celsona 555

1553 - Divendres, 25-1-2008

Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Editorial Ramon Estany

Un carnaval amb futurEncara amb la ressaca de tants dies de gresca, no voldria deixar de dedicar uns

mots a la gent de la Junta de l’Associació de festes del Carnaval, que amb aquest any acaben “mandat” i un període de quatre anys marcats per la recuperació de la il.lusió i l’empenta de l’autèntic Carnaval.

Aquesta Junta, amb el seu president al davant, el Joan Codina, van assumir una responsabilitat difícil i complexa: reflotar una festa que passava uns moments delicats, enmig d’un ambient de certa crispació i impopularitat. I allà on molts no s’hi van atrevir, van posar el que calia per fer anar el Carnaval, no només per aquests quatre anys, sinó per als propers. I és que aquesta Junta s’ha caracteritzat també per saber mirar a llarg termini, prenent decisions que no donen resultats immediats però que a la llarga són molt més beneficioses.

En resum, és just considerar que el carnaval de Solsona ha recuperat aquell punt "de popularitat i de festa de carrer que havia tingut d’antuvi, aquells qui el recorden de fa uns anys, i també és satisfactori veure que l’economia de la festa, sempre precària, està força assegurada, prou com per no haver de patir durant els pròxims anys".

És cert que també hi ha hagut decisions discutides, però ja se sap, "qui té la responsabilitat sempre es pot equivocar i ha de saber rebre les queixes, vinguin d’on vinguin, per això hi són".

En general, la valoració que podem fer entre tots d’aquest carnaval que ja ha passat és força bona, i havent deixat un llistó molt alt. Amb el pas del temps, mirat en la llunyania, d’aquí uns anys, quan recordem aquests Carnavals, els veurem amb la satisfacció d’allò que és nostre, d’un patrimoni festiu el qual estem orgullosos de conservar i que any rere any hem anat celebrant, gràcies a la tasca sovint silenciosa, discreta i sempre feixuga de tota la gent que treballa darrera i davant dels actes de Carnaval.

La Barra del Mia

2 555 - Divendres, 08-02-2008

PRESENTACIÓ PÚBLICA I PARTICIPATIVA

Proposta de modificació dels estatuts del Centre Sanitari del Solsonès

SESSIÓ OBERTA A TOTHOM

Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys

DIA: DIMARTS 12 DE FEBRERHORA: 21.15 HLLOC: SALA CULTURAL DE L’AJUNTAMENT DE SOLSONA

Solsona Josep M. Montaner i Reig

L'equip de govern municipal estudia la possibilitat d'ampliar el Pont de Solsona per mitjà de la instal.lació d'una passarel.la per a vianants. Així ho va aprovar aquesta setmana la junta de govern local del consistori solsoní que calcula que els serveis municipals puguin tenir a punt el projecte preliminar i l'estudi de viabilitat econòmica a mig termini.

L'actuació ha de servir per ampliar l'espai destinat tant al pas de vianants com de vehicles i millorar en general la seguretat d'aquesta infrastructura. Per això ha tornat a plantejar aquesta possible solució al servei de Carreteres de la Generalitat -titular de la via- aprofitant que actualmnet està planificant amb el con-sistori les obres de les 2 rotondes del Pont.

Segons ha explicat, el regidor d'Urbanisme, Martí Abella, les actuals voreres que hi ha a cada banda del pont són "totalment insuficients" tant pel que fa a la mobilitat com a la seguretat. Per això, una possible solució seria afegir una passarel.la adossada o bé construir un pas separat però paral.lel a l'actual pont.

En qualsevol cas, la passarel.la hauria de tenir una am-plada mínima de tres metres, contenir els elements de seguretat que ara manquen i quedar lliure de barreres arquitectòniques. La resta de l'espai que actualment té el pont es reservaria al pas de vehicles, ha confirmat Abella.

Aquesta proposta formava part del programa electoral del PSC. A més, el grup d'El Comú i del Fòrum ja l'havien plantejat amb anterioritat. La paternitat de la proposta però, també se l'ha atribuït l'exalcalde de Solsona, Jordi Riart, que ha assegurat que "CiU ja portava aquest projecte en el seu programa electoral". Riart ha criticat que el tripartit local "es vulgui apuntar ara el mèrit" i "fer-se seva" una idea de CiU.

Estudien la instal.lació d'una passarel.la per ampliar el pont de Solsona

La passarel.la projectada podria canviar la fisonomia del Pont de Solsona

3555 - Divendres, 08-02-2008


Solsona acaba optant per la variant sudLa futura variant canvia la ubicació projectada incialment i acabarà passant pel sud de la ciutat

L'equip de govern municipal s'ha decidit finalment per ubicar la futura variant de Solsona pel sud de la ciutat i resol de-finitivament el debat sobre l'emplaçament de la circumval.lació de la carretera C-55 al seu pas per Solsona i Olius. La decisió permet, a més, desencallar el procés d'aprovació del POUM que s'havia hagut d'ajornar a falta d'una proposta definitiva sobre la ubicació final d'aquesta infrastructura.

Per contra el grup municipal de CiU -principal valedor durant la passada legislatura de l'opció nord- considera que l'executiu local s'equivoca apostant per l'opció sud i ja ha avançat que difícilment donarà suport al canvi de traçat.

L'executiu municipal va donar a conèixer la decisió final en el transcurs de la reunió de la comissió de seguiment del POUM -formada per representants dels sectors econòmics, empresarials, tècnics i socials del municipi- que es va celebrar dijous de la setmana passada.

Ara, l'equip redactor del POUM haurà d'incorporar al document final la reserva de sòl necessària per a construir la variant sud. L'executiu local portarà l'aprovació d'aquest punt en el proper Ple municipal del dia 14 de febrer amb la previsió que la Comissió d'Urbanisme doni el llum verd definitu al POUM de Solsona el 14 de març.

Un debat llarg i costósLa decisió ha arribat després de diverses reunions entre

l'executiu local i els membres de la comissió de seguiment que no han servit però per adoptar un consens majoritari. Al terme d'aquests debats s'ha constatat per contra l'àmplia disparitat d'opinions i posicionaments sobre el traçat ideal de la variant.

L'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, ha reconegut que les dues opcions tenien "avantatges i inconvenients" i ha ressal-

tat que entre els col.lectius presents a la comissió de seguiment "hi havia visions tant diverses" que, un cop valorades totes les propostes "no es desprenia un posicionament clar per cap de les dues opcions".

El procés ha comportat un ajornament considerable en la tramitació del POUM de Solsona que l'ajuntament ha excusat assegurant que es pretenia prendre una decisió "basada exclu-sivament en criteris tècnics". Per això comptaven amb que fos la Direcció General de Carreteres –organisme titular de la via i responsable de les obres- qui donés el veredicte. Finalment però, Carreteres es va negar a elegir entre les dues opcions i va traspassar tota la responsabilitat de la decisió a l'ajuntament.

Una obra a mig termini Tot i que l'ajuntament té la intenció de treballar per tal

que les obres puguin fer-se al més aviat possible, Jounou ha admès que difícilment es podran executar durant aquesta legis-latura. Amb tot, ha assegurat que es farà tot el necessari per tirar endavant el projecte al més aviat possible, ja que "coincidim amb la comissió de seguiment en el fet que la variant millorarà la qualitat de vida dels habitants de Solsona i Olius".

El portaveu del grup municipal de CiU, Jordi Riart, s'ha mostrat contrari a l'opció de variant sud i ha criticat "l'operació de maquillatge" de l'equip de govern, ja que va convocar la Comissió de Seguiment quan "ja tenia presa la decisió molt abans". En aquest sentit, ha assegurat que els sector empresarial i els tècnics i arquitectes de Solsona es "decantaven bàsicamnet per l'opció nord" i ha acusat al tripartit municipal "d'obviar els arguments tècnics i substituir-los per criteris polítics".

El grup de CiU considera que el traçat escollit final-ment "només mira per avui, però no per al futur desenvo-lupament de Solsona" ja que limitarà el futur creixement urbanístic previst pel sud de la ciutat en els propers 20 anys. Riart ha lamentat, a més, que l'opció sud estava avalada només pel projecte d'un tècnic d'El Comú que, segons ell, "no s'ha debatut".

Així mateix, considera que l'opció rebutjada perme-tria millorar la connectivitat amb els polígons industrials i amb les carreteres de Berga i Sant Llorenç de Morunys, tindria menys impacte visual i acústic des del nucli urbà de Solsona i no obligaria a disgregar la zona de Cal Llarg.

Per altra banda, el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, ha confirmat que els alcaldes de 6 municipis del nord del Solsonès (La Coma i la Pedra, Guixers, Lladurs, Odèn i Navès) li han demanat que inter-cedeixi en aquest afer per tal que l'ajuntament de Solsona "reconsideri" una elecció que pot anar en contra dels inte-ressos dels muncipis del nord de la comarca.

Chaure ha assegurat que transmetrà les queixes d'aquests municipis a l'alcalde solsoní "de manera respec-tuosa" però amb la voluntat que pugui reconsiderar una decisió que "no només afecta el municipi de Solsona".

CiU de Solsona es mostra contrari a la decisió i el Consell Comarcal podria prendre mesures per demanar una nova rectificació del traçat

4 555 - Divendres, 08-02-2008


En l'anterior legislatura, el govern de CiU i l'equip redactor del POUM van apostar per la variant nord-est. Tot i això, ERC i El Comú, que estaven a l'oposició, es van mostrar contraris a aquesta decisió i El Comú va plantejar una opció alternativa pel sud de la ciutat. Final-ment, però, el POUM només va recollir la variant nord, tot i que posteriorment l'actual equip de govern va inclo-ure-hi l'opció sud que finalment ha estat l'escollida.

L'actual executiu municipal considera que el traçat escollit presenta un menor impacte sobre les masies del Vinyet, ja que "en aquesta zona hi ha menys densitat de cases". Aquest ha estat el criteri fonamental a l'hora de prendre la decisió perquè "no volíem que la nova variant passés just per davant de cap casa", ha subratllat l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou.

Altres raons que han pesat en aquesta elecció són la major proximitat de pas i connexió directa amb l'empresa Tradema, així com la possibilitat de lligar la variant amb una possible arribada del tren a la ciutat. Així es crearia un únic corredor d'infrastructures de comuni-

cacions "que només afectaria una zona del municipi", ha apuntat Jounou.

La possiblitat que ajudi a descongestionar el trànsit de dins el nucli urbà -sobretot en relació als veïns de la part nord de Solsona- el fet que aquesta zona sigui més plana i assole-llada i per tant es redueixi el risc d'accidents i de desperfectes en la via i la menor afectació forestal que provocarà són altres dels punts que han determinat l'elecció del traçat sud.

