Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 280, octubre del 2010

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

R

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76CE masnovina@masnovina .com -

www.masnovina.com

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

1964 · 46 anys · 2010

AQ UA S TA R

SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14. Taller: Puerto Rico, 28 Tel. Fax: 93 540 31 57 el Masnou

Tallers Masnou. 87 anys al seu servei

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Tardor

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL ....................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................................. 5LLUÍS COMPANYS per Joan Muray ............................................................... 6SEPARACIÓ O SUBMISSIÓ per J. Camps .................................................. ... 8L’11 DE SETEMBRE I LA CORAL XABEC per Esteve Pujol ........................ 9SALVADOR per Joan Maresma Duran ........................................................... 10A CONTRACOR sèrie negra per Ramon Serra.................................................. 11HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray............................................................ 12L’APLEC DE SANT MATEU ................................................................................ 14CONTES DEL MASNOU per J. Condeminas ...................................................... 15GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ................................ 16TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart i M.Josep R. Lucas ................................. 17QUI ÉS AQUEST PERSONATGE? per Antoni Ferrero ....................................... 19 PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí Bertran ................................................ 19GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 21ARRAN DE SÒL per Pledebuit......................................................................... 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA ..................................................................................... 22

Ara sí, ja ens hem endinsat de ple a la tardor, que puntualment se’ns ha presentatseguint el curs de l’any i la incansable roda del temps, que no té fi. Periode de tran-sició cap a l’hivern, que ve acompanyat d’un canvi de fesomia a la natura, inspirado-ra de poesia i d’una certa tristor, preludi de la fredor que s’acosta.Els poetes, avesats en l’art d’enfilar paraules i omplir-les de sentit, troben en la tardoruna deu inesgotable d’inspiració, tocats per l’agònica caiguda de les fulles caduquesi pel cromatisme mutant dels boscos, novament vestits de coloraines, que convidena la reflexió i al gaudi dels sentits. És arribada l’hora de la gent de pagès per finiquitar la verema i clavar les arades, benendins, per esponjar i renovar la terra, receptora amorosa de noves sembrades, pro-mesa de generoses collites, si el temps no ho espatlla. La saviesa popular, recollidaper Joan Amades, ens ho referma amb refranys com aquest: Quan l’octubre és arri-bat, sembra el sègol, l’ordi i el blat…En arribar la tardor, però, la crida de la natura no solament atrau els lletraferits i mobi-litza la pagesia sinó que també és un ferm reclam per a la gent més prosaica queacut, en massa, a la recerca i captura dels bolets més cobdiciats: rovellons, ceps, ros-sinyols, ous de reig, etc. i de les altres delícies tardorenques com les cireres d’arboç,els pinyons, les castanyes, les nous…, i també als que hi van, amb l’arma a punt desolfa, a la caça d’un senglar distret o d’altres bestioles malauradament més escadus-seres en els nostres boscos.Malgrat els nombrosos avisos i recomanacions, cal insistir una vegada més en el res-pecte i estima que devem a la natura. Massa sovint veiem el rastre dels mals boletai-res o “excursionistes” de diumenge, que amb tota la deixadesa del món llauren elsboscos o els omplen de deixalles de tota mena. O d’altres, que s’endinsen boscosenllà sense tenir cura de possibles desorientacions, a voltes amb desenllaç tràgic, iobliguen els serveis de seguretat a malbaratar energies i despeses evitables.Arribada la tardor, és bo i recomanable anar a la muntanya a gaudir-ne, però ambseny i esperit cívic, procurant deixar-la, si pot ser, millor que com l’hem trobada, queno és tan difícil. No cal que els nostres fills i néts ens ho agraeixin, ja ho farà la natu-ra en nom seu i, en tot cas, als nostres descendents, els deixarem uns referents onemmirallar-se.A la nostra vila, tal vegada com a contrapunt a aquesta estació enyoradissa o melan-giosa, l’Ajuntament ha programat la tercera edició de teatre còmic Ple de tardor,amb un seguit d’actuacions desenfadades, entre les quals hi ha la reposició de l’obrade teatre Això no és vida, a càrrec del nostre grup escènic RAUXA. Per als qui enca-ra no l’heu vista o els qui tingueu ganes de repetir-ne l’experiència, les rialles hi sóngarantides.Aprofitem ara les ocasions que tinguem per riure, perquè el mes vinent entrarem deple en la tardor calenta, amb unes eleccions transcendentals per a Catalunya, i elpanorama, envoltat de la crisi econòmica, no és per esclatar a riure ni per tirar coets.Tant de bo que la campanya que ens espera sigui en clau positiva i puguem valorarels programes i projectes de cada partit amb objectivitat i sense enganys. L’ocasiós’ho val.

Bona tardor! El President

Editorial A LA TARDOR DE PLE

3

Primeríssim

Diumenge, 28 Info i reserva de taules:

93 555 46 58 - 93 555 04 52 (places limitades)

XIITROBADADEPLAQUESDECAVADELMASNOU2010

XIITROBADADEPLAQUESDECAVADELMASNOU2010

AVÍS ALS SOCISNOU CARNET

A tots els socis a qui encara noha estat possible de presentar-nos el formulari de petició delnou carnet/ targeta de soci deGent del Masnou, us agrairemque, al més aviat possible, ens elfeu arribar al local social amb lesdades complimentades.

JA TENIM NÚMERO

66612

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

U

M. de Déudel Pilar

TotsSants

Octubre 2010Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

AymarOcataOcata

OcataViayna CDominguezAymarOcataFàbregasFàbregasViayna CFàbregasDominguezAymarOcataFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRiera

divendresdissabtediumenge

dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

293031

123456789

101112131415161718

Novembre 10

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

RieraRieraRieraDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CFàbregasFàbregasRieraAymarViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguez

123456789

10111213141516171819202122232425262728

massivament al carrer permanifestar sense pors,sense temors i sense com-plexos que el model autonò-mic, estatutari i constitucio-nal del 1978 ha quedat com-pletament esgotat. Hem tan-cat una etapa més de la nos-tra història com a país, in’hem obert una altra, la queens ha de portar cap a laplena construcció nacional.El poble es va pronunciarpacíficament en una claramostra de democràcia, i noho va fer en contrad’Espanya, ni en contra de laSentència del TribunalConstitucional, sinó endefensa de la nostra naciócatalana, del nostre dret adecidir, i a favor, ara sí, de laINDEPENDÈNCIA.Davant d’aquest clam unàni-me, els partits polítics nopoden mirar de nou cap a unaltre costat. No cal perdre eltemps a buscar noves fór-mules de relació entreCatalunya i Espanya, no ésmoment d’intentar refer elpacte estatutari i constitucio-nal, ni a buscar solucionsfederalistes, que ens con-dueixin cap a un nou atzu-cac. Ara cal treballar en unanova transició cap a la inde-pendència.La Sentència del TC, quenega la nació catalana,ataca la llengua i els símbolspropis, i renega dels nostresDrets Històrics, demostraque Catalunya no té encaixdins del seu sistemaConstitucional, el de la indivi-sibilitat, la “nación española”,i el de l’imperialisme. Davantd’aquest atac directe, pre-meditat i acarnissat per partde la nació espanyola,només ens queda la sortidade la independència.Per aquest motiu demano iexigeixo als polítics queassumeixin la responsabilitatque tenen al seu davant. Ara

ja no hem de tenir por nicomplexos ni temors percaminar en pas ferm cap a laplena sobirania.El poble de Catalunya haparlat, el dia 10 de juliol de2010, i ho ha fet de formaclara i inequívoca. Ara éshora d’actuar, de fer realitataquest somni que ha perdu-rat durant generacions igeneracions. Com cantavaen Llach: Ara sí, volemmassa, i tenim pressa:INDEPENDÈNCIA!

Joan Font GasullaADVOCAT

-------------------------------------------

SANTA MADRONA, VILA JARDÍ.

Del nostre barri, se’n parlapoc. Al Masnou som veïnstranquils, estem acostumatsal silenci de l’Ajuntament pelque fa als serveis que hauriad’atendre el Consistori, hemde suposar que paguem elsmateixos impostos que laresta de masnovins.A causa del deterioramentdel nostre barri, els veïnsvam decidir fer l’Associacióde Santa Madrona i VilaJardí per impulsar la millorad’actuacions municipals albarri. Tot sembla que la novaAssociació té bona acollidaentre el veïnat i, pel que fa al’Ajuntament, aquest hareconegut les deficiènciesque té el nostre barri i la sevavoluntat de corregir lesdemandes que ha presentatl’Associació.Esperem que les promesesfetes des del Consistorisiguin aviat una realitat,tenim molta gent gran queno pot esperar una eternitat,hi ha infants que volen gau-dir d’un espai verd per anar ajugar i fer noves relacionsentre veïns.El barri de Santa Madrona iVila Jardí no vol res que notingui la resta de barris delMasnou, estem demanant

CAMÍ DEL MIGFa mig any que l’Ajunta-ment, sense valorar el perju-dici que causava als seusciutadans, va tancar el Camídel Mig i va deixar penjatsels pagesos i els usuaris queen gaudim.És una falta de respecte peral poble, a qui s’ha privat delcamí sense cap mena deconsideració.

