GENTDEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 318, març del 2014

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Finques Puig slF P

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

Recollida a domicili i substitució de cotxe gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

TALLERS MASNOUGenís Ol iveras M U LT I M A R C A

AULA DE MÚSICA

Taller i cursos de música per a pares i nensMatinals de música

Música per a petits en anglès

Pl. del mil·lenari, 3 L, 637 736 203, Teiàwww.claudesol.net

.com/aulaclaudesol

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: Construcció de la carretera de Teià al1894

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

GENTDEL MASNOU

Editorial MARÇ, MARÇOT…

Aquest mes del calendari, tot i que ens introdueix a l’esperada primavera, acausa de les probables rebequeries tardanes del temps no gaudeix de gairebona premsa entre els afeccionats a les dites populars: “Març, marçot, mata lavella a la vora del foc, i la jove si pot”… En tot cas, però, com que ja estem avisats, només es tracta de restar ull viu ino refiar-se’n gaire per tal que cap fredorada traïdora no ens agafés amb el pascanviat i poca roba al damunt a les acaballes d’hivern.Deixant de banda les coses del temps, que sempre se surt amb la seva, el mesde març d’enguany bullirà de valent amb l’arribada del rei Carnestoltes i tot elseu seguici esbojarrat que escenifica la disbauxa i el desori entre els mortals. Esmultiplicaran les rues de Carnaval, les disfresses multicolors, els manifestosdesenfadats, la ballaruca i tot el que acostuma a capgirar l’ordre habitual de lescoses quotidianes. Tal vegada tot aquest esclat sigui com una mena de teràpiade xoc contra les malvestats que ens acompanyen temps ha en forma de crisieconòmica i social, amb les tristes conseqüències més que conegudes per tot-hom i molt especialmente pels qui les passen més magres, que no són pocs. Vegem, si més no, com el rànquing de les institucions que generen més ocupa-ció està encapçalat per les que es dediquen a l’assistència social amb el seu cosde voluntaris: Càritas, Creu Roja, Banc dels Aliments, Marató de TV3 i tantesaltres.Sense respostes fiables ens preguntem: fins quan hauran de durar encaraaquests Carnestoltes que han sotraguejat la societat, moguda per l’afanydesenfrenat de riquesa dels uns (banca i promotors) i la injustificada tolerànciai permissivitat dels altres (governs i autoritats monetàries)?Al bell mig de tanta grisor i de tantes preguntes a l’aire, encara pren més forçal’embranzida que ha iniciat el nostre país cap a la construcció d’un futur col·lectiuesperançador, amb més possibilitats de sortir d’aquest forat negre on estem ins-tal·lats si us plau per força, amb més possibilitats de ser el que volem ser, sensemenystenir ningú, amb més possibilitats d’endreçar un país on les desigualtatssocials i la corrupció no campin al seu aire, amb més possibilitats d’assolir unpaís del qual les futures generacions puguin dir sense recança… que la gent ésneta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç (*).Aquest possible futur el construïm ara i avui entre tots. No s’hi val a fer l’orni.

El President(*) Fragment del poema de Salvador Espriu Assaig de càntic en el temple.

3

PrimeríssimCONVOCATÒRIA ASSEMBLEAGENERALS ORDINÀRIA DEL’ANY 20146 d’abril a les 12 del migdia a Gent del MasnouMés informació a la pàg 23.--------------------------------------------------

SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BENEITONS ÚTIL MOLT BEN PAGATS Joan Camps ....................... 5BÚSTIA OBERTA................................................................................. 7CONVERSES Carles de la Torre........................................................ 8PORTO Joan Maresme Duran ................................................................ 10CRÒNIQUES Joan Muray....................................................................... 11HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray .................................................... 12LES NOSTRES FAMÍLIES D’AVUI Aleix Ripol Millet ............................ 15NAVEGANT Josep Condeminas .......................................................... 16 LES TRES PIPES Carles Maristany .................................................... 17PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ......................................... 18ARRAN DE SÒL Pledebuit .................................................................. 19TEATRE CAPITAL Rosa M Isart ......................................................... 21LA CUINA DE L’ANTÒNIA El Cullerot ................................................ 13DITES I PERSONATGES POPULARS Albert Vidal .............................. 22LA PUNTA DE LA LLENGUA (52) Esteve Pujol i Pons ..................... 22GENT DEL MASNOU INFORMA ........................................................ 23CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA DE GDM ......................................... 2342 APLEC DE LA SARDANA DEL MASNOU 2014 ........................... 24

Si vols aprendre o millorar el teu jocde dòmino, vine el dilluns i dijous aGDM de 6 a 1/4 de 9 del vespre. Ten’ensenyarem.--------------------------------------------------Encara ets a temps de participar enel 47 Curs de balls de saló deGDM. Cada divendres de 2/4 de 9 a10 del vespre.Vine-hi i passa-t’ho bé! --------------------------------------------------

FES-TE SOCI DE GENT DELMASNOU

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20gentmas@suport.org

www.gentdelmasnou.cat

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu servei

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.30 - 14 i 16.30 - 21 9.30 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 14

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 14 i 16.30 - 20.30 9 - 14

Nous horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores

seguides, de les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

-- Març 2014 --

-- Abril 2014 --

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

AymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna CDominguezAymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregas

123456789

10111213141516171819202122232425262728

St. Josep

Se

tma

na

Sa

nta

Dimecresde cendra

293031

123456789

101112131415161718

dissabtediumengedilluns

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

Viayna CViayna COcata

RieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataAymarFàbregasRieraDominguezDominguez

la humanitat... Us esmento aquestdetall perquè els meus compatriotescatalans demanen un referèndum queels permeti de decidir si volen continu-ar a Espanya o prefereixen anar per unaltre camí. Enmig d’aquest procés,vós, senyor Barroso, heu dit que si elscatalans voten a favor de la indepen-dència, automàticament quedaran forad’Europa”; i vet aquí que Barroso ambel peu canviat li respon: EstimatXavier, tu saps que jo estimoCatalunya i els catalans. Així és comJudes es guanyà la confiança deJesús. Donada la seva prioritat de serútil a si mateix, l’estimació de DurãoBarroso és molt trencadissa, ja quejust abans d’ahir a la BBC feia un tallde màniga britànic als escocesos, avi-sant-los que la independència els bar-raria la pertinença a la Unió Europea aperpetuïtat. Fent un avis per a nave-gants refermava el seu partidismequan des del seu rang i responsabilitathauria de mostrar-se neutral, com siels catalans i els escocesos no fóssimigual d’europeus que els espanyols iels anglesos. Amb amics que ens esti-men així no puc imaginar-me enemicsmés cínics i caragirats.Les set plagues que ens venen pervoler decidir democràticament el nos-tre futur han tingut una nova allau deveus: Josep Oliu, del Banc deSabadell, a qui estic agraït per retor-nar-me les abusives comissions quem’havien carregat en els meus estal-vis, Albert Peters de Rödl & Partner enla seva desacreditada Declaración deBarcelona, Joan Rosell, de la CEOE,fent equilibris des de Madrid i enmigd’altres, m’han cridat l’atenció lesdeclaracions del president de la

Caixa, que copio textualment tal comhan estat publicades: Fuentes políticasde toda solvencia a las que IsidroFainé ha confiado una reciente con-versación con Artur Mas relatan queel presidente de La Caixa no se andu-vo por las ramas y le trasladó al presi-dente de la Generalitat su opinión con-traria a la deriva que ha tomado elpulso con el Estado. President, teestás equivocando…”. Els estalvia-dors de “la Caixa” de tota la vida, quesom quasi tots, alguns més escaldatsque altres, segur que tindrem encompte tan sàvies diatribes. Però almarge de notícies que poden serincertes, crec que l’entitat distingidaamb l’estrella de Miró hauria de des-marcar-se de nobles empleats que pereludir greus imputacions es presentendavant del jutge com insolventsintel·lectuals, en estat d’amnèsia, des-coneixedors de les regles cíviquesmés elementals i vulnerant la fiscalitatque el ministre Montoro exigeix a lesdones de fer feines. Ja sé que tots elsempleats de la Caixa són laboralmentretribuïts d’acord amb el seu rendi-ment; el meu dubte està a saber si lainfanta d’Espanya Na Cristina deBorbón y Grecia cobra per ser emplea-da de la Caixa o té mèrits mínims peralguna feina digna de menció que jus-tifiqui un salari a costa de les comis-sions dels pacients jubilats i accionis-tes que vivim amb l’ai el cor veient tanincongruents i contradictòries despe-ses. Senyor Isidro Fainé, no deu servostè qui s’equivoca? Amb les prefe-rents, tant de bo algú li hagués dit:President, t’estàs equivocant! O pot-ser van ser els incauts que van sub-scriure-les, els equivocats?

Joan Camps i OrtizBENEITONS ÚTILS MOLT BEN PAGATS

5

TONTOS MOLT BEN PAGATS seriaun títol més directe. De la mateixamanera, el BENEITONS del català noclarifica gaire bé el gènere femení aquè fa esment BLEDES MOLT BENPAGADES, que també n’hi ha. La dis-ciplina d’obediència deguda que obligaels càrrecs polítics a la submissió deconsciència a canvi de la nòmina,explica per definició el país corrupteque ens fa indignes a tots, ja que, senttan mesells, aquest és el país que ensmereixem.Només ens faltava el senyor JoséManuel Durão Barroso a la BBC fentcampanya pel NO. En el 2003, sentprimer ministre de Portugal, va serl’amfitrió de la malaurada Cimera deles Açores, aquella timba de trilersamb el George W. Bush movent elscubilets i Tony Blair i José María Aznarfent-li d’esquer i de col·laboradorsnecessaris. Fou en el 2007, que elmateix Barroso confessava que elsmilers de morts i el desgavell irrepara-ble d’Iraq havia estat una aixecada decamisa amb documents falsos queacreditaven l’existència d’armes dedestrucció massiva a Iraq per fer laguerra i quedar-se amb el petroli. Vetaquí com es pot arribar a ser presidentde la Comissió Europea, una personade percepció elemental que, si no veuel cul, no sap dir si és mascle o ésfemella i pren decisions amb els ullstancats basant-se en tot allò que lidiuen que ha de creure’s.Fa poques setmanes, Xavier Sala iMartín li preguntava públicament:Croàcia –ja membre de la UE– i Sèrbia–a punt d’entrar-hi– han aconseguit laindependència per mitjà de guerressagnants, amb abundants crims contra

El mirador d’OcataH A M B U R G U E S E R I A D U R A N P A R E R A

Les autèntiques hamburgueses clàssiques i originals. També te la farem com tu vulguis.