El grup de CiU, per contra, continua apostant pel traçat inicial ja que enllaçaria millor amb les carreteres de Berga i de Sant Llorenç de Morunys i permetria una connexió més directa amb els polígons d'Els Ametllers, Pronisa, Santa Llúcia i d'Olius, ha explicat el seu porta-veu municipal, Jordi Riart.

Riart considera, a més, que l'opció nord suposaria un menor impacte visual des de Solsona i menys conta-minació acústica en moments de gran volum de trànsit. Així mateix ha alertat que el traçat escollit finalment limitarà el creixement de la ciutat i es disgrega el sector de Cal Llarg del nucli urbà.

Dues propostes amb avantatges i inconvenients

Els ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç de Morunys han decidit exposar públicament la proposta de modificació dels estatuts del Centre Sanitari del Solsonès que recentment van presentar a la Junta d'aquest organisme.

La presentació es farà dimarts vinent a un quart de 10 del vespre a la sala cultural del consistori solsoní, i anirà a càrrec dels alcaldes dels 2 municipis, Xavier Jounou i Enric Roures, i del regidor de Salut del consistori solsoní, David Rodríguez.

L'objectiu de l'acte és donar a conèixer la proposta de modificació dels estatuts del Centre Sanitari i oferir a la ciutada-nia la possibilitat de fer-hi noves aportacions per tal que resulti "el més ajustada i encertada possible".

La sessió és oberta a tothom i s'hi ha convidat especial-ment els col.lectius de professionals de la salut de la comarca, així com les entitats i associacions més representatives d'usuaris de la clínica. A més, els ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç de Morunys consideren adient que el conjunt de municipis del Solsonès puguin conèixer de primera mà la proposta i hi puguin dir la seva.

Per aquest motiu, Enric Roures i David Rodríguez han enviat una carta aquesta setmana a la resta d'alcaldes convidant-los a "mantenir un primer canvi d'impressions" i a debatre la proposta conjuntament.

Solsona i Sant Llorenç presentaran públicament la proposta de modificació dels estatuts de la Clínica

El passat 24 de gener, els ajuntaments de Solsona i Sant Llorenç de Morunys van presentar als mitjans de comunicació la proposta que han elaborat per modificar els estatuts del Cen-tre Sanitari. Els objectius de la iniciativa són, segons els seus impulsors "democratitzar la junta" i "professionalitzar la gestió sanitària de la comarca". Per fer-ho possible, proposen reduir el nombre de representants polítics a la junta, ampliar-hi la representació dels usuaris i forçar el nomenament del càrrec de gerent.

Roures, Jounou i Rodríguez durant la presentació de la proposta el passat 24 de gener

Solsona Redacció

5555 - Divendres, 08-02-2008

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Solsona i Cardona estudienper primer cop mancomunar serveis

Estan interessats a gestionar conjuntament la recollida de la fracció orgànica

Per tal de cercar sinergies entre tots dos municipis veïns, racionalitzar recursos i aprofitar-se de la seva proximitat geogrà-fica, els ajuntaments de Solsona i Cardona han decidit organitzar trobades periòdiques. Una de les línies de treball consistirà a estudiar la possibilitat de mancomunar serveis públics, com la gestió de la recollida de la fracció orgànica. Ho van apuntar els respectius equips de govern en una primera reunió que van mantenir a Cardona divendres passat.

Xavier Jounou, alcalde de Solsona, va promoure aquest primer acostament perquè és “lògic i normal que Solsona no visqui d’esquena a la població més gran que té més a prop, en-cara que per als puristes sigui d’una altra comarca”. Per aquest motiu, tots dos ajuntaments estan disposats ara a “trencar les barreres que hagin pogut existir històricament entre ambdues poblacions i establir un marc de col.laboració permanent en el futur”, segons va afirmar l’alcalde cardoní, Josep M. Sala.

Entre altres conclusions d’aquesta primera reunió hi ha la intenció, en l’àmbit del medi ambient, d’engegar una comissió de treball amb representants de tots dos ajuntaments que treballi en la implantació del servei de recollida de la fracció orgànica i altres, com la recollida d’animals domèstics.

Així mateix, hi ha la voluntat d’activar conjuntament els atractius turístics dels dos municipis i sumar-ne el potencial,

i treballar en l’organització d’actes culturals –especialment musicals– i esportius.

Jounou ha valorat molt positivament aquesta primera trobada i el tracte rebut per part dels responsables municipals de Cardona. Per part de Solsona, van assistir-hi, a més de l’alcalde, els regidors Martí Abella, Josep Caelles i Jordi Fraxanet. En nom de la corporació cardonina, els van rebre l’alcalde, Josep M. Sala, i les tinents d’alcalde Clotilde Farràs i Montserrat Obradors.

Membres de tots dos consistoris, en una primera reunió, divendres passat a Cardona (Foto de l'Ajuntament de Cardona)

L’Ajuntament i el SOM rubriquen un conveni de col.laboració per organitzar el

concert solidari de la Festa MajorL’Ajuntament de Solsona i l’ONG El Solsonès Obert

al Món (SOM) han garantit la continuïtat del concert soli-dari que s’organitza cada any dins el programa d’actes de la Festa Major amb la signatura d’un conveni que n’estableix les condicions. Ahir a la tarda van rubricar-lo la presidenta de l’entitat, Remei Colilles, i l’alcalde, Xavier Jounou.

Segons el conveni, “és voluntat d’ambdues parts la de mantenir i formalitzar aquesta línia de col·laboració”, consistent a organitzar un concert la recaptació del qual el consistori cedeix al SOM per destinar-la a un projecte de cooperació. Enguany, precisament, se celebraran deu anys de concerts solidaris, tot i que al principi, fins al 2003, l’entitat impulsora d’aquesta iniciativa es coneixia amb el nom d’El Solsonès per Chiapas.

L’organització de l’acte anirà a càrrec, conjunta-ment, del consistori i del SOM, i el projecte de cooperació al qual es dedicarà serà proposat per l’ONG. Segons aquest acord escrit, els regidors de Cultura i Acció Social es reuniran

Jounou i Colilles, al centre, en la signatura de l’acord, ahir a la tarda

amb representants de l’entitat durant el primer trimestre de l’any per definir els termes del concert solidari, fixar-ne les condicions de finançament i decidir el destí de la recaptació.

6 555 - Divendres, 08-02-2008

Solsona Ramon Estany

Jornada sobre plantes aromàtiques, medicinals i tintòries

Els dies 22 i 23 de febrer, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i el DAR organitzen una jornada tècnica sobre les plantes aromàtiques, medicinals i tintòries, que tindrà lloc a la seu del Centre a Solsona.

Durant la primera jornada es presentaran els resultats dels treballs de recerca que s’han realitzat a l’Àrea de Pro-ductes Secundaris del Bosc del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya durant aquests darrers anys.

A la vegada, s’oferirà una pinzellada de les possibilitats que tenen les plantes aromàtiques i medicinals per ser utilit-zades en noves aplicacions o nous sectors industrials (projecte AGRIVAL).

El segon dia de la jornada s’ha organitzat un monogràfic al Pallars Sobirà sobre la utilització artesanal de plantes tintòries del Pirineu, incloent un taller pràctic de tintat natural.

Podeu tramitar la vostra inscripció a aquesta jornada tècnica a Jornades del PATT fins dos dies abans de la seva celebració.

La inscripció és gratuïta i obligatòria abans del 15 de febrer contactant amb Mònica Fanlo al telèfon 973481 752 o al mail [email protected]

L’ajuntament estableix un protocol per a usos

excepcionals de les instal-lacions esportives municipals

Solsona es dotarà d’un protocol per a aquells casos en què, de manera excepcional, una entitat espor-tiva local hagi de fer ús de les instal.lacions esportives municipals en horaris en què aquestes romanen tan-cades. El procediment que, en endavant caldrà seguir, serà el següent:

L’entitat interessada haurà d’adreçar un escrit a la regidoria d’Esports per sol.licitar la utilització del pavelló en horaris fora d’ús i exposar els motius pels quals es presenta la sol.licitud.

La Junta de Govern Local valorarà l’excep-cionalitat del que es demana i, si s’escau, concedirà l’autorització corresponent, autorització que es regirà per la condició que els responsables de l’entitat hauran de presentar-se al pavelló abans no finalitzi la jornada laboral del personal de les instal.lacions esportives municipals i recollir la clau. A més, l’entitat serà responsable del que succeeixi a la instal.lació mentre la utilitzi, i una vegada finalitzi l’activitat per la qual s’ha autoritzat l’ús excepcional del pavelló, els usuaris sortiran de la instal.lació pel passadís on es troben els locals de les entitats, del qual ja disposen de clau. El límit màxim pel qual s’autoritzarà aquest ús excepci-onal finalitzarà a les 22’30 hores.

Oficina bancària a la Plaça de les Moreres

Amb motiu d’unes obres de reforma al local, l’oficina que té la CAM, Caja de Ahorros del Mediterraneo a la Plaça de la Catedral s’ha hagut de traslladar a una oficina mòbil situada en un autocar aparcat a la Plaça de les Moreres. El vehicle-caixa hi romandrà durant tot el temps que calguin les obres.

Presentació del recull de poemes de Climent FornerSala cultural de l’Ajuntament. 14 de febrer, 20.30 h

El mossèn i poeta Climent Forner pre-senta a Solsona el llibre Preneu-m’ho tot, dei-xeu-me la paraula. Poesia 1945 - 2007, una revisió i selecció de l’obra poètica de l’autor, amb més de 200 poemes, editada per L’Albí. Aquesta és una de les iniciatives organitzades enguany amb motiu del vuitantè aniversari del rector de Viver i Serrateix.

7555 - Divendres, 08-02-2008

Solsona Ramon Estany

355 euros per la campanyade TV3 al País Valencià

El passat mes de novembre es va endegar una cam-panya per recaptar aportacions voluntàries dels solsonins amb el lema “Solsona per la Dignitat Nacional del País Valencià” per col.laborar amb el pagament de la multa imposada a Acció Cultural del País Valencià amb motiu de les emissions de TV3.

El total recaptat un cop acabada aquesta campanya han estat 355 euros, quantitat que equival a la suma dels diners recollits i a l’aportació municipal.

Per primer cop a la història recent, la Policia Local de Solsona durà pistola

A proposta del regidor de Governació i de l’informe de la Policia Local, el consistori solsoní adquirirà una pistola Walther P-99. Serà la primera vegada que la policia local de Solsona disposarà d’aquest tipus d’arma, que haurà costat uns 660 euros, amb guia de circulació i funda inclosa.

