Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 284, febrer del 2011

Mestres Villà, 1019 3 5 5 5 1 6 6 4WWW.CANRAC.COM

3 de març dijous gras

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 88 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2011

88ANYS

Botifarra d’ou amb carxofes,botifarra de calçots,

botifarra de violetes,

Tasta-les!

Botifarra d’ou amb carxofes,botifarra de calçots,

botifarra de violetes,

Tasta-les!

3 de març dijous gras

pledellibresBarcelona, 40 · 93 555 48 13 el Masnou

US CONVIDEM A LA INAUGURACIÓ EL PROPER 19 DE FEBRER A LA TARDA.NOVA DIRECCIÓ. VENIU-NOS A CONÈIXER.

Quin llibre vols? Quin llibre tens?

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Febrer anys 60.

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Sumari

Els qui ja traginem un grapat d’anys al damunt de l’esquena, hem tingutl’experiència de conviure llargament a l’aixopluc d’un sistema social protector que,tirant de la rifeta d’una economía creixent i d’un país on gairebé tot era per fer, ensva facilitar la cobertura d’aquelles necessitats considerades bàsiques en els nos-tres verals: sanitat, ensenyament, habitatge, previsió social, etc.Hi havia feina més o menys bona per a tothom i allà on no s’arribava amb els sala-ris justets de conveni s’hi feia cap amb les hores extres o les feinetes de sota màque no constaven enlloc, però que servien per accedir al primer “sis-cents”, perpagar la hipoteca del piset o per comprar quatre pams de terra a terminis (molteslletres de canvi signades) amb la intenció de fer-s’hi, algun dia, la caseta per alscaps de setmana.Eren temps de vaques grasses, que van propiciar aquest fenomen batejat com aestat del benestar i que durant unes quantes dècades ens va acompanyar com sifos la bóta de Sant Ferriol, sempre a punt de rajar. Els benestants s’hi sentien comel peix a l’aigua i els treballadors, en general i no sense esforç, en sortien prou benparats. Els corrents migratoris van ser molt importants, especialment a casa nos-tra, amb la vinguda de gent de tots els racons de l’Espanya que aleshores camina-va unes quantes passes darrere de Catalunya, a la recerca de treball.Fins aquí una pinzellada ràpida i potser massa simplista de la història que unespoques generacions hem escrit aquests darrers anys i que ens ha acompanyat,sense gairebé adonar-nos-en, fins al nou escenari d’escala mundial que avui ensaclapara, emmarcat en la globalització, la consolidació de la UE i l’euro, la desfetadel món comunista, l’entrada en escena dels països emergents, el trontoll del sis-tema capitalista basat en la cruesa del lliure mercat, l’atur, la immigració estrange-ra impossible d’absorbir, etc. etc. L’última, la immediata reconversió de les tradicio-nals caixes d’estalvis en bancs, enterrant una figura i una manera d’entendrel’estalvi i el progrés social tan a la catalana.És cert que, de situacions de crisi, ja n’hem passades d’altres i ens n’hem sortit i totens fa pensar (o així ho volem creure) que ara també ens en sortirem; però,d’aquesta sotragada que està fent patir tantíssima gent de casa nostra i d’arreu delmón, n’hauríem d’aprendre la lliçó. Com que les dites populars sovint són molt méssàvies que els grans savis de l’economia i de la política que ens enlluernen amb lesseves propostes, ens agrada recordar aquella tan elemental i tan oblidada que diuque no s’ha d’estirar més el braç que la màniga.Probablement aquesta ha estat una de les principals causes de l’ensopegadamonumental del sistema; ens havien fet creure i ens havíem empassat que això notenia fi i el braç consumista s’ha estirat tant que la màniga ha quedat esquifida. Talvegada haurem de desenterrar els vells conceptes d’estalvi i austeritat perduts pelcamí. Els nostres avis, desemparats com estaven, se les van enginyar per crear lesmútues, les caixes d’estalvi i previsió i altres mecanismes socials de resistència percobrir les seves carències. Qui sap si a la llarga no els haurem de recuperar?

El president

Editorial Quo vadis, estat del benestar?

EDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5HOME POLÍTIC, HOME SOCIAL per Joan Camps............................. 10A CONTRACOR per Ramon Serra ...................................................... 11CARLES TORRAT INVENTOR per Jaume Boadella .......................... 12AGRUPACIÓ SARDANISTA ....................................................................13HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray................................................ 14DERELICTES Per Josep Condeminas .................................................... 17GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Per Carles Maristany ....................18 QUI ÉS AQUEST PERSONATGE? per Antoni Ferrero......................... 19LA PUNTA DE LA LLENGUA Per Esteve Pujol i Pons ....................... 19TEATRE CAPITAL per R.M. Isart i M.J.R. Lucas..................................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA..........................................................21ARRAN DE SÒL per Pledebuit............................................................. 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA ................................................................. 22

Dissabte 26 de febrera les 19 a la Salad’Actes de GDM

Presentació del llibre:EPICTET, esclau de

Luci Pedani Clement. Història del vi laietà i

del celler romà de Teià,a càrrec dels seus autors

Diumenge 27 de febrer“DIUMENGE

AMB LLETRES”a les 7 de la tarda.

Vetllada artística, literària,musical… A càrrec del

“Grup Rauxa”de Gent del Masnou

Entrada gratuïta

Febrer 2011Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Dimecresde cendre

St. Josep

Dijousgras

FàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna CDominguezAymarOcataRieraRieraAymarDominguezOcataAymarRieraFàbregasFàbregasViayna C

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

123456789

101112131415161718192021

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

DominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcataRieraFàbregasViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRiera

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Març 11

CÀRITAS PARROQUIALDEL MASNOU

Volem donar les gràcies atotes les persones que handonat suport, un any més, ala nostra Campanya deNadal per ajudar els qui méspateixen.Hem pogut constatar quecreix la solidaritat, quan larealitat és més dura.Agraïm totes les col·labora-cions, que han estat moltes;amb el treball personal, ambvehicles, amb aportacionsd’aliments i de diners, tant ala sortida dels supermercatscom a les parròquies; tambéla presència d’una caseta deCàritas a la Fira de SantaLlúcia al pati del Casino; i atotes les persones que hantreballat en la distribució ocompra de les participaci-ons de la Loteria de Nadal,com també a tots els establi-ments que s’hi anunciaven.Cal remarcar la gran aporta-ció d’aliments entregats pelsalumnes dels col·legis deReligioses Escolàpies i deSagrada Família, i la delgrup de 4t d’ESO del col·legiBergantí.

Tot això ha fet possibleentregar un Lot Nadalenc a151 famílies de la nostra Vilai tenir una reserva per alspropers mesos.Gràcies a tothom.

L’equip de Càritas-----------------------------------------

NO ENS HEU TINGUT EN COMPTE

Hola, em dic Víctor, tinc 10anys i vaig amb cadira derodes. Sóc vei del Masnou.Aquesta carta és per donarles gràcies a l’Ajuntamentdel meu poble perquèaquest any no podré anar ajugar al Nadalem que orga-nitzeu cada Nadal; algú hatingut la brillant idea de fer-ho en una escola totalmentinaccessible per a mi i perals qui, com jo, fem serviruna cadira de rodes.M’agradaria que algú m’ex-pliqués com podeu fer lescoses tan mal fetes?Per què no ens heu tingut encompte?La meva mare està indigna-da i crec que té tota la raó.Ah! Bon Any Nou.

Víctor Diez Camposi els meus pares

UN VÀTER PER A GOSSOS

Passejar pel Masnou és unfàstic. Si bades, xaf, ja tensuna tifa enganxada a lasabata. I la pudor de pipí?Penso que això que els ani-mals facin les seves necessi-tats pel carrer és una marra-nada i un atemptat contra lahigiene i la salut pública.Preguntant-ho fins i tot a lespersones que tenen gos, tot-hom em diu que és clar, quepotser tinc raó, però…I el “però…” vol dir que, si noho fan pel carrer, on ho hande fer?La resposta és fàcil: al vàter,com tothom. És estrany queno existeixi un vàter per agossos perquè facin lesseves necessitats a casacom tothom i que els amosho netegin com a responsa-bles de la cura del seu ani-mal. No caldria que sortissina collir la caca al carrer, lacollirien directament a casa ievitarien a la resta de ciuta-dans l’espectacle fastigósdels gossos cagant i el teatrede guardar la merda dissi-muladament.La merda i el pipí de gos sónmerda i fan pudor, maten lesplantes i fan malbé el mobi-liari urbà. I mantenir el poble net, sen-se pudor i les instal·lacionsen condicions val diners, quepaguem nosaltres.Ja sé que aquesta carta, amolts, els semblarà exagera-da, intransigent, que no esti-mo els animals, etc. Perònomés és una queixa i unrequeriment a les autoritatsmunicipals perquè posinremei a un problema de con-vivència i també, ja que sem-bla que aquestes són sor-des, un requeriment als ciu-tadans per organitzar-nos idur a terme propostes anivell no institucional.

G.M.S.

