GENTDEL MASNOUButlletí Gent del Masnou 3a època núm. 276, maig del 2010

25anys1985·2010G

DM

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

IC

L l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76CE masnovina@masnovina .com -

www.masnovina.com

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

1964 · 46 anys · 2010

AQ UA S TA R

A lesnits fem

comandesa domicili

Comanda mínima 15€

Pg. Prat de la Riba, 98 (Camí Ral Ocata) frankfurtparera.com

TASTA LA

NOSTRA SALSA

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 87 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2010

87ANYS

3

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Aplec de les Sardanes 2010

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

Tal com estava anunciat, el diumenge dia 28 de març passat, l’AgrupacióSardanista El Masnou va organitzar el tradicional Aplec de Sardanes de la vila,en el marc incomparable dels jardins del Casino del Masnou, amb la participa-ció de les cobles Marinada, Jovenívola de Sabadell i La Principal de Llobregat.El programa d’aquest 38è Aplec, repartit entre matí i tarda, contemplaval’audició i ballada de vint-i-set sardanes; extens i variat repertori, que s’anà des-granant incansablement durant tota la jornada, amb temps just per al dinar degermanor –una cassolada d’arròs boníssima– que tingué lloc al mateix recintedel Casino i que aplegà un bon nombre de participants, acompanyats del’alcalde i altres autoritats de la vila. Els organitzadors, encapçalats per l’eficient Carme Pruñonosa, la presidenta del’Agrupació Sardanista, es van desviure perquè tot funcionés com un rellotge iés de justícia que els felicitem de tot cor per la bona feina i per l’esforç a man-tenir viva la flama de la nostra dansa al Masnou. Trenta-vuit aplecs són un mag-nífic bagatge acumulat al llarg dels anys.Tal com ja avançàvem en l’editorial del butlletí del mes de març, en aquesta edi-ció de l’Aplec, els socis de Gent del Masnou teníem un motiu molt especial peracudir-hi: l’Agrupació Sardanista, amb motiu de la celebració dels vint-i-cincanys de la fundació de la nostra entitat, ens obsequiava amb l’estrena d’una sar-dana titulada: 25 Anys de Gent del Masnou, obra del compositor Sigfrid Galbanyi Abril, que fou interpretada amb destresa per la Cobla La Principal de Llobregatben entrada la tarda.Cal felicitar el compositor per l’entramat i categoria de la magnífica sardana,airosa i balladora, que fou molt celebrada per totes les rotllanes. Hem de dir quesi algú la vol escoltar pot fer-ho des de la pàgina web de Gent del Masnou: , ontrobareu un botó d’accés en la portada, així com un altre botó amb el vídeo resu-mit de l’Aplec, cedits per l’Agrupació Sardanista. Entreu-hi i assaboriu-los, val lapena.La climatologia primaveral, a voltes entremaliada, també es volgué afegir a lafesta, obsequiant-nos amb un dia assolellat i fresc, que donà aire als incansa-bles balladors. Més que una festa, va ser una festassa en la qual la gent de Gentdel Masnou ens vam sentir molt honorats i protagonistes d’excepció, mercès ala gentilesa de l’Agrupació Sardanista. Com a president de Gent del Masnou, en l’acte de lliurament d’un obsequi alcompositor vaig adreçar unes paraules d’agraïment i d’agermanament enversl’Agrupació Sardanista, que avui, des d’aquestes ratlles, em plau referendar debell nou, sabent que ambdues entitats, cadascuna des de les seves peculiari-tats, treballem en la mateixa direcció: pel Masnou i per Catalunya.Gràcies per tot, Agrupació Sardanista!

President de Gent del Masnou

GENTDEL MASNOU

Editorial ENCARA RESSONA LA TENORA…

Visita comentada al’exposició:

Numismàtica Singularo Exòtica: dia 22

(v.pàg.9)--------------

Visita a CanTeixidor: dia 23

(v.pàg.29)---------------------

Diumenge amb lletresDiu. 30 de maig

a les 7 de la tarda(v.pàg.29)

--------------------Taula rodona

“EDUCACIÓ EN VALORS”Emprenadoria en els jovesDimecres 2 de juny a les 19

(v.pàg.29)------------------------

Fes-te soci de GDM(v.pàg.21)

SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5AGRUPACIÓ SARDANISTA DEL MASNOU.......................................10A CONTRACOR per Ramon Serra ........................................................ 11ASSOCIACIÓ CONTRA LA DROGA, DEL MASNOU A. Cívica.........12LA MÀQUINA DE FER BITLLETS II per Joan Maresma Duran ........ 14DEL CELIBAT A LA PEDOFILIA per Joan Camps............................. 15HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray...............................................14CORAL XABEC per Esteve Pujol ..........................................................19MISTERIS DE L’ÀFRICA per Jordi Canal Soler .................................. 20PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí Bertran ..................................... 22QUI ÉS AQUEST PERSONATGE per Antoni Josep Ferrero i Balaguer ...... 23CONTES DEL MASNOU per J. Condeminas............................................. 24GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ..................... 25 TEATRE CAPITAL per Rosa M.Isart i M.Josep R. Lucas........................27LA PUNTA DE LA LLENGUA (13) per Esteve Pujol ............................. 28GENT DEL MASNOU INFORMA.........................................................29ARRAN DE SÒL per Pledebuit........................................................... 30LA CUINA DE L’ANTÒNIA ................................................................ 30

Maig 2010Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí. El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia.

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Festa del Treball

2a. PàsquaFesta Local

FàbregasFàbregasDominguez

AymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcataRieraFàbregasViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguez

dissabtediumengedilluns

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

293031

123456789

101112131415161718

Juny 10

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendres

DominguezDominguezOcataAymarFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna CDominguezAymarOcataRieraRieraRieraDominguezAymarOcataViayna C

123456789

10111213141516171819202122232425262728

5

RESPOSTA AL REGIDORD’ENSENYAMENT, SR.

MÀXIM FÀBREGASBé, anem al gra. Noméscomençar a llegir la seva“extensíssima resposta”,hom s’adona plenamentque traspua menyspreu vis-ceral pels quatre cantons imancança d’honor a la veri-tat. Vostè, Sr. Fàbregas, elllenguatge dels logaritmesel deurà interpretar molt imolt bé; però el de les lle-tres, formant mots, semblatalment que no és el seu.Manipula les meves parau-les, ja en les primereslínies, sense haver entèsres del que diuen; i quantranscriu, s’atura maliciosa-ment just en el punt on elconcepte següent diu allòque m’està recriminant. Noes pot tenir un càrrec deservei a la comunitat amb elseu caràcter Sr. Fàbregas.Vostè és un impresentable,per més regidor d’ense-nyament que sigui enaquests moments! Veuenemics conspiradors,arreu! Per la meva part, Sr.Regidor, tinc uns anys mésque vostè, fet que em deu-ria servir per adonar-me–en sols dues de les seves“idíl·liques” reunions ambles Ampes del Masnou, enles quals vaig participar–del seu tarannà autoritari iarrogant. Segons la mevapercepció, desconeix el dià-leg amable i objectiu entre

iguals. Vull acceptar, però,la possibilitat que aquestapercepció meva sigui errò-nia i hagi esdevingut pro-ducte de la poca empatiaque vostè demostra pels“altres”. Fa la sensació queen tot moment tracta ambels fills i no pas amb elspares! En principi, voliadonar per finalitzada lameva resposta arribataquest punt; ja que no ésmereixedor de cap mésconsideració. La meva dig-nitat, però, està molt perdamunt, i tot fent un esforç lidiré només el següent: nosóc una rara avis. No emdedico a perseguir políticsdemòcrates. Ni la mare quees queixa de l’escola bres-sol “La Barqueta”, suposoque tampoc, Sr. Regidor.Som pares, i mares, nor-mals i corrents, que volemel millor per als nostres fills.No vull ni imaginar-me si elspares d’una sola escolaconcertada decidissin depassar-se a la pública, eldaltabaix que es produiria!Una diferència, important,entre nosaltres dos, Sr.Fàbregas, és que jo accep-to i defenso l’article catorzède la Constitució de 1978;vostè, tot i ser socialistad’esquerres, no. Sis a un,no és un repartiment iguali-tari, s’ho miri com s’ho miri;està vulnerant l’esmentatarticle constitucional amb eltracte econòmic discrimina-

tori que ens dóna.Considero un greuge com-paratiu que desprésd’alleugerir-los la càrregade places escolars públi-ques, pagant l’escola con-certada, més la part corres-ponent de la pública, deforma solidària, se’ns pena-litzi a l’hora del repartiment“establint una diferènciaclara, com no podia sermenys” (6 a 1!). Senseentrar en detalls, amb elque s’estalvia enl’escolarització dels infantsmatriculats en escoles con-certades, i un cop “tots elsnens” són escolaritzats,quin problema democràtichi ha a repartir equitativa-ment els ajuts, Sr. Regidor?El de la discriminació positi-va vers unes determinadesAmpes? El de l’arrogànciapartidista? Parodiant el seusecretari general d’ICV,“aquesta festa la paguementre tots”... Solidari i equi-tatiu, són expressions moltutilitzades pel dirigent eco-socialista. I vostè, lesconeix? La justícia social,Sr. Fàbregas, ho serà quantracti tothom per igual. Sino, no serà ni justícia nisocial. I vostè no pot per-metre’s el luxe de ser negli-gent. És socialista d’es-querres. Recordi-ho bé, Sr.Màxim Fàbregas; com acontribuents i pares masno-vins tenim tot el dret–democràtic– a demanar-licomptes de la seva gestióal front de la regidoriad’ensenyament, exigir-liresultats més equitatius pera tothom i jutjar la seva ges-tió com a regidor. Si no hiestà conforme, plegui. Arasí. Punt final.

Àngel Zamora García, prejubilat, contribuent

masnoví i pare molt i molt decebut.

RESPOSTA A LA SRA.ROSANA RIVERO

Benvolguda senyora, Vull, en primer lloc, dema-nar-li disculpes, a vostè i ala resta de famílies de LaBarqueta, per les possiblesdeficiències que els infantshagin suportat en les prime-res setmanes de funciona-ment. El seu escrit és un reculld’afirmacions, algunes in-exactes, i de valoracionspersonals a les quals he derespondre en atenció alslectors d’aquest butlletí, tot ique les lògiques restric-cions d’espai no em perme-ten estendre’m com serianecessari. La Regidoriad’Educació, en atenció a lesdemandes de moltes famí-lies, va decidir que LaBarqueta iniciés les activi-tats al mes de febrer amb elconvenciment que les acti-vitats educatives es podiendesenvolupar amb normali-tat. L’Ajuntament va adquirirel mobiliari i el material queva considerar imprescindi-ble per iniciar el servei i vatreballar amb l’empresaadjudicatària per acordar laresta de material que caliaadquirir. Tot i que vostèdigui el contrari, LaBarqueta disposa d’un TVLCD de 32”, reproductor deDVD, càmera fotogràficadigital, ordinador, impresso-ra i reproductor musical queabraça tot el centre. Moltprobablement, la seva pre-ocupació per la manca desabó de mans no li ha per-mès veure que al pati, onvostè diu que hi ha tres trici-cles atrotinats, en realitat hiha un sorral, dos túnels iuna cabana, que fan lesdelícies dels infants, espe-cialment dels de la classedel seu fill.El que em sap més greu delseu escrit són els comenta-

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta cal que portin lesdades personals de l’autor: nom, cognoms, adreça, núm. del DNI isignatura. L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades adoble espai; en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les. A les car-tes que es publiquin hi hauran de figurar el nom i cognoms de l’autor o les ini-cials corresponents, i en cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

DONA, SAPS QUÈÉS EL SÒLPELVIÀ?Coneixes les conseqüències de no tenir-ne cura?

L'enfortiment dels músculs del sòl pelvià t'ajudarà a eliminar o evitar la incontinència urinària, facilita el part i incrementa el plaer sexual, entre d'altres beneficis.

Lloc i hora: CIRD (Centre d'Informació i Recursos per a Dones),dia 27 de maig a les 19 hores. Prat de la Riba, 16 (Casa de Cultura)

La conferència serà a càrrec delDr. José Manuel Marín Alcaine, especialista en medicina física i rehabilitació,i la Sra. Zoraida Santos Hijano, fisioterapeuta.

Ho organitza: Hi col·labora

Rehabilitació, Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica

ris despectius que fa sobreel funcionament de l’escola,que únicament poden estarmotivats pel seu desconei-xement dels diferents mèto-des educatius que espoden emprar en l’educacióinfantil. Per això, els lectorshan de saber que vostè nova acudir a la reunió en laqual s’explicà a les famíliesel projecte pedagògic del’escola, la qual cosa posaun interrogant importantrespecte al seu interès peraquesta qüestió. Sabent que qualsevolactuació és millorable, elgovern ha de respectar iatendre les crítiques a laseva gestió i més si aques-tes es fan aportant alternati-ves. No crec equivocar-me,però, de pensar que moltsdels lectors podran qualifi-car el seu escrit de qualse-vol manera menys de críti-ca constructiva i no vullpensar que el seu motiufonamental sigui que, perarribar cinc minuts més tardde les cinc, li volguessincobrar una hora de perma-nència. La informo que el24 de març vaig adreçar unescrit a les direccions de lesdues escoles per informar-les que la Regidoria haviaacordat establir un margede flexibilitat de 10 minuts,que s’aplica des d’aquellmateix dia. D’altra banda,s’ha distribuït una enquestade satisfacció entre lesfamílies de Sol Solet i de LaBarqueta per tal que enspuguin fer arribar les sevesopinions respecte de qües-tions com el funcionamentdels centres, els seus pro-jectes pedagògics, espais imaterials..., i que serviràper orientar les futures deci-sions de la Regidoria res-pecte del funcionament detotes dues escoles bressol. Estic convençut que La

Barqueta, com va succeir facinc anys amb Sol Solet,serà un exemple per a mol-tes de les escoles bressolque es construeixin en elfutur a d’altres municipis, ivull manifestar a les famí-lies dels actuals i dels futursalumnes de tots dos cen-tres el compromís delGovern municipal de seguirtreballant per mantenir, ifins i tot millorar, l’actualqualitat educativa de totsdos centres.

Màxim Fàbregas i AñañosRegidor d’Educació

-----------------------------------------

FEM MEMÒRIA?Benvolgut Marià, Sense ànim de generarpolèmica, responc breu-ment el teu escrit, que vastitular INCOMPETÈNCIA,publicat el mes d’abril enaquest butlletí. Coneixent-te des de fa anys, m’atre-veixo a pensar, amb tot elrespecte, que quan el vasescriure tenies un mal dia.Qualificar el tripartit comuna plaga bíblica és unaafirmació molt desafortuna-da, impròpia de tu, que for-çosament ha de molestar atotes aquelles personesque donen suport als trespartits que el formen. Tu,que ets un home de partit,estàs suficientment qualifi-cat com per poder compa-rar l’acció de govern desen-volupada des de l’any 80fins al 2003 amb la realitza-da des del 2003 fins avui.Per això, i reconeixent queen tota tasca de govern hiha encerts, errades i omis-sions de responsabilitat, sirealitzessis aquesta compa-ració no com a militant d’unpartit, al qual respecto, sinócom a ciutadà suficientmentinformat, que ho ets, hau-ries de reconèixer que,objectivament i encara que

no t’agradi, el balanç és cla-rament favorable al tripartit. Molt aviat els ciutadans iciutadanes de Catalunyatindran ocasió de pronun-ciar-se al respecte. Peraixò, com tu fas, els dema-no que facin memòria i que,a l’hora de votar, ho facin enconsciència i donin el seuvot a aquella formació polí-tica que considerin que, desdel govern o des del’oposició, millor ha defen-sat els interessos generalsdel seu país.

Màxim Fàbregas i Añaños-----------------------------------------

VOSTÈ SÍ QUE HA ESTATINCOMPETENT

Qui m’ho havia de dir!? Peruna vegada i sense queserveixi de precedent –iespero que sigui l’última–estic d’acord, però no enconsonància –la seva músi-ca sona fatal– amb la cartapublicada en el Butlletí deGent del Masnou correspo-nent al mes d’abril en cursper Marià Aran i Gonzàlez,quant a la incompetènciadel President de laGeneralitat, l’honorable Sr.Montilla, de governar la“plaga bíblica del tripartit”,però discrepo, no esticd’acord i menys encaraconforme amb l’apreciacióarbitrària i subjectiva que elSr. President mancad’autoritat moral per impo-sar-se al seu partit. És injust, demagògic i ten-denciós no reconèixer elsmèrits aconseguits com ésl’Estatut –amb el qual noestic conforme–, però queacceptaré el que resolgui elTribunal Constitucional.Possiblement l’honorableSr. Montilla ha incorrreguten dos errors: no haverestat membre del Conselld’Administració de BancaCatalana i haver tingut

l’ocurrència de néixer en unpoble de Còrdova, Anda-lusia-Espanya.Però el que sí que emcausa perplexitat, noexempta d’indignació, ésque ho manifesti una perso-na com vostè, que ha estatRegidor d’aquest Ajunta-ment durant diverses legis-latures (òbviament, no enrepresentació del PSC-PSOE) i que deixà un ines-borrable record d’ineptituddurant el seu mandat i coo-perà en la descapitalitzacióde l’economia local i lareduí, modificà i adequà aallò que és apte per a unaciutat dormitori. Vostè, quecom a edil municipal va dei-xar el lamentable recordd’altivesa, prepotència, par-cialitat i caciquisme. Vostè,que ara fa demagògiarecordant el vot. Això, queels ciutadans recordin ipensin a l’hora de votar.

Evaristo de Santa MartinaRedondo

-----------------------------------------

COMISSIÓ DE FESTESTinc 54 anys i més de lameitat de la meva vida heestat membre de les dife-rents comissions de festesdel Masnou en representa-ció de diverses entitats delpoble (Col·lectiu Llibertaride Joves del Masnou,Agrupament Escola FocNou, Centre Excursionista,Colla Gegantera i Colla deDiables). Durant aquesttemps, han passat perl’Ajuntament diferents alcal-des i regidors de cultura. Enaquesta comissió hi podenparticipar totes les entitats ipersones a nivell particularque ho vulguin i la sevafeina és, al llarg de l’any,anar organitzant les dife-rents festes que se cele-bren a la nostra vila. Peròel poder decisori de la

7

comissió sempre ha estatlimitat, mai no ha pogutdecidir lliurement. Si lespropostes que ha fet lacomissió han coincidit ambles idees del govern munici-pal, cap problema, s’hantirat endavant, però si no...En aquest aspecte no sé sidir que estem igual o pitjorque fa trenta anys. Hi veig,però, una diferència.Abans, quan es reunia lacomissió per preparar laFesta Major, per exemple,ens deien una sèried’aspectes que ja veniendecidits i dels quals lacomissió ja no calia ni queparlés; la resta es discutieni es feien propostes. Ara,teòricament, tot es pot pro-posar, discutir i fins i tot espot arribar a votar. Però si elque s’ha decidit no agradaal govern municipal, s’apli-ca l’article 26, que deia LaTrinca. Políticament quedamolt bé tenir una comissióper organitzar les festes ontot sembla que es decideixdemocràticament, però al’hora de la veritat és moltdiferent. Això és el que ensha passat aquest any i elque us exposo a continua-ció. Quan s’havia de decidirel lema d’enguany de laFesta Major hi va haverdues propostes: una era“Festa Major del Masnou2010” i l’altra “Festa Majorde Sant Pere del Masnou2010”. O sigui que desapa-reixia Sant Pere del lema.Es va fer una votació i, peruna gran majoria (15 a 3),va guanyar la primera pro-posta. Pocs dies despréses va convocar una reunióurgent per comunicar que elgovern municipal no accep-tava el canvi i que, per tant,al lema de la Festa Major hihavia de continuar figurantSant Pere. Les raons queens varen donar van ser les

següents: Que era una tra-dició i que sempre hi. Queno agradaria a algunes per-sones i es podrien moles-tar. Davant d’aquestes ra-ons voldria puntualitzar elsegüent: No sempre ha fi-gurat Sant Pere al lema dela Festa. És possible que aun determinat grup de per-sones no agradi que es tre-gui el nom del sant, peròpotser a un altre grup sí i,tal vegada, a una granmajoria els seria indife-rent. Us pot semblar que eltema no és important i queno cal amoïnar-s’hi gaire,però em sembla que aques-ta decisió és una manca deconsideració i respecte capa les persones de la comis-sió que, durant tot l’any,dediquem moltes hores iesforços per tal que les fes-tes del nostre poble siguinal millor possible, tenint encompte els minsos pressu-postos que s’hi dedi-quen. La comissió de festesés oberta a tothom que hivulgui participar i, com mésdiversitat d’opinions hi hagi,més representats hi esta-rem tots i totes.

Joan Bertran i Garcia-----------------------------------------

ESCOLA O SUPERMERCAT?

La lectura de la carta de naRosana Rivero Navarrom’ha provocat una sèrie dereflexions sobre què s’en-tén per escola en aquestasocietat nostra tan consu-mista. M’imagino que lamàxima felicitat d’aquestalectora deu ser portar el seuinfant a un supermercat odirectament al Toysrus. Allàhi ha moltes, moltes, moltesjoguines. Tantes com m’i-magino que té a la sevahabitació i que abans deReis o del seu aniversari, laseva mare ha de llençar

(“gairebé noves, ni se lesha mirades” dirà mentre lesdiposita al contenidor).Crec que en una escolal’important no és tenir moltmaterial sinó ser una per-sona, poder viure, relacio-nar-se, compartir i créixerrodejat de companys i mes-tres amatents.Darrer consell a na RosanaRivero: deixi que els profes-sionals de l’Ajuntament i deles escoles facin la sevafeina i dediqui’s a ser feliçamb el seu infant.

C.V.F.-----------------------------------------

EL MASNOU VIUAbril 2010. Obres. Pàg.6.Nou edifici municipal on estrobava Correus Vell. Comés possible que de la cons-trucció que ha rebut tantescrítiques negatives i unrebuig popular, se’ns diguique “amb el nou edifici esposa en valor un sectorurbanístic destacat del barriantic”? Hem de plorar oriure? Un edifici que ja se’lconeix com EL PEGOT.Un valor hagués estat recu-perar un espai lliure per albarri antic, que està benofegat o, en últim extrem,deixar-lo com estava. Aras’està condicionant la Plaçade Jaume Beltran (per sua-vitzar el disbarat anterior?) iel carrer Josep Llimonasense finalitzar! L’argumentper portar-les a terme ésque es fan “amb l’objectiude millorar la relació del’espai públic amb el nouedifici” (el Pegot). Parleutambé “d’implantar unmodel de mobilitat de pacifi-cació del trànsit del’entorn”. Por semblar, a quino ho conegui, que es for-mava diàriament un terra-bastall impressionant i ques’havia de solucionar. Xocs,baralles entre conductors...

Ho penseu de veritat?¿Imprescindible un edificinou, el PEGOT, i així unamunió de persones espodran apropar a les novesoficines ben contents isatisfets perquè, per fi, el“Servei a les Persones” del’Edifici Centre i l’Oficinad’Atenció Ciutadana del’edifici Consistorial estre-nen una edificació en con-sonància amb el que esmereix el ciutadà! I, asobre, peatonal Peatonal?Ho veieu com un espai depasseig? No entenem res. No se sapen què afavorirà els vilatansdel Masnou Alt que elServei a les Persones estraslladi més lluny. A l’EdificiCentre s’aprecien simple-ment a cop d’ull uns bonsespais ben buïts. Centralit-zem, així evitarem gransdesplaçaments als vilatansque hagin de tractar tres oquatre assumptes alhora,segons vàreu manifestar nofa gaire. Quantes vegadespot passar? Ens queixemper grans cues? El personalde l’Ajuntament és prouamable i no fa la impressióque treballi amb desgana nise’ls veu atabalats.Per a quan al carrer RectorPineda unes senzilles ban-des pintades per distingiron s’acaben els esglaons ievitar caigudes, que ja n’hiha hagut i que consta queho sabeu?Molt bé la futura millora del’Estació de Masnou anun-ciada per Antonio Gonzá-lez, president d’Adif, i perJoan Rangel, delegat delGovern. En el mateix acte idavant les dites autoritats elSr. Gisbert va fer esment de“les intervencions ques’estan duent a terme permillorar l’entorn del TorrentUmbert”(?) En què consis-teixen? Potser tema

8

Okupes?No podeu pensar queaquest malentès “paterna-lisme” de l’“és pel vostrebé“, ens fa la impressió queno se’ns escolta per res ise’ns anul·la com a fills?Ens sembla percebre mésaviat el “ordeno y mando”.Ara que ja està tot beneït,demaneu opinió als “repre-sentants”(?) de l’Associacióde Veïns del barri antic i aaltres veïns i comerciants?Ens hauríeu d’haver escol-tat abans del principal dis-barat de l’edifici de Correusi en això bé que ens vammanifestar.No fa gaire, en un anteriorGent del Masnou i suposemcom a conseqüència detantes crítiques com rebeu,va sortit publicat un escritlloant la vostra tasca muni-cipal, talment semblava unmemoràndum dictat políti-cament que no pas una opi-nió personal. Quina agendamemorística per part del’autor!No som oposició.Confiàvem a ulls clucs en lavostra gestió al capdavantdel Consistori i, per això,som més crítics. Amb lesvostres actuacions, enaquest cas en materia urba-nística, (parlem també delMercat Vell?), el desencísha anat “in crescendo”.

P.R.L.-----------------------------------------

L’AJUNTAMENT,L’EMPRESA MÉS GRAN?Del 2003 ençà la poblaciódel Masnou ha augmentatun 6%. Com és possibleque en el mateix període detemps les despeses de per-sonal de l’Ajuntament haginaugmentat un 70%? Emsembla que no hi ha argu-ments de cap mena per jus-tificar-ho, llevat que quedapalès el poc seny i l’excés

de rauxa amb l’administra-ció dels diners de tots perpart del “govern”.Mentre al Masnou cauenempreses perquè tenendificultats i la crisi els passafactura, la casa gran, ges-tionada alegrement, creixcom l’escuma. Cap proble-ma, aquesta no farà fallida,només cal esprémer cadaany una mica més el contri-buent i el forat queda tapat.No s’hi val anar arreu enca-bint-ho tot sota el paraigua“progressista”, mentres’estigui inflant el globus demala manera. Això és hipo-cresia i engany, i també, perquè no dir-ho?, mala gestió.Tant criticar la bombolla deltotxo, i estan fent el mateixamb el sector públic. Com és possible aquestalleugeresa amb el dispen-di? I alhora la poca curareiterada amb el procedi-ment, no rendint comptes ala Sindicatura dins del ter-mini i no aprovant el pres-supost abans de començarl’any. Estem a principid’abril i encara l’Ajuntamentno té el pressupost aprovat.En una empresa privada nodurarien ni cinc minuts.No sé on anirem a parar,però segur que tard od’hora acabarem pagant elsplats trencats.

Llorenç Birba i Fonts-----------------------------------------

UNA MALA NOTÍCIAAmb estupefacció llegeixoa “el Masnou Viu” elslaments de l’Alcalde perquèno podrà proposar l’aprova-ció dels pressupostos muni-cipals fins al mes de maig.Caram, senyor Alcalde, siaixò ja és normal en el seugovern, l’any passat passàel mateix i segurament, sialgú no els treu a vostèsabans, tornarà a passarl’any 2011. O sigui, amb els

temps que corren, fins almes de juny, anant bé, notindrem comptes munici-pals; només sis mesos deretard, és un rècord que nosolen aconseguir gairesajuntaments, però al Mas-nou ja entra dins la normali-tat. Així anem; la mala ges-tió administrativa i política,concretada en unes despe-ses de personal exagera-des (50%), unes inversions,cares i fora de tota lògica(Mercat vell desviació del30%, nou edifici d’oficinesinnecessari, rescat milionaridels terrenys de la GuàrdiaCivil, etc.), juntament ambla baixada de la recaptació ihaver-se polit els estalvis,tot això fa que sigui gairebéimpossible renovar els con-tractes de serveis bàsics(neteja i recollida d’escom-braries, per exemple) ipoder quadrar els números,si no fos per l’ajuda del 2n

Pla Zapatero; aquestavegada es veu que serviràper tapar part del forat eco-nòmic i pagar el personal. Ia sobre els amics d’Inici-ativa i els semiamiguetsd’Esquerra Republicana elsfan passar per l’adreçador(quina coincidència, el fulle-tó d`ERC ha sortit justet almateix temps que la seva“mala notícia”), es veu queara ja s`han posat d’acord.Quant més ens costarà alsmasnovins tot aquest des-gavell, renegociar el deutea l’alça i fer inversions peracontentar una minoria,que a sobre és a l’oposicióquan li convé? La malanotícia per als vilatans ésvostè i els regidors que lidonen suport, de dins i defora del govern. No cal ques’hi esforci més; si no ensap, plegui.