Al mateix temps s’ha adquirit un armer amb capacitat per 14 unitats, per un preu de 1.011 euros

Conveni amb els Claretians de Catalunya

L’Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès ha subscrit un conveni amb els Claretians de Catalunya amb la finalitat de donar suport a propos-tes i projectes de caire social i de desenvolupament, que els claretians ofereixen a través de “Petjades” (grup que es constitueix com a coordinador entre ambdues parts) i per participar d’aquesta manera en les tasques que aquestes duen a terme. Amb aquesta finalitat, anualment, i a partir de l’any 2008, l’ajuntament de Solsona aportarà 800 euros i el Consell Comarcal 1.200. Aquestes quantitats seran revisables i a l’alça, sempre que ho desitgi qualsevol part implicada.

L’ajuntament busca consell econòmic en una consultoria

El govern tripartit de Solsona farà efectiva la proposta de col.laboració professional per la realització d’un estudi eco-nòmic-financer a 31 de desembre del 2007 de l’Ajuntament de Solsona. Per aquest motiu s’ha contractat l’empresa Faura-Casas Auditors-Consultors, amb un cost de 12.000 euros.

Model Walther P-99

La Policia Local amplia les seves dependències

La regidoria de Governació ha llogat el local situat als baixos del núm. 4 del carrer de Sant Pau, local contigu a les dependències de la Policia Local, per ser utilitzat pels efectius d’aquest cos de seguretat com a magatzem.

La Policia Local ha llogat aquests baixos

8 555 - Divendres, 08-02-2008

9555 - Divendres, 08-02-2008


Ajuntament, Consell i Cambra de Comerç signen un conveni per impulsar els estudis de formació professional

Fer front a la manca de mà d'obra qualificada a les in-dústries de la comarca i reduir l'elevat nombre d'alumnes que deixen els estudis en acabar l'ensenyament obligatori són els principals objectius del conveni que han subscrit el Consell Comarcal del Solsonès, la delegació de la Cambra de Comerç de Solsona i l'ajuntament solsoní.

Les tres parts van signar el conveni el passat dilluns a l'ajuntament de Solsona amb la voluntat que sigui una eina útil per apropar els joves del Solsonès al món laboral. L'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, va qualificar de "pas important" l'acord i va destacar, a més, que s'hagi pogut fer "de manera conjunta" entre totes les institucions.

De la mateixa manera es va expressar el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, que va insistir en la necessitat de treballar perquè els joves de la comarca puguin gaudir d'una formació professional "adient i de qualitat". A més, va apostar per recuperar "el prestigi" de la figura de l'aprenent "i ampliar" les sortides professionals dels estudiants.

Al seu torn, el delegat de l'oficina de Solsona de la Cam-bra de Comerç de Lleida, Miquel Montaner va reclamar "més flexibilitat" als cicles formatius per tal que els estudiants puguin adaptar-se a un mercat laboral cada cop més canviant. Formar quadres professionals intermitjos i donar suport formatiu als estudiants i treballadors són, segons Montaner, "dos objectius bàsics" d'un conveni que ha de permetre "formar els empre-saris del futur i millorar la productivitat de les empreses del Solsonès", va subratllar Montaner.

Per la seva banda, la regidora d'Ensenyament del consis-tori solsoní va celebrar l'acord i la predisposició d'empresaris, institucions i comunitat educativa per buscar fórmules que aju-din "a motivar els nostres joves perquè continuint formant-se". Tarifa va recordar que els índexs de fracàs escolar a la comarca són baixos tot i que encara hi ha alumnes que un cop acabada l'ESO deixen els estudis. En aquest sentit, va assegurar que el conveni ha de servir perquè els agents econòmics, socials, polí-tics i educatius treballin per orientar professionalment els joves i incentivar-los perquè no deixin de banda la seva formació.

Pràctiques en empreses, ampliació de cicles formatius i formació continuada

Entre les accions concretes que el conveni vol desenvolu-par hi ha la possibilitat d'oferir pràctiques temporals en empreses de la comarca, organitzar cursos i seminaris específics en els centres educatius i ampliar els cicles formatius que actualment s'estan realitzant al Solsonès. La comissió de treball es reunirà trimestralment per definir les actuacions concretes del pla que també preveu la creació d'un premi per treballs de recerca sobre empreses del Solsonès realitzats per alumnes d'ESO.

Goretti Sala, tècnica de promoció econòmica del Consell Comarcal del Solsonès, va explicar que una comissió de treball del consell ja estava treballant amb els sectors implicats per

oferir nous recursos formatius per als joves del Solsonès, fixar contractes d'aprenents i oferir cursos de formació en sectors com l'hostaleria, el comerç, l'oci i el lleure o la sanitat.

En aquest sentit, Sala va destacar la necessitat d'adaptar l'oferta de cicles formatius a les necessitats reals de les empreses del Solsonès i ampliar així les oportunitats dels joves dins el mercat laboral de la comarca.

Es vol potenciar la figura de l'aprenent i ampliar la formació professional dels joves de la comarca

Chaure signa els 6,5 milions d’euros per camins del Solsonès, amb l’ICF

El Consell Comarcal del Solsonès iniciarà en breu la licitació de la primera fase d’asfaltat i condicionament d’una trentena de camins comarcals, després que aquesta setmana el president, Marià Chaure, hagi signat, amb l’Institut Català de Finances, la concessió de 6,5 milions d’euros, pactats en l’anterior legislatura amb el departa-ment de Política Territorial de la Generalitat. Amb l’acord d’aquesta dotació econòmica, el Solsonès, millorarà en 3 anys la seva xarxa comarcal de camins, amb una inversió que hagués trigat 10 anys a produir-se.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal

10 555 - Divendres, 08-02-2008

Pressupost rècord al CTFCAmb gairebé 15 milions d’euros, supera el de Solsona i el del Consell Comarcal del Solsonès

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, amb seu a Solsona, ha aprovat uns pressupostos per a l’any 2008 que ascendeixen a 14.832.312 euros, un 71% més que el 2007.

La partida més gran correspon a les despeses de perso-nal laboral, que sumen uns 4.268.408 euros. La següent partida a destacar és la d’inversions reals, vinculades a l’acabament de la nova seu del centre, que segons el seu gerent Francisco Rovira, és previst que s’entregui l’”obra acabada el 24 de juliol” i la inauguració oficial es pugui dur a terme entre el mes d’agost i el de setembre. Com explica Rovira, el nou edifici "aposta per les noves tecnologies, amb l’ús de calefacció amb biomassa forestal i plaques solars. Una de les altres qualitats d’aquest edifici és que s’ha dissenyat integrant-se amb el paisatge i l’entorn, amb l’ús de la fusta i la pedra com a materials de construcció". Rovira ha destacat també que "els pressupostos del Centre Tecnològic han seguit una línia creixent des del 1995, impulsats per l’obertura a molts projectes internacionals: Àfrica (Costa de Marfil), Centre Amèrica (Bolívia i Paraguai), en una clara aposta per la sortida a l’exterior en direcció de nous mercats i buscant projectes internacionals així com la col.laboració amb empreses".

DESPESES ..............................................................EUROSDespeses personal laboral ...................................4.268.408,32Despeses en béns corrents i serveis ....................2.844.641,57Despeses financeres .............................................. 274.909,02Transferències corrents .........................................490.742,00Inversions reals .................................................. 3.921.492,00Passius financers ............................................... 3.032.120,00Total pressupost despeses, any 2008 ............ 14.832.312,91

INGRESSOS ............................................................EUROSTaxes i altres ingressos ......................................... 374.190,00Transferències corrents ...................................... 7.504.222,91Ingressos patrimonials .............................................63.900,00Transferències de capital .................................... 2.890.000,00Passius financers ............................................... 4.000.000,00Total pressupost ingressos, any 2008 ..............14.832.312,91

Comarca Ramon Estany

Més de 120 persones treballen al Centre Tecnològic Forestal de Catalunyaa) Funcionaris d’habilitació nacionalPlaces: 1. Denominació: secretari / ària. Vacants: 1.Places: 1. Denominació: interventor / a. Vacants: 1.

b) Personal eventualPlaces: 1. Denominació: cap de personal. Vacants: 0.Places: 1. Denominació: gerent / a. Vacants: 0.

c) Personal laboralPlaces: 1. Denominació: director / a general. Vacants: 0.Places: 2. Denominació: adjunt / a a Gerència. Vacants: 1.Places: 1. Denominació: assessor / a econòmic. Categoria pro-fessional: llicenciat en econòmiques. Vacants: 0.Places: 1. Denominació: assessor / a jurídic. Categoria profes-sional: llicenciat en dret. Vacants: 0.Places: 1. Denominació: director / a financer. Vacants: 1.Places: 1. Denominació: director / a de serveis. Vacants: 0.Places: 3. Denominació: director / a de departament. Categoria professional: titulació de grau mitjà o superior. Vacants: 2.Places: 12. Denominació: director / a d’àrea. Vacants: 7.Places: 12. Denominació: investigador. Categoria professional: doctor. Vacants: 10.Places: 65. Denominació: investigador / a i/o tècnic / a. Categoria professional: titulació de grau mitjà o superior. Vacants: 60.Places: 15. Denominació: administratiu / va. Vacants: 12.Places: 15. Denominació: auxiliar administratiu / va. Vacants: 14.Places: 1. Denominació: cap de consergeria. Vacants: 0.Places: 7. Denominació: auxiliar. Vacants: 6.Places: 3. Denominació: conserge. Vacants: 2.Places: 15. Denominació: tècnic especialista. Vacants: 15.Places: 6. Denominació: tècnic auxiliar. Vacants: 6.

Nova seu del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

11555 - Divendres, 08-02-2008

Parròquia i Bisbat Ramon Estany

El dia 3 de febrer, diumenge, la diò-cesi de Solsona celebrà la Jornada de la Vida Consagrada, jornada en la que les comunitats parroquials pregaren també especialment pels consagrats i consagra-des de la Diòcesi.

La Companyia de Maria, de Solsona, celebrà el dia 2 de febrer, a la tarda, un be-renar de germanor, les Vespres i una Mis-sa presidida pel bisbe Jaume, acompanyat del pare superior del Miracle i del mossens de la parròquia. La casa del Seminari, a Solsona, celebrà les Vespres i el berenar de Germanor, el dia 3 a la tarda.

Jornada de Vida Consagrada i festa de la Candelera

Comarca Ramon Estany

Aprovació inicial d’un plec de clàusules i licitació d’un contracte d’obres a Olius

El Ple de l’Ajuntament ha aprovat inicialment el plec de clàusules administratives particulars per a la contractació de l’obra “Escola bressol municipal”.