Montserrat Valldeperas Roig-------------------------------------------

UN SOPAR DE FESTA MAJOR…

de 1a, 2a i 3a classeA les vigílies de la passadaFesta Major, l’Associació deVeïns del Casc Antic va con-vidar els afiliats a un soparpopular. Cadascú s’havia deportar un entrepà, el que arala gent en diu un bocata. Labeguda, cava, el posarial’Associació.Fins aquí tot bé. Però en arri-bar-hi, ja vàrem veure que hihavia un sector de les taulesreservat i cambrers. Aquí jaens va començar a pujar lamosca al nas.Les taules reservades erenper a les autoritats; semblaque hi havia vint-i-dos convi-dats. Autoritats i cònjuges.I ara ve el perquè de lesclasses. Per a les autoritatshavien preparat (es va dirque un xic obligats) un càte-ring. Més que això, jo endiria, i usant una expressió

antiga, un tiberi, que consis-tia en mariscs diversos, sem-bla que llagostins i tot. I per a més inri, a les autori-tats, el cava els fou servit encopes de vidre, mentre queal poble en gots de plàstic. És o no un sopar de dife-rents classes? Abans alstrens, quan eren de fusta, hihavia tres classes: 1a (deseients encoixinats i cortine-tes), de 2a (amb seientsencoixinats, però més sen-zills) i 3a (amb seients defusta, a tires, on et quedavacul i espatlla a ratlles). Compodeu entendre, els del càte-ring anaven de primera, i elpoble ras, de tercera. De “se-gona” hi deurien quedar elsorganitzadors, o no? L’únicadiferència és que el que anosaltres ens va quedar rat-llat fou el cervell, a causa que,per un sentit de la dignitat, novolguérem (o no ens atreví-rem) a armar un cristo delsgrossos allà mateix.És per això que, si més noper escrit, volem que en que-di constància, especialmentara que s’acosten eleccions.Atentament,

C.B.F.-------------------------------------------

EL POBLE CATALÀ HAPARLAT CLAR

El 10 de juliol de 2010 pas-sarà a la història del nostrepaís com el dia en què elpoble de Catalunya va sortir

5

Normativa que s’aplicarà a partir delButlletí de novembre de 2010:Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

una mica d’atenció al’Ajuntament i creiem que lagent del barri estaria satisfe-ta de veure que, d’algunesde les demandes exposa-des, en poguéssim gaudiraquest any.

Joan Martínez VinardellAss. Veïns Vila Jardí, Sta Madrona

-------------------------------------------

AGRAÏMENTVoldria aprofitar aquesteslínies per agrair a les perso-

nes anònimes, als VigilantsCívics, a la Policia Local i alsserveis de l’ambulància queem van ajudar per la caigudaque vaig tenir en el túnel delBaixador d’Ocata el passatdia 8 de setembre.M’estic recuperant a casadesprés de l’operació del’espatlla.A vegades denunciem fetsque no ens agraden o acti-tuts incíviques; aquestavegada és per donar a

conèixer els actes d’unespersones que, en compli-ment del seu deure, fan lanostra societat més habita-ble i més sociable.Moltes gràcies a tots.

Francisca Roca Puig-------------------------------------------

AGRAÏMENTEl dia 13 de setembre vaigenterrar el meu estimatgermà Antonio Sánchez.Aquesta carta és per agrair a

l’Ajuntament del Masnou,policia (companys del meugermà, ja que en formavapart), les seves mostresd’afecte i de consol.Repeteixo, agraïm, tant laseva esposa como els fills igermans, les mostresd’afecte rebudes. I tot elsuport que ens van donar.Moltes gràcies!

La seva germanaCarmen Sánchez García

6

Ara fa 80 anys, el 15 d’octubredel 1940, fou mort, afusellat,després d’un d’aquells judicissumaríssims, als quals la majo-ria ja entraven condemnats.Des de la recuperació d’aquestademocràcia, s’han fet petitsdetalls vers una restitució, talscom un monument al seu poblenatal, el Tarròs, la seva tomba aMontjuïc, un passeig a Barce-lona, altres carrers i monumentsa diverses poblacions catalanes,i segurament me’n deixo algun,però els principals són aquests.Tot i que el primer monumentque es va dedicar a la seva figu-ra no fou en terres catalanessinó a Montevideo, capital de laRepública d’Uruguai, al mateixany del seu assassinat.Aquests darrers anys, Alemanyaprimer i França després handemanat perdó, l’una per haver-lo entregat al govern de Franco,i l’altra per detenir-lo, empreso-nar-lo i entregar-lo en el seu ter-ritori. Enguany, fins i tot a l’estatfrancès, a la població on es varefugiar i on fou detingut per lapolicia alemanya, les autoritatsdel municipi de La Baule-Escoublac han col·locat unaplaca en honor seu al carrer on

va residir fins a la detenció. Però, i l’Estat Espanyol què hafet? Només la llei dita de laMemòria Històrica del desembredel 2007, la qual parla del carác-ter radicalmente injusto d’unescondemnes ilegítimas, però queno les declara ni nul·les niil·legals, com ha volgut fer-nosveure un membre de la Junta deFiscals de Sala del TribunalSuprem, que ha dit que lasol·licitud de la Generalitat i dela néta del president són impro-cedentes, ja que aquella llei lesdeclarava nulas de pleno dere-

cho por aplicación directa. Unamentida més. Enguany, dins els actes comme-moratius que s’havien de fer aLa Baule (ja fet), a Madrid iBarcelona, una negativa de per-mís de la presidenta de laComunitat de Madrid deixa,suposem, sense aquesta, ques’havia de fer on va estar empre-sonat i torturat el presidentCompanys, la Dirección Generalde la Seguridad del Estado(actual seu de la comunitat).Ja són 80 els anys del seu afu-sellament, l’únic d’Europa per-petrat en un president d’ungovern escollit democràtica-ment. En fi, tornarem a lluitar, tornarema sofrir, i tornarem (així hovolem) a guanyar.

80è ANIVERSARI DE LA MORTDEL PRESIDENT COMPANYSPer Joan MurayVocal de Cultura

Campanyad’identificaciód’animals decompanyiaDes de l’1 d’octubre fins al30 de novembre de 2010

Desfilada de gossos d’ADAM17 d’octubre, a les 11h, a laplaça dels Països Catalans.Hi haurà activitats infantils ixocolatada. I no oblideu de por-tar-hi el vostre gos|

Hi co l · laboren

Recull-ne els excrements!I llença’ls en un contenidor de rebuigo una paperera.

Actua amb civisme i ajuda’ns a mantenirels carrers nets.

estratègicament barren qualsevol com-petència comercial en el cor deBarcelona. Però que, a la vegada, és labotiga amb més dependents incapaçosde pronunciar en català el nom del’article que venen. Ull viu!, que no he ditque no sàpiguen el seu mostrari encatalà, ja que em consta que la direcciód’aquests magatzems fa esforços perevitar aquesta manipulació orquestradapels mateixos dependents, que incitenla militància del monolingüisme espa-nyol amb la consigna de no contaminar-se amb la llengua nostra, que menys-preen i que volen anihilar. Bé, en elCorte Inglés de la Plaça de Catalunyano és únicament rar assolir una trans-acció en el nostre idioma, sinó que finsi tot, a vegades, és impossible pagaramb l’idioma del qui compra, en el meucas, en català. La manifestació del 10 de juliol ha mobi-litzat tots els guerrers apostats en elsCavalls de Troia de la dictadura fins araendormiscats en la xarxa ordida estra-tègicament en tots els punts neuràlgicsde Catalunya. De moment només sónveus, però són veus arengades amb lanostàlgia del dictador Franco i la sevadivisa, la Una Grande i Libre: l’Espanyaindissoluble, segons el Tribunal Cons-titucional, que en la seva equanimitatdeclara el català una llengua a la qualno tenim dret els catalans, si no com-plim la prioritat de saber abans, parlar ientendre la llengua d’ells: el castellà,mai millor dit espanyol. Justícia! Constitució! Carta magna! Dequè? Quan dicten la discriminació del

català, quan hauria de tenir rang deplena igualtat en tot el territori espanyol.Bé! Reconeixent la dificultat d’aquestextrem, l’equanimitat seria que el catalàfos territorialment equivalent aCatalunya tal com el castellà és aCastella. Ja sé que aquests nois iaquestes noies monolingües queimparteixen justícia són de lletres, peròtampoc no és tan difícil assimilar aques-ta eqüació de primer grau, que es potplantejar aritmèticament com una reglade tres: el català és a Catalunya igualque el castellà és a Castella. No serà laseva una llei de l’embut quan constitu-cionalment la mantenen renyida ambles matemàtiques?Estiguem atents, que els enemics desempre estan apostats pertot arreu,abundants a TV3, a Catalunya Ràdio, ales Institucions, a l’assistència sanitàriapública i privada, al monopoli delCinema, a la botiga on comprem, alsserveis socials, al taxi, a la cafeteria...; aveure, digueu-me un lloc on no correperill la nostra llengua?El dilema és antic, és només qüestiód’“Ésser o no ésser” (gràcies Will peraquest últim apunt traduït del teu “To beor not to be”). Però, no siguem banaus:votar Independència sense adjectius ésl’única manera de poder recobrar pací-ficament la dignitat com a poble.També, de passada, serà una bonamanera perquè el Corte Inglés, quetampoc no és “tonto”, perdi el cul pervendre’ns i fins i tot ens permeti pagarel que comprem, en català.

