gent del masnou 201 butlletí gent del masnou 3a. època núm ... · la rebuda dels mags:...
TRANSCRIPT
2016Butlletí Gent del Masnou 3a. època núm. 338, gener del 2016
GENT DEL MASNOU
ENDAVANT!
e s c o l a d e m ú s i c a
Emma CalvoC/Parlament de Catalunya 28, el Masnou
93 540 86 96 · 630 16 33 26
T’agrada cantar? T’agrada el gospel?
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2015!
CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS:EL DIUMENGE, DIA 10 DE GENER,
A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les
escalinates de Bell-Resguard.
Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13
Un ambient tranquil i relaxatGran varietat de cafès i Rooibos
aromàtics i excel·lents
Venda de pa de massa mare,d’espelta, malta, integral i sègol.
Plaça d’Ocata, 5-7 · 93 540 08 66 Durant l’hivern tanquem a les tardes
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol
Portada: Endavant cap al 16!
Correcció: Esteve Pujol
Disseny i muntatge: Taller de publicitat.
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20
www.gentdelmasnou.cat
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.
SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 5ELS PROS EN LA INCERTESA Joan Camps ........................................... 6EFEMÈRIDES DE LʼANY 2016 Joan Muray................................................ 7EL COSTAT POSITIU Joan Maresma ........................................................ 9UN VIATGE MOLT ESPECIAL Joan Muray................................................ 10EXPOSICIÓ CORAL XABEC 20 ANYS Esteve Pujol ................................ 12LA PUNTA DE LA LLENGUA (72) Esteve Pujol ........................................ 12TORNA-LA A TOCAR SAM Josep Condeminas ........................................ 15PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ............................................... 16SOM Les neurociències i la felicitat Oriol Lugo ...................................... 16GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany.................................. 18DITES I PERSONATGES POPULARS (25) Albert Vidal............................. 19CORAL XABEC NADAL Esteve Pujol ....................................................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA ............................................................... 21TEATRE CAPITAL Rosa M Isart ................................................................ 21ARRAN DE SÒL Pledebuit.......................................................................... 22LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ....................................................... 22
·úòú Q à
DIADA DE REIS
3
Editorial
NOVA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC
DE GENT DEL MASNOU
Gent del Masnoudesitja a tots elsseus associats,col·laboradors iamics un molt
Bon Any 2016
Quan érem infants teníem marcat en el nostre calendari un diaben especial: el 6 de gener, ho recordeu? El Dia de Reis. Era ladata que la mainada esperàvem adelerats perquè alguns delssomnis que ens ballaven pel cap –no tots, és clar– es feien rea-litat, amb la complicitat dels pares, que sempre feien de bodavant de Ses Majestats per perdonar-nos les petites trape-lleries: Feu bondat, que si no els Reis us duran carbó… aques-ta era l’amenaça que sovintejava per les cases quan s’acostavala data assenyalada i ens feia gastar una mica més de bondatque la usual.La nit abans, quan les cavalcades de Reis no sortien per la tele–perquè no n’hi havia– el nerviosisme campava per les casesamb les anades i vingudes de darrera hora dels grans preparantla rebuda dels Mags: …garrofes per als cavalls o camells, gale-tes i vi bo per als patges i Reis… tot a punt i la canalla a dormir!L’endemà al matí tot eren corredisses. Els Reis havien deixat totde coses –potser no eren ben bé les que havíem escrit a lacarta–, però la sorpresa i l’alegria de les novetats superaven lesdecepcions.Ens hem fet grans i, amb una certa ingenuïtat, continuem fent lacarta als Reis sabent del cert que ni de bon tros ens portaran totallò que els demanem i que tal vegada ens haurem guanyat unamica de carbó.A la carta d’enguany hi voldríem posar tantes coses, però enslimitarem a tres propostes, una per a cada Rei:–A Melcior, que és un pacient estratega, li demanarem que d’unavegada per totes hi hagi l’entesa per a la investidura delPresident del Govern de la Generalitat de Catalunya i es desen-calli el procés cap a la independència.-A Gaspar, que en sap un niu de relacions públiques, li demana-rem que faci el possible perquè la xacra dels fonamentalismespolítics i religiosos cedeixin el pas a la convivència pacífica i lafraternitat entre tots els pobles de la terra. -A Baltasar, un gran expert en solidaritat, li encarregarem que lafam, les guerres i les desigualtats socials deixin de ser el princi-pal càncer de la humanitat. Déu n’hi do. Parem la carta aquí i la deixem oberta per si algú hivol afegir alguna demanda personal o col·lectiva per tal que elsReis se l’escoltin i entre tots ho fem una mica possible.Un bon any i bona Diada de Reis!
El President
Cap dʼany
Reis
Trobada nadons del 15
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Gener 2016 --
-- Febrer 2016 --
293031
123456789
101112131415161718
divendresdissabtediumenge
dillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous
DominguezAymarAymar
RieraFabregasViayna CDominguezAymarOcataOcataFabregasViayna CDominguezAymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarOcata
divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous
123456789
10111213141516171819202122232425262728
ViaynaOcataOcataAymarDominguezDominguezOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViaynaViaynaAymarOcataRieraFàbregasViaynaDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
Bon Any
5
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
LA CLAVEGUERA A LASORRA DE LA PLATJA
A la platja hi ha una clave-guera rebentada de fatemps. Ningú no fa res perarreglar-la. La clavegueraen qüestió deixa anar unlíquid fastigós i putrefacteque fa tal pudor que els quipassen per aquell indrets’han de tapar el nas. Laclaveguera és al final delcarrer Pintor Miquel Villà isembla mentida que, encomptes de solucionar elproblema definitivament,s’usin camions cisterna degran tonatge que, fins i tot,sembla que la fan mésfonda.No m’explico que tinguemtècnics i enginyers a l’Ajun-
tament i que les coses esti-guin així. Què és? Falta deprevisió, desídia o és que,simplement, no en saben?
Montserrar Valldeperas Roig-----------------------------------------
ESPECULACIÓL’avantatge de maquetar larevista em dóna l’oportuni-tat d’escriure en l’últimmoment abans de tancar lapublicació i aquest copaprofito l’avinentesa.Podeu prendre-us-ho comuna banalitat sense capfonament polític i potseramb una càrrega desmesu-rada d’ingenuïtat, però per-meteu-me que us comentiel meu parer sobre aquest
embolic tan estrany de leseleccions a Catalunya i aEspanya.En un principi no havia d’a-nar a votar, però la insistèn-cia de tots, a la fi, em vaempènyer a fer-ho, i ara,després dels resultats, comque hi vaig participar, pucdir, criticar i opinar.L’última carta que vaigescriure, també després deles eleccions a Catalunya,deia respecte a l’escaladade C’s: Com és possibleque en indrets on abansguanyava el vot d’esquerraara hagi augmentat i gua-nyat un partit de tall dretàunionista? Quina mena decatalants som a Catalunya?Tanta por fa una RepúblicaCatalana? O és que faangúnia sentir-se català?Això deia, però ara segonsels barems de votació men’adono que aquest mateixpartit ha tingut, a casa nos-tra, una devallada especta-cular i suposo, per tantespeculo, que aquests votsse n’han anat a la novaesquerra que revela un nou
futur aquí i per als nostresveïns, oi? Bàsicament quèha passat? Doncs jo diriaque aquests votants en lescatalanes van votar no aCatalunya i ara en les espa-nyoles, sí a les possiblesreformes socials per aEspanya. Diria jo que laresposta és clara i contun-dent: volem ser ciutadansespanyols dins de Cata-lunya, però res d’indepen-dència ni república. DoncsDéu n’hi do quin personal!Ei!, potser estic equivocat,però tot plegat em fa pen-sar.Deixo el llum obert perquèqui vulgui fer més reflexionsles faci i a veure si en tra-iem l’entrellat. De totes maneres sóc unpessimista optimista i vullcreure que tenim la raó, lavoluntat i el convenciment ila nostra lluita és sincera,lenta i persistent: guanya-rem, guanyarem i guanya-rem. Endavant!Lluís Valls i Marí
EL 2016 POT SER UN BON ANY PER AFER-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU
Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20 el MasnouCONSULTA’NS A:
www.gentdelmasnou.cat [email protected]
M’anticipo als efectes que esdevin-dran com a resultat de les eleccionsgenerals del 20D d’enguany quan, afalta del bull definitiu, encara refilenels grills de l’olla catalana, aquestbrou espès que per als votant deJUNTS PEL SÍ ja ha reduït prou permantenir-lo digerible, però que els cui-ners puristes de la CUP amb la paellapel mànec, volent mantenir el focardent, poden convertir en un xaropindigest, la metzina letal per al procéscatalà, que ens pot deixar un pa comunes hòsties.Mentre se’ns privi d’un referèndumamb cara i ulls per decidir en un SÍ oun NO a la independència, totes leseleccions que esdevinguin en l’estatespanyol seguiran tenint una lecturaplebiscitària a Catalunya; per tant,seria un error que el dia 20 de desem-bre ens haguéssim quedat a casasense dipositar el nostre vot en leseleccions generals, pensant que lapolítica espanyola ja no va amb nosal-tres quan en realitat, sense la verita-ble desconnexió, l’estat espanyolseguirà entorpint arbitràriament el des-envolupament dels catalans, condicio-nant la nostra economia, negant la nos-tra cultura i privant-nos de la plena nor-malització de la nostra llengua. Quan s’editi aquest article s’hauranescrutat tots els vots de les eleccionsgenerals del 20 de desembre. Ja hau-rem escoltat el patètic i avorrit discurstriomfalista dels perdedors i suportatels intercanvis de cromos dels partitsque, havent guanyat a mitges, oferiranles aliances més indignes i perversesper tal de parar o apaivagar l’inevita-ble desnonament del poder. Com jaens hi tenen acostumats, veurem comalguns dels polítics amenaçats per l’a-tur, campant-se-les com puguin, delsmobles com a mínim voldran salvar lacadira o colar-se els primers de la cuade les portes giratòries que els partitscorromputs hauran d’obrir per alspotencials bocamolls ben informats imantenir-los contents i callats: unsalliberats pel partit, altres endollats enconsells d’administració i en càrrecs
mereix l’honestedat que se li suposaper la lògica de no haver tingut l’oca-sió de robar; amb aquesta premissa lanova política com a mínim podria obrirles finestres de les institucions i oxige-nar-les i alhora fer neteja de tots elsesquelets amagats als calaixos. Elproblema latent està en el fet que elsarribistes de la política són del gènerehumà i, en la selva humana que legiti-ma el text constitucional, les nombro-ses ocasions seguiran temptant lesfebleses dels polítics i alts funcionaris,i inevitablement, mentre hi hagi impu-nitat i el botí sigui prou gros, la perso-na més honesta pot acabar sent lamés lladre de totes.No vull ser crític amb la CUP per volercondicionar la investidura de Mas ambels seus deu escons en contra delsseixanta-dos de JUNTS PEL SÍ. Sócfervent creient que en les grans deci-sions les presses sempre són malesconselleres, per això confio que elsupense d’aquest temps d’incertesagenerat per l’anarquisme assembleariacabi sent tàcticament i estratègica-ment una aportació impagable per alprocés. La centralitat del futur EstatCatalà està ben definit entre JUNTSPEL SÍ i la CUP; si arriba l’acord per ala investidura de Mas, la ConstitucióCatalana podria abraçar tots els ciuta-dans democràtics que viuen, treballeno estimen Catalunya; només queda-rien fora els nostàlgics de l’extremadreta casposa, que enyora el llegatdel nacionalcatolicisme franquista. UnEstat Català així em sembla que seriauna altra història.
ELS PRO EN LA INCERTESAJoan Camps i Ortiz
6
de confiança o, mentre duri la rifetadel l’inútil Senat, assalariats comhonorables senadors, no sigui queacomiadats i ressentits poguessinestirar la mantaÉs miri l’estat espanyol d’on es miri,no hi ha cap indici que entusiasmi perser-ne part; el vot democràtic esdecanta més per l’emprenyament delsqui estem farts de tanta promesaincompleta que no pas per l’afecciódels pocs acontentats que queden,que sí que en queden! Els qui fins arahan viscut i aspiren a seguir vivintuntats, assalariats o subvencionatssota el paraigua de la política, que sónla multitud comprada que els assegu-ra la veu a les tribunes públiques i elvot incondicional. La vella i tronada política espanyola,viciada en el poder que no ha paratd’omplir de merda totes les institu-cions, ara, en veure’s venir la mortgalopant del bipartidisme, s’ha muntatel cant de cigne amb el discurs de l’ex-periència i de la professionalitat eri-gint-se veterans i fadrins únics salva-dors de la pàtria per liderar el futur.Enmig de la corrupció sense aclarir idel caos que han causat, gosen incri-minar la nova política emergent d’a-mateurisme improvisat en mans denovicis incipients i primerencs.Argument que seria acceptable si a lavella política li quedés un pam de neton encara pugui créixer l’herba; i ésque en el futur immediat volent fer-hopitjor, fins i tot en mans dels més inep-tes i barroers imaginables, seriaimpossible. La nova política emergent
EFEMÈRIDES DEL 2016Joan MurayVocal de Cultura
7
375 - 1641 – Pau Claris (1586-1641)proclama la República Catalana arrandels fets de la revolta dels Segadors.No s’arribà a pro-clamar, però du-rant dotze anysestiguérem sotala “protecció” delsreis de França encomptes de ladels reis d’Espa-nya.
600 - 1416 – El Conseller en Cap Joande Fiveller exigeix al nou rei Ferran I,de la dinastia castellana dels Tras-tàmara, el paga-ment del Dret deVectigal, que elsseus criats esnegaren a pa-gar. Havia estatestablert pelConsell de Centi era per a tot-hom.
625 - 1391 – Matança de jueus que esproduí a tots els regnes cristians de lapenínsula ibèrica.Fou provocada perles predicacions del’ardiaca d’Écija,Sevilla, el 6 de juny,i arribà a Catalunyaper l’agost portadaper agitadors caste-llans. Els calls deBarcelona, Girona, Lleida, Perpinyà ialtres foren passats a sang i foc.
700 - 1316 –Entre comença-ments d’aquestany i finals delpassat va morir aMallorca el granRamon Llull i Erillla Vall, el catalàmés universal delseu segle. Foupoeta, prosista, filòsof, místic i missio-ner. El seu pare havia participat en laconquesta de l’illa i s’hi establí. Fou unconeixedor profund tant de la culturacristiana com de la musulmana, quedeixà una extensa obra de més de
DEL MASNOU50 - 1966 – Mor als 58 anys aTucumán, Argentina, el dibuixant iescriptor Andreu Villà i Bassols.Durant 33 anys va col·laborar dia reredia a La Gaceta de Tucumán, sensefaltar ni un dia.
75 - 1941 – Mor als 74 anys aBarcelona l’eminentmúsic, compositor iprofessor, a més defundador i directorde l’Orfeó Català,Lluís Millet i Pagès,nat al Masnou el1867.
100 - 1916 – Antoni Alsina i Oliver (elMasnou 1883-Mendoza, Argentina1972) funda en aquest any el CentreCatalà de Mendoza. Havia presiditdiverses entitats comercials.
125 - 1891 – Neix al Masnou PrudenciPagès i Millet, enginyer. Havia desco-bert una salina i diverses mines, demanganès, de coure i d’or. Col·laboràen la construcció del famós pontGolden Gate de San Francisco.
125 - 1891 – Darrer any del conreu icomerç d’exportació de taronges alMasnou i al Maresme, a causa de lesfortes glaçades que s’anaven repetint.La primera referència que se’n té ésdel 1771.
475 - 1541 – Any del primer documenton s’esmenta la masia de Can Casas,a més d’altres noms de propietaris,abans de ser enderrocada el 1973 perconstruir-hi un bloc de pisos i el pasd’automòbils que mena al port.
DE CATALUNYA50 - 1966 – Manifestació de capellansper la Via Laietana protestant per lestortures aplicades per la policia alsdetinguts per defensar els DretsHumans.
125 - 1891 – El 8 de setembre es vafundar l’Orfeó Cata-là, entitat musicald’arrel patriòtica.Els fundadors forenel mestres LluísMillet i Pagès (elMasnou 1867-Bar-celona 1941) i Ama-deu Vives (Collbató 1871-Madrid1932).
150 - 1866 – El 10 de juny va aparèi-xer el primer número del setmanarihumorístic Lo Noy de la Mare.
175 - 1841 – El 25 d’abril va aparèixerel primer número del periòdic Lo PareArcàngel, escrit totalment en català.Les sevese d i t o r i a l s ,anomenadess e r m o n s ,són de caireproteccionis-ta pels inte-ressos econò-mics de Cata-lunya.
300 - 1716 – Aquest any ens sónimposades pel nou règim borbònic leslleis anomena-des Decret deNova Planta,que són les cau-sants de la des-trucció del règimgenuí de Cata-lunya, destruc-ció de la qualencara no enshem refet del tot.
8
250 obres. 725 - 1291 –Sobtada mort delcomte/rei Alfons II,el Franc (1264-1291), a l’edat de27 anys. Al seu reg-nat es produí elcontenciós familiaramb la repartició dels diferents regnes
que componien el reialme: Comtat deBarcelona i Principat de Catalunya,Aragó, Mallorca, València i Sicília. Elsucceí el seu germà Jaume II, el Just(1267-1327).
750 - 1266 – Aquest any el comte/reiJaume I, el Conqueridor, va prestar elseu ajut militar al seu gendre, el rei deCastella Alfons X, el Savi, contra els
sarraïns, segonsels pactes a quèhavien arribat, iconquerí elregne de Múrcia.Poster iormentcedí aquest nouregne al seugendre.
CORAL XABEC 20 ANYSCONCERTS D’ANIVERSARI GENER 2016
• Diumenge 24 de genera les 6 de la tarda a l’Espai Escènic Ca n’Humet (*)
• Dissabte 30 de genera les 8 del vespre a la Parròquia de Sant Pere del Masnou
Programa:Ave Verum de W.A. Mozart, Tres Motets de Ch. Gounod (Regina coeli,
Tota pulchra es i Sub tuum), Salve Regina en La M de F. Schubert (soprano solista) i Missa en Sol M (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Benedictus i Agnus
Dei) de Franz Schubert per a cor, solistes i orquestra.
Direcció: Montserrat Llagostera i Torrent
(*) Les entrades per al concert del diumenge 24 de gener al’Espai Escènic Ca n’Humet es podran adquirir prèviament al local social
de Gent del Masnou del 18 al 22 de gener (Dr. Agell, 9) de 18 a 20 hores i a la taquilla de Ca n’Humet des d’una hora abans del concert.
Hi col·labora
9
Comença l’any amb el pitjor del noumil·lenni. No només per al Brasil sinótambé per al món… A la velocitat aquè els esdeveniments dolents ocor-ren i corren i considerant que les notí-cies pèssimes són les que regnen ivénen, és difícil posar en pràctica allòde veure el costat positiu de lescoses…Fins no fa gaire temps, la recerca delcantó positiu suposava –per simplifi-car– l’existència d’una part dolenta id’una de bona amb algunes variablesque depenien del context i de lesraons de l’observador. Potser el cos-tat positiu –per al ciutadà comú– estrobaria en un temps –diguem-ho així–més analògic, visible, detectable, lesdues cares de la mateixa moneda…En aquests temps actuals efímers,d’oblits i de rapidesa –tot va més queaccelerat pels nous paradigmes tec-nològics– trobar el cantó positiu éscom trobar una agulla en un paller iexigeix un enorme esforç de supera-ció del pessimisme…Sembla que tot conspira en contra iels escapismes no funcionen: commirar el món si París es troba en estatde setge i als Estats Units homes ambfusells, que són més fàcils que com-prar que les aspirines, irrompen enhospitals, institucions de caritat i esco-les i hi buiden els carregadors? Si finsi tot el príncep anglès plora per la mortdels darrers elefants o rinoceronts enles últimes reserves africanes? Si, ennom del diví, una secta nascuda de laguerra il·legal i amoral de Bush fa quela Tercera Guerra Mundial sigui comun joc de nens ja que aquests paiosque van fins al capdamunt d’anfetami-nes no tenen ruta de fugida?I aquí, a Brasil, tenim un procés dedestitució contra la presidenta Dilma,el president del congrés és investigatper corrupció, el del senat per blan-queig de diners, l’empresa més grandel país –Petrobras– fa aigües i lesseves accions perden valor cada dia
que passa, hi ha hagut una catàstrofeambiental a Mariana, que és com lad’Aznalcóllar fa disset anys, algunsnounats tenen microcefàlia, la policiacarioca primer dispara i després pre-gunta, i el rebut de la llum segueixpujant…Per acabar-ho d’adobar, ens trobemen recessió. O potser en depressió...Si no és econòmica, que almenyssigui clínica...On es troba, doncs, el costat positiu?Potser el trobem en mirar al cel en
aquestes nits fredes de Nadal o d’inicidel nou any… Hi ha aigua al planetavermell, Jùpiter perdrà llunes i gua-nyarà anells, Plutó és gris, el Botafogo–el meu equip a Rio; el de l’inoblidablei genial Garrincha– ha tornat a prime-ra divisió i aquest any és any olímpic.Ja és un començament… Del final?Bon any 2016
PD. El pare en fa 92 el dia 19 degener. Moltes felicitats.
El costat positiuJoan Maresma Duran
Hi ha viatges turístics. Viatges senti-mentals. Viatges històrics. Viatgesd’investigació, de treball o negocis,etc. Però aquest, tot i ser en part turís-tic, ha estat un viatge, diríem, perconèixer in situ un país i una gent, unacultura i una història que, malgrat totsels escarafalls d’alguns, està vincula-da in saecula saeculorum a la del nos-tre estimat Masnou.Per això el subtítol va del temps actu-al (data d’aquest viatge) a cent cin-quanta-tres anys enrere, data del pri-mer viatge d’un masnoví, per lligaraquestes dues dates. D’aquella primera data, la fatídica del23 de desembre de 1862, allà a RapaNui (illa gran), ni en parlen, molts ni ensaben res, i d’altres ni en volen parlar.Ni tan sols alguna persona docta,segurament la més docta de l’illa, enun moment que en vaig fer esment, vaderivar tot d’una la conversa cap a unaltre vessant.I ho trobo normal, fins a cert punt.Però, és clar, per a ells és un momenttràgic de la seva història, un momentque, si es descuiden un xic, desapa-reixen tots de la faç de la terra, laseva, l’illa de Rapa Nui.Aquesta illa en un principi es va dir illa
de Pasqua, però ara el nom que lidonen els seus habitants és Rapa Nui,que en la seva llengua vol dir illa gran.Tot i que també li donen el de Te pitoho te henua, que literalment vol dir elmelic del món, i deu ser així pel que uscontaré més avall.I ara sí, anem pel viatge actual, tot ique de tant en tant, segons el lloc visi-tat, encara faré alguna referència altema d’aquella ràtzia desembrina. Comencem per dir que, si féssim unalínia recta entre el Masnou i Rapa Nui,donaria un total de 14.890 quilòmetresaproximadament, és clar que seguint
les línies aèries és força més.L’illa és encara un lloc d’aquests para-
10
Cròniques
Un viatge molt especial…RAPA NUI Del 2015 al 1862Joan Muray
disíacs. No està explotada turística-ment com altres llocs del Pacífic, d’a-quells mars del sud que hem vist enreportatges. Encara s’hi respira natu-ralesa, sense contaminació de capmena, ni industrial, ni lumínica, niacústica. Tan sols al poble que serveixde capital, Hanga Roa, hi ha pals icables elèctrics; a la resta pots mirarcap on vulguis que no veus més quenatura en estat quasi pur.És un petit país, pertanyent política-ment a la República de Xile, peròtambé amb un moviment independen-tista embrionari. Tota l’illa i el seu con-junt arqueològic està, des de fa anys,declarat per la Unesco Patrimoni de la
Platja d’Ovahe
Moai
Illa Rapa Iti, des de Rapa
Humanitat.I no cal que us en digui el perquè, jaque és conegut mundialment, pelsseus cèlebres moai, estàtues de gransdimensions, la major part de les qualsestan entre els 4 i els 6 metres d’alça-da i entre les 8 i 10 tones de pes. Tot ique n’hi ha de més grans dimensions,com un d’inacabat que fa, segonsdiuen, uns 20 metres d’alt, i deuriahaver de pesar entre 50 i 70 tones.Però no sols és interessant pels moai,sinó també pels innombrables petro-glifs que hi ha pertot. I per si això fospoc, encara hi ha una altra cosa quedestaca d’aquesta enigmàtica cultura,les tauletes rongo-rongo, una menade llibres fets sobre fusta, on hi ha unaestranya escriptura feta de jeroglífics,que resta sense poder ser desxifrada.D’aquestes tauletes, en queden sobrevint-i-una en tot el món (en museus) icap a l’illa de Rapa Nui. La major partd’elles foren cremades pel zel posatpels primers missioners que hi arriba-ren, un fanatisme religiós que, pel quees veu, encara que sigui en altres reli-gions, no té mai data de caducitat.Les dimensions de l’illa, que té formatriangular, són de 22 quilòmetres a lapart més llarga, per 16 d’amplada alvèrtex nord. El seu perímetre és de163 quilòmetres. La població actual ésd’uns 7.000 habitants, i rep un turismed’unes 100.000 persones l’any.La seva flora, actualment, és tota fora-na, l’original es va extingir, i fou repo-blada amb espècies d’indrets afins.Per tant, ara, i a causa del seu clima
benèvol i plujós, especialment en pri-mavera, presenta un paisatge verdpreciós, amb boscs de palmeres ieucaliptus, així com d’una riquesa deflors que són pura delícia. Quant a lafauna, no hi ha, ni hi ha hagut mai, ani-mals perillosos; hi abunden especial-ment els ocells, com el migratoriManutara, ocell que dóna peu a lacèlebre competició d’anar a Rapa Iti(illa petita), a la recerca del primer oupost per aquesta au. Els ahu, mena de plataformes depedra, serveixen per sustentar elsmoai al seu damunt. Tant els ahu comels moai estan distribuïts a tot el perí-metre de l’illa. Hi eren erigits per lesdiferents tribus que poblaren l’illa perhonorar els seus morts; estan tots decara a l’interior de l’illa. Només hi haun ahu amb set moai que miren cap al
11
mar, són els set fills del primer rei HotuMatu’a, que els envià des de la míticailla de Hiva com a exploradors; des-prés, un cop establerts, hi vingué ell ila resta de la seva tribu. Es calculaque, de moai, n’hi hagué entre 600 i900; ara en queden uns 300. L’èpocad’esplendor d’aquestes estàtues fouentre l’any 1000 i el segle XVIII.Quan hi arribà el nostre pirata i negrer,no en quedava cap dempeus, havienestat enderrocats en les guerres quehi hagué entre ells, sembla que peruna superpoblació i la consegüentmanca d’aliments.A l’interior de l’illa només hi ha explo-tacions agrícoles, però de caire fami-liar, com les nostres masies, a mésdels boscs d’eucaliptus; més cap a lacosta n’hi ha de palmeres, als llocs onho permet el seu perímetre escarpat,ple de penya-segats.La vida hi transcorre pacíficament, jaque no hi ha robatoris ni crims; la gentés amable i educada, d’una parlamelosa i agradable, tant com la varie-tat de fruits i sucs que s’hi poden pren-dre. El turisme no està massificat i benrepartit durant l’any. Quan n’hi ha mésés a començament de febrer, per lacelebració de la Tapati Rapa Nui, unesfestes entre folklòriques i de competi-ció, que d’uns anys ençà han revisco-lat per reviure el seu passat històric. El clima és força benigne, més omenys com el de les Illes Canàries,amb les diferències marcades mésque res per èpoques de pluja quasi
Cràter del Rano Raraku
Ahu Tongariki
12
diària i altres de sequera.De platges, a diferència d’altres indretsdel Pacífic, pràcticament no n’hi ha, tansols dues, la d’Anakena, àmplia i desorra blanca, provinent dels coralls, a lainversa de tota l’illa on predomina lasorra negra/rogenca volcànica. Enaquesta és on es concentren els natiusi turistes que volen banyar-se. N’hi hauna altra, però actualment per la re-gressió de la seva serra et recomanende no banyar-s’hi, és la d’ Ovahe, la
platja on desembarcà el nostre JoanMaristany i Galceran “Tara” el 23 dedesembre del 1862.I com a guinda final, comentaré el que usdeia més amunt, que un dels noms de l’i-lla es refereix al melic del món, ja quesembla confirmar-se, ja que hi ha unindret anomenat Te pito kura, que literal-ment vol dir el melic de la terra, i que ésel lloc de més magnetisme de l’illa.Anant amb automòbil, en passar pellloc, pararem el motor i deixarem el
cotxe ben quiet. Al cap d’un momentcomençà a moure’s, primer a poc a poci després més ràpid, i no us penseu pasque aquell tram de carretera feia pen-dent, que no n’hi havia ni gota, així comtampoc cap inclinació, era un tramabsolutament pla. Per tant, ja veieu queaquest nom de melic de la terra no li foudonat perquè sí.Estigueu a l’aguait d’aquest butlletí, jaque també en faré una conferència ambun ric assortit d’imatges per confirmartot el que he dit, i que Rapa Nui no té lafama perquè sí.
Mapa d’Amèrica del Sud i Oceà Pacífic, i l’illa de Rapa Nui, de Francesc Amorós.
Mapa de l’illa de Rapa Nui, de Francesc Amorós.
Posta de sol
13
Veniu a Gent del Masnou, i del 12 dedesembre al 14 de gener hi podreuveure una exposició commemorativadel vintè aniversari de la Coral Xabec.Recordar és reviure, diuen; doncsvolem que sigui veritat.Hi trobareu 95 (sí, noranta-cinc!)fotografies de 18x24, que us farà revi-ure la història de la coral des de la fun-dació el 1995 fins al 2015. Podreuveure-hi cares ben conegudes en con-certs, cantades, cursos de cant, esde-veniments diversos on ha participat lanostra i vostra Coral Xabec. Sicomenceu per l’esquerra i aneu cap ala dreta seguireu el curs del temps icomprovareu que tots plegats ensanem fent grans; si ho feu al revés–recorregut més optimista– notareuque tots ens rejovenim.També hi podreu veure, dintre d’unavitrina, alguns records materials de
trobades amb d’altres corals, discoscompactes gravats per la Coral…També hi trobareu la llista de tots elsqui en un moment o altre han cantat ala Coral, una bona colla, a fe; els quiencara hi canten i els qui hi han cantati fins i tot els qui ja no són entre nosal-tres. Per a tots un record i un agraï-ment. També podreu situar cadafotografia en el seu lloc i moment.
A la inauguració la Coral hi va fer unamini cantada.Gràcies, cantaires; gràcies, Montser-rat; gràcies a tots els qui moltes vega-des o poques ens heu escoltat, ensheu aplaudit o ens heu criticat: totajuda a créixer.Volem continuar endavant… almenysvint anys més… i els que puguem!
Tenim el mot degut, però molt sovint el diem i el sentim dir amb un ús incorrecte, amb un ús indegut precisament.Dit d’una manera ben senzilla: degut no equival mai a per, a causa de, ja que, perquè… Per tant, en frases com*Degut al vent ha caigut la torre… *Va arribar tard degut a una avaria… *Degut que badava, va topar… és incorrec-te el degut.Degut és correcte quan funciona com un adjectiu –en realitat és participi del verb deure– i concorda amb un nommasculí singular. Serà correcte, i ho puc comprovar, si canvio el nom masculí per un de femení, el singular per unplural: degut també canviarà a femení o a plural. Per exemple: L’import és degut; la factura és deguda; els importssón deguts; les factures són degudes…; el benefici és degut; els beneficis són deguts…Així, doncs, deguda, deguts, degudes sempre són correctes, sempre.Un altre exemple: Si a Degut a això, canvio això per aquesta cosa, el degut no canvia: Degut a aquesta cosa; voldir que està malament. En canvi Això és degut està bé perquè, si canvio això per aquesta cosa, diré Aquesta cosaés deguda.Per als qui dominen la gramàtica: Degut no és mai conjunció causal; és sempre un participi –un adjectiu– referit a un nom.
La punta de la llengua (72) Esteve Pujol i Pons
CròniquesExposició del vintè aniversari de la Coral XabecEsteve Pujol i Pons
LINDY HOPApunta’t al cursEns trobem cada dimecres de 8 a 10del vespre a Gent del MasnouDr. Agell, 9. Informació: 627 728 747
De les pastisseries del Masnou
El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
MMACE02(Millor Mestre Artesà Xocolaterd’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre Artesà Pastisserd’Espanya 03)
Mestre Pastisser
Venda
Online
Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou
Pastisseriamiquel
6 i 17 de gener tortells de Reis i Sant Antoni… i els borregos
15
La veritat és que en aquelles enques-tes que relacionen les cinquantamillors pel·lícules de la història delcinema, el resultat sempre em semblamolt relatiu, perquè tots tenim les nos-tres preferències, i el que per a unspot ser un film fantàstic, per a unsaltres no ho és. Per a mi una pel·lícu-la rodona és CASABLANCA. Contéseqüències genials, encara que possi-blement les noves generacions la tro-bin antiquada. Al marge dels actorsHumphrey Bogart i Ingrid Bergman,vertaderes icones del Setè Art, qui norecorda aquell dramàtic comiat a l’ae-roport envoltat de boira?, amb frasesmítiques com Sempre ens quedaràParís, que diu Rick a Ilsa, o aquellaaltra, Torna-la a tocar, Sam, referint-sea la memorable cançó As time goesby, així com el mític final on Rick li diual capità Renault: Louis, crec queaquest és el començament d’unabona amistat, amb la música de LaMarsellesa de fons. Fantàstic! També recordo el trist, peròdeliciós final, de VACAN-CES A ROMA, ambAudrey Hepburn i GregoryPeck, on el periodista, tristi abatut per la pèrdua d’a-quell amor impossibleamb la princesa, s’en-camina lentament capa la sortida. La càmerava seguint el personat-ge per aquell saló palatíon sols se senten lespetjades d’ell. S’atura,es gira i mira amb triste-sa el lloc, ara buit, onhi havia la princesa;es queda unmoment pensa-tiu, i reprènlentamentel seuc a m i n a rfins a des-aparèixerde la pan-talla, just al
mo-ment en què s’incrementa la mú-sica i apareix el The End. Trist, peròme-ravellós final!Comprenc que molts podrien explicar-me les seves pel·lícules i seqüènciespredilectes, i jo també moltes més,però l‘espai no dóna per a més, i ésper això que he deixat per al final lamítica pel·lícula EL TERCER HOME.Qui no recorda aquella derruïda i sòr-dida Viena de l’any 1949, amb unaesplèndida fotografia en blanc i negre,perfecta per l’ambient opressiu de lapel·lícula? L’intrigant argument escritpel famós escriptor i guionista GrahamGreene i la música de cítara d’AntonKaras han quedat per sempre mésfixades a la memòria dels bons aficio-nats al cinema. L’actor Joseph Cottendóna vida al mediocre escriptor HollyMartins, el gran Orson Welles al delin-qüent Harry Lime, i la bellíssima actriu
italiana Alida Valli a laxicota de Lime.
El film és
replè de seqüències memorables: elsautèntics i solitaris carrers derruïts dela Viena de postguerra, les clavegue-res de la ciutat, que han quedat mitifi-cades pel cinema; però, per a mi, l’es-cena més genial és l’últim pla de lapel·lícula, on la càmera enfoca la llar-ga avinguda del cementiri de Viena i lafigura llunyana d’Alida Valli es vaacostant caminant a temps real cap alprimer pla, on l’espera l’il·lusionatescriptor. La protagonista arriba a l’al-çada de Cotten, a qui ni es mira, elsobrepassa i surt de pantalla, i eldeixa totalment decebut i menyspreat.No cal dir res més, senzillament l’es-cena ho diu tot. Genial!Em consta que aquesta llarga i estàti-ca seqüència va comportar una agradiscussió entre el productor,Alexander Korda, i el director del film,Carol Reed, perquè l’escena, s’ha dereconèixer, era molt arriscada i podia,com creien molts, malmetre el final dela pel·lícula; però afortunadament,Carol Reed va sortir-se amb la seva iha deixat una inesborrable imatge debon cinema.
TORNA-LA A TOCAR, SAMJosep Condeminas
16
Maria Carme Roca (Barcelona, 1955)és una escriptora vocacional i apas-sionada que amb La Merla Blava (1)ha arribat al volum 50 de la seva pro-ducció, formada sobretot per narrativade LIJ (Literatura Infantil i Juvenil), toti que alguns títols, com L’enigmaColom, Les dones de Jaume I..., sónclarament d’adults. Com indica el quepodria ser el subtítol de l’obra quecomentem, es tracta de “La primeranovel·la sobre el 1715”. Ens trobem,doncs, davant d’una nova novel·la his-tòrica de l’escriptora, que es desenrot-lla en uns espais ben coneguts i benpresents a la seva obra: la BarcelonaVella, de dintre les muralles. UnaBarcelona, com podem suposar per ladata en què se situa l’acció, derrota-da, humiliada, empobrida... UnaBarcelona que no s’acaba de creuretot el que li està passant (escarmentsexemplaritzadors com el del generalMoragues, destrucció de barris sen-cers per a la construcció de laCiutadella, Decret de Nova Planta...),que viu un dia sí i l’altre també leshumiliacions a què la sotmeten elsvencedors, alhora que veu com totallò que la individualitza, a ella com a
capital i a Catalunya com a nació, vasent substituït, sense contemplacions,sigui per tot allò que ve de França(moda, balls...), sigui pel que ve deCastella (lleis, llengua...). Però des del’endemà mateix de la derrota, comdeixa molt clar la novel·la, fins al puntque gosaria dir que n’és la tesi princi-pal, hi ha una actitud de resistència,de lluita, que caracteritzarà bona partde la societat catalana i que podemben dir que ha arribat fins als nostresdies. El “Viurem lliures o morirem!”
dels combatents de la Guerra deSuccessió no s’ha pogut esborrar i esmanté ben viu en molts cors i en moltesments. Alguns d’aquests resistents, i nopas qualssevol, s’organitzen ben aviaten el que podríem anomenar una socie-tat secreta: “La Merla Blava”. I a partird’aquí ja tenim a punt l’argument per auna novel·la d’aventures de facturaclàssica amb tots els ingredients que lacaracteritzen: molta acció, protagonis-tes i antagonistes, orfes, revenges,secrets, intrigues i les dosis correspo-nents d’amors, amb triangle i duel d’ho-nor inclosos. Sense oblidar-ne d’altrescom poden ser les casualitats, no preci-sament poètiques, i les inversemblan-ces, diguem-ne trepidants, l’exemplemés clar de les quals el trobem en elrescat d’un condemnat a la forca (p.136). Si hi afegim una temporalitzaciómolt clara i una estructura també fàcilde seguir malgrat l’aparent complexitat(cada capítol esta estructurat en duesparts clarament separades, fins i tottipogràficament), podem afirmar, sensepor d’equivocar-nos, que pot ser unanovel·la a l’abast tant del públic jovecom de l’adult que busca unes hores dedistracció que alhora el puguin instruirsobre una època i uns esdevenimentstan importants en la nostra història.
(1) Maria Carme Roca: La Merla Blava.Editorial: Bridge (La Galera), Barcelona,2015. 239 pàgines.
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
Resistència després de la derrota
Al llarg de la vida són molts els objec-tius que ens proposem aconseguir,com, per exemple, acabar els estudis,trobar una bona feina, formar unafamília, viatjar… I per descomptat, serfeliços. Però què entenem per felici-tat?Una definició senzilla i vàlida per amoltes persones sobre la felicitat és lade gaudir amb plenitud de la vida.
Però per poder fer-ho hem d’estar lliu-res d’ansietats, depressions, fòbies, od’altres trastorns o problemàtiques.La ciència avança a passos gegants ien el camp de les Neurociències s’es-tà vivint una autèntica revolució.Aquest cos d’estudis està aportantmoltes solucions a molts dels nostresmaldecaps diaris.Cada vegada sabem més sobre el
cervell i sobre el seu funcionament, ien especial sobre com podem revertiro disminuir els efectes negatius demolts trastorns psicològics.A través de les Teràpies Neurocien-tífiques podem ajudar les persones asuperar els seus problemes i dificul-tats d’una manera efectiva, ràpida,profunda i perdurable al llarg del
Les neurociències i la felicitat
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.com
17
temps. Aquestes teràpies d’últimageneració treballen amb l’arrel del pro-blema, es busca l’origen del bloqueigo del desequilibri emocional. A més a més, es fa ús dels mecanis-mes naturals del cervell, com, perexemple el de la fase REM. Cada nitquan dormim, passem per un seguitde fases i, quan ens trobem en la fasedel son profund, movem els ulls deforma molt ràpida. Aquest mecanismeautogen serveix per reduir o eliminarl’estrès viscut al llarg del dia o enaltres moments de la nostra vida.Amb les Teràpies Neurocientífiquesemulem aquesta fase REM demanant
al client/a que segueixi amb la miradaels moviments de la mà del terapeuta,de dreta a esquerra i ràpidament. Aixòpermet que la persona es relaxi i sesenti en pau mentre la tensió, la pre-ocupació i l’estrès d’allò que la fa infe-liç es redueix o desapareix.No esborrem l’experiència o la situa-ció traumàtica, és a dir, si algú ha per-dut un familiar o està patint d’ansietatper una situació familiar o laboral, nofarem que aquests records desapare-guin, però sí com els viu. El fet de rela-xar profundament la persona mentrepensa en tot plegat, farà que apare-guin nous pensaments i emocions
més positives.Tot avança i en el camp de la psicote-ràpia no ens quedem enrere. Ja no fafalta estar en un procés terapèuticdurant mesos i mesos o fins i tot anys,amb la inversió econòmica i emocio-nal que això suposa.Amb aquestes teràpies s’aconseguei-xen resultats significatius de formaràpida i efectiva. Aquestes tècniques imetodologies estan provades científi-cament i cada cop s’estan donant mésa conèixer en l’àmbit acadèmic isocial.Perquè la teva felicitat i el teu benes-tar no poden esperar.
BON ANY 2016
LʼENDOLL
93 555 06 61
93 555 12 52
HOTEL TORINO
93 555 23 1393 540 35 76
Comerciants del carrer Pere Grau
ESPECIALISTES EN IL·LUMINACIÓ CENTRE MÈDIC PERE GRAU
93 555 35 78
Curset trimestral de iogaCursets trimestrals de les 19.30 a les 21
Aprendreu tècniques de meditació, respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.
Cal portar una estoreta (o matalasset), tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9Vocalia Recreativa
Més info: [email protected] · 607 74 74 99
Pastisseriamiquel
NOVETATS PRADELLMARIA
PRADELL
18
Amb l’edat es perd entre altres cosesla memòria i, amb molta sort, es con-serva l’enteniment i la voluntat dismi-nuïdes. Però buscant un llibre per rellegir, hetrobat la “MEMORIA” Sobre la funda-ción y progresos de la Real Isla de LaHiguerita. Escrita por Don JoséMiravent.Aquest cognom sembla tenir unaccent molt més català que dir-seMiraflores p.ex. Ell va ser el primersacerdot d’aquesta illa, primer amb eltítol de tinent i després amb el d’ecò-nom ja l’any 1824.La publicació d’aquesta memòria té lamagnífica oportunitat de coincidir ambel 250 aniversari de la fundació de“Isla Cristina”, dita de La Higuerita. És, doncs, el millor testimoni de laseva partida de naixement. Aquest espot establir l’u de novembre del 1755.Fou un impressionant fenomen de lanatura. Esclatà en el fons del marenfront de Lisboa i afectà la fisonomiade las costes de Portugal fins a les delGolf de Cadis. Això va fer sorgir unnou enclavament en la zona occiden-tal de Huelva que, sota l’assentamentde pescadors valencians i catalansmajoritàriament, donà lloc al que avuis’anomena Isla Cristina, antany cone-gut per La Higuerita des del 1825. Va ser poc després del terratrèmolque van descobrir, atrets per l’abun-dor, les sardines (arengades un copsalades) en aquests indrets, aquellesmars, i començaren a pescar-les isalar-les; i enviar-les allà d’on ellsvenien, Catalunya i València. Un cop finida la “marea”, la temporadade pesca, tornaven al seu lloc d’origenper hivernar.Penso que els catalans aportaren tansols un nou mètode de pesca gràciesa la fabricació de les xarxes fetes amàquina i armades a mà, ja que volerensenyar pescar als andalusos éscom voler ensenyar mamar a un nadó.El primer magatzem l’aixecà laCompanyia d’Antonio Salerich, el
segon Joan Pascual, el tercer AntonioRivera, després en Bartolomé Coll il’establiment “Almacén del Duque”,destinat als estris de l’almadrava detonyines.El progrés començava, ja som a l’any1822. L’Alcalde constitucional és DonPedro Feu. Acabà l’empedrat del car-rer major, part dels carrers i el de laplaça; l’illa esdevé més acollidora isalubre. Manca, però, l’aigua potable.El primer pou el va cabar un pescadoranomenat José Faneca. Això dónaocasió que aquest pou s’anomenés dela “Higuerita” per estar situat al peud’una petita figuera borda. DesprésJosé Monell, conegut pel motiu deMacula i natural de Mataró com enJosé Faneca, tenia un hortet cap a lle-vant del poble i amb un bóta de chan-ca va vestir el pou per ell cavat, delqual es va servir tot el poble durantmolts anys.Es menta també un pou en l’hort deDon Salvador Casanovas, un altremés al nord, dit del gallego, i el tercerque forma triangle amb la caseta, poui safareig per rentar, de CristóbalVidal, aquest natural de la vila deSitges a Catalunya, conegut pel malnom de Fava. Copio de la “MEMORIA”: Puso la pri-mera choza para el tráfico de la sala-zón i espicha en la temporada si-guiente al terremoto, que fue el año de1756, un Valenciano llamado Arnau,
natural (segun me dixeron) de Canetde Mar, Patrón de una de lasCompañías, y sucesivamente fueronformando otras en el mismo año, si-tuándolas cada uno en el lugar quemás le acomodó, sin pararse en elorden y simetría que hace a lasPoblaciones metódicas, vistosas, yapreciables. Nota: Si era nat a Canet de Mar, bensegur que era català…Els alcaldes elegits l’any 1801 i al1802, conjuntament amb l’alcalde deRedondela l’any 1799, foren DonAntonio Roselló, Don Juan Martí Falói Don Juan Travé.S’estableix una Subdelegació deMarina i s’anomena Don SalvadorCasanovas perquè dirigeixi els seushabitants i cuidi de no acollir desertorsde la Real Armada, entre d’altresdiverses i notables funcions. També intervenen a la creació d’unaduana pròpia i la seva deguda habili-tació. Fou un expedient promogut perDon José Roselló, Don CristóbalRomeu i d’altres veïns i traficants en lapesca de la Real Isla de La Higueritaamb la finalitat d’aconseguir registresfavorables per a l’expedició de lapesca a d’altres llocs. I els eximeixena l’ensems de pagar drets per l’aiguar-dent, vi, oli i vinagre destinats al con-sum propi.Referent a la Capella, foren DonSalvador Casanovas i Don José Pérez
GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany
De la Figuereta a Isla Cristina passant per La Higuerita
Isla Cristina
19
Abans d’explicar el significat d’aquestaexpressió, cal situar la paraula agalla.En la nostra llengua es refereix a unesestructures de tipus tumoral, una menade bonys, produïdes per la picada d’uninsecte, per fongs o bacteris sobrealguns arbres. Davant l’agressió delparàsit el vegetal es defensa aïllant lainfecció i d’aquí l’excrescència que esforma. També s’anomenen gales. En elcomerç s’utilitzen les agalles en algunscompostos de farmàcia com astringentsi hemostàtics pel seu alt contingut d’à-cid tànnic i, en menys proporció, d’àcidgàl·lic i àcid el·làgic. En la indústria esfan servir per a la fabricació de tintesblaves i negres.Les agalles a les quals es refereix ladita, però, no són aquestes vegetalssinó les dels peixos. En català el mot aemprar hauria de ser ganya, que sónles obertures dels òrgans de respiraciódels peixos, situades a cada cantó de la
faringe, és a dir, les aletes, encara quetambé se’n diu així dels costats del capdels ocells en l’indret on comença elcoll. I encara més: és la peça quereforça la unió de la roda de proa, en elsvaixells, amb l’amura, és a dir, amb elcap o corda que penja dels angles infe-riors d’una vela.En la dita catalana, però, s’incorpora laparaula castellana agallas, catalanitza-da en l’acabament del plural amb e. D’aquesta manera es vol equiparar-la ala capacitat del peixos per nedar ambgran facilitat i rapidesa si tenen ganyes,la qual cosa els fa més forts i els dispo-sa millor per a la lluita amb els depreda-
dors. Quan més grans, nombroses ipotents tinguin les ganyes, més podenenfrontar-se als perills del seu mediaquàtic. El mateix, doncs, que una per-sona: quan més agalles tingui, és a dir,més valor, fortalesa i empenta davantuns possibles enemics, més ben allibe-rat podrà sortir-se’n del problema enquè es trobi, tant físic com de cairesocial.Altres expressions populars en base almateix mot, ara sí amb la paraulacorrecta, són fer ganyes, que vol dir ferganyotes, i tenir mala ganya quan algúté una cara poc agradosa i molt malhumor i antipatia o és un poca-solta.
Dites i personatges populars(25)Albert Vidal
PER QUÈ DIEM...
Tenir agalles?
Murillo (majordom) els promotors imecenes a qui s’afegí MateoGuardiola, dipositari de les almoinesde la pesquera, i portar-ne a cap laconstrucció.Una imatge de vestit, de Ntra. Sra. delRosari, la va portar de Mataró DonSalvador Casanovas.Tant la Capella com el Cementiri crecque mereixen un estudi a part, que noes pot enquibir, donada la seva impor-tància i extensió, en aquesta breuexposició.Un dels primers armadors va ser DonPedro Grao l’any 1800 (jo m’atreveixoa traduir-ho per Pere Grau). Així ano-menats altres vilatans coneguts. Ell vacomençar armant fins a quatre bar-ques. Don Jaime Llavina en va tenirtres, Don José Soler i Rovira dues,Don Bartolomé Soler va tenir-ne dues.Una Don Cristóbal Català, una DonAntonio Roselló, una Don FranciscoMiravent i Soler.
L’únic retret que fa als catalans DonJosé Miravent és no haver portat l’ai-gua potable a l’illa.Com veiem, ells feren pous; però, peral consum domèstic preferien l’aiguade terra ferma. Penso en els pousvestits al peu de la carretera N ll i enaltres carrers propers a ella. La pocaqualitat de l’aigua provinent d’aquestspous va donar lloc al fet que els pro-pietaris optessin per abastar-se’n fentmines per aconduir-la a les sevesllars.El millor sabor i qualitat a què estaven
acostumats els pescadors de la nostracosta pot ser el que va donar lloc aportar l’aigua de terra endins i rebutjarla de l’illa.
Nota: Tot el que antecedeix fa pensar que,veritablement, pescadors de la nostra terraforen els qui van fundar Isla Cristina.
Encoratjo el nostre amic, escriptor i histo-riador Joan Muray, a continuar aquesta pri-mera petjada per posar a la llum aquestsfets gairebé desconeguts. Ell, millor queningú, sap gratar i aprofundir entre líniesdels documents d’antany.
20
La Coral Xabec no falta mai al concert nadalenc de la vila imolt menys encara en aquest vintè aniversari. Al vespre deldissabte 19 de desembre cantaires i orquestra amb lail·lusió de sempre, i una mica més, per cantar a la parròquiade Sant Pere.Tothom les esperava i no podíem pas defraudar ningú:nadales d’aquelles que ressonen al cor, de les del patrimo-ni comú, d’aquelles que, si un dia es perden,… ja no seràNadal.Així El desembre congelat (harm. Manuel Oltra), SantJosep i la Mare de Déu (harm. Pere Jordà), Les Gitanes(harm. Montserrat Llagostera), El Noi de la Mare (harm.Ernest Cervera), Els àngels de la glòria (harm. ManuelOltra), Les dolces festes (harm. Jesús Capdevila) i Adeste,fideles (harm. R.F. Ynera).Com en una segona part, dos grans mestres francesos ensvan endolcir encara més la vetllada: Georges Bizet iCamille Saint-Saëns. Del primer el Valse avec choeur, un
mer Nadal a Betlem; i sobrietat i fermesa en la professió defe –que bé que va sonar Qui propter nos homines et nos-tram salutem descendit de coelis. Et incarnatus est deSpiritu Sancto ex Maria Virgine: Et homo factus est. Va bai-xar dels cels i, de la Verge Maria, es va fer home.Els aplaudiments dels qui ens escoltaven ens va convidara compartir amb tothom el Fum, fum, fum (harm. FrancescVila); tampoc no hi podia pas faltar.La Montserrat Llagostera a la direcció de tot plegat. AlbaCodina i Satenik Lalayan als violins; Ferran Vilanova a laviola; Anna Berruezo al violoncel; Manel Vega al contra-baix; Carme Cama a la flauta travessera i Bernardo Garcíaa la trompeta.
LA CORAL US DESITJA UN BON NADALEsteve Pujol i Pons
vals galant, potser diríem més aviat una invitació al vals:Ballem sempre –ens repetia–, sí, ballem! De bastants anysençà ens és fàcil d’associar els valsos amb el temps nada-lenc; i, a més, sempre ens imaginem els pastors ballantdavant el Pessebre; doncs, au, ballem! I després tres frag-ments de l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns: elPreludi, bucòlic, amb l’orquestra sola; i amb veus i instru-ments 8.Quatuor.Al·leluia i 10.Choeur. Els textos no erenpas en francès sinó en llatí, la qual cosa n’accentuava elcaràcter de música sacra. I no em sé estar de traduir-vosels textos, ben curts per altre cantó: el primer diu, seguintun text del profeta Isaïes: Cels, canteu lloances, terra, exul-ta, perquè el Senyor ha consolat el seu poble i tindrà com-passió dels seus pobres; només diu i repeteix aquestesparaules bíbliques, farcides d’al·leluies joiosos. I el coral,majestuós, pletòric, diu amb lletra del salm 96: Porteu ofre-nes i adoreu el Senyor en el seu atri sant. Que els cels s’a-legrin, que la terra salti de goig davant del Senyor, perquève. I vinga al·leluies i més al·leluies: és que és Nadal,sabeu?I a tall de tercera part, va ser Franz Schubert, el romàntic,qui ens va fer completa l’alegria: dos fragments, el Gloria iel Credo, de la Missa en Sol Major. Joia i entusiasme enl’himne litúrgic, que comença justament amb el cant angè-lic que l’evangelista Lluc posa com a fons musical del pri-
Gràcies, Ajuntament del Masnou; gràcies, Parròquia deSant Pere.Com els darrers anys, hi va haver una recapta per a laMarató de TV3 i per a Càritas Parroquial.La vetllada musical va acabar amb un ressopó al local deGent del Masnou; cant i fraternització conjuminen molt bé.L’endemà, diumenge, cap al migdia vam cantar nadales ala Casa Benèfica i al Pessebre del carrer de Sant Rafel.Que bé que ens acullen sempre, tant els uns com els altres!Hi tornarem, sí, hi tornarem! Total, només cal esperar unany… i un any passa volant.
21
Exposicions
·úòú Q à
Fins al 14/1/16Exposició de fotografies commemorativa dels 20anys de la fundació de la Coral Xabec de Gent delMasnou (1995-2015) Del 16/1 a l’11/2Aquarel·les de Pere Font i Cussó
RECAPTACIÓ DELS PETITS ENCANTSA BENEFICI DE DISMAEl diumenge 22 de novembre de 2015 la VocaliaCívica de Gent del Masnou va organitzar una novaedició dels “Petits Encants” al Camí Ral a benefici del’associació DISMA. Gràcies a les donacions demolts objectes usats i en bon estat i a la generositatdels compradors, es van recaptar 300 euros, quan-titat que va ser lliurada íntegrament a un represen-tant de l’esmentada associació.
I N F O R M A
“DIUMENGE AMB LLETRES”GRUP RAUXA DE GENT DEL MASNOU
VETLLADA ARTÍSTICA, LITERÀRIA, MUSICAL.DIUM. 31 DE GENER A LES 7 DE LA TARDA
ENTRADA GRATUÏTA
L’enigma V.D.R.
La resposta de l’enigma dedesembre:Aquests són els moviments que s’ha de fer per a trans-formar la figura.
Enigma de gener:El Miquel i la Mireia surten a passar un dissabte decompres; entre tots dos porten 2000€. La Mireiagasta 640 € i en Miquel gasta 400 €. En tornar acasa i repassar els comptes, a la Mireia li queden eldoble de diners que al Miquel.
Quant portava cadascú en sortir de casa?
En el nou any 2016 se celebren diversos aniversaris. De mort:a banda dels arxiconeguts 400è aniversaris de Cervantes iShakespeare, apuntem que hi ha el 100è aniversari delpianista i compositor Enric Granados (Lleida, 1867-naufragidel transbordador Sussex, canal de la Mànega, 1916), el 50èaniversari de Víctor Català (Caterina Albert; 1869-1966) i de ladramaturga i traductora Carme Montoriol (Barcelona, 1892-1966; autora d’obres teatrals com ara L’abisme o Avarícia), del’actor còmic del cinema mut Buster Keaton (1895-1966) o delproductor i animador cinematogràfic Walt Disney (1901-1966).Farà 40 anys de la mort de l’escriptora anglesa –tot sovintteatralitzada– Agatha Christie (1890-1976). Farà 30 anys de lamort del poeta i dramaturg Joan Oliver (Pere Quart; 1899-1986; autor d’obres teatrals com ara Allò que tal vegada s’es-devingué, La fam, Vacances pagades), de la filòsofa existen-cialista Simone de Beauvoir (1908-1986).També se celebren aniversaris de naixement. De vida: el150è aniversari del pintor i dibuixant modernista RamonCasas (1866-1932), amic de Santiago Rusiñol. O bé el 100èaniversari del cartellista i dibuixant Carles Fontserè (1916-2007), que té família al Masnou.Mentre els dramaturgs catalans David Plana (Manlleu, 1969) iJosep Maria Miró (Vic, 1977) celebren haver guanyat –ambles obres Els encantats i La travessia, respectivament– elsuculent Premi Frederic Roda de Teatre 2015, que es fallà elpassat divendres 11 de desembre a Tortosa, la mencionadaanteriorment Agatha Christie continua representant-se alTeatre del Raval, amb Testimoni de càrrec, fins al 16 de gener(amb direcció de Pepa Calvo i interpretació entre d’altres deJordi Coromina, Empar López, Xavier Serrat, Enric Cervera).El dia 17 de gener pleguen diversos espectacles: Boges (ambÀurea Màrquez i Muntsa Rius), a la Sala Muntaner; Hamlet,a la Sala Atrium, amb uns personatges principals interpretatsper Raimon Molins i Queralt Casasayas/Clara de Ramon.Del 19 al 31 de gener Carmen Machi aterra al Teatre Goyaamb Juicio a una zorra, escrita i dirigi-da per Miguel del Arco. Helena deTroia en un intens acte reivindicatiu,d’una hora.L’impecable i excel·lent dramaturg delpaís Pere Riera (Canet de Mar,1974) arriba a La Villarroel el 16 degener, fins al 14 de febrer, per pre-sentar-nos una obra escrita i dirigidaper ell: Infàmia, amb Emma Vila-rasau, Jordi Boixaderas, Anna Moliner i Francesc Ferrer.Fins al 31 de gener, el musical Sugar (Ningú no és perfecte)continua al Teatre Gaudí, amb direcció de Pau Doz, coreografiade Laura Olivella, i direcció musical de Pau Hernández.Ho sabem: ningú no és perfecte. Però tenim tot el dret del móna voler ser ben feliços. El nou any ens ho ha de concedir.
2016
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
22
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Ingredients per a 4:20 gr d'ametlles blanques, 1 cullerada de sucremorè, 1 beina de vainilla tallada per la meitat dellarg i sense llavors, 8 mandarines, unes quantes
fulles de menta fresca, 100 gr de xocolata negra(70% cacau)
Aquestes refrescants postres llueixen al plat i
són realment fàcils de preparar. Si no teniu
mandarines, podeu utilitzar taronges...
Torreu les ametlles en una paella uns quantsminuts... fins que facin una olor fantàstica, tot
movent-les de tant en tant. Deixeu-les refredar.
Afegiu-hi 4 cullerades d'aigua en una paella a focalt. Afegiu-hi el sucre, la branca de vainilla
tallada per la meitat i les llavors i tireu-hi el sucde 4 mandarines. Manteniu-ho al foc fins que
sembli un xarop... més espès.
Mentrestant, peleu i talleu en llesques les mandarines restants i presenteu-les en una safata
ben bonica. Aboqueu-hi el xarop per sobre iescampeu-hi les ametlles i les fulles de menta
mal trencades totes dues coses. Utilitzeu un bonratllador ben fi per a la xocolata i... serviu-ho.
Arran de sòlPer Pledebuit
Amics lectors, després de les lliçons lingüístiques a Lapunta de la llengua, m’ha agafat un xic de fred de peus, bé,a mi, fred a les potes, i vull ficar-hi cullerada.Posaré totes les frases, dites i proverbis que he trobat, toti que sense cap mena d’ordre, tal com raja. Són aquests:- Ésser gat i gos.- Estar com gat i gos.- Ésser el gos d’algú.- Quan els gossos lladren, alguna cosa senten.- A ca gros, no cal dir-li quisso.- Un ca és un gos.- Qui mal vol al ca, ràbia li alleva.- Gos que lladre no mossega.- Viure com un gos sense collar.- Anar com un gos perdut.- Lligar els gossos amb llonganisses.- Tractar pitjor que als gossos.- Ésser de color de gos quan fuig.- Gos petener- Gos peter- Entrada de gos- Ser enterrat com un gos.- Raons de gos pelut- Gos perdiguer- Gos sec tot són puces.- Per natura caça ca (del Tirant lo Blanc).Com veieu, n’hi ha un bon grapat, tot i que algunes estandesfasades, si més no per al temps actual. M’explicaré.La majoria són prou clares i no crec que calgui cap expli-cació, tot i que pot passar que siguin poc conegudes, espe-cialment pel jovent, però crec que el “jovent” que llegeixaquesta columna deu ser força granat.I entre les que he dit que estan desfasades, tenim: - Entrada de gos, que es referia al fet que hom entrava enun lloc sense pagar, com els gossos; però ara, als quissos,se’ns té vetada l’entrada a molts llocs.- Ser enterrat com un gos, es referia que abans els meuscongèneres eren enterrats en qualsevol lloc. Ara no, algunssón enterrats amb tota mena d’honors, en cementiris expres-sos i fins i tot amb panteó propi. D’altres, els que són sacrifi-cats, vés a saber on van a parar les seves restes.- Gos que lladre no mossega, que no és pas cert, si mésno als nostres dies, que molts tracten millor el seu quissoque als pares, i si no rellegiu la columna del mes passat.- Tractar pitjor que als gossos, com podeu comprovar pelcarrer, dels que en tenen, fins i tot els posen abriguets. N’hi per a tots els gustos, i encara me’n deixava una queno és en cap diccionari. Abans hi havia una dita que, delsdeutes, també en deien tenir gossos. A una dona, un vene-dor de no sé qué li preguntà: Mestressa, que teniu gossos?I ella respongué: Sí, i grossos!Apa, bup, bup.
Mandarines
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
portes iautomatismesenric s.l.
CENTRE MÈDIC PERE GRAUMEDICINA
ODONTOLOGIAFISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA
LOGOPÈDIAPSICOLOGIA
Pere Grau, 40 el Masnou · 93 555 35 78
CAMPANYA DEDONACIÓ DE SANG
Diumenge 31 de gener de 10 a 14 allocal social de Gent del Masnou,al costat del cinema La Calàndria
Dr. Agell, 9
Donar-ne una mica és donar molt
Av. Joan XXIII, 28 Tel. 93 555 53 03
Jaume EstraguésEquilibrat electrònic Alineació de direcció
Garrofers, 5 (pont de Teià) Tel. 93 540 17 89
Correu electrònic:[email protected]
VENDA, LLOGUER I REPARACIÓ DEMAQUINÀRIA I ESTRIS PER A LACONSTRUCCIÓ I EL BRICOLATGE
Som al polígon La Bòbila
MIQUELVINARDELLI BOLART .
INSTAL·LACIONS D’AIGUA, GAS IELECTRICITAT
Girona, 35-37, 3r. 3a.93 555 45 01 · 93 555 36 91
TALLER
DE PU
BLICIT
ATDIS
SENY
GRÀF
IC
L l u í s Va l l s M a r í
J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme
SUBMINISTRAMENTS ELØCTRICS I FONTANERIA
Vicenç LinaresJ. Llampallas, 25 · 93 555 95 62Ametllers, 12 · 93 555 83 91
S.E.F.
Obres i reformes en general
607 947 004
ConstruccionsJiménez
609 34 56 90 - 93 555 24 91 - Xavi [email protected]
Rehabilitació de la vivenda 100%Pintura decorativa en general
Neteges de comunitats i particularsInstal·lacions dʼalumini
Pere AlabauObres i ReformesInstal·lacions i reparacions
Aigua, llum, gas.Especialitat en cuines i cambres de bany
629 773 [email protected] www.perealabaureformes.com
OFICIS DEL MASNOU DESITGEN A TOTA LA POBLACIÓ MOLT
BON ANY 2016
AntonioREPARACIÓ DEL CALÇAT
SERVEI D’ENTREGA A DOMICILI
Francesc Macià 87 (al davant de l’escola Ferrer i Guàrdia)
93 540 75 88Canvi de cremalleres en botes, bosses,
motxilles, jaquetes i pantalons.Canvi de plantilles, varietat en cremes
i tints per a la pell i l’ant.
•Decoració en general
•Interior i exterior•Allisat d’estucats
607 08 20 25 el Masnou
EMPRESA INSTAL·LADORA
Instal·lacions Segarra slAigua, gas, electricitat, energia
solar, aire condicionat, calefacció,vivenda intel·ligent, porters
electrònics, regatge per aspersió
serv
ei
tècn
ic93 555 12 [email protected]