Manel Martínez i Bernabéu-----------------------------------------

9

Dissabte 22 de maig.Visita comentada a l'exposició institucio-

nal commemorativa dels 25 anys de GDM

Dedicada a la numismàtica singular o exòtica de quatre continents. Trobada a les 6 de la tarda a la

sala d'exposicions de la nostra associació.

Durant tot el mes de maig podeu passar pel localsocial de Gent del Masnou, de 6 a 8.30 del vespre, afer donació de qualsevol objecte o andròmina quesigui aprofitable. Recordem que és indispensableque no siguin de gran volum i que, sobretot, estiguinen bon estat d’ús i conservació: llibres, tasses,copes, ampolles, joguines, discos, gerros, etc., etc. ique es posaran a la venda, a preu supereconòmic, eldia del festival. La recaptació serà lliurada a DISMA.

Us agraïm per endavant la col·laboració i generositat.

Petits encants deGent del Masnou

Gent solidària

Gent del Masnou

XXXI Festival DISMA 6 de juny

25anys1985·2010G

DM

10

38è Aplec de laSardanaEl Masnou 2010

La junta de l’Agrupació Sardanista El Masnou vol donar les gràcies a totes les persones que van assistir al nostre 38èAplec de la Sardana, per haver contribuït amb la seva presència a donar sentit a aquesta celebració. Va ser un dia grati-ficant per a nosaltres, ja que, després de molt treball de preparació, va donar amb escreix els fruits esperats.Moltes gràcies també a tots i cadascun dels artistes que amb l’exposició de les seves obres, mitjançant El Mercat de lesArts incorporat a l’Aplec, van aportar-hi un motiu més d’assistència. Esperem que en justa reciprocitat, a ells també elshàgim proporcionat un element més de divulgació del seu art.No volem deixar de recordar la bona estona que vam passar durant el dinar de germanor, que va superar els dos-centscomensals; i, no cal pas dir-ho, les vint-i-set sardanes programades, que, com és habitual, van interpretar magníficamentles cobles Marinada, Jovenívola de Sabadell i La Principal de Llobregat, de les quals hem de destacar la d’estrena, obrade Sigfrid Galbany i Abril, titulada 25 anys de Gent del Masnou, dedicada a aquesta entitat, que va ser molt maca i moltballadora.També hem de destacar el concurs de colles improvisades, tant pel nombre de participants com per la seva qualitat.Ara toca pensar ja en el 39è Aplec; mentrestant us esperem a les ballades de la Plaça d’Ocata.

Memòria, o sia el que entenem amb aquest mot, és laparaula menys utilitzada quan parlem de certa gent públicai més si la seva activitat es remunta abans dels anys setan-ta del passat segle xx.Estic flipant amb tota la parafernàlia muntada amb la mortd’en Samaranch, un fatxa reciclat a demòcrata, falangista decorreatges i visites al Franco, el “pijo” de Barcelona, que voliafer-se perdonar el seu arribisme donant unes olimpíades a lagent de casa seva. L’home que anava bellugant-se pel móncom un exemple de persona justa, íntegra i democràtica.Mentida tot. Va navegar sempre a favor del vent. Quantocava ser un fatxa ho va ser sense vergonya i lluintl’uniforme de la falange, que, per cert, van ser els qui, uncop acabada la guerra del 36-39, van treure gent de lespresons per afusellar-la, amb judici o sense, o, millor dit,paròdia de judici on l’advocat defensor només podiasol·licitar del tribunal la màxima clemència i poca cosa més.Per cert, la FAI va fer el mateix tres anys abans.Aquest Juan Antonio, que després va catalanitzar el nomperquè creia que li serviria més a Catalunya, es va conver-tir sense penitència prèvia en el més nostrat dels catalansi va aconseguir el suport dels partits dits d’esquerres, per-què els va fer sortir a tots a la foto, i ja se sap que la pro-paganda gratuïta dóna vots i infla vanitats, i també, per quèno?, fa pujar en l’escalafó del partit a tots els implicats, ambel consegüent augment de poder i sou.Una cosa no li podem negar: es bellugava com peix al’aigua en el procel·lós mar del poder, tant si manaven unscom els altres. Son les rara avis que fan el que calgui encada moment per tal de seguir surant sempre. No tenenideologia, però fan veure que sí, no saben de gairebé res,però els fan presidents o consellers de les més altes esfe-res econòmiques (de fet, compren la seva influència, quecomportarà avantatges a l’entitat benefactora), reben bar-retades a tot el món perquè han fet desaparèixer les partsde la seva biografia que no els interessa, amb el recolza-ment d’una part de la premsa i del periodisme en general.Sonarà lleig, però prefereixo mil vegades un fatxa de lavella escola, que mai no ha renegat del seu ideal, que,agradi o no, és el seu, que no pas un baliga-balaga que vadirecte al sol que més escalfa. Dels fatxes “íntegres” nom’interessa el que pensen ni el que diuen; però, si s’ajustaa la legalitat vigent, tenen tot el dret a ser el que vulguin.Aquest punt de fermesa és el que no tenen els trepes.Viatgen sempre en primera classe i amb un estol de cori-feus, que els regalen les orelles, aïllats del món real i cre-ient-se per sobre del bé i del mal.No és just que aquesta mena de gent acabin la partida dela seva vida sense que se’ls canti la canya, perquè hi haquantitat de gent íntegra que resta en l’anonimat i fent béla seva feina, mantenint la coherència en el pla polític i enel personal.

L’època de la Transició no es va tancar bé (potser en aquellmoment era impossible) i encara ho estem pagant. Que lipreguntin al jutge Garzón (que no és sant de la meva devo-ció) si els franquistes tenen o no tenen poder. El més ter-rible de tot és que aquesta gent s’autoproclama demòcratai salvaguarda del país i això és el que no té sentit, perquèes posen una pell de be quan són llops feréstecs i en elfons els molesta que la gent pugui decidir amb el vot.Cada dia estan més contents (els llops) perquè una granpart dels polítics els fa la feina d’expulsar la gent de lesurnes amb la seva incompetència, la seva servitud al partiti la poca o nul·la consistència dels seus plantejaments, quegiren i giren com un penell portat per la força del vent.En fi, qui vulgui lloar el Sr. Samaranch que ho faci, allàcadascú amb els seus coneixements de la nostra història;però cal tenir memòria, senyors, i respecte per la gent queencara té records per haver-ho viscut en primera persona.I sí, està molt bé que Barcelona es modernitzés amb lesolimpíades, però calia esperar un esdeveniment per tirarendavant les necessitats de la ciutat? No es podia posarBarcelona al dia sense les olimpíades?Per què les ciutats han de funcionar a cops d’efecte?Qui en treu profit?

La resposta, la tenen els de sempre i no cal donar-hi mésvoltes, i la resta dels mortals només som un peó en la sevapartida d’escacs.

11

A contracorPer Ramon Serra i Roca

12

A.C.D.M. és l’anagrama d’Associació Contra la Droga delMasnou i, tal com el seu nom indica, la seva funció està lligadaamb la lluita contra les drogodependències.Aquesta associació, que va néixer l’11 de novembre de l’any1989, ha deixat d’existir el 3 de març de 2010.Al 1988 Gent del Masnou va ser una de les poques entitats quevan ajudar uns pares que estaven desesperats amb uns fillsque es drogaven, i no hi havia coneixements dins la societatper saber què calia fer amb aquelles persones que perdien elcap per culpa de l’heroïna. No hi havia experiència de com trac-tar-les, què calia fer per ajudar-les a sortir d’aquell món que lesconsumia, fins a transformar-les en un residu de la societat.Un d’aquells pares, Miguel Oviedo (q.e.p.d.), va aparèixer perGent del Masnou, que érem una entitat nova al poble, per talde parlar amb el President i demanar-li ajuda, ja que, encaraque a l’Ajuntament el rebien, tampoc no tenien gaire clar quècalia fer amb els drogoaddictes i com ajudar-los.Així va començar la relació amb el que seria més endavantl’ACDM. Es va decidir en Junta que la millor manera d’ajudarseria delegant algú de la Junta a ajudar el Sr. Oviedo i algunsaltres pares i persones que els ajudaven, amb el seu recolza-ment. Es va decidir que fos la Vocalia d’Acció Cívica la quis’encarregués d’aquest tema i anés informant la Junta de comes desenvolupava aquest afer.Amb uns mesos es va poder aglutinar un grup de gent diferent,que estava preocupada per aquest fenomen nou al nostre país,i després de moltes reunions es va aconseguir crear una asso-ciació amb la finalitat d’ajudar els drogodependents, les sevesfamílies, fer pedagogia per evitar que el jovent caigués en elparany i procurar la reinserció dels afectats.El Sr. Oviedo va morir i, a qui Gent del Masnou havia delegatper ajudar, es va convertir en el segon president del’Associació. A partir d’aquella data fa més de quinze anys, elpresident ha estat la mateixa persona, ja que no hi ha hagutningú que en volgués prendre el relleu.No cal dir que, com que no disposàvem de gaires recursos,vam haver de buscar el finançament i els diners per posar enmarxa la finalitat de l’Associació. Ens vam inscriure a laGeneralitat, a l’Ajuntament, ens vam fer de la FederacióCatalana d’Ajut als Drogodependents, i també a la UNAD(Unión Nacional de Ayuda al Drogodependiente) de Madrid. Totaixò amb la finalitat d’aconseguir informació, ajuda i fons perpoder portar a les granges i desintoxicar unes persones queperdien la qualificació de tals, en el moment que tenien el“mono”, ja que no respectaven res ni ningú.Gràcies a aquests contactes vam aconseguir que poguéssimrebre ajuda des del CAS de Sants, de Barcelona, per atendretant pares com afectats, vam aprendre a dir no i a fer més dursels familiars, i també vam poder arribar a l’Ajuntament perdemanar més col·laboració.

Cal dir que des de l’Ajuntament se’ns va escoltar i atendre, ique el Tinent d’Alcalde Dr. Cuartero i els qui el van succeir aSanitat, ens va ajudar molt tant en les accions de prevenció,com en les d’atenció als afectats, i cal remarcar la seva lluitaamb una funcionària del Departament d’Ensenyament de laGeneralitat, que va ser antològica, ja que va aconseguir que esreconegués en el currículum dels mestres les hores dedicadesa prevenció de drogoaddiccions, per tal d’atreure més ense-nyants a les campanyes que es van fer durant onze anys. Caldir que també en aquella època el Poliesportiu va fer molt per-què es poguessin portar a terme les Jornades EsportivesContra la droga, ja que sense la seva voluntària participació i elsuport dels seus treballadors, no s’hi haurien assolit l’èxit departicipació i el ressò que van tenir.Els anys van anar passant i les modes i usos de la droga hananat canviant; també va aparèixer la SIDA, i el nombred’heroïnòmans va baixar, però ens va pujar el dels de la coca-ïna i van sortir les amfetamines (pastilles). En anar-se morintels heroïnòmans, també van desaparèixer els familiars que ensvan venir a buscar. Potser és comprensible, ja que havien patitmolt i no en volien saber res més; això no ho sabrem mai.La nostra Associació va ser una de les poques del Masnou enquè un grup de uns disset joves van fer la prestació substitu-tòria a la nostra oficina, cosa que els va permetre seguir estu-diant o treballant.Hem estat el refugi d’algunes famílies, que ens han vingut,esfereïdes algunes mares, perquè han trobat un “porro” a labutxaca d’algun fill (en genèric tant pot ser fill com filla); hemaconseguit posar-les en contacte amb especialistes, que leshan ateses i orientades en la manera de tractar el tema.També hem ajudat a pagar parcialment la granja de desintoxi-

Adéu a l’Associació Contra la Droga, delMasnou.Per Jordi Godàs,vocal de la Vocalia Cívica de GDM i expresident de l’Associació Contra la Droga, del Masnou.

L’alcoholisme és una de lespitjors addiccions tant en donescom en homes.

13

cació o el pis terapèutic a uns quants afectats, i hem ajudatfamiliars a reconduir els seus malalts per recaiguda, tant a cen-tres de prop com lluny per treure’ls de la proximitat de l’entorn.Però els temps han anat canviant i els grups voluntaris, comera la nostra Associació, sembla que actualment no hi tenenlloc; els sistemes de subvencions són molt més difícilsd’aconseguir, ja que sembla que la normativa generada vedonada per pagar solament, per part dels poders públics, el50% de la inversió, i les entitats que no poden generar recur-sos no poden assumir aquest cost.No podem fer campanyes de conscienciació si no disposem dela meitat del pressupost com a mínim per fer-ho, a part que pri-mer s’ha de pagar el 100%, i després ja et retornarà el 40%, iuns mesos més tard el 10% restant. Els socis protectors queens anaven pagant la quota anual s’anaven perdent pel camí icada vegada era més difícil de fer-ne de nous.Els poders públics actuals (Ajuntament i Generalitat) preferei-xen que tot el que sigui voluntari desaparegui, i es creen méstreballadors públics, que han de substituir els privats. Hi ha laparadoxa que ens els anys 80 es promovia professionals de lapsicologia, pedagogia i metges a especialitzar-se en drogode-pendències. Actualment, ara que ja hi ha unes infraestructuresfetes i que han demostrat que funcionen, poden dedicar-se acrear el mateix i a poc a poc dedicar els recursos als aspectespúblics, i la gent i organitzacions que durant molts anys hanestat donant un servei que no existia, es queden despenjades.

Després de més de quinze anys, i per causes de salut, elPresident d’ACDM ha hagut de plegar i no ha trobat ningú queel rellevés. La feina feta per aquesta Associació ha estat ambtota la intenció d’ajudar la nostra vila en el tema de les drogoad-diccions. Per aquest motiu quan un grup de l’oposició va dema-nar en un ple municipal, fa uns mesos, que es fes un Obser-vatori de les Drogues al Masnou, no vam entendre que l’equipde govern hi votés en contra, ERC s’abstingués i que quedes-sin sols el PP i CiU. L’interès dels vilatans ha de ser per davantde les qüestions de partit i de qui ho presenta. Sí és cert querecentment l’equip de govern ha presentat una altra moció ambdiferent nom, que s’ha aprovat.Han de tenir en compte que ara no podran, des del’Ajuntament, donar el telèfon personal dels qui treballàvem al’ACDM quan un familiar desesperat els demani què ha de feramb el seu drogoaddicte o amb el “porro” trobat a la butxacad’algú. No hi serem, ja hem tancat la barraqueta, esperem i desitgemque la col·laboració amb el “Proyecto Hombre” per fer-ne laprevenció als instituts els doni un gran èxit, ja que serà un triomfper a la vila.Fins a sempre.

Associació ontra la DrogaD E L M A S N O U

Dalt el Puigmal

Fotografia de la piscina en un esplai d’estiu als jardins de l’escola El Petit Vailet

Horari: de 9 del matí a 5 de la tarda. Adreçat a nens/es de 3 a 8 anys.Activitats pròpies de l’estiu, piscina cada dia, ping-pong, treballs manuals i sortides.

El Petit Vailet: Ventura i Gassol, 29 el Masnou 93 555 57 11Vailets: Av. de la Gaietana.53, 55, Alella 93 555 09 00 (darrere el camp de futbol del Masnou)

Del 28 de juny al 29 de juliol

esplai d’estiu 2010Del 28 de junyal 29 de juliol

14

Hem arribat al 2010 i el comunisme jano ens preocupa. Ni Corea del Nord niCuba fan por a ningú. L’Exèrcit Roig jano imposa cap règim pro-Moscou il’únic que fa es vendre gas, petroli,Sukhois, Migs o Kalashnikov, és a dir,armament.Això sí, els últims anys han estat decrisi. Crisi, que sembla que nos’acaba. Els governs han gastat moltsdiners en obres i programes socials,han adquirit alguns bancs i no ens hanacabat d’escanyar per tal que puguemcomprar alguna cosa al centre comer-cial...No hi ha res de nou: hi ha una deman-da de serveis públics i al mateix tempsresistència a pagar més impostos i acap polític no li agrada que el recordincom el qui va retallar X prestacionssocials. Però –pel que es veu– ja noexisteix cap màquina de fer bitllets... I si mirem enrere? L’any 1945 va aca-bar una guerra espantosa i el mónestava en ruïnes. Però hi va haver unPla Marshall i Europa occidental –enrelativamente pocs anys– es va recu-perar. Quant va costar la reconstruc-ció d’Alemanya o de Japó? Quant vacostar mantenir tropes i armament? Ila Guerra de Corea? I la de Vietnam?Quant va costar mantenir règimscorruptes però que eren anticomunis-tes: els titelles d’Argentina, Pinochet aXile o Ferdinando Marcos a lesFilipines? I com es pagava tot això?D’on sortien els diners? Hi havia unamàquina que els fabricava?El mes passat escrivia que trobava afaltar el comunisme. És molt fàcilescriure això, ja que segurament aEuropa occidental es vivia millor i des-conec com vivien a Polònia o aRomania –desconec també el nivellde vida que tenen actualment els paï-sos del desaparegut Pacte deVarsòvia– i és una miqueta egoista –omolt– aquest raonament.Però aquesta crisi ha suposat un aug-ment brutal de la despesa pública i, sies retallen les prestacions que ofereixl’estat, retirar los estímulos –llegeixo a

els comptes quadrin només quedal’opció de contenir les despeses i ele-var els impostos. Potser tot això és el declivi relatiud’Europa. No sé si Europa només fadiscursos progressistes i té bon màr-queting. Sembla ser que a Europa lacrisi que va començar el 2007 l’hagiafectada més que als EEUU. Llegeixoque la caiguda del PIB americà és de2,5% i a Europa és de quasi el 5%.Tal vegada Europa viu de les vellesglòries del passat i és un continenteenvellit i amb molts privilegis, peròaquests privilegis són excel·lents:educació pública, sanitat pública,transport públic, etc.Sóc conscient que escric una miquetad’economia i que no hi entenc gens degens. Entenc, no obstant, que no espot gastar més del que entra; i aixòem sembla raonable. Demano perdósi hi ha moltes bajanades en aquestesratlles, que són només impressions iagraeixo que algú em pugui corregir oexplicar més clarament aquestassumpte.Però em fa l’efecte que les coses novan bé –i Espanya, molt menys–: elgovern socialista –atenció: un governque es diu d’esquerres– estudia allar-gar la vida laboral fins als 67 anys… Idiuen que el sistema de pensions se’nva a can Pistraus el 2021… Els meus pares i l’oncle Cid i la tiaRosa –l’oncle Josep i la tia Teresa jano hi són, malauradament– van teniruna joventut ben complicada amb laguerra civil i la postguerra. Però erenjoves i tenien l’esperança en un futurmillor. A mi em fa l’efecte que, si arriboals 65 anys, encara em tocarà treba-llar un grapat d’anys més, ja no hihaurà seguretat social i la sanitatpública serà com al tercer món, osigui, un desastre. Tot això sembla l’Armaggedon i segu-ramente és una exageració. Esperoestar ben equivocat i que aquestesprevisions siguin només el resultatd’una reflexió equivocada. Al cap i a lafi res no envelleix tan ràpidament i tanmalament com els futurs d’antiga-ment.

Però això sí, trobo a faltar la màquinade fer bitllets…

la premsa– potser sí que es pot inte-rrompre la recuperació econòmica ique els governs no puguin atendre lesvíctimes principals: els qui no tenenfeina i els més pobres. Aquesta crisiha donat l’oportunitat als polítics: cartablanca per gastar. Però no era defranc… O sigui, que tenim la preguntadel milió d’euros: Com es paga aquestcompte? I a diferència d’anys enrere,no hi ha la màquina que fabrica els bit-llets…Diuen que sí, que hi ha senyals derecuperación en alguns països. En elsPIGS, no. Curiosa aquesta sigla, quevol dir porcs en anglès. Aquest bloc escaracteritza per l’elevat endeudamenti el baix dinamisme econòmic. Fins nofa gaires anys, es podia devaluar lamoneda, però en l’actualitat no es potfer això. Cap país no pot devaluarl’euro i Alemanya o França no enstrauran les castanyes del foc. Perquè

La màquina de fer bitllets. Segona part

Per Joan Maresma Duran

14

El llibre “El Fenomen Humà” del jesu-ïta Pierre Teilhard de Chardin és unintent de situar l’home enmig del’univers, que evidencia que no es potser teòleg i científic sense contradir-sei que els antulls vaticans interpretantla Bíblia i sobretot la difusa biografiade Jesús afebleixen la seva credibili-tat. Molt perdó haurà de demanar elcatolicisme, obligant-se amb penedi-ment, contrició i voluntat d’esmena sivol redimir el cúmul de pecats acumu-lats contra el vuitè manament atribuïta la llei de Déu i que mana: No posarfals testimoni ni mentir.“El Fenomen Humà” va estar censuratquinze anys pel Vaticà (del 1940 al1955), cosa que en va impedir la difu-sió fins al 1955, quan ja n’havia mortl’autor. Com a breu referent en tradu-eixo un fragment: “en el descobrimentde l’espai sideral, desproporcionat a lacomprensió humana, només l’energiapermet donar una hipòtesi consistenta la nostra existència i el cosmos queens envolta. L’energia és l’entitat uni-versal d’on tot emergeix i a on tot va aparar com si fos un immens oceà.Energia... l’esperit nou... Energia elnou déu.”A casa nostra tenim l’antecedent bio-gràfic de Jaume Balmes (1810-1848),a qui amb notable preparació teològi-ca als vint-i-quatre anys no va seraprovada la seva tesi aspirant a unacanongia de Vic. Tenia gran talent,però la seva independència de pensa-ment xocava frontalment amb l’apatiamental dels membres del tribunal. Endos intents posteriors tampoc no se livan concedir el curat. Tres anys abansde morir, guanyant-se la vida fora del’àmbit clerical edità “El Criterio”, un lli-bre escrit en un cop de geni que pro-posa un conjunt de regles per diag-nosticar la veritat. A l’igual queTeilhard de Chardin, quan Balmes

15

aplica el “criteri” per donar credibilitata l’existència del Déu, també es trobaque la seva objectivitat científica i elsseus coneixements teològics entrenen col·lisió. Aquest llibre avui té quasiplena vigència per a l’anàlisi de qual-sevol problemàtica de present, perògrinyola quan en el capítol V l’autors’esforça en l’obediència teològica irenuncia a aplicar el criteri –traduei-xo del castellà– : “La impossibili-tat absoluta i els dogmes”.Sota aquest títol Balmes escriu:“El dogma de la Trinitat i el del’Encarnació són certamentincomprensibles a l’home dèbil; peròno són absurds. ¿Com és possible unDéu tri, una naturalesa i tres personesdistintes i a la vegada idèntiques ennaturalesa? Jo no ho sé; però no tincdret a inferir que això sigui contradic-tori.”M’he fixat en Balmes perquè, al meuentendre, assenyala un dels gravís-sims errors que han originat l’escàndolque està trasbalsant amb retroactivitatel pontificat de Benet XVI. JaumeBalmes va ser un nen a qui, a costa degran sacrifici, els seus pares nomésvan poder costejar l’estudi de les pri-meres lletres i és, als set anys quan,mitjançant una beca, l’ingressen en elSeminari Conciliar de Vic.Històricament l’església ha abusat deposar un plat a taula i aixoplugar elsfills de famílies humils omplint elsseminaris amb vocacions infantils,enclaustrant nens atrets amb subter-fugis i sotmesos a una disciplina reli-giosa, integrista i draconiana i apartatsdel referent del gènere oposat. Osigui, un reclutament de nens vivintentre nens i assolint el procés evolutiunatural de l’adolescència enmigd’adults del mateix sexe, els qualsacumulen la deformació d’haver estateducats des de la infància en elmateix procés antinatural, on la dona,si no és iconografia de la virginitat, és

considerada com a temptació i pecat.No s’ha de ser ni psicòleg ni psiquiatreper avaluar aquest “segrest” d’infants,com a àmbit de cultiu de totes les patolo-gies mentals que afecten les personesadultes que, per una raó o una altra, nohan assolit d’una manera natural el seudesenvolupament sexual. Malauradament, en negar l’evidènciade tan greus errors, que és mentir, hiafegeixen el pecat de supèrbia, quanels doctors de l’església, ufanososd’ignorància il·lustrada, s’arroguen serl’única intel·ligència per discernir laveritat dogmàtica i, que passats elsanys, no rectifiquen els precepteserronis que frenen el progrés de lahumanitat. En realitat, l’escàndol dels abusosprovats i reconeguts són la conse-qüència natural de l’instint reprimit, iels fets que ara surten a la llum tenenla naturalesa lògica dels reductes tan-cats sotmesos a discriminació degènere i disciplines antinaturals, siguien clans familiars, vestuaris compar-tits, casernes, campaments o pre-sons. El catolicisme justicier i lapidantnomés pot demanar perdó en havermalbaratat la màxima alliçonadora del’Evangeli, que sovint ha oblidat: Quisigui lliure de pecat, que tiri la primerapedra.

Per Joan Camps i Ortiz

DEL CELIBAT A LA PEDOFÍLIA

1r quart de segle XXVACUNACIÓ a les escoles icostures del Masnou Aquesta mesura mèdica, de laqual s’ha trobat constància,abasta un període que va desdel 1908, la data més segura,fins a una o dues dècades mésendavant.El fet més interessant del llistat,un esborrany, són els noms delsllocs d’ensenyament que hihavia al Masnou d’aquell temps,i molt especialment a com els va“batejar” el funcionari que vaconfeccionar la llista. Quan noen sabia el cognom, hi posava elmotiu o l’ofici del pare.Els col·legis hi són esmentatsamb aquest nom; però, del queara diríem guarderies o jardinsd’infància, aleshores en deien“custura”, i n’hi havia bastants.En posarem la llista tal comestà, i només al primer col·legi ial que trobareu en sisè lloc hi hal’edat dels alumnes:

1- ESCUELAS PÚBLICAS 1908Manuel Lafarga, 13. GabrielPagés, 12. Buenaventura Ra-mentol, 10. Manuel Puig, 12.

MISCEL·LÀNIA MASNOUENSIS – 2a part993-1993 1000 anys de la història poc, o gens, coneguda del Masnou.

Per Joan Muray

Històries de la vila

16

Jaime Llorens, 10. Jaime Parés,12. Feliciano Grau, 10. JuanCasals, 10. José Duran, 14.Fernando Flo, 13. Jaime Grané,10. Juan Duran, 12. P. RosésSerra, 12. Celestino Mayolas, 4.Antonio Ramentol, 4, JoséGibernau, 12. Pedro Solé, 12.Francisco Regás, 10. MateoMartí, 10. José Ventura, 8. JuanJuriol, 9. Juan Lluch, 10. ManuelBerdaguer, 10. Juan Sinca, 11.Benito Ribas, 11. Antonio Lloret,10. Fernando Torrell, 10. JuanLluch, 5. Juan Muray, 4.

2- CUSTURA, S. FRANCISCO Nº 3Leonor Garcia, S. Torrell, G.Bert, S. Vidal (á) Caiona.

3- CUSTURA, GINESTA, 56Matali, Parens, Andreu, JaimeJuriol.

4- CUSTURA, CATERRA Nº 4Conchita Boté, Teresa Garcia,Maria Juriol, Leocadia Boté,Josefa Puig, Josefa Boté,Josefa Comerma.

5- CUSTURA, CATERRA Nº 36Leonor Muray, Manau, hijo deSinteta, hija de Fogonero Chala,Estevan (a) Pau del Vi, hijo de

Roura, Valls.

6- ESCUELA JAIME VILLÁ.Pablo Bertran, 14. Isidro Estol,14, Luis Varona, Luis Sanmartí.

7- CUSTURA, CARMEN, 31Soledad Grané, “Piñasas”,“Serena”, Siset, hija capataztren, Isidro Ribas.

8- ESCUELA MUNICIPALIgnacia Salomó años 4, AngelaMontserrat (Carmen nº 11),Antonia Duran (á) Murdicu,Francisca Ramentol (á) Sacho.

9- ESCOLAPIASFilomena Sala (de la Paz),Pepita Pagés Coll (de canPagés y Simón), CarmenCasanovas y A. Casanovas (decan Lluch), Candida Marés (porenferma no se ha vacunado),Pepita Terradas.

10- PARVULOS C/. QUINTANAPepito Pujadas (á) Samalsa),Pepito Fernandez (hijo deMariano de las gaseosas).

11- ESCUELA ANCHOBAAntonia Maristany (hija de GrauSoberano).

Les escoles municipals quan se’n deia el “Cumu”.

Setmanari “El Micu”, del 1917.

12- CUSTURA MADAYADugas de can bota, hijo d’enFeliu Baldufas, hijo de Tabares,Pepet Carnicé, Maresmas.

Aquest capítol és potser el méssucós, ja que la denominació suigeneris que en fa el funcionaridóna peu a una mena de gimca-na per desxifrar qui és qui.Intentarem fer entenedor, si mésno, els col·legis i carrers poc com-prensibles per al ciutadà d’avui, jaque, a més d’usar-se poc elsmotius familiars, molts noms delcarrers han canviat. Per mitjà delnúmero assignat a cada col·legiexplicarem on era o qui era.- 1. Es refereix al conegut popu-larment com el “Cumu”, araESCOLA OCATA.- 2. El c/ San Francisco ara ésun tros de Camí Ral que porta elnom de c/ Barcelona.- 3. El c/ de la Ginesta d’ales-hores és l’actual Dr. Curell.- 4 i 5. El c/ de la Caterra d’ales-hores és l’actual c/ RafaelCasanova.- 6. L’Escuela Jaime Villá eral’escola coneguda com delsMestres Villà, que estava al car-rer, ara, del mateix nom.- 7. El c/ Carmen és l’actual c/del Capità Mirambell.- 8. La Escuela Municipal deu

ser el mateix que l’1.- 9. Les Escolapias segueix sentel mateix col·legi de l’actual c/ deJaume I.- 10. El c/ Quintana és l’actualcarrer de Pere Grau.- 11. L’Escuela Anchoba estavaa l’actual c/ de Pere Grau, a lacasa de la gran pedagoga RosaSensat, que de motiu familiarera “ca l’Anxova”. El devia portarella o algun familiar.- 12. I Custura Madaya deviacorrespondre a algun familiardel capità Ramentol o el capitàSanjuan, que tenien com amotiu familiar Medaya.

1920-1930 - VENDA DE CARNDE TORTUGA. El nunci ho pre-gona.La venda d’aquest animal maríes produïa quan els pescadorsmasnovins de l’època en pesca-ven, i es feia a la casa deMariana Marfà, que era al’aleshores carrer de la Quintana(ara Pere Grau, 27).Quan les barques portaven elpreuat menjar, ells mateixos avi-saven el “nunci”, que ho feiasaber a tot el poble. Els nunciseren normalment empleatsmunicipals (serenos, agutzils,etc.), els quals, després de ferun toc amb una mena de corne-tí, feien l’anunci corresponent.Resseguien tot el poble, i es

paraven de tant en tant, espe-cialment en cantonades, desd’on el veïnat els pogués escol-tar. El darrer que hem conegutfou en Joan Colomé i Fàbregas,el popular “Joan sereno”, que hofeia amb una trompeta, lluent iafinada, amb la qual ens delec-tava amb uns solos esplèndids.

1920-1930, ? - Els PÀNIKER, alcarrer de la GinestaAquesta família, de renom dinsel món cultural, va viure untemps, no en sabem exactamentquant, a l’aleshores carrer de laGinesta (ara c/ Dr. Curell).El pare, d’origen hindú, i la marecatalana hi vivien amb els tresfills, dos nois i una noia. Els noisarribarien a ser importants expo-nents de la cultura, en Raimon,filòsof i teòleg, i en Salvador,escriptor, enginyer i llicenciat enlletres. Pel seu color de pell,heretat del pare, eren conegutsentre la mainada com “els negri-tos”.

1933 - SUBHASTA D’UN ASE ala Sala ConsistorialEl fet, tot i que podria semblaruna befa o un doble sentit, ésben cert. Va anar així, segonsconsta en documents oficials:- “EDICTE. Don TOMÀS FER-RER SUST, Alcalde Presidentdel Iltre. Ajuntament de la Vila de

17

Carrer de la Quintana (ara Pere Grau),on venien tortuga pescada al Masnou.Foto J. Isern.

La “Cooperativa del Masnou”. Foto Teresita Torres.

Masnou:FAIG SABER: Que en aquestTerme Municipal, i per alsAgents de l’autoritat, fou recollitun burro, que fou abandonat ique aparenta tenir uns dos anysd’edat, quines senyes són: Colorgris, amb una clapa blanca, i te1,25 metres d’alçada, va des-calç de les quatre potes, portaun cabeçal deteriorat, i un ronsaltrencat amb senyals evidentsd’haver sigut arrossegat perterra.Les persones que puguin acre-ditar la seva possessió, podenpassar a recollir-lo, mitjançant elpagament de totes les despesesque hagi ocasionat desde elmoment que fou recollit.Ço que es posa en coneixementdel públic per general coneixe-ment i a tots els efectes quesiguin necessaris, advertint-seque per aquesta Alcaldía,s’instreix el respectiu expedient,donant-se al present anunci, lapublicitat que sigui necessaria.Masnou, 19 Octubre 1.933.L’ALCALDE,

(signat i rubricat)Passats vint dies, i sense nove-tats respecte a l’animal, l’Ajunta-ment dictà un nou edicte, quedeia:- EDICTE. Don TOMÀS FER-RER I SUST, Alcalde Presidentde l’Ajuntament Constitucionalde la Vila d’EL MASNOU.FAIG SABER: Que no haventcomparegut el propietari delburro que fóu recollit a la viapública el dia 5 del passat mesde setembre, malgrat totes lesgestions que s’han vingut realit-zant, la publicitat que s’ha donata l’assumpte i els Edictes quehan estat publicats als periodicsoficials de la Província; l’Ajunta-ment, en la sessió de 2ª convo-catòria celebrada el dia 6 delcorrent mes, va acordar treure apública subhasta l’animal dereferència, fixant el seu valorcom a tipus de subhasta, enSETANTA-CINC pessetes, dequina quantitat, després de

pagades totes les despeses queha ocasionat l’expedient ques’ha instruït, el sobrant serà des-tinat a beneficència.L’acte de subhasta tindrà lloc ales Cases Consistorials, Saló deSessions, el dia 17 del mes encurs i hora de les 17 de la tarda.Per a prendre part en aquestasubhasta cladrà fer un dipòsitdel 25 X % de l’import fixat i pre-sentar la corresponent cèdulapersonal i altres documents queacreditin la personalitat del con-cursant.Aquesta subhasta es subjectaràa tots els tràmits reglamentaris,de conformitat al que disposa lavigent Llei, a quines disposi-cions deuran atendre’s tots elsque hi prenguin part.La qual cosa faig pública per ageneral coneixement i a tots elsefectes que siguin necessaris.EL MASNOU, 8 de novembredel 1933.

L’ALCALDE.(signat i rubricat)Com veieu, tot legal. El pobrease perdut va estar seixanta-cinc dies menjant per comptedel municipi, però el qui va com-prar-lo va haver-ne de pagar ladispesa.

1936–COOPERATIVA EL MAS-NOUAl Masnou, de cooperatives, n’hiha hagut dues i sota diferentsrègims; una, la que esmentaremaquí, és la que portava el nomde la vila i es va inaugurar l’any1936, i que després de la guerrava ser on es distribuïa el racio-nament.L’altra era de la fàbrica conegu-da com a “can Xala”, de quanl’empresa es deia “La IndústriaLonera, S.L”, i estava situada alxamfrà del torrent Umbert ambel Camí Ral (sector del c/Mossèn Jacint Verdaguer). De la Cooperativa El Masnou(municipal), que es trobava a laconfluència dels torrents Xic(ara c/ Bonaventura Bassegoda)i el de Vallmora (ara c/ Roger de

Flor), en una casa estil masia,que hi havia on després hi vahaver l’edifici de Correus.Cooperativa, que els masnovinsen el seu argot en deien “la com-parativa”.D’aquesta, se n’ha trobat el banque es va fer amb motiu de lainauguració. Diu així:- “ALS CONSUMIDORS D’ELMASNOU. El prop vinent dis-sabte dia 20 del corrent a les 3de la tarda, obrirà les seves por-tes la Cooperativa que porta elnom de la nostra vila. Està ins-tal·lada al carrer del CapitàMaristany Noms. 15.La Cooperativa vendrà al públicl’esmentat dia 20, i en dissabtessuccessius fins a nova ordre,per tal de que els compradorspuguin constatar la qualitat i elpreu dels nostres articles il’honestedat que regula les nos-tres transaccions.Quan els consumidors queencara no siguin socis s’haginconvençut del que és la nostraCooperativa i desitjin formar-nepart, trobaran totes les facilitats.Solsament els serà exigit quevinguin de bona fe a ajudarl’obra social de la Cooperativa laqual está inspirada en altes fina-litats democràtiques i humanes.Els compradors no socis deurancomprar en moneda oficial del’Estat.El Masnou, juny del 1936”

(continuarà)

FONTS CONSULTATS- Arxiu Municipal del Masnou- Fons Pere J. Bassegoda- “Masnou”. 1928. De Pere J.Bassegoda.- Arxiu-Biblioteca Comte de Llar, decan Teixidor.- Diari “La Vanguardia”- Setmanari “El Micu”, de Bada-lona,any 1917.- But. de Gent del Masnou: 127 i152.- Escrits de Lluís Galera i Isern- Emilia Marfà i Farreras- Pepita Ballester, vda. de PereMayolas.- Enric Omella

18

fracció del pa, el Dona nobis pacemamb què acaba l’Agnus Dei vaemmarcar aquests dos gestos litúrgicsabans de la comunió.I la reunió cristiana va tenir com acomiat la primera part del Credo inunum Deum, com un esclat de fejoiosa.Ho veieu com Mozart ens hi va ser unconvidat d’honor?Tanmateix alguns altres grans mes-tres hi van voler prendre part; aixíFranz Joseph Haydn ens va oferir elPater, dimitte illis, primera de “Les setdarreres paraules de Jesús a la Creu”com a aclamació abans de la lecturaevangèlica; i la música del Consum-matum est, penúltima paraula, durantla preparació de les ofrenes.Johann Sebastian Bach va tancar lalectura de l’evangeli amb el Coral 23de la Passió segons sant Mateu A vósvull acostar-me.I Franz Schubert, el gran romàntic, vaestar amatent a fer-nos sentir l’StabatMater [D 175], tràgicament adolorit,durant la comunió eucarística.

Tot un luxe musical de comptar ambinvitats com aquests, no us sembla?Que no es cansin mai de venir-hi; elshi trobaríem a faltar!I dos compositors de casa nostra esvan voler afegir a la festa: Albert Tauléamb el cant d’entrada a tota la cele-bració El sisè dia abans de Pasqua; itambé amb el Sant, sant, sant, de laMissa del Papa Joan, cantat per total’assemblea; i Domènec Cols amb elsalm 21, Déu meu, Déu meu, per quèm’heu abandonat? com a cant respon-sorial després de la lectura del profetaIsaïes.

No hi podia haver cap raó per trencarla tradició establerta de fer la fotogra-fia anual de tota la Coral a les escalesde la parròquia. I la hi vam fer, mentreressonava el Cànon de la Pau, desigperenne, auguri freturós, ideal irrenun-ciable.

Lluïa el sol de primavera. Mentre vulguem cantar, la vida destru-irà la mort, segur.

19

Aquest any, el diumenge 28 de marçva ser el Dia del Ram. Una gentadaomplia la Plaça de l’Església i tambéuna gentada va omplir la Parròquia deSant Pere durant la celebració litúrgi-ca d’aquest Diumenge de Passió o deRams.La Coral Xabec no hi va pas faltar;que en fa d’anys qui hi som i hi partici-pem amb els nostres cants; ens unima la comunitat cristiana que es reuneixper fer memòria de l’entrada clamoro-sa de Jesús a la ciutat santa deJerusalem i també per fer el seumemorial de Mort i de Resurrecció.Hi vam tenir un convidat ben especial:Wolfgang Amadeus Mozart; ell hi vaposar música durant la processód’entrada, quan els fidels segueixenCrist amb palmes i palmons i ramsd’olivera (la primera part deMisericordias Domini cantabo in aeter-num [KV 222]); i durant la proclamacióde l’evangeli de la passió segons Lluc,tres fragments de la Missa de laCoronació [KV 317] van ajudar a apro-fundir el text que escoltàvem: l’iniciamb veus blan-ques de l’AgnusDei concloïa elsopar pasqual deJesús; la segonapart del Kyrieeleison subratlla-va el penedimentplorós de Pere enhaver negat pertres vegades elMestre; elCrucifixus etiampro nobis delCredo era comuna portalada delcamí cap alCalvari.No ens deixavaencara el geni deSalzburg; durantel bes de pau i la

LA CORAL XABEC I EL DIA DEL RAM

CO

RALXABEC

Per Esteve Pujol i Pons

20

MORABITS, GRIGRÍS I ALTRES MISTERIS D’ÀFRICA(segona part)Per Jordi Canal i Soler

En Sidiki, el nostre guia, hi creia, enels poders del morabit. Com tambécreia que si es barrejaven les aigüesdel riu Bani i del Níger hi havia riscd’explosió, o que si al país Dogon elsmorts s’enterressin sota terra tambéacabarien saltant pels aires. Per què,si no, inhumaven els cadàvers en llei-xes de roca al penya-segat? A l’Àfricaés fàcil creure en aquestes coses,perquè gran part de tot el que suc-ceeix és un signe susceptibled’interpretació. L’únic que fa falta éssaber-ne el significat. I en Sidiki haviaaprès a entendre’n el significat. Unestel fugaç indica que al poble moriràalgú important. Si en sacrificar unagallina tallant-li el cap corre una esto-na aletejant, però després cau enrere,hi haurà bones notícies. Si caminantper un camí trobem un conill, això ensportarà sort. En Sidiki ens explicavaaquesta i altres realitats africanesmentre caminàvem sota el penya-segat de Bandiagara, resseguint laformació rocosa que delimita el paísDogon.Encara que va ser criat com a musul-mà, als dotze anys en Sidiki va decidirque volia ser animista. El seu avihavia estat un dels fetillers animistesmés importants de la regió i li va tras-passar tots els coneixements a lamanera antiga: l’últim vòmit del fetiller,l’últim alè de vida i d’erudició que vadeixar anar l’avi d’en Sidiki van seringerits pel seu nét ambiciós de saber.Així, la saviesa del vell va passar aljove, i aquest al seu torn la passarà a

algú altre. En un món de tradició oral,si no es fes així, quan un vell mor seriacom si una biblioteca es cremés. Amb els coneixements perbocats perl’avi, en Sidiki va aprendre a endevi-nar el futur. Ens en va fer una demos-tració en la forma més senzilla, el llan-çament de nous de cola. Morades oblanques, sempre d’un gust amargan-tíssim, les nous de cola (Cola acumi-nata) són un dels regals més preuatsque es poden fer al cap d’un poblat, ientregar-li una bona quantitat de nousassegura un bon tracte d’hospitalitatdurant l’estada. Els vells les maste-guen, i en un país on la religió predo-minant és l’islamisme, que prohibeixl’alcohol, l’efecte estimulant de la colaés més que benvingut. Però a bandade la utilitat gastronòmica de la cola,per tot Àfrica es fan servir per interpre-tar el missatge dels déus. Com si estractés d’una espècie de símbol delYing-Yang, la nou de cola es pot divi-dir en dos lòbuls semiesfèrics, i depe-nent de la posició en què queden lesdues parts, la interpretació és una oaltra.En Sidiki li va demanar una nou decola a un vell del poble i la va partir.Els dos lòbuls morats brillaven vellu-tats al sol del migdia. Estàvem dinanten una terrassa ombrejada aKanicombolé. Als nostres peus, al’ombra de les ceibes i baobabs de laplaça del poble, bullia el mercat acolo-rit pels vestits de les dones i les mer-caderies esteses als seus peus.En Sidiki agafà les dues parts de lanou de cola i les llançà sobre la taula.–Quina ha estat la pregunta que li has

fet?– li vam preguntar.–Si tindríem un bon viatge.–I què ha dit?–La nou de cola diu que teniu el millorguia que podíeu tenir.En l’art de la futurologia, en Sidiki éscapaç d’anar un grau més enllà. Éscapaç de llançar els cauris i enten-dre’n el significat. Ens ho va demos-trar aquella mateixa nit a Teli. L’airefresc de la nit saheliana bufava lleuge-rament per sobre les parets de fangdel pati on ens trobàvem. En una peti-ta taula de fusta, il·luminada per lesnostres llanternes frontals, en Sidiki vadeixar caure d’una bossa una pila deconquilles de Cypraea moneta, elmol·lusc que des de temps immemo-rial va servir com a moneda de canvi al’Àfrica. Blanques, petites i totes dife-rents, n’agafà un bon grapat amb lamà, i amb un moviment ràpid les deixàcaure sobre la taula. Una sobre l’altra,a grups o separades, girades o deldret, apuntant cap a una direcció ocap a l’altra, les conquilles van quedaren una conformació, que en Sidiki vaestudiava amb gran interès.–Clarament aquesta petxina és unadona– va dir-li en Sidiki al Jordi P., undels nostres companys–. Veus com ésmés ampla que les altres? I aquest etstu, mirant-la fixament. Això vol dir queparleu. A veure què passa ara?En Sidiki va arreplegar les petxines iles va llançar de nou. L’escampall aratenia una altra forma.–Ah! Mira ara! Ets tu mateix i la donadarrere. Això és clarament un signe dematrimoni.En Jordi P. va alçar les celles de nou.–I veus aquesta petxina que estàmuntada sobre l’altra? Fa claramentreferència a l’acte sexual... Ui! Peròaixò que la petxina home tingui aques-ta esquerda aquí no m’agrada gens.Hi ha algú de vosaltres que pateixi deles parts de baix?

http://apuntsdeviatge.blogspot.com/

Nous de cola

Centre d’Acupuntura

Salut i Bellesa Imma Bosch

Diplomada universitària eninfermeria. Doctora en acupuntura,mesoteràpia i especialistaen dietètica i nutrició.22 anys d’experiència

Lluís Millet, 2793 555 85 03 - 93 555 76 77

93 555 03 56 Hores convingudes

XI FiraComercial i

Gastronòmicadel Masnou

Diumenge 30 de maig de 2010a la plaça dels Cavallets

EXPOSICIÓ I VENDA Navarra, 14 · 93 555 37 78 El Masnou

Especialistes en aparadors · Fabricació pròpia Finestres abatibles · Portes i finestres

lacades en tots els colors i imitacions defusta · Tanques i vidres de seguretat per

a tot tipus de portes i finestres

MASNOU,SL

ALUMINIOS

S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I

De tot per a la cuina

TALLERS DE CUINA I

CURSETS TOT L’ANY

centre de salut i bellesa

Teràpies naturalsActivitats terapèutiques

EstèticaRelaxació

Primer de Maig, 20 93 540 46 11

www.flordemaig.netHi trobaràs el teu equilibri

✦

Sant Miquel, 24 · El Masnou93 555 69 92

Joaquim

A r t e s a n s d e s d e1 9 4 8

Galeria d’art en cristall

El MasnouSant Felip, 45. 93 540 97 41

BadalonaCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51

elcullerot@hotmail.com

Talleu i feu-nos-ho arribar per correu o personalment al carrer Dr. Agell, 9 - 08320 el Masnou

SOL·LICITUD D’ADMISSIÓ DE SOCI

Nom i cognoms:................................................................................................................

Adreça: .......................................................................Telèfon: .........................................

Adreça electrònica ......................................................DNI: .............................................

Noms i cognoms cònjuge/parella: ..................................................................................

Quota anual 2010: 30,50€ (Revisable anualment amb l’IPC)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Autoritzo el pagament de les quotes de Gent del Masnou amb càrrec al meu compte / llbreta:

Banc / Caixa............................... Adreça ..........................................................................

Núm. de compte / Llibreta Entitat / oficina / D.C. / núm. de compte

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Signatura del sol·licitant

El Masnou...........de...................................de.................

GENT DEL MASNOU Dr. Agell, 9 · 93 540 39 29 · 08320 el MasnouCorreu electrònic: gentmas@suport.cat · www.gentdelmasnou.cat

Vols fer-te soci de Gent del Masnou?

22

La innocènciainfantilLa capacitat fabuladora d’en JordiSierra i Fabra (Barcelona, 1947)fa que sigui capaç d’abordarqualsevol tema, com demostraen aquest magnífic Kafka i la ninaque se’n va anar de viatge1, enquè recrea una obra molt espe-cial de l’escriptor txec en llengua alemanya Franz Kafka(Praga, 1883 - Viena, 1924); una obra perduda, la notícia dela qual només ens ha arribat a través dels comentaris de laseva darrera companya sentimental: Dora Dymant, oDiamant segons les fonts. Es tracta, ni més ni menys, d’unconjunt de cartes que l’autor de La metamorfosi va escriureper a una nena, Elsi en l’obra de Sierra i Fabra, que un bondia va trobar plorant desconsoladament en un parc de Vienaperquè havia perdut la nina, anomenada Brígida. Per tran-quil·litzar-la, a Kafka, no se li va ocórrer altra cosa que dir-lique la nina se n’havia anat de viatge, i davant de la preguntasorpresa de la nena de com ho sabia, ell, no va dubtard’atribuir-se l’ofici de carter de nines. Una feina que consistiaa rebre les cartes de les nines viatgeres i lliurar-les, i sovintllegir-les i tot, a les destinatàries; una feina que Kafka va feramb intensitat i goig al llarg de tres setmanes, en què va ferviatjar la nina per tot el món, la va fer créixer i independitzar-se, alhora que feia créixer la jove mestressa, que esperavaamb delit l’estona diària de lectura al parc. Sierra i Fabrarecrea la història amb el domini del gènere narratiu que elcaracteritza i alhora ens hi parla d’amor, de somnis, de futur,de por..., de tot allò que pot ajudar a créixer un infant. Peròtambé ens hi evoca la creació literària, el valor terapèutic dela paraula, la funció gairebé màgica de l’escriptor... Un llibrebreu, però intens i emotiu, que pot fer reflexionar joves i gransi que ha estat molt ben rebut per la crítica, a més d’haveraconseguit el Premi Nacional (estatal) de Literatura 2007 enla versió original en castellà: Kafka y la muñeca viajera. Unaversió que també ha estat utilitzada per a alguns muntatgesteatrals, tant a diversos indrets de l’Estat espanyol comd’Amèrica del Sud. Un llibre que no dubtem de recomanar,alhora que tampoc no dubtem de recomanar-ne una bonacorrecció a l’editorial, ja que hi ha un abús de possessius (p.49, per ex.), una barreja del tractament entre vós i vostè (p.75-76, per ex.), alguns usos preposicionals incorrectes (p. 71per ex.), algunes mancances de pronoms febles (p. 53, perex.)... que ens fan pensar que la traducció del castellà no s’hafet amb prou cura.

1 Jordi Sierra i Fabra. Kafka i la nina que se’n va anar de viatge.Editorial Estrella Polar (Grup 62), (Col·lecció La Via Làctia).Barcelona, 2009 (2008 a Empúries). Il·lustracions de Leticia Ucín.149 pàgines.

Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran

GRACIAS A LA VIDA.Cuatro muertes y ningúnentierro, de Fidel Amat.*Per Esteve Pujol i Pons

Fidel Amat és barceloní, hapassat gairebé tota la vida al’Argentina; no fa gaire que vatornar a Catalunya i viu alMasnou on té família; canta a lacorda de baixos de la CoralXabec.Químic, ceramista, ajudant delaboratori d’anàlisis clíniques,psicoterapeuta fenomenòleg,professor universitari de psico-logia, psicòleg forense, doctoren ciències penals, màster en no sé quantes coses, espe-cialista en risoteràpia, viceministre del Govern de BuenosAires per a la prevenció de la drogoaddicció, practicantd’esgrima i jutge oficial de competicions d’espasa, iniciat enarts marcials, cantant de tangos, treballador d’indústria tèx-til, negociant d’espècies i condiments, fundador de la CreuRoja Juvenil d’Argentina, defensor dels drets dels obrers,esquerrà en política (de comunista a peronista), viatgerimpenitent… viu de miracle quàdruple (cuatro muertes),però encara està ben viu (y ningún entierro). I em deixo ofi-cis, facetes i altres coses que trobareu al llibre. Per exem-ple, escriptor (és evident!)… i escandalitzador de monges(és cert, però no és tan evident). Tot això, pel cap baix, ésFidel Amat, l’autor d’aquest llibre, que vam presentar alvespre del dissabte 17 d’abril a Gent del Masnou.En realitat és una autobiografia, però la podríem fer passarper novel·la d’aventures, llibre d’intriga, relats d’amors idesamors, narracions bèl·liques, crònica política apassio-nada i La Casa de la Troya per a estudiants… O sigui entreel Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa i El Lazarillo de Tormespassant per unes quantes tragèdies de Sòfocles.El nostre B.C.Aribau a l’oda A la Pàtria parlava dels fats

Fidel Amat, autor del llibre, al centre de la taula,en la presentació de l’obra a Gent del Masnou.

perseguidors, és a dir, del destí, de la planeta que ens per-segueix obstinadament, inexorablement, tant si volem comsi no; impuls tràgic del qual no ens podem escapar, que ensencalça amb tossuderia. El Fidel també té uns fats perse-guidors en economia, en política, en negocis, en salut, enamors, en estabilitat local, en estabilitat emocional, en paufamiliar… El número 7, per exemple. Els lectors ja veureude què va la cosa. M’imagino, i no m’equivoco, que si elFidel juga a la rifa, a la Primitiva, a la 6/49, no apostarà pasmai al 7! I de la seriosa facècia dels pantalons a Andorra,què en podem dir?Quan es presenta un llibre, la missió de qui el presenta hade ser d’obrir la gana, fer picar la curiositat, convidar a lle-gir-lo. El Fidel em va demanar que li presentés el llibre, i hovaig fer amb aquesta intenció descarada. I també hi vullengrescar els lectors d’aquest butlletí.Per si encara no ho he aconseguit del tot, us en llegiré duesfrases que us seran prou enllaminidores: En mi vida no hay

23

Va nàixer en un petit poblet d’un país “molt nostre”, i de benjovenet s’interessà per la nostra cultura. Fins als onze anys vaviure en sis ciutats, en dos estats i va freqüentar cinc escoles.Els seus orígens familiars eren llunyans, en part, i els més pro-pers eixien dels dos costats de la “ratlla”.Ha escrit diferents novel·les: als 27 anys “La revolta dels gepe-ruts”, i al cap de dos anys “Les dones de paper” i tres anys méstard “La guerra dels cornuts”. Deia que si les parets del carrer Major de son poblet parlessin,“segur que s’expressarien amb l’accent i els mots de BernatDesclot”. I ell hi aprengué la llengua dels “avis que l’havienheretat de llur gent”. No li calgué ni estudiar els verbs irregulars,com hagué de fer per aprendre el rus, l’anglès, el llatí, el caste-llà, el romanès o l’italià. Els avis els parlaven ben correctamentde sempre. Fa tan sols vint anys, pràcticament tots els habitats d’aquellestimat poblet encara la parlaven, i ara amb gairebé el dobled’habitants sols el deu per cent són autòctons. Ha assistit sovint a la UCE, i d’ella diu “en surts purificat”, éscom l’aigua de Lurdes. Per a ell un ideal seria “que la llenguadels avis tornés a ser la llengua dels llavis”; fa el que pot “perreanimar les ombres dels mots marcits”.Al seu país un bon dia els pares, com “seguint les lleis d’uncomplot diabòlic, tots alhora, van començar a parlar a la mai-

CONCURSQui és aquest personatge?Per Antoni Josep Ferrero i BalaguerAmb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector,d’acord amb les bases següents: Cal endevinar de quin personatgeestem parlant i comunicar-ho a la redacció del Butlletí mitjançantcorreu electrònic (gentmas@suport.org) o per correu ordinari (c/Dr.Agell, 9, 08320 el Masnou) indicant el nom del personatge en qüestió iles dades personals del concursant: nom i cognoms, adreça i telèfonde contacte. Entre tots els encertants sortejarem cada mes un CD delllibre virtual Gaia 2148.“Una història de l’Univers i de la Vida” iun exemplar de la “Rondalla Còsmica” treta del llibre virtual. Cal que les respostes arribin per tot el dia 20 de cada mes, com amàxim. El guanyador serà anunciat al Butlletí del mes següent.