Hamburgueses per triar i remenar… i per emportar.Entrepans calents i variats

Croquetes, nuggets, amanides.Truca’ns i, mentre véns, t’ho preparem.

Horari d’hivern:El divendres i el dissabte, migdia i vespre. El diumenge i el dilluns, només al migdia.

A partir de Setmana Santa: obert cada dia menys el dimarts.

Prat de la Riba, 85 · 93 540 30 91

Al Camí Ral!

Vine-hi i tasta’ns

Horari d’hivern:El divendres i el dissabte, migdia i vespre. El diumenge i el dilluns, només al migdia.

A partir de Setmana Santa: obert cada dia menys el dimarts.

Prat de la Riba, 85 · 93 540 30 91

Al Camí Ral!

Vine-hi i tasta’ns

FIBRA ÒPTICAL’altre dia van trucar a laporta de casa meva per dir-me que per la meva façanapassarien un cable de fibraòptica. Em van demanarque signés un paper confor-me hi estava d’acord. Jovaig dir que no i no vaig sig-nar al·legant que per lameva façana ja passavensis cables i hi havia duescaixes penjades. Ja en tincprou! Quan hi ha avaries etdeixen els cables malposats i tot queda brut!Aleshores em van dir quetots els veïns havien signati que jo els perjudicava ambla meva negativa. Però arajo penso que és al revés.Quan vaig parlar amb elsveïns em van dir que ellshavien signat pensant queels traurien els cables queja hi havia i no que elsn’afegirien un. Així que nosaltres tindremles molèsties i la Telefònicatindrà els diners!

Montserrat Valldeperas -----------------------------------------

ACLARIMENT:En el n. 17 del setmanariL’Abans apareix una imat-ge, concretament a la partsuperior de la p. 295, ambun peu de foto incorrecte. Sibé la padrina és MariaBusquets, el nadó batejatno és Imma Vilanova Ren-ter. D’una banda, l’Imma nova ser batejada al Masnouper mossèn Nicolau sinó ala ciutat de Girona; i d’unaaltra, els seus padrins vam

ser una noia de Girona i jomateix. A la foto el qui real-ment veiem és el meu altrenebot, Francesc LlimonaRenter, amb Maria Bus-quets, àvia i padrina perpart dels Renter, i RafaelMolina, oncle i padrí de labanda Llimona.

Francesc Renter Busquets----------------------------------------

DE QUI ÉS LA VORERAENTRE CARRETERA I VIA?Aquesta pregunta ve dona-da pel problema amb quèem vaig trobar en fer elreportatge de les imatgesactuals per a la passadaexposició EL MASNOU...amb 50 anys de diferència,que havien de completarles fetes per la TeresitaTorres des del mateix indretara fa 50/60 anys.Si ja era prou difícil desaber el lloc on havien estatfetes moltes d’elles a causadel canvi sofert pel paisatgeurbà de la vila, més ho fouper altres raons quel’esmentada, que tot seguitcomentaré. Els problemes d’introduir-seen aquesta vorera comen-cen ja en cercar els pocsllocs per on es pot penetrar,tals com: des de l’estaciódel Masnou, del baixadord’Ocata, des d’un pas sub-terrani del costat d’Ocata,que alhora serveix perpoder agafar l’autobús, etc.I quan hi ets, què us penseuque et trobes?, doncs de toti res de bo. D’entrada lavorera és més estreta que

l’antiga, ja que té la protec-ció de formigó arran de cal-çada. Després que la vore-ra hi ha restes de ciment,segurament de quan laferen. També hi ha pedressoltes, rajoles trencades,etc. I per acabar-hod’adobar, els ciutadans incí-vics motoritzats que hi cir-culen pel costat hi tenen unabocador de primera perllençar-hi llaunes, ampollesetc. I com a guinda del pas-tís, uns altres incívics i mar-rans, segurament a les nitsde disbauxa hi tenen elW.C. ideal. Bé, ideal no hosé, ja que, quan s’hi aclo-fen, deuen treure el cap iels poden veure; és clarque, a ells, tant els deu fer.O sigui que passar peraquest indret de la vila, tot ique no està habilitat com avorera, és, si més no, unaveritable gimcana, a la quala cada pas et jugues, com amínim, trencar-te la crismao quedar ben calçat.I ara anem a la preguntaque encapçala la carta. AQUI PERTANY, O DE QUIÉS COMPETÈNCIA, ELMANTENIMENT DE LAVORERA? Si no és deningú, valdria més suprimir-la i així poder guanyar untros d’espai en profit de lacarretera.

Joan Muray-----------------------------------------

ELS CONVERGENTS DEL MASNOU I LAINDEPENDÈNCIA

Quan a mitjans dels anyssetanta un grup de perso-nes de la Vila decidírem ferpolítica, empesos per lavoluntat de servei al Mas-nou i a la seva gent, albirantla fi de la dictadura, hofèiem al voltant d`un idealcomú, en aquells momentsuna utopia, la llibertat deCatalunya. I vam triar Con-

vergència Democràtica deCatalunya precisament peraixò, per aglutinar al voltantd`aquesta idea gent de totamena de classe social, i dediferents ideologies, i tam-bé perquè es configuravamés com un moviment cívicque com un partit políticclàs-sic, on es fuig, encara,de dogmes de fe inamovi-bles quant a organitzaciósocial, on es procura tenirun sentit pràctic de la gestiópública, on el principal sónles persones i l`aglutinant lanostra llibertat com a poble.Des d’aleshores ens hemadaptat a totes les circum-stàncies que ens permetes-sin avançar cap a la plenasobirania del nostre País,hem estat presents, si no aldavant, de totes les iniciati-ves catalanistes, sempreexpressades amb pau i lli-bertat. I ara, per tant, tambéen el procés més importanti engrescador de la nostrasocietat en els últims tres-cents anys. SÍ SÍ.

Marià Aran i Gonzalez-----------------------------------------------

DECISIONSSenyor President de Gentdel Masnou,Quan veig les “decisions”que alguns òrgans de go-vern, executius o legislatiuso judicials, han pres contral’existència dels Països Ca-talans o contra la unitat dela llengua catalana, em veal cap aquell ajuntament detemps anticlericals que va“decidir” per votació queDéu no existia. Encara boque no van “decidir” que laTerra era cúbica o bé que laignorància supina no exis-tia!Atentament,

Esteve Pujol i Pons-----------------------------------------

7

Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.

Qui ets tu?Un enamorat de la vida! La vida és unamestra excel·lent, però massa sovintnosaltres en som uns deixebles pocaprofitats, ens resistim a aprendre el quel’existència ens ofereix. Ens passem dellestos perquè som jutge i part i no ensadonem dels nostres punts febles.

Ets un generalista, oi?Déu n’hi do! Però no per presumpció.Als onze anys justos vaig començar atreballar, vull dir treballar portant cèntimsa la meva mare! Però si hagués pogutescollir, si hagués tingut la facilitat comhan tingut molts dels nostres fills i ha-gués pogut triar allò que diuen: “cièncieso lletres”, jo hauria dit “lletres”. Sóchumanista o, dient-ho més planer, sóchome social, i ara més que mai, que emveig compromès en la política delmoment quan la societat està immersaen la crisi, que ja no és solament econò-mica, ja que té un rerefons més greu entot allò que trastorna els valors.

Et sents transcendent com a persona?Sí! Es clar que sí. Tots hauríem de ser-ho! L’impuls de l’esperit és inevitable,estimar els altres, sentir-me útil. El quefaig amb els nanos, la meva dedicacióals nois i noies... puc semblar presump-tuós, però m’agrada deixar empremta;en això el meu feminisme m’aboca areconèixer el paper pedagògic actual deles dones; ja saps, actualment la donaés majoria en l’àmbit de l’ensenyamentpúblic i privat i són elles les qui marquenl’impuls intel·lectual dels qui, sent petits,es formen per ser adults.

Això deu respondre a l’instint mater-nal inherent a la dona, oi?Potser som nosaltres els qui hem perdutel rol instintiu de mascles. Per a nosal-tres era molt fàcil el paper de caçadors

dels primers homo sapiens; la dona ésla mestra natural des del principi de lahumanitat. Ara nosaltres ja no cacem,literalment hem estat massa temps cre-ient-nos que portant part del salari acasa ja acomplíem el rol paternal.L’impuls sexual ens domina i ens abocaa un masclisme de privilegi intolerableper a la dona, i ara són elles les qui,tenint fills, també cacen. En això totssom una mica perdedors; la dona no potrenunciar a la potestat de poder sermare en un món dur en què moltshomes ja no són caçadors aptes pergarantir el menjar de la família; és ladona la qui és mare i treballa, la quiassumeix la responsabilitat de tirarendavant. A vegades dic a les mestres“quina sort teniu de ser una influènciatan transcendental i cabdal en la vida i eldesenvolupament futur d’una granmajoria dels vostres deixebles”.

Quin és el quid d’aquesta qüestió?Depèn: quan fem les coses amb ganes,amb vocació i inspiració, acaben fent-seen bona part altruísticament i aleshoresés quan prenen transcendència per al’esperit. La complementarietat de laparella és un ideal de futur per tenir fillsi educar-los.

Si haguessis pogut estudiar de jove,on t’haurien portat les lletres?A la meva generació la universitat ensva reobrir les portes per als qui éremmés grans de vint-i-cinc anys, nomésens calia demostrar el grau d’aptitudque havíem adquirit vivint al carrer ihaver fet fecunda la vida laboral. Ales-hores vaig escollir Relacions Humanes iSociologia; havent aprovat a la vida vaigtambé titular-me acadèmicament.

Vas encertar? Aquests estudis, vanomplir les teves expectatives?

