Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 299, juny del 2012

GENTDEL MASNOU

Juny 2012

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)

93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-50

93 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 9

93 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

VENDA DEPETARDSCOETS, FONTS, BATERIES, BENGALES

A LES VOSTRES REVETLLES MANIPULEU ELS PETARDS AMB SEGURETAT SEGUINT LES INSTRUCCIONS D’ÚS I RESPECTANT ELSALTRES I ES CONVERTIRAN EN FESTES D’ALEGRIA I DIVERTIMENT.

LA MILLOR SELECCIÓ AL MILLOR PREU

No esperi a l’últim moment per fer lesseves compres; tenim obert a partir del

dia 18 de juny als llocs habituals:

JOAN XXIII (davant del cementiri)

AMADEU I, carretera d’Alella, MIGJORN (al costat de l’Eroski, paral·lel a la N-II)

Aparcament fàcil

Pl. Ramon i Cajal, 1.93 540 75 88

de dilluns a divendres de 9,30 a 13 i de 17 a 20 dissabte de 10 a 13 Amb les novetats de primavera-estiu i moltes idees

ANIMEU-VOS-HILlanes i cotons per als jerseis d’estiu

Guia, patrons i tota l’ajuda que necessiteuTambé fem jerseis per encàrrec

Pl. de Catalunya,4 (darrere l’antic correus) 647 751 702

D E F O T O ’ SR i c a r d V i l l a r r u b i a

ÀLBUMS DIGITALSCodi àlbum fuji: CKK7R

(www.fujifilm.es)Codi album Hofmann: 203762

www.hofmann.esRecepció a la botiga 24h sense cap cost addicional

L A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

Feliç Festa Major i bones revetlles

Feliç Festa Major i bones revetlles

Almeria, 27 el Masnou93 540 42 26

defotosrw@hotmail.com

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Nit de Sant Joan. De Lluís Valls i Marí

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL......................................................................................................... 3LA FLAMA DEL CANIGÓ I LA NIT DE SANT JOAN ...................................... 5BÚSTIA OBERTA............................................................................................... 7EL JOC DELS DISBARATS per Joan Camps.................................................. 10A CONTRACOR per Ramon Serra................................................................... 11HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray......................................................... 12LES NOSTRES FAMÍLIES D’AVUI per Aleix Ripol Millet..................................14DESMUNTANT LA LLEGENDA per J. Condeminas ........................................ 18PARLEM DE LLIBRES per Jordi Martí Bertran ............................................... 19LA CUINA DE L’ANTÒNIA .............................................................................. 20L’ATZAR, EL DESTÍ per Joan Maresma Duran ............................................... 21LA PUNTA DE LA LLENGUA (36) per Esteve Pujol i Pons ............................ 22ARRAN DE SÒL per pledebuit.......................................................................... 22GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany .................................23CRÒNIQUES El gat teatre per Esteve Pujol i Pons......................................... 26GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 27TEATRE CAPITAL per Rosa M.Isart i M.Josep R. Lucas ................................ 30PROGRAMACIÓ DEL PLE DE RIURE 2012 ................................................... 21

Aquest mes de juny intentarem de fer un breu parèntesi, com una mena de pau itreva, en totes les inquietuds que ens estossinen a diari d’ençà que la maleïda crisis’ha instal·lat per tots els racons de casa nostra i de tantes altres cases d’arreu. Perun mes, a riscos de pecar de frívols, ens estarem de parlar de la taxa creixentd’atur, del pacte fiscal o concert econòmic, de la desfeta de caixes i bancs, de lesparticipacions preferents o del deute subordinat dels petits estalviadors enxampatsen la ratera financera; tampoc no farem esment de la desorbitada prima de risc deles emissions del deute espanyol, del forat negre de Bankia ni de tantes altres “per-les” que dia sí dia també ens amenitzen els telenotícies o la premsa escrita.Ho farem com a teràpia, gairebé per prescripció facultativa i com a supervivència. Aquest mes de juny hem de parlar de l’arribada festiva i reivindicativa de la flamadel Canigó, guspira que a la Nit de Sant Joan s’escamparà arreu dels països cata-lans com a missatgera que ens obre les portes de l’estiu, bo i recordant-nos queformem part d’un col·lectiu agermanat per la llengua i la cultura catalanes.Assaborim, doncs, la màgia de la nit més curta de l’any, els focs escadussers queencara podem encendre als carrers, la coca i el xampany i tot el sentit autèntic imisteriós que acompanya aquest preludi estiuenc.I, sobretot, en aquest mes de juny parlarem de la nostra festa major, la Festa Majorde Sant Pere del Masnou, amb tot el dens programa d’activitats culturals i d’esbarjoque durant uns quants dies, gràcies a l’esforç de l’Ajuntament, la Comissió deFestes, entitats i associacions, ens brinda l’oportunitat de relacionar-nos oberta-ment amb els convilatans als carrers i places del poble i de viure uns dies intensoslluny de les cabòries.A partit del tret de sortida del pregó escenificat per membres del GAT, s’engegaràla part més sorollosa de la festa amb la participación dels Trabucaires del Vid’Alella, el correfoc de la canalla, els multitudinaris focs d’artifici a la platja i la balla-ruca a toc d’orquestra. A tot això seguirà un munt d’activitats que el programa deFesta Major desgranarà cronològicament, presidides pel solemne Ofici de FestaMajor del dia de Sant Pere, concelebrat i amb la participació de la Coral Sant Jordi.No hi faltaran les tradicionals havaneres, rom cremat i sardinada, el concert i balltirat, plantada de gegants, titelles per a la mainada, els carrers engalanats (PereGrau i Sant Rafel), llotja de peix, gimcanes, correfocs, concerts, concursos variats,competicions esportives i un llarguíssim etcètera no menys interessant que aquestespai no ens permet de detallar. Només una breu al·lusió a dues activitats promo-gudes des de la nostra associació: el Concert de Festa Major de la Coral Xabec deldia 1 de juliol i la representació teatral de l’obra “Homes” a càrrec del Grup EscènicRauxa dels dies 30 de juny i 1 de juliol. No us els perdeu.Aprofitem la festa, gaudim d’aquest breu període de pau i treva i prenem alè iembranzida per encarar els propers mesos amb totes les restriccions i sacrificis queens caldrà assumir si us plau per força.Bona Festa Major!

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial PAU I TREVA

ATENCIÓ, SOCIS:Durant aquest mes de juny esrealitzarà el cobrament de laquota de soci corresponent al’any 2012. Si algun soci hamodificat el seu compte dedomiciliació bancària, agrai-rem que ens n’informi totseguit per evitar devolucions idespeses de gestió.

3

Concert de Festa Major

Coral XabecDiumenge dia 1 de juliola la una del migdia a laParròquia de Sant Pere

Més info. pàg 30

Molt bonaFesta Major i feliç estiu

Per a les vostres revetlles,les coques de

pastisseria

Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou

Pastisseria

Per a les vostres revetlles,les coques de

pastisseria de les

pastisseries del Masnou

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

Artesans del pa Pastisseria de dolç i salat

Especial catering per emportarTot fet al nostre obrador

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou

5

Al 1955 Francesc Pujades va tenir la iniciativa d’encendre elsFocs de Sant Joan al cim del Canigó i d’allà repartir la flamaper les contrades catalanes. Cada població n’organitza la rebu-da, durant la qual s’encenen les diferents fogueres i es llegeix elmanifest que reafirma la pertinença a una mateixa nació. Ja fa anys que la flama arriba al Masnou, però volem donar unnou impuls a la Festa de Sant Joan per arrelar-la al nostre muni-cipi i fer-ne un referent. És per aquest motiu que enguany ensadherim a la baixada de la flama des del cim del Canigó alMaresme. Esperem que la Vila la rebi com es mereix. A partirde l’arribada, que serà a Can Malet, s’iniciarà una cercavila fes-tiva per carrers de la vila. Ens agradaria que el poble se'n fes

ressò i participés, afegint-se als portadors de la flama o guar-nint els balcons i finestres del recorregut amb banderes o este-lades. Un cop arribats a la plaça de l’antiga caserna, recuperadaaltre cop pel Masnou, es llegirà el manifest i podríem dir queés llavors quan comença la festa. Tothom s’hi pot apuntar, totshi sou convidats. Podeu venir a fer la vostra revetlla, porteu-vos el sopar, hi haurà cadires, taules, foc, petards, música endirecte, del grup del Masnou Lapsus, i enllaunada fins a les 5de la matinada.Hi haurà servei de bar.

L’Ajuntament del Masnou, La Flama del Canigó, la Colla deDiables, l’Associació Xalupa, Al Masnou decidim 2012 ANC itothom qui vulgui. Us animem a participar-hi. El servei de taules i cadires cal reservar-lo entrant al correuelectrònic: xalupa.cultura@gmail.com

La Nit de Sant Joan amb La Flama del Canigó al’antiga caserna de la Guàrd ia Civil

Juny 2012Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9,30 del matí a 9,30 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Sant Joan

DominguezViayna C

Viayna CAymarOcataRieraDominguezViayna CAymarAymarOcataRieraAymarViayna CFàbregasDominguezDominguezRieraFàbregasViayna CDominguez

divendresdissabte

diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

2930

123456789

10111213141516171819

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous

Viayna CAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna CDominguezAymarOcataFàbregasFàbregasViayna CDominguezAymarOcataFàbregasRieraRieraAymarOcataRieraDominguez

