Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 289, setembre del 2011

Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14. Taller: Puerto Rico, 28 Tel. Fax: 93 540 31 57 el Masnou

Per jubilació tanco la botiga.Molt en contra del meu sentiment us

haig de dir adéu i fins a sempre. En el meu record, i espero que

també en el vostre, queden tots els bons moments que hem passat fent i desfent, rient i, algun

cop, també plorant. En tots aquests anys quantes amigues iamics que mai no oblidaré. Moltes gràcies.

Teresa Fitó I Mora

Però la botiga continua en mans de la Maite Ros Gallego a Ple de llana a la plaça de Catalunya núm. 4 del Masnou,

que a partir del 3 d’octubre atendrà amb tota la simpatia delmón els vostres dubtes i us vendrà les llanes i materials

que hagueu de menester.

Ple de Llana. Plaça de Catalunya, 4 · 647 751 702

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 88 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2011

88ANYS

Pere AlabauObres i ReformesEspecialitat en cuines i

cambres de bany

Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 el Masnoupere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Dibuix de portada del Diari deBarcelona del 12 de setembre del 1936

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL ....................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................................. 5SAO PAULO per Joan Maresma Duran............................................................. 8EL BRAU “RATON” per Joan Camps ............................................................. 9ELS LLACS DE COLOMERS I EL GRAN TUC per Jaume Boadella ................. 10CRÒNIQUES per Joan Muray i Esteve Pujol ....................................................... 12SOLUCIÓ GLOBAL per Jaume Boadella ............................................................ 16A CONTRACOR per Ramon Serra ...................................................................... 19HISTÒRIA DELS GREMIS A BARCELONA per Joan Muray.............................. 20LA PUNTA DE LA LLENGUA per Esteve Pujol .............................................. 23ANECDOTARI Per Joan Maresma Pujadas..................................................... 24TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart .................................................................. 24EL CASTELL D’ARUNDEL per J. Condeminas .................................................... 25GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ............................... 26PARLEM DE LLIBRES per August Garcia i Orri............................................... 27GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 29ARRAN DE SÒL per Pledebuit......................................................................... 30LA CUINA DE L’ANTÒNIA per El Cullerot ................................................................. 30SÍMBOLS DE CATALUNYA .................................................................................... 32

Les darreres alenades d’aquest estiu ens han portat unes quantes sorpresasque ens han agafat a repèl, ensomniacats com estàvem al bell mig del periodereglamentari de vacances i estovats per la calor d’un agost sufocant.L’una, malauradament inevitable, el traspàs d’Heribert Barrera i Costa el dia 27d’agost, als 94 anys, el qui fou president del recuperat Parlament de Catalunyaen el primer mandat de la nova etapa democràtica (1980-1984), patriota depedra picada, que en la seva llarga i àmplia trajectòria política, va estar en totmoment al servei de la causa catalana, arrenglerat a les files d’ERC, defensorindestructible de les tesis republicanes i de la sobirania de Catalunya, expres-sats obertament en la seva darrera etapa amb la defensa clara i sense embutsde la independència nacional com a única sortida per a la supervivència del nos-tre país.D’entre els molts comentaris que s’han fet sobre la seva personalitat, escollimaquests dos extrets del diari ARA: Era un home d’idees sòlides i un patriotaFidel. Hem tingut bona relació fins i tot quan políticament no coincidíem. JordiPujol, expresident de la Generalitat. Avui estem tristos, plens d’orgull i carregatsde l’enorme responsabilitat de donar continuïtat a la seva tasca i el seu compro-mís. Oriol Junqueras, futur president d’ERC.Sentim la buidor causada per la pèrdua d’aquest referent històric, que ho hadonat tot per Catalunya, del qual servarem per sempre el testimoniatge i l’amorpel seu i nostre país. Que descansi en pau.En un altre ordre de coses, com si no en tinguéssim prou amb la ferregosa crisique ens té collats, unes noves envestides de ponent intenten posar fre a la nor-malització i projecció del nostre país: en primer lloc, la reforma sobtada de laintocable Constitució Espanyola, amb la conxorxa dels dos partits més gruixutsde l’estat, PSOE i PP, amb la clara intenció centralitzadora de limitar la capaci-tat d’endeutament de les comunitats autònomes, ribotejant, una vegada més,les seves facultats; i, en segon lloc, el toc d’atenció del TSJC per tal de fer com-plir la sentència del Tribunal Suprem que pretén aigualir el model d’immersió lin-güística que tan bons resultats ha donat fins ara en els centres escolars cata-lans, imposant que el castellà sigui també llengua vehicular per als alumnes, envirtut d’un malentès bilingüisme. Quina será la següent?Per tot plegat, l’entrada al mes de setembre s’ha fet més feixuga que de costumi ben segur que la tardor será força calenta en tots els ordres. Ja cal ques’esmolin els polítics per fer creïble la seva feina al servei de qui els ha escolliti també de qui no els ha votat i dels “indignats”, que surten com bolets per tot elpaís. Sigui com sigui, s’ha de tirar endavant i mirar el futur amb un cert optimisme,posant pit i tot el que faci falta per superar la crisi econòmica i plantant cara ales intromissions descarades en les nostres reivindicacions i drets com a nació.La Diada de l’11 de Setembre pot ser un bon punt d’inflexió. Siguem-hi presentsamb llum als ulls i força al braç…!.

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial LLUM ALS ULLS I FORÇA AL BRAÇ

OFRENA FLORALDE LADIADA

Diumenge 11 de setem-bre del 2011, a les

11.30, Ofrena Floral ala plaça de l’11 de

SetembreLa Coral Xabec hi parti-ciparà amb el Cant delsSegadors i altres can-

çons patriòtiques.Tots els socis i simpatit-

zants de Gent delMasnou hi sou

convidats.3

Primeríssim

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

U

DIADA

M. de Déudel Pilar

Setembre 2011Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

DominguezRiera

AymarAymarFàbregasOcataDominguezAymarViayna COcataOcataViayna CRieraRieraOcataFàbregasDominguezDominguezFàbregasAymarOcata

dijousdivendres

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

2930

123456789

10111213141516171819

Octubre 11

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

OcataDominguezFàbregasFàbregasDominguezViayna COcataRieraFàbregasViayna CViayna CFàbregasOcataRieraFàbregasViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezRieraRieraAymarFàbregasViayna C

123456789

10111213141516171819202122232425262728

per objecte reduir la despe-sa en 53000 € respecte a laproposta de l’equip degovern. I es basa en els trespunts següents: 1) reducció del 5% lineal atot el consistori, 2) eliminar una de les dedi-cacions exclusives, ja quela considerem innecesària i 3) reduir les tinènciesd’alcaldia a cinc (tal comhan fet en molts ajunta-ments)La proposta del govern vaser aprovada, ja que tenenmajoria absoluta. El resultatés que el nou equip degovern resultarà més car al’ajuntament i, per tant, a laciutadania. I la pena és queaquest augment de la des-pesa no es justifica per lanecessitat de l’ajuntamentsinó pels interessos perso-nals i com a conseqüènciadel pacte CiU i ERC. Com s’explica si no queERC, amb només 3 regi-dors, hagi aconseguit 2dedicacion (una d’exclusivai una altra de parcial del75%) i dues tinènciesd’alcaldia? Com s’explicaque durant 8 anys el nostreArtur Gual ha portat promo-ció econòmica i en el segonmandat, a més a més,Hisenda, sense dedicacióexclusiva, i ara resulta queper portar promoció econò-mica i mobilitat considerenque es necessita una dedi-cació exclusiva? Aclareixoque un regidor amb dedica-ció exclusiva té un sou queamb seguretat social se’nva al 64000 €.Un altre aspecte que cridal’atenció, i que em preocu-pa, és que el nou alcalde,Pere Parés, no tingui dedi-cació plena a l’ajuntament,ja que per necessitats per-sonals mantindrà la sevaactual feina, cosa queentenc; el que NO entenc

és per què s’ha presentat al’alcaldia del Masnou si nos’hi pot dedicar plenament?Els socialistes consideremque un municipi com elMasnou, actualment amb23000 habitants, necessitaun alcalde a plena dedica-ció, tal com van fer els ante-riors alcaldes, democràtics,Josep Azuara i EduardGisbert. La meva preguntaés qui farà d’alcalde?Aquest no és un boncomençament!

Marta Neira ReinaRegidora Portantveu Grup

Municipal SocialistaAj. del Masnou

-----------------------------------------

MULTESEl passat 5 d’agost vaigrebre un correu certificat delnostre Ilm. Ajuntament delMasnou; no era res mésque una notificació d’unamulta (GREU 200 €) perhaver estacionat el cotxe enel pas de vianants del car-rer Navarra/Roman Fabra.Bé, això és cert, però tansols havia envaït una partdel pas, no tot, i amb elsllums de posicionamentencesos. El que m’haINDIGNAT és que mentreera a l’oficina de la Caixa deCatalunya, pendent delservei “rapidíssim” delsempleats de l’oficina, tambéestava pendent del cotxe;en sortir-ne, en capmoment no m’havien posatcap notificació; des d’aquell30 de juny tampoc no herebut cap avís de denúncia.I així com els agents tenenel deure de multar, tambétenen el deure de notificar ino sancionar a distància,com també l’Ajuntament téel deure d’enviar l’avísd’infracció i no com ha pas-sat rebent-ne ara directa-ment la notificació i laincoació. I, em pregunto:

ESTIMAT RAMONETNo paro de pensar en tu, derecordar-te.., et sento i etveig allà assegut a la botigaexplicant els detalls delcasament de l'Ignasi i laNora, amb la Isabel, comsempre, al teu costat. Ambel teu fer discret, sincer,amable.Em vénen imatges de lacelebració dels teus 50anys, content i sorprès,envoltat dels amics i lafamília. Ningú es volia per-dre passar una bona estonaal teu costat.Et torno a trobar celebrantel Nadal i fent cagar el tióamb els més petits, il·lusio-nat amb la casa, amoïnatamb la feina, atent als teuspares, comprensiu amb elsteus fills...Recordo quan us vau casar,tant d'amor, tanta il·lusió...I en el cau, fent d'intendent,les excursions, les reunionsa casa teva, sempre pa-cient i disposat.I de petits jugant, les visitesa la Sagrera, compartint lesvacances, banyant-nos alriu i empaitant-nos per SantQuirze, de vegades fent degermà gran... i recordo unanit de Reis que, per ser tanbon minyó, vas rebre la visi-ta inesperada del Rei Ros,quina impressió!I la meva germana t'ano-menava afectuosament "eldestorbasants" perquè vasnéixer el dia abans de

Santa Teresa, i tu ho ento-maves amb aquell somriuretan teu.Em passen pel cap recordsi més records, la majoriafeliços, i una pena que sesuma a la pena i a l'enyo-rança dels qui ens han dei-xat abans.No me'n sé avenir i jugoamb la fantasia de creureque rebràs aquesta carta ique quan et parli em senti-ràs. En nom de tots, Ramonet,t'estimem.

Sumpci Vilalta-----------------------------------------

REFLEXIONS AL VOLTANT DEL PLEEXTRAORDINARI DEL 7 DE JULIOL

En el Ple de l’Ajuntamentdel Masnou, que es va cele-brar el 7 de juliol, es vanaprovar el cartipàs munici-pal i les retribucions delsregidors i regidores.Malauradament, tot i quetots i cadascú dels regidorsi regidores guanyaremmenys (un 5% menys elsregidors i regidores sensededicació i un 2,5% menysels que tenen dedicació –ésa dir, els que tenen sou ambcotització a la SeguretatSocial-– ), el nou equip degovern augmenta la despe-sa, com a mínim, en 43000€ per cobrir els seus sous.L’esmena del grup socialis-ta, que no va prosperar, té

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

EL PETIT VAILETVentura Gassol, 29 el Masnou 93 555 57 11 · www.vailets.com

LLAR D’INFANTS A PARTIR DELS 4 MESOS

• Programa específic per a cada edat, des dels 4 mesos als 3 anys.• Horari extens: de les 7.45 del matí a les 18.30 de la tarda

• Cuina pròpia (triturats, règims, etc.)• Servei de pediatre i de psicòleg / escola de pares

• Personal titulat amb experiència • Piscina pròpia • Català i anglès • Sistema d’estimulació precoç (G.Doman) • Gran jardí • Audiovisuals

Ritme - Iniciació a la músicaI el que és més important... el seu fill o filla serà feliç!