El termini d’execució serà de 4 mesos, havent d’estar finalitzada el dia 17 d’agost de 2008, amb un pressupost base de la licitació per un import total de 380.714,92 euros, IVA vigent inclòs.

Sol.licitud de llicència ambiental a Clariana de Cardener

L’empresa Sorres i Graves Cardona, SL ha sol·licitat llicència ambiental per l’activitat d’extracció de graves i sorres i planta de rentat i classificació d’àrids per via humida, al paratge Flotats, Ctra. de Manresa a Solsona, Km. 37,7 del terme municipal de Clariana de Cardener.

També ha estat aprovat inicialment pel Ple de l’Ajuntament de Clariana de Cardener, de 17 de desembre de 2007, el projecte “Millora dels camins rurals del terme municipal”, redactat per l’enginyer agrònom Joan Garriga i Torres, i promogut per aquest Ajuntament.

Creix novament l’atur al Solsonès

El primer mes de l’any 2008 no ha estat gaire positiu pel que fa a les xifres d’atur. Seguint la tònica de la cojuntura econòmica actual, el nombre d’aturats inscrits a l’oficina de Treball de la Generalitat ha augmentat espec-tacularment. A Solsona, s’ha passat de 210 a 241 aturats (31 més) i en el con-junt de la comarca, s’ha passat dels 281 als 312, on ja tots els municipis tenen com a mínim un aturat. Curiosament, Sant Llorenç de Morunys ha reduït en 6 el nombre d’aturats.

Dades per municipis

Castellar de la Ribera: 1 - Clariana de Cardener: 2 - Guixers: 2 - Lladurs: 2 - Llobera: 4 - Molsosa, la: 1 - Navès: 9 - Odèn: 1 - Olius: 12 - Coma i la Pedra, la: 5 - Pinell de Solsonès: 2 - Pinós: 5 - Riner: 4 - Sant Llorenç de Morunys: 21

12 555 - Divendres, 08-02-2008

13555 - Divendres, 08-02-2008

Vall de Lord Dolors Pujols

“La vall es gira” , amb aquest lema es presenta el carnestoltes aquest any a la Vall de Lord. El casal l’estaca organitza per segon any consecutiu aquesta festa que anys enrera ja havia sigut con-correguda a Sant Llorenç i ho fa amb la col·laboració del bar jardí. Els més menuts també seran protagonistes i a 2/4 de 5 de la tarda hi haurà jocs de cucanya a la Plaça Ma-jor. A les 7 i des de la mateixa plaça sortirà la rua de carnaval que passejarà el carnestoltes per tot el poble i acabarà al pavelló d’esports on tindrà lloc el sopar on hi asistiran, segons les previsions prop de 250 persones. Després del tiberi començarà un concert a càrrec del grup de versions Grand Vermú i la festa acabarà amb ball discoteca a càrrec del dj. Max Altimira.

Romeus 2008Els nens i nenes de l’es-

cola de Sant LLorenç van tornar a sortir al carrer per “cantar els romeus” el passat dijous gras seguint amb aquesta tradició centenària al poble. Els actes de carnaval del CEIP Vall de Lord i de la SES van tenir també com a punt àlgid la festa del passat dimarts, les fotografies de la qual podreu veure la propera setmana.

La Vall de Lord celebrarà el Carnaval Aquest any la festa es trasllada al pavelló

Durant la mitja part del concert es lliuraran 4 trofeus a les millors disfesses, dos per a grups i dos per individuals o en parelles.

Fotos del Carnestoltes de l’any passat

10 555 - Divendres, 8-2-2008 14 555 - Divendres, 08-02-2008

Carnaval 2008 Josep M. Montaner i Reig

L'expectació per escoltar el Sermó de Carnaval omple a vessar la plaça Major

Un any més la lectura del Sermó es va convertir en una de les cites ineludibles dels actes del Carnaval de Solsona. La plaça Major va quedar petita diumenge al migdia per escoltar i veure els dos sermonaires d'enguany. Valentí Vilaginés -amb faldilla i tanga al descobert- i Ton Ramonet -vestit de general- van ser els encarregats de sermone-jar el mombrós públic que atapeïa la plaça.

A dues veus i en vers, van ser més de 30 minuts de paròdia política, crítica social i burla a l'església. El Sermó va carregar amb especial insistència contra els sous dels càrrecs polítics, la vida política local i l'església.

El relleu al capdavant de l'ajuntament de Solsona i a la presidència del Consell Comarcal, els sous de polítics i funcionaris i la figura del rei van ser altres dels punts d'interès, d'un Sermó que també es va atrevir amb la Junta de Carnaval.

Els sous dels polítics comarcals van ser motiu de crítica dels sermonaires. De l'alcalde de Solsona -a qui van qualificar de "bon hereu"- van assegurar que "és ben normal" que cobri 2.500 euros "ja que algú li ha de portar el tractor". Tot i que seguidament van deixar clar que si el que porta el tractor cobrés aquesta xifra "celebraria el Carnaval tot l'any".

La nòmina del regidor d'Urbanisme, Martí Abella, també va ser objecte de burla. "Cobra 3.100 euros i encara ens ha fet un favor perquè a Barcelona tenia un sou superior", van assegurar els sermonaires que fins i tot es van preguntar si és que a Barcelona "feia de puta el regidor".

Les nòmines del president del Consell Comarcal, Marià Chaure, que "treballa a dedicació completa i que cobra 2.400 euros, m'han dit que de forma neta" o els 1.800 euros mensuals del vicepresident Albert Muntada "per mitja jornada" van ser altres del sous criticats pels sermonaires, que van ressaltar també el sou del regidor de Promoció Econònica de Solsona, Josep Caelles que "no n'abusa perquè està jubilat i amb 1.000 i pico euros el vàrem aparcar".

El relleu a l'ajuntament de Solsona també va ser comentat pels sermonaires ja que "després de tropecents anys de govern convergent" són a l'oposició "amb cara d'indigent". El canvi de presidència al Consell Comarcal on hi ha hagut "unes hòs-ties a l'interior que no les podem imaginar ni els que pensem pitjor" va ser un altre dels punts d'interès de la burla dels sermo-naires que van assegurar que amb "el Ballabriga desaparegut i el Jonny jubilat" i vist el resultat electoral "s'han fotut més hòsties que en una comunió general".

Les obres de la Sala Polivalent que "perquè estigui a punt buscarem un promotor que hi faci 100 pisos a damunt", les del pati de Setelsis, les rotondes de baix el Pont i el preu de l'arrendament per la Cissa tampoc no es van escapar de la crítica dels sermonaires.

El Sermó del Carnaval 2008 va repartir contra els sous de funcionaris, la figura del Rei i l'església i es va atrevir, també, amb la Junta de Carnaval, la UBIC, els goigs de la Mare de Déu del Claustre i "El Cara el sol".

15555 - Divendres, 08-02-2008

Carnaval 2008 Redacció

Sermó del Carnaval 2008A continuació us oferim el Sermó que es va llegir públicament diumenge a la Plaça Major

"Benvolguts conciutadans,Amics de la comarcaAssortit de sudamericansI els de Vilanova de la BarcaTambé Hamets i HametesDones de vida alegre i senyores estretesTambé saludem als rumanesosXinesos i japonesos T- Ep! Que aquests ja els tenim assimilatsD’acord, però igualment els fotem ben saludatsSe us presenten aquests humils sermonersQue després d’un temps de callar Us faran el sermó en vers T- Que ja començava a tocar També us podem dir, que podeu estar tranquilsParticulars i civils T- Banquers i advocats T- I altra gent de mala voluntatQue a nosaltres no ens interessa gensAmb qui fornica el veïnat T- I encara menys T- Si es guanya la vida la nostra comunitatAquest sermó, anirà signatI si la junta vol, podrà ser publicat T- No ens cal emparar en la covardia de l’anonimat T- Per poder dir el que creiem que és veritatQue no assegurem que sempre sigui veritatPerò almenys parlem dels que nosaltres hem pagatPerquè és molt fàcil de dir barbaritatsAmb la cara tapada i amagat en un forat T- I fotem canya a la junta, si el veu autoritzar T- Per què? No el veu publicarHome, no deixa de ser covardia, dir "jo no he estat"

T- Sí, clar, i endevina qui t’ha tocat.Bé, sembla que ja comencen les trompades T- I vigila que aquests són els que paguenPerò això passa de vegades T- I després et quixes perquè et despatxenDe fet, ara que hi som posatsDespotriquem una mica més de les autoritats T- De quines? De les de Carnaval?

Sí senyor, d’aquestes que no troben al poble una editorialI com que no saben què fer,Editen el programa a l’estranger. T- Això no pot ser veritat,Aixó és la punyetera realitat,Però la UBIC els ha retitat la subvenció. T- Ben fet, sí senyor!Bé, però ells una plana web han fet muntarEn algun lloc més avall de Palà. T- Ieps!! Això fa pensar.Sí noi, no sé si els de la Junta han après a negociar,O els altres per comoditat no es volen adaptar.Però és igual, tenim altres temes per parlar. T- Com per exemple de l’ajuntament?No, d’això res, on vols anar a parar. T- Doncs anem malament. T- T’has tornat un cagat.Què vols ? Són coses de l’edat!! T- Així doncs, de què parlarem.Jo què sé, ja ho veurem. T- Parlem, doncs, del Consell Comarcal.Tampoc no sé? Si cal. T- Sí home, que aquí encara mana Convergència.Peró sense el Jony sembla que perd transcendència.Mira, parlarem d’eleccions generals. T- Noi, que també van haver-n'hi de municipals.Però això és com parlar de l’ajuntament. T- Precisament és el que espera la gent.Però ja saps que tot el que tenia ho vaig llençar T- I el darrer dia que vaig sopar a casa teva, T- jo ho vaig recuperar.Em vas regirar la paperera? La meva? T- Si no ho hagués mirat, T- ara ja s’hauria acabatTot molt béI apa, fins l’any que ve. T- I d’aquesta manera hauries quedat T- tal com et tenen consideratEm comences a carregar. T- A mi això ni fu ni fa, fracassatAra em començo a emprenyar T- Anem progressant, cagat.Ara ja n’estic fins als collons.