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Juliol 12

Fe

st

a

Ma

jo

r

Sant Perefesta local

ESCOLES BRESSOLEl nostre govern municipalno aposta per l’educació.Quina pena!Només cal veure el pressu-post municipal del governper entendre l’afirmació queel nostre ajuntament no tél’educació com una prioritatdel municipi. Han augmen-tat considerablement elpressupost de mantenimenten 400.000 euros, i unamica el pressupost de cultu-ra, en detriment de totes lesaltres regidories, entre elleseducació. Un govern municipal queprioritza l’educació hauriafet les previsions pressu-postàries necessàries perfer fronat a la reducció desubvencions aportades perla Generalitat, perquè ja sesabia que això passaria.Però el nostre no va feraquesta previsió, i davantles retallades ha optat peraugmentar, per segonavegada, les taxes de lesescoles bressol, la qualcosa suposarà per a lesfamílies un increment anualde 650 euros. No podemobligar les famílies quenecessiten aquest servei asuportar costos tan elevats,i menys si tenim en compteque aquest mateix governtambé ens ha augmentatels impostos, especialmentl’IBI en un 13,5%. Nomésamb aquest impost l’ajun-tament recaptarà més de800.000 euros: que ensexpliquin per què no poden

destinar una petita partd’aquests diners a assumirl’augment de despesa deles escoles bressol.Consideració a part mereixl’escola de música munici-pal, perquè n’hi ha per llo-gar-hi cadires. Primer deci-deixen tancar-la. Però,veient la reacció contràriade les famílies davant d’unadecisió tan desafortunada,el govern municipal deci-deix rectificar i els mateixosgrups que el formen, CiU iERC, que dies abans tan-caven l’escola de música,ens sorprenen poc despréspresentant una moció pergarantir-ne el futur. No ésbroma. Això, però, no vaimpedir la presència defamílies usuàries del’escola de música que vanllegir un manifest demanantal consistori el seu compro-mís amb la continuïtat del’EMMUM. El del nostregrup municipal el tenen.Crida l’atenció que en unple en el qual es parla bàsi-cament d’educació, la regi-dora d’educació no diu niuna paraula. Si tan poc s’hidedica, potser el seu sous’hauria de destinar a cobrirles despeses de les escolesbressol i de música. Sensdubte hi sortiríem guanyantEl socialistes creiem ferma-ment en la importància deles escoles bressol per aldesenvolupament delsinfants i com a element clauper promoure la cohesiósocial i la conciliació fami-

liar i social. És per aquestmotiu que vam presentar,en el darrer ple, una mocióen defensa dels centreseducatius municipals i delmanteniment de la xarxapública d’escoles bressol.Però no és suficient; sabemque hem de sumar esforçosamb altres municipis que estroben en la mateixa situa-ció; per això, en breu inicia-rem una campanya queconsistirà en la recollida designatures per exigir a laGeneralitat que assumeixila seva responsabilitat igaranteixi la viabilitat de lesescoles bressol municipals.

Marta Neira Portaveu del grup municipal

PSC-PM de l’Aj. del Masnou-----------------------------------------

OPERACIÓ “COACHING”Ara que s’apropa el bontemps i les temperaturespugen, comencen les popu-lars “Operacions Biquinis”.Són unes de les fites quemarquen el començamentde l’estació de platja i sol. El mèrit dels qui baixen depes, redueixen la cintura iendureixen bíceps i glutises deu sovint a l’ajut delgimnàs, dels nutricionisteso dels entrenadors físicspersonals...El Coaching és molt sem-blant a una dieta o rutinad’exercicis. Un Coach t’en-trena a nivell mental.

T’acompanya perquè pu-guis arribar a complir qual-sevol meta que et proposis.El primer pas és l’establi-ment de l’aliança, en la qualel Coach i el client/a es co-neixen i marquen un objec-tiu a treballar. Exemplesd’objectius podrien ser: tro-bar feina, augmentar lesrendes, millorar les rela-cions socials i de parella,organitzar-se millor eltemps, gestionar l’estrès,incrementar la motivació...Un cop establert un objectiude treball, el Coach permitjà de preguntes (MètodeSocràtic) farà despertar enel client/a tot el seu poten-cial (habilitats, possibilitats,recursos...) i fa que, en elperíode establert de ses-sions, la persona gaudeixid’allò que vol canviar oaconseguir.Com a conseqüència de laseva efectivitat, el Coa-ching ha experimentat ungran creixement i es trobaactualmente en universitatsde prestigi com la Universi-tat Pompeu Fabra, on jo emvaig formar. El preu és sem-blant a una sessió de psico-teràpia, i s’hi afegeix el con-fort, la proximitat i la flexibi-litat que un, com a Coach,pot aportar al procés.

Oriol Lugo RealCoach Executiu i Personal

& Psicòleg

7

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

DES DEL 1959 AL MASNOU

La Xixonenca,l’orxata de sempre

I ELS GELATS MÉS DELICIOSOS

C/ BARCELONA, 11 · 93 555 02 96

Gelats amb fructosa

Correu electrònic:jimenezconstruccions@telefonica.net

Obres i reformes en general

93 540 83 55607 947 004

Bona Festa Major

ConstruccionsJiménez

Prat de la Riba, 95 el Masnou 93 55562 41 elivinyals@yahoo.es

Bona Festa Major

Bona Festa MajorJoan XXIII, 66 · 93 555 01 35 · www.flors-isabel.com

GRUP SABATÉINSTAL·LACIONS · PUNT DE SERVEI ENDESA · VIDEOCLUB · ELECTRODOMÈSTICS · AIRE CONDICIONAT I CALEFACCIÓ

Navarra, 22 local 9-10 el MasnouElectrodomèstics 93 555 99 53 · master.sabate@mastercadena.cat

Instal·lacions 93 555 97 44 · inssabate@terra.netPunt de servei Endesa 93 540 13 77 · inssabate-anna@olgals.e.telefonica.net

Videoclub, (Joan XXIII, 34) 93 555 57 01 · videoclubsabate@gmail.com

L L A R D ’ I N F A N T S

ElPetit Vailet

BONA FESTA MAJOR

A partir de 4 mesosOBERTA LA MATRICULA PER AL CURS

2012-2013

El Petit Vailet: Ventura i Gassol, 29 el Masnou 93 555 57 11

Bona Festa MajorBona Festa Major

www.canrac.comPots fer la teva comanda a través del web

M e s t r e s V i l l à , 1 0 1 · 9 3 5 5 5 1 6 6 4 e l M a s n o u

cada 1a. i 3a. setmana de mes vedella ecològica del Pirineu

que presidiria el seugovern amb la fam i lesganes de menjar-s’hotot fins a no deixar res.Entre uns i els altres,no es van conformaramb el xollo assalariatde la funció pública ide la política; com queel lobby dels banquersels dictava el quehavien de fer, vanposar-se d’acord perassaltar les caixesd’estalvis i repartir-seel pastis pensant emu-lar i neutralitzar el dub-tós gegantisme oportu-nista assolit per “laCaixa” arreu de l’estat,però en lloc de fer debanquers, el que vanfer fou una repartidorade càrrecs on cabiaqualsevol cooperador necessari permantenir l’obscurantisme de l’espolique pretenien fer. Des de Narcís Serraaterrant a la Caixa de Catalunya, pas-sant per l’ensarronada de Criteria, onestalviadors de “la Caixa” hi han deixatles pestanyes, fins al daltabaix de Rato,hem superat totes les catàstrofes imagi-nables: les Comunitats de València, deles Illes i de Madrid ha hagut de reco-nèixer que tenien una comptabilitat “A”d’exemplaritat institucional per treure pitelectoral i una comptabilitat “B”, les cati-fes on amagaven les pèrdues genera-des pels embolics de Francisco Camps,d’Iñaki Urdangarin, els fitxatges multimi-lionaris del Real Madrid i les empresesde Florentino Pérez. Però el pitjor haestat quan a les llustroses comunitatsencapçalades pel PP, en decidir confes-sar la veritat dels seus comptes, com elpastor de la faula, ja no se’ls ha cregutningú, ni aquella pobra dona que, incre-pant el geni de les finances del’administració, Cristóbal Montoro, inte-ressant-se pels seus estalvis a Bankiaamenaçava de matar. En definitiva, ni lamateixa Merkel ha volgut agafar amb la

mà el lliri que li oferia el ministred’economia Guindos de part de Rajoy iara seran les auditories externes lesque vindran a fer l’agost per avaluar elscomptes de tota la banca de l’estat i perdefinició de les comunitats autònomes. La bona noticia per als catalans i queens ha de donar plena confiança en elgovern central és que, mentre reduei-xen el pressupost d’educació, sanitat iassistència social en més del 18%, elpressupost militar s’afectarà en menysdel 6%; però no hem de patir perquè laLliga, la Copa i la Champions de futbol,amb un deute a hisenda i a la SeguretatSocial que sobrepassa els 315 milionsd’euros, ens mantindrà entretingutstotes les setmanes de la temporada2012-2013.Quina sort la dels catalans poder sub-vencionar voluntàriament l’activitat vitalper a la nostra autoestima, ja que enspoden deixar enganyar, espoliar, indig-nar, humiliar fins que l’ase et fot! Però siens donen la dosi de futbol necessària,de què ens hem de queixar? i, si gua-nya la Roja, voleu dir-me què méspodem demanar?

10

Els joves autodidactes de la mevaèpoca, que érem molts que amb lesquatre regles ens havíem de menjar elmón per sobreviure, ens deixàvem aca-ronar per aquell acudit pejoratiu i mas-clista envers la gent de carrera quedeia: “Si vols arruïnar la teva vidatens tres opcions: el joc, les dones orefiar-te d’un tècnic”; per definició latercera opció volia dir “refiar-se d’unespecialista de carrera o expert doc-torat en la matèria de la qual neces-sitis assistència o un bon assessora-ment professional”. Ves qui ho sap?Però la majoria hem estat prop d’algunahistòria de la vida real en què un cirur-già ha amputat un testicle a qui haviad’amputar una cama gangrenada, unadvocat defensor distret que ha causatla condemna capital del seu confiat iinnocent client, un economista que haaconsellat invertir en futurs intangiblescom el fum i, entre els mil i un casos, eld’aquell enginyer que va inundar casaseva en voler arreglar la cadena delvàter.Davant el malbaratament de l’eraripúblic subvencionant estudiants univer-sitaris, sistèmics repetidors de curs iineptes per a l’economia productiva, noés estrany que la funció pública i la polí-tica professional s’hagi convertit en elreducte on els experts que el món aca-dèmic no hauria d’aprovar mai, aquestshagin descobert el lloc idoni per dissi-mular el seu rang de repetidor perma-nent, que, aplicant-li el principi de , seriaun alt graduat lliurat al mercat de treballhavent assolit el nivell superlatiud’incompetència. Així s’ha fet el món dela tecnocràcia política postfranquistaque, en mans de tants experts en escal-da, ha generat aquest món de xarlatansi de mentiders que no paren d’aixecar-nos la camisa.El PP d’Aznar va posar quasi tots elsous al cistell comunitari de les IllesBalears, València i Madrid: tres joiesque havien de ser l’exemplaritat de laCorona; però per mala sort, en mentirenvers els atemptats de l’11 M, vanregalar el poder al superlatiu Zapatero,

EL JOC DELS DISBARATSPer Joan Camps i Ortiz

11

– Senyor, sóc aquí per oferir-vos un sacrifici– Molt bé, Huckenbush, així m’agraden els homes rectes,pel dret i sense manies.– Senyor, davant vostre em poso de genolls.– Em plau veure’t complir la meva llei.– Quan voleu que ho faci?– No pateixis, t’enviaré un senyal.– Com entendré el senyal?– Serà tan clara i lluminosa que no en tindràs cap dubte.

