BUTLLETÍ GENT DEL MASNOU 3a. època núm. 239, març 2007

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 1

Pintor Domènech Farré, 13-15 · 93 462 80 00 · 08320 el Masnou

SERENA

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

SERENASERENANOTENota’n l’estil

TALLERS MASNOUGenís Oliveras, S.l.Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14.Taller: Puerto Rico, 28Tel. Fax: 93 540 31 57 EL MASNOU

descomptes molt interessants

25 i 30% Durant tot el temps de liquidació

el nostre taller de reparació continuarà oferint el seu servei.

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 2

Ja fa un grapat d’anys que el popular cantant americà Bob Dylan, mitjançantla seva profètica cançó “Els temps estan canviant” pregonava arreu del mónque els temps (les coses i les persones) estaven canviant, que allò que haviaestat inamovible, trontollava, que els darrers serien els primers i viceversa, queels qui guanyaven avui perdrien demà…i tota una llarga lletania que posava enevidència la fragilitat i la injustícia de les estructures socials que regien la soci-etat dels anys cinquanta-seixanta.Malgrat els anys transcorreguts d’ençà, les profecies i les denúncies de BobDylan segueixen plenament vigents i els temps (les coses i les persones)encara malden per seguir canviant, tot i que amb més lentitud que el somni deDylan i el d’altres veus agosarades feia preveure.A part de l’evidència d’aquest canvi social anomenat els temps, en constantevolució, un altre temps (el clima) també està canviant i, en aquest cas, però,molt més de pressa del que preveien i pregonaven algunes veus –conside-rades apocalíptiques– de la ciència i d’entitats compromeses amb l’ecologia.Xifres, estadístiques, gràfiques, vídeos, conferències, reunions d’alt nivell, sig-natura de compromisos i protocols (Kioto i ¿?????) revelen clarament quealguna cosa seriosa està passant a la casa comuna del nostre planeta terra.Ni que sigui per proximitat, només cal fer una ullada a l’extrema suavitat delpresent hivern que s’està acomiadant de nosaltres que ha destarotat els ciclesdels conreus i que, avar com pocs, no ens ha deixat ni neu ni pluja suficientper garantir la creixent demanda d’aigua per als propers mesos de primaverai estiu.Hi ha qui pensa i defensa que les coses del temps són cícliques i que no calsembrar l’alarma gratuïtament, que tot s’arranjarà per si mateix, que la naturaés sàvia i potent i que ja ho resoldrà amb els seus mecanismes de compen-sació…; i així, mentrestant, amb el cap sota l’ala, seguim abocant al mar i al’atmosfera totes i tones de residus sense contemplacions, seguim des-forestant sense pietat les reserves verdes i explotem els recursos naturalssense aturador.Espanya i Catalunya no en som pas una excepció i seguim incomplint, de llarg,les recomanacions i compromisos dels tractats internacionals quant a emis-sions de CO2, com si la cosa no anés per a nosaltres. I així, tantes.

Si no volem restar com a tristos i impotents espectadors al bell mig d’aquestadisbauxa, alguna cosa hi devem poder fer nosaltres, la gent de la societat civil,oi?, ni que sigui gestos petits i casolans com minimitzar el consum de l’aigua,triar la brossa i dipositar-la als contenidors de reciclatge, tornar al vell costumd’ús de la bossa del pa, reaprofitar les bosses de plàstic, utilitzar més elsserveis de transport públic (si la RENFE no ens desmotiva del tot), fer costat aentitats que defensen l’ecologisme, racionalitzar l’ús dels electrodomèstics iaparells de calefacció i aire condicionat i, en darrera o primera instància, ferarribar la nostra veu i disconformitat als nostres governants polítics que, al capd’avall, són els qui han d’engegar les grans mesures de contenció.Des de casa i, en la nostra mesura, podem fer que els temps i el tempssegueixin canviant, per a bé.

El President

GENTDEL MASNOU

Butlletí mensual de Gent del Masnou,associació cívico-cultural, recreativa i esportivainscrita amb el número 7.669 al registre d'asso-ciacions de la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Palemó Anglès - Joan Bosch - Joan Casals -Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Porxada sobre la bassa de CanTeixidor

Correcció: Esteve Pujol

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del Masnou Dipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9. Tel. 93 540 39 29. 08320 El Masnou Adreça electrònica: gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Editorial

3

ELS TEMPS ESTAN CANVIANT…

Sumari359

1012141518212426272930

EDITORIAL...........................................................................................BÚSTIA OBERTA.................................................................................ARRAN DE SÒL per Pledebuit ............................................................EL BARÇA EN CLAU POLÍTICA Per Joan Camps ...............................AMPA Per Joan Maresma i Duran..........................................................HOMENATGE A ANTÒNIA SANJUAN per Joan Muray.........................TEATRE CAPITAL per R.M. Isart i M.J.R. Lucas....................................HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray...............................................PARLEM DE LLIBRES per P. Martí, P. Compañó, i J. Muray................LA NOSTRA MARINA Per Palemó Anglès ............................................GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ....................PERETONADES Joan Maresma i Pujadas............................................GENT DEL MASNOU INFORMA ........................................................FOTESES Per Joan Bosch ..................................................................

CONVOCATÒRIAASSEMBLEA GENERALORDINÀRIA DE L’ANY 07

D’acord amb el que disposen els esta-tuts de Gent del Masnou, es convo-quen les Assemblees GeneralsORDINÀRIA i EXTRAORDINÀRIA peral diumenge, dia 22 d’abril del 2007, ales 12 del migdia, al local social, carrerDoctor Agell, 9.

(Informació pàgina 29)

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 3

Dissabte, 10 de març, a les 18a la sala d’actes de l’Edifici Centre,carrer de Josep Pujadas Truch, 1-A,

inauguració de l’exposició i lliurament depremis dels treballs presentats al

IV concurs de cartells de consum“Alimentació sana, consum responsable”

A continuació Contes per aprendre a consumir

i, tot seguit,un berenar saludable i solidari.

Hi sou tots convidats!Amb el suport de:

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 4

5

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta, encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials, cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signa-tura. L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a dobleespai; en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

CARTA OBERTA AL SR.FÀBREGAS

Lloats siguin els déus! Perfi, després de 24 anys heentès el perquè de tots elsmeus mals i les mevesrecances.Quan he llegit el butlletípublicat per “ Iniciativa perCatalunya Verds”, he des-cobert que fins al juny de2003 vivia, com deia elpoeta, en una “pobra,bruta, trista i dissortadapàtria”, governada per unpartit -CIU- que mai no vapensar en els seus conciu-tadans, sinó que es moviatan sols pels seus propisinteressos i que durant unperíode tan llarg no haviafet cap millora a la po-blació.Però va arribar la màgicadata del 15 de juny de2003 en què un excelsMàxim Fabregas acom-panyat d’onze polítics dediferents tendències vaprendre possessió delpoder en aquesta desèrticai erma terra anomenada elMasnou i que pràcticamentni tan sols existia al mapa“ICV DIXIT”.A partir d’aquell dia vaigcomençar a sentir-me mi-llor i més feliç: per fi podiafer ús de tots els serveis iinstal·lacions que havienaparegut DEL NO-RES ID’UN DIA PER L’ALTRE:centres sanitaris, espor-tius, educatius, jardins,neteja, llars d’avis, etc.Havíem començat el viatge

a ÍTACA i sembla ser que jahem arribat a unaARCÀDIA feliç.Que trista se’ns presenta laimatge d’uns polítics que,per enaltir la seva actuació,ignoren, menyspreen i ter-giversen allò de bo que vanfer els seus predecessors ique confonen la discreció,la prudència i la feina benfeta amb la mala gestió.Tot i que, com ja sabem, hiha alguns partits que s’hanespecialitzat a reescriure lahistòria.Lamento que la seva faltade talla política li impedeixireconèixer que es va trobaramb un poble que ja estavadotat de grans infraes-truc-tures i serveis, fet quehavia de permetre alsfuturs consistoris dur aterme noves milloressocials.Per cert, senyor Fàbregas,el seu pamflet té un “certaire” de culte a la persona-litat, que, als qui ja tenimuna edat, ens porta re-cords de tràgics règimsavui ja afortunadamentdesapareguts a Europa.

Albert

Postdata: Dedueixo tambéque la llibertat d’expressióli produeix urticària, o aixím’ho ha semblat en llegir laseva opinió sobre algunespublicacions locals.-----------------------------------

SARDANES

La manifestació folklòricacatalana per excel·lència

és la sardana. Va ser pro-hibida per les autoritatspolítiques molts anysenrere. Aquesta dansa,que agermana i aplega, jafa molts anys que es potballar, però sembla ser quehi ha molta gent que ahores d’ara no se n’ha as-sabentat.A l’Agrupació Sardanistapreparem esdevenimentsper al poble amb il·lusió ibusquem nous al·licients.Abans es feien nomésaudicions de sardanes; araes fan sardanes amb con-certs, amb calçots i ambarrossades. Sardanes ambmés atractiu perquè la nos-tra dansa arribi a tota lagent del poble. També hemescollit el Casino per aaquests actes per ser unlloc idoni i emblemàtic pera la gent del poble; peròarriba el gran día i quèpassa?; la festa en si, unèxit, els músics han tocatde meravella, el menjarboníssim, fins i tot el tempsens va acompanyar,però.... què hi falta?On són els sardanistes?Els qui diuen que per a lessardanes ho farien tot?On són els qui es piquen elpit i es consideren patriotesde la nostra terra, la nostradansa i les nostres tradi-cions?Només ens fem una pre-gunta: Què s’ha de ferperquè la gent del pobleassisteixi a aquests actes?Als qui vau estar amb nos-altres, moltes gràcies a totsper gaudir d’aquestesactivitats amb nosaltres.Als qui no hi eren, nomésens resta dir-los: ens hasabut molt de greu que nohi fóssiu, ja que us vau per-dre unes festes magní-fiques, tant el Concert deSant Esteve com la calço-tada. Esperem que vulgueu

gaudir amb nosaltres del’Aplec i l’arrossada.La juntaAgrupació Sardanista elMasnou-----------------------------------

RÈPLICA I FORA

No vull amb aquesta rèpli-ca començar un debatsobre l’espai cobert que elMasnou necessita. El ques’havia de dir ja s’ha dittant d’un costat com de l’al-tre.Li prenc la paraula, sr.Fàbregas, però pensi queles paraules se les endú elvent i el que s’escriu escritqueda i no oblidi que per laboca mor el peix.De les seves magnífiquespropostes sobre estudis dela qüestió, projectes defutur o pressupostos pre-parats n’ha quedat cons-tància en el butlletí de Gentdel Masnou del passat mesde gener i estic segur quevostè és un home deparaula; no crec, perquè noho vull creure, que un coppassi el temps ens vulguindonar garsa per perdiuamb succedanis del ques’ha dit o justificacions iexcuses de mal pagador.De moment fa més d’unmes que es va enderrocarel Mercat Vell i encara estàcom està. El que sí és certés que ja no tenim l’aixo-pluc i les places d’aparca-ment que fins ara hi haviaja no hi són; els pobresveïns i vilatans que usavenl’espai ara s’han de buscarla vida, potser és perquèes comencin a acostumarque: les coses de palau apoc a poc i amb pau. Lihaig de dir, però, i molt sin-cerament que em vaig sen-tir reconfortat en veure,dins de la ja desaparegudaPlaça, que encara hi

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 5

Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FFFF AAAA

RRRRMMMM

AAAACCCCÈÈÈÈ UUUU

TTTT IIIICCCCSSSS

DDDDEEEE LLLL

MMMMAAAA

SSSS NNNNOOOO

UUUU 22224444 hhhhoooorrrreeeessss aaaallll sssseeeeuuuu sssseeeerrrrvvvveeeeiiii

Març 2007

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

FÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

Tel. 93 555 03 81

Tel. 93 555 19 79

Tel. 93 555 33 08

Tel. 93 555 08 55

Tel. 93 555 04 03

Abril 07

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

1 23456789

10111213141516171819202122232425262728

ViaynaOcataOcataOcataFàbregasRiera AymarViaynaOcata FàbregasFàbregasFàbregasRiera AymarViaynaOcata ViaynaViaynaFàbregasRiera AymarViaynaOcataAymarAymarFàbregasRiera Aymar