No em vaig equivocar, intuïtivamentaquella oportunitat encaixava amb lameva vocació. Jo he arribat a la conclu-sió que a la vida hi ha cruïlles bifurcadesque, en agafar una direcció o una altra,poden portar a l’èxit o al fracàs. Potsencertar-la o errar-la, però hi hamoments de grans decisions que calpercebre i aprofitar. Tanmateix vull reco-nèixer que hi ha decisions importantsque prenem per impuls, amb irreflexióaparent, però que són el resultat de latenacitat i de l’esforç; he tingut la sortd’equivocar-me en coses i adonar-me’na temps per rectificar.

Parles d’errors professionals o amo-rosos?Els amorosos han estat inevitables; a mim’ha fascinat sempre la bellesa estètica;i l’embolcall de la dona és un atractiuapassionant al qual no m’he pogut resis-tir, ni ganes, a vegades desencertada-ment; d’aquests errors, n’assumeixo latotalitat, o mínim, la meitat.

Em deies que ets un home social! Sí! En bona part i a mesura que em vaigfent gran en sóc més conscient;l’empatia potencia el meu altruisme mésdesinteressat, una mena de místicaespiritual quasi religiosa. En realitat , ladualitat entre la humanitat de Jesús, elCrist, i el missatge que ens va deixar,latent en la societat actual, crec que ésmotiu d’una profunda revisió contínua.

Doncs també ets un home religiós!No sóc un missaire, però crec en el sen-tit més transcendent de la vida. Semprem’han impressionat les vides exem-plars, els herois i les heroïnes anònims.Potser provoco una pregunta retòrica:“com els he conegut si són anònims?”:per naturalesa sóc feminista, els homesque hem viscut enmig de dones, en elmeu cas, a més dels meus tres ger-mans, han estat la mare i dues germa-nes, la Glòria i la Maria. Això ha fet quevisqués tota la joventut implicat ambelles, tant pel que fa als moments de feli-

8

L’extraversió i erudició de Carles de la Torre el fa transparent, la sevasinceritat el delata com a l’home polifacètic que és; però la seva expe-riència vital, la seva tenacitat i el seu rigor didàctic fa que en qualsevoltema que enceti transmeti optimisme, ensenyament i saviesa.

Carles de la TorreUN ENAMORAT DE LA VIDA

GENT AMB GENT

CONVERSES… m’agrada deixar empremta

citat com els moments de tràngol, elsseus primers amors, els seus patimentsi els seus criteris davant de les discre-pàncies de parella han equilibrat moltpositivament el meu caràcter instintiva-ment masclista, aquell impuls que ens fasemblar brètols. Enmig de totes les bio-grafies que he llegit, tinc predilecció perFlorence Nightingale, coneguda com “ladama de la llanterna”, que fou inspirado-ra d’Henri Dunant, fundador de la CreuRoja Internacional, i que a la guerra deCrimea, estic parlant del 1854, va revo-lucionar la infermeria de guerra, que vafer baixar notablement la mortalitat desoldats per tifus, febre tifoide, còlera isepticèmia.

Hi ha influències esotèriques en elteu santuari íntim?En García de la Mora, un professor psi-còleg que vaig tenir, deia “Hi ha misterisa la vida on proliferen els gurus de lapseudociència”. Són posicionamentsque respecto, tothom sap que la fe moumuntanyes! Hi ha malalts terminals quees curen amb la fe.

Parlant de moure muntanyes, comveus el País?En una clase, i torno al meu admiratGarcía de la Mora, ens va fer d’ende-vinar la data d’una carta, que més omenys venia a dir: “Els meus alumnesse’n riuen de mi a la meva esquena, noem respecten ni mostren seriositatdavant els meus ensenyaments, no séon anirem a parar, francament he deciditretirar-me de professor, presento lameva dimissió”. Ningú no va aproximar-s’hi, ja que era un clam molt present itothom el va datar en el segle XX. Doncsaquella era la dimissió d’un professor alprior de la Universitat de Lió l’any 1482.Totes les èpoques han estat marcadesper discrepàncies generacionals. Ac-cepto, doncs, els esdeveniments comuna evolució natural i inevitable, sobre-tot perquè davant de la majoria dels pro-blemes sistèmics de la societat em seriadifícil adjudicar solucions viables.

Potser ens cal reconèixer la falta deraó dels adults?Potser convé el revulsiu generacionalde la falta de raó: Només cal veure elque va passar amb el racionalisme del

Despotisme Il·lustrat, on la raó imperantdels estudiosos era eclipsada per lasupèrbia i el cinisme paternalista decom s’administrava el poder de lesmonarquies que predicaven “Tot per alpoble, però sense el poble”. Tampoc enaixò no ha passat el temps, o és que arala supèrbia no es dóna la mà amb elpoder? Un brou de cultiu que fa quegent sense gaires llums, entre la banca,el món immobiliari i la política, ha fetgrans fortunes; el poder i els diners hanestat sempre més al costat de l’ocasióque fomenta la ignorància del llest quedel coneixement i del saber.

Has pogut acomodar el teu entornsocial sense sentir-te un solitari o uninfiltrat? Sol no he estat mai, tinc uns fills extraor-dinaris, que me’ls sento a prop, finsquan per raons diverses han de viatjarlluny o perllongadament. Sortosamenttinc molts amics entranyables i ambl’edat també s’aprèn a dir que no; homacaba seleccionant i freqüentant elclima social que li sembla més adient.Tenim la llibertat de ser selectius! Jo emsento molt bé en el meu entorn, que ésampli i molt versàtil. Cal blindar adequa-dament els espais de la intimitat méshermètica, la qual comparteixo nomésamb amics molt discrets. Em sento, deveritat, un home afortunat a la vida.

És que tu creus en la sort!Què vols que et digui ara? No exagerosi dic que m’he passat la vida treballanten feines que han estat vocacionals in’he gaudit gairebé com un oci. La músi-ca, quan al 1961 amb els meus ger-mans creem el conjunt “Los Cuatro de la

Torre”, una etapa bohèmia, entre con-certs i bolos, i donem alegria a les pare-lles balladores. Ben segur que troba-ríem molta gent que van enamorar-se also singular que vam quallar els quatrede la Torre. Però també les meves tas-ques professionals han estat en àmbitsde gestió estrictament empresarial,l’esport, la banca, el món immobiliari...Però bé, la sort és haver nascut aquí ien el si d’una família; malauradament hiha massa llocs al món on el fet de néi-xer-hi ja és tenir molt mala sort.

Però a més a més tu estàs en actiu;en quants fronts labores encara?Dedico una bona part del meu temps al’Aula Universitària del Masnou. Les deupersones que componem la JuntaDirectiva i jo com a President viviml’emoció i el goig de poder oferir actesde divulgació amb ponents de la màxi-ma solvència acadèmica. Els 170 socisque tenim, la majoria dones, amb laseva assistència incondicional, són eltestimoni de les inquietuds i afany desaber que hi ha al poble.

A més a més, pintes i fas exposi-cions?La pintura és la vocació perenne; a partde les meves exposicions periòdiquesque vaig fent, aquesta veta artística,autodidacta, m’ha donat les majorssatisfaccions. Fa anys que faig classesd’iniciació al dibuix i a la pintura a tots elscursos de primària del Masnou. Ja sóncentenars els alumnes que hi han pas-sat i de ben segur que amb mi algunsd’ells o elles han trobat la seva vocacióen les arts del disseny o de la pintura...aquest és el meu millor premi.

9

Porto, coneguda en altres llengüescom Oporto, literalment el port, és lasegona ciutat de Portugal i en la sevaàrea metropolitana hi viuen uns dosmilions de persones. El desembre del’any passat vam tenir l’oportunitat deser-hi. Una ciutat ben agradable. Unlloc per viure-hi, tot i que sóc cons-cient que no és el mateix visitar queviure-hi.Com moltes altres ciutats europeesPorto és una ciutat antiga que en elsúltims temps –abans que arribessinels anys de les vaques magres– varebre importants inversiones en infra-estructures, obres públiques i restau-racions de diferents edificis. Es diu que aquesta ciutat té un certaire britànic, ja que és aquí on es vanassentar els comerciants de vi angle-sos. I també hi ha un proverbi que diuque Braga reza, o Porto trabalha,Coimbra estuda e Lisboa diverte-se egasta. No fa falta cap traducció, emsembla. Fins i tot hi podríem trobaralguna analogia...El centre històric de la ciutat ésPatrimoni de la Humanitat i a la riberasud del riu Douro s’hi troben els famo-sos cellers de vi, tot i que el termemunicipal és el de Vila Nova de Gaia. Ens va agradar molt aquesta ciutat.Una ciutat petitat, agradable, perso-nes educades i amables, relativamentbarata –molt més que Rio; però la ciu-tat carioca s’ha convertit en un lloc

més que car– i amb una gastronomiaexcel·lent. Val la pena la Torre dos Clérigos, unaesglésia barroca amb una torre de1732 on es puja per una escala decargol no apta per a qui pateix del cor.Des del capdamunt, vistes sensacio-nals de la ciutat, dels ponts i de ladesembocadura del Douro a l’Atlàntic,ja lluny. Tot és ben agradable i bonicen aquesta ciutat: l’elegant catedral,que comença amb el romànic isegueix amb el gòtic, l’estació de trende São Bento, famosa per les sevesparets cobertes de rajoles de temàticahistòrica, l’extraordinari pont de Luiz Io de Dom Luiz, un pont metàl·licconstruït a final del segle XIX perl’enginyer belga Teófilo Seyrig,col·laborador de Gustave Eiffel, elmagnífic interior de l’església de SãoFrancisco, ple de retaules de fustanoble daurada de les acaballes delsegle XVII, agafar un tramvia de quasi100 anys i arribar on el Douro mor a

l’oceà, la Casa da Música, un auditorimodern i encisador o simplement pas-sejar per la zona dels cellers i dinar unbacalhau do Porto per llepar-se elsdits. Vam poder acostar-nos també aBraga, una ciutat de més de 2000anys, la Bracara Augusta delsromans. No obstant, és conegudaaquesta ciutat pel seu barroc superb,esplendorós, admirable. Ja erigit ambla plata que venia del Nou Món. A uns5 quilòmetres hi ha el Santuário doBom Jesus do Monte, un santuari dediferents períodes acabat el segleXVII, cèlebre per la famosa escalinatamonumental –Escadório do Pórtico elseu nom–, que salva un desnivell de120 metres i que ha influït en el Brasilcolonial. Els pelegrins pugem lesescales zigzaguejants i la culminacióde l’esforç és el temple situat al cap-damunt.Vam visitar també Guimarães, petitaciutat coneguda com o berço dePortugal, el bressol de Portugal. Peròno em va agradar. Massa retauració.Massa maco i polit tot. Potser hi ajudael fet que hi va estiuejar António deOliveira Salazar els anys 40 i 50 i vamanar fer una restauració que em varecordar el castell de Disneylandiasalvant les distàncies. Pocs dies a Portugal, que em vansemblar alegres i festius. Escoltant –ide vegades no entenent– el portu-guès de la metròpolis, molt diferentdel de la colònia.