C U R S 2 0 1 1 - 2 0 1 2

PORTES AUTOMÀTIQUES iMANUALS

Port esportiu el Masnou, local 77 · 93 540 72 40 (Hores convingudes) · El MasnouP. Buvisa. C/ Indústria 14 · 93 555 93 88 · Teià

DEMANEU INFORMACIÓ

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

Enric, sl

w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

per què en els pàrquings enterrenys municipals delsambulatoris del Masnou iOcata la gent aparca on vol,fins i tot a les zones marca-des per a les urgències–per cert, si el metge hasortit també aparquen en elseu lloc–, i no per anar avisitar-se, sinó per anar a laplatja, a les guinguetes osimplement perquè els éscòmode el lloc. Això no hoveuen? Per què a la platjaes pot comprar begudes,ulleres, cds, vestits, pareos,fer-se tatos, “trenetes” agent que també té dret aviure, però que estanincomplint un deure ciuta-dà? Senyors del consistori,senyors policies, és quevostès no van mai a la plat-ja?, o ja entrem en allò quela via del tren és de laRenfe, la platja del MOPU iel mar de Neptú?Després de diferents con-sultes amb respostes, enocasions d’elles especulati-ves, no em toca més remeique pagar, cosa que he fet,i callar; per això vull aprofi-tar aquest mitjà de Gent delMasnou per reivindicaralguna cosa:Els nostres estimats Mos-sos d’Esquadra sancionenen una carretera que mar-qui 120 i, si vas des de 127a 146 km per hora, amb unamulta de 100 €, amb unareducció d’un 30% sil’abones abans. Si aparcarmalament en el nostremunicipi és una faltaGREU, és de suposar que,si anem a aquesta velocitatdins el nostre poble, “esta-rem condemnats a MORT”.És que el nostre actual con-sistori vol recuperar el dèfi-cit trobat a costa del ciuta-dans? Per què aquest consistori,en qui vàrem confiar ambels nostres vots, no fa una

entrega com cal al’Ajuntament i intenta recu-perar el temps perdut idiners i no aprofitar la poli-cia perquè ens perseguei-xi? Preneu cura, a les 22 i23 h. de la nit aquests se-nyors també posen multesencara que no molestis aningú.Jo, encara que “ATURAT”,ja he complert amb la meva“obligació democràtica”,perquè el senyor que vaposar la sanció sempre tin-drà la raó, encara que no latingui, però crec que lescoses cada vegada sónmés negres i ens les posenpitjor.A mi al cinturó no m’hi que-den més forats, per tant noel puc ajustar més… aixíque pensin, treballin, moti-vin i pensin en els ciuda-tans… que estimen elMasnou i… Ocata.Gràcies

Josep Aragonès Zafra-----------------------------------------

LLIBERTATD’EXPRESSIÓ

Sr. President,La llibertat d’expressió, comtotes les llibertats, és bona idesitjable i, per això, elsciutadans hem de vetllarper la seva conservació iperduració en benefici detots. Aquesta llibertatd’expressió faculta MariàAran i Gonzàlez, regidormunicipal de CiU en repeti-des legislatures i militantqualificat de CDC, a mani-festar-se, quan li sembla,en relació a la mala feinaque, a judici d’ell, ha fet elgovern municipal sortint for-mat per la coalició tripartitade PSC-PSOE, ERC i IC ital volta tingui raó. Peròomet, intencionadament persuposat, que durant vint-i-tres anys ha estat gover-nant el seu partit (CiU) i, en

alguns casos, amb majoriaabsoluta i, per això, hadesenvolupat la política queels ha semblat i, principal-ment per aquesta raó, vacometre errades imperdo-nables que als ciutadansens van costar quantitatsimportants de diners. Els errors han estat nota-bles i podria esmentar, així,de cop i volta, el nou mercatmunicipal, on hi va haveruna descarada desviaciópressupostària, per dir-hod’alguna manera, queresultà molt gravosa al con-junt ciutadà, tot i l’ajudaexterior; les costoses i reite-rades modificacions realit-zades en l’Ajuntament,sense estudi previ encertat ien part innecessari, atèsque no solventà la precàriasituació per al correcte fun-cionament de la Institució;la reconstrucció o reestruc-turació de l’edifici de CanMalet, que sens dubte foucaríssima i d’escassa fun-cionalitat; el desplaçamentde la Policia Local a un llocallunyat del nucli urbà, insu-ficient per a la plantilla i ser-veis i de costós manteni-ment; el Pla Jordana, tancriticable com el del ParcVallmora, en el quall’obscurantisme és el factordominant; requalificació dela zona Caprabo (araEroski), de la qual hi hamolt a parlar i punts moltfoscos; el trasllat i cessió deterrenys a DOGI, S.A., pun-tal industrial…, i de què haservit? En fi, podria seguirenumerant desencerts rea-litzats pel seu partit durantels llargs anys de mandat,però estimo que amb tot elcomentat ja és suficient iespero que desprésd’aquesta cura d’humilitatde vuit anys a l’oposició, elshagi fet recapacitar i pensarque en política res no és

etern, que l’alternança és elmés saludable per a lademocràcia, que s’ha desaber comprendre i no incó-rrer en la cita bíblica de “Hiha qui veu la palla a l’ull alièi no la biga en el seu”.Per últim, senyor exregidor,permeti’m manifestar-li quehe tingut notícia de la sevacarta amb retard (ButlletíGent del Masnou de maigdel 2011), per tant, les vota-cions ja s’han realitzat, jaque d’altra manera hauriatingut una ràpida i complidaresposta. Els seus desitjoss’han complert i estic plena-ment d’acord amb els resul-tats i amb el senyor alcaldeelegit, al qual conec com aveí de proximitat i apreciocom a persona i li desitjoencerts en la seva gestió,que bona falta ens fa.Atentament,

Evaristo de Santa MartinaRedondo

-----------------------------------------

PASSOS SUBTERRANIS40 anys de franquisme, 32anys de democràcia i elspassos subterranis sempreigual, sempre igual, sempreigual.Atentament,

Anton Vinyals-----------------------------------------

7

8

Arribar a la capital econòmica de Brasilamb avió i aterrar a l’urbà aeroport deCongonhas és sorprenent. La selva degratacels i d’asfalt no s’acaba mai.Abans que el Boeing 737 tregui el trend’aterratge ja es veuen edificis. I la tacaurbana s’estén fins on acaba la vista imés. Des de l’alçada sembla aquestaciutat un rusc immens. Quan l´avió esva apropant a l’aeroport sembla com siles puntes –algunes són antenes, comsi fossin eriçons de mar– dels arbresd’acer i ciment armat i vidre i funcionali-tat hagin de fer-li pessigolles a la panxa.A la sortida d’aquest aeroport de volsnacionals –em sembla més que barroe-ra la traducció al castellà (en portuguèsés igual també): “vuelos domésticos”,domestic flights– agafem un taxi i anemcap a casa del Marcos, un bon amic. Eltaxista ve de l’aeroport internacional, elde Guarulhos, situat a uns 35 o 40 kmdel centre de la ciutat… I ha trigat peranar-hi gairebé dues hores… Ja se sap,és divendres a la tarda…La megalòpolis és immensa. El metroabasta poca extensió i és com unafossa comuna, plena de gent, que sóncom formigues, gent freda, que viud’esquena a tot, tal vegada per la difi-cultat dels moviments, ja que de resserveix tenir cotxe, ja que els embussossón permanents, així com la contamina-ció.Tot i així, m’agrada São Paulo. Però sócperfectament conscient que una cosaés visitar una ciutat, estar-hi de pas, dis-frutar-hi, i una altra cosa haver de viure-hi, excepte si treballes des de casa o lafeina –que s’ha convertit en un luxe enaquest món que ja no entenc– és aprop o relativamente propera.El dissabte vam estar pel centre històricd’aquesta urbs de 460 anys només. Larua 25 de março atapeïda de gent. Unaaglomeració inaudita. On es veuendiners i pobresa. Imaginació per gua-nyar-se la vida i burocràcia –en aquestpaís s’han de fer papers per a tot, unaburocràcia bizantina–, empentes delpersonal i ganes de treballar. Tal vega-da el que necessitem els humans és

temps per fer les coses millor, per refle-xionar i facilitar la vida de les persones.Aquest carrer es troba ben a prop delbarri de Liberdade, barri on es van ins-tal·lar els japonesos que van arribar aBrasil a principi del segle XX. I on hi havisita obligatòria, perquè a la Mari i a laHideko –l’esposa del Marcos– els agra-da passejar per allí i veure molts rostresorientals –s’hi senten com a casa–,cosa que no és possible a Rio deJaneiro. A la tarda vam estar al parcd’Ibiriapuera. Una zona verda ben granamb un gran llac on hi ha el Museu d’ArtModern, un edifici ben bonic de línieselegants construït pel famós arquitectebrasiler Oscar Niemeyer, el mateixarquitece del projecte megalòman deBrasília. Un lloc ben agradable on ser-veixen cafès a preu d’Estocolm…I vam tenir la sort de fer aquesta passe-jada amb l’amiga Esther, aquesta noiaque és del poble també i que viu alBrasil ja fa una colla d’anys. I parlar unamiqueta en català, i escoltar la llengua iparlar de tot i de res, perquè es bencomplicat parlar del que ens passa

durant el període llarg de temps en elqual no veiem rostres amics.La volta, al dilluns, com l’arribada: emsento abrumat pel paisatge vist des dela finestreta de l’avió, un paisatge quesembla només apte per a joves. I ésque viure a la gran ciutat ens converteixen éssers anònims, persones profunda-mente solitàries i profundament autosu-ficients.

São PauloPer Joan Maresma Duran

9

Malauradament, el meu veí d’acam-pada ja ha posat la Oro de Ley al foc il’aroma del seu cafè m’està reorde-nant les meves neurones i, per si non’hi ha prou, ha encarat la parabòlicaal 3/24 amb la cantarella del no passares, tot dient que, pel que fa al temps,tenim el sol garantit, però mentrestantles retallades d’en Mas continuenafectant els més febles. Escoltantentre ratlles, el locutor diu que elgovern ha iniciat una caça de bruixesamb l’excusa més suada dels malpagadors. Com si es tractés d’unainnocentada, el govern, fent estalvisdels que es mengen les tovalles, haruixat amb pluja fina de salfumant elspobres de solemnitat del PIRMI, lagent que no pot atendre les necessi-tats bàsiques de la vida. Mentrestant,a l’altiplà, la disbauxa madrilenya hallançant la casa per la finestra sensecomptar amb en Duran Lleida; niRouco Varela ni Benet XVI l’han volgutconvidar a la barra lliure de les rodesde molí a dojo, com una gran festa del“botellón” però en versió mística. Méslluny de casa, l’Angela Merkel i enNicolas Sarkozy fan treure pit a l’Eurodavant del Dólar, però els mercats del’especulació prefereixen el refugiquimèric de l’or, en canvi els anglesosde classe mitjana viuen amb l’ai al cordavant les revoltes dels guetos queamenacen la pau de la City.

En resum, la realitat crua i dura ésque, una vegada m’ha passat la res-saca de dimecres, m’adono que la

vida és quelcom més que un partit defutbol i que en Mourinho, sent igual decomediant que tots els altres, és elmés innocent de tots. No m’estranya-ria que els qui el veien com al’esperança blanca, en no pair laderrota del Camp Nou, ara vulguinconvertir-lo en la víctima propiciatòria itemptin Florentino de llançar-lo sotales rodes dels mitjans de comunicació,que, al marge del Codi Penal, podencondemnar-lo a la pena sumarial delTelenotícies, el linxament moral que,ignorant la presumpció d’innocència,si t’agafa de cap de turc et deixa bal-dat i ben retratat.

Com que Mourinho pel seu geni i figu-ra difícilment pot fer el vot d’humilitatde l’autocrítica, potser li seria bo fer unvot de silenci temporal: un muts a lagàbia fins al dia 10 de setembre, diamemorable, que el popular “ToroRatón” reapareixerà a la plaça deSueca amb la fama d’haver matat tresherois temeraris de festa major. Ésuna probabilitat, és clar, però, si elRatón acompleix les expectatives itorna a fer una carnisseria de lesseves, el telediari justicier posarà totala llenya al foc amb el dilema de sis’ha d’executar el pobre brau com ahomicida material o l’alcalde de Suecacom a assassí, per ser en primer grauel principal inductor d’aquesta ximple-ria, així amb tanta teca per al cadafalmediàtic, tothom s’oblidarà del pobreMourinho, també d’en Florentino, elseu inductor.