EL MASNOU, ANY 2500.Voldria fer algun comentarisobre l’article de JosepCondeminas del núm.283.Primerament, fer un articlerelacionat amb el canvi cli-màtic i aplicar-lo a unamicroescala com la delMasnou és del tot descabde-llada. El canvi climàtic és unfenomen natural i global, queper causes antròpiquesestem modificant els hu-mans i que afecta directa-ment el sistema Terra. Ni elsinformes més detallats delscientífics poden fer modelsclimàtics amb una escala tandetallada com la microescalalocal o fins i tot de les esca-les regionals. Dit això, i ambla gran quantitat d’articlescientífics i informes del’IPCC, es troba a faltar enl’article dades clares sobreels diferents escenaris possi-bles. Ja que la part final del’article sembla més unanovel·la de ciència ficció queno un article d’opinió amb unmínim de serietat i de rigorcientífic. Segon, parlar deMasnou 2500, quan elsmodels climàtics nomésdonen dades dels pròxims100 anys, és fer un articlesensacionalista al 100%.Parlem del que sabem, nopodem fer pronòstics degeografia humana en lazona del Baix Maresme(migracions als pobles depeu de muntanya) a partird’idees poc formades i poccientífiques. No caiguem enla demagògia barata, sigu-em una mica més rigorososamb les temàtiques científi-ques. Tercera, estem parlantd’inundacions dels poblescostaners, quan el pitjor delsescenaris possibles del’últim IPCC donen una puja-da del nivell del mar de 0,5metres. I la causa de la puja-da del nivell del mar no seràpel desgel de les masses

5 Continua a la pàg 7

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

Càritas en un centrecomercial del Masnou

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

Pastisseria

Antiga Casa Pagès fundada el 1927

3 de març, Dijous Gras!, coques de llardons; i, per a la

Quaresma, bunyols.De les pastisseries

del Masnou

davidpastisser

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

antiga pastisseria Font

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

TEIXITS - MERCERIA - TALLER D’ARRANJAMENTSISABEL I NEUS

Gran varietat de disfresses infantils. Teixits, maquillatge i complements.

Fontanills, 2 · 93 540 26 19 el Masnou

14 de febrerSt. Valentí

AQ UA S TA R

R E L L O T G E R I A I J O I E R I A D E S D E 1 9 6 4

Barcelona, 9 · 93 555 07 76 el Masnou

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou

7

gelades oceàniques del pla-neta, sinó pel desgel de lesmasses de gel i de neu quees troben dins els continents.Per últim, voldria fer unarecomanació: la temàticacientífica (encara que siguintemes morbosos o “estre-lles”) s’ha de deixar per alscientífics (dades empíri-ques); les simples opinionsque només es basen enaltres opinions o en el queha dit un mitjà o altre decomunicació són només opi-nions sense cap tipus devalidesa contrastada.

Albert Alfaro GiróGeògraf i màster en gestió

i restauració del medi natural-----------------------------------------

ESTACIONAMENTS DELCARRER LLUÍS MILLET

Com a veí i veïna del cascantic del Masnou, concreta-ment del carrer Lluís Millet,n. 37, volem adreçar la nos-tra queixa i la nostra insatis-facció envers les darreresdecisions que s’han pres pelque fa a la circulació de vehi-cles i estacionament enaquesta zona, i afegir-nos alja expressat pel senyor JoanMaresma i Pujades enaquest mateix butlletí (n.283, gener del 2011).Fa aproximadament un anyque es van anul·lar uns cincllocs d’estacionament alcarrer Rector Pineda amb lacolocació de pivots metàl-lics. Enguany hem estatpatint els inconvenients i lesmolèsties de les obres quees realitzaven a l’antic edificide correus: al final de la bai-xada de Lluís Millet vandesaparèixer un set llocsd’estacionament, als qualscal afegir tots els que es vanperdre a la plaça JaumeBertran.Aquestes darreres setmaneshem tornat a perdre uns vuitllocs d’estacionament en fer-se efectiu el doble sentit del

carrer Lluís Millet. No ente-nem aquesta mesura perquèconsiderem que aquest noucircuit no proporciona capavantatge a la circulació devehicles, ans al contrari: ensfa donar voltes absurdes sivols anar al centre de lapoblació o a la carreteranacional.Considerem que seria unabona opció permetre l’esta-cionament a la baixada deLluís Millet en horari nocturn.Com a ciutadans i ciutada-nes del Masnou, paguem elsnostres impostos puntual-ment i creiem que tenim dreta estacionar a prop del nos-tre habitatge.Atentament.

Rafael Esquerra i TuñíMa.Jesús Alamillo i García

-----------------------------------------

AGRAÏMENT I ACLARIMENT

Sr. President,Des d’aquestes pàginesobertes a tots els vilatants,vull agrair a tots els masno-vins que s’han interessat pelprograma de la Televisió deCatalunya “THALASSA” deldivendres, 21 de gener, alCanal 33, al qual sortia unreportatge on es podienadmirar diversos indrets dela nostra vila i que tenia coma referent la biografia quevaig editar el passat 2009,del capità Joan Maristany iGalceran (1832-1914), titula-da “PIRATA i NEGRER”.Molts, moltíssims, han estatels qui m’han felicitat, d’aquíel meu agraïment; peròtambé m’he trobat que altresno el pogueren veure, peraixò escric aquesta carta jaque, si ho volen, poden veu-re’l sempre que vulguin permitjà d’Internet, connectantel web:tv3.cat/videosTambé vull donar el meu sin-cer agraïment a les autoritats

i a la directiva del MuseuMunicipal de Nàutica, quedonaren totes les facilitatsper poder filmar-lo dinsd’espais públics municipals,com el Museu o el Cemen-tiri, així com als actuals pro-pietaris de la casa on vamorir el nostre negrer, laNúria Maynar i en VicençCasasús.I aclarir que totes les entre-vistes que m’han fet perdiversos mitjans audiovisu-als, com la ràdio i televisió deMataró, el diari La Vanguar-dia, la Televisió de Cata-lunya, etc., sempre han estatper iniciativa d’aquests mit-jans, per l’interès que elsdespertaven els meus llibresi sempre a nivell totalmentpersonal.ALGÚ HO HAVIA DE DIR !

Joan Muray-----------------------------------------

SOM CIUTADANS DESEGONA?

L’octubre de 2009 vam obrirun compte a Caixa Penedèsper dipositar els dècims de laloteria de Nadal i del Nen.Vam acordar amb l’entitatque no ens cobrarien capcomissió i que, en cas queens toqués algun premi, ensfarien el pagament correspo-nent. Desafortunadament,no ens va tocar res i aquí esva acabar la història.Aquesta tardor, i ja amb elcompte obert, tornem a dipo-sitar els diners de la loteria.El dia que anem a portar-hiels dècims, però, ens anun-cien que ens cobren 8,50€per dipositar-los. Ho accep-tem, tot i que de mala ganaperquè no ens havien infor-mat prèviament dels canvisde condicions. Un cop més,el sorteig passa i tampoc noens toca res.La història es repeteix quanarriba el sorteig del Nen.Tornem a ingressar els

diners de les participacionsvenudes, però no hi portemels dècims per no tornar apagar la comissió. Aquestavegada tampoc no ens tocala rifa, però sí el retorn delsdiners invertits. Correspo-nen 4 euros per cada partici-pació. L’endemà del sorteiganem a cobrar els diners iels portem a Caixa Penedèsperquè, en tant que diposita-ris, ells facin els pagamentsde les participacions. Peròresulta que no volen pagar.Ens diuen que només pagu-en si et toca un dels cinc pri-mers premis. Ja empre-nyats, no fem l’ingrés i mar-xem a demanar una segonaopinió. Decidim anar a Catalu-nyaCaixa, on ja tenim unaltre compte obert. Feml’ingrés i l’entitat consulta elcas. Rep l’autorització ne-cessària i ens confirma queens faran el pagament de lesparticipacions tot i no ser-nedipositaris. Ja hem signatl’autorització i, a partir deldivendres 14 de gener, jaes poden cobrar els dinersde les participacions pre-miades a l’oficina 0048 deCatalunya Caixa, situadaal carrer Barcelona delMasnou.Pel que fa a Caixa Pene-dès, hem anat a cancel·lar elcompte i els hem fet arribarel nostre malestar explicant-los un exemple: a la sucursalque tenen a Palafrugell, síque estan pagant les partici-pacions de premis petits iretorns de la rifa de Nadal ales entitats del poble que estrobaven en la mateixa situa-ció que nosaltres. Si és lamateixa entitat i no hemrebut el mateix tracte... hemde pensar que som ciuta-dans de segona?

Penya Barcelonista

Continua a la pàg 9

Botifarres d’ou i faves amb cansalada, pasta amb bacó i

pinyons, peres amb vi, llegumsguisats, carns, botifarrons,

caves, mandonguilles, pollastre farcit, llom,

ous i llardons.

3 de març, Dijous Gras.

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST

VINS I CAVES EMBOTITS SELECTES

Navarra, 100. 93 555 14 82 EL MASNOU

Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 El Masnou

Màxima qualitat en elsseus productes

El Masnou Mcat. Municipal · 93 540 10 61Sant Miquel, 25 · 93 540 88 02

Badalona Mcat. la Salud, 41 · 93 388 16 87

Mercat Municipal · 93 540 39 38

FRUITES I VERDURESComandes a domicili

Collita pròpia

Mercat Municipal93 540 03 52

www.pledepasta.com

LLEGUMS CUITSFRUITES SEQUES

APERITIUSPLATS CUINATS

Elaboració pròpia

Menjars per emportar

XARCUTERSR OC A

Mestres Villà, 10 · 93 555 16 64 · WWW.CANRAC.COM

Butifarra d’ou amb carxofes, butifarra de calçots, butifarra de violetes,

Tasta-les!

Joan XXIII. 4693 555 52 08

Mercat Mpal. P, 2193 540 95 16

Obert de dimecres a diumenge

CAVALCADA DELS REISTot arriba en aquesta vida,fins i tot la decepció.Després d’estar molts anysvinculada a la cavalcada deReis, ja sigui per feina, perestar en una associació queparticipa en la cavalcada oper ser membre de la Co-missió de Festes del Mas-nou, he vist molts VOLUN-TARIS, sí senyors, voluntarisamb majúscules, interpretantels personatges clàssics quepertoquen en un cavalcada ino ho dic més clar per si,com es diu ”hi ha roba este-sa”; però m’he assabentatque aquest any, algund’aquest personatges im-prescindibles ha cobrat persortir-hi i fer que la canallatingui aquella il·lusió, quesembla que ells han perdut.M’agradaria que aquestacarta fes reflexionar aquestspersonatges i l’any vinent espodrien presentar com avoluntaris. També vull aprofi-tar aquestes ratlles perdonar les gràcies a totesaquelles persones que ambel seu voluntariat han fetdurant molts anys que lesrues i les festes de Nadalfossin força reeixides.Tots, estic segura, sabeu dequi parlo; hi ha molts nomsde gent que han mantingut lanostra il·lusió, fer-ne una llis-ta seria inacabable i no vullcansar-vos. Des d’aquí el meu reconei-xement i espero que el de

molts ciutadans del poble,que anàvem a portar la cartaal Casinet i anys després alPatge Reial, aquell que hihavia a la Casa de laCultura, més tard als enve-lats que es trobaven a dife-rents llocs del poble, i tambéa l’envelat de la Plaça delsCavallets i a les Cavalcades.A tots moltes gràcies.

Ma. Rosa Poch Sans----------------------------------------

LA BARCA D’EN JOAN DECA LA MARIANA

La nostra regidora deCultura, Marta Neira, harebutjat la donació de labarca de pesca “Juan José”,propietat de Jordi Torrano ianteriorment de Manel Mir ide Joan Valls (el Joan de cala Mariana). Barca que hanavegat seixanta anys perles mars del nostre litoral,proveint de peix quatregeneracions.La raons de la regidora vanser que no sabia què fer-ne,de la barca, que no la veia enel Museu Municipal i que notenia lloc per guardar-la.La negativa a la donació vavenir després de rebutjar elprojecte documentat i valorateconòmicament, pel qual la“Juan José” passés a serpatrimoni del poble. Un pro-jecte que involucrava en laseva restauració personesque haurien tingut algunarelació amb la barca i queestaven disposats a oferir el

seu temps per una il·lusió:que la “Juan José” perdurésen la memòria d’un poble i fosreflex d’un temps i d’un ofici.Malauradament la barcaresta esperant que algúreaccioni i no es perdi en

l’oblit. Però amb el pas deltemps corre el risc de con-vertir-se en brases per feruna sardinada a la qual esta-reu tots convidats.

Jordi Torrano Oteo

9

En record de DavidMartínez MaderoPer Jaume Oliveras i Maristany

El passat divendres 21 degener ens va deixar DavidMartínez Madero. Se li vaparar el cor a Milà, fentescala de Singapur aBarcelona. El David era filldel Masnou i ens va deixarnomés amb 47 anys. Feianomés un any i mig que elParlament de Catalunya elva nomenar director del’Oficina Antifrau de Catalunya. El David començava unanova etapa professional, segurament una mica méstranquil·la que la seva tasca anterior vinculada a la fis-calia contra la corrupció i el crim organitzat. També vaestar vinculat a molts projectes internacionals contra lacorrupció, especialment en el procés d’incorporació deRomania a la Unió Europea. Havia rebut amenaces pelseu compromís contra les màfies que operen al nostrepaís. Era una persona apassionada per la seva feina,compromesa i oberta al diàleg per debatre amb ell elsproblemes d’una societat tan complexa i plenad’incerteses com la nostra. Ara feia un cert temps que noparlàvem. Vaig col·laborar amb ell per tirar endavant lallei de l’Oficina Antifrau, que va ser un dels primersobjectius que vaig tenir sobre la taula com a SecretariGeneral de Governació.Encara recordo la sorpresa agradable que vaig tenir, arafa pocs anys, en veure la seva fotografia al diari com acandidat a dirigir l’oficina antifrau. Ens vam retrobar des-prés de molts anys. Havíem compartit part de la nostrainfantesa, amb ell i el seu germà: la Sagrada Família, elsSalesians de Mataró, el carrer Doctor Curell o la plaçade l’Església són records que vam compartir on tambévam iniciar la nostra adolescència amb les festes, elsdies de platja i les nits d’estiu.Ens vam retrobar al cap d’uns anys, una mica canviats,amb trajectòries diferents, però compartint objectius,entre ells el projecte de l’oficina antifrau a la qual vadedicar tants esforços. La crueltat de la mort se l’haemportat. Sempre ens quedarà el seu record i el seuexemple.

He passat el desembre ordenant cin-quanta anys de papers: un reguitzellde paperam on entre el rebut de lallum, una lletra pagada o una multa detrànsit, sortia una carta d’amor, unareflexió manuscrita, un manifest polí-tic, la carta al director d’un diari, fins itot un contracte privat de treball delsanys setanta on s’especificava el sala-ri oficial i la remuneració en negre.Paradoxalment, enmig de tota aques-ta paperassa, m’he retrobat l’esbor-rany del 12 de juny del 1995, que ambel títol “Home polític, home social”m’ha retornat al meu pensament de faquasi setze anys i m’ha semblat inte-ressant de transcriure’l per a Gent delMasnou. Aleshores jo escrivia el següent:La situació política, just acabada lacontesa electoral, ens permet inhalarun bri d’aire fresc provinent de lasocietat civil. No és un vendaval proufort per purificar l’ambient; però, fins itot un ventijol és un senyal de possiblehigienització moral i un indici que elvot popular podria, si volgués, frustrarles maquinacions dels que sense apti-tud ni escrúpols volen retenir el podera perpetuïtat.La nostra gent de bona fe, la majoriad’educació cristiana i a la vegada con-formista, tendeix a sentir-se bé enmigd’un ramat on poder divinitzar els seusídols, entre ells, els polítics. Peròaquests i aquestes en assolir la con-fiança incondicional dels seus prosè-lits entusiastes, també dels seus fanà-tics, han regit amb un discurs desafo-rat de promeses vanes i brindis al sol,que el temps ha anat demostrant quetanta xerrameca era poc més que uncínic intent d’embadocar amb flagrantinsult al grau mínim d’intel·ligència. Novull generalitzar, ja que no tota la clas-se política és immoral; però, quanhom accepta estar sotmès a la jerar-quització vertical i militar dels partitspolítics que imposen l’obediènciadeguda, aquesta submissió interessa-da converteix el polític en un còmplicequan el capo del partit dicta com anorma el nepotisme, l’endogàmia i la

10

corrupció.Potser la política s’hauria de nodrird’homes i dones socials: gent altruistaal servei del poble. Però, diguem-hod’una vegada, l’animal polític, mascleo femella, no és social, pertany a unafauna asexuada que només té unobjectiu: el poder. Quan home o donase sotmet al joc partidista, sap molt béque, si mai obre el seu discurs, si enlloc de maquillar-lo el fa transparent,difícilment podrà mantenir-se en elpoder. D’aquí ve que el polític profes-sionalitzat acaba instrumentant popu-lisme i demagògia, fent el discurs polí-tic que suplanta el discurs social.Dit tot això, seria bo cercar l’homesocial o la dona social genuïns idonar-los el poder. Malauradament,l’altruisme social no genera estímulsper a la carrera política, però inevita-blement s’excita libidinosament, donatel component eròtic que té el poder.Per això, quan hom social es passa ala política, és la passió instintiva quedebilita la seva vocació altruista i elmetamorfoseja, transmutant-lo en ani-mal polític, on pot acabar sent un tra-ficant més d’encantaments, com n’hiha d’altres.Si seguiu la trajectòria d’alguns pode-rosos salvadors de la pàtria aferrats alcim del poder, convindreu que en lesconteses electorals es limiten a salvarels mobles del despatx o, en arribar-los el relleu, fan mans i mànigues peramagar els esquelets, vull dir les ver-gonyes, al fons dels calaixos. Tots acorre-cuita, dissimulant el fracàs de lagestió feta, quan no mediocre maldes-

tre o, pitjor encara, deixant sospita demalversació i de corrupció. Ens han acostumat a l’espectacle: fentcurses per la platja, vestint-se a l’estilfriqui o pedalant en bicicleta, adoptantla patètica paràlisi facial del trenta-tresa la boca per si la paperassa impresao la televisió els fotografiaven. Potser el poble, si és que és savi, hade saber distingir que un discurs elec-toral, havent-hi un polític pel mig,només serà creïble quantes menyscoses prometi, quant menys enlluer-nador pretengui ser. Perquè a la fi, elspolitics, homes o dones, han nascutcom tothom, iguals i diferents perquèhi hagi de tot: poden ser covards desuposada valentia i patriotisme, podenser mentiders potencials i immolar-seper la veritat, poden ser dropos ambuna vena treballadora, qui sap, si nolladres, que miraculosament no posa-ran mai la mà al calaix; en definitiva,vist el mostrari un polític, pot ser delbo i millor si no mata, no menteix nitampoc roba. Malauradament, el dis-curs electoral de promeses incompler-tes, al qual ens han acostumat, com-porta la sospita de ser elaborat perencobrir l’engany i mantenir la impuni-tat i massa sovint sembla que, quanun polític és convicte d’un delicte, noés que sigui millor ni pitjor que elsaltres, més aviat sembla que no hapogut eludir la responsabilitat per nohaver cuidat el seu discurs polític.Amb aquests antecedents, la políticaposada al taler no és estrany que tei-xeixi un gènere defectuós, rebutjablefins i tot per a les rebaixes

Per Joan Camps i OrtizHOME POLÍTIC, HOME SOCIAL

Brunzia fort el despertador i ell va espantar-se d’allò més.No recordava haver-lo posat, però sonava amb una insis-tència desacostumada. Es va llevar d’esma i com un autò-mat es dirigí a rentar-se les dents. De cop s’adonà que elmirall li retornava una imatge desconeguda per ell. Qui eraaquell home que el mirava de fit a fit davant d’ell?Va fer una passa enrere i seguia sense reconèixer la sevaimatge. Una mica espantat va tornar a la cambra i, quanobria l’armari per buscar una camisa, aquell home seguiamirant-lo impertorbable en el mirall interior de cos sencer.Què està succeint aquí? Jo no sóc aquest home, es repe-tia una vegada darrere l’altra, fins i tot palpava aquella imat-ge freda, quan de sobte la mà desaparegué endins del’espill. La va treure a corre-cuita i un calfred li tensàl’esquena com una descàrrega elèctrica. És màgia o unabroma de mal gust?Encuriosit va tornar a col·locar la mà, i altra volta va des-aparèixer. El pànic va sobrepassar l’ensurt inicial. Allò notenia ni cap ni peus.Covard com era, no gosava repetir l’experiència; però, nodiem que l’home és l’únic animal que s’entrebanca mésd’un cop amb la mateixa pedra?Sentia que no era ell, que un altre ocupava el seu lloc físic,tot i que mentalment era el de sempre; el problema esde-venia greu i una llàgrima poruga va relliscar per la galta finsesclatar en el mosaic del terra. Què m’està passant?, esrepetia una vegada darrere l’altra mentre la paranoiacomençava a apoderar-se de la seva ment.Davant tot aquell patiment, l’home, que no es reconeixia aell mateix, va fer el que fa la gent desesperada: va tirar peldret.Sense gaire decisió, però cercant una explicació, va anarcontra el mirall tot esperant donar-se una bona patacada,però va travessar-lo amb suavitat i es trobà amb ingravide-sa i foscor. On era?, i què collons estava passant?Instintivament va començar a caminar i, tot i no notar capsensació física de contacte amb el terra, ell avançava i elnerviosisme de segons abans havia desaparegut com perart d’encanteri. No surava, caminava en la ingravidesa, que no és exacta-ment el mateix, encara que s’hi assembli. No tenia cap sen-sació de perill ni d’angoixa i seguia en moviment en direc-ció a una llum llunyana. Volia comprovar com era el seucos, però no el veia en aquella foscor, i com un flaix varecordar un somni antic on es trobava estirat al llit de casaseva amb una opressió immensa al pit, fins que del seu coses va separar un cos nou i es va enlairar, fet que li va repor-tar una gran pau.Però allò era un somni i ara sóc conscient de tot i buscouna llum que no sé què em depararà. Tot amb tot, he tra-vessat un mirall i sóc a l’altra banda i no veig res, tan solsun punt de llum davant meu on em fa por arribar, perquè és

11

A contracorPer Ramon Serra i Roca

desconegut i això m’espanta, què hi trobaré? Potser unaresposta?Veus conegudes ressonaven en aquella negror, una veu dedona se li feia molt coneguda. Parlava dolçament comentonant una tendra balada, un poema de rimes alegres isimples que arribaven i fugien en aquell èter inabastable.Va tancar els ulls esperant trobar una resposta quan elsobris, i sí, per sort una resposta. Ara es trobava a un metred’aquell forat de llum i sentia la seguretat dins seu, com sires no pogués destorbar que trobés una solució en aquellaincògnita.Va travessar la llum amb calma i a l’altra banda es va tro-bar que veia el seu dormitori situat darrere el mirall del’armari obert. Davant seu, l’home que ell havia estat mira-va en la seva direcció, l’un presoner de la fosca, l’altre pre-soner de la vida.Va cridar que era allà dins, però el seu alter ego de fora noel sentia. Aquella sí que era la seva cara, el seu cos, laseva manera de caminar. Es va girar altre cop cap a la fos-cor i va tornar a sentir una llibertat d’esperit infinita. No elpreocupava gens la seva situació dins d’una realitat dife-rent, la dimensió desconeguda, es digué amb un somriuresorneguer.Volia veure’s per darrera vegada i va tornar a mirar a travésdel mirall de l’armari de la seva cambra i aquest cop es vaveure estirat al llit i envoltat de gent que plorava. Aquellhome estès, ert i blanc com un ciri, era el seu cos, que deiaadéu a la terra per tornar-s’hi a fondre; i ell a l’altra bandadel mirall, on era?Va seguir caminant per aquella foscor fins que va acabarformant-ne part.

En Carles era inventor per vocació,professió i d’aparences. Si el veiéssiupel carrer, no trigaríeu ni un instant aendevinar-ne l’ofici; descuidat en elvestir, distret i absent del món quotidià,amb una llibreta sempre a punt per ales seves ocurrències... Bé, usl’imagineu?La seva dona, la Josepa, anava sem-pre de corcoll a fi que sortís de casaben polit, pentinat, la camisa cordada,la bragueta tancada... i sempre atenta ivigilant als llocs públics, ja que enCarles solia fer-ne una de grossa; dis-tretament; al restaurant s’enduia lajaqueta de l’altre o es menjava elsguarniments florals de la taula amb lacertesa que eren l’amanida... Bé, crecque ja en teniu el perfil de persona.En Carles treballava a la fàbrica com acap de nous projectes. Ja havia enlles-tit el nou disseny de cadira anomenadaCMP, acrònim de Cadira de MovimentsPrevisibles. Es tractava d’una cadiraque s’anticipava als moviments del’usuari gràcies a un complicat mecanis-me de molles, corrons i palanques; lacadira es movia segons la voluntat del’ocupant, només calia una petita mani-festació del seu desig. Així, si l’ocupantfeia una petita insinuació de girar cap al’esquerra, la cadira hi girava automàti-cament. Igualment si volia obrir uncalaix de la taula, la cadira baixava denivell i, al menor gest de cansament, lacadira optava per la posició reclinada...Era un gran invent al qual esperava undestí gloriós, especialment en el móndel funcionariat públic, on s’esperavaincrementar el rendiment del treballadoren un cinquanta per cent.Arribat el dia de la presentació pública ala Fira de Hannover, amb presènciad’autoritats i periodistes, el director de lacompanyia, després d’un breu parla-ment, no es va poder estar de fer-ne lademostració personalment. Es vaasseure a la cadira i va prémer el botó“ENGEGAR”.Mai es va saber què va passar. Els tèc-nics no es posaren d’acord; uns deienque per manca d’oli en una de lesrodes, altres, amb més encert, apunta-

ven a una mala interpretació, per part -de la cadira, del tic de la cara del se-nyor director. Fos com fos, el directorva començar a girar com una baldufa,com si fos el centrifugat d’una rentado-ra, fins que va sortir disparat cap a lapaperera.Afortunadament el director no es va fermal; la paperera plena de mocadors depaper i pells de plàtans va esmorteir elcop, com si fos un casc de moto. Hemde reconèixer que a les fotos de lapremsa no va sortir gens afavorit, peròel càstig fou excessiu; va desterrar enCarles a perpetuïtat al soterrani del’empresa a classificar papers; i encaramés, en Carles tenia una ordred’allunyament de la seva persona, nos’hi podia apropar ni fer-se visible, jaque temia que, si coincidien al’ascensor, aquest es desplomaria i laseva mort seria certa o, si coincidienals lavabos, moriria ofegat per l’aigua,només que obrís una aixeta.Creureu que en Carles es va sentirdesafortunat?, res més lluny de la veri-tat, i és que els savis ja estan avesatsa aquestes mundanes incomprensions.Ben al contrari, amb aquest petit con-tratemps va descobrir quin serial’invent de la seva vida que, com tantestroballes, són fruit de la casualitat. Ladescoberta era senzilla en la seva con-cepció, no en el seu disseny. Consistiaen una nova màquina; però, a diferèn-cia de la Cadira dels MovimentsPrevisibles, que transformà el directoren un ser rancorós i poruc de manerapermanent, la nova màquina transmu-taria l’ànim i esperit de qualsevol perso-na en direcció contrària: dels seusaspectes negatius la màquina en fariaun pom de flors i virtuts, ja que les lleisfísiques són només una burda manifes-tació de les lleis universals que regei-xen el nostre ànim i esperit. Noméscalia actuar físicament en el ser humàperquè regenerés tot el seu interior. Lamàquina es diria MEP, de l’acrònim:Màquina per a l’Excel·lència Personal.Les aplicacions previsibles de la MEPeren infinites: un delinqüent és conver-tiria en una bona persona en unes

quantes sessions de màquina, com sifossin sessions de rajos UVA. El desen-cisat de la vida recuperaria la fe enl’ésser humà; el descoratjat sortiria eufò-ric; el trist recuperaria l’alegria; els maritsse’n recordarien dels aniversaris;l’indolent seria participatiu; l’egoista, elprimer a compartir... Només calia posar-se a treballar al garatge de casa d’on,cada vespre i caps de setmana, no sor-tia fins que la Josepa pronunciava lesparaules màgiques: o la MEP o jo. – Per què no experimentes amb gats igossos? –recomanava la Josepa,temorosa que en Carles no s’enram-pés amb tants fils elèctrics, o es pessi-gués els dits en uns dels nombrososengranatges.– Impossible, no val per als animals!–responia en Carles.Cada dia arribaven nous elements algaratge de casa; elements musicals,tubs d’aigua..., ja que la música i l’aiguasón determinants a l’hora de produircanvis a l’estat d’ànim de les persones.De tant en tant, en Carles deia a laJosepa mentre sopaven:– Noia, avui no posis la rentadora deplats i apaga els llums, que necessitotota l’energia disponible.I a les fosques la Josepa percebia, sino es fonien els ploms de casa o elsdel barri, unes notes desafinades i unatremolor i humitat a les parets: la MEPfuncionava. Quan en Carles es retiravaa dormir, la Josepa ullava el rostre d’enCarles, si estava blanc com la cera, lacosa no anava bé; i, si la vermellor litornava a la cara, la cosa prometia.Passaven els dies, els mesos, elsanys..., i en Carles no se’n sortia, laseva salut se’n ressentia i preocupavala Josepa. Un dia la Josepa li proposà:– Au Carles!, deixa-ho una estona,anem a escampar la boira al passeig

12

Carles Torrat, inventor.Per Jaume Boadella

CMPCadira deMovimentsPrevisibles

marítim.En Carles no s’hi va poder resistir, honecessitava. Aquella caminada li va ferbé, aquella brisa marina li va aclarir lesidees. La salabror de l’aire era mésdolça que la mel per al seu esperit, lacadència de les onades el tonificaven,les gavines amb el seu vol li aixecavenla moral..., llavors va fer la veritabledescoberta de la seva vida i exclamàcom un boig: Josepa, la MEP ja estàinventada!–Què dius?– digué, sobtada, la Josepa.- Sí, dona, és la natura. Que no hoveus? És la natura, que ens retorna elsànims, la que ens fa veure la nostramesquinesa, la que ens obre l’infinitamb la contemplació dels estels, la quehumilia al poderós davant de la mort, laque ens ensenya que tothom té un lloc,la que ens obliga a compartir davant ladissort de la seva força i, fixa’t si ésintel·ligent, que és imperfecta, a fi quenosaltres aprenguem..., que no hoveus!? La MEP és tot l’univers, que totho recicla, no hi ha res mesquí! Des d’aquell dia la Josepa va recuperar

13

podeu fer a Barcelona, al passeigPicasso al costat de la Ciutadella, on hiha la part hidràulica amb els seus tubsd’aigua dins un contenidor de vidre. Lapart mecànica i elèctrica, per raonsnormatives i de seguretat, les tenen enun magatzem, on, segons tinc entès,les reciclen per a les festes de Nadalper fer llum pedalant.I ja veieu, res és inútil, res és mesquí–repetia en Carles dels versos d’enJoan Papasseit– i a la verge més joveli vindrà llet al pit!

el marit. La MEP d’en Carles va caureen l’oblit, o potser no... Un dia, mentresopaven amb un marxant d’art, se’ls vaocórrer mostrar-li la MEP. El marxantva quedar enlluernat amb aquell enor-me embalum de peces, fils elèctrics,canonades, mobles... De seguida vaproposar-los que, si com a invent novalia per a res, com a obra d’art tindriauna gran sortida. Efectivament, vaencolomar tot aquell enrenou al’Ajuntament de Barcelona a bon preu.Si voleu contemplar aquest enginy, ho

Part hidràulica de la MEP d’en Carles Torrat al Pg. Picasso de Barcelona

AGRUPACIÓ SARDANISTA EL MASNOUEl dia 19 de desembre, a la Plaça d’Ocata, es va fer la ballada de sardanes nadalenca amb la cobla “La Blanes”. Enaquesta ballada hem de destacar la participació de nens i nenes de quatre anys de l’escola Marinada, de la classe ques’anomena “Els ballarins”; ells i elles van fer el “Galop” i també van ballar una sardana. Els mateixos músics els van ense-nyar què és una cobla i els instruments que la formen.Val a dir que tant els músics com els nens i nenes, juntament ambels familiars que els acompanyaven, sardanistes i públic en general, ens ho vam passar d’allò més bé.

BALLADES DE SARDANES PER L’ANY 2011

16 de gener 12 h. Pl. d’Ocata Ciutat de Terrassa6 de febrer 12 h. Pl. d’Ocata La Flama de Farners

27 DE MARÇ 39è APLEC DE LA SARDANA DEL MASNOUPATI DEL CASINO A PARTIR DE LES 11 DEL MATÍ

17 d’abril 12 h. Pl. d’Ocata Sabadell22 de maig 12 h. Pl. d’Ocata Vila d’Olesa

1 de juliol 22h. Pere Grau Genisenca de Taradell16 de juliol 12 h. Pl. d’Ocata Iluro20 d’agost 12 h. Pl. d’Ocata Premià10 de setem. 12 h. Pl. d’Ocata Marinada

9 d’octubre 12 h. Pl. d’Ocata Lluïsos de Taradell1 de nov. 12 h Pl. d’Ocata Jovenívola de Sabadell

A C L A R I M E N T:Per un error en la Programació Cultural que va repartit l’Ajuntament,hi consta que la data de l’Aplec és el dia 6 de març. El nostre Aplecsempre s’ha celebrat l’últim diumenge de marc. Així doncs, el 39èAPLEC DEL MASNOU ES FARÀ EL DIA 27 DE MARÇ.

Fotografies de Carme Pruñunosa

Fins ben entrat el segle passat, alMasnou encara quedaven alguns car-rers, en sectors o sencers, amb aques-tes característiques, trossos del quehavien sigut uns espais comunitaris,com es pot veure en algunes imatges,espais on, a més de jugar-hi la canalla,d’estendre-hi la roba, s’hi feien el queara en dirien activitats lúdiques, peròaleshores no es gastaven tants eufe-mismes. S’hi feia vida de veïnat!Procurarem descriure un xic d’aquellavida, de quan la gent feia vida de carrer,de quan les cases restaven obertes lamajor part del dia, de quan la gents’entretenia de forma senzilla, de quans’hi celebraven festes amb una pianola,etc. Eren temps en què no hi havia TV,ni automòbil ni segones residències. Totaixò, amb els records dels qui ho vanviure, ara molt pocs, però que ens hohan transmès. Els carrers, que sapiguem que tenienaquests espais, eren els següents(posats amb la nomenclatura actual):

- Carrer de la Caterra (1) (era de pas iels patis també)- Carrer de Rafael Casanova (del de 1rde Maig a Joan XXIII)- Carrer de Sant Cristòfol (trossos) - Carrer de Sant Pere- Carrer de Sant Francesc d’Assís- Carrer de Sant Josep

- Plaça de Catalunya (sector nord)- Carrer de la Gaditana- Carrer de Santa Rosa - Carrer de l’Esperança

Vegem-ne ara, un per un, com eren iquè s’hi feia.

CARRER DE LA CATERRAAquest carrer, ara un passatge denomés vuit cases, abans anava des deles Seixanta Escales (av. Joan XXIII)fins al torrent Umbert.El primer tram, des de les SeixantaEscales fins a l’actual c/ 1r. de Maig,era, pràcticament, tota una esplanada,on jugava la mainada, s’estenia la roba,etc.El diumenge, però, els qui hi jugaven

eren, a més dels menuts, els grans, ajocs com els anomenats dels “amet-llons”, que era com el de les baletes,però que qui guanyava es quedava totsels ametllons que hi hagués a la pila.També hi jugaven a bitlles. Per festes assenyalades s’hi feia ballamb una pianola, després d’haverescombrat bé i regat, per no fer polse-guera.El segon tram, també obert de dalt abaix, era més com el que ara queda,però amb els petits patis o horts davantles cases, que eren oberts i s’hi podiajugar, a més de prendre-hi la fresca totel veïnat.

CARRER DE RAFAEL CASANOVAEl que ara coneixem amb aquest nomfou el que va tenir tot el de la Caterra entemps de la república. Per tant, jaqueda explicat, sobretot al que s’ha ditreferent al primer tram de l’anterior.

CARRER DE SANT CRISTÒFOLAquest, ara tortuós carrer, abans anavades de “ca l’Estudiant” (Col·legi de laSagrada Família) fins a les caves, ontombava i seguia per l’interior, on aracomença.Només hi havia un espai comunitari, altram que va d’on ara comença fins alxamfrà amb 1r de Maig, que formavauna petita plaça, anomenada “placeta

ESPAIS COMUNITARIS d’alguns carrers del MASNOU

Per Joan MurayHistòries de la vila

Carrer de la Caterra, des de Joan XXIII cap a 1r de Maig.

14

Carrers de la Caterra i Rafael Casanova, des de la fàbrica de can Xala.

de ca la Vaquera”, on ara hi ha uns patisde casa tancats. En aquest indret hiacostumava a jugar la mainada delbarri.El segon tram era ja pràcticament comara, amb patis de les cases a l’altre cos-tat de carrer.I el tercer tram també era sense patis,per tant, més ample; també era lloc dejocs per a menuts, especialment al sec-tor de “ca la Sila” o del fuster Peretó.

CARRER DE SANT PEREAquest carrer, el més llarg dels que ensocupen, anava, i va, des de la plaça del’Església fins a les Seixanta Escales,només partit per l’antic Camí d’Alella obaixada de can Francisquet (ara Marede Déu del Carme).Els dos llargs i amplis espais servienper al mateix que els anteriors, tot ique al primer tram, al mig els patistancats del mig, hi són només desdels anys vint del passat segle.

.A la fotografia s’hi pot veure la robaestesa del primer tros, després lescases amb pati tancat, i finalment unaltre tram obert.

per escales, que es trobaven a comen-çament de tram, i alguna pel mig, detant en tant, cada tres o quatre cases.Pel fet de passar els veïns pel davantd’altres cases, hi va haver conflictesentre veïns i amb l’Ajuntament, fins quees van revisar les escriptures i semblaser que per, vés a saber-ne exactamentel perquè, possiblement per amistatentre alcalde i un veí, es va dir que eltros de davant cada casa era d’aquesta,i alguns, aprofitant l’avinentesa, comen-çaren a tancar el seu tros. Al darrer tros que quedava, correspo-nent a tres cases a tocar l’avingudaMare de Déu del Carme, fa pocs anysvan tenir problemes per poder tenir eltros com els altres veïns. El seu tross’havia convertit en un niu de deixalles(llegeixi’s xeringues, preservatius, etc.)de les nits de cap de setmana.

15

Carrer de Sant Pere, des de l’església cap a ponent.

Carrer de Sant Pere, de cara a l’església, a prop de les seixanta escales.

Carrer Sant Josep (processó)

CARRER DE SANT FRANCESCD’ASSISEn aquest carrer el tros obert a tothomera el que va entre l’actual c/ RectorPineda fins a unes cases més avall.Molt poc tros que es recordi. Potsermés temps enrere anava fins on el car-rer es fa més pla.

CARRER DE SANT JOSEPAquí el tros comunitari anava des detocar a la parròquia de Sant Pere fins ala casa que fa cantonada amb el c/Mestre Rafael Bert, i era al final força altrespecte al baix del carrer, com podemveure en una imatge d’una processó.

PLAÇA DE CATALUNYA Aquesta mena de triangle tenia a la partnord una filera de sis cases, les quals,com en altres llocs, també tenien una

Al segon tram, força llarg, era obert depunta a punta, on també es feia vidaveïnal, amb jocs dels petits, estesa deroba, festes, etc.En aquests trams s’accedia a les cases

esplanada, tot i que de diferent ampla-da entre la casa que dóna al c/ Rogerde Flor i la que ho fa al c/ BonaventuraBassegoda i Amigó.

CARER DE LA GADITANAAquest carrer, ara força curt, va nomésdel torrent Vallmora (ara c/ Roger deFlor) fins al torrent Xic (ara c/Bonaventura Bassegoda), però era totuna esplanada que formava una menade terrassa, tota ella enrajolada amb latípica rajola catalana anomenada“tova”. Aleshores seguia fins a les esco-les, al passeig de Romà Fabra.Com els anteriors trossos, aquestaesplanada serviria per a jocs de criatu-res, però no en tenim constància ques’hi fes res més.El nom, força singular pel que fa a lanostra vila, es diu que li fou fet posar pelprimer que s’hi construí casa, el capitàJaume Maristany i Alsina “Vatuadèn”, jaque als seus viatges tocava sempreCadis i n’estava enamorat; però tambées diu que de qui estava enamorat erad’una formosa gaditana.

CARRER DE SANTA ROSACarrer també curt, que està entre elstorrents de Riquers i de Vallmora (actu-als c/ de Tomàs Vives i Roger de Florrespectivament).No era un carrer com els altres esmen-tats, però sí que era tancat pel costat deponent, on hi havia una barana de ferroi unes escaletes per accedir-hi.Per aquest fet era un carrer on tambées podia estar tranquil, tot i que alesho-res el trànsit només podia ser de carros,no hi havia automòbils ni altres andrò-mines. Els veïns hi prenien la fresca is’hi celebraven festes, com la de larevetlla de Santa Rosa, que guarnien elcarrer i llogaven una pianola.També s’hi posaven les catifes de flors iels altars per a la festivitat del Corpus.

CARRER DE L’ESPERANÇAEn aquest, el tros comunitari era el queva des del c/ Tomàs Vives (torrent deRiquers) fins on el carrer s’estrenyforça, abans d’arribar al torrent deVallmora (ara c/ Roger de Flor).L’esplanada devia ser força ampla jut-

jant per la fondària dels patis actuals deles cases. Aquest carrer té, a més persort encara, una bona amplada ombre-jada per esplèndids plàtans, que són debona acollida en temps de canícula.

També hi havia hagut uns trossosoberts a l’actual carrer de Barcelona(cinc o sis cases, de la farmàcia cap aponent). Al mateix carrer, més avalltambé hi havia un tros de quatre cases,entre elles can Matalí (ara Fortuny). I alcarrer Jacint Verdaguer (aleshores SantCristòfol), des del Col·legi de laSagrada Família fins a tres o quatrecases més cap a ponent. En aquestespai hi havia unes quantes botigues,que més tard es traslladaren on encarasón, com l’estanc Torres, can Bailon i lapastisseria de can Cabessa.Eren altres temps, altres plànols urba-nístics, etc., que ara, si hi fossin, malau-radament serien font de tota mena deconflictes.

NOTES1- Aleshores i ara se’n diu Caterra, però elnom correcte hauria de ser ÇA TERRA o SATERRA, que és com es va dir en un principi,quan el municipi del Masnou no existia coma tal. Els pescadors d’Alella que s’hi feren enun principi barraques o casetes per guardar-hi els estris de pescar, deien, amb el parlarsalat característic, “que s’havien fet una bar-raca a ça terra o sa terra”.

FONS CONSULTATS- Els articles “Carrers del Masnou”, de La fillad’en Saset, números de: febrer i novembredel 1988, i desembre del 1990.- I les “Històries de la Vila”, de Joan Muray,de juny del 1998 i octubre del 2003.

16

Carrer de la Gaditana.

Carrer Mossèn Jacint Verdaguer (quan es deia Sant Cristòfol i Baja)

Plaça de Catalunya.

17

DERELICTESPer Josep Condeminas

Definir d’una manera específica lesemocions que poden provocar els dere-lictes resulta realment una tasca ingentja que s’ha de descriure el dramatisme,la violència, els elements desfermats, elmisteri i la fascinació. Històries de lamar que han fet excitar la imaginació i asubliminar fins i tot el que és negatiu.Però d’una manera breu i senzilla diremque, per a un biòleg, un vaixell enfonsatés un biòtop, per a un escriptor, unanovel·la de misteri, per a un arqueòleg,un tresor, per a un poeta, un poema, pera un tractant de ferralla, un negoci... Enfi, que tot derelicte provoca un interès, avegades no sense la manca d’un certmisteri.Des que l’home va començar a nave-gar, la majoria dels vaixells enfonsatsa la nostra costa ens són completa-ment desconeguts, naturalment; peròalguns sí que han estat identificats.Sense anar més lluny, davant deMataró hi ha el “Nuevo Ampurdanés”,vaixell de 1918; a Premià de Mar, lesrestes d’una galera del segle XVI; aBadalona, un vapor de 1890.L’escriptor Josep Pla descriu magis-tralment l’enorme banc de sards quehabitaven dins del vapor grec“Phedon” enfonsat prop de Cadaqués.A dues milles de la Meda Gran,enfront de l’Estartit, hi jeu el casc del“Cabrera”, que va naufragar el juliol de1921 i que s’ha convertit en un magní-fic viver de llagostes. En el “Ciutat deBarcelona”, torpedinat i enfonsat perun submarí davant de Malgrat el maigde 1937, hi reposen les restes de tres-cents brigadistes internacionals, quemai no van arribar a fer la guerra. En

aigües de l’Escala hi ha dos vaixells,el “Constantin” i el “Diana Prima”,ambdós molt visitats pels submarinis-tes. Fa uns anys, les xarxes d’unabarca de pesca d’Arenys de Mar vaenganxar i treure un compàs dels queporten las torretes dels submarins,així com també una placa metàl·licaescrita en rus, prova que demostraque es tractava d’un submarí soviètic;un misteri més. No seria res d’estrany,doncs, que davant del Masnou tambéhi hagués alguns derelictes, antics omoderns. Encara que les causes d’unnaufragi poden ser múltiples, el tem-poral de llevant ha estat el causant demolts d’ells. A les galeres “Pelicana” i“Annunziata”, les va fer estavellar con-tra les roques del Cap de Creus al’any 1654. Al 1730, el denominat“temporal de les faves”, que acostumaa venir a final de març, va llançar a laplatja de Pals el vaixell “NuestraSeñora de la Concepción” i, al 1793, ala fragata “Rosario”, la va fer embar-rancar a la desembocadura delLlobregat.

També mereixerien tot un article elsbuscadors de tresors; i, encara que hiha una legislació sobre aquesta activi-tat, s’ha generat una gran polèmicasobre els drets de propietat del contin-gut d’un derelicte. Potser per aquestmotiu, els serveis d’arqueologia de laGeneralitat es neguen a donar aconèixer el lloc on hi ha l’últim derelic-te romà descobert a la nostra costa ique, segons sembla, està molt benconservat. Un cas sonat de depreda-ció va ser el denominat “El tresor deSitges”, on es van extreure tres milmonedes de plata del galió “LaMagdalena” enfonsat durant un com-bat amb un vaixell francès al 1642.Juli Cèsar va fer de Catalunya unaregió exportadora de vi, i molts delsvaixells que el duien a Itàlia i a Françavan embarrancar o naufragar a lesnostres costes. L’antic port d’Empú-ries i el Golf de Roses són uns verta-ders cementiris de derelictes plensd’àmfores de vi, molts d’ells inexplo-rats, i potser és millor que sigui així.

Fonts consultades: “La Vanguardia”

D E F O T O ’ SL A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

A r t i q u a l i t a t f o t o g r à f i c a Almeria , 27 · 93 540 42 26 · www.fujifilm.es

C e n t r e F u j i R i c a r d V i l l a r r u b i a

Foto estudi Carnaval

TENIM LES FOTOGRAFIES DE LA XVIII TROBADA DE NADONS DEL MASNOU 14 DE FEBRER SANT VALENTÍ OFERTA ENAMORATS

18

D’abans fins ara ha passat molt detemps; tant, que l’aigua que ha lliscatper sota el pont ha esborrat més d’unapàgina que retenia la memòria.Recordo que el meu pare, a.c.s.,acostumava a dir: Mira, noi, no emparlis d’abans que, tan bé com ara, nohi havíem estat mai; i seguia: No emvinguis amb punyetes; que aquestestiu fa més calor que mai, quel’hivern que s’apropa serà llarg i cru ique no ens guanyem la vida, de sem-pre que ho sento dir.Ell, però, va deixar-nos sense haverpogut sentir aquell polític, persona dequi n’entren més de tretze en una dot-zena, que distret i mal informat sen-tenciava: Espanya va bien, fins quealgú de fora va posar-nos al corrent dela precària situació en la qual ja enstrobàvem immersos. Solament aixecant dos pams una can-tonada de la catifa de qualsevol des-patx de no importa quin ministeri i fer-hi una ràpida ullada escrutadora a totallò que tapava amagant-ho. Laparaula més adient trobada al diccio-nari, per aclarir la troballa, em guardode transcriure-la amb el permís devostès, naturalment.Un cop finida l’escola al “Cumu”–m’explicava–, vaig fer l’aprenentatgede manyà. La botiga, avui es diriataller, era a la baixada de CanFrancisquet (actualment AvingudaMare de Déu del Carme), “pujada del’estraperlo” cantonada al Camí Ral.La manyeria estava dotada d’una for-nal, l’enclusa, la cisalla, unes poqueseines, que feien miracles guiades perla mà del propietari, i d’una màquinade foradar guarnida amb un enormevolant de ferro colat, amb una manetade fusta tornejada, a la qual

l’aprenent, jo mateix, era l’encarregatde donar vida tot fent-la girar, girar,girar… perquè la broca donés voltes iforadés els passamans.Imagineu-vos una barana d’escalamolt llarga; ja que llavors encara no hihavia soldadura autògena, haver-hi defer dos forats més o menys a cada 15cm per reblar-hi les tiges correspo-nents. Tota una feinada!Un cop al llit, quan agafava el son can-sat de voltar, l’altra mà cercava el braçper aturar-lo, ja que somiava queencara feia girar el volant.Llavors el sòl dels tallers era de sorraben endurida i compactada.Mancats d’electricitat encara noteníem llum. A l’hivern, que aviat es fade nit, tan sols empràvem l’acetilèquan calia entregar una feina en unadata puntual. Ja de fosca, aprofitant laminsa claror de la fornal, fèiem gafesde punta per als paletes. Ho teníemtant per la mà que fins i tot a les fos-ques ens en sortíem. El diumenge era dia de festa, peròl’aprenent era l’encarregat de regar(per evitar la pols) i escombrar el terra,

endreçar les eines, omplir d’aigua elgibrell de la fornal, triar el carbó, llen-çar les cendres i posar-ho tot en ordre. Tan sols això? Sí, sí, això solament.Però llavors baixava l’amo. Feia unaullada pertot arreu i em donava uncopet amistós a l’espatlla si el resultatde la inspecció era del seu grat. Ja has deixat el càntir ple per a demà?Sí, senyor!Ja has anat a missa? Sí, senyor!De quin color portava la casulla?Morada.Bé, doncs, avui, que no tens res a fer,podries anar a Can Llomparts, ja hosaps, el dels carros, i que et paguiaquesta factureta, deia traient-se del’armilla un full de paper quadriculatdoblegat per la meitat i portador de latrista i dolorosa nova. En principi, la roda i l’IVA després, handevingut dos invents importantíssims.Llavors en aquell temps, tot era tanbarat que els aprenents no cobravenres, res de res. Compte! La pràctica,l’ensenyament era el jornal que substi-tuïa la millor paga. Quina pega!Algú de vosaltres coneix un aprenent?

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

L’APRENENTATGE“Tots els antanys són millors que l’enguany”T’ho creus?

19

RESULTAT DEL MES DE GENER

El personatge era:JORDI-PERE CERDÀ,

Pseudònim d’ANTONI CAYROL.

El guanyador del concurs fou: JORDI RAMENTOL CASANOVAS

Va néixer als PPCC al segle passat. I com a escriptor es mouentre la poesia, la narració i el periodisme.La seva vàlua li ha permès publicar a diferents indrets deparla catalana i la seva activitat artistica ha estat sobretot a laCatalunya del NordJuntament amb artistes de vàries nacions ha actuat a dife-rents teatres. I la seva vessant periodística li ha permès col·laborar en diver-sos mitjans d’informació. I va participar en un conegut col·lectiu artístic.Dels seus escrits s’ha dit: “Ensenya entre les seves ratlles la generositat i la subtilitatdels qui, volent canviar el món, tenen la prudència de no men-tir-se: una lucidesa amical, que ens és preciosa entre tots.”En un recull seu de narracions implica la imaginació del lec-

tor, amb històries sense fi.Històries negres i retrats psi-cològics en els quals l’autorno amaga haver abocatbona part d’ell mateix. Nodubta tampoc a barrejar enhistòries delirants personat-ges força coneguts.En un altre recull de narra-cions, aprofita circumstàn-cies del tot imprevisibles: La conjunció, que no podienintuir els astròlegs més previ-sors. Com a periodista, hi té textos inserits, en una etapa molt curta,que no arriba a l’any. Tot i que de col·laborador escadusser d’unmitjà escrit, per la seva vàlua n’esdevingué un de regular.

Ja sabem que les llengües evolucionen, però no sempreho fan en la direcció desitjable. Són com una brúixola: sili acostem un imant a la vora, perd el nord i es desorien-ta. L’influx de llengües potents al costat de les febles faque aquestes pateixen deformacions en contra de lesseves formes genuïnes, tradicionals.L’ús dels verbs SER i ESTAR no és pas igual en català ien castellà. És possible que aquestes frases en negretaa algú no li sonin bé; potser deu ser precisament perquèja ens hem habituat a les formes castellanes:El terra és moll, és sec. No pas: *El terra està moll, estàsec..Els pantalons són nets, són bruts. NO PAS: *Els pan-talons estan nets, estan bruts.La roba ja és eixuta, encara és humida. NO PAS: *Laroba ja està eixuta, encara està humida.El pont és lluny, és a prop. NO PAS: *El pont està lluny,està a prop.La gerra és buida, és mig plena. NO PAS: *La gerraestà buida, està mig plena.El teatre serà ple, serà buit. NO PAS: *El teatre estaràple, estarà buit.La fruita és madura, és verda. NO PAS: *La fruita estàmadura, està verda.

La carn és crua, és tendra. NO PAS: *La carn estàcrua, està tendra.Aquest menjar és bo, és dolent. NO PAS: *Aquestmenjar està bo, està dolent.Aquesta sopa és salada, és dolça. NO PAS: *Aquestasopa està salada, està dolça.L’aigua és calenta, és freda. NO PAS: *L’aigua estàcalenta, està freda.En Joan és a casa, és fora. NO PAS: *En Joan està acasa, està fora.Que hi ets, Miquel? NO PAS: *Que hi estàs, Miquel? Imolt pitjor: *Que estàs, Miquel? La frase Que estàs,Miquel?, vol dir Que has acabat, Miquel? Ja estic, diemquan hem acabat. Recordeu aquell nen genuïnamentcatalanoparlant que, en no tenir temps per acabar unexamen, al final hi va posar: Es que no estoy.Evidentment volia dir No he terminado; no pas que no hifos; si no hi era, com va poder fer l’examen?Una recepta, no infal·lible, us pot ser útil: Quan la fraseus soni força bé amb el verb SER i amb el verbESTAR, la forma genuïna catalana és amb el verbSER. La raó és que el verb ESTAR és el que s’està menjant elverb SER.

La punta de la llengua (21)Per Esteve Pujol i Pons

Amb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector,d’acord amb les bases següents: Cal endevinar de quin personatgeestem parlant i comunicar-ho a la redacció del Butlletí mitjançantcorreu electrònic (gentmas@suport.org) o per correu ordinari (c/Dr. Agell,9, 08320 el Masnou) indicant el nom del personatge i dades personals.Entre els encertants sortejarem cada mes un CD del llibre virtual *Gaia2148. i un exemplar de la “Rondalla Còsmica”. Avans del 20 decada mes, com a màxim.

CONCURSQui és aquest personatge?Per Antoni Josep Ferrero i Balaguer

CONCURS

20

El 20 de gener de 2011 es vafer la presentació oficial d’unnou teatre de petit format aBarcelona, la Sala Atrium(Consell de Cent, 435; entrePasseig de Sant Joan i carrerde Roger de Flor), que, evi-dentment, cal no confondreamb el macroespai escènicbaixllobregatenc AtriumViladecans. Grata notícia queens indiquin que comencenamb A porta tancada (Huisclos), un text de Sartre (París, 1905-1980), l’autor que el1938 publicà La nàusea i el 1943 L’ésser i el no-res, refe-rents de l’existencialisme. La nova sala s’afegeix a altresde nova creació, com ara Porta 4 (c/ de l’Església, 4; barride Gràcia, si fa no fa a prop dels cinemes Verdi), que vanéixer formalment el novembre passat.Anem cap a les butaques. El dimecres 16 de febrer comen-cen les representacions de Conte d’hivern, de Shakes-peare, al Teatre Romea. El plante-jament serà suficientment innova-dor perquè l’equip que hi ha aldarrere és la FEI-FactoriaEscènica Internacional. En efecte,amb direcció de Carme Portaceli,l’elenc interpretatiu, el constituei-xen David Bagès, Albert Pérez,Gabriela Flores, Neus Bernaus,Josep Julien i Nao Albet; les apor-

A, be, ce

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Text Rosa M. Isart Gràfics: M. Josep. R. Lucas

tacions musicals, les fan Dani Nel·lo i Jordi Prats. Aquestcop la versió traduïda la signa Joan Sellent.El dissabte 19 de febrer la figuerenca Angélica Liddellporta La casa de la fuerza al Teatre Lliure de Montjuïc, enel marc del cicle Radicals Lliure.Del 18 de febrer al 6 de març de 2011 el dramaturg AlbertTola presenta al Teatre Tantarantana El último secreto deJames Dean amb un tercet interpretatiu exquisit: LinaLambert –va extasiar-nos a Dictadura-Transició-Democràcia–, Alícia González-Laá i Joan Diez.El dia 24 comença a rutllar el muntatge Un mes al camp, unclàssic del teatre rus del segle XIX escrit per Ivan S.Turguénev, al Teatre Nacional (TNC, Sala Gran), ambdirecció de Josep Maria Mestres i intervenció, per exemple,de Tilda Espluga i David Segú.El divendres 25 la companyia Impacta Teatre representaJo també planxo (teatre-fòrum, aquesta vegada sobre lacorresponsabilitat) al Centre Cívic del Bon Pastor (plaçaRobert Gerhard, 3), al districte de Sant Andreu.Només tres dies, del 2 al 6 de març, el muntatge TOT, gua-nyador del IV Premi Quim Masó (dotacions per a la produc-ció teatral), el podrem veure al Teatre Lliure de Gràcia.Dos factors ens hi faran anar: l’excel·lent actriu CristinaCervià i el signant del text, el dramaturg argentí RafaelSpregelburd.Tot o res. Aquest dilema, que a Madrid fa parlar sobre laconveniència o no de l’existència de les autonomies perquèen temps de crisi cal deixar pocs diners sobre la taula, deuhaver llegit el Sartre de l’any 1965 i la seva Defensa delsintel·lectuals (PUV, 2006), que va traduïr a la nostra llenguavalencianocatalana el nostre dramaturg exquisit i rítmicAlbert Mestres: «vivim en el món de l’escassesa on qualse-vol despesa apareix per alguna banda com un malbarata-ment» (2006: 33). Tornin a començar, senyors de la dreta,i deixin de dir ximpleries. Un suggeriment inicial: fora elsgrans sous vitalicis de les altes exjerarquies.

Nou teatre.Sala AtriumFoto:Cristina Sa�nchez

Nao Albet

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

Navarra, 53 · 93 540 77 23Servei d’atenció a les persones

TALLER DE PUBLICITATDISSENY GRÀFIC

93 555 80 06

21

ExposicionsFins a l’11/02/11EL CATGANER VIATGER. Fotografies del Catganer arreudel món.Del 12 al 25/2BLANCDEGUIX-BLANCDENIT. Dibuixos i pinturesDel 26/2 al 18/3MAQUETES DE CASES, de Tomàs Soler.

I n f o r m a

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Quina és aquella cosatransparent com el cristall,una cosa molt rodonaon tothom fica el seu nas?

Resposta: el got

Cada divendres de 20.30 a 22.30 Rock, tango, cha-cha-cha, vals, fox,

pas doble, mambo, etc…Preu parella:

Preu per parella: socis 75 €i no socis 85 €

Telèfon: 93 126 82 20

Places limitades.Inscripcions i

informació: Gent del Masnou

Dr. Agell, 9 de 6 a 9 del vespre.Organitza:

Vocalia Recreativa

41è Curs de Balls de SalóFebrer-maig 2011

del 4 de febrer al 29 d’abril

Dissabte 26 de febrer a les 7 de la tarda a GDMHistòria del vi Laietà i del celler romà de Teià

EPICTETESCLAU DE LUCI PEDANI CLEMENT

A càrrec dels autors: ANDREU BOSCH i RODOREDA,director de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull iISABEL RODÀ DE LLANZA, arqueòloga i directora del’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Aquest llibre explica, de manera planera, però amb rigorhistòric, la història del responsable de la producció de vi delceller a l’època romana (segle II dC), a partir de la troballad’un signàculum o segell de plom a les excavacionsarqueològiques de Vallmora (Teià) el 2005, que revela elnom del personatge com a esclau de Luci Pedani Clement,de llinatge notable a la Bàrcino romana.El llibre, il·lustrat per Lluís Filella, explica alhora la romanit-zació a Catalunya i a la Laietània, i la importància social icultural del vi a l’època romana.El celler de Vallmora enllaça els orígens del vi a l’èpocaromana amb l’actual DO Alella.

Joan Muray Vocal de cultura

Visita als forns romans dela Fornaca i al Museu del Cargol

Presentació del llibre:

El diumenge 6 de març anirem a Vilassar de Dalt avisitar el recinte arqueològic de la Fornaca, iniciat el1981 pel grup arqueològic del Museu Arxiu de Vilassarde Dalt . Veurem tres forns de ceràmica anteriors al segle I, moltben conservats.Després, tot passejant anirem fins al Museu del Cargolper visitar l’única exposició amb mostres de conquillesde tot el món.Sortida amb cotxes propis. Els qui no en tiguin espodran afegir a les places lliures.La visita durarà unes 2 hores.Inscripcions a Gent del Masnou, fins al 2 de març. Lab. de 6 a 8.30 del vespre. Preu: socis 1€. No socis 2€.

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

22

Arran de sòl

Ja sabeu que sóc afeccionat als mots d’actualitat, i més sise’ls dóna un ús incorrecte. Doncs als primers dies de l’anynou, n’he llegit o escoltat uns quants que vull comentar.Eren en boca de la classe política. No sé per què els diuenclasse, si n’hi ha que poca en gasten; potser és pel mateixque, quan la violència va del mascle a la femella, en diuende gènere; per a mi el gènere és la roba, el gra, etc. Comveieu, ja me n’anava per les branques.El que volia dir és que s’omplen la boca (els polítics) de:discriminació, solidaritat, sostenible, paritat, etc. Aquestsmots, de bell antuvi només els usaven els més progres; araja n’ha agafat el vici fins i tot la dreta més dreta, la del paísveí, tant els qui no n’han sortit com els qui tenim a dins. Siobserveu bé, no el mot, sinó l’ús que en fan, a voltes, perno dir sempre, té un sentit contrari.Quan parlen de discriminació, es refereixen sempre a emi-grants, que sí que n’hi ha de discriminats; però, i aquí que nohi ha discriminació?, o si no digueu-me si no us heu trobatque un d’aquests suposats discriminats, o algun veí deponent, us discrimina, i de quina forma. Ah, però això és dife-rent. No fa pas gaires dies, un d’aquests discriminats em vadir, a la pròpia porta de casa i després de donar sense mésni més una patacada a la porta, catalán de mierda.També usen molt la paraula solidaritat. Com a l’apartatanterior, els qui hem de ser solidaris hem de ser nosaltres.No ho podrien ser els altres de tant en tant, reconeixent,encara que només sigui un xic a qui els acull? No calengrans mostres d’agraïment, només que no se’ns insultés,com aquest que us deia.El que també els agrada molt usar és el de sostenible. Hofan especialment els qui van d’ecologistes ultres, o siguiecòpates. I es refereixen al fet que tot ha de ser sostenible,i sovint fan com aquell que, a un científic que caçava unapapallona per reproduir-la i repoblar una zona en perilld’extinció d’aquella espècie al nostre país, li etzibà que eraun criminal. Aquell espècimen que li ho va dir (era de gène-re) havia arribat fins a aquella muntanya en un automòbiltot terreny. Ell, però, no s’adonava que fins arribar allàhavia malmès, no sols el terra, sinó un munt d’insectesaixafats al davant del seu cotxe.I per avui, va l’última. Paritat. Aquesta, com sabeu, té aveure amb la de gènere. Els qui volen la paritat l’haurien decercar al cervell, no a l’entrecuix. Ja que per desenvoluparqualsevol tasca el que importa és que la persona sigui vàli-da, no a quin sexe pertany. Si un consell, un grup, etc. hade ser completament femení, però vàlid, doncs endavant. Isi ha de ser mascul, però vàlid, doncs també.Entre els animals mirem, per conduir el grup, el qui méspossibilitats té per fer-ho. Hi ha grups conduïts per feme-lles, i no passa res.Apa, bup, bup.

Per Pledebuit

La cuina de l’Antònia

Ingredients: 4 o 5 tomàquets madurs, 100g d’ametllestorrades i pelades, 30g d’avella nes torradesi pelades, la polpa d’una nyora, 1 all esca-livat, 1 gra d’all cru, una mica de juli-

vert, sal i una mica de vinagre, segonscom ens agradi, 80cl d’oli d’oliva, 1 llesca de pa torratElaboració:

1. Posem l’all, els tomàquets, la nyora i la llesca delpa a la safata del forn per escalivar-ho tot. Hemd’anar en compte que la torrada i la nyora no es cremin.2. Mentrestant podem anar triturant les avellanes iles ametlles.3. Quan ja estigui escalivat tot el que tenim alforn, ho anem afegint al que ja hem triturat. El pa,un rajolí de vinagre, la nyora i els alls fins que anemconvertint-ho en una crema.4. Ara acabem d’abocar-hi els tomàquets pelats, lasal i l’oli d’oliva a poc a poc. Ho tornem a triturarben fi.5. Un cop ho hem acabat, ho deixem reposar unmica, ja que queda més gustós si ho fem d’un diaper l’altre i guardant-ho a la nevera fins que fem lacalçotada.6. El secret de les calçotades està en la salsa.És una mica laboriosa de fer; però, si queda bona,és un èxit total.

Salsaromesco

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

14 de febrer

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

Carnaval 2011 el MsnRua diabòlica

dissabte 5 de març a 2/4 de 8 del vespre. Sortida de l’Altell de les Bruixes.

Ho organitza:Colla de Diables del Masnou Ho patrocina

Dis

seny

▼Ta

ller

de

Pu

blic

itat

10

Bruixes i bruixots, dimonis, esperits, éssers de la nit i tothom qui vulgui: us hi esperem!

Tots hi sou convidats!Hi participaran:

La companyia de foc Ngoron’ngoroTabalers de la Colla de Diables

i totes les Bruixes del Masnou i voltants

Guarniu les vostres façanes, portes o balcons per al pas de la Rua. Sortiu al carrer i veniu a l’Altell a menjar la manduca

de bruixa; la festa continuarà a Ca n’Humet a càrrec del’associació Xalupa amb concurs de disfresses i ball.

Recorregut de la rua diabòlica:

Fontanills, Tomàs Vives, Sant Felip, Maristany Noms, Fontanills i Altell de les Bruixes.

Hi col·laboren: Can Rac, Forn i Pastisseria Bautista, Graneria Colomé, Pastisseria Miquel, Serralleria Tallada,

Materials Homs, Matalasseria Grau, La Fruita, De Foto’s, Celler del Mar, Teixits Oliveras I bricolatge el Masnou.