8

Començo per excusar-me: aquest dile-ma “Separació o submissió”, no me l’heinventat jo; però les malifetes que em fala memòria envers la immediatesa fanque no recordi si ho he sentit o ho hellegit; però vull agrair a l’autor originalper donar-me el punt de sortidad’aquest comentari. Són les vuit delmatí del dissabte 18 de setembre, vaiga fer un mos i torno amb un cafè bencarregat i ben llarg, a veure si excito lesdropes neurones que encara no s’hanadonat que estic llevat... Parlant de dropos, ara entenc la man-dra dels monolingües espanyols queviuen a casa nostra militant descarada-ment per perllongar les consignes delfranquisme en contra del català. Me’lstrobo pertot arreu; paradoxalment, laciutat de la justícia és on n’hi ha mésper metre quadrat. Una mostra: aquellanoia cooperant, l’Alícia Gàmez, que ensva tenir a tots amb l’ai al cor! I, en seralliberada, igual que el seu col·legaRoque Pascual, no van tenir la genero-sitat de mostrar consciència de viure aCatalunya, quan tots els catalans, pen-dents de l’aventura a Mauritània sota elpretext de Caravana Solidaria, estàvempreocupats per les seves vides. Unaexcursió a l’ull del huracà, potser extre-mament temerària, tenint en compteque a Santa Coloma i a la província deBarcelona també hi ha de pobres desolemnitat que reclamen ajut. Dos ser-vidors de l’administració pública, noi inoia de casa bona, que reneguen delcatalà, refusant pronunciar una expres-sió tan senzilla com “gràcies”, unaparaula, gràficament i fonètica quasiigual al sacre castellà de l’Espanyafranquista i encara borbònica, que vaproscriure i vol seguir discriminant elcatalà. Ara fa mesos que no m’acosto al CorteInglés: el “Tall Britànic” de la Plaça deCatalunya on impera el trust dels seustres edificis, antic Jorba, famós exBancCentral, i qui sap quins més, quecomercialment no tenen sentit, però

SEPARACIÓ O SUBMISSIÓPer Joan Camps i Ortiz

El dia hi ajudava, els airesreivindicatius s’hi afegien;el clam del poble ho facilita-va; la presència, cadavegada més nombrosa, devilatans hi animava perquèl’Ofrena Floral davant elmonòlit de la Plaça de l’11de Setembre fos més emo-tiva, més sentida, méspatriòtica. Quin goig i, a lavegada, quina expressió dela voluntat que Catalunyasigui rica i plena! No cal pasque ningú vagi endarrere;nosaltres volem anar enda-vant.A quarts de dotze del mig-dia, Ajuntament, partits polí-tics, entitats ciutadanes decultura, de veïnatge,d’esports, de convivència,de solidaritat, d’esplai… detota mena, fins a quaranta,van dipositar l’homenatgede flors virolades a tots elsqui han estimat i estimenCatalunya amb el lliuramentde la vida, amb el lliuramentlent de la feina pacient iconstant de cada dia, o bé,fins i tot, amb la donacióheroica condensada en ungest final. Flors, aplaudi-ments, cants i agraïment atots.Visca Catalunya!, per atothom.I visca Catalunya sobirana!,per a molts.La Coral Xabec, de Gentdel Masnou, hi va ser pre-sent com tots aquestsdarrers anys per ennoblir laDiada i embellir-la amb elcant.Després de les paraules del’Alcalde i de la proclamaciódel Manifest consensuatmajoritàriament pels regi-dors municipals, i haventacabat l’ofrena floral, la

I la Coral i tothom, mentre labandera era hissada ambmés solemnitat que mai,vam cantar Els Segadors,amb l’harmonització deJosep Viader. A aquest cro-nista, li fa la impressió queés el cant, diguem-ne civil–a part els cants litúrgics decertes celebracions multitu-dinàries–, que cada anyaplega un nombre mésgran de cantaires a la nos-tra vila. Que no parin,doncs, d’augmentar lesveus que interpretin l’HimneNacional de Catalunya.I qui escriu aquestes ratlles

encara vol testimoniar unaltre motiu de joia: veure-himolta mainada, tant enaquest acte central de laDiada Nacional, com sobre-tot participant directamenten l’ofrena floral. Que hihagi nens i nenes, nois inoies, i adolescents deixantles flors al peu del monu-ment amb un somriure benexpressiu als llavis és tot uncrit d’esperança en unaCatalunya que, si ningú nola mata vilment, continuaràsegant espigues d’or en unjuny cada vegada més ufa-nós.

9

L’11 DE SETEMBRE I LA CORAL XABECPer Esteve Pujol i Pons

Coral va cantar Senyor santJordi, amb lletra deSalvador Espriu i música deFrancesc Vila.

ORACIÓ AL SENYOR SANT JORDI

Senyor sant Jordi,patró,cavaller sense por,guarda’ns sempredel crimde la guerra civil.Allibera’ns dels nostrespecatsd’avarícia i enveja,del dracde la ira i de l’odientre germans,de tot altre mal.Ajuda’ns a merèixerla paui salva la parlade la gentcatalana.Amén.

10

sant que som eterns i que sempre tin-drem temps, que demà encara tin-drem temps. Afortunadament vampoder anar a Salvador, tot i quenomés van ser tres dies i dues nits. Espero poder tornar a veure-la. Comtambé espero tornar a veure a moltagent, a familiars, a amics, a coneguts,encara que només sigui per a fer unaabraçada ben forta, un somriure, uncom va tot? Una mirada amical enmigd´aquest món de vegades complicat.

és oli d´un tipus de palmera- i la man-dioca. Molts plats són exquisits i talvegada alguns han quedat com herèn-cia d´aquells temps en que les escla-ves eren les responsables de la cuinaa les llars.També es veu la influència d´Àfrica enla música, els balls i alguns rituals.Aquí és típica la capoeira, una menad´art macial que van inventar elsesclaus per a combatre els amos.Com que els amos -evidenment - hovan prohibir, es va convertir en unaespècie de ball acrobàtic. Un cap de setmana del mes d´agostvam tenir la sort de poder anar-hi pera veure la Nieves, una colega que tre-balla al Cervantes i que, malaurada-ment, deixa Brasil aquest any desprésde més de dos anys d´estar-s´hi. A laNieves la vaig conèixer a Beirut el jallunyà octubre de 2001. Aquesta noia ha estat diferents vega-des a Rio, ciutat en la que visc, i sem-pre deia que li deviem una visita. I ésveritat. El temps passa molt de pressai moltes vegades anem deixant el quevolem fer, o el que hauríem de fer. Talvegada hipotequem el present pen-

Salvador - fundada com São Salvadorda Bahia de Todos os Santos; diuenles cròniques que hi va arribarAmérico Vespucci el dia 1 de novem-bre de 1501- és una ciutat brasilera,capital de l´estat de Bahia –els ano-menats Estats a Brasil són els equiva-lents a les Comunitats Autònomesd´Espanya- i primera capital del BrasilColonial.Aquesta ciutat és també anomenadaBahia, fins i tot pels habitants del propiestat. També es coneguda com aCapital da Alegria –gràcies a lesseves festes populars- i Roma Negra,doncs es considera la metròpoli ambel major percentatge de negres localit-zada fora d´Àfrica.Ja el 1522 es va convertir en la seudel primer bisbat de Brasil i durant elssegles XVI i XVII va ser un importantcentre de la indústria del sucre i deltràfic d´esclaus. El 1763 va perdrel´status de capital de Brasil, privilegique va ser concedit a Rio de Janeiro.El Pelourinho –literalment picota- és elnom del barri del centre històricd´aquesta ciutat. Situat sobre un turó–Cidade Alta- al qual s´hi pot arribarper un ascensor de façana art decódels anys 30 - anomenat ElevadorLacerda -, el barri és un lloc fascinant,ple de reliquies colonials, d´esglèsiesdel segle XVII ricamente decorades,una per a cada dia de l´any segons lacreença popular.L´Esglèsia de Sant Francesc em vasemblar bellíssima, principalment elclaustre, una meravella del barroccolonial. Les rajoles van venir dePortugal a finals del segle XVII i repre-senten escenes de l´antic testament.L´interior és magnífic, - amb unaquantitat d´or excessiva; diuen quegairebé 900 kilos- per la seva riquesai esplendor, tot i que desafia lesensenyances i el vot de pobresa delsant a qui està dedicada…La cuina bahiana és una barreja afri-cana i brasilera basada en la cremade coco, el jengibre, els pebrotspicants, les gambes, l´oli de dendê, -

SalvadorPer Joan Maresma Duran

Esgle�sia Sant Francesc Claustre

11

bagasses s’apartaven del seu costat amb els ulls plens depor. Ell, palplantat davant el gros mirall, va fer un crit alcambrer:– Tu (despectiu), posa’m una copa d’anís del mono.– Hi vol gel? (amb cara d’espant).– No, i no et tallis a l’hora d’omplir-la.