ViaynaOcata Riera

RieraFàbregasRiera AymarOcataOcataOcataOcataOcataFàbregasAymarViaynaRieraFàbregasFàbregasFàbregas Riera

Aymar

dijousdivendresdissabte

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres

293031

123456789

101112131415161718

Setm

ana S

an at

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 6

restaven senceres lesestructures que aguan-taven tota la coberta,–potser les volen reutilitzar,vaig preguntar-me. Això síque seria, com diuenalguns, tot un “puntazo”.Atentament

Lluís Valls i Marí------------------------------------

ELS ARBRES DEL CAMÍ RAL

Al vostre butlletí del passatmes de febrer, l’article“Arran de sòl” comentava lamanca d’arbres del nostreCamí Ral, i el vaig trobarmolt encertat, tal com jomateix havia escrit enanteriors ocasions, ja quea la canícula fa falta la sevaombra protectora.A més, tal com ja havia dit,que, pel que es veu, elsresponsables del seu man-teniment tenen una verita-ble obsessió per la sevapoda, tanta que hi ha anysque pràcticament els deixencoronats, fet que provocaque els pocs que hi ha,quasi no facin ombra.Per comprovar això, no-més cal fixar-se en els d’al-tres poblacions on, o no elspoden gens, o només entreuen les branquesseques o que puguincausar problemes.Pels dies que vaig llegirl’esmentat article, hi haviauna carta a la secció debústia d’un diari, una cartaon el comunicant feia elcomentari que aquestapoda tan pronunciada erala causa, en part, de lamalura que pateixen. Deiaque la poda excessiva delsplàtans els produeix fortesferides que ja no cica-tritzen, cosa que afavoreixla producció de floridures,verdets, etc. I que per aixòse’ls fan els fongs i elmildiu quan arriba a la

calor.Aquesta malaltia quepateixen els nostresarbres, segons esmenta elcomunicant, emeten frag-ments i espores altamental·lèrgics que poden reper-cutir en la salut dels mésfebles, com la gent gran iles criatures. Que per aixòaugmenten les malaltiesal·lèrgiques de la població.També he trobat, en unextens article sobre arbres,una menció de la malaltiadels plàtans, aquí s’hi re-fereix com al fong anome-nat xancre, i també comen-ta la poda excessiva quedóna lloc a les podridurescausants dels fongs.I finalment, en una altranotícia de premsa, aquestafa referència als plàtans dela riera de Teià, dins lapoblació, els quals hanmerescut, per la sevaufana, el títol de “la millorarbreda urbana de lacomarca” que els ha con-cedit el Consell Comarcaldel Maresme. Tot un exem-ple, ben a prop, a seguir.Per tant, agrairia als res-ponsables municipals que,tant pel que fa a la mancad’arbres, com al que es-mentaven les cartes i arti-cles sobre la malura delsnostres plàtans, en pren-gueu nota i poseu fil al’agulla. Aniria bé per a lasalut de tothom i es podriagaudir d’una bona fresca,sobretot ara que els catas-trofistes ens auguren unesterribles plagues bíbliques.

Joan------------------------------------

NO DEFALLIU,SISPLAU

Sr. President,El passat diumenge 18 defebrer, al pati del Casino dela nostra població es va feruna magnífica audició de

sardanes amb la coblaGenisenca, la III balladadel calçot i la I trobadad’Acordionistes del Pirineu,tot plegat molt encertat pergaudir tot el dia de vari-ades activitats.Per això volem donar lesgràcies i felicitar, molt sin-cerament, l’Agrupació Sar-danista El Masnou i totesles persones que han tre-ballat per realitzar aquestafesta ja que sense el seuesforç no hauríem gauditd’una trobada tanentranyable i alhora tanplena de simbologia a casanostra.Pensem, també, que la mi-llor manera que tenim d’a-grair la tasca que realitzend’una manera tan altruistaaquestes persones és,com a mínim, col·laborar-hiamb la nostra participació(ja que l’assistència depúblic masnoví en aquestsactes va ser minsa) per aixítots plegats donar elreconeixement que esmereix la sardana, patri-moni de la cultura cata-lana.Gràcies AgrupacióSardanista! Endavant ambla vostra feina i entusiasmeper poder continuargaudint d’un repertori tanvariat com ens teniu acos-tumats.

A. Mateu, F. Alemany,J. Riera i C. Font

---------------------------------------

A PILAR CASADESÚS.PER MOLTS ANYS,

MARE PILAR !!!

Has fet 80 anys i encaraballes sardanes senseparar.Fas honor a la lletra de “Lasardana de les monges”d’Àngel Guimerà ja que lessardanes “arriben fins alteu cor; no les balles poru-

ga sinó dolçament i coml’abadessa sempre ensdius amb veu bondadosa:BALLEU, BALLEU”Et desitgem que puguisgaudir molts anys més par-ticipant a totes les balladestal com fas sempre.

A.M.————————————

CARRER MESTRESVILLÀ

El problema del carrerMestres Villà va començarquan es va canviar el cantódel carrer on aparcaven elscotxes. Des d’aquell mo-ment els cotxes estacionencontínuament damunt de lavorera “lliure”, fins i tot a lanit. Això només seria unaanècdota si no fos perquèles cases del carrer SantFelip s’endinsen per sotadel carrer Mestres Villà, demanera que la vorera pre-senta molts buits a sota.Quan es buiden els con-tenidors que hi ha davantde la placeta d’Ocata, lacasa de sota se`n ressent itremola. A més, aquestscontenidors envaeixen partde la calçada i l’han con-vertida en un coll d’ampo-lla; segons com aparquenels cotxes, els camions esveuen obligats a pujar a lavorera per fer maniobres.El resultat és que la vorerai la calçada pateixen con-tínuament els atacs decotxes i camions. Com quesón buides per sota, podriahaver-hi perill d’ensorra-ment. I, per acabar-hod’adobar, per sota de lavorera, molt a prop de lasuperfície, hi passen tresconduccions d`aigua i ladel gas. Des que es va ferel canvi ja s’han rebentattres vegades i hem patit unensorrament de la vorera.Vam anar a la policia i

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 7

8

se’ns van treure de sobreenviant-nos a l’Ajuntament.Fa tres mesos que vampresentar les instànciescorresponents a l’Ajunta-ment, però com que tenen

tanta feina encara no enshan contestat.

Valldeperas

És irònic que una de les persones que ha lluitat perquè nohi hagi més morts a la N-II al seu pas pel Maresme sigui lamateixa N-II la que se li endugui la vida. Després de la in-dignació que em va representar la mort de Jaume Batlle(alcalde de Premià de Mar) en accident de trànsit a l’N-II ien el seu municipi, vaig pensar que aquesta i les altresmorts que hi ha hagut, però també les que hi haurà, sónevitables. La carretera N-II al seu pas pel Baix Maresmehauria d’estar clausurada, ja que és una arma de matarpersones i fins ara ningú no ha pres cap mesura perquèaixò no passi. Després de la mort d’en Jaume s’han aixe-cat, una altra vegada, veus en contra d’aquesta carretera is’ha fet una reunió urgent entre els alcaldes del BaixMaresme, Trànsit i Foment, i diuen que prendran unesmesures urgents per pacificar la carretera, fer rotondes(que ja estaven previstes), canviar la senyalització perquèno hi hagi confusió (fins ara no se n’havien adonat?), feracomplir la velocitat màxima permesa (què han estat fentfins ara?), posar més radars (serà la mesura que al finalquedarà, ja que és recaptatòria), que els mossos tinguinmés presència (on eren fins ara?)... entre d’altres. És tristque no han servit de res les reivindicacions i denúnciesque hem fet les plataformes (tant la del Masnou com la dePremià de Mar), també els consistoris dels municipis afec-tats, fins i tot les recomanacions del Consell Comarcal;però el més trist és que d’ara en endavant tampoc no espren cap mesura per tal d’evitar més morts. Els acords alsquals s’arriba no deixen de ser pedaços en una carreteraque està fent funció de via ràpida sense tenir cap mesurade seguretat adequada; l’única alternativa real, si es volenevitar més morts, és la gratuïtat immediata de l’autopista,ja que l’opció de fer una via paral·lela pot trigar molts anys,i en el decurs aquests encara es poden produir mols acci-dents. El que s’ha de reivindicar d’immediat és que tots elsdiners que ha deixat d’invertir el Ministeri de Foment, enmés de 40 anys, i els que ara vol invertir en pedaços,serveixin per rescatar el peatge. En sap molt greu que lamort d’en Jaume només serà un número més en lesestadístiques que a finals d’any, els senyors responsablesde gestionar tot això ens tiraran en cara fent-nos un discursdient que si fóssim més bons i complíssim les normes això

no passaria; dit d’una altra manera, ens tracten d’assas-sins i de responsables de totes aquestes morts, però lameva pregunta és: Qui permet que hi hagi una carreteraque passa pel mig dels pobles i no té cap mesura deseguretat? Qui permet que hi hagi persones quesobrepassin les normes? Qui permet que després de quasi40 anys encara hi hagi l’autopista de peatge sense capalternativa gratuïta, ràpida i segura? Qui està perdent eltemps a repetir estudis inútils, quan estan fets fa més de 20anys? Qui és el responsable de no escoltar les reclama-cions de les plataformes, consistoris municipals i ConsellComarcal?Convido a passar cada dia, com a conductor o com avianant, per la N-II al seu pas pel Maresme, el Rei, elPresident del Govern espanyol, el cap de l’oposició, elsministres, el president de la Generalitat, els consellers i sical el Papa, ja que si és un d’ells el qui perdi la vida enaquesta carretera assassina, de ben segur que la solucióserà immediata.Per desgràcia cap d’ells no en serà víctima i ens tocarà aalgun de nosaltres; però, mentre s’ho pensen i prenen ladecisió, us demanaria... sigueu prudents, ja que la vida queens hi juguem és la nostra, no la d’ells.

Pere Compañó i FiblaPresident de la Plataforma Cívica el Masnou 21

UNA MORT EVITABLE?JO CREC QUE SÍ

Curs Bàsic deFOTOGRAFÍA

Héctor Zampaglione(a.F.I.A.P.)

• Curs teòric i pràctic:-Nivell bàsic i avançat

• Classes individuals i col·lectives:-Màxim quatre persones

• Durada tres mesos:-Clase setmanal de 2 hores.- Inici, dia i hora a convenir.

Informació i inscripció:679 06 72 29 – 93 555 96 28

www.ectorzampaglione.com

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 8

9

Quan llegireu aquesta columna estareu a uns dos mesos imig aproximadament d’unes eleccions, aquestes munici-pals, i els diversos partits, amb els seus caps al davant itota la patuleia que els segueix, hauran posat en marxa lacampanya, que en diran preelectoral, però que en realitat,ara, a tres mesos i mig, ja està en funcionament. Ja estanfent coses, com en dieu, de cara a la galeria.D’ara i fins a les dotze de la nit de l’avantvigília electoral, osigui aquell dia que en diuen de reflexió, no pararan demenjar-vos el coco.I a mi, que ja sabeu que sóc generós de mena, especial-ment quan es tracta de donar consells, criticar, despotricar,etc., coses fàcils i gratuïtes, doncs els en vull donar, alspolítics i a la seva colla, a tota aquella munió de gent queels prepara escrits, que pensa per ells, etc., com quedarmillor amb els possibles votants, tot i que a l’endemà de leseleccions tot allò sigui, si està escrit, paper mullat i, si hovan dir, aquelles paraules el vent se les endugué, un con-sell, que ja sé que no faran, perquè, a més de ser un caque no vota, no pertanyo a cap col·lectiu conflictiu, que, pelque es veu, són els únics que els preocupen, i això queaquesta mena de gent, a més de passar de votar, també hofan de pagar, cosa que no entenc, doncs, per què elscauen tan bé.Bé, al que anava, al consell, que, seguint la línia del delmes passat, on demanava més arbres per al Camí Ral,també va pel mateix indret, l’únic pràcticament que tenimper passejar, i aquí rau el problema, que l’hem de compartir.Jo havia pensat que, si el Camí Ral té uns quatre metresaproximadament, doncs que el podrien dividir en una menade pistes separades per una barana o paret, i assignar-lesa cada “col·lectiu” que hi transita, així no es farien nosa l’una l’altre; i, a més, no hi hauria perill de ser atropellat per capandròmina amb rodes ni trepitjat, i a voltes, caure per captifa de gos d’amo marrà.L’amplada d’aquestes pistes hauria de ser calculadasegons el nombre de persones, “persones” sobreandròmines, quissos d’amo net o marrà, que habitualmentcircula pel passeig.Jo penso que, pel que he vist, hi circulen més personesque la resta de “col·lectius” i, per tant, dels quatre metresd’amplada del Camí Ral, dos haurien de correspondre alsvianants i, dels dos restants, un per als qui van sobre rodesi un per als qui van amb ca. Aquí, com que l’amplada nodóna per gaire, aquesta pista l’haurien de compartir amosnets i amos bruts acompanyats per les seves respectivesmascotes.Bé, jo ja he descarregat. Ara, a veure si hi ha sort. Si n’hihagués, potser el polític que ho hagi aconseguit sigui mésvotat a la propera contesa electoral.Apa, bup, bup.