16 555 - Divendres, 08-02-2008


T- Home, vas entrant en raons.On són els papers, tio jeta. T- A la butxaca de la dreta. T- Tot esmorzant t’hi he posat la xuletaDoncs de cara a la feina T- Vinga, noi, esmola l’einaL’any passat van haver-hi eleccionsI d’aquelles municipalsQue són, no sé, són. T- Doncs són les principals.Exacte, són les úniques que ens poden interessar.Perquè, al cap i a la fi,Les altres només serveixen per veure gent a clapar.I us ho dic ara i des d’aquí:Si sabéssiu els dormidors quan arriben a costarQuedaríeu garratibats,Corpresos i bocabadats. T- Ara comences a dir veritats,L’altre dia vaig veure un pobre parlamentariQue parlava per un que llegia el diari.Dos més fent la migdiada,I l’uxier, despert, però amb cara allargada, Els demés, tots a la cafeteria fent el cafè.Això sí, amb un raget de whiski per donar-hi el què. T- Però nosaltres a pagar, T- perquè entre els d’aquí i els d'Espanya T- cobrin sous que no podem comptar T- total perquè quan els diuen els amos T- vagin a aixecar la mà.A veure, nanos,

Creieu que això es pot tolerar, Estem pagan una banda de mamonsQue la majoria no es solen ni presentarSi no hi ha votacions T- I aquell dia a sobre els hem de pagar el dinar T- no els interessa res, per res no han de patir T- se’ls en fot mitja el Fraga a Cambados T- com el trasvàs del GuadalquivirAixò sí, cobren com a sres. DiputadosI nosaltres mantenint aquesta colla de paràsits T- Que no els cal prendre antiàcidsNo, que no prillen d’una llaga estomacal T- A no ser que sigui d’una vacanalEscriuen fulles de rutes T- I nosaltres els paguem les putes.És una indecència. T- Sense comptar la viagra per la impotènciaViuen com a rectors T- Però cobren com a generals.I nosaltres aguantem com a cabrons. T- I a sobre els aguantem els orinals.Exacte, perquè sen’s puguin pixar. T- I si algun no apunta bé, a la boca ens va a parar.Això, és la democràcia. T- això, és una desgràcia.Doncs per què ho aguantem? T- Perquè sinó anirem a l’infernA la merda els Diputats. T- I tots els lladres dels que estan envoltats. Jo dic que prou!

17555 - Divendres, 08-02-2008

T- Jo també, però ja em falta un ou.Hem de posar-hi collons. T- Però al microones no hi venien les instruccions.Ja esta bé de mantenir paràsits inútils. T- A cas has vist mai paràsits que fossin útils?Prou, d’aquest tema ja en tinc prou! T- D’acord però a mi encara em falta un ouNo vull parlar més de gent que per 3000 euros aixequen la mà. T- Ui que innocent, això era abans d’apujar.Doncs no aniré mai més a votar T- Si tothom pensés així……Si tothom pensés així, què? T- Ui que n’aniríem de bé.Perdoneu, però m'he sulfurat T- I sort que no hem parlat del senat.Prou, ja en tinc prou per avui, no m’aclaparis. T- Millor, perquè si parlem dels funcionaris,Mira, això, ho farem un xic més endavant T- Val, quan et calmis, però ves-t’ho plantejantTornem a les municipals? T- D’això parlàvem, abans de que t’agafés aquest trasbals

Estimats conciutadans, el passat 2007 Van haver-hi eleccions municipalsI això és ben cert.Després de tropecents anys de govern convergent. T- Són a l’oposició, amb cara d'indigent.I no us imagineu quina és la impaciènciaPer veure qui ocupa la presidència. T- Hi ha hagut unes hòsties a l’interiorQue no les podem imaginar ni els que pensem pitjor.Però amb el Ballabriga desaparegut,I el Jony jubilat,Els de la comarca s’han cregut... T- ...Que ho tenien dominatI tot i mirant, el resultat electoral, T- S’han fotut més hòsties que en una comunió generalLa capital, ja és un desgavellAra la pugna, la tenen al ConsellPerò sel’s ha escapat una cosa de passadaQue allà hi tenen al Muntada T- Ham quina putaI això que va començar de turuta.El cert és que a Solsona, com déu hi haL’alcalde és republicà. T- Hi hagi o no hi hagi déuI mira que és un bon hereu T- Sí, i això fa una mica de ferum.

T- No fos cas que seguim el costumPerò mira, almenys s’ha notat que és republicàPerquè els reis, a Solsona no van pararUna visita a la catedral, i ja està, T- Home, és normal, és republicà, però cristiàSí, ja m’ho va semblar per la festa MajorNo hi volia ni civils ni mossos, però el bisbe sí senyor T- Perquè no hi volia forces d’ocupacionsI acàs l’església, no és una repressora de collons? T- Per què?. Total perquè al 99 van treure l’infernI perquè al 2007 el papa ha tret el bou i vaca del portal de Betlem?I pastors, i ovelles, i ara diu que era una fusteria. T- A sí i que era a Natzaret, quina ruqueria.Jo no m’imagino a Sant Josep a casa de la competència. T- Si seguim així, l’esperit sant té feta la sentència.Però és que ademés diuen que la data és una invenció,Que igual podia néixer al maig que per la festa Major. T- Amb això sí que no hi tenen res a fer, res,Ho dius de debò o perquè no saps dir res més? T- Ben clar t’ho dic, perquè se'ls carregarien els del Corte Inglés.T- Venga a las rebajas de Navidad el 18 de julio.Sí, realment és un spot que dóna una mica pel guglio T- O bé, Navidades blancas en el Corte InglésLe vendemos una monja vestida de al revés. T- No siguis indecent, mala tapaDoncs val, les vendemos al papaTambé és blanc, no? T- Sí, home, igual que quan es treu la sotana el rector.Que ho has vist? Acàs ho has vislumbrat? T- No, però certa majordoma ho explicava al mercat.Em penso que entrem en un terreny relliscós, T- Potser sí que és una mica escabrós.Apartem-nos d’aquestes eres. T- I qui vulgui trobar una nena, que vagi a fonolleres


18 555 - Divendres, 08-02-2008

No siguem bastosQue després haurem de pagar els gastosDoncs com us deia, l’ajuntament va canviarPerò és clar, abans de plegarAlguna jepa els havien de deixarI així doncs el complexe de la Cissa van arrendar T- Van donar la paga i senyal i ho van signarEl pobre desgraciat que vingui ja ho pagarà. T- És clar que el Vilaseca anava tan avall!Imagina't qui li diu res al RiartNi criticar-lo ni fer-li un badallPerquè a fe de déu que ho ha arrendart ben car. T- Potser s’han partit el beneficiNo home, no, no siguis malpensat T- És que jo els veia amb molt desfici T- per deixar-ho tot lligat.Això són coses que solen passarQuan s’acaba la legislatura.Si guanyem, tot es pot arreglar.I si perdem, que li busquin pare a la criatura. T- Exacte, com al pati de l’escola pública.Jo allà encara no sé què hi ha passat T- Doncs mira t’ho explicaré de forma única T-…….(Pausa)…… ja està explicatNo has dit pas res T- Perquè això és el que en sé, com la resta de la ciutat.Pero bé que van fer-hi rases i excavacions,Milers de kg de rea, i tones de formigons. T- Molt bé, això és gastar diner T- que quan paguen els altres, jo també ho ser fer T.- Però i el pati?Doncs el pati………… T- I el pati?El pati …….. T- Passa'm la bóta i canviem de tema abans no m’engati

Bé, doncs parlem de la sala polivalent. T- Tu no estàs bé? O és que estàs malament?Que l’acabarien van jurar. T- Sí, home, això ja es feia a l’època del LlumàI també ho ha tornat a prometre el Jounou. T- A mi entre tots em tocaran un ou.No pateixis que tard o d’hora s’acabarà.Més tard que d’hora, és clar.I si ho hem d’accelerar perquè quedi a punt, T- Buscaren promotor que hi faci 100 pisos al damuntI que en regali un a cada regidor.Això sempre ha de quedar clar

I si convé, un àtic a l’arquitecte municipal,Que no hi faci fred a l’hivern ni a l’estiu calor.Una vegada entregada la paga i senyal, T- Ràpidament a vendre i a treballarMira als escolapis si en van avançar T- I aquí ademés no s’haurà de fer enderroc

No hi ha res que pugui ser de valorCom a la plaça de sant Roc. T- El veig un xic àcid el teu sentit de l’humor.No, home, no, al capdavall sempre és igual la història;L'única cosa que cal, és un xic de memòria. T- Però aquests són diferents, potser seran millorsJo això no ho dubto, parlem dels sous dels regidors? T- Vols dir que això ara és procedent?No ho sé, parlem en tot cas de si és decent? T- Ni tu ni jo podem jutjar el sou d’un regidorBen cert, però com hauràs vist, és plena la plaça Major T- de jutges de jutjats,No, de ciutadans que mereixen ser informats. T- I del Consell tambe en parlaremAnem per passos que ja hi arribarem, Bé, l’hereu cobra 2500 euros al mesCosa que és ben normalDoncs algú ha de portar-li el tractor T- Si el del tractor cobrés això. T- celebraria tot l’any CarnavalHome, pensa que també hi ha la seguretat social. T- Sí home, i autònoms, apa, passa, és igualDoncs si amb això t’has esgarrifatAgafa't a la tassa que quedaràs cagatL’Abella en cobra 3100 cada mes. T- I tu i jo aquí fent el pagèsI pensa que encara ens ha fet un favor,Perquè a Barcelona tenia un sou superior T- Que treballava de puta el regidorNo sé, noi, devia ser un xicot amb molt valorI ademés és regidor d’obres T- Pobres manobresNo sé tu què n’opines? T- Que és un lloc molt propici a les propinesEp, serietat, que això és a part del sou.Com les fartaneres i els taxis quan es mou. T- I anar a missa hi entra, en aquest enrenou?Això depèn de qui sigui el convidatPerquè el 1er dia de festa MajorQue sempre ha estat en honor


19555 - Divendres, 08-02-2008

De la patrona de la ciutat,A aquest i a algun altre regidorEls seus principis no els van deixar entrar a la catedral.Això sí, baixàvem amb la banda i el pendóAmb tota la corporació municipal.Ara bé, el segon dia amb un convidat més principal,Es van fotre els principis al cul, i cap a la catedral.Srs.Regidors, els principis no es demostren amb pallassades. T- Això ens toca per CarnavalVosaltres heu de demostrar ser persones preparadesI quan toqui anar a veure la Mare de DéuFotuts mamonsAmb el sou que cobreu, T- A primera fila, amb dos collonsQue aquests gestos al poble li sue dia a diaEl que realment ens agradaria. T- És que amb més de 150.000 Euros cobratsEn acabar la regiduriaEs vegessin bones novetats T- I no us n’emportéssiu 200.000 Més de robats T- Vols dir que no t’has passat?Es el que diu la constitucióA pressumpció de culpabilitat, T- Amb això tens raó T- Ells mateixos ens hi han acostumatTambé tenim al Caelles, xicot trempatAquest no n’abusa, perquè està jubilatAmb mil i pico euros el vàrem aparcar,Que diu que ja en té prou per anar a jugar i a ballar. T- Això que aquest em feia porAra sí que m’agafa estupor T- Sí, home, que no pactés amb Convergència, T- No t’imagines la suor.Però al final va guanyar la consciènciaI va sortir elegit l’hereuet. T- Que de fet ja les passarà canutes.Per què ho dius, això, ximplet? T- Tu mateix voltat d’aquest parell de putes T-Només cal que miris les rotondes del Pont.No sé perquè hi tens recances?! T- Mira, en una no hi giren els camions T- i a l’altra si trepitgen allò del cal Silo T- aniran al riu Negre de vacances.Ara m’has deixat en vilo. T- Pensa que tot allo és buit T- i si hi fots 50.000 Tn qui gemega ja ha rebutAmb una cosa té de donar la raóAllà baix, amb molt esforç era difícil de fer-ho pitjor.Primer foten un edifici ben xulu a terra,És cert, donen vistes a la catedral.Però segur que havia agafat purgacions d’alguna berra