Sobtadament d’una porta lateral surten dos homes armatsamb fusells automàtics i comencen a disparar-li a curta dis-tància. Després de buidar els carregadors veuen aterritsque l’home no té ni sang i que totes les bales han rebotaten el seu cos i han ferit la gent del voltant. En el temps queels dos homes volen recarregar les armes, reben dues fla-marades de foc, que surten de les mans d’aquella personaestranya i moren socarrimats enmig de grans udols dedolor.De cop i volta el captaire invencible veu a terra i amb unaferida al pit la noia que al mati li donà el pa. S’acosta i, fentun bram estremidor i col·locant les mans a prop de la sang,fa sortir les dues bales (que van a parar a les seves mans)i cauteritza els traus sense deixar-ne ni rastre.La noia el reconeix i li pregunta: Qui ets, que tens aquestpoder?Sóc Joaquim Ivanovic.

CONTINUARÀ(o no, això no se sap mai).

Dens era l’aire aquell mati d’hivern i els pulmons es refre-daven ràpidament. No, allò no podia ser bo per a un homemalalt, que passejava tranquil·lament pel bulevard d’unazona massa cara per la seva minsa butxaca. La roba humili un xic llardosa el feia el centre de totes les mirades. Ell,sense cap mena de mania, se situà al davant de l’aparadord’una pastisseria. Al cap d’una estona de mirar i remirar aquellbé de déu de pastes i coques, es va decidir a entrar-hi.

– Què vols? –es va sentir en un to agre gairebé recrimina-tori.– Tinc gana i no tinc diners.– Fora o avisaré la policia.– Siusplau,– Fot el camp d’una vegada, desgraciat.L’home esparracat va fer mitja volta i sense dir ni piu vaobrir la porta i es va trobar de nou amb aquell fred humitque li queia al cim com una galleda d’aigua.Just a la cantonada, una noia sortida del carreró com unfantasma se li acostà per donar-li una barra de pa.– Tingui, i perdoni, hi ha gent que avui té mal humor.– Gràcies. Com et dius?– Maria.– Escolta’m bé, Maria, si un dia tens un problema massagran, pensa en mi i jo t’ajudaré.– Molt bé, senyor, no sé com ho podrà fer, però hi pensaré.

L’home que feia promeses va seguir el seu camí i en unaplaceta i sota la protecció dels plàtans va començar a men-jar-se aquell pa encara tebi. Un cop saciada la gana, vaestirar-se en un racó per tal de dormir una estona. Uns car-trons van fer més agradable la clapada tot i donar-li unaspecte encara més desolador de rodamón solitari.Era temps de castanyes i moniatos i els tremolors van des-pertar-lo. Mig ensomniat dirigí les seves passes cap a unafont propera, es rentà la cara, va beure un glop i tot seguitféu el seu camí.Tot fent via per la ciutat es va endinsar en un fosc carrer tansols il·luminat pel rètol de neó d’un local de dones de llo-guer. L’home solitari es disposava a entrar-hi, però la veugreu d’un home gruixut el va aturar. Ell no va fer cas del’amenaça i tirà cap dins. El goril·la intentà tirar-lo a terra iell l’esquivà amb una facilitat inversemblant. Un segon méstard una navalla brillà en la nitEl sicari no aconseguia punxar-lo per més esforç queposés en la baralla i aquella mena de captaire es belluga-va com dut per una força sobrehumana, fins que tot d’unael pobre home en un moviment d’esgrima enxampà el por-ter pel coll, i amb una facilitat esfereïdora li va arrencar elcap i deixà la petita avantsala del local regalimant sang perles parets.Un cop dins, s’apropà a la barra mentre els clients i les

A contracorPer Ramon Serra i Roca Sèrie

negre

Al passat butlletí de juliol-agost vampublicar el relat, que crèiem complet,de com es van salvar la custòdia i elsagrari del Col·legi de la SagradaFamília del Masnou en temps de guer-ra. Posteriorment hem pogut recupe-rar un tercer testimoni, que ens expli-ca què en fou de les altres peces deculte en aquell període convuls, aixícom algun petit canvi.Els relats que venim publicant des del’any 1987 formen part del que ara sen’anomena “memòria històrica”, peròque, si per una banda serveixen perservar aquesta memòria, per l’altre cor-ren el risc, especialment els que ensarriben per via oral, o de no estar com-plets o bé d’haver-hi petits matisos.Per sort, hem estat a temps de podertrobar aquest tercer testimoni, que ensexplica el que mancava a l’anterior.La història del SAGRARI (1) segueixintacta, tal com va ser publicada; fousalvada i amagada en una masia decan Dòria, prop de la casa pairal, sentMartí de Dòria i Genisans l’autor delsalvament. O sigui que la històriasobre el sagrari és tal com la vam nar-rar i, per tant, no la repetirem.En canvi, la del salvament i amagatallde la custòdia no va anar tal com lavam contar, ja que el que van servar acan Marfà fou una altra peça de culte,tot i que no hem pogut saber de quinaes tractava. Fou amagada, això sí, enun sot al terra, i al damunt s’hi vacol·locar la màquina de cosir. Allàtambé hi restà, com a les altres cases,fins a finals de la guerra. I com a tercer relat, aquest donat perLluís Matalí i Pons, fill de Josep Matalíi Isern, ambdós confiters, que fou quiva tenir les peces amagades a laConfiteria Matalí, que aleshores estrobava al carrer Barcelona.I, ja que s’ha de reescriure aquestcapítol de la nostra història, i davant

LA CUSTÒDIA i altres objectes de culte del COL·LEGI de laSagrada Família del Masnou en temps de guerra (1936-39)HISTÒRIA completa del SALVAMENT–

Per Joan Muray

Històries de la vila

12

- 1917. Festa de l’entronització delSagrat Cor.- 1923. Benedicció de la campana dela capella.- 1924. Creació del noviciat.- 1924. S’enderroca el celler, i al seulloc s’hi construeix la capella actual(4).- 1928. Es fa l’altar del Sagrat Cor.- 1934. Es porta a terme l’ampliació irestauració de la capella.- 1936. Als primers mesos de la revo-lució (estiu 1936) es produí la incauta-ció del col·legi i conversió en seu deles Joventuts Llibertàries-FAI.El Col·legi de la Sagrada Família, enaquells dies de començament de laguerra, en ple temps revolucionari, fouincautat, tal com ja hem comentat, perles Joventuts Llibertàries-Fai, que elconvertiren en el seu local.Les monges que hi havia al momentde la incautació hagueren de sortir-neal més discretament possible, ja quehaurien estat perseguides o qui sap siles hagueren donat mort. Moltes tor-naren a les cases dels familiars, id’altres foren recollides, de moment,en cases de la vila. Les populars mares Maria i Antònia, laprimera, mestra del Col·legi, que fins ala guerra va ensenyar nenes, i des-prés d’aquesta ho féu fins a la jubila-

del matís en l’anterior, creiem oportútornar a posar els trossos correctesd’aquella, perquè així, en aquesta, tot-hom la pugui llegir tota sencera.La que repetim, per correcta, la posa-rem en lletra cursiva i entre cometesper diferenciar-la de la que hem sabutara. El conjunt general queda així:“Després de més de setanta anys definida la guerra del 1936-39, encarasorgeixen històries que, si no fos perla bona memòria d’alguns masnovins(2), restarien per sempre a l’oblit.Són petites o grans històries que,sovint al marge del contingut intrínsecde la pròpia notícia, són més interes-sants pel que aporten de la vida diàriad’aquells anys convulsos, i de les per-sones que, al marge de les sevesidees, arriscaren la vida per salvarunes obres artístiques, fossin del caireque fossin, per a la posteritat.Abans de seguir amb la història queens ocupa, fem un xic de memòria totcitant cronològicament les principalsdates del convent/col·legi de laSagrada Família del Masnou, des dela donació testamentària (3) del 1913fins a la guerra, data de la història.Són aquestes:- 1914. Fundació de la comunitat demonges.- 1916. Inscripció com a col·legi.

Col·legi de la Sagrada Família del Masnou

pertinences i feines. Per tant n’era lasagristana. De ella, en aquesta faceta,recordem especialment el guarnimentque feia a l’altar per Setmana Santa,quan era costum d’anar a visitar elque en deiem els monuments. En vaquedar una magnífica imatge de lafotògrafa masnovina Teresita Torres. N’hi va haver una altra, que era postu-lant o novícia, de nom Helpídia, quees va instal·lar a la masia de canDòria, on va passar per minyona.D’aquesta relació en temps de guerraen va quedar una profunda amistat,que va durar tota la vida de la desprésmonja, amb la qual, els Dòria es vanescriure i fer visites mútues fins a lamort de la mare Helpídia el passat any2009 a la Seu d’Urgell on estava”

El sagrari, tal com ja es va dir, fourecollit al Col·legi de la SagradaFamília per Martí de Dòria i portat al’amagatall sota el paller de la masia,on va romandre tota la guerra.Aquesta masia no era la casa pairal,era la que ells coneixen com de cal’oncle Joan, que està a prop de laprincipal, darrere mateix de la de “calPerdut”. Allà hi va restar fins a final dela guerra, com la custòdia, quan retor-naren al col·legi/convent. El sagrari, ellloc on es guarda el Santíssim, quenormalment es trobava, fins a la refor-ma litúrgica del Concili Vaticà II, asobre l’altar; i que des d’aquesta, nor-malment està darrere de l’altar, ja queaquest està de cara al públic“.La custòdia, així com un calze, uncopó i la Veracreu, foren portats a laPastisseria Matalí, que aleshores estrobava a l’actual carrer de Barcelona,

13

on romangueren fins al final de laguerra.Al primer moment foren amagadesdins uns graons que pujaven a les gol-fes de la casa, graons que en algunescases encara es conserven, i quetenen com un fons. Un cop diposita-des, les taparen i en dissimularenl’espai.Després, un client i amic d’en Matalíva avisar-lo que hi havia hagut unespieta. Per sort en feren cas i canvia-ren les peces de lloc i les posaren enun sot que havien fet sota un porxo del’eixida, el taparen bé i hi posaren aldamunt els costals de llenya per alforn. Allí restaren fins acabada laguerra, quan les entregaren a la MareMaria, que ja havia tornat, junt ambaltres monges, al convent/col·legi. Evidentment, al cap de poc d’avisar-los, van tenir un escorcoll, per sortsense èxit, com tampoc no en vantenir els altres que patiren durant laguerra, en total tres. Van córrer unperill ben evident, ja que, si els ha-

ció amb els nens (els meus nens comen deia ella), també tocava el piano ol’orgue en celebracions litúrgiques,així com la cuinera, es refugiaren deprimer a casa dels Casals, vuit dies,que vivien al darrere mateix del con-vent, a l’actual carrer de RafaelCasanova, aleshores carrer de laCaterra. Havien sortit del convent perla porta de l’hort, que donava a aquestcarrer. Ambdue, després de la guerratornaren al Masnou, on varen viure lamajor part de la seva vida, i on tambéreberen sepultura.De la popular mare Maria, que es deiaMaria Torner i Vives, com a monja esva dir Maria del Sagrat Cor (5), calparlar-ne més extensament, ja que, amés de dedicar-se tota la vida al’ensenyament dels nens, tenia unaaltra missió, la de cuidar-se de lacapella i, per tant, de totes les seves

Altar major amb els guarniments florals fetsun any per Setmana Santa. Foto de Teresita Torres.

Custòdia i Sagrari de la capella del col·legi

Capella del col·legi

ment a la veneració del públic, té elseu naixement cap al segle XIV per lanecessitat litúrgica sorgida de les pro-cessons eucarístiques, especialmentdel Corpus. També és anomenadaostensori.”Quan tragueren les peces del seuamagatall, trobaren que la custòdiaestava força malmesa per la humitat.Intentaren netejar-la, però no ho acon-seguiren del tot. Un cop de nou alcol·legi, hagueren de portar-la a res-taurar (6). La resta de peces s’haviaconservat bé, i molt especialment laVeracreu.Bé, esperem que aquest sigui el relatdefinitiu, un relat d’aquells anys de tra-gèdia, anys que, tot i haver-ne passatmés de setanta del seu final, quanse’n remouen fets, a voltes encaraaixequen butllofes.

NOTES 1- El relat del salvament del Sagrari, ensl’ha contat Pepita Dòria i Galofré, filla delseu salvador, Martí de Dòria i Genisans.2- Lluís Matalí i Pons ens ha contat el quehi ha de nou de la custòdia i altres objectesde culte; és de la Pastisseria Matali, quealeshores estava a l’actual carrer deBarcelona, on després hi va haver laSastreria Fortuny. Es van traslladar a

l’actual emplaçament l’any 1942.3- El llegat testamentari, pel qual les mon-ges de la Sagrada Família d’Urgell passa-ren a fundar el convent/col·legi, proveniade Joaquima Estaper i Cuyàs del Bosch,darrere dels Estaper de “ca l’Estudiant”.4- En fer aquestes obres, els paletes hi tro-ben dues o tres gerres amb or, que es que-den, i un d’ells se’n va a Mallorca i quedaamb l’altre que s’hi reuniria més tard; peròel segon mai no va poder gaudir del botí, iel primer es va esfumar totalment.5- El seu record, quan fa quasi vint anys de laseva mort, és viu, com ho demostra la poesiaque un antic alumne seu, Carles Coll, ens vaenviar, i que fou publicat a l’apartat de poesiadel butlletí de juliol-agost.6- Ho feren a Barcelona, a la CereriaCodina, del carrer del Bisbe, propietat delsmasnovins de “cal Cerer”.

FONS CONSULTATS- Lluís Matalí i Pons- Pepita Dòria i Galofré- Col·legi de la Sagrada Família del Mas-nou- Mare Pilar - Gent del Masnou, núm. 12, gener 1988.Entrevista a la Mare Maria, per EmparVázquez. - “Històries de la Vila” (II volum). JoanMuray. Editorial Davinci. Barcelona 2005. - “República, revolució i guerra civil (ElMasnou, 1931-1939). De Jordi Amat iTeixidó. Gent del Masnou 1995.

14

guessin trobat el que amagaven, nosabem les conseqüències que hauriatingut per als qui servaven les peces acasa seva.El bon home que va avisar-los era untreballador de la Fàbrica Dachs, afiliat ala CNT. Després de la guerra també vapatir els excessos de la dictadura, foudetingut i desterrat del Masnou. Se’n vaanar a viure a Tortosa, la seva terra.“La custòdia, peça d’orfebreria religio-sa on s’exposa el Santíssim Sagra-

Can Matalí, quan estava a l’actual carrer deBarcelona.

Organitzat per les entitats sardanistes dels pobles d’Alella,Cabrils, el Masnou, Premià de Dalt, Premià de Mar,Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar i Teià.A les 10 del matí hi va haver la celebració de la missa sarda-nista a l’Ermita de Sant Mateu; en acabar, a l’esplanada del’Ermita esmorzar popular per a tots els assistents.Seguidament les cobles Premià i Ciutat de Mataró ens van

interpretar divuit sardanes, cal destacar la de conjunt, sarda-na d’estrena del compositor i músic de contrabaix de la CoblaPremià, Ramon Iglesias; el seu títol: Passejant a Sant Mateu. També cal dir que a poc a poc l’afluència de sardanistes,caminants i ciclistes va anar augmentant i feia goig veurel’esplanada amb tanta i variada gent.

Properes ballades de sardanes:10 D’OCTUBRE: Plaça d’Ocata, 12 del migdia, Cobla Lluï-sos de Taradell.1 DE NOVEMBRE: Plaça d’Ocata, 12 del migdia, CoblaJovenívola de Sabadell (“Aniversari de l’Agrupació“).

Curset d’ensenyament de sardanes: cada di-mecres de 8 a 9 del vespre. Lloc: Plaça d’Ocata, 8Correu de l’Agrupació: agr.sardanista_masnou@josoc.cato vine directament al local el dia i hora indicats.

La Junta

Us informem que aquest any farem loteria de Nadal

El passat 19 de setembre es va fer el 30è Aplec conjunt de la Sardana a Sant Mateu.

15

Era evident que l’Antoni Sòria era unhome amargat per alguna raó, condicióque havia arrossegat gairebé duranttota la seva vida sense que ningú no ensabés la causa. De setanta-tres anysd’edat, solter i sense cap afició manifes-ta, ningú no hauria dit, però, que a laseva joventut havia tingut inquietudsartístiques i fou prou decidit per anar-se’n una temporada a París, meta de totaspirant a pintor, poc abans de la IIGuerra Mundial. Coneixent el seucaràcter, no és d’estranyar, doncs,que els seus veïns i conegutss’estranyes-sin que, a les sevesvelleses, l’Antoni s’apuntés a unaexcursió de jubilats a París, enca-ra que, per a ell, aquest viatgeera com rememorar aquellsdies de joventut a la capitalfrancesa. La idea del viatgehavia estat d’un programade ràdio, i va faltar tempsperquè s’hi afegís la mateixa compa-nyia ferroviària que va proposar fer-hoamb un tren de l’època en el qual totsels components estaven en plenajoventut, això li donaria, al viatge, unaire més romàntic. Després d’acomodar l’equipatge id’ocupar el seu seient i, sense participarde l’alegria dels seus companys, enSòria es va limitar a esperar pacient-ment que el tren iniciés la seva marxa.–Tot va bé? –preguntà l’amable guia del’organització, un jove alt i ros–. Si desit-gen quelcom, sols han de demanar-ho.La resposta unànime i d’alegre aprova-ció li indicà que tot anava bé. Cincminuts més tard, emprengueren lamarxa, destí: PARÍS. Durant una bona estona l’Antoni con-templà lànguidament el paisatge finsque, finalment, els ulls se li aclucaren is’adormí. No fou ni una forta sacsejada,ni un estrident soroll el que va fer quees despertés sobtadament, senzilla-ment fou el silenci, un aclaparadorsilenci. El vagó era buit, encara que eltren continuava la seva marxa.

Totalment perplex, de sobte, s’adonàde la presència d’una altra persona. – Per favor, no s’inquieti, senyor Sòria–digué el desconegut en to assossegat.A la somorta llum diürna que entravaper la finestra, a en Sòria, se li va trans-mutar la cara per la sorpresa en reco-nèixer el jove guia de l’expedició, aravestit amb un uniforme de l’antigaWehrmacht alemanya.–Abans de res, permeti’m que m’expli-qui; tot té la seva lògica. Sé que el quevaig a dir li semblarà inversemblant,però li prego que em cregui. D’aquí apoc arribarem a París en el mateix trenen què vostè va pujar al Masnou faescassament una hora; però amb laparticularitat que ara són les nou delmatí del dia quinze d’octubre de 1940.Cregui’m, tot és real, vostè mateix hopodrà comprovar dintre de molt poc.Es repenjà al seient i continuà –Jo sócel que vostès aquí, al planeta Terra, endiuen un extraterrestre o, en el meu casen concret, un hominoide, un ser quehabita entre vostès, normalment perestudiar la seva civilització. No és la pri-mera vegada que vinc a aquest plane-

ta. Per a nosaltres viatjar en el temps norepresenta cap problema.Totalment perplex, en Sòria li preguntà:–Però, on són els altres viatgers?–Continuen tranquil·lament el viatge,però en una altra... dimensió. Solsvostè i un desdoblament d’aquest trenhan retrocedit al passat.–Per què jo? –preguntà en Sòria intrigat.El guia somrigué. Sens dubte s’espe-rava aquesta pregunta.–Arribat el moment, satisfaré la sevacuriositat; però estic segur que, unavegada a París, vostè sabrà perfecta-ment el que ha de fer. Ara bé, sols dis-posarà de 24 hores; al termini d’aquesttemps agafarà aquest mateix tren i, talcom va venir, tornarà al seu temps. Sino ho fa, quedarà per sempre atrapaten el passat, i no li auguro una estadaagradable en una França ocupada,amb totes les seves carències i perills.El jove va treure una maleta de sotael seient, un abric i un barret.–Aquí té roba adequada, unadocumentació i diners. No perditemps; estem arribant. Bona sort–digué estrenyent la mà d’enSòria, i sortí del compartiment.

Totalment ofuscat, en Sòriacomprovà que, efectivament, el trenentrava en una gran estació. No teniatemps per canviar-se de roba, així quees posà l’abric i el barret, i amb la docu-mentació a la mà baixà del tren.Banderes amb l’esvàstica penjantarreu, altaveus eixordant consignes enalemany i francès, gran quantitat demilitars teutons circulant per l’estació i,a l’exterior, un París gris, derrotat ihumiliat li confirmaren la seva totalautenticitat. Ara ja sabia què fer. Vint minuts més tard es trobava a laseva antiga pensió. El cor li bategava accelerat quan vademanar la seva antiga habitació, peròla mestressa li digué que estava ocupa-da i li’n donà d’altra. Les cames li fla-quejaven quan pujava l’escala. Desobte, sentí un cop de porta i unes pas-ses que baixaven a tota pressa. Quanes creuaren, en Sòria no va poder repri-mir un crit d’infinita sorpresa, aquell indi-vidu era... ELL MATEIX!, sí, però cin-quanta anys més jove. Es desmaià.

Contes del MasnouPer Josep Condeminas

El guia (1)

16

Si l’aritmètica és la ciència delsnombres i la gramàtica és la quetracta de les classes de mots,llurs accidents o flexió, especial-ment en l’art de parlar i escriurecorrectament una llengua, avuijo, que no sóc persona versadaen cap de les dues branques odisciplines esmentades, abusantde la vostra benevolència usparlaré de números, potser elsmés repetits i emprats, buscant,però, els mots més adients.Si els números son incompta-bles, bé podríem dir que unsquants d’ells tenen vida pròpia,una certa personalitat. Tant ésaixí que de vegades, en elmateix instant de mencionar-neun, ens ve per associaciód’idees quelcom que no guardacap relació amb la conversa queen aquell moment estem fent ifins i tot pot distreure la nostraatenció, desviant-la de la ideaoriginal i portar-la a un llocrecòndit de la nostre ment.P.ex.: Avui fa X anys que vaminaugurar el Club. Tu penses:Avui fa també X anys de l’òbitdel pare. Roma va crear tot un imperi; haperviscut el dret romà, però lanumeració emprada ha sigutl’aràbiga, no la romana. Vejamsi en sortiré, d’aquesta embrolla.Hi ha números alts, baixos, de lasort, de pega, els números ver-mells, secrets, una combinacióde números. També pot fer-se elnumeret, tenir un bon número,encertar tots els números, tenir-ne l’últim de la fila, o bé fernúmeros rodons. (Per arrodonirel preu).Digues un número! I en dius un.T’ha tocat! I et donen l’escombra.Digui trenta-tres! Respiri! Trenta-tres.... Respiri.... Més suau,compassat....

Si el primer número és l’u, quinés l’últim? Vostè ho sap?Penso en tots els números de ladoctrina, en els bíblics i en elsaltres.....

0 Col·locat al davant no té capvaloració; però, si va al darrere,vés-li al darrere! Tot puja, ara el0,005% d’interès corrent.1 Un de sol. Déu totpoderós. 2 La parelleta. Tenir dos dits defront. Una de calç i una de sorra.Els ous ferrats. 3 La Santíssima Trinitat. Les vir-tuts teologals. Les potències del’ànima. Les filles d’Helena.Totes les coses bones són tres. Iel 3,1416.4 Les virtuts cardinals. Els pe-cats que clamen venjança aDéu. Les darreries de l’home.Les quatre estacions. Els quatrepunts cardinals. Eren quatre i elcap.5 Els dits de mans i peus. Elscontinents. Un quinquenni. Elspreceptes generals del’Església. Els sentits corporals.Les anelles olímpiques. LesNoces d’Ambre. 6 Són els pecats contra l’EsperitSant. La mitja dotzena. 7 Els sagraments. Els dons del’Esperit Sant. Els pecats capi-tals. Els dies de la setmana. Arael nen farà el canvi. Les notesde l’escala musical8 Les benaurances. 9 Pintat de nou 9. A més de nou,l’embarassada ja surt de comp-tes. Grup de nou oracions,cures, banys, etc. Espai de noudies dedicats a una devoció o béen sufragi pels difunts (novena).Els 9 quirats de l’or baix.10 Els manaments de la Llei deDéu. Les Noces de Metall. 11 Un equip de futbol (sensebaixes).

12 Els apòstols. Els mesos del’any. Les tribus d’Israel. Unadotzena d’ous o de figues. Migdia. L’Àngelus. Una dotzena.13 Mal número o, millor, el de lasort. Una dotzena de frare o bencomptada. Las arres que dónael nuvi. La nena ja ha fet elcanvi.14 Les obres de misericòrdia7+7.15 Un número bonic. La nenamaca, joliua, xamosa. LesNoces de Cristall. 16 No fer-ho! Molt millor emprarun mocador, oi?17 L’edat del “pavo”.18 La majoria d’edat. I, tractant-se del més de juliol, tots sabemde quin funest any es tracta.20 Les Noces de Porcellana. 22 Els dos aneguets.24 La mitjanit. Canvi de data. Elsancians de l’Apocalipsi. Són elsquirats de l’or fi. Santa Nit.25 Les Noces d’argent. Un quartde segle.27 El de gener, diada del’alliberació. Fi de la revolta. Inicide la dictadura.29 El tramvia de circumval·lació.30 Les Noces de Perla. 33 L’edat de Crist. Fa parellaamb l’auscultador: digui 33.......35 Les Noces de Corall.37 La febre i la seva incondicio-nal companya: l’aspirina. 40 L’èxode pel desert, segons elPentateuc. La quaresma. Els lla-

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

De l’aritmètica a la gramàtica,tot passant per la doctrina. 1

10023

40

65L’A

vA

Elb k

0

17

El dia 19 el Teatre Goya comença a oferir Baraka, deMaría Goos, amb direcció de Javier Daulte; una comèdiaque reflexiona sobre l’amistat.Del 20 al 31 Els acci-dents del petit príncep,un text dels orfebresteatrals Albert Tola iMiquel Àngel Raió,es representa alTeatre Tanta-rantana.El 21 d’octubre laBiblioteca Clarà (Dr.Carulla, 22; Sarrià-Sant Gervasi) aculluna adaptació teatraldels contes de JesúsMoncada que signa la companyia Les Antonietes (a les19 h, entrada lliure).Del 27 d’octubre al 7 de novembre al TNC (Sala Tallers)una bèstia escènica deixarà bocabadat el públic: Històriade Joan, nascut d’un ós ens permetrà tornar a gaudir deltreball interpretatiu del tel·lúric Albert Vidal.El dia 30, amb motiu de la 15 Mostra de Teatre deBarcelona (enguany del 5 d’octubre al 4 de novembre de2010), podrem delectar-nos amb la interpretació del granactor Sergio Caballero, que participa a La indiferencia delos armadillos, una obrad’Abel Zamora (al Teatredel Raval). La Mostracontinua amb uns interes-sants preus molt popu-lars: 7 euros l’entrada.Tanquem el mes tot espe-rant amb candeletes laVida privada de JosepMaria de Sagarra que elTeatre Lliure (seu deMontjuïc) programa a par-tir del 3 de novembre,amb direcció de XavierAlbertí.

El 7 i 8 d’octubre de 2010 el Centre Cívic Casa Orlandai (c/Jaume Piquet, 23) en el marc de la Festa Major de Sarriàacull el treball escènic –tal i com va passar l’any passat– d’unbon i gran actor del país, en Quimet Pla. De franc, i amb lacomplicitat de Núria Solina, la companyia teatral Tot Terrenyens ofereix Absenta, un espectacle d’humor literari que acu-mula una llarga vida (Tàrrega, 1997).Del 8 al 17 d’aquest mes, el Teatre Tantarantana ens pro-posa De postre, François Villon (monólogo para actrizenpa-ro), un espectacle amb la tarragonina Maria Vera (cia.Verins Escènics).Manacor arriba a les terres catalanes a través del’espectacle Ganes de mus, d’Antoni Mus (Felanitx, 1925-Manacor, 1982), que farà temporada fins al dia 24d’octubre al Brossa Espai Escènic, prop doncs del carrerde la Princesa. Del 12 al 24 d’octubre un dels nostres directors més vete-rans, Esteve Polls, presenta al Teatre Romea l’obraJugant amb Molière, amb un repartiment ben saborós:Jaume Comas, Carla Mercader, Dídac Castignani, ÀlexPalomo, Jaume Pla, Víctor Álvaro, Anna BriansóXavier Tor i Ramon Canals.El dia 14 (fins al 31 d’aquest mes) comencen les represen-tacions al Nacional (TNC, Sala Gran) de Joan Maragall, lallei d’amor, dirigit per Joan Ollé i amb moviment actorald’Andrés Corchero. El TNC enguany ofereix preus moltassequibles per als menors de 25 anys (50 % de descomp-te), no ho oblideu!El 18 d’octubre, dintre de les activitats de la FundacióRomea, ens desplacem al Teatre Romea per assistir aMunt de mots, a les 20 hores (entrada lliure), datad’inauguració del I Festival de Narració Oral deBarcelona.

Un ajut a la butxaca…

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

dres d’Ali-Babà. Per a les her-bes remeieres o els licors, qua-ranta dies a sol i serena dinsl’esperit de vi. La quarantena,llarga estada al llatzeret. LesNoces de Robí.45 Les Noces de Safir.48 Cadascun dels quaranta-vuitquadres o figures que compo-nen una auca. 50 Les Noces d’Or. Mig segle.55 Les Noces de Maragda.60 Les Noces de Diamant.65 El “retiro”, la jubilació llarga-

ment esperada. Noces de Ferro. 69 No “coment”. Deixem-ho cór-rer.70 Les vegades que s’ha de per-donar: Setanta vegades set.Noces de Gràcia. 72 Foren els missatgers enviatsa predicar l’evangeli.75 Noces dels joiells de laCorona.79 Una edat perillosa, la meva…sobretot.90 L’avi vell de la bugada.100 Una quimera. Tot a cent i

més. Un segle.101 Això ja és excedir-se; lespiles de la calculadora s’hanesgotat, i em falten dits perseguir comptant.Perdoneu-me! El proper mes, siDéu vol, seguirem amb afersmolt importants, encara que nosiguin tan seriosos com aquestsque antecedeixen.

P.E. S’agrairà qualsevol adden-da o afegitó que ho complemen-ti. Gràcies!

Albert Tola

CavesBrut Nature Reserva

Brut NatureBrut

VinsRosat “Merlot”

Blanc “Xarel·lo” ·“Sauvinyong blanc”

Negre Coupage

Tres ceps reservaMerlot reserva Vall de Rials s/n · 93 352 74 56 · Alella

B R U T N A T U R E · B R U T R E S E R VA · B R U T

Escu l t o r L l imona s/n A le l l a Te l 93 540 34 00

C/ Sant Felip(Pas del Port, 5)

SERVEIS DE NETEJA

I DE MISSATGERS

93 555 76 61609 72 65 16

Sant Felip, 11593 555 03 07 El Masnouinfo@academiaperello.com

ESO · BATXILLERATUNIVERSITAT

El centre d’estudis de preparació i repàs de mésalt rendiment al Maresme

P e r r u q u e r i a h o m e

Tomàs Vives , 16 e l Masnou

9 3 5 4 0 0 7 4 9

De dimar ts a divendres de 10 a 13 i de 15,30 a 20

dissabte de 9 a14Hores convingudes

s e c t o r c o m e r c i a l

CarrerSantFelip

- Tot per a la cuina -elcullerot@hotmail.com

Canonge Baranera,75Badalona93 384 43 51

Sant Felip,45El Masnou

93 540 97 41

19

Naturalista del nostre àmbit lingüístic, fill d’una família ben-estant, i que visqué 59 anys. Fou un dels primers paleontò-legs europeus. La seva formació artística fou diversa idurant un temps tingué com a condeixeble un pintor queesdevindria molt famós.Va començar la seva carrera artística, com a pintor “alfresc”, els primers anys de la seva vintena, en una esglésiade son país. I ja amb 26 anys s’inicià, en una escola derenom, com a pintor anatomista. Fets els 31, ocupà la plaça de “Pintor Dissecador” (que noés precisament un títol per fer-se gaire “famós”, encara) enuna institució ben coneguda, i en aquesta responsabilitat hiromangué fins al seu traspàs, 28 anys més tard.Al llarg de dos anys estigué força ocupat en la confecció ipublicació de 73 làmines (en dos volums) de varietatd’animals. N’era molt aficionat, i un estudiós dels naturalis-tes contemporanis. El seu renom, l’adquirí tan sols 6 anys abans que deixésaquest món; relativament poc temps, per evitar que elsfrancesos “venguessin” la idea, tan llestos ells, i aprofites-sin la seva feina d’iniciador d’una nova branca de la cièn-cia, la “Reconstrucció d’Animals Fòssils”, per atorgar-seells aquest “títol”.Tanmateix les seves làmines amb la descripció anatòmicade l’esquelet (que es conserva on ell el va completar) d’unenorme quadrúpede semblant a un “Peresós”, extingit feiamilions d’anys, mantingueren el seu nom entre els natura-listes, ja que foren les úniques conegudes durant unesquantes dècades.Rebé l’encàrrec d’acoblar les restes d’aquell animal, que vaser enviat pel virrei de Río de la Plata (tot un detall, per partseva, d’afecció a la ciència). I fou així que esdevingué elprimer, a la història d’Europa, d’haver-ho fet amb els ossosd’un vertebrat fòssil. Tot i que va tenir un error en confon-dre els ossos dels dits de les potes (les de davant per lesde darrere).Va participar també en l’estudi anatòmic de nombrosos ani-mals aquàtics. I féu la primera guia explicativa (conegudapel seu cognom) dels continguts de la institució on ell tre-ballà tants anys. Tot i això, és trist que segueixi essent elgran desconegut de la paleontologia, tant nacional cominternacional.

Amb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector,d’acord amb les bases següents: Cal endevinar de quin personatgeestem parlant i comunicar-ho a la redacció del Butlletí mitjançant correuelectrònic (gentmas@suport.org) o per correu ordinari (c/Dr. Agell, 9,08320 el Masnou) indicant el nom del personatge i dades personals.Entre els encertants sortejarem cada mes un CD del llibre virtual Gaia2148. i un exemplar de la “Rondalla Còsmica”. Avans del 20 decada mes, com a màxim.

CONCURSQui és aquest personatge?Per Antoni Josep Ferrero i Balaguer

CONCURS

Solució del mes passat: Ramon Lapiedra CiveraLa guanyadora del concurs: Elisabet Alonso i Oliveres

UN CAVALLER MOLT ESPECIAL

Martyn Beardsley (Nottin-gham, 1957) l’any 1992 vacomençar una sèrie de parò-dies a l’entorn d’un cavallerde la Taula Rodona, SirGadabout, que a diferènciadels seus companys de la cortdel rei Artús era “el PitjorCavaller del Món” (p. 8). Lesaventures esbojarrades del’esmentat cavaller, que perno ser bo en res no era bo nifent broma (p. 37), l’any 2002es van convertir en una sèrie televisiva, cosa que va ferque el personatge adquirís una gran popularitat entre elsbritànics. Ara, l’Editorial Bambú (Grup Casals) posa al’abast dels joves catalans (els recomana a partir de 9anys) els dos primers títols de la sèrie: Sir Gadabout i SirGadabout, del foc a les brases. La primera aventura delpersonatge consisteix en una busca frenètica, plena detrampes i de gags, de la reina Ginebra, raptada per duesbruixes malèvoles a més no poder, Morag i Demelza. Laduu a terme acompanyat del gat Sidney Smith, el gat pèlroig i llest com una centella del mag Merlí, i del seu inse-parable escuder Herbert, que sovint ens recorda SanxoPanza, tant en el text com en les il·lustracions (p. 49 i 63,per exemple). No cal dir que en Gads, com l’anomenenfamiliarment, se’n sortirà, malgrat la mala fama que té dedesastre, i tornarà la reina sana i estàlvia a Camelot. Beardsley narra l’aventura amb un estil planer, ple d’unhumor fi, britànic cent per cent (p. 45, 58...), i amb algunesde les característiques bàsiques de la paròdia: la distorsióhistòrica, la desmitificació de símbols i de tòpics, medievalsen aquest cas, i la utilització de recursos literaris, tan popu-lars com ara l’exageració, la comparació, els eufemismes...Tant la distorsió històrica com la desmitificació són porta-des a extrems per fer-les ben entenedores per als joveslectors. A tall d’exemple podem destacar que, amb tota nor-malitat, s’hi parla de microones (p. 59) o que es vol dester-rar la reina a Veneçuela (p. 69). O, pel que fa a les desmi-tificacions, que en un torneig Sir Gadabout s’enduu unsentrepans de formatge, que se li comença a fondre a plenajusta (p. 17-18); o, encara, que el tòpic Cavaller Guardiàdel Pont és vençut per l’astúcia del gat (p. 52-53). Sensecap mena de dubte, es tracta d’un llibre amè, que llegirande gust els joves lectors, i a més ho podran fer en una edi-ció magnífica i una molt bona traducció.

(1) Martyn Beardsley: Sir Gadabout. Editorial Bambú,Barcelona, 2010. Il·lustrador: Tony Ross. Traductor: PereMartí Casado. 92 pàgines.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

Fruites i vins de tardor; tota una festa!

GARNATXA, MOSCATELL, MISTELA

Vins, caves i licors. Gran seleccióde vins. Vins al detall

Àngel Guimerà, 12 el Masnou

93 540 29 53

Productes ecològics. Fruites i verdures de temporada

Masnou Centre · Tel 93 540 03 52

FRUITES I VERDURES

Fontanills, 59Tel 93 555 32 32

El Masnou

Fruites i Verdures

SERVEI A DOMICILI

Navarra, 21· 93 555 31 66 el Masnou

botiga@totbio.comwww.totbio.com

Servei a domicili.

Mestres Villà, 101, 93 555 16 64 el Masnou

De tot per fer els vostres panellets i receptes de tardor.

www.canrac.com

www.canrac.com

A lesnits fem

comandesa domicili

Comanda mínima 15€

Pg. Prat de la Riba, 98 (Camí Ral Ocata) frankfurtparera.com

TASTA LA

NOSTRA SALSA

ExposicionsFins al 15/10MARTÍ IGUAL. L’art en metall.

Del 16/10 al 5/11XII Mostra d’Etiquetes de Vins i Licors. Col·lecció E. López

Del 6 al 26/11Pintures de Cristina Camarero

I n f o r m a

21

JORNADA DE PORTESOBERTES.

Diumenge 31 d’octubre, de 10 a 14 i de16 a 20, el local social romandrà obert atothom. Veniu-nos a visitar i ens coneixe-rem. Tal vegada puguem passar-nos-ho

bé i col·laborar junts.

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

¿Quin és negre, quin és blanc, quin en té un pam, quin no en té tant?`

Resposta:el raïm

PARLEM DE BOLETSDissabte 6 de novembre a les 7 de la tarda.

Taula rodona i mostra gastronòmica al local social de Gent del Masnou.

XIII TROBADA “ANEM A BUSCAR BOLETS”Diumenge 7 de novembre a les 8 del matí a la Plaça dels Cavallets.

Cal portar el dinar (l’esmorzar és a càrrec de l’organització). Els qui ho vulguin poden venir directament al Pla de l’Arròs, a les 9 del matí, per esmorzar uns bons entrepans.

Activitat oberta i gratuïta per a tothom.Ho organitza: Amics i Antics Escoltes del Masnou

Amb la col·laboració de: Gent del Masnou i Caixa d’Estalvis i Pensions.

GRUP RAUXA DE GENT DEL MASNOU

Diumenge 31 d’octubre a les 19 al local social. Vetllada artística, literària, musical...

A càrrec del Grup Rauxade Gent del Masnou

Entrada gratuïta

Diuen que els catalans fem quan d’altres donen; i en certamanera és veritat.En moltes expressions catalanes, hi fem servir el verbFER, mentre que, per exemple, en castellà hi diuen elverb DAR o d’altres. Cal, doncs, fer-hi atenció a fi de con-servar el nostre patrimoni genuí.Recordem-ne uns quants casos:Fer petons / Fer abraçades Dar besos / dar abrazosFer por / Fer basarda Dar miedoFer bona cara / Fer mala cara Poner buena caraFer pena Dar penaFer gols Meter golesFer una passejada Dar un paseoFer un pas Dar un pasoFer una volta / Fer mitja volta Dar una vuelta / Dar

media vueltaFer marrada Dar un rodeoFer una mossegada / Fer un mos Dar (pegar) un mor-

disco / Comer (tomar) un bocadoFer mal de cap / Fer mal de panxa… Dar dolor de ca-

beza / Dar dolor de barriga…Fer mareig Dar mareoFer atenció Prestar atenciónFer la migdiada Echar la siesta / (Hacer la siesta també,

però molt menys)Fer un trago Echar un trago/(Hacer un trago també,

però molt menys)… … … … … … … … … …En posaré més casos al butlletí proper.

La punta de la llengua (17)Per Esteve Pujol i Pons

Arran de sòl

Encara que, quan llegiu aquestes ratlles ja farà més de dosmesos del fet que vull comentar, no volia passar sense ferel “meu” comentari d’un fet que va arribar a les meves llar-gues orelles. Un fet que podríem dir que municipal o, pot-ser millor, de presa de pèl. El fet va passar en vigílies de la Festa Major: l’Associacióde Veïns del Casc (?) Antic (així de malament el batejarenels seus creadors, i els actuals manaies segueixen igual),va convocar un acte a la plaça del Mercat Vell. El nomd’aquesta i d’altres associacions semblants s’hauria de dir“barri antic o vell”, ja que casc, si ho consultem al dicciona-ri, ens diu: Peça de l’armadura antiga o medieval quecobria i defensava el cap, peça que cobreix i defensa elcap, aparell assecador de cabell, copa del capell, nomgenèric dels atuells emprats per a contenir i transportarlíquids, etc., etc. I encara hi podríem afegir un barbarismede temps pretèrits, tot i que en dèiem el “casco”, referint-nos a l’envàs de qualsevol beguda, que, quan es tornava,et retornaven una part de l’import. Bé, ja m’he cruspit unterç de la pàgina i no he dit res.El fet era un sopar, que per les característiques en podríemdir “popular” (nom que tant agrada als “progres”), però que,veient com va anar realment, n’hauríem de dir... (poseu-linom vosaltres mateixos, quan ho acabareu de llegir).Consistia que cadascú es portaria un entrepà i, la beguda,la posaria l’associació. Però refonoll, quan els veïns debona fe hi arribaren, veieren que hi havia uns espais reser-vats (més de vint, diuen), que eren per a les autoritats (hideuria haver quasi tot el Consistori); això ja no els agradàgaire, però ja hi eren i es quedaren.L’acte següent, aquest sí que era per marxar o, millor dit,per estirar les estovalles de la taula “presidencial” i fer comaquella llegendària pel·lícula de Hollywood, on la protago-nista, veient com es comportaven els comensals, les vaestirar i llançà tot el que hi havia al damunt. Allà era pel malcomportament, diguem-ne social, aquí per l’emprenyadaque agafaren en veure les diferències i falta de... tot.I, ah que no sabeu el perquè?, doncs perquè els manaiesno menjarien un entrepà com el poble; ells no, ells els ser-virien mariscs, llagostins, segons conten. Això sí que fa“progre”. On és la igualtat? On és l’ètica? On és la coherèn-cia?Ah, em descuidava de dir que la beguda, pagada perl’associació, diu que era xampany (o cava, que en diuen elsmesells). Aquí sí que hi havia uniformitat, si més no allíquid, ja que el lloc de contenir-lo tornava a estar marcatper les diferències. Al poble en gots de plàstic, i als privile-giats en copes de vidre. Com veieu, un sopar de “gala”, o potser, si és que tambéels serviren escamarlans, se’n podria dir (mal dit) de ciga-la.Apa, ja en tenim una de nova, i anar sumant. Bup, bup.

Per Pledebuit

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29

elcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’Antònia

22

CREMA de CARBASSAIngredients per a 4-6 persones:

1 kg de carbassa a daus, 1 ceba de Figueres, 1 porro, 1 patata i un brot d’api tendre, tot ben tallat.

200 ml de crema de llet, 1 cullerada de moka de can-yella en pols, 1 pessic de gingebre en pols i un de sald’herbes, 1 rajolí d’oli d’oliva per saltejar les verdures.

Elaboració:En una olla untada amb la mica d’oli, saltegem

la ceba i el porro amb una mica de sal. Un cop estigui rossa la ceba, hi afegim les

verdures amb la cullerada de canyella en pols.Quan veiem que les verdures ja comencen a fer-se,les cobrim amb aigua calenta i una mica més de sal.

Ho couem tot uns 15 minuts fins que les verdures quedin ben toves.

Finalment hi tirem el gingebre en pols i ho traiem del foc.

Li donem el toc cremós amb la crema de llet i hobatem per aconseguir una crema sense grumolls.

Ho podem acompanyar amb llavors de sèsam o germinats...

La carbassa, reina de la màgia de tants contes, és un excel·lent diurètic.

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

Administració i venda de pisos, cases i rústiques. Propietat

horitzontal. Assessoria jurídica

Visiteu-nos a: finquespuig.net

Restaurant

DURAN

Àngel Guimerà, 18 · Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · Alella · 93 540 70 93

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 · El Masnou

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

PANELLETSPANELLETSde les pastisseries del Masnou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60

antiga Pastisseria Font

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser