M’has encès i em mires, somiant.

Feliç, potser de tenir-me. Jo, per la meva banda, m’alegro d’estar encesa.

Si no n’estigués, seria com qualsevol altra espelma, dins d’una capsa, sense cap significat.

O bé resto sencera, dins una capsa (i no sabré ben bé què hi faig en aquest món), o bé escampo llum i somnis (i llavors entendré per què existeixo i sóc aquí).

És clar que, encesa, disminueixo i aviat no seré més que

una pàl·lida lluor.

Estar encesa és la meva raó de ser: llavors existeixo.

Per fer-ho, he de donar alguna cosa de mi, o donar-me jo mateixa. És molt millor que quedar-se dins d’una capsa de cartó.

« A tu et passa el mateix »

O bé vius per a tu (i llavors no perds res, però no acabes de saber el perquè), o bé dónes llum i escalfor (i llavors tothom s’alegra de la teva presència.

No ets pas inútil al món, però has de donar alguna cosa pròpia. No temis si, fent-ho així, disminueixes: només serà per fora...

Sóc una espelma única. Quan cremo, la llum i l’escalfor que surten de mi no són gaire fortes, però… si cremo juntament

amb altres espelmes, la claror i l’escalf es fan més grans.

« Passa el mateix amb tu »

La teva llum no és una gran cosa, però, amb la d’altres, és molt

gran.

Quan hi ha una avaria a casa, tot és fosc de cop.

Tothom pensa: «Ràpid, una espelma!», i la foscor és vençuda

gràcies a una sola flama.

« Passa igual amb tu »En aquest món no va tot bé. Molts es queixen, alguns no paren de lamentar-se.

No oblidis que una sola flama basta contra la foscor.

Anima’t i no esperis que comencin els altres: crema!

Si dubtes, pren una espelma i encen-la.

Mira la flama i comprendràs.

Musique : Música: Les ailes de lumière de Michel Pépé