CONCURS

EL GUANYADOR DEL MES PASSAT:Marta Forn Ossorio

EL NOM DEL PERSONATGE: Robert Lafont

nada” la llengua de l’Estat (el que fa tenir estat propi, tot el con-trari del que feren els finesos).Té una frase “impactant”: “La llengua de Ramon Muntaner s’hiha evaporat com la boira d’un matí d’estiu.” No defuig atacar frontalment qualsevol màquina de destruirmemòria, no calla res, però sempre ho fa amb gràcia.I va quedar força sorprès que alguns “potesnegres” procedentsd’Orà encara parlessin la llengua d’Ausiàs Marc d’una manerasensacional. Fou precisament a la UCE on va iniciar-se en el camí cap al’independentisme, i ha considerat la llengua comuna com “uneix de la seva personalitat”. La considera com un fruit de laseva terra. I diu “s’ha de fer entendre als altres” que el sentir-se’n “ens permet d’arribar a la plenitud de la nostra identitat” Per a ell son Estat “viu amb un cadàver de la seva bessona delnord a l’armari. L’han embalsamat ben bé però a vegadess’escapen males olors”. Aquestes “olors” que de tant en tant esdesprenen, tot i ser prou bessones, les veig més allunyadesque el parlar d’aquells “potesnegres”.

El nostrte personatge col·laborà regularment a El Periódicoaixí com a les revistes El Temps i L'Avenç. Ha fet classes ala Universitat Catalana d'Estiu a Prada.

un solo momento de respiro. Déu n’hi do! I l’altra, que li vadir un amic seu, que devia ser un poeta finíssim: Eres unprofessional de la vida.No sempre tenim la sort de trobar-nos amb un professionalde la vida, perquè el Fidel Amat n’és un enamorat profes-sional, malgrat tot, repeteixo malgrat tot; i ho és tant, queés capaç de dir-se cada matí Avui és el primer dia de laresta de la meva vida.El Fidel té un cor delicat, molt delicat, però molt gran i gensenvellit; ens ha fet un cant a la vida atrafegada, molt atra-fegada, però molt viva, molt VIDA.Gràcies a la teva vida, Fidel. Gràcies perquè en aquest lli-bre ens hi has deixat treure el nas i arribem a la conclusióque val la pena.

*Amat, Fidel: Gracias a la vida. Cuatro muertes y ningún entierro.Ediciones La Tempestad. Barcelona, 2010.

24

Un tumultuós clamor mantenia unamica acoquinat Saturní Pagès, oprimitentre els seus companys de fila perpujar als vagons d’aquell llarg comboi.Els familiars arribats per acomiadar-sedels seus es barrejaven amb la tropa,i semblava que d’un moment a l’altrevolguessin marxar amb ells. Els llumsde l’enorme Estació Central es debili-taven davant la creixent claredat deldia, que es filtrava pels amplis fines-trals de la gran cúpula de l’estació.Una banda interpretava de tant en tantuna marxa militar per mantenir elsànims caldejats. De sobte, els alta-veus començaren a llançar ordres iconsignes, i els oficials s’afanyaren aapressar l’embarcament de la tropa.Des de la capçalera del comboi lalocomotora llençava xiulets d’avís iraigs de vapor, que s’escampaven perl’andana. Una última abraçada, unúltim petó... Una forta sacsejada, i elcomboi es va posar en marxa i va sor-tir lentament de l’estació entre llàgri-mes i adéus. En un aferrissat forcejar, en Saturníhavia aconseguit un lloc preferent a laporta del vagó de mercaderies, barra-da amb dues barres de ferro. Duranthores s’extasià contemplant el paisat-ge, que discorria lentament davant elseus ulls deixant que el pensamentretrocedís i revisés la seva trista vida.Orfe de pare i mare, vivia sol en unamodesta casa del barri d’Ocata delMasnou, malvivint del modest sou dedependent d’una ferreteria, treball queavorria, encara que íntimament reco-neixia la seva falta d’esperit, d’inicia-tiva, de coratge per lluitar i obrir-secamí per la vida, ni tan sols haviaconegut l’experiència d’agradar-li unanoia, la seva incapacitat per tractar-lesel col·lapsava. Finalment, la guerracivil havia esclatat i la seva cridada afiles, tot i ser tan dramàtic el seu destí,quasi havia estat una alliberació perfugir d’aquella alienant existència. Eltren minorà la velocitat i es parà final-ment en un encreuament de vies, en

ple camp, a la vora d’un petit poble.–Eh, nois, dones a la vista!– cridàexcitat un company petit i bru.El reclam va fer que tothoms’abalancés cap a la porta del vagó i,en efecte, a uns vint metres de distàn-cia, per un caminet que vorejava lavia, s’acostaven vuit noies joves por-tant cistells i estris de conreu. Alguneses cobrien el cap amb un barret depalla, altres amb un mocador nuatsota el mentó. Les noies es pararendavant del vagó d’en Saturní i inter-canviaren amb els nois un confús dià-leg de bromes i rialles. En Saturní esfixà en una d’elles. Era bonica, menu-da, amb un graciós ble de cabells cas-tanys que sobresortien de sota unmocador blau deslluït pel sol, quecobria el seu cap; i quan, somrient, lanoia va mirar-lo, en Saturní sentí perprimera vegada un cúmul de sensa-cions com mai no havia experimentat.Déu meu! Aquella noia només el mira-va a ell...Una sobtada sacsejada i el tren vareprendre la marxa lentament. Lamirada de la noia s’entristí. En Saturnísentia una sequedat a la gola i unneguit inexplicable. De sobte, en ungest impulsiu, s’arrancà la cadena i lamedalla d’or del coll, que li va regalarla seva mare, i la donà a la noia.Aquesta, instintivament, estirà el braçi agafà el que li donava aquell noi;però, quan s’adonà del seu valor, tor-bada, va fer el gest de tornar-la-hi.

–Per favor, queda-t’ho i prega per mi.Un prec inesperat que fins i tot va sor-prendre el mateix Saturní.El tren anava agafant velocitat. Lanoia començà a córrer. En Saturníl’observava com si l’hi anés la vida. Desobte, ella s’arrencà el mocador delcap i, en un últim esforç, l’hi donà, aaquell soldat desconegut.–Tornaré!– cridà en Saturní.Ella s’aturà respirant entretalladamenti l’acomiadà amb la mà fins que el trendesaparegué en l’horitzó.El moment màgic tan sols havia duratuns minuts., el temps just per donarpas a un altre tren. En Saturní esquedà una estona contemplant com elcrepuscle ombrejava el paisatge, dei-xant que el vent ventilés la seva cara,fent volar el seu pensament cap aaquella noia de mirada dolça, desitjantde tornar-la a veure.En Saturní Pagès va morir al front del’Ebre una freda matinada del mes defebrer. Una bordada d’obusos del‘enemic havia destrossat la seva posi-ció, i el seu cos restà inert sobre laterra, amb una expressió d‘infinita sor-presa a la cara, quasi semblava quesomrigués, com si la mort l’haguéssorprès pensant quelcom agradable,potser en aquella noia bonica correntamb la seva medalla a la mà... Nuat al seu coll, agitat per la gèlidabrisa, un mocador blau tacat de sang,amb aroma de dona, d’esperançad’amor...

TRANSPORT DE TROPESPer Josep Condeminas

Contes del Masnou

cacions.D’ennassats (gangosos) amb veu denas, i de politics afanyats en la requa-lificació de terrenys erms fins ahir icurulls de possibilitats per obra i grà-cia d’un pacte i d’unes rúbriques queels revaloraran fins a l’impensable is’haurà de transferir l’erari a un para-dís perquè puguin anar al cel amb cosi ànima, comprant amb previsió uncinturó “Gürtel” amb força forats… noen parlarem. De militars, de sergent per amunt, niparlar-ne. De monges i capellans, acausa de l’educació rebuda, Déu ensen guardi. Els pobrets sords amb l’aparell ama-gat darrere l’orella als quals, en oirl’acudit, pugi la mosca al nas.Els acudits sobre civils, gitanos i galli-nes (amb perdó de les darreres i delsaltres). Ens en guardarem bé prou defer-ne cap comentari jocós. Doncs què ens queda que no siguimal vist: els de marits disfressats devíkings. Els de metges i infermeres, ique, quan arribis al consultori, obris laporta i vegis el doctor amb la xeringaa la mà i, amenaçador, et digui: Passi,passi, vostè és aquell que escriu acu-dits de metges en el butlletí “Gent del

Masnou”, oi?De l’humor negre, que és el color deldol; el d’aquell empleat masnoví de“La Funerària”, que ens deia tot seriósi convençut que preferia despullar unaviva que vestir una morta.De catalans als quals, per deixar anar lapela, hem colpejar el colze i encertar “l’osde la música” perquè, de no ser així, nohi ha res a fer. Ni un so, ni un sou. Doncs bé, benvolguts/des lectors/es,ja em direu què ens queda dels acu-dits diguem-ne convencionals? Elsdels “marcianitos”, els de vídues quetenen gana i set de justícia?D’exploradors perduts en el desert ambla cantimplora buida. De mariners queresen quan cenyeixen mura estribord eltemporal i reneguen quan corren con-fiats al vent en popa rodona.I per finir i no cansar-vos esmentaremels d’en “Jaimito” amb les seves entre-maliadures d’un final picant d’un verdpujat de to.Deixem-ho tot tal com està, deixem-hotot per bé i permeteu-me recordaramb nostàlgia la pàgina “Foteses” delsenyor Bosch i poder seguir oferint-vos, amb més o menys encert, unsretalls d’allò que, com sempre, ano-menem “Gairebé tot això és veritat”.

25

Alguna vegada, perquè ja sé quemolts de vosaltres trobeu a faltar lapàgina de “Foteses” del tan recordatsenyor Joan Bosch, voldria en memò-ria seva imitar-lo, però se’m fa cadacop més difícil.En primer lloc perquè la seva qualitatliterària i narrativa és molt difícild’assolir i potser també perquè emmanquen la imaginació i la gracia dela qual feia gala, tot i la seva recone-guda modèstia.L’acudit graciós, el que ens fa somriu-re; perquè el que fa esclatar en riallesja sobrepassa el nostre intent i el tro-bem agosarat, fins i tot fora de lloc.Penseu que està mal vist contar acuditsde tartamuts; per allò que algú pot aixe-car-se de la cadira increpant-te: Vostè,vostè, vostè, a més de tenir po poca grà-cia té po po poca educació. Ximplet mésque, més que xim, xim, xim…De coixos: i que algú s’aixequi i set’acosti brandant amenaçador unbastó amb un puny d’ivori tan groscom una bola de billar. O també dececs: que s’atansin temptant el terraamb la punta del seu extensible pintatde blanc per demanar-te que et discul-pis de l’atreviment. D’andalusos, catalans i gallecs n’hi haa totes les regions d’Espanya; i deLepe, arreu del món.Els qui surten de l’armari perquè notenen penja-robes, irradien un no sé quèd’una sensibilitat que enamora a molts.Si es tracta d’anglesos, alemanys iespanyols, sempre guanyen aquestsdarrers, tot i que són mes baixets queels de la Gran Bretanya i tenen el capmés rodó que els alemanys.De les senyores o senyoretes que tre-ballen pel seu compte i, malgrat labaixa temperatura, llueixen un escotgenerós i una minsa faldilla, que tansols tapa allò que es vol ensenyar…quin fred es passa a la parada! Capcomentari.Si vols esplaiar-te amb allò del “tontodel pueblo”, sempre pot haver-hi algúque se senti al·ludit i et demani expli-

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATPer Carles Maristany

RECORDANT L’AMIC JOAN BOSCH

93 555 76 40

Adriana

Pg. de la Riera, 86 93 540 06 01

Teià

Pg. de la Riera, 77 93 540 46 37677 70 45 90

Teià

Pg. de la Riera, 130 93 555 35 18

Teià

Menús diarisCarta selecta

FLORS I PLANTES

ORNAMENTS

FLORALS

RESTAURANTEnric

Fórmules magistralsAnàlisis preventives

HomeopatiaPlantes medicinals

Dietètica infantilDermofarmàcia

Teià 8 i 9 de maig

PORTES AUTOMÀTIQUES iMANUALS

Port esportiu el Masnou, local 77 · 93 540 72 40 (Hores convingudes) · El MasnouP. Buvisa. C/ Indústria 14 • 93 555 93 88 · • Teià

DEMANEU INFORMACIÓ

• Portes de garatge i barris, manuals i automàtiques• Automatització de tot tipus de portes i persianes• Receptors i emissores • Cèl·lules fotoelèctriques • Detectors magnètics • Instal·lació, manteniment i reparacions

Enric, sl

w w w . a u t o m a t i s m e s e n r i c . c o m

TERRA, FOC METALL

27

Tot el mes de maig a La Villarroel passen coses i coses.En efecte Tres dones i un llop, amb direcció de CarolLópez, ens apropa una obra de Javier Daulte on es parlade l’amor i els seus excessos; tot ho vehicula el treball acto-ral de Carme Pla, Amparo Moreno, Mireia Aixalà i RogerComa. De llops, el món n’és ple.El dijous 6 Lluny de Nuuk de Pere Riera (Canet de Mar,1974) s’estrena al Teatre Nacional (TNC, Sala Tallers) perromandre-hi a escena fins al dia 30, final de mes.Harmonies aparents: justa la fusta!Fem un parèntesi i saltem a la nostra capital de comarca.Mataró rep la companyia Dagoll Dagom al Teatre Monumen-tal, que exhibirà allí La nit de Sant Joan el divendres 7.Del 12 al 16 de maig La bella dorment a càrrec del Balletde Moscou fa una visita fugaç a Barcelona (TeatreColiseum). Tan dorment com tots nosaltres.Del 14 al 30 de maig la Compañía Nacional de TeatroClásico presenta a la Ciutat Comtal El pintor de su deshon-ra de Calderón de la Barca (1600-1681), amb direcciód’Eduardo Vasco, al Teatre Victòria. Tantes injustícies comles que tenim avui.Els dies 15 i 16, en el marc del (sempre interessant) CicleRadicals Lliure (13 de maig al 5 de juny), al Teatre Lliure,una bomba escènica, l’Angélica Liddell, hi ofereix Te haréinvencible con mi derrota. Abans haurà estrenat el cineas-ta Albert Serra, després hi actuarà el genial actor DiegoAnido. Posem per cas. I al cabàs.El dimecres 19 comencen les representacions de Marburg

Tothom deshonrós, Garçon!