P.D. El dia 16 de març la tia Rosa en fa 85.Moltes felicitats.

10

PortoJoan Maresma Duran

11

Cròniques

Joan MurayHistoriador i biògraf de Ballester

Sí, per fi, després de 76 anys,Barcelona, el Cap i Casal, capital de lanostra nació, per mitjà del seuAjuntament, ha complert el que va dei-xar pendent arran de la mort d’aquestinsigne patriota l’any 1938 l’Ajunta-ment d’aleshores: honorar com esmereix aquest home, que en 66 anysde vida va fer tantes i tantes coses, itotes positives, i no només la de ser elmàxim impulsor de la bandera catala-na estelada, fet pel qual ara és mésconegut.Havia fundat l’Escola Mossèn Cintoper a l’ensenyament de la mainada, ien català, que també va presidir.Presidí també l’Associació Catalanade Beneficència, dedicada a ajudarels represaliats catalans. Va crear idirigir el Comitè Pro Catalunya perpromoure la difusió dels drets delpoble català arreu del món. També vapresidir l’associació Unió Catalanista.I fundà i publicà el setmanari satíric LaTralla, que amb les seves fuetadesdestapava les mil i una malifetes i bar-roeries que els de sempre llançaven (illancen) sobre Catalunya i els cata-lans.Tot això a més de la seva activitatcomercial, una d’elles la que va dur a

fou Vic (Osona), després vinguéGirona (Gironès) i ara la capital.¿FINS QUAN HAUREM D’ESPERARAL MASNOU PERQUÈ EL POBLEON VA VOLER VIURE, HI VA TREBA-LLAR, HI VA MORIR, A MÉS DE DES-CANSAR-HI LES SEVES RESTES, LIDEDIQUI UN ESPAI?

Inauguració a Barcelona de laPlaça Vicenç Albert Ballester

terme com a capità de la marina devela masnovina del vuit-cents.El seu nom fins fa ben poc era pros-crit, fins que al 2008, amb motiu delcentenari de l’estelada, es va crearuna Comissió els membres de la qualcomençaren la tasca de divulgar tot elque havia fet. També des de la nostraassociació, hi hem aportat la nostrapart, ja que, a més dels diversosescrits d’aquest autor al butlletí, tambéli dedicàrem l’exposició del Centenaride l’Estelada.Diverses poblacions catalanes ja hancomençat el camí per honorar-lo. Laprimera ciutat que li dedicà un carrer

ELS TRES TOMBS Jordi Milà

Els Tres Tombs se celebren a l’entorn de la festivitat de Sant Antoni Abat, 17 de gener, i és, després de la Cavalcada de Reis,la primera festa popular de l’any. El ritus principal consisteix a fer tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir omascotes per l’interior de la població. Antigament es feien tres voltes al voltant d’un espai on s’encenia una gran foguera. Una

vegada el cristianisme va tenir major presència, els tombs es van fer al voltantde l’església o, en el seu defecte, de la imatge del sant, des d’on es feia labenedicció dels animals. Feia anys que al Masnou no se celebrava aquesta festa i havia quedat oblida-da, però els veïns del carrer Sant Rafael han aconseguit, des del 2010, tornaraquesta festivitat al Masnou; i amb molt d’èxit tant de participants com depúblic.Desitgem que es puguin mantenir Els Tres Tombs durant molts més anys alMasnou, gràcies a la gent emprenedora del carrer de Sant Rafael i, especial-ment, a la persona que ho ha promogut.

La carretera que mena del Masnou aTeià i que arrenca a tocar del torrentde Riquers, que fou l’antic camí, fouconstruïda l’any 1894.Actualment se’n diu popularment lavella, ja que fa uns anys se’n féu unaaltra, que comença fora del sectorurbà de la vila i puja paral·lela a lariera de Teià.N’he recuperat la crònica aparegudaen un diari de l’època (1), que faesment de la seva inauguració, fetaper les festes de l’Assumpció, FestaMajor d’estiu (la d’hivern era i és la deSant Martí).L’obra, com podeu comprovar per lesfotografies, era tota feta sense capmena de maquinària, ja que aleshoresno n’hi havia. Per tant es féu a sangcom es deia o, millor dit, a base desuor, la de la part humana, a pic i pala,i l’animal dels cavalls que traginavenmaterials amb els carros.Aleshores, qualsevol obra requeria ungran esforç, com podeu veure a lesimatges. El rebaix d’un turó, avui diaresolt ràpidament per mitjà de maqui-nària, ja implicava un munt d’hores detreball molt dur. La crònica d’aquest diari, feta fa centdinou anys, es caracteritza per la sevaforma ampul·losa i afalagadora ambles autoritats, pròpia de cada premsaafí a les seves idees. Només a lapremsa satírica s’hi pot trobar, a vol-tes, el sentit real dels fets, tot i queaquesta també estava a mercè de lesidees dels seus editors. Per tant, mira-rem de fer-ne, a més d’una traduccióacurada, una transcripció correcta, toti que segons la línia emprada alesho-res, conservant-ne alguns trossos, elsmés sucosos, en la llengua en què fouescrita. Comença fent una descripció desfent-se en elogis del poble: No son muchos los que saben queeste pueblo deTeyá es un puebloespecialísimo; que pocos serán losque puedan comparársele en la sabiay patriarcal manera de gobernarse y

Joan Muray

Històries de la vila

Vista general de Teià (1914), on començava la carretera. Tot i no ser de l’època que ens ocupa,poc havia canviat. Hi podeu veure la carretera de terra de la qual hem parlat.

Imatge de 1894 de les obres per condicionar el terreny, al sector de la cruïlla.

12

CARRETERA DEL MASNOU A TEIÀ – 1894

en la dichosa paz y tranquilidad deque sus habitantes gozan.Ens diu que aleshores Teià tenia dedos a tres-cents veïns i que tots vivienen cases soltes construïdes al bell migde tarongers, escampades per lesvoreres d’una vall tancada, orientadesde mil formes, amb un fort sentimentde llibertat i un exclusiu sentiment deles pròpies comoditats, únicamentcomparable a la independència i tran-quil·litat dels seus habitants.Com veieu, tot i la traducció, en aquelltemps tot deurien ser flors i violes.Continuen les meravelles. Diu que allà

no hi ha pobres ni qüestions (?). Queno se sap de ningú que demani almoi-na i raríssimes vegades se sent parlarde baralles ni de plets. Diu també que,quan hi ha alguna malaltia o desgràciaen una casa i se’ls acaben els recur-sos, sempre hi ha algú (como Diosmanda) que ho soluciona sense quese sàpiga qui ha estat el benefactor.Si amb aquells recursos no n’hi hahagut prou, diu que el rector, al mig dela missa, ho diu al poble així: Va ápasarse la bacina per una causa denecessitat, i es passa la bacina bo iescoltant-se el dring metàl·lic de les

almoines que s’hi dipositen.Diu que, quan s’imposava algunamillora al poble, tot s’arranjava a labona de Déu (?), no trobant-se perdur-la a terme altre obstacle que elstradicionals deguts al paperam quemanté la benemérita administracióncentral (2). La generació anterior a lad’aleshores havia pres ja unes mesu-res per a aquests problemes, que,deien, honren un poble i el fan referentper a la resta. Veient que tantl’administració local com governativanomés posaven bastons a les rodes,crearen entre els principals de lapoblació la Companyia de la Carn,que tenia cura de comprar ramats,sacrificar-los i vendre’n la carn ambtotal independència de tota funciópública, però amb l’obligació que totsels beneficis obtinguts estiguessinnomés a disposició del poble.La Companyia, d’acord amb les auto-ritats locals, té compte de la distribu-ció d’aquests fons. Un dia es milloral’església, un altre es posa l’arbrat dela riera o s’arranja qualsevol desgràcialocal. Darrerament (aleshores)aquests fons són els que serveixenper construir la carretera veïnal (3) delMasnou a Teià, segons la concessiófeta per la Diputació (4). Després d’això es desfà en elogissobre el sistema i dels qui n’estan alfront.Diu que el rector d’aleshores era Mn.Ferran Sellarés, home de lletres i demón, que no s’endevinaria en unpoble com era Teià. Sembla ser que hifou destinat per refer-se d’una greumalaltia, gràcies als bons aires del

poble.L’Ajuntament, el regia en JosepPuigoriol, home jove i amo del’empresa de blanqueig, així com defolgada posició. Diu que era home depoques paraules i de grans fets. De Jutge hi havia en Gabriel Bosch,home gran i molt estimat i respectatpel poble. Diu que sabia agermanar elpatriarcalisme antic amb els horitzonsmoderns que s’albiraven. I, a la Secretaria de l’Ajuntament, hihavia un altre home jove, el teianencJosep Andiñach, que continuà la tascaque ja féu el seu pare. Deia que erahome decidit i entusiasta de la sevafeina. Hi ha una frase d’un alt funcio-nari públic que deia: Hombre, paréce-me demasiado secretario para Teyá.Arribat a aquest punt, el cronistas’adona que duia ja dues terceresparts de la crònica i encara no haviaparlat de les festes que feren per cele-brar l’acabament de la carretera.Deia que la festa de l’Assumpció no

era la principal del poble; però que,aprofitant la festa amb el fet d’haveracabat les obres de la carretera alMasnou, l’alcalde havia organitzat unasonada festa, ja que aquesta obra erala nineta dels seus ulls, en la quals’havia trobat també amb obstacles,entre ells econòmics, i que n’hi haviafins i tot posat de la seva butxaca. Uncop que els recursos estaven esgotatsva dir: Ahont no arribi‘l poble, arribo jo.Les festes foren generals de la pobla-ció així com dels estiuejants que hitenien casa.Diu que el dia assenyalat tots elsarbres de la riera, quasi totes les tor-res i terrats de les cases, finestres ibalcons, l’església i l’ajuntament erencurulls de banderes (5). Que retrunyiaa l’aire el toc de festa de les campa-nes i de les salves d’artilleria, que, diu,fou obra dels estiuejants. A les nou, segons disposava el bonic iben compost programa de festes, vasortir de la parròquia el rector acom-panyat de molts vilatans i de les auto-ritats locals, i s’encaminaren tots capa la carretera fins al peu de la creu determe, on reberen l’ajuntament delMasnou, que en ple havia estat convi-dat.El rector, després d’una cerimònia derúbrica en un improvisat altar, vabeneir la carretera i la comitiva va tor-nar cap a l’església, on es va cantarun ofici solemne acompanyat del’Orquestra Escalas. Durant el sermó,el doctor Sellarés va lluir les sevesfacultats oratòries tot lloantl’Assumpció. L’Ajuntament va obsequiar les autori-

