gent del masnou · prat de la riba, 23 ·93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14 horaris de les farmàcies...
TRANSCRIPT
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 365, juliol-agost del 2018
GENT DEL MASNOU
Per a les teves vacances, tot el
que vulguis envasat al buit.
www.canrac.comb o t i g a v i r t u a l
Mestres Villà, 101 · 93 555 16 64 el Masnou
Del 6 al 26 dʼagost Vacances
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
Del 6 al 26 dʼagost Vacances
Correu electrònic:[email protected]
Obres i reformes en general
607 947 004Bones vacances
ConstruccionsJimenezT/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
MENÚS DIARIS · SERVEI A LA CARTA MENJARS PER EMPORTAR
DILLUNS TANCAT
Santiago Rusiñol, 43 · Tel. 93 555 23 96 · El Masnou
R E S T A U R A N T
Menús frescos d’estiu
T’AGRADARIACANTAR
EN UNA CORAL?Et proposem de venir a cantar a la Coral Xabec; hi seràs ben rebut.
Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix obé com a soprano o contralt.
Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevoldimarts abans de començar l’assaig,
o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.
Qui canta, els seus malsespanta!
SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L’ESTAT
transferència per Internet: http://caixadesolidaritat. catPer banc ES78 2100 5000 5102 0017 2439ES41 3025 0002 4514 3338 9791Pel justificant i certificat fiscal, cal indicar: el concepte, el nom complet, el NIF i el correu electrònic.
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol
Portada: Estiu 2018. Persones humanes
Disseny i muntatge: Taller de publicitat.
Publicitat: 93 555 16 59
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20
www.gentdelmasnou.cat
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.
El repartiment d’aquest butlletíals socis es fa amb el suport del’Ajuntament de la Vila.
SumariEDITORIAL........................................................................................................ 3BÚSTIA OBERTA.............................................................................................. 9BESTIARI POLÍTIC Joan Camps ..................................................................... 10VIVÈNCIES Pep Parés ..................................................................................... 11HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ..................................................................12SOM Oriol Lugo .................................................................................................... 14LA PUNTA DE LA LLENGUA (98) Esteve Pujol ............................................. 14PARLEM DE LLIBRES Ramon Asensio Cardell ............................................... 15CRÒNIQUES Esteve Pujol ................................................................................. 14ARRAN DE SÒL Pledebuit .............................................................................. 16GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany........................................... 17HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls ............................... 18VAGA A BRASIL Joan Maresma Duran ........................................................... 20CRÒNIQUES DʼULTRAMAR Joan Muray ........................................................... 21LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ............................................................. 21GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 22IN MEMÒRIAM Francesc Vicens i Giralt. Joan Muray.................................... 22
No passeu ànsia, no estem parlant de cap article de la Constitució quepugui bloquejar l’acció cívica i cultural de Gent del Masnou; ens refe-rim a l’exemplar 365 del Butlletí de juliol/agost que teniu a les mans.Amb paciència i constància hem arribat a la xifra de 365 butlletins–tants com dies té un any– d’ençà d’aquell primer que va veure la llumel mes de gener de 1987. Per saber on som i cap on anem, és bo mirar endarrere i prendre con-sciència d’on venim i sospesar el camí recorregut, amb tots els encertsi desencerts que ens hi han acompanyat fins avui i, sobretot, cal valo-rar i agrair l’esforç de tota la gent que ho ha fet possible. Durant totsaquests anys hi han deixat la suor un seguit d’articulistes, cronistes,historiadors, dibuixants, correctors, anunciants, compaginadors, enso-bradors, repartidors… sovint de manera anònima, vitalitzant aquestapublicació que ja forma part de la vida quotidiana del Masnou. A tots,moltíssimes gràcies i un record emotiu per a aquells que ja no sónentre nosaltres.El Butlletí, fidel a la seva tasca de servei a la col·lectivitat, a part d’in-formar i projectar les activitats i la dinàmica de Gent del Masnou,manté oberta una finestra d’opinió sobre els esdeveniments i batecsdel nostre país, especialmente en aquests moments històrics delsquals som protagonistes, tots plegats, en primera persona.No desaprofitarem l’ocasió per demanar que el continueu llegint, queenvieu cartes a la Bústia Oberta, que el critiqueu i, si podeu, que us feusocis de Gent del Masnou per tal de garantir-ne la continuïtat. Usnecessitem. VACANCESArribat el mes de juliol, tenim al damunt un estiu que promet ser moltfeixuc, tot i les esperades vacances que caldrà aprofitar per envestirel que ens espera de cara a la tardor. Si podem, sortim a fer un volt,llegim, prenem el sol, passegem sota la lluna, anem al cinema a la fres-ca, fem esport amb moderació, fem el mandra tant com puguem iretrobem-nos amb la família i els amics…, mentre restem expectantsper veure com es mouen les fitxes entre el nous executius de l’Estat ide la Generalitat, amb tot el feix de deures i greuges pendents damuntla taula. Malauradament, la fam i la misèria no fan vacances i ben segur queseguirem contemplant astorats l’allau de persones que es llancen almar, desesperats, cercant aixopluc i una mica de solidaritat a l’altrariba, la nostra, mentre els desconcertats europeus no reaccionem comfora d’esperar. Com diu la vella cançó de Dylan: …fins quan seguiràl’home girant el cap, per tal de no veure-hi clar? Bon estiu.
El President
Editorial EL 365
---------------------------------VACANCES
D’ESTIUEl local de Gent
del Masnouromandrà tancatper vacances del3 d’agost al 6 de
setembre.Desitgem a tothom,
socis, amics icol·laboradors, un
Bon Estiu!
---------------------------------
3
GENT DEL MASNOU
ET CONVIDEM AFER-TE SOCI DE GENT DEL
MASNOUTu hi sortiràs guanyant i la
nostra vila tambéDr. Agell, 9 · 93 126 82 20
Amb tota la garantia de les
pastisseries del Masnou
LA PASTISSERIA FRESCA DE L’ESTIU
LA PASTISSERIA FRESCA DE L’ESTIU
Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou
Pastisseria
MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03
(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)
Mestre Pastisser
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
VendaOnli
ne
Des de 1866
miquel
Jaume I , 2 · 93 555 96 52 el Masnou
NO TANQUEM AL MIGDIAHores convingudes
MARISA VILAPerruqueria Mixta
República Argentina, 15, el Masnou 93 540 40 12
Av. Joan XXIII, 110El Masnou
93 555 93 02 Obert fins a les 24h
canyes
Menú De dilluns a
divendres8,90€
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Juliol 2018 --
-- Agost 2018 --
293031
123456789
101112131415161718
diumengedillunsdimarts
dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte
AymarViamarDominguez
AymarOcataRieraFàbregasFàbregasOcataViamarDominguezAymarFàbregasRieraRieraViamarFàbregasFàbregasDominguezRieraOcata
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà
M. de DéudʼAgost
Farmàcia Aymar Vacances del 13 al
19 dʼagost
diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabte
123456789
10111213141516171819202122232425262728
RieraViamarDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViamarViamarAymarOcataRieraFàbregasViamarDominguezDominguezOcataAymarFàbregasViamarDominguezAymar
pL
e d
E R
iUre
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Agost 2018 --
-- Setembre 2018 --
293031
123456789
101112131415161718
dimecresdijousdivendres
dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts
RieraOcataViamar
DominguezDominguezOcataRieraFàbregasViamarDominguezAymarAymarOcataOcataViamarAymarFàbregasRieraRieraAymarFàbregas
dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts
123456789
10111213141516171819202122232425262728
AymarOcataRieraFàbregasFàbregasOcataViamarDominguezAymarFàbregasRieraRieraViamarFàbregasFàbregasDominguezRieraOcataOcataDominguezAymarOcataRieraAymarViamarViamarAymarDominguez
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà
11 de Setembre
M. de Déudʼagost
Farmàcia FàbregasVacances del 20 dʼagost
al 2 de setembre
Mn. J. Verdaguer, 14 el MasnouTels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90 www.finquespuig.net · [email protected]
C o m p r a v e n d a - A d m i n i s t r a c i ó - A s s . j u r í d i c a
St. Miquel, 10 · 93 540 34 36 · El Masnou · www.asm.cat
Fes-ho abans de vacances
Et fem la revisió de l’aire condicionat del teu vehicle totalment gratis
Et fem la revisió de l’airecondicionat del teu vehicle totalment gratis
Fes-ho abans de vacances
Nou Petit CafèUn ambient selecte en un espai acollidor.Vine a tastar la cuina de caps de setmana
Plaça d’Ocata, 5 · 93 540 08 66 el Masnou
https://www.facebook.com/petitcafe.elmasnou/?ref=aymt_homepage_panel
9
guin amb facilitat.Si els veïns d’aquest carrer(que han presentat una dar-rera instància E-2018/006353el 4/6/2018 amb 44 signatu-res) paguem tots els impos-tos, ¿per què ens tracta aixíl’Administració? I es dona latrista circumstància que, toti haver presentat un grannombre d’instàncies, a títolpersonal, per part de dife-rents veïns, la resposta delregidor de Mobilitat i Via Pú-blica, sistemàticament, haestat sempre la mateixa,menystenint les peticionsindividuals. Amb la particu-laritat que ens invita a con-tactar amb ell via telefònica,i quan li truques et dema-nen el número del teu telèfonperquè “ell és en una reunió”.No respon mai la trucada.Almenys dels veïns del carrerFrederic Mompou.
