Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 306, febrer del 2013

Visites mèdiquesdomiciliàries

Alella, el Masnou i TeiàDe dilluns a diumenge

de 9 a 21 (hores convingudes)Coordinadora

Dra. Raquel Bosch Aparici

Tel. 667 885 935metgesacasa@live.com

Fontanills, 59 Tel 93 555 32 32 El Masnou

Fruites i VerduresSERVEI A DOMICILI

Romà Fabra, 18 93 555 73 95

El Masnou

www.canrac.comMestres Villà, 101· 93 5516 64

Tenim bacallà per cuinar i cuinat. També tot el que necessiteu

per cuinar les vostres receptes.

FRUITES I VERDURESComandes a domicili

Collita pròpia93 540 03 52

Mercat Municipal

Q U A R E S M A D E L 7 D E F E B R E R A L 3 0 D E M A R Ç

anys1923-2013Ho hem

fet possib

le entre t

ots

Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuïtManteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%

Ara també multimarca

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 / genis.oliveras@gmail.com

GRUP SABATÉINSTAL·LACIONS · PUNT DE SERVEI ENDESA · ELECTRODOMÈSTICS

AIRE CONDICIONAT I CALEFACCIÓ · VIDEOCLUB

Navarra, 22 local 9-10 el Masnou

Electrodomèstics 93 555 99 53Instal·lacions 93 555 97 44

Punt de servei Endesa 93 540 13 77Videoclub, (Joan XXIII, 34) 93 555 57 01

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: 2013

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Sumari

Encara que a hores d’ara sigui a bastament coneguda, a causa de la seva trans-cendència, no ens estarem de reproduir en aquest editorial la Declaració deSobirania i del Dret a Decidir del Poble de Catalunya, aprovada pelParlament català el passat 23 de gener, amb 85 vots favorables (CiU, ERC, ICV+ 1 de la CUP) , 41 en contra (PSC, PP i Ciutadans) i 2 abstencions (CUP).

“D’acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament pel poble deCatalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a fer efectiul’exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunyapuguin decidir llur futur polític col·lectiu, d’acord amb els principis següents:

Sobirania. El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràc-ter de subjecte polític i jurídic sobirà. Legitimitat democràtica. El procés de l’exercici del dret a decidir serà escrupo-losament democràtic i garantirà especialment la pluralitat i el respecte de totesles opcions, per mitjà de la deliberació i el diàleg en el si de la societat catala-na, amb l’objectiu que el pronunciament que en resulti sigui l’expressió majorità-ria de la voluntat popular, que serà el garant fonamental del dret a decidir.Transparència. Es facilitaran totes les eines necessàries perquè el conjunt dela població i la societat civil catalana tingui tota la informació i el coneixementadequat per a exercir el dret a decidir i perquè es promogui la seva participacióen el procés.Diàleg. Es dialogarà i es negociarà amb l’Estat espanyol, amb les institucionseuropees i amb el conjunt de la comunitat internacional.Cohesió social. Es garantirà la cohesió social i territorial del país i la voluntatexpressada en múltiples ocasions per la societat catalana de mantenirCatalunya com un sol poble.Europeisme. Es defensaran i es promouran els principis fundacionals de laUnió Europea, particularment els drets fonamentals dels ciutadans, la democrà-cia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferentspobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.Legalitat. S’utilitzaran tots els marcs legals existents per a fer efectiul’enfortiment democràtic i l’exercici del dret a decidir.Paper principal del Parlament. El Parlament, com a institució que representael poble de Catalunya, té un paper principal en aquest procés i, per tant, s’hand’acordar i concretar els mecanismes i les dinàmiques de treball que garantei-xin aquest principi.Participació. El Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat han de ferpartícips actius de tot aquest procés el món local i el màxim de forces polítiques,d’agents econòmics i socials i d’entitats culturals i cíviques de Catalunya, i hande concretar els mecanismes quegaranteixin aquest principi.El Parlament de Catalunya encoratjatots els ciutadans i ciutadanes a ésserprotagonistes actius del procésdemocràtic d’exercici del dret a decidirdel poble de Catalunya.”

Tal com apuntàvem en l’editorial delmes passat, ara toca treballar devalent, polítics i societat civil, remanttots en la mateix direcció pel futur delnostre país. Davant d’aquesta oportu-nitat històrica, no ens arronsem i fem-ho possible.

El President

Editorial BENVINGUDA DECLARACIÓ

EDITORIAL............................... 3

BÚSTIA OBERTA..................... 5

LA PAUSA ENMIG DE LA PRESSAper Joan Camps.......................... 9

A CONTRACOR per Ramon Serra....................... 11

SACRIFICIS SENSE BENEFICISper Joan Maresme Duran........... 12

ROBIN HOOD MITE O REALITATper Josep Condeminas............... 13

TEATRE CAPITAL per Rosa Ma. Isart ....................16

HISTÒRIES DE LA VILAper Joan Muray .......................... 14

FAMÍLIES D’AVUI per Aleix Ripol .......................... 18

CRÒNIQUESper Joan Muray.......................... 19

ANECDOTARI MASNOVÍper Joan Maresma Pujadas ..... 20

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATper Carles Maristany ................ 21

LA PUNTA DE LA LLENGUA per Esteve Pujol i Pons..............21

GENT DEL MASNOU INFORMA ..21

PARLEM DE LLIBRESper Jordi Martí Bertran ............. 22

ARRAN DE SÒLper Pledebuit............................. 23

LA CUINA DE L’ANTÒNIAper El Cullerot........................... 23

Febrer 2013Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9,30 del matí a 9,30 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Dimecresde cendra

St. Josep

Dijousgras

FàbregasViayna CViayna COcataRieraAymarViayna CFàbregasDominguezDominguezViayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRiera

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

123456789

101112131415161718192021

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

Viayna CDominguezDominguezAymarOcataRieraFàbregasDominguezFàbregasFàbregasOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraOcataFàbregasAymarViayna CRieraRieraDominguezAymarOcataRiera

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Març 13

SENSE RESPOSTA DE LAREGIDORIA DEL’AJUNTAMENT

El motiu d’aquest escrit ésexpressar la meva decepció iindignació davant del nul ser-vei al ciutadà que la regidoriade Manteniment i ServeisMunicipals de l’Ajun-tamentdel Masnou m’han ofert enrelació a una petició que totseguit relato.El passat 15 de novembre de2012 vaig fer arribar, via cor-reu electrònic, una consulta al’esmentada regidoria ondemanava saber si es teniaprevist realitzar la poda del’arbrat del carrer d’on sócveí. L’endemà em van res-pondre que estaven enllestintun document amb la relacióde carrers on estava previstrealitzar l’actuació de poda, ique dins la següent setmanaem comunicarien i donarienresposta a la pregunta. Vaigpensar, molt bé!, respostaràpida i clara! Quina va ser lameva sorpresa quan els diesanaven passant i l’esperadacomunicació no arribava.Havent passat quinze dies, el29 de novembre vaig tornar aenviar un nou correu electrò-nic, sol·licitant una resposta al’anterior requeriment, delqual no vaig rebre cap con-testa. Finalment, el 12 dedesembre vaig decidir con-tactar telefònicament amb laregidoria i demanar pel Sr.Jordi Matas, regidor de l’àrea,sense gaire èxit. Malgrat tot,la persona que em va aten-dre em va dir que sí, que els

constava el correu, i que jaem respondrien.El 2012 ja ha finit i fins avui,24 de gener de 2013, no herebut cap resposta... Senyor Regidor, l‘únic quedemano, com a ciutadà, ésuna resposta a la meva peti-ció, tant si aquesta és afirma-tiva com si és negativa... crecque tothom ho pot entendre.No ho creu així, senyorMatas?

Joan Claudi ProhomVeí del carrer Capità Antoni

Pagès i Millet-------------------------------------------

Benvolgut President,Persistint en allò expresat pelSr. J. Camps en el seuexcel·lent escrit titulat PRO-NÒSTIC INCERT, publicat alGent del Masnou de gener;vull afegir el següent:La generació de la transició,la desgastada en mil batallesreivindicadores, la mateixa dela creació de l’Estat de lesautonomies, és la que torna aenfrontar l’espinós assu-mptede la problemàtica so-cial,sanitària i fins i tot la de lespensions dels jubilats; des-prés d’haver cotitzat tota lavida. I aquesta vegada, però,amb un plantejament frontaldel dret d’autodeter-minació,amb la independència al’horitzó i enmig d’una brutalcrisi econòmica or-questradaper una classe política gensmotivada en les posicionssocials, i sí en la corrupciófinancera. I l’Es-glésia, on ésen tota aquesta malauradahistòria? Com sempre, segu-

int el seu full de ruta apostòlici romà, al costat dels podero-sos. S’han acabat ja els con-tes de la lletera i la tramposapromesa judeocristiana quedesprés del sacrifici arribaràla recompensa, amb el senti-ment de responsabilitat iculpa com a pervers esperó.Ens han enganyat! La sevarecompensa ha acabat sentel nostre sacrifici i ja no estemdisposats a jugar a aquestjoc. Ara hem de ser exigentsamb el present, els polítics,l’Església i tots aquells queveuen el seu modus vivendien la crisi que han creat per apersonal benefici.Miro al meu voltant i nomésveig desil·lusió, ràbia, pocaesperança i gairebé ningúdisposat a evitar-ho. Que nose n’adonen del que estanfent amb les vides de milionsd’innocents? Fa uns quantsmesos que els ciutadansposicionem els polítics com atercer gran problema delpaís, darrere de l’atur i de lasituació econòmica; és unbon reflex de la desconfiançaque ens produeix la sevaincapacitat per afrontar lescauses i, sobretot, les conse-qüències d’aquesta crisi queens està empobrint, a lamajoria de ciutadans, i dei-xant en l’estacada milions depersones. De manera que unpercentatge molt elevat de lasocietat veu els polítics impo-tents, o corruptes, da-vant elsmercats. La crisi arrasa ambtot, i la corrupció perjudicaencara més la credibilitat enel sistema democràtic.Actualment, hi ha als jutjatsmassa casos de suposatsaqueig de les arques públi-ques. Són els més importantspolítics els que recalen enl’empresa privada aprofitantels seus influents contactescompatibles i ètics amb elseu càrrec als partits; com aexemple a seguir per aquells

que els van al darrere en lacarrera de l’administraciópública i trafiquen de formaostentosa i oligàrquica lasituació de poder que elshem delegat, votant l’opciópolítica que –en teoria–representen. Ells, però, hancreat al seu voltant l’enveja il’ànsia d’aconseguir les sevesprebendes de dirigent, per lallei de l’herència, amb lespicabaralles internes de lacompetència, sense escrú-pols aparents. Així com el fetreprovable de l’aprofitamentdels recursos públics per partd’aquests desaprensius, jasiguin del partit o no. És comuna marató on es treuen lescarotes d’honorables i deixenveure les seves cares corrup-tes, des de regidors fins algendre del Rei, passant perministres, alcaldes, senadors,diputats, banquers... amb lacomplicitat dels mitjans i unajustícia sotmesa al seu poder.Legislen i jutgen, condemnenels ciutadans a la misèria através dels impostos abusius,les hipoteques, l’atur o elsembargaments; mentre ellsgaudeixen de comptes opacsa l’estranger o són contra-ctats com a consellers permultinacionals, bo i estarimputats. La nostra part deculpa, però, radica en el fetd’acceptar, com anyells,aquesta situació anormal iseguir elegint els nostres bot-xins.

A. Z.

5

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEES GENERALS

ORDINÀRIA I EXTRA-ORDINÀRIA DE GDM

14 d’abril de 2013El cens de socis és a disposició

de tots els interessats a presentar-se com

a candidats .Més info al proper butlletí

Vaig tenir el privilegi d’observar la pre-paració de la manifestació del 2010 i,quan s’havia decidit la data del 10J ibeneït que el lema seria: “SOM UNANACIÓ – Nosaltres Decidim”, recordoels esforços del president Montillaesgotant tots els recursos del seupoder institucional per avortar la cele-bració. Els acòlits del PSC, que estra-tègicament s’havien abstingut d’assistira les reunions preparatòries a les qualseren convidats, van aparèixer de cop ivolta com qui busca un lavabo amb elspixats al ventre i a la vegada dissimulaamb gosadia la seva necessitat. A mis-ses dites i amb el cinisme maquiavèl·licd’escombrar cap a casa, volien manara la brava i canviar-ho tot aplicant lamàxima: Si no pots anihilar l’adversari,infiltra-t’hi com un aliat i podràs, si noderrotar-lo, com a mínim afeblir-lo. Sortosament els emissaris del PSC esvan trobar amb la fermesa de MurielCasals, que, amb el seu guant de sedafolrant el seu puny d’acer, va neutralit-zar l’envestida donant-los només lapossibilitat de quedar-se sols i refu-sant-los la seva proposta d’embolcarMontilla amb la senyera i erigir-lo iconacabdal de la manifestació. En no poderavortar el 10J, fou aleshores quan elPresident Montilla es va veure moral-ment forçat a participar-hi i a mig camíde la marxa, a causa d’aldarulls puntu-als, decidí sortir-se’n protegit pels seusescoltes. El vassallatge de voler ser ala vegada PSC i PSOE els havia pas-sat l’enèsima factura, ja que el podersol, sense posseir el do de la ubiqüitat,impossibilita ser a la processó i repicara la vegada. Per allò tan suat d’entrebancar-se duesvegades amb la mateixa pedra, no ésrar el surrealisme de Pere Navarro delPSC, que aferrat a la catequesi consti-tucional de la legalitat vigent ens haofert l’oníric país federal de les merave-lles, que havien deixat florir a la neveradel carrer Nicaragua després d’haver-lifet el llit al president Maragall. Una ser-vitud al PSOE, que necessita el pessicde vots captius del PP adoctrinats enl’animadversió de l’espanyolisme con-

6

tra la catalanitat. Malauradament, en les eleccions del2010 la feblesa conformista de CiU vaaigualir el missatge de la manifestació ies van conformar a oferir electoralmentel concert econòmic, que a la fi, com unmal menor necessari, va donar-li lamajoria per presidir la Generalitat. Aixíes va permetre a Zapatero fer cas omísa l’avís per a navegants que va signifi-car el clam unitari de “SOM UNANACIÓ – Nosaltres Decidim” i més tardel senyor Rajoy, ja investit de presidentdel govern central amb majoria absolu-ta, en lloc d’estimular el tracte amable iintel·ligent a la proposta d’Artur Mas,que li pidolava un apropament al con-cert a la basca, va oferir-li la seva carade pòquer escudant-se en el cafè per atothom, que en el sentit pràctic jasabem per experiència que vol dir alscatalans ni aigua!Si el 10J del 2010 afirmant “SOM UNANACIÓ – Nosaltres Decidim” no era uncafè prou carregat per desvetllarl’anacronisme espanyolista del PSOEde Zapatero, tampoc l’11S del 2012exigint Catalunya Nou Estat d’Europava ser prou per treure la son de les ore-lles del nacionalisme pseudofranquistadel PP d’un Rajoy autista tirant pilotesfora i perdent temps, posposant lesaccions de govern fins saber els rèditsincerts de les eleccions andaluses igallegues. En no estar per la feina,Rajoy va provocar les eleccions antici-pades al Parlament de Catalunya, que

el dia 23 han acabat amb la proclama-ció del dret a decidir per àmplia majoriai la dissidència manifesta de cinc delsvint membres del PSC incomplintl’obediència deguda al delegat de lagerència PSOE, que ostenta PereNavarro en el PSC. Paradoxal la pinya que van oferir-nosC’s, PP i PSC amb l’argumentació deles prioritats del govern. La superbaAlicia Sánchez Camacho donava lli-çons a Artur Mas: La prioritat, li deia, éssortir de la crisi i no separar-sed’Espanya, com si el PP pogués serexemple d’alguna cosa: de solidaritat iequitat arran de la distribució que hanfet del dèficit. NO! D’honestedat, lide-rant el rànquing de la corrupció. NO!De gestió, com la que han fet a la sevajoia de la corona: Bankia, NO! De prio-ritat en obres públiques sembrant viesde l’AVE i aeroports com qui erigeixcatedrals o places de toros. NO!D’estètica constitucional, amb la coro-na caçant elefants i tapant les vergo-nyes al gendre. NO!Amb aquesta pedagogia tan nefasta; sies té vergonya no es pot anar pel món;quan la legalitat vigent sustenta laimmoralitat perd la seva legitimitat i elsvalors democràtics la deroguen perdefinició. No sé si ho deixo prou clar, un Estat tanacaparador i barrut no pot imposar-nossortir de la crisi posant-nos cigrons crusdins les sabates i una cotilla constitucio-nal més torturant que una tetraplegia.

LA PAUSA ENMIG DE LA PRESSAPer Joan Camps i Ortiz

Ha plogut sobre el meu cap, i ha crescut herba molt fres-ca, i he sortit a passejar la testa florida i verda, perquètambé s’hi han fet flors com si jo fos una gerra. Després hasortit el sol i he sentit olor de terra…

Cançó 7a. en colors. Dioptria II (1971) de Pau Riba .

Escoltant aquesta cançó de Pau Riba quan tenia dissetanys vaig començar a deixar-me els cabells llargs i asomiar a donar voltes pel món, errant, sense rumb ni destíintentant aprendre a la carretera el que moltes horesd’estudi i d’aules fredes no havien pogut omplir en aquellatesta florida i verda. El coneixement formal va donar-meles eines per bellugar-me i va mostrar-me el món de la lite-ratura, la fantàstica eina d’aquells anys d’aprenentatge. LaIlíada i l’Odissea, el primer gran llibre de viatges que vaigllegir, on Homer s’endinsava en la metafísica estranya dela baralla dels Déus amb els homes; i, de les seves orgies,en naixien els semidéus, que els mostraven les debilitatsdels uns i dels altres.I el retorn, sempre el retorn a la llar primigènia desprésd’omplir els ulls de mil imatges calidoscòpiques que restenper sempre més en el fons de la memòria, esperant repe-tir sensacions oblidades, aquelles que et transporten llunydel món material i t’amanyaguen en la profunditat de lament i t’aconsolen de la desesperança que espera semprecaure sobre teu per posseir-te i esclavitzar-te i que deixistot el teu jo en mans de guaridors malaltissos, que no hanvist mai la grandesa i el poder d’Aquil·les banyat per lesaigües de la mediterrània. Predicadors ineptes, salvadorsde qui sap què. Gent fàtua, que remena la cua com elsgossos, però que es transformen en serps verinoses quanposseeixen la teva ànima. Res que la indiferència no puguivèncer.Els venedors de fum diuen que han llegit Maquiavel, peròno ho cregueu pas, no saben llegir, es queden en l’eternafarsa populista del pa & circ. Capbussem-nos més enllà deles seves banalitats, siguem valents, estripem les sevessedes i trenquem els seus anells maragdins. Són de tra-moia i els veureu despullats i insignificants. Deixem deseguir aquests líders de fireta i llencem-los a les escom-braries, que és el lloc que els pertoca.Ulisses va lluitar amb el ciclop, va fugir de les sirenes i elsseus cantd melodiosos i falsos, va anar més enllà amb elseu coratge i va aconseguir el seu propi respecte, quesempre és el més important, i el viatge com a camí li dónala resta.Machado deia que es feia camí movent-nos, bellugant-nosi quan viatjo miro de no parar, sempre endavant cercant unparadís inexistent; però, tot i no trobar-lo, darrere de cadarevolt desconegut els ulls em brillen esperant que sí, queaquesta vegada el trobaré i com sempre segueixo la rutapensant que serà a la propera on el descobriré. El racómàgic és real però no el trobo i per això segueixo viatge

7

A contracorPer Ramon Serra i Roca

darrere viatge, coneixent gent, indrets i esperances, par-lant i compartint, aprenent i ensenyant (el que hom bona-ment sap) i sobretot no defallint. El darrer quilòmetre espe-ro que estigui encara lluny abans de trobar el meu espai,que serà retornar a la terra d’on vinc i barrejar la pols gri-senca amb el sauló o l’argila rogenca meravellosamentplàstica que els meus avantpassats ja sabien treballar perdonar aixopluc als que havien trobat el seu lloc en el món. Potser hem viscut en cases on entre els materials hi ha lapols de caminants, la suor dels seus afanys, les sevesesperances, les seves il·lusions i tot allò que fa de l’ésserhumà un tipus especial, carregat de contradiccions i defebleses, però capaç de plorar i de sentir la tendresa,d’enamorar-se i d’estimar.Diu el llibre que Caïm va matar el seu germà Abel i que,d’ençà aquest fet, tot ha anat de mal borràs i potser sí queté raó. Hem fet molt de camí des de llavors i tenim moltsbéns materials, però encara hi ha Caïm’s que maten elsseus germans. Suposo que no hem après res, que som enel camí del miratge que no trobem, potser necessitem unguerrer com Aquil·les, que ens encomani, si més no, el seuvalor. També ens aniria bé un viatger com Ulisses per mos-trar-nos el nord que perdem massa vegades, i així poderreconduir la nostra vida per poder tractar els altres comens agradaria que ens tractessin a nosaltres.

…Les roselles s’han pansit, la tardor no té donzelles i elsmeus cabells blancs fins m’han omplert de nou la testa,l’hivern m’ha cobert de neu i m’ha robat les flors i l’herba i elfred m’ha fet presoner, amb el cap blanc com la pedra…

Cançó 7a. en colors. Dioptria II (1971) de Pau Riba .

Llegim el diari, veiem la televisió,naveguem per internet. I a tot arreu hisurt el mateix: aquesta crisi inacaba-ble i que ja dura massa. Fins quan?On és el límit per al nivell de sacrificisque poden ser exigits als ciutadans depaïsos que es troben en dificultatsfinanceres del sud d’Europa? Siaquest any 2013 la situació segueixaixí, Grècia, Portugal, Espanya i talvegada Itàlia es convertiran en unamena de “cases de penitència” –emsembla que són paraules de FrançoisHollande–; i les persones necessitemesperança a l’horitzó, un horitzó cadacop més llunyà per les retallades enles despeses i la imposició de mesu-res d’austeritat. Em fa l’efecte que el pessimisme delsud d’Europa es deu, principalment, al’absència d’una recompensa. Quantot s’enfonsa, quan ens estrenyem elcinturó, quan les prediccions per alfinal de la crisi són projectades per aun futur cada vegada més llunyà, ésevident que es pot perdre l’esperança. Si mirem una miqueta la història, laidea de sacrifici va lligada a la teologiai a l’economia. Fa un munt d’anys, enel món antic, les persones feien ofre-nes –moltes vegades sanguinolentes–a les divinitat, que, creien, les recom-pensarien amb –diguem-ne– bonescollites o protecció contra el mal. Elcristianisme ens ensenya que el Fillde Déu es va sacrificar per expiar elspecats de la humanitat. En aquestcas, el patiment diví serveix com unexemple d’humilitat altruista amb laqual els infortunis a la terra han de sersuportats. Tots hem sentit allò quehem vingut en aquest món a patir... Tot i que vivim en una època secular,la creença que compensacions o con-questes personals exigeixen sacrificisés part de la identitat europea i imagi-no que mundial. Qui alguna cosa vol,alguna cosa li costa. La idea del con-tracte social del segle XVIII legitima–sense recórrer al poder diví, en teo-ria– l’autoritat de l’estat sobre els seusciutadans i aquesta autoritat reposaen el fet que els individus renuncien a

un determinat grau de llibertat perso-nal per assegurar la pau i la prosperi-tat per a tothom.Com a consequència de tot això–grosso modo– els líders políticsdemanen als ciutadans que sacrifiquinla seva llibertat i comoditat en nomd’entitats espirituals secularitzades,com poden ser la nació o l’estat.Tothom recorda el discurs de WinstonChurchill de 1940 en el qual va donaresperança a una nació assetjada endeclarar que ell, i per tant el RegneUnit, “res tenien per oferir a no sersang, suor i llàgrimes”.Amb aquests precedents, pot semblarsorprenent que la retòrica del sacrificisota la bandera de l’austeritat no hagitingut èxit davant d’aquesta crisi queno s’acaba. Fins i tot he sentit a diraquí, al Brasil, que a Europa l’individuestà per sobre de tot i que no volsaber res de res, ni de països nid’estats i que el grau de compromíspersonal amb la societat o la políticaés gairebé zero (?)… Un alumne meudixit… O aquesta era la idea…Penso que aquesta resistència al’austeritat no té res a veure ambl’hostilitat als sacrificis. De sempre hesentit a dir a casa (als avis, als pares,als oncles) que les van passar canu-tes abans, durant i després de la guer-ra i que van haver de fer molts i moltssacrificis. No obstant, penso tambéque els líders polítics d’avui demanenuns sacrificis que no tenen res a veureamb els interessos comuns. Al cap i ala fi, Churchill va proporcionar als bri-tànics una expectativa: la victòriasobre el nazisme.La premissa era que la prosperitathauria de legitimar la Unió Europea.Però, quan ha acabat el període decreixement econòmic –no crec queaixò sigui veritat–, els líders europeusamenacen amb un mal major que elde l’austeritat: la desestabilització delspaïsos que deuen xifres que jo noentenc (com hem arribat fins aquí?), lafi de l’euro, l’enfonsament econòmic,social i polític. Fins no fa gaire, sacrifici volia dir abdi-

car del cos, dels plaers, fins i tot denecessitats bàsiques per a profit del’esperit o beneficis materials. Encaraque el discurs del sacrifici és benactual, em fa l’efecte que la lògicamil·lenària en la qual es recolzavas’ha abandonat. Fem sacrifics per aquè? Per recuperar una sanitat públi-ca gratuïta i de qualitat? Per garantiruna educació pública per a tothom?Perquè no augmenti l’IVA o el bitlletdel tren o el del metro? Perquè elsavis no hagin de pagar per anar almetge o perquè els portin a Can Ruti?Perquè els treballadors públics gau-deixin de la paga de Nadal? Perquèsegueixin les pensions i tothom enpugui gaudir? Perquè existeixin lesajudes per als qui no tenen feina? Hipodeu afegir més motius; els que vul-gueu.No dubto que algunes persones s’hanaprofitat del sistema. Tampoc dubtoque en els dies d’avui hi ha gentallaque deu guanyar molts diners amb lacrisi.No hem d’oblidar que una de les obli-gacions de la Unió Europea diu elsegüent, traduït al català: “La Unió té com a finalitat promoure lapau, els seus valors i el benestar delsseus pobles.”

(Pàgina 11, Diario Oficial de la Unión Europea,17-12-2007, Tratado de Lisboa).

8

Sacrificis sense beneficisPer Joan Maresma Duran

“Tingues calma i tira endavant.”

Frase estesa en el Regne Unit i que última-ment està agafant un sentit social arreu.

9

D E F O T O ’ SL A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

A r t i q u a l i t a t f o t o g r à f i c a Almeria , 27 · 93 540 42 26 · www.fujifilm.es

C e n t r e F u j i R i c a r d V i l l a r r u b i a

Foto estudi Carnaval

TENIM LES FOTOGRAFIES DE LA 20a TROBADA DE NADONS DEL MASNOU 14 DE FEBRER SANT VALENTÍ OFERTA ENAMORATS

Reconec que m’agrada bussejar en lesllegendes i, si puc, treure’n l’entrellat;d’aquí el meu interès per posar enconeixement del lector dades en quèpugui contrastar o triar la teoria quemés versemblança li mereixi.Sobre el llegendari personatge deRobin Hood hi ha nombrosíssimes ver-sions i, encara que la majoria admetenel seu origen de llegenda, o sigui, fanta-siós, al darrere sempre hi ha un fons deveritat. Deixant a part les balades deljoglars, que em mereixen poca credibi-litat ja que eren senzilles composicionsfetes per agradar a un públic molt pri-mari, sí vull contrastar les indagacionsdel professor Walker, que en l’arxiumunicipal de Wakefied. Anglaterra, vatrobar l’existència d’un arquer de nomRobert Hood nascut a l’any 1290, quefou declarat proscrit, i que junt ambaltres bandits durant anys va assolarles comarques de Barnsdale i Sher-wood. Aquest personatge real crec quepoc podia inspirar un escriptor ja que vaser un vulgar delinqüent i que sols teniaen comú amb el personatge literarihaver operat en el bosc de Sherwood.També està documentat que el reiEduard II va proposar a Hood i als seuscoreligionaris que passessin al seu ser-vei. En els registres consta el salari quese li pagava, a Robert Hood. Una dadaimportant, aquests fets succeïen centanys després del regnats de Ricard ICor de Lleó i del rei Joan Sense Terra,període en què es desenvolupaven lesaventures del Robin Hood literari., laqual cosa sembla quelcom contradicto-ri si realment els escriptors agafaren

Robert Hood com a model, encara quecomprensible. Vegem per què.Hi ha sobrats motius per pensar quetant la referència més antiga sobre elpersonatge escrita per l’es-criptor escocès John Major al’any 1521, com AnthonyMunday, considerat l’autor de lanovel·la moderna de Robin Hood,s’inspiraren sobre el personatge realde nom Fulk Fitz Warine, LordWhittington, enemic acèrrim del reiJoan. Aquest el declarà proscrit per nohaver cedit el seu castell a favor del seuprotegit Moris Fitz Roger, possiblementun plet per l’herència del castell, atesal’afinitat dels cognoms; és un suposar,naturalment, amb la qual cosa obligàFulk Fitz Warine a fugir i a refugiar-seals boscos de Shropshire i a les mares-mes de la part nord del centre deGal·les, on va reunir una partida deproscrits com ell, i durant tres anys vafustigar el rei Joan. L’odi entre tots doshomes no sols va ser per la qüestió delcastell i les terres sinó també perquèFulk es va casar amb Maude de Caus,la dama més formosa i rica d’Angla-terra, de la qual el rei estava enamorat.A l’any 1203 va ser indultat i recuperà elcastell. Dotze anys més tard és rebel·làde nou i féu costat a la revolta delsbarons contra el rei Joan, que finalmentva conduir a la firma de la Carta Magna.Les trifulgues entre el rei i LordWhittington van ser llargues i sagnants,amb emboscades, traïcions i lluites,que les fan molt interessants per a qual-sevol escriptor, i que donarien peu a unsegon llibre sobre Robin Hood. A la

mortde Fulk, aquest es convertí en un heroi popular,motiu de romanços i llegendes que elmitificaren fins al punt que també se liatribueix la recerca del Sant Greal; peròaixò ja es una altra història. Dit això, joem decanto per la teoria que els autorsde Robin Hood podien haver-se inspiratrealment en Lord Whittington, però quetambé agafessin la ubicació de Sher-wood i el nom de Hood del proscrit del’època del rei Eduard II.Actualment el bosc de Sherwood és unespai força reduït però molt cuidat,rodejat de carreteres d’un intens trànsitde vehicles, però que conserva unindubtable valor turístic. En dit bosc esconserva un gran roure en quès’assegura que s’aixoplugava el famósproscrit.

Font consultada: el llibre En busca del SantoGrial, de Graham Phillips.

ROBIN HOOD, mite o realitat?Per Josep Condeminas

FARMÀCIA

AYMAR (Maricel)ALMERIA, 14 · Tel 93 555 03 81

FARMÀCIA

VIAYNAPRAT DE LA RIBA, 23 · Tel 93 555 04 03

FARMÀCIA

DOMINGUEZENAMORATS, 1 · Tel 93 555 59 36

FARMÀCIA

FÀBREGASNAVARRA, 68 · Tel 93 555 19 79

FARMÀCIA

RIERAJ. Llimona, 22 (davant Club Nàutic) · Tel 93 555 08 55

FARMÀCIA

OCATAST. DOMÈNEC, 2 · Tel 93 555 33 08

FARMACÈUTICS DEL MASNOU

Al servei dels vostres

nadons les 24 h del dia

TROBADA DE

Clàudia Franzoni González 05/01/12Biel Sendra Muñoz 08/01/12Marc Martínez Sales 24/01/12

Emma Cid Lecha 04/02/12Mia Lorenzo Solé 04/02/12Maia Padrós Garcia 04/02/12Enzo Ruyra Fraga 06/02/12Liam Jurado Baños 08/02/12Jana Synnott Marín 08/02/12Eloi Pericot Piquer 12/02/12Aina Serrano Estevan 14/02/12Martí Lloberas Pardos 17/02/12Sergi Simon Ungueti 19/02/12

Mar Carbonell Ferrán 07/03/12Marc Caracuel Molina 09/03/12Oriol Campo Pastor 14/03/12Arnau Prat Ruiz 15/03/12Laia Anglada Mateu 23/03/12Amaia Comerma Winiarska 26/03/12

Alex Ibañez Sanchez 02/04/12Anja Gessamí Michahelles 04/04/12Mei Arus Benito 10/04/12Bruno Chamorro Requena 14/04/12Joan Puigderrajols López 23/04/12Fiona Rafa Jordà 28/04/12

J. Javier Mac-Swiney Higueras 03/05/12Eloi Orozco Ferran 09/05/12

Camila Zambelli 10/05/12

Lluc Aragó Amigó 05/06/12Laia Ruiz Quintos 05/06/12Lluc Jerez Sierra 06/06/12Alèxia Ibanova Anglada Sans 12/06/12Aitana Garcia Sabio 17/06/12Anna Juan Bosch 23/06/12Arnau Mayordomo Griano 28/06/12

Beth Armero Gomez 10/07/12Pablo Serrano Barba 21/07/12Inés Serrano Barba 21/07/12Carla Camarero Monje 30/07/12Marc Amor Guitart 02/08/12Paula Más Gelabert 09/08/12Eloi Mor Hernández 17/08/12Noa Subirana Ariño 24/08/12Vicens Eslava Pérez 26/08/12Aina Garcia Bello 29/08/12

Arlet Membrado Mor 01/09/12Leyre Sanmartin de Lucas 02/09/12Erik Santiago Esteban 03/09/12Carolina Puerta Ribeiro 03/09/12Pau Correa Ponsdomènech 10/09/12Vera Naistat Quesada 14/09/12Arlet Valdés Aragó 18/09/12Mar Prats Gimenez 20/09/12Pol Boix Brañas 27/09/12Lucía Lago Aragón 27/09/12

Marc Castro Molina 02/10/12Èric Sardañés Soler 03/10/12Guiu Vilalta Giojelli 09/10/12Valentina Janeiro Marin 10/10/12Amelie Cabrera Grönke 20/10/12Iker Oliver Moreno 24/10/12Guiu Meneses Serra 25/10/12Elna Rico Roig 29/10/12Lucia Coll Aguilera 30/10/12

Jordi Dotras Hurtado 02/11/12Bru Ribot Ribas 07/11/12Pol Carneado de la Fuente 10/11/12Jordi Dominguez Macarro 14/11/12Thor Llitjòs Lecha 20/11/12Miquel Marin Monsonís 20/11/12Aleix Banús Perez 23/11/12Nil Ariño Tena 30/11/12Judith Segundo Planchart 30/11/12

Angèlica Andiñach Perdigón 07/12/12Arnau García Gascón 11/12/12Victor Rossell Diouf 13/12/12Arnau Dominguez Bassole 15/12/12Valentina Sust Doñate 15/12/12Estel Garolera Bautista 17/12/12Queralt Sola Sáez 19/12/12Alvaro Bello Santos 21/12/12Pol Maristany Castillo 26/12/12Marta Portell González 27/12/12

El diumenge dia 13 de gener del 2013 es va fer la 20a Trobada de nadons del Masnou. Com podreu veurea la fotografia, se’n van concentrar una bona colla, 83, dels 173 nascuts l’any passat. La trobada, com cadaany, fou tot un èxit. Als petits, se’ls veia contents de poder intercanviar somriures, mirades, xerroteigs i plorsamb els seus coetanis. Aquest any tots els nanos se n’anaren amb una petita cistella de productes per a ellsoferta per la parafarmàcia Farmasnou a qui agraïm la col·laboració. Moltes felicitats als pares i molta salut. Us presentem els protagonistes; i, a la pàgina següent, la fotografia :

NADONS 2013

PUERICULTURAMatalassos - Cotxets - Roba de casa

Sant Miquel, 6 · 93 555 15 38 · El Masnou

mata lasser ia

Ventura i Gassol, 29 · 93 555 57 11El Masnou

LLAR D’ INFANTS

Des dels 4 mesos als 3 anys.

Pere Grau, 12-14 · 93 555 18 60

Almeria, 11 93 540 89 55 www.bellafarma.comP A R A F A R M À C I A

ROMÀ FABRA, 19-A 93 555 19 46www.farmasnou.com

ITÀLIA,29 · 93 555 45 81www.markysjoguines.com

FARMASNOUP A R A F A R M À C I A

J O G U I N E S

La teva botiga de joguines

VINE A VEURE’NS, T’ HI ESPEREMEl Masnou - Badalona

C/ Sant Joaquim, C.C. Màgic Badalona i C.C. Montigalà

Amb les novetat de primavera i moltes idees

ANIMEU-VOSLlana, cotó i Perlé per al primer jersei del nadóGuia, patrons i tota l’ajuda que necessiteuTambé es fan jerseis per encàrrec

Pl. de Catalunya,4 (darrere l’antic correus) 647 751 702

TRON

DENA201

OBADA DENADONS L MASNOU

ASCUTS EL2. 20è ANY

TROBADA DE NADONS 2013Idea original i organització: Taller de publicitat. Fotografia: Cardona fotògraf.Distribució: De foto’s R. Villarrubia

Agraïments a: Enric Masip, Servei de Man-teniment i Policia municipal de l’Ajuntament delMasnou, Càmping Masnou, Jutjat de pau delMasnou, Associació musical Sons i Gent delMasnou.

i m p r e s s i ó i d i s s e n y93 555 80 06 · 660 09 23 81

T a l l e r d e P u b l i c i t a t�

D E F O T O ’ SCentre Fuji Ricard Villarrubia

Almeria , 27 · 93 540 42 26

CARDONAF O T Ò G R A F

619 16 34 99

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

Al Masnou decidim integrat en l’Assemblea NacionalCatalana amb el suport de l’Ajuntament del Masnou integraten l’Associació de Municipis per la independència (AMI) Considerem :

1.- Que Catalunya ès una nació, amb llengua i vida pròpia,ordre social, econòmic, intel·lectual, espiritual, jurídic i polític.

2.- Que des de 1714, Catalunya fou annexada “per dret deconquesta” a Castella com a província seva.

3.- Que Catalunya ha resistit l’agressió de l’Estat espanyoldurant aquests tres-cents anys.

4.- Que la pertinença a Espanya limita constantment les ini-ciatives del nostre País.

5.- Que després de la sentència del Tribunal Constitucionalespanyol s’ha fet del tot evident que només tenim dues vies:Espanya o Catalunya.

6.- Que el passat Onze de Setembre va posar de manifestque hi ha una àmplia majoria social disposada a exercir eldret a decidir i a assumir-ne les conseqüències.

7.- Que l’objectiu del Govern Català ha de ser la celebraciód’una Consulta amb supervisió internacional amb una pre-gunta clara i inequívoca i amb l’acceptació del seu resultat.

8.- Que ha arribat l'hora d'exercir el dret d’autodeterminació.

MANIFESTEM1.- El nostre suport al Parlament de Catalunya per laDeclaració i que ningú, des de l’estricta aplicació del dretinternacional, ens pugui negar el dret a l’autodeterminació.

2.- Que es faci el referèndum no més enllà del 2014 i, si ésaquesta la voluntat majoritària, Catalunya esdevingui un nouestat independent.

3.- El nostre compromís d’aconseguir el suport majoritari pera la constitució de l’Estat propi, fent arribar a tots els catalansles raons per a la construcció d’una Catalunya lliure, justa,pròspera i profundament democràtica.

És per tot això que fem una CRIDAA col·laborar en el procés d’independència i participar activa-ment a ampliar i consolidar la majoria social favorable al’Estat propi. És el moment d’arribar a tots els racons del paísper tal que quan els ciutadans de Catalunya exercim el dreta l’autodeterminació ho fem de forma clara i inequívoca pelsí a la llibertat i al nostre futur com a poble.

El Masnou 23 de gener de 2013Independència és llibertat, Catalunya nou Estat!

(www.asemblea.cat) · (www.municipisindependencia.cat)

Manifest, resumit, llegit el passat 23 de gener davant de l’Ajuntament del Masnou en suporta la Declaració de Sobirania i el Dret a Decidir del Poble de Catalunya presentada pel Govern Català.

Amb la trobada denadons 2013

14

2 0 1 3

Joc individualJoc per parelles

Campionats

Ens trobarem el dilluns i dimecresde 6 a 1/4 de 9 del vespre.

inscripció a Gent del Masnou

Fa tota la sensació que el món ha perdut l’esperança. Topoamb cinquanta-mil ciutadans, cinquanta adreces del meubarri o d’un altre, i només hi ha males cares. Poder tenir unsomriure al rostre esdevé un privilegi (bell de mirar).Passejar amb els (dos) fills i poder comprar-los una jogui-na petita a més d’un bon berenar esdevé un misteri de lacreació. Enmig d’aquest clima, dies que transcorren un rerel’altre, plens de noves legislacions que dinamitenl’assistència al teatre. Que benefactor resulta tenir el pobleidiota, sense que el teatre li activi les neurones.Posem-hi cura. Aneu al teatre, encara que sigui tot buscantles darreres ofertes dels preus rebaixats de tres horesabans. Aprendreu a parlar millor que les Sáenz: parlareuoferint més continguts. I més específics.Una molt bona manera de gaudir de bon teatre seria totdesplaçant-nos a la Sala Muntaner. Comprovareu què ésfer bullir les neurones, què és el teatre de text (bo).Comprovareu per què el teatre ajuda a estructurar els nos-tres sistemes mentals —com fa la filosofia— i la nostracapacitat crítica. L’obra Cosmètica de l’enemic, un petit for-mat amb les (grans) interpretacions de Lluís Soler i deXavier Ripoll (sota la batuta sàvia de Magda Puyo, queels dirigeix, i el text que aporta l’encertadíssima AmélieNothomb) serà a escena fins al 24 de febrer. Anem-hi. Ensfarà entendre que mai no hem d’estar en un cementiri. Decap tipus. Però que tampoc cal passar-se de viu (cinegè-tic)… o de llest.Els dijous 7, 14 i 21 de febrer (a les 23) podem gaudir d’unaentrada, (per a òpera en viu, amb la Petita CompanyiaLírica de Barcelona) amb consumició, per 15 euros, al’Espai Barroc (Palau Dalmases, c/ de Montcada, 20;metro Jaume I). Una manera de celebrar l’amor.

Fins al dia 10 la comèdia vodevilesca La partida o Còctelde gambes, del particular i excepcional Albert Mestres, esrepresenta (16 euros l’entrada) a La Seca (www. lase-ca.cat). Una manera de cele-brar un nou amor.El dia 10 de febrer la comèdiade la dramaturga catalanaMarta Buchaca aterra a Mata-ró. L’exitosa Litus (EdicionsFlyHard, 2012) es podràveure a Can Gassol. Unamanera de trobar un nou lightamor.Recordem que el dia 14 pot ser un dia dels enamorats, abanda de l’imprescindible Sant Jordi. Obres de teatre per aser llegides: Quebec-Barcelona de Mercè Sarrias (ArolaEditors, novembre del 2012; 12 euros), L’inútil de ToniCabré (Arola Editors, novembre del 2012; 12 euros),L’ombra al meu costat de Marilia Samper (Arola Editors,octubre del 2012; 12 euros), El alma se serena: drama cós-mico valenciano de Lluïsa Cunillé/P.Zarzoso (Mediavaca,febrer del 2012), L’acte desconegut de Valère Novarina(Lleonard Muntaner, novembre del 2012), Els missatgersno arriben mai de Biel Mesquida (El Gall Editor, novembredel 2012), València, Holly-wood, Iturbi de Manuel Mo-lins (Universitat de València,octubre del 2012; 10 euros),La literatura dramàtica deFrancesc Foguet/Núria San-tamaria (UOC, 2010; 8euros)… Però, roses. En totcas, esperança, si us plau. Através de dues entrades deteatre, d’un bes, d’un llibre,d’un somriure de set segons,d’un silenci a quatre ulls comsi fóssim a Viena…

Esperança (amb 14-F)

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com)

Curset trimestral de ioga 2013 tots els dimarts a partir de les 19.15

(Us hi podeu incorporar sense problema)

Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.

Curs impartit per Ivet Compañó, professora

de Kundalini-ioga.

Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.

Preu trimestral: 75 €. Socis 65 €

Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 1/4 de 9

Vocalia Recreativa

DÒMINOVine, Te n’ensenyarem.

T’ajudarem a millorar el teu joc.

15

Oficials carlins

Voluntaris de Partides Carlines

Canó de l’època

El Masnou de fa 178 anys, tot just feiadeu anys que dues parts del seu termeactual s’havien segregat del municipi deTeià, els veïnats del Masnou i d’Ocata.Li faltaven onze anys per la segregacióde l’altra part, el veïnat d’Alella de Mar,depenent del municipi d’Alella.En aquella data de 1835, doncs,l’Ajuntament del Masnou va encarregaral mestre d’obres Pau Garriga la fortifi-cació de la vila; segurament que unapart de l’encàrrec devia consistir a repa-rar o ampliar les fortificacions ja exis-tents, i per una altra crear-ne de noves,com es va fer en moltes poblacions delnostre país.En aquella malaurada guerra (com entotes) arreu es feren moltes construc-cions de defensa o s’arranjaren les jaexistents. No totes eren de gransdimensions, la majoria eren petites iadaptades a les necessitats defensivesde cada població.Aclarim qui era aquest Garriga, mestred’obres com el seu pare i amb el fillarquitecte. Vegem-los un per un:- MIQUEL GARRIGA, mestre d’obres iavi de l’arquitecte del mateix nom. Fouel que va començar la parròquia deSant Pere l’any 1769.- PAU GARRIGA, mestre d’obres i parede l’arquitecte. Va continuar, i quasiacabar, les obres del temple parroquiall’any 1817. Aquest és el mestre d’obresde qui parlem en aquest escrit.- MIQUEL GARRIGA i ROCA (Alella de

Mar 1808-Barcelona 1888) va donar ladarrera mà a la parròquia a l’entorn del’any 1858. Fou el primer arquitectemunicipal des del 1845 al 1887. Tambéfou arquitecte municipal de Mataró i deBarcelona (1).Al document que s’ha trobat (2), hiconsten sis fuertes (3), tot i que, pelsnoms que se’ls dóna, només dos, iencara amb reserves, podem saber oneren; els altres quatre o bé han desapa-regut o el que en sabem és amb unaltre nom. El temps ho canvia quasi tot.El motiu d’aquest encàrrec devia ser elde preparar-se pel que pogués ser, jaque en aquells anys el Principat i totl’Estat es trobaven immersos en la pri-mera Guerra Carlina, que va transcór-rer entre el 1833 i el 1840 (4). Tot i que, tal com he dit, no podremsaber on estaven ubicades totes aque-lles defenses, potser no és el mésimportant del document, ja que aquest,detalladament, ens nodreix d’altresdades i dates, tant o més importants,com són els noms dels masnovins quihi treballaren, quins oficis hi participa-

ren, temps en què ho feren i, forçaimportant, el que cobraren i especial-ment el que va costar l’obra.Comencem recordant les torres dedefensa conegudes i ja descrites ante-riorment en aquestes pàgines. Són Cal’Antich i Can Teixidor (aquestes dues,particulars; per tant, no podien ser aldocument esmentat), Camí Ral (c/Barcelona), Can Corbera (pl/ Llibertat),Can Fontanills (particular també), del’Anglada (c/ Adra, enderrocada ja enaquells anys) i la fortificació del davantde l’església, al carrer de sota, dita delTuró de la Morisca, una mena de balu-ard.I ara vegem quines ens esmenta eldocument. Són les següents:- Fuerte de la antigua torre.- Fuerte de la Iglesia.- Fuerte de Eucata.- Fuerte de la casa de Gabriel Sanjuan.- Fuerte del Puente de casa Torras.- Fuerte de la playa.Com veieu, el primer, el de l’antigatorre, podria ser la que hi havia a laplaça de la Llibertat, dita també de canCorbera, torre d’en Riera o torre de laPresó, considerada, junt a la del carrerAdra, de molt antiga.El segon quasi segur que es refereix ala fortificació del davant de la parròquiade Sant Pere, de la qual encara es veupart dels murs.El d’Ocata, que anomena Eucata,podria haver sigut el del carrer d’Adra,si aquesta torre no hagués estat ender-rocada cap al 1808, o sigui vint-i-cincanys abans d’aquest document. Per

FORTIFICACIÓ DEL MASNOU Durant laprimera Guerra Carlina – 1835-37

Per Joan MurayHistòries de la vila

16

Mapa de Catalunya durant la primera GuerraCarlina

tant, devia ser-ne una de nova enaquest veïnat.El de casa de Gabriel Sanjuan és del totdesconegut. Les cases canvien d’amo,i més amb tants anys.El del pont de la casa Torras: no hi haconstància de cap pont. A voltes, se’ndiu ponts als arcs entre una casa i latorre de defensa.I el de la platja no consta, com tampocles altres torres desconegudes, ni alfamós plànol descriptiu del Masnou fetpel mateix Garriga i Roca quan eraarquitecte municipal.Les obres per refer les fortificacionsmasnovines començaren el 4 de generdel 1835, i la darrera es féu el 28 degener del 1838. O sigui que durarentres anys, encara que no seguits.Vegem ara, seguint l’ordre del docu-ment, tots els que hi treballaren.Després del nom del fuerte, hi haurà elnom de cadascun dels qui hi treballa-ren, després l’ofici, i al final el cost totaldels diferents treballs de paleta, fuster,serraller, picapedrer, o els que nomésen posa el material que aportaren. Éstal com segueix:

Fuerte de la antigua torre- Miquel Garriga (5) – paleta- Josep Ferrant – serraller- Agustí Costa – serraller- Pere Ballester – fuster-Josep Porcar – rajoler

El cost total de jornals i materials dereparació d’aquesta torre fou de 986,27rals de billó.

Fuerte de la Iglesia- Jaume Horta – paleta- Pau Garriga (6) – paleta- Ventura Alsina – paleta- Agustí Costa – serraller- Pere Ballester – fuster- Marià Roca – fuster- Josep Porcar – rajoler- Tomàs Graner – rajolerCost total d’aquesta torre, 7.127 rals.

17

Torre amb espitlleres, com les que es feren al’època.

Revers de dues monedes de l’època

El Masnou, sector de l’església i de la plaçade la Llibertat

Fuerte de la playa- Jaume Horta – paleta- Marià Roc – fuster- Joan Ros – serraller- Pere Roca – per quadrats (?)Cost total d’aquesta torre, 5.997 rals.

El total general de les fortificacions,puja fins a 50.040 rals de billó. Quantitatque, passada a duros, que aleshores jacomençaven a ser freqüents, fa un totalde 2.502 duros.Com veieu, aleshores encara es comp-tava amb rals, tot i que feien també latraducció a duros. La pesseta, tot ihaver nascut catalana l’any 1708, nofou adoptada per l’estat espanyol fins al’any 1870.Per tant, per als qui puguin fer-se unembolic amb rals, duros, pessetes ieuros, cal dir que:- Un ral eren vint-i-cinc cèntims.- Un duro estava compost de vint rals.- Una pesseta eren cent cèntims o qua-tre rals.- Un duro eren vint rals o cinc pessetes.- I un euro val cent seixanta-sis pesse-tes i escaig.A tot això, cal afegir-hi que també circu-

El Sometent, que va jugar el seu paper enaquesta guerra. Estampa de l’època de la 1a. Guerra Carlina

Fuerte de Eucata (7)- Jaume Horta – paleta- Genís Roca – fuster- Agustí Costa – serraller- Pau Espinach – picapedrer- Miquel Riera – per quadrats (?)- Genís Roca – per quadrats (?)- Josep Romeu – clausCost total d’aquesta torre, 25.177 ralsde billó.

Fuerte de la casa de Gabriel Sanjuan- Jaume Horta – paleta- Pau Garriga – paleta- Pere Ballester – fuster- Josep Mora – serrallerCost d’aquesta torre, 3.096 rals.

Fuerte del Puente de casa Torras- Pau Garriga – paleta- Pere Ballester – fuster- Pere Sust – per fusta- Miquel Arnau – per fusta

taulons i altres- Genís Roca – quadrats (?)- Joan Mora – serraller- Josep Canudas – paletaCost total d’aquesta torre, 7.656 rals.

laven altres monedes, com maravedi-sos, cèntims, escuts, doblons i quarts.Aquest darrer circulà sobretot aCatalunya. Del seu nom prové dir queaixò o allò val tants “quartos” (8) o molts“quartos”. En temps dels carlins, tant a la primeraguerra, dita Guerra dels Set Anys, coma la segona, dita Guerra dels Matiners,o a la tercera, simplement, hi havia unadita, que deien les nostres àvies, quereflectia prou bé com anaven les coses.Deia Tites, tites, totes a dins quevénen els carlins!NOTES1- Si voleu saber més d’ell, vegeu butlletí de

Gent del Masnou del juny de 1992, i la revis-ta Roca de Xeix del juny del 1994.2- Document que es troba a l’Arxiu HistòricMunicipal del Masnou.3- Es deu referir a fortificacions, tant si sóntorres de defensa com baluards.4- De Guerres Carlines o Carlistes, n’hihagué tres al llarg del segle XIX. Fou perl’enfrontament entre els partidaris de la reinaIsabel II d’Espanya i el seu oncle Carles deBorbó, que tenia dret al tron segons lesseves lleis, però que el pare d’Isabel, el reiFerran VII, havia canviat in extremis.5- Aquest Miquel Garriga era el mateix quedesprés seria arquitecte municipal, ja queens consta que havia treballat de paleta.6- Aquest Pau Garriga era Mestre d’obres ipare de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca.

7- El nom d’Eucate es refereix a Ocata.8- Evidentment, se n’haurien de dir quarts,però va quedar com a quartos.

FONS CONSULTATS- Arxiu Històric Municipal del Masnou.- Butlletins de Gent del Masnou, de febrer1889, juny 1992, gener i juliol 1997, juliol iagost 2001, desembre 2002 i juny 2008.- Històries de la Vila. Volum I. De JoanMuray. Oikos Tau. Vilassar de Mar 1999.- Històries de la Vila. Volum II. De JoanMuray. Editorial Davinci. Mataró 2005.- Las monedas españolas. 718 a 1978.Carlos Castán y Juan Cayón. Madrid 1977.- Història Militar de Catalunya. Volum IV. DeF. Xavier Hernàndez. Rafael Dalmau Editor.Barcelona 2004.

18

Mentre pensava en l’escrit que podia ferper a vosaltres aquest mes vaig anar aBilbao a impartir un curs de mediació ala Universitat de Deusto. Al final del cursacostumo a posar una prova als alum-nes per veure si han entès el que heexplicat. Una alumna, la Itxaso, em vaenviar un conte (adaptat de DE MUNK,S (2005)) que no puc evitar de compar-tir amb vosaltres tal i com ella me’l vafer arribar:

Había una vez dos ranas que cayeronen un recipiente de crema. Inmedia-tamente sintieron que se hundían; eraimposible nadar o flotar mucho tiempoen esa masa espesa, era como arenasmovedizas. Al principio las dos patalea-ron en la crema para llegar al borde delrecipiente pero era inútil, solo conseguí-an chapotear en el mismo lugar y hun-dirse. Sintieron que cada vez era másdifícil salir a la superficie a respirar.Una de ellas dijo en voz alta:– No puedo más. Es imposible salir deaquí, esta sustancia no es para nadar.Ya que voy a morir no veo por qué pro-longar este dolor. No entiendo qué sen-tido tiene morir agotada por un dolor

estéril. Y dicho esto, dejó de patalear yse hundió en el espeso líquido blanco.La otra rana, más persistente, se dijo:– ¡No hay manera! Nada se puedehacer para avanzar en esta cosa. Sinembargo ya que la muerte me llega,prefiero luchar hasta mi último aliento.No quisiera morir un segundo antes deque llegue mi hora. Y siguió pataleandoy chapoteando siempre en el mismolugar, sin avanzar un solo centímetro.¡Horas y horas!Y de pronto… de tanto patalear y agitar,agitar y patalear… la crema se transfor-mó en manteca. La rana sorprendidadio un salto y patinando llegó hasta elborde del recipiente. Desde allí solo lequedaba ir croando alegremente deregreso a casa.Al igual que estas dos ranitas en el reci-piente de crema, los seres humanos nosencontramos a lo largo de nuestra vidacon situaciones que nos hacen sentirque nos hundimos y comenzamos a pa-talear con fuerza pero a veces al ver queno salimos de esa espesa crema nosdamos rendimos y nos dejamos vencer.La Mediación Familiar surge como unanueva forma de enfrentarnos a las

situaciones conflictivas de las familias,tratando de paliar los efectos negativosde estas. El objetivo de la mediación esayudar a las diferentes partes a alcan-zar acuerdos por medio del dialogo y laescucha mutua. El papel del mediadores facilitar el dialogo y guiar a las fami-lias en la búsqueda de fórmulas paragestionar esos conflictos. El mediadoren ningún caso impondrá soluciones yaque su papel es el de guiar.La mediación familiar presenta variascaracterísticas, por un lado laVoluntariedad, deben iniciar la media-ción de manera voluntaria y puedenfinalizarla cuando deseen. La participa-ción activa de todos los miembros, ellosson los protagonistas y son ellos losque gestionan el conflicto mediante eldialogo. La flexibilidad, la mediación seadapta a cada familia y a sus necesida-des. La confidencialidad y una duraciónlimitada (dependerá del criterio de cadaprofesional).Muchas de las personas que llegan amediación se encuentran atrapados,con sentimientos de abatimiento, dolor,enfado... y ellos junto con nosotros, losmediadores, podrán transformar esaespesa capa de crema en manteca, dela que podrán salir mas fácilmente yreforzados psicológicamente.Quizá la ranita de este cuento tuvo unaayuda desde fuera, pero no es necesa-rio aportar esa información ya que nodebemos olvidar que los verdaderosprotagonistas de la mediación son laspersonas, son ellas las que ponen solu-

Les nostres famílies d’avuiPel Dr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famíliesripolmillet@hotmail.com 619 522 582

Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguem tots una mica mésfeliços i gestionar millor els nostres conflictes... els fills, la parella, els avis, la llar…

ELS CONFLICTES FAMILIARS

19

Dilluns 4 de març “REFORMA LITÚRGICA: ENCONTRE I

DIÀLEG DELS FILLS DE DÉU AMB EL PARE,EN EL CRIST I L’ESPERIT SANT”

A càrrec de Mn. Joan ObachDelegat Episcopal de Pastoral sacramental i

litúrgia. Rector de la Parròquia de Sant Oleguer

de Barcelona

Dilluns 11 de març ”SER MINORIA CREATIVA.

EL QUE S’ESPERA DE NOSALTRES”A càrrec del Dr. Francesc Torralba

Catedràtic de la Universitat Ramon Llull

Dilluns 18 de març “LLIBERTAT RELIGIOSA I DIÀLEG

INTERRELIGIÓS AL VATICÀ II”A càrrec del Dr. Jaume González-Agapito

Dr. en Dret i Delegat Episcopal

d’Ecumenisme i relacions interreligioses de

l’Arxidiòcesi de Barcelona

Totes les conferències se celebraran a laParròquia de Sant Pere del Masnou

a 2/4 de 10 del vespre (21.30)

Col·lectiva PINTORS DEL MARESMEFou una mostra de vuit artistes de lanostra comarca, que presentaren elsseus darrers treballs pictòrics, foren:Carlos E. Resano, Neus Francesch,Josep Aragonés, Quka Rossell, PepeRubio “Popo”, Ànnia Aragonés, Ceci-lio Romero i Isabel Sanagustin.Els seus estils, variats, ens deixaren bongust de boca, no sols per la qualitat, anstambé per la presentació. I també pelsmots que va expressar a l’acte de pre-sentació la filòloga Montser-rat Benito.

JOSEP ARAGONÉS (pintures)Aquest artista masnoví, tot i haver parti-cipat en l’anterior mostra, a la presentens deixà bocabadats per les sevesnoves obres, a les quals es veia una pro-funda evolució.

Ja havia exposat en anteriors ocasions ala nostra Sala d’Art, i sempre ens captivàper la seva excel·lent tasca; però, a lapresent, s’hi veia no sols tot el que jaconeixíem, sinó una renovació en positiudel seu mestratge.La seva obra, fresca i de ràpida pinzella-da, fou molt ben acollida pels visitants,tant pels profans com pels entesos.

ÀNNIA ARAGONÉS (pintures)Allò que diuen que els plats s’assem-blen a les olles, en aquesta artista és bencomplert, ja que segueix les traces delseu pare i la seva evolució és constant.En aquesta mostra, que podríem dirmixta ja que, si per una part ens presen-tà uns magnífics dibuixos de llapis, perl’altra els dibuixos foren plasmats enobjectes de complements del vestir, comcorbates, mocadors o bosses de mà,que resultaren força atraients.Però on es veia millor el seu bon fer dinsel món artístic era en els dibuixos, un tre-ball excel·lent, que, de tan perfeccionis-

ta, a cop d’ull podien passar per fotogra-fies en blanc i negre.

50 ANYS DE LA NEVADA DEL 62 Aquella nevada de fa cinquanta anys–per a molts la nevada del segle, ja quede les seves dimensions, per sort, nose’n veuen gaires– no ens deixa mai desorprendre cada cop que podem gaudirde les seves imatges.En aquest cas, i com ja es deia a la pre-crònica, les imatges provenien d’autorsanònims o, millor dit, no professionals,socis i simpatitzants de Gent del Mas-nou, que en aquella ocasió plasmarenaquelles imatges inoblidables, quasisempre a l’entorn de casa seva; així lamostra fou ben variada i abastava totsels confins del municipi.La mostra va donar peu, sobretot alpúblic visitant, a contar-hi un muntd’anècdotes referides a ella, anècdotesmolt sucoses que, si se’n reunissin unesquantes, podrien donar peu a fer-ne unamena d’històries de la vila.

CròniquesPer Joan Muray / Vocal de Cultura

ción a los conflictos, los mediadoressolo somos guías.

Jo sóc mediador, i com a tal crec que lamediació és molt útil (seguramentimprescindible) per resoldre els conflic-tes. Però això ja ho sabia abans dededicar-me a la mediació... Ja havia vist

que la intervenció d’un tercer en un con-flicte pot facilitar-ne la gestió: quan dosnens es barallen al pati de l’escola untercer amic comú sovint pot ajudar adisminuir la tensió; quan una parella téconflictes relacionals pot ser ajudadaper una amiga comuna neutral que espresti a ajudar...

El primer pas perquè la mediació puguitenir lloc és reconèixer que hi ha unconflicte que està provocant malestar. Iel segon, segurament, és el fet de llui-tar-hi per resoldre’l, suavitzar-lo, trobarformes d’adaptar-s’hi, de disgregar-loen miniconflictes... La mediació familiarpot ajudar-hi.

CONFERÈNCIES 2013 ARXIPRESTAT DE LA CISA

CONCILI VATICÀ II

20

ELS OUS DEL PAREFa molts anys, entre la plaça de laLlibertat i el carrer Roger de Flor, onactualmente hi ha un establimentd’òptica, hi havia hagut una fonda i unabarberia conegudes com a Can Rutllat.En Sidro dels ous cada setmana elsportava un cistell d’ous per a lesnecessitats de la fonda.Un dia que ell mateix no hi va poderanar perquè tenia altra feina, hi vaenviar el seu fill, que era jovenet, tímidi vergonyós.El noi va entrar amb el cistell ple d’ousi va dir:–Déu vos guard, porto els ous delpare.Què va haver dit, Mare de Déu!...Tots els qui eren allà, mal intencio-nats, es posaren a riure fent burla delpobre xicot.

VEUS DE L’ALTRE MÓNA les darreries d’octubre, cada any elcementiri és ple de gent que, prepa-

rant les diades de Tots Sants i Difunts,netegen i pinten els nínxols i tombesfamiliars.Un any, quan tothom estava atrafegatfent feina, de sobte va ennuvolar-se,feren quatre trons i es posà a plourecom si fos un xàfec d’estiu. Tothom vacórrer a aixoplugar-se on va poder:uns a la capella i molts a les arcadesde l’entrada. En Roig pintor, que notenia manies i per no haver d’anarmés lluny, com que estava enfilat enuna escala pintant es posà dins d’unnínxol buit dels rengles de dalt.Com que no parava de ploure i ell s’hitrobava bé, es va mig endormiscar i vaperdre la noció del temps.Tot d’una, va sentir veus de gent quepassava per sota tornant a la feina.Ell, traient el cap del nínxol, els digué:–Nois, que ja ha parat de ploure?Els de baix li respongueren esglaiats:–Ximple, més que ximple, l’espant queens has donat; sentir una veu que surtd’un nínxol…!

LA PLACETASempre havia sigut la placeta, perquè,la veritat, no n’hi ha més i d’allà on non’hi ha no en pot rajar, i allò no arribade cap manera a una plaça, és unaplaceta i amb prou feines.Fins que l’alcalde sr. Salazar va volermuntar una moixiganga de les sevesvalent-se de les amistats amb personesafines al régimen. Va fer venir el sr. AriasNavarro, llavors alcalde de Madrid, perinaugurar la Plaza de Madrid amb unafonteta ornada amb rajoles amb l’escutde la “Villa y Corte”.El dia assenyalat la placeta es vestíde gala, garlandes, domassos, bande-res als balcons i finestres, serenosuniformats de Festa Major, orquestra,autoritats i Jerarquías del Movimiento,tot esperant l’arribada del sr. Alcaldede Madrid.En arribar aquest amb un cotxe oficiali posar els peus a terra va preguntarestranyat:–Pero, ¿dónde está la plaza?Van haver d’explicar-li com van poderque allò era la plaça, que no n’hi haviad’altra…!

Anecdotari masnovíPer Joan Maresma

TAXIS DEL MASNOU93 540 33 18A qualsevol hora

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agrada cantar? T’agrada el gospel?

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

21

Aquest mes tocarem un tema sobre el qual la teorització gramatical seria massa prolixa i m’estimo més d’il·lustrar-lo amb unsquants exemples; el lector en sabrà treure l’aplicació per a la millora del llenguatge parlat i escrit:

Oi que heu copsat que A QUE, DE QUE, EN QUE SEMPRE són una incorrecció gramatical?Oi que heu vist que les preposicions A, DE i EN MAI no poden anar davant la conjunció QUE?

La punta de la llengua (41)Per Esteve Pujol i Pons

És sabut de tots vosaltres que un motpot tenir moltes i variades accepcions,significats, intencions sigui pel to emprato la grafia. Avui, que no tenia al comen-çar cap cosa en ment ni preparada,aprofitaré algunes paraules per sortir-mede l’empantanec i fer-vos passar unaestona distreta, abusant, però, de la vos-tra paciència, aguant i tolerància. Seguiu-me.L’embolcall: Podria tractar-se de lamitja fulla d’un diari enrotllant-la en formade paperina per posar-hi, p.ex., una dot-zena de castanyes torrades, nous o figu-es seques.L’embolcall humà: La dermis cobertaper l’epidermis i que de forma veladaposa de manifest la bellesa del coshumà, si es tracta d’un individu jove i totsovint fa oblidar els altres mèrits o atri-buts que són mes difícils de detectar enla persona considerada, tot fent que elsulls de qui merita sobrevalorin el que la

raó fa patent de forma menys manifesta.L’enlluernament provocat per la bellesapot dificultar escollir la parella adient.L’estoig: És allò que guarda, protegeix iembelleix el contingut, i el realça fins i totper sobre del seu valor. La capsa: El material del qual està fabri-cada insinua la qualitat o preu del contin-gut. Unes sabates de preu són embolca-llades amb uns detalls superiors a unesxiruques.L’ampolla: Que agradi o es refusi elcontinent, tant li fa que sigui per a aigua,vi, licor o xampany; i si es compra per aregal encara més, millor feta de vidreque de vulgar plàstic.Un llibre: Un autor consagrat, una edito-rial de prestigi, un títol intrigant, unasobrecoberta atraient i vistent podria ferque, el boca-orella i la propaganda elremuntin fins al Bestseller de nombrosesedicions.La marca: De bona marca o de prestigi

com El Bulli, Chanel, Rolls-Royce,Ferrari, Patek Philippe, Rolex, Ronson,Lacoste, Moët, Zeiss, Zwilling J.A.Henckels, Montblanc, o bé els borregosde Cardedeu, la llonganissa de Vic, o araper Nadal els pollastres de pota blava delPrat, els pernils de pota negra, se sobre-valorin amb escreix i en paguis més delque s’acostuma. També amb les angulesi els percebes del Cantàbric (Costa daMorte) passa el mateix, però, mare!, i elgust?…El flascó: Petitonet, diminut, guarnitamb un tap sobredimensionat, lluent,daurat, mostrant una fada, una sirena,una flor, un cor, dues mans enllaçades,ple d’un perfum que embadaleix i encisaamb la seva flaire i, de notar se massa,procurarem canviar de lloc o obrir lafinestra per airejar l’ambient i alliberar lesofeses narius. En general, l’home compra el flascó peldisseny, com a regal, al principi d’unarelació afectiva. La dona, pel contingutque ja coneix. Que la fa sentir segura desi mateixa, desitjable, fresca, exultant…Ara permeteu-me aprofitar l’ocasió perdesitjar-vos a tots, assidus i immerescutslectors, un venturós i feliç ANY NOU!

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

SI NON E VERO…

22

ExposicionsDel 2 al 21/2Pintures Taller d’Art. Direcció Neus FranceschDel 23/2 al 21/3Pintures de Victòria Torrelles

I n f o r m a

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Dos soldats van de patrulla; quan un es vesteix, l’altre es despulla.

Resposta: Les agulles de fer mitja

“DIUMENGE AMB LLETRES”Diumenge 24 de febrer del 2013

a les 7 de la tardaVetllada artística, literària, musical…“Grup Rauxa” de GDM Entrada gratuïta

Un bon exempled’intertextualitatCarles Cano (València, 1957) és undels autors més polifacètics i cone-guts del País Valencià: escriptor (con-tes, teatre, poesia...), professor, con-tacontes, guionista... La seva obrasovint té un punt d’esbojarrament, deparòdia, de joc... que la fa especial-ment atractiva per als lectors infantils,a qui es dirigeix habitualment. La sevadarrera publicació (potser per poctemps, perquè també és un autor moltprolífic), Set Blancaneus i un nan (1),n’és un bon exemple. L’autor hi recreaun dels contes més populars de la tra-dició europea, sobretot per les ver-sions que en van fer els GermansGrimm, en primer lloc, i Walt Disneyposteriorment. En un exemple clard’intertextualitat, tant formal com argu-mental, Cano ens presenta una versiólliure i agosarada del conte tradicional,en què seguint els models de la parò-dia, i com ja veiem clarament al títol,tot és tergiversat,capgirat, ambl’objectiu clar de divertir, de fer passaruna bona estona als lectors. I val a dirque ho aconsegueix, ja que, per difícilque ens sembli, basteix una històriaben travada i engrescadora, en què

tots els elements del conte recollitpels Grimm van encaixant: el mirall, lapoma enverinada, el taüt de vidre...Sovint amb troballes d’allò més diver-tides: a la Reina Eduarda, li diuen laReina Conilla, perquè en només dosparts va donar al rei set nenes blan-ques com la neu; la poma teòricamental nou conte havia de servir per elimi-nar senglars, que posaven en perill elssemblats del regne; el nan, com quearriba a través de l’aigua és batejatamb el nom de Moisès, tot i que es diuAaró, el nom del germà gran delMoisès bíblic; etc. Com hem apuntat, Cano també hi uti-litza alguns aspectes formals fona-mentals del conte tradicional: el narra-dor característic de la tradició oral,que interpel·la o es dirigeix als oïdors;les fórmules d’inici i final del conte:“Això diu que era...” , “I jo no ho vaigveure, però m’ho van contar. I si ésmentida o veritat, busca qui t’hapegat!”Una bona narració, sens dubte, enri-quida per la dotzena de dibuixos (unper capítol, en blanc i negre, més el dela coberta, en color) que la comple-menten i sovint en fan una lectura benoriginal, de l’arquitecta i il·lustradoraNúria Feijoó (Barcelona, 1973). Hi uti-

litza la tècnica mixta del traç amb lla-pis i la coloració mitjançant l’ordinador,tècnica que domina a la perfecció ique ha utilitzat en molts d’altres llibresseus; però sobretot n’hem de destacarel moviment, la vivor de les expres-sions, el to enjogassat dels personat-ges i la presència d’animalons d’allòmés diversos, com és força habitualen la seva obra. Una bona combina-ció, de la qual ja havíem pogut gaudiren un títol anterior: Ratolí a la selvatropical (Editorial Cadí, 2011).

(1) Carles Cano. Set Blancaneus i un nan.Edicions del Bullent (Col·lecció “Els llibresdel gat en la lluna”, 39), Picanya, 2013.Il·lustracions de Núria Feijoó. 75 pàgines.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

Dissabte 23 de febrer sortida matinal al Parc Arqueològic de Gavà

Visita de les mines prehistòriques més antiguesd’Europa amb 6000 anys d’història.

Al museu de Gavà, visita a les exposicionssobre el Garraf i el Delta del Llobregat.

Preu socis, 10 €Sortida amb cotxes particulars. Places limitades

Inscripcions a:Gent del Masnou, dr. Agell 9,

Feiners de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre 93 126 82 20

Vocalia recreativa

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

23

Arran de sòl

Som al febrer i tots sabeu que en aquest mes hi ha carnes-toltes, o sigui uns dies de disbauxa en els quals els quivolen es disfressen i participen a les rues, balls, etc.Abans, quan hi havia crisi contínua, també hi havia qui esgastava els calerons en disfresses, fetes o llogades.Majoritàriament eren les noies, i solteres, o per merèixercom es deia en llenguatge empallegós o cursi.Un cop abillades, apa cap al ball, a la cacera de xicot, queera l’esport nacional, i suposo que internacional. Això sí, nopodien tapar-se la cara, o sigui que tothom les coneixia.Per anar amb cara coberta de màscara, i intentar que nosabessin qui eren, hi havia un dia que el ball se’n deia demascarons. En aquest no calia que la disfressa fos gaireben feta, es podia anar més esparracada.També hi havia un ball que en deien de mantons, que, comel seu nom indica, les noies duien les espatlles cobertes demantons, d’aquells que en deien de Manila, però que pelque es veu eren fets en altres indrets.Bé, jo no volia pas fer una descripció d’altres temps, jo,com sempre, intento anar per un costat, i sempre me’n vaigper aquell lloc que aquella gent que tant ens estima endiuen els cerros de Úbeda, que no sé pas on collons són.Ostres, i ja quasi estic a la meitat del que em deixen fer iencara no he dit el que volia. Del que volia realment parlarera del nostre temps, tot i que em sembla que en anteriorsescrits ja ho he fet. Volia comentar-vos el que veig pel car-rer, i vosaltres, si no aneu abstrets, també deveu veure. Us heu fixat on porten els pantalons molts nois?, doncs asota el cul, ensenyant els calçotets, de marca, és clar. Elsarrosseguen per terra. I amb unes samarretes que semblenles d’aquell cèlebre pallasso. I amb unes “jeques” set canesgrans. A més, al cap hi porten o bé una gorra amb la vise-ra al darrere, per si el sol els ataca de “trascantó”, o un bar-retó ben petit; això sí, per a aquest modelet s’ha de dur elcap rinxolat, com aquell germà que tocava l’arpa. Tambén’hi ha que porten una mena de gorra de llana encasque-tada fins a les orelles, o el darrer crit, les caputxes com elsde la trapa.I de les mosses, n’hi ha per a tots els gustos. Des de la queva en ple hiverren amb mini, o ni faldilla, ensenyant cuixa,i als peus unes botes ben altes. També n’hi ha que van ambaquella mena de mitges gruixudes, marcant un llamp decuixa. Quant a dalt, també n’hi ha per a tots els gustos, comla que va ensenyant “petxuga” i amb una mena de bufandade llana entortolligada al coll. Això per només fer un repàs a les d’aquí, ja que les fora-nes, sobretot les del nord del continent del sud, que, facifred o calor, duen el cap ben cobert amb un variat esplet democadors, el cas és que no se’ls vegin els cabells.No em digueu que no vivim bé, tenim carnestoltes tot l’any.Apa, bup, bup.

Per Pledebuit

Ingredients per a 4-6 persones1 bròquil (tallat a poms), 1 patata (tallada a tacs).

1 ceba tipus Figueres (tallada molt petita).Una mica d'alga wakame (opcional). 50 gr d'ametlla

torrada (tallada ben petita). Crema de llet de soja. Nou

moscada i pebre recentment ratllats. Uns alls tendres

per al decorat.1 litre d'aigua

PreparacióEn una olla de fons gruixut, ofegarem la ceba tallada ben

fineta; just quan comenci a daurar-se hi afegirem les ametllesi les saltejarem uns segons. Seguidament hi tirarem l'aigua bullent amb sal en la qual submergirem l'alga wakame, els

tacs de patata i els poms de bròquil. Passats uns 15 minuts, comprovarem que el bròquil estigui tendre. Perfumarem les

verdures amb la nou moscada i el pebre. A continuació

ho triturarem amb l'ajuda d'una batedora elèctrica fins a obtenir una crema verda molt suau. Finalment ho enriquirem

amb un raig de crema de llet de soja o civada, que disposarem en forma d'espiral. El toc final, just

abans de servir, el realitzarem amb uns alls tendres ja nets, que haurem fregit fins a quedar ben daurats.

Decorarem la crema amb uns trossos de xips d'alls tendres iservirem la crema ben calenta.

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

CREMA DE BRÒQUIL AMB ALLS

TENDRES CRUIXENTS

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

2013. CENTENARI DE JOAN COMELLASSi al passat mes de gener foren les Efemèrides on ensreferíem al Centenari d’aquest insigne masnoví, pin-tor, ceramista i músic, i ja al passat desembre del2012 li dedicàrem el Pessebre de l’entitat, aquest mesi a la resta dels d’aquest 2013 al butlletí de cada meshi haurà un petit dibuix al·legòric del mes.El corresponent a aquest febrer és un ésser indefinit,de mig cos, i en actitud de bufar.

Cada divendres de 20.30 a 22Rock, tango, cha-cha-cha, vals, fox, pas doble, mambo, etc

Preu parella soci: 75 € no soci 85€

Informació a Gent del Masnou Dr.Agell, 9, de 6 a 2/4 de 9 del vespre 93 126 82 20

Places limitadesOrganitza:

Vocalia Recreativa

45è GDM Febrer-abril 2013

Passa-t’ho bé!

Curs de Balls de Saló

PASSEJADA MATINAL Ruta prehistòrica de Séllecs

Diumenge 17 de març de 2013

Mes informació en el proper butlletí

Ho organitza:AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU

LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut.

Ens calen veus tant de dones (sopranos i contralts)com d’homes (tenors i baixos).

Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui, una mica abans

de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!