13

Un altre sector de la mateixa carretera i època

Sala de les escoles on es va fer el dinar per celebrar l’acabament de les obres de la carretera,l’agost del 1894.

tats provincials assistents, el municipidel Masnou, la resta d’autoritatslocals, els barcelonins que hi passa-ven l’estiu i tot el poble, disposant ungran banquet de cent coberts, servitpel famós mestre de cuina JeanPince. Aquest banquet constava delsegüent: – Arròs a la portuguesa, pastissets dela Reina i filets a la Godart, amb vinsclars del país. – Lluç a la maonesa, amb vi Sauterne.– Paó trufat i pernil dolç, amb vi deXerès.– Capons de Mans, amb champagneJules Mum.– Bescuit glacé, fruites i dolçosvariats, amb vi ranci del país.– Cafè, conyac, chartreuse i havansde les primeres marques. Continua parlant de les excel·lènciesdel tiberi; ara diu com estaven dispos-tos la taula i el local on es va celebrar.Fou a la gran sala de l’escola munici-pal i hi havia gran quantitat de flors iplantes decoratives guarnint-la.Presidia la festa l’alcalde junt al dipu-tat provincial pel districte en DariusRomeu, mossèn Sellarés, el diputat aCorts en Carles Godó, l’alcalde delMasnou n’Agustí Maristany i Sensat,l’exdiputat en Pere Genové i Colomer(6), el Jutge de Pau Gabriel Bosch, iJosep Gassó i Conrad Monner, esti-uejants i pertanyents a l’Ajuntamentde Barcelona.En aquest punt, el cronista es disculpadel que s’ha allargat i que pràctica-ment no li queda espai per esmentarels brindis, que, diu, per sort forenpocs i curts. Ho féu el senyor Romeu;després el senyor Genové, que va dircoses molt bones i gracioses; el doc-tor Sellarés; i clogué l’acte el secreta-ri, senyor Andiñach, donant les grà-

cies a tothom.Es completaren les festes dels dies 15i 16 amb el repartiment de diners a lesfamílies que ho necessitaven, fet pelrector i encarregat pels estiuejants il’ajuntament. La riera estavail·luminada amb fanals xinesos. Esferen focs artificials de la casaTarruella i Berg, així com s’enlairarenmolts globus, fantotxes (?) i bengalesa càrrec dels estiuejants. Hi haguétambé: jocs de cucanya i de sortija (?)i grans balls a l’envelat muntat perBaliarda, on actuà l’Orquestra Esca-las, això a càrrec de l’Ajuntament.Fins aquí aquesta crònica del diari,crònica que representa que es feia perinformar de la nova carretera entreTeià i el Masnou, la qual, encara quefos de terra (aleshores totes ho eren,menys les calçades romanes), erauna millora per a ambdós pobles, jaque sempre és millor una carreteraaixí que pujar per una riera o torrentcom s’havia fet fins aleshores.Crònica, però, que com heu vist quasino en parla i sí, i profusament, de les

festes i especialment del tiberi. Elstemps no han canviat gaire, ja que aramolta gent parla molt de sortides, peròdel que es recorda més és del que vanmenjar.

NOTES1- Diari LA VANGUARDIA del 18 d’agostdel 1894. Crònica signada per E. S.2- Amb 119 anys no s’ha avançat gaire.3- Aquesta carretera aleshores era nomésde terra, com ara podem veure les pistesde muntanya.4- Aquest sistema teianenc deuria anarforça bé als governs. Ells concedien el per-mís i no els costava ni cinc.5- No diu de quines banderes es tractava,però ja podeu suposar que no era la nos-tra.6- Pere Genové era masnoví i tenia el títolde doctor en farmàcia. La seva casa és laque fa xamfrà als carrers de Joan XXIII iBuenos Aires.

FONS CONSULTATS– Hemeroteca del diari La Vanguardia– Arxiu Municipal d’Història. Teià– Arxiu-Biblioteca Muray– Jordi Balada

14

Dibuix (de Josep Delhort) de la societat La Calàndria, carrer on la carretera sortia al Camí Ral,ara N-II.

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma Calvo

C/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agrada cantar? T’agrada el gospel? 501964-2014

Can VenturaC A R N I S S E R I A

Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 · El Masnou

Quasi cada dia, en sortir de casa, justdavant del meu portal, em trobo unaenorme cagada de gos. No en tinc lacertesa, però em sembla que es tractad’un noi (del gos d’un noi, suposo) a quiun dia vaig renyar, suaument, perquèhavia deixat cagar al seu animal almateix lloc.Tot plegat em fa pensar en allò tan anticque apreníem a l’escola i que es deia“urbanitat”. Jo tenia un manuald’urbanitat. Amb un text senzill, acom-panyat de dibuixos, que explicavadiversos comportaments que els nois iles noies havíem d’observar en el nos-tre tracte social. No en recordo gairecoses, d’aquell manual, però sí algunsconsells, per exemple, la forma comcalia besar la mà de les senyores i delscapellans, o que calia obrir la porta a lessenyores grans i cedir el nostre seiental tren... Coses així.Els manuals d’urbanitat no eren totsiguals: depenien del nivell social del’escola a la qual anaves... Aprofitavenla matèria per marcar diferènciessocials: mai mitjons blancs amb un ves-tit, per tallar el peix mai el ganivet sinóla pala de peix, els coberts col·locats detal manera...Els manuals d’urbanitat es van abando-nar per donar pas a normes de civismei convivència. Un pas més. Es donavenindicacions de com conviure amb els

altres, consells per practicar la toleràn-cia i el “bon rotllo” social. Les adminis-tracions podien aplicar sancions si noes complien les normes. La urbanitat apuntava i apunta al des-cobriment i a la consideració d’uncol·lectiu al qual pertanyem: a passardel “jo” als diversos nosaltres als qualsestem integrats i dels quals depenem:de l’individualisme radical del nen petit(més egocentrisme que egoisme) al“nosaltres” de la classe, de la parella,de la família, de la ciutat, del país, de lahumanitat... No tots arriben tan lluny!Els més immadurs es queden pel camí.Des de sempre hem integrat la urbani-tat, el civisme i la capacitat de conviureen el terme “educació”: és un noi molteducat, diem, passant del verb al’adjectiu. És, crec, un pas més. Els imperatius de la urbanitat, les nor-mes cíviques i de convivència, hauriende ser l’embolcall de l’educació, lamanifestació de l’èxit de l’educaciórebuda (i transmesa). Està bé que aAlemanya hagin aconseguit que aningú se li acudeixi deixar la caca delseu gos al carrer! Diuen que la raó ésque la multa és de 500 euros; però a mim’agradaria pensar que és més fruit del’educació que del càstig. Una educacióque ajuda que la gent descobreixi el“nosaltres”, que fa que s’estimi el seubarri, els seus arbres, els equipaments,

el país...Em deia una clienta que la seva nenapetita, dos o tres anys, no era capaç dellençar el paper del chupa-chup fins quetrobava una paperera: el podia portar ala mà, enganxós, durant molta estona.Ja sé que en gran part és un temad’hàbits... però d’hàbits que tenen encompte un “nosaltres”.Em crec l’educació a la base de la qualel que hi ha és l’ètica i nol’ensinistrament. El respecte (molt mésque la tolerància!) als altres, l’interèspels col·lectius dels quals es forma part,el propòsit d’ajudar els altres (per altrabanda, segurament, l’única forma deser feliç).El pensament i què han fet als altres permi? Res! no és ni cert, ni ètic ni mental-ment higiènic. Especialment quanaquesta idea és a la base de l’esperitdestructiu, molt sovint propi de perso-nes que responsabilitzen als altres delsseus problemes i dèficits.Estaria molt content que el noi del gosde davant de casa recollís la caca perevitar que jo, o qualsevol persona quevagi pel carrer, s’embruti els peus ipassi una mala estona. Una multa no lahi posarà ningú.

15

Les nostres famílies d’avuiDr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famíliesripolmillet@hotmail.com 619 522 582

Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguem tots una mica mésfeliços i gestionar millor els nostres conflictes... els fills, la parella, els avis, la llar…

URBANITAT?

www.canrac.comMestres Villà, 101· 93 5516 64

Tenim bacallà per cuinar i cuinat. També tot el que necessiteu

per cuinar les vostres receptes.

