

− Serveis específics per a la dona

− Urbanisme

− Tradició

− Per detectar necessitats a partir de la visió de la situació de la dona que

tenen les associacions de dones de la comarca. Referents a:

− Recursos per a la cerca d'ocupació.

− Ofertes de treball disponibles en el municipi.



− Mitjans de transport disponibles per desplaçar-se a altres

municipis per treballar.

− Adequació de l'horari dels transports a les necessitats de la

població.

− Horaris laborals flexibles i compatibles amb l'horari escolar

dels fills i amb l'horari dels serveis de la comunitat.

− Serveis disponibles a la comunitat d'atenció a les persones.

− Serveis mèdics disponibles.

− Cursos de formació disponibles.

− Recursos culturals disponibles.

La visió que tenen els col·lectius femenins sobre aquests temes representen

una important aportació.

Entrevistes (veure annex):

Adreçades als alcaldes/ses i als regidors/es per poder tenir la seva visió

respecte a:

− Incidència de la incorporació de la dona al món laboral quant al


− Actuacions desenvolupades en el municipi per aconseguir un


− Activitats tradicionals que antigament generaven riquesa i activitats que

podrien ser recuperades.

− Polítiques d'integració de les dones en les noves activitats econòmiques.

− Relació entre l'economia submergida i les dones.

− Polítiques adreçades a potenciar les dones emprenedores i promoure

noves empreses.

− Valoració del sostre de vidre.

− Serveis adreçats a afavorir la conciliació familiar.

− Actuacions adreçades a les famílies monoparentals.

− Programes d'actuacions adreçats a les persones cuidadores.

− Serveis específics per a la gent gran que viu sola.



− Polítiques d'accés i capacitació en Tecnologies de la Informació i la

Comunicació.

− Problemes actuals que afecten la joventut.

− Valoració sobre la violència juvenil i de gènere.

Principalment les entrevistes ens han estat d'utilitat per poder recollir la visió

que tenen sobre el desenvolupament local igualitari totes aquelles persones

que ocupen càrrecs de responsabilitat en els governs municipals i que, en

definitiva, són els que hauran de dissenyar i implementar polítiques d'igualtat

en l'àmbit local i compartir els seus resultats a nivell comarcal i a nivell de país.



6. Anàlisi de les dades per àrees

La comarca del Montsià té una extensió de 735,4 Km2, cosa que suposa

l'11,67% de la província de Tarragona, i el 2,29% de l'extensió de la superfície

de Catalunya. L’any 2005 té una densitat de població de 87,3 hab./ Km2, que

es correspon amb un total de població de 64.181 habitants12, dels quals 31.476

són dones i 32.705 són homes.

En aquest apartat, a més de presentar la informació global de la comarca, de

vegades es mostrarà la informació diferenciada per municipis per il·lustrar la

seva diversitat i el caràcter semirural d'una part de la comarca, ja que, d’una

banda, acull municipis com la capital de comarca, Amposta, que supera els

18.000 habitants i, d’altra, municipis com Freginals que té 406 habitants.

Aquesta anàlisi diferenciada per municipis permetrà elaborar, estructurar i

organitzar les actuacions en el marc del Projecte Igualdader, ja siguin de

sensibilització, de formació, etc. de forma més adequada i sempre partint de la

realitat de les dones i els homes dels municipis de la comarca.

En definitiva, s'alternaran tres tipus d'anàlisi:

• global (que busca informació sintètica de la comarca),

• diferenciada per municipis i

• comparada sobre les tendències de la comarca relacionant les

dades individuals dels municipis.

Tota aquesta informació està en relació amb les dades generals de tot

Catalunya, durant els anys que disposem de dades (IDESCAT13).

12 Segons dades de l’IDESCAT, Institut d’Estadística de Catalunya. 13 Atès que de l’IDESCAT hem recollit alguna informació comparativa Montsià-Catalunya, però per als anys dispars, tractarem aquesta informació com a complementària d’altres que aporten més estabilitat informativa respecte al període analitzat.



6.1. Població El Montsià és, des del punt de vista demogràfic, una comarca amb estabilitat

poblacional al llarg dels quasi 20 anys analitzats (1986-2004).

Si analitzem els municipis de manera agrupada i en funció de la tendència de la

població podem presentar el següent resum:

HABITANTS

POBLACIÓ - 2004

TENDÈNCIA

POBLACIONAL

De 8.000 a 20.000 habitants

Amposta - 18.238 St. Carles de la Ràpita -12.594 Alcanar - 8.868

- Lleuger creixement. - Lleuger creixement. - Gran creixement després

d’un període de descens important.

De 3.000 a 9.000 habitants

Ulldecona - 6.056 La Sénia - 5.735 Santa Bàrbara - 3.617 Sant Jaume d’Enveja - 3.292

- Lleuger creixement. - Creixement després d’un

lleuger descens. - Gran creixement després

d’un període de descens important.

- Descens important de la

població, després d’un lleuger creixement al 1986.

Menys de 3.000 habitants

Masdenverge - 1.007 La Galera - 774 Godall - 732 Mas de Barberans - 682 Freginals - 394

- Lleuger creixement - Lleugera recuperació

després de períodes de descens.

- Manteniment dins de la

tendència al descens. - Manteniment dins de la

tendència al descens. - Manteniment i lleugera

recuperació després de períodes de descens.



Ens basem, en primer lloc en l’evolució de la població a la comarca del Montsià

(1981-2004).

Fig. 14 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i patronals

Com podem veure la tendència de la població total s'ha mantingut amb un

lleuger descens a finals dels anys 80 i una clara recuperació, amb tendència a

l'alça, a partir del 2000. Atès que, com veurem més endavant, l'augment de la

població no va unit, necessàriament, a l'augment de la natalitat hem de

relacionar aquest ascens amb l'arribada de població immigrant que procedeix

d'altres espais geogràfics de fora del Montsià.

Si ens fixem en la situació de cada municipi veiem com la tendència de

comarca ha estat el manteniment i lleuger creixement poblacional. Les tres

gràfiques següents mostren l'evolució de les poblacions de la comarca

agrupades per quantitats d'habitants l’any 2004. Podem observar que com més

gran és la població més simètric és el seu creixement en comparació amb la

gràfica global de tota la comarca. En general, s’observa més recuperació de la

població quan hi ha menys habitants.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ COMARCA DEL MONTSIÀ 1981-2004

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

1981 1986 1991 1996 2001 2004

DonesHomes



1. Poblacions de més de 8.000 habitants

Fig. 15 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals

El gràfic anterior ens mostra una tendència paral·lela a la del total de la

comarca. El creixement és gairebé idèntic en homes i dones.

2. Poblacions de més de 3.000 habitants


En aquestes poblacions de més de 3000 habitants veiem com la tendència es

manté igual que en la general fins a finals dels 90 i després hi ha una evolució

a l'alça molt més definida. Augmenta més el col·lectiu dels homes que el de

dones encara que la tendència dels dos grups és paral·lela.

EVOLUCIÓ DE LES POBLACIONS DE MÉS DE 8.000 HABITANTS Amposta -Sant Carles de la Ràpita-Alcanar

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

1981 1986 1991 1996 2001 2004

DonesHomes

EVOLUCIÓ DE LES POBLACIONS DE MÉS DE 3.000 HABITANTS La Sénia-Santa Bàrbara-Sant Jaume-Ulldecona

7.500

8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

1981 1986 1991 1996 2001 2004

DonesHomes



3. Poblacions de menys de 3.000 habitants


Si dibuixem una corba de tendència, veiem com pràcticament en la seva

totalitat, hi ha hagut un lleuger ascens poblacional, encara que s'hagi passat

per alguns períodes de descens. Fins i tot, en el cas dels municipis que

actualment mostren una tendència a la disminució, Mas de Barberans, Godall i

Sant Jaume d'Enveja, sembla que s’observi un moviment cap a la recuperació

que, òbviament, ha de ser contrastat en el futur. En tots els casos, l'ascens de

la població masculina és més gran que la femenina.

Aquests municipis, en els últims anys, han rebut població immigrant però

potser, a diferència dels municipis més habitats, es tracta encara dels primers

grups formats principalment per homes. Quan comencen a estar arrelats al

territori arriben les seves dones.

Si comparem la piràmide poblacional del Montsià respecte a la global de

Catalunya (durant l’any 2004) veiem que segueix un patró similar. Podem

destacar que la franja de població d’edat senil és superior a la mitjana catalana,

és a dir, més longevitat a la població de la comarca i més en el col·lectiu de

dones que d’homes.

EVOLUCIÓ DE LES POBLACIONS DE MENYS DE 3.000 HABITANTS La Galera-Godall-Mas de Barberans-Masdenverge-Freginals

1.600

1.650

1.700

1.750

1.800

1.850

1.900

1981 1986 1991 1996 2001 2004

DonesHomes



Fig. 18 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals


Com a exemple, per poder interpretar de forma més específica l'evolució de la

població, presentem les piràmides de tres municipis perquè es pugui comprovar

les seves diferències. S’ha escollit tres municipis representatius pel nombre

d'habitants: 1. Amposta, capital de la comarca, és la que té més habitants. 2.

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ - MONTSIÀ 2004

3000 2000 1000 0 1000 2000 3000 4000

0 - 4

5 - 9

10 - 14

15 - 19

20 - 24

25 - 29

30 - 24

35 - 39

40 - 44

45 - 49

50 - 54

55 - 59

60 - 64

65 - 69

70 - 74

75 - 79

80 - 84

85 -

HomesDones

PIRÀMIDE DE POBLACIÓ - CATALUNYA 2004

400000 300000 200000 100000 0 100000 200000 300000 400000

0 - 4

5 - 9

10 - 14

15 - 19

20 - 24

25 - 29

30 - 24

35 - 39

40 - 44

45 - 49

50 - 54

55 - 59

60 - 64

65 - 69

70 - 74

75 - 79

80 - 84

85 -

HomesDones



La Sénia, una població mitjana. 3. Freginals, municipi amb menys població.

Mostrem l'evolució de les piràmides entre els anys 1981-2004.



Observem com la gran majoria de la població global s'ha anat desplaçant des

de la infància fins a la tercera edat, i es reflecteix una tendència general cap a

l'envelliment de la població, igual que en la societat espanyola i catalana.

P IR ÀM ID E AM P O S TA 2004

1000 500 0 500 1000

0 - 4

5 - 9

10 - 14

15 - 19

20 - 24

25 - 29

30 - 24

35 - 39

40 - 44

45 - 49

50 - 54

55 - 59

60 - 64

65 - 69

70 - 74

75 - 79

80 - 84

85 -

H om esD ones

PIR ÀM ID E AM P O S TA 1981

1000 500 0 500 1000

0 - 4

5 - 9

10 - 14

15 - 19

20 - 24

25 - 29

30 - 24

35 - 39

40 - 44

45 - 49

50 - 54

55 - 59

60 - 64

65 - 69

70 - 74

75 - 79

80 - 84

85 -

H om esD ones





PIRÀMIDE LA SÉNIA1981

350 250 150 50 50 150 250 350

0 - 4

5 - 9

10 - 14

15 - 19

20 - 24

25 - 29

30 - 24

35 - 39

40 - 44

45 - 49

50 - 54

55 - 59

60 - 64

65 - 69

70 - 74

75 - 79

80 - 84

85 -

HomesDones

PIRÀMIDE LA SÉNIA 2004

350 250 150 50 50 150 250 350

0 - 4

5 - 9

10 - 14

15 - 19

20 - 24

25 - 29

30 - 24

35 - 39

40 - 44

45 - 49

50 - 54

55 - 59

60 - 64

65 - 69

70 - 74

75 - 79

80 - 84

85 -

HomesDones



No hi ha cap mena de dubte que el territori és homogeni, en aquest sentit, ja

que pràcticament tots els municipis mostren evolucions similars, és a dir, tots

tenen durant el 2004 un dibuix poblacional similar, fins i tot, els municipis més

petits.



PIRÀMIDE FREGINALS 1981

30 20 10 0 10 20 30

0 - 4

5 - 9

10 - 14

15 - 19

20 - 24

25 - 29

30 - 24

35 - 39

40 - 44

45 - 49

50 - 54

55 - 59

60 - 64

65 - 69

70 - 74

75 - 79

80 - 84

85 -

HomesDones

PIRÀMIDE FREGINALS 2004

25 20 15 10 5 0 5 10 15 20 25

0 - 4

5 - 9

10 - 14

15 - 19

20 - 24

25 - 29

30 - 24

35 - 39

40 - 44

45 - 49

50 - 54

55 - 59

60 - 64

65 - 69

70 - 74

75 - 79

80 - 84

85 -

HomesDones



Aquestes dades ens porten a considerar que les etapes vitals necessàries

d’atenció familiars i/o educatives es veuen centrades cada vegada més, a

l'etapa infantil i a les edats senils, i cal remarcar que la franja intermèdia és

l'encarregada de donar suport a ambdues i, per això, cal analitzar els recursos

socials del municipi i de la zona, destinats a aquesta finalitat per valorar el seu

grau d'adequació.

Des dels organismes polítics i locals les opinions, solucions, actuacions o

serveis que presenten per a l'atenció de la població en edats senils són:

Entrevistes amb els/les regidors/es

Actuacions a l’àmbit local - comarcal

Entrevista núm. 9.1

9-setembre-2005

- Jornades d’atenció per als/les cuidadors/es de

persones grans.

- Centre de respir familiar d’Alzheimer.


1-agost-2005

- Centre de respir familiar.

- Cursos per a les persones que atenen a gent gran.


17-novembre-2005

- Assistents socials a domicili.

- Centre de dia per a les persones grans.

Entrevista núm.7.1

8-setembre-2005

- Centre de suport diürn.

- Estudis sobre la situació econòmica, familiar i

social de les persones grans.

- Formació de cuidadors/es.

- Formació de prevenció amb la gent gran.

Entrevista núm.1.1

7-novembre-2005

- Escola per a familiars, cursos, jornades, ajuda

psicològica, etc.

- Residència per a persones grans.


21-setembre-2005

- Centre d’Alzheimer.

- Centre de respir familiar.


25-novembre-2005

- Assistents socials i treballadors/es socials.

- Centre de dia.


6-octubre-2005 - Centre de dia.



Si comparem el pes poblacional global del Montsià respecte a Catalunya

diferenciat per franges d'edat, durant el 2004, veiem que la comarca del

Montsià es caracteritza per presentar una important franja de persones majors

de 65 anys quasi d’un 20 % del total poblacional, davant d'una franja inferior al

15% entre 0 i 14 anys, i una central, entre 15-64 anys que agrupa el 67% del

total. En el conjunt de Catalunya, la franja infantil i juvenil (14%) no dista tant de

la senil (17%) ni dibuixen les mateixes proporcions en les edats totals de

dependència (infantil i juvenil i senil): 33% en el Montsià, respecte al 31% a

Catalunya.

Fig. 26/27 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals

Si admetem que la franja de les persones grans, per la longevitat de la zona,

creix de forma més acusada que en el cas global de Catalunya, haurem de

concloure que encara que no es tracta d'una diferència aparentment rellevant,

sí que pot ser-ho si els recursos per atendre per igual ‘totes' les edats de

dependència no estan pensats per a ambdues franges o si, globalment, el

territori hi ha desplegats escassos recursos.

Tot i així, podem destacar que la majoria de la població de la comarca (un 67%)

se situa en l'interval que va dels 15 als 64 anys, el qual correspon al període

d'inici i fi de l'època potencialment activa de les persones, des del punt de vista

laboral.

POBLACIÓ PER GRUPS D'EDAT MONTSIÀ 2004

13%

67%

20%

0 - 14 15 - 64 65 +

POBLACIÓ PER GRUPS D'EDAT CATALUNYA 2004

14%

69%

17%

0 - 14 15 - 64 65 +



Si ens fixem en la població agrupada per municipis, podem comprovar que la

franja de persones de més de 65 anys augmenta quan els pobles són més

petits (del 18% en els pobles grans passa al 27%) i que les persones de 0 a 14

anys i les de 15 a 64 disminueix, i arriben del 10% al 63%, en els pobles de

menys de 3.000 habitants. Ens trobem davant d'una forta despoblació dels

pobles petits del Montsià.



A partir de les gràfiques que presentem a continuació podem veure com les

diferències entre la població femenina i masculina no són significatives en els

dos intervals que comprenen les edats dels 0 als 64 anys. És a la franja de 65

anys i més on observem una proporció més gran de dones que d’homes.

POBLACIÓ PER GRUPS EDAT Masdenverge-Mas de Barberans-La Galera-Godall-Freginals

10%

63%

27%

0 - 14 15 - 64 65 +

POBLACIÓ PER GRUPS EDAT Amposta-Sant Carles de la Ràpita-Alcanar

14%

68%

18%

0 - 14 15 - 64 65 +

POBLACIÓ PER GRUPS EDAT La Sénia-Santa Bàrbara-Sant Jaume-Ulldecona

13%

66%

21%

0 - 14 15 - 64 65 +




Al diagnòstic detallat de les poblacions s’hi observa el mateix percentatge de

dones i homes per edats, només destaquen les poblacions de Freginals i

Masdenverge perquè a la franja d’edat dels 0 als 14 anys la població femenina

és més alta, i a Freginals el nombre de dones i homes de més de 65 anys és el

mateix que al 2004.


La comarca del Montsià, en general, té tendències poblacionals ‘urbanes'

semblants a les generals de Catalunya, encara que els hàbits d'atenció familiar

puguin ser diferents. Quan es tracta de facilitar igualtat d'oportunitats d'accés

als serveis que permetin itineraris personals no discriminatoris, hem d’atenir-

POBLACIÓ PER EDATS FREGINALS 2004

0

20

40

60

80

100

120

140

160

0 - 14 15 - 64 65 +

DonesHomes

POBLACIÓ PER EDAT I SEXE MONTSIÀ 2004

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

0 - 14 15 - 64 65 +

DonesHomes



nos a les oportunitats de desenvolupament per a les persones i no estalviar els

serveis que les promoguin.

El menor creixement demogràfic generalitzat es dóna en un context de canvi de

patrons pel que es refereix a l'exigència de les atencions familiars. Si hi

sumem el fet que augmenta també el temps dedicat a l’atenció de persones

grans, la conseqüència és que la càrrega d'atenció de la franja intermèdia és

molt més gran.

Els qui s'ocupen de respondre la dependència infantil/juvenil i la madura/senil,

requeriran sensibilitat social i recursos de suport per a no dedicar-s’hi una part

massa gran de la seva vida personal14. Si són les dones les que se n’ocupen

majoritàriament, tenim un focus important de treball polític i social per equilibrar

la igualtat d'oportunitats que permeti un desenvolupament vital dedicat, no

exclusivament, a la cura de les persones dependents.

En aquest sentit, és obvi que coneixem aquesta tendència des de fa temps i la

proclamem des de diferents òptiques i temàtiques, però continua sent necessari

fer-ho perquè la resposta social encara és molt incipient i de caràcter privat,

amb la qual cosa no podem parlar, encara, de solucions generalitzades i

compartides.

Les següents gràfiques ens mostren clarament l'evolució dels índexs de

dependència juvenil i senil en els estudis sociològics, entre 1981 i 2004, és a

dir, el pes poblacional de les persones inactives (fins als 14 anys i de 65 anys

en endavant).

14 A Catalunya s’ha aprovat al gener de 2006 la Llei de Serveis Socials i a l’ Estat Espanyol, aquest mateix any, s’ha aprovat la Llei de Dependència que s’aplicarà el 2007.




L’índex de dependència juvenil, per municipis, ha baixat clarament entre el

1981 i el 2004. En alguns casos s’ha reduït a la meitat. La tendència es manté i

tampoc no hi ha molta diferència entre els homes i les dones. Potser la

dependència de les dones és lleugerament superior però com ja s’ha dit, la

tendència és a la baixa.

Respecte a la dependència senil, la tendència es manté si comparem les dues

gràfiques. Clarament existeix més dependència senil femenina. Hem de tenir

en compte que tenen una esperança de vida més alta.


Si fem l'anàlisi per als tres grups de municipis:

ÍNDEX DEPENDÈNCIA SENIL POBLACIÓ MONTSIÀ 1981

0102030405060708090

100

Alcana

r

Amposta

Fregina

ls

La G

alera

Godall

Mas de

Barbera

ns

Masde

nverg

e

Sant C

arles

de la

Ràp

ita

Sant J

aume d

'enve

ja

Santa

Bàrbara

La Sén

ia

Ulldec

ona

HomesDones

ÍNDEX DEPENDÈNCIA SENIL POBLACIÓ MONTSIÀ - 2004

0102030405060708090

100

Alcana

r

Amposta

Fregina

ls

La G

alera

Godall

mas de

Barb

erans

Masde

nverg

e

Sant C

arles

de la

Ràp

ita

Sant J

aume d

'enve

ja

Santa

Bàrbara

La S

énia

Ulldec

ona

HomesDones

ÍNDEX DEPENDÈNCIA JUVENIL POBLACIÓ MONTSIÀ- 1981

0102030405060708090

100

Alcana

r

Amposta

Fregin

als

La G

alera

Godall

Mas de

Barbera

ns

Masde

nverg

e

Sant C

arles

de la

Ràp

ita

Sant J

aume d

'Enveja

Santa

Bàrbara

La Sén

ia

Ulldec

ona

HomesDones

ÍNDEX DEPENDÈNCIA JUVENIL POBLACIÓ MONTSIÀ- 2004

0102030405060708090

100

Alcana

r

Amposta

Fregina

ls

La G

alera

Godall

Mas de

Barbera

ns

Masde

nverg

e

Sant C

arles

de la

Ràp

ita

Sant J

aume d

'Enveja

Santa

Barbara

La Sén

ia

Ulldec

ona

HomesDones



En els municipis grans i mitjans:

− Amposta: lleuger augment important de dones.

− St. Carles de la Ràpita, Alcanar: notable augment del 20% al 26%

d’homes i del 25% al 34% de dones.

− La Sénia: lleuger augment més acusat en dones.

− Ulldecona: descens d’homes i augment d’un 3% de dones.

− Santa Bàrbara: un lleuger augment d’homes que supera en el

2004 el 30% de dependència i enorme augment de dones, 44%

de dependència.

− Sant Jaume: augment d'un 10% d’homes i de quasi un 20% de

dones. Se situa al 2004 en el 30% i 37%, respectivament.

En municipis petits:

− Masdenverge: del 20% al 35% en homes i del 28% al quasi 40%

al 2004.

− La Galera: lleuger augment al llarg del període però sobre xifres

extremes: 38% d’homes i 56% de dones.

− Godall: 45% d’homes i quasi 60% de dones.

− Mas de Barberans: 40% homes i 52% de dones.

− Freginals: 40% homes i 50% de dones.

Està clar que la despoblació, que dèiem que semblava remetre, i l'envelliment

són característiques a tenir en compte en qualsevol acció que es vulgui dur a

terme en aquests municipis: estem parlant de cinc dels dotze de la comarca. En

xifres globals, és a dir, si sumem la dependència juvenil i la senil, la dependència ha disminuït a la zona, i encara és més gran en el cas de les

dones. La seva longevitat compensa la disminució de dependència juvenil, a

nivell del global poblacional.

A partir d'aquestes dades, s’hauria de pensar d’articular polítiques, accions i

destinar recursos per a aquesta franja de dependència, la senil, que inclou la

dependència global. En tot cas, ha d'analitzar-se l'equilibri entre les etapes de

dependència i d’atenció, a més de la tendència que les resolguin per igual



dones i homes; o intentar que, una vegada més, l'augment de la dependència

de les dones recaigui, també sobre els homes.

Vèiem en les piràmides que es donava una lleu recuperació dels naixements

que, a curt termini, faran augmentar la dependència juvenil i, amb això, la

global.

Això queda confirmat per l'augment generalitzat als gràfics de substitució generacional en tots els municipis de la comarca entre el període 1981-2004:

es mouen entre l'1 i el 2, excepte les poblacions amb menor població, que no

arriben a l'1 durant l’any 1981. Estem parlant que per cada defunció que es

produïa al 1981, tenien lloc entre 1 i 2 naixements d'homes i algun menys de

dones. Al 2004, tant la substitució d'homes com de dones està entorn de l'1,5

en les poblacions grans i mitjanes.


Només Alcanar tindria una taxa de substitució menor al 2004 que al 1981 en el

cas dels naixements de dones.


SUBSTITUCIÓ GENERACIONAL - MONTSIÀ 1981

0 0,5 1 1,5 2

Sant Carles dela Ràpita

Amposta

Alcanar

DonesHomes


0 0,5 1 1,5 2


Amposta

Alcanar

DonesHomes


0 0,5 1 1,5 2

Ulldecona

La Sénia

Santa Bàrbara

Sant Jaumed'Enveja

DonesHomes


0 0,5 1 1,5 2

Ulldecona

La Sénia

Santa Bàrbara

Sant Jaumed'Enveja

DonesHomes



Durant el 2004, observem com en les poblacions que tenen menys habitants

arriben fins a l’1,5 igual que les que n’hi ha més.


Pel que fa a les tendències a la masculinització o feminització, veiem també

aquí com l'evolució al llarg del període 1981-2004 reflexa una lleugera

masculinització.

Quan parlem de natalitat, en el període 1981-2004, es manifesta la baixa

natalitat com a un fenomen general en la nostra societat durant aquests

darrers 20 anys i es mostra una tendència a l'estabilització i incipient

recuperació (almenys en el cas dels municipis grans o mitjans de la comarca).

La taxa bruta de natalitat, és a dir, el nombre de naixements per cada mil

habitants, està entorn del 10% en aquests municipis (10 naixements per cada

mil habitants).


0 0,5 1 1,5 2

Freginals

La Galera

Godall

Mas deBarberans

Masdenverge

DonesHomes


0 0,5 1 1,5 2

Freginals

La Galera

Godall

Mas deBarberans

Masdenverge

DonesHomes




Fi. 45/46 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals

En el cas dels municipis petits, els percentatges són més distants, tot i que no

són inferiors al 3-4% encara que hi ha diferències entre sexes que no

evidencien les xifres en el cas de municipis més habitats.

TAXA DE NATALITAT - MONTSIÀ 1981

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ulldecona

La Sénia

Santa Bàrbara

Sant Jaumed'enveja

Dones

Homes


0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ulldecona

La Sénia

Santa Bàrbara

Sant Jaumed'enveja

Dones

Homes


0% 20% 40% 60% 80% 100%


Amposta

Alcanar

Dones

Homes


0% 20% 40% 60% 80% 100%


Amposta

Alcanar

Dones

Homes



.


La taxa de mortalitat, és a dir, el nombre de defuncions per cada mil habitants

s’ha mantingut, excepte l’any 1991 que hi va haver més mortalitat femenina, les

causes de la qual desconeixem (quasi un 15%), en torn a una mitja estable de

7-8% per als homes i de 6-7 % per a les dones.



0% 20% 40% 60% 80% 100%

Freginals

La Galera

Godall

mas de Barberans

Masdenverge

Dones

Homes


0% 20% 40% 60% 80% 100%

Freginals

La Galera

Godall

mas de Barberans

Masdenverge

Dones

Homes

TAXA DE MORTALITAT - MONTSIÀ 1981

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Sant Carles de laRàpita

Amposta

Alcanar

Dones

Homes


0% 20% 40% 60% 80% 100%

Sant Carles de laRàpita

Amposta

Alcanar

Dones

Homes





En analitzar l’edat mitjana de maternitat del Montsià es recull un retard

progressiu al llarg del període 1981-1996, després s’observa un lleuger

descens de l’edat i un manteniment de l’edat mitjana de maternitat, cap als 30-

31 anys des d’aquesta data fins al 2004.


0% 20% 40% 60% 80% 100%

Freginals

La Galera

Godall

Mas de Barberans

Masdenverge

Dones

Homes


0% 20% 40% 60% 80% 100%

Freginals

La Galera

Godall

Mas de Barberans

Masdenverge

Dones

Homes


0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ulldecona

La Senia

Santa Barbara

Sant Jaumed'enveja

Dones

Homes


0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ulldecona

La Senia

Santa Barbara

Sant Jaumed'enveja

Dones

Homes




Aquest retard en la maternitat també s’observa en els tres gràfics que

corresponen a una població amb més de 8.000 habitants com és Amposta, en

una de més de 5.000 habitants, com és la Sénia i una població petita, com és

Masdenverge amb més de 10. 000 habitants.



EVOLUCIÓ DE L'EDAT MITJANA DE MATERNITAT AL MONTSIÀ

0

5

10

15

20

25

30

35

1981 1986 1991 1996 2001 2004

EDAT MITJANA DE MATERNITAT AMPOSTA

26272829303132

1981 1986 1991 1996 2001 2004

EDAT MITJANA DE MATERNITAT LA SÉNIA

26272829303132

1981 1986 1991 1996 2001 2004

ETAT MITJANA DE MATERNITAT MASDENVERGE

26272829303132

1981 1986 1991 1996 2001 2004



L'explicació d’aquests fets cal buscar-la en:

• Les pautes demogràfiques modernes generals que consisteixen en el

retard de la maternitat condueixen a una disminució de naixements.

• La diversificació del concepte d'unitat familiar: persones que viuen

soles, llars monomarentals i monoparentals, parelles de fet.

• La incorporació de la dona als estudis universitaris no només de grau

sinó també de postgrau i de doctorat.

• La incorporació de la dona al món laboral i professional, cosa que li

dóna una clara independència econòmica. No necessita casar-se o

viure en parella per independitzar-se dels pares.

Una altra anàlisi necessària és el del creixement natural complementat per la suma del saldo migratori. Veurem, confirmant informacions

anteriors, el pes important del saldo migratori en el creixement i/o

manteniment de la població de la comarca. En els anys 1991-1996-2001,

gràcies al saldo migratori positiu el grup de poblacions grans i mitjanes,

sense excepció, han tingut una tendència a l'augment en el seu creixement

total. És el cas d'Amposta, Sant Carles, Alcanar, la Sénia. Únicament en el

cas dels homes, perquè en el cas de les dones el nombre elevat de

defuncions comporta un creixement natural negatiu que no es compensa pel

saldo migratori, pràcticament semblant al de l'any 1991, a gran distància de

l'elevat saldo migratori dels homes.