Arran de sòlPer Pledebuit

IV PASSEJADAPOPULAR DEL

MASNOU A TEIÀDia 18 de març del 2007

a les 9 del matí. Sortida de laPlaça Marcel·lina Monteys

(Plaça dels Cavallets)Sortirem de la plaça dels Cavallets i anirem a cercar

el passeig Marítim en direcció a Mataró fins a ladesembocadura al mar de la reira de Teià. En

aquest lloc hi ha el monòlit que indica el final deltraçat del Meridià Verd per terra ferma. El recorregut

d’aquest meridià s’inicia a Dunkerque, en terres franceses, i entra a Catalunya pel coll de

Pal fins a la platja d’Ocata.

La passejada ens portarà fins a Teià a través d’unacarretera nova, paral·lela al llit de la riera. A l’entra-da del poble farem una parada per recuperar forces

amb un bon esmorzar.La visita al poble es farà dintre d’una petita rutaestablerta que inclou, cases, carrers i places.

La sortida té un total de 6 km entre anar i tornar i ésde molt fàcil caminar; pràcticament tot per esfaltat i

amb un desnivell de100 m.La durada aproximada és de tres hores i mitja.

Cal portar bon calçat, una gorra, aigua i un grapatde bon humor per poder gaudir de la passejada.

-Visita guiada al poble de Teià- Esmorzar a càrrec de l’organització

Ho organitza:

Amics i Antics Escoltes del Masnou

amb el suport de:

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 9

10

Inicio aquest article confiant que eltítol que he escollit em portarà aalgun lloc. Confesso que sóc un afi-cionat al futbol de saló, un fanàtic delBarça, que només veig els partits perla tele. Quan, el partit, el donen cap alvespre el segueixo a la cuina tot fent-me sopar i, moltes segones parts,conti-nuo veient-les al llit, a vegadesmig somiós a punt d’adormir-me. Novaig estar mai en el Camp de lesCorts ni tampoc a l’estadi del CampNou. La raó principal és perquè tincfòbia a les multituds, tampoc nom’agrada sentir crits i menys escoltarles tres o més versions de cada juga-da dels nombrosos experts que van alcamp. D’altra banda, les magnífiquesrea-litzacions que assoleixen lestransmissions dels partits per la tele-visió, traient-li el so superen llarga-ment la millor butaca que puguihaver-hi al Camp Nou. Crec que anaral camp de futbol per veure els gladi-adors de la pilota és cosa del seglepassat, ja que només serveix percrear aglomeracions al transportpúblic, atrafegar el trànsit de cotxes imalbaratar benzina, cosa que és unade les causes principals de la conta-minació.Hi ha tres dèries que a la meva edat,70 anys, encara no he arribat a do-minar: l’una és òbviament l’impuls se-xual, vull dir, en el sentit més primari.L’altra, com haureu comprovat pel queescric en aquestes pàgines de laGent del Masnou, és l’obsessió quetinc, gairebé malaltissa, que em fadesitjar que, d’una vegada i per sem-pre, Catalunya sigui una nació sobi-rana. Finalment em queda la into-lerància insuperable que visc cadavegada que el Barça empata o perd.També m’avorreix quan juga mala-ment, però si hagués de triar entreperdre jugant bé o guanyar perxamba jugant malament, no sé ambquè em quedaria. Bé, en honor a lasinceritat, sí que ho sé! però es tanindecent el meu desig que em fa ver-gonya dir-lo i encara més donar-ne fe

per escrit.A vegades penso que hauria de de-manar ajut per superar aquesta faltade seny, qualitat que m’agradariatenir i presumir-ne orgullós com feienels nostres avis, però em temo que, sivaig al psicòleg de la SeguretatSocial, segur que se’m traurà desobre o em posarà a una llarga llistad’espera, desitjant no haver-me devisitar mai. És clar que podria gastarels meus estalvis i anar a la visita pri-vada d’algun famós psiquiatre. peròaleshores penso que em convertiriaen un client necessari per a ell, men-tre jo tingués estalvis, és clar! No vullimaginar que l’especialista pugui serun digne professional només interes-sat a voler curar-me, ja que aleshoresel meu escepticisme paranoic emfaria entrar en un altre estadi dedubtes encara més greu. Vés asaber!, i si el metge és impotent, delsqui no volen parlar en català i és delReal Madrid? Segur que sota aques-tes condicions, amb tantes col·lisionsd’interessos, no es guanyaria la mevaconfiança. Davant d’aquesta probabi-litat, millor que em dediqui a fer me-ditació transcendental intentant aixíapaivagar els efectes negatiusd’aquestes tres patologies.Pel que fa a l’aspecte sexual, un dia hidedicaré un article sencer, ben

col·loquial, que tothom m’entengui, elcomprengui i, si és de la meva corda,també el gaudeixi. Del meu cata-lanisme radical i exacerbant, quim’hagi seguit en aquestes pàgines jahaurà comprovat que ja ho he ditgairebé tot, només em queda fer úsdel dret a l’espeternec o expressar lameva frustració davant la inutilitat delsmeus clams per una Catalunya sobi-rana que, amb el govern que tenim ial pas que anem, si sóc rea-lista: turu-rut! Però, potser la millor teràpia siguianticipar el meu tractament i curar-meprimer de tot de la dèria que tinc pelBarça. Sospito que el patiment quepasso cada setmana pel Barça és lacausa de les altres duesesquizofrènies? No deu ser el meuinconformisme intolerant davant decada partit que fa que em reboti con-tra el bon Federico JiménezLosantos, que cada matí des de labeneita COPE fa sentir-me culpablede desfer Espanya i reduir a cendresel règim constitucional? No dec serun malalt de la fornicació per no volerafrontar la realitat i admetre ambhumilitat que el Barça, tot i sent moltmés que un club, pot perdre la Lliga,la Copa i fins i tot la Champions? Perquè, a veure!, què té el Barçad’especial que no tingui el RealMadrid?

EL BARÇA EN CLAU POLÍTICAper Joan Camps i Ortiz

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 10

11

Alguna cosa diferent sí que és evi-dent. En principi, cap barcelonistaautèntic no aniria amb la banderaespanyola al camp per animar elBarça, ni cap real-madridista, permolt català que fos, gosaria anar aanimar el Real Madrid onejant lesquatre barres catalanes. Què vol diraixò? Doncs que el futbol és un ele-ment alienant, part de la instru-mentació política. Fixeu-vos en elcamp del València, on altre dia esvolien menjar l’Oleguer cru.I si ens ho preguntem en una altradirecció: Què té la política que no tin-gui el futbol? Des d’aquesta perspectiva, la cosaestà més igualada. Els partits políticsi als clubs de futbol s’han estructuraten democràcies orgàniques, de ma-nera que sempre manin els mateixos.Els clubs de futbol són presidits sem-pre per un multimilionari, mentre queels partits polítics són presidits peraquells que aspiren a viure com mul-timilionaris. Només cal veure com a lallotja del Barça, també a la del RealMadrid, els polítics s’hi maten perestar-hi i, saltant-se el protocol a latorera, els presidents de club de fut-bol comparteixen seient, d’igual aigual, amb presidents de parlaments,generalitats o governs autonòmics.Observada aquesta semblança,també hi veig aspectes contradictorisen la política respecte al futbol. En elspartits de futbol, les directives nobaixen al camp, es limiten a contrac-tar mercenaris de la pilota a preusastronòmics, quants més millor, per

tenir-ne disponibles onze al camp i laresta, més del doble, a la banqueta.Els partits polítics són més exageratsquant a fitxatges, per això és tan carala nòmina; però, en lloc de fer-losjugar, els fan estar tots callats a labanqueta sense dir res i són el direc-tius els qui baixen al camp ambl’afany de lluir-se i fer gols, sobretot sihi ha la TV filmant. Per exemple CiU té48 jugadors i el Mas és l’únic que suala camiseta i des que va fer l’1 a 0 ala Moncloa contra el Tripartit, no haparat de rebre gols en camp propi, sino s’espavila baixarà a segonadivisió. El més golejador de tots, demoment és en Montilla, però, és clar!,té 37 jugadors del PSC més els 21d’ERC i els 14 d’ICV, que només lidiuen Senyor! SÍ SENYOR! El Montisí que és un crac i al pas que vaguanyarà la Lliga, la Copa del Rei i laChampions sense baixar de l’autocar.Ja sé que raonaments tan transcen-dentals com aquests són decebedors

i que filosofant així puc acabar mésmalalt del que estava en començaraquesta pàgina. Necessito un repòsde la ment, ja que, si segueixo obce-cant-me que, sigui com sigui, sempreguanyi el Barça, cada dia estaré mésdement i, si confio que la multitud defitxatges de banqueta i els superstarsdel Polònia puguin assolir la sobiraniade Catalunya, aleshores, per il·lús,mereixeré que em tanquin ambcamisa de força en un manicomi delsd’abans.Sabeu què? Des d’ara em deixaré debajanades i, encara que sigui pecat,encara que comporti riscs de paterni-tat irresponsable, encara que estiguisota l’amenaça de la SIDA, em con-centraré en aquesta dèria tan plaentque és el sexe. Al cap i a la fi, encaraque fornicar sigui de les tres mevesmalalties, la pitjor i la més perniciosa,segur que amb l’edat se’m guariràsola, m’estalviaré fer cua a la llistad’espera de la Seguretat Social i noem caldrà prendre cap medecina.

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 11

12

Segons el D.R.A.E, la paraula hampaestà definida d´aquesta manera: 1.f.Conjunto de maleantes que, unidosen una especie de sociedad, cometí-an robos y otros delitos, y usaban unlenguaje particular, llamado jerigonzao germanía. // 2. f. Vida de las gentesholgazanas y maleantes. //3. f. Genteque lleva esta vida.// 4. f. Submundodel delito.