L’home “iluminatti” va girar els ulls fins a la propera taula iva veure que la nena començava a despertar-se, i els ner-vis es van apoderar d’ell. Per què el Senyor no em dónaencara el permís per iniciar la degollació de l’ofrena?Potser espera de mi que tingui una fe cega en els seusdesignis inescrutables?Entre el núvols va veure la resplendor d’un llamp i va pen-sar que segurament aquest era el senyal que Déu li envia-va per iniciar el sacrifici.Tal dit tal fet, agafà l’enorme ganivet i s’acostà cap a lanoia, que es movia cada cop més, i, un cop era a tocar dela taula de plàstic, que per a ell era una ara mil·lenària deroca viva, enlairà l’arma homicida tot cantant unes salmò-dies amb la veu trencada per l’emoció, quan de cop i voltai abans que baixés l’estri redemptor, un llamp espectacularel va travessar del cap fins als peus i caigué fulminat i, evi-dentment, sense vida. El fort tro va despertar els pares, que van pujar per veurecom la seva filla corria cap a ells, i com el cos d’un homecremava i el seu fum s’enlairava cel enllà.

L’hora de les bruixes era propera i els carrers vessavend’humitat i solitud. JV Huckenbush caminava a pas lleugerenmig d’aquell silenci que corprenia, que feia dubtar que enaquell petit poble hi visques algú. Tot era tancat i barrat,però ell havia de fer la seva feina, la que alliberaria tots elsmals esperits que l’aterrien i que no el deixaven dormir desde feia massa dies.Segur de si mateix gràcies a la foscor de la nit, va cercarl’edifici més alt, que només tenia tres plantes, per tal dedominar totes les cases del seu voltant. La porta, però, eratancada i no eren hores com per anar trucant als veïns des-prés dels fets esgarrifosos ocorreguts feia poc temps.Un baixant de la coberta fet de ferro i amb bons anellatgesva facilitar la seva ascensió fins al terrat de l’edifici. Un copinstal·lat, va fitar el cel, on una lluna plena donava una cla-ror espectral a tot allò que veia, cases, muntanyes prope-res i un fil negre que s’estenia vall avant, la maleïda carre-tera que havia portat totes les seves desgràcies, la genta-da estranya amb els seus ritus pagans, però ell ara prepa-rava l’expiació de tanta maldat i ho faria oferint a l’únic Déuveritable un sacrifici humà, com feia segles havia fetAbraham, quan Déu va demanar-li que sacrifiqués el seu fillen comptes de les ovelles que habitualment es degollavenper contenir la fúria del rei de l’univers.Ell, gran lector de la bíblia, sabia els passatges truculentsde l’antic testament, i que res no està ben fet si no es fa asang i foc, i sobretot, dolor, molt de dolor, que faci sentir enaquestes criatures humanes la seva feblesa i que res ésmillor que el Déu creador de cels i terres, l’amo de la vida ide la mort, el qui diu qui pot seure al seu costat o qui ha depatir eternament perquè ell així ho considera.

JV Huckenbush feia dies que espiava aquella casa i sabiaque la filla, una noieta d’onze anys, dormia sola a la plantade dalt i que els seus pares ho feien a la planta baixa.Obrint la porta del terrat podria accedir sigil·losament al’habitació de la nena i adormir-la amb una mica d’èter pertal que no fes soroll.Tot va sortir com ho tenia previst i la nena era ara estiradasobre una taula de plàstic blanc d’aquelles de jardí.L’home, que creia que salvaria el món amb un sacrificihumà, va treure de la seva jaqueta un ganivet de respecta-bles dimensions i, tot mirant cap a la lluna, que s’estavatapant amb un bon gruix de núvols i donava a la terrassauna dimensió més tètrica, si és que això era possible, vaoferir-la al creador.El vent va girar de nord i les filigranes de les gelosies de labarana el feien xiular, cosa que esmorteïa qualsevol altresoroll. Ara Huckenbush se sentia com Moisès dalt de lamuntanya abans de rebre les taules de la llei, sempre daltd’un pinacle per estar més a la vora de Déu, per gairebéolorar-lo i sentir la seva grandesa.Llavors, en ple deliri, va imaginar una conversa amb l’amo.

A contracorPer Ramon Serra i Roca

De tant esmolar eines, la pedra s’anavagastant, com la que veieu a la imatgesota el timbre de la porta.

UNA CREU EN UNA CAMBRA La creu d’aquesta cambra no és unacreu penjada a la paret sinó incrustada.Les dues parts de la creu són com unamena de llates de fusta, que es trobena mitja alçada de la paret, sobresortint-ne tan sols un xic.Normalment, quan hom hi entra o béencén la llum o bé obre de bat a bat elsporticons de la finestra, et passa des-apercebuda; però un dia només obrí-rem a mitges els porticons, hi entrà unraig de llum, el suficient perquè esremarqués la presència de la creu.Aquí va començar el “misteri”. Què hifeia una creu en una cambra? Per quèhi era?En un principi vam pensar que espodia tractar d’una mena de tensorsper aguantar una paret, com hi ha enalguns llocs. La paret on es troba dónadirectament a l’hort, i cap allà féremcap a veure si vèiem alguna cosa, peròres de res, la paret s’aguantava sola iestava completament llisa.Aleshores la hipòtesi que ens suggeriala seva presència va ser que en aquellaestança, al llarg dels segles que té la

Per Joan Muray

Històries de la vila

12

L’HIPOGEU DE SOTA EL CELLEREl primer “descobriment” del qual parla-rem és el del seu hipogeu, que es trobasota el celler de la masia, deixant a màdreta l’antic pas secret, que moltescases fortes i castells tenien a l’antigor,per poder fugir en cas de perill.Aquest hipogeu, com molts, té formacircular i un banc de pedra a l’entorn; ésde poca alçada i cabuda, per a unes sispersones. A força masies altmedievalsn’hi havia o n’hi ha, com en algunesd’Alella; el més conegut és el de lamasia/museu de Can Magarola.Com dèiem, és sota el celler, desprésde baixar els graons que condueixen alpas secret; però, mentre aquest se-gueix cap a l’esquerra, el pas versl’hipogeu fa una petita corba cap a ladreta. Un cop a dins hi ha el banc

CAN TEIXIDOR–noves aportacions a la seva història–

esmentat, cobert de rajola de la ditatova catalana.Sembla que la funció primigèniad’aquests hipogeus fou cap als seglesXII/XIII, quan foren fets pels practicantsdel catarisme, cristians que seguienuna forma de religió més d’acord ambels principis i molt allunyada de lapompa romana; aquesta al final els vaesclafar a sang i foc en la dita CroadaAlbigesa.Els càtars s’hi reunien en petits grupsd’oració, ja que, fent-ho al ventre de lamare terra, era com tornar al ventre dela mare. Un cop l’Església Catòlica va anorrear-los, els hipogeus continuaren, però ambuna altra funció, més prosaica, la deguardar-hi aliments, ja que la seva tem-peratura constant, sobretot per ser mésfresca a l’estiu, els servia per mantenir-los més temps.El que ens ocupa tenia aquesta finalitat;ho confirmen les explicacions delsmasovers, que així ho havien vist.

L’ESMOLADOR D’EINES DE LAPORTAD’aquest esmolador d’eines, especial-ment dels ganivets utilitzats en les fei-nes agrícoles, ens en féu adonar unapersona vinculada a masovers d’unaaltra gran masia, però aquesta encaraalellenca, que va comentar que a mol-tes masies era costum d’esmolar einesa la pedra de les dovelles que envoltenla porta principal; “l’esmo-lador” estroba a l’alçada del pit, ja que es feiaamb el braç aixecat perpendicular a ell.

1- L’HIPOGEU DE SOTA EL CELLER2- L’ESMOLADOR D’EINES DE LA PORTA3- UNA CREU EN UNA CAMBRA4- EL POEMA D’UN PLANELLA5- LA CERÀMICA DELS SS. XVII I XXAquest casal, primer vil·la romana de l’antiga Laietana, després masia alellencaa la costa fins al 1846, i d’aleshores ençà el casal masnoví de Can Teixidor, nodeixa mai de sorprendre per poc que investiguis o quan algú especialitzat enaltres temes te’n fa adonar.

13

masia, hi deuria haver passat algun fetgreu, i per això, com era costum antiga-ment, es posava una creu al lloc del fet.La incògnita seguirà, a no ser que es trobialgun document que testifiqués el fet.

EL POEMA D’UN PLANELLAAquest casal de Can Teixidor, tot i por-tar aquest nom, en els darrers seglesfou de la noble família moianesa delsPlanella, que per entroncament matri-monial havia emparentat primer ambels Llar i aquests amb els Teixidor; pertant descendents directes d’ambduesnissagues.Els Planella ostentaren diversos càr-recs, civils i religiosos, com ja hem diten altres “Històries...” dedicades aaquest casal. Un d’aquests, tot i no tenircàrrec, fou Jaume de Planella, frare delmonestir de Sant Jeroni de la Murtra, alsegle XVI, que deixà un poema religiós,que per la seva importància està repro-duït i emmarcat en aquest cenobi bada-loní. És aquest:

només cent dotze (112) en porten.Entre tot el guarniment ceràmic que hiha, destaquen les següents:- Inscripció commemorativa de lacapella. Es troba en un lateral i està fetal’any 1824, però esmentant-ne la datade construcció, el 1660, la qual cosaconfirma l’època exacta de la ceràmicainterior, que seria de l’obrador, gairebésegur, dels Passoles (3).- Arrambador interior de la capella.És del segle XVII, al qual s’afegirienposteriorment els escuts familiars. Eldels Planella: en camp d’or una faixad’atzur carregada d’una palaia d’argentpassant. El dels Fivaller i els Bru(cognoms de la mare de Gaietà dePlanella) ajuntats, el primer sobre campun lleó rampant armat d’atzur en campde gules; i el segon un bruc, de la Casade Bru, de Teià. També hi ha un altreescut, del qual no sabem la família deprocedència, però que, pel fet d’estarunit al familiar conegut i que és unatorre de la qual sorgeix un braç armatd’espasa, deuria ser el d’algú vinculatals Planella.

Foto Teresita Torres

“LA CERÀMICA DELS SS.XVII al XXLa visita d’un expert (1) va fer avinent laimportància de les ceràmiques, enforma de rajoles, que conté la masia.L’expert (2) va anar desgranant en unai cadascuna d’elles el què i el com, i ensendinsà en un món nou (per a nosal-tres) i vell pel seu contingut, alhora quebell per la seva forma.Va descriure fil per randa la varietatceràmica de la masia i que no és elmateix tenir data que ser datable, jaque, com s’ha comprovat en ceràmicacatalana dels darrers quatre segles,

XIX, i és la seva data, inscrita a lesmajòliques, el 1833.

- Escut del safareig del pati. Hi hal’escut del darrer propietari, Gaietà dePlanella i de Fivaller, Llar i Bru, comtede Llar, baró de Castellcir i senyor deGranera, amb una inscripció descriptivade qui era, i la data en què fou fet, l’any1858.

- Comuna del pati. Sembla que lesrajoles que el decoren podrien ser pro-vinents de l’hipotètic frontal de l’anticaltar de la capella, que després seriasubstituït per l’actual, tallat en marbre id’estil isabelí, o potser de les que tra-gueren de l’arrambador en posar-hi elsescuts. La data de construcció de lacomuna és del 1851, i a la qual hi ha lacèlebre frase que juga amb els mots lla-tins annus i anus, per expressar l’anyque es va fer i el que s’hi va a fer.- Plafó commemoratiu del primer fer-rocarril. La cèlebre dècima sobre la pri-mera línia ferroviària de la penínsulaibèrica i el primer túnel, feta fer pelcomte de Llar l’any 1848.- Segon plafó commemoratiu del cen-tenari del primer ferrocarril, fet fer a imi-tació del primer, l’any 1948, pels Hereusde Confiança del Comte de Llar. - Rentador de mans del menjador delprimer pis, en marbre blanc, del segle

NOTES1- El senyor Albert Telese i Compte,President d’Honor de l’Associació Catalanade Ceràmica.2- Aquest expert ceramista està preparantun important llibre sobre ceràmica catalana,que abastarà diversos segles.3- Els Passoles foren una nissaga d’impor-tants ceramistes del segle XVII.

Pares: “El venim a veure perquèestem molt preocupats pel nostre fill...està anant per molt mal camí...”Aleix: (amb tota la idea...) “Problemesamb drogues? Amb l’alcohol?Pares: “No! Què diu!? Ni les tasta...”Aleix: “Ha tingut algun problema ambla policia?”Pares: “I ara!, mai!”Aleix: “Entenc: mals amics... una colladolenta”Pares: “Què va! Els amics del cole desempre... bons xavals”Aleix: “Bé. Doncs expliqueu-me perquè esteu tan preocupats, quin ésaquest mal camí...”Pares: “Està traient males notes alcole i el tutor ens diu que, si continuaaixí, pot perdre el curs.”

Després veig el noi. Magnífic, peròenfonsat. Treu males notes i a casa totsembla girar al voltant d’aquest tema.No sembla que els pares s’hagin ado-nat del fill que tenen: llest, sa, gene-rós, idealista i... adolescent, és clar. Iel mateix noi acaba per valorar-se a simateix a partir dels mateixos criterisde la família.

No infravaloro el tema acadèmic, jotambé tinc dues filles i vull que es pre-parin per a un futur que no serà fàcil. Isé que l’èxit o fracàs en el principal“deure d’estat” dels nois i noies,l’estudi, té una gran importància. Peròintento que el tema adquireixi la sevajusta dimensió.

La nostra societat, el nostre sistemaeducatiu, els nostres dirigents no ensfaciliten que els nois i noiess’interessin per l’estudi: crec que aca-bem matant la curiositat intel·lectualinnata dels fills i filles. Certament queés intencionat: a la classe dirigent, ja liva bé que hi hagi dos ritmes educatiusdiferents, la de les escoles privades

d’elit (on van els seus nens) i la del’escola pública (on van els futursempleats dels seus nens).

No fa tant de temps que un dirigentpolític deia que els nois i noies i lesseves famílies han de poder triar sivolen fer el batxillerat o no: em venienganes de preguntar-li: “El seu fill síque farà carrera, oi?” “Sí, a ell, li agra-da l’estudi”. “I al fill de la senyora queli ve a netejar no, oi?”, “No, el seu fillno va bé a l’escola”. Ja.A més dificultat del noi hi ha d’havermajor intervenció educativa per a tot-hom. No sembla així, oi? I darrera-ment encara menys...Però què podem fer per ajudar elsnostres fills perquè estudiïn més?Acostumo a suggerir als pares elsegüent:• Palar amb els nois i noies: cal quesàpiguen que el seu èxit escolardepèn de molts factors (els ho expli-quem...) i que poden ser mals estu-diants i excel·lents persones• Parlar amb el tutor o tutora: des delsànims (i no des de la crítica continua-da) donats per casa i per l’escola esta-ran més disposats a esforçar-se. • Crear a casa un entorn facilitadordel treball intel·lectual: un espai silen-ciós, un horari negociat amb el noi onoia que ell mateix ha de controlar(amb les “sancions” que ell mateixs’imposi pe no complir-lo)• La valoració i reforç positiu del’esforç que el noi fa: des del des-ànim, la “depre” o, de vegades,l’autèntica depressió, és impossibleestudiar. Si això implica premis percomplir el que heu acordat, millor quecàstigs per no fer-ho.• Oferiu la vostra ajuda personal perpassar la lliçó, per fer esquemes, percontrolar el temps d’estudi... I, si no hopodeu fer i podeu pagar-ho, oferiu-losajuda professional (acadèmica de

reforç, professor particular...)• No avalueu sols el resultat sinóbàsicament l’acompliment del queheu acordat. A vegades el “nyap” ésmassa gran i no són a temps de recu-perar tot el que els manca per estar anivell.• Si tot falla i el noi o la noia suspe-nen, compteu que el càstig ja el tenena dins sense que hagi de venir de fora:la seva autoimatge decau, perdengran part de la valoració per part delscompanys d’escola més valorats (noho dubteu, són els bons estudiants,encara que no us ho sembli!), han detornar a passar pel calvari d’estudiarel que no els motiva, poden perdre elcurs i baixar de grau...). No els enfon-seu més, animeu-los! La vida és moltmés que l’estudi!

Si amb tot això podeu ajudar que ellsmantinguin la curiositat per saber, percomprendre de què va tot, per llegir,per cercar informació a Google sobretemes que els interessen, per mirarprogrames culturals a la tele (en llocde tele-escombraria)... per mantenir elseu cap despert, haureu aconseguitmolt més que fent-los aprovar o tenirmillors notes.

14

Les nostres famílies d’avuiPel Dr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famíliesripolmillet@hotmail.com

Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguemtots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...

JORDI

PRAT DE LA RIBA, 52. Tel. 93 540 39 90

SERVEIS AL MÓN DE L’EDUCACIÓ

Port Esportiu Local 2893 540 46 56

mariaramosasesora@yahoo.es

- Matrícules-Canvi de propietat

-Certificats de navegabilitat-Renovació i tramitació

de títols nàutics

assessors nàutics

MÉ

S D

E 2

5 ANYS

Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07

www.immomasnou.comvisiteu-nos

PRAT DE LA RIBA, 9 Tel. 93 555 20 03 - 75 11

REPARACIÓ DE TOTA MENA DE

CALÇAT, BOSSES, MOTXILLES

Pl. de la Llibertat, 3T. 93 555 43 43

info@immomasnou.com

www.cancolome.comAv. Kennedy, 12 · 93 555 97 04

El Masnouinfo@cancolome.com

Consulta veterinària

Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou

R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A

Mas Vell

PRAT DE LA RIBA, 32 Tel. 93 555 23 70

Joguines, Regals,ComplementsARTICLES DE PLATJAJa tenim l’equip de lesEscolàpies curs 11-12

PRAT DE LA RIBA, 69. 93 555 17 59

MIL METRES DE PASSEIG I COMERÇ

AL CAMÍ RAL

B O N A F E S TA M A J O R 2 0 1 2

Prat de la Riba, 9893 555 78 94

Comandes per telèfon

FrankfurtParera

Al migdia menúParera, informa-te’n

Correfoc juvenil 28 de juny a 2/4 de 10 del vespre

Sortida: Can Malett. Final: Platja-Castell de focs

Correfoc Gran 30 de juny a les 10 del vespre

Sortida: Pas del Port Ocata, Final: Altell de les Bruixes

Correfocs 2012Ho organitza:

Coordina::

TENIM DE TOT PER GUARNIR LES VOSTRES FESTES I REVETLLESBon Sant Joan i Festa Major

Estanc Maria ArnauTabacs. Cava de cigars. Regals. Papereria, fotocòpies

Navarra, 51 · 93 540 14 48 el Masnou

Av. Joan XXIII, 39 El Masnou 93 540 30 81

Escull la teva muntura de marca

i et regalem un vidremonofocal

muntures+ vidres

progressius150€

Ulleres graduades de nen, les 2es.

gratis

OUTLET en ulleres de sol

des de 20€

Ofertes no acumulables

En vidres orgànics blancs, graduacions

fins a cilindre 2 i esfera 4

Descomptes amb carnet familiar

i carnet jove

AQUEST ESTIU TU TRIES!

Tria dues muntures+vidres monofocals 90€

Agafa la promoció que més et convingui. Dos ulls a per tota la vida. Cuida’ls

òpticael masn u

Aprofita-ho

Promoció fins a finals d’agost o d’existències

Pere AlabauObres i ReformesEspecialitat en cuines i

cambres de bany

Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 el Masnoupere-alabau@hotmail.com www.perealabaureformes.com

Bona Festa Major

Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció

Mn. J. Verdaguer, 14 el MasnouTels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

C o m p r a v e n d a - A d m i n i s t r a c i ó - A s s . j u r í d i c a

SERVEIS DE NETEJA I

DE MISSATGERSBonaFesta

Major!! 93 555 76 61609 72 65 16

EL MASNOUserve is

Que el cinema hagi alterat fets histò-rics és evident i moltes vegades haestat de forma tan contundent quemolta gent dóna per certa la versiócinematogràfica. Un dels exemplesmés clàssics és el del rei Ricard “Corde Lleó”, que en les nombroses ver-sions de “Robín dels boscos” apareixsempre com l’heroi que torna per sal-var el país de la cobdícia del seugermà Joan, però res més lluny de larealitat.Fill de pare francès, Enric Plantage-net, comte d’Anjou, Ricard va néixer aOxford, però va passar la seva infan-tesa i adolescència a Aquitània a lacort de la seva mare, la reina Lionor,on va rebre una acurada educació.Sabia llegir, escriure i parlar francès,llatí i provençal, però no sabia anglès.La cort anglesa del seu pare, Enric II,era eminentment francesa i sols s’hiparlava aquest idioma. Ricard va serun alumne avantatjat en el maneig deles armes; famós per la seva bravesa,ratllant la temeritat, d’aquí el sobre-nom de “Cor de Lleó”. Nomenat ducd’Aquitània per la seva mare, esrebel·là contra el seu pare per no com-partir el poder d’Anglaterra amb ell iels seus germans, però va haverd’esperar la mort del monarca per pro-clamar-se rei. Un cop coronat, li va fal-tar temps per dilapidar l’herènciapaterna, buidar el tresor reial, vendrealguns comtats, així com crear unimpost per finançar la Croada a TerraSanta. Ricard sentia passió per laguerra. La seva fama de cruel i violentva fer que els sobirans d’Europa elconsideressin un home perillós i ésper això que al tornar de la Croada fosfet presoner pel duc d’Àustria, que elva lliurar a l’emperador germànic EnricIV, ja que tots dos havien estat humi-liats per Ricard durant la Croada.Durant la seva absència, el seu germàJoan va intentar apoderar-se del tron,però l’enèrgic arquebisbe HubertGaultier li va parar els peus. Els seusministres van haver d’escurar les but-xaques dels súbdits, de les institu-cions, de l’Església i fins i tot de

