Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 277, juny del 2010Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 277, juny del 2010

GENTDEL MASNOU

Juny 2010

B O N A F E S T A M A J O RBarcelona, 9 · 93 555 07 76 · CE masnovina@masnovina .com - www.masnovina.com

1964 · 46 anys · 2010R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

AQ UA S TA R

Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics

Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)

93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-50

93 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 9

93 540 37 69 Alella

materials per a la decoració

ww

w.m

ater

ials

ho

ms.

cat

VENDA DE PETARDSCOETS, FONTS, BATERIES, BENGALES

A LES VOSTRES REVETLLES MANIPULEU ELS PETARDS AMB SEGURETAT SEGUINT LES INSTRUCCIONS D’ÚS I RESPECTANT ELS ALTRES I ES CONVERTIRAN EN FESTES D’ALEGRIA I BON ROTLLO.

LA MILLOR SELECCIÓ AL MILLOR PREU EN TEMPS DE CRISI!

SOM PROFESSIONALSNo esperi a l’últim moment per fer les seves compres; tenim obert

a partir del dia 17 de juny en els llocs habituals: JOAN XXIII (davant del cementiri)

AMADEU I, carretera d’Alella, (enfront de la pizzeria)MIGJORN (al costat de l’Eroski, paral·lel a la N-II)

Aparcament fàcil

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Palmera WashingtòniaFoto: Joan Muray

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL.......................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................................ 7LA NOVA LLEI DEL CINEMA Per Vocalia cívica ............................................. 15EMBOLICA QUE FA FORT per Joan Camps....................................................20A CONTRACOR per Ramon Serra.................................................................... 21HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray......................................................... 22ARRAN DE SÒL per Pledebuit.......................................................................... 24PARADÍS PERDUT? per Joan Maresma Duran ...............................................26LA VERITAT SOBRE LA BATALLA DEL BRUC per J. Condeminas .............. 27CRÒNIQUES ..................................................................................................... 30LA PUNTA DE LA LLENGUA Per Esteve Pujol i Pons .................................... 31QUI ÉS AQUEST PERSONATGE? Per Antoni Ferrero ....................................34GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 35LA CUINA DE L’ANTÒNIA .............................................................................. 36TEATRE CAPITAL per Rosa M.Isart i M.Josep R. Lucas ................................ 37GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Per Carles Maristany .................................34

Amb l’entrada al mes de juny encetem un calendari ple d’esdeveniments festius icívics que, juntament amb el canvi estacional de l’estiu, que ja s’ensuma, ens convi-da a desar la roba d’hivern als armaris i a fer més vida al carrer. La platja es transfor-ma en lloc habitual d’esbarjo, per cert, cada cop més prematurament –ja queden llunyaquells temps en què el primer bany s’esqueia per Sant Cristòfol...– àvids de sol id’aigua i de vesprades a les guinguetes (un prec: que no siguin gaire sorolloses perrespectar el descans dels veïns, que bé s’ho mereixen).S’apropa la nit més curta de l’any, amb la màgia de la revetlla de Sant Joan, els focsi l’espetec dels petards, i la rebuda de la Flama del Canigó, que s’escampa per totsels indrets dels Països Catalans, com a símbol d’unió i de pertanyença a una matei-xa cultura i identitat nacional.I a la nostra vila arriba, un cop més, la Festa Major sota el patronatge de Sant Pere,que des del mirador privilegiat de la parròquia, allà dalt del turó de la mesquita, miraenllà, cap al mar, enyorant les xarxes i la salabror de l’aigua, que el van fer pescadorde peixos i d’homes.....Sovint, quan parlem de festes majors, ens pot semblar que són cosa del passat, queavui vivim en un estat de festa major permanent de caps de setmana i, en certamanera, és així. Les festes majors, diguem-ne tradicionals, suposaven estrenar ves-tit, un bon dinar especial de família (que no hi faltessin el pollastre ni els canalons),l’envelat autèntic, les orquestres sense auxili electrònic…, i ja sabem que tot això hapassat a la història; però el que encara marca la diferència i els dóna vigència i plenaactualitat és la participació popular i les ganes de passar-s’ho bé col·lectivament.Per muntar una festa major cal comptar amb una comissió que es trenqui les banyesper fer el programa, amb enginy per suplir la retallada de recursos que els mals ventsactuals imposen, cal comptar amb la complicitat d’associacions de veïns i grups quefacin pinya i engalanin alguns carrers, la colla gegantera, els diables i tabalers,l’agrupació sardanista, clubs esportius, etc, etc., i tot això vol dir fer poble i mantenirla tradició, encara que sigui al compàs dels temps actuals, que, no ho oblidem, tambésón els nostres temps.Per a Gent del Masnou, la Festa Major d’enguany aporta un valor afegit important. LaComissió de Festes de l’Ajuntament del Masnou ens ha honorat a ser els protagonis-tes del Pregó de la Festa Major, en ocasió dels nostres XXV anys d’existència com aentitat al servei del poble. Aquesta deferència ben segur que ens afalaga i també, nocal dir-ho, és un estímul per a seguir treballant, desinteressadament, i en la mesurade les nostres possibilitats, en benefici del Masnou, raó per la qual l’entitat va néixerara fa vint-i-cinc anys i segueix existint avui.El Pregó tindrà lloc el divendres dia 25 de juny, a les 10 del vespre, als jardins de CanMalet, recinte emblemàtic al cor del Masnou, on esperem que s’aplegui un bon nom-bre de masnovins per donar el tret de sortida de la Festa Major del 2010. Per uns dies, aparquem els efectes i les incerteses de la crisi que ens envolta i, ni quesigui com a teràpia de grup, participem i gaudim de la Festa Major i sentim-nos unitscom a poble.Visca la Festa Major!

El President

GENTDEL MASNOU

Editorial PREGONERS DE LA FESTA MAJOR

Molt bonaFesta Major i feliç estiu

3

LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRES

Tothom qui hi estigui interessat hi seràben rebut.De manera especial ens calen veusd’homes, tant de tenors com de baixos.Animeu-vos-hi i veniu a provar la veuqualsevol dimarts abans de començarl’assaig, o sigui, una mica abans de dosquarts de deu del vespre.Qui canta, els seus mals espanta!

Rauxa teatreAIXÒ NO ÉS

VIDA!Ca n’Humet

dissabte 26 a les 22.15,

i diumenge 27 a les 19.Info. pàg 35

ESPLAI D’ESTIU DEL 28 DE JUNY AL 29 DE JULIOL

V ia letsL L A R S D ’ I N F A N T S

BONA FESTA MAJOR 2010

El Petit VailetHorari: de 9 del matí a 5 de la tarda. Adreçat a nens i nenes de 3 a 8 anys.

Activitats pròpies de l’estiu, piscina cada dia, ping-pong, treballs manuals i sortides.

El Petit Vailet: Ventura i Gassol, 29 el Masnou 93 555 57 11Vailets: Av. de la Gaietana.53, 55, Alella 93 555 09 00 (darrere el camp de futbol del Masnou)

Bona Festa Major

www.canrac.comM e s t r e s V i l l à , 1 0 1 · 9 3 5 5 5 1 6 6 4 e l M a s n o u

Fes la teva comanda a través del web. Recull-la a labotiga sense cues ni esperes o te la portem a casa.

www.canrac.com

Per a les vostres revetlles,les coques de

pastisseria

Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou

Pastisseria Degustació Granja

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou

Pastisseria

Antiga Casa Pagès fundada el 1927

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou

Forn de pa i Pastisseria

Per a les vostres revetlles,les coques de

pastisseria de les

pastisseries del Masnou

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

antiga Pastisseria Font

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

Juny 2010Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

St. Joan

Viayna CDominguez

AymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraAymarAymarDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymar

dimartsdimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

2930

123456789

10111213141516171819

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijous divendresdissabtediumengedilluns

AymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcataRieraFàbregasViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraViayna CFàbregasFàbregasAymarOcataOcataViayna C

123456789

10111213141516171819202122232425262728

Juliol 10

Festa MajorSant Perefesta local

Fest

a M

ajor

RESPOSTA AL SR. MÀXIMFÀBREGAS (REGIDOR

D’EDUCACIÓ)

Avui és dia 21 de maig de2010. Sr. Fàbregas, alnúmero anterior d’aquestapublicació va fer un ús exten-siu d’espai per respondre lameva carta del mes d’abril,però no va dedicar ni unaratlla a explicar les virtuts ibeneficis de La Barqueta, nia justificar l’adequació delmètode pedagògic que fanservir (l’únic que va dir enfavor de l’escola és qued’aquí uns anys serà bona).Per contra, va escriure unbon nombre de línies dedica-des a desacreditar-me a mi.Passo de contestar-li.Simplement dir que vostèencara no ha entès que eltema que ens ocupa no sócjo, sinó els nens.Tal com jo ho veig, les ins-tal·lacions de l’escola nos’adeqüen als preceptes dela pedagogia Pikler-Lóczyque s’hi aplica, la pseudoa-daptació que se’n fad’aquest mètode s’està tra-duint, en la pràctica, en unamanca d’estímuls i en unapobresa d’activitats que ambprou feines cobreixen elsobjectius pedagògics propisde les diferents etapes evo-lutives (en especial els delsmés grans).La realitat, Sr. Fàbregas, ésque l’escola encara no hapassat per cap inspeccióperquè encara està en pro-

cés d’autorització. En altresparaules, pel que fa als orga-nismes que regulen el primercicle de l’educació infantil, éscom si els nostres fills noanessin a aquesta escola,com si no existissin. Són elsnens que serveixen per pro-var les instal·lacions.Per a aquest curs,l’experiment ja s’acaba. Aixíque, si vostès arriben a laconclusió que l’escola ésdigna per als nostres fills (elsque hi van ara, no els de lameravellosa escola delfutur), si ells tenen tot el quehan de tenir i el mètode edu-catiu que es fa servir ésadient, no cal que en parlemde millorar les coses: notoquin res, deixin-la tal comestà, no comprin res més ino canviïn de mètode. Nos’ho creuen ni vostès. Per acabar, en la reunió refe-rent a les preinscripcions peral curs 2010-2011, vostè vaassegurar als pares que elSol Solet i La Barqueta sónescoles equivalents, però enrealitat tant a nivell de mate-rial com de continguts i líniaeducativa, s’assemblen comun ou a una castanya, i vostèho hauria de saber millor queningú.Els lectors que estiguin inte-ressats a conèixer detalls delfuncionament de l’escola(higiene, instal·lacions, mobi-liari, serveis, mètode peda-gògic, programació del curs)des del meu punt de vista i eld’altres pares que hi vulguin

dir la seva, poden consultarel blog.

Rosana Rivero Navarro-------------------------------------------

VOLUNTAT ICONSCIENCIACIÓ

Els veritables catalans ro-mandrem creuats de braçosuna vegada més davant lamutilació de l’Estatut, mal-grat ser ratificat pels parla-ments català i espanyol?Seguirem acceptant l’espolieconòmic? Si la situació nocanvia radicalment, Catalu-nya acabarà sent una regiópobra. L’estat no compensal’allau d’immigrants que gau-deixen de la sanitat gratuïta.L’ensenyament pateix demanca de finançament peratendre les criatures proce-dents d’altres països; lescomunicacions, insuficients,comporten haver de pagarpeatges, cosa que perjudicael comerç…Un terç de la societat té moltclar que l’única sortida dignaés aconseguir una nació prò-pia. Si la voluntat hi és, lescatorze nacions d’Europaque en els darrers vint anyshan aconseguit ser estatsindependents poden seraliades de Catalunya i podrí-em ser un dels millors païsosdins la Unió Europea. Ésnecessari fer entendre iconscienciar tothom que elpoble viuria molt millor i elsrecursos que ara ens prenenrestarien a casa nostra.Un canvi és possible ara, siel poble de Catalunya hi res-pon adequadament. Potserl’ocasió no es torni a presen-tar i em consta que per partde la societat civil s’ha orga-nitzat a través de col·lectius,plataformes, associacionsculturals, etc.Les eleccions de la tardor del’any 2010 són una oportuni-tat per canviar almenys 68diputats que estiguin dispo-

sats a fer de Catalunya unanació.Cordialment,

Pierfranco Fornero Vallès-------------------------------------------

NECROLÒGIQUESSempre que assisteixo a unfuneral sento dir coses posi-tives del difunt, encara quealgunes vegades siguinmentides pietoses o exage-racions. Per aquest motiu,quina no va ser la meva sor-presa quan vaig llegirl’apartat “A CONTRA COR”del passat mes d’abril. Emsembla de molt mal gustque, al poc temps de moriruna persona, no hagi trobatni una sola cosa positiva deldifunt, ans al contrari, li dedi-ca una sèrie d’epítets talscom: “fatxa, trepa, oportunis-ta, baliga-balaga, etc”...al·legant conèixer bé la his-tòria i haver viscut en prime-ra persona alguns dels dis-barats exposats en el seuescrit. Doncs bé, si protegint-se en la democràcia i la lli-bertat pensa que pot dir tot elque vol, li faria una reflexiómolt encertada, atribuïda alPapa Joan XXIII: “No cal dirtot el que es pensa, el que calés pensar tot el que es diu”; amés a més, la llibertat d’unapersona acaba quan envaeixla dels altres. Si hi ha unacosa en la vida que tots cer-quem àvidament és l’èxit i elreconeixement de les nostresaptituds, motiu pel qual crecque és molt normal volerprosperar, i és impossibleque, tard o d’hora, en el casde no tenir prou preparació,no es descobreixi el joc. Crec,doncs, que no han de fer-seafirmacions de tan mal gust jaque amb les elles pot ofendremoltes persones i, en el casde no tenir un tema per alsseus escrits, li recomanariaque es llegís els diaris on tro-baria molts temes dels quals

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta cal que portin lesdades personals de l’autor: nom, cognoms, adreça, núm. del DNI isignatura. L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades adoble espai; en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les. A les car-tes que es publiquin hi hauran de figurar el nom i cognoms de l’autor o les ini-cials corresponents, i en cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

7 Continua a la pàg. 10

SERVEIS DE NETEJA I

DE MISSATGERSBonaFesta

Major!! 93 555 76 61609 72 65 16

EL MASNOUserve is

TALLERS MASNOU1923-2010

Ginés Oliveras, S L. Tallers MasnouExposició venda i taller. Àngel Guimerà, 14. 93 540 31 57 el Masnouwww.nissan-4x4.com

87ANYS

Bona

Festa M

ajor

NÚRIA FLÓD E C O R A C I Ó - I N T E R I O R I S M E

CORTINES · ESTORS · VÀNOVES · EDREDONS · CATIFES · TAPISSERIES

Decoració: Interiorisme:

Mestres Villà, 33, St. Miquel, 15, 93 555 02 40 93 540 10 25

l’edat dels infants, és a dir,amb materials elaborats pelsmateixos nens i nenes i ambdocumentació que expliqui ifaci visible el treball educatiuque fan les criatures durantl’estada a l’escola; aquestesparets s’han d’anar omplint amesura que els infants vaginconstruint aquest material.Fins ara, l’objectiu principaldel personal docent del cen-tre ha estat acollir els infantsi les famílies i ajudar-los asentir-se com a casa seva,objectiu que, en només dosmesos i mig, podem anun-ciar que ja està assolit; elsinfants vénen feliços al’escola i això es veu en eldia a dia, així com també lesmateixes famílies ens ho hanexpressat en les reu-nionsque s’han fet ara a l’abril. Enaquestes reunions s’ha expli-cat el funcionament de laclasse i les diferents activitatsque es realitzen, projectantun document gràfic ons’il·lustren els diferentsmoments de la vida quotidia-na de l’infant a l’escola. Haestat una pena que la senyo-ra Rosana Rivero Navarro nohagi pogut assistir a la reunióper saber el funcionamentpedagògic del centre, tot ique la directora pedagògicaes trobarà amb ella per expli-car-li, en primera persona, elprojecte educatiu del centre.El mètode educatiu que esdu a terme a l’EBM LaBarqueta està recolzat perles diferents universitats deCatalunya, especialment perl’UAB, universitat en la qualla directora pedagògica delcentre forma part de l’equipde l’ICE d’infantil. Aquestmètode pren com a modelels principis de la InstitucióLóczy de Budapest, així comles diferents experiències decentres d’educació infantil depaïsos i ciutats com aFinlàndia, Noruega, Lon-

dres, Regio Emilia (Itàlia)...Es tracta d’una metodologiabasada en el respecte per al’infant per sobre de totaqüestió, en un paradigmad’infant basat en una perso-na competent, capaç de fer,un infant amb moltes poten-cialitats i on la figura de lamestra és la d’acompanyarl’infant en el seu aprenentat-ge, tot adequant els espais imaterials per a un aprenen-tatge significatiu i basant enl’interès de l’infant. La mes-tra és acompanyadora i pre-paradora d’entorns educati-us i l’infant és el protagonistadels seus aprenentatges.

Azucena Linares GómezDirectora pedagògica de

l’EBM La Barqueta-------------------------------------------

RESPOSTA A LA SRACVF, MESTRA DE “LA

BARQUETA”Sra. CVF, el passat mesd’abril vaig exercir el meudret d’expressió per denun-ciar algunes de les moltesdeficiències que en la mevaopinió té la seva escola.Potser recordarà la mevacarta: vaig fer servir el meunom i cognoms. Vostè, almaig, em va contestar quem’ocupi del meu fill i deixi laseva educació als professio-nals. Troba que la seva cartaés digna d’una educadoraprofessional? Com a mestra,podria haver fet ús de la pro-fessionalitat que preconitzaper rebatre les meves obser-vacions de forma consistent.Per contra, va escollir entre-metre’s en la meva vida pri-vada (que no coneix de res)i atacar-me personalment.Penso que la seva cartaparla per si sola de la sevatalla moral, del seu nivell pro-fessional i de la seva com-petència com a educadora,així que m’abstindré decomentar-ho. També vull fer

saber que ni el meu fill témassa joguines, ni n’hemllençada mai cap i, si ho fés-sim (que no ho farem), tam-poc no seria assumpte seu.Per últim, comentar que faunes setmanes la mestra vacomprar un penjador per ales tovalloles dels nens per-què li vaig dir que era inac-ceptable tenir totes les tova-lloles (de dues classes)barrejades, brutes i humides,amuntegades a la pica. Això,Sra. CVF, no és voler quel’escola sigui un ToysRus.Això és més aviat Higie-neRus i Ens hauria de caurela cara de vergonyaRus.Segons la seva carta, Sra.CVF, l’únic problema que téLa Barqueta es deu al con-sumisme desmesurat que hainfectat la meva ment decompradora compulsiva. Sí,senyora sí, i a les FARMA-CÈUTIQUES... Potser caldria que ens hoféssim mirar, eh?

Rosana Rivero Navarro-------------------------------------------

DESITGEMDesitgem que, quan llegiuaquesta carta, el carrerJOSEP LLIMONA estiguiacabat. Portem des de genersuportant el “gran canvi”d’aquest petit carrer, que juntamb la plaça Jaume Bertrani el nou edifici de l’anticcorreus constituirà un entornsostenible per als vianants.Ens fa la sensació que enshan DEIXAT DE BANDA ,que s’obliden de nosaltres;aturat des de SetmanaSanta i a data de 19 de maigno hi fan res. Aixó sí, als vol-tants del nou edifici de l’anticcorreus tot són presses perfinalitzar-lo, però per al nos-tre carrer res de res (total pera 15 veïns que hi ha i algunnegoci…) Però hi ha hagutd’haver un accident d’un veícomerciant amb servei

Ve de la pàgina 7

parlar.P.D. Amb aquesta actitud, noli estranyi que potser amb eltemps algú faci una reflexiósobre vostè com de “plomillafracassat” o “amargat pel seupoc èxit com a escriptor”. Per si els lectors no sabien aqui anaven destinadesaquestes paraules descritesal principi de l’escrit, era elrecentment mort Sr. Sa-maranch. Descansi en pau.

M.A.R.-------------------------------------------

DISCULPESVoldria demanar disculpespúblicament a na RosanaRivero pel meu escrit publi-cat a la Bústia Oberta delmes passat, tot pregant-lique les accepti car no era lameva intenció molestar-la,ans al contrari. Es tractavatan sols d’expressar en veualta unes reflexions sobre elmón consumista que ensrodeja.

C.V.F-------------------------------------------

RESPOSTA A LA SENYORA ROSANA RIVERO NAVARRO

Azucena Linares Gómez,diplomada en magisterid’educació infantil i llicencia-da en pedagogia, com adirectora pedagògica del’EBM La Barqueta, explicaque tenim el material peda-gògic necessari per a dur aterme el projecte educatiu del’escola i que de mica enmica anirem incorporantmés elements educatius alcentre. Les parets de l’escola nos’han d’omplir amb dibuixosfets per les mestres, ni amblletres i números, sinó ambpedagogia adequada a

10

Segueix a la pàg. 1411

d’ambulància inclòs per ado-nar-se que també és neces-sari acabar-lo aviat. Llàstimaque el PLEDEBUIT és ungos; si fos un gat tindriasopar, dinar i esmorzar asse-gurats (dels ratolins que s‘hipassegen). TORNO ALPRINCIPI: Desitgem que,quan llegiu aquesta carta, elcarrer estigui acabat.Atentament,

RCC, veïns icomerciants del carrer JosepLlimona i voltants, que comen-cem a estar molt farts de tot ple-gat.-------------------------------------------

ELS CARRERS DEL MASNOU

Els nostres il·lustres i benpagats regidors, en algunesdecisions importants queafecten el benestar generaldels masnovins, sembla, tal-ment, que s’hagin venutl’enteniment. Dic això per-què, després d’haver llegitGent del Masnou de maig,m’han sorgit més dubtesdels que habitualment tincrespecte als administradorsdel municipi. A qui consultenquan es tracta de fer unainversió que suposadamentafecta una bona part delsmasnovins i masnovines?És que potser, el conceptede forma piràmidal de lademocràcia, l’entenen dedalt a baix? Ho dic així per-què al marge d’altres consi-deracions, més o menysestètiques, referents al’exemplar arquitectònic futu-rista que ens han plantat onera l’antic edifici de correus,crec que qui ha “dissenyat”la zona de vianants, quecobreix els voltants del’esmentat edifici oficial, noconeix la problemàtica realde la nostra vila i dels seusresidents. M’explico: pel quesembla, l’assessor-tècnicdesconeix la realitat orogràfi-ca del Masnou i per extensió

el traçat dels seus carrers. Iara hom es pregunta compotser que s’hagi aprovat labrillant idea de “zona de via-nants” sense tenir presentsels problemes que originaals masnovins que es des-placen amb cotxe i que resi-deixen a l’Alt Masnou? Ésque potser els nostresil·lustres i ecològics regidors–del Masnou Verd i Blau–ens volen condemnar a per-petuïtat a accedir a la nostrazona residencial pel carrerCapitans Comellas –quantornem des de Mataró– perenllaçar amb Roger de Flor iTorrent Vallmora? O el quepretenen és que utilitzem elcarrer Vilajardí des de P.Kennedy o tal vegadaGuilleries? És que potser noaportem a les arques munici-pals els nostres impostos,més els de circulació i elsdels carburants? Aleshores,per què hem de fer unamajor producció de CO2 ihem d’augmentar el consumde carburant a l’horad’utilitzar els esmentatscarrers, en lloc del de JosepLlimona i Roger de Flor, comfins ara? I amb les noveszones blaves, quant enscostarà –als masnovins– laseva amortització? Crec, Srs. Regidors, que noetaria de més que de tant entant –i especialment abansd’aprovar segons què– usprenguéssiu la molèstiad’analitzar tots els pros i con-tres de l’envergadura de lavostra decisió. Per això uspaguem, perquè vetlleu pelgeneral benestar. Cal querecordi el final del Ple extra-ordinari del 28 d’abril?Possiblement, si us fessinpagar de la vostra butxacacada errada comesa, de bensegur que us miraríeu ambmés responsabilitat lesactuacions municipals. Aquests reiterats “errors tèc-

nics” em recorden un petitpoema que el pare recitavade l’avi:A la casa de la Vilanose’n fa ni pa ni vi;però no séquè donen,que tothom se’nvol encabir. Quina raó tenen P.R.L., JoanBeltran, Llorenç Birba iManel Martínez amb elsseus escrits al butlletí demaig! Atentament,

Àngel Zamora i García-------------------------------------------

CARTA AL PRESIDENTDEL GOVERN DE L’ESTATAmb el prec de la seva publi-cació, per al general conei-xement dels jubilats i prejubi-lats de Masnou, us adreçouna carta enviada el 14/5/10per correu certificat CD00-691165661 al president Zapa-tero.

CARTA AL PRESIDENTZAPATERO

Senyor, sóc un obrer, preju-bilat fa 5 anys, amb 44 decotització a la seguretatsocial; 32 dels quals ho forenper damunt del límit de labase de cotització que emcorresponia. Per motiustotalment aliens als interes-sos dels empleats, em preju-bilaren –juntament amb unbon nombre de companys–,amb una considerable minvaen els ingressos que haig depercebre de per vida; men-trestant l’empresari es va “ferfonedís” amb un deute a laS.S. de gairebé 10 anys, tantde la quota patronal com del’obrera. Ni a ell, ni a la ins-pectora a qui cada mes elcomitè d’empresa presenta-va la corresponent denúncia,no els han demanat respon-sabilitats civils, ni de capaltre tipus. Als obrers sí queens les han aplicat! Enguanyhe vist com “l’esperat aug-ment anual” ha estat negatiuper l’aplicació de l’IRPF i, ajutjar per les seves aclapara-

dores declaracions del pas-sat dia 12, per al proper anyveurem congelats els nos-tres minvats ingressos, pro-ducte de 44 anys de respon-sable i sacrificada solidaritat.Mentrestant, els senyorsbanquers, els mateixos quefan negoci amb els nostresestalvis i les nostres hipote-ques, els mateixos a qui elgovern que vostè presideixha ajudat tan esplèndida-ment amb el “diner públic”,es refreguen les mans encomprovar com els seusbeneficis augmenten exerci-ci rere exercici. I en gallegen!Han pensat, ses senyories,recuperar els ajuts atorgats ala banca? S’han plantejatretirar els ingressos a expolí-tics que reben honoraris perser “ex” i retribucions addi-cionals com a alts càrrecs degrans multinacionals, o de lamateixa banca? El governdemana austeritat. Austeritatper a qui? Per a la banca?Per als polítics? No és just,Sr. President, que un partitque es defineix com a socia-lista i obrer, faci tan minsofavor als treballadors del’estat, i beneficiï desmesu-radament els que no fan respel bé comú de la societat.On queda la política social,la seva política social, Sr.president? Per què semprehem de ser els mateixos aempènyer el carro? Ha pen-sat en la repercussió quetindrà la seva decisió de caraals propers comicis legisla-tius, Sr. President? Li agrai-ria si pogués donar-me algu-na resposta esperançadoraals nombrosos interrogantsplantejats, ja que sóc parede menor –8 anys– i no veigclar el futur. Ni el llunyà. Nitan sols el proper.Atentament,

Àngel Zamora García-------------------------------------------

Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03

Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció

Tenim tota mena de material per a l’estalvi d’aigua.

En les vostres reparacions instal·leu-hi ja el nou sistema.

ESTALVIEU L’AIGUA, TOTS HI GUANYAREM.

Pere Grau, 72 · 93 555 12 52 · 93 540 28 75 el Masnou

www.germans-segarra.cat info@germans-segarra.cat

L’ENDOLLLa llum de les nits d’estiu

Festa foc i llum!!Festa foc i llum!!Bona Festa Major

òpticael masn u

Av. Joan XXIII, 39 El Masnou 93 540 30 81

Val per

35€de descompte en

ulleres de sol de totes les

marques*

*Descom

pteper a

ulleres de sol a partir de 100€. No acomulab

lea

altre

sof

erte

s.C

aduc

ae

l31·

7·20

10

INSTAL·LACIONS SEGARRA, SL

INSTAL·LACIONS SEGARRA, SL

TENIM DE TOT PER GUARNIR LES VOSTRES FESTES I REVETLLESBon Sant Joan i Festa Major

El nou Opel Astra és el vehicle més avançatde la seva categoria

AUTOMÒBILS RIJOR, SLRepública Argentina, 29 el Masnou

93 540 42 05

AUTOMÒBILS RIJOR, SLRepública Argentina, 29 el Masnou

93 540 42 05

El nou Opel Astra és el vehicle més avançatde la seva categoria Antoni Ramonet

Estanc Maria ArnauTabacs. Cava de cigars. Regals. Papereria, fotocòpies

Navarra, 51 · 93 540 14 48 el Masnou

1a visita,

radiografies

i pressupost

GRATUÏTS

MÉS SOBRE LA BARQUETA

Vaig llegir la carta que unamare escrivia sobre la guar-deria La Barqueta. És quesempre hem de trobarl’ampolla mig plena o migbuida? Per a mi és extraordi-nari que el primer dia no hihagués sabó. Encara quefos veritat, era un períoded’adaptació d’una durada depoc més d’una hora; allòdels guants de plàstic éspura higiene i, amb tot aixòde la grip A, és per al bé detots; la mancança de llibres ijoguines només va ser el pri-mer dia. Dos mesos méstard tenen una quantitat dematerial increïble. El que vulldestacar, però, és el sistemaeducatiu, que crec que ésholandès, basat en la trans-parència: els pares tenenaccés a les classes onpoden veure com és atès elseu fill i personalment puc dirque són tractats de maneraexquisida. Els ensenyen acomportar-se a taula i a serautosuficients i els inculquenrespecte de manera fluida ino forçada. De cap maneramarranegen les vuit hores,com deia la mare signant dela carta.Les instal·lacions són bonís-simes i és veritat que elsnens van amb mitjons dinsde la classe, com gairebé atot Europa, per higiene. No hiha parquet relliscós sinó unamena de linòleum càlid, ambuna calefacció que ja voldrí-em a casa.Tenen un pati d’esbarjo enor-me, amb un zona de sòl degoma perquè gaudeixin delterra i una zona de terra ambterrari inclòs, motiu pel qualvan amb mitjons a classe,per no passar sorra nipedres a classe i tinguinnetedat.Allò dels tricicles atrotinatsno és culpa del centre sinó

dels pares que els hi hemportat. Jo en sóc una de lesculpables i no me’n penedei-xo, perquè s’ho passenbomba, i convido tota la gentdel Masnou que visquin endirecte el luxe de guarderiaque tenim… quantes pobla-cions voldrien unes ins-tal·lacions com aquestes.Els nens estan encantatsamb les professores i s’hirespira un ambient agrada-ble i serè. I pensar que jo eracontrària que els nens tanmenuts anessin a la guarde-ria. Veient com els tracten, almeu proper fill, que està encamí, no dubtaré a portar-l’hitan aviat com pugui.Per acabar, el tema del’horari no és tan dràstic. Lesprofessores també són tre-balladores amb un horaricom qualsevol altre treballa-dor i volen plegar a l’hora,com qualsevol de nosaltres.

Carmen Munguia Serrano-------------------------------------------

LA BARQUETAJo també porto el meu fill aLa Barqueta i encara és avuique em pregunto el perquède la contundència de lacarta publicada el mesd’abril. Comparteixo que desde l’Ajuntament no es van ferles coses bé, això no se liescapa a ningú. Una escolano pot començar el curs elmes de febrer. Algú no va ferles coses ben fetes i emsembla correcte demanarresponsabilitats; però el queno puc compartir de cap deles maneres és “l’atac” quefa la carta al personal educa-tiu i direcció de l’escola.Hi haurà gent a qui agradaràportar el seu fill a l’escola ique aquesta sigui com unparc temàtic de Disney; jom’estimo més que siguin elsnens, acompanyats delsmestres, qui hagin decorat,dia rere dia, les parets de

l’escola, que, per cert, estàmaquíssima.Diàriament veig un equip demestres amb paciència, res-pecte i molta, molta tendresaenvers els nens. Si això, queés l’essència, hi ha algú queno ho veu o no li dónaimportància, que s’ho facimirar.No es pot pretendre fer unageneralitat d’allò que és per-sonal.

Carles Montes i López-------------------------------------------

L’ATEMPTAT DEL BENESTAR

Aquest Ajuntament acaba dedebilitar l’estructura socialque teníem instaurada alpoble, ja que recentment haestat tancada l’Oficina deBenestar i Família de laGeneralitat de Catalunya alMasnou; motiu: ampliació dela biblioteca en espai. Tota lagestió duta a terme perl’anterior consistori, amb elSr.Azuara, aconseguint unaoficina on els nostres vila-tans poguessin tramitar lesajudes per als nous nascuts,vacances de l’Inserso, grausde disminució, dependèn-cies i un llarg etc... Ni els reu-biquen en condicions –aixòtenint en compte que ara dis-posem de més infraestructu-res municipals que mai– nitenim el principal: els gestorsni pensen ni gestionen.Haurem de desplaçar-nos aMataró o Badalona, ara quehavíem acostat les gestionsal poble; i ells diran que hanfet tot el possible per solucio-nar el problema. Problemaque han generat ells ambintervencions equivocades imanca de solucions. No obs-tant això, és per a mi unplaer donar les gràcies a lespersones que hi treballaven ique tan amablement sempreens van atendre, però noens oblidem que aquest

Ajuntament no ens estàdonant res que no tinguem,ens ho treu i l’excusa potserserà el millor de l’acudit queens voldran explicar. Tancarha estat fàcil, com de difícilserà reobrir.Atentament,

Josep H.R.------------------------------------------

Sr. President,Li agrairia que publiqués enaquesta secció del butlletí,l’única finestra oberta alsmasnovins, per ara, la pre-sent cart per agrair als lec-tors del meu darrer llibre elseu interès.Mercès. Joan Muray

AGRAÏMENT ALS LECTORS

Amics i lectors del meu, perara, darrer llibre, “Pirata inegrer”, vull agrair-vos sin-cerament les felicitacions imostres de simpatia quem’heu dedicat després dellegir-lo.També, i anteriorment, hohavíeu fet amb motiu del’entrevista que em va dedi-car a “la contra” el diari LaVanguardia el passat 5 demarç, entrevista que va teniri està tenint una gran reper-cussió, no sols per a lavenda de l’esmentat llibre,del qual s’ha exhaurit en tansols tres mesos la primeraedició i n’ha sortit ja la sego-na, sinó pel ressò mediaticque està tenint.Així com també a tots elsmasnovins que pel carrer emfeliciten pel fet, sembla im-portant, no sols de tenir elcoratge de presentar un llibre,que pot ser no grat, sinó per-què, com diuen ells, un mas-noví sigui objecte de la sevaatenció per la premsa i altresmitjans de comunicació.Dintre del mateix context,agraeixo a tots els masno-vins que per la diada de SantJordi es desplaçaren a

14

Hi ha molt d’enrenou en relació a lanova llei del cinema que s’està trami-tant a Catalunya.Alguns dels exhibidors s’hi han posaten contra sols per evitar que el catalàsigui un idioma normal.No hi ha mercat si no es crea, i per fer-ho hi ha d’haver oferta, si el públic nopot decidir què vol veure, just perquèen l’idioma del país no té oferta, ésmolt difícil que hi hagi mercat. És comtota activitat comercial, si nos’inverteix a crear el mercat, aquestno existirà. És aleshores quan elsexhibidors diuen que, com que tothomentén el castellà, per què s’ha dedoblar al català?L’excusa de les “majors” és bastantsuada, ja que estan doblant a moltsidiomes que són molt més minoritarisque el català; el que sí tenen aquestsés un Estat al darrere, però això eco-nòmicament no té consistència. Hi ha,com sempre, un grup de gent interes-sada que, a tot el que signifiqui per aCatalunya ser un país normal, s’hioposen amb totes les forces i posentots els pals a les rodes que poden.Al regidor Oriol Fernández, se li vademanar des de l’Associació “AlMasnou Decidim!” una explicació idefensa de la Nova Llei del cinema.Amablement ens permet que puguemreproduir aquesta justificació de lanecessitat d’aquesta llei.

“QUÈ DIU LA NOVA LLEI DEL CINE-

MA?El govern de la Generalitat deCatalunya està tramitant una nova lleidel cinema, que està sent especial-ment polèmica. Però què diu realmentaquesta llei? Ho intentarem d’explicar:

1. Per què la LleiAquesta llei s’ha tramitat per tres moti-us principals:– Raons econòmiques: és una lleique calia fer per tal de regular i impul-sar un sector tan important econòmi-cament com ho és el de la indústriaaudiovisual. Aquesta indústria és con-siderada estratègica en molts païsoseuropeus.– Raons culturals: el cinema és unreflex dels valors, identitats culturals imanera de ser dels pobles.– Raons lingüístiques: avui noméses projecta en català el 3% de lespel·lícules que s’exhibeixen. Aquestadada contrasta amb la presència delcatalà a la televisió (25%), als llibres

(25%), a la ràdio (50%) o al teatre(més d’un 50%). Està demostrat que,en aquest cas, el consum és propor-cional a l’oferta. Segons el mateixGremi d’Exhibidors, la demanda depel·lícules en català es pot xifrar en el31%.

2. Què diu la LleiEs tracta d’una llei amb 60 articles,malgrat que la polèmica s’ha centraten un de sol, el referent a les quoteslingüístiques. La llei del cinema pre-tén:– fomentar la indústria cinematogràfi-ca de Catalunya;– fer una aposta per la projecció enversió original subtitulada;– facilitar que els exhibidors puguinprojectar pel·lícules que no provinguinde les “majors” nord-americanes. Coma dada, explicar que de les pel·lículespremiades en certàmens internacio-nals, a Catalunya només se n’exhibeixel 20%, ja que les “majors” dominen el

LA NOVA LLEI DEL CINEMA

Barcelona per poder-loadquirir i que els el dediqués,quan, al costat de nomsreconeguts de les nostreslletres, com Gabriel JanerManila, Maria Barbal,Margarida Aritzeta, SebastiàAlzamora, etc., l’estava sig-nant a la Llibreria Ona.Aquestes mostres efusivessón les que agraïm de corels qui ens dediquem adifondre la història, i que ensencoratgen a seguir el camítraçat.Com a mostra, un dels mis-

satges rebuts el passat SantJordi. Deia així: Joan, ànim, tu pots, que sig-nis molts llibres.Moltes mercès a tots.

Joan Muray-------------------------------------------

PER ALS 4000 VOTS DELA CONSULTA PER LAINDEPENDÈNCIA DEL13D I TAMBÉ PER ALS

QUI NO VAN VOTAR

Si no esteu entre dues ai-gües, si us sembla bé, si cre-

ieu que alguna cosa podeufer, si teniu il·lusió, si creieuen una nació, si teniu ganesde tirar endavant i creieu queés l’únic camí posible, sipenseu que és possible, siho voleu intentar, si comen-ceu a estimar el país, la sevagent i us hi trobeu bé, si ensvoleu ajudar a aconseguir-ho, si després voleu dir: –í, jotambé hi era.., veniu a lamanifestació del dia 12 dejuny a les 6 de la tarda a laplaça d’Urquinaona deBarcelona.

Si voleu venir amb nosaltres, sor-tirem a les 5 de la tarda del baixa-dor d’Ocata i de l’estació delMasnou. Perquè la força la tens tu.

Al Masnou decidim---------------------------------------------------

AGRAÏMENTEl Club d’Escacs El Masnouagraeix públicament les feli-citacions rebudes amb mo-tiu de l’assolit i històric as-cens a Segona Divisió.

Vicenç Rocher, President.

15

▼Ta

ller

de

Pu

blic

itat

10

Tot en mobles

Bona Festa MajorPere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60

Esclat de color

17

mercat i distribueixen allò que més elsinteressa;–en matèria lingüística, en un terminimàxim de 5 anys, permetre que elsciutadans puguin triar la llengua de lapel·lícula, i per tant fer que el 50% deles còpies siguin en català.

3. Qui s’hi oposa i per quèPrincipalment s’hi oposen les “ma-jors”, que tenen el 80% del mercat dela distribució de pel·lícules, per dosmotius:– increment de costos: la llei les obli-garà a fer un segon doblatge, amb uncost aproximat de 40.000€ perpel·lícula;– conceptual: els preocupa el prece-dent que pot suposar que una llenguasense estat a Europa pugui ser unareferència en l’exhibició de cinema.Alhora, s’hi oposa el Gremi delsExhibidors també per dos motius:– baixa demanda: consideren que lespel·lícules doblades al català tindran

menys atractiu comercial que lespel·lícules doblades al castellà;– por: el sector dels exhibidors té porque les “majors” els deixaran de distri-buir el seu producte a Catalunya acausa de la llei, i això farà que no tin-guin les pel·lícules més comercials. Vala dir que les “majors” estan pressionantels exhibidors en aquest sentit.

4. Quan s’aprovaràEstà previst que la Llei es pugui apro-var en el ple del Parlament de final dejuny, i entrar en vigor sis mesos des-prés. La voluntat del Departamentimpulsor, el de Cultura i Mitjans deComunicació, és que sigui aprovadaper una majoria al més àmplia possi-ble per tal de donar-li consideració dellei de país.En definitiva, estem davant d’una lleimoderna i valenta, que entre d’altresvirtuts pretén normalitzar l’ús del cata-là al cinema, malgrat les reticènciesdels poders fàctics (les famoses

“majors” nord-americanes).” Creiem que cal que ens conscienciemque som un país normal, amb gent nor-mal i amb les problemàtiques que tenentots els països, per la qual cosa hem depassar full i oblidar-nos del TribunalConstitucional, del Sr. Guerra i el seuribot, del Sr. Zapatero i les seves pro-meses totalment incomplertes, del Sr.Rajoy i les seves travetes i atacs contrala nostra Pàtria, en resum dels espa-nyols; que facin el que vulguin, perquètambé ho faran i sembla que no hipodem fer res per evitar-ho.Ens hem de recordar d’això quan vul-guin el nostre vot per seguir governanto ajudant a governar als qui no enstenen en compte; sols per podermunyir-nos, i dir-los no a les sevesdemandes, i en especial als qui es dis-fressen de patriotes, però a l’hora dela veritat sempre recolzen l’”amo” endetriment de la Pàtria.

VOCALIA D’ACCIÓ CÍVICA

AGRUPACIÓ SARDANISTA EL MASNOUEl dia 15 de maig, a la sala Charles Trenet del Palau de Congressos i Exposicions de Perpinyà, es va celebrar la 21a edi-ció de LA SARDANA DE L’ANY, que organitza la Federació Sardanista de Catalunya.Les diferents fases d’aquest concurs s’han desenvolupat amb la col·laboració de 33 emissores de ràdio i dels seus segui-dors i s’han comptabilitzat més de 20.000 vots vàlids des de l’inici de les eliminatòries, En primer lloc van quedar selec-cionades 72 sardanes entre les 240 d’estrenades durant l’any 2009; d’aquestes 72 sardanes, en van quedar 10 de fina-listes.Cal dir que l’organització, que va comptar amb la col·laboració de la Federació Sardanista del Rosselló, va haver de pro-gramar dues sessions d’aquesta final per donar cabuda al nombrós públic que es va desplaçar a Perpinyà.El concert va estar a càrrec de les cobles Mediterrània i Mil·lenària, i, després d’una primera part en què es van escoltarles 10 sardanes finalistes, es va passar a la votació. A la segona part, a més de les dues cobles esmentades, hi van par-ticipar l’Esbart Manresà i altres artistes, que varen oferir un emocionant repertori de música catalana.El resultat de les votacions va ser el següent:El primer premi va ser per a la sardana Cap d’any a Tossa, de Sigfrid Galbany, compositor, entre moltes d’altres, de lasardana 25 anys de Gent del Masnou, estrenada en el nostre Aplec d’enguany.El primer accèssit, per a la sardana Natura mar i muntanya, de Joaquim Soms, compositor que amb 94 anys va pujar al’escenari per recollir el premi.El segon accèssit, per a la sardana Prada-Ripoll, de René Picamal. compositor de la Catalunya nord.El premi “Sardamòbil” va ser per a la sardana Gresca pirata, de Xavier Piñol, que porta aquest títol precisament en refe-rència a una activitat de la festa major de Premià de Mar, i que va obtenir més del 50% dels vots per SMS.La festa es va acabar amb una ballada de sardanes a les 9 del vespre al voltant de la Font Maillol de Perpinyà, amb lacobla Mil·lenària.

PROPERES BALLADES DE SARDANESDia 13 de juny, a les 12 del migdia, a la Plaça d’Ocata — Cobla La Flama de Farners

Dia 26 de juny, a les 10 del vespre (Festa Major) al carrer Pere Grau — Cobla Genisenca

Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou

R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A

Mas Vell

PRAT DE LA RIBA, 4. Tel. 93 555 04 60

PRAT DE LA RIBA, 32 Tel. 93 555 23 70

Joguines, Regals,ComplementsARTICLES DE PLATJAJa tenim l’equip de lesEscolàpies curs 10-11

PRAT DE LA RIBA, 69. Tel. 93 555 17 59

MIL METRES DE PASSEIGB O N A F E S TA Vins, caves i licors

Gran selecció de vinsVins al detall

Àngel Guimerà, 12-baixos. Tel. 93 540 29 53

Angel Guimerà, 15 (Camí Ral) 93 540 20 16

Tot per a la pesca de platja i embarcació

Esquer viu

Prat de la Riba, 9893 555 78 94

Comandes per telèfon

FrankfurtParera

Al migdia menúParera, informa-te’n

Concert de FCoral

Diumenge 27 de juny, a dos quarts de 10 del ve

Cançons populars d’aquDirecció: MONTSERRAT LLAGOST

Col·laboren: Ajuntament del Masnou

Pl. de la Llibertat, 6 93 555 71 13

ServiatViatgesLa teva agència

al Masnou

JORDI

Barcelona, 9Tel. 93 555 07 76

JOIERIA RELLOTGERIA

BARCELONA, 11. Tel. 93 555 02 96

L’ORXATA DE SEMPREI ELS GELATS MÉS DELICIOSOS

PRAT DE LA RIBA, 52. Tel. 93 540 39 90

SERVEIS AL MÓN DE L’EDUCACIÓ

• Ioga per a tothom

• Teràpies personalitzades

•Tai-chi

P. de la Riba, 19 · niuioga.com675 580 800 • 93 540 93 15

Port Esportiu Local 2893 540 46 56

mariaramosasesora@yahoo.es

- Matrícules-Canvi de propietat

-Certificats de navegabilitat-Renovació i tramitació

de títols nàutics

assessors nàutics

més d

e 2

5

anys

Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07

www.immomasnou.comvisiteu-nos

PRAT DE LA RIBA, 9 Tel. 93 555 20 03 - 75 11

Plata complements

regals

P. de la Rib, 95(Camí Ral d’Ocata)

93 555 62 41

REPARACIÓ DE TOTA MENA DE

CALÇAT, BOSSES, MOTXILLES

Pl. de la Llibertat, 3T. 93 555 43 43info@immomasnou.com

G I COMERÇ AL CAMÍ RALM A J O R 2 0 1 0

Festa Major Xabec

espre, a la Parròquia de Sant Pere del Masnou.

í i del món, havaneres...ERA Piano: BÀRBARA LLACAY

i Parròquia de Sant Pere del Masnou

Properament cursos de

formació deprofessors

www.cancolome.comAv. Kennedy s/n · 93 555 97 04

El Masnouinfo@cancolome.com

maquetes de cartró són, a la vegada,malversació en despeses ocultes imissatges subliminals amb la finalitatúnica d’anticipar la campanya electo-ral particular del partit que els recolzamalbaratant diners del municipi. Enmoments d’imperioses necessitatssocials, l’estrafolària Barcelona 2022com a seu dels Jocs Olímpics d’Hi-vern pregonada per l’alcalde Hereu jaera un mal presagi, que ressuscitavael despropòsit del Fòrum de les Cul-tures del seu antecessor Clos, queenmig de l’especulació de sol urbà vaempantanegar Barcelona de gratacelsque no calien i d’espais municipalsinnecessaris amb costos de manteni-ment insostenibles, impossibles d’a-mortitzar en el que ens resta de tempsaquest mil·lenni. L’embolica que fa fortha extremat escandalosament unespectacle vergonyós d’incompetèn-cia municipal inconcebible. Per volerimposar el Trambaix fent nosa enmigde la Diagonal han muntat un pesse-bre de fum de tres milions i escaigd’euros disfressant-t’ho de referèn-dum plagiat de la consulta d’Arenysde Munt i ho han publicitat –això no ésun acudit, eh?– com la gran festa dela democràcia digital. Tinc l’espe-rança que, quan sortirà publicataquest article, el senyor Hereu jas’haurà adonat que la seva permanèn-cia com a alcalde és patètica, atèsque l’escenificació del regidor Martíassumint la seva destitució fulminantacceptada amb un ascens en el PSC,converteix aquest sainet en una tragè-dia de papers canviats on tothom hareconegut l’actor llest, l’heroi de lapel·lícula que assumeix el paper decap de turc, mentre l’actor buf sembla

que no se n’hagi adonat que en aquestmelodrama fulletonesc ell és qui fa elpaper de bonàs temporalment útil.Paradoxalment, aquesta alcaldada deBarcelona liderada pel partit que mésregidors ha mobilitzat en contra de lesconsultes populars en pro de la inde-pendència de Catalunya, amb majoriad’alcaldes distingits que han negat elpa i la sal –urnes i col·legis munici-pals– als respectius organitzadors,ara, davant l’efecte bumerangd’aquests tres milions d’euros malgas-tats, si no tenen pa a l’ull ni cotó fluixa les orelles, però sí vergonya, han dereconèixer humilment que la gent delcarrer amb quatre duros dels d’abans,una sabata i una espardenya, nonecessiten ni alcaldes ni regidors perassolir una consulta digna, democràti-ca i fins i tot digital. Aquest nois iaquestes noies que menyspreaven unvint per cent de participació amb vui-tantes per cent de vots a favor de laindependència de Catalunya, si ambels quatre gats que han anat a votar laDiagonal de Barcelona haguessinobtingut una mínima majoria a qualse-vol de les dues opcions tramviàries,avui proclamarien el triomf d’un alcal-de que fins i tot havia fet comèdia,enganyant-nos, per voler xuclar càme-ra fent veure que votava davant unapantalla que era cega, sorda i muda.Si els membres del conselld’administració de l’empresa munici-pal que tragina el Trambaix ja haviencomprat el cava, doncs mala sort; sino saben què fer-ne, ningú no elsaconsellarà millor que en FlorentinoPérez, que de guardar ampolles decava o champagne en sap més queningú.

Per Joan Camps i Ortiz

20

Em sap greu posar-me a escriure avui,dia 18 de maig, quan els rumorsenèsims anuncien que el TribunalConstitucional, una dona i onze homessense pietat amb etiqueta de caducitatmanifesta, volen mantenir el tipus afer-rats a una legitimitat moralment impre-sentable i ser intransigents ambl’Estatut aprovat pel Parlament deCatalunya. Però si fos així, que araamb presses i amb els pixats al ventredictessin sentència, tampoc no em creccapaç de poder donar en calent unaopinió assenyada en el curt temps queem quedarà si vull complir puntualmentla data de tancament de l’ediciód’aquest butlletí del mes de juny.He estat temptat també d’obrir unvuitè article de la sèrie: El teatre delcanvi, però coneixent el discurs deZapatero, aquí hoy digo digo y allámañana digo Diego, res del que ha ditté cap credibilitat mentre no surti eldecret en el BOE i en puguem llegir lalletra petita. Ja sé que oficialment harebut felicitacions de Barak Obama,però també he sentit rumors dient queha estat el president dels iunaitedesteits of america qui li ha dictataquesta vegada el discurs. Deixo,doncs, per a més endavant tan contro-vertides reflexions i dedicaré aquestaestona a l’esdeveniment més xocantmai vist en política municipal. En haver ensenyat el llautó les institu-cions, els nostres ajuntaments mésbarruts han deixat de demanar infor-mes innecessaris, que encobrien des-peses inconfessables i complicitatscomprades, per decantar-se en pro-jectes faraònics de gran cost que nocal que siguin factibles ni necessaris,donat que el paper imprès i les

21

es varen casar enamorats com uns col·legials. Ui, si el seuhome fos viu, quina pallissa s’enduria aquest desgraciat, quees veu amb cor de pegar una vella.– No em peguis més i et donaré les joies que tinc a la caixaforta.– Ara ens entenem.Enmig de sanglots i amb la cara plena de llàgrimes, es vaacostar fins a un quadret de la paret, el va despenjar ambdificultat i el va deixar sobre el seu llit. L’home, en veure elsecret, va somriure, ja tenia més a prop el que volia.Els dits prims i corsecats de la dona van fer girar la rodetanumerada, i amb una velocitat inusual va treure de dins unapistola i va encanonar l’home que l’havia maltractada.– Ja ho veus, no estic sola, això no t’ho esperaves.– Vigili amb l’arma (amb cara d’espantat).La dona mantenia la pistola fermament amb la mà dreta; elseu marit, oficial de carrera amb la república (dels pocs quees van mantenir fidels a la legalitat), l’hi va deixar en plenaguerra, tot ensenyant-li’n el funcionament, per a algun casd’emergència; i vet aquí, el moment era arribat.L’home, rabiós, va aixecar el braç amb l’eina de forçarl’entrada i en el mateix instant va sonar un tret com uncanó. L’antiga pistola Star de 9 mm va fer la seva feina il’home, que no mereixia ser anomenat així, va caure mal-ferit.La dona va trucar a la policia, es va rentar la cara i va tor-nar a fer puntes en el coixí tot pensant en el seu marit, morta la guerra, i que ella tant va estimar.

En un racó de la fosca cambra i formant part d’aquell mobilia-ri antic però sòlid, una vella feia puntes de coixí amb la natu-ralitat de qui ho ha fet tota la vida; la claror era un luxe que jano calia. A la ràdio sonava una tronada radiofórmula amb elsèxits del moment i per a ella, enamorada d’Antonio Machín enels seus temps, aquell soroll tan sincopat es convertia més enun destorb que en una companyia; però, per més que girés eldial, mai no trobava la música adient als seu gust, i els debatsi les tertúlies l’atabalaven amb aquell guirigall de jo crido mésque tu i tinc la raó.El clinc-clinc dels boixets li agradava i és per aquest motiuque es va alçar per tal d’aturar aquell aparell. El silenci vatornar i els seus passos, esmorteïts per les sabatilles quecalçava, esdevenien un so fregadís de dona fatigada on elsesforços són controlats per tal de reservar-se una partd’aquella minsa energia per a les ja poques tasquesdomèstiques que desenvolupava.De cop i volta la porta d’entrada va cruixir amb un breulament. Ella es va girar i va fitar passadís enllà fins al rebe-dor i, retallat enmig de les ombres, va veure un cos queanava rabent cap a ella.– No t’espantis, iaia, només vinc a robar i, si restes tran-qui·la, tot anirà bé.L’ensurt va ser monumental i el coll se li va encarcarar i dela seva boca no sortia cap paraula coherent, tot era unressò, que no li sortia del pit amb una barreja de por i ansie-tat, que la tenia palplantada davant d’aquell homenàs tangros i no gaire alt que l’estava amenaçant amb la mateixapota de cabra amb la qual havia forçat la porta.– Vinga, vella, dóna’m els calés i les joies que tinguis i noet passarà res.– Fora de casa meva!El crit va ressonar amb força i aquell home, mal afaitat igreixós, va voler tapar la boca de la dona amb tanta ener-gia que la va tirar per terra i, per sort, una estora ben grui-xuda va esmorteir el cop.Desencaixada i de panxa enlaire, la dona va començar aplorar i, per un instant, el cervell va començar a funcionarràpidament enmig d’aquella impotència i del creixent odicap a una persona que no respectava una pobra vella.– Sóc pensionista, no tinc diners ni per arribar a final demes; què vols que et doni?– No em toquis els collons i dóna’m el que tinguis.– Està bé, ajuda’m perquè tota sola no em puc aixecar.Un cop dreta, la dona es dirigí cap a la seva habitacióseguida de ben a prop pel lladre, que estava perdent lapaciència i remugava i renegava sense parar.– No tenim tot el dia, espavila.La dona caminava parsimoniosament i el lladre estava perdentels estreps. Dels crits va passar a la brutalitat física i la dona vaentomar uns quants cops abans de caure davant l’armari decaoba, únic record de temps millors, de quan el seu marit i ella

A contracorPer Ramon Serra i Roca

Aires, que conta que els seuspares en un viatge de tornada alMasnou van conèixer i fer unabona amistat amb els senyorsRusiñol, que eren oncles de laPepeta Auladell i Rusiñol, cone-guda popularment com a “laPepeta de la carn”.Carles Marzal diu que ManuelRusiñol era un bon pintor i moltintel·ligent, que tenia un càrrecimportant a la firma Kraft, S.A. (3).A l’arxiu del Museu Municipal deNàutica hi ha un poema fet perell, i una aquarel·la titulada “LesCaramelles”, feta el 1940 al’Argentina, amb una nota, quediu, a més de la referència al’aquarel·la, que vivia en unabonica residència enfront de laPlaza del Congreso, de BuenosAires, on tenia una gran quanti-tat de pintures amb motius mos-novins.El renom de “cònsol delMasnou” li fou donat per l’ajut detota mena que donava a tots elsmasnovins que arribaven enaquella ciutat.

1950-1960 - L’EIXAM DE SAR-DINA per Sant PereVa sortir per la Festa Major de

(continuació)Abans 1940 - La WASHING-TÒNIA de l’antic hort de canMaletAquesta palmera, ara isoladadins l’eixida d’una casa del car-rer dels Mestres Villà, antiga-ment formava part de les moltesplantes i arbres del que fou hortde can Malet, hort que anavades del darrere mateix de lacasa (ara c/ Sant Felip) fins almateix davant del Col·legi de lesEscolàpies (ara c/ Jaume I).La “Washingtonia Robusta” ésuna planta de la família de lespalmes, que deu el seu nom alqui fou primer president delsEEUU d’Amèrica del Nord. Ésoriginària de Mèxic i Califòrnia ipot arribar als vint i tants metresd’alçada.Al Masnou, com en altres pobla-

Per Joan Muray

Històries de la vila

22

cions costaneres catalanes, pelfet del gran comerç marítim, aixícom pels molts catalans queanaren a fer fortuna a lesAmèriques, aquests, en tornardels viatges, acostumaven aportar plantes (i també animals)aquí exòtiques, que posaven ales eixides i jardins, i de lesquals encara queden moltesmostres.

1948 - MANUEL RUSIÑOL, còn-sol del Masnou a Buenos AiresAquest masnoví va néixer a lanostra vila el 18 de novembredel 1876, i va morir a BuenosAires amb data posterior al1948.S’havia traslladat a viure a laRepública Argentina abans del1904, data en què es va casaramb la també masnovinaJoaquima Boadella i Vidal (elMasnou 1878-Buenos Aires ?).Damià Sampera (1), en unaentrevista que li feren el 1955,l’esmenta com un distingit mas-noví, que era conegut a BuenosAires com a “cònsol del Masnou”pel seu gran amor a la nostra vila.També en parla un altre masno-ví, Carles Marzal (2) de Buenos

MISCEL·LÀNIA MASNOUENSIS–ll (3a. part i última)

993-1993 1000 anys de la història poc, o gens, coneguda del Masnou.

Palmera “Washingtònia” des d’un terrat a la mateixa alçada de la seva copa.

Palmera “Washingtònia” de l’antic hortde can Malet. Foto Joan Muray.

23

“Les Caramelles davant de la Casa de la Vila”. Aquarel·la de Manuel Rusiñol.

Sant Pere, no en sabem l’anyexacte, però fou de tal magnitudque els qui en pogueren gaudirno ho oblidaran mai.Era a la tarda quan va aparèixer,i durant més d’un dia. N’hi vahaver tanta que no sols la reco-lliren molts vilatans sinó quetambé ho feren els pescadors;aquests amb les xarxesl’encerclaren i des de terra tiba-ven per ambdues puntes; i eratal la quantitat recollida que, aalguns, se’ls va rompre la xarxa.La recolliren no per vendre, sinóper fer-ne esquer.La gent, molts d’ells mudats i tot,ja que era festa –a alguns fins itot els arreplegà a la mitja partde l’envelat– i bo i ben vestits,era tal la il·lusió que feia de

veure aquell eixam brillant ibellugadís, que arribava ja alregueró i les minses ones quefeia treien fins a la platja, quecalçats i tot es ficaven a recollir-ne. Alguns, sense tenir onposar-la, la ficaven a les butxa-ques.Aquesta història la vaig viure aprimer terme, ja que, en ser al’estiu i tenint a casa els Banysde Sant Cristòfol, em passava lamajor part del temps a la platja.A part dels pescadors, alsbanys, amos i empleats forendels qui més en pogueren reco-llir, ja que tenien a mà uns covesde canya, força grans, que ser-vien per pujar a guardar almagatzem durant les nits elgènere del bar per no deixar-lo a

l’abast de qualsevol lladregot. I,és clar, el cove, cada cop ques’introduïa a mar, es recollia plea vessar.Els pescadors van comentarque aquest, diguem-ne, feno-men fou degut al fet que el banco bancs de sardines eren perse-guides pels verats, que alhoraho eren pels dofins. La llei de lasupervivència, on el més fort esmenja el més feble.

1950-1960 - L’ARAUCÀRIA mas-cle de can Mayolas

Aquest arbre originari de la terradels araucans, com el seu nomindica, terres que actualmentestan dins la República de Xile,és natiu de la vessant occidentaldels Andes. Arriba a fer unaalçada d’uns 30 metres, i a viuremolts anys. La que ens ocupa, un rar exem-plar mascle, fou plantat cap afinal dels anys cinquanta delsegle passat i, sent encara jove,va patir la famosa nevada del1962, fet pel qual, i sent tan dife-rent de les de la mateixa espè-cie, però femelles, els seus pro-pietaris es pensaren que lanevada l’havia malmesa, o queera com esguerrada. Al Masnou, antigament n’hihavia moltes, que havien estatportades, com l’abans esmenta-da Washingtònia, del continentamericà. Algunes han arribat alsnostres, i d’altres en tenim elrecord de la gran alçada a quèarribaren per mitjà d’antiguesfotografies. Les més altes, aixícom també la palmera de quèparlem, per la seva alçada havienservit de referència als pesca-dors, ja que, en veure-les des demar endins, sabien enfront delindret en què estaven.L’Araucària, la terra de provinen-ça d’aquest arbre, va tenir moltaestimació entre els nostres capi-tans del segle dinou, el nostresegle d’or, per la lluita dels nadi-us d’aquelles terres contra lacolonització espanyola.Barques de pesca. Foto Teresita Torres.

L’Araucària mascle del c/ Mestres Villà(can Mayolas). Foto Joan Muray.

Diversos d’ells posaren nomstoponímics araucans i de cab-dills a les seves naus, tals com“Araucana”, “Maypo”, “Lautaro”“Rengo” i “Caupolican”.

Actualment en tenim unes quan-tes de considerable alçadaescampades per tota la vila;totes elles, això sí, femelles, nocom la que és motiu de l’escrit,que és mascle i peça única entot el terme. Les araucàriesfemelles es distingeixen per sermolt uniformes, de diversospisos ben distribuïts i a una certadistància les unes de les altres.En canvi, les araucàries mas-cles tenen una forma de creixe-ment i de distribució de les bran-ques d’una forma força mésanàrquica.

Fins aquí, aquesta nova tandade petites notícies, petites histò-ries de la nostra vila, que, tot i noarribar a merèixer unes “histò-ries...” per elles soles, sí que valla pena de consignar-les, ja quefins i tot les petites històries for-men part de la gran història, ivalia la pena conservar-les perno perdre una part dels recordsde la nostra vila.

NOTES1- Vegeu “Històries de la Vila” butlle-tí 152.2- Vegeu “Històries de la Vila, butlle-tí 127.3- A l’”Anuario Bayley-Balliere” hiconsta com a Director de l’anuari.

FONS CONSULTATS- Arxiu Municipal del Masnou- Fons Pere J. Bassegoda- “Masnou”. 1928. de Pere J. Basse-goda.- Arxiu-Biblioteca Comte de Llar, decan Teixidor.- Diari “La Vanguardia”- Setmanari “El Micu”, de Badalona,any 1917.- Butlletins de Gent del Masnou: 127i 152.- Diversos escrits de Lluís Galera iIsern- Emilia Marfà i Farreras- Pepita Ballester, vda. de Pere Ma-yolas.- Enric Omella- “Palmeras”, J.A. del Cañizo. MundiPrensa 1991.- “Palmeras ornamentales”, JosepElizo,. Corma 1996.- “La maison rustique”, vol. II.

24

Arran de sòlEstem immersos a la crisi, aquella que els manaies deienque no ens afectaria, i ara hi estem emmerdats fins a lanansa del coll.Jo, encara que quisso, voldria ajudar, si més no donantidees, idees que potser no es podran portar a la pràctica,però que, com a mínim, no es podrà dir que no hi he aju-dat, que no hi he posat el meu granet de sorra, que no hihe ficat el coll, que no m’hi he implicat, vaja.No sé si la idea pot arribar a resoldre res, però almenys síque serviria perquè una part de les despeses municipalsfossin pagades per infractors insolidaris, per penques, pelstant-me-fot. Seria un petit ajut a la crisi, no com el que nos’atreveixen a instaurar, el de gravar amb forts imposts lesgrans fortunes (tot i que se n’omplen la boca), i no la que sís’atreveixen, a carregar els neulers als de les rendes mésbaixes, als pobres més desgraciats.La idea se’m va ocórrer l’altre dia passejant, veient el des-gavell imperant pertot arreu, especialment al damunt de lesvoreres, on cotxes, motos, furgonetes, bicicletes, etc., queels deixen on els ve bé (hauria de dir allà on els rota dels..., però no ho dic). La idea consistiria a “privatitzar la via pública”; m’explico,

Per Pledebuit

tal com fan certs governs amb empreses, doncs aquípodrien fer-ho amb les voreres, deixant-les només de lliurei gratuïta circulació per a les persones (i els quissos); així,sent privatitzada del tot, podrien posar les multes al preuque els interessés; i amb els diners recaptats es podrienpagar totes les despeses que causen tots els brètols (espe-cialment pels caps de setmana) que trenquen bancs ifanals, plaques i vidres, etc., i que maten arbres is’emporten plantes, etc., etc. També podrien servir, aquests diners, per arranjar nyapspúblics, barreres (com els pals), que, si bades, ja t’has fotutuna bona patacada allà on fa més mal, etc.El fotut del cas és que els mateixos que farien la llei de pri-vatització i els qui l’haurien de fer complir caurien a la sevapròpia trampa.M’explico o, millor dit, pregunto, vilatans (i vilatanes, que novoldria discriminar), ¿quantes vegades no heu vist cotxes imotos dels qui farien la llei i dels qui la farien complir a daltde les voreres, impedint el pas, o barrant-lo, o aparcats enllocs (ara) prohibits), que fins i tot dificulten el pas a altresvehicles? Doncs jo mateix responc, molts i moltes. Deu serque ells (i elles) van sempre motoritzats o vehiculats, osigui que no van a peu, si no, potser també es queixarien.Per tant, arribant al final, jo mateix quedo convençutd’aquella dita que diu: Feta la llei, feta la trampa.Apa, que no en traurem res, oi? Bup, bup.

Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82 EL MASNOU

Lluís Millet, 102. · Tel 93 555 28 45El Masnou

MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST. VINS I CAVES

XARCUTERIA SELECTA

Auto-servei

Mar-BlauALIMENTACIÓ · XARCUTERIA

FRUITERIA

Fontanills, 59 · Tel 93 555 32 32 · El Masnou

FRUITES I VERDURESServei a domicili

BONES REVETLLES I FESTA MAJOR

Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou

GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER A LES VOSTRES FESTES I REVETLLES

selecció de vins, caves i licors, vins al detall

PRIMERA QUALITAT

Mestres Villà, 115

93 540 34 74

PerruqueriaCrisAnd

Lluís Millet, 119 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou

Horari:Dilluns tancat

De dimarts a dijous: de 9.30 a 13.30 de 15.30 a 19.30 Divendres: de 9.30 a 19.30 (no tanquem al migdia)

Dissabtes: de 9 a 14

Mobles de jardí i complements.

Pèrgoles.Jardineres.

Casetes. TendalsLluís Millet,16 · 93 55506 39

earussan@msn.com

V E N D A I D E G U S T A C I Ó

A l'estiu orxates, granissats, gelats, batuts i sucs tropicals

Plaça d’Ocata, 5-7 · 93 540 08 66 Un ambient tranquil i relaxat

BONES REVETLLES I FESTA MAJOR

Humans, massa humans, són elsexcessos, la falta de moderació, lesambicions sense mesura.En aquesta crisi que no s’acaba mai –oque ja fa massa temps que dura– lesprimeres manifestacions d’aquesta faltad’equilibri van ser la facilitat de crèditper part dels bancs –diuen els entesos– i de les agències inmobiliàries alsEstats Units.L’euro va portar –ja fa un grapatd´anys– crèdit fàcil per a tothom. Però,quan va baixar la marea de la bonança,van sortir els qui nedaven despullats;els àngels caiguts del paradís, comGrècia, Portugal i Espanya. Sembla ser que la moneda única té unadisciplina fiscal: els països més fràgilsja no poden desvaloritzar les sevesmonedes.Llegeixo a la premsa que Grècia no ésels Estats Units. Diuen que l’economiaamericana creix des de l’any passat. Ala meva estimada Grècia hi passa elcontrari. En els anys bons, quan el capi-tal semblava que queia del cel, elspreus i els costs grecs van sortir del’equilibri amb la resta d’Europa. SiGrècia tingués la seva pròpia moneda–la dracma– podria recuperar la com-petitivitat devaluant-la. Però com queno la té –i sortir de l’euro és encaraimpensable–, els hel·lènics hauran deresignar-se i els propers anys seran dedeflació i de creixement gairebé nul.

Durant els últims dies llegeixo tambéque hi ha mesures i ajudes de moltsmilions. Seran suficients per a millorar?Grècia va viure els últims deu anys persobre de les seves possibilitats i vaactuar sense resposabilitat fiscal. Aixòés el que diu la Unió Europea. I no hi havia instruments de control aEuropa? Com és possible que ningú nos’adonés de res? I com pot ser que unpaís tan petit hagi provocat aquestcaos? Fins i tot algú s’ha atrevit a dirque Grècia podria vendre algunes deles seves illes…Sota el vel de la moneda única diuenque no es poden mantenir els fona-ments econòmics del paradís social-demòcrata europeu, com ho veiem pelssacrificis del futur de grecs, portugue-sos i d’altres. Però també ens hem depreocupar amb aquests que sembren lapor i que semblen neguitosos per la res-ponsabilitat fiscal i defensen desmuntarel benestar social i recorren a aquestacrisi per espantar-nos.

A principis d’aquest any llegia tambéque aquest 2010 –ja n’han passat cincmesos– seria l´any de la recuperació.Doncs no ho és. Però també és veritatque ja ningú no es recorda d’això. I pos-siblement ningú no ho recordarà d’aquíun temps, i tampoc ningú no recordarà–ja per al futur– que hi va haver unaèpoca en què hi havia pensions, ivacances pagades i l’estat del benestar,que paguem entre tots… No ho sé, pot-ser tindrem una perspectiva del quepassa actualmente d’aquí deu anys,com tot a la vida. I només amb unageneració és possible oblidar molt i fal-sejar més i això vol dir que res nos’acabi del tot mai.I aquests mesos em recordo de l’últimavisita a Atenes al gener d’enguany. Idels amics d’allà. Persones que sé quehi són, tot i que em costi ja identificar-neels rostres, perquè estan ja diluits.Persones que eren a la meva vida i quevan desaparèixer de la meva existèn-cia, com jo de la seva.

PARADÍS PERDUT?Per Joan Maresma Duran

100 Dragmes

26

No m’agrada desmitificar, però enaquesta ocasió m’atreveixo a dir quegairebé totes les llegendes sorgeixenper espontaneïtat popular i la delTimbaler del Bruc no n’és cap excep-ció. També és evident que és la formamés sublim de relatar un fet històric, jaque moltes vegades, a la realitat, lifalta emotivitat. Algunes llegendesqueden diluïdes en el temps, peròd’altres prenen carta de naturalesa.Aquesta del Bruc és una d’elles, on ungrapat de camperols mal armats isense cap experiència va derrotar lesàguiles napoleòniques i que el redo-blament d’un tambor els va fer fugiresporuguits pensant que venien mésreforços. Realment, aquesta versió,encara que emotiva, és pueril i falsa.Se sap documentalment que la tropanapoleònica del Bruc constava de3.800 homes i que, curiosament, esta-va formada exclusivament per italiansi suïssos. Aquests últims pertanyien aun petit destacament de Barcelona,obligats a integrar-se a l’exèrcit fran-cès. Al 1804, i en virtut d’un acord fir-mat amb el govern espanyol, hi haviasis regiments suïssos, amb un total de2.011 homes, distribuïts entreBarcelona, Tarragona, Lleida, Tortosa,Montblanc, Tàrrega i Igualada. Desdel primer moment, Napoleó va inten-tar que aquesta força s’integrés en elseu exèrcit, però va fracassar rotunda-ment, perquè les tropes suïsses esvan mantenir fidels a la causa espa-nyola fins al final de la guerra.La derrota francesa del Bruc de 6 dejuny de 1808 va ser la guspira que vaencendre la resistència generalitzadacontra l’invasor a tot Espanya. Ningúno dubte de l’heroïcitat dels comba-tents catalans, encara que durantanys historiadors de tota mena en vandonar la seva versió, en ocasionsmodificada al gust dels corrents envoga. De vegades, però, l’atzar acu-deix en auxili de l’investigador seriós,ja que l’any 1950 el senyor Pere LloretOrdeix, advocat de Tarragona, va tro-bar un curiós manuscrit en una casa

que acabava de comprar. Un escrit fir-mat pel capità Josep Krutter i Grotz,oficial del regiment de Wimpffen 1r desuïssos, número 22, document relatiua l’actuació dels regiments suïssos aEspanya. Hi quedava confirmat queen els fets del Bruc la tropa comanda-da per l’oficial Krutter, ajudada per unsdos mil sometents de Manresa iIgualada, comandats també pelcanonge de la Seu Ramon Montañá iAntoni Franch d’Igualada, va fer retro-cedir les tropes franceses i va causarmés de tres-centes baixes a l’enemic.Vuit dies més tard, els francesos vancontraatacar, però igualment van serrebutjats i obligats a retirar-se aBarcelona després de patir greus pèr-dues. I això demostra una vegadamés que les forces catalanes erensuficientment nombroses i prepara-des. En la seva retirada, els francesos

van abandonar l’estendard del regi-ment, trofeu que avui dia es conservaal Monestir de Montserrat. L’any 1957aquest document trobat va ser pre-sentat a la Societat Catalana d’EstudisHistòrics. També la “Història deSuïssa” de H.U. Renstch fa referènciaa la lluita de les tropes suïsses en laGuerra d’Independència al costat delsespanyols. Aquestes revelacions nosolament donen llum a la veritat sinóque també confirmen la versió oficialfrancesa sobre el Bruc, on se sospitala presència de tropes regulars vesti-des de paisà dirigint i lluitant amb elscombatents catalans.Possiblement aquests documentsrelatius a la gesta quedin oblidats alsarxius, però sempre perdurarà a lamemòria col·lectiva la LLEGENDADEL TIMBALER DEL BRUC.

27

LA VERITAT SOBRE LA BATALLA DEL BRUCPer Josep Condeminas

EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78

El Masnou

Especialistes en aparadors

Fabricació pròpia Finestres abatibles

Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta

Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus

de portes i finestres

MASNOU,SL

ALUMINIOS

S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I

FRANCESC MACIÀ, 2 93 540 25 94

ROBA DE CASACORTINES A MIDAREGALS PER A LA LLARBRODATS PERSONALITZATS

FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32

Roger de Flor, 3893 540 22 33

www.pizzalandpark.com

Pizzes, entrepans i menús FESTES INFANTILS

ITÀLIA, 21, 1r 1a93 209 39 98

VENTURAA D V O C A T

D r e t c i v i l i p e n a l Arrendaments Matrimonial

Accidents de trànsitReclamacions diverses

ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95

ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95

ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46

www.farmasnou.com

ROMÀ FABRA, 44 93 540 30 50

C A R N I S S E R I A

V E D E L L A X A I

P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S

EL SECTOR COMERCIAL DE LA PLAÇA

Bona Festa MaNAVARRA, FLOS I CALCAT, FRANCESCROGER DE FLOR, ROMÀ FABRA, CRIS

JOAN LLAMPALLES, PTOR. DOMÈNETORRENT VALLMORA

Pollastres a l’ast ambpatates al caliu

Menjars preparats, begudes,llaminadures, gelats

C/ Itàlia, 19 93 555 20 22

PERRUQUERIA

HOMEDONATints i Permanents de PestanyesMaquillatge. Rastes. Extensions

Hores convingudes

Primeresmarquesamb des-comptes

de fins al

70-80%

Flos i Calcat, 4193 540 94 45

outlet@yuppi1974.com

NOVETAT HORARI

OBERT AL MIGDIA

SERVEI A DOMICILI

Nou Horari:de dimarts a divendres de 10 a 15 i de 16,30 a 21. Dissabte de 9 a 15

ESTILISTES CANINS I FELINS

TOT PER A LA TEVA MASCOTAPasseig Roman Fabra, 19El Masnou 93 540 37 93www.xicmasnou.com

La teva mascota es diu Xic?

Roman Fabra, 17 TEL. 93 555 14 51

INFORMÀTICA

Servei tècnic a taller i domicili Recuperació de dades

PLAN AVANZA36 mesos

sense interessos

FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74

Nou Clean

Bugaderia Tintoreria

E l M a s n o u

FARMASNOUP A R A F A R M À C I A

Navarra, 43 93 555 50 02

ITÀLIA, 193 540 47 44

P e r r u q u e r i a

Navarra,11Taller: 93 540 18 91Botiga: 93 555 65 37

Servei oficial:aprilia, HONDA,YAMAHA

mar

enyv

eter

inàr

ia

Flos i Calcat, 5393 555 18 81 (urg.24h)Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00

Amb s

eguret

at

Instal·lacions d’antenesTV, FM i satèl·litCircuits tancats de televisióPorters electrònics i vídeoportersElectrònica integral de so Control d’accessos

Cristòfol Colom, 13-B93 555 71 68el Masnoubassastelecom@grupouni2.com

GC

C.

serv

eis

ne

teg

es

i a

bri

lla

nta

ts LocalsComunitats

EmpresesHabitatges

Naus Neteges obresAbrillantadors

PolidorsVidres

Persianes

93 555 12 21

gcc@gccserveis.com

MPManelPadurawww.manelpadura.com

MOTOCICLETES

Reparació Venda

Flos i Calcat, 4893 555 41 01

p e r r u q u e r i a

un

is

ex

Joan Llampallas, 2593 555 95 62

Ametllers, 1293 555 83 91

FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39

Manyans des de1945

SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA

Vicenç LinaresS.E.F.

ORTOPÈDIAmsn

CENTRE PODOLÒGICCentre dispensador deAtenció integral

• Ajudes tècniques• Lloguer de material

ortopèdic • Supressió de barreres• Unitat de peu diabètic

Navarra, 65 Feiners i h. convingudes

93 555 10 53 - 639 81 46 17www.ortopodomsn.com

ITÀLIA, 2493 540 62 66

edicions

Centre depodologia

ANTEMHorari: de dill. a div. de 9,30 a 13i de 15,30 a 19dissabte de 9 a 13dimarts tancat

Flos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86

NAVARRA,22-L1093 555 99 53

fempanxing@telefonica.net

NAVARRA, 49B - L293 555 76 73

ELECTRODOMÈSTICS

AIRE CONDICIONAT

CÒNSOLES

JOCS PS2 PS3 PSP WII

NINTENDO

FEM PANXING

Ja no som a Flos i Calcat. Ara estem al polígon La Bòbila.

Garrofers, 5 (Pont de Teià)

93 540 17 89

MOTORCAS

Venda, lloguer i reparació

de maquinà-ria per a laconstrucció

i el bricolatge

Cotilleria per ladona, roba interiorper l’home, robade bany …i més

H o m e - D o n a

NOVA US DESITJA

ajor 10C MACIÀ, ITÀLIA,STÒFOL COLOM, ECH FERRER I

A

Per Esteve Pujol i Pons

Per Quarts de deu del vespre del dissabte 8 de maig. Laparròquia de Sant Pere del Masnou plena. Molts cantairespertot arreu; se’ls veu perquè van mudats, bé, amb vestit decantar. Uns cent cinquanta potser? Em sembla que sí.A més de l’interès musical, n’hi havia un d’afegit: el concertera a benefici de l’Associació Esquima del Masnou, que ésuna entitat compromesa des de fa anys en la rehabilitació depersones amb malalties mentals i d’ajut a llurs famílies. Art isolidaritat, doncs.L’acústica de l’església va realçar les interpretacions corals;què tenen certs temples en la seva arquitectura que afavorei-xen la música i encara la fan més noble? El de Sant Pere delMasnou ho té, certament.La Coral Xabec, del Masnou, dirigida per MontserratLlagostera i amb Bàrbara Llacay al piano, va encetar la vet-llada. Eren els amfitrions del festival. Peces reposades, de

música ben travada, corprenedores, de lletres curulles depoesia.El Cor Atàlia, de Teià, va agafar el relleu amb cançons de méslluny, amb molt de nervi, juganeres, bellugadisses. CarmeJulià dirigia els cantaires i Bernat Antolín els acompanyava alpiano.Un altre cor de Teià, la Coral Esclat, va cantar-nos melodies illetres ben nostrades, amb ressò per dintre i per fora. Qui elsdirigia era Víctor Barbé i també Bernat Antolí els acomboiava.Per cloure la cantada, la Coral Polifònica Joia, d’Alella, sota labatuta de Jordi González, amb Josep Buforn al piano i ambl’actuació d’Artur Condeminas com a tenor solista, va omplird’aire i de llum espectacular el capvespre d’aquell dissabte demaig; la música, des de la més castiza a la més clàssica enpocs minuts.Ja és costum que en aquestes trobades de corals tots elscantaires s’uneixin en un cant comú, signe de germanor iexpressió magnífica de plenitud coral. Va ser el Cor delsEsclaus Hebreus “Va, pensiero”, de l’òpera Nabucco, deGiuseppe Verdi. Cant de dolguda enyorança i ensems de lli-bertat desitjada. Tothom sota el comandament de VíctorBarbé.Montserrat Grau, com a coordinadora al Maresme de laFederació Catalana d’Entitas Corals, Joan Casals, com a pre-sident de Gent del Masnou, entita cívica masnovina de la qualforma part la Coral Xabec, i Pilar Palomino, secretària del’Associació Esquima, van intervenir en l’apertura i en la clau-sura del concert i van agrair la presència de tants amics de labona música, així del públic com dels mateixos componentsde les corals. Aplaudiments, flors i simpatia.No hi ha festa sense pa i vi… i a fe que als locals parroquialshi va haver quelcom més que pa i vi. Els qui hi eren us enpoden donar testimoni de primera mà o, potser millor, de pri-mera boca. L’alegria ho amania tot.

Fins a la propera, germans cantaires!

30

Festival de cant coral“Maresme 2010”.

Corals Xabec, Polifònica Joia, Esclat i Atàlia,

Cròniques

Tal com s’havia anunciat oportunament, el passat dissabte17 d’abril, a les 6 de la tarda, fou inaugurada al nostre localsocial l’exposició NUMISMÀTICA SINGULAR o exòtica,“monedes” d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa…quasi 5.000anys d’història, emmarcada dins els actes institucionalsmés rellevants que s’esdevindran enguany amb motiu de lacelebració del XXV Aniversari de Gent del Masnou.El tret de sortida el donà el nostre Vocal de Cultura, JoanMuray, comissari de l’exposició, el qual, brindà tota menade detalls i subtileses sobre el contingut i particularitats decada element que s’hi exposava, meticulosament classifi-cats i agrupats en vitrines -estrenades per a l’ocasió- perpaïsos o cultures de procedència, la qual cosa va fer moltentenedora aquesta mostra inèdita al nostre país.

Hi eren representades diverses monedes, tal com les ente-nem actualment, però majoritàriament l’exposició conteniapeces d’una gran singularitat que més aviat ens feien pen-sar en elements decoratius, eines, figures, armes i altresobjectes els quals, però, tenien o havien tingut la seva fun-

Un recorregut per l’exposició“NUMISMÀTICA SINGULAR o exòtica”Per Joan Casals

(d’esquerra a dreta) Joan Puig, president de la Fundació La Calàndria,Joan Casals, president de Gent del Masnou i Joan Muray, vocal de

Cultura de Gent del Masnou, en l’acte d’inauguració.

31

ció de “moneda” de canvi o d’intercanvi, confeccionades dediferents metalls com el bronze, la plata, l’or…, però tambéde materials diversos com faves del cacau, ullals de sen-glar, sílex, cocos de mar, petxines, terracota, nacre, etc.L’itinerari de l’exposició ens traslladà a llocs tan exòticscom Burkina Faso, Nigèria Doreme, Mali, Katanga, Kirdi(actual Kenya), Mbole (actual República del Congo),Equador, imperis Maia i Asteca, Vietnam, Siam (actualTailàndia), Xina, Formosa (actual Taiwan), Japó, Laos,Birmània, Susa (actualment dins l’Iran), Òlbia (actualUcraïna), etc, etc, …. i també fins al nostre Masnou, amb una

moneda ben singular de forma triangular, encunyada durant laguerra civil del 1936-1939 pel Sindicat Agrícola, la qual vamerèixer un lloc d’honor dins l’exposició.Mercès al patrocini de la Fundació La Calàndria, vam poderconfeccionar i obsequiar tots els visitants amb un excel·lentcatàleg, curosament il·lustrat, que va facilitar el recorregut perl’exposició i que quedarà com a testimoni gràfic de la mateixa.La singular exposició, que es va poder assaborir fins eldivendres 28 de maig, va acomplir amb escreix totes lesespectatives que havia generat.

El passat dia 13 de maig a les 19 hores als nostres locals,el senyor Josep M. Samaranch ens va fer una conferènciaen relació a la UNESCO, la seva història i el seu desenvo-lupament.Va ser d’interessant quant a l’explicació dels fonaments i lahistòria de l’entitat, de la creació de la qual el dia 14 demaig es va celebrar el 50è. Aniversari, i les diferents anèc-dotes i les diverses històries que durant aquests anys s’hananat succeint. Cal remarcar l’amenitat amb què el Sr.Samaranch en va desgranar les diferents situacions.UNESCO (en anglès) Organització de les NacionsUnides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Va sercreada el 16 de novembre de 1945 a Londres per un grup depersones, que, astorades per la bestialitat de la guerra i perles diferents brutalitats comeses durant els conflictes, vandecidir que en realitat el que calia era modificar el comporta-ment de les persones i això sols es podia aconseguir amb lacultura i l’educació. Per això aquestes persones es van pro-posar que la ciència fos el fil conductor per arribar a la màxi-ma quantitat de gent possible, i amb aquest esperit modificarla concepció del món i fer-lo més humà.Cal dir que els inicis van ser al Japó ja que, després d’haver

rebut les sotragades de les bombes atòmiques, van ser elsiniciadors d’aquest pensament, i van ser seguits per científics,educadors i gent del món de la cultura d’arreu.Actualment hi ha 193 Estats membres, més 7 d’associats;la seu és a París i els seus òrgans són la ConferènciaGeneral i el Consell Executiu. A Catalunya es va crearUNESCO Catalunya a l’any 1984; no obstant, des de l’any1960 hi havia un treball molt fort per a la seva creació, mal-grat que el règim d’aquell temps no era partidari de temes quepoguessin entorpir el funcionament de la dictadura.La gran sort va ser que el règim de Franco estava totalmentaïllat, i participar de la UNESCO va ser una finestra al’exterior, amb el resultat que va ser tolerada l’existència aBarcelona d’una organització que entroncava amb lesNacions Unides. Posteriorment es va anar estenent com unataca d’oli la creació de les organitzacions locals a tot l‘Estat.Una de les grans tasques de la UNESCO és la de declararpatrimoni de la humanitat els diferents llocs i cultures, quea partir d’aquell moment estan protegits pels governs delsdiferents estats. Gràcies a aquest treball s’ha aconseguitsalvar una sèrie de monuments, llocs, hàbitats, llengües icostums, que s’haurien perdut per sempre.

La punta de la llengua (14)Per Esteve Pujol i Pons

En català i en castellà hi ha paraules semblants, fins i totaparentment idèntiques, però en les quals l’accent no hapas de pronunciar-se sobre la mateixa síl·laba; això passaen noms comuns i en adjectius i també en nom propis.Cal que hi fem molta atenció a fi de dir-les correctamenten cada una de les dues llengües. Fixem-nos en algunsmots catalans on cal pronunciar l’accent a la síl·laba ade-quada:acne; adequo, adeqües adequa, adeqüen, adeqüi, ade-qüis, adeqüin; aeròlit i monòlit; alfil; alvèol; anemone;atmosfera (fixem-nos que diem esfera); aurèola; bron-quíol; ciclop; circuit; diòptria; estern o estèrnum; èczema;

elit; futbol; gàmeta; handbol; homeòstasi; hoquei; isòbari isòbara; intèrfon i magnetòfon i saxòfon i vibràfon i xilò-fon (fixem-nos que diem telèfon i megàfon); letargia;medul·la; metamorfosi; míssil; oboè; olimpíada; omòplat;osmosi; hemiplegia i paraplegia i tetraplegia; pneumòniai broncopneumònia; poliglot; rail; reòstat; tènder; siner-gia; timpà; tiquet; vàlua i plusvàlua; rèptil; tèrmit; tèxtil;xandall; xassís; xofer (i també xòfer)…I pel que fa a alguns noms propis: Aristòtil; Àsdrubal oHàsdrubal; Arquimedes; Àtila; Cleòpatra; Dàmocles;Dublín; Èdip; Etiòpia; Hèlsinki; Himàlaia; Segúries; Tibet;Tòquio; Ucraïna…

LA UNESCO I LES INICIATIVES CIUTADANES AL SEU ENTORNPer Jordi Godàs, Vocalia d’Acció Cívica

VEREMA AUTOS SLRepública Argentina, s/n. 93 555 11 54El Masnou veremaseguros@terra.es

Taller RACC assegurànces.5% de descompte en les reparacions

a tots els socis del RACC.

2010 Nou IBIZA st2010 Nou IBIZA st

OFERTA VACANCES 10% de descompte en to-

tes les peces i recànvis de qualsevol marca i un 15%en pneumàtics i olis. Oferta vàlida fins a finals de juliol

PROMOCIONS BOLART SLConstrucció i reparació d’obres

Joan Llampalles, 17. El Masnou Tel. i Fax: 93 540 04 13

Mn. J. Verdaguer, 14 · 93 555 10 60 / 17 61 · info@finquespuig.net · el Msn

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a lAdministració i venda de pisos,

cases, terrenys i rústiques.Propietat horitzontal. Assessoria jurídica.

C/ BARCELONA, 11 · 93 555 02 96

Flors i plantes

www.florsjoan.comLa teva floristeria a internet

Informació: info@florsjoan.com

JOAN Navarra, 100 el Masnou93 555 79 34 info@florsjoan.com

Bona festa Major2010

33

DES DEL 1959 AL MASNOU

La Xixonenca,l’orxata de sempre

I ELS GELATS MÉS DELICIOSOS

Gelats ambfructosa

centre de salut i bellesa

Elena Lafarga Boschquiromassatgista i esteticista

Primer de Maig, 20 Davant de l’ambulatori CAP del Masnou 93 540 46 11www.flordemaig.netelena@flordemaig.net

Correu electrònic:jimenezconstruccions@telefonica.net

Obres i reformes en general

93 540 83 55607 947 004

Bona Festa Major

ConstruccionsJiménez

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

Prat de la Riba, 95 el Masnou 93 55562 41 elivinyals@yahoo.es

Bona Festa Major

34

Els seus pares van estimar-se “pregonament” l’any mateix dela “Infausta Diada”, pocs dies després de la publicació d’unade les més famoses novel·les catalanes d’aquell desgraciatsegle XX.I aquell riu de plata, amb un cel blau verdós i un sol una micaesmorteït de desembre, van saludar-lo per primer cop. Laseva infància fou com la de tants nins que creixien rodejatsd’amor i de l’escassetat de tota mena de queviures.En pocs anys aprengué a pujar a un tramvia que semblavade “joguina”, que el duia a can “culapi”, curiosament situat enun barri de mala nomenada. Aquella mena de “purgatori” va acollir moltes “lluminàries”d’abans i després de la mort d’aquell... (el nom i record delqual més val oblidar). Tanmateix, d’aquell “purgatori”, ell en vatreure un “modus vivendi” del món clàssic a la capital de la“província” del nord.Les seves neurones, doncs, van “alimentar-se” dels clàssics,de grans sants de molta veneració, sobretot intel·lectual. Pertant la seva formació quedà impregnada de claredat, de rao-nament transparent, de capacitat de diàleg precís, de mane-ra ordenada de procedir.Durant un seu viatge a Itàlia hi trobà un primer amor i, comtants altres, inquiets, de la seva època, “aixecant el polze”, vapoder visitar altres països “nord enllà”, entre ells Alemanya. Aquestes experiències foren força profitoses i li permeteren

conèixer i fer amistat amb molts dels futurs intel·lectuals, dements obertes, que es formaven a la seva universitat. I vadescobrir, malgrat les adverses circumstàncies, la riquesa desa llengua menyspreada.Una de les seves obres importants, de fa gairebé quatredècades, hom la podria definir com “La novel·la de la nostranació” i també com “La novel·la dels seixanta”. Com a puntsdestacats d’aquesta obra es poden citar: el centenari delpoeta més gran de la nostra “Edat d’Or”, l’aparició del primergrup de nacionalistes, el “descobriment” de la seva ciutat(gràcies a les passejades nocturnes), del propi país i de lesseves arrels, dels primers Aplecs. Amb el seu afany d’ajudar a la reconstrucció de son país, foucandidat a senador a les primeres eleccions democràtiques.Tenia molt clar, i encara té, que des del poder polític hom pottreballar molt més per la “causa nacional”.Té molt clar que un poble no perd la seva personalitat per serbilingüe, i posa com a exemple Dinamarca, on tothom parlaanglès, i tanmateix la seva cultura és manté ben ferma. Lapersonalitat es perd si no resisteixes amb “força” la penetra-ció d’una altra cultura, sobretot si la tens “dintre”.Després d’ésser catedràtic al nord de son país, vingué elcasament amb Pilar, una passejada per Oxford, a la cerca deldarrer antropòleg (per enriquir una de les seves especiali-tats), les visites, a París (al laboratori de Levi-Strauss), aViena. I l’assistència a molts congressos, com a investigadorde les comunitats rurals.Una de les seves obres és una síntesi dels PP.CC., endemésde moltes altres de caràcter antropològic (entre elles una dededicada als nens). Al llarg dels anys ha fet una gran tascacom a traductor de clàssics. I des de 1974, el primer premi,fins ara n’ha rebut molts i de tota mena.

CONCURSQui és aquest personatge?Per Antoni Josep Ferrero i BalaguerAmb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector,d’acord amb les bases següents: Cal endevinar de quin personatgeestem parlant i comunicar-ho a la redacció del Butlletí mitjançantcorreu electrònic (gentmas@suport.org) o per correu ordinari (c/Dr.Agell, 9, 08320 el Masnou) indicant el nom del personatge en qüestió iles dades personals del concursant: nom i cognoms, adreça i telèfonde contacte. Entre tots els encertants sortejarem cada mes un CD delllibre virtual Gaia 2148.“Una història de l’Univers i de la Vida” iun exemplar de la “Rondalla Còsmica” treta del llibre virtual. Cal que les respostes arribin per tot el dia 20 de cada mes, com amàxim. El guanyador serà anunciat al Butlletí del mes següent.

CONCURS

Solució del mes passat:JOAN-DANIEL BEZSONOFF I MONTALAT

El guanyador del concurs JOAN OLIVERAS I VIVES

Enhorabona!

Del 20 al 24 de juliol

35

Exposicions

GENTDEL MASNOU

Fins al 18/6“UN MAR DE COLORS” a càrrec dels alumnes de QueraltViladevallDel 19/6 al 16/7GERARD ROSÉS. Pintures i aqüarel·les. Exposició institu-cional commemorativa dels XXV anys de Gent delMasnou. Catàleg patrocinat per Fundació La Calàndria.Del 17/7 al 6/8L’arbre. El gegant del regne vegetal. De Joan Condal.

Rauxa teatre ·

I n f o r m a

AIXÒ NO ÉS VIDA!De Sergi Belbel, Albert Espinosa i David Plana.Amb Cristina Sagré, Bettina Blanch, Cristina Gomila,Carme Duran, Paquita Mateu i 25 actors més.Direcció: Francesc Fàbregas

Ca n’Humet dissabte 26 a les 22.15, i diumenge 27 a les 19.Una radiografia àcida i sarcàstica de la vida de cinc donesque pateixen d’alguns dels mals més habituals de la vidacontemporània. Una depressiva suïcida, una ingènua conformista, unaaddicta a la cirurgia estètica incapaç d’acceptar-se a simateixa, una dona hiperactiva encegada per l’organitzaciói una executiva irritable i agressiva.

Entrada gratuïta

L’ENDEVINALLA per V.D.R.Tinc la panxa grossa,la boca molt ampla,el ventre m'emplenen de sucs i viandes;tinc dues orelles, i el seient em cremen quan m'utilitzen.

Resposta: l'olla

Col·leccionismeTROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLAQUES DECAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS, MONEDES,POSAGOTS, GOIGS, ETC.Cada segon dimecres de mes, de 7 a 9 del vespre, al localsocial de Gent del Masnou.PROPERES TROBADES: Dimecres 9 de juny

Nom i cognoms:..........................................

......................................................................

Data naixement ..........................................

Adreça: ........................................................

Telèfon: ........................................................

Adreça electrònica ....................................

......................................................................

Quota anual 2010: 31€ (Revisable )

Autoritzo el pagament de les quotes de Gent del Masnou amb càrrec al meu compte/llibreta:

Entitat bancària ...........................................................................

Entitat / oficina / D.C. / núm. de compte

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - -Signatura del sol·licitant

El Masnou.......de...........................de...........

GENT DEL MASNOU Dr. Agell, 9 · 93 540 39 29 · 08320 el MasnouCorreu electrònic: gentmas@suport.org · www.gentdelmasnou.cat

Vols fer-te’n soci?

Juny

Per a totes les edats i a quipugui interessar d’aprendre

aquest instrument.No són necessàries nocions de música.Mètode tradicional.

Curs trimestral: cada dijous de 2/4 de 8

a 2/4 de 9.

Preu, 40 €Socis, 25 €

Podeu reservar plaça a Gent del Masnou,

Dr. Agell, 993 540 39 29

gentmas@suport.orgHorari del local social:

Feiners de 6 a 8 del vespre

Curs d’iniciació a la Gaita Escocesa

Foc i revetlla deSant Joan 2010

Mantinguem la cultura i l’esperit del poble.

23 de juny a partir a les 8 de latarda a la plaça dels Països

Catalans (Ocata)

A les 9 a del vespre arribada de laFlama del Canigó.

A 2/4 de 10, encesa del Foc.

Us hi podeu portar el sopar.Hi haurà taules, cadires, coca i música.

Ho organitza: Xalupa Associació Cultural,

Diables del Masnou, Gent del Masnou,

Plataforma Cívica el Masnou 21, i Al Masnou decidim.

Hi col·labora:

36

Sant Felip, 45. 93 540 97 41 el MasnouCanonge Baranera, 75. 93 384 43 51 Badalona

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

La cuina de l’Antònia

Coca de RevetllaIngredients

250 g de farina, 150 g de llet, 250 g de sucre,

30 g de mantega, 1 sobre de llevat Royal, 2 ous

Per a guarnir: pinyons i fruita confitada

Massapà clar:1 c.s. de sucre glaç, 1 c.s. d’ametlles en pols.

Lligar-ho amb clara d’ou batuda

1. Treballem el sucre amb els rovells i la mantega (clarificada i freda).

2. Posem la farina sobre el marbre en forma de volcà i hi afegim al centre el llevat en pols tamisat

i la barreja anterior.3. El treballem fins que no hi quedin grumolls.

4. Mentre reposa una mica, muntem les clares a punt de neu i ho anem barrejant amb la mescla anterior

sense treballar la massa.5. Untem i enfarinem la safata del forn i l’omplim

amb la pasta, per coure-la a 180º. 6. Abans que es cogui del tot, cal pintar la coca

amb el massapà clar i anar guarnint-la amb la fruita confitada a làmines i els pinyons

(abans remullats amb aigua). 7. Si volem que ens quedi lluent, també podem pintar-

la de nou amb rovell d’ou. Ho tornem a posar al forn per acabar de coure-ho.

Se serveix entre foc, cava, petons i coets.

Coca de Revetlla

A Molts records per aIvanov l’actor i directorteatral Pep Tosar(Artà, 1961) revisaIvanov, el clàssic deTxèkhov (1860-1904)de 1887. Ho fa dedijous a diumenge, alCírcol Maldà (www.-circolmalda.org), fins al25 de juliol. Cal no per-dre-se-la: ha rebut elPremi de la Crítica deBarcelona a la MillorDirecció (2009) i el Premi de la Crítica Serra d’Or al MillorEspectacle (2010). Un punt de partença: un home de lletresdesanimat, sense fe, sense esperança, sense amor. Unaveritat com un temple: el muntatge emociona, és pled’interpretacions memorables. Som al carrer del Pi, 5.No gaire lluny, a la Plaça d’Urquinaona, al Teatre Borràs,continua el treball impagablede l’Actor, dels grans actors.La dona justa de SándorMárai (1900-1989) ha estatadaptada al teatre perEduardo Mendoza (Barce-lona, 1943) i pautada, en ladirecció escènica, perFernando Bernués. El resul-tat és un muntatge elegant, degran sobrietat, d’una estilitza-ció justa (!) i adequada, ambunes interpretacions esplèndi-des: tant la de la burgesa

Memorables!

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

(Rosa Novell),com la del burgès“de tota la vida”(Àlex Casanovas),com la de l’amicescriptor (VíctorPi), com la de laminyona espavila-da i rapinyaire(Cristina Plazas).Tot i l’excessiur e c o l z a m e n ta u d i o v i s u a l–passa a tot hora,al nostre teatre, ésflagrant–, elsencerts del direc-tor (i el seu equip)són abundosos. Per exemple, mantenir a escena la Judit (osigui, la Cristina Plazas) en aquell sofà suggeridor (tal i comesdevé ella, minimovent-se, minuts i minuts, mentre enca-ra no ha parlat), tan negre, tan dur, ...tan estèticamentburgès. I tan constantment pertorbador de les mentsmenys límpides. O, per exemple, imposar a escena tresgrans marcs (que recorden la solemnitat, fredor externaemocional, insolència, ostentositat de la classe poderosa),amb reverberacions de Giorgio De Chirico. Aquests marcssón el contrapunt ideal al clima de la part primera del mun-tatge: fred. Volgudament freda és la primera hora, abansdel petit entreacte, com volgudament freds va voler laCoixet pintar els seus mapes (cinematogràfics) de Tòquio,lluny del calent petroli de la Hanna i el Josef. El contrastamb la segona part és notable, on les emocions neixenamb força a partir de la presència d’una cinta lila.Tanquem el cercle. Així doncs amb el Círcol Maldà, altrecop. Dintre d’“Els dimarts del Maldà”, del 8 de juny al 6 dejuliol, La corda fluixa, amb dramatúrgia de Joan Yago idirecció d’Adrià Aubert, ens permetrà veure sobre l’escenaalgunes joves promeses de la interpretació catalana:Queralt Casasayas, Laura Aubert, Bernat Cot i Laura Pau.En un futur, tal vegada, memorables.

Molts records per a Ivanov.

Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

Esquer viu24 h.

Angel Guimerà, 15 (Camí Ral d’Ocata) 93 540 20 16 el Masnou

Tot per a la pesca de platja i embarcació

PRODUCTESOWNER, HAYABUSA, DAIWA, SHIMANO, STONFO, LEONI,

SUFIX, YUKI, EVIAS,

Foto gentilesaMalda

Rosa Novell i Àlex Casanovas

37

NO TOTS VOLEN SER BOMBERSQuè voldràs ser quan seràs gran, fillet? Què t’agradaria fer?A què aspires? Perquè les teves notes no són gaire…Mireu, pare, després d’haver-ho pensat llargament i meditatde forma seriosa, vistes les circumstàncies actuals, vull ser:

redactor d’informes innecessaris o bé membre o, millor enca-ra, President del Consell d’Admi-nistració d’una prestigiosaentitat, encara que aquesta tingui pèrdues milionàries.(Sort que les notes no són gaire…)

ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGAÉs que hi ha gent tan fantasiosa que, quan t’expliquen lavida, fins i tot la “seva” armilla té mànigues.

TOCAR LA PERANo oblidis que t’espero i no esperis que t’oblidi. Que quiespera desespera. Pere Peret i Peretó

“SINDICATO VERTICAL”Si es treballa de sol a sol, què passa, què es fa si està ennu-volat tot el dia? No hi fa res, no passa res. És estrany oi?

FIXEU-VOS-HILa punta sempre es fa malbé abans que la resta del materialemprat. La del punxó, la del llapis, la del ganivet, la del gallar-det, la de la llança, la de l’estilogràfica, la de la fletxa, la de latisora, la de l’agulla, la de…. Vaja, sempre que no sigui la de“l’hora punta” o la “Punta d’en Xap”… Apunta! Foc!

LA FÉINA ÉS DEL TOT PRIMORDIALEl que tu m’has explicat no és gens interessant, no té capimportància. Mira, els treballadors de casa són tan ama-tents que pleguen a les tres; i a tres quarts la majoria ja hadinat… Bon profit!

DE JOANS, JOSEPS I ASES…Digue’m, Joan: Què es pitjor, la ignorància o la indiferència?Mira, Josep, ben mirat, no ho sé; però aquestes qüestionsno m’importen gens ni mica.

GAIREBÉ TOT AIXÒ ES VERITATPer Carles Maristany

TEMPS D’ARABona part de la joventut s’estima més de vestir-se amb pan-

talons ben estripats abans que malcosits. “Ha d’haver-hi gustos per atothom”.

38

Correfocs 2010Correfoc juvenil

28 de juny a 3/4 de 10Sortida: pl. Miquel Martí Pol (Can Jordana):,Torrent

Vallmora, Roger de Flor, St. Miquel, pl. dels Cavallets, Romà Fabra, LluísMilllet, Bassegoda Amigó, Roger de Flor, Esperança, Tomàs Vives, St. Felip,

Baixada del Port. Final: Castell de focs

Correfoc Gran 26 de juny a les 10 del vespreSortida: Pas del port (Sant Felip), Pintors Villà,Pere Grau, Sant Bru, Dr. Botei, Sant Domènec,Uruguai, Parc de la Nimfa.Final: Plaça de la Nimfa Les Barrakades

Festa Ma jor de l MasnoudeSantPere

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

Bona Festa Major

D E F O T O ’ SR i c a r d V i l l a r r u b i a

ÀLBUMS DIGITALSCodi àlbum fuji: CKK7R

(www.fujifilm.es)Codi album Hofmann: 203762

www.hofmann.esRecepció a la botiga 24h sense cap cost addicional

L A B O R A T O R I F O T O G R À F I C

Feliç Festa Major i bones revetlles

Feliç Festa Major i bones revetlles

Almeria, 27 el Masnou93 540 42 26

defotosrw@hotmail.com

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

TALLER

DE PU

BLICIT

ATDIS

SENY

GRÀF

ICL l u í s Va l l s M a r í

J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme

PE I X

OS

RA

MO

NC O

DI

NA

IPer a encàrrecs: Botiga, Sta. Rosa, 27

93 540 16 80Mercat Municipal

93 540 41 97el Masnou

Bona Festa MajorBona Festa MajorTambé ens pot

comprar a:www.totfresc.net

i l’hi portarem a casa.