“Tenir tots els vicis i no ser esclau decap és l’antídot millor per evitarl’esclavatge que mina la llibertat indivi-dual”. La frase és meva, i no té res aveure amb el títol de l’encapçalament,només la poso per fer boca i, de lamateixa manera que tots els caminsvan a Roma, tinc el pressentiment queaquest pensament m’ajudi a dir el quevull dir. Per situar el lector, escric sotal’ombra d’un ginebró florit en un parat-ge de la costa tarragonina anomenatTemplo del Sol, unes vacances auste-res on tothom, petits i grans, compar-tim la naturalesa tal com vam venir almón, vull dir despullats. És la maneraracional d’habituar-se al calor del’estiu i de banyar-se amb sol i aiguad’una manera natural com quasi tot-hom deu fer sota la dutxa. El fet d’anardespullats no té res a veure amb laluxúria: en aquest lloc paradisíacl’eròtica del cos és inofensiva, sobre-tot si la comparem a la insaciable erò-tica del poder institucional que barroe-rament, a cops de pal de cec, preténtreure’ns de la crisi. Per als “culers”avui és un dia de relaxació. Justamentahir a la nit el Barça donava una lliçód’humilitat a la supèrbia mourinhiannaamb tres gols com unes cuixes incu-bats fa una colla d’anys a la Masia pelpetit Messi, el nen que s’està fenthome jugant a futbol. No us passa avosaltres? Jo, quan el Barça guanyael Real Madrid, em submergeixo enun món d’al·lucinacions que em desta-roten la realitat. Són tràngols que emduren poc, en sóc conscient, per aixòavui, inspirat pels déus, escric sota elsefectes al·lucinògens dels cinc golsacumulats sota la xarxa del bon xicotCasillas, irat i desconegut, embolicatamb els deliris del superhomeMourinho que, en no saber guanyarquan guanyava, ara es passa els diesemprenyat buscant culpables, pregun-tant a tort i a dret: “¿por qué?”, perquins set sous l’homo sapiens que ellrepresenta, ara no sap perdre?

Per Joan Camps i Ortiz

EL BRAU “RATÓN”

Sota unginebrò

florit

10

Cada estiu els dillunaires procurem fer-ne una de grossa. Crec que els lectorsja entenen que em refereixo a la sortidad’estiu i no a un comportament incívic,impropi de qualsevol edat. La majoriade nosaltres som sexagenaris i ens cor-respon el paper de guiatge ambl’exemple en fets constructius i no enbajanades. Aquest any hem triat elsllacs de Colomers i el Gran Tuc com aobjectiu d’estiu, paratge que descriu-rem, lloc apropiat per a l’expansió del’ànim i on la contemplació de la naturaemociona per la seva grandesa i senzi-llesa.Els qui segueixen les nostres aventuresde cada dilluns en el bloc dels dillunai-res.blogspot.com, veuran que hi hamoltes altres sortides durant l’any queno es circumscriuen a la rodalia, sinóque són preparatòries per a la clàssicad’estiu; la Vall de Núria, Coma de Vaca,Vallter, Bastiments..., són llocs habitualsper posar-nos en forma per al dia asse-nyalat. Aquest dia és el diumenge 10 dejuliol que prenem el cotxe, sense cappressa, cap a la Vall d’Aran fent voltaper Esterri d’Àneu a fi d’entrar a la vallper Montgarri.Montgarri és un llogarret deshabitat dela Vall d’Aran. Avui té un caràcter turís-tic amb el seu restaurant, botiga derecords, església reformada i pàrquingde cotxes 4x4. La gentada amb shortses deleix per fer-se una foto davant deles pedres mil·lenàries. Fa oblidar laduresa que comporta la solitud, les tem-peratures extremes, les malalties sensemetge i les morts sense capellà dels quihabitaren la vall. A les parets del’església s’exposa un recull de fotogra-fies dels darrers montgarrins dels anyscinquanta, a fi que el seu record nos’esvaeixi i es fongui, com ho fa la neuamb l’arribada de l’estiu. Als peus de laMare de Déu de Montgarri ens aple-guem, convençuts que els seus ulls defusta pintada han vist moltes genera-cions que han cercat la seva empara.És amb aquest pensament que volemretre homenatge a tots els homes i do-

nes de Montgarri que ens han precedit.Reprenem la ruta cap a la vall deTredòs, pas natural cap als Colomers,on caldrà deixar els cotxes i seguir ambel vehicles autoritzats fins al fons de lavall. Aquesta limitació als cotxes vedonada per preservar la vall i evitar elsabusos que en el passat feien els cam-pistes de rulots, amb paelles i transis-tors. El nostre conductor té conegutsdel Masnou, uns tals Lluís i Eva, quetenen una gestoria d’empresa, perònosaltres no sabem donar-li coneixen-ça. Ja és un fet conegut que trobemmasnovins, o els seus amics, arreu delmón.Comencem a caminar. Hem d’arribar alrefugi abans de les sis de la tarda i calfer una caminada d’una hora aproxima-dament i salvar un desnivell d’uns 200m. La pujada, la fem tranquil·lament tra-vessant bosquets, rieres, estanys i

prats. Alguns prats tenen unes passa-rel·les elevades un pam de terra, a fi depermetre la passejada en el cas que esformin aiguamolls. Sorprèn l’absènciad’animals, vaques i cavalls, potser nosón prats de pastura o qui sap si lesvaques, a les quals prenem la llet i enles mengem, ara estan de moda adonar-los la culpa dels nostres mals del’escal-fament de la Terra, a causa delsseus pets. Segur que deuen estar ate-morides i s’amaguen darrere els arbres.La culpa és negra i ningú no la vol isempre va bé un cap de turc.Hem arribat al refugi. Abans de soparens endrecem i rentem mínimament. Elrefugi, com molts d’altres, tenen lesseves llegendes urbanes. En aquestcas s’explica que a la dutxa número 3,algunes vegades s’apareix una noiajove, nua i ensabonada. És una llegen-da, però un del grup, no dic qui, en tor-nar de les dutxes, jura que li acaba depassar. Recordeu-ho, és la 3, em sabriagreu que us confonguéssiu i us sortísuna altra persona. Després de soparfem una cantada i aviat s’hi afegeix gentdel país basc francès, i fem cor tots ple-gats amb havaneres i cançons de mun-tanya, fins a l’hora de retreta.Diana; són tres quarts de set. És dillunsi cal ser matiners si no volem fer salat.Alguns diuen que no han dormit percausa dels roncs dels altres, i els quihan roncat diuen que no han dormit entota la nit..., com s’entén això? Bé, elcert és que som un grup ben avingut,quan un acaba de roncar començal’altre, així per torns tot és més distret.

SORTIDA ALS LLACS COLOMERS I EL GRAN TUCper Jaume Boadella

Després d’esmorzar prenem el camícap al Tuc de Colomers. Us vull d’escriure el paisatge, us ho hepromès. És un paisatge d’estanys i tar-ters, que amb la soledat de l’alta munta-nya et convida a l’espiritualitat, et sentsmenut entre els gegants de pedra.Crida l’atenció la quantitat d’estanysque s’apleguen al peu de les muntany-es dels Tucs, Ratera, Bergús,Saboredo... Aquests estanys són con-seqüència del desglaç i alguns tenenuna mida considerable. La raó de laseva abundància, cal trobar-la enl’esglaonament de la vall; no té un pen-dent regular, sinó que fa replans on lesaigües s’entretenen a cada esglaó iforma aquests estanys. Una altra carac-terística de la vall, i que al meu enten-dre en dificulta l’accés, són les intermi-nables tarteres. Les pedres no rodolencap a la vall, sinó que, mandroses alpas dels segles, entapissen la munta-nya i fan la caminada dels últims tramsrealment dificultosa. Això explica la difi-cultat d’assolir el Gran Tuc de Colomersi també cal afegir-hi la caminada de treshores per arribar als seus peus. A poc a poc deixem enrere els llacsMajor, Llong, Plan, Redon, Gargolhes,Obago, De Podo, Ratera, Cap deColomers..., anem seguint les fites queens guien cap al passadís d’accés alGran Tuc. L’accés es fa per la cara quemira Aigües Tortes, per tant, cal canviarde vessant a través d’un pas on creiemque apunten les fites que seguim. Lacosa es complica, el pendent augmentagradualment, les pedres rodolen i elscrits de “pedra va” sovintegen. Ensensumem que alguna cosa no va bé, elpendent és ja de grimpada amb cons-tants esllavissades de les pedres.Trenquem algun bastó de muntanya,conseqüència de les torçades, i comen-cem a trobar equipament malmès,abandonat per altres infortunats excur-sionistes. Ens hem d’aturar ja que eldubte ens envaeix..., hem pres el boncamí? En Josep Anton, fent un esforç,s’atansa fins al coll i confirma l’errada:aquell pas és impossible i cal refer elcamí. Refer el camí no és tan senzill; la baixa-da és traïdora i calen mans, peus i, sical, el cul per arrapar-se a les pedres,que rodolen muntanya avall. “Pedra va”

criden els de dalt mentre els de sota,ben distanciats per precaució, cerquenun bon recer. Afortunadament ens retro-bem sans i estalvis en el punt de parti-da per prendre una decisió; hem perdutdues precioses hores i no hi ha tempsd’enfilar el pas correcte que s’endevinaa l’extrem de la vall. Una mica decebutshem de tornar, sabent que preneml’alternativa correcta, en aquests casosl’edat és una bona consellera.Aprofitem per fer un mos al costat d’unestany sense nom. N’hi ha tants que ésnatural que els plànols només facinreferència dels més importants. El paés eixut i el tall que l’acompanya nomésés una mostra del que hauria de ser.Una altra lliçó apresa: no et refiïs delspícnics preparats als refugis, més valproveir-te amb els teus propis entre-pans, ja que si no acaben tots a labossa de la brossa. Reprenem el camícap al refugi. Al costat de l’estany Clotde la Naut ens lliurem a les delícies deremullar-nos els peus, mentre els ale-vins de les truites aprofiten per fer-nospetonets entre els dits... Deu ser unconsol de la natura o cerquen l’alimentde la ronya...? Arribem al refugi deuhores després de la sortida. La veritatés que la majoria estem baldats, no japer la caminada sinó també per lesinnombrables pedres que ens han trin-xat els peus. Poques coses resten a dirque no s’hagin explicat; les cues inter-minables a la dutxa número tres i elsroncs de la nit tanquen la jornada.A la tornada fem via. Només una para-da a Benavarri a la fàbrica de xocolata

Brescó per proveir-nos d’algunes varie-tats de la casa. La senyora ImmaCascalló ens fa amablement de guiaper les moltes varietats que fabrica lacasa. Quedaríeu bocabadats de lesmoltes variacions on es combinen elssabors amargants i dolços, passant perles fórmules antigues recuperades,com la xocolata a la pedra i la mixturaamb les fruites... La xocolata dóna elpunt final a la sortida amb una nota dedolçor i el sentiment de la victòria delseny sobre la temeritat.Com diu la poesia....Si veus que al cim no arribes...,si veus que no ets dels primers...,si després de tantes fatigues...,t’han derrotat Els Colomers...

Recorda...La llàgrima brolla salada,és el gust del fracàs i ràbia.A la galta ja és melada,és per la vida que és molt sàvia.A flor de llavi ja és dolça,és l’inici d’una sonata.A la boca és tendra molsa,ja té sabor de xocolata!

PDCatalunya és pionera en el món de laxocolata on esdevé una beguda popu-lar. Hi ha xocolateries documentades al1698. Al 1681 el bisbe de Barcelonaprohibeix prendre xocolata a les esglé-sies (vegeu pàg. 427 de la Ciutat delBorn).

11

TOMÀS SOLÉS (modelisme arquitectònic)Les maquetes de cases, masies,palaus, ermites i monestirs que ens vapresentar Tomàs Solés foren un gaudiper a la vista i la resta de sentits.Eren fetes a escala i amb una precisió ipulcritud envejables, tant que, vistes através d’una càmera fotogràfica ienquadrant-les bé, semblava talmentque fotografiessis l’original.La paciència i enginy d’aquest artistasón remarcables, ja que només calhaver fet algun intent dins aquesta ves-sant per saber com és de difícil.Mercès, Tomàs.

ILONA NÉMETH (dibuixos i pintures)Aquesta mostra, variada i rica, de dibui-xos i pintures en diferents temàtiques idisciplines dins el món de la plàstica,ens fou portada per aquesta artista hon-garesa, arrelada al nostre poble i paísdes de fa anys, amb lligams de cor i desang; això la fa, per tant, una masnovi-na i una catalana d’adopció.Les seves obres denoten un dominiexcel·lent del dibuix, les formes, la pers-pectiva, etc., que hauria estat difícild’haver-ne de triar, com a millor, algunade les seves obres.Per si tot això encara fos poc, ens pre-sentava una altra vessant dins l’art, elretrat, una vessant força difícil, i en laqual no tots els artistes se’n surten comella ho fa.Ilona, mercès pel teu art i la teva sim-patia.

EL MÓN DE LES PAPA-LLONES(de Joan Condal)Aquest polifacètic artista i home deciència porta ja més d’una dècada fentexposicions a la nostra Sala; i any rereany ens segueix meravellant amb lesseves, diguem-ne, “posades en esce-na”. L’exposició d’enguany, sobre aquests

éssers alats, tan fràgils i espectaculars,que són les papallones, fou un lliçómagistral sobre el tema, amb una acu-rada i entenedora presentació (comsempre), que féu que tots els visitantsen sortissin satisfets. Llàstima que a lagent li costi tant d’entrar en una salad’art (encara que sigui de gorra). Es potaprendre tant només observant!La va presentar tal com es fa sempreamb les col·leccions d’insectes ambcaixes degudament protegides, amb lesquals feia un recorregut pels diferentscontinents mostrant-nos les de cadalloc, i amb acurades explicacions perentendre millor aquest món eteri.Acompanyades, no cal dir-ho, per foto-grafies dels llocs i amb l’instrumentalnecessari de caça i reproducció. No erauna mera col·lecció, era una lliçó denatura i ecologisme.

1a EXPOSICIÓ“FAMÍLIES ARTISTES,ART AUTÈNTIC”Aquesta exposició fou la d’un matrimo-ni d’artistes, la dona i l’home, pare imare de fills també artistes, que ja hemtingut el goig de poder veure a la nostrasals. SÍLVIA LABORDA (escultures)La mostra del seu art foren les escultu-res, escultures de proporcions, diríemestranyes, però entranyables, queensenyaven més del que mostraven.La seva obra és força singular, i això voldir que, quan un altre cop veus lesseves escultures, les identifiques totd’una amb l’artista que les ha creades.Això és una, diguem-ne, raresa, moltpoc a l’abast de tothom.ISIDRE VENDRELL (pintures)I les pintures tampoc no eren cap cosa,cap mena d’art, que pogués passardesapercebut.A les seves obres ens mostra a voltesconceptes abstractes i a voltes objec-tes quotidians fora de context; objec-tes que, un cop passats per les sevesmans i imaginació, esdevenen partd’una obra d’art molt decorativa.Sembla estrany, per al profà, veure onpot arribar la imaginació d’un artistaque converteix qualsevol objecte enobra d’art.

COL·LECTIVA DEL’ESCOLA D’ARTS IOFICIS de BarcelonaD’aquesta Escola barcelonina ens arri-baren els artistes següents: ASSUMP-TA AHERN, JOSEP M. BARBA, FRE-DERIC BURNAT, MARY HEREDIA,JOAN PINÓS I JOAQUIM VALLÈS.Les seves obres emplenaren la sala dellum, color i formes, variades i riques.Per a alguns fou el bateig de foc dins elmón de l’art, mentre que d’altres jal’havien experimentat, però tots estigue-ren a l’altura de les circumstàncies.ASSUMPTA AHERN La seva obra,entre figurativa i surrealista, feta permitjà de la pintura acrílica, es mostravaplena de formes i volums, decidida. JOSEP M. BARBA En aquest, l’obraanava per diferents vessants, figuratiu,abstracte i l’anomenat de cinestèsia.Eren collages, olis i tècnica mixta. Unaiguabarreig ple de color. FREDERIC BURNAT Ens presentàuna obra compacta, majoritàriamentfigurativa i a l’oli, paisatges molt benelaborats. Tot i que hi havia un dibuix ala ploma encisador i molt treballat. MARY HEREDIA Obra entre abstracta ifigurativa. Collage amb acrílics i olis.Obra plena de volums i color, que ensendinsava, sobretot l’abstracta, en unmón oníric.JOAN PINÓS Obra totalment figurativa,feta per mitjà de l’aquarel·la, una tècni-ca força difícil, que domina força bé. Elsseus quadres porten pau i tranquil·litat. JOAQUIM VALLÈS Obra fetad’abstracció musical i cinestèsia, permitjà de l’acrílic. Aquesta tècnica, tot ique a primera vista pot semblar fàcil, noho és gens, i ell la domina bé.

XI MARATÓ DE VEUSLÍRIQUES

12

CròniquesPer Joan MurayVocal de Cultura

dir que li hauria hagut de deixar unanota a la seva bústia. Què hi farem?;com diuen, a la vinya del Senyor hi hade tot.

TEATRE EXCEPCIONAL AL MASNOUPer Esteve Pujol i Pons

Segons com es pot morir d’èxit. I elGrup d’Aficionats al Teatre (GAT) delMasnou no ha mort sinó que ha viscutd’èxit i d’un èxit esplendorós.Els dies 15, 17, 23 i 24 de juliol vanrepresentar el musical Un somni tinc,el musical de més èxit a tot el món;una explosió de vitalitat, alegria ihumor, tal com anunciava la propa-ganda i el programa de mà.Si tu creus que un somnipot fer que canviï tot plegat,si tu creus que un somnipot fer els teus desitjos realitat.Jo crec que sí.Un somni tinc…A cada sessió el teatre era ple com unou de públic entusiasmat; de tal mane-ra que, atès el nombre de persones quees van quedar amb les ganes de gau-dir-ne, estan previstes noves sessionsper a aquest mes de setembre.Semblava un miracle que un grupd’afeccionats, amb totes les limitacionsque aquest fet comporta, pogués assolirel grau de perfecció en el cant, la coreo-grafia i la posada en escena mateixa.S’hi notava la duríssima exigència de ladirectora, Montserrat Condeminas, queva aconseguir al mil·límetre els movi-ments d’una trentena d’actors i la coordi-nació amb un equip d’il·luminació i sod’una vintena més. I encara amb unequip de suport de deu persones per talque tot sortís amb la perfecció d’un

13

rellotge ben greixat i precís.No podem entrar en la valoració decada intèrpret, ja que seria molt difícilde ser just i equànime. Des de lesactuacions dels protagonistes fins ales intervencions corals no podria pasdistingir sense ser tendenciós.Deixeu-me insistir, això sí, en la tasca dela directora, com he esmentat aramateix; en la direcció musical i arranja-ments de David Solé; en l’escenografiafiníssima de Jordi Abelló i en el dissenyesplèndid de vestuari de Julio Aguilar.La satisfacció del públic, els aplaudi-ments a desdir, els comentaris tanfavorables i entusiastes de tothom queva presenciar l’espectacle és la com-pensació millor, si és que en cal algu-na, a les hores i hores d’assaig i mésassaig que han acabat donant aquestfruit tan celebrat. Em plau fer memòriaque en francès, dels assajos, en diuenrépétitions, i a fe de Déu que és benveritat, oi companys del GAT?Haig de dir que hi ha hagut més d’unespectador que ha repetit, i fins i totqui hi ha assistit tres vegades!… i queencara volen tornar-hi pel setembre!Què més voleu?Ha estat un fet destacadíssim al’agenda cultural del nostre Masnou;no és el primer ni el segon musicalexitós del GAT (recordem des d’ElsPastorets primigenis fins a El Retauledel flautista, passant per El Mikado);tanmateix ha estat el més memorable.Al Masnou continuem fent bon teatre!Val la pena de no deixar-lo passar dellarg!

Aquesta XI Marató de Veus Líriquesque ens porta any rere any l’exímia can-tant lírica, i ara professora, MONTSER-RAT APARICI, i al piano, com cada any,l’excel·lent concertista CARLES PUIG,ha estat, podríem dir sense malbaratarelogis, la més esplèndida de totes lesfetes fins ara.L’èxit podria raure potser en el fetd’haver presentat una òpera en versióconcert, i no àries de diferents òperes;però hem de pensar que aquest fettampoc no és una novetat d’aquestsconcerts, ja que fa uns quants anys ensva portar “El giravolt de maig”, obrad’Eduard Toldrà.El fet que el concert fos rodó no vol dirpas que, quan es canten àries, la quali-tat sigui inferior ni que els cantantsd’altres anys no ho fessin tan bé, no;simplement crec que vol dir que engua-ny, i no sols per la qualitat dels intèr-prets, tot resultés millor, fou també peraquells atzars de la vida que la qualitat,l’obra, l’ambient i el públic formen un totque fa que tot sigui superior.Bé, sigui pel que sigui, els assistentspoguérem gaudir d’una bonica i rodonavetllada operística, amb les veusexcel·lents de JESÚS CASTILLÓN,ANNA ROMA, CARLOS WIENBERG,BLANCA SANTIGOSA, RAÜLPOBLET, CARLA PALAU I SUSANAWAGNER. Per cloure aquestes cròniques cultu-rals, només vull reafirmar el que ja heesmentat a les ratlles corresponents al’exposició de papallones. Si en aquelladeia que era una llàstima que, a la gent,li costés tant d’entrar en una sala d’art,ara només cal repetir el mateix perassistir a un esplèndid concert líric. Per què, a alguns, els costa tant moureel cul del sofà? Quan podrien assistir auna vetllada com la que vam viureaquell diumenge a la tarda!?Excuses, per a tots els gustos; fins i totn’hi va haver algun que em va arribar a

14

Festes de la veremaAlella 20119, 10 i 11 de setembreCaves

Brut Nature ReservaBrut Nature

Brut

VinsRosat “Merlot”

Blanc “Xarel·lo” ·“Sauvinyong blanc”

Negre Coupage

Tres ceps reservaMerlot reserva

Vall de Rials s/n · 93 352 74 56 · Alella

Barcelona, 2 · T 93 555 02 01 · El Masnou

Mas Vell

Restaurant

DURAN(tanquem el dimecres)

Àngel Guimerà, 18 · 08329 Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · 08329 Alella · 93 540 70 93

DIGUES ADÉU A L’ESTIUI REP LA TARDOR AMB UN BON

ÀPAT. I que te’l serveixin!

Prat de la Riba, 9 · T 93 555 20 03/75 11 · El Masnou

R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

esplai i treball. Estava segur que ambpocs anys la ciència tindria el coneixe-ment necessari per a aquest projectegenial. Però calia que els fabricantsde neveres s’anessin preparant a fercongeladors, per a la immensa gerna-ció de persones, i desvetllar les cons-ciències, d’això se’n cuidaria ell.Cada diumenge en John es dirigia alHyde Park Corner, un indret dins elparc de Londres, on tothom pot dir laseva. Els entusiastes s’incrementavendiumenge a diumenge quan escolta-ven la infinitat d’avantatges que elsesperava: Mireu, els deia, la contami-nació de la Terra es reduirà a la mei-tat; el soroll també; els funcionaristambé; les carreteres aniran mig bui-des; hi haurà aliments per a tothom;habitatge per a tothom, ja que n’hihaurà de buits; hi haurà feina per a tot-hom, ja que hi haurà nous oficis orien-tats al congelat de persones; la delin-qüència serà nul·la, ja que, tenintmenjar, treball i casa, no n’hi hauràmotius..., i cada diumenge n’afegia denous.La Maria se l’escoltava sota un rouredel parc, mentre feina punt de llanaper als jerseis dels néts, no fos quepatissin fred. Sabia, per les seves