Marburg al TNC Foto David Ruano

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

del (sòlid, visionari, lloable) dramaturg català Guillem Clua(Barcelona, 1973) al TNC (Sala Petita). Epidèmies: justa lafusta! Fusta, fusta, fes-te fotre!L’actor Sergi López torna amb el seu arxifamós, premiat ielogiadíssim, Non solum. Ara ho fa a l’escenari del TeatrePoliorama (del 20 de maig al 20 de juny de 2010).No ens en podem estar! De dues coses… Una: el dissabte22 en Quimi Portet (www.quimiportet.com) presentaViatge a Montserrat al Centre Cívic (c/ Esperança, 19-21)de Premià de Mar. La segona: el poeta, traductor, drama-turg i director teatral Lluís Solà (Vic, 1940) acaba de treu-re al mercat editorial Entre bellesa i dolor (Edicions 62,març del 2010). Dintre d’aquest tresor, uns dels seus ver-sos ens diuen (pàg. 78): “No arriben cartes, ni postals, nitelegrames / dels qui deixaren l’ombra i l’imperi imperma-nent, / i si cridem els noms només els noms responen (..)”.Tampoc a en Baltasar –rei meu– Garzón li arriben cartes,ni postals, ni telegrames, contra l’imperi permanent (cama-leònic). Quina vergonya! Que en som de miserables i apo-copats, acomodaticis, ximples i simples. Feliços se sentiranal Valle de los Caídos. Espanya és una. I falsa. Guineu ibardissa.

XII ACAMPADAESTEL·LAR

Maig, dissabte 29 i diumenge 30: faremla nostra acampada estel·lar al càmping

El Vedado a Vallromanes (ctra.del Masnou a Granollers km.7,

93 752 90 26).Preu : 23 €. Menors de deu anys: 15 €.

Esmorzar i dinar a càrrec de l’organització.Ingressos al número de compte:

2013 0768 74 0200503468Caixa de Catalunya, 93 540 38 53

Romà Fabra, 11, del Masnou

AMICS I ANTICSESCOLTES DEL MASNOU

L’ENDEVINALLA per V.D.R.

Sempre té la boca closa,cosa que és de desitjar;quan obri per tu la boca,.que Déu t'empari, germà.

Resposta: el ninxol

Sents pudor de sofre quan et tires un pet? Potser et notes uns petitsbonys al front? O t’està sortint una cua darrere el cul? No pateixis,

això és que ets una persona infernal. Si tens més de 12 anys vine’ns a veure a la Colla de Diables.

Perquè ens expliquis les teves ganes de cremar el Masnou od’atabalar el personal, et convoquem el dimecres dia 21 de maig a la

sala de conferències de Can Malet a 2/4 de 8 del vespre.

Correfocs 10Correfocs 10F e s t a M a j o r d e l M a s n o u 2 0 1 0

28

La punta de la llengua (13)Per Esteve Pujol i Pons

Hi ha llengües, com el basc, que no tenen síl·labes accentuades (tòniques) ni no accentuades (àtones) a l’hora de pro-nunciar-les; d’altres llengües, com l‘anglès o l’alemany en tenen, però no ho indiquen; i algunes com l’italià o el fran-cès en tenen, però no sempre ho indiquen; el català i el castellà en tenen i sempre ho indiquen. Però les síl·labes for-tes o tòniques no sempre coincideixen en català i en castellà. Cal fer-hi atenció. Us proposo uns quants exemples, enquè no val a badar:Cal fer recaure l’accent en la lletra i en anuncio, anuncies, anuncia, anunciï, anunciïs, anunciïn; aprecio, aprecies,aprecia, aprecien, apreciï, apreciïs, apreciïn; beneficio, beneficies, beneficia, beneficien, beneficiï, beneficiïs, benefi-ciïn; canvio, canvies, canvia, canvien, canviï, canviïs, canviïn; copio, copies, copia, copien, copiï, copiïs, copiïn; estu-dio, estudies, estudia, estudien, estudiï, estudiïs, estudiïn; glorio, glories, gloria, glorien, gloriï, gloriïs, gloriïn; humilio,humilies, humilia, humilien, humiliï, humiliïs, humiliïn; odio, odies, odia, odien, odiï, odiïs, odiïn; pronuncio, pronun-cies, pronuncia, pronunciï, pronunciïs, pronunciïn; renuncio, renuncies, renuncia, renunciï, renunciïs, renunciïn; sacio,sacies, sacia, sacien, saciï, saciïs, saciïn; … i així cal accentuar les formes germanes de tots els verbs que tenenl’infinitiu acabat en consonant+iar (acariciar, agraciar, conscienciar, contagiar, custodiar, espifiar, espoliar, influenciar,negociar, plagiar, potenciar, premiar, propiciar, regraciar, sentenciar, viciar, vilipendiar…)Una cosa, doncs, és la còpia, la glòria, la pronúncia, la renúncia, la custòdia… i una altra és que ell copia l’examen,ell es gloria de si mateix, ell pronuncia bé les paraules, ell renuncia al títol, ell custodia la casa…En resum: canvia, odia, estudia, pronuncia, premis… rimen amb Maria o dia o simpatia; i copies, aprecies, contagies,negocies… rimen amb manies o tenies o masies; i apreciïs, renunciïs, gloriïs, sentenciïs… rimen amb confiïs o refiïs.

Sant Miquel, 15Tel. 93 555 64 24

El Clipp a p e r e r i aMaterial d’escola i ofici-na Fotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitatsBelles arts

Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53

ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit

Sant Miquel, 6.Tel. 93 555 15 38

CENTRE VETERINARI EL MASNOU

Urgències93 555 73 52

Horari de dilluns a dissabtede 10 a 1 i de 2/4 de 5 a les 8

Sant Miquel, 9 El MasnouTel 93 555 73 52

COMERCIANTSDEL CARRERSANT MIQUEL

D I S S E N Y E N C R I S TA L L

✦

Més de 50 any enl’artesania del vidre

Serem a la fira diumenge 31 de maig

Sant Miquel, 24 El Masnou 93 555 69 92

Joaquim

93 555 69 03www.meslloc.com

Finques

MesllocLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3e l M a s n o u

29

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 28/5“NUMISMÀTICA SINGULAR O EXÒTICA” .”Monedes”d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa. Quasi cinc mil anysd’història. Exposició institucional commemorativa dels vint-i-cinc anys de Gent del Masnou

Del 29/5 a l’11/6“UN MAR DE COLORS” a càrrec dels alumnes de QueraltViladevall

Conferència-col·loqui

I n f o r m a

Dijous, 13 de maig, a les 19.“La UNESCO i les iniciatives ciutadanesal seu entorn”A càrrec de Josep Maria Samaranch, expresidentd’AMICS DE LA UNESCO DE BARCELONA.Organitza Associació UNESCO El Masnou, amb lacol·laboració de Gent del Masnou.

Taula rodona EDUCACIÓ

Concert de cant coral

Dimecres 2 de juny a les 19“EDUCACIÓ EN VALORS”

Emprenadoria en els jovesA càrrec d’Esteve Pujol i Imma PulidoL’organitza: Dones d’Avui El Masnou, amb la col·laboracióde Gent del Masnou.

Col·leccionismeTROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLAQUES DECAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS, MONEDES,POSAGOTS, GOIGS, ETC.2n. dimecres de mes, de 7 a 2/4 de 9 del vespre, a Gentdel Masnou. PROPERES TROBADES: Dimecres 12 de maig

Diumenge 23 de maig, a les 10 del matí, a la porta de lamasia. Inscripcions al local social de Gent del Masnou.

Places limitades. No hi seran admeses les persones que no s’hi hagin inscrit prèviament.

Visita culturalMasia de “Can Teixidor”

Dissabte 8 de maig a les 21.30. A la Parrò-quia de Sant Pere del Masnou:Festival de Cant Coral del Maresme 2010 de la FederacióCatalana d’Entitats Corals (FCEC), amb la participació deles corals Polifònica Joia d’Alella, Esclat i Atàlia de Teià iXabec de Gent del Masnou. Concert a benefici d’ESQUIMA.

Diumenge amb lletresDiu. 30 de maig a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...A càrrec del Grup Rauxa de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

Per a totes les edats i a quipugui interessar d’aprendre

aquest instrument.No són necessàries nocions de música.Mètode tradicional.

Curs trimestral: cada dijous de 2/4 de 8

a 2/4 de 9.

Preu, 40 €Socis, 25 €

Podeu reservar plaça a Gent del Masnou,

Dr. Agell, 993 540 39 29

gentmas@suport.orgHorari del local social:

Feiners de 6 a 8 del vespre

Curs d’iniciació a la Gaita Escocesa

30

Arran de sòl

Ja ha passat la santa setmana; bé, per a vosaltres, quanllegireu aquestes ratlles, ja farà un mes i escaig, però jo hede fer la feina força a l’avançada i l’acabo de passar.Doncs bé, això en què els qui es diuen creients (en aques-ta part del món) representa que haurien d’estar en recolli-ment i meditant amb passió, ara, com ja he comentat altresanys, es lliuren a un desori que els porta d’un costat al’altre, talment com gats famèlics quan veuen menjar. Oh, iaixò que diuen que hi ha crisi.Potser aquests, els creients, ho fan per distreure’s del des-gavell que tenen a nivell de conductors i manaies, que, pelque es veu, no ve d’un pam quan es tracta de sexe, enca-ra que sigui, com diuen ells, contra natura i amb éssers nopreparats. Déu n’hi do el que està passant, i això que no fagaire que s’ha destapat la caixa dels trons. I encara tenenbarra de dir que és un complot.Bé, deixem-ho, ja que no ho puc entendre; perquè, comsabeu, nosaltres, els de quatre potes, que anomeneu irra-cionals, ho fem quan ens plau i amb qui ens plau; però aixòsí, amb el consentiment de l’altra part; i, si l’altra no ho vol,passem i prou, i a buscar algú a qui plagui.I per desgavell, aquest, però econòmic, el que es destapaavui sí i demà també, entre la classe política, i també entremés d’un dirigent d’entitat. A aquests tampoc no els ve d’unpam, però per robar, i encara pretenen que els creiem? Oh,i el bo del cas és que, si és que aconsegueixen de ficar-losa la garjola, doncs compleixen quatre dies de la condemnai, quan surten, de les peles desaparegudes, res de res peraquí. Bé, per aquí no, però pel país dels helvètics potser sí.Amb tot aquest desori de sexe i peles, se m’acut aquelladita d’una vella masnovina que deia així: En aquest món,tot ve d’un pam, el que hi ha de la butxaca a la bragueta.Quina raó tenia aquesta àvia, oh i això que aleshores, alseu temps, tot i que sempre n’hi ha hagut, era ridícul el quepassava comparat amb ara.I parlant de desoris, que com ja he dit n’hi ha pertot arreu,què me’n dieu (només de dos) dels que passen al país deponent? El d’un jutge que, sí, ja ho sé, va d’“estrella”, peròque ara volen engarjolar per voler destapar l’olla dels crimsde la dictadura. Quina barra, oi? Vull dir els qui abansmanaven i encara ho fan. I l’altre desori, el que està pas-sant amb aquells jutges constitucionals que des de fa quasiquatre anys s’estan mirant amb lupa i microscopi el nostreminso, retallat, escanyolit i també passat per la garlopaguerrera, al qual encara troben taps i volen deixar-lo tandescafeïnat que em sembla que no serà ni aiguapoll. Vaja,indigerible, i els catalanets aguanta que aguantaràs. Finsquan?Bé, com veieu, després de meditar santament, he descar-regat el pap, encara que només sigui per això, per treure’mla bilis.

Apa, bup, bup.

Per Pledebuit

Sant Felip, 45. 93 540 97 41 el MasnouCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51 Badalona

elcullerot@hotmail.comTot l’any tallers de cuina

COCA DE CARBASSÓ

Ingredients per a 4 persones:Pasta brisa, 2 carbassons grans, 300 g formatge brie,

2 cebes tendres, Tapenade

Elaboració:Estirem la pasta i la deixem tan fina com puguem. La

punxem una mica i la posem al forn, que ja hem escalfatabans, a uns 180º, uns 10 minuts aproximadament fins quequedi una mica daurada.

Tallem el carbassó o amb ganivet o amb la mandolina enllesques fines. El podem cuinar al microones uns dos minutsa màxima potència i sense sal. Un cop cuit, el guardem.

Fem el mateix amb la ceba. La tallem a llesques fines.Aquest cop, però, la saltejarem a foc lent amb oli i sucrefins a caramelitzar-la. (També ho podríem fer en el micro-ones a potència mitjana, controlant que no se’ns cremi, uns10-15 minuts).

Cobrim la coca completament amb el carbassó i hi anemintercalant el formatge amb la ceba. Hi afegim culleradesde tapenade. Ho tornem a fornejar a 180º uns 10 minutsmés.

També podem fer-ne coques petites i servir-ho com a ape-ritiu. El procés és el mateix; sols que a l’hora de fornejar lapasta la primera vegada, després d’estirar-la la tallem aquadres a la mida que vulguem.

Bon profit!

La cuina de l’Antònia

1

2

3

4

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

Pl. Ramon i Cajal, 1. 93 540 75 88de dilluns a divendres de 9,30 a 13 i de 17 a 20 dissabte de 10 a 13

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

EDIFICI CENTREItàlia,50 • 93 555 19 65m e r c a t m a s n o u . c o m

A partir del 10 de maig

LES MILLORSOFERTES!

PRODUCTES DE QUALITAT APREU EXCEPCIONAL

Els establiments exposaran la llista dels productes i preus.

Us hi esperem!