Normandia per pagar el rescat. Unavegada lliure, Ricard va ser rebut ambentusiasme pels ciutadans de Londresi, com a reconeixement a la lleialtatdels seus súbdits, va anunciar la crea-ció de nous impostos.Ricard va estar poc temps a Anglater-ra. Els últims cinc anys els va passarlluitant a França contra el rei FelipAugust, que va envair les seves terresi es va despreocupar del seu regne ideixà l’administració en mans delsseus ministres. Per defensar-se,Ricard va fer construir al marge dretdel riu Sena el “Château-Gaillard”, unade les més imponents fortalesesd’aquell temps. “La conqueriré encaraque els seus murs siguin de ferro”deia Felip August. “La defensaréencara que els seus murs siguin demantega” deia Ricard. Finalment, unestúpid incident va acabar amb laseva vida. Un dels seus vassalls, elvescomte de Limoges, va trobar unapetita joia d’or de l’època romana iRicard la va reclamar com a seva. Alnegar-se a donar-la-hi, la querella va

degenerar en guerra oberta, i en elcurs de la batalla una fletxa va ferir elrei i li causà la mort. Per desig delmateix monarca, el seu cos fou enter-rat a Anjou, a l’abadia de Fontevrault,i el seu cor a la seva estimada ciutatde Ruan, desitjos que no feien mésque evidenciar que Ricard semprehavia considerant França la seva ver-tadera Pàtria.D’ell s’ha dit que va ser un mal fill, unmal germà, un mal marit i un mal rei.La seva gestió com a rei d’Anglaterraesdevé gairebé inexistent, ja que solses va preocupar d’obtenir diners per ala Croada, conquerir Jerusalem,objectiu que no va aconseguir, i man-tenir els seus territoris de França. Lahistòria d’Anglaterra sols realça laseva llegenda com a valerós guerrer icabdill de la tercera Croada. Sensdubte va ser un tipus d’home avui diamenyspreat, però aleshores acceptatper l’opinió pública.

Font consultada: “Història d’Anglaterra”d’André Maurois.

18

DESMUNTANT LA LLEGENDAPer Josep Condeminas

19

Vicent Andrés Estellés novel·latBarcanova ha creat una novacol·lecció de butxaca en la qual harecuperat diversos títols provinents dela que tenia per a adults, “Càlam”. Undels recuperats, amb encert, és lanovel·la Quan deixàvem de ser infants(1), de Gemma Pasqual, subtitulada“Vicent Andrés Estellés des del fonsde la memòria”. Diem que amb encert,perquè es tracta d’una obra plena-ment actual, que ha tingut un certressò en el món escolar, tot i ser per aadults, i de la qual fins i tot es va feruna versió teatral adaptada i dirigidaper Martín Crespo (2006). No es trac-ta pas, com ens adverteix l’autora enuna nota introductòria, de cap biogra-fia del poeta de Burjassot, “tot i queestà basada en les seves memòries ien els seus meravellosos poemes” (p.9). Més aviat es tracta d’una novel·lacentrada en la vida d’un personatgede ficció, Miquel Pons, que és un granactor, reconegut arreu, que en plenapostguerra ha de fugir de Burjassot acausa de la seva homosexualitat.Indirectament, també és un repàs dela infantesa i joventut, novel·ladesnaturalment, del poeta V. A. Estellés,ja que els dos personatges són amicsdes de la infantesa i ho continuen sentfins a la mort. Precisament és l’anuncide la mort d’Estellés el que despertala memòria de l’actor, que viu a Parísamb el seu amant, Enrico, a qui expli-ca, com un doll que no es pot aturar,tota la seva infantesa i joventut, estre-tament lligades a la del poeta, i plenesde secrets, de pors i de clandestini-tats: catòlic clandestí (p. 24), republicàclandestí (p. 53) i, finalment, homose-xual clandestí i obsessionat, fins al putde portar-lo a un intent de suïcidi, delqual el salvarà precisament el seuamic Vicent (p. 237-238). La novel·la és tot això i molt més, per-què també s’hi retrata una època his-tòrica que tant va marcar el nostrepaís, perquè s’hi reflexiona sobretemes de tanta actualitat com el mal-tractament de la dona o el ja esmentatde l’homosexualitat. Però sobretot

perquè és un exercici d’estil cuidat aldetall, tant des del punt de vista lin-güístic (només hi hem trobat vacil·la-cions pel que fa a l’ús del pronom li encomptes del normatiu hi), com del lite-rari (les referències teatrals que hisovintegen, per exemple, són d’allòmés justificades, ja que el protagonis-ta és actor i a més s’insereixen plena-ment en el desenvolupament del’acció) i, principalment, de l’estruc-tural. Des d’aquest punt de vista, hemd’assenyalar que l’autora fa una veri-table filigrana, ja que divideix l’obra enles tres grans parts tradicionals (pre-sentació, nus i desenllaç), que són lesque narra el Miquel Pons, en aquestdesbordament de la memòria quehem comentat, i en quatre més quesón una mena d’introduccions i epílega aquestes tres parts, i que es carac-teritzen per ser narrades per un narra-dor omniscient en tercera persona iper situar-se a París, en el present delMiquel i de l’Enrico. Si hi afegim quecada una d’aquestes set parts vaintroduïda per un poema de Vicent A.Estellés i que cada subapartat o sub-capítol també va introduït per unaestrofa, plenament lligats al contingut,podeu entendre per què ens ha fasci-nat l’exercici d’estil que hi desenvolu-

pa l’autora valenciana. Per acabar, no ens podem estar delamentar que l’obra no hagi passat peruna bona correcció d’estil, per petitslapsus que no la invaliden de cap deles maneres, però que corregitsl’haurien convertida en una obra deprimera fila. Ens referim, per exemple,al personatge del Santiago, que viucom un potentat i un feixista, comqueda ben clar que és, al llarg de totala seva vida, inclosos els anys de laguerra, durant la qual ni té la precau-ció d’amagar-se. També ens cridal’atenció la referència continuada aldacsar, el camp de blat de moro queesdevé un símbol de refugi, de para-dís, on els protagonistes es podenaïllar i viure amb una llibertat que elsés negada, i que l’autora converteixgairebé en un leitmotiv. Ara bé, hi hamoments en què ens resulta inver-semblant, ja que hi van a qualsevolèpoca de l’any, hi hagi blat de moro ono, faci fred o calor... Una novel·la,malgrat tot, que no dubtem de reco-manar-vos, sobretot si no la vau llegirl’any 2005, quan va ser publicada perprimera vegada. (1) Gemma Pasqual i Escrivà: Quan deixà-vem de ser infants. Edi. Barcanova (Col·lecció“Petit Format”), Barcelona, 2011. 251 pàgines.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

“Vichyssoise”

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Ingredients per a 4-6 persones1/2 kg de porros tallats a làmines.

400 g de patates tipus Redpontiak. 1l. d’aigua. 6 cullerades de crema de llet de soja,avena o arròs. 2 cullerades de julivert o alfàbregafresca picadeta. Pebre i nou moscada acabada de

moldre.4 cullerades d’oli d’olivaPreparació

En una olla de fons gruixut saltegeu en oli els porros ja nets i tallats a rodanxes.

Quan estiguin daurats, hi afegiu la patata tallada a daus i el litre i mig d’aigua i deixeu-ho

coure tot uns 20 minuts.Afegiu-hi la crema de llet, la sal, el pebre,

la nou moscada i tritureu-ho amb l’ajuda d’unabatedora. Si voleu que us quedi perfecta, sensecap fil dels porros, passeu la crema pel xinès.

Serviu-la fresqueta decorada amb una mica de juli-vert o alfàbrega fresca picada.

Nota de l’autora

Aquesta sopa, clàssica de la cuina francesa, és idealper prendre freda com a entrant a l’estiu. Però també la

podem gaudir calenta un dia d’hivern, afegint-hi algunformatge tipus Gruyère Lerdamer, i una mica de sèsam

torrat, cosa que n’augmentarà el poder energètic.

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

TERÀPIES NATURALSHomeopatia · Naturopatia · Fitoteràpia · Oligoteràpia · Florsde Bach · Dietètica i Nutrició · Reiki…ACTIVITATS TERAPÈUTIQUESFisioteràpia · Osteopatia · Acupuntura · Ventoses · Quiromas-satge · Massatge a quatre mans…ESTÈTICATractaments facials i corporals especialitzats · Neteja de cutis· Liftings amb recuperador cel·lular…

1 de Maig, 20 (davant l’Ambulatòri CAP del Masnou) 669 71 11 61 - 93 540 46 11elena@flordemaig.net - www.flordemaig.net

centre de satut i bellesaElena Lafarga bosch

Bona Festa MajorPere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

En temps de crisi: una imatge i mil paraules

El dia 23 de març va morir un Papa.Shenouda III el seu nom. Era el líderde l’església ortodoxa copta des de1971. Copte –ho llegeixo al dicciona-ri– és la paraula grega per a “egipci”,nacionalitat de més de la meitat delsseguidors del pontífex, calculats enuns vint milions en tot el món.El que em sembla curiós és la sevasuccessió. A diferència del conclavecatòlic –diuen que brillantment retratatper l’italià Nanni Moretti a la pel·lículaHabemus Papam; no l’he vista enca-ra– que dura pocs dies i assenyala unvencedor després dels debats i de lavotació dels cardenals, l’elecció delscoptes pot durar mesos… SegonsSant Google, que tot ho sap, a diad’avui encara no hi ha un nou patriar-ca copte…El procediment és el següent: elslíders de la religió nomenen tres bis-bes i els noms són dipositats en unaurna. El toc màgic de la decisió és unsorteig fet per un nen que, amb els ullsembenats i “la mà guiada per Déu”segons la creença copta, elegeix elpaper amb el nom del vencedor.D’aquesta manera Shenouda III –dequi tothom escriu lloances; però demolts morts se n’escriuen i no homereixen; sembla ser que ShenoudaIII sí– va ser alçat a un pontificat demés de 40 anys.Atzar o destí. Em sembla bellíssimque –imagino– fins i tot després detota la política que implica la triple llis-ta, l’església copta accepti que elsanhels i les ambicions de bisbes racio-nals cedeixin un espai al que ésimprevisible. Suposo que, en aquestsorteig sense manipulacions,“l’elecció de Déu” sigui legítima per aells, després que els homes hagin fetles seves.Però potser els coptes tenen tots elsmotius per no confiar gaire en la sort.Des que l’anomenada Primavera Àrabva irrompre el 2011, integrar la minoriacristiana en un país musulmà s’ha tor-nat encara més difícil. L’ascensió d’unpartit islàmic en el parlament d’Egipteempitjora les coses. Ser un papa

copte i actuar diplomàticament, ser elguia espiritual, però, i principalment,protegir la minoria potser més desfa-vorida del poble deu ser una tascaben complicada. Atemptats i assassi-nats de cristians egipcis són denun-ciats sovint i aquest fet el podem llegira la premsa. I és que ser part d’unaminoria és sempre difícil: els cristiansal Líban, o a Palestina, o a Iraq. Elsseguidors de l’Espanyol a Barcelona,tal vegada els catalans, els bascos oels gallecs a Espanya, tal vegada elsandalusos a casa nostra.

No obstant, és la tradició la que mana.I Shenouda III serà substituït en unsorteig. D’aquesta forma, els coptesensenyen que, per dolents que siguinels temps que ens envolten, la il·lusiód’intentar controlar-ho tot és un mal–que em sembla pitjor– que pot serevitat. I existirà l’optimisme quan lainnocència d’un infant sigui el mitjan-cer, sigui el que equilibri “el pacte”entre el que és planejat i el que és ale-atori. Aquest aleatori que tots som, diarere dia, gairebé sense notar-ho.

L’atzar, el destí…Per Joan Maresma Duran

21

22

Ja fa molt de temps que no he tocat el tema de les bicicle-tes i, de tant n tant, s’ha de fer, ja que és una vergonya elcomportament de moltes d’ells, no diré de tots, però síd’una gran majoria.Anem a pams i vegem els diferents indrets per on circuleni com es comporten els incívics, massa per desgràcia.

Camí Ral. Et passen per la dreta i per l’esquerra, i a voltespels dos costats alhora, sense respectar si l’avançaments’ha de fer com per carretera, ja que aquí no hi ha carrils. Hofan, molts, a gran velocitat per l’indret que és, perquè hi cir-culen gent gran i mainada i més tenint en compte que el via-nant no té per què anar sempre en línia recta com un ciri, jaque pot canviar per saludar algú, per veure un aparador oper no trepitjar una merda. A més, no sé per què es conser-ven les plaques que hi ha prohibint-ne la circulació si no se’nfa cas ni se’ls posa cap multa ni que ho vegi la policia.

Passeig marítim. En aquest, que molta gent anomena elpasseig del colesterol, tot i estar-hi regulat el trànsit de bici-cletes amb rètols que diuen que no han d’anar a més de 10per hora, i uns altres que avisen que el vianant té semprepreferència, et passen xiulant i a voltes fins tocant el timbreperquè t’apartis, com si l’intrús fossis tu. Un passeig, queseria bonic i relaxant, és una gimcana on el que va a peuté tots els números per ser atropellat.

Passeig del port. En aquest, per sort, per ser privat, no hideixen circular bicicletes, només pel de dalt, el que uneixles entrades i sortides, o sigui l’aparcament superior. I enaquest, tot i que no hi ha gaire circulació i les bicicletespodrien anar-hi tranquil·les, com que ja tenen el mal vicid’anar per les voreres, aquí també ho fan; i pel mateix que,en ser més tranquil, és el més utilitzat per anar-hi ambfamília, apa, te’n vénen a pelotons, i no és aquell que a lamili s’anomenava dels torpes, no, aquí és dels espavilats; iaparta’t, o seria millor fer-te fonedís, ja que als “reis de lacreació”, als “angelets del meu cor”, els ensenyen (a lamajoria) a tenir patent de cors.

Per carretera. Altre què tal, tot i que sembla que els quivan per aquí haurien de saber bé les normes de circulació,però no, molts se les passen pels dallonses. Van en grup,t’avancen per on volen, segueixen corrent mentre tu estàsen un semàfor, després d’haver-los passat amb penes i tre-balls, i se’t tornen a posar al davant. O sigui que tornem apassar-los com puguis o, si no ho pots fer, a formar unacaravana que els del darrere et deuen maleir els ossos.

És molt trist quan hi ha un accident, i més quan hi ha morts,però s’haurien de fer unes normes ben fetes i fer-les res-pectar per tothom, sense perjudicar ningú.Apa, bup, bup.

Arran de sòlPer PledebuitLa punta

de la llengua (36)Per Esteve Pujol i Pons

Alguna altra vegada ja he dit que els canvis formenpart de la vida de les llengües. Passa, però, que certscanvis les desfiguren i empobreixen. Per exemple,quan prenem una paraula d’un altre idioma i n’hi sub-stituïm una de nostra i de ben nostra.Això passa amb TIET –així en diminutiu, no pas maiTIO– com a mot que designa el germà –o el cunyat–del pare o de la mare. Fa tot l’efecte que ONCLE ja hadesaparegut del mapa; fins i tot certs diaris nostrats iTV3 hi donen el vistiplau permanent. I potser la sevadesaparició ha arrossegat la TIA; ara ja no existeixenTIES, tot són TIETES –així també en diminutiu. Es veuque ara només ens queden TIETS i TIETES, o siguiONCLES i TIES petitons, reduïts, lil·liputencs, unamica escapçats!Com tantes vegades, els catalanoparlants fem el ridí-cul; com que en castellà en diuen TÍO, doncs, au, di-guem-ne TIET, com unes mones d’imitació. I en dimi-nutiu, és clar, que és una forma vergonyant, perquè noes noti tant.Hem renunciat a una paraula molt universal: ONCLEen francès; ONKEL en alemany, en danès i en noruec;UNCLE en anglès; UNCHIUL en romanès; OOM enholandès; ONU en estonià… totes elles relacionadesamb la venerable etimologia llatina AUUNCULUS (oAUONCULUS o AUNCULUS).ZIO en italià, és veritat, germana del TÍO en castellà i delTIO en portuguès… filles del ΘΕΊΟΣ (theíos) grec.Potser sí que reflexionéssim sobre el TIET i la TIETA, i tor-néssim a dir ONCLE i TIA; tan lletges són? A aquest pas,quant de temps tardarem a dir ABUELET i ABUELETA?Potser ens semblaran més fines que no pas AVI i ÀVIA.

23

Posar ordre:Els meus fills i els teus fills s’han posatd’acord amb els nostres bessons i hanfet una col·lecta entre tots per regalar-nos un viatge de noces a Andorra.Ells volen que ens casem per tenir aldia el llibre de família i saber amb cer-tesa, el dia de demà, qui és qui en laintimitat de la nostra llar. O caixa o faixa!A la Caixa Penedès uns alts càrrecss’han repartit un grapadet de milionsper assegurar-se una bona jubilació;d’amagatotis del Consell d’Adminis-tració de l’Entitat, és clar!D’ara endavant, serà anomenada laCaixa dels “Penedits”, no del Pene-dès. Oi?La família es primordialAixí ho manifesta l’esposa: Sí, és veri-tat, sortosament els meus fills tenen,g.a.D, un pare meravellós.El marit…I tant! Afortunadament, encara mante-

nim un tracta afable i cordial, peròdiguem-ne una mica distant. Tal comcorrespon a la nostra situació matri-monial tan privilegiada.Un encontre fugisser al Camí Ral:“Carlets, segueixo els teus escrits i elmes passat vaig posar-te falta.M’agrada perquè tant et fa planxar unou com fregir una corbata!”Nota: Mal que mal prefereixo un ouplanxat amb un pols de sal, perquè, lacorbata…L’escriptor J.M. Espinàs hoexposa clarament:L’Articulista ha de saber que el lectorté dret a interpretar el que llegeix.(També entre línies, oi senyor Espinàs?)Amics de pesEl senyor Castells em deia: Amic, si volsestar bé amb els fills, tingues la boca tan-cada i la cartera oberta.Maristany, m’advertia el senyor Munta-ner: En aquest món es paga tot, fins i totel que et donen.

DinersDe tots colors, negre inclòs, de proce-dència, destinació i de resultats benhipotètics en el seu final. Bestreure, distreure, desviar, a paradi-sos fiscals. Censors que treballen comels sastres, a mida. Falta de claredat,opacitat, amanyat un fons perdut, fur-tar, estafar, sostraure, desfalcar, falsi-ficar, volatitzar, malversar etc.

RefranysNo es perdona el pecat si no es tornael robat. Pecaràs si vius entre dones, encaraque siguin bones, i, si molt bones es-tan, ho faràs de tant en tant.

Pobles d’estiueig segons l’edatEl senyor Severiano m’explicava peculia-ritats sobre els llocs d’estiueig al llarg detota la seva vida. De jovenet els pares emportaren per fer un canvi d’aires, de pri-mer a Tremp i més tard, per consell delmetge, a Aiguafreda. Un cop fet el canvi,anys després, vam repartir-ho entreFulleda i Cardedeu ja acompanyats detota la nostra prole.Ara, ja un cop jubilats,tenim un apartament a Coma-ruga i unacaseta amb un hortet a Canovelles, queens fa la vida força plaent i entretinguda,tot l’hivern. Si no fos perquè la terra decultiu és tan avall i costa molt ajupir-se!

GAIREBÉ TOT AIXÒ ES VERITATPer Carles Maristany

Per al Sr. Rector de Vilanova del VallèsSi predica més de deu minuts..................... no acaba mai!Si parla de la contemplació de Déu..........està als núvols!Si aborda els problemes socials............. gira a l’esquerra!Si va a treballar a la fàbrica... és que no té res més a fer!Si es queda a la parròquia................ viu apartat del món!Si casa i bateja tothom....ven els sagraments com en rebaixes!Si es torna més exigent........ vol una Església de “purs”!Si es queda a la casa rectoral..................... no veu ningú!Si fa visites............................................. no és mai a casa!Si té èxit amb els nens..............té una religió de criatura!Si visita els malalts..... té temps per perdre’l i passa dels

problemes del seu temps! Si fa obres a l’església... llença els diners per la finestra!Si no en fa............................................. és un abandonat!Si col·labora amb el consell parroquial.. es deixa dur com

un borrego!Si no té consell parroquial.......... és massa individualista!

Si somriu fàcilment.................. es mostra massa familiar!Si va distret o preocupat.... no ha vist ningú... és un distant!Si és jove...............................................no té experiència!Si és gran...........................................hauria de jubilar-se!

Endavant!, no et desanimis, amic capellà!

COM SER CAPELLÀ AVUI

MISCEL·LÀNIA(Calaix de sastre)

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT

Podem parlar en indi, treure articles i preposicions, deixar pocssignes de puntuació, emprar només substantius bàsics. I trans-formarem la frase «arriba amb un somriure, que ajudaràs queles coses quedin entapissades amb un gram més d’es-perança» en una simple «somriu, please». Així funciona el cer-vell, pràctic i succint. Així funciona la crisi, retalladora i taxativa.Amb la crisi, el teatre ha reduït els pressupostos i ha augmen-tat el sentiment. I procura, tal vegada més que mai, que elboca-orella digui que aporta moments còmics. Avui el plat dellenties és mig buit; només queda ple el plat dels possiblessomriures que volem arribar a repartir. Constitueixen una forçaimparable i un punt de partida. Anem-hi. No els neguin.Traslladem tot això a la cartellera. Un somriure trist i especial.No ens en podem desdir. Ens n’anem a la Biblioteca deCatalunya. (c/ de l’Hospital, 56). Malgrat no hi hagi el Mestre,en Flotats, hi trobarem tot el juny un Cyrano de Bergerac dirigitper Oriol Broggi. En Cyrano és superior a les nostres forcestan contemporànies. I caiem. En el seu amor.Si saltem al Teatre Tívoli (c/ de Casp, 8), comprovem que hicontinuen les funcions de Campanades de bodes amb LaCubana. Embolics, somriures, riures.El 9 de juny ens desplacem al Prat de Llobregat i en l’àmbitamateur gaudim del tarannà còmic del dramaturg del paísNicasi Camps. L’obra: Amnèsia amb regalèssia. El lloc: elTeatre Modern. Dos actes, comèdia, embolics, sala d’esperahospitalària.Atenció. El dia 10 d’aquest mes acabaran les funcions del’atípic i esplèndid Juan Tamariz, que al Teatre Poliorama (LaRambla, 115) hi fa la Magia potagia. En necessitem molts gra-

Somriure, please

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

24

pats. Tots ho tenim ben clar.El dia 12 el Teatre Condal enceta Joan Pera, Capri.Constitueix el nou xou de Joan Pera, que recull alguns delsmonòlegs més coneguts del popular actor i humorista catalàJoan Capri (1917-2000), Podrem recrear-nos en el món deCapri, en el saníssim disbarat quotidià. Perquè ja toca. Inventarentremaliadures, viure-les, veure-les i dir en veu ben alta: tincganes de viure, que m’abracin, de tenir el meu temps i el meuespai, de riure, i que el sistema em doni euros i em deixi xiularals partits de futbol. Maleïda crisi i maleïts polítics.1 de juliol. El Festival Grec iniciarà formalment la programació,al recinte del Teatre Grec. Pascal Comelade i la Cobla SantJordi-Ciutat de Barcelona oferiran conjuntament la seva visiórenovada de la música per a cobla. De ben segur, somriuresgens reprovadors.

Foto: Javier de Agustin

Juan Tamariz ambMagia potagia

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Cursd’HarmònicadiatònicaUna hora a la setmana de 7.30 a 8.30

venda de l’instrument a la mateixa classe

Repertori folk internacional

Interessats truqueu al 93 126 82 20Dimarts i dijous, tardes de 6.15 a 8.15

Gent del MasnouDr. Agell, 9, el Masnou

Mètode sense partitura(es tracta d’estimular la memòria)

PROMOCIONS BOLART SLConstrucció i reparació d’obres

Joan Llampalles, 17. El Masnou Tel. i Fax: 93 540 04 13

L’ENDOLLINSTAL·LACIONS

SEGARRA, SL

Pere Grau, 72 el MasnouTel. Fax 93 555 12 52 · 93 540 28 75

info@germans-segarra.cat

EMPRESA INSTAL·LADORA LA TEVA BOTIGA• AIGUA - GAS - ELECTRICITAT• ENERGIA SOLAR• AIRE CONDICIONAT• CALEFACCIÓ• VIVENDA INTEL·LIGENT• PORTERS ELECTRÒNICS• REGATGE PER ASPERCIÓ

• ESPECIALISTES EN IL·LUMINACIÓ• LED, HALÒGEN, BAIX CONSUM

• MATERIAL ELÈCTRIC• GRAN ASSORTIT D’INTERRUPTORS

I ENDOLLS PER A LA LLAR.• TENIM TOTA MENA DE MATERIAL

PER A L’ESTALVI D’AIGUA.• OPTEM PER L’ENERGIA SOLAR.

• VISITA’NS I T’ASSESSORAREM

Servei tècnic

www.germans-segarra.cat

26

Valentina ens relata un viatge per lesemocions d’una adolescent atrapadaper la figura del seu pare, mort ja fa untemps, i de com afecta la relació d’ellaamb la resta de la família quan la sevamare pretén refer la seva vida amb unaltre home. El programa de mà sintetit-za i presenta així l’obra que el GAT vaposar en escena al Teatre del Casinoels dies 26 i 27 de maig.D’antuvi cal dir que la Laia Casals(Valentina) ens va convèncer de debò,d’això se’n diu saber-se bé un paper,tenir una excel·lent locució, saber con-juntar text i paraula i escena. Una actriuaixí, tan jove i amb poca experiència deprimers papers, promet molt. Ànims,Laia!, esperem molt de tu.Els altres intèrprets quedaven comuna digna comparsa de la protagonis-ta: Gemma Vilallonga (Teresa), PacoCelma (Eduard), Marta de Oro(Carme), Jaume Boadella (Gerard),Joan Soler (Esteve Baixeres) i AnnaAbelló (Adelina Sturzo).No podem pas passar per altl’escenografia, sempre deliciosa, delJordi Abelló: amb una sobrietat mésque suficient, molt ben aprofitada perla il·luminació sota el comandamentdel Roger Pifarrer. Es poden fer me-ravelles amb elements senzills i bendisposats.Vam gaudir d’una obra equilibrada en laposada en escena. Les estridències no

hi podien tenir lloc i no n’hi va haver.Continuem, doncs, tenint bon teatre alMasnou i desitgem que duri i quecada vegada més vilatans en gaudei-xin. En tenim una bona ratxa!Quan hom fa una crònica és lògic quetambé se n’esperi una crítica on no totaparegui sota l’etiqueta de la lloança.Al programa de mà constava com aadaptador i director el David Solé,que, val a dir, en va treure molt desuc, atesa la poca complexitat del’obra. Tanmateix, què havia adaptat?No se’ns deia que Carles Soldevila(1892-1967) havia escrit una novel·laamb el títol de Valentina (1933), en laqual uns personatges amb noms bendiferents, llevat del de la protagonista,

vivien una història com la de la versióteatral. Era una adaptació directa dela novel·la?, era l’adaptació d’unaaltra adaptació?Deixo a part els flagrants anacronis-mes dels auriculars o el telèfon mòbildins un argument que no podia dissi-mular la mentalitat i sobretot la socie-tat metropolitana i burgesa decomençament del segle xx. Mésestranyes resultaven unes quantesexpressions poc fines, impensablesen plena eufòria noucentista i en unautor tan polit i circumspecte comCarles Soldevila; ell mateix sen’hauria ben escandalitzat.Sóc dels qui creuen, i és ben discuti-ble, que les adaptacions a èpoques icontextos diferents d’aquells en quèles obres van estar pensades i escri-tes originalment són summament peri-lloses, potser àdhuc impossibles.Manta vegada he pensat, i em con-venç, aquest pensament El plaginomés és legítim si va seguitd’assassinat. I és difícil assassinar,superar, una obra clàssica.David i tot l’elenc d’actrius i actors,heu fet una tasca elogiable, molt elo-giable; la meva crítica va més enllà,és més de fons. Potser un altre diatornaré sobre aquest tema tand’actualitat.GAT, continueu regalant-nos bon tea-tre, si us plau.

EL GAT CONTINUA OFERINT-NOS BON TEATREPer Esteve Pujol i Pons

Vols jugar al dòmino? Vine,No en saps? Te n’ensenyarem.

Ja en saps? T’ajudarem a millorar el teu joc.

Joc individualJoc per parelles

Campionats

DÒMINO

inscripció a Gent del Masnou de 6 a 2/4 de 9 del vespreVocalia Recreativa

Porta-hi lateva

parella,germà,

fill, o vine sol.Ens trobem

dilluns i dijous

de 6a 1/4 de 9

del vespre.

27

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 10/6“Escultures” de Sílvia Laborda i “Pintures” d’Isidre VendrellDe l’11/6 al 8/7Els Banys de Sant Cristòfol, pioners de la Costa deLlevant.

I n f o r m a

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Estiu i hivern s’està al terrat;fred i calor mai no ha sentit.

Resposta: el parallamps

Curset trimestral de IogaClasses impartides per Ivet Compañó, professora de Kundalini-ioga.

Classes de meditació, respiració i relaxació.El ioga ens ajuda a arribar a estats de calma emocional, que ens facilita un estat

adient per a la meditació. Mantenim el nostre cos fort i flexible, reeduquem la nostrapostura, calmem les emocions, desenvolupem la nostra intuïció, trobem el nostre

equilibri i això repercuteix en el nostre benestar i en el dels qui ens envolten.

Cursets trimestrals. Classes d’una hora i mitja, el dimarts a partir de les 7 de la tarda.Classe oberta (gratuïta) el dimarts 17 de juliol, a les 7 de la tarda.

Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9Vocalia Recreativa

TEATRE DE FESTA MAJOR A CAN’HUMET PEL GRUP RAUXA DE GDM

“HOMES”De Ferran Verdés, Sergi Berbel i Josep Ma. Benet i Jornet,

Dissabte 30 de juny a les 9 del vespre i Diumenge 1 de juliol a les 7 de la tardaDirecció: Francesc Fàbregas

NO US LA PERDEU!

QUOTES DE SOCI DE GDMDurant el present mes de juny es realitzarà el cobramentde la quota de soci corresponent a l’any 2012. Si algunsoci ha modificat el seu compte de domiciliació bancària,agrairem que ens n’informi tot seguit per evitar devolu-cions i despeses de gestió.

TWITTER DE GDMA part de seguir la nostra associació des de la webwww.gentdelmasnou.cat, a partir d’aquest mes tambépodeu seguir-nos a través del Twitter de GDM.

ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNICAgrairem a tots els socis que disposen de correu electrònicens ho facin saber mitjançant la tramesa d’un correu per talde poder remetre’ls informacio puntual de l’associació.

GRUP RAUXA DE GDM I LA MARATÓ DE TV3En l’edició del DIUMENGE AMB LLETRES del dia 27 demaig, la recapta a favor de la MARATÓ DE TV3 CONTRALA POBRESA va ascendir a la quantita de:

302,17€mercès a la generositat dels assistents a la vetllada, alsquals agraïm de tot cor l’aportació.

EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78

El Masnou

Especialistes en aparadors

Fabricació pròpia Finestres abatibles

Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta

Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus

de portes i finestres

MASNOU,SL

ALUMINIOS

S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I

FRANCESC MACIÀ, 2 93 540 25 94

ROBA DE CASACORTINES A MIDAREGALS PER A LA LLARBRODATS PERSONALITZATS

FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32

ITÀLIA, 21, 1r 1a93 209 39 98

VENTURAA D V O C A T

D r e t c i v i l i p e n a l Arrendaments Matrimonial

Accidents de trànsitReclamacions diverses

ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95

ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95

ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46

www.farmasnou.com

C A R N I S S E R I A

V E D E L L A X A I

P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S

EL SECTOR COMERCIA

Bona FeNAVARRA, FLOS I CALCAT,

ROMÀ FABRA, CRIS

Primeresmarquesamb des-comptes

de fins al

70-80%

Flos i Calcat, 4193 540 94 45

outlet@yuppi1974.com

TEL. 93 555 14 51

INFORMÀTICA

Servei tècnic a taller i domicili Recuperació de dades

Ens hem traslladat a20 mts d’on erem,Francesc Macia, 16

FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74

Nou Clean

Bugaderia Tintoreria

E l M a s n o u

FARMASNOUP A R A F A R M À C I A

ESTILISTES CANINS I FELINS

TOT PER A LA TEVA MASCOTAPasseig Roman Fabra, 19El Masnou 93 540 37 93www.xicmasnou.com

Gos petit............15€Gos mitjà...........20€Gos gran........... 30€

ITÀLIA, 29 93 555 45 81ROMÀ FABRA, 25

93 178 22 97

Selecció vins, caves,cerveses, licors,

alimentació gourmetEntreu a la nostra pàgina

www.elrebostdelsentits.es

RENTAT BÀSIC

Àgora CafèCafeteria/Restaurant

Torrent Vallmora,1693 127 57 96

www.agoracafe.wordpress.com

Agora El Masnou

AL DE LA PLAÇA NOVA US DESITJA

esta Major 2O12FRANCESC MACIÀ, ITÀLIA, ROGER DE FLOR,

STÒFOL COLOM, JOAN LLAMPALLES.

Itàlia ,1893 540 99 71

Navarra,13Taller: 93 540 18 91

Servei oficial:Aprilia, HONDA,YAMAHA

mar

enyv

eter

inàr

ia

Flos i Calcat, 5393 555 18 81 (urg.24h)Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00

Amb s

eguret

at

GC

C.

serv

eis

ne

teg

es

i a

bri

lla

nta

ts LocalsComunitats

EmpresesHabitatges

Naus Neteges obresAbrillantadors

PolidorsVidres

Persianes

93 555 12 21

gcc@gccserveis.com

Flos i Calcat, 4893 555 41 01

p e r r u q u e r i a

un

is

ex

Joan Llampallas, 2593 555 95 62

Ametllers, 1293 555 83 91

FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39

Manyans des de1945

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

PneumàticsMasnou

Pneumàtics imecànica ràpida

Vicenç LinaresS.E.F.

ORTOPÈDIAmsn

CENTREPODOLÒGIC

Centre dispensador de

Atenció integral

Navarra, 65 Feiners i h. convingudes

93 555 10 53www.ortopodomsn.com

Centre depodologia

ANTEMHorari: de dill. a div. de 9,30 a 13i de 15,30 a 19dissabte de 9 a 13dimarts tancat

Flos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86

Ja no som a Flos i Calcat. Ara estem al polígon La Bòbila.

Garrofers, 5 (Pont de Teià)

93 540 17 89

MOTORCAS

Venda, lloguer i reparació

de maquinà-ria per a laconstrucció

i el bricolatge

• PERRUQUERIA CANINA I FELINA

• RESIDÈNCIA CANINA

•VENDA DE PINSOS10% DESCOMPTE

• SERVEI A DOMICILI GRATUÏT

NAVARRA,22-L1093 555 99 53

sabate@mastercadena.com

ELECTRODOMÈSTICS

AIRE CONDICIONAT

CÒNSOLES

Electrodomèstics

Sabaté

NAVARRA,11-B93 540 88 40

xipxap@hotmail.esFacebook:

Xip Xap Perruqueria canina

Dolce VizioLlaminadures, petits

regals

Detalls per a comunions,

bateigs i casaments

NAVARRA,13-L3637 178 850

dolcevizio@hotmail.com

10% dpte. en tot.Fins a l’agost del

2012

30

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT

Tres amics van al restaurant a dinar i demanen un menúque costa 10 € per cap. Acabat l’àpat, paguen al cambreramb un bitllet de 10 € cadascun.En presentar la nota a la caixa per pagar, l’amo del restau-rant diu al cambrer que els hostes són amics seus i que elscobri tan sols 25 euros. El cambrer, que és un pillo de setsoles, pensa que tornar cinc euros entre els tres comensalsés de mal fer, de mal repartir, i, per simplificar-ho, decideixreservar-se dos euros (de propina) i retornar els tres eurossobrants, un euro a cada un. I ara, fem com el “compte de la vella”. De bell antuvi hanpagat 10 euros i, si se’ls n’ha restituït un, així doncs hanpagat solament nou euros.Tres per nou fan 27, més 2 que n’ha sostret el cambrersumen 29. Aquí manca 1 euro segons es veu… on és?Qui el trobi, és seu…!

Problemes de plantejament?

Concert de Festa Major Coral Xabec

Diumenge 1 de juliol a la una del migdia a la Parròquia de Sant Pere del Masnou Repertori de peces populars, Nocturns de Mozart i fragments de la

Messe Brève à 3 voix, de T. Dubois.

Direcció: MONTSERRAT LLAGOSTERA Piano: BÀRBARA LLACAY

Hi col·laboren: Ajuntament del Masnou i Parròquia de Sant Pere del Masnou

- Festival produït per l’Ajuntamentdel Masnou amb el suport de laDiputació de Barcelona.

- L’organització s’ha esforçat pergestionar un pressupost amb retal-lades importants, però que contem-pla de nou l’emblema del Festival, lavela a la platja. Una vela amb menysaforament, alhora que s’han reduïtels escenaris, la presència de com-panyies estrangeres i no es comp-tarà amb els focs artificials.

- A la vela s’hi podrà veure SergiLòpez, l'humorista Pepe Viyuela, unaproducció de T de Teatre. Cia.Ytu-quepintas i FAFA com a cloenda.

- A places podrem veure circ del boamb molt d'humor: The BarrenCarroussel, Cia. Trifaldó, Ganso &Cia. i Cia.Los2play,

- Com és tradicional, enguany LaBanda del Festival serà TheBrassville Walkers,

AVANÇ DE PROGRAMACIÓ**El programa encara pot veure’s modificatper petits canvis

Dimarts, 17 de juliol12 h. The Brassville Walkers alMercat Municipal

Dimecres, 18 de juliol20 h. a Ramón y Cajal Cia. The BarrenCarroussel (IRLANDA)

Dijous, 19 de juliol20 h. A la Plaça Europa del Port delMasnou, l’espectacle L’Es3 amb laCia. Trifaldó.

21.30 h. La Banda del pLe dE RiUre

22 h. A la vela, Cia.Ytuquepintas ambBorja González i el seu art amb sorra.

22.10 h. A la vela, la comèdia NellyBlue amb producció de T de Teatre.

23.45 h. La Banda d P d R

Divendres, 20 de juliol20 h. A la Pl. d’Ocata, Ganso & Cia.

21.45 h. Vela: La Banda d P d R

22.10 h. A la vela, Sergi Lòpez

23.40 h. A l’acabar, La Banda d P d R

00h Davant de la vela, Los2play

Dissabte, 21 de juliol19.15 h. Cercavila Sant. Felip ambThe Brassville Walkers.

20 h. A la Pl. dels Cavalletss, Los2play

21.45 h. A la vela, La Banda d P d R

22.10 h. A la vela, Cia.Ytuquepintas

22.20 h. A la vela, Pepe Viyuela

23.15 h. A l’acabar, La Banda d P d Rmentre la lona de la vela s’aixecarài l’espai es convertirà en una sala defesta

0.00 h. La vela s’haurà convertit enuna perruqueria excèntrica on, aritme de música FAFA, convidaràtothom amb el seu Sienta la cabezaa lluir pentinats extravagants iexhibir-los a ritme de música percloure una nova edició del pLe dERiUre.

VENDA D’ENTRADESA partir del 4 de juliol · Oficina Atenció Ciutadana (OAC)c. Roger de Flor, 23 www.quedatalmasnou.com

31

Del 17 al 21 de juliol16a edició

Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 EL MASNOU

Lluís Millet, 102. · Tel 93 555 28 45El Masnou

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST. VINS I CAVES

XARCUTERIA SELECTA

Auto-servei

Mar-BlauALIMENTACIÓ · XARCUTERIA

FRUITERIA

Fontanills, 59 · Tel 93 555 32 32 · El Masnou

FRUITES I VERDURESServei a domicili

BONES REVETLLES I FESTA MAJOR

Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou

GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER A LES VOSTRES FESTES I REVETLLES

selecció de vins, caves i licors, vins al detall

PRIMERA QUALITAT

Mestres Villà, 115

93 540 34 74

Perruqueria

CrisAnd1r. de Maig, 24 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou

Hores convingudes

Nova adressa: 1r de maig, 24En front de l’ambulatori de del carrer Sant Miquel

Aquest estiu refresca’t!Granizats de llimona, cafè, convinats

i horxata. Sucs de fruita tropical.Batuts de gelat Carte d’or.

Plaça d’Ocata, 5-7 · 93 540 08 66 Un ambient tranquil i relaxat

BONES REVETLLES I FESTA MAJORLa fruita