En més o menys aquesta definicióvaig pensar quan vaig escoltar aques-ta paraula a casa de la meva cosinaen arribar al poble i a casa d´en Xavii la Belén poc abans de tornar a Rio,durant aquestes vacances de Nadal.La meva cosina em van explicar elque volia dir: “Associació de Mares iPares d´Alumnes”. Sempre que hetornat a la vila, em sorprenen aspec-tes de la vida a la península. Potserés que jo tinc una visió idealitzada, detemps pretèrits i em deixa bocabadatla imbecil·litat d´algunes coses i ladeixadesa d´altres. Vivim en un mónmassa políticament correcte i semblaser que algunes paraules no espoden dir (vell, per exemple) o algunsconceptes són anomenats sexistes.No diré pas que la discriminació de ladona no existeixi, però em fa l´efecteque s´està barrejant la gimnàsia ambla magnèsia... és allò de nens i nenes,catalans i catalanes, parlamentaris iparlamentàries... Si li preguntés a lameva germana com estan els seusfills, em referiria a l´Arnau i a l´Alina, imai no preguntaria Com està el teufill? I la teva filla? La llengua és, gai-rebé sempre, economia... El mateixpodem dir amb pares. Si pregunto a lameva germana què fan els pares emrefereixo al pare i a la mare, oi?M´agradava més quan estudiava alshermanos de La Salle o a l´Institut dela vila, on solament existia l´APA i nohi havia malentesos o ambigüitats anivell oral… Em va sorprendre també la condes-

cendència amb els anomenats oku-pes, joves sense cap tipus de respon-sabilitat –i penso que a la vida un hade ser responsable en el que diu i enel que fa– i que okupen cases que nosón seves i que no paguen ni aigua nillum… i, el que és més gros, una can-tamañanas amb cotxe oficial i que tre-balla a l´ajuntament de Barcelonadeclara que “els recolzo i jo tambésóc antisistema” guanyant uns100.000 euros anuals… Per acabar-ho d´adobar, el meravellós governautonòmic estudia una taxa de 9euros al dia... –no sé com deu pintara hores d´ara aquest estudi– per alspisos desocupats Ai, ai, ai, i nos´hagués pogut fer abans un estudiamb terrenys destinats per a pisos deprotecció oficial a totes les poblacionsde Catalunya? És clar que això nodonaria diners…Després d´haver edi-ficat gairebé tot el sòl, de pisos apreus astronòmics, de sous de misè-ria (no sé encara quin és el sou mitjàa l´Estat i ho vaig preguntar moltscops; 1.600 /mensuals?) el tripartitsurt amb aquesta proposta totalmentestalinista?Llegeixo al diari que el senyor ambgrans bigotis i que no sé quin càrrecté a la Generalitat vol que els estu-

diants aprenguin una quarta llengua;és a dir, català, castellà, anglès i unaaltra… Jo vaig veure el quadern delmeu nebot –escola privada– i el seunivell de castellà és de pa sucat amboli. No és, però, l´únic cas que he vist–quan jo tenia 14 anys asseguro queho feia molt millor– i no vull ni saber elseu nivell d´anglès… Em semblaexcel·lent que es potenciï el català ique es faci servir. Però també s´ha desaber castellà, anglès (ambdues bé)i, si n´hi ha una altra, molt millor. Éscom dir que el català és la llenguamés bonica sense conèixer cap altrallengua! A més, no són les horesdedicades a la primària o a l´ESOsinó el que es fa durant aquesteshores i la responsabilitat de cadaestudiant…Ja per acabar amb la crítica, la MariaTeresa –una veïna– va caure ambtanta mala sort que es va trencar elfèmur darrere l´església dies abansde Nadal; li pot passar a qualsevol,cert. El que em sembla inadmissibleés que la pobra senyora estigués tresdies a Can Ruti amb el fèmur trencatabans de ser operada!Sé que aquestes línies poden tenircerta dosi de mala llet. Sóc conscientque visc a Brasil, que és el tercer

AMPAPer Joan Maresma Duran

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 12

13

món, que no hi ha sanitat ni educaciópública i que aquest país té molts pro-blemes. Sóc conscient –no obstant–que m´intenten vendre una Europaque considero que no ho és i quel´estat del benestar, del qual ens par-len, no existeix o no és tan bo com elpinten.Tot el que hi ha aquí em semblaimportant. Em va semblar molt mésimportant haver-me retrobat amb elspares, amb les germanes, amb elsoncles i la tia, amb els nebots, ambels cosins i els seus fills, amb elsamics de fa temps. Tothom em va

acollir amb els braços oberts i tothomva tenir detalls ben bonics amb mi iamb la Talita. Volia agrair a tots larebuda. Demano també perdó per nohaver vist a tothom que volia veure i elpoc temps que he estat amb algú. Ésuna llàstima, una llàstima que tot vagimassa de pressa, tot massa poctransparent, ni segur, ni descomptat.Els pares, els oncles, la tia, que cadaany són més vellets (“temps afegit”,“temps de descompte”; mon paredixit) que em transporten a una infan-tesa que ja no existeix i que és unerror veure-la idealitzada, com idealit-

zar el Masnou dels meus 20 anys iintentar comparar-lo amb el Masnoud´ara. De totes maneres m´agradaescoltar-los, escoltar “la joventut delMasnou”, com els anomena laChantal, la filla de la meva cosina,sortir amb els meus pares, amb totsplegats, escoltar el que expliquen, elsseus records, les seves històries quedesapareixeran com tot s´esborra ique jo no podré explicar a ningú, onomés a la Talita en un país llunyà i lifaltaran referències. El que va ser jano és, tot i que es queden aquí, ambmi, per sempre.

“Voluntaris a prop teu”

Som el nou grup de la Gentdel Masnou amb ganesd’apropar-nos a qui ho

necessiti.Anima’t i fes-te’n voluntari ijunts farem una bona feina i

en gaudirem tots plegats.TRUCA’NS: sabem que entens ganes. No t’ho pensis

93 540 39 29

CONVOCATÒRIADE LES

ASSEMBLEES GENERALS

ORDINÀRIA IEXTRAORDINÀRIA

DE L’ANY 2007Diumenge, dia 22 d’a-

bril de 2007, a les 12 del migdia, al

local social, c/. Doctor Agell, 9.

(Informació pàg. 29)

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 13

14

CrònicaHomenatge a ANTÒNIA SANJUAN“Antoñita Rúsel”Per Joan MurayVocal de Cultura

El passat 30 de gener, l’associació cul-tural EL COR DE L’ART, dins el seu 9èaniversari, va celebrar una vetllada artís-tica als locals de la Casa del Mar, aBarcelona, en homenatge a la cantant“masnovina” Antònia Sanjuan, que delsanys quaranta als seixanta del seglepassat es féu popular com a cantantamb el nom artístic d’“Antoñita Rúsel”.El 1943 havia guanyat un concurs decant a Ràdio Barcelona que li va obrir elmón de la cançó. Començà la seva car-rera amb el nom de Lina Dalvy; desprésva formar part del conjunt “HermanasRusell”.A l’any 1945 va ser la cantant del’orquestra “Club Trébol”, amb el nom jadefinitiu d’Antoñita Rúsel, per desprésincorporar-se a la Companyia Scala deBerlín, dedicada a la lírica-còmica, fentuna tournée per tot l’estat.Fins al 1948, quan es va casar amb elpintor masnoví Alexandre Villà, va ferdiverses actuacions. En aquest any faactuacions en sales de festamadrilenyes i el 1955 ho fa a Sevilla. Del1958 al 1962, quan es retira definitiva-ment, actua als espectacles de RicardoArdèvol arreu de les Festes Majors deCatalunya.La seva veu va arribar, a més, a tot elmón, mercès a la pel·lícula Cancionespara después de una guerra, on inter-pretava la seva famosa cançó Mi casitade papel.L’homenatge fou apadrinat per diversosfamosos vinculats al món de la cançó,com Josep Guardiola, Rudy Ventura iFrank Dubé, els quals junt amb l’home-natjada cantaren Mi casita de papel, lacançó més cèlebre del seu repertori.Al mateix acte, on va assistir una nom-brosa representació masnovina (més devuitanta persones), hi intervinguerenaltres artistes de l’època, com NúriaInglés (cupletista), Waleska (cançó

moderna), The Darwing (atraccióacrobàtica), alhora que es recordarenels gran èxits de Sebastián Albalat i elseu trio vocal Hermanas Rusell. L’actefou presentat pel popular locutorRicardo Ardévol.L’associació El Cor de l’Art va oferir aAntònia Sanjuan, com a recordatori del’homenatge, un pergamí degudamentemmarcat, i l’Ajuntament del Masnou,

que també es va sumar a l’acte, vaoferir-li un placa commemorativa ennom del consistori, que li fou entregadaper l’alcalde, Sr. Gisbert.Des d’aquestes pàgines del butlletí deGent del Masnou, també ens volem afe-gir a l’homenatge merescut a la nostraconvilatana.

Felicitats, “Antoñita” !

El dia de l’homenatge, cantant amb Josep Guardiola i Rudy Ventura

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 14

15

Fe d’erratesL’autor de la fotografia que apareixia el passat mes de febrer no era Jordi Salinassinó Ma. Josep R. Lucas. En demanem disculpes a l’autora.

Mes del Brossa Espai Escènic i de la plataforma teatralconvidada allí, AREAtangent. Imprescindible, senyors, perpassar una bona estona i descongestionar-se amb el riure,desplaçar-se al carrer Allada Vermell, 13 (talla pràctica-ment amb el carrer Princesa, recordeu: zona Via Laietana)perquè del 8 al 18 de març hi actua l’esplèndid còmicreflexiu Diego Anido que ens presenta El Alemán, un tre-ball actoral i físic espaterrant.Del 9 al 24 de març se celebra per primer cop el FestivalLP (Festival de Dansa ...o No) -organitzat des del col·lec-tiu de dansa independent de Barcelona La Porta- a diver-sos espais de la ciutat: bàsicament al CCCB i al Mercat deles Flors però també a La Poderosa i a La Caldera(www.laportabcn.com, www.lacaldera.info). Inclou obresescèniques, instal·lacions, accions, projeccions i conferèn-cies. El 10 de març, per exemple, al CCCB(www.cccb.org), la coreògrafa Sònia Gómez ens oferirà ales 20 h. la conferència-acció Experiencias con undesconocido o bé el Mercat (www.mercatflors.org) acolliràla instal·lació-performance Patent Human Energy de KrisVerdonck (19 h.). Els actes són gratuïts excepte els que esporten a terme al Mercat de les Flors.El 28, 29 i 30 de març la companyia Conservas presentaRealidades avanzadas, una nova producció de l’any 2007,a un espai no habitual dintre del circuit teatral: a l’AulaMagna de Filosofia, al nou edifici del carrer Montalegrenúm. 6, que acull les Facultats de Filosofia i per altrabanda de Geografia i Història (entrada gratuïta, a les 20h.). Ho teniu fàcil per arri-bar-hi: des del carrer Pelai agafeuel carrer que talla (Gravina) i busqueu el Centre de CulturaContemporània de Barcelona (CCCB). La Facultat estàjust a la vorera del davant. En tot cas a la web trobareu elmapa de com accedir-hi (www.ub.edu/filosofia). Elmuntatge, dirigit per Simona Levi i Marc Sempere, en lalínia d’anteriors muntatges, toca els temes polítics i el com-promís i les causes socials i introdueix amb força el temade les immobiliàries i la propietat privada. S’empren elsmotion graphics, realització videogràfica i/o informàticaespecialitzada en el desenvolupament de sistemestelemàtics de participació democràtica -ens informen.Vegeu: www.conservas.tk/R_A.html. I acabem el mes altrecop al Brossa Espai Escènic (www.espaibrossa.com): del22 de març a l’1 d’abril la companyia Las Perras (MartaBetriu i Míriam Escurriola) demostra que amb poc mitjanspot forjar-se un ben bo espectacle, cínic, crític, desengri-pador.

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. ISARTMa Josep R. LUCAS

Savis a cost pràcticament zero

Diego Anido

Façana de les facultats de filosofia, geografia i història

Fo

to d

e M

a.Jo

sep

R.L

uca

s

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 15

16

Vella

de

set p

eus

o Ve

lla Q

uare

sma

Figu

ra d

e ca

rtó

reta

llat

de

sa J

aia

Ser

rada

de

Men

orca

,191

0 (C

ol·le

cció

de

Joan

Am

ades

)

Figu

ra c

ol·le

ccio

nabl

e 12

è an

yÉ

s un

a g

entil

esa

dels

co

mer

cian

ts

que

s’an

unci

en

en a

ques

ta

dobl

e pà

gina

.