CREIXEMENT NATURAL D'ALCANAR

-200

-100

0

100

200

300

400

500

600

Nai

xem

ent_

D

Def

unci

ó _d

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nac

imie

nto_

M

Def

unci

ón_M

Sald

om

igra

torio

_M

Cre

cim

ient

o_M

1991 1996 2001

CREIXEMENT NATURAL DE SANT CARLES DE LA RÀPITA

-200

-100

0

100

200

300

400

500

600

Nai

xem

ents

Def

unci

ons

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ents

_D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001




Ulldecona el saldo migratori a les dones és important, ja que prové d’un saldo

negatiu del creixement total al 1991. Hi ha una gran distància respecte als

homes.


A Santa Bàrbara, tot i tenir el creixement natural negatiu per a ambdós sexes,

el saldo immigratori fa augmentar-lo fins a nivells positius importants per a les

xifres totals de la població. Sant Jaume té nivells superiors al 2001, però no

CREIXEMENT NATURAL D'AMPOSTA

-200

-100

0

100

200

300

400

500

600

Nai

xem

ent_

H

Def

unci

ó_H

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ents

_D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001

CREIXEMENT NATURAL D'ULLDECONA

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

350

Nai

xem

ent_

H

Def

unci

ó_H

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ent_

D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001

CREIXEMENT NATURAL DE LA SÉNIA

-200

-100

0

100

200

300

400

500

600

Nai

xem

ent_

H

Def

unci

ó_H

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ents

_D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001



aconsegueix un creixement total positiu dels homes, encara que s’hi apropa, i

molt menys de les dones, tot i que el saldo migratori hagi augmentat.

.

Fig. 64/65 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals

Les poblacions petites també tenen comportaments similars, és a dir, de saldo

migratori important tant d'homes com de dones a Masdenverge, la Galera

(malgrat que en el cas de les dones no se superen els nombres negatius en el

creixement total) i Freginals.


CREIXEMENT NATURAL DE SANT JAUME D'ENVEJA

-100

0

100

200

300

400

500

600

Nai

xem

ent_

H

Def

unci

ó_H

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ent_

D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001

CREIXEMENT NATURAL DE SANTA BÀRBARA

-100

0

100

200

300

400

500

600

Nai

xem

ent_

H

Def

unci

ó_H

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ent_

D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001

CREIXEMENT NATURAL DE FREGINALS

-20

-10

0

10

20

30

40

50

Nai

xem

ent_

H

Def

unci

ó_H

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ent_

D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001

CREIXEMENT NATURAL DE LA GALERA

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

Nai

xem

ent_

H

Def

unci

ó_H

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ent_

D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001




Ara bé, altres presenten situacions que tendeixen al descens poblacional total.

Godall té xifres negatives, sobretot en el cas dels homes, i un índex molt baix

d’immigració, en el cas de les dones; Mas de Barberans reflecteix que és

important la tendència al creixement total negatiu en ambdós sexes i que la

immigració va disminuir l’any 2001 respecte als anys anteriors.


CREIXEMENT NATURAL DE MASDENVERGE

-20

-10

0

10

20

30

40

50

Nai

xem

ent_

H

Def

unci

ó_H

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ent_

D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001

CREIXEMENT NATURAL DE MAS DE BARBERANS

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

Nai

xem

ent_

H

Def

unci

ó_H

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ent_

D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001

CREIXEMENT NATURAL DE GODALL

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

Nai

xem

ent_

H

Def

unci

ó_H

Sald

om

igra

tori_

H

Cre

ixem

ent_

H

Nai

xem

ent_

D

Def

unci

ó_D

Sald

om

igra

tori_

D

Cre

ixem

ent_

D

1991 1996 2001



6.1.1. La immigració a la comarca del Montsià Si volem tenir informació específica i aïllada del saldo migratori dels municipis,

és a dir, de la situació de les migracions en la comarca del Montsià (1991-1996-

2001), ens fixarem en les següents representacions que ja no comentem

perquè són congruents amb anàlisi l'anterior. Les agrupem seguint el mateix

criteri de grandària de les poblacions que representen:

.

Fig. 71/72/73/74/75/76 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals

-200

100

400

700

1000

SALDO MIGRATORI ALCANAR

Dones -116 0 112

Homes 16 -77 273

1991 1996 2001-200

100

400

700

1000

SALDO MIGRATORI AMPOSTA

Dones -32 291 476

Homes -90 317 557

1991 1996 2001

-200

100

400

700

1000

SALDO MIGRATORI SANT CARLES DE LA RÀPITA

Dones 158 75 278

Homes 225 34 411

1991 1996 2001-200

100

400

700

1000

SALDO MIGRATORI SANT JAUME D'ENVEJA

Dones -29 -24 -6

Homes -29 -7 21

1991 1996 2001

-200

100

400

700

1000

SALDO MIGRATORI SANTA BÀRBARA

Dones 35 -1 79

Homes 50 20 106

1991 1996 2001-200

100

400

700

1000

SALDO MIGRATORI ULLDECONA

Dones 20 71 154

Homes 54 63 314

1991 1996 2001



Fig.77 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades censals i padronals

Aquesta anàlisi pot provocar-nos interrogants sobre el tipus d'estructura

econòmica i social que estan desenvolupant els diferents municipis de la

comarca. En general, sembla que les poblacions petites no acullen població

immigrant i que estan marcades per l'envelliment. Serien potser les que haurien

d’establir, per a la seva supervivència, algun tipus de tractament o d’opció.

Segurament això està molt relacionat amb les ofertes laborals de cadascun

dels municipis. Com més desenvolupament econòmic i professional més

atractiu és per als immigrants.

No som propensos a forçar obligadament tendències acollidores perquè no es

tracta de prendre mesures sense fer una anàlisi contextualitzada sobre la

evolució social pròpia de cada municipi i de la zona en conjunt.


-20

0

20

40

60

SALDO MIGRATORI FREGINALS

Dones -7 -9 10Homes -10 3 29

1991 1996 2001-20

0

20

40

60

SALDO MIGRATORI MASDENVERGE

Dones 6 4 16Homes -5 -7 36

1991 1996 2001

-200

100

400

700

1000

SALDO MIGRATORI LA SÉNIA

Dones 98 99 110

Homes 129 101 243

1991 1996 2001




El saldo migratori té diferències respecte al sexe i veiem que, en general, es

tracta de saldo migratori de signe masculí.


Si volem analitzar amb més profunditat el tema de la immigració, continuarem

observant quins són els llocs de procedència de la població immigrant.

0

20

40

60

SALDO MIGRATORI LA GALERA

Dones 7 7 17

Homes 1 20 27

1991 1996 2001

-20

-10

0

10

20

30

SALDO MIGRATORI GODALL

Dones -14 7 4Homes 12 15 0

1991 1996 2001-30

-20

-10

0

10

20

30

SALDO MIGRATORI MAS DE BARBERANS

Dones -8 -1 -10Homes 0 6 -11

1991 1996 2001



Fig. 83 Font. Consell Comarcal de Montsià

En una primera anàlisi, veiem que el continent del qual procedeix més població

immigrant és d’Europa (concretament d’Europa de l’est) seguit per Amèrica

llatina i pel nord d’Àfrica. S’evidencien diferències significatives respecte als

col·lectius que arriben d'homes i de dones. Mentre que d'Àfrica arriben més

homes, de Llatinoamèrica arriben més dones. En el cas dels països de l'est, si

bé en un primer moment arribaven més homes, progressivament la proporció

es va equilibrant.

Fig. 84/85 Font. Consell Comarcal del Montsià

0

300

600

900

1200

1500

1800

2100

2400

2700

3000

Àsia Àfrica-Nord

Àfrica-resta

Europa-Unió

Europa-est

Europa-resta

Amèricallatina

Amèrica-nord

Oceania

LA IMMIGRACIÓ DEL MONTSIÀ 2005

HomesDones

70,9%

29,1%

74,5%

25,5%

45,1%

54,9%

57,8%

42,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Àfrica Àsia Amèrica Europa

LA IMMIGRACIÓ AL MONTSIÀ 2005

DonesHomes

65,0%

35,0%

64,1%

35,9%

58,0%

42,0%

56,0%

44,0%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Àfrica Àsia Amèrica Europa

LA IMMIGRACIÓ A CATALUNYA 2005

DonesHomes



Si comparem les dades anteriors del Montsià amb les de la resta de Catalunya

la proporció d'immigrants que arriba és sempre més elevada en el cas dels

homes, però si observem les dades d'aquesta comarca el col·lectiu de

persones procedents d'Amèrica llatina que predominen són les dones (54,9%) i

també la proporció és diferent quant a l'arribada de població europea. A la

gràfica següent s'evidencia que en el cas del Montsià la immigració procedeix

dels països de l'est, fonamentalment de Romania.

Si analitzem els països de procedència, els dos principals punts d'origen són el

Marroc i Romania que superen amb escreix a la resta.

Fig. 86 Font. Consell Comarcal del Montsià

Respecte a la resta de països, convé destacar que comença a ser important la

proporció de la població que arriba del Pakistan i de la Xina. Col·lectius que fins

fa pocs anys no s’havien arrelat en aquest territori.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

Pakistan Xina Marroc Algèria Romania Hongria Equador Colòmbia

COL·LECTIUS ESTRANGERS MÉS IMPORTANTS DEL MONTSIÀ 2005

HomesDones



Fig. 87 Font. Consell Comarcal del Montsià

La població immigrant es concentra principalment a les poblacions grans i

mitjanes i, com ja hem comentat en punts anteriors, les dues poblacions de la

comarca que menys immigració atreuen són Mas de Barberans i Freginals.

La situació geogràfica i les comunicacions, en uns casos, i l'oferta laboral en els

altres, defineixen, clarament, els nuclis d'atracció d'immigrants d'aquesta

comarca.

Atès l'augment tan important d'aquesta comarca en els últims anys i l'arribada

d'un important nombre de dones, fa necessari plantejar plans d'atenció,

assessorament i informació adreçats a aquests col·lectius femenins. Només la

planificació a nivell comarcal i local, en aquest sentit, afavorirà la seva

integració a la nostra comunitat.

0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 1600

Alcanar

Amposta

Freginals

La Galera

Godall

Mas Barberans

Masdenverge

Sant Carles

La Sénia

St. Jaume

Sta. Bàrbara

Ulldecona

POBLACIÓ ESTRANGERA EMPADRONADA MONTSIÀ 2005

Homes Dones



6.1.2. Anàlisi del tipus de llars en funció dels nuclis familiars

Després d'analitzar la procedència de la població immigrant observarem quina

és l'estructura a partir de la qual s'organitza la societat de la comarca del

Montsià.


En els últims deu anys la tendència es manté respecte als nuclis familiars. Els

més freqüents són els de parelles amb fills sense altres persones a càrrec seu.

Tot i que augmenten lleugerament les parelles sense fills, augmenten molt més

els nuclis unipersonals, del 1991 al 2001 quasi s'han duplicat.

Si ens centrem en les dependències que han d'assumir homes i dones veiem

(en el període 1996-2001) que les llars monoparentals estan àmpliament

concentrades en mans de les dones.

LLARS DEL MONTSIÀ SEGONS TIPUS DE NUCLI

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000 8.000 9.000

1991

1996

2001

Unipersonals Amb dues persones o més Parelles sense fills Parelles sense fills+altres Parelles amb fills Parelles amb fills + altres



La quantitat de nuclis familiars de pares amb fills/es no és molt elevat, no

sobrepassen els 300 respecte a les quasi 1.200 mares que viuen soles amb

fills/es.


En general, podem dir que en aquest període hi ha un lleu augment dels

matrimonis amb fills i un augment de la quantitat de nuclis familiars de dones

solteres amb fills, això fa que ens haguem de plantejar una estructura de suport

adequada perquè puguin organitzar-se, no només la seva vida familiar i laboral

sinó la seva ocupació, que ha estar prou remunerada per poder garantir la

sostenibilitat econòmica de la família. De la mateixa manera, les estructures i

serveis pensats per donar suport a aquest col·lectiu amb fills/es al seu càrrec

no han de facilitar, només, la conciliació laboral i familiar sinó que els ha de

permetre poder continuar desenvolupant la seva vida personal.

LLARS MONOPARENTALS MONTSIÀ

0 200 400 600 800 1000 1200 1400

1991

1996

2001

Pares sols amb fills Mares soles amb fills




serveis que presenten per a l'atenció a la població en edats senils són:

Entrevistes amb els/les regidors/es

Actuacions a l’ àmbit local - comarcal

Entrevista núm. 1

(15/05/2005) (Ràpita)

- Xec servei.

- Persones contractades (conveni Departament

de Treball, Benestar i Família) per atendre a

infants, gent gran.

Entrevista Ulldecona - Atenció psicològica per als pares i les mares des

del Consell Comarcal del Montsià.

Entrevista Freginals - Ajuda psicològica.

Entrevista Santa Bàrbara

- Quotes per a activitats organitzades pels

Ajuntaments i preus més econòmics de materials

(llibres de text, etc.) per a les famílies

monoparentals.

- Habitatges de lloguer més econòmics.

Entrevista la Sénia

- Activitats a l’escola fora de l’horari escolar

(expressió corporal, tallers de psicomotricitat, etc.)

organitzades per l’ajuntament.



Si analitzem les dades des del punt de vista dels fills del nucli familiar veiem:


També s’ha produït un augment clar de les llars monoparentals amb fills, tant

en homes com en dones, però en el cas de les dones, com ja hem dit, s'han

duplicat.

Si ens centrem en les dependències que han d'assumir homes i dones veiem

(1996-2001) que les llars monomarentals estan àmpliament concentrades en

mans de les dones.


POBLACIÓ SEGONS ESTAT CIVIL - MONTSIÀ 1991

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

Solters/es Casats/des Vidus/es Separats/des Divorciats/des

DonesHomes

POBLACIÓ SEGONS ESTAT CIVIL - MONTSIÀ 2001

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

Solters/es Casats/des Vidus/es Separats/des Divorciats/des

DonesHomes

TIPOLOGIA DE LLARS QUE TENEN UN O MÉS MENORS MONTSIÀ 1991

Amb un nucli de parella/matrimoni

91%

Amb un nucli de mare sola

3%

Amb dos nuclis o més6%

Amb un nucli de pare sol

0%

TIPOLOGIA DE LLARS QUE TENEN UN O MÉS MENORS MONTSIÀ 2001

Amb un nucli de pare sol2%

Amb dos nuclis o més7%Amb un nucli de mare

sola7%

Amb un nucli de parella/matrimoni

84%



Veiem que la diferència més notable es troba en l’augment d’homes solters i un

lleuger augment de separacions i divorcis, també lleugerament superior en les

dones. A la resta, hi ha estabilitat de totes les dades al llarg de 10 anys

analitzats.


Si observem l'evolució de les dades a partir de les gràfiques podem veure que

l'edat en què es casen els homes i les dones cada vegada és més tardana.

Més en els homes que en les dones. El primer interval d'edat en què es casen

una part important d'homes és entre els 30 i els 40 anys mentre que en les

dones és entre els 25 i els 35 anys. En general, les dones es casen més que

els homes.

En els últims anys ha aparegut un altre tipus de parelles que són les parelles de

fet. Aquest tipus de nucli familiar es concentra en les franges d'edat entre 25-40

anys.

En les següents gràfiques s'analitza l'evolució de les parelles de fet des del

1996 fins al 2001. Podem observar que encara que les diferències entre homes

i dones respecte a l'organització del nucli familiar per parelles de fet no és molt

significativa, s'ha generat un gran augment en l'interval d'edat que va dels 20

als 45 anys.

MATRIMONIS SEGONS EDAT - COMARCA DEL MONTSIÀ 1996

0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600

< 20

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75 ó +

HomesDones

MATRIMONIS SEGONS EDAT - COMARCA DEL MONTSIÀ 2001

0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600

< 20

20-24

25-29

30-34

35-39

40-44

45-49

50-54

55-59

60-64

65-69

70-74

75 ó +

HomesDones



Les parelles de fet en l’ edat compresa entre els 20 i el 34 anys quasi es

triplica passant de 60 al 1996 a quasi 160 al 2001 i que les persones que

comprenen la franja d'edat de 40 a 50 quasi es duplica.


Per acabar aquest apartat considerem fonamental analitzar aquells nuclis

familiars que estan formats per gent gran i que precisen una atenció especial

en tots els sentits

En el cas de les persones que viuen soles de més de 65 anys, veiem que hi ha

una tendència a l’alta en dones, cosa que es correspon amb la longevitat

femenina.


PARELLES DE FET - COMARCA DEL MONTSIÀ 2001

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

< 20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75 ó +

DonesHomes

PARELLES DE FET- COMARCA DEL MONTSIÀ 1996

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

< 20 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75 ó +

DonesHomes

PERSONES DE 65 ANYS i MÉS QUE VIUEN SOLES

MONTSIÀ 1996 - 2001

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

1996 2001

Dones de 65 anys +

Homes de 65 anys +



Serà imprescindible en els propers anys treballar polítiques socials que tinguin

com a objectiu fonamental l’atenció a la població femenina que té més de 65

anys. Ja s’ha comentat a la introducció d’aquest apartat que s’estan formant

importants borses de pobresa en els col·lectius de dones grans. El fet de no

tenir tants recursos econòmics en època laboral com els homes, el fet de tenir

més precarietat laboral a nivell de contractació, fins i tot, la inexistència de

contractes durant una part important de la seva vida, fa que la seva jubilació

sigui més problemàtica.


serveis que es presenten per a l’atenció a la població en edat senil són:

Entrevistes amb regidors/es

Actuacions a l’àmbit local - comarcal


7-octubre-2005

- Assistents socials. - Residència de la tercera edat.


1-agost-2005

- Curs per formar a cuidadors/es de gent gran.

- Creació d’empreses amb les dones que realitzen

el curs.


17-novembre-2005

- Persones que atenen la gent gran a hores.


8-setembre-2005

- Centre de suport diürn.

- Ajudes econòmiques en las quotes del centre de

suport diürn.

- Servei de teleassistència.

- Legalització i formació de dones immigrants que

atenen la gent gran.


7-novembre-2005

- Teleassistències.

- Assistents/es socials.


6-octubre-2005

- Persones voluntàries que atenen unes hores la

gent gran.



En els propers apartats veurem com a l'àmbit municipal s'han fet grans

esforços per generar estratègies i serveis d'ajuda i suport a la gent major,

encara que continuen sent insuficients. Així i tot, constitueixen la base per

poder-los garantir, no tan sols una bona qualitat de vida sinó que, a més, estan

generant nous jaciments d'ocupació femenina que, en definitiva, permeten

visualitzar, quantificar i dignificar unes tasques domèstiques que

tradicionalment han estat en mans de les dones.



6.2. Educació

Una educació general adreçada als homes i una altra d’específica per a les

dones, orientada al bon exercici com a mestresses de casa, ha previscut en el

nostre país fins als anys 70 del segle XX. A partir d’aquesta data, comencen a

desaparèixer els signes més evidents de la diferenciació entre nois i noies,

s'elimina la separació obligatòria a les escoles, l'especificitat d'assignatures en

funció del sexe i es comencen a donar els primers passos cap al model

d'escola mixta.

Per primera vegada a la legislació espanyola, la Llei Orgànica d'Ordenació

General del Sistema Educatiu (LOGSE), de 3 d'octubre 1990, reconeix la

il·legitimitat de la discriminació per sexes en el sistema educatiu i estableix la

necessitat d’ajustar l'educació al principi d'igualtat d'oportunitats entre ambdós

sexes.

En aquesta ocasió, atès que entenem que, efectivament, les lleis educatives es

desenvolupen en un marc on estructuralment es dóna un accés normalitzat i

regulat per les pròpies administracions educatives de la Delegació Territorial

d'Educació a Terres de l'Ebre en dependència del Departament d'Educació de

la Generalitat de Catalunya, ens ocuparem d'analitzar l'evolució de l'accés

d'homes i dones, de nois i noies als diferents nivells educatius per poder valorar

si les lleis que propugnen una igualtat d'accés no marcada pel sexe es

desenvolupen adequadament.

Així, deixem una possible anàlisi més qualitativa sobre els models educatius

que es duen a terme a l'interior dels centres. Aquesta anàlisi hauria de centrar-

se, fonamentalment, en la possible segregació horitzontal entre professors i

professores i en el sexe de les persones (personal docent, monitors i

monitores, pares i mares, etc.) que desenvolupen funcions assistencials i de

gestió; en l'anàlisi de les cultures i creences docents i familiars respecte de la

coeducació; en l'anàlisi dels materials didàctics i la seva correspondència o no

a models coeducatius; en la diversitat d'activitats escolars i extraescolars que

realitzen els alumnes en relació amb una possible orientació en funció del sexe;



en els grups socials que més tendeixen a l'absentisme per veure s’hi existeix

una marca de ‘gènere' com suposem (casos, per exemple, com l'ètnia gitana

que, encara que presenta casos en què això no es dóna, encara està molt

marcada per rols de gènere que –presumptament- l’autodefineixen

culturalment), etc.

És fonamental analitzar si l'escola, com a institució fonamental de la nostra

societat i com a agent socialitzador més potent des de tots els temps, afavoreix

activament l'existència de desigualtats per raó de sexe, observant si els

estereotips es reprodueixen dins del propi sistema educatiu: les formes

d'organització escolar, el repartiment de poder i responsabilitats, les actituds i

expectatives del professorat cap a l'alumnat diferenciades en funció del sexe,

els modes d'actuació, comportament i treball del professorat basant-se en el

seu propi sexe, la distribució dels espais i temps escolars, els materials

didàctics, i si els llibres de text proporcionen o no un tracte igualitari a homes i

dones.

També hauria de complementar-se l'anàlisi de l'àmbit formal, amb els de

l'educació no formal i informal per tenir indicadors sobre les diverses

aportacions culturals que una persona gaudeix al llarg de la seva vida.

Ens centrarem en una primera anàlisi per saber què aporta el sistema educatiu

a la comarca del Montsià en l'àmbit de la igualtat d'oportunitats, tant personal i

professional com a nivell de formació. Es tracta, és clar, de les aportacions de

l'educació formal quant a la garantia de l'homologació dels estudis que

permeten accedir a ocupacions i experiències personals, intel·lectuals i socials

de caràcter divers.

Igual que en tots els apartats, un dels obstacles més importants per a l'anàlisi

de les dades és la falta d'informació actualitzada i diferenciada per sexe de

caràcter comarcal o municipal.



6.2.1. La població de la comarca del Montsià i el seu nivell d'estudis Al Montsià, segons les dades del Cens del 1991 i 2001, hi ha una taxa

d'analfabetisme dispar entre homes i dones a la franja d'edat superior a 65

anys. En aquest cas, la taxa de persones analfabetes és molt elevada en el

grup de dones. En les franges anteriors no hi ha diferències significatives entre

homes i dones, en tot cas, comencen a ser importants en la població major de

50 anys. L'evolució s’evidencia que la taxa disminueix paulatinament al llarg dels anys,

encara que la taxa d’analfabetisme entre les dones adultes segueix elevada.

Fig.99/100 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals

L’analfabetisme és extremadament superior a la població més gran de 65 anys

i té més importància en les dones. S’evidencien els trets d’evolució històrica

positiva en el nostre context, de davallada generacional i de feminització del

fenomen.

Es confirma, segons les gràfiques de la població que no sap llegir ni escriure a

la comarca del Montsià, que les variables d’edat i sexe influeixen en el nivell

d’instrucció i són les dones més grans les que presenten un nivell d’estudis

més baix. El motiu el trobem en les característiques socials i educatives dels

períodes en què s’havien d’alfabetitzar (anys 40) i les dinàmiques d’escassa

alfabetització en edats adultes seguides fins a èpoques recents al nostre país.

Taxa d'analfabetisme-Montsià 1991

02468

10121416

15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +

doneshomes

Taxa d'analfabetisme - Montsià 2001

02468

10121416

15-19 20-24 25-29 30-34 35- 39 40- 44 45- 49 50- 54 55- 59 60- 64 65 +

doneshomes



POBLACIÓ DEL MONTSIÀ QUE NO SAP LLEGIR NI ESCRIURE (2001)

0

100

200

300

400

500

600

700

Homes Dones 0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34

35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +

0

100

200

300

400

500

600

700

800

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE NO SAP LLEGIR NI ESCRIURE (1991)

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-3940-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +

0

500

1000

1500

2000

2500

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE NO TÉ ESTUDIS (1991 )

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-3435-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +

0

500

1000

1500

2000

2500

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE NO TÉ ESTUDIS (2001)

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-3940-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +


Un dibuix semblant , encara que no idèntic, es dóna en el cas de les persones sense estudis. Homes i dones demostren poca incidència en aquesta

problemàtica, encara que creix lleugerament en ambdós sexes la franja dels

45-49 anys, augmenta en les persones més grans de 65 anys i es manifesta

més en les dones.


L'evolució de les dades corresponents a les persones que únicament tenen

primer grau o EGB reflecteix la disminució del nombre de persones a partir

del tram d'edat de 40 a 44 anys, tant en homes com en dones respecte a la

resta de les edats. Aquest fet està molt relacionat amb l'obligatorietat de

l'educació que a finals dels anys 60 comença a aplicar-se, de manera estricta,

tant en nens com en nenes.



0

1000

2000

3000

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ EGB , GRADUAT O EQUIVALENT (1991)

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-3940-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +

0

200

400

600

800

1000

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ BATXILLERAT SUPERIOR, BUP O COU (1991)

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-3435-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +

0

200

400

600

800

1000

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ AMB BATXILLERAT SUPERIOR (2001)

5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-3940-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +


Si ens fixem amb les persones que han obtingut el batxillerat superior, observem que amb els anys augmenta el nombre de població amb aquesta

titulació, encara que en les dones majors de 55 anys aquesta tendència és

inferior. En els anys 60-70, l'accés a aquests estudis era encara molt

diferenciada per sexes. No obstant, les dones superen els homes en la franja

d'edat dels 15 als 24 anys.


Tal i com s'aprecia, el percentatge d'homes que finalitzen estudis professionals o cicles formatius de grau mitjà és més elevat que el de

dones: 3,84% d'homes en comparació al 3,49% de dones l'any 2001, mentre

que hi ha més dones que finalitzen els estudis professionals o cicles formatius de grau superior: 3,27% dones en comparació a un 3,08% d'homes.

0

1000

2000

3000

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ ESO,EGB O BATX. (2001)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-4950-54 55-59 60-64 65 +




L’evolució del percentatge de dones i homes entre 20 i 55 anys amb estudis

universitaris reflecteix un creixement espectacular que s'ha produït en les

últimes dècades en relació a les dones i la seva instrucció, ja que en el cas de persones diplomades de la comarca del Montsià durant el 2001 observem:

- Entre els 20 i 50 anys les dones segueix proporcions més altes que els

homes quant a la distribució de franges per edat, i es marquen xifres

màximes entre els 20 i 49 anys; a partir dels 50 anys, les dones no

difereixen excessivament dels nivells d'estudi de diplomatura.

- Destaca el fet que es dóna una enorme diferència a favor de les dones en

aquests trams de màxims.

- Certament en el cas dels homes, es nota que hi ha un augment que no se

situa tant a partir d'un moment determinat (els anys 70-80) perquè, tot i ser

nombres inferiors, es distribueixen més homogèniament en tots els trams

d'edats.

0

50

100

150

200

250

300

Homes Dones

Població de la comarca del Montsià que té FP grau mig (2001)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-4445-49 50-54 55-59 60-64 65 +

0

50

100

150

200

250

300

Homes Dones

Població de la comarca del Montsià que té FP grau superior(2001)

15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-4445-49 50-54 55-59 60-64 65 +



050

100150200250

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ UNA DIPLOMATURA (1991)

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-3435-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +

0

50

100

150

200

250

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ UNA DIPLOMATURA (2001)

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-3435-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +


Què passava concretament l’any 1991 a la comarca del Montsià en la

composició de població amb nivells de formació de diplomatura? Si s’analitza la

gràfica, veiem que ja es donava també un nombre més elevat de dones

diplomades. En totes les franges d'edat, el nombre era superior als homes, si

bé, la seva diferència s’extremava entre els 20 i els 40 anys. Els homes, en

canvi, mantenien una major homogeneïtat en la distribució per franges d'edat i

en nombre, en general, eren menors a les dones.

En el cas de les persones llicenciades i doctorades l'any 2001, les xifres són

superiors globalment en el cas de les dones en les franges d'edat entre 25 i 34

anys, però entre els 40 i 49 anys són els homes els qui superen les dones

llicenciades o doctores.

Això significa que únicament en el cas de les generacions posteriors als anys

1975-1980 s'aconsegueix una equiparació entre sexes en formació universitària

i, fins i tot, com marca la tendència general, una superioritat del nivell de

formació en el sexe femení. Fora d’aquestes edats, el grup d'homes llicenciats i

doctorats es distribueixen més homogèniament entre totes les franges d'edat

que les dones, que queden circumscrites a les franges citades.



020406080

100120140160180200

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ UNA LLICENCIATURA O DOCTORAT (1991)

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34

35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +

020406080

100120140160180200

Homes Dones

POBLACIÓ DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ QUE TÉ UNA LLICENCIATURA O DOCTORAT (2001)

0-4 5-9 10-14 15-19 20-24 25-29 30-3435-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65 +


L’any 1991, les dones llicenciades i doctorades dibuixaven un panorama

semblant al de les diplomades, és a dir, molt concentrat en una franja de 20 a

39 anys, superior en la franja dels 20 als 30 al mateix grup dels homes, però

molt menys homogeni. El fet que no es donen diferències entre els estudis

superiors de diplomatura i llicenciatura, remet també a una expectativa

formativa àmplia no relegada a ‘estudis menors' en el grup de les dones.

Una possible explicació al fet que hi hagi una demanda més elevada

d’educació superior per part de les dones pot ser conseqüència del fet que el

seu cost d'oportunitats en termes d'ocupació és menor i, a més, com a mitjana,

millora més les seves possibilitats d’ocupació que els homes.