El que va dissenyar les xapes del lateral T- Jo estic segur que ni tots dos venint de gateraI una gatera d’aquelles que s’ho val. T- No hauríem fet una cosa tant horteraPer tant, qui ho va fer, és un carcamalNo sabem si va ser obra d’un polític, T-O d’algun cervell il.luminatPerò sense voler ser gaire crític T-Allò és una de les set merdes patrimoni de la humanitatI ara, ja comença a arribar el momentDe criticar com us mereixeu, a tota la gent d'apeuJa està bé de queixar-vos per un augmentAixò de que tot se us ha apujat als que treballeuQue des de l’euro no arriben els calésQue amb el nostre sou no n’hi ha per res T- No feu més el ploramiques sempre amb la llàgrima a l’ullMenys plors i una mica més d’orgull Mileuristes (els que teniu sort) el vostre sacrifici no és en va. T- Gràcies a vosaltres, el país es pot aguantar.Vosaltres manteniu el Congrés dels diputats T- Allà on s’hi presenten 4 gats On no demanen preparació ni facultats T- On es llegeixen més diaris per m. quadratsOn els sous estan assegurats T- On desplaçaments farres i putes es cobren a part El lloc ideal per fer migdiada els cansats T- Perquè ademés hi tenen aire condicionatOn d’una quarta part en sobrarien la meitat T- Que només hi van tots el dia de votarI encara n’hi ha que la cagen en alçar la mà T- El lloc ideal perquè la dona no pregunti on vas estarQuan arribes amb una ressaca de collons l’endemà T- I quan saludes a la família content i agraïtEncara amb una mica de tuf de puta d’aquell llit T- Et surt per la butxaca, el condó llefiscós d’ahir a la nitPerò la dona dissimula per la visa d’or que li ha donat T- I vacil·la amb les amigues del seu home diputatI altres tantes us en podríem dir del Senat T- Com del parlament de la GeneralitatPerò també manteniu us agradi o no


20 555 - Divendres, 08-02-2008

T- tots els paràsits de la DiputacióQue no saben ben bé el que hi fan T-Però saben que van cobrantI sense posar-vos amb l’exèrcit ni amb cap general T- Ja passem al Consell ComarcalDesprés arriba la corporació municipal T- I ja arribem als funcionaris o pseudo-funcionarisMestres, policies, bombers, sanitaris, T- Capellans, monjes i els que ocupen seminaris.Vols dir tecnològics i forestals. T- I també treballadors municipals

O bé els dels Consells Comarcals T- I de segur que ens n’hem deixat la meitatPerò tots els que us hem mencionat T- Són els únics amb dret a baixa per paternitatInventors de la fibromiàlgia T- I de la baixa per estrès o nostàlgiaI a les 35 o màxim 40 hores setmanals T- I uns quants dies propis per assumptes personals.Imagineu-vos un paleta que demana cinc dies per paternitat. T- Li foten una patada als collons que per la virilitatÉs tant clar, que aquell preciós filletNo tindrà mai a la vida un germanet.Així doncs, de què us queixeu?Sou vosaltres, treballadors desgraciats,Els que els aguanteu. T- Fins i tot als vividors dels sindicatsI que consti que en tots aquests apartatsNo hi hem posat ni caixers ni bancarisPerquè a aquests els demanen resultats T- Del que roben als pobres proletaris

Mireu a Solsona sol entre funcionaris i assimilats,En debem tenir cap a un miler. T- Si al cens n’hi ha uns 6000 comptant als jubilatsEn deuen quedar uns 5000 per tot el que s’ha de fer.O sigui, que com a mínim, el 20% del que pagueu T-És per mantenir sous normalment millorsDels que teniu els que treballeu. T- És clar, això sempre depèn dels sectorsI això sense sortir d’aquíSense parlar de Lleida, de Barcelona o de Madrí(Pausa curta)Així doncs, una vegada explicat,De què carai us queixeu?Totes aquestes dones que per 900 euros feu torn doblat,Tots aquests homes que feu 70 hores per omplir el plat.La vostra ajuda no té preu. T- España va bien!!!! T- I iría mucho mejor T- Si no fuera por estos catalanes T- Ai, por favor T- Gandules i araganes T- Que sólo se acuerdan de España T- Para venir a pedir T- Ahora desviaremos el AVE a Valmanya T- Y lo que nos a reirVols fotre el favor de callar T- Veus, ja fas com el rey però en catalàAra que ho dius, després del que us he explicatCreieu que algú pot quedar escandalitzatPel sou que el pobre rey té ben guanyat?Vividor de la democràcia! T-I una vegada començat, repressor del cop d’estatEls vostres dubtes, a ell, no li farien cap gràciaUs imagineu mantenir tota aquella patoleia? T- Us imagineu tenir a casa a l’Elena plorant T- Perquè el Maritxalat es tirava un madelmanMentre ella no ho veia? T-Cuidar declarar la guerra a Marroc i VenesuelaPodent estar tranquil·lament al palau de la Sarsuela?Això també és una bona creuPer tant per un cost de 8010 m. d’euros l’anyNo us sàpiga gens de greuI tingueu-lo com un company. T- No vodria ser ordinari, T- Però per si acàs, tingueu-lo com un company mil.lionariBé d’acord, i ara de passadaQuè podem dir del senador MuntadaUs, prometo que no em cau malament


21555 - Divendres, 08-02-2008

Però si no en puc dir resCom que és un puta políticamentSembla que no m’acabo de trobar bé I com que tampoc no sé el sou del president….. T- Doncs ho tenim malament: T- No sé si per descuit o vergonya, T- Els únics sous que no surten com cal, T- Almenys a internet, són els del Consell ComarcalDoncs vés quina conya! T- Però jo a part del google, tinc altres canals d’informa-cióDoncs vinga, comença la cançó T- És que això dels polítics sempre és complicat T- No sé mai si he de separar el blanc del negreNo siguis tant descaratTots els polítics cobren legalment T- Ah, així el que cobren en espècies, és sal i pebre Això no ho tinc clar veritablement T- És que el que a mi em parlen és de sou T- cobraments en espècies i agraïment.Bé, home, doncs només direm el blancJa que la presumció de corrupcióJa es pressuposa políticament. T- Això sí que és una aclaració T- Mira, perquè et facis una idea. T- El president a dedicació completa T- o sigui que treballa fins i tot per Carnaval T- cobra 2400 euros m’han dit que de forma neta.Collons, el Marià té una nòmina abultada, T- Doncs espera't al sou del Muntada.Ai dimonis, ja estic cagat. T-1800 euros nets per mitja jornada.Ara sí que m’has aclaparat. T- Naturalment, això no contempla en absolut T- El 3% que l’amic Maragall donava per sabutMira que n’era d’innocentEl pobre expresidentPerquè ja fa dies, tant al Consell com a l’ajuntamentDiuen que es cobrava el 10%. T-Doncs mira, jo amb això ja hi voldria signarQue es conformessin amb el 10% a l’hora de robar T-Perquè per desgràcia estic convençut de que ens estan cardantAl dematí, al migdia, i fins i tot quan estem cagant T- O sigui, que som com prostitutes sense cobrarSí, noi, i això ens ho hauríem de fer vigilar. T- Ens haurem de cobrir amb un tulI cobrar abans de deixar-nos donar pel cul T- No et passis que hi ha nens i nenes

El que tu vulguis però a mi em fan mal les morenesBé, estimats pacients d’aquesta audició,Fins aquí ha arribat aquest sermó. Però abans de marxar a dinar,Enmig d’aquests coloms caganers i altres ocellsEncara que algú li pugui no agradarUs voldria donar uns quans consells:El Carnaval és per disfrutarMenjar veure i fornicarAquella veïna que ja fa temps que et fa l’aletaAra és el moment de foter-li galetaI a tu que el teu marit amb la veïna està copulantAprofita't i fot-li unes banyes com les d’un cèrvol gegant.Fadrins solters, heu de saber que les sres. casadesSempre són les més agraïdes i calladesFadrines solteres, sapigueu que els homes casatsSempre són els més xafarders i desllenguatsI fan com els caçadors i els jugadors de parxís de BerlínEn maten una, i en compten vintI no patiu per males llengües ni rumorsPerquè les llengües més perillosesI us ho dic sense ruborsSegur que ahir a la nitVan llepar zones escabrosesO si no, mentre hi pensaven es masturbaven al llitPerquè els que us atemoreixen amb el què diranSón els envejosos que pensen el que els altres faranI com que és Carnaval,I fins aquí tot s'hi val,La llengua per a la literaturaO per donar plaer a la criatura.Espero que no us hagueu escandalitzatQue això seria l’amagatall del vostre pecatI si l’any que ve veniu a escoltar el sermóHi sigui o no hi sigui joNomés us arrepentireu del que veu deixar de ferI pensareu, aquell collons de sermoner


22 555 - Divendres, 08-02-2008

Tenia raó el cabróAixí doncs, sortiu, disfruteuDoneu ales al vostre instint animalAmb el beure no us passeuI tingeu un bon Carnaval T- Perdó, perdó, un moment d’atenció T- El sexe segur i amb condó !!I fins sempre que vulgueuAquí ens trobareu T- Si no som a la presó."


23555 - Divendres, 08-02-2008


L'Arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, el nomenament del Matarruc d'Honor i la Penjada del Ruc van tornar a ser els centres d'atenció del Carnaval de Solsona. Els actes de dissabte a la tarda van ser seguits per una multitud entusiasta de gent que va convertir els carrers i pla-ces de Solsona en una impressionant festa de música, gegants i gresca a dojo.

L'Arribada del Carnestoltes i el Matarruc d'Honor van marcar el punt àl-gid de la jornada, que va acabar amb una Penjada del Ruc de les més participades dels últims anys.