16

Aquesta història us pot sorprendre perinversemblant; però, si l’emmarqueuen els darrers anys setanta, quan esva posar de moda la teoria de conge-lar persones, difuntes, per refer-les enun futur proper, veureu que a JohnGarritt no li faltava un bull, sinó quetenia gran part de raó.Però anem a pams, primer presentemel personatge. John Garrit era fill d’uncombatent que, com tants altres estra-ngers, havia anat a lluitar a favor de laRepública Espanyola. Un cop aAnglaterra, va acollir un amic seu,combatent com ell, i la seva família,que fugien de les repressions. Eren dela Plana de Vic. Amb els anys, enJohn Garrit es va casar amb la fillapetita, la Maria Torrilma.Bé, ja tenim una conjunció com n’hi hapoques; l’atreviment anglès amb elseny de la Plana, els fruits no trigariena arribar. En John havia tingut moltesteories que la Maria s’encarregava depolir amb el seu realisme. Però lesteories necessiten trobar un elementdesencadenant per poder exclamar:Èureka!, i que reïxin , com la Trincaamb el bidet i la Pompadour. El casd’en John va ser una granota, és la lit-hobates sylvaticus, que quan vénenmal dades es refreda fins a congelar-se, com un glaçó, fins que les condi-cions milloren; llavors, sense necessi-tat d’un microones, s’estova i revifafresca com una rosa.En John havia trobat la clau per redu-ir els problemes d’aquest món a lameitat. Calia que la meitat de la huma-nitat és congelés mentre l’altra meitattreballava i gaudia de la vida, fins quearribés el seu torn al congelador. Elprocés no començaria quan l’ésserhumà estigués sec com un bacallà;no, no..., començaria en els estadis dela vida quan està fresc com un lluçacabat de pescar. Les previsions devida s’estimaven en un mínim de 400anys, ja que el fred conserva, delsquals 170 serien de gaudi, entre

arrels de pagès, que quan l’homes’allunya dels preceptes de la natura,no sol acabar bé. De tant en tant,quan en John s’engrescava amb lesseves pròpies argumentacions, laMaria alçava la mirada al cel i excla-mava: Ai.., Senyor Déu meu! I conti-nuava fent punt de mitja. Al vespre lideia sàviament: Però, estimat John,no veus que tothom voldrà congelar elseu contrari, el seu soci, i en algunscasos la sogra o la dona...? En John,lluny de desanimar-se, cercava unasolució que incorporava al proper dis-curs: Mireu, deia, els torns s’establiranper rigorós ordre de sorteig, a fid’evitar injustícies. Només s’accep-taran incorporacions voluntàries, permotius personals..., i seguia amb elsavantatges del procés; que si aniria béper al cutis, per a la reducció del pit...,mentre la Maria, a distància, pronun-ciava: Ai.., Senyor Déu meu!, tot sac-sejant el cap.Al vespre la Maria hi tornava: Però,estimat John, no veus que els queestan a fora, del congelador s’entén,s’aprofitaran dels altres, dels de dins, iposaran tots els interessos al seufavor; cases, propietats…? En Johnno hi havia pensat en això; es vaposar a rumiar tota la setmana i va tro-bar la solució; adaptaria la figura jurí-dica del marmessor a la nova situació,aquest vetllaria pels interessos, men-tre l’interessat estigués garratibat defred. Les seves teories ja començavena tenir adeptes entre els polítics i fabri-cants. Aquests polítics de curta voladaja volien incorporar-les als seus pro-grames electorals. Els fabricants jatenien tota mena de prototipus de lescabines de congelat, en deien de crio-gènia. N’hi havia per a una, dues,tres… persones; per a dones i per ahomes; per a no fumadors; amb elscolors del Barça; per a gais i lesbia-nes... La Maria va entendre que calia aturartot aquest desori. Com a filla de

LA SOLUCIÓ GLOBALPer Jaume Boadella

(Nota prèvia: No recomanem la lectura del text als polítics de curta volada)

Treballador de l’empressa SOS experi-mentant en la ultracongelació de cos-sos.

indispensable. D’aquí va sortir la sevafamosa sentència, que figura a tots elsllibres de sociologia: Per reduir elsproblemes de la humanitat a la meitat,no podem prescindir de l’altra meitat,sinó doblar la col·laboració.Necessitava, però, l’element desenca-denant d’aquest procés, com abansva ser la granota. Es tancava a l’estudihores i hores, amb la seguretat quel’exemple el trobaria altre cop a lanaturalesa. Només el destorbaven elsfabricants de les neveres, que pregun-taven insistentment què en farien detots els projectes de congeladors. Laresposta era sempre la mateixa:Convertiu-los en saunes, que tenenmolt de futur! Ell, però, seguia treba-llant, mentre la Maria feia punt demitja, que és més fresqueta, al seucostat. Finalment un dia ressonà atota l’escala de veïns: Èureka! Haviatrobat la solució.Llàstima que la Maria morís tan sobta-dament. No sabem si pel cobriment decor en assabentar-se de la solució operquè li havia arribat l’hora. El cas ésque en John ja no va fer res de bo, laplorà desconsoladament i no trigà aseguir-la sense donar detalls de laseva troballa. Descansen al cementiride Brookwood de Londres. Si algunavegada hi aneu, reseu-los un parenos-tre, se’l mereixen. La llosa d’en Johnté inscrita la seva famosa sentència.Al seu costat jeu la seva estimadaMaria. La llosa de la Maria Torrilma téun epitafi més modest, i en català:Que Déu us agafi confessats.Crec que la Maria, amb la seva adver-tència, sí que va arribar a conèixer lagenial solució que tant de bé hauriareportat a la Humanitat.

– Què els passa als amics...?– Que quan vulguis gaudir de la sevapresència i conversa estaran a lagelera. Pensa que els de la Plana deVic hi entenem molt en el fred. Et potpassar el mateix amb el teu metge...;el paleta pot trigar una mica més avenir, ja que n’hi haurà pocs...; i si elmón té un problema important?, quèfarem si qui té la solució està embalbitde fred? Que no hi havies pensat, esti-mat...?

No, no hi havia pensat. I, per més quehi pensés, no trobava, ni volia trobar,la solució. Com podia estar-se delsomriure de la dependenta del pa,quan li deia: Bon dia, Sr. John, quèdesitja?, si ja no hi era; o de la miradacàlida dels infants del carrer, sis’havien de tornar gèlides a la força.Cap pèrdua no compensa els avantat-ges, preferia conviure amb els proble-mes, o trobar-hi una altra solució, jaque s’adonà que tot ser humà és

pagès, coneixia tots els secrets de laterra, només cal plantar una petita lla-vor i esperar. La terra i la ment huma-na són molt semblants, deia, noméscal sembrar un petit pensament iesperar. Un dia li va dir:– John, estimat, quan arribi l’hora és lameva voluntat congelar-me, sempreque tu estiguis actiu, així podrem cui-dar els néts alternativament...– És clar, és clar..., estimada, ho trobomolt raonable. La llavor estava plantada, només caliaesperar i que fes xup-xup a la mentd’en John. Passaren els dies i en Johnpercebia que quelcom no quadrava ala seva teoria. A la fi va esclatar:– Estimada, la teva proposta no éspossible; no te n’adones que podemestar 400 anys sense veure’ns?, quim’aconsellarà?, com ens estima-rem...?– Estimat, has d’entendre que no totseran avantatges, això mateix et pas-sarà amb els amics.

17

John Garritt en el Hyde Park Corner convencent els seus admiradors de la possi-bilitat de viure molt millor la vida amb la meitat d’humans.

Ultracongelador familiar de trans-parència de l’empresa SOS

A contracorPer Ramon Serra i Roca

nit era l’única resposta a les seves demandes de diàleg icompanyonia.

– Tio, no pots deixar-me així, explica’m què et passa.– Porta’m a casa.

Una única resposta, res més en la fredor de la nit. Ell vapensar que volia estar amb els seus, però aquí no tenimóssos, ni tan sols un parc zoològic; què podia fer per por-tar-lo a casa seva? Va respirar a fons omplint les narius del’aire fred de la nit i va recordar que dos carrers més avallhi trobaria una expenedora de cerveses. Un cop a lloc varecordar que no tenia diners, el darrer euro va ser per treu-re el fotut osset.Estava a punt de llançar-lo a terra quan l’animal li va allar-gar la petita maneta amb un euro. L’home, assedegat, vatreure una llauna de cervesa tot pensant d’on treia dinersaquell malparit. La beguda va volar de pressa i lubricà laseva ment amb alcohol. Llavors va veure clar el que haviade fer. El poble tenia una gossera per als animals senseamo, i vet aquí que va encaminar-se fins allà.Un cop va saltar la tanca, el bordar dels animals va estre-mir-lo, però ja era al ball i havia de ballar. Va llençar l’ossetdins una gàbia on es trobaven tres gossos. La reacció delsanimals va ser estripar aquella petita bestiola i, per sorpre-sa d’ell, de dintre el que representava la seva pell varensortir boletes de porexpan, que ràpidament van ser escam-pades per terra.

– Hòstia, potser no era aquesta la seva casa. Bé, que elfollin; un altre cop que s’expliqui millor.

El bar era mig buit, gairebé hora de plegar. La gent amb porde tornar a casa demanava la darrera copa, aquella que elsdonaria prou força per aguantar la bronca de la dona, laquotidiana i normal escridassada de qui vol una vida nor-mal dins d’un món imperfecte, de qui vol ser una princesa inomés és la gorda del tercer segona.L’home de mirada perduda escura el seu got de cubata,voldria que no s’acabés mai, que l’instant es pengés en eltemps i fos etern. Missió impossible, company, et restenbreus instants per retornar a l’infern de cada dia, els mor-ros, les males cares, la manca de desig i la manca de vida.Remena per les butxaques i un euro miserable dringapicant amb una trista moneda de deu cèntims. Àpali, sócric, pensa per un moment. Què faré amb aquest capital?Fa un tres seixanta mirant aquella desolació i descobreix lamàquina dels ossets de peluix. Si guanyo n’hi portaré un ala parenta i la pobra es tan hortera que fins i tot em perdo-narà que arribi tard.Dit i fet, fot l’euro en aquell forat brillant i comença l’intentd’alliberar de la seva presó de vidre una d’aquelles bestio-les de drap amb carona simpàtica.Com totes les màquines de tots els bars que es fan i esdesfan, és la casa qui guanya gairebé sempre i, quan jatenia l’animaló a punt de ser agafat per les pinces mecàni-ques, se li va escapar i un renec entre dents va deixar pale-sa la seva frustració.

– La mare que em va parir, és que aquí no es pot guanyarmai?

– Tio, o calles o et foto fora del bar.– Ei nen, és que no puc endur-me un premi mai?– Encara no has entès que ets un perdedor?

L’home escuracubates va tornar a mirar dins la màquina iamb sorpresa va descobrir que l’osset que ell volia feia unsalt i s’agafava a les urpes d’aquella andròmina. Senseimaginar-s’ho havia guanyat el premi. El va agafar com quité un tresor i el va acaronar com si fos una criatura, i va serllavors, quan el tenia a l’alçada de l’orella, que va sentir.

– Porta’m a casa.– Què dius?– Que em portis a casa.

L’amo del bar ja feia fora els clients, però el nostre heroi livolia explicar que el seu ós parlava i que volia tornar a casaseva. El bàrman va estar un minut amb els ulls ben obertsesperant el miracle de veure parlar un premi de la màquinade joguines.L’home trist jurava i perjurava que sí que podia parlar.Al cap d’un moment, i després d’una coça al cul, l’home i elpremi eren al mig del carrer i un altre cop la mateixa cançó:Porta’m a casa.L’home, més nerviós que mai, volia mantenir una conversaamb aquell ésser petit i de color marró, però el silenci de la

19

Aquestes notes, fetes en magníficacal·ligrafia, foren escrites el dia 15 demaig del 1928 per Josep Font iSolsona, escriptor, periodista, arxiver,conferenciant i un llarg etcètera (1).Entre els seus escrits, que conservoamb cura al meu arxiu, he cregut quecalia treure’n a la llum aquest, al qualens explica fil per randa els ets i uts delsnostres ancestrals Gremis, des dels orí-gens romans fins als nostres dies, tot ique ja al passat segle començà la sevadavallada i pràcticament extinciód’alguns. Entre els que sobreviuen, n’hiha un de ben actiu, el de Serrallers, delqual vam fer una exposició (2) a la nos-tra Sala d’Art amb motiu del seu 620èaniversari. Diuen així:

Apunts dels primers temps al nou“Gremi”En temps antics, ja s’agruparen treba-lladors del mateix ofici. Així ho acreditael “Digesto” en la seva llei 4ª tit. XXII–del llibre XLVII–. També esmentaPlutarc que Numa va manar l’agrupaciód’oficis titulant-los “Collegium”. Poctemps després fou abolit per Tuli Hortilioaquest costum; no obstant, es reorga-nitzaren; mes en tot el període romàpoc rastre han deixat per haver-se ocu-pat la història a l’esment guerrer del ditpoble.La llei Júlia, l’any 64 abans de J.C., abolíels “collegium” i les “sodalitates” perésser el focus d’intrigues per a la socie-tat. Al governar Cèsar, les suprimí. Il’emperador August va confirmar-ho .Però clandestinament es mantinguerenalgunes “sodalitates” fins a l’any 59 denostra era que Claudi les autoritzànovament. No obstant reviscolaren, essent la crea-ció dels “Gremis” i de temps mantinguts

HISTÒRIA DELS GREMIS DE BARCELONA De “NOTES PER UNA HISTÒRIA DELS GREMIS DE BARCELONA”De Josep Font i Solsona. Lleida, el Segrià 1908 - Calella, el Maresme 1993

Transcripció i comentaris: Joan Muray

20

Com veieu, els nostres gremis prove-nen directament del llegat cultural deRoma, com el dret català que s’hi fona-menta, en la fase del Corpus IurisCivilis.

Signatura de Josep Font i Solsona, idata final de l’escrit dels gremis.

amb la Gloriosa Roma, bressol de lesmateixes institucions que més tard esfundaren a Catalunya.Ja en els segles primicers al formar-seles “leges gothorum” per les quals esregia nostre poble. I acrediten l’erecciód’agrupacions, puix que de diversesesmenes consta en documents; fer-seen el nom de Déu, per la pau i instituintcaritat. Deduint-se ésser Confra-ria oGermandat equivalents a l’adoptar-hoel titular per oficis: Gremi.

Creació dels Gremis a Barcelona i la seva comparança de data amb ParísCuriosa és l’estampació de dates dels Gremis comparant-les amb les ciutats deBarcelona i París, que l’any 1854 va publicar el Manual Tipográfico deBarcelona. Mostra de l’expansió d’aquella època de la ciutat Cap i Casal deCatalunya. Breu relació:

Ofici Barcelona ParísPedraires i Picapedrers 1218 1535 Pellaires 1252 1443Terrissaires 1257 1473Fusters 1257 1574Serrallers 1257 1411Boters 1257 1538Freners 1257 1577Sabaters 1257 1573Pintors i Escultors 1291 1391Argenters 1301 1330Guanters 1310 1337Pergaminers 1311 1545Curtidors 1311 1618Assaonadors 1311 1594Tintorers 1320 1257Beiners 1357 1560Paletes 1379 1670Arnesers 1390 1409Calderers 1395 1484Peltrers 1406 1456Vidriers 1455 1467Barreters 1545 1578Passamaners 1548 1653

21

ment la diada. La vigília assistien a ves-pres. El dia del sant, a ofici major i actesoficials. També a la missa de rèquiempels confrares difunts. A la Processó deCorpus amb llur bandera i insígnies,que també lluïen en cerimònies públi-ques i oficials.Al casament d’un del Gremi hi assitienels companys, com a la defunció d’und’ells.És curiós el costum dels “mestresd’aixa” que, al morir un del Gremi, cele-braven un aniversari de cinc misses elmateix dia de l’enterrament en honor deles cinc nafres de Jesucrist, clavat en lacreu.

Aquí tenim una fefaent mostra, i sensepecar de xovinisme, com fan sovintmolts països i estats, massa, nosaltrespodem estar ben orgullosos de la nos-tra preeminència en aquest camp delsgremis, que abasten un ampli ventalld’oficis, alguns de vigents i altres que elpas inexorable del temps ha esborrat.

Entre els que en més temps ens avan-çàrem n’hi ha que ho foren tres segles iescaig. Tres-cents anys són molt detemps. Tan sols en un només els portà-rem dotze anys. I només en un ells ensprecediren en seixanta-tres anys.

Apunts de la vida interna dels“Gremis”La corporació gremial era posseïdorad’una jerarquia formada per uns indivi-dus que rebien els noms entre altres deprohoms, cònsols, majorals, paborde-sos administradors. Les seves gestionseren en tots els ordres que afectaven lamarxa del Gremi en el sentit comercial ipolicíac.Ells havien de fer efectius els deutes,tenien autoritat judicial, eren els encar-regats de fer els deguts advertiments ien particular eren els vetlladors delsdrets dels aprenents.D’aprenent es passava a oficial iaquest, a l’establir-se amb el titular deMestre, gaudia de tots els drets delGremi.

Tots els del Gremi, el dia del seu Patrótenien el deure de celebrar solemne-

Sants PatronímicsAvui (3) encara es manté la tradició de la festivitat en algunes de les societats, en apa-rença dels “Gremis” d’altres temps pretèrits. Però d’ençà de la seva fundació en plenaedat medieval fins al segle XIX que començaren a desaparèixer, per no dir abolir-se,l’espiritua-litat dels dits Gremis ha deixat nota acolorida a bastament per a recordar elpatró de llurs oficis.SANT ELOI: Ferrers i ArgentersSANT COSME i SANT DAMIÀ: Barbers i CirurgiansSANT ESTEVE: Cuirassers, Brodadors i FrenersSANT MARTÍ: CotonersSANT HIPÒLIT: Ollers i GerrersSANT ANTONI ABAD: Traginers de RiberaSANT JOAN BAPTISTA: Assaonadors i FustersST. MIQUEL i ST. MATEU apòstol: Forners i FlequersSANT AGUSTÍ: Blanquers, Pergaminers i AlbadinersST. MARC evang: Sabaters, Paraires, Boixadors, Cuinaters

i Teixidors de llana SANTA CATERINA i SANT JOAN: Mestres d’aixaSANT BARTOMEU: Pellaires ST GREGORI papa i STA CECÍLIA: MúsicsSANT PAU i SANTA EULÀLIA: Espasers i Llancers MARE DE DÉU DE LA MERCÈ: Teixidors de drapSANTA MARTA: TavernersSANTA M. MAGDALENA: SastresSANT MIQUEL ARCÀNGEL: Carnissers, Tenders i RevenedorsSANT PERE apòstol: Barquers vellsSANTA. M. CONSOLACIÓ: Barquers nousSANT GALDERIC: PagesosSANT JERONI: LlibretersSANT JOAN ante portam latinam: Impressors SANT LLUC: PintorsMARE DE DÉU DELS ÀNGELS: EspardenyersSANT JULIÀ: MercersSANTA EULÀLIA: Mestres de casesMARE DE DÉU DE LA GUIA: CorreusASSUMPTA: Corredors de canviSANT MAGÍ: Pagesos del barri de Ribera

Mare de Déu dels Consellers (oli de Lluís Dalmau, al MNAC) on hi ha diversos consellers dels gre-mis, vestits amb la gramalla que els distingia.

peu. I han desaparegut la majoria. Calesmentar.Els Velers a la plaça de Jonqueres (araVia Laietana) cantonada al carrer deSant Pere Més Alt.Els Sabaters al carrer de la Corrubia,núm. 21.Els Calderers al carrer de la Boira; però,trobant-se l’edifici afectat per la ViaLaietana, se’n conservà la façana is’aixecà de nou a la plaça de Lesseps,a Gràcia.I els dels Tenders i Revenedors, queestà a la Plaça del Pi, un esplèndid edi-fici amb esgrafiats. Davant per davanthi ha l’església del Pi, on el Gremi tél’altar de Sant Miquel Arcàngel.Per cloure aquest interessant relatsobre els Gremis, ho farem amb una

sèrie de fets i dates històriques protago-nitzades pels Gremis al llarg de la histò-ria de Catalunya, que ens donen fe delseu esperit, del seu tremp i del tarannàque els va portar a constituir-se, aixícom la visió del nostre comte-rei EnPere III el Cerimoniós en crear-losaquell llunyà segle XIV, ara fa set-centsanys.Són aquests:- El Gremi de Serrallers i Ferrers, allàpel 1380, en crear-se, va establir tenircura dels seus malalts, enterrar elsmorts i ajudar els necessitats. En fi, unamena de Seguretat Social avançada alstemps.- Del mateix Gremi, així com de laresta, els seus joves, el 1640 lluitarende valent a la Guerra dels Segadors,defensant la Pàtria.- Als segles XIII/XIV, en constituir-se,foren dotats, pels nostres comtes-reis,de senyeres, que lluïen als seus localsgremials, a les processons i actessolemnes. Al 1714 els botxins de FelipV de Borbó les cremaren.- A més, per ordre del mateix rei, esdestruí el Consell de Cent, on també hihavia representació gremial, però no hoféu amb els gremis, perquè així li segu-issin pagant imposts.- Felip V també humilià encara més elsConsellers del Consell de Cent fent por-tar a criats i porters municipals la gra-

22

Fem un nou incís i aclarim algun delsnoms d’ofici, estranys als nostres dies,com:- Cuirasser: era el qui feia cuirasses,l’arnès de ferro que protegeix el coshumà.- Albadiners: era el menestral que, mit-jançant l’adob a l’alum (producte fetamb una barreja d’aigua i excrementsd’animals), preparava pells per a cober-tes de llibres i folradures. - Boixador: era el qui feia la “boixa”,peça cilíndrica, generalment de ferrocolat, disposada dins el botó d’una rodade carro, a l’ull de la solera del moli, etc.- Mercers: és el botiguer que venrobes, botons, agulles, fils, etc.D’aquest nom prové merceria.

Capelles de propietatEl sant patronímic tenia veneració enmanta casa gremial, en capella pròpia,si bé per a major solemnitat el Gremicelebrava la festivitat en la Seu i en lescapelles de convents i altres esglésiesde la ciutat. Algunes dades fan referèn-cia de celebrar dits actes a llaor delSant patró i vàries reunions del Gremi.Argenters i Daguers: monestir de laMercèCorredors d’orella, Pellaires iBlanquers: convent de Sant AgustíBarreters: convent P.P. PredicadorsAdroguers: convent de Sant FrancescCorredors de canvi: a Sta Ma. del MarBarbers i Cirurgians: convent delCarmeEspardenyers: convent de la Santís-sima TrinitatMúsics i Carnissers: monestir del CarmeSabaters i Freners: a la SeuVelers i Barquers novells: convent deSant FrancescEspasers i Llancers: monestir de St. PauOllers, Gerrers i Rajolers: església deNta. Sra. de NazaretFusters: a la SeuTaverners: a Santa MònicaDe totes aquestes capelles, encara quemoltes segueixen existint, el culte que liretien els dels gremis ha desaparegutpràcticament.

Edificis gremialsLa majoria de Gremis havien arribat aposseir casa de propietat. Algunesd’elles avui (4) es mantenen encara en

Casa del Gremi dels Tenders i Revenedors a lapl. del Pi, davant de l’església del mateix nom.

Crema de senyeres dels Gremis per ordre de Felip V

Escut del Gremi de Serrallers

malla que usaven els Consellers.Vexació que es va mantenir fins al 1976(sí, el mil nou-cents setanta-sis).- Als Gremis devem la revolució indus-trial catalana del segle XIX. El 1818s’inaugura la primera línia de diligènciesper a viatgers. El 1836, la primera cal-dera de vapor. El 1848, el primer trendels Països Catalans i de la península.El 1857 el primer vaixell de ferrocomença a navegar. El 1858/59 se sub-mergeix per primer cop un submarí,l’Ictini. Etc.- I encara, el 1929, els gremis vancol·laborar a l’expansió industrial al’Exposició Universal de Barcelona,malgrat atzagallades de la dictaduraespanyola.

NOTES1-Vegeu Gent del Masnou núm. 2042- Exposició feta del 22/7 al 4/8 del 20003- Avui, es refereix a l’any 19284- Ídem que l’anterior

23

Haig de confessar que, de tant en tant, és algun amablelector d’aquest retallet de gramàtica qui em demana quetoqui un tema concret. Digue’ns alguna cosa de EL i AL,si us plau; pot ser interessant. Doncs ho faig, i amb gust.Hi dedicaré un parell o tres de reflexions perquè no emveig amb cor d’enllestir-ho amb un de sol. Valdrà mésmenjar poc i pair bé.Comencem per la distinció més senzilla: EL és un articlemasculí sigular (el pa, el vi, el pare, el cap, el peu…),mentre que AL és una contracció de la preposició A il’article EL (A + EL). Aquesta contraccio és obligatòria;vull dir que mai no podem dir ni escriure A EL; sempre

serà un error arribar A EL poble, donar la mà A EL client,viure A EL Masnou, dir-ho A EL Joan… Sempre cal dir iescriure arribar AL poble, donar la mà AL client, viure ALMasnou, dir-ho AL Joan…Deixeu-me afegir que el mateix hem de dir de A+ELS.Caldrà dir i escriure arribar ALS camps, donar la mà ALSclients, viure ALS Alfacs, dir-ho ALS amics…Un cas excepcional seria quan l’article (EL o ELS) formapart d’un títol, per exemple, hem sortit a Els Pastorets, hohe trobat a El Paradís Perdut, ho hem llegit a El Punt…Continuaré el tema en butlletins propers.

La punta de la llengua (27)Per Esteve Pujol i Pons

Goig de sant Luquesi (sector), patró del Gremi d’Encantistes i Ambulants

Logos actuals dels gremis d’Editorials demúsica, Jardineria i Treballadors Gràfics deCatalunya

24

El mes de setembre torna el teatre amb tota la seva força.Se serveixen els sentiments amb safata d’argent i s’unta elpa amb el millor foie.A la nostra carta de degustació,del mes nou de dotze que tél’any, hi trobem l’Operetta deJordi Purtí, que s’exhibeix alTeatre Poliorama fins al 18 desetembre. O bèsties esplèndides:El llac dels cignes, que presentael Ballet Nacional de Cuba(Festival Dansalona 2011) alTeatre Tívoli (c/ Casp, 8), fins aldia 18. Però qui ens té robat el cor de debò són els actorsde Titzina Teatre, habilidosos i suggeridors escènics, quefan funció a La Villarroel fins aldia 18. Exitus és la tercera obrade la companyia; estrenada elgener del 2009, està escrita, diri-gida i interpretada per DiegoLorca i Pako Merino. Ens arriba ala Ciutat Comtal després de mésde 150 actuaciones, per la giraper Espanya i PortugalMés fal·leres. La Xirgu. O mésben dit: les actrius excepcionals.El Teatre Romea presenta tot elmes una obra del dramaturg català Sergi Pompermaier.Llum de guàrdia, amb direcció del nou director del TeatreRomea (Julio Manrique), recrea el mite de l’actriu catalanaque traspassà l’oceà. Agraïts.Més fal·leres. Seguir la trajectòria, els muntatges on parti-cipa la Lina Lambert: forma part de la nòmina que aterra ala Sala Muntaner per representar-hi Conseqüències delpim pam, un text de Xavier Pujolràs.Més decantacions. O debilitats. Ens agrada l’art d’en NicoBaixas; proposa l’espectacle Aire libre a l’Antic Teatre (c/de Verdaguer i Callís, 12), els dies 16 i 17 del mes.Potser sí que, al final, hom ha de pensar que és millor serun xic idiota: el món agafa una perspectiva més feliç, dei-xem d’ofegar-nos en un got d’aigua o en una piscina plenade pebre i pedrotes, podem menjar amb més delit el bon paamb tomàquet. El sopar dels idiotes que des de meitat demes es representa al Teatre Apolo potser seria una mane-ra de comprovar si deixar la intel·ligència al rebedor decasa i dels nostres passejos val la pena. Però en tot cas, benvinguts, maresmencs, a la nova tempo-rada teatral 2011/2012. Obrin la boca. I esperin més bom-bons: el dia 30 de setembre comença el FestivalTemporada Alta de Girona.

Sentiments

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Exitus

Foto

ced

ida

Foto

ced

ida

AnecdotariPer Joan Maresma i Pujadas

UNA “FELISSONADA”Els germans “Felissó” eren d’una família que es passava lavida entre baralles i disputes. Una de les moltes vegadesque van barallar-se, la cosa va degenerar en quasi unaguerra. En Pepet i la Pepeta arribaren a pegar-se i la queva rebre més va ser la Pepeta, que, molt enfadada, va anaral jutjat a fer una denúncia contra el seu germà per ofensesi maltractaments.El jutge els va citar tots dos per fer un acte de reconciliació,al qual van acudir i, davant del jutge, van fer les paus ambla condició, però, que en Pepet pagués les costes de lacausa, que pujaven a vint-i-cinc pessetes. Això era en elsanys 30.En Pepet va dir que sí, que s’hi conformava i que pagaría,però abans va preguntar al jutge:

– Sr. Jutge, així que la bufetada que vaig donar a ma ger-mana em costa cinc duros, oi?Llavors, tot deixant cinquanta pessetes sobre la taula deljutjat, donà una sorollosa bufetada a sa germana, tot dient:

– Sr. Jutge, estem en paus. Adéu siau!

S’HA DE MIRAR BÉQuan va néixer el nostre fill, els meus pares ja tenien setnéts; però, exceptuant el primer, un noi, tots els altres erennoies. En l’espai de sis anys, cada any va néixer una noia.El nostre noi va arribar quan la més petita ja tenia més deset anys i a casa pensaven que repetiríen noia, sobretot lameva mare.El dia que va néixer, vam sortir de casa a mitjanit cap aBadalona, amb corredisses, ja que es va avançar d’un mesi la cosa anava de pressa.Després de dir adéu als avis, vam sortir corrent i de pressai, a les cinc del matí, a la Clínica del Carme, va néixer feliç-ment el noi, encara que una mica prematur, però sensenecessitat d’anar a la incubadora, gràcies a Déu.A dos quarts de set del matí, vaig arribar a casa ambl’alegria que és de suposar per fer-ho saber als meuspares.A l’entrar, tot content vaig cridar:

– Pare, mare, hem tingut un noi i tot ha anat molt bé; laMercè està bé i el noi és molt maco!La mare, pobra mare, tot plorant d’alegria em va dir:

– Noi, noi, ja t’ho has mirat bé que és un noi?

En el butlletí número 251 de març del2008, feia una breu descripció de lapetita i pintoresca ciutat anglesad’Arundel, però amb la intenció dededicar més tard un article al que esconsidera la principal raó d’ésser dela ciutat, el castell.Segons els historiadors locals, la his-tòria del castell, i també de la ciutat,va començar el dia de Nadal de l’any1067 quan el rei Guillem “ElConqueridor” va anomenar comte icedí el territori al seu cosí Roger deMontgomery, com a agraïment a laseva ajuda a la conquestad’Anglaterra. Seguint el costum, iquasi amb tota seguretat, el primeraixecament fortificat fou fet de fusta,però gradualment reemplaçat per lapedra en el curs del següent segle imig. Les famílies que van ocupar elcastell estan molt relacionades amb lahistòria d’Anglaterra i, en el curs delsanys, les vicissituds han fet que elcastell i les terres passessin a altresmans, encara que finalment sempreretornessin als seus vertaders propie-taris. El primer a perdre la propietat vaser el fill petit de Roger deMontgomery, Robert de Belleme, quees rebel·là contra el rei Enric I, iaquest assetjà el castell. Comque el rei guanyà la guerra, esva quedar la propietat i, a laseva mort, passà a la sevavídua Adeliza. Aquesta, però,es casà de nou amb Williamd’Albini i foren ells qui constru-ïren la torrassa de defensa adalt d’un monticle, edificacióque encara existeix. De fet, lahistòria familiar comença ofi-cialment amb els Albini, se-guits dels Fitzalan i, finalment,dels Howard, tots ells empa-rentats per diferents bran-ques.Família molt poderosa i influ-ent; això ha fet que molts delsseus membres hagin ocupatalts càrrecs oficials en els suc-cessius governs i també a

l’església catòlica, encara que algunshi van perdre el cap, literalment, a laTorre de Londres. Com tota història,també hi ha moments culminants,però, per abreujar voldria esmentar laguerra civil de 1643 quan les tropesparlamentàries d’Oliver Cromwellassetjaren el castell i el derruïrenpràcticament a canonades. Durantanys, el castell restà abandonat finsque l’any 1777 Charles Howard, onzèDuc d’Arundel i amic personal del reiJordi IV, va iniciar-ne la reconstrucció.Un altre moment important, i si mésno curiós, fou la visita que efectuà alcastell la reina Victòria i el seu maritAlbert al desembre de 1846. Aquestavisita va obligar a fer una nova deco-ració i ha instal·lar-hi gran quantitatd’estufes per pal·liar el gèlid fred delcastell. La visita reial fou tot un esde-veniment i àmpliament difós en elsmitjans de comunicació, fet que,d’alguna manera, va iniciar la visita deturistes al castell i a la població.Actualment, en l’itinerari turístic hifigura l’habitació de la reina Victòria.Entre els seus visitants il·lustres figu-ren Napoleó III, el príncep deMetternich, el rei de Saxònia, la granduquessa de Rússia i molts d’altres

L’HISTÒRIC CASTELL D’ARUNDEL (Anglaterra)Per Josep Condeminas

visitants aristocràtics. Com a curiosi-tat, el pare del famós escriptor ArthurConan Doyle, autor de les novel·lesde Sherlock Holmes, va passar laseva lluna de mel al castell. Per aaquells a qui agraden les històriesd’ultratomba, direm que cada vigíliade Nadal s’apareix el fantasma deRoger de Montgomery, o almenys aixího diuen.Sens dubte, el membre més estimat irecordat d’Arundel és el setzè duc deNorfolk, Bernard Marmaduke, moltvinculat a la població. En vida ostentànombrosos càrrecs públics i va orga-nitzar la coronació del rei Jordi VI i elde l’actual reina, Isabel II. També vapreparar la investidura del fill gran dela sobirana com a príncep de Gal·les,i els funerals de Winston Churchill.Durant vint-i-set anys ostentà la repre-sentació dels reis a les curses decavalls d’Ascot. En el carrer principald’Arundel, High Street, hi ha una granplaca honorífica recordant el ducBernard. L’actual comte d’Arundel i laseva esposa Georgina Gore han fetdel castell la seva llar, encara que ésexplotada per una societat indepen-dent per assegurar las seva futurapreservació.

25

26

Un refrany diu: A sants i minyons no pro-metis si no dons.Ja em teniu enfront de la pàgina en blanc,“boli” en rest, disposat sigui com sigui afer-vos llegir la pàgina promesa i, si puc,que penseu si tot el que segueix sónromanços a la vora del foc o bé que gaire-bé tot això és veritat. A triar!El fet, que guarda una certa semblançaamb l’escrit anterior, esdevingué, si nodins el nostre poble, sí en la nostra mar.Remuntem-nos al dia 8 de novembre del’any 1997. L’Emili Costabella, pescadorafeccionat, va sortir a les 8.15 del portdel Masnou, on tenia el punt d’amarratgede la seva embarcació, una Cavermodel Voyager de 28 peus d’eslora, dela qual era patró i propietari. Persona dequi jo m’atreveixo a transcriure una partdel seu relat aparegut a la revistaSkipper de la qual jo era assidu lector enla meva joventut. Les quatre pàgines de la seva odissea,haig de resumir-les en una, ja quem’està prohibit d’esplaiar-me en excés.Indubtablement l’Emili és un gran pesca-dor, un bon marí i una excel·lent perso-na. A la mar, però, un home sol és “pocagent” i cal prendre moltes precaucions,tantes que, d’haver-hi algú més a bord,no serien necessàries. Ell, però, no vafer-ho en aquella ocasió i quasi li va cos-tar la vida.Per abreujar us diré que, en voler passarel cap de fondejar a popa a fi de salparl’àncora, un cop de mar i la tracció delfondeig, que sostenia amb la mà dreta,va precipitar-lo a la mar just quan la màesquerra es desplaçava cercantl’agafador de la banyera. En aquellmoment eren les 11.25 i no portavaposada l’armilla salvavides. Llavors, assenyadament es va treure elcalça, però va conservar posada tota laroba en previsió d’una hipotèrmia.Poc després l’embarcació va desaparèi-xer de la seva vista. Mataró es veia aunes sis o set milles i no hi havia res mésa la vista que pogués ajudar-lo. Estavaben sol! Vaig pensar com era d’absurdmorir veient la costa, sense poder acos-

tar-m’hi, veient passar els avions i noalbirar cap buc en aquella zona.

A les 15 va començar la rampa, a la camadreta i després a l’esquerra. Mitja horamés tard estaven gelades i no responiena l’intent de nedar, per la qual cosa tansols podia fer-ho amb els braços.“Vaig comprendre que la meva mort eraqüestió de poc temps i vaig preparar-mea morir dignament. Curiosament no teniapor i estava tranquil. Vaig repassar lameva vida i vaig acomiadar-me de lafamília i amics. Sabia que ningú no emcercava i no esperava cap ajut. A les 16engolia aigua a cada onada. L’estat de lamar empitjorava per moments i el meuestat físic també. A les 16.10 un puntblanc aparegué al meu horitzó i vaigveure que era un gran vaixell ques’acostava. Llavors vaig posar-me anedar amb la intenció de tallar la sevaderrota per fer-me visible. Jo no veianingú sobre coberta i el pont de coman-dament era a uns 35 m d’alçada. Va pas-sar a uns 150 metres de la meva posició.Vaig treure els braços fora de l’aigua ipenso que vaig poder “cridar” socors! Una persona va sortir del pont, em vaveure i va tirar-me un salvavides lligat auna bengala de fum vermell taronja.Aquest resta a una mitja milla a barloventdel lloc que estava. Vaig nedar cap a ell,sentint el fum contra la meva cara; cap ales 16.30 vaig aconseguir fer-lo meu. Illavors vaig plorar. Estava salvat! Cinchores de lluita desesperada!El vaixell de la companyia noruegaVECC que em va resquitar ésl’“AUTOBAHN”; el seu capità, un anglèsde dos metres d’alçada, es diu MichaelJohn Banks. En una mar revoltada fouuna casualitat que em veiés o sentís”.

I es aquí, aquí on acabo la narració delfet i on comença l’inexplicable. Copio deltext literalment i ens parla el capità: – Em trobava amb alguns companys enla meva cabina, fent plans per quan arri-béssim a Barcelona. Va semblar-mesentir un crit i vaig pensar que venia decoberta procedent d’algú de la nostra tri-pulació; vaig sortir a coberta per fer unaullada i vaig veure una persona a l’aigua.La reacció fou cridar “man overboard” jaque vaig pensar equivocadament que estractava d’un tripulant nostre caigut almar.Parla el nàufrag: – Aquest relat em resulta sorprenent,

inexplicable, ja que jo no vaig poder pro-ferir cap crit i, d’haver-ho fet, hauria estatimpossible que el capità el sentis dins laseva cabina a uns trenta metres sobre elnivell del mar i amb els motors propul-sors en marxa.Què fou el que va posar sobre avís elcapità? Qui? – No vull pas treure conclusions que

puguin resultar extravagants; quelcomva succeir perquè el capità pugés acoberta, m’albirés i salvés. Poc esperoque ningú em comprengui i menys queem cregui, però dins meu tinc el conven-ciment, la ferma convicció que sé a quiagrair tan sobrenatural intervenció. Tantés així que vaig tornar al lloc de les mor-tals angúnies per tirar unes flors en elmateix lloc en el qual feia poc temps vaigsebollir les cendres de la meva mare.