No obstant, els resultats obtinguts indiquen que la millora salarial que obté una

dona que aconsegueix estudis universitaris és inferior a la d’un home, la qual

cosa comporta que la dona sol·liciti menys educació superior. Predicció que

contradiu la realitat.

En qualsevol cas no podem oblidar que atesa la discriminació que pateix la

dona en el mercat laboral, és raonable pensar que l'educació universitària la

utilitzi com a un senyal positiu que li permet compensar en alguna mesura

aquesta discriminació15.

15 http://www.juntadeandalucia.es/economiayhacienda/economia/estudios/bea/descarga/ TOMO_30/BEA30_065.pdf



Si això és així, aquesta qüestió s’hauria d'abordar des de l'educació a l'àmbit de

l'orientació personal i professional –autopercepcions, expectatives, identitats

professionals- i des de les polítiques d'ocupació.

Aquesta mateixa tendència és aplicable a les dones a Europa que, amb el pas

dels anys, tendeixen a tenir una titulació acadèmica més elevada que els

homes. Està clarament demostrat que hi ha més dones que homes que

obtenen el títol de batxillerat i, conseqüentment, més dones que homes van a la

universitat. La major part de les persones llicenciades (56%) de la Unió

Europea són dones, però, per posar un exemple, gran part dels càrrecs més

elevats dels equips d'investigació són ocupats per homes (61%).

L'educació és fonamental perquè és un procés d'apoderament en si mateix, les

investigacions mostren que una major educació va associada amb

l'apoderament de les dones. No obstant, observem que l'educació en si no en

garanteix l'apoderament. Els efectes positius de l'educació sobre la condició de

les dones depenen en gran mesura del context. Factors que inclouen el nivell

de desenvolupament econòmic, les característiques del mercat de treball, el

grau d'estratificació de gènere poden tenir un efecte negatiu, fins i tot, en dones

amb nivells alts d'educació.

La dona, en general, com es veurà a l'apartat de treball i ocupació, topa amb el

sostre de vidre en els nivells superiors de gestió científica, professional i

empresarial. Segons un estudi recent elaborat pel Consell Social de la

Universitat Complutense16: “ Tot i que les dones són majoria en quasi totes les

facultats i solen tenir millors expedients, no significa que obtinguin les millors

ocupacions.

En acabar la carrera els homes aconsegueixen treballs més ben remunerats i

més estables que les seves companyes amb la mateixa titulació. En la dècada

dels 80 les dones van arribar a ser la meitat dels alumnes universitaris i el curs

passat van ser ja el 60% dels llicenciats. No obstant, encara continua en

16 Perfils: Impuls legal a la igualtat, Revista General de Política Social, núm.218. ONCE. Març 2006



minoria a la cúpula de les empreses i dels òrgans de decisió d'institucions

públiques i organitzacions socials”.

L'economia europea ha d'aprofitar els talents i habilitats de tota la població en

edat laboral. És vital que les dones tinguin l'oportunitat d'ampliar les eleccions

professionals i de desenvolupar el seu ple potencial en els camps

tradicionalment masculins del mercat laboral17.

En aquest sentit són molts els dirigents polítics de la comarca del Montsià

sensibilitzats amb la necessitat de prendre mesures respecte d'això:

“Penso que hi ha molta feina a fer. S'ha evolucionat, és evident, però crec que

fem coses, però no en fem prou. En el món laboral, la dona no ha arribat a

explotar totes les seves capacitats per arribar a llocs de comandament, que pot

realitzar perfectament. La realitat és que vas als ajuntaments o a les empreses

i observes que els treballs de comandament els fem homes, en canvi, trobes

una franja intermèdia de tècnics, d'administratius, que són dones.

Per tant políticament s'ha avançat, però insuficient. Crec que és un tema de

sensibilització i moltes vegades de la pròpia dona de creure-s'ho, ha d'estar

incentivada. No és una crítica, però tenen una certa comoditat. Queda molt de

treball per fer a l’àmbit polític, laboral i a l'administració”.

[Entrevista núm. 1. 21-octubre-2005]

Globalment, i tenint en compte que la població del Montsià l'any 2001 era de

28.872 homes i de 28.567 dones, totes les dades anteriors es poden a

continuació:

17 La igualdad de género: la clave para una educación y formación efectiva, Equal Madrid, 9 juny 2005, [http://ec.europa.eu/employment_social/equal/data/document/0506_madrid_ws2_es.pdf]



Percentatge de població per sexe segons el nivell d’estudis(2001)

Homes Homes % Dones Dones % Sense estudis 2885 10 3394 11,88 Primer Grau 9207 31,89 9070 31,75 EGB, ESO, Bat. Elemental 8044 27,86 6919 24,22 FP Grau Mig 1108 3,84 998 3,49 FP Grau Superior 889 3,08 934 3,27 Diplomatura 778 2,69 1124 3,93 Llicenciatura i Doctorat 815 2,82 726 2,54

Fig.115 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i padronals

En els nivells de formació superiors de diplomatura hi ha més presència

femenina igual que en els nivells inferiors.



6.2.2 Centres d'ensenyament obligatori a la comarca

A continuació es descripció dels centres d'educació infantil i primària del

Montsià per titularitat i serveis (2006):

Municipi Escoles

d’Educació Infantil i Primària

Titularitat

Menjador escolar

Transport escolar

Horari d’obertura avançada

Horari d’activitats

extraescolars

Alcanar CEIP Joan Baptista Serra Pública x - 8.00h-9.00h -

Alcanar CEIP Marjal Pública - - - -

Amposta CEIP Miquel Granell Pública x - 8.00h-9.00h 17.00h-19.00h

Amposta CEIP Agustí Barberà Pública x - - 17.00h-19.00h

Amposta CEIP Soriano Montagut Pública x - 8.00h-9.00h 17.00h-19.30h

Amposta CEIP Sagrat Cor Concertada x x - 18.00h-19.00h

Freginals CEIP Joan Martí i Miralles Pública - - - 18.00h-19.00h

Galera CEIP Sant Llorenç Pública - - - 17.00h-19.00h

Godall CEIP Sant Salvador Pública - - - -

Mas de Barberans

CEIP Teresa Subirats i Mestre Pública - - - 17.00h-19.00h

Masdenverge CEIP Rosa Gisbert Pública x - - 17.00h-19.00h Sant Carles de la Ràpita CEIP Carles III Pública x - 8.00h-9.00h 17.00h-19.00h Sant Carles de la Ràpita CEIP Horta Vella Pública x - - 17.00h-19.00h Sant Carles de la Ràpita

CEIP Sagrada Família Concertada x - 8.30h-9.00h -

Sant Jaume d’Enveja

CEIP Sant Jaume Pública x - - 17.00h-19.30h Sant Jaume d’Enveja (Els Muntells)

CEIP Setze de Febrer Pública - - - -

Santa Bàrbara CEIP Jaume Balmes Pública x - - 17.00h-19.00h

La Sénia CEIP Jaume I Pública x - - -

Ulldecona CEIP Ramón y Cajal Pública x x - 17.00h-19.00h

Fig.116 Font. Elaboració pròpia a partir de dades dels CEIP

A la comarca del Montsià hi ha més centres de titularitat pública que privada. Hi

ha centres d'infantil i de primària de titularitat pública a tots els municipis.

Els centres privats se situen als municipis que tenen més habitants, com

Amposta i Sant Carles de la Ràpita.



L'any 2006, el 68% dels centres d'educació infantil i primària oferien servei de

menjador a l'alumnat, però només l'11% n’oferien de transport escolar.

Quant a l'horari d'obertura avançada, només un 26% dels centres ofereixen la

possibilitat d’entrar abans de l'inici de l'horari escolar, és a dir, abans de les 9

hores i un 68% ofereixen activitats extraescolars, gestionades per les AMPA

(Associació de Mares i Pares d'Alumnes), de tal manera que hi ha la possibilitat

d’ampliar l’estada dels infants a la majoria dels centres fins a les 19 i 19.30

hores.

A la gràfica inferior, es detallen nombre de persones que estudien als centres

públics d’infantil i primària a la comarca del Montsià, concretament, 4.701. En

canvi, 564 ho fan en centres concertats. Les dades també demostren que les

persones que cursen estudis en centres concertats són majoritàriament dones,

290 dones en comparació a 274 homes.

Fig.117 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Educació de la

Generalitat de Catalunya

Podem parlar de segregació vertical o sostre de vidre també a l'educació.

L'educació infantil i primària és impartida majoritàriament per dones, en el curs

2004-2005 un 76,25% del total de professors eren dones, tot i que la seva

presència a la direcció dels centres disminueix. Dels 20 centres d'infantil i

Alumnat en els CEIP segons titularitat-Montsià 2004-2005

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

Centres privats Centres públics

Dones

Homes



primària que existeixen a la comarca, 6 estan dirigits per dones i 14 per

homes.

6.2.3. Descripció de l'alumnat de la comarca del Montsià

En les últimes dades disponibles podem observar que estudien més homes que

dones en tots els nivells educatius de l'ensenyament obligatori. En el curs

2001-2002 estudiaven 3.565 nois en comparació a 3.459 noies i en el curs

2004-2005 eren 3.782 noies i 3.983 nois. Això és conseqüència dels

naixements que hi ha hagut, ja que durant aquests anys han nascut més nens

que nenes.

Fig. 118/119 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la


Actualment es dóna un fenomen nou: l’increment de l'acollida dels alumnes

immigrants d'infantil i primària a les aules de la comarca, d'un 1,87% al curs

1999-2000 s’ha passat a un 13,47% al curs 2004-2005. No podem afirmar si

arriben més noies que nois de l'estranger, ja que les dades que ha proporcionat

el Departament d'Educació de la Generalitat no estan diferenciades per sexe.

Alumnat matriculat segons nivell educatiu Montsià 2001-2002

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

Infantil Primària Secundària

dones

homes

Alumnat matriculat segons nivell educatiu Montsià 2004-2005

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

Infantil Primària Secundària

dones

homes



Fig. 120 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la


Si analitzem les dades de l'alumnat en nivells d'ensenyament no obligatori observem que les dones s’adrecen, majoritàriament, a estudis de batxillerat on

superen els homes significativament, en canvi, aquests realitzen més cicles

formatius que les dones.

Fig. 121/122 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la


Si analitzem les especialitats acadèmiques de batxillerat o de cicles formatius

constatem un patró tradicional i estereotipat de gènere. Les dones superen

significativament els homes en àrees típicament femenines, és a dir,

humanitats, ciències socials, ciències de la naturalesa i de la salut,

administració, comerç i màrqueting. En canvi, els homes opten per especialitats

Alumnat matriculat nivell educatiu no obligatori-Montsià 2004-2005

050

100150200250300350400450500

Batxillerat CFGM CFGS

doneshomes

Alumnat matriculat nivell educatiu no obligatori-Montsià 2001-2002

050

100150200250300350400450500

Batxillerat CFGM CFGS

doneshomes

Alumnes immigrants d'infantil i primària de la Comarca del Montsià-Curs 2004-2005

0 100 200 300 400 500 600 700 800

Curs 1999-2000

Curs 2001-2002

Curs 2004-2005

immigrants



Alumnat de CFGM per especialitats-Montsià 2004-2005

0 20 40 60 80

Act.agràries

Act.marítimes-pesqueres

Administració

Comerç i màrqueting

Electricitat i electrònica

Ebanisteria

Informàtica

dones

homes

considerades tradicionalment masculines com tecnologia, informàtica,

electricitat i electrònica, activitats agràries…

És important ressaltar el fet que cap dona opta a l'especialitat de la fusta i el

moble, un dels sectors principals de la riquesa de la comarca, especialitat molt

demanada en municipis com la Sénia o Ulldecona.

Fig.123 /124 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació

de la Generalitat de Catalunya

Finalment, i per comparar aquestes dades amb la gràfica que segueix segons

estudis realitzats de formació professional, de tercer grau, constatem que a la

comarca del Montsià la segregació per sexe a les carreres és aclaparadora, es

nota una presència significativa de dones en sectors socials, educatius o de

salut. En canvi, hi ha una major proporció d'homes enginyers, arquitectes,

tècnics, informàtics…

Alumnat de batxillerat segons modalitat-Montsià 2004-2005

0 50 100 150 200 250 300

Art

Ciències de laNatura i Salut

Humanitats iSocials

Tecnologia

homes

dones



POB. DE 16 ANYS I MÉS AMB FP O TERCER GRAU SEGONS ESTUDIS REALITZATS. MONTSIÀ (2004)

0200400600800

100012001400

Dret

Magist

eri

Ciènc

ies so

cials

Arts

i hum

anita

ts

Inform

àtica

Engin

yerie

s

Form

ació

tècnic

a

Cièncie

s

Arqu

itectu

ra i con

strucc

Agric

ultura

i vete

rinàr

Salut i s

erveis

socia

ls

Altres

serve

is

HomesDones

Fig. 125 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació de la Generalitat

de Catalunya

Per concloure aquest apartat cal destacar la situació del Montsià on es

manifesta que la integració del model coeducatiu és una realitat llunyana,

encara que en els centres d'ensenyament estiguin presents dones i homes.

Continua existint una forta segregació horitzontal, quant a l'elecció

d'especialitats i, vertical, als llocs ocupats per dones als centres escolars.

Això confirma tota l’exposició fins ara, i reclama la necessitat d’implementar

accions positives i canvis a l'àmbit educatiu.

En aquest sentit, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya,

conjuntament amb l'Institut Català de les Dones, ha posat en marxa, el curs

2005-2006, el programa de coeducació que forma part dels programes

d'innovació educativa amb l'objectiu de millorar la qualitat del sistema i

adequar-la progressivament a l'evolució educativa i social.

Els centres educatius que participen en el programa reben formació i materials

didàctics per treballar la coeducació.

La iniciativa s'ha posat en marxa perquè puguin participar 50 centres docents

en el curs 2005-2006, però és primordial que la coeducació s'integri en tots els



centres com a principi transversal, que fomenti les capacitats i aptituds de les

persones sense tenir en compte el seu sexe biològic.

6.2.4. Centres d'educació bàsica d'adults L'oferta educativa d'Educació de Persones Adultes integra diferents activitats

formatives, tant de formació reglada com no reglada, i ensenyaments

encaminats a l'obtenció de títols acadèmics i professionals, així com proves

d'accés en determinats ensenyaments. Té la finalitat d'oferir a totes les

persones majors de 14 anys la possibilitat d'adquirir, actualitzar, completar o

ampliar els seus coneixements i aptituds per al seu desenvolupament personal i

professional.

En els municipis de la comarca on hem trobat una elevada taxa d'analfabetisme

en dones d'edat adulta, pensem que els centres d'educació bàsica d'adults

poden contribuir a la disminució generacional i feminització del fenomen.

A la comarca, hem trobat una escassa oferta de centres d'educació bàsica

d'adults, concretament dels dotze municipis analitzats només quatre ofereixen

aquesta formació. Els quatre són gestionats pels ajuntaments, 2 pel de Sant

Carles de la Ràpita i, els altres dos, pel d’Amposta i la Sénia, respectivament.

Ressaltem la necessitat de donar més impuls a l'educació per a adults i així

afavorir l'accés de les dones a la formació i reforçar les seves competències

laborals i personals.

Tanquem l'apartat i tornem a observar com les lleis educatives, juntament amb

les tendències socials i econòmiques pròpies de la comarca, han marcat el

Montsià d’una evolució possibilitadora de dinàmiques igualitàries si tenim en

compte el nivell de formació. Quan analitzem l'accés real de les dones als llocs

de treball podrem complementar l’afirmació sobre aquest aspecte.



6.3. Treball i ocupació Com a introducció ens agradaria fer una aproximació al concepte de treball des

de la perspectiva de gènere. Atès que resulta complicat resumir el concepte de

treball o fer-ne un recorregut històric, sense tenir en compte el complicat

desenvolupament i els múltiples factors que han influït en la distribució de les

tasques en tot els àmbits de la vida de la persona, farem una breu aportació per

tal de no destinar massa espai als aspectes generals del tema, ja que no en

són l'objectiu principal.

Farem una primera aproximació al concepte de treball i el diferenciarem entre

PRODUCTIU i REPRODUCTIU. Aquesta diferència ha marcat i continua

marcant profundament l'ocupació, tant de dones com d'homes, pel seu

significat simbòlic i ha influït en la construcció dels rols de gènere.

6.3.1. Què entenem per treball reproductiu?

Entenem el treball de la reproducció aquell que comprèn les activitats

destinades a atendre l'atenció de la llar i de la família. Se l’anomena «treball de

la reproducció» per a diferenciar-lo del «treball de la producció» (de béns i

serveis), ja que és l'únic reconegut, econòmicament i socialment com a treball a

les societats industrialitzades.

També s'utilitza l'expressió «treball de la reproducció» en lloc de «treball

domèstic» perquè es considera que l’expressió té un abast més gran.

Pot afirmar-se que l'escenari del treball de la reproducció és la llar i la família.

D'aquesta manera es destaca que les seves activitats i el seu espai físic i

simbòlic no es redueixen exclusivament a la llar o àmbit domèstic. Al mateix

temps es recorda que el seu abast comprèn les activitats relacionades amb la

gestió i el manteniment de la infraestructura de la llar i les derivades de

l'atenció i la cura, en la seva més àmplia accepció, dels membres de la família,

amb la convicció que totes aquestes activitats tenen únicament aquest significat

i aquesta concreció en les societats urbanes i industrials del món occidental.



Malgrat els requeriments de competència en tants camps, el discurs de la

domesticitat contínua negant, a la dona esposa i mare, el perfil de treballadora.

D'aquesta manera, la identitat cultural de les dones no s'ha formulat a partir de

la seva identificació amb un treball, tal com ha ocorregut en la definició de

masculinitat, en la qual el perfil del treballador es va convertir en l'epicentre

d’identitat masculina. Ni les tasques domèstiques s'han valorat mai com un

treball i, per tant, mai han tingut associades una remuneració econòmica i s’han

concebut com a una aportació natural de les dones, cosa que ha significat la

negació del seu valor econòmic.

Abans de seguir suggerim fer una distinció clara entre dos conceptes: "sexe" i

"gènere" (o de "sexe social"). Ambdós termes s'utilitzen de vegades de manera

anàloga per referir-se a la diferència de sexes. El primer -el sexe- es refereix,

en principi, a particularitats anatòmiques i fisiològiques, i, el segon -el gènere-,

a la dimensió cultural de les diferències de sexe definides a través de

diferències de comportament, de pràctiques, de valors, etc.

En el context de la industrialització, s’imposa una nova separació entre els

espais socials de la producció, la fàbrica i els espais socials de la

reproducció, la llar o l'espai domèstic. La idea d'una "especialització natural"

dels sexes s'imposa amb més o menys força segons els països. La qüestió de

la legitimitat de la presència femenina fora de l'espai domèstic ocupa el centre

de les polítiques socials que acompanyen el procés d'industrialització en els

països europeus. A través d'una sèrie d'intervencions directes o indirectes, la

majoria dels estats europeus reforcen a poc a poc la divisió sexual del treball

que requereix una especialització dels homes en el treball productiu i remunerat i una especialització de les dones en el treball domèstic de reproducció no remunerat. Així mateix, l'Estat, ja a finals del segle XVIII, a

través de polítiques familiars, fiscals i de protecció social, participa directament

en la promoció del model anomenat "home subministrador principal de

recursos".



Les normes de conducta de gènere van influir de forma significativa en la

consideració negativa del treball extradomèstic femení. Es considerava

inadmissible el treball assalariat femení, així com la seva presència all mercat

laboral, ja que impedia el correcte desenvolupament de les seves tasques

domèstiques. Aquesta situació va reforçar una visió del treball remunerat

femení com a ajuda puntual i complementària davant del cànon del treball

masculí. Aquesta visió va justificar la discriminació econòmica i la segregació

ocupacional de les treballadores.

6.3.2. Què entenem per treball productiu? Quan parlem de treball PRODUCTIU ens referim al que genera productes i

riquesa al servei del sistema social. Inicialment se serveix de la força de treball

o força física. Amb la Revolució Industrial, al començament del segle XIX a

Gran Bretanya, i l'ocupació de les màquines que automatitzen els processos de

producció, la força se substitueix progressivament i comença a ser

imprescindible l'aportació de grans quantitats de capital. Fins al segle XVIII hi

havia molt poca necessitat de capital i, si n’hi havia, s’adreçava principalment

cap a la terra. Les primeres innovacions no van requerir gran inversió, les

següents (màquina de vapor), havien de ser finançades, cosa que va comportar

noves estructures de l'economia que requerien noves dinàmiques productives i

necessitaven la utilització de menys força de treball i més cabdal. Els recursos

econòmics que deriven del treball productiu, es reforcen com a element clau de

la dinàmica social i del treball. Des d'aquest moment intentarem no deixar de

costat el poder i la importància del factor econòmic en el treball, que supera la

funcionalitat i la mateixa productivitat.

6.3.3. Cap al treball domèstic productiu? El treball domèstic implica una tasca diària dins de l'espai de l'habitatge, el

qual, per mitjà del treball físic i en combinació amb alguns béns de capital, la

mestressa realitza les activitats pròpies de la llar, és a dir, aquelles que són

necessàries per satisfer els seus membres com l’aliment, vestit, descans i

altres, i, així, permetre el rendiment de cada membre de la unitat familiar fora de la llar en les seves respectives tasques remunerades.



La qüestió clau és si el treball desenvolupat per la mestressa de casa és

productiu o no. Es conclou que el treball domèstic genera un valor a través de

la funció de producció domèstica, imprescindible per al normal

desenvolupament dels membres de la societat i susceptible de ser quantificat,

des del punt de vista de la rendibilitat, això fa que es tingui en consideració en

els càlculs de la producció nacional. En aquest sentit seria interessant establir

un valor de la producció domèstica que permeti comptabilitzar la seva

contribució al PIB (Producte Interior Brut).

Els béns i serveis domèstics són susceptibles de ser venuts en el mercat i, per

tant, de tenir un preu d'intercanvi. No obstant això, a l’àmbit domèstic, aquests

béns i serveis es produeixen i es consumeixen sense intercanvi i, en

conseqüència, sense un preu de referència. D'altra banda, la flexibilitat horària

de la jornada d’aquest treball, així com la possibilitat de realitzar diverses

tasques conjuntament, dificulta aquest amidament. Aquesta problemàtica és

comuna a tots els treballs no remunerats i aquest, com altres, entra en l'esfera

dels treballs voluntaris, treballs socials, etc. Es considera que la feina de

mestresses de casa està classificada dintre del grup d'inactius en la població

laboral i, si es compara aquesta dada amb les d'ocupació i inactivitat

masculina, cal concloure que actualment el treball domèstic està ocupat

bàsicament per dones.

Les dones són les que dediquen més temps a les diferents activitats de la llar.

No falten tampoc les veus que reclamen una remuneració efectiva per al treball

domèstic, avalat fonamentalment per dones. Falta apel·lar la justícia social i la

voluntat política per seguir caminant en aquesta línia18.

18 Baanante, A.: El treball domèstic (análisi econòmic des d’una perspectiva de gènere). http://www.uc3m.es/uc3m/inst/MGP/observatorio/publicacion3premio.pdf, 15/12/2005



6.3.4. Incorporació de les dones al treball productiu La Segona Guerra Mundial va suposar un gran canvi per a la situació laboral de

la dona. Va ser llavors quan es va començar a parlar de la dona com a un

element productiu, ,ja que mentre l’home batallava al front, la dona ocupava el

seu lloc, i contribuïa de forma decisiva al sosteniment de la societat. Una

vegada acabada la guerra, la dona no es va tornar a incorporar exclusivament

a les tasques domèstiques com succeïa abans, sinó que es va incorporar al

món laboral, aquest fet va suposar que entrés un sou extra a la família, i va

afavorir el desenvolupament econòmic dels països industrialitzats fomentant

l'ocupació, el consum etc. i, com a conseqüència, la creació de l’anomenat

l'estat del benestar. D’aquesta manera la dona anava adquirint un important

paper en el món laboral i això es reflectia en l’augment del nombre de

treballadores. Però tot això no li va comportar que tingués des del principi els

mateixos drets i la mateixa consideració que el col·lectiu d'homes treballadors.

En ple segle XXI, informes publicats per l'Organització Internacional del Treball

(OIT), demostren que la igualtat laboral entre homes i dones encara està

bastant lluny de ser realitat. De fet, l’OIT remarca que les dones constitueixen

clarament el grup més nombrós objecte de discriminacions i, fins i tot, de

vegades, per partida doble. Cada vegada s’incorporen més dones al mercat

laboral, però ho acostumen a fer en pitjors condicions salarials i de seguretat.

Una situació que es produeix en la gran majoria dels països europeus i també a

la resta de països del món19.

6.3.5. Sobre el treball i l'ocupació a la comarca del Montsià Per analitzar les dades d'aquest apartat treballarem, d’una banda, amb la

informació dels censos dels anys 1986 i 2001 i, per l’altra, aquests mateixos

censos però comparant únicament dues dades per mostrar la tendència de

l'àmbit que es tracta segons ens permetin explicitar la situació de la comarca en

un sentit o en un altre.

19 CEPTA, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Pla de Foment d’Igualtat d’Oportunitats de la Dona, Fase II, desembre 2004



Moltes vegades s'utilitzen de manera indistinta els conceptes de treball i

ocupació, no obstant això, fan referència a dues realitats diferents. De manera

sintètica podríem definir-los:

• Treball: aquelles activitats, tant públiques com privades, visibles o no,

que generen o no drets, salari, reconeixement i oportunitats.

• Ocupació: Mitjà a través del qual les persones obtenen el ingressos que

requereixen per satisfer les seves necessitats materials bàsiques.

Amb aquestes definicions podem dir que les activitats de la major part del

col·lectiu femení estan més relacionades amb treball que amb ocupació. En

relació amb la seva activitat, hi ha un nombre important de dones que són

considerades inactives, és a dir, invisibles a l'economia.

L’any 198820, es va fer un estudi sobre usos del temps de dones i d'homes

dedicat al treball no remunerat. Aquest estudi considera el treball femení des

d'un punt de vista econòmic i ha estat abordat també per Carrasco (1999) en el

seu llibre Dones i Economia21, en el qual incorpora les relacions de gènere

com a eix fonamental de l'anàlisi. Aquest tipus d'enfocament dóna un pas més

per intentar superar el caràcter androcèntric de l'economia, que reflecteix una

realitat desigual i incompleta. Encara que en aquest apartat s'ha intentat

abordar aquesta realitat, sempre des de la dicotomia treball-ocupació, resulta

difícil, ja que no existeixen dades que informin del treball no remunerat en els

dotze municipis estudiats. Atès aquest fet, metodològicament s'abordarà

l'estudi a partir dels eixos següents:

- Anàlisi de la relació de les dones amb l'activitat econòmica, a través de

les dades facilitades entre 1991 i 2001.

- Anàlisi de les característiques de l'ocupació en el municipi utilitzant com

a mostra les contractacions de les entitats locals objecte d'estudi. Per

recaptar informació sobre aquest apartat s'han realitzat qüestionaris als

ajuntaments de la comarca.

20 Durán, M. A, De puertas adentro, Ministerio de Cultura, Madrid, 1988. 21 Carrasco, C. (1999): Mujeres y Economía, Icaria, Barcelona.



- Anàlisi de la participació de les dones en el teixit empresarial de la zona i

al principi de nous negocis.

- Anàlisi dels recursos d'ocupació i formació existents a la zona i l'accés

de les dones.

6.3.6 Característiques de l'activitat femenina a la comarca del Montsià La progressiva incorporació de les dones a l’educació superior i al treball, a

partir de la dècada dels anys 70 del segle passat, va suposar un canvi

fonamental a la història dels països occidentals. Un canvi fonamental perquè,

d’una banda, fou una part del camí a recórrer cap a la igualtat d’oportunitats

entre dones i homes, però, per l’altra, va començar una dinàmica social els

efectes de la qual, ocupen actualment els nostres debats: reorganització de les

tasques familiars, condicions dels homes i de les dones per conciliar la vida

familiar i laboral o professional, la preocupant discontinuïtat entre família i

escola que planteja una escletxa cada vegada més gran, etc. És a dir, quan es

planteja la incorporació de la dona al món laboral és la font de determinades

problemàtiques cosa que condueix al fons d’una qüestió molt complexa que,

sense cap dubte, requereix una clarificació.

Les modalitats concretes de l’activitat professional de les dones queden

relativament diversificades al si de la Unió Europea. Aquesta diversitat va unida

amb algunes característiques comunes al conjunt de les dones europees com

són: la taxa d’activitat femenina en constant augment, la concentració de la mà

d’obra femenina en alguns sectors d’activitat, les dificultats d’accés a càrrecs

de responsabilitat, la desocupació i, per últim, la precarietat laboral.

Aquests factors s’uneixen a altres que, en particular, trobem quan analitzem la

comarca del Montsià:

- La caiguda de la natalitat a partir dels anys 70 i el fet que la maternitat es

produeixi en una edat més avançada, li permet a la dona incorporar-se al món

laboral, després d’haver criat als seus descendents, o tenir-los després d’haver



acabat la seva carrera de formació inicial. La tendència obeeix, en general, al

mateix patró que Catalunya i que la mitjana de l'estat espanyol.

- L’edat d’incorporació de la dona al món laboral és posterior a la de fa algunes

dècades. El seu accés al món educatiu universitari ha propiciat que no sigui fins

després de finalitzar els estudis quan s’incorpora al món del treball. Com hem

vist a l’apartat dedicat a l’educació, l’edat d’incorporació de les dones al món

laboral se situa entre els 18 i els 23 anys.

- El fort creixement del sector terciari ha afavorit la incorporació de la dona al

món laboral. Si ens fixem en la gràfica 74 veiem que, des del 1991 fins al

2001, la població femenina ocupada en el sector serveis s'ha duplicat.

- Les necessitats econòmiques de les famílies impliquen la necessitat de

majors aportacions salarials cosa que resulta de gran ajut un segon sou a

l’economia familiar.

- Les famílies monoparentals femenines requereixen una incorporació al món

del treball perquè les dones constitueixen el pilar econòmic fonamental de la

família principalment en el cas de divorcis i separacions amb fills.