EL MASNOU

93 5

40 3

9 38

LL

EG

UM

S C

UIT

S

FR

UIT

ES

SE

QU

ES

AP

ER

IT

IU

S

Leonor

Mu

lero93

540

03

52

FRUITES I VERDURES

Comandes a domiciliCollita pròpia

Po

lleri

es

Caç

aP

arad

es 7

i 29

93 5

40 0

1 80

93 5

55 7

0 95

ww

w.p

olle

riat

orr

es.e

s

Mer

cat

Mu

nic

ipal

93 5

40 4

1 96

· 9

3 54

0 16

80

Mer

cat

Mu

nic

ipal

Par

ada,

38

Po

llast

resi

ou

sec

olò

gic

sE

lab

ora

ció

prò

pia

93 5

40 8

7 62

Mer

cat

Mu

nic

ipal

Mer

cat

Mu

nic

ipal

Mer

cat

Mu

nic

ipal

Rosa M

ari

Mer

cat

Mu

nic

ipal

9

3 54

0 12

39

Et con

videm

a visit

ar-nos

a:www

.carni

sseria

anna.c

om

Ret

alle

u, s

i vol

eu, l

a fig

ura

enga

nxeu

-la e

n un

a ca

rtol

ina

i pe

ngeu

-la.D

arre

re d

e ca

da

peu

(mà)

* po

seu-

hi u

n re

clam

i f

eu q

ue c

ada

setm

ana

de la

Qua

resm

a el

s m

és

petit

s de

la c

asa

li ta

llin

la

pota

i tr

obin

la s

orpr

esa.

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 16

17

Font

anills

,59 T

el 93

555 3

2 32 E

l Mas

nou

Fru

ites i

Verd

ure

s

SE

RV

EI

A D

OM

ICIL

I

Rom

à Fa

bra,

18

· 93

555

73 9

5 El

Mas

nou

Mest

res

Vil

là,1

01 ·

93 5

55 1

6 6

4

TEN

IM BA

CA

LLÀ

PER C

UIN

AR I C

UIN

AT

Mer

cat

Mu

nic

ipal

· 93

540

11

37

CA

RN

EC

OL

ÒG

ICA

VE

DE

LL

A I

PO

RC

Yol

an

da

Per

a un

a al

imen

taci

ósa

na i

equi

libra

da

*Aqu

esta

figu

ra,

no e

n sa

bem

el p

erqu

è, n

o té

pe

us s

inó

braç

os i

no e

n té

se

t sin

ó vu

it.C

al te

nir

en

com

pte

que

aque

stes

fig

ures

, les

feia

la

gent

sen

se u

n cr

iteri

gaire

est

ricte

i es

don

ava

tole

ràci

a a

la

imag

inac

ió.

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 17

18

Al llarg de pràcticament sis segles i mig, podem seguir, per mitjà dels CENSOSGENERALS (1), la població d’aquests tres municipis, que, fins al 1825 i 1846respectivament, els dos primers formaren a partir de la darrera data un solmunicipi, el Masnou.En farem una llista comparativa per després analitzar-ne el contingut i aclarir-nealguns noms poc usuals actualment. És aquesta:

Del segles XIV al XIX, quan el Masnoues va segregar dels antics municipisde Teià i Alella, hem volgut esmentarunes quantes dates que fan referèn-cia a diversos fets ocorreguts a l’actu-al terme del Masnou, però quealeshores pertanyien als abansesmentats. Són aquestes:

1343Data del primer document on s’es-menta la “torre del Molí”, l’actualmasia de Can Teixidor. És un docu-ment de compravenda.1375Data del primer document on es parlade la masia de can Fontanills (l’actualCasino). També és d’una compraven-da.1500És la data en què fou feta la Creu deTerme que hi ha (ara) al mig delCementiri.1505Data del document anomenat“Privilegis de Teià”, el primer on s’es-menta el lloc del Masnou, dins elterme municipal de Teià.1597Any en què fou construïda la masiade can Targa, nom popular de lafamílies Sampera primer i desprésVentura.1601És l’any del primer document on surt

POBLACIÓ A TEIÀ,ALELLA i EL MASNOU del 1358 al 1999 (*)

Per Joan MurayHistòries de la vila

ANY ALELLA TEIÀ EL MASNOU

1358 53 focs (2) 59 focs —1365-70 61 “ 59 “ —1378 56 “ 56 “ —1497 44 “ 34 “ —1515 49 “ 38 “ —1553 48 “ 43 “ —1717 129 veïns (3) 198 veïns —1719 68 “ 104 “ —

511 habitants 689 hab. —1787 1.867 “ 1.611 “ —1808 — — 436 hab.1819 161 veïns 102 veïns (4) —1830 161 “ 100 “ (5) —

1.715 hab. 1.266 hab.(6) 2.276 hab.1842 309 veïns 198 veïns 532 veïns

1.568 hab. 1.287 hab. 3.369 hab.1857 1.605 “ 1.373 “ 3.933 “1860 1.548 “ 1.286 “ 4.036 “1877 1.565 “ 1.331 “ 4.250 “1887 1.507 “ 1.210 “ 3.188 “1897 1.372 “ 1.172 “ 3.382 “1900 1.370 “ 1.208 “ 3.396 “1910 1.387 “ 1.298 “ 3.487 “1920 1.498 “ 1.374 “ 3.873 “1930 1.597 “ 1.528 “ 4.604 “1936 1.652 “ 1.573 “ 5.069 “1940 1.542 “ 1.426 “ 4.970 “1950 1.673 “ 1.461 “ 5.089 “1960 1.903 hab. 1.715 hab. 6.091 hab.1964 2.029 “ 1.926 “ 7.327 “1965 2.159 “ 1.893 “ 8.166 “1970 2.300 “ 2.025 “ 10.410 “1981 3.386 “ 2.230 “ 14.130 “1999 8.176 “ 5.065 “ 21.076 “

Can Teixidor. Vista des d’una galeria.

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 18

19

la masia de can Corbera; estava alfons de la plaça de la Llibertat. I fou elprimer edifici on s’allotjà el Col·legi deles Escolàpies i després fou, deguda-ment transformat, la societat CentreCoral (Casinet).1649Data de construcció, al fons de laplaça del mercat, del “Mesón delComún”. No se’n sap la data en quèfou enderrocat, però deuria coincidiramb la conversió de la plaça en mer-cat, (Mercat Vell) al segle XIX.1697Data de fundació del Gremi de SantPere, que agrupava els pescadors ique donaria peu, anys més tard, a laconstrucció de la Parròquia de SantPere.1771Aquesta data és la primera en què und’aquells viatgers del segle XVIII parladel conreu, comerç i exportació de lestaronges del Masnou i el Maresme.

Dins aquest període, l’arqueòlegRossend Serra i Pagès, al butlletí delCentre Excursionista de Catalunya, el1901, hi va escriure, en parlar de latroballa arqueològica de “Cal Ros deles Cabres” que, als primer segles del’Edat Mitjana l’indret que ara és elmunicipi del Masnou era conegut coma Monistrol. El nom de Monistrolprové de monestir i, curiosament, elcarrer que hi havia aleshores allà eraconegut per “de la Colomina”, encaraexistent al veïnat d’Ocata; nom que,tot i sent una deformació de “condo-mina”, també es relaciona amb lesterres de monestirs o de senyors, jaque les terres en condomini eren unsistema d’explotació de la terra (a l’e-dat mitjana) en què els senyors omonestirs es reservaven la utilitzaciódirecta de la part més fèrtil de la sevaterra o coromina (d’aquí colomina).També hi ha altres curiositats, comque cap al 1845/50 hi havia matricu-lades al Maresme 462 embarcacionsde fins a 50 tones i 50 més lessobrepassaven. De tot el conjunt, 335eren de la subdelegació marinera delMasnou, 120 de Mataró i 111d’Arenys de Mar.Que al Masnou de la mateixa èpocahi havia tres drassanes, cosa que feia

del nostre municipi una mena de ca-pital marinera, on quatre cinquenespart de la població eren matriculatsde marina, entre capitans, pilots ipatrons de vaixells.En aquest mateix temps, a meitat delsegle XIX, en tot Catalunya només 11ciutat sobrepassaven els 10.000 habi-tants i la capital, Barcelona, en tenia183.787.Al Cens de 1857, quan el Masnoutenia 3.933 habitants, hi hem trobatun detall exhaustiu de la composiciódels habitants de la vila, on diu que:

1.376 eren homes establerts2.300 eren dones establertes128 homes de pas106 dones de pas12 eren homes estrangers establerts7 dones estrangeres establertes3 homes estrangers de pas1 dona estrangera de pas

A més, encara fila més prim i dónauna llista per sexe i edat. Del primerdiu que hi havia 1.519 homes i 2.414dones.I per edats en dóna la llista següent:

- 1 anys 49 homes 49 dones

- 1 - 7 “ ........ 366 “ .... 346 “ - 8-15 “ ........ 230 “ .... 371 “- 16-20 “ ........ 115 “ .... 262 “- 21-25 “ ........ 105 “ .... 223 “- 26-30 “ ........ 106 “ .... 278 “- 31-40 “ ........ 172 “ .... 321 “- 41-50 “ ........ 151 “ .... 251 “- 51-60 “ ........ 111 “ .... 164 “- 61-70 “ ........ 73 “ .... 109 “- 71-80 “ ........ 27 “ .... 36 “- 81-85 “ ........ 11 “ .... 0 “- 86-90 “ ........ 3 “ .... 4 “

En aquest apartat podem veure lesedats en què hi havia la majoria de lapoblació de fa exactament 150 anys.Especialment que, a partir delsseixanta anys, la població minva con-siderablement i que, com a màxim,els més vells eren d’entre 86 i 90 anysi encara n’eren ben pocs.Del mateix Cens de 1857, encara hiha més informació, aquesta sobrel’estat de la població. És el següent:

-Solters ....... 957 homes ....... 1330 dones

-Casats ....... 505 homes ....... 836 dones

-Vidus ........ 57 homes ....... 248 dones

Can Fontanills. La porta de la masia.

Cementiri. Creu de terme.

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 19

20

i podia variar.

(4) Aquí el problema rau en el fet que alstexts d’on foren extretes aquestes dates,els texts de Frigola i de Galobardes, s’hitroben errades i/o confusions, ja que ajun-ten Teià i el Masnou.

(5) Ídem que l’anterior

(6) Ídem que el núm. 3

FONS CONSULTATS“La població del Maresme a la llum delsCensos Generals”, de Josep Iglesias Fort.Accèssit Premi Iluro 1968. Mataró 1971.Arxiu Històric Municipal del Masnou.Masnou. 1928. De Pere J. Bassegoda.Butlletí del Centre Excursionista deCatalunya, núm. 73, de1901.

Can Corbera. Quan era el Centro Coral.

Can Targa

Plaça del mercat (abans del 1932). Al fons hi havia el “Mesón del Común”.

Aquí el que podem veure és que lapoblació soltera femenina era moltsuperior a la masculina, fet que tambées fa evident a l’apartat anterior.Que a l’apartat dels casats també hiha més dones, però aquí el motiu ésmés difícil d’entendre. No sembla

bategar al llarg dels segles delsmunicipis d’Alella, el Masnou i Teià.

* Del llibre “La Població del Maresmea la llum dels Censos Generals”, deJosep Iglesias Fort. Accèssit Premi

lògic, ja que el nombre entre homes idones casats hauria de ser el mateix,a no ser que marit i muller visquessinen llocs diferents o hi estiguessin cen-sats.En canvi, a l’apartat de vidus sí queés lògic, ja que les estadístiques, finsi tot actualment, demostren que hi hamés dones vídues que homes.Fins aquí el que poden donar de siuns Censos que, tot i ser uns docu-ments i, com tots ells, uns escritsfreds i matemàtics, hi hem pogutveure molt més enllà, especialment el

Iluro 1968. Mataró 1971.

NOTES(1) El Censos Generals corresponen alsantics FOGATGES, estadístiques de capsde família establerts a partir del segle XIV ala Corona Catalano-Aragonesa.

(2) Foc o fogatge era el cens de la CoronaCatalano-Aragonesa que existí fins al s.XVII equivalent a una casa habitada, peròel nombre d’habitants podia variar.

(3) Veïns era una altra forma de cens, peròtampoc no corresponia als habitants reals Parròquia de Sant Pere. Primera construcció.