Finida la meva part, la vostra, lectors,comença ara.-----------------------------------------------------

RECTIFICACIÓEn relació a l’anterior article titulat

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

CENDRES I FLORS

virtuts: ensenya i diverteix mantenintel rigor literari a què ja ens téacostumats.Paraules bessones (1) vol que elsnostres infants descobreixin el valordels parònims, les paraules quenomés es diferencien per un sol so ouna sola lletra. Un petit detall que fa,però, canviar-ne totalment el signifi-cat: una vamba i una bomba, un pit oun pet, unes tortugues o unestortures... déu n’hi do de la trans-formació! El mèrit de l’autor és confegir alvoltant d’aquest joc lingüístic unapetita història que sol ocupar, en lamajoria dels casos, en un parell depàgines, l’espai que sembla que handeixat buit els dibuixos de NúriaFeijoó. En d’altres casos s’allarguenmés i podrien ser perfectamentembrions de contes breus. Són textosdivertits, escatològics, buscant aquellsentit figurat que apareix de cop;d’altres vegades són més a prop deltext poètic pel to i per l’estructura, ambun sentit del ritme molt musical; ialguns cops deixen anar, com qui nodiu res, una petita lliçó sobre lacondició humana.Els mots en qüestió van remarcats en

ELS PETITS CANVISSÓN PODEROSOS!

27

DOLÇA MARE, publicat en el Butlletí dejuliol-agost (pàgines 26 i 27), els fami-liars dels protagonistes m’han facilitatnoves informacions que amplien i recti-fiquen el meu escrit i que em plau trans-criure avui mitjançant aquest apunt:D’una banda cal esmentar que el prota-gonista del fet, en “Sènsio”, no exerciade forner al vapor Valbanera –tal comvaig escriure erròniament– sinó que eramestre d’aixa amb les funcions pròpiesd’aquesta professió.I en segon lloc, pel seu interès docu-mental, reproduïm el recordatori de laseva defunció, que inclou la fotografiadel difunt –Ascensi Barba Pagès (enSènsio)–, les dades de la mort en nau-fragi i les pregàries adients.

Parlem de llibresPer August Garcia i Orri

negreta perquè sigui més fàcildescobrir el joc que l’autor ensproposa, i perquè –vull pensar– elsmestres trobin el text que s’adigui mésamb els mots a treballar. El tema deles historietes és molt ampli, però hidescobrim un element comú de l’obrade Martí: l’aparició dels animals com averitables protagonistes. Fins i tot hitrobem unes velles amigues: la Tortu ila Tuga de Les tortugues de l’àvia!I per si tot això fos poc, tenim lesil·lustracions de Núria Feijoó: fines, ambun traç suau però potent, plenes decolor i d’imaginació, sempre anant mésenllà del que la història mateixasuggereix, plenes d’humor i detendresa. És un d’aquests casos onlletra i imatge van tan de bracet quesemblen fetes l’una per l’altra.El llibre pertany a la col·lecció “MotsVius”, d’editorial Barcanova, tota unaaposta pensada per a llegir gaudint delllenguatge: embarbussaments, ende-vinalles, refranys, frases fetes, ono-matopeies... Val la pena endinsar-s’hi.

(1) Pere Martí i Bertran. Paraules besso-nes. Editorial Barcanova (Col·lecció MotsVius). Barcelona, 2010. Il·lustracions deNúria Feijoó. 84 pàgines.

Que un text adreçat a nens i nenestingui alhora utilitat didàctica i qualitatliterària és una empresa arriscada. Elsque ho intenten acaben sovint fentmassa concessions a un cantó o al’altre. No és el cas del nou llibre delnostre amic Pere Martí, perquèreuneix sàviament aquestes dues

28

El sopar solidari organitzat eldissabte dia 9 de juliol en el res-taurant del Club Nàutic delMasnou, en benefici de laFundació Campaner, va consti-tuir tot un èxit d’assistència. Enshi van acompanyar, entre altres,la Sra. Aouatif Stitou, Adjunta aDirecció General de Cooperaciói Desenvolupament de laGeneralitat de Catalunya, queva compartir taula amb el Sr.Pere Parés, Alcalde del Masnou,l’actriu Carme Abril, de la sèrieLa Riera, el Sr. Pep Campaner,president del la FundacióCampaner, la Sra. Mª GlòriaAragó, Presidenta del ClubNàutic, i la Sra. Mª DolorsChacón, Presidenta de DonesD’Avui El Masnou, i un nombrósgrup d’amics i companys.

L’acte va estar amenitzat ambl’actuació de JUKE BOX i elMCTXEMA. Per finalitzar l’acte es va proce-

dir al tradicional sorteig deregals proporcionats per dife-rents comerços i artistes comAutomoció Miquel, Modes Yuppi,Modes i Perfumeria Eva, Cistelle-ria i altres serveis Can Basomba,Cristalleria Moliné, DissenyadoraARTANNIA.COM, Joieria la Mas-novina, artista Jordi Alumà, Lám-paras Disseny, Decoració NuriaFlo i Llenceria Las Novetats.

A tots i totes en nom de la Juntade l’associació de Dones D’Avuiels volem donar les gràcies tantals assistents com als comerçoscol·laboradors.

ÈXIT DEL IV SOPAR SOLIDARIORGANITZAT PERL’ASSOCIACIÓ DE DONES D’AVUI EL MASNOUEN BENEFICI DE LA FUNDACIÓ CAMPANER

TAXIS DEL MASNOU93 555 86 86A qualsevol hora

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

Treballs d’impressió i preimpressió

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Del 3 al 23/9Vaixells del Masnou. olis i fotografíes de CarlesUnterlöhnerDel 24/9 al 18/11Col·lectiva de tardor: olis, aquarel·les, dibuixos… dediversos autors.

I n f o r m a

Grup RauxaDIUMENGE AMB LLETRESDiumenge 25 de setembre a les 7 de la tarda al localsocial. Vetllada artística, literària, musical...A càrrec del Grup Rauxa de Gent del MasnouEntrada gratuïta

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha,

vals, polca, fox, pas doble, mambo, etc…

a partir de nivell 0Preu parella soci: 75 €

no soci 85€

Inscripcions i informaciófins a final de setembre a Gent del Masnou

Dr.Agell, 9, de 6 a 9 del vespre 93 126 82 20

Places limitadesVocalia Recreativa

42è Curs de Balls de Saló de Gent del Masnou

Del 30 de setembre al 16 de desembre

Passa-t’ho bé!

29

Txi KungA Gent del Masnou

Tots els dimarts d’octubre a desembre

de 6:30 a 7:30Clase oberta i gratuïta

el 27 de setembre a les 6:30

Preu: socis 50 €. no socis 60 €.Informació i inscripcions: Vocalia recreativa de Gentdel Masnou laborable de 18 a 20.

EL TXI KUNGPer Remei Sendrós

El Txi Kung o Qigong és un exercici terapèutic d’origenxinès, fàcil de practicar i apte per a totes les edats, queens manté en forma amb molt poc esforç. Qigong significa “treball amb l’energia”. Combina movi-ments lleugers del cos, l’atenció de la ment i equilibrael ritme de la respiració per eliminar les tensions emo-cionals i augmentar la nostra vitalitat. El seus efectesabasten els aspectes físics, mentals i emocionals.La pràctica del Txi Kung ens ajuda a desbloquejar lesarticulacions, enfortir els tendons i els nostre organis-me. Veiem com millora l’agilitat, la coordinació, la vita-litat i aprenem a relaxar-nos i a gestionar millor lesemocions i l'estrès. Anima’t i vine a provar-ho.

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

No sóc persona ni bèstia,i fent fred o fent calorsempre m’estic a la fresca.

Resposta: La cortina

11

Arran de sòlSí, lectors d’aquest quisso, sí, segueixo indignat. Indignatpel munt de coses que veus que no van bé. A l’Arran de sòldel mes passat ja us en vaig deixar anar unes quantes; iara, en aquest, us en donaré una segona ració. I si vol-gués, us en donaria cada mes, ja que, si no ets cec ni sordi tens la sort de poder circular lliurement pels carrers, veusi escoltes tantes coses que no et plauen que se’n podria ferun serial d’aquells de allá, d’aquells que no s’acaben mai.Bé, anem a la nostra. A la nostra indignació, sovint, santaindignació, perquè es necessita paciència de sant per noengegar-ho tot a pastar fang i fer-te ermità en una covainaccessible. Tot i que a voltes penso que segur que enca-ra hi hauria algun motiu, des d’allà, per indignar-se.Estic indignat:

– pel continu i persistent “puteig” de la nostra llengua,aquí, allà a l’altiplà i al cor del continent, pels nostres inefa-bles ocupants;

– pel tractament que donen els mitjans d’informació quanun ciutadà fa una malifeta, diferenciant si qui la fa és cata-là, així ho diuen, i a voltes el nom i tot;

– perquè, en canvi, si el que la fa és un ciutadà vingut defora, aleshores es limiten a dir: és de tal ciutat, i es quedentan amples; d’aquesta forma, per a mi, el que fan és anarempastifant el país;

– per l’increment de la violència, robatoris, crims, etc, quehi ha d’un temps ençà, mentre el nivell cultural ha baixat, icom;

– per la pèrdua de valors, d’educació, de tradicions, etc.;– perquè certs dies, especialment els caps de setmana, si

surts aviat de casa, has de fer una veritable cursad’obstacles, com ara sortejar les merdes i les vomitades,tapar-te el nas en certes cantonades o racons i, és clar,vigilar quan sorteges alguna cosa, que no et vingui pel dar-rere un “bicicletero” que es pensa que la vorera és un velò-drom i t’atropelli;– perquè també, en caps de setmana, n’hi ha un munt que

a qualsevol hora, quan es retiren pets del tot, canten, bé,és un dir, perquè més aviat el que fan és bramar, ambperdó dels animals que ho fan, i et van trencant el son; esduen pensar que tothom és com ells, que només ells tenendrets;

– pels qui truquen al telèfon de casa, sobretot al migdia oel vespre, sempre en llengua forana i oferint-te mil i unagangues, quan el que et provoquen és que hagis de treurela paella del foc, els guants de rentar plats, sortir de ladutxa, o una altra cosa que és pitjor, que ni et deixen c…de gust;

– per la ingent quantitat de publicitat que et plantifiquen ala bústia o a la reixa de la porta, publicitat que és una grandespesa de paper, tintes, etc., i que a sobre, de tant entant, et fa omplir més encara el contenidor corresponent. I seguiria, més i més, però per a aquest mes ho he de dei-xar.

Apa, bup, bup.

Per Pledebuit

Albergínies farcides Ingredients per a 4 persones:

400g de carn picada, una mica de mantega, 1 ceba deFigueres, 4 albergínies, 4 grans d’all picats, 250ml de tomà-quet triturat, 100g de formatge ratllat, 1 branca de farigola,

sal i pebre i oli d’oliva

1. Fornegeu les albergínies fins que estiguin toves. Dependràde la mida per estar-hi més o menys temps.

2. Posarem en remull la proteïna de soja amb una micad’aigua, alga nori i salsa de soja, mínim un quart d’hora.3. Mentrestant en una paella amb oli i una mica de sal

enrossirem la ceba, tapada fins que quedi caramel·litzada. Hi afegim els alls picats. Quan ja estiguin daurats hi

tirem la carn. Passats uns minuts hi aboquem el tomàquet triturat amb la branca de farigola.

4. Una vegada cuites les albergínies, les obrirem per la mei-tat. Retirarem la polpa per incorporar-la a la salsa anterior.Hi

afegirem la mantega perquè quedi més amorosida.5. Ara ja podem farcir-les. Cobrirem cada meitat amb una

capa generosa de formatge ratllat.6. Abans de servir les dues meitats per a cada persona ho

gratinem una mica.

Aquesta recepta ens traslladarà a les terres gregues.

És molt recomanable oferir-la a tots aquells que

valoren la bona cuina mediterrània.

La cuina de l’Antònia

30

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34W

WW

.ELMASNOU.COM

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P