És interessant observar, com aquest últim factor ha estat el més apreciat en les

nostres entrevistes als alcaldes dels 12 municipis de la comarca del Montsià. A

la pregunta: “Quina valoració ens pot fer sobre la incidència de la introducció de

la dona al món laboral en el desenvolupament del territori?”; diversos han

contestat de manera afirmativa, sobretot, subratllant la necessitat d’un sou més,

dins l'economia familiar. La majoria reconeix el problema de l'horari de treball,

que comporta a la dona treballadora una doble càrrega. Han assenyalat la falta

d'infraestructura pública que pugui afavorir la conciliació amb la nova realitat de

mares treballadores, com poden ser la creació de noves llars d’infants

públiques.



I també hem trobat aquestes respostes:

-” Ni positiu ni negatiu. De forma global podem dir que el municipi no s'ha

desenvolupat més, perquè s'hi hagi incorporat la dona. A nivell econòmic sí

perquè entren dos sous en casa. Inconvenients: educació dels fills i atenció als

iaios. Em sembla correcte que la dona treballi, ja que si entren dos sous, es

poden fer més coses però això comporta els problemes de la família. Llavors

els ajuntaments hem de crear els serveis com la llar d’infants, l'horari del qual

ha de ser molt més flexible, això sempre repercuteix en el municipi i el municipi

s'ha de buscar la vida, en recursos propis i no els tens.” No ens donen els

recursos suficients per crear serveis”. (Entrevista NÚM.3. 6-octubre-2005)

6.3.7. La taxa d'activitat femenina a la comarca del Montsià Malgrat la tendència general a l'alça en la taxa d'activitat, en el conjunt dels 12

municipis de la comarca del Montsià, continuen existint grans diferències entre

homes i dones. Segons les dades dels cens dels anys 1991 al 2001, el nombre de dones actives a la comarca del Montsià, és a dir, la suma de dones ocupades i desocupades ha anat augmentant i la taxa d'activitat bruta (quocient entre el total de persones econòmicament actives i la població total

en una data determinada) ha passat del 28% a quasi un 36%. En canvi en el

cas dels homes es manté des del 1991 al voltant del 65%.

Les gràfiques que segueixen prenen com a exemples 3 anys, en concret 1991,

1996, 2001, i són dades representatives de la comarca.



6000 4000 2000 0 2000 4000 6000De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

de 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

Població total respecte a la població ocupada Montsià 2001

H-Ocupats Homes Dones D-Ocupades


6000 4000 2000 0 2000 4000 6000

De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

De 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

De 90 a 94 anys

Població total respecte a la població ocupada Montsià 1996





6000 4000 2000 0 2000 4000 6000De 0 a 4 anys

De 10 a 14 anys

De 20 a 24 anys

De 30 a 34 anys

De 40 a 44 anys

De 50 a 54 anys

De 60 a 64 anys

De 70 a 74 anys

De 80 a 84 anys

De 90 a 94 anys

Població total respecte la població ocupada Montsià 1991



S'evidencia que la població total està distribuïda, quasi al 50% entre homes i

dones. Aquest fet no es reprodueix en la mateixa proporció quan parlem de

població ocupada, ja que té una proporció més elevada d’homes que de dones.

Les gràfiques anteriors ens indiquen, clarament, que els intervals que parteixen

dels 16 anys d’edat en què comença la incorporació al món del treball, a la

població total femenina de dones ocupades, en cada interval, no arriben a ser

la meitat. Si comparem aquestes dades amb les dels homes l’interval d’edat

que van dels 24 als 54 anys, període de ple desenvolupament professional, els

homes ocupats assoleixen quasi la totalitat.

En el mateix sentit, i per raons òbvies, si compararem la gràfica de la població

activa amb la inactiva observem que la proporció de població no activa

femenina és més gran que la masculina. Com sempre dins del sector de la

població femenina no activa es troben les mestresses de casa. Són un sector

important de dones que realitzen un treball regular i diari, però que en termes

de visibilitat laboral no existeix. Aquesta continua sent una de les qüestions

pendents, a les quals s’hi hauria de dedicar una atenció específica.



Població activa/inactiva comarca del Montsià 2001

6500 3500 500 2500 5500

de 0 a 4

de 15 a 19

de 30 a 34

de 45 a 49

de 60 a 64

Dones inactives Homes inactius


Població activa/inactiva Comarca del Montsià 1996

6000 3000 0 3000 6000

de 0 a 4

de 10 a 14

de 20 a 24

de 30 a 34

de 40 a 44

de 50 a 54

de 60 a 64


de 0 a 4

de 10 a 14

de 20 a 24

de 30 a 34

de 40 a 44

de 50 a 54

de 60 a 64

6000 3000 0 3000 6000

de 0 a 4

de 10 a 14

de 20 a 24

de 30 a 34

de 40 a 44

de 50 a 54

de 60 a 64

Població activa/inactiva Comarca del Montsià 1991



Taxes d'activitat - Montsià

01020304050607080

1991 1996 2001

Taxa/home

Taxa/dona

Taxes d'ocupació bruta

01020304050607080

2001 1996 1991

Taxa/homeTaxa/dona




Al llarg dels anys, tant la taxa d'activitat com la d'ocupació bruta del Montsià, és

molt més superior en els homes que les dones i, en particular, tenim una taxa

d'activitat masculina del 67% davant del 36% de la taxa femenina al 2001.

Quant a la taxa d'ocupació tenim el 63% de masculina davant del 32% de

femenina, l'any 2001. S'ha de tenir en compte que el treball femení, com ja s’ha

dit, no sempre ha estat regularitzat legalment la qual cosa implica, en termes

estadístics, que aquest sector de la població aparegui amb taxes molt més

baixes que el sector masculí.

6.3.8. Evolució de la població ocupada per sexe (1991-2001)

A continuació passem a analitzar l'evolució de la població ocupada de la

comarca en el període que va del 1991 al 2001.


La figura anterior (134) ens indica l'augment de la població femenina ocupada

al llarg del període 1996-2001, en tots els municipis grans i mitjans de la

comarca. En el cas dels petits, també es dóna aquesta tendència encara que

amb alguna irregularitat, ja que creix lleugerament a Masdenverge, la Galera,

Mas de Barberans i Freginals, però en canvi, Godall té menys població

femenina ocupada l’any 2001 que al 1986 encara que mostra tendència a

l'augment o recuperació.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ OCUPADA DEL MONTSIÀ

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

1986 1991 1996 2001

DonesHomes



6.3.9 Les taxes d'inactivitat i de desocupació femenina a la comarca del Montsià A les figures 135 i 136 podem observar com la taxa d'inactivitat i la taxa de

desocupació de les dones supera a la dels homes al llarg de tots els anys

analitzats. Aquesta situació persisteix tot i que les dones treballen més sovint

que els homes en el sector terciari. Sector menys afectat pels acomiadaments

massius dels últims anys que el sector industrial, que dóna feina a molts

homes.

Taxes inactivitat

0

20

40

60

80

100

2001 1996 1991

taxa/home

taxa/dona

Evolució de la Taxa d'Atur Comarca del Montsià

0

20

40

60

80

100

1986 1991 1996 2001

HomesDones


Taxa activitat bruta de la comarca del Montsià

01020304050607080

1986 1991 1996 2001


La taxa d'inactivitat/activitat femenina, és a dir, el percentatge de dones

actives sobre el total de població femenina major de 16 anys, és del 36% en el

2001 i del 28% en el 1991. En 10 anys ha augmentat 8 punts. No obstant,

observem que la comarca compta amb una població econòmicament inactiva

de 31.211 persones al 2001, de les quals 19.025 són dones i 12.186 són

homes. Més de la meitat de la població femenina major de 16 anys és

considerada econòmicament inactiva, malgrat que la majoria treballen exercint

les “tasques de la llar”, és a dir, atenent, ensenyant, netejant, cuinant, etc.,



sense oblidar la gran quantitat de dones estudiants. Encara que en la inactivitat

la variable edat influeix considerablement, a més edat, més taxa d'inactivitat.

També pot comprovar-se com les dones, per la seva irregular relació amb el

mercat laboral, apareixen en un percentatge inferior dins la categoria de

jubilades. En el cas dels homes, les causes majoritàries de la inactivitat són la

jubilació i la realització d'estudis.

Població inactiva per sexe. Comarca del Montsià 2001

Grups Dones % Homes %

Jubilació 27,19 45,33

Incapacitat Permanent 2,11 4,99

Estudis 27,33 40,00

Tasques de la llar 37,39 0,57

Altres situacions 5,95 9,09

Total 100 100


A continuació s’analitza l’evolució de la població activa, ocupada i desocupada de

la comarca per sexe i estat civil.

Taxa d'activitat per sexe i es tat civil

01234567

Hom

e

Don

a

Hom

e

Don

a

Hom

e

Don

a

Hom

e

Don

a

Hom

a

Don

a

Solter/a Casat/da Vidu/a Separat/daDivorciat/da

2001

1996

1991

Població inactiva per sexe i estat civil

0

2.0004.000

6.000

8.00010.000

12.000

Hom

e

Dona

Hom

e

Dona

Hom

e

Dona

Hom

e

Dona

Hom

e

Dona

solter/a casat/da vidu/ídua separat/da Divorciat/ada

200119961991


Pel que fa a les taxes d'inactivitat es donen alguns canvis significatius en els

següents elements que és interessant comentar:



- La disminució de les dones solteres inactives, és a dir, han passat a ser

població activa majoritàriament. Aquest fet es dóna també en les poblacions

petites. Únicament la Sénia mostra un augment des de les 400 dones inactives

l'any 1991 fins a les 600 el 2001, això s’explica perquè hi ha un augment de

dones que realitzen estudis secundaris i universitaris.

Fig.141 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals

- D’acord amb això, el nombre total de persones solteres inactives ha disminuït a la comarca, a excepció de la Sénia.

- Les persones casades inactives globalment han disminuït a la zona, encara

que els homes inactius del grup de casats ha augmentat lleugerament en tots

els municipis. Les xifres de les dones casades inactives han disminuït

lleugerament a Sant Jaume d'Enveja, Sant Carles, Ulldecona, Alcanar,

Amposta, la Galera, Mas de Barberans, Godall ; es mantenen a Masdenverge i

Freginals; han augmentat a la Sénia i Santa Bàrbara. Com es pot observar les

poblacions grans i mitjanes marquen una tendència a l'augment de l'activitat en

les dones casades, tendència que també es va genera a les poblacions petites.

El cas de la Sénia ha d'analitzar-se particularment. En conjunt, la inactivitat ha

disminuït a la zona en aquest grup d'estat civil ‘casats'.

.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

homes- solters

dones-solteres

homes-casats

dones-casades

homes-Vidus

dones-vídues

homes-separats

dones-separades

homes-divorciats

dones-divorciades

Activitat per estat civil a Alcanar

1991

1996

2001




Activitat per estat civil Santa Bàrbara

0

500

1000

1500

2000

2500

Homes-solters

Dones-solteres

Homes-casats

Dones-casades

Homes-vidus

Dones-vídues

Homes-separats

Dones-separades

Homes-divorciats

Dones-divorciades

1991 1996 2001


- No hi ha diferències significatives en el grup de persones vídues inactives:

tant els homes com les dones mantenen la tendència al llarg del període: la

diferència la trobem en les xifres de dones vídues inactives que

pràcticament triplica a la dels vidus.

- Tampoc semblen significatives les diferències entre 1991 i 2001 per al grup de

persones separades i inactives: són xifres baixes en tots els municipis i sense marcades diferències entre sexes.

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

homes-solters

dones-solteres

homes-casats

dones-casades

homes-vidus

dones-vídues

homes-separats

dones-separades

homes- divorciats

dones-divorciades

Activitat per estat civil Masdenverge

1991

1996

2001



Activitat per estat civil la Sénia

0200400600800

10001200

homes-solters

dones-solteres

homes-casats

dones-casades

homes-vidus dones-vídues

homes-separats

dones-separades

homes-divorciats

dones-divorciades

1991 1996 2001


6.3.10. Població desocupada per municipis (1991-2001)

A continuació comentem les dades de la població desocupada de la comarca

del Montsià en el període 1991-2001.

Població desocupada de la comarca del Montsià

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001 1991 2001

Alcanar Amposta Freginals La Galera Godall mas deBarberans

Masdenverge Sant Carlesde la Ràpita

Sant Jaumed'enveja

SantaBarbara

La Senia Ulldecona

dones

homes


En el cas dels homes, en tots els municipis ha crescut la seva ocupació,

únicament en algun municipi petit es dóna una tendència a la disminució com

és en el cas de Godall i Freginals, i menys destacable, la Galera i Mas de

Barberans, poblacions que en anys intermedis disminuïen i que l’any 2001

mostren una clara recuperació.



6.3.11. La segregació per sexe del mercat laboral A part de la presentació de les taxes i modalitats de l'activitat femenina, l'anàlisi

de la realitat professional de les dones en la comarca del Montsià també ha de

tenir en compte el repartiment diferenciat d'homes i dones en el mercat laboral

–allò que anomenem "la segregació per sexe del treball". L’entenem des de dos

vessants diferents: “horitzontal" i "vertical". La segregació horitzontal remet a

la concentració de les dones en alguns sectors d'activitat. De manera general,

es tracta de tenir en compte el repartiment d'homes i de dones entre els tres

grans sectors de l'activitat econòmica: el sector primari (agricultura, activitats

mineres), el sector secundari (producció industrial i manufacturada) i el sector

terciari (serveis). Així com les societats industrials anaven evolucionant,

observem un augment de la proporció de la població activa que es concentra

en el sector terciari.

Aquest fenomen és especialment marcat en la població femenina activa. En

efecte, al llarg dels anys 1980 i 1990, la majoria de les noves ocupacions

creades a Europa van ser en el sector terciari, mentre que l'agricultura

registrava pèrdues considerables i la producció manufacturera només mantenia

una estabilitat de les plantilles. Aquesta evolució correspon al període històric

marcat per “l’arribada massiva de les dones en el mercat laboral" en la majoria

dels països. Lluny d'expulsar els homes de les ocupacions que tradicionalment

ocupaven, tal com van voler fer creure els que culpen les dones actives per la

pujada de la taxa de desocupació, les dones es van decantar cap a les noves

ocupacions.

Com podem observar a la figura 146, la incorporació de la dona al treball

continua sensiblement superior al sector terciari, encara que s’observa un

augment al llarg del decenni 1991-2001.




El fet que les dones continuen treballant en els sectors de “sempre” cal que es

relacioni amb una altra activitat fonamentalment femenina: la forta concentració

de dones en ocupacions anomenades "d’atenció" (caring professions),

especialment en el sector públic. Així, fins i tot, quan gràcies als seus diplomes

les dones accedeixen a categories superiors, no necessàriament exerceixen les

mateixes professions que els homes i les seves condicions de treball tampoc

són les mateixes.

L'ensenyament és un excel·lent exemple d’aquest repartiment diferenciat

d'homes i dones en el si de la mateixa categoria socioprofessional. L’any 1990,

aquesta activitat representava el 5% i el 12% de l'ocupació de les dones en els

diferents països de la Comunitat Europea. Excepte els Països Baixos, la

majoria del professorat europeu són dones. No obstant, els homes sí que són

majoria en l'ensenyament universitari (de més prestigi), mentre que les dones

es concentren més a la primària i menys a secundària. Ens trobem una vegada

més amb la mobilització i una transferència de les "capacitats naturals" de les

dones per a l'educació dels més petits en el mercat laboral.

Població ocupada per sectors - Montsià

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

Home Dona Home Dona Home Dona

1991 1996 2.001

agricultura

indústria

construcció

serveis



La "presència" de les dones en els graons superiors de la jerarquia

socioprofessional està directament vinculada amb la importància de les

ocupacions que se situen a la categoria de serveis socials, sanitat i educació i

que majoritàriament són ocupacions del sector públic o semipúblic.

Si la competició directa és menor en aquest sector, també és perquè les

ocupacions en el sector públic estan pitjor remunerades que les equiparades al

privat i els homes tendeixen més a decantar-se pels millors remunerats.

L'anàlisi de la situació de la minoria de dones "executives i professions

superiors" no hauria d'ocultar la realitat professional de la gran majoria de les

dones actives22.

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

35,00

dones homes dones homes dones homes

1991 1996 2001

Població ocupada per sectors Alcanar

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

done

s

hom

es

done

s

hom

es

done

s

hom

es

1991 1996 2001

Població ocupada per sectors Masdenverge

AgriculturaIndústriaConstruccióServeis

Fig.147/148 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals

Fig. 149 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals

22 AAVV LES DONES A LA UNIÓ D’EUROPA [http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/wes22.html] (15/12/2005)

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

dones homes dones homes dones homes

1991 1996 2001

Població ocupada per sectors Santa Bàrbara

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis



A les figures 147-148-149, l’evolució de la inserció de les dones en els

diferent sectors professionals continua tant en els municipis grans com els

mitjans i petits. Trobem un nombre elevat de dones en el sector de

l'agricultura, i això és conseqüència del caràcter rural i semirural de la

comarca. Es pot observar a Alcanar, Masdenverge i Santa Bàrbara un

augment gradual de la inserció de la dona en el sector servei, creixement

que és sensiblement menor en els sectors de construcció i indústria.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Principal font de riquesa Alcanar

1996

1991

0

10

20

30

40

50

60

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Principal font de riquesa la Sénia

1996

1991

Fig.150/151 Font. Elaboració pròpia a partir de dades censals i patronals

L'anàlisi de les principals fonts de riquesa es limita només als anys 1991-1996

per falta de dades l'any 2001. És interessant observar la importància del sector

indústria en municipis com la Sénia, encara que entre els anys 1991 i 1996 hagi

baixat alguns punts, continua cobrint quasi el 50% de fonts de riquesa, sector

en el qual, la dona manté una escassa representació.

6.3.12. Taxes d'activitat de les dones segons el nivell d'estudis

La inserció de la dona en el món laboral va portar com a beneficis l'obertura de

portes d'algunes carreres que a la dona se li havien tancat amb anterioritat

perquè eren espais exclusivament masculins, condemnant-la a un paper

secundari. Amb la fi de la discriminació de l'educació, la dona podia aspirar a

treballs més remunerats.



Estudis realitzats 2001

0200400600800

100012001400

Dret

Magist

eri

Cièncie

s Soc

ials

Art i H

uman

itats

Inform

àtica

Enginy

eria

F. Tèc

nica

Ciència

Arquit.c

onst.

Agric.

Veter.

Salut i

serve

is

Altres s

erveis

HomeDona



Si analitzem les dades recollides cal destacar:

- Augment de l'ocupació d'ambdós sexes associada al creixement del nivell

d'estudis en totes les poblacions. Destaquen poblacions com Alcanar, Sant

Carles, la Sénia, Ulldecona, Santa Bàrbara i, en grau inferior, Amposta que ja

tenia un comportament d'ocupació associada al nivell d'estudis.

POBLACIÓ OCUPADA PER NIVELL D'ESTUDIS MONTSIÀ 1991

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

8000

No sap llegir oescriure

Sense estudis Primer grau ESO,EGB oBatx.

Elemental

FormacióProfessional

Batxilleratsuperior

Diplomatura Llicenciatura idoctorat

Homes Dones



- Augment de l'ocupació de les dones en tots els nivells d'estudi de manera que

en el cas dels nivells d'estudi superiors, la diferència entre homes i dones

disminueix de forma notòria. Aquest es dóna en totes les poblacions grans i

mitjanes d’aquesta franja. En les petites, Freginals, Mas de Barberans, Godall i

la Galera, encara que la distància sembla més gran, es partia al 1986 d'una

presència molt escassa de dones en ocupacions corresponents a nivells

d'estudi superiors.

- En la franja de nivell d’estudis primaris o sense estudis es continua produint

que els homes tenen un nivell d'ocupació extremadament diferent al de les

dones.

Aquest fet pot interpretar-se de dues maneres, d'una banda, perquè la dona

pugui estar ocupada al mateix nivell que l'home ha de tenir més d'estudis

(sobreexigència de formació), i, d'una altra, les dones amb nivells d'estudis

primaris no accedeixen, perquè no volen o perquè no se'ls permet, al treball i

exerceixen un altre tipus d'existència o treballs de l'àmbit familiar. Aquesta

segona possibilitat, en cas que les ocupacions siguin d'alguna forma precàries,

podria considerar-se una ‘defensa' femenina cap a la utilització de mà d'obra

barata i no qualificada. En qualsevol cas és un àmbit important en futures

anàlisis.

- Aquest desnivell d'inserció laboral respecte als estudis realitzats, en tot cas,

era molt més elevat l’any 1986 que el 2001.

Per finalitzar aquest apartat és interessant observar : "la consideració del nivell

de qualificació deixa entreveure noves similituds i disparitats nacionals. Les

disparitats de participació entre països estan especialment marcades quan

afecta les dones amb poques qualificacions i són menys sensibles entre les

titulars d'un diploma"23.

23 Butlletí sobre dones i treball a la CE (1995), Nº6:2



6.3.13. Les retribucions professionals La Comissió Europea (2006), en el seu últim informe sobre igualtat entre

homes i dones, revela que les dones cobren de mitjana un 15% menys que els

seus companys, fonamentalment perquè es concentren en professions que

estan pitjor remunerades. A més, moltes es veuen forçades a deixar el treball

perquè tenen greus dificultats per conciliar la seva vida personal i la

professional24.

Les normes comunitàries essencials en aquesta matèria són en l'actualitat:

l'article 141 del Tractat Constitutiu de la Unió Europea, redacció pel Tractat

d'Amsterdam i la Directiva 75/117/CEE sobre l'acostament de les legislacions

dels estats membres en allò que és relatiu al principi d'igualtat de

remuneracions entre homes i dones.

“Cada estat membre ha de garantir el principi d'igualtat de retribució entre

treballadors i treballadores per a un mateix treball o per a un treball d’igual

valor. L'ordenament jurídic espanyol recull explícitament la prohibició de

discriminació de retribució per raó de sexe tant a la Constitució com a l'Estatut

dels Treballadors, entre d'altres: “Tots els espanyols tenen dret a una

remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família,

sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe” (article 35 de

la CE).

“Els empresaris estan obligat a pagar per la prestació d'un treball de la mateixa

categoria, el mateix salari, tant respecte a salari base com a complements

salarials, sense discriminació per raó de sexe” (article 28 CE)25.

24 López, C. (2006): Europa pide una organización innovadora del trabajo para conciliar vida laboral y familiar, La Vanguardia, diumenge 26 febrer. 25 CEPTA, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Pla de Foment d’ igualtat d’oportunitats de la dona, Fase II, Desembre 2004



TERRITORI

Salari Mig anual total

Salari mig anual

Homes

Salari mig anual Dones

Diferència

Espanya 15.658 17.964 12.424 30,84%

Catalunya 17.476 20.442 13.663 33,16%

Tarragona 15.708 18.518 11.910 35,68%

Girona 15.075 17.271 12.257 29,03%

Barcelona 18.241 21.415 14.198 33,70%

Lleida 14.156 16.068 11.603 27,79% Fig.154 Font. CEPTA. Tarragona (2004)

El diferencial salarial entre homes i dones no ve motivat per la incidència d'un

únic factor, sinó que es deriva de la interrelació de diferents factors que

repercuteixen simultàniament en el salari.

Com a exemple aquests factors tenim, la discriminació en el sistema educatiu

en el cas d'algunes societats (no és el cas de Catalunya, en què, per exemple,

en el curs 2001- 2002 el nombre de dones matriculades va ser molt superior al

dels homes); la diferent taxa d'activitat, les dones presenten un percentatge

més elevat de desocupació que els homes; la discriminació en l'accés a

determinats llocs de treball; la discriminació en la promoció, de vegades les

promocions impliquen canvis que poden amenaçar l'estabilitat familiar, tal com

canvis de destí, d'horari...; les diferents responsabilitats assumides per homes i

dones dins la llar o vers la cura dels fills i persones grans, amb les conseqüents

repercussions a l’àmbit laboral26.

26 CEPTA, Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, Pla de Foment d’ Igualtat d’oportunitats de la dona, Fase II, Desembre 2004.



Bretxa salarial entre homes i dones 2004

Fig.155 Font. CEPTA. Tarragona (2004)

El punt de sortida d’aquesta diferència és la divisió sexual del treball. Si les

empreses són una cèl·lula bàsica de les nostres economies que distingeix

assalariats d'empresaris, les famílies són el nucli que assigna de forma

discriminada les tasques domèstiques, sobrecarregant les dones i alliberant

temps dels homes per a la seva plena disposició productiva.

Però la dedicació a la llar no és exclusiva, ja que la necessitat de complementar

o d’incrementar els ingressos familiars converteixen les dones en una oferta

laboral atractiva per a empreses de treball barat, que aprofiten habilitats

adquirides a la llar: confecció, servei domèstic o d'atenció per rendibilitzar-les

des del punt de vista productiu.

Aquests altres treballs, principalment el domèstic i el d'ajuda a domicili,

expliquen la forta presència de dones a l'economia informal en països

perifèrics, o les altes taxes de treball atípic (temps parcial, temporal). En els

seus informes sobre l'economia informal en el món, l’OIT explica l'elevada

presència de dones per la seva centralitat a la llar. Així, la necessitat de rendes

les condueixen a treballs de fàcil accés, baixa qualificació i flexibilitat horària;

acompanyats de poques oportunitats laborals i drets i menys capacitat de

negociació i salaris.

Els estudis realitzats durant els anys noranta a Catalunya revelen que gran part

de les treballadores submergides portava la invisibilitat del seu treball fins a la

seva pròpia llar, davant de la possibilitat que el seu cònjuge ho desaprovés. No

Territori % Bretxa salarial BARCELONA 66,47% TARRAGONA 64,09% LLEIDA 62,39% GIRONA 75,35% TOTAL CATALUNYA 66,81% TOTAL ESPAÑA 68,83%



obstant això, el panorama varia quan augmenta la desocupació, o es

transformen les pautes familiars i es converteix el treball d'ajuda de les dones

en font principal de rendes. Aquí l'opció professional és tan necessària com

aconseguir l'honor femení de carregar amb el pes de la llar.

En algunes de les poblacions catalanes amb economia submergida de

confecció, el 60% dels empresaris eren dones; malgrat l’esforç, només

aportaven una mica més d'estabilitat als seus ingressos. El problema és que

per a moltes dones, amb un nivell d'instrucció baix o qualificacions manuals i

trajectòria laboral interrompuda per successos familiars (fills, atenció de gent

gran), l'única alternativa és el mercat de treball d'ocupació atípica.

Aquest exemple de la confecció com a activitat laboral submergida es va donar

en la mateixa època a la majoria dels municipis del Montsià. A mesura que el

sector ha anat perdent capacitat aquestes activitats han anat desapareixent. En

aquesta comarca encara continua existint una quantitat de població femenina

ocupada en el sector agrícola amb un treball regular i sistemàtic que és

invisible des del punt de vista estadístic com hem pogut evidenciar en les

gràfiques anteriors.

L’informe sobre Desenvolupament Humà del PNUD (1995), dedicat a l'anàlisi

de la situació de la dona a escala mundial, declara que aproximadament la

meitat del temps total de treball d'homes i de dones es dedica a activitats no

remunerades a la llar o la comunitat. Si es comptabilitzés aquest treball, i

s’apliqués els salaris corrents, el valor monetari produït s'estima en uns 16

bilions de dòlars, és a dir, una suma superior a un 70% del total oficialment

estimat del producte mundial, de 23 bilions de dòlars. Aquesta estimació inclou

el valor del treball no remunerat realitzat per dones i homes, així com la

remuneració insuficient del treball femení en el mercat, aplicant els salaris

corrents. D'aquests 16 bilions, 11 representen la contribució no monetaritzada i

invisible de les dones a l'economia mundial l'any 1995, quasi un 50% del PIB

mundial en aquest any (PNUD, 1995)27.

27 Munster, B.: Mujer, Trabajo y Empleo. [http://www.icap.cu]. 2006



6.3.14. El treball a temps parcial

El treball a temps parcial ocupa un lloc important en tots els debats sobre

l'ocupació femenina a Europa avui en dia. Abans de res no podem sinó

subratllar la seva primera particularitat: el temps parcial és una forma atípica

d'ocupació que afecta, sobretot, a les dones –al voltant del 80% de les

ocupacions a temps parcial corresponen a dones a Europa28.

Una esquematització ens permetrà identificar els dos extrems que caracteritzen

el debat sobre el temps parcial:

- D'una banda, una postura que advoca pel temps parcial (sempre que sigui

femení). Aquesta és l’anomenada "de conciliació", que analitza el temps parcial

com a un instrument eficaç per permetre les dones actives amb fills al seu

càrrec que "concilien" millor les exigències sovint contradictòries de la seva

inversió professional i les seves responsabilitats domèstiques i familiars.

- D'altra, una postura crítica davant del desenvolupament del temps parcial que

incideix en els seus perills des del punt de vista de les dones. En aquest

enfocament, el temps parcial s'analitza en relació als mecanismes de

"flexibilització" del mercat laboral i es considera essencialment com a un

instrument específicament explotat pels ocupadors amb la mà d'obra femenina

per augmentar la productivitat i la competitivitat de les empreses.

Ocupats/des per hores treballades i sexe. Població de 16 anys i més Comarca del Montsià, 2001

Hores D’1 a 15 De 16 a 30 De 31 a 35 De 36 a 40 De 41 a 45 De 46 i més Total

Homes 219 345 267 12.452 669 1.762 15.714

Dones 309 1.262 332 5.798 314 527 8.542

Total 528 1.607 599 18.250 983 2.289 24.256

Fig.156 Font. CEPTA. Tarragona (2004) 28 AAVV LES DONES A LA UNIÓ D’ EUROPA http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/wes22.html, 17/1/2006



De l'anàlisi de les dades estadístiques de contractació que disposem de la

província de Tarragona (taula 31), podem afirmar que la presència de la dones

és majoritària en el treball a temps parcial: el 35% de dones de la província han

subscrit un contracte a temps parcial durant l'any 2004, davant del 12% dels

homes.

Indefinits/des temporals. Tarragona 2004 Homes Dones

T. Complet T. Parcial Total T. Complet T. Parcial Total

4.579 870 5.449 2.897 1.845 4.742

105.649 14.198 119.847 57.980 30.765 88.745

110.228 15.068 125.296 60.877 32.610 93.487

88% 12% 100% 65% 35% 100%

Fig.157: Font. INEM

En els informes recents de l'Eurostat, el 80% dels europeus ocupats a temps parcial són dones. La mitjana europea de treball temporal és el 13% i a

Espanya el 31%; però, en tots els països, la temporalitat femenina és un 4%-6% més elevada. Aquestes diferències augmenten si és té en compte el treball

temporal no voluntari o la durada dels contractes.

A Espanya més del 85% dels contractes temporals no arriben a l'any. També a

Espanya, Portugal o Finlàndia, més del 75% de dones treballadores, en

situació de desocupació l'any anterior, treballaven temporalment, és a dir, la

temporalitat condueix a l'ocupació; no obstant això, a Espanya, França o Itàlia,

més del 30% d'aquestes treballadores tornen a la desocupació. Treball atípic i

atur constitueixen una realitat per a moltes dones amb poca formació i àmplies

tasques domèstiques que cauen en un esquer de difícil sortida. Aquesta

situació no només qüestiona els seus drets i ingressos actuals, sobretot en

països com a Espanya que té escassos serveis socials, sinó que perpetua la

precarietat del seu futur laboral i personal29.

29 Jódar, P., Los otros trabajos de las mujeres, La vanguardia digital, (17/10/2004)



Com es podria solucionar aquesta situació? D'una banda, les institucions

públiques a tots els nivells, i en particular l'Estat, han de crear el marc adequat

per facilitar l'equilibri. D'una altra, l'empresa ha de replantejar-se la concepció

tradicional del treball i de l'organització davant la nova realitat social. I en última

instància, la societat ha de canviar esquemes, especialment, referents al rol de

l'home en l'àmbit familiar i domèstic i al de la dona en l'àmbit laboral i

professional30.

Per concloure podem dir que les últimes investigacions sobre la relació entre el

treball i l'ocupació dels homes i les dones han prestat una especial atenció a la

importància de l'articulació entre la producció econòmica (ocupació) i la

reproducció (llar).

L'enfocament innovador d’aquestes investigacions consisteix en el rebuig

d'analitzar les característiques específiques i/o atípiques de l'activitat

professional de les dones només en funció de les seves suposades

"necessitats". Així, mentre els enfocaments més tradicionals presentaven les

modalitats específiques de l'activitat femenina (carreres discontínues, temps

parcial, etc.) com a solucions al desig de les dones de "combinar" millor els

seus papers, a vegades contradictoris, de mare-esposa i treballadora, els

estudis més recents, en termes de relacions socials de sexes, subratllen els

inevitables atzucacs que comporta aquest enfocament.

Sense un replantejament simultani del treball assalariat i del treball domèstic,

tenim la temptació d'analitzar el repartiment sexual del treball només en funció

del pes de les càrregues domèstiques i familiars que recauen de manera

desigual sobre les dones. Els seus resultats en el mercat serien inferiors (en

termes de qualificacions, promocions, salaris, etc.) perquè el pes de les

responsabilitats frenarien les seves carreres. Ara bé, aquest enfocament

condueix a "renaturalitzar" el repartiment sexual del treball domèstic, com a

quelcom escrit a les característiques genètiques, fisiològiques o psíquiques

dels homes i les dones.

30 5 Gomez, Sandalio, Marti, Carlos La incorporación de la mujer al mercado laboral: Implicaciones personales, familiares y profesionales, y medidas estructurales de conciliación trabajo-familia. [http://ideas.repec.org/p/ebg/iesewp/d-0557.html] 17/1/2006



Atesa la nostra anàlisi i els diferents estudis sobre treball i ocupació realitzats

amb l’enfocament de gènere, resulta imprescindible entendre la importància de

l'articulació d'un discurs d’àmbit econòmic i domèstic en el procés de

producció/reproducció de la situació econòmica i social de les dones. Com ho

subratlla Battagliola (1984:63)

"la diferenciació per sexe dels treballs ocupats i de les

evolucions professionals es fonamenta en les posicions

diferents dels homes i de les dones en el moment de la

reproducció, però no n’és conseqüència directa. És, en

efecte, mitjançant una política de gestió de personal, un

conjunt de normes informals i les estratègies dels actors on

es reprodueix el repartiment sexual del treball en el marc

de la producció”31.

31 AAVV LES DONES A LA UNIÓ D’EUROPA [http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/wes22.html] (20/1/2006)



6.4. Apoderament i participació social

Enfortir o apoderar fa referència a permetre que la gent prengui el

comandament de la seva pròpia vida. En el cas de les dones, l'apoderament

remarca la importància d'augmentar el seu poder i de prendre control sobre

decisions i problemàtiques que determinen la seva vida.

L’apoderament de la dona fa referència al poder i a les relacions dins de la

societat que s'entrecreuen amb el gènere, la classe social, la raça, la cultura i la

història.

El poder està identificat amb l'equitat i la igualtat de la dona i l'home quant a

l'accés dels recursos i avantatges. Quan parlàvem de la igualtat de gènere ens

referíem a fer realitat l'objectiu d'augmentar la igualtat entre ambdós sexes i

enfortir a la dona. Per aquest motiu es fa necessària una revisió del concepte

de poder, i que del seu exercici en sorgeixi una altra perspectiva que ens

interessi per al desenvolupament des de l'equitat: el poder des de dins, que va

més enllà de les definicions oficials, institucionals i, eminentment, patriarcals.

La força interior d'una persona es converteix en poder quan altres persones la

prenen en compte i li atorguen aquesta capacitat d'influència social. Per aquest

motiu quan parlem d’apoderament ens referim a la presa de consciència de les

pròpies capacitats i del potencial d'influir en el nostre entorn.

L’apoderament femení és una mica més que l'accés de les dones a la presa de

decisions; és un procés que necessita de l'acte-percepció, acte-reconeixement i

acte-valorització de les capacitats, però també, del dret a tenir drets, a iniciar i

potenciar els canvis.

“Tenir confiança en si mateixa i iniciativa, capacitat d'adaptació i flexibilitat,

motivació i intuïció, practicar una escolta activa i una bona empatia són els



ingredients bàsics de la nostra intel·ligència emocional”32. Aquest elements

constitueixen la clau del desenvolupament de nous estils de lideratge femení.

6.4.1. Evolució dels drets de la dona a Espanya i a Catalunya

Fa 70 anys que a Espanya la dona vota en igualtat de condicions. Durant una

part d'aquest període, va exercir aquest dret en condicions no democràtiques i

durant l'últim quart de segle, ho va fer en condicions plenament democràtiques.

L'article 34, de la Constitució Republicana de 1931, va reconèixer la majoria

d'edat a partir dels 23 anys i amb la instauració de la Segona República la

dona va obtenir el dret de sufragi actiu i passiu: el dret a triar i el dret a ser

escollida.

Després del període de la dictadura i des dels començaments de la transició

democràtica, Espanya va advertir la necessitat d'impulsar polítiques que

garantissin drets d'igualtat per a les dones, sense cap discriminació i es van

avançar, en aquesta línia.

A principis de la dècada dels 80 es va crear la Subdirecció de la Dona en el

Ministeri de Cultura i, a partir de 1983, es va crear l'Institut de la Dona,

organisme autònom que ha estat des d'un principi al capdavant de les

polítiques públiques per l'equitat de gènere, que han estat impulsades per tots

els governs de la nació des de la seva creació.

Pel que fa a Catalunya, el 1989 per la Llei del Parlament, es va crear com a

organisme del Govern de la Generalitat, l’Institut Català de la Dona. En la

legislatura actual (2002-2006) s'ha modificat el nom per INSTITUT CATALÀ DE

LES DONES.

Respecte a l'evolució dels drets de la dona, reconeguts legalment, podem

resumir-los en el quadre següent:

32 García, E., Hacia el empoderamiento femenino http://www.singenerodedudas.com].[21/01/2004]



Legislació Estat Central

La Constitució Espanyola de 1978 proclama, com a un dels valors suprems de

l'ordenament jurídic, la igualtat (article 1) i el dret de totes les persones a la vida

i a la integritat física i moral, sense que en cap cas puguin ser sotmeses a

tortures ni a penes o tractes inhumans o degradants (article 15).

Davant la gravetat i envergadura del problema de la violència domèstica en el

nostre país s'ha vist obligat a legislar sobre aquest particular. A continuació fem

una síntesi de les principals lleis dictades, a nivell d'Estat, que tracten el tema

de la igualtat.

Llei Any Text

Constitució Espanyola

Llei 27

Llei orgànica 11 Llei orgànica 15 Reial decret 355 Llei orgànica 1

1978 31/7/2003 28/9/2003 25/11/2003 2004 28/12/2004

Art. 1: un dels valors suprems de l’ordenació jurídica , la igualtat Art. 15: dret de totes les persones a la vida i a la integritat física i moral, sense que en cap cas puguin ser sotmeses a tortures ni a penes o tractes inhumans o degradants Art. 9.2 CE obligació d’adoptar mesures d’acció positiva Art.10.2/ 96 vinculen la interpretació de les normes relatives als drets humans i les llibertats fonamentals d’acord amb els tractats i convenis internacionals ratificats per l’Estat Espanyol Reguladora de l’ordre de protecció de les víctimes de violència domèstica. Seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers Reforma del Codi Penal. Es crea un registre central per a la protecció de les víctimes de la violència domèstica. Mesures de protecció integral contra la violència de gènere



Projecte de Llei d’Igualtat entre homes i dones

2006 Recull la paritat en les llistes electorals, reconeix un permís de paternitat de vuit dies independent dels dies de la mare i obliga a totes les empreses a negociar plans o mesures d’igualtat, depenent de la seva grandària.

Normativa de Catalunya L'Estatut d'Autonomia de Catalunya proclama com a valors suprems de la seva

vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat

d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a

totes les persones que viuen, resideixen i treballen a Catalunya.

Document Any Text Estatut d’Autonomia de Catalunya Capítol I: Drets i deure de l’àmbit civil i social Capítol V: Principis rectors

12/2006

article 19. drets de les dones 1.Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d'igualtat d'oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. article 41. perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en l'accés a l'ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d'embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s'afrontin de manera integral totes les



Capítol II. Matèries de les

competències

formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l'elaboració i l'avaluació d'aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l'àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5.Els poders públics, en l'àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. article 153. polítiques de gènere Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l'Estat en exercici de la competència que li atribueix l'article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: 1.La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la dona, i també l'establiment d'accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s'hagin d'executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. 2.La promoció de l'associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació. 3.La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència.



Pla Integral V Pla d’Acció

2000/2004 2005/2007

Pla integral de prevenció de la violència de gènere i d’atenció a les dones que la pateixen. V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya.

Avui dia la discussió relativa a la participació política de les dones continua

existint. No obstant això, encara considerant l'àmbit formal dels drets polítics

adquirits, les dones no han tingut èxit per entrar a formar part, en la mesura

suficient, de les institucions polítiques representatives. Es tracta d'un fenomen

transversal, en què estan implicats tots els països del món. Si prenem com a

referència els països de la UE, la participació política femenina continua baixa.

Normativa internacional A continuació passem a analitzar quina és la situació de les declaracions i

normatives en aquest sentit en l'àmbit internacional, especialment en la UE.

Document Any Text

Declaració 48/104 Assemblea General de les Nacions Unides Resolució de la Comissió de Drets Humans 49

1979/1999 1993 12/1993 1997 1998 2001 2002

La Convenció per a l’ eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW) i el protocol facultatiu. La Conferència Mundial dels Drets Humans de Viena. Eliminació de la violència contra la dona. Resolució de la comissió de drets humans de les Nacions Unides. Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional. Eliminació de la violència contra les dones. Informe del Comitè Plenari de les Nacions Unides.



Àmbit de la Unió Europea

Document Any Text Resolució A-44/86, Parlament Europeu La Resolució del Parlament Europeu A4-0250 Recomanació de la Comissió Europea La recomanació del Comitè de ministres sobre la protecció de les dones contra la violència. Directiva 73/CE del Parlament Europeu i del Consell. La decisió núm. 803/CE.

1986 1997 2000 2002 2002 2004

Agressions a la dona. Campanya europea sobre tolerància zero davant la violència contra les dones. Relativa a la igualtat de tracte entre dones i homes en les condicions de treball sobre la política del desenvolupament.

Àmbit del Consell d’Europa

Document Any Text Protocol núm. 12 Recomanació núm. 1450 Recomanació núm. 5

1950 2000 1997 2000 2002

La Convenció Europea per a la protecció dels Drets Humans i les llibertats fonamentals. Protocol addicional a la Convenció de Roma. IV Conferència Ministerial sobre dones i Consell d’Europa. Protecció de les dones contra la violència.



És necessari sensibilitzar a l'opinió pública sobre aquest problema i afavorir la

modificació d'una cultura política que avui, encara, considera l'home el

protagonista legítim de la direcció de l'estat.

Com es tracta de canvis culturals que han d'incidir en la consciència de la

col·lectivitat, serà necessari molt temps, abans que les dones entrin a formar

part de manera constant del món polític. Per això, és necessari dissenyar

campanyes de sensibilització i avançar en l'establiment de mesures concretes

per poder millorar la participació femenina en la vida política a tots els nivells.

Si volem avançar en l'anàlisi de les causes és necessari fer una distinció entre

les causes fisiològiques de la baixa presència de dones en les institucions

representatives i la falta de proactivitat dels col·lectius femenins en l'àmbit

polític. D'una banda, existeixen una sèrie de dificultats objectives que

obstaculitzen l'entrada d'una dona a la política, com a exemple, les dificultats

per conciliar horari de treball, que imposa la vida política, amb la gestió familiar;

per l’altra, s’evidencia autoexclusió que les condueix a emprendre camins

diferents als de la política activa.

La desconfiança i la desil·lusió han alimentat i elaborat polítiques alternatives, i

potser mereixen una consideració, com són, per exemple, les iniciatives preses

des de les associacions de dones per reivindicar drets, accions de col·lectius

socials, etc.

6.4.2. La participació de la dona a la política municipal

Si analitzem la situació de la política comarcal i municipal, en les dues últimes

legislatures 2001-2004, 2004-2007, respecte al tema de la igualtat, s’evidencia

l'escassa representació femenina en càrrecs polítics. Això lluny de ser un cas

aïllat a Catalunya, a Espanya, podem dir que es produeix també així, a Europa

i al món, i d’aquesta manera es confirma l'enorme dificultat d'integrar les dones

en les decisions polítiques.



Càrrecs comarcal Dones

Homes

Legislatures 2004-2007 2001-2004 2004-2007 2001-2004

Alcaldies 2 - 10 13

Regidories 24 18 100 107

Fig. 158 Font. Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pels ajuntaments de la comarca

Es dedueix, pel que fa a la composició per sexe als ajuntaments, que la

representació femenina és inferior als homes en les regidories, la seva

presència no arriba més enllà d'un 10% tenint en compte l’actual33 legislatura.

Aquestes dades ens confirmen la dificultat de posar en pràctica els avenços de

drets adquirits per les dones i les dificultats a l'hora d'exercir la paritat en l'àmbit

polític. En aquest sentit, no perquè els partits no ho vulguin sinó perquè, com

es veu en els diferents apartats, la dona tendeix a autoexcloure's de la vida

política activa. Aquesta autoexclusió està relacionada amb les seves dificultats

per poder atendre tots els àmbits de la seva vida, igual que ocorre en l'àmbit

laboral i professional. Problemes que el col·lectiu masculí sofreix menys.

Si fem l'anàlisi dels càrrecs que ocupen les dones en les diferents regidories

evidenciem, una vegada més, que existeixen àmbits, igual que en el terreny

laboral, que s'associen directament a les dones. Ens referim, evidentment, a

l’assistència social, cultura i educació. Majoritàriament, es confirma, també

aquí, que els estereotips de rols de gènere són presents en la societat en

general.

33 El fet que el nombre d’alcaldesses d’aquesta legislatura siguin dos respon a la reorganització de partit del PSC d’Ulldecona. Des del punt de vista electoral l’única candidata de la legislatura 2004-2007 ha estat la que ocupa actualment l’alcaldia de la Galera.



Regidories per àrees

2004-2007 Dones

% Homes

% Total

% Economia i Hisenda 8 92 100 Agricultura - 100 100 Medi Ambient 8 92 100 Educació 14 85 100 Cultura 42 58 100 Benestar i família 75 25 100 Sanitat 58 42 100 Urbanisme 8 92 100 Festes 25 75 100 Esport 8 92 100 Joventut 58 42 100

Fig.159 Font. Elaboració pròpia a partir de dades facilitades pels ajuntaments de la comarca

Percentualment podem observar que no hi ha cap regidoria d’Agricultura

ocupada per dones en cap dels municipis. Curiosament un dels sectors amb

més mà d'obra femenina, però, potser, com hem vist a l'apartat de treball i

ocupació, la presència de la dona és més difusa. Hi ha altres regidories com

Economia i Hisenda i Urbanisme que són espai exclusivament masculí. Com

dèiem es repeteixen, de forma clara, en l'àmbit polític els mateixos estereotips

que a nivell social i professional.

Política Municipal 2004-2007

0

20

40

60

80

100

120

Dones Homes

%

Economia i Hisenda Agricultura Medi Ambient Educació Cultura Benestar i famiíia Sanitat Urbanisme Festes Esport Joventut

Fig.160 Font. Elaboració pròpia a partir de dades dels ajuntaments de la comarca



Si s’analitza la participació de les dones en la vida política, es constata una

escassa presència femenina a la màquina governamental, una segregació de

dones i d'homes en funció de l'àrea de responsabilitat de la regidoria que

ocupen. Aquesta separació és transversal respecte a totes les àrees de la

societat. Si comparem la presència de dones en determinades facultats, com la

científica i tècnica, respecte a la humanista o també, sense anar més lluny, en

la jerarquia d'una gran empresa, també s’hi observa aquest fenomen.

DONES I HOMES EN ELS AJUNTAMENTS DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ PER SEXE I ESTUDIS ACABATS (2005)

FORMACIÓ

% DONES

% HOMES

Estudis primaris i Graduat Escolar 38 30 Formació Professional - 5 Batxillerat 5 32 Estudis Universitaris 57 33 TOTAL 100 100

Fig. 161 Font. Ajuntaments de la comarca del Montsià

A nivell formatiu, del total de dones que hi ha a la política dels municipis de la

comarca del Montsià, el 38% té estudis primaris o ha obtingut el graduat

escolar i el 57 % estudis universitaris.

Segons aquestes dades, si comparem amb el total dels homes i la seva

formació, es pot afirmar que les dones que participen de la vida política

posseeixen més formació acadèmica. Alhora coincideixen, clarament, amb el

nivell d'èxit entre dones i homes a la formació primària i secundària i el nivell

d'accés i èxit de les dones al nivell d'estudis universitaris. Per citar un exemple,

el percentatge d'accés de les dones a la Universitat Rovira i Virgili s'ha situat en

els últims cursos acadèmics entre el 68 i 70 %.

La segregació a què fèiem referència a l'apartat anterior, és clarament visible

en els càrrecs de responsabilitat de les delegacions territorials de la Generalitat

i de les administracions de l'Estat en els Terres de l'Ebre i la província, tal com

observem a les taules:



SERVEIS TERRITORIALS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

A LES TERRES DE L’EBRE DONA HOME

Delegació Territorial del Govern de la Generalitat x

Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia i Pesca x

Serveis Territorials de Benestar i Família a les Terres de l'Ebre x

Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre x

Serveis Territorials d'Economia i Finances a les Terres de l'Ebre x

Serveis Territorials de Comerç i Turisme a les Terres de l'Ebre x

Serveis Territorials d'Educació a les Terres de l'Ebre x

Serveis Territorials de Governació i Administracions Públiques a les Terres de l'Ebre

x

Servei Territorial del Joc i d'Espectacles a les Terres de l'Ebre x

Serveis Territorials de Justícia

Serveis Territorials de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre x

Servei Territorial de Mobilitat de les Terres de l'Ebre x

Servei Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre x

Institut per al Desenvolupament de les comarques de l'Ebre (IDECE) x

Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) - Estació Experimental de l'Ebre

x

Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció x

Institut Català de les Dones x

Serveis Territorials de Salut a les Terres de l'Ebre x

Servei Català de la Salut x

Serveis Territorials de Treball i Indústria a les Terres de l'Ebre x

Representació Territorial de l'Esport a les Terres de l'Ebre x

Fig.162 Font. Elaboració pròpia a partir de dades

http://www.gencat.net/generalitat/cas/govern/estructura/organsterrit.htm

Dels 16 Serveis Territorials (ST) només 4 estan liderats per dones. Podem

observar que els estereotips de rols de gènere són presents a la societat i,

també, es manifesten en els càrrecs representatius dels serveis territorials, ja

que els àmbits que s'associen a les dones són, bàsicament, d'atenció a les

persones (educació, centre d'acollida i adopcions i Institut Català de les Dones)

només el Servei de Desenvolupament de les comarques de l'Ebre sorprèn, ja

que té una dona com a cap.



SERVEIS DE L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT A

LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA DONA

HOME

Subdelegació del Govern x Dependència de l’Àrea Funcional d’Agricultura i Pesca x Dependència de l’Àrea Funcional d’Indústria i Energia x Dependència de l’Àrea Funcional de Sanitat x Servei de Sanitat Exterior x Institut Geogràfic Nacional x Oficina d’Educació i Cultura x Servei Provincial de MUFACE x Dependència del Treball i Afers Socials x

Fig. 163 Font. Elaboració pròpia a partir de dades http://www.map.es/

En el quadre anterior encara es fa més palès l'escàs accés de les dones en

càrrecs de poder i de presa de decisions.

Aquesta diferència, una vegada més, és conseqüència de conceptes previs

socioculturals que condicionen l'organització social, i que determinen

l’apoderament d'una franja de la societat respecte a una altra.

Si ens endinsem en l'estructura organitzativa d'una entitat de gran rellevància a

la província de Tarragona a nivell de desenvolupament equilibrat del territori per

impulsar i afavorir els interessos de les ciutadanes i els ciutadans ens trobem

amb el següent:

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA Òrgans de Govern

DONES HOMES

President/a 1 Vicepresidents/es 8

CIU 12

PSC 2 9

ERC 2

Ple (Partits Polítics)

PPC 2 Junta de Govern 9

Fig. 164 Font. Elaboració pròpia a partir de dades http://www.diputaciodetarragona.net/

La presa de decisions a la Diputació de Tarragona està en mans dels homes,

igual que es reflecteix, en el quadre següent, en els càrrecs que ocupen les

dones a cadascun dels departaments:



DEPARTAMENTS DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

DONA

HOME

GABINET DE PRESIDÈNCIA I PLANIFICACIÓ Coordinador Relacions Institucionals i Protocol x Premsa x Gabinet de Planificació x SECRETARIA GENERAL Coordinadora Governació, Patrimoni i Arxiu x Registre General x INTERVENCIÓ Coordinador Comptabilitat x Serveis Econòmics x TRESORERIA Coordinadora SERVEIS INTERNS Coordinadora Recursos Humans x Contractació i avituallament x SERVEI D’ASSISTÈNCIA ALS CIUTADANS/ES Coordinadora Cultura x Gestió de Centres Educatius x SERVEI D’ASSISTÈNCIA MUNICIPAL Coordinador Secretaria d’intervenció municipal x Serveis jurídics municipals x Serveis econòmics municipals x Enginyeria municipal x Arquitectura municipal x Medi Ambient x Informàtica i Comunicacions x Formació x Actuacions Integrals del Territori x Cooperació al funcionament dels ens locals x SERVEIS D’ASSISTÈNCIA AL TERRITORI Coordinador Serveis Tècnics Territorials x Planificació Territorial x Explotació x Construcció x Control de materials x Conservació x Projectes x

ORGANISMES AUTÒNOMS DE LA DIPUTACIÓ DE

TARRAGONA

DIRECTORA

DIRECTOR/ GERENTE

BASE – Gestió d’ingressos X OASI – Organisme Autònom per a la societat de lainformació

x

Patronat de Turisme de Tarragona x Escola d’Art i Disseny de Tarragona x Escola i Conservatori de Música de Tarragona x

Fig. 165 Font. Elaboració pròpia a partir de dades http://www.diputaciodetarragona.net/

Encara que la presència femenina en l'estructura organitzativa departamental

de la Diputació és més important que la seva estructura de govern, els rols de

gènere tornen a sorgir, són les dones les qui s'encarreguen més de



departaments com secretariat, administració, atenció a les persones i educació

i els homes, departaments més tècnics. Sobre el nombre de coordinadors/es i

representants de cada departament és igual el d’homes que el de dones, però

sempre es manté la segregació vertical.

Altres entitats importants a estudiar en el camp de l'accés de la dona en la

presa de decisions són les organitzacions sindicals que defensen els interessos

de les treballadores i dels treballadors per a una societat més justa,

democràtica i participativa, pilars, per a un desenvolupament local igualitari.

ORGANITZACIONS SINDICALS DE LES TERRES DE L’EBRE

Estructura organitzativa: UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS Unió Territorial de les Terres de l’Ebre

DONES

HOMES

SECRETARI GENERAL 1 SECRETARIA D’ORGANITZACIÓ I ADMINISTRACIÓ 1 SECRETARIA POLÍTICA INSTITUCIONAL I SOCIAL 1 SECRETARIA POLÍTIQUES D’IGUALTAT 1

SECRETARIA DE POLÍTICA SINDICAL 1 DEPARTAMENT FORMACIÓ 1 AMIC (AJUDA A L’IMMIGRANT) 1 DEPARTAMENT ELECCIONS 2 DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL 2

DELEGATS/DES COMARCALS 1 IDFO( FORMACIÓ TRABALLADORS/ES) 1 PERSONAL ADMINISTRATIU 2

Fig.166 Font. Unió General de Treballadors de les Terres de l’Ebre

Si ens fixem en el sindicat d'Unió General de Treballadors de les Terres de

l'Ebre veiem que la proporció de dones és més del doble ( 11 dones i 4 homes),

però el màxim òrgan de poder està en mans d'un home.

En l'àmbit polític és d'extrema importància superar aquesta discriminació i

admetre la representació de les dones en qualsevol àmbit de la gestió pública.

Cal assenyalar que la lluita per la participació política no és una lluita aïllada de

la resta i els problemes socials que experimenten com a col·lectiu les dones.

Però és, sens dubte, en els càrrecs públics on les dones, en general, es poden

visualitzar més i, és a partir d'aquesta presència femenina, quan podrem



trencar esquemes socioculturals i avançar en la paritat real, no sols estadística,

dels organismes polítics a tots els nivells.

En el cas estatal hi ha un partit polític, el partit socialista, que ha proposat una

reforma de la Llei Electoral per implantar un sistema de quotes que garanteixi

una presència d'homes i de dones més equilibrada en tots els estaments.

El 1988 el Partit Socialista va adoptar un compromís de reservar una quota del

25% dels seus càrrecs de representació. De totes maneres, no només dictant

lleis aconseguirem que la paritat política sigui una realitat sinó que el tema és

prou complex i està relacionat, un cop més, amb qüestions educatives i

culturals que s’haurien de desenvolupar per poder desplegar realment la

legislació que es dicti.

En els congressos dels partits polítics s'ha debatut aquesta qüestió i la

necessitat d’equilibrar la relació home-dona. Actualment es té el compromís

que mai hi ha d’haver més d'un 60% ni menys d'un 40% de qualsevol gènere

entre els seus càrrecs i representants públics34. Aquesta actitud governamental,

lluny d'impartir exemple, ens indica l'exigència d'accions específiques contra la

perseveració d'actituds discriminatòries.

Un fet que podria haver afavorit l'accés als òrgans de decisió per part de les

dones és el seu nivell d'estudis. Encara que solem dir que l'alliberament de la

dona, en termes laborals, està lligada amb la Revolució Industrial del XIX i amb

la Segona Guerra Mundial creiem que no s’ha d’oblidar que la verdadera

revolució de la dona comença en el moment que se'ls permet accedir al

coneixement de nivell bàsic i superior. Però això es reflecteix en els governs

municipals? Observem què ens indiquen les dades de la legislatura actual.

Una vegada analitzat el panorama municipal passem a analitzar quina és la

situació a nivell comarcal.

34 http://www.aceproject.org, 13/12/2005



6.4.3. El Consell Comarcal del Montsià i les polítiques de desenvolupament local igualitari El Consell Comarcal del Montsià és l'òrgan de govern i d'administració de la

comarca del Montsià, assumeix la responsabilitat d'oferir diferents serveis en

l'àmbit del desenvolupament de polítiques d'igualtat d'oportunitats. Així podem

destacar els serveis a la joventut, educació i formació, dinamització econòmica,

medi ambient, cultura i esport, assistència social...

Per poder analitzar la incidència i presència de la dona a la política de la

comarca presentem els quadres següents que mostren el sexe dels qui han

ocupat i ocupen els diferents òrgans de govern del Consell Comarcal des de les

dues últimes legislatures i les comissions de la legislatura actual.

A la passada legislatura 2001-2004, dels 23 consellers trobem dues dones, i, a

l’actual 2004-2007, la situació ha variat poc, de les 25 conselleries només n’hi

ha una d’ocupada per una dona i, concretament la conselleria d'atenció a les

persones. Una vegada més es tornen a associar els càrrecs de les àrees

assistencials amb la dona.

Aquesta dada no s'allunya molt de la tendència a cada municipi i ens mostra la

tendència de la política actual. Això s'evidencia en les dades que presentem a

continuació.

Càrrec Consell Comarcal

Nombre Dones

Nombre Homes

Legislatures 2004-2007 2001-2004 2004-2007 2001-2004

Presidència - - 1 1

Conselleries 2 4 23 21

Fig.167 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal



Ateses les dades generals, la situació és semblant a la de les alcaldies

encara que en aquest cas cap dona ha estat presidenta del consell en les

dues últimes legislatures. Si analitzem la distribució d'homes i de dones en

les distintes conselleries podrem observar que també la situació és paral·lela

a la dels ajuntaments de la comarca.

Àrees 2004-2007

Nombre Dones

Nombre Homes

Atenció a les persones 1 - Medi Ambient - 1 Educació - 1 Cultura - 1 Dinamització econòmica - 1 Hisenda i especial de comptes - 1 Polítiques territorials, obres públiques - 1 Assistència tècnica als municipis - 1 Esport - 1 Personal i règim interior - 1 Joventut - 1

Fig.168 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal

Si ens endinsem a l'organigrama polític i tècnic del Consell Comarcal veiem

que els càrrecs de presa de decisions tornen a estar en mans dels homes, fins i

tot, la diferència entre la quantitat d'homes i dones en el plenari és abismal

només hi ha el 7 % davant del 93% d'homes.

ÒRGANS DE GOVERN Consell Comarcal del Montsià

DONES HOMES

Plenari 2 25

Presidència 1

Vicepresidents/es 3

Comissions 1 8

Junta de portaveus 5

Junta de govern 1 9

Consell d’alcaldes/ses 2 10

Fig.169 Font. Consell Comarcal del Montsià

A l'apartat tècnic, observem com la presència de les dones està vinculada a les

àrees que tradicionalment han estat representades: serveis d'atenció a les

persones, educació, cultura, etc. Per tant, podem observar com es torna a

repetir la segregació vertical, les dones ocupen llocs tradicionalment femenins



que estan relacionats amb l'atenció als altres i els homes es dediquen a treballs

de gestió, informàtica, dinamització econòmica....

Tècnics/ques per àrees del Consell Comarcal del Montsià Àrees/ Depart. HOME DONA

Dinamització econòmica 2 0 Cultura 1 1

Gerència 1 0 Intervenció 1 0 Secretaria 0 1

Serveis d’Atenció a les persones

2 9

Educació 1 2 Assistència Informàtica 2 0

Joventut 1 0 Turisme 1 0 Consum 1 0

Total 13 13 Fig.170 Font. Consell Comarcal del Montsià

Creiem que les dades són prou significatives i que amb aquesta presència

femenina en els òrgans de presa de decisions del Consell, moltes vegades, ha

de resultar complex fer prevaler la “visió de la dona” respecte a tots aquells

aspectes relacionats amb el desenvolupament comarcal igualitari, ja que el llast

dels rols impresos en les persones cap a l'educació i la societat continuen d'una

forma evident quan es tracta de parlar de drets i deures de les persones.

Encara més si estem parlant d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

Per poder canviar aquesta realitat no només serà necessari que més dones

accedeixin als òrgans de presa de decisions política sinó que haurem de

dissenyar i desenvolupar plans de sensibilització per als polítics i plans

d'informació, sensibilització i formació per als tècnics que són els qui, en

definitiva, executen les polítiques en cadascun dels nivells i territoris.

Malgrat la precarietat convé desenvolupar moltes més accions en aquesta

línia, polítiques d'igualtat desplegades a nivell territorial. S'està treballant per

desenvolupar i implementar estructures a nivell comarcal que puguin afavorir la

igualtat d'oportunitats real entre dones i homes.



6.4.4. La participació de la dona en el teixit empresarial de la comarca del Montsià

A partir de les dades que presentem a continuació podem observar la

presència de les dones als càrrecs de poder i de decisió del teixit empresarial

de la comarca.

Trobem una escassa presència de les dones als càrrecs directius. Aquesta

dada reflecteix, com hem pogut comprovar anteriorment, amb l’anàlisi de la

presència de dones a l’àmbit públic, una situació general de baixa

representació femenina. Determinar les causes d'aquest fenomen és un procés

complex on s’haurien d’analitzar diferents factors. En aquest context

considerem necessari, identificar les estratègies perquè aquesta situació no es

perpetuï, i detectar solucions que afavoreixin la participació activa de les dones

en els càrrecs de decisió. Una de les estratègies que s’estan implementant des

de les empreses per fer front a aquesta necessitat, són les mesures de

conciliació i la formació contínua.

Segons informes nacionals e internacionals sobre la conciliació entre la vida

laboral i personal dels treballadors i treballadores, encara falta un compromís

per part dels homes a compartir les tasques domèstiques, això dificulta molt

la participació de les dones als càrrecs de poder.

Nosaltres assenyalem la necessitat de tirar endavant polítiques fortes sobre

conciliació que tinguin en compte els dos gèneres i una voluntat col·lectiva de

superar les dificultats a l'hora d’accedir a llocs de responsabilitat.

ENTITATS ECONÒMIQUES MONTSIÀ Teixit empresarial – Càrrecs de poder

CÀRREC

CAMBRA ARROSSERA MONTSIÀ PRESIDENT NATURANTAIX PRESIDENT CEMEX ESPAÑA, S.A. DIRECTOR FEDERACIÓ DE COMERÇ D’AMPOSTA PRESIDENTA

Fig. 171 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les empreses



Si atenem les entitats econòmiques, de les quatre analitzades només trobem

una dona que ocupa el càrrec de la presidència; això torna a confirmar la tesi

que s’ha explicat anteriorment. 6.4.5. Les polítiques d'implementació de la Igualtat d'Oportunitats i serveis adreçats a les dones de la comarca del Montsià L'anàlisi efectuada sobre l'existència de polítiques específiques adreçades a les

dones en els municipis del Montsià han revelat deficiències importants com la

falta de:

• Serveis i centres d'informació i assessorament adreçats a les dones,

en general, i a les dones immigrants, en particular.

• Recursos i actuacions davant del problema de la violència.

• Formació específica del personal tècnic encarregat d'atendre les

dificultats i els problemes de la població femenina.

En general, podem apreciar falta de sensibilització i de formació per part del

personal tècnic municipal en els temes relacionats amb la igualtat

d'oportunitats. Això és la conseqüència de la falta de polítiques d'igualtat

d'oportunitats tant a nivell municipal com comarcal, ja que en l’ordenació de les

polítiques locals i comarcals aquest tema no ha estat prioritari.

Els serveis que existeixen es troben en l'àmbit dels serveis socials o benestar i

família, i s’ha tractat la qüestió de la dona com un problema social més,

juntament amb d’altres minories socials que necessiten polítiques específiques.

L'atenció i assistència a les dones de la comarca es troba entre les accions

prioritàries del Consell. Se n’ocupa l'àrea d'Atenció General a les Persones a

través del Servei Comarcal d' Atenció a les Dones (SIAD).

Aquest servei va començar a funcionar l'any 1998 i té com a objectiu prioritari

oferir assessorament psicològic i/o jurídic, a fi de prevenir i eradicar la violència

contra les dones, a través de la informació i l'orientació dins del territori

comarcal. Aquest recurs s'ha convertit en un punt de referència per a les dones



davant de qualsevol tipus de preguntes relacionades amb la seva situació

personal, familiar i/o social.

Per poder donar veu a les dones de la comarca d'una manera conjunta, l’any

1995, es va crear el Consell Comarcal de la Dona, implementant el propi

Estatut del Consell de la dóna del Montsià, i va ser el resultat d'una demanda

social referent a tots aquells aspectes vinculats amb les dones d’aquest territori.

El Consell de la Dona funciona a partir de l'Assemblea General de la Dona, on

hi ha representats tots aquells grups associatius de cadascun dels pobles de la

comarca, i proposa, al Consell Comarcal del Montsià, aspectes que puguin

repercutir en la millora de la qualitat de vida de les dones

Segons l'opinió d'alguns alcaldes dels municipis, no hi ha necessitat d’una

implementació política específica sobre igualtat d'oportunitats, ja que

consideren que les noves generacions resoldran el tema de la discriminació

cap a la dona en tots els àmbits de la societat: polític, social, de treball, públic i

familiar. És només una qüestió de temps. Però, és només temps el que es

necessita? Sense cap dubte el temps és important però l'experiència ens diu

que no és suficient. Es necessiten actuacions i accions, per part de tots els

col·lectius i a tots els nivells, perquè el desenvolupament igualitari entre homes

i dones es converteixi en una realitat més enllà de les definicions teòriques i

filosòfiques de l'estat del benestar.

No hi ha cap municipi amb serveis específics adreçats a les dones, a excepció

del Servei Comarcal d'Atenció a les Dones víctimes de violència: SIAD, amb

seu a Amposta. No obstant, a nivell municipal trobem algunes actuacions

adreçades a aconseguir un desenvolupament local igualitari però sense molta

estructuració, per exemple, dins d'un pla general de desenvolupament local

igualitari de municipi. De totes maneres no hi ha dotacions econòmiques que

permetin avançar molt més en aquesta línia.

La presència d'una Delegació d'Igualtat i/o d'un tècnic/a d'igualtat, significaria

introduir una àrea responsable de l'impuls de les polítiques d'igualtat



d'oportunitats tant a nivell municipal com comarcal. La seva existència

dinamitzaria i coordinaria el conjunt d'iniciatives que persegueixen millorar les

condicions de vida, les necessitats i les demandes de les dones i avançar

també en la construcció d'una societat més igualitària.

6.4.6. L'Associacionisme femení Històricament, el feminisme activista ha depès que les dones prenguessin

conjuntament consciència de la situació i lluitessin, físicament i

intel·lectualment, contra el domini del gènere masculí.

L'organització cel·lular per a la primera fase del feminisme van ser els cercles

domèstics. Les dones es congregaven en privat per planejar les seves

campanyes públiques per a l'alliberament polític i legal, un entorn que es

limitava a la presència de dones des de l'espai privat amb la finalitat de

solucionar els problemes del seu espai públic, campanyes de presència visible

de grups de dones que lluitaven contra la solitud silenciada en les seves cases,

convertint-se en un signe públic de rebel·lió i activisme femení.

Grups de dones que actuaven juntes, parlaven en públic, marxaven a través

dels carrers i transformaven la vida pública realitzant activitats que obrien

territoris polítics que els estaven tradicionalment vedats. Durant la segona

onada del feminisme, emergent als anys seixanta del segle XX, les dones van

iniciar de nou les seves activitats activistes i reivindicatives, fou llavors quan

van sorgir novament campanyes i reunions per planificar accions, es van formar

grups de promoció que van començar a organitzar cèl·lules per remuntar el

moviment feminista35.

En la història de la dona un dels eixos fonamentals ha estat el feminisme que

s'ha caracteritzat en totes les èpoques per l'associacionisme. Això s’ha

relacionat amb qüestions molt pràctiques com l'exigència d'unió per reivindicar

drets, per sortir fora de l'aïllament de l'espai privat, per compartir problemes i

35 Salas M., Una mirada sobre los sucesivos feminismos www.nodo50.org/mujeresred/feminismo-maria_salas.html - 55k, 13/12/2006



dubtes. L'exigència de reunir-se sota els mateixos interessos ha dut la seva

situació fins al punt de convertir en realitat reivindicacions importants. La realitat

de l'associacionisme femení continua avançant i, en els últims anys, el nombre

d'associacions continua creixent.

6.4.6.1. Les associacions de dones a la comarca del Montsià Les conclusions de l'anàlisi fetes sobre les associacions de dones a la comarca

del Montsià ens mostren que la majoria d'associacions de dones han estat

constituïdes al començament dels anys vuitanta. Estan formades per sòcies

d’una edat mitjana de 50 anys, totes s'autosubvencionen per una quota

mínima anual i, en alguns casos, reben subvencions (sempre mínimes) dels

ajuntaments.

L'objectiu comú de les associacions presents a la comarca és crear un espai i

un temps per compartir entre dones, realitzar activitats culturals i d'oci, crear un

espai d'informació i sensibilització sobre la qüestió femenina en cadascuna de

les poblacions.

Moltes dediquen el seu temps a desenvolupar totes aquelles activitats manuals

que abans eren característiques de les mestresses de casa i que ara han de

ser gairebé preservades de la desaparició si es vol mantenir la memòria

històrica de la seva existència. En gairebé cap de les associacions es porten a

terme actuacions conjuntes amb els poders municipals encaminades a millorar

la situació de la dona, a prevenir algun dels aspectes que converteixen el

col·lectiu femení en un col·lectiu que no té les mateixes condicions que el

masculí davant de la societat i del mercat laboral i professional.

En diverses associacions trobem una interessant programació d'activitats

adreçades a les sòcies que treballen temes transversals com per exemple els

cursos de llengua, informàtica, cuina, ioga, viatges..., també n’hi ha sobre la

sensibilització de la problemàtica de gènere, encara que en menor quantitat. La

majoria gaudeixen del suport i col·laboració del Consell Comarcal,

principalment per a aquelles activitats adreçades a la problemàtica de gènere.



Al Montsià, el factor de l'associacionisme posa en evidència una voluntat de

compartir interessos, records,…,són activitats que més que una reivindicació de

drets o d'assistència i assessorament cap a les dones, són serveis que estan

reservats a les regidories específiques dels respectius municipis.

S’evidencia, sobretot, l'absència d'una gran franja generacional, que engloba

les dones menors de 45 anys, les quals tenen moltes dificultats per a la

conciliació de la seva vida laboral i familiar i que, per això, troben enormes

dificultats a formar part de qualsevol associació, perquè se senten identificades

amb les seves activitats. Aquesta ha estat una problemàtica comuna a totes les

associacions consultades, juntament amb la falta de personal especialitzat i

d’un pressupost mínim per impartir conferències, cursos o xerrades d'interès.

Tema que progressivament es va resolent a partir de les iniciatives

institucionals.

A continuació presentem les dades de les associacions que existeixen a la

comarca, indiquem el nom de l'associació, el municipi, el nombre de sòcies/s i

l'any de la seva creació: NOM MUNICIPI Nombre

sòcies Any

Associació de mestresses de casa Amposta 780

1975

Associació de mestresses de casa Sant Jaume d'Enveja 300

1985

Associació de dones de la Galera

La Galera 85 1996

Associació de dones San Carles de la Ràpita 800

1980

Associació de dones Masoveres Mas de Barberans 90

1996

Associació de mestresses de casa associació de dones planeres

Sta. Bàrbara 270 1992

Associació de mestresses de casa d' Alcanar

Alcanar

650

1986

Associació de mestresses de casa d' Ulldecona

Ulldecona

300 1994

Associació de mestresses de casa de la Sénia

La Sénia

300

1990

Associació mestresses de casa de Godall

Godall 150

1996

Associació mestresses de casa dones Masdenvergenques

Masdenverge

155 1995

Grup de dones d' Ulldecona Ulldecona 72 1986 TOTAL DONES ASSOCIADES MONTSIÀ 3952



Entre les associacions consultades, observem una problemàtica comuna com

és la integració del col·lectiu de dones magribines, cada vegada més ampli, i

que és palès als municipis i barris.

S'assenyala la necessitat d'integrar aquest col·lectiu i el treball dels

professionals perquè puguin compartir les seves inquietuds i exigències.

També trobem indicacions de la dificultat d’acudir a cases d'acollida en cas de

maltractaments a causa de la reticència de participació de les dones víctimes,

que solen aïllar-se i no comunicar-se i, també, de la inexistència d’espais

d’acollida. Es demana més informació i professionals que puguin acudir a les

associacions.

6.5. Atencions per a la vida Al llarg de la història, el gènere femení ha quedat relegat, com ja hem dit, a

l'àmbit privat, dedicat a l’atenció de la família. Les dones han realitzat el treball

domèstic i han dedicat una part important del seu temps a persones de la unitat

familiar, principalment, la canalla i la gent gran.

La creixent participació de les dones al mercat laboral ha modificat el paper

tradicional de l'home com a sostenidor de la família, des del punt de vista

econòmic, però l'assignació de les tasques domèstiques i d’atencions

segueixen sent, en la gran majoria de casos, responsabilitat de la dona.

L'accés de la dona a tots els nivells educatius i, com a conseqüència, la seva

incorporació, cada vegada en proporcions més elevades, a l'activitat laboral

extradomèstica i al desenvolupament professional, implica la necessitat de

realitzar una sèrie de canvis tant de l'organització de la família com de la

societat en general.

La incorporació de les dones al mercat laboral ha posat de manifest la quantitat

de treball informal del qual s'han encarregat i s'encarreguen, el seu valor social

i la importància de compartir l’àmbit públic i privat. En aquest punt sorgeix la



necessitat de definir i implementar polítiques de conciliació de la vida laboral i

familiar. Aquest concepte implica la creació de noves estratègies d'organització

del treball i la planificació dels entorns urbans i dels serveis en funció de les

necessitats de la ciutadania i de l'organització de temps i espai. A nivell familiar

suposa una reorganització real dels recursos temporals no només de les

dones, sinó de tots els membres del nucli familiar.

Per fer més viable la conciliació de la vida laboral i la familiar és necessari entre

moltes altres coses, generar i facilitar noves maneres de cooperació i

compromís entre dones i homes que permetin un repartiment equilibrat de

responsabilitats en la vida professional i en la vida privada i la necessitat de

promoure addicionalment serveis d'atenció i cura a les persones des de la

perspectiva d'un desenvolupament local igualitari.

De fet alguns dels alcaldes i alcaldesses dels municipis del Montsià consideren

prioritari aconseguir un desenvolupament local igualitari, la necessària

corresponsabilitat entre homes i dones i la creació de serveis que facilitin

aquesta conciliació:

“La dona sempre s'ha hagut d'ocupar més de la família que els homes. Hem

d'anar fomentant la repartició de les tasques domèstiques i després oferir

serveis d'activitats extraescolars i menjadors escolars, per poder facilitar la

inserció de la dona al món laboral.

Estic convençut que fa falta molt treball de convèncer, de sensibilització, de

participar… Sempre s’ha cregut que les dones són les que s'han d'encarregar

de determinades tasques. Però cal sensibilitzar també les dones que això no

és així i que participin en tot. A nivell polític no es participa prou, fa falta

sensibilitzar, incentivar i convèncer. Som nosaltres els qui hem de canviar

aquesta situació”.

[Entrevista núm. 3. 6-octubre-2005] “Penso que la conciliació hauria d'anar més compartida perquè ara recau quasi

en exclusiva sobre la dona i li provoca una càrrega de treball suplementària

que d'una altra manera no la tindria”

[Entrevista núm. 5. 21-setembre -2005]



Encara, però, hi ha alcaldes i alcaldesses que creuen que el tema de la

corresponsabilitat es dóna de forma natural en les noves generacions:

“De cara a l'home, principalment els joves saben que la dona també treballa i,

per tant, ja es preocupa de col·laborar a la casa, això surt de dins. A la nova

generació ja no passa el típic que l'home treballava i la dona feia el treball de

casa. Ara treballen els dos i els treballs domèstics es fan entre els dos.”

[Entrevista núm. 2. 6-octubre -2005] Si analitzem els serveis d'atenció i cura que ofereixen els municipis del nostre

àmbit d'estudi, es demostra una vegada més, que tots solen concentrar-se en

les poblacions amb més habitants. Segurament les polítiques que s'han dictat i

aplicat fins al moment han tingut més en compte els recursos econòmics

disponibles i una distribució que, en cap cas, afavoreix els aspectes socials i

educatius, respecte a la quantitat de ciutadans i ciutadanes que potencialment

poden utilitzar els serveis.

Són molts els alcaldes i alcaldesses del Montsià que manifesten la falta de

recursos econòmics per a la creació en els seus municipis d'aquests serveis:

“El gran problema que ha comportat la incorporació de la dona al món laboral

ha estat els serveis socials adreçats als iaios, als fills, que en aquest municipi

és una problemàtica prou dificultosa. No som un municipi gran per tenir

aquests serveis i això dificulta la incorporació de la dona al món laboral que

moltes vegades pensa en quedar-se a casa, ja que ha d’atendre els iaios o

fills, i no mantenir el nivell laboral que podríem tenir. Aquesta és la repercussió

en aquests pobles petits i rurals”.

[Entrevista núm. 6. 17-novembre -2005] Respecte al paper dels ajuntaments:

“Els ajuntaments hem de crear serveis com centres infantils… i això sempre

repercuteix en el municipi que ha de buscar-se la vida, amb recursos propis,



però que no els tens...... Els recursos no te'ls donen. Aquí el problema sempre

són els diners. Nosaltres sí que voldríem fer una residència per a la gent gran,

sí que és prioritària una residència o un pavelló poliesportiu com el que hem

fet. Però resulta que les subvencions per al pavelló hi són, però per a la

residència no. Són una sèrie de coses que has de sospesar”.

[Entrevista núm. 1. 7-novembre -2005]

Respecte a la legislació encaminada a millorar la qualitat de vida dels ciutadans

i les ciutadanes podem destacar:

• Llei 39/2006, de 14 de desembre del 2006, de promoció de

l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de

dependència i les seves famílies.

• Llei 11/2001, de 13 de juliol, d'acollida familiar per a persones grans.

• Llei 22/2000, de 29 de desembre, d'acollida de persones grans.

• Ordre, de 3 de desembre de 1997, de modificació de l'Ordre de 4 de

desembre de 1995, on es regula el procediment d'accés als serveis

socials i programes d'atenció a la gent gran, gestionats per l'Institut

Català d'Assistència Social.

• Ordre 6/2002, de 10 de gener, per la qual s'estableix el programa de

suport a l'autonomia de la pròpia llar, s'obre la convocatòria i

s'aproven les bases per a la concessió d'ajuts a persones naturals

per a programes del Departament de Benestar i Família en matèria

de serveis socials.

• Decret 242/1999, de 31 d'agost, pel qual es crea la xarxa de centres,

serveis i establiments sociosanitaris d'utilització pública de Catalunya.

El punt de partida d'aquest àmbit d'estudi és que l'atenció i la cura de les

persones es desenvolupa, prioritàriament, en l'àmbit familiar i de forma

massiva, recau en les dones i, com a efecte secundari, en programes i serveis

públics, on l’atenció, una vegada més, torna a recaure professionalment sobre

les dones.



Analitzem, a continuació, quina és la situació dels diferents àmbits d’atenció per

a la vida i, fins a quin punt, s’assumeixen les seves responsabilitats equitatives

des de la perspectiva de gènere.

6.5.1. Infància Els canvis que s'han produït en les últimes dècades, relacionats amb les

condicions de vida i treball, comporten la necessitat d’atendre la infància. Les

famílies necessiten cada vegada més trobar un equilibri òptim entre la vida

laboral i familiar, per la qual cosa és necessari dissenyar i desenvolupar serveis

perquè les persones puguin fer compatibles l’atenció dels fills i filles amb la

incorporació de les dones i els homes al món laboral i professional, en igualtat

de condicions.

Els/les dirigents polítics d'alguns municipis del Montsià, conscients d'aquest

fet, han iniciat actuacions:

“Fa molts anys l'ocupació principal de la dona era tenir cura de la família i de la

casa. Actualment té un lloc de treball estable, per la qual cosa es dedica al seu

horari laboral i, lògicament, la resta de tasques s’han de fer mitjançant la

col·laboració de tota la família. Cada vegada més els municipis i les ciutats es

doten de serveis per cobrir algunes necessitats importants. Per això, aquest

municipi, a part de llars d’infants que tenim de caràcter privat, s’està construint

una residència per a gent gran per tal d’oferir uns serveis suficients per cobrir

aquestes necessitats. Això és una evolució més de la societat i un dels factors

de la integració de la dona al món laboral.”

[Entrevista núm. 8. 2-setembre-2005]

Els centres d'educació infantil (de 0 a 3 anys) es converteixen en instruments

imprescindibles d'ajuda a les famílies per garantir la igualtat d'oportunitats

d'accés al món del treball entre homes i dones i, al mateix temps, permetre

afavorir el desenvolupament integral de la infància. Alguns alcaldes i

alcaldesses del Montsià així ho manifesten:



“El que sí que hem fet, des de les nostres competències a través d'iniciatives,

és afavorir la conciliació i hem creat serveis. És importantíssim l'esforç que

estem fent en els centres infantils, de 0 a 3 anys. És un tema vital perquè és el

que possibilita en un moment determinat que la dona pugui incorporar-se al

món laboral més ràpidament.”

[Entrevista núm. 1. 21-octubre-2005]

A la comarca del Montsià l'any 2004, la distribució de la taxa mínima d'oferta

de places de 0 a 3 anys era del 30%, percentualment és més o menys la

mateixa que a la resta de la demarcació de Tarragona. És important destacar

que l'oferta pública és només del 15%, la resta és oferta privada36.

Aquestes dades ens reflecteixen que la xarxa pública i privada no dóna

resposta a la forta demanda social i , per tant, és necessari un esforç més gran

per part de les administracions públiques.

A continuació presentem el nombre de centres municipals i privats de 0 a 3

anys que hi ha als municipis de la comarca l'any 2005.

36 Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008, del Departament d’Educació de la Generalitat



Descripció de centres infantils del Montsià, per titularitat, horari i nombre de

places

Municipi Centre Horari Titularitat Places

Alcanar Escola Infantil Girigall 8.00h-19.00h Privada 25 Alcanar Escola Infantil Patufet 8.00h-19.00h Privada 25 Alcanar Escola Infantil Rosa Mari 8.00h-20.00h Privada 25

Amposta Escola Infantil Verge del Carme 8.45h-13.00h 14:45h-20.00h Privada 50

Amposta Escola Infantil El Petit Món 8.45h-13.00h 15.00h-20.00h Privada 58

Sant Carles de la Ràpita Escola Infantil Paqui 9.00h-13.00h

15.00h-18.00h Privada 20

Sant Carles de la Ràpita Escola Infantil El Jardí 8.00h-19.00h Privada 30

Sant Carles de la Ràpita Escola Infantil Mickey 8.45h-13.00h

15.30h-18.30h Privada 40

Sant Carles de la Ràpita Escola Infantil Dino-Parc 8.45h-19.00h Privada 60

Sant Jaume d’Enveja

Escola Infantil Els xiquets-St.Jaume d’Enveja

9.00h-13.00h 15.00-19.00h Privada 15

Santa Bàrbara Escola Infantil Nostra Primera Escola

9.00h-13.00h 15.00-19.00h Privada 15

La Sénia Escola Infantil Bambi 8.45h-13.00h 15.00-19.00h Privada 15

Ulldecona Escola Infantil La Cuca de Llum 8.00h-20.00h Privada 60 Total places privades 438

Amposta Escola Infantil La Gruneta 9.00h-13.00h 15.00h-19.00h Pública 75

Amposta Escola Infantil La Sequieta 9.00h-13.00h 15.00h-19.00h Pública 75

Mas de Barberans Escola Infantil Municipal 9.00h-13.00h

15.00h-18.00h Pública 20

Masdenverge Escola Infantil Verge del Roser 8.45h-13.15h 15.30h-19.00h Pública 15

Santa Bàrbara Escola Infantil Les Besceroles 8.30h-13.15h 14.45h-18.00h Pública 60

La Sénia Escola Infantil Municipal 7.45h-13.15h 14.45h-20.15h Pública 60

Total places públiques 305

TOTAL PLACES 743

Fig. 172 Font. Elaboració pròpia a partir de dades dels Centres Infantils del Montsià

Els centres infantils públics i privats de 0 a 3 anys es concentren bàsicament a

les poblacions més habitades com són Alcanar, Amposta i Sant Carles de la



Ràpita. Les poblacions més petites com Freginals, la Galera i Godall no

disposen d’aquest servei.

L'any 2005, la població infantil de 0 a 3 anys era de 2.343 a la comarca del,

s’observa que la distribució de la taxa mínima d'oferta de places de 0 a 3 anys

és d'un 32%, per tant, lleugerament superior al total de la comarca. Un any

després, l'oferta pública segueix sent menor del 15%, la resta és oferta privada.

Tenint en compte que són generalment les dones les que porten i recullen la

canalla en els centres infantils és important l'horari que ofereixen. En molts

casos, és un dels factors que determina que renunciïn a l'ocupació.

Observem que un 32% d’aquests centres de 0 a 3 anys, tenen un horari sense

interrupcions de les 8.00 h a 19.00/20.00 h. La resta de centres, el 68%,

tanquen des de les 13.00/13.15h fins a les 14.45/15.00 h, aproximadament. La

majoria de centres solen acabar, al vespre, entre les 19.00 i 20.00 h i obren, al

matí, entre les 8.00 i les 9.00 h.

Alguns alcaldes i alcaldesses dels pobles dels quals no disposen d’aquest

servei expressen la seva intenció de posar en marxa aquest tipus de serveis:

“En principi la llar d’infants, que no tenim, és una actuació prevista.

Properament, pot ser d’aquí a un any, se’n posarà en marxa una de municipal

gràcies a unes subvencions que hem demanat al Departament d' Educació, ja

que pensem que això contribueix a la conciliació de la vida laboral i familiar.”

[Entrevista núm. 4. 15-juliol-2005] En aquests municipis hem pogut recollir, mitjançant entrevistes realitzades als

alcaldes i alcaldesses i als regidors i regidores de serveis socials, la

importància que tenen les persones grans en la criança i atenció als més petits,

ja que faciliten o permeten el treball diari dels pares i les mares: “Hi ha una

generació de dones que sempre ha estat a casa, són les que fan de coixí de les

filles que treballen, però quan s’acabi aquesta generació, les dones que



treballarem fins als 65 anys no podrem fer de coixí, o no ho podrem fer al 100%

com ho estan fent ara amb els néts…”.

[Entrevista núm. 4. 15-juliol-2005]

“És vital, de cara al futur, incidir en els centres de 0 a 3 anys, ja que encara

som una població rural, on el paper dels iaios és important i no és solució i, no

ho serà, ja que els iaios tenen unes dinàmiques diferents en l'actualitat. En

aquest sentit queda molt de camí per recórrer, però en aquest tema hem de

treballar moltíssim.”

[Entrevista núm. 1. 21-octubre-2005] Actualment, els centres infantils de 0 a 3 anys són necessaris per ajudar les

famílies. Les famílies actuals necessiten poder compartir l'educació i l'atenció

de la infància amb els centres per poder conciliar la vida social i laboral amb la

familiar. L'atenció dels fills i les filles continua sent la principal barrera per a la

igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

Les taxes actuals d'escolarització d’infants menors de 3 anys poden millorar

gràcies a l'aprovació pel Parlament de Catalunya, de la Llei 5/2004, sobre la

creació de centres infantils de qualitat. Es preveu 30.000 noves places de

titularitat pública durant el període 2004/200837. Això ajudaria el

desenvolupament local igualitari i, entre altres coses, a recuperaria els índexs

de natalitat per corregir l'envelliment progressiu de la població catalana.

Hem de destacar també aquí, com ho hem fet en els apartats 6.1 i 6.2, que no

només la incorporació de la dona al món del treball està relacionada amb els

serveis d'atenció a la infància i amb les possibilitats familiars de suport per a

l’atenció dels més petits (avis i àvies, germans i germanes grans, altres

persones del nucli familiar) sinó també amb l'evolució de la població. En aquest

sentit, les últimes dècades s’ha produït un important descens de la natalitat així

com un augment de l'edat de criança atès que l'edat que es té el primer fill o

37 Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.



filla s'ha desplaçat almenys 10 anys, de l'inici de la segona dècada a l'inici de la

tercera.

No només hem de considerar la necessitat d'aconseguir organitzar la vida

quotidiana respecte als infants, sinó també, respecte a les persones grans del

nucli familiar que requereixen una atenció específica, ja que no són autònomes,

ja sigui per motius de salut o bé econòmics.

6.5.2. Les persones grans

En els últims anys, s'ha experimentat un descens de la natalitat al Montsià,

cosa que comporta un progressiu envelliment de la població. La proporció de

persones grans augmenta al mateix temps que la població infantil roman

estancada.

Un dels eixos fonamentals a tenir en compte a l'hora de dissenyar i planificar

polítiques en l'àmbit local és l’augment del grau d’envelliment, actual i futur que

hi ha a la comarca. Com hem pogut constatar, les famílies i, en concret, les

dones són qui suporten la càrrega més gran de dependència generada per la

gent gran.

Però en els últims anys, la incorporació de la dona al món laboral ha comportat

una reestructuració familiar perquè disposa de menys disponibilitat a l'hora

d'assistir a les persones grans. De la mateixa manera, com també constatem

en les dades presentades a l'apartat de demografia, cada vegada augmenta el

nombre de persones que viuen soles.

Davant d’aquesta situació és primordial que els serveis socials donin resposta a

les necessitats que sorgeixin en relació amb l’atenció de les persones grans.

Dins l’àmbit de la política local la majoria de municipis del Montsià són

conscients d’aquesta realitat i de la importància de posar en marxa actuacions

per donar-ne resposta:



“ Quant als serveis sociosanitaris, estem construint una residència, una

plataforma de serveis importants per poder suplir les necessitats del municipi. I

en aquest sentit, podrem arribar a les famílies, ja que sinó les dones tindrien

més problemes per sortir de casa i integrar-se al món laboral. Si tens una

persona a casa amb Alzheimer és molt difícil que te’n puguis anar. La

residència serà a més a més centre de dia, llavors podrà respondre a les

necessitats, tant de persones que hi residiran com les que puguin viure a casa

seva, però que les anirem a buscar i les tornarem diàriament. Facilitarem que

les dones que avui són a casa perquè han de suplir aquestes situacions, es

puguin alliberar del servei que han de donar o de la necessitat que té la família

i ser més lliure que, en definitiva, d’això es tracta”.

[Entrevista núm. 8. 2-setembre-2005]

Des de les administracions públiques s'estan desenvolupant, a poc a poc,

diversos serveis per a l’atenció de la gent gran, però aquests són lluny de

cobrir les necessitats, tant de persones dependents com de famílies que se

n’han de fer càrrec.

Des del Consell Comarcal del Montsià s'ofereix un Servei d'Atenció

Domiciliària, que consisteix en un conjunt d'accions que es realitzen

bàsicament a la llar de la persona i/o família, entre les quals està proporcionar:

• Atencions personals

• Ajuda en la llar

• Suport social

• .../…

El Servei d'Atenció Domiciliària té cura de la gent gran i la majoria d'accions

desenvolupades són assistencials i de millora de la qualitat de vida, amb

l'objectiu que aquestes persones puguin romandre i viure de manera autònoma

al seu propi domicili. Aquest servei és semigratuït o gratuït per a les persones

que no tenen suficients recursos econòmics.



Els professionals que duen a terme aquestes accions són les treballadores

familiars i parlem en femení, perquè totes les persones que s’hi dediquen a la

comarca del Montsià són dones.

Cal destacar la importància que té el treball no declarat a l'atenció domiciliària.

Actualment, gran part de les accions de l'atenció a la gent gran l’estan realitzant

les dones immigrants d'una forma no estructurada. Aquesta realitat comporta a

nivell laboral moltes deficiències perquè aquestes tasques s’haurien

d'estructurar i explicitar, ja que per a la gent gran suposa una gran millora de la

qualitat de vida. Però com ja hem comentat, hem d'associar precarietat laboral i

col·lectius femenins.

En aquest sentit, és important destacar l'esforç que estan realitzant alguns

municipis com Ulldecona, la Sénia, Santa Bàrbara... mitjançant la formació i la

incentivació a dones de més de 45 anys perquè creïn empreses de serveis a

les famílies. A través de tallers ocupacionals se’ls ofereix formació d’atenció

domiciliària, assessorament i orientació laboral.

El servei de teleassistència és un altre dels programes que facilita el Consell

Comarcal del Montsià, en conveni amb la Creu Roja de Tarragona, destinat a

persones que requereixen una atenció continuada per motius de salut o a

aquelles que volen gaudir de la seva independència sense renunciar a la seva

seguretat. El servei fa possible que prement un botó, els usuaris i les usuàries

puguin entrar en contacte directe amb la central receptora, la qual li donarà una

resposta immediata i adequada durant les 24 hores del dia, assegurant una

resposta ràpida en situacions d'emergència.



6.5.2.1. La presència de residències geriàtriques o centres de dia

Aquests centres, cada vegada més necessaris, s’han creat i s’adrecen a

persones grans que no tenen un grau d'autonomia suficient i que per les seves

circumstàncies sociofamiliars requereixen un espai per viure, alternatiu a la

seva pròpia llar.

Centre de dia Residència Tercera Edat Municipi

Públic Privat Pública Privada Alcanar - - - -

Amposta 1 - 1 - Freginals - - - - La Galera - - - - Godall - - - - Mas de Barberans - - - - Masdenverge - - - - Sant Carles de la Ràpita

- 1 - 1

Santa Bàrbara - - - - Sant Jaume D’Enveja - - - - La Sénia 1 - 1 - Ulldecona 1 - 1 -

Fig.173 Font. Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Benestar i Família de la

Generalitat de Catalunya (2005)

La majoria de municipis de la comarca del Montsià no ofereixen centres

adreçats a l'assistència de les persones grans, dels12 municipis només n’hi ha

a Amposta, Sant Carles de la Ràpita, la Sénia i Ulldecona. Tot i que n’hi ha

molts que consideren que són una mesura important a posar en marxa:

“Des de la regidoria de serveis socials estem intentant muntar un centre de dia,

amb dos o tres persones que prestin serveis a vuit o deu iaios que necessitin

més atenció. Al setembre iniciarem una fase de prova i crec que passarem a

l’aplicació real, ja que cada vegada més és una necessitat, entre les malalties

d'Alzheimer i problemàtiques especials… la gent gran necessita una sèrie

d'atencions.”

[Entrevista núm. 6. 17-novembre - 2005]



Fins ara l'existència d’aquests centres s’ha relacionat amb el nombre

d'habitants del poble encara que ja comencen a sorgir iniciatives, a nivell

municipal, més relacionades amb les necessitats dels seus habitants que amb

la grandària de la població. Santa Bàrbara n’és un cas, ja que té un centre de

suport de dia. L’Ajuntament té intenció de convertir-lo en un centre de dia, a

curt termini. També, cal destacar l'aprovació de l'obertura d'un centre de dia a

Freginals i el projecte d'un centre de dia a Godall, que es troba en procés

d’aprovació.

També cal destacar que alguns municipis han posat en marxa iniciatives com

aquestes però no han tingut continuïtat, ja que no hi ha hagut usuaris:

“El centre de dia es va oferir unes hores per a la gent gran, com fan en altres

municipis, però no ha funcionat. Hi ha gent que no els vol deixar sols o no està

prou mentalitzada. S'ha proposat i s'ha ofert, però no ha funcionat. Al poble, en

general, hi falta mentalització, ja que es pensa que deixar-los en un centre de

dia és com si els abandonessis, hi ha una mentalitat retrògrada, segons com.

Penso que les noves generacions no tenim aquest prejudici, perquè ho

considerem una necessitat.”

[Entrevista núm. 4. 15-juliol-2005] Hem de destacar, també, els programes o serveis de suport als familiars amb

persones malaltes d’Alzheimer o malalties neurodegeneratives. Aquestes

malalties produeixen una gran deterioració en la vida de les persones que

comporta, amb freqüència, una dependència total i absoluta dels qui l’envolten.

I una altra vegada més, el paper de l’atenció recau de forma total en les dones

de la família. Però aquestes dependències per la seva durada, intensitat i

complexitat, ocasionen un fort cost econòmic, social, psicològic...en les

persones que en tenen cura.

S'han iniciat importants esforços en aquest sentit a la Sénia, Amposta, Sant

Carles de la Ràpita, Ulldecona…, tot i que aquests serveis són oferts en la

majoria dels casos des de la iniciativa privada. A part d'oferir teràpia

psicomotriu, fisioteràpia… per a les persones malaltes, també s’ofereixen per



als qui els atenen i, també, per a les famílies, atenció psicològica, formació,

assessorament, teràpia familiar, etc.

Iniciatives com les que acabem d’explicar suposen un important avenç social

en la direcció adequada per arribar a polítiques socials encaminades a

aconseguir un nivell més alt de qualitat de la població i, al mateix temps,

descarregar els col·lectius femenins del pes, en termes de temps i de desgast

personal, que fins fa poc suposaven les persones amb malalties greus

degeneratives i les que per la seva edat havien deixat de ser autònomes.

6.5.3. Centres sanitaris La comarca del Montsià està organitzada en funció de tres Àrees Bàsiques de

Salut (ABS) per donar respostes a les demandes sanitàries de la població:

1. ABS Sant Carles de la Ràpita-Alcanar

2. ABS Ulldecona-La Sénia

3. ABS Amposta

Les ABS són unitats territorials elementals, a través de les quals s'organitzen

els serveis d'atenció primària. En el territori de cada ABS, es localitza el Centre

d'Atenció Primària (CAP) i els consultoris locals. Els municipis més grans

compten amb un CAP i els més petits disposen de consultoris locals.

• ABS Sant Carles de la Ràpita- Alcanar: 1 CAP Alcanar i 1 CAP Sant

Carles de la Ràpita

• ABS Ulldecona-La Sénia: 1 CAP Ulldecona i 1 CAP la Sénia

• ABS Amposta: 1 CAP Amposta, 1 CAP Sant Bàrbar, 1 CAP Sant Jaume

d'Enveja i consultoris locals a Freginals, la Galera, Godall i

Masdenverge.

• Mas de Barberans té un consultori local que depèn de Tortosa.



Els CAP són el primer lloc on s'ha d'anar quan es té un problema de salut o

simplement es vol prevenir. Quasi tots els centres sanitaris ofereixen atenció

contínua les 24 hores del dia, a excepció del CAP d'Amposta, ja que aquest

municipi compta amb un centre hospitalari que ofereix específicament servei

d'urgències.

Cada ABS té assignat un Equip d'Atenció Primària (EAP) que presta l'atenció al

serveis al CAP format per professionals sanitaris (personal mèdic i d'infermeria)

i que es desplaça als consultoris.

Aquests professionals ofereixen una atenció integral, que inclou la prevenció, el

diagnòstic i el tractament de malalties, l'educació en els hàbits saludables i

orientació en assistència sanitària.

A la comarca no hi ha cap centre hospitalari de primer nivell només hi ha

l'Hospital d'Amposta que té els seus orígens en una iniciativa de la Cambra

Arrossera de la població. El va crear a principis del segle XX per donar servei

sanitari als seus associats i associades i, que amb el temps, s'ha anat

integrant a la xarxa sanitària de Catalunya. Aquest fet obliga la població a

desplaçar-se principalment a Tortosa que és el municipi més proper amb

hospital i que pertany a la comarca del Baix Ebre. Aquest municipi també

ofereix varietat de recursos assistencials i serveis mèdics especialitzats i, per

això, és on se sol derivar la població des dels CAP de la comarca del Montsià,

quan el problema de salut requereix altres atencions especialitzades, proves

diagnòstiques, etc.

Els pacients que requereixen atenció psiquiàtrica i salut mental reben atenció

al centre de salut mental a la mateixa comarca, que ofereix servei especialitzat

i de suport a l'atenció primària. És l'únic que existeix a la comarca i està situat

a Amposta. Dóna cobertura a la població dels 12 municipis . L'equip del centre

de salut mental és multidisciplinari i està format per professionals de

psiquiatria, psicologia, treball social i infermeria.



L'assistència sanitària en els centres hospitalaris continua sent un problema, ja

que hi ha pobles que tenen l'hospital més pròxim a 30 Km de distància o el que

és el mateix, a 30 minuts. Alguns pacients que requereixen atenció immediata

s’hi veuen més afectats per aquest fet. Tot i així, l'atenció mèdica immediata

que faciliten els CAP ha millorat molt la situació de la societat des del punt de

vista sanitari.

6.5.3.1. Els centres de planificació familiar i d’atenció a les dones Aquests centres són els que ofereixen atenció especialitzada en ginecologia,

anticoncepció, sexualitat i aspectes de prevenció de malalties de transmissió

sexual, actes de violència sexual, embarassos, etc.

Hi ha dos centres de planificació familiar a tota la comarca, un situat al CAP la

Sénia i, un altre, a Ulldecona.

Aquests centres porten a terme una tasca important d'atenció a la dona dins la

qual s'inclou la prevenció adreçada a evitar els embarassos no desitjats de

dones joves, des d’on són ateses activament i on poden acudir per accedir a la

anticoncepció d'emergència.

És important potenciar la creació i difusió d'aquests centres, ja que les dades a

nivell de Catalunya mostren que s'ha produït un augment d’embarassos en

dones menors de 18 anys, han passat de 787, amb una taxa de 4,0 per mil

dones de 14 a 17 anys l’any 1990, a 1.232, amb una taxa de 9,8 per mil dones

l’any 2003. La taxa s'ha duplicat en els últims 12 anys. Aquest augment ha anat

acompanyat d'un augment important del nombre d'avortaments, que ha passat

del 33,3% al 1990, al 62,7% l’any 200338.

38 http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/plasalut/index.html



Embarassos en adolescents (14-17 anys) Catalunya 1999-2002

1999 2000 2001 2002 Barcelona Ciutat 8,2 8 10,7 10,6 Costa Ponent 6,6 7,2 8,6 9 Centre 5,3 6,8 6,1 6,9 Girona 7 9,6 9,5 9,1 Lleida 7,1 5,9 6,4 9,9 Tarragona 6 8,4 8,9 8,1 Terres de l’Ebre 6,2 8,8 9,1 8,7 Barcelonès-Maresme 7,2 9,3 8 10,6

Fig.174 Font. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Taxes per 1.000.

És curiós que tot i existir cada vegada més informació i més programes

d'educació per a la salut i més possibilitats de fàcil accés a les diferents

tècniques anticonceptives, el percentatge d'embarassos en adolescents ha

augmentat 2.5 punts en 4 anys. És necessari augmentar la informació i els

programes de prevenció d'embarassos per poder invertir aquesta tendència.

Per raons òbvies aquest és un problema que afecta més al col·lectiu femení

però és fonamental que els programes tant d'informació com de prevenció

vagin dirigits a tot el col·lectiu adolescent, tant el femení com el masculí. I serà

fonamental, també, afavorir que es doni la informació i prevenció, a nivell social

en general, i, en particular, en l’àmbit familiar.

Fig. 175 Font. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Taxes per 1000

Embarassos adolescents de 14 a 17 anys. Evolució

0

2

4

6

8

10

12

BarcelonaCiutat

Costa ponent BarcelonaCentre

Girona Lleida Tarragona Terres del’Ebre

Barcelonès-Maresme

1999 2000 2001 2002



L'evolució dels embarassos en adolescents no ha disminuït gairebé gens des

de l'any 1999. La legislació ha millorat força en aquest sentit i es poden adoptar

mesures com la interrupció de l'embaràs, que com veiem al gràfic següent, té el

seu percentatge més alt en el període adolescent i començaments de la

joventut i en el període que va dels 45 als 50 anys.

Fig. 176 Font. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit tornem a referir-nos a la necessitat d'educar sobre aquests

temes. No per prendre decisions arbitràries sinó per capacitar les dones perquè

siguin capaces de valorar la situació en la qual es troben i puguin decidir, amb

criteris clars, que és més convenient en cada moment de la seva vida.

6.5.4. Desigualtats en salut A Catalunya existeixen desigualtats importants de salut segons el sexe.

L’estudi realitzat pel centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris de la Fundació

Jaume Bofill conclou que existeix una evidència clara que les dones viuen més

temps, però la major part d'aquests anys addicionals els viuen amb salut física

deficient i/o amb trastorns mentals. L'esperança de vida de les dones a

Catalunya l'any 2002 era 83,4 anys i 76,9 anys els homes39.

39 Borrell, C. i Benach, J. (2002): Les Desigualtats socials en salut a Catalunya, Informe del CAPS (Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris i la Fundació Jaume Bofill). Fundació Jaume Bofill

Percentatge d'interrupcions voluntàries sobre el total d'em barassos per grups d'edat. Catalunya 2003

0 10 20 30 40 50 60

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19



S'ha de tenir en compte, en aquest sentit, l'impacte que tenen les diferències en

l'àmbit laboral i domèstic entre dones i homes i l'educació per a la salut que

reben uns i altres. Aquest serà un dels elements clau per garantir que el temps

de més que viuen les dones siguin anys en els quals es gaudeixi d'una bona

qualitat de vida.

Segons les conclusions dels estudis del Departament de Sanitat i Seguretat

Social de la Generalitat de Catalunya “els comportaments menys saludables

prevalen més en els homes que en les dones, com per exemple els homes

fumen més i consumeixen més alcohol que les dones40 . Tot i això

l’autopercepció de l'estat de salut dels homes és millor que la de les dones.

Aquestes tenen una percepció pitjor del seu estat de salut i de la seva qualitat

de vida. Les dones realitzen més visites als professionals sanitaris i

consumeixen més medicaments, mentre que els homes tenen una freqüència

hospitalària més alta que les dones excepte l'edat fèrtil de les dones41.

Es fa palesa la necessitat d’ajudar a prevenir determinades alteracions de salut,

principalment a partir de l'època en què finalitza el període de fertilitat femenina

i és fonamental ajudar a treballar l’autoestima per tal que les dones tinguin una

imatge de si mateixes més positiva.

6.5.5. Algunes experiències per a la millora de l’atenció per a la vida

El Consell Comarcal del Montsià va iniciar un projecte, el mes de novembre del

2005, amb l'objectiu de promoure els serveis de suport a les famílies. El

Consell Comarcal firma un conveni de col·laboració amb la finalitat de

cofinançar aquest projecte a través del Fons Social Europeu i el Departament

d'Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

40 Salut i els serveis sanitaris a Catalunya: la visió dels ciutadans l’any2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social. http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/salservesanicata2002.pd 41 Salut i els serveis sanitaris a Catalunya: la visió dels ciutadans l’any2002. Departament de Sanitat i Seguretat Social.



Aquest projecte s'ha anomenat “Xec Servei Montsià” i neix amb l'objectiu de

desenvolupar un sistema de serveis d'atenció domiciliària a la comarca, amb la

finalitat de cobrir les necessitats de la població en l'àmbit de l'atenció personal.

Aquests xecs tenen un valor de 4,28 € que cada persona de la comarca pot

utilitzar com a descompte en la contractació de serveis d'atenció a les

persones amb algun tipus de dependència, bàsicament gent major i persones

amb disminució. La sol·licitud es realitza als Serveis Socials del Consell

Comarcal. Els serveis els presten empreses especialitzades en l'atenció de les

persones que són contractades per consell i dinamitzen, d'aquesta manera, el

mercat laboral i afavoreixen la creació d'empreses d’aquests tipus.

Aquests projectes ajuden també a regular l'economia submergida, ofereixen

serveis professionalitzats, ja que com s’ha dit, en alguns municipis aquestes

activitats són realitzades per persones que treballen sense contracte laboral i

sense cap titulació.

El 31 de desembre del 2005, el Consell Comarcal del Montsià ha liquidat una

quantitat de 700 xecs a la població dels municipis del Montsià.



6.6. Les dones a la història, la tradició, la transmissió d'informació i la cultura de la zona

“El silenci pesa sobre les dones com un fosc mantell. Mils

i mils desafien silenciosa, quasi invisiblement pels racons

d'una història que les desconeix, les fa callar, les

desdibuixa, o senzillament no les anomena…”42

Malgrat els grans avenços que han tingut les dones en tots nivells i els

pronòstics que els asseguren temps de lideratge per al segle XXI resulta difícil,

des dels llibres d'història, tenir informació d’aquesta meitat de la humanitat, que

al llarg dels segles continua romanent a les ombres.

A cada país pot existir una heroïna o una figura científica o del món de l'art que

sigui de reconegut prestigi, però a quasi tot arreu sobren els dits de la mà per

comptar quan se'ls anomena. A la majoria dels casos, són poques les dades

que s’han pogut anar recopilant. Moltes són conegudes com "la mare de...", "la

filla de...", "l'esposa o l'amant de...". Potser és més fàcil constatar l'absència de

noms de dones posats als carrers i avingudes de les ciutats. Majoritàriament

corresponen a verges o santes.

Hem après, ensenyat i escrit una història “ocupada plenament per la figura de

l'home –batalles, conquestes, l'econòmic i el social, la política i allò que és

sagrat”43. Segles sencers de civilització, guerres i batalles, epidèmies, el

naixement de les ciutats o la vida agrícola sota el feudalisme s'han comptat

sense incloure les dones. La història dels homes s'ha estès a la història de la

humanitat.

Les primeres persones que han indagat sobre el passat de les dones han estat

els col·lectius feministes de formació universitària, sense ser historiadores44.

Aquesta història de les dones sigui quin sigui el seu nivell de sofisticació, forma 42 Serie Protagonistas de la Historia, Ministerio de Desarrollo Humano, Coordinadora de Historia, Publicada en La Paz, Bolivia, 1995/1997 43 Perrot Michel, Le Monde, 31 d’agost, 1995 44 Anne Pérotin-Dumon, El género en historia, http://www2.sas.ac.uk/ilas/genero_primera_introduccion.htm, 13/ 11/ 06



part d'un procés de presa de consciència anàloga a la dels pobles colonitzats i

els oblidats de la història oficial. La història dóna a l’ésser humà consciència de

si mateix, de la pròpia identitat, la posició en el temps, la continuïtat”45.

Rellegir i interpretar la història en clau femenina no significa només rescatar el

protagonisme de les dones en el passat sinó presentar instruments per

repensar la dinàmica històrica en el seu conjunt. Com diu Mary Nash,

fundadora del Centre d'Investigació Històrica de la Dona a la Universitat de

Barcelona, creat 1982 i dedicat a la investigació i docència de la història de la

dona, quan s'estudia la societat contemporània que s’hi ha d'estudiar el paper

de les dones. La mirada amb perspectiva de gènere de la història permetrà

tenir una perspectiva de l'impacte tan diferent que ha tingut per a homes i

dones la industrialització del segle passat, les revolucions liberals del segle XIX

o els moviments democràtics durant el segle XX.

Cal reinterpretar la història, qüestionar-se tot allò que s'ha après fins a

l'actualitat, incorporar les noves dades i les noves categories. Si entre els fets

històrics només analitzem les activitats com la guerra i no la producció de teixits

i aliments, la possessió de propietats en lloc de la producció i el treball, la dona

quedarà fora. El resultat ha de ser necessàriament la transformació de la nostra

visió del món i de la història46.

En l’anàlisi, tant dels 12 Municipis de la comarca del Montsià com de la ciutat

de Tarragona, trobem un important buit de transmissió històrica de la vida i

l'evolució de les dones, tant oral com escrita. En els municipis, no existeixen

accions vinculades a la promoció de dones que van viure i van nàixer a la zona.

Investigacions, jornades temàtiques, reconeixements públics, premis, etc, són

accions territorials que podrien ajudar en aquest sentit.

45 Lefebvre, Georges, La naissance de l’historiographie moderne, Paris, Flammarion, 1971 46 Montserrat Boix, La historia de las mujeres, todavía una asignatura pendiente. http://www.mujeresenred.net/. 13/11/2005



Actualment s'està procurant recuperar, a través de la memòria oral, testimonis

de dones que han participat en el desenvolupament de la societat i que han

tingut un paper fonamental durant la guerra civil i la dictadura. Podem citar com

a exemple: “Les dones del 36”, grup de dones majors de 80 anys, sobrevivents

de la Guerra Civil, que al 1997 es van constituir a Barcelona per recordar a les

noves generacions que els avenços polítics i socials dels quals avui gaudeix la

dona no van començar el 1975. Són un grup de dones que va als instituts,

universitats, associacions, centres culturals, etc. i que expliquen la història

invisible de moltes dones que juntament amb els homes van ser veritables

heroïnes de la Guerra Civil Espanyola.

D'alguna manera, les associacions de dones d'aquest territori també poden

exercir aquest paper de recuperació de la memòria històrica encara que

necessitarien més recursos, més visibilitat i més atenció per part dels poders

públics per destacar més el seu paper social. Encara que els seus objectius

fonamentals no solen ser reivindicatius, podrien cobrir un gran ventall

d'activitats relacionades amb la conveniència de fer visibles les seves activitats

personals professionals i socials desenvolupades al llarg de la seva vida.



6.7. Urbanisme i accés als recursos 6.7.1. Els equipaments esportius

En el conjunt de l'oferta d'equipaments esportius en la comarca del Montsià,

podem dir que són més presents en els municipis amb més habitants, ja que

els més petits sempre disposen de menys recursos com Freginals, Mas de

Barberans, Godall…

La pràctica esportiva dels joves en els municipis de la comarca es realitza en

gran part en estructures i equipaments públics, encara que cal destacar també

que una gran part de la població com les dones realitzen la pràctica esportiva

en gimnasos privats. Per tant una proposta d'equipaments esportius ha de tenir

en compte aquesta realitat i plantejar com afavorir-la.

Cal destacar que s'inverteix en general, en equipaments per a la pràctica

d'esports masculins d'equip com pavellons, sales cobertes, pistes

poliesportives i, en menor quantitat, en equipaments o en programes per

fomentar l'esport més practicat per les dones com la gimnàstica de

manteniment, natació…



Equipaments esportius municipals

Fig. 177 Font. Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes dels Ajuntaments

Municipis

Complexos esportius

Pistes esportives

Piscines

Alcanar 1

2

(camps de futbol) 1

Amposta 1

4

(pista d’atletisme, camp de futbol,

pista coberta, pista de skate)

1

Freginals -

2

(camp de futbol, pista

poliesportiva)

-

La Galera -

3

(pista de trial, camp de futbol,

pista poliesportiva)

1

Godall - 2

(pista futbol sala, camp de futbol)1

Mas de Barberans - 1

(camp de futbol)

1

Masdenverge 1 1

(pista poliesportiva) 1

Sant Carles de la Ràpita 1

2

(pista poliesportiva, camp de

futbol)

1

Sant Jaume d’Enveja -

2


poliesportiva)

1

Santa Bàrbara 1

2


poliesportiva)

1

La Sénia 1

3


poliesportiva)

1

Ulldecona 1

2

(camp de fútbol, pista

poliesportiva)

1



6.7.2. Equipaments TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació)

Quant als equipaments en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, cal

destacar que els municipis més petits com Mas de Barberans, la Galera,

Godall…, no compten amb cobertura d'ADSL per connectar-se a la xarxa amb

una velocitat adient. Podem observar en el quadre següent com es torna a

repetir com en altres ocasions, que hi ha més recursos com més gran és el

municipi, com a Amposta, Alcanar…, però a penes es duen a terme programes

de formació adreçats a col·lectius especials. És important fomentar l'accés a la

informació i a les comunicacions de la població en general, ja que d'aquesta

manera augmenten les possibilitats de difusió i intercanvi de coneixements. En

aquest sentit és important posar en marxa mesures per superar les limitacions

d'accés a la informació i al coneixement de manera oportuna.



Equipaments TIC Municipals 2005

Fig. 178 Font. Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes dels ajuntaments.

6.7.3. Equipaments culturals Cal destacar l'escassa presència de cinemes, auditoris i teatres, encara que en

alguns municipis es duen a terme algunes activitats en l'època estival. No

obstant això, és important la presència de les Cases de Cultura en quasi tots

els municipis, a excepció dels més petits.

Telecentres

Municipis

Públics

Privats

Formació col·lectius especials

(TIC)

Formació privada

(TIC)

Programes

d’apropament (TIC)

Mitjans de

comunicació

Alcanar x

- - x x Alcanar ràdio/

revista local.

Amposta x

x

x

x

x

TV local/ ràdio Amposta/

revista local.

Freginals - - - - - -

La Galera - - - - x revista trimestral (LA Veu del Pla)

Godall - - - x x TV local

Mas de Barberans - - - - - Revista local

Masdenverge x - - - x Ràdio municipal/ Butlletí informatiu

Sant Carles de la Ràpita - - - x x

Revista Ràpita/

Ràdio Ràpita/

TV local

Sant Jaume d’Enveja x - - x x Revista Delta

Santa Bàrbara x - - x x Ràdio local/ revista local.

La Sénia x - - x x Revista local/ TV local.

Ulldecona x - - x x Radio local/ TV Local.



Equipaments culturals municipals 2005

Fig. 179 Font. Elaboració pròpia a partir de dades obtingudes dels ajuntaments 6.7.4. Els carrers Si analitzem els carrers de la comarca del Montsià observem com el nombre de

carrers amb nom d'homes supera en gran mesura el de dones. Els pocs

carrers que existeixen amb nom de dona corresponen a verges, santes, etc.

(Santa Anna, Santa Bàrbara, Verjurat del Pilar, Verjurat del Montserrat, Mare

de Déu de la Ràpita…), al contrari del que succeeix amb els carrers amb nom

d'home. No se sol fer referència a la dona per la seva professió, en canvi,

trobem varietat de carrers que fan referència a metges, arquitectes, filòsofs,

doctors, alcaldes, enginyers, escultors, pintors, etc. (Antoni Company, Mestre

Guarch, Escultor Querol, Doctor Ferran, Doctor Robert, Cervantes…).

Municipis

Biblioteques

Teatres

Cinemes

Auditoris

Cases Cultura

Alcanar 2 - - 1 -

Amposta 1 2 1 - -

Freginals - - - - -

La Galera 1 - - - 1

Godall - - - - 1

Mas de Barberans 1 - - - 1

Masdenverge 1 - - - -

Sant Carles de la Ràpita 1 1 - - 1

Sant Jaume d’Enveja - - - 1 2

Santa Bàrbara 1 - - - 1

La Sénia 1 1 - - 1

Ulldecona 1 1 - - 1



MUNICIPI DONES HOMES TOTAL

CARRERSCARRERS AMB NOM DE DONA

Alcanar 6 61 279 Maria Benlliure Santa Anna Santa Teresa Verge del Montserrat Verge del Carme Verge del Pilar

Amposta 3 18 49 Agustina d'Aragó Assumpció de la Verge Amàlia

Freginals 4 7 26 Mercè Santa Bàrbara Verge Montserrat Verge Socors

La Galera 1 6 38 Santa Bàrbara Godall 1 13 33 Mare Teresa Blanch Mas de Barberans 1 4 20 Santa Teresa Masdenverge 1 2 36 Santa Bàrbara Sant Carles de la Ràpita

6 50 232 Mare de Déu de Montserrat Mare de Déu de la Ràpita Mare de Déu del Remei Santa Eulàlia Santa Teresa Santa Bàrbara

Santa Bàrbara 3 47 165 Mare de Déu de la Cinta Mare de Déu de Montserrat Mare de Déu del Pilar

La Sénia 2 37 153 Santa Bàrbara Verge de Pallerols

Ulldecona 4 54 125 Germana Josepa Immaculada Santa Bàrbara Santa Bàrbara

Fig. 180 Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de http://mercuri.icc.cat/website/



7. Conclusions A partir de totes les dades presentades sobre la situació de la dona a la

comarca del Montsià es poden extraure una sèrie de conclusions que

presentem a continuació ordenades amb la mateixa seqüència de l'informe.

7.1. Generals - La situació de la dona ha millorat molt a Espanya i a Catalunya durant el

segle XX. Encara i així hem de tenir en compte que el veritable canvi social

en el nostre estat s'inicia a finals de la dècada dels 70 del segle passat,

quan comença el període democràtic.

− Legislació sobre igualtat. Hi ha legislació, informes i plans d'actuació a

diferents nivells:

• Internacional (UE)

• Estatal

• Autonòmic

− La legislació relacionada amb polítiques de gènere i d'igualtat

d'oportunitats no sempre s'ha correspost amb una sèrie d'actuacions

efectives en els territoris que hagin disminuït les desigualtats entre home

i dones.

− La incorporació de les dones, de forma generalitzada, al món laboral i

professional no ha significat, necessàriament, més reconeixement dels

seus drets com a persones treballadores en igualtat de condicions que

els homes.

− La igualtat de drets i d'oportunitats per a tota la ciutadania continua sent

una de les assignatures pendents de l'Estat del Benestar.

− Disposem d'un primer informe de la situació de la dona del Montsià amb

dades diferenciades per municipis i per sexe. Ens permetrà tenir una

visió real de la situació actual de la igualtat en la comarca per poder

dissenyar i desenvolupar plans de desenvolupament local igualitari.



7. 2. Població - La piràmide general de la població de la comarca segueix la mateixa pauta

que les piràmides de Catalunya o d'Espanya. La base de la piràmide cada

vegada és menor, la qual cosa ens indica hi ha molta més població gran que

jove això té repercussions en l'àmbit professional, en la dinamització de

l'economia i en els nivells de dependència senil.

- La distribució de la població de la comarca entre homes i dones és quasi al

50%, tot i que hi ha una lleugera superioritat d’homes.

- La inversió de la tendència de les piràmides de població comença a notar-se

en els municipis grans i mitjans, gràcies a un lleuger augment de la natalitat en

l'últim període i l'augment considerable de la immigració. Continua sent

preocupant en els municipis més petits, ja que en alguns la població de més de

60 anys constitueix el 50% de la població.

- El 67% de la població de la comarca es troba a la franja d'edat entre els 15 i

els 64 anys.

Respecte a la dependència juvenil (1981-2004) - El descens de la natalitat ha fet disminuir, l'índex de dependència juvenil. No

hi ha diferències significatives entre homes i dones en aquesta franja d'edat. Ha

passat ha estar entre el 20-35% al 10 i el 20%.

Respecte a la dependència senil (1981-2004) Aquest aspecte està relacionat amb l'envelliment de la població.

En els municipis grans i mitjans:

• Municipis grans i mitjans: - Amposta, la Sénia, St. Carles de la Ràpita, Alcanar: [Homes 20-

26%; Dones 25-34%]

- Santa Bàrbara: [Homes 28-31%; Dones: 31-44%]

- Sant Jaume d'Enveja: [Homes: 10-20%; Dones: 30-37%]



En municipis petits:

• Municipis petits: - Masdenverge: [Homes: 20-35%; Dones: 28-40%]

- La Galera: [Homes 38% ; Dones 56%]

- Godall: [Homes 45%; Dones 60%]

- Mas de Barberans: [Homes 40%; Dones 52%]

- Freginals: [Homes 40%; Dones 50%]

- Hi ha molta diferència entre el nombre de dones i d'homes de més de 65 anys

que viuen sols a la comarca. Al 1991 hi havia 201 nuclis familiars de mares

solteres amb fills que l’any 2001 passen als 408.

- La substitució generacional (1981-2004)

- En els municipis grans i mitjans ha passat d'1 a 1,5, tant en homes com en

dones.

- En els petits ha passat de ser inferior a l’1 a situar-se entre l'1 i l'1,5, tant en

homes com en dones.

- La taxa de natalitat (1981-2004)

- Tendència a la recuperació en l'últim període. Es troba en aquest moment

entre el 10 i el 15 %.

- La taxa de mortalitat (1981-2004) - Segueix la mateixa tendència en homes que dones, encara que aquestes

tinguin una esperança de vida més elevada. S'ha mantingut durant aquest

període. Va del 2 al 16 % en les dones i del 18 al 32 % en els homes.

- Edat mitjana de maternitat (1981-2004) - Ha anat augmentant dels 27 als 33 anys.



- El Saldo Migratori - Les dades del 2004 indiquen que és positiu en tots els municipis de la

comarca menys a Mas de Barberans.

7. 2. 1. La immigració en la comarca del Montsià: Segueix la mateixa tendència que a la resta de Catalunya, en general, però

podem destacar algunes qüestions:

- Arriba molta més població del continent europeu, en concret dels països

de l'est.

- Alguns municipis de la comarca ja arriben a tenir un 20% de la seva

població immigrant com és el cas de la Sénia.

- La proporció d'arribada d'homes i dones té la mateixa tendència que a la

resta de Catalunya, excepte en el cas de la comunitat d'Amèrica Llatina. Al

Montsià arriben més dones que homes.

- La recepció de població estrangera està molt relacionada amb la grandària

del municipi. Els que en reben més són els més grans: Alcanar, Amposta,

Sant Carles de la Ràpita i Ulldecona.

- La taxa d'ocupació d'homes i dones immigrants és quasi la mateixa (està

en el 85 i 80% respectivament).

7. 2. 2. Respecte al tipus de nuclis familiars (1991-2001)

− Els nuclis familiars tipus són parelles amb fills sense altres persones.

Aquesta tendència s'ha mantingut quasi en la mateixa proporció al llarg

dels 10 anys.

- Augment important dels nuclis de mares solteres amb fills en aquest

període, però amb poca variació des de 1996.

Respecte a l'estat civil (1991-2001):

• Els dos majoritaris són solters i casats amb una proporció

semblant encara que lleugerament superior els casats.

• Augmenta sensiblement la proporció de separats/des i

divorciats/des.



• Es fan explícites, també, les parelles de fet a partir de 2001. La

tendència és semblant en homes i dones que es troben,

principalment, a la franja d'edat que va dels 20 als 50 anys.

7. 3. Educació: - Hi ha una quantitat insuficient de places per escolaritzar la població de

0 a 3 anys. De totes les existents, només hi ha un 15% que són

públiques.

- El nivell de permanència de les dones al sistema educatiu és superior

als homes.

- Hi ha més dones que finalitzen els estudis de primària i secundària i

amb més èxit.

- Poc accés de les dones als cicles formatius, tant de grau mitjà com de

grau superior.

- Hi ha un nombre superior de dones que accedeix als estudis

universitaris. En alguns sectors la proporció de dones està entre en 80 i

el 95 %.

- Es mantenen els estereotips masculins i femenins en tots els nivells

d'escolarització, però, potser, és més evident a la formació superior.

Aquests estereotips tenen clares repercussions en el món laboral i

professional i, en el cas de l'opció femenina, per un tipus de perfils

professionals determinats.

- El nivell d'escolarització de la població del Montsià quant a estudis

secundaris i superiors ha augmentat notablement en els últims deu anys.

Més en dones que en homes.

- Hi ha una dada important que cal tenir en compte. La majoria de

persones que estan ocupades tenen estudis de primària i de

secundària, tant els homes com les dones.



7. 4. Apoderament i participació social

- Actuacions a favor de la igualtat d'oportunitats a nivell municipal. Les

polítiques de desenvolupament local igualitari es troben en un estat molt

embrionari. Tot i que els/les diferents alcaldes/esses reconeixen la

necessitat de dedicar atenció a les desigualtats entre homes i dones no hi

ha massa actuacions al respecte, per això no podem parlar, encara, d'una

verdadera política municipal.

- Participació de les dones a la política comarcal i municipal. La

participació de la dona en aquests nivells polítics és mínima i, encara menys

a nivell comarcal que municipal.

o A nivell comarcal, els càrrecs ocupats per dones no arriben al

10%.

o A nivell municipal, en les dues últimes legislatures la presència de

la dona ha estat entre el 25 i el 30 %. Lluny encara de la proporció

60/40 que es pretén per garantir la paritat.

o Les dones continuen a les àrees considerades “típicament”

femenines: cultura, educació, benestar social,

− Respecte a l'associacionisme femení de la comarca:

o Hi ha associacions de dones en tots els municipis i, en els més

grans, més d'una. Les dones associades constitueixen un 12 %

de la població total femenina de la comarca.

o Constitució de les associacions:

1975 1 (Amposta)

Anys 80 4

Anys 90 7

o L'edat de les sòcies sol ser de 50 anys o més. Existeix molt poc

associacionisme entre les dones més joves.

o Activitats:

Relacionades amb el món de la llar

Relacionades amb oficis tradicionals

Informació, sensibilització, formació



En general, aquestes associacions tenen pocs recursos i es basen en el treball

exclusivament voluntari de les seves sòcies.

7. 5. Treball i ocupació

En aquest cas és fonamental per a la dona desenvolupar estratègies que facin

compatible la sortida a treballar fora, de vegades durant tot el dia, amb la

possibilitat d'ocupar-se de les tasques familiars.

- És important fer visible el treball anomenat reproductiu, no sols productiu,

per poder reconèixer tots els àmbits d'actuació professional de la dona.

- Les taxes i proporcions de població inactiva i desocupada continuen més

altes en dones que en homes. Si comparem les dades del 86 amb les del

2001, la taxa d'activitat bruta de les dones del Montsià ha augmentat quasi

20 punts, encara i així, es troba a quasi 30 punts de distància respecte als

homes. La taxa de desocupació també és superior en les dones, del 1996 al

2001 ha disminuït 7 punt, en canvi, la dels homes només n’ha disminuït 3.

Progressivament les dades es van apropant i les últimes del 2001 expliciten

les taxes d’un 10% per a les dones i un 6% per als homes.

- En sectors professionals com l'agricultura, la dona continua invisible i, en

el sector de la construcció, la seva presència va augmentant amb els anys,

encara que encara hi ha majoria d’homes. Les dades del 2001 sobre el

sector serveis manifesten que la proporció de dones de la comarca del

Montsià que treballen en el sector ha superat ja els homes. Els diferents

sectors professionals continuen tenint un marcat caràcter femení o masculí

en funció de les característiques del treball a desenvolupar.

- El salari mitjà anual de les dones respecte als homes a la demarcació de

Tarragona és un 35,68 % inferior.



Com a conclusió general podem dir, que la comarca del Montsià segueix les

mateixes tendències que la resta de Catalunya en aquells paràmetres que

s’han de tenir en compte a l'hora de parlar de desenvolupament local igualitari i

que, igual que a la majoria de municipis, s’hi està començant a treballar de

manera sistemàtica a l'àmbit polític, però creiem que el gran repte és treballar-

ho a escala social.

Cal remarcar, també, que la comarca del Montsià és capdavantera a l’hora

abordar, a escala comarcal, el tema del desenvolupament local igualitari a partir

d'una experiència conjunta de treball entre tots els municipis, coordinada pel

Consell Comarcal per arribar a estructurar una xarxa que permeti compartir

problemes, recursos i, en definitiva, estratègies i solucions en pro del

desenvolupament igualitari de la ciutadania.



8. Propostes d'actuació

L'objectiu general d'Equal Igualdader és reduir els desequilibris entre homes i

dones en l’àmbit domèstic, privat i públic en cadascun dels territoris en què

opera la xarxa plurirregional, potenciant el Desenvolupament Local Igualitari

(DLI) que impulsa un model d'ocupació sostenible d'acord amb la protecció del

medi ambient.

El Desenvolupament Local Igualitari persegueix:

o Incorporar les polítiques d'igualtat d'oportunitats i mainstreaming de gènere

en les polítiques locals i sectorials.

o Fomentar el desenvolupament local des d'una perspectiva integral.

o Eliminar la segregació laboral de les dones.

o Fomentar polítiques i serveis que impliquin a tota la societat en l'atenció a

terceres persones.

o Implicar els homes en la consecució de la igualtat d'oportunitats per a dones

i homes.

o Estimular el desenvolupament dels sectors socials més desafavorits.

o Fomentar la participació d'organitzacions socials en l'àmbit local.

Amb la finalitat d’aconseguir aquests objectius i potenciar el desenvolupament

local igualitari en el nostre territori d'actuació proposem les següents mesures

que hem diferenciat segons tres àmbits d'actuació:

• Polític:

− Col·laboració i intervenció en el procés d'elaboració i aprovació

d'un Pla d'Igualtat per a la comarca del Montsià.

− Intervenció en la Constitució dels Consells per a la Igualtat en

els municipis de la comarca.

− Intervenció en el procés de disseny i aprovació a la comarca del

Montsià del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD).



− Formació en gènere i polítiques d'igualtat al personal polític dels

diferents organismes i entitats municipals i comarcals.

• Educació:

− Campanyes de sensibilització a la població en general sobre:

La caracterització del territori des de la perspectiva de

gènere i la necessitat de fomentar un desenvolupament

local igualitari.

Necessitat de recuperar documentació i testimonis històrics

sobre dones, amb la finalitat de reconstruir la nostra

història, donar visibilitat i construir la identitat femenina.

La necessitat de construir una cultura de relació entre

homes i dones que es basi en un nou contracte social.

L'estat de la qüestió de les dones al món del treball i les

mesures de conciliació associades.

Prendre consciència del nou paper de la dona a nivell

social i cultural.

Sensibilitzar sobre el tema de la violència de gènere.

Necessitat de trencar des de la infància amb els

estereotips de gènere.

- Formació en gènere i polítiques d'igualtat a personal

tècnic dels organismes i entitats municipals i comarcals.

- Seminaris de formació adreçats a l'alumnat universitari

sobre les lleis que existeixen en matèria d'igualtat

d'oportunitats a nivell estatal i comunitari, sobre els

esdeveniments històrics que han afectat i afecten la situació

actual de la dona a escala social, cultural i política, sobre el

desenvolupament de projectes europeus en matèria d'igualtat

d'oportunitats…



- Definició i integració de les competències transversals i

actitudinals en el currículum dels estudis d'educació

(magisteri, pedagogia, psicopedagogia, educació social)

necessàries per aplicar l'enfocament de gènere de forma

transversal en l'àmbit educatiu.

- Generar una guia didàctica que contingui les pautes o

indicadors per introduir la perspectiva de gènere en l'àmbit

dels currículums de formació dels estudis d'educació.

- Elaborar material de suport per treballar les competències

sobre la introducció de la perspectiva de gènere de forma

transversal.

- Formació en Tecnologies de la Informació i la

Comunicació a les associacions de dones.

• Societat:

- Intervenció en el disseny i desenvolupament de serveis i

recursos estables que fomentin el desenvolupament local

igualitari com el Servei d'Informació i Atenció a les Dones

(SIAD).

- Activar espais de trobada, debat i participació perquè puguin

interactuar tots els grups socials, agents clau i persones

vinculades directament o indirectament al projecte, com el I i el II

Congrés de Dones del Montsià.

- Intervenció en el disseny de programes d'organització i gestió del

temps adreçats a l'àmbit empresarial.



9. Fonts de consulta 9.1. Bibliografia BEL, A; SANZ, J. V.; VILAR, I. (2003) Atles del Montsià. Amposta. Edita: Consell Comarcal del Montsià. ISBN: 84-607-7327-2 BORRELL, l C, BENACH J. Evolució de les desigualtats en la salut a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2005. Polítiques; 48. 299p. ISBN 84-8334-671-0. CARRASCO, C. (1999): Mujeres y economía. Nuevas perspectivas para viejos y nuevos problemas, Icaria-Antrazyt, Barcelona. DURÁN, M. A. (1988) De puertas adentro. Ministerio de Cultura. Edt. Instituo de la Mujer. Madrid. ISBN: 84-505-6950-8 JÓDAR, P. Los otros trabajos de las mujeres, La vanguardia digital, 17/10/2004 LÓPEZ, C. (2006): Europa pide una organización innovadora del trabajo para conciliar vida laboral y familiar. La Vanguardia. Domingo 26 febrero de 2006. NASH, M. (2004): Mujeres en el Mundo. Historia retos y movimientos. Alianza Editorial. Colección Ensayo. Madrid. ISBN. 84.206.4205.3. 9.2. Webgrafia A.A.V.V. LAS MUJERES EN LA UNION DE EUROPA [http://www.helsinki.fi/science/xantippa/wes/wes22.html] (13/12/2005) BAANANTE, A.: El trabajo domestico. Análisis económico desde una perspectiva de género. [http://www.uc3m.es/uc3m/inst/MGP/observatorio/publicacion3premio.pdf] (13/12/2005) Consejo Ibérico para la defensa de la naturaleza [http://www.bme.es/cidn] (19/12/2005) Centro de Recursos para la ecología socia [http://www.ub.es/cres] (19/12/2005) Departament de Benestar de la Generalitat de Catalunya: [http://www.gencat.net/benestar/serveis/establiments/gentgran/residencia/index.htm] (20-11-2005)

Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: [http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/salservesanicata2002.pdf] (18-11-2005)



Departamento de Economía y Hacienda de la Junta de Andalucía: http://www.juntadeandalucia.es/economiayhacienda/economia/estudios/bea/descarga/TOMO_30/BEA30_065.pdf (18-12-2005) Enciclopèdia Lliure [ http://ca.wikipedia.org/] (19/12/2005) GOMEZ, SANDALIO, MARTI, CARLOS. La incorporación de la mujer al mercado laboral: Implicaciones personales, familiares y profesionales, y medidas estructurales de conciliación trabajo - familia. [http://ideas.repec.org/p/ebg/iesewp/d-0557.html] (14/12/2005) GARCÍA, E., Hacia el empoderamiento femenino. [http://www.singenerodedudas.com]. [ 21/01/2004]. Mapa de llars d’infants de Cataluña 2004-2008, del Departament d’Educació de la Generalitat. [http://www.gencat.net/educacio/depart/mapa_llars_0408.htm] (13/12/2005) MUNSTER, B. (2006): Mujer, Trabajo y Empleo. [http://www.icap.cu]. (15/12/2005) Perfiles: (2006) “Impulso legal a la igualdad”, Revista general de política social, nº218. Marzo. ONCE. [http://www.once.es/home.cfm?perfiles=0&opcionp=2&id=41&nivel=2&orden=7] (19/12/2005) Pla de Salut del Departament de la Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/plasalut/index.html (13/12/2005) SALAS, M. Una mirada sobre los sucesivos feminismos, [http://www.nodo50.org/mujeresred/feminismo-maria_salas.html-http://www.aceproject.org] (15/12/2005) Tarragona Virtual: [http://www.tarragona.creativeweb.es/virtual/index_c.html] (19/12/2005) Terres de l’Ebre [http://www.ebre.com] (19/12/2005) Web de Turisme virtual [http://www.turismedia.com] (19/12/2005)



10. Annexos

ENTREVISTA.- (Regidor/a Benestar i Família)

1. Actuacions que s’estan desenvolupant en l’actualitat en el seu municipi per

aconseguir un desenvolupament local igualitari i quines necessitats concretes

s’hauria de donar resposta immediata, en aquest sentit. (Tallers de

sensibilització cultural- desenvolupament de serveis per a la

conciliació/formació adreçada a la dona….).

- Resultats obtinguts, canvis generats.

2. Quines actuacions es fan per solucionar les necessitats o els possibles

problemes que poden sorgir a les dones en relació a l’entorn laboral? (difícil

accés a llocs de treball, elevat nombre d’atur, poc o molt qualificades respecte

al lloc de treball, problemes per poder conciliar vida laboral i familiar…).

- Possibilitat de realitzar actuacions futures relacionades amb

aquest tema.

3. Detecten alguna relació entre l’economia informal submergida i les dones

locals o les dones immigrants? Es plantegen la necessitat de realitzar

actuacions sobre aquest tema? (orientació i formació laboral, assessoria

jurídica…).

4. Creu que actualment existeix sostre de vidre per a dones que volen accedir a

llocs de direcció? (Les dones no accedeixen a llocs de direcció, tant en el món

laboral com en el polític).

- Valoració al respecte.

- Quines actuacions des de l’ ajuntament creu que es podrien

iniciar en aquest sentit?



5. Es porten endavant polítiques d’accés i capacitació en Tecnologies de la

Informació i la Comunicació (TIC) adreçades a la població, per aconseguir un

desenvolupament local igualitari?.

6. Serveis adreçats a afavorir la conciliació familiar:

- Integren dins la seva campanya política, línies d’ actuació sobre

conciliació?

- Perspectives de futur.

7. Quines actuacions realitzen o creuen que han de realitzar-se des del seu

ajuntament en un futur, per solucionar els problemes i les necessitats que

presenten les famílies monoparentals?

8. Contemplen programes d’actuacions per a les persones que atenen les

persones grans?

- Com creu que pot millorar l’atenció d’aquestes persones?

9. Quant a l’assistència a la vellesa, ofereixen serveis específics per a la gent

gran que viu sola? (servei d’àpats a domicili, companyia, centres

sociosanitaris…)

- Perspectives de futur per millorar aquests serveis o crear-ne de nous.

10. Quant al tema de la joventut, quins problemes actuals creu que s’han de

solucionar i donar resposta des del seu ajuntament? (estereotips de gènere:

prevenció i educació, tallers participatius, serveis específics, àmbit laboral del

municipi respecte als joves, formació…).

11. Creu que la joventut actual és, o no, més violenta? Què creu que s’ha de

fer?

- Realitzen actuacions per prevenir la violència de gènere.

- Perspectives de futur per actuar en aquest sentit.



ENTREVISTA.- ( Alcalde/essa) 1. Valoració sobre la incidència de la introducció de la dona al món laboral en

el desenvolupament d’aquest territori. (ha estat positiu- negatiu- problemes que

s’han generat, millores que s’han generat…..).

2. Actuacions que s’estan desenvolupant en l’actualitat en el seu municipi per

aconseguir un desenvolupament local igualitari i quines necessitats concretes

s’hauria de donar resposta immediata, en aquest sentit ? (Tallers de

sensibilització cultural-desenvolupament de serveis per la conciliació-formació

adreçada a la dona….).

3. Activitats tradicionals que generaven riquesa i que han desaparegut o han

disminuït.

- Causes de la desaparició

4. Aquestes activitats econòmiques que han estat abandonades, segueixen

sent necessàries?

- Podrien ser recuperades de cara a potenciar nous llocs de

treball?

5. Noves activitats econòmiques que les han substituït.

- Relació de les dones amb aquestes noves activitats

econòmiques.

- Contemplen polítiques d’integració de les dones en aquestes

noves activitats de treball a curt o llarg termini? (Mitjançant

formació: Escoles Taller-Cases d’Oficis-Plans Ocupacionals,

creant llocs de treball…)



6. Detecten relació entre l’economia informal submergida i les dones o les

dones immigrants i es plantegen la necessitat de realitzar actuacions sobre

aquest tema? ( orientació i formació laboral, assessoria jurídica…).

7.Existeixen polítiques adreçades a potenciar dones emprenedores i promoure

noves empreses?

- Actuacions desenvolupades (el capital emprat prové del

municipi o de fora).

- Contemplen la possibilitat de realitzar actuacions futures

relacionades amb aquest tema?

8. Creu que actualment existeix sostre de vidre per a les dones que volen

accedir a llocs directius? (Les dones no accedeixen a llocs de direcció, tant en

el món laboral com en el polític)

- Quina valoració pot fer? (Com creu que es poden solucionar

aquests problemes).

- Quines actuacions des de l’ ajuntament creu que es podrien

iniciar en aquest sentit?

9. Es porten endavant polítiques d’accés i capacitació en TIC adreçades a la

població per aconseguir un desenvolupament local igualitari?

10.Quant a la joventut, quins problemes actuals creu que s’haurien de

solucionar i donar resposta des del seu ajuntament? ( estereotips de gènere:

prevenció i educació, tallers participatius, serveis específics, àmbit laboral del

municipi respecte als joves, formació…)

11. Creu que la joventut actual és, o no, més violenta? A què creu que és

degut?

- Realitzen actuacions per prevenir la violència de gènere?

- Perspectives de futur per actuar en aquest sentit.



Q Ü E S T I O N A R I P E R D E T E C T A R N E C E S S I T A T S 1. Dades Personals

SEXE: Home

Dona

Localitat de residència:....................................................................................................................

Data i lloc de naixement: .......................

2. Formació Estudis primaris: Estudis secundaris obligatoris Universitaris: Any de finalització dels estudis:............................................................................................

Títol:.................................................................................................................................................

3. Situació laboral 3.1. Treball: Sí No En desocupació menys de 6 mesos

En desocupació entre 6 meses i 1any

En desocupació entre 1 i 2 anys

En desocupació més de 2 anys 3.2. Anys d’experiència laboral:........................................................................................ 4. Altres dades 4.1. Discapacitats Sí No Discapacitat física

Discapacitat sensorial

Discapacitat psíquica

Discapacitat mental

4.3. Responsabilitats Sí No Per ascendència familiars. Per descendència



Q Ü E S T I O N A R I P E R D E T E C T A R N E C E S S I T A T S

SÍ 1.És la principal persona responsable del treball domèstic al seu domicili? NO

SÍ 2.Considera que disposa de la informació i els mitjans suficients per trobar feina? NO

En cas d’ estar desocupat/ada, quines creu vostè que són les principals raons per les quals es troba en aquesta situació?

No hi ha suficients ofertes de feina al meu municipi -----------------

Em falta formació especialitzada per ocupar un lloc de treball-----

Els llocs de treball no s'adapten als meus estudis superiors--------

No tinc temps per treballar----------------------------------------------------

No vull treballar------------------------------------------------------------------

No em puc desplaçar a altres municipis, per treballar-----------------

Altres ------------------------------------------------------------------------------

SÍ 3. Li permet la seva empresa un horari flexible? NO

SÍ 4. Li permet el seu horari laboral, adaptar-se a l’horari dels serveis de la seva comunitat? ( serveis sanitaris, serveis d’ oci, botigues….) NO

SÍ 5. Li proporciona la seva empresa serveis per tenir cura dels seus familiars? NO

SÍ 6. Els serveis que ofereix el seu municipi per atendre els seus familiars ( llar d’ infants, serveis per a la gent gran, ludoteques, menjadors escolars…) cobreixen les seves necessitats? NO Quins serveis creu que falten?

Centres residencials------------------------------------------------------

Centres de dia--------------------------------------------------------------

Centres de respir familiar------------------------------------------------

Llars d’infants---------------------------------------------------------------

Menjador escolar-----------------------------------------------------------

Centres oberts per a infants i adolescents-------------------------

Ludoteques-----------------------------------------------------------------

Altres-------------------------------------------------------------------------



SÍ 7. S’ adequa l’ horari i la freqüència dels serveis mèdics del seu municipi a les

seves necessitats? NO

SÍ 8. S’ adequa l’ horari i la freqüència dels transports públics a les seves necessitats per a la utilització dels serveis sanitaris fora del seu municipi? NO

SÍ 9. El centre de planificació familiar del seu municipi cobreix les seves necessitats? NO

SÍ 10. Creu que s’haurien d’ oferir més cursos de formació al seu municipi? NO

Quins cursos de formació creu que fan falta per cobrir les seves necessitats?

Formació ocupacional---------------------------------------------------------------

Formació en Tecnologia de la informació i la comunicació----------------

Formació per obtenir el títol d’ ensenyament obligatori-------------------

Formació per a majors de 25 anys per poder cursar estudis superiors---

Formació sobre participació política i social------------------------------------

Formació sobre el desenvolupament personal, autoestima, creativitat----

Altres--------------------------------------------------------------------------------------

cap a un model de desenvolupament local igualitari · una vegada més, quan es parla del procés de...

Documents