Àngel Zamora Garcia-----------------------------------------
CONTRA ELS JUTGESPERVERSOS
Això dels mals jutges ja ve delluny. Fa entorn de tres milanys que hi havia israelitesindignats contra els jutgesinics a qui fustigaven ambparaules com ara:¿No és cert que, si parleu, ca-lla la justícia? Vosaltres, ho-
NOUS CARRERS DE VIANANTS
Els carres Cuba, Pere Grau iDoctor Agell ara són de via-nants i s’hi pot caminar tran-quil·lament. Malgrat tot, hitrobem a faltar papereres. Al carrer Doctor Agelltambé trobem a faltar labarana que en van treure.Aquesta barana ajudava lespersones grans a pujar eldesnivell i també a baixar-lo, sobretot quan plou, jaque corren el risc de caure.Els vilatans desitgem queho tinguin en compte i ensho solucionin.
M.Valldeperas Roig------------------------------------
CARRER OBLIDATBenvolgut President,Soc veí del Masnou Alt id’un carrer oblidat pelGovern municipal. Amb elsanys, veus com nombrosesobres de reforma de les
voreres i del seu disseny sesucceeixen a tota la Vila; enocasions, un mateix tramde via és reformat al cap demenys de dos anys de laseva rehabilitació. Però elcarrer Frederic Mompou,entre Pau Casals i el noucarrer Torrent de Vallmora,presenta un estat deplora-ble: escocells rebentats iamb males herbes envol-tant els troncs d’un malaltísi descuidat arbrat, amb elspanots aixecats per lesarrels; manca total de lamínima senyalització delimitació de velocitat, des-prés d’haver estat obert altrànsit general; i l’excessivafloració dels pollancres dePau Casals, que embruten elterra i agreugen al·lèrgies.Tot això, després de 30anys sense cap acció perpart de l’Ajuntament. L’estatde la vorera pot fer que in-fants, avis i gent adulta cai-
Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor . En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.
mes, judiqueu amb raó? Con-scientment cometeu injustíci-es a la terra, la vostra violèn-cia fa pes a la balança. (S 58,1-2)
Déu s’aixeca en l’assembleadivina i judica els qui la for-men: “Fins quan jutjareu con-tra justícia afavorint la causadels culpables? Defenseu elsfebles i els orfes, feu justíciaals pobres i als desvalguts!Allibereu els indigents i elsfebles, arrenqueu-los de lesmans dels injustos”. Però ellsno tenen seny ni enteniment,caminen a les fosques; finsels fonaments de la terra sesomouen! “Doncs jo declaro:Ni que sigueu déus, ni quesigueu tots fills de l’Altíssim,com qualsevol home mori-reu, caureu com han caiguttants governants” Alça’t, Déumeu, a judicar la terra. (S 82,1-8a)Com reclama justícia l’hebreuoprimit contra els jutges injus-tos! Fins i tot els anomenadéus pel gran poder quetenen sobre la vida i la mort,sobre la llibertat i l’empreso-nament. I fa prop de dos milanys un tal Jesús, tambéisraelita, parlava d’un jutgeinjust –així l’anomena– queamargava la vida a una pobravídua (Lc 18,1-8). Ja ho veieu,això de la injustícia d’algunsjutges ve de molt lluny.
Esteve Pujol i Pons
10
Fer experiments amb gasosa és unaexpressió de la saviesa popular quemalauradament no compte en l’idearidels polítics que ens han governat finsara. Si el projecte Castor s’hagués tes-tejat in vitro, enlloc d’avalar la propos-ta in situ davant Vinarós influenciadaper la corporació Escal UGS participa-da per l’insigne Florentino E. PérezRodríguez, aconseguidor dels negocisque es couen a la llotja del RealMadrid, que ell presideix, el Mediterra-ni seria més net, l’erari públic disposa-ria encara dels 1.350 milions d’eurosindemnitzats i els consumidors de gasnatural ens estalviaríem els 4.730milions d’euros que haurem de pagard’aquesta vergonyosa obra pública deldesgovern Zapatero. En la mateixapolítica d’inversions avalades perl’Estat, també el PP de Rajoy ha mal-baratat 60.000 milions d’euros públicsper al rescat bancari, més els 5.200milions d’euros rescatant les autopis-tes cedides al sector privat que han fetfallida. Els vasos comunicants tan evidents dela corrupció amb l’obra pública fan ridí-cul parlar de presumpta prevaricacióquan el malbaratament de les inver-sions multimilionàries han causatescandalosa alarma i ruïna social. Unaestafa que la crítica mediàtica ha asse-nyalat tímidament amb les riotes tole-rants dels ninotaires dels diaris, elsacudits radiofònics i les astracanadestelevisives a l’estil Polònia que, en llocde fer-nos riure, ens haurien d’enutjar. L’obra pública no ha prioritzat mai el bécomú, sempre ha estat un pretext perenriquir segments corruptors del poderfàctic. No oblidem les inversions enAVE i aeroports innecessaris perpe-tuats en estructures insostenibles i quehan incrementat temeràriament eldeute públic, que només permet assu-mir els interessos de les obligacions ipréstecs a retornar. Però cal comptartambé la perla dels despropòsits eco-nòmics que lidera el submarí S-80aprovat al 2003 pel govern Aznar, din-tre d’un pressupost inicial de 4.200
milions d’euros, on el Ministeri de De-fensa, obcecat a carregar-lo de ferrallade farciment, va ignorar el principid’Arquimedes i, en lloc de fer una ma-queta i testejar-lo en una banyera, vangosar fabricar-lo a l’engròs i pesavamés que el volum de l’aigua que des-ocupava. O sigui que el submarí S-80,d’haver-se varat a la mar, s’hauriaenfonsat sense remei i sense autono-mia per retornar a la superfície. Enmigde les precarietats en habitatge, ser-veis socials, sanitat i ensenyamentpúblic, ens haurien d’explicar: perquins set sous han dilapidat quatre milmilionades d’euros en quatre subma-rins fets a la babalà i que a la data dellliurament, al 2020, seran quatreandròmines obsoletes a un cost demanteniment incalculable.Enmig de tanta merda escampadaamb la connivència de les més altesinstitucions de l’estat, no és estrany elmiratge il·lusionant que ha generat lamoció de censura liderada per PedroSánchez, que ha exiliat Rajoy a SantaPola i ha deixat la majoria dels qua-dres del Partit Popular al caire d’unatac de nervis tement que es quedaransense cadira i sense ofici ni benefici. Ningú no hauria pronosticat que elsbarons del PSOE, que van putejar tantcom van poder Pedro Sánchez per eli-minar-lo del mapa polític, ara en sónfidels seguidors, tots disposats a pair-lo sense ganes, llevat que ja estiguinmaquinant una nova conspiració perdescavalcar-lo del tot. Pedro Sánchez,
que tant soroll mediàtic ha generat, pelque fa als valors que cal suposar-li aun president de govern resulta que ésun perfecte desconegut. Si va sobre-viure a l’extorsió de l’Executiva Federaldel PSOE que el volia fulminar, fousobretot per haver escenificat un victi-misme de claudicació en ser defenes-trat i en recuperar la presidència delpartit guanyant amb mèrit les forçadesprimàries; no ha mostrat cap gest d’au-toritat, ja que ha estat submís i callatsense desinfectar el PSOE de totsaquells que l’havien traït i humiliat.Ara Pedro Sánchez té l’oportunitat demostrar qui és!; molt serà que duri centdies a la Moncloa sense haver d’enca-rar alguna crisi insuperable. Dubtesraonables, com no els hem de tenir?No hi ha un partit que s’assembli mésal PP que el PSOE, campions en elpòdium de la corrupció, socis en l’apli-cació del 155 i amb el dilema d’haverde guanyar les eleccions generals for-çant l’animadversió dels espanyolscontra la catalanitat. Paradoxalment,Pedro Sánchez és qui millor pot enten-dre per què la majoria de catalans enssentim maltractats, ja que ell ha viscutdurant uns quants mesos un calvarisimilar al 155 en pròpia carn. Avui éspresident del govern vigilat pels baronsque té enquistats en el partit i, si nos’està quiet, ja sap el pa que s’hi dona,qui es belluga en el PSOE, com deiaAlfonso Guerra, no surt a la foto. Ésserun covard o un valent, vet aquí el seudilema!
BESTIARI POLÍTIC Joan Camps i Ortiz
CASTOR
contaminació pública d’estat en liquidació
Les tecnologies han canviat molt lamanera de relacionar-nos. Encararecordo les cartes que els meus paresescrivien a la família. Començavenamb les frases de rigor: “Querido her-mano, espero que estés bien de saludcomo nosotros, a Dios gracias(ADG)...” I al final: “Se despide de ti tuhermana, ésta que lo es...” I la firma.Trucar per telèfon també era un fetimportant. Parlo de la majoria de gentamb pocs recursos com a casa meva.Havies d’anar a la central telefònica idemanar conferència. Abans, però,tenies d’haver avisat a qui trucaves,que ho faries a tal hora –de vegadesamb un telegrama– perquè ell esti-gués també a la central telefònica delseu poble a la mateixa hora. Moltsovint, era la responsable de la cen-traleta qui venia a dir-t’ho personal-ment. I sempre trucaves per transme-tre notícies importants o necessàries.La cosa va canviar amb la proliferaciódels telèfons fixos de casa. Les cartesvan anar desapareixent i semblava quel’escriptura –per a les relacions perso-nals– ja havia passat a millor vida.Recordo, encara, com molts actors iactrius de teatre havien d’estar-semolt per casa per poder aprofitaraquella trucada beneïda del directorque t’oferia un paper. Era estar pen-dent del telèfon i/o deambular per totsels saraus, festes i estrenes per veuresi algun t’escollia.Però la revolució va venir amb elscontestadors automàtics on podiesdeixar missatges. A partir d’aquí po-dies sortir de casa bo i sabent que latrucada important, si ho era, quedariaenregistrada i tu hi podries respondre. La massificació dels telèfons mòbils vacontinuar mantenint la paraula com aeina bàsica per comunicar-nos.L’aparició dels Smart phones, o telèfonsintel·ligents, amb totes les seves aplica-cions, ens ha fet tornar a l’escriptura viatwitter, whatsaap, messenger, insta-gram, telegram, drive, correus electrò-nics... Tot ens porta a textos curts, rà-
pids, sovint gens pensats, que omplenaquesta parafernàlia d’aplicacions.La relació amb amics i familiars tambése’n ressent d’aquesta varietat decomunicacions i, quan et passa algunacosa important i se n’assabenten, veusque cadascú respon a la seva manera.Els amics de molts anys, desprésd’una ràpida trucada, no tardarangaire a venir-te a veure si els és facti-ble. Compartiràs amb ells la visita,esmorzars, xerrades, bons desitjos...Després n’hi ha d’altres que et truca-ran per intercanviar informació sobreel teu estat, vaja, per saber de prime-ra mà com et trobes.I, per últim, hi trobarem els amics queusen les xarxes socials quasi deforma exclusiva. Els whatsaaps s’em-porten el premi. Uns pregunten comestàs i, amb la resposta teva i la dels
altres de la llista, s’organitza un saraud’allò més enrevessat i divertit. A partque un mateix missatge es pot trans-metre a grups de dues o de desenesde persones.Amb tot plegat, la informació personali social s’acumula i anem picant d’aquíi d’allà sense gaire possibilitat d’anàli-si ni de síntesi.Cada època té els seus trets espe-cials, i la nostra ens ofereix un bom-bardeig esfereïdor de notícies que enspoden incapacitar per discernir el quepassa des d’una certa perspectiva glo-bal. Tots opinem de tantes coses!Cada dia és més freqüent la imatged’una família reunida a l’entorn d’unataula on tothom mira la pantalla del seupropi telèfon, d’aquest aparell impres-cindible que ens comunica i ens aïllaalhora. Vet aquí la contradicció!
11
Vivències Pep Parés
La comunicació personal i la tecnologia
Aquest interessant document ensdemostra que aquest casal masnoví(aleshores alellenc), venia, i ve, practi-cant la beneficència, com a mínim, desd’aquella data, el 1700.Primer veurem què ens diu el docu-ment, escrit en el català de l’època, delqual només faré un extracte per la sevagran dimensió. Aquests en són elstrossos més significatius:• Sala per la gracia de Deu y de laSanta Sede Apostolica Bisbe de Barna.del Consell de Sa Magt. & Per quan losAdmininistradors del Hospital Generalde la Sta. Creu de la present ciutat deBarna. ab llicensia desa Magestat...• ...per quant los Administradors delHospital General de la Sta. Creu de lapresent ciutat de Barcna...• ...han determinat para subvenir losgastos de dit Hospital fer extracció dediners... fins a Vint y dos mil Rodolins(inscrit) en lo primer full del present lli-bre sia ingres...• ...de las personas que voldran concorreren dita extracció en dits administradorsab...son aprobacio y atnotació...• ...nos es estat entregat, y avem trobatcontenir en si sinch mil y sinch centsnumeros...• ...en Barna. als catorsa del mesde...any de la Nativitat del Señor Milsetcents.
12
Joan Muray
Històries de la vila
LA BENEFICÈNCIA DE CAN TEIXIDOR
Del segle XVII ençà, en un document del
Cardenal Benet de Sala i de Caramany
Document de Can Teixidor sobre beneficència a l’Hospital de la Santa Creu, signat per Benet deSala com a bisbe de Barcelona.
Vista de Can Teixidor.
És molt difícil transcriure un documentd’aquell temps, ja que, a més d’estaren català arcaic, cada escrivent usaval’escriptura que li semblava més adient,i es troben en un mateix documentdues paraules iguals, però escrites dediferent forma. No hi havia una norma-tiva com tenim ara. Al final, el docu-ment porta la signatura de:• Fr. Benet, Bisbe de Barna.(i referen-dat per)• Franc. Vila... escrivent de la Curiadels oficials Eclesiastichs de Barna.• i segellat amb escut ((que no es potveure, està borrós)Quant al mot rodolí, referit a moneda,no se n’ha pogut saber exactament aquina quantitat es refereix. Ja quel’únic que he trobat és que rodolí era unsistema d’elecció, que consistia aposar el nom d’un candidat en un tros-set de paper o pergamí, i que, junt ambla resta, era posat dins un bací obossa, de la qual hom en treia un, que
era el guanyador.En el cas que ens ocupa, no podem,doncs, saber exactament la quantitat aquè es refereix quan diu que eren22.000 rodolins. Es devia referir a unaquantitat en concret, però que seriaextreta, potser, també d’un bací obossa. El fet, però, és la beneficènciaque feia la Casa de Teixidor a l’Hospitalde la Santa Creu. Ara, després de veure el document,vegem qui eren els protagonistes, pocconeguts, per no dir gens. El nom delcardenal Benet de Sala segueix sent,tres-cents tres anys després de la sevamort, pràcticament ignorat. Quant aJaume Francesc de Teixidor, tot i tenirtambé càrrecs importants, sempre haestat eclipsat per la figura del seu pare,Jaume de Teixidor. Vegem qui eren:
BENET DE SALA I DE CARAMANYNeix a Girona el 16 d’abril de 1646, imor a Roma, a l’exili, el 2 de juliol de1715. Va ostentar diversos càrrecs dinsl’Església Catòlica, com:• Abat de Montserrat. De 1682 a 1684.• Abat de Sant Pau del Camp i de SantPere de la Portella. De 1684 a 1693.• Abat de Gerri de la Sal. De 1691 a1699.• Abat de Ripoll. De 1696 a 1697.• Bisbe de Barcelona. De 1698 a 1715• Cardenal. De 1713 a 1715.
Benet de Sala i de Caramany(1646-1715)
13
Tots aquests càrrecs no li serviren deres per no haver de patir les malvestatsd’una guerra, la Guerra de Successió(1701-1714), i la inquiria d’un rei, FelipV de Castella, IV de Catalunya-Aragó. Va patir persecució, presó i exili pelgravíssim càrrec de «desafecto a laCorona». Fet presoner i confinat alscastells francesos de Saint-Jean-Pied-de-Port, Baiona i Bordeus d’on sortiriaper intercessió del Papa Climent XI peranar a la ciutat d’Avinyó, aleshores per-tanyent als Estats Pontificis, on roman-gué fins al 1712 sense poder sortir-ne. Aleshores el papa el creà cardenal, iaixí obtingué passaport, que aquests síque en podien tenir, i tornà a Barcelona,però només hi pogué romandre fins al’abril de 1713. A Felip V no li agradàgens, i en un decret de 24 de març de1713 prohibí als seus ministres i carde-nals profrancesos que elreconeguessin. El 3 de juliol de 1713 embarcava cap aRoma, d’on ja no tornaria mai més. Hiva morir el 2 de juliol de 1715 i fouenterrat a la basílica de Sant PauExtramurs.
JAUME FRANCESC DE TEIXIDORNo tenim dades de naixement i mort,però sí els càrrecs que va ostentar.Del 1684 al 1706 fou Receptor Reialde la Batllia General de Catalunya. ElReceptor Reial de la Batllia Generalde Catalunya era una figura adminis-trativa amb funcions sobre la Treso-reria Reial, i en general sobre tot elque afectava el patrimoni reial.L’ascens de Jaume Francesc, tot i serfill de Jaume de Teixidor, CiutadàHonrat de Barcelona i Conseller Quartdel Consell de Cent de Barcelona, vaser un ascens important per la sevatasca com a receptor.El 1654 era mercader, el 1688 CiutadàHonrat i el 1706 noble, alhora queposseïa la senyoria de Pinós (comar-ca del Solsonès). Era també un delsmembres del consell ciutadà que pos-seïa major nombre de certificats i, pertant, el qui havia deixat un major nom-bre de diners a la ciutat.Es va casar amb Anna de Riber iMajor, i d’aquest enllaç en va néixerMarianna de Teixidor i de Riber, quees casaria amb Pere de Planella,
noble moianès, dels quals descen-diren els Planella, propietaris de CanTeixidor. Un cop repassat un xic el documentsobre la beneficència de Can Teixidorvers l’Hospital de la Santa Creu, i quese-gueix fins als nostres dies, quatre
Fons consultatsArxiu Biblioteca Comte de Llar (Can Teixidor)• Arxiu Biblioteca Joan Muray (El Masnou)• Article de Jaume Armengol• Catalunya Cristiana. 9/10/2011. Gent decasa. Joan Pallarés-Personat. Historiador• Catalunya Cristiana. 8/9/2013. L’Esglésiaen la Guerra de Successió. El calvari del car-denal Benet de Sala. J. M. Martí Bonet.Delegat de Patrimoni de l’arquebisbat deBarcelona.•Catalunya durant la Guerra de Successió.Ara Llibre, S.L. Badalona 2006•Església Arxidiocesana de Barce-lona.7/6/2017• Publicacions Martí i Bonet: EL CARDENALSALA. Història d’una tragèdia
Retrat de l’arxiduc Carles d’Àustria, rei CarlesIII, i després emperador Carles VI
Retrat del rei Felip V de Castella, IV deCatalunya-Aragó, tal com es penja a moltesde les cases catalanes amb represàlia a lesinjustícies practicades pels seus seguidorsdurant segles.
Antic Hospital de la Santa Creu, ara Biblioteca de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.
segles després; ara, però, ambl’Hospital de la Santa Creu i de SantPau, nom que rebé l’antic de la SantaCreu en traslladar-se a l’emplaçamentactual. També després de fer un repàs delsprotagonistes, només em resta dir quepocs casals i institucions poden pre-sumir d’un període tan llarg de tracteconstant de fer el bé.
Quina pregunta més insòlita per a unasecció de Psicologia o de CreixementPersonal... Però. i si es tractés d’unametàfora?Abans de passar pàgina t’explicaré elsignificat de cada element i aixípodràs decidir amb quin objecte t’i-dentifiques més.Quan ens referim a un termòmetrevolem dir: aquell perfil de personesque es deixen portar pels esdeveni-ments del seu voltant. Per exemple,són a la cua del supermercat i la filerano avança i llavors s’enfaden; comen-cen a caure quatre gotes i se sententristos o tristes; o la gent del seuentorn està nerviosa i ells o ellestambé acaben per perdre els nervis.Igual que un termòmetre, es deixen por-tar per les circumstàncies o influènciesdel seu ambient. Un termòmetre canviaen funció de quina és la temperatura ons’ubica. I quina diferència trobem ambun termòstat?
Aquest perfil de persones són les que,tot i els successos, no es deixen influ-enciar. S’esforcen per tal de transfor-mar els seus estats d’ànim. Treballenper canviar les seves relacions o fins itot decideixen moure’s, si fa falta, perubicar-se en un altre entorn més posi-tiu. En el cas d’un termòstat, tu potsregular-lo i programar-lo per tal quel’habitació o la sala s’ajusti al nivell defred o de calor que tu prefereixis. Tantse val que a fora plogui, nevi o faci unacalor extrema. Tu sempre pots regularla temperatura ideal a cada moment.Així com en el nostre medi hi ha can-
vis climatològics, a les persones elspassen situacions que poden influir enles seves emocions. L’important ésque cadascú aprengui que és possiblecanviar els seus estats d’ànim avoluntat.Tothom pot adaptar la temperatura ala qual vol trobar-se en tot moment.Algunes maneres per transformar elsnostres estats d’ànim de forma ràpidai senzilla són: posar música animada,trucar a un amic o amiga, meditar, feresport, sortir a passejar, passar tempsen un entorn natural o amb animals,veure un programa de televisió o llegirun llibre interessant...No és el fet que no puguem autoregularels nostres sentiments, sinó que no tin-guem la consciència que és possible.A vegades pensem que, quan estemtristos o tristes, enfadats o enfadadeso amb nervis, és molt difícil de trobar-nos millor.Ara per un moment imagina’t que ettruca el teu millor amic o la milloramiga i et convida a prendre algunacosa, en el bar o terrassa sona unamúsica alegre, i després aneu al cine-ma a veure una comèdia, al sortir feuun bon sopar i finalment torneu a casaxerrant animadament.Com creus que et sentiries?Potser estàs pensant: “això no passaràperquè el meu amic o amiga no em tru-carà”. Però i si fossis tu qui li truqués?Tu decideixes si vols ser un termòme-tre o un termòstat.
14
La punta de la llengua (98) Esteve Pujol i Pons
S’ha posat de moda de fer servir el mot tipus –quetrobem al diccionari, certament– en comptes del nostregenuí mena, que ha quedat marginat oralment igràficament. Quina llàstima! Sentim i llegim, perexemple, tot tipus de plantes, i fa pocs anys hauríem dittota mena de plantes; cases de tots tipus, i fa pocs anyshauríem dit cases de tota mena; qualsevol tipus dellibre, i fa pocs anys hauríem dit qualsevol mena dellibre; no m’agraden els papers d’aquest tipus, i fa pocsanys hauríem dit no m’agraden els papers d’aquestamena… i així fins a l’infinit d’exemples.Si ens fixem en el nostre diccionari, hi trobem: mena 2 1classe a què pertany una persona o una cosa per la sevamanera d’ésser en comparació amb les de naturalesaanàloga. Quina mena de gent són? És una mena
d’home que mai no sabràs com fer-lo content. Unamena de bolets no gens gustosos. No sóc de menamenjador.Si llegim el que diu a tipus, de les cinc definicions que hitrobem –i les dotze definicions i subdefinicions–, la mésaproximada diu: 3 1 Forma general, pla d’estructura,conjunt de propietats principals, comuns a un cert nom-bre d’individus. Com veieu, no encaixa pas gaire amb elque volem expressar amb el nostre tipus. També hitrobem tipus com a sinònim de prototipus o prototip: 5 1individu, grup, etc., que és l’exemplificació més perfectad’una espècie, d’un gènere… o sigui, tot el contrari delque volem dir!Que no ens faci, doncs, cap mena de mandra de dir iescriure mena quan calgui.
Ets un termòmetre o un termòstat?
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo RealPsicòleg & Coach Executiu i PersonalExpert en Teràpies Neurocientífiqueswww.oriolugoreal.com / http://owlinstitutpsicologic.com/
15
del Masnou. I Joan Muray, a través delseu llibre REPÚBLICA DE MARINS:La vida dels capitans del Masnou delvuit-cents, ens ha ofert un títol moltescaient en aquests moments al nos-tre país, precisament pels momentsactuals que estem vivint.M’agradaria que del relat d’aquest llibrese’n parlés també a les escoles. Que nosucceís el que a mi em va passar: maino me’nvan parlar.
El passat 8 de juny, divendres, a les 7de la tarda, tingué lloc a l’Ajuntament delMasnou la presentació del llibre RE-PÚBLICA DE MARINS. La vida delscapitans del Masnou del vuit-cents,de l’historiador Joan Muray. Desprésd’unes breus paraules de l’alcalde,Jaume Oliveras, l’autor del llibre pas-sà a resumir-nos la història d’aquellsmarins. Va ser molt interessant. L’acteva acabar amb uns precs i preguntesmolt ben contestades per l’autor.Mai, al meu temps escolar i al carrer,no havia sentit a parlar dels capitansdel Masnou fins que es va fundar elMuseu (on ara hi ha l’Arxiu HistòricMunicipal). És amb Lluís Galera, undels fundadors, que per primera vega-da m’assabento de l’existència d’uns800 capitans, 400 vaixells, 4 drassa-nes i dues escoles de nàutica.De petit, recordo que algunes vega-des un gran vaixell s’apropava a laplatja, fent una sèrie de ziga-zagues,saltejant els sorrals i les roques delmar, a l’altura de la Plaça (el mercatvell) i tocava la sirena. Això provocavaque la gent de la Plaça sortís al carreramb mocadors a saludar amb alegria
la persona que comandava la nau.Anys més tard, també recordo que jovenia de pescar amb la meva canye-ta, i un senyor que estava assegut afora del Casino em va cridar i emdigué que li ensenyés aquells peixetsque havia pescat. Em va dir el nom decada un d’ells. Passaren els anys ivaig descobrir que aquell senyor eraun dels últims capitans de la marinamercant, de nom Agustí Gibernau.És amb Joan Muray que m’assabentode la importància del comerç de lestaronges al Masnou, documentat l’any1771; que el 1863 hi hagué una de lesmillors collites: 5 milions d’unitats; ique la marina mercant del Masnouproduïa uns beneficis a l’Estat supe-riors als que es produïen a la majoriadels ports de la península.Palemó Anglès i Sala, des de les pàgi-nes del butlletí de Gent del Masnou,ens ha parlat també sobre la marina
Bon estiu 2018
93 555 06 61
Establimentsdel carrerPere Grau
Pastisseriamiquel
93 540 35 76
NOVETATS PRADELLMARIA
PRADELL
93 555 23 13
REPÚBLICA DE MARINS.De Joan Muray
Parlem de llibresRamon Asensio i Cardell
Ho he criticat tantes vegades que, mai més ben dit, fapudor de merda, la que deixen els pobres congèneresmeus, els quissos d’amos marrans.D’un temps ençà, no sé si és que m’hi he fixat més o querealment aquesta plaga va in crescendo. Sembla com sicada cop hi ha més gent que passeja el seu gos, li deixaque faci les necessitats i no en recull «el present». Oh, i tant que diuen que els estimen, i en canvi no enrecullen el que deixen, un ric i càlid present que podrien«col·leccionar». És clar que potser és una mena de col·lec-cionisme que no seria gaire convenient guardar, ja que,prompte, a casa seva seria o, millor dit, patiria de la sín-drome de Diògenes, i els pobres veïns que haurien desuportar la ferum tindrien raó de queixar-se.Aquests amos marrans, que es pensen ser tan bons, i queestimen tant els animals, no pensen que si el pobre capogués parlar (com jo) els engegaria a pastar fang, ja quela majoria els deixen sols tot el sant dia, i el pobre animalóes deu avorrir com una ostra. Això de l’ostra no sé per quèes diu; potser perquè sempre està reclosa dins la sevaclosca i només la deu obrir per menjar i, és clar, no veu resdel que passa al seu entorn.I parlant d’aquest tema, en venen al magí alguns refranyso dites que hi fan referència, i que són prou explícits en laseva definició. Són aquests:• Quedar emmerdat fins a la nansa del coll. La primerapart és ben entenedora, però la segona, molts, potser nosaben a què es refereix, doncs és la clavícula.• Anar de segona. Aquesta l’havia sentida de petit i esdeia quan una criatura s’havia cagat. Devia venir del fetque abans als trens, a tots, no als especials com ara, hihavia seients de primera, de segona i de tercera. Enaquests darrers el seient era de fusta i a tires, en canvi elsde segona ja eren encoixinats, per tant s’hi anava més tou,com quan la criatura portava la «tova». • Sembla que hagis trepitjat merda. Aquest refrany ésencara ben actual. Es refereix a quan a hom li surt tot delrevés (no troba feina, es troba malament, les coses decasa no li van prou bé, etc.).• Mala caqueta. Això és una exclamació despectiva, quees deia al Masnou, especialment quan hom feia cara degastar poca salut. Aquesta darrera l’he trobada en un llibre que parla decoses del Masnou, i l’he afegida, ja que el seu leitmotiv ésprecisament la merda.No sentiu quin tuf que fa aquesta columna, o m’ho semblaa mi després de parlar d’aquest tema tan escatològic.No sé si hi ha cap norma municipal que toqui el tema i hipugui ficar cullerada, vull dir, multar els porcs incívics a quitant se’n fot que tot estigui fet una merda.Apa, bup, bup.
16
Arran de sòlPledebuit
Sí, van ser unes actuacions breus, però sentides.El dia 23 de maig, dimecres, a la tarda a Can Malet hi vahaver la presentació al Masnou de l’Associació Catalanapels Drets Civils; és una associació de les famílies direc-tament afectades per l’empresonament o exili dels nostrespolítics. A la mesa hi havia familiars dels presos i exiliats; ala sala… hi faltaven cadires.En acabar els parlaments i col·loqui, la Coral Xabec va can-tar Muntanyes del Canigó (arranjament de Nadal Puig);podem dir que el nostre Canigó està com empresonat perl’Estat Francès en un exili forçós? Prenem-ho com a metà-fora, va. I vam acabar amb Els Segadors (arranjament deJ. Viader). Oi que us imagineu que la Coral no es va que-dar sola cantant l’himne nacional de Catalunya?
I el 27 també de maig, el Grup Rauxa de Gent del Masnouva muntar un Diumenge amb Lletres com a Festa de laPrimavera al saló d’actes del local social. La nostra Coral,al final de totes les actuacions literàries (poesies, contes,fragments dramàtics…), musicals (cant, piano, violí…),còmiques (monòlegs, acudits…), va interpretar Munta-nyes del Canigó, Matinet me’n llevo jo, d’Eduard Toldrà, ElMajo Discreto (F. Periquet / E. Granados / F. Trujillo), itambé Els Segadors com a colofó d’una vetllada molt reei-xida. Els assistents tampoc no ens van deixar sols enl’himne nacional.La Montserrat Llagostera a la direcció; la Bàrbara Llacay alpiano; l’entusiasme en tothom.Una vetllada ben reeixida; el Grup Rauxa ha alentit el ritmede les actuacions, però no pas la qualitat; gràcies,Francesc Fàbregas, per la teva sana tossuderia..I la Coral Xabec canta que canta.Us esperem al concert de la Festa Major aquestproper diumenge 1 de juliol a l’església de santPere a les 8 del vespre.
CròniquesLa coral Xabec canta que cantaEsteve Pujol i Pons
17
Es deia i continua dient-se quan l’em-barcació empra la coberta amb abun-dant càrrega pesada; que no cap dinsla bodega per manca d’espai o bé perla dificultat de la llargada de la peça,que no passa per la boca de l’escotilla.Era un pes afegit i perillós de transpor-tar. Suposava un guany extra si totanava bé. Alguna vegada, el capità esveié obligat a alleugerir el pes de lacoberta llançant la cobertada a l’aiguaper salvar el seu vaixell d’una mar ingo-vernable. L’obra, els bocois o els pals itaulons, penso, eren les cobertadesmés freqüents a la nostra marina.L’avi, però, va fer una altra cobertada:nanses, la nansa boguera empradaper a la pesca de la boga.Ell mateix se les feia amb jonc marí,brots d’olivera, canya, vims o aloc i filde cànem. Totes les nanses s’assem-blaven. La de boga era una mica mesbombada i més alta que la sepiera, iamb la malla més petita, la destinada amolls o rogers, i més grossa de boca, ladestinada a la llagosta.Les nanses de la boga “s’escaven” peratraure la pesca. Durant la temporadade la sardina aprofitava un d’aquellsdies que la sardina s’abaratia per l’ex-cés de captura.A rems anava bogant fins a la llotja deBadalona i omplia un parell de bidonsde sardina per fer l’esquer. De tornadaa casa la salava i guardava la salaó.Recordo que tenia un morter de marbremolt gros i, adjuntant-li segó, feia unabarreja; amb aquesta formava unesboles, una mica més grosses que unapilota de tennis, que posava a secar alsol. Formava una mena de rosari ambles boles lligades amb un sobrecoll decordill i penjades travesseres dins de lanansa; amb l’aigua s’anaven dissolent ies feien petites, però el propi pes feiaque el cordill que les envoltava les anésestrenyent. El “polsim” formava un, diríem, núvol departícules de peix molt oloroses (pudo-roses) que era transportat pel corrent.
Ja tenim la barca ran de mar, les nan-ses sobre coberta; penso que sobre unllagut de menys de cinc metres d’eslo-ra, encabir-hi més de deu nanses seriafer un enginy d’equilibri.Dia clar, mar calma, cel esclarit: Avara!,ja navega i l’avi se seu al banc depopa i arma els rems. El patró quanpren els rems a popa, en general no hofa bogant sinó ciant, això comportaromandre dret i ciant lleugerament incli-nat cara a proa. Així, cara avant té mésdomini de l’embarcació i de l’entorn.Poc després, aquell terralet que l’a-companyava per fora s’ha tornat unaforta terralada que empeny la coberta-da com si fos una vela i que l’arrosse-ga i empeny sense que els rems pu-guin afavorir en res el seu maneig. L’avi, de jove, va aprendre l’ofici de for-ner. Sempre, però, fou home de mar.La llumeta no va tardar a encendre’s;va encertar la decisió. No podia allu-nyar-se més per fora, superada la fon-dària del calament. Decidit, agafà lesnanses més a popa i les aboià amarra-des al banc del remig o als escàlems.Les nanses s’enfonsaven més de lameitat i van fer que la barca, frenada,es posés popa al vent i aturés el des-plaçament avant. Salvats!La terralada dura poc (si és bon temps).És un vent tèrmic que amaina quan latemperatura de la terra s’equilibra ambla de la mar. Suposem que l’avi, un cop passat el“petit ensurt”, va llevar tot el que haviacalat i va tornar a formar la cobertadai, rems ajudeu-me, a buscar els surosdel calament… Laus Deo
Les bogues seguien el camí format inaturalment trobaven la nansa i la sevaentrada. La sortida, però, ja era cosa del’avi, abocant la pesquera a la caixa. M’han explicat que l’avi feia bones pes-queres de boga; fins i tot va aconseguirque el tren de carga de llavors M.Z.A.fes parada al baixador d’Ocata per car-regar les seves caixes de boga, queportava a vendre a Mataró (els trens decàrrega tan sols paraven al Masnou).Però, tot escrivint, he passat de la viade la cobertada a la via morta de laboga. En demano disculpes! Aquell dia l’avi preparava les nansesper deixar-les al calament; aquestestava format per un pedral molt groslligat a cada extrem de la sirga (peçade corda d’espart). Si era més llargas’amarrava un peu per reforçar-la i queera en una corda tan llarga com la fon-dària a la qual s’amarrava el pedral.
Gairebé tot això és veritat Carles Maristany
La cobertada
Llagut amb cobertada de nansa arribant a una platja del Maresme
Nyerros i cadellsDes de l’edat mitjana (1100), fins benentrada l’edat moderna (1600), Ca-talunya i la resta d’Europa es carac-teritza pels constants enfrontamentseconòmics o polítics entre senyors.Aquest clima va arribar al seu puntàlgid, a casa nostra, a final del segleXVI i tot el XVII, quan nyerros i cadellses van enfrontar en una llarga guerraprivada sobretot a les comarques piri-nenques, Osona i el Vallès. L’origen d’aquests dos noms proba-blement prové de dues famílies piri-nenques enfrontades generacional-ment pel control d’unes pastures desdel segle XIII, els Cadell –cadells–, i elsnyerros de la família Nyer de Banyuls.L’enfrontament no tenia connotacionspolítiques, però va donar nom aenfrontaments arreu del Principat. Lesbaralles no es van limitar a pugnesentre senyors sinó que van afectar lamajoria d’estaments socials. Els mésfreqüents eren les anomenades “guer-res de masos”. Les motivacions sóndifícils de catalogar, per les terres, perdrets o revenges ancestrals. Es regienper codis d’honor i els enfrontats tei-xien, amb el temps, aliances entremasos ja fos per interessos econò-mics o per aliances matrimonials ipodien esdevenir un conflicte regionalamb molts d’involucrats.El conflicte també va arribar a lesmateixes institucions reials, munici-pals i eclesiàstiques; per exemple, eraconeguda la filiació cadella del bisbede Vic Francesc Robuster, raó per laqual els cadells osonencs eren tambéconeguts com a robusters.
L’afinitat a uns o altres va alterar elfuncionament de les institucions i vaagafar una certa connotació ideològi-ca. Els nyerros defensaven els inte-ressos senyorials i els cadells elsdrets municipals i la pagesia. Enaquesta línia i en algunes ocasions lamateixa Generalitat dominada pelbraç militar de la noblesa va ser instru-mentalitzada pels nyerros i l’adminis-tració reial per la facció dels cadells.També el món del bandolerisme vaacostar-se a un bàndol o altre buscantd’aquesta manera protecció i sim-patitzants. De passada es llogavencom a mercedaris del conflicte, la qualcosa convertia Catalunya en un paísinsegur per a viatgers i comerciants quetransitaven pels camins principals. Bandolers com Perot Rocaguinarda,dit Perot lo Lladre, alternava amb elsnyerros i va participar en un intent
d’assassinat del bisbe cadell de VicRobuster. També Joan Sala i Ferrer,dit Joan de Serrallonga, fill de pagès,era molt popular entre els partidarisnyerros.Aquesta conflictivitat entre famílies noera exclusiu al Principat; també aMallorca es va produir un conflicte alllarg del segle XVII entre famílies de l’i-lla. Fou entre els Anglada, que vanrebre el nom de Canamunt, i elsRossinyol, coneguts amb el nom deCanavall. El conflicte ja venia de lluny,però va arrossegar gran part de lanoblesa mallorquina i molta poblacióde tota l’illa.
La Guerra dels SegadorsLa política expansionista de Felip IVsuposava un cost econòmic insu-portable per a Castella. A final del XVI,però, el rei i els seus ministres vanactivar una sèrie de decrets querepartien les despeses econòmiques imilitars entre tots els regnes, i alhoraconstruïa una línia ideològica i creavaun estat absolutista i centralitzat. Perals catalans això suposava haver departicipar en les guerres imperialistesdels castellans i això no havia passatmai ja que les Constitucions catalanesimpedien la mobilització militar mésenllà de les seves fronteres.El principal dels decrets aprovat el1626 pel comte-duc d’Olivares, minis-tre principal del rei, fou l’anomenatUnió d’Armes. Aquest decret deia quetots els territoris de la corona haviende contribuir amb diners i homes a unexèrcit de cent quaranta mil soldats. ACatalunya, segons els càlculs delcomte-duc, li pertocava de pagar untotal de setze mil homes i dos-centscinquanta mil ducats cada any. En elcas de València eren sis mil soldats isetanta-dos mil ducats, contribució ala qual van accedir, però no pas en elcas del Principat, que sempre es vanegar a contribuir emparant-se en laseva Constitució. A banda, Olivarespretenia que els municipis catalanspaguessin els mateixos tributs que els
50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls
En Perot Rocaguinarda parlant amb elQuixot i Sancho Panza en la segonapart de lʼobra, quan el Quixot visitaBarcelona. El tracte del badoler cap elcavaller manxec, segons la novel·la,sempre fou respectuós i afable.
No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Intentarem explicar els fets i, per fer-ho, extractem el llibre de Jaume Clotet“50 moments imprescindibles de la Història de Catalunya”. Capítols anteriors:Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La romanització, (4)Indíbil i Mandoni.Juny17(5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17 (7)El Pare de la pàtria, (8) La pri-mera independència. Setembre17 (9) Pau i treva, (10) Els primers textos en català. Octubre17 (11) Launió dinàstica entre Catalunya i Aragó, (12) La conquesta de Tortosa i Lleida. Novembre17 (no editat).Desembre17 (13)La batalla del Muret. (14)La conquesta de Mallorca. Gener18 (15) La conquesta deValència. (16) El testament de Jaume I. Febrer18 (17) Les Corts Catalanes. Març18 (18) Les vespres sici-lianes. (19) Els almogavers a Grecia. Abril18 (20)La pesta negre. (21)Els jueus a Catalunya. Maig18 (22)Elcompromís de Casp. (23)La guerra civil catalana. Juny18 (24)La immigradió occitana a Catalunya.
(25)L’expulsió dels moriscs. Continuem.
18
19
fins al punt que el mateix Tamarit fouempresonat amb l’acusació d’entorpirl’allotjament castellà i el reclutament desoldats ca-talans. La detenció deTamarit va precipitar avalots contra elsespanyols i el 22 de maig de 1640 unahost de pagesos de Sant Andreu delPalomar va entrar a Barcelona i vaalliberar Tamarit. El dia de Corpus, 7 dejuny, una nova revolta assassinà el vir-rei Dalmau de Queralt i van cremarcases dels funcionaris reials al crit de“Visca la terra, mori el mal govern!”Malgrat la llegenda que aquests fetsd’armes es van fer amb les falçs delspagesos, el cert és que es van guanyaramb pistoles de pedrenyal i coltells. Toti el suport popular, les autoritats polí-tiques de Catalunya en van restar almarge. La revolta s’escampà arreu delPrincipat i Pau Claris al front de la su-blevació va sol·licitar ajut a París. Elsfrancesos, veient que podien debilitarEspanya i obtenir guanys territorials, hivan accedir. Catalans i francesos sig-naven el 1640 el Pacte de Ceret en elqual Catalunya se segregava d’Es-panya i com una república independenta l’empara de França. Tot i així, un grosexèrcit de vint-i-cinc mil homes entravaper Tortosa en direcció a Barcelona iobligava la Generalitat a posarCatalunya sota la sobirania del rei deFrança. El 26 de gener de 1641 unaforça combinada de sis mil soldatscatalans i francesos van derrotar contratot pronòstic l’embat dels vint-i-tres milhomes de Felip IV a Montjuïc.L’endemà moria, possiblement enveri-nat, Pau Claris i la gue-rra entrava lla-vors en una llarga confrontació en duesfases. La primera, la lluita ambEspanya i les ciutats de Lleida i Tortosacom a grans baluards en mans cata-lanes fins a la derrota, i la segona la
de Castella i, en conseqüència, apor-tessin la cinquena part de la recaptacióde la corona espanyola. A aquestimpost, anomenat “quint”, que tambépretenia que es pagués de maneraretroactiva des del 1599, Catalunya s’hiva negar, com també a les corts convo-cades pel rei per aconseguir-nel’aprovació catalana el 1626 i 1632.Les relacions entre Catalunya i Cas-tella es tensionaven encara més.A l’esclat de la guerra entre Espanya iFrança Olivares va decidir escometreels francesos des de Catalunya i així,segons ell, obligaria els catalans aprendre part en el conflicte. El 1637 elcomte-duc va ordenar la mobilitzaciómilitar catalana fent ús del privilegi“Princeps namque” amb el qual lesforces catalanes havien de defensar elrei o el territori català amenaçat. Tot iaixí els catalans s’hi van tornar a negarapel·lant que s’havia decretat el privile-gi en absència del rei.Mentrestant, l’exèrcit reial s’havia situatindefinidament a Catalunya per mancade progressos en el camp militar i obli-gava el poble a allotjar-lo, alimentar-lo ipatir-ne els excessos i abusos i enalguns casos amb en-frontaments entresoldats castellans i civils catalans.En aquesta crítica situació Pau Claris,canonge de la Seu, va ser escollit dipu-tat eclesiàstic i President de laGeneralitat i Francesc Tamarit n’era eldiputat militar. La direcció de Tamaritamb les tropes catalanes fou molt và-lida, encara que poques les victòriescontra França, però la presa del castellde Salses juntament amb soldatscastellans fou tot un èxit i va fer que fosrebut com un heroi a Barcelona alhoraque posava en evidència la poca eficà-cia militar dels castellans. L’expulsiódels francesos no va foragitar elscastellans i les tensions van continuar
presa de Barcelona per les tropescastellanes al 1652. Per un altre costatla fi de la guerra a Europa, el pocinterès d’Espanya i França per conti-nuar el conflicte, els abusos de lestropes franceses a Catalunya, que noeren gaire millors que els dels espa-nyols, i els conflictes constants entre lesautoritats catalanes i franceses vanprovocar una negociació de pau entretots dos països. La negociació va culmi-nar el 1659 amb el Tractat delsPirineus. La signatura evidenciava ladesfeta espanyola i entregava a FrançaFlandes, Valònia, el Rosselló, el Capcir,el Vallespir, el Conflent i la meitat de laCerdanya, tot això últim sense permísde les institucions catalanes. França va oferir la possibilitat de canviarpart del principat per Navarra, cosa queFelip lV va rebutjar absolutament. Lapartició del país va traumatitzar els cata-lans del nord i el sud; i la supressió a laCatalunya nord de les Constitucionscatalanes, la prohibició de l’ús del catalài la forta repressió van provocar revoltesdurant algunes dècades.
Dibuix que representa l’enfrontament, el diade Corpus, entre un segador i un funcionari alservei d’Espanya.
• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL
• ELECTRICITAT• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
SALAAUTOMOCIÓ
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 / 628 90 85 23 • www.salautomocio.com • El Masnou
Abans de vacànces tingues el teu cotxe a
punt
20
No podem dir més que estem nedant.Estem fent surf. I, si ets hàbil fent-ho,mai més no et mullaràs els peus. Fersurf és molt més ràpid. Però et potsperdre el que hi ha sota la superfície”. Aquesta anàlisi és del polonèsZygmunt Bauman (1925-2017), sociò-leg i filòsof, que estudiava el conceptede “societat líquida”. Segons ell, elscanvis culturals que ha portat Internethan transformat la vida de les personesen una cursa, cosa que dificulta l’afec-ció a les relacions i a les informacions,i genera una crisi d’atenció i de pacièn-cia. El filòsof afirmava que qui llegeix ala web difícilment aconsegueix aprofun-dir de veritat sobre l’assumpte que liinteressa: busca només fragments,passatges, cites.Tal vegada sigui per aquesta superficia-litat –assegura Bauman– que tinguemtanta dificultat no només per entendresinó també per saber com va acabaraquella vaga de més d’una setmanadels camioners brasilers de final demaig. Un moviment que va causar elcaos al país.Els bloqueigs a les carreteres van cau-sar que faltés gasolina a les benzineresi això va provocar la parada d’autobu-sos, d’algunes ambulàncies i vehiclesde la policia. Com que les mercaderiesno circulaven, va caure l’abastamentd’aliments, especialment el dels mésfrescos. Classes van ser suspeses...Així com operacions no vitals.Els perjudicis al comerç i a la indústriavan ser bilionaris. El govern, apàtic i
Gràcies als camioners vam descobrirque, per reduir el preu del dièsel, serànecessari treure diners destinats aaltres despeses... Potser aquella vagava demostrar que el model econòmic isocial pel qual el progrés està en l’aug-ment del PIB i que depreda el mediambient, concentra la renda, causa vio-lència i ciutats degradades s’esgota o
lluny de la realitat, va trigar un munt anegociar –encara negocia quan escricaquests ratlles– i es va asseure ambdiferents sindicats per a no se sap benbé quina intenció.Alguns especialistes diuen que el Brasildesvia recursos d’educació, de saneja-ment, de sanitat, d’habitatge i d’altressectors socials per construir carreteres,
Vaga a BrasilJoan Maresma Duran
ponts, viaductes i avingudes queexigeix la indústria automobilística. Elresultat és que Brasil és un gran pro-ductor de cotxes i un dels últims païsosen educació, sanitat, distribució derenda i que té una cultura que prioritzamés tenir el dipòsit de l’auto ple que nopas la qualitat de l’alimentació dels fills,més el paviment de les vies de circula-ció que la qualitat de les escoles.
està esgotat. Els conductors van ensenyar que unreal –la moneda brasilera– gastat enuna despesa no pot ser gastat simultà-niament en una altra... Aquesta paralit-zació va ser suficient perquè el governdecidís subsidiar el dièsel i sacrificaraltres dispendis en altres sectors....I aquells dies sense consum, sensetransport, sense benzina, sense classei sense saber què fer i tothom amb unaànsia galopant per expressar l’opinió,em va fer l’efecte que ens vam perdre elque hi havia sota la superfície. Ambfragments solts i incoherents, gairebésempre consumits amb pressa ja no emmiro els meus peus no mullats i bensecs i em pregunto profundament a quiva interessar, o interessa, aquest apo-calipsi...
Bon estiuPD. L’important és el Mundial de Futbol queestem vivint... Pa i circ.
21
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Ingredients 1 pit de pollastre, 8 espàrrecs, 6 tomàquets
xerris, 2 branques de romaní, 1 pessic de sal ide pebre, oli d’oliva, vi blanc
Preparació:Preescalfem el forn a uns 200º.
Posem el pit de pollastre amb la pell en un bol.Hi afegim els espàrrecs, dels quals haurem
netejat i escapçat la part més dura, els tomàquets xerris partits per la meitat i les
fulles d’una de les branques de romaní.Ho barregem tot amb una mica d’oli d’oliva,
la sal i el pebre negre. Ja està llest perposar-ho al forn. Primer passem tots els
vegetals en una safata de forn i a sobre el pit de pollastre amb la branca de romanísencera que ens queda. Si cal ho tornem asalpebrar i hi aboquem un raig de vi blanc.I al forn!, de 25 a 35 minuts i... Uuumm!
pitdepo
llast
reros
tit amb tomàquetsiespàrrecs
Quan visites terres llunyanes, on floriren grans civilitza-cions, com la maia, el període de la qual abasta un tempsllarg que va des del segle IX aC fins al XVII dC., i que sem-bla que en aquelles llunyanes dates no hi havia comuni-cació entre aquella part de món i les altres, et sobti veuresenyals culturals dels quals, sembla, no podien saber res.Un d’aquests o, millor dit, dos són els que encapçalenaquesta crònica. Anem a pams i vegem primer què és i quèsignifica cadascuna d’ells en la nostra cultura occidental.CREU DEL TEMPLE. És la creu de l’Orde del Temple, elsfrares/cavallers que sorgiren al segle XII, concretamentl’any 1119, la finalitat dels quals era la salvaguarda delsLlocs Sants de Jerusalem i dels peregrins que desd’Europa hi anaven. Arribaren a ser tan poderosos quedespertaren la cobdícia del rei de França, que els feuperseguir, empresonar, torturar i cremar vius.Posteriorment el Papa de Roma va abolir l’orde l’any 1312.Aquesta creu era una creu de vuit puntes, també dita de lesvuit beatituds.Doncs bé, visitant el Museo Arqueológico de Guatemala,en una de les vitrines hi vaig veure una peça de ceràmicamaia, de l’època clàssica, o sigui entre els segles IX i XII dela nostra era. Li ho vaig comentar al guia i no va saberdonar-me’n resposta, fins i tot desconeixia que era la Creudel Temple. Què hi feia a Amèrica, pràcticament a lamateixa època que sorgia a Europa?SANEFA GREGA. És una mena de dibuix geomètric queapareix en multitud de decoracions de la Grècia clàssica,sobre els segles VI i V aC. Era utilitzada tant en edificiscom en ceràmiques, joies, etc.Igual que la creu, a l’esmentat museu hi era representadaen una peça de ceràmica de l’època maia clàssica, un estrique semblava com per moldre gra, però que als costatsportava aquesta sanefa.També li ho vaig fer avinent al guia i, com en el cas anteri-or, ho desconeixia. No vull dir que desconegués la culturagrega, sinó el perquè era representada a la ceràmica delsseus ancestres.En aquest cas, a les nostres latituds hi havia aparegutmolts segles abans que a la dels maies.
LA CREU DEL TEMPLE I LA SANEFA GREGA
Cròniques d’ultramarJoan Muray
22
ExposicionsI n f o r m a
Del 30/6 al 2/8 “Orografia còsmica i éssers”, de FrancescPunsola i Joan Muray
Del 3/8 al 6/9 GDM tanca per vacances
GENT DEL MASNOU L’enigma VDR
Van quatre dones per un camí, amb quatre sacs cadauna. En cada sac porten quatre gats, cada gat té quatregatets. Quantes ungles hi ha en total?
Resposta:
dones 4 x 20 = 80 unglessacs 4 x 4 = 16gats 4 x 16 = 64
1 gat = 4 potes x 4 ungles = 16 ungles64 x 16 = 1024 ungles
gatets = 64 x 4 = 256 1 gatet = 4 potes x 4 ungles = 16 ungles256 x 16 = 4096 ungles.
Total = 80 + 1024 + 4096 = 5200 ungles
Classes de iogaEls dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació,
respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de
Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta (o matalasset),
tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral 80€ socis 70€
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9
Vocalia RecreativaMés info: [email protected] · 607 74 74 99
CURSETS DE GAITA
Informació
a Gent del MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20
22
del 1982 al 1986, Diputat al Congrésdels Diputats.Del 1991 al 1995, per ICV va ser regi-dor de l’àrea de Cultura a l’Ajunta-ment de Barcelona.En l’àmbit personal, em feu un magní-fic pròleg d’un dels meus llibres. Erauna persona sempre amiga delsamics, i disposat a col·laborar. Esti-mava profundament el Masnou.
Mercès, Francesc.
Aquest crític d’art i polític va estar vin-culat al Masnou i a Gent del Masnoudurant molts anys; ara vivia retirat aFontanilles, a la comarca del BaixEmpordà.De jovenet va venir a estiuejar a lanostra vila, i en temps de la guerra(1936-39) va dedicar molt de temps(aleshores ell tenia entre 9 i 12 anys)a cercar dades sobre el Masnou a l’ar-xiu de Teià, fet que ens permeté depublicar a la nostra revista uns inte-ressants episodis de l’època de lesguerres napoleòniques.També va venir en més d’una ocasió afer conferències a la nostra vila, tant alCasino, per a un grup d’estiuejants d’a-quells temps, com a la nostra entitat.Fou un gran crític d’art, així com fouun excel·lent director de la FundacióMiró; era un expert en ideogramesxinesos, a tal extrem que, quan hi havia
alguna ambaixada cultural de la Xina,era cridat per explicar el significat delsideogrames en aquella llengua. Enl’ambit personal fou un gran espeleò-leg, tant que en el seu curriculum se’ldefineix, pel que fa a la seva activitatprofessional, com a escriptor, critic,polític, dirigent esportiu i espeleòleg,feina aquesta última que va inspirar-loa escriure diversos llibres. Políticament, durant el franquisme vamilitar al PSUC però el 1957 fou jutjatper un tribunal militar i empresonatfins al 1958. Marxà aleshores a París,on va estudiar crítica d'art. Allí fouexpulsat del PSUC el 1965 (juntamentamb Jorge Semprún i FernandoClaudín) acusat de nacionalisme. Ales primeres eleccions després de ladictadura es presentà per EsquerraRepublicana de Catalunya i fouDiputat al Parlament de Catalunya; i
In memòriam Francesc Vicens i Giralt Barcelona 1927-Fontanilles 2018Crític d’art i polític
Joan Muray. Vocal de Cultura
FE D’ERRATESAl butlletí del passat mes de juny, pàg. 18, Concert de la Xabeca Barcelona, en començar hi diu Dissabte 21 de maig; la dataés equivocada; caldria que hi constés Dissabte 21 d’abril. Endemanem disculpes i esmenem l’error.
AVÍS La tradicional Marató de Veus Líriques prevista inicial-ment per al mes de juliol, ha estat ajornada per al mes denovembre. Oportunament se’n concretarà la data.
Parada per la llibertat ala Plaça de la Llibertat.
Tots els dissabtes de juliol a les 18h Estelades, samarretes, pins, firmes,
donatius, adhesions, compromís.
Sempre endavant!
LLIBERTAT I RETORN PER ALSPRESOS I EXILIATS POLÍTICS
LʼANC Masnou convoca la ciutadania, cada dime-cres a les 7 de la tarda, davant lʼAjuntament fins quesiguin alliberats els presos polítics i retornats delʼexili el President i els Consellers.
RepúblicaUn poble en marxa ni se suspèn ni s'atura
ANC-Al Masnou Decidim · Jl18 · [email protected]
Què és una República?(Del llatí, cosa pública) es una forma de governar conduïda pel poble i no privada com ho és una monarquia.
És un sistema en contra el despotisme on governa la justicia i la igualdad per tothom davant de la lley.
Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
Carta de Jordi Sánchez rebudaa la redacció de RepúblicaEstimats amics del’AT del Masnou. Usagraeixo molt lavostra generositaten el compromís.La feina de l’ANCsegueix sent im-prescindible. Comsempre sense tots els voluntaris, so-cis i simpatitzants no ens en sortiríem.A la presó ens arriben les veus detanta i tanta gent que arreu que Ca-talunya es mobilitza per la llibertat. Lallibertat del país i també la nostra.Dues cares d’una mateixa monedaque intenten des de l’1 d’octubre quesigui la moneda de curs legal en elnostre país.Us vull dir que gràcies a aquestesveus i també a les paraules que do-nen sentit a les cartes que diàriamentrebem, em mantinc fort anímicament iil·lusionat en el futur del nostre país.La presó és més lleugera gràcies avosaltres i la solitud de tantes hores ala cel·la és menor pensant, comsovint penso, en tots els gestos imobilitzacions que omplen carrers,places, teatres, poliesportius... i totsfan visible la vostra dignitat.La nostra causa, la que una part delmón va poder veure l’1 d’octubre, éssobretot l’expressió de dignitat demilers i milers d’homes i dones en uncombat per la llibertat i la democràciaque lliurem convençuts que podemguanyar.Sabem que no és fàcil i que l’adversa-ri és poderós. Hem après el valor de
Gràcies per no oblidar! Llum als ulls iforça al braç.Molts encerts i molta i bona feina.Fins ben aviat, espero.Una abraçada
Jordi Sànchez25 de maig de 2018, Soto del Real
--------------------------------------------------
Dinar Groc al MasnouEl passat dia 27 de maig es va cele-brar al pati de Can Malet el “Dinargroc” en solidaritat amb els presospolítics i polítics exiliats. El dinar va consistir en una arrossadagroga, acompanyada d’amanida,regada amb aigua i vi de la terra i cul-minada per flam, cafè i infusió. Vam comptar amb la presència delXavier Sànchez, germà del JordiSànchez, que ens va regalar unesemotives i agraïdes paraules desprésde la lectura del manifest.A les postres vam poder gaudir de leshavaneres del grup Borinquen.L’èxit va ser rotund, amb més de 150assistents disposats a gaudir de la tro-bada i molts participants de la filazero. Es van recollir 1100€, que s’haningressat al compte solidari del’Associació Catalana pels DretsCivils. En el seu nom moltíssimes grà-cies pel vostre compromís i solidaritat.---------------------------------------------------
Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no la despengis! Ara més que mai!.
la solidaritat com a resultat de larepressió, però també que quanestem units i decidits som capaços defer coses i viure moments que bépoden capgirar la història.Per això us encoratjo a no defallir.Vosaltres des del Masnou, cadascúdes del seu àmbit i tots junts, tossuda-ment alçats i compromesos a guanyarla llibertat. I en el camí cap a ella jahem de saber que hem fet una socie-tat una mica millor, més confiada enles seves possibilitats d’èxit quan esproposa qualsevol objectiu. Unasocietat més generosa en expres-sions de solidaritat, en la creació dexarxes i complicitats col·lectives. Hem cregut en la força de la democrà-cia i amb la nostra acció fet ben visibleque, quan una voluntat s’expressa demanera persistent al carrer i a lesurnes, sempre pacíficament, esdevéimparable.Ells ens han fet mal, però no ens handerrotat. I si ens mantenim com finsara no ens podran derrotar. La veritatque acompanya una lluita democràti-ca i sense violència sempre guanya.Confiem que les seves mentidesseran descobertes arreu; Europa jales ha començat a denunciar, i que alfinal es farà justícia. I el que és mésimportant, més tard o més d’hora elsentit comú s’imposarà i podrem deci-dir a les urnes el futur polític del nos-tre país. Estigueu preparats per gua-nyar la República quan aquestmoment arribi.Espero ben aviat abraçar-vos pelMasnou. Mentrestant, no defalliu en lail·lusió d’un país millor, lliure i just.