FRUITES I VERDURESComandes a domicili

Collita pròpia93 540 03 52

Mercat Municipal

Q U A R E S M A D E L 5 D E M A R Ç A L 1 9 D ’ A B R I L

Gairebé sempre que trobo Carles Maris-tany, col·laborador habitual d’aquest but-lletí, acabem parlant del Masnou i delseu anecdotari, per no dir de la sevamateixa experiència de vida, ja que ambla seva portentosa 5memòria recordafets, personatges i situacions que reflec-teix en els seus escrits. En aquestsencontres gairebé sempre li demanoque em parli de les singladures amb elseu iot cap a Mallorca i viceversa, cosa aquè accedeix molt amablement i amb laseva natural humilitat, sense donar-hicap importància, però que jo trobo unavertadera aventura, tenint en compteque per a mi pujar a qualsevol cosa quesuri sobre l’aigua, encara que estiguiamarrada al port, ja em predisposa a unasensació de mareig. Experiències viscu-des, com aquella vegada que, de sobte,va emergir un submarí a pocs metres dela seva embarcació i, encara que no vasobrepassar d’un ensurt, podia haver-seconvertit en una tragèdia. Com tambéaquella vegada que, a poques milles deMenorca, se li va trencar una pala del’hèlice i va haver de tornar al Masnou avela. Un trajecte que habitualment feiaen vint-i-quatre hores i que a causa del’avaria va tardar-ne trenta-tres a arribara port, amb la consegüent angoixa,esgotament i perill. D’alguna manera,tota la seva vida ha estat vinculada almar i fins el més profà sap que aventu-

rar-se al medi marí comporta un risc,sobretot amb petites embarcacions; ambla qual cosa demostra que tant ell comola seva esposa, Inge, han gaudit de lanavegació, a més de demostrar la sevahabilitat i prudència en l‘art de navegar.Sempre he admirat aquells navegantsque s’enfronten al mar en solitari com,per exemple, Sir Francis Chichester que,als seus seixanta-cinc anys i amb unaembarcació de vela de setze metresd’eslora, es va aventurar en solitari a ferla volta al món, proesa que la reinad’Anglaterra va premiar atorgant-li el títolde Sir.La bibliografia sobre desastres marítimsés abundantíssima. Sense anar méslluny, tinc a les mans el llibre de Jack H.Coote Manual de supervivencia en elmar, el qual relaciona tota menad’accidents com inclemències del temps,avaries, col·lisions, foc, esgotament,malalties, etc., amb el consegüent nau-fragi, però sobrevivint sempre els tripu-lants a la tragèdia; i, a més, proporcionauna sèrie de consells, d’aquí el títol del lli-bre. L’autor relaciona uns cinquantacasos, la majoria d’un dramatismeextrem, i que demostren que no solsnaufraguen els aficionats, els inexperts,sinó que la majoria d’exemples són degent avesada a la navegació, amb moltsanys d’experiència, la qual cosa esdevémolt significativa. Del llibre resulta molt

difícil seleccionar alguna de les històries,totes interessants; però, filant molt prim,destacaria la mala sort que va tenir laintrèpida i experimentada navegant soli-tària Clementina Gordon, guanyadoradel Suzanne Trophy, premi a la regatades de l’est d’Anglaterra a Bruges,Bèlgica. Al 1962 la senyora Gordonnavegava enfront de les costes deNormandia i Bretanya quan el serveimeteorològic va anunciar una tempestaprocedent de la zona de Plymouth.Davant d’aquest pronòstic va preferirrecular i refugiar-se a Boulogne; però, enarribar-hi, el temps era tan inestable quees va estimar més no endinsar-se al‘estuari del Somme i esperar, a l’emparad’un espigó, que amainés el mal temps.Gran error! No sols el temps no va millo-rar sinó que durant la nit un vent huraca-nat procedent de terra i grans ones vanllançar repetidament l’embarcació contrales roques. Les bengales que va ferenlairar en demanda d’ajuda no van servistes. Quan a la matinada va decidirarriscar-se, el vaixell estava tan inundat imalparat que no podia navegar.Aleshores va avarar el bot pneumàtic i,gràcies a la seva gran flotabilitat, va sal-var els esculls i va poder arribar a port onva ser auxiliada. No sé fins a quin puntva influir aquesta dramàtica experiènciaa la seva vida; però, temps després, vaingressar en un convent.

16

NAVEGANTSJosep Condeminas

D’entrada sembla que, si vols parlarde pipes, faràs referència a les pipesdel llunyà oest americà. El dia en quèl’apatxe Ojo de pato va fer la pau ambel sioux Hijo del cuerno, asseguts a lavora del foc i, tot passant-se la pipa iels microbis l’un a l’altre, van firmarl’armistici amb el ritus simbòlic defumar. Potser perquè amb senyals defum també era possible començar unaferotge guerra tribal, segons els cos-tums llavors imperants. Res d’això! L’altre dia vaig adonar-meque els darrers tres pescadors quefumaven amb pipa aquí, al Masnou, jaens han deixat sense successors enaquest afer. En Joan Baptista Valls, en Batista deCa La Mariana; en Joan Camps Silba,per tots conegut com en Quirze (no estracta del taxista ni del fotògraf ni delqui feia patates fregides); i per acabar,en Carles Maristany, en Carlets; totstres, si ningú no interposa querella alque segueix, foren els darrerspescadors del Masnou que van fumaramb pipa fins al seu traspàs. Fumar amb pipa és cosa senzilla. Unapipa, tabac i problema resolt. El tabac,però, sí que era cosa problemàtica ala postguerra. Escàs, car, racionat,difícil de trobar fins i tot a l’estanc jaque tan sols amb la cartilla deracionamiento era possible d’aconse-guir-lo. Qui tenia tabac no acceptavadiners a canvi. Potser amb oli,patates, pa blanc, sucre, llet per a lamainada, carn, peix, xocolata i fins itot podies fer-te amb una bossa depatates del pagès a canvi de dospegats per arreglar les rodes pun-xades de la bicicleta. Inversemblant! Quan en Batista anava a la sevavinya, per fer drecera passava traves-sant la propietat del veí; darrere delbarri, mig amagat, tot sovint trobavaun caliquenyo, mig cigar ben aprof-itable, gentilesa del veïnatge, que ellagraïa amb una ampolla de vi negre

apagar-ne el contingut, encenia denou. La cassoleta amb dos focs dinsagafava una temperatura, una tem-peratura!… l’escalfor de la qual tansols una mà amb una pell ben adoba-da podia suportar.Ara li toca al meu pare, en Carlets. Elltenia una dentadura de les que no n’hiha. Poc després de fer la primeracomunió, van arrancar-li un queixalcorcat. Mai més no va anar a la con-sulta del dentista. Quan va morirencara conservava completa la restadel dentat. Faig avinent el que ante-cedeix per fer entenedor el quesegueix. A l’estiu quan anàvem a pescar lallagosta, ho fèiem a les roques defora. Les Escues, la Roca Llarga o elsPuig Petit, el de fora o bé el de terra.El fons d’allà és de més de trentabraces i pujar les xarxes (llevar) és

17

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

Les tres pipes

de la darrera verema, per compensarles molèsties. En Quirze escodrinyava sempre tot eltrajecte a fer i, si la sort el feia trobadísamb un cigar d’un parell o tres dits dellargada, això era més que suficientper treure’s la gorra i alçar la mirada alcel amb acció de gràcies. L’excla-mació en un to de sorpresa… Treta lacendra i alliberat de la punta roma,l’introduïa dins la cassoleta i, sense

molt costós. Més d’un cop he vist elpare amb la pipa a la boca i en unmoment donat serrava la dentadura al’enrocar-se la xarxa o guanyar forçael corrent, i sentia un crac. L’extremdel broquet de la pipa restava dins dela boca i la cassoleta anava a parar almar. El salabret salvava la situacióretornant la peça a coberta. El parefeia la resta: subjectava el broquet alcargol i amb l’ajut d’una llima adient ibones manetes feia de nou la punta.Amb cada reparació la pipa quedavamés curta.Tres pipes, tres personatges, tresanècdotes, un temps difícil. N’hi ha prou?

Carles Maristany, en Carlets

Joan Camps Silba, en Quirze

Joan Baptista Valls, de Ca La Mariana

18

(...) l’escriptor que s’adreça als infantstreballa amb els mateixos materials iamb els mateixos recursos, amb lamateixa art en definitiva, que el ques’adreça als grans. Quan T. S. Eliot,Fernando Pessoa o VladímirMaiakovski, per esmentar tres gransnoms de la poesia del segle passat,s’adreçaven als infants, ho feien ambla mateixa intel·ligència, amb la matei-xa finor artística, amb la mateixasaviesa i, sobretot, amb la mateixa efi-càcia, que quan escrivien per a adults.En altres paraules: no els calia deixarde ser els grans escriptors que erenper adreçar-se als més petits.Aquests mots de Miquel Desclot (1),m’han semblat d’allò més adients perencapçalar aquesta ressenya del nouconte infantil de l’escriptor JordiLlavina (Gelida, 1968), ben coneguten la literatura catalana d’adults tantper la seva obra narrativa com per lapoètica, ja que els hi podem aplicarsense cap ombra de dubte. Llavina,arribat als 40 anys, s’interroga sobreel pas del temps, sobre la seva vida isobre el món que l’ha envoltada, i hofa de la millor manera que sap: refle-xionant-hi i escrivint allò que li ve a lamemòria, sempre que ho consideriliteràriament vàlid. No escriu pas,doncs, unes memòries en brut, no. Noreelabora pas un diari íntim, no. Noexplica pas a raig els seus records,no. Fa un exercici d’estil, busca laforma que considera més adient per aaquell període, estructura l’obra i enpensa els recursos retòrics que hipoden ser més vàlids i crea uns perso-natges que puguinassumir literàriamentles seves vivències. Elllibre de poemes per aadults, Vetlla (2), n’ésun exemple magnífic,però també ho és laque comentem, L’ar-queta dels rellotges (3),una recuperació literà-ria de la infantesa del’autor, a la dècada dels

anys setanta, quantenia entre 9 i 11 anys,com queda clar al llargdel text. Llavina creauna família molt sem-blant a la seva, elsLlobera, amb un fill quequan ja ha fet els 40anys recupera els records dels seusestius a un poblet a prop de Reus per-què els seus fills li fan dues preguntesmolt concretes: “quin era el meu pri-mer record” i “què era el primer queem venia al cap quan sentia la parau-la agost.” (p. 107). El pare, davantd’aquestes preguntes, no comença aexplicar i a explicar, no: “Els vaig pro-metre que els escriuria una històriaper aclarir-los tot això dels records.Mentre l’escrivia m’anaven venintrecords nous. No, vull dir records moltvells, de quan jo era un nen, però quehavia oblidat del tot, O gairebé deltot...” (p. 107-108) I ja tenim l’obra: unenfilall de records, molt ben lligats através de 30 capítols breus, pels qualsdesfilen personatges com el cosíMarianet, el noi de l’escopeta debalins, la germana gran, que und’aquells estiu per primera vegada téla regla, el forner de la furgoneta...Però sobretot hi desfilen anècdotesmolt variades que demostren la quali-tat narrativa de l’autor a través decomparacions, i algunes metàfores,d’allò més encertades; de descrip-cions detallistes, però breus, senseenfarfegar, que per això som davantd’una obra destina als infants; de fan-tasies molt apropiades a l’edat; i fins i

tot de tres poemes quealgunes de les anècdo-tes li van inspirar, ja degran. Tot pensat iestructurat fins al detallmés mínim. Valguin demostra, aquests dosbotons: la repetició,gairebé com un leitmo-tiv que recorre l’obra,de la història de furgo-neta del forner fent

marxa enrere, o l’ober-tura i el tancament de lanovel·la amb un vers deVicent Andrés Estellés:“Vaig ser infant unavegada en algun poble.”I què hi predomina en lainfantesa del nenLlobera i, suposem, enla infantesa del nenLlavina? Doncs allò demés universal que té lainfantesa: la innocència,

la felicitat esclatant, la lluminositat, elsjocs, la imaginació... Tot allò que esperdrà en passar a la joventut o fins itot a l’adolescència, com ens demos-tra l’esmentada Vetlla, en què ja pre-dominen els dubtes i les pors, els lli-bres i el sexe, curiosament totalmentabsents en aquesta etapa. I el títol?, es deu preguntar més d’unlector arribats en aquestes alçades:doncs és una de les nombroses anèc-dotes; una de les més significatives,val a dir-ho, perquè els rellotges queconté l’arqueta, trobada per casualitatfent unes obres a la casa d’estiueig,són tan variats i misteriosos que n’hiha un que fins i tot es pot permetre elluxe de indicar-nos el temps al’inrevés, enrere, com per recuperar-lo, com fa l’autor en aquest llibre queem sembla que caldrà llegir dins delconjunt de la seva obra i no noméscom una anècdota. Sens dubteL’arqueta dels rellotges és molt mésque una concessió a la literaturainfantil i espero que els estudiosos del’obra de Jordi Llavina ho tinguin encompte i no la menystinguin, commassa sovint passa, com una obramenor pel sol fet de ser una novel·lainfantil.

(1) Miquel Desclot: Amb les mans a lallengua (conferència dictada en el IVCongrés de Literatura Infantil i JuvenilCatalana, Mollerussa, 2009). Publicadaper l’AELC, Barcelona, 2010, p. 171-186.(2) Jordi Llavina, Vetlla (Un poema).Editorial Tres i Quatre, “Poesia”, núm. 150.València, 2012. Premi de Poesia VicentAndrés Estellés (XL Premis Octubre) 2011. (3) Jordi Llavina. L’arqueta dels rellotges.Editorial Cruïlla (Col·lecció “El vaixell devapor”, 178), Barcelona, 2012. Il·lustra-cions de Marta Espinach. 110 pàgines

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

Recuperació de la infantesa

19

Arran de sòlUs he dit moltes coses al llarg dels anys (per la tardor en faràvint), però mai us havia dit que sóc un OAC (observador analí-tic crític). De tan empedreït que sóc, ja ratllo aquella línia ver-mella que mai no hauríem de traspassar.Potser, com a excusa, us hauria de dir que m’hi he tornat peruna necessitat, ja que, per contar-vos el que veig i no em plau,al llarg d’aquests anys he hagut d’aguditzar l’instint.Ja que surto a caminar per inspirar-me i fer aquesta columna,ho faig a tothora i a tot dia i, és clar, veig de tot. Aquest mes uscomentaré les meves observacions segons dia i hora.Si és un matí feiner, veus més masnovins que en altres horesi dies. Pots saludar més gent. Sovint no arribes a destí, ja quecomences a trobar romegueres.A la tarda, també de dia feiner, no hi ha tants coneguts; i, si ésmés tard de les cinc, el que veus és molt de jovent i canalla.Els caps de setmana ja és altra cosa. S’han de dividir, a mésde matí i tarda, en si és dissabte o si és diumenge.Anem pel dissabte al matí. Veus vilatans coneguts, però notants, i en canvi veus vilatans d’aquells que entre setmananomés vénen a dormir al poble, i d’edat jove però no tant. Dissabte a la tarda pocs coneguts i pocs d’aquests que hivénen a dormir. En canvi en veus molt de joves, d’aquí i de fora,que van d’un costat a l’altre, un xic esperitats, i els bars plens.Anem pel diumenge al matí. Fins quasi al migdia poca gent tro-bes, molts són coneguts. La gent, pel que es veu, matina poc.Dels qui et trobes, molts van amb el diari sota l’aixella i algunsconserven la tradició de portar un tortell per a les postres.El diumenge a la tarda, que pocs en coneixeràs. Sembla tal-ment que tu siguis el foraster visitant la vila. A voltes veus unespintes que no saps d’on han sortit.A part tenim les nits. Això ja són figues d’un altre paner. Entresetmana no trobes ni quatre gats, dos i gràcies, i encara ambreserves per si de cas. A les nits del cap de setmana, encarapitjor, ja que sí que trobes gent, però no te’n refiïs gaire, ja quevés a saber com van alguns.El meu tic OAC també em porta a fixar-me com va la gent, devestimenta vull dir. N’hi ha per a tots els gustos. Hi ha el qui va a fer esport, sigui corrent o amb bicicleta. Lamajoria van ben guarnits, amb roba esportiva de tota mena,però vistosa. Em sembla que si haguessin d’anar vestits méssenzills no hi hauria tants adeptes. Els d’entre setmana, als matins, van bé, però clàssics i penti-nats. La joventut que veus a les tardes ja és altra cosa, n’hi hades del qui li arrosseguen els pantalons per terra i ensenya elscalçotets, fins a les mosses que van curtes de faldilla però ambles cames tapades i unes senyores botes. Alguns de despenti-nats, altres amb rastes, altres de rapats i molts amb caputxa.Els de caps de setmana, també depèn de si és matí o tarda.Els de mitjana edat van esportius, els homes especialment; éscom si s’haguessin de treure el vestit que han de dur a la feina.I els qui veus de nit de cap de setmana, molts van, com diemels masnovins, fets uns fimflosques. Apa, ja us he atabalatprou. Bup, bup.

Pledebuit

PASSEJADA MATINAL PEL NOSTRE ENTORN

EL BOSC MÀGICD’ÒRRIUS

Diumenge 23 de marçde 2014

Organitza:Amics i Antics Escoltes del Masnou

A les 9 del matí sortida des de la plaça Marcel·linaMonteys del Masnou amb cotxes particulars cap ala Roca del Vallès, demarcació d’Òrrius. Si nopodeu portar cotxe hi ha un nombre limitat de pla-ces disponibles per acompanyar-vos-hi. Per a més informació podeu contactar ambFrancesc Montañá al tel. 629 098 764 o bé a:francesc.montana@angelini.es

Dificultat Tècnica: FàcilTemps: 2 hores 30 minuts

. . . Només accedir al bosc descobrirementre l´arbreda una gegantesca massa gra-nítica amb un espectacular elefant d’enor-mes dimensions, i a pocs metres, sobre unmonticle de terreny que ens recorda un altaruna gran roca tallada amb dos caps contra-posats. D’una banda s’aprecia el rostre delque sembla un indígena americà maia oinca, i per l’altra, la cara d’un moai caracte-rístic de l´Illa de Pasqua . . .

Demanem puntualitatActivitat oberta i gratuïta per a tothom

Durant el trajecte es donarà esmorzara càrrec de l’organització.

akelamasnou@gmail.comakelamasnou@hotmail.com

Diumenge 9 de marça les 12.30 a la Plaça de la Llibertat

Recital de poesiaEL MEU COS, ELS MEUS DRETS

CAMPANYA GLOBALCONTRA LA PENALITZACIÓ

I CONTROL DELS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS

Amb la col·laboració de DONES PER LA IGUALTAT

S’hi adereix UNESCO

El Masnou 2014

G r u p M a r e s m e

Dimecres 26 de marça les 19 al cinema La Calàndria

Cinefòrum amb la projecció de la pel·lícula

El Secreto de Vera DrakeDIRECTOR: MIKE LEIGHAmb col·loqui posterior

CAMPANYA D’AMNISTIA INTERNACIONAL“EL MEU COS,

ELS MEUS DRETS”

El Masnou 2014

G r u p M a r e s m e

Instal·lacions d’aigua, gas, electricitat, calefacció i aire condicionat. Reparacions en general

Més de 25 anysd’experiència

Pressupostos sense compromís

607 29 31 43 676 89 91 51joaquimpie@yahoo.es

Escaneja amb el teumòbil aquest codi QR obé entra al web: elmas-nou.mobi i participa en

tots els sortejos setmanalsde la Federació del Comerçi la Indústria del Masnou.

Bona Sort!

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

21

Carxofes amb salsa i perfum d’oceàCom que ara és temps de carxofes, aprofitem-les!

Ingredients per a 4 persones:4 carxofes ben tendres, oli, sal i pebre

Per a la salsa:4 cullerades de parmesà ratllat. 2 alls picats.

1 cullerada d’alga “dulse”. 1 cullerada d’alga nori.1 cullerada de vinagre. 1 cullerada d’aigua.

200 ml d‘oli d’oliva verge

En primer lloc, donarem un cop a les carxofes agafant-les pel tronc perquè s’obrin. A continuació les

rentarem i deixarem que hi entri aigua al centre.Continuem tallant-les per la meitat i els traurem elborrissol de dins per estalviar-nos els desagradablesgasos que provoquen. Ja les podem posar sobre una paella de ferro fos; les regarem amb una mica d‘oli,

assaonades amb sal i pebre. Les taparem i les deixarem coure per ambdós costats fins que estiguin ben tendres i daurades. Mentre es fan les carxofes a la planxa, podem anar fent la salsa. En un morter

hi aboquem l’all, les algues, el vinagre i una culleradad’aigua. Ho anem removent per hidratar les algues i per afegir-hi el formatge parmesà sense deixar de

remenar i l’oli i acabem així la salsa. Finalment

servirem les carxofes acabades de fer amb una mica de salsa al voltant per convidar a tastar les fulles

de carxofa amb la salsa.

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’AntòniaEl Cullerot

L’1 de març la divertida i a dues bandes Red Pontiac, del dra-maturg del país Pere Riera, aterra a la nit a l’Espai L’Amistat(c/ Sant Antoni, 60) de Premià de Mar. Dues grans actrius(Míriam Iscla i Cristina Cervià) i una bona comèdia (sobreles mares i les qui no són mares.)Del 27 de febrer fins al 9 de març (de dijous a dissabte, a les21; el diumenge, a les 19) BOJUM Teatre ofereix Masticació,del dramaturg francès Patrick Kermann (1959-2000) a laNau Ivanow, a la Sagrera(c/Hondures). Amb direcció deMontse Bonet i interpretació de LauraCalvet, Roger Casas, Juanjo Herrero,Andreu Martínez, Albert Mèlich, IlonaMuñoz, Mercè Sancho, JaumeSangrà i Estitxu Zaldua, l’obra ens farecuperar el ritual de la mort i la joia del’experimentació i de les vivències col·lectives.El 7 de març El policía de las ratas es representa al TeatreMonumental (La Riera, 169) de Mataró. Gran solvència escè-nica durant l’hora de funció: Bolaño/Rigola amb interpretacióde Joan Carreras i Andreu Benito.Doña Rosita, la soltera de Lorca –el mes passat vam veurela Yerma, de Miguel Narros al Tívoli– es programa tot el mesal Teatre Nacional (TNC). Amb direcció de Joan Ollé, totsabent que l’espera (del promès) desespera (la fèmina), laSala Gran rebrà (fins al 6 d’abril) les interpretacions, entrealtres, de Mercè Arànega, Nora Navas, Oriol Genís, EnricMajó, Victòria Pagès... Aquest mateix mes el TCN ofereix jal’exposició sobre Pitarra (1864-1866) i els dies 7, 8 i 9 de marçla lectura a la Sala Tallers de la seva L’esquella de laTorratxa, feta per Egos Teatre sota la direcció musical (ipiano) de Francesc Mora, i amb direcció escènica de JoanMaria Segura.Seguim amb Pitarra, perquè el 9 de març al FomentMataroní s’hi escenifica Lo cantador dintre de la X Mostra deTeatre AmateurFins al 25 de març María Stoyanova presenta Paisajes deChejov (Viajes del alma), un format especial per al dimarts(de les 10 a les 17 és visitable lliurement) a la Sala Fènix (c/Riereta, 31), un projecte d’investigació i experimentació tea-tral a partir de cinc obres de Txèkhov, en què la dramatúrgiala signa Karel Mena i la fotografia Xavier Basiana.El dijous 27 de març del 2014 celebrem el Dia Mundial delTeatre. No hi falteu.On calgui i a l’hora quecalgui. I amb bonacompanyia, és clar!Però és que... la marde coses podem fer,tot aquest mes.

(27 de) Mar(ç)

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart

Masticació

María Stoyanova

Sensibilitzar vol dir fer sensible; i fer sensible vol dir quees pot percebre amb els sentits; fins aquí res d’original.En fonètica s’anomena sensibilització el fenomen de fer-se sensible –se sent, es pronuncia– en certes situacionsuna lletra que en altres situacions no ho és. Per exemple,en català oriental no fem sonar la R final dels infinitiusestimar, cantar, arribar, caminar, ser, fer, saber, haver,sortir, patir, dormir, tenir… i tots els infinitius que aca-ben en R. Però –ara ve la sensibilització– sí que la pro-nunciem –la fem sensible– quan hi enganxem un pronomal darrere; per exemple, estimar-te, cantar-la, arribar-hi,caminar-hi, ser-hi, fer-ne, saber-ho, haver-hi, sortir-hi,patir-les, dormir-hi, tenir-lo…Fins aquí no hi tenim pas cap problema i seria molt es-trany que no ho féssim així.Hi ha unes quantes paraules més on una bona pronuncia-ció –els tècnics en diuen ortoèpia– demana fer-hi algunes

La punta de la llengua (52)Esteve Pujol i Pons

LA Coral Xabec DEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut. Ens calen veus tant

de dones (sopranos i contralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevol dimarts abans de començarl’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

22

El dimecres 26 de març, al matí,farem una visita guiada al Teatre ial Cercle del LICEU de Barcelona.Duració: una hora i mitja. Agafa-rem el tren fins a la Plaça de Cata-lunya.Preu de l’entrada: 10 €Inscripcions, fins al dia 26, aGENT DEL MASNOU c/ Dr. Agell,9, vespres de 6 a 8.

VISITA AL TEATRE DEL LICEUV.Domingo

sensibilitzacions. Aquest mes ens fixarem en algunes; elmes vinent, en unes quantes més.Els mots AMB, SANT i CENT s’escriuen amb una conso-nant final –B o T– que cal pronunciar –fer sensible– quanla paraula següent comença en vocal o amb H. Aixídoncs, cal que fem l’esforç de dir amb aquell –amba-quell, no pas amaquell–; amb el noi –ambelnoi, no pasamelnoi–; amb aigua –ambaigua, no pas amaigua– queamb ell –cambell, no pas camell!–…; sant Antoni –san-tantoni, no pas sanantoni– sant Adrià –santadrià, no passanadrià– sant Esteve –santesteve, no pas sanesteve–,sant Honorat –santhonorat, no pas sanhonorat–, santAndreu –santandreu, no pas sanandreu–…; cent homes–centhomes, no pas cenhomes–, cent ocells –cento-cells, no pas cenocells–, cent ànimes –centànimes, nopas cenànimes–, cent ovelles –centovelles, no pascenovelles–… i anar fent!

La dita s’aplica a algú que se ha fet ricen gran manera i, sovint, força depressa.El seu origen, el trobem en un anticcostum dels grecs clàssics, tambédels romans i, pel que sembla, tambévan fer seu els perses de l’època.Pel que es veu, els rics molt ricsd’aquestes cultures solien entreteixirun gran nombre de fils d’or amb elspèls de la seva barba, fins i tot tanabundantment que arribés a semblarque tota la barba era d’or. Així mostra-ven als altres un indicador inequívocde la seva riquesa.Més o menys de manera semblant

quan algú s’omple el cos de joies, deroba d’alta marca, quan condueix cot-xes luxosos, etc., en l’actualitat. Defet, les coses no canvien gaire amb elpas del temps.

Dites i personatges populars(10) Albert Vidal

Per què diem que algú s’ha fet la BARBA D’OR?

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 6/3. Col·lectiva de pintors masnovins

Del 8 al 27/3. Centenari del Col·legi de la SagradaFamília del Masnou (1914/2014)

Del 29/3 al 24/4. Pintures de Rosa M. Cofré

I n f o r m a

Diumenge amb lletresDiumenge 30 de març a les 7 de la tarda

Rauxa grup escènic de Gent del MasnouENTRADA GRATUÏTA

23

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Per un cantó sóc formosai d’assumptes molts variats,per altre cantó serveixoperquè em facin parlar;i, a la casa on m’envien,quan hi sóc cap servei faig,sols per record em guarden,si a bocins no m’han llençat.

Resposta: la postal

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA GENERALORDINÀRIA DE SOCIS DE L’ANY 2014

D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convocal’Assemblea General Ordinària per al diumenge, dia 6 d’abril del 2014, a les 12 del migdia, al localsocial, carrer Doctor Agell, 9.

ORDRE DEL DIA 1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de les Assemblees Ordinària i Extraordinària de l’any 20132/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2013 (*)3/Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2014 (*)4/Presentació de la memòria de l’any 2013 i projectes per al 20145/Proposta d’adhesió al “Pacte Nacional sobre el Dret a Decidir”6/Suggeriments i preguntes

(*) L’estat de comptes del 2013 i el pressupost del 2014 són, des del dia 6 de febrer, a disposició detots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.

Cordialment,Joan Casals i Agustí

President de Gent del Masnou.

Joc individualJoc per parelles

Campionats

Ens trobem el dilluns i dijousde 6 a 1/4 de 9 del vespre.

Vine-hi, sol, o acompanyatSocis 6€ – No sòcis 10

inscripció a Gent del Masnou

DÒMINOVine, Te n’ensenyarem els inicis

T’ajudarem a millorar el teu joc.

Cursos de teatre pera totes les edats

Vine-hi i… actua627 630 082 (Oriol) · 676 334 144 (Aina)

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC)amb el projecte Signa un Vot per laIndependència està portant a terme,mitjançant el dret de petició, una recollidamassiva d’instàncies arreu del territori.Els catalans que volem que es faci laconsulta ho demanem; i, en cas que nosigui possible, reclamem als nostres rep-resentants electes que declarin la inde-pendència d’acord amb la legislació inter-nacional. T’hi apuntes?

22 i 23 de març’14Podeu votar a:

Dissabte 22, de 10 a 20, Prat de la Riba (davant del baixador d’Ocata) i

Pl. dels Països Catalans (Condis Ocata)

Dissabte 22, de 10 a 14, Carrer Almeria(Caprabo) i Mercat Municipal (Edifici Centre)

Diumenge 23, de 10 a 14, Jardins de Pau Casals (Ramón y Cajal) i Prat de laRiba, davant del baixador d’Ocata i a la

cantonada amb M. de Déu de Montserrat

El teu vot és la tevallibertat

2 0 1 4

J o r n a d a n a c i o n a l d e p e t i c i ó d e v o t a l M a s n o u

42è Aplec de la Sardana El Masnou 2014

Diumenge 30 de març al pati del Casino Cobles: Marinada, Jovenívola de Sabadell i

Principal de LlobregatAl matí hi haurà exhibició de 12 colles veteranes

Al migdia, DINAR DE GERMANOR 16 €

Reserves fins al 27 de març als telf.; 666 35 91 66 - 93 555 62 26o a: carmepru@josoc.cat

A la tarda, concurs de colles improvisades i sortejos

En cas de pluja, se suspendrà.