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 20

21

LECTURA REFRESCANTSempre ve de gust feralguna lectura refrescant,d’aquelles que et fan pas-sar una bona estona, etfan riure i et permetendesconnectar de feina i demaldecaps. L’obra de TomSharpe, i especialment lasèrie dedicada a Wilt, ésuna de les meves prefe-rides des d’aquest punt devista. Per això us vull reco-manar la darrera obratraduïda al català de l’es-criptor britànic: Wilt s’ha perdut (1).Es tracta d’una novel·la amb tots els ingredients de la sèrie:humor, exageració típica de la paròdia, embolics que sem-bla que no tinguin cap mena de sentit, ironia rat-llant el sar-casme i, naturalment, una colla de personatges benconeguts dels lectors de Sharpe com són Henry Wilt i laseva família (l’Eva i les quadrigèmines, que ara ja tenen 14anys) i algun altre de tan entranyable com l’inspector Flint.En aquesta nova aventura del professor de l’EscolaTècnica d’Ipford, Tom Sharpe ens ofereix dues accionsparal·leles, la primera protagonitzada per l’Eva i les quatrefilles, que van a visitar un oncle riquíssim, en WallyImmelmann, que tenen als EEUU i al qual, no cal dir-ho,destrossen la reputació, el matrimoni, el negoci...; i la se-gona protagonitzada per Wilt, que, horroritzat de pensarque ha de passar més d’un mes amb els oncles d’Amèrica,s’inventa un nou curs que ha de preparar i es queda aIpford, amb la intenció de fugir de la rutina i de descobrirels encants de l’Anglaterra rural més profunda. No cal dir,tampoc, que el viatge, que havia de ser bucòlic i tranquil,acabarà amb en Wilt ferit i ingressat en un hospital, i,sobretot, amb en Wilt sospitós d’haver col·laborat en lamort d’un ministre en l’ombra del Parlament britànic i enl’incendi de la mansió d’un aristòcrata amb una graninfluència, que a més tenia vicis amagats que compartiaamb la dóna del ministre. En definitiva, un cas dels mésestrambòtics i complicats que es podia imaginar la policiabritànica. Un cas que, com també és habitual a l’obra deSharpe, va més enllà del pur divertiment, ja que hi trobemtant una preocupació clara per la llengua i l’estil, quereflecteix perfectament la magnífica traducció de la MartaPera, com una denúncia clara, a través de la ironia i delsarcasme i tot, de diversos aspectes de la societat en quèes desenrotlla l’obra, l’americana i la britànica en aquestcas. Val la pena de destacar, entre aquestes denúncies, laque fa, implacable, corrosiva, del sistema sanitari britànic,

sobretot si tenim en compte la lloança que fa del sistemasanitari català a la dedicatòria del llibre, als metges delqual atribueix el fet que hagi pogut escriure aquesta novaaventura de Wilt. No ens ha de fer estrany, perquè TomSharpe és un bon coneixedor del nostre país, ja que passallargues temporades a laCosta Brava.

(1) Tom Sharpe. Wilt s’haperdut. Editorial: Colum-na, Barcelona, 2004 Tra-ducció de Marta Pera. 246pàgines

Un llibre d’homenatge a Hortènsia CurellPer Pere Compañó i FiblaVicepresident

La professora de la Universitat Autònoma de BarcelonaHortènsia Curell, nascuda al Masnou l’any 1923, morí a laciutat comtal el dia de Tots Sants del 2005. “Gent delMasnou” en publicà un record al número de febrer del2006.Ara, el seu marit i amic nostre, Jordi Carbonell, ha publicatun llibre de poemes dins la clàssica col·lecció “Els llibresde l’Óssa Menor”, d’editorial Proa, titulat Hortènsia. “Ésuna història d’amor”, com diu Joaquim Molas en el lluminóspròleg que porta el llibre, “però no d’un amor arravatat dejoventut, ple de dubtes i certeses, sinó d’un amor interio-ritzat i massís de maduresa; més, de vellesa”. I “amb lamort”, continua Molas, Carbonell pot reprendre el diàleg“en la solitud i la desolació”.El llibre és dividit en tres parts: les dues primeres (Horesproperes i Hores llunyanes) són escrites en vida de la sevaestimada; la tercera (Hores de dol), després de la sevamort. Compost entre 1951 i 2005, amb dos poemes datatsal Masnou, on la parella residí dos anys amb els seus fills,travessa el llibre un amor sòlid: ple d’enyorança en la partescrita en llunyania, amb un equilibri de fermesa i temor enla part propera, que es trenca amb la pèrdua sobtada, quedeixa l’enamorat sense altra esperança que retrobar-la “al’altra riba del riu de la mort”.El proper dia 28 d’abril, a les 6 de la tarda, el Sr. JordiCarbonell farà la presentació oficial del llibre a la seu de“Gent del Masnou”.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

Tom Sharpe

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 21

22

Per Joan MurayVocal de Cultura

El passat 21 de setembre es va pre-sentar a la Sala de la Llibreria Altaïr deBarcelona la biografia d’Antoni Pujadori Estany “MANUHEUROROA” (Barce-lona 1948-1993).Antoni Pujador fou un gran estudiós iamic de l’Illa de Pasqua (Rapa Nui),alhora que formà part, com a membre iportaveu exterior, del Consell de Capsde Rapa Nui.El començament de la vinculaciód’Antoni Pujador amb aquesta illa i laseva enigmàtica civilització li venia jade petit, quan va llegir el llibre del’antropòleg i gran aventurer ThorHeyerdahl “Aku Aku”, que el va deixarencisat.L’edició que es presentà aquell dia vaser en llengua espanyola per raons demàrqueting, i ara, a primers d’any, n’hasortit la versió en la nostra llengua.La presentació va anar a càrrec de l’au-tor, Francesc Amorós i Gonell, llicenci-at en Història i Filologia per laUniversitat de Barcelona i actualmentadscrit al Centre d’Estudis HistòricsInternacional de la mateixa universitat,i gran amic i col·laborador d’AntoniPujador-Manuheuroroa; així com del’autor del pròleg, el Dr. Josep AntoniPujante, que, a més de ser amic delbiografiat, és també cirurgià, alpinista(ha fet els set cims més alts del plane-ta), escriptor i aventurer.Si fem la ressenya d’aquesta pre-sentació és perquè tant Antoni Pujador,el biografiat, com l’autor, FrancescAmorós, estan vinculats a la nostraentitat, especialment el segon, quecontinua sent col·laborador nostre.Durant la presentació, va sorgir de bellnou el nom del capità masnoví JoanMaristany i Galceran “Tara” (el Masnou1832-1914), vinculat a l’illa pel trista-ment famós cas de pirateria iesclavatge que hi va dur a terme el1862 i que fou una de les causes de ladesaparició d’aquella civilització aïlladaal bell mig del Pacífic.També va sorgir una altra, podríem dir,

singularitat, per excepcional a la nostraterra.Va ser al final, quan els assistentspoguérem gaudir escoltant unes frasesi un brindis en llengua Rapa Nui que vapronunciar un dels rapanui assistents al’acte, fet que ens permeté escoltar elso de l’idioma d’aquella cultura ances-tral.Però deixem, per cloure aquesta cròni-ca, que siguin les paraules que millorexpliquen el contingut del llibre, les dela seva contraportada. Diuen així:Qui era l’Antoni?: un quixot?, un paladíd’un temps passat?. En definitiva, eraun incansable perseguidor del “somniimpossible”. Va assumir el repte decomprometre la seva vida com a defen-

sor de la identitat cultural de l’illa dePasqua. La veu que parlà arreu delmón en nom del poble rapanui, defen-sor dels seus drets i de les llibertatsdels pobles, restà en silenci, va morir a42 anys i les seves cendres s’estan alcementiri de Pasqua. Diu Josep A.Pujante que “l’Antoni es va enllaçar,com el fil de vida que uneix els doscompanys encordats, de per vida, ambels moais, en un nus indissoluble, per atota l’eternitat...”. Pujador va ser mem-bre i portaveu exterior del Consell deCaps de Rapa Nui.Va ser coautor, ambFrancesc Amorós i Pablo Teutsch, delprimer “Mapa arqueologicoturístic deRapa Nui”. El 1987, Thor Hyerdahl vaconvidar Pujador i Amorós a participaren unes excavacions a l’illa de Pasqua.Francesc Amorós, amic d’AntoniPujador i autor d’aquesta biografiaapassionant, ha volgut fe un conjunt depetits trossos de mirall que intentenreflectir la personalitat múltipled’aquest vitalista integral que va seralpinista, pilot, director d’exportacióque viatjava per tot el món i, perdamunt de tot, un gran enamoratd’aquesta illa xilena: Pasqua.

Presentació del llibre “L’illa de Pasqua: el somni impossible d’Antoni Pujador”

de Francesc Amorós

D’esquerra a dreta Antoni pujador, Thor Heyerdahl i Francesc Amorós

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 22

23

i exportació de les taronges i continua amb els banys quela seva família regentava. Va explicar diversos detalls delsmagatzems, dels passos a nivell del tren (i per què estavenon estaven, tot i que el tren va ser molt posterior a l’inici delcultiu i l’exportació), com i on anaven les taronges, per quèse’n va deixar el cultiu, com es va ‘reconvertir’ el negoci alsbanys, anècdotes que es produïren als banys (des dels‘voyeurs’ fins a les males estones que passaven els ado-lescents) i també va llegir un vers sobre aquestes malesestones i que us encoratjo a llegir en el llibre. Per acabar,va fer esment de totes les coses que s’havia deixat dedetallar (per manca de temps) i que, si hi hagués una seg-ona edició, les hi afegiria; però, tal i com va dir, ‘si no ta-llessis en un punt, no acabaries mai de treure el llibre’.També com a comentari divertit va aclarir: potser hi hauràalguna persona que, coneixent-me i sabent del peu quecalço, em dirà: ‘Mira aquest, al llibre hi ha posat: imprès aEspanya’, i va aclarir: ‘És cert... ja que gràcies a la globa-lització s’ha imprès a Sevilla’.Un cop acabat l’acte es va fer un petit brindis amb xam-pany (mal anomenat cava) per l’èxit del llibre i l’autor vaaprofitar per signar-ne exemplars.Benvolgut Joan, continua en aquesta línia, ja que gràcies ala teva feina s’està recuperant molta de la història delMasnou i del Maresme i, com sempre et dic, ‘No sé comt’ho fas, però ets capaç de treure història i documentacióde llocs on la immensa majoria de mortals (inclòs jo) nosom capaços de veure ni els documents. Molt d’èxit i no t’a-turis aquí.

Per Pere Compañó i Fibla

Diu la saviesa culta que ‘Un País que edita i publica llibresés un País culte i amb futur’, jo hi afegeixo: ‘i si a sobre esfa en la nostra llengua... potser tindrem alguna possibilitatd’aquest futur’. Un d’aquests casos de Cultura (en majús-cula) es va celebrar el dissabte 23 de desembre, a les 7 dela tarda i a la sala d’actes de Gent del Masnou.Amb força puntualitat i amb la sala ben plena, Joan Casals,com a president de l’entitat, va donar la benvinguda a totsels assistents i va parlar de l’orgull que representa per auna entitat com la nostra el fet de disposar d’una personacom Joan Muray en la nostra Associació i que vulgui fer lapresentació del seu enèsim llibre amb nosaltres, ja queaquest fet ajuda a consolidar la llengua i cultura catalana,un dels objectius de Gent del Masnou. El nou llibre portaper títol ‘Clau 1863’ i, tal i com va dir l’autor, és la clau d’uncalaix, de l’any 1863, que serveix de nexe d’unió de tot elrelat i que ha sobreviscut al temps i serveix per detallar lahistòria del llibre.Després de les paraules de Joan Casals, va fer la pre-sentació del llibre el Sr. Jacint Ros Ombravella, que tambén’és el prologuista. En ‘Cinto’ va fer una valoració del llibrei ens va fer veure, als assistents, tota una sèrie de detallsde la importància de tasques i investigacions com les queha dut a terme Joan Muray en aquest llibre. Va començarfent esment de la valuosa feina que representa per als his-toriadors econòmics del nostre País el fet que personescom en Joan investiguin els orígens de les economies, par-lant, no només dels tipus de cultius i exportacions que esfeien, sinó arribant a valorar les extensions dels cultius detaronges, la quantitat de cultivadors que els duien a terme,la quantitat de tones que s’exportaven, com s’exportaven iquines eren les estructures necessàries que hi havia perpoder-les cultivar, emmagatzemar i transportar. Aquestatasca ingent i de formiga, argumentada amb la recercad’informació a diferent bibliografia i en la investigació endiferents tipus d’arxius i documents (tots ells detallats a lareferència bibliogràfica del final del llibre) hi ha quedat plas-mada, i és en aquesta mena de publicacions en les qualses basen els prestigiosos historiadors (econòmics o no) delnostre País per poder dur a terme les grans publicacionssobre la Història i Economia de Catalunya.Per acabar, Joan Muray ens va explicar el perquè del títol‘Clau 1863’, de què ja he fet esment, i va anar explicantl’evolució de la història escrita i que comença amb el cultiu

Crònica de la presentació del llibre

“CLAU 1863”de Joan MURAY

Un pas de qualitat cap a la normalitat

En l’acte de presentació, Joan Casals (esquerra), JoanMuray i Jacint Ros Ombravella

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 23

Col

·lecc

io e

xvot

s Po

llacr

a-go

leta

“D

aria

”

Polla

cra

Gol

eta

“Dar

ia “

con

stru

ï-da

a

Llor

et

pel

mes

tre

d’ai

xaB

onav

entu

ra

Rib

as

l’any

18

51.