El nou recorregut, estrenat l'any passat, va tornar a rebre la benedicció del públic i va convertir l'escenari de la plaça del Camp en un autèntic bany de masses que es es va omplir com mai de confetti, música i difresses.

El Carnaval revalida l'èxit de públic i organitzacióUna gernació segueix els actes de Carnaval que consolida l'arribada per la carretera

de Torà i la plaça del Camp com a gran escenari de la Festa més important de la ciutat

Enguany més d'una desena de carrosses van desfilar per dalt el Camp. La rua l'encapçalava una nova carrosa -amb el

famós drac de trencadís que Antoni Gaudí va col.locar al parc Güell- i va baixar per la carreterà de Torà, que amb l'estrena d'una nova il.luminació es convertia en una impressionant catifa vermella. Tancava la comitiva Sa Majestat el Rei Carnestoltes, una distinció que enguany va recaure en el mestre solsoní Pere Jaray.

Ajuntament de CarnavalLa comitiva d'autoritats va sortir de l'ajuntament de Sol-

sona per encaminar-se fins a la plaça del Camp. La corporació de Carnaval comptava amb un regidor de Medi Ambient, que portava un arbre penjant de l'esquena -en al.lusió a la polèmica de l'avet de Nadal de la plaça Major- i un regidor d'Urbanisme disfressat "d'abella". En aquesta ocasió tots els regidors de Carnaval van sortir amb una panera sota el braç. Els gegants i l'orquestra Patinfanjazz amenitzaven la festa tocant i ballant als compassos del Buffi.

El Mario de Cambrils va fer la tradicional bramada

24 555 - Divendres, 08-02-2008


Un cop arribats a la cruïlla de cal Coll, el Matarruc d'Honor, un títol que enguany va recarure en el prestigiós pa-llasso Tortell Poltrona, va encendre la traca per donar el tret de sortida al castell de focs i a la rua de Carnaval. Les carrosses van iniciar el seu recorregut entre la gresca i els ritmes de di-versos grups de percussió que animaven la multitud a ballar i a participar de la festa.

Matarruc d'HonorArribats a la plaça del Camp va ser el moment de nome-

nar el Matarruc d’Honor. El conductor del programa El Vernut de Solsona FM, Oriol Muntanyà, va ser l'encarregat de glossar la figura del Matarruc, a qui va qualificar com un "dels millors pallassos del món" i en va destacar sobretot "la seva gran-díssima qualitat humana" que l'ha portat "a fer de l'humor una eina al servei de la transformació social". Muntanyà va afegir, a més, que a diferència de personatges com Ronaldinho, Poltrona "no ha fet servir la seva popularitat per tancar totes les discoteques de Barcelona sinó que el seu objectiu és tan simple però tant lloable com fer riure els nens".

Poltrona es va posar el públic a la butxaca dedicant, per començar, un aplaudiment a la gent de Solsona que desafiant la dictadura de Franco va tirar endavant el Carnaval de Solsona "ja que per ells -va afegir- estem tots aquí". Després de confessar que les orelles de ruc ja els hi havien posat de petit a l'escola, va explicar que es considerava "un indígena". "No sé si tinc

pàtria o nació però jo em considero un indígena d'aquesta terra i em sembla -va afegir- que la terra del Solsonès és un dels reductes que conserva viu l'esperit dels indis, i del país que és la nació de Catalunya".

Per acabar, va instar a tota la plaça a "fer el que us dongui la gana, que l'església digui missa, que els polítics es guanyin la vida i que tothom tingui un Bon Carnaval". Amb les orelles al cap Poltrona fins i tot es va atrevir a fer la seva bramada.

Bramada i Penjada del RucLa tradicional bramada del Carnaval de Solsona 2007 a

càrrec de l'incombustible Mario de Cambrils es va dedicar als bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola perquè com va explicar Elis Colell "encara no saben que estem en un país laic" i que no cal "que ens diguin a qui hem de votar". "Som gent espavilada i lliures d'escollir les nostres creences", va afegir Colell, que finalment va demanar als bisbes espanyols "que es fotin la llengua al cul, que resin pare nostres i ave maries i que deixin la política en pau pels segles dels segles, amén".

Acabada la bramada, la festa va continuar amb els tra-dicionals ballets de Carnaval i seguidament autoritats i públic es van encaminar cap a la plaça del Ruc. Un nombrós públic ja es congregava sota el campanar de la Torre de les Hores on el ruc va ser penjat com marca la tradició, amb la gent saltant i ballant i remullant-se sota l'aigua.

25555 - Divendres, 08-02-2008


Entrevista a Tortell Poltrona, Matarruc d'Honor del Carnaval 2008

Què li sembla això de ser Matarruc d'Honor del Carnaval de Solsona?De moment molt bé. Ja havia vingut fa uns anys a fer funció per Carnaval i recordo també que en una ocasió vaig ser jurat de les comparses infantils. Recordo, com que d'això ja fa molts anys, que tot era més en blanc i negre, que feia molt de fred i que la carretera estava feta una merda. L'únic que hem canviat és que la carretera ara és millor perquè de fred en continua fent i la transició no ha arreglat res d'aquella foscor.

Veiem que ja ha vingut força disfressat.Nosaltres els pallassos som els únics que tenim el Carnaval com a costum diari i de fet penso que només es poden dir cer-tes veritats quan un es posa certes disfresses. Només els nens, els pallassos, els borratxos i els malalts mentals diuen sempre la veritat. Avui és un dia que es poden dir més coses del que normalment ens atrevim a dir.

Per tant, el Carnaval és un sa exercici de llibertat?Sí. El primer que mata les dictadures és el sentit de l'humor. Per tant encara que ara estiguem en una "dictablanda" aprofitem-ho i tal com es va fer a Solsona l'any 1971, recuperant el Carnaval, celebrem-ho perquè és un goig poder fer-ho.

Portar les orelles de ruc és un honor? Sí, i tant. D'entrada els rucs són més intel.ligents que els cavalls. A més, nosaltres també pertanyem a la tradició animal, som mamífers vertebrats omnívors, tot i que som més depredadors que els ases i els rucs. A més, que es pengés un ruc a Solsona és una cosa que m'havia afectat. Vaig preguntar i em van dir que no el penjaven i que no ho havien fet mai, però és acollonant com funciona la informació. Un diu que una cosa s'ha fet, tres

o quatre insisteixen i resulta que ja s'ha fet encara que no sigui veritat. Jo crec que està millor que es pengi un ruc de cartró

Per Carnaval tot s'hi val?Penso que sí. El Carnaval són tres dies abans de la quaresma i això enganxa amb una sèrie de tradicions ancestrals. El fet de riuure dóna forces contra la por, contra la por de viure. El que no té por de viure és lliure.

El sentit de l'humor és més necessari que mai en els temps que corren?Sí, tot i que els temps que corren corren diversament. Una cosa és aquí i una altra és a l'Àfrica o als Estats Units. Però sí que

avui és un dia per llançar un dard ben agut a tots el polítics que ens regenten, els capellans....És que sembla que el món en comptes d'anar endavant vagi endarrera i si continua així potser tornarà a existir l'Arca de Noé.

Quan s'adreci als solsonins i als matar-rucs de Solsona ja tindrà força temes per treue?Sí, la veritat és que amb el que passa pel món hi ha material de sobres. M'ho volia preparar una mica però cada cop que ho faig em surt malament perquè la realitat ens supera a cada segon. De totes maneres em sembla que el meu discurs de Matarruc d'Honor seguirà els paràmetres normals que és dedicar una merda als po-lítics, a l'Esglèsia, a les institucions i a la manca d'harmonia que hi ha al món.

"El primer que mata les dictadures és el sentit de l'humor"

Tortell Poltrona davant el desptax d'alcaldia de Solsona

26 555 - Divendres, 08-02-2008

Carnaval 2008 Ramon Estany

27555 - Divendres, 08-02-2008


28 555 - Divendres, 08-02-2008


El Tòfol Nano va celebrar el 25è aniversari amb un espectacle especial dissabte a la nit a la Xelsa i va estrenar el seu ball. Foto: Lluís Closa

29555 - Divendres, 08-02-2008

La trobada de colles geganteres va fer ple diumenge al matí, amb una dotzena d’agrupacions vingudes d’arreu de Catalunya. A la plaça del Camp, a les 10 del matí, les diferents colles van repartir-se els gegants de Solsona per passejar-los pels carrers i places de Solsona.

Els geganters fan gran la festa del Carnaval

El ball de la Vaqueta, a la Plaça de Sant Isidre. La Vaqueta, que du per nom Estefania, data del 1997 i és la primera figura feta pel Manelet Casserres. El ballet el realitzà Joan Boix.

Ball del Comte de l’Assaltu a la Plaça de Sant Pere. Ballador, Gerard Barniol El ballet dels nans a Sant Joan. Balladors, Roger Ester, Anna Moncunill, David Andreu i Judit Bajona.

El Xut va ballar a la Plaça del Consell Comarcal. El ballador va ser el Pere Cuadrench

La colla de Calaf va portar un Gegant Jove i un nan, la de Sant Just Desvern, l’Olímpic, la d’Argentona, un Gegant Jove i un nan, la de Corbera la Geganta Boja, la de Navàs, el Pep dels Oriols i un nan, la d’Ullastrell, el Gegant Boig, la de Rubí, el Mocós, la de Vilatorrada, el Comte de l’Assalto, la de Bellvís, el Xut, la de Sanahuja, la Draca, els geganters de Solsona van dur els Gegants Vells, els d’Arenys de Munt la Geganteta i els de Navarcles el Tòfol Nano.

Els Gegants antecessors dels bojos, van ballar a la Plaça de Sant Roc.


Inaugurant el carrer Sant Pau

30 555 - Divendres, 08-02-2008

La Gallina, mascota de la comparsa de les Gallines, va estrenar ball a la Placeta de Santa Llúcia. Obra del Manelet Casserres, les plomes les van confeccionar les mateixes gallines. La música del ball és un arranjament del Joan Miquel Villaró. La balladora va ser la presidenta de la comparsa, la M. Claustre Vilalta.

El Tòfol Nano, amb música del Roger Mas i coreografia del Josep Dalmau (Rendé), va ballar a la Plaça de l’Ajuntament.

Els gegants Bojos ballaren finalment a la Plaça Major, dedicant el ball al Gilmon.

La Draca va ballar a la plaça de la Catedral tot esperant el 25è aniversari de l'any vinent

31555 - Divendres, 08-02-2008

Carnaval 2008

Fe d’erradesLa setmana passada informàvem de l’autor de la coreografia del Ball del Tòfol Nano, en Josep Dalmau. Per un error, li vam assignar també l’autoria de les músiques de la Festa Major, quan en realitat, aquestes són del Joan Roure. El Rendé només ha fet les coreografies d’alguns del ballets.