Eslo

ra 8

8 pe

us;m

àneg

a 26

;pun

-ta

l 12,

6;to

nes

180.

Sego

ns e

l lli-

bre

de

Pere

J.

Bas

sego

da,

Cap

itans

mas

novi

ns;J

osep

i Pe

rePa

gès

i Mar

ista

ny,J

aum

e R

osés

i?

,Ger

ard

Cas

als

i Mar

ista

ny.

Tran

scriv

im

ínte

gram

ent

la

lle-

gend

a de

l’ex

vot.

EXVO

TO d

e la

Pol

acra

Gol

eta

Dár

ia s

u ca

pitá

n G

erar

do C

asal

s i

Mar

ista

ny d

el H

urac

an q

ue p

asó

del 1

2 al

13

de M

ayo

de 1

880

en la

Latd

.390

53’S

.Lo

ngd.

430 48

’O.E

ldi

a 12

prin

cipi

ó el

Tem

pora

l co

nVi

ento

del

NN

O N

yNN

E.ca

pean

doha

sta

las

10 d

e la

noc

he d

el 1

3 en

el c

ual s

e qu

edó

calm

a po

r co

rto

inte

rval

o,cu

ando

de

re

pent

een

tró

el V

ient

o de

l S.

con

una

fuer

za ta

l que

se

llevó

med

io v

ela-

cho

y tr

inqu

etill

a ob

ligán

dono

s a

corr

er a

dis

crec

ión

del

Vien

to y

mar

,y e

n ta

l situ

ació

n in

voca

mos

a la

Virg

en d

e la

Sis

a co

mo

a pr

o-te

ctor

a de

los

Nav

egan

tes

la c

ual

nos

libro

de

tal p

elig

ro y

por

est

em

ilagr

o le

ded

ico

este

recu

erdo

.

24Per P

alem

ó An

glès

i Sa

la

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 24

A v . R e p ú b l i c a A r g e n t i n a , 1 5 E l M a s n o u T . 9 3 5 4 0 4 0 1 2

ASSOCIACIÓ DE DISCAPACITATS FISICS DEL MASNOU

Treballem per a la integració, fes-tè’n soci 15€ l’any93 5557368 • 607 220 201

A v. J o a n X X I I I , 1 4 9 3 5 5 5 1 3 3 2 · 6 7 8 9 2 5 7 0 5e l M a s n o u

Blas AznarServei de reparació DVD, TFT, LCD, Vídeo, Hifi

Ja no som a Flos i Calcat.Ara som al polígon La Bòbila

Garrofers, 5 (Pont de Teià)

93 540 17 89

MOTORCASVenda, lloguer i reparació

de maquinària per a laconstrucció i el bricolatge

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 25

26

Dotzena i mija de planes plenes degargots, ja publicades, poden donarmolt de si per fer conèixer a qui té l’a-treviment de publicar-les, amb l’es-perança de fer-les païbles a tots vos-altres, amics lectors de “Gent delMasnou”.Tots ja coneixeu el meu tarannàauster, la meva profunda seriositat, laprofunditat de pensament ques’intueix en rellegir qualsevulga delsmeus treballs, si és que la primeravegada us han passat desapercebuts,naturalment, per causes alienes a lesmeves intencions, i és que, ben pen-sat, tots els temes són tractats, caldir-ho, amb minuciosa cura, cenyint-me al fil conductor que: Gairebé totaixò és veritat.Avui, però, sigui perquè està núvol, lalluna és minvant i tinc els peus freds,coses totes elles que poden conduir auna forta i inesperada depressió,prenc la decisió, ben meditada, deprocedir de manera distinta, donant alque precedeix un canvi de 359º a l’a-costumat, per fer-lo, tot i la sevaimportància i transcendència quepodria esdevenir immensurable: fes-tiu, fútil i jocós.Esgarrifa llegir o veure el que succeixal nostre planeta Terra, tant si llegimel diari com en veure-ho a la caixatonta. Quedo astorat de llegir que aAnglaterra els hospitals podrannegar-se a tractar aquells malaltsamb malalties produïdes per unfefaent abús del tabac i que siguinreincidents.La imatge fotogràfica presa amb l’ajutd’un mòbil fa patent la visió horripilantde nadons amb la boca tapada ambesparadrap, perquè així no molestinels abnegats cuidadors. Fora sorolls ala sala de pediatria...Els “dodotis” d’última generació per aancians poden arribar a absorbir mésde quatre litres d’orina, per evitar,així, haver de canviar-los més sovint.Per a les nafres ja hi ha pomades... i

la longevitat augmenta, creix.El doctor Valentí Fuster (A.D.N. 19-12-06), manifesta que en els païsosoccidentals portem 15 dècades aug-mentant a un ritme constant, més dedos anys per dècada, les possibilitatsde vida al néixer. En els últims 30anys, la vida mitjana s’ha perllongatmés de sis anys.A l’Alemanya, malgrat l’atur quepateixen, els seus governants volenendarrerir l’edat de jubilació dos anys.Incomprensible, oi? No podrien treurede l’atur els parats joves i jubilar elstreballadors d’edat?Ara, amb una mica d’imaginació,podríem traslladar-nos a la consultad’un metge, en una data més omenys llunyana, segons siguem opti-mistes o pessimistes. A triar. Posemper cas... en la sala d’espera:– El següent, sisplau, que passi...– Bon dia, bon dia, doctor.– Segui, segui; signo aquestesreceptes a la infermera i estic pervostè de seguida. Tan sols unmomentet. Fa poc temps que ensvàrem veure, no?– Un parell o tres de setmanes.– Ja, i la visita d’avui a què es deu;què li passa?– Estic fotut.

– Bé, això haig de diagnosticar-ho jo.– És que em costa molt de respirar,m’ofego. Les pujades...– Sí, sí, val més baixar una pujadaque pujar una baixada..., no és vostèsol. Jo també trobo que abans, dejove, quan passava visita a domicili,els carrers no eren tan costeruts comara.... Bé, tregui’s l’americana, el jer-sei i la camisa. No, la samarreta no.Passaré la mà per dessota, a veurequè ens diu el fonendo dels seusbronquis i pulmons.– Això està gelat, quina esgarrifança,renoi...!– Estigui’s quiet i respiri fondo, aguan-ti..., respiri...., aguanti. Altre cop,aguanti.... Digui trenta-tres..., trenta-tres..., trenta-tres...– Noranta-nou?– No, no, trenta-tres... El sento moltcarregat: pitus, xiulets, ranera... Dequin color és la mocositat, verda ogroga?– Més aviat groga.– Millor, molt millor. Li receptaré unesprai per ajudar-lo a respirar; non’abusi. Dins la capseta ja hi trobaràla manera d’ús de l’inhalador, i tambéun xarop que el farà expectorar. Hemd’eliminar aquestes flemes de les viesrespiratòries. Ja pot vestir-se. Què

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

COSES D’UN FUTUR INCERT

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 26

27

El diminutiu de Pere, Peretó, eramolt corrent al Masnou d’anysenrere.Encara que ja se n’ha escrit enaltres ocasions en aquestmateix Butlletí, tornarem areferir-nos a un dels Peretonsmasnovins més cèlebres per lesseves extravagàncies: en PereMaristany i Pagès, conegut peren Peretó Músic.Conco i carregat de diners, feiael que volia, encara que anés al’inrevés de la gent i tant li erennaps com cols i, si algú es reiad’ell i el tenia per un ximplet, liera ben igual.Vivia amb dos germans més,concos com ell, al carrer de laGaditana, i tot el pis de dalt dela casa el tenien ple d’ocells detota mena, com si fos una grangàbia, de la qual ell tenia cura iera una de les seves cebes, allòque ara en diuen hobby.Un any, el dia de sant Pere, a latarda, que feia una calor de mildimonis, va sortir de casa sevaabrigat de rigorós hivern, ambun barret ensorrat fins a lesorelles, un abric gruixut, untapaboques entortolligat al coll,

més?– Per ara, res més, doctor. Gràcies.– Si això no li va bé, no millora, torni.Vingui a veure’m i li canviaré la me-dicació. Veig que el seu historialmèdic és molt extens i, d’ara enda-vant, haurem d’anar en compte. Vostèja ho sap; com a la mili..., millor si espassa desapercebut..., vostè ja hosap. Si al cap d’un any ningú encarano et coneixia, millor que mi-llor l’es-tada al quarter. Vostè ja ho ha capit.Podríem dir que l’historial mèdic éscom una fitxa policial. A poder ser:curta, neta, millor en blanc, senseanotacions, vaja. Vostè ja m’entén,oi...? Miri, anotat aquí veig: reducciód’una fractura per accident, una altra

de laboral, compto cinc radiografies,dos escànners, vuit anàlisis d’orina,sis de sang, una pròtesi de genoll,dues operacions de cataractes, duesd’apendicitis..., dues?, no és possi-ble... no, és que em saltava una línia;eren d’otitis. I de medicaments, quasitres planes plenes. Vostè ja se’n fa elcàrrec, oi? L’administració té inver-tides en sanitat per a vostè despesesque excedeixen als ingressos apor-tats. Faci’m cas, no em posi en uncompromís i que m’obliguin a donar-lo de baixa i enviar-lo a.... geriatria.Vostè ja m’entén. A mi, personalment,em causa un gros enuig el nou sis-tema, però m’hi trobo immers sensevoler-ho. Ells han dissenyat nous cri-

teris, forjat una nova moral, creat unanova medicina i nous procedimentspal·liatius..., vostè em segueix, oi?Jo, jo, de fet, jo no el seguia. Era eldoctor qui m’acompanyava amb unbraç damunt la meva espatlla, cap ala porta de la consulta, donant-meuns copets amistosos a l’esquena,fins arribar al llindar; el llindar de laporta, el llindar d’una nova cultura,d’uns esdeveniments nous, impen-sats, imprevistos, colpidors...Hi ha coses més preocupants queuna simple dispnea –va dir-me, men-tre amb un beatífic somriure tancavala porta rere meu, dient:– El següent, que passi!

PERETONADESPer Joan Maresma i Pujadas

va baixar pel torrent de Vallmorafins al Camí Ral passant peldavant del Casino, va entrar al’envelat a fer el tat i se’n vaentornar cap a casa seva,

essent la riota de tothom que elveia; però, en Peretó, res,encara devia riure més queningú.En una altra ocasió va anar a

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 27

28

Barcelona amb un dels seusgermans, que era una micacurtet de gambals. En passarper un carrer estret del barri dela Ribera li va dir:– Peretó, tinc ganes d’anar deventre i em sembla que nopodré aguantar-me fins al’estació de França.– No pateixis –li digué enPeretó, fes-ho en una entrada.Posa’t darrere la porta que jo javigilaré i ningú no et veurà.Quan el va tenir ajupit fent lafeina, va cridar un guàrdiamunicipal i, és clar, el va atrapari, després de renyar-lo, li va ferpagar una multa, que en Peretóva pagar tot rient-se de lasituació apurada que havia fetpassar al seu germà.La més sonada, però, la va ferun dia que va convidar a dinara Barcelona uns paletes quehavien anat a treballar a casaseva. El dia convingut se’ls vaemportar a Barcelona a una

fonda i van menjar de tot el queels va venir de gust, fins que elcor els va dir prou. Com quepagava el senyor Peretó, totsvan fer una fartanera de ca l’am-ple.Quan els va tenir ben tips, pre-nent cafè i copa i fumant el cor-responent cigar de l’Havana,enmig d’una gran xerinola, elsva dir que anava al lavabo i quetornava de seguida; però el queva fer és tocar el dos tot dientals cambrers que aquells quees quedaven ja pagarien elgasto.Va passar l’estona i els cam-brers, en veure que ningú no elsdeia per pagar, els van portar elcompte. Ells, és clar, pobrets, noel podien pas pagar, ja que noen tenien ni cinc. S’excusavendient que el qui pagaria era elsenyor Peretó, que tornariaaviat.Però passava el temps i enPeretó no venia i l’amo, enfadat,

volia cobrar i els digué, sensedeixar sortir a ningú del local,que aquell senyor feia horesque havia marxat i li havia ditque ells pagarien i que, si no hofeien, aniria a buscar la policia.Els paletes, pobrets, espantats iesporuguits, quasi demanavenclemència dient que no tenienun ral, que almenys en deixéssortir un d’ells a buscar el seny-or Peretó, que ja deixarien unrellotge de butxaca en penyora ique els altres es quedarien arentar plats i a netejar la cuina,però que no anés a buscar lapolicia, que tot era un malentès,que el senyor Peretó ja vindria.Fins que, cap al tard, ben entra-da la tarda, va arribar el senyorPeretó, com aquell qui res, vapagar-ho tot i, tots plegats,l’amo de la fonda i els cambrers–que es van endur una bonapropina– i aquells a qui havia fetpassar una mala estona, vanacabar per oblidar-ho tot.

Vols fer-te soci de Gent del Masnou?BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ

Nom i cognoms:.........................................................................................................

Adreça:....................................................................... DNI: .....................................

Data de naixement:............................................ Telèfon: .....................................

Nom i cognom cònjuge / parella:.............................................................................

Adreça electrònica (e-mail) ......................................................................................

Quota anual: 25,50 € (Revisable anualment amb l’IPC)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA........................................................................................Autoritzo el pagament de les quotes de Gent del Masnou amb càrrec al meu compte / llbreta:

Banc / Caixa......................................... Adreça ........................................................

Núm. de compte / Llibreta Entitat / oficina / D.C. / núm. de compte

........... ................ ............... ..........................

El Masnou...........de..................de.................

Signatura autoritzada

Talleu i feu-nos-ho arribar per correu o personalment al carrer Dr. Agell, 9 - 08320 el Masnou

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 28

29

Dissabte 24 de març a les7 de la tarda“EL SÀHARA OCCIDENTAL. HISTÒRIA IACTUALITAT D’UN POBLE”Projecció del curtmetratge “Jo sóc de Mahbes” i col·loqui idebat a càrrec de Toni Cuadras (director del curt-metratge) i Tomàs Callau (historiador).

Organitza: Assemblea Atzavara, amb la col·laboració deGent del Masnou.----------------------------------.......-------------------------------------

Dissabte 14 d’abril a les 7de la tarda“LA TELEFONIA MÒBIL, UN PERILL PERA LA SALUT?”Conferència- projecció i col·loqui a càrrec d’Eusebi R.Vidiella i París, enginyer en electrònica.Organitza: Gent del Masnou

i n f o r m a

Del 24/2 al 16/3F. Selvaggio. Pintures.

Del 17/3 al 6/4Josep Ricart i Maimir. Escultures.

Del 7/4 al 4/5“LA PETJA DELS MASNOVINS A LES AMÈRIQUES”

Gent del Masnou

Exposicions

Col·leccionisme PLA

QUES

CAVA

Conferències

TROBADA MENSUAL D’INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA A GENT DELMASNOU (cada segon dimecres de mes, de 7 a 9,del vespre al local social) Properes trobades: Dimecres, 14 de març

Dimecres, 11 d’abril

CONVOCATÒRIA DE LES ASSEMBLEES GENERALS ORDINÀRIA I

EXTRAORDINÀRIA DE L’ANY 2007Diumenge, dia 22 d’abril de 2007, a les 12 del migdia, al local social,

carrer Doctor Agell, 9.

ASSEMBLEA ORDINÀRIA

Proposta d’ordre del dia:1/ Lectura i aprovació, si escau, de l’acta del’Assemblea ordinària anterior.2/ Presentació i aprovació, si escau, de l’estat decomptes de l’exercici 2006 (*)3/ Presentació i aprovació, si escau, del pressu-post per al 2007 (*)4/ Presentació de la memòria de l’any 2006 i pro-jectes per al 20075/ Suggeriments i preguntes

(*) L’estat de comptes del 2006 i el pressupost del2007 seran, a disposició de tots els socis al localsocial per a la consulta i estudi previs.

D’acors amb els estatuts, es poden presentar, ambel suport mínin de 10 socis, al·legacions i mocionsa la proposta de l’ordre del dia de l’AssembleaOrdinària i incloure-hi nous punts fins a 30 diesabans del dia de celebració de l’Assemblea, mit-jançant escrit adreçat a la Secretaria del’Associació.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA

Ordre del dia:1/ Punt únic:Renovació dels càrrecs de Vicepresident,Tresorer, Vocalia Cívica i VocaliaRecreativa.(*) (*) D’acord amb els estatuts, per presentar candi-datures a qualsevol dels càrrecs de la JuntaDirectiva caldrà el suport del President, la mateixaJunta Directiva, o bé d’un mínim de 10 socis. A talefecte, el Cens actual de socis restarà a laSecretaria de l’Associació a disposició de tots elssocis interessats a presentar-se com a candidats.

Cordialment,Joan Casals i Agustí

President de Gent del Masnou

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 29

30

• -Peret, el pare sovint em diu: Vés afer punyetes! Que saps què vol dir?-Sí, home; és una manera elegant dedir-te: Vés a la merda!

• Si un català vol captar-se simpatiesa Madrid, sols cal que cridi: Visca elBarça! De totes maneres, val més noprovar-ho.

• Un sastre va passejant per laRambla amb la seva esposa.-Enric, com és que ni tan sols t’hasaludat el teu amic Llorenç; que l’hasofès?-Sí, potser sí; li vaig demanar qued’una punyetera vegada em paguésel que em deu.

• El metge, cansat de sentir el rosaride mals que la clienta li va entre-llaçant, li diu:-Ara ensenyi’m la llengua… molt bé;ara tingui-la així fins que li ho digui ipodré parlar jo.

• Sona el telèfon:-Senyor Ricard, recordi que des de fatres mesos que té el rellotge i encarano l’ha pagat.-No pateixi, ho recordo perfecta-ment…, ara m’estan cridant, perdonique el deixi.

• -Ostres, en Folch ha mort?, què li ha

passat?-Un camió per sobre.

• -Amic, si dorms tantes hores,acabaràs com una vaca.-No t’ho creguis pas, perquè sempre,durant el somni, faig gimnàstica.

• Una infermera al doctor:-Senyor, a la sala hi ha un cec que elvol veure.-Vés i digues-li que jo no faig mira-cles.

• Dos graciosos es van jugar centeuros sobre qui tindria més estona elcap dintre una galleda plena d’aigua.Tots dos van morir ofegats.

REFRANYS POPULARS(de rucs, burros i ases)

· Els rucs sempre tiren guitzes.

· Mentre hi haurà burros, hi haurà quianirà a cavall.

· Els burros i els ignorants són fills decosins germans.

· De les grans cases, en surten elsgrans ases.

· Brams d’ase no arriben al cel.

· Estem fotuts si la burra no fa rucs.

· Qui mal diu de l’ase, comprar-lo vol.

· Qui no treballa quan és pollí, trebal-la quan és fadrí.

· Alaba’t ruc, que a vendre et duc.

FotesesPer Joan Bosch

WWW.ELMASNOU.COMinfo@elmasnou.com

el seu negoci@elmasnou.com ?h t t p ://www.elmasnou.com/

el seu negoci ?

Creació i manteniment depàginesServei de traducció

Català / EnglishSe rvei de promoció

”Banners publ ic i tar is”

J o rdi Viñas Tremols 686 07 87 34

Vols fer teatre?T’agradaria descobrir el que ets capaç

d’expressar amb el teu cosi la teva veu?

Ets dels qui agradajugar a ser un altre?

No ho dubtis.Vine i… actua!Cursos de teatre per a

nens, joves i adults

627 63 00 82 (Oriol Colomer) 676 33 41 44 (Aina Ripol)

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 30

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL

LABORAL COMPTABLE

ASSEGURANCES GESTIÓ IMMOBILIÀRIA

DECLARACIONS DE RENDA

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

Joan Pu ig

Pl. Marcel·lina Monteys, 1

08320 EL MASNOU

Telèfon/fax: 93 540 39 06

Mòbil: 619 791 425

Obres i reformes

Ceigrup 93 555 69 03i m m o b i l i a r i e s

- Administració de comunitats de propietaris- Advocats especialistes en dret immobiliari

Fontanills, 13 • 08320 el Masnouwww.meslloc.com

Finques MesllocLligonya Cayetano

Admin. 4772 Col. 2102

Àngel TenaJOIERVenda directa al públic.

Barcelona, 28 · El Masnou · 93 555 64 51E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 31

32

La rua i el bontemps de bruixesAltre cop aquest any el temps debruixes ens va acompanyar. Plujai pluja i unes bruixes molt diverti-des que van guarnir tota la ruapintant i engrescant tot el perso-nal que es va atrevir a sortir alscarrers freds i humits. El foc delsdiables, però, com sempre els vaescalfar. El recorregut aquest anyfou una mica diferent. Les famo-ses pujades, al c/. CapitansComelles, que anys enrere s’aga-faven des del carrer Pere Grau,aquest any es canviaren per unball de fatilleres a la Pl. d’Ocataque va agradar als seguidorsincondicionals. Cada cop hi hamés gent que segueix la Rua icada cop són més els qui s’inte-gren en la festa; però nosaltres envolem més i més. Hem d’aconse-guir de convertir tot el poble.En arribar a l’Altell, gresca i es-pectacles, Timbalers, Ngoro’goro,Ombres i ball de Bruixes, Acor-dionistes, Manduca pa i vi, beu-ratges, música i diversió fins tard.La gent en volia més, però tot s’a-caba.La colla vol donar les gràcies alshabituals col·laboradors dels dia-bles en les seves actuacions,com són: Can Rac, FornBautista, Can Colomé, Cellerdel Mar, Confeccions Piti,Matalasseria Grau, MaterialsHoms, Serralleria Josep Ta-llada, DeFotos Ricard Villar-rubia, i a tots els col·laboradors isimpatitzants. A tots ells, moltesgràcies. /// Patrocinen la Rua: lavila del Masnou a través del seuAjuntament i la Regidoria deCultura. /// També volem agrair elsincer suport del Servei deManteniment, la Policia Local,Protecció Civil, la Creu Roja iels veïns de carrers i places perla col·laboració amb la Colla deDiables i Bruixes en la RuaDiabòlica 2007/// Moltes grà-cies a tots, i Salut i Foc.

RUA

DIAB

ÒLIC

A I N

IT DE

BRU

IXES 2

007 C

OLLA

DE D

IABL

ES D

EL M

ASNO

U

17 de febrer 2007, de bruixes!2 de febrer del 2008, t’hi esperem! Fotografies de Xavi Cardona

Març 07 OK 5/3/07 09:01 Página 32