El Comte de l'Assaltu al passacarrers. Foto: Marc Muntada

Gent de Carnaval Ramon Estany

32 555 - Divendres, 08-02-2008


Tarda de contradansesL’amenaça de pluja no va deslluir gens ni mica les tradicionals contradanses de

Carnaval del diumenge a la tarda. Les dues colles, les contradanses serioses i les boges van començar la ruta festiva pels carrers i places de Solsona, tot fent participar en els balls als solsonins i solsonines

Contradanses serioses

Contradanses boges

Ballant a la Plaça del Camp

33555 - Divendres, 08-02-2008

El dilluns al matí els més petits van ser els reis de la festa. Mantenint la tradicional arribada pel Portal del Pont, el Carnestoltes i la Miss Forastera van ser rebuts per l’ajuntament del Carnaval. Un cop a la Plaça Major es va llegir el sermó, que redacten els alumnes de les escoles del Solsonès. Després dels ballets, la mainada va participar en una apoteòsica penjada del ruc, emulant la que fan els més grans.


El Carnaval infantil manté l’arribada multitudinària

al Portal del Pont

Foto: Resol

34 555 - Divendres, 08-02-2008

Alt nivell i participació al concurs de disfresses infantil


El Carnaval infantil a Solsona té una cita amb la fantasia i la imaginació en el concurs de disfresses que any rere any aplega una nombrosa participació.

Enguany, el nivell ha estat força alt i els membres del jurat no ho han tingut fàcil.

Amb tot, cal destacar que en la categoria de disfressa per parelles, ha guanyat, com no, el del Tòfol Nano.

Les categories de premis van ser: Primer de nens / Pri-mer de nenes. Primer de parella / Primer de Grup / Primer de muntatge i Obsequi per a tots els participants.

Disfressa en categoria de montatge: “Bosc Màgic”

Disfressa de categoria individual nen: “Patufet”

Disfressa de categoria individual nena: “Loteria” Disfressa de categoria per parelles: “Tòfol Nano”

Disfressa en la categoria de grup: “Gegants Bojos”

35555 - Divendres, 08-02-2008


Tots els membres de la Comparsa del Gegant Boig

Les Gallines van sortejar vàries dotzenes d'ous i una gallina Les Gallines van guardar una estona el ruc

36 555 - Divendres, 08-02-2008


La banda "Despertadors atòmics" guanya el primer concurs de grups musicals de Carnaval

Dilluns a la nit es va celebrar a la Plaça Sant Joan el Pri-mer Concurs de Grups Musicals de Carnaval, "Al K-Rrer", amb la participació de 4 bandes locals. Crazy Evolution, Day Dream Age, Despertadors Atòmics i Smou Poc conformaven el cartell d'un concert que tenia com a premi la gravació d'una maqueta.

El jurat del concurs, format per dos membres de la Junta de Carnaval i un representant de l'empresa de management musical Victori Produccions, va escollir al grup, Despertadors Atòmics, que va guanyar en les dues seccions a concurs: millor actuació general i millor versió del popular Buffi.

El premi per la banda gunayadora -formada per Edgar Riu a la guitarra. Eduard Corominas al baix i Andreu Moreno a la bateria- serà la gravació d'una maqueta als estudis Sibelius de Girona.

Crazy Evolution

Smou Poc. Foto LlàtzerDespertadors Atòmics. Foto Llàtzer

Day Dream Age

Marc Arnau i Joan Codina de la Junta de Carnaval van entregar el premi als guanyadors del comcurs. Foto Llàtzer

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Consergesd'ambdós sexes Envieu-nos els vostres

articles, opinions... abans de DIMECRES

al migdia al nostre correu electrònico porteu-los a la nostra oficina.

[email protected] Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

37555 - Divendres, 08-02-2008


El Ball de Disfresses posa a prova la imaginació

Dimarts a la nit va ser el torn del Ball de Disfresses del Carnaval de Solsona. La Sala Xelsa es va omplir d'imaginació i comparses i colles es van convertir per una nit en metges, infermeres, bisbes i rectors, capellans i monges, pallassos, exploradors, calçots, tasses i "tuneros".

Els guanyadors de la disfressa de conjunt Premi a la millor disfressa en parella

La propietat horitzontal i les comunitat de veïns

XERRADA INFORMATIVA

A CÀRREC D’ERNEST ESTANY, ADVOCAT

DIA: DIMECRES 13 DE FEBRERHORA: 21 HLLOC: SALA CULTURAL DE L’AJUNTAMENT DE SOLSONA

Pla de Ciutadania i Immigració

38 555 - Divendres, 08-02-2008

La festa es va allargar fins a les 4 de la matinada i va comptar, també, amb el sorteig del Testament del Carnestoltes. L'Hereu del del Carnaval 2008 va ser, com en la passada edició del Carnaval, Francesc Ester. El guanyador ha anunciat que do-narà el premi a les entitats socials solsonines: Sol del Solsonès i Amisol. Ester ja va donar part del premi del passat Carnaval a entitats de la comarca.

En el concurs de disfresses les creacions més votades van ser per una disfressa de Rei, que es va endur el premi en la categoria individual, en l'apartat de parelles, el guardó va ser per una exacta reproducció del Tòfol-Nano i "les miss del Solsonès" es van emportar el premi a la millor disfressa de conjunt.

Els calçots i la salsa Zipi i ZapeEls pallassos que no faltin

A punt per cantar una saeta al Carnestoltes



Despenjada del ruc Processó del Gegant Boig

39555 - Divendres, 08-02-2008


Com ha viscut el Carnaval sent-ne el Carnestoltes?És una experiència única per la quantitat d'emocions que genera i pels sentiments d'alegria que provoca entre la gent. També és especial perquè no es pot tornar a repetir. Però, sobretot per a mi, ha estat un reconeixement molt especial com a solsoní que va venir d'una altra terra.

Què li va passar pel cap quan li van proposar ser el Car-nestoltes d'engunay?La primera reacció va ser de sorpresa. En el moment que els membres de la Junta de Carnaval m'ho van proposar no m'ho esperava, em vaig quedar molt parat. Però després de consultar-ho amb la família i un cop decidit a acceptar l'oferiment he de dir que tot ha estat fantàstic.

Què és el que més l'ha sorprès de la Festa?M'ha soprès molt la identificació que hi ha amb la gent. Hi ha molta gresca, veus que la gent està molt implicada en la festa i que la figura del Carnestoltes és un element molt estimat per la gent de Carnaval. Tothom crida el teu nom, la gent et vol saludar i es nota que formes part de la festa, això provoca unes emocions i uns sentiments molt bonics perquè quan la gent gaudeix tu també gaudeixes.

Quin acte destacaria de tots els que ha presidit com a Rei del Carnaval?Per a mi el millor va ser l'Arribada. La visió que teníem des de de la carretera de Torà era impressionant. Hi havia moltíssima

gent i semblava impossible que aconseguíssim passar amb les carrosses entre la multitud. A més, la gent estava totalment entregada a la Festa i va ser un acte molt espectacular.

L'arribada per la carretera de Torà i pel Camp és un encert?Jo crec que sí. Comparteixo aquest canvi d'ubicació perquè per-met que més gent pugui veure i participar de la Festa. Fa que el Carnaval pugui sortir per un dia fora del nucli antic i estendre's per altres zones de la ciutat. A més, la resposta de públic és impressionat i demostra que va ser una molt bona pensada.

Com ho porta això d'acabar a la foguera?Aquest és el punt més conflictiu del fet de ser Carnestoltes. Tot i això, forma part de la festa i s'ha de seguir el protocol "car-navaleru" tal com toca. A més, com s'acostuma a dir: a la vida s'ha d'estar a les verdes i a les madures.

Quina valoració fa del Carnaval d'enguany?Penso que ha estat una festa que ha demostrat, un cop més, que està molt viva i que és molt estimada per la gent de Solsona. L'espertit de Carnaval que es va viure, per exemple, durant l'Arribada va ser molt bonic i crec que aquesta manera tan sana d'entendre la festa és una de les grans virtuts del Carnaval de Solsona.

El Carnaval de Solsona és diferent?Sí. S'ha recuperat aquest esperit més participatiu i el actes que preparara la Junta, la particiapció de les comparses i la festa al carrer tornen a tenir molta acceptació. A més, ha estat una Festa amb molta gent de casa i de fora. Convidar colles geganteres, grups de música i d'animació, ha fet que els actes s'omplin de gent. Penso que és bo que hi hagi gent de tot arreu perquè el nostre Carnaval ha de ser obert i no es pot tancar ni ser exclusiu ja que és una Festa de tothom.

Entrevista a Pere Jaray, Carnestoltes del Carnaval de Solsona 2008

Pere Jaray va arribar a Solsona en un ja llunyà 1975, només un any després ja participava als actes de Carnaval formant part d'un espectacle de la Revista de Dilluns. Avui, 32 anys després d'iniciar la seva relació amb la Festa solsonina, ha estat escollit Carnestoltes del Carnaval de Solsona

Pere Jaray, caracteritzat com a Carnestoltes

"El Carnaval ha de ser obert ja que és una festa de tothom"

40 555 - Divendres, 08-02-2008

Societat

El dimarts vinent la Núria Serra

Solans compleix 6 anys. Moltes

felicitats de part de tota la teva

família

Si veieu aquest noi tant “estupendo” feliciteu-lo que avui es el seu cumpleanys. La teva família que t’estima

El dia 8 aquest cavaller fa 33 anys. Si el reconeixeu,

feliciteu-lo.

Aquest dimoniet tan eixerit el dia 12 ja en fa 22!

Felicitats, Marta! De part de les

amigues.

41555 - Divendres, 08-02-2008

Oliana Marcel Ribera - ARXIU FOTOGRAFIC: Marcel Ribera

Excursió (G.E.O.)Els membres del Grup Excursio-

nista d’Oliana el passat 27 de gener van fer una nova sortida COMIOLS – TÒRREC (Noguera). L’Itinerari va ser el següent: Port de Comiols; Santa Anna de Montadó; Costes blanques; Cal Botiguer; Cova de la Vansa i Tòrrec. Hores de camí: 5.

NOTA: Per totes les persones que són amants de les excursions fetes a cop d’espardenya o de xiruca cal recordar que el GRUP EXCURSIONISTA D’OLIANA ha estrenat Web, per accedir-hi heu de posar la següent adreça: www.grupexcur-sionistaoliana.org aquí hi trobareu part de la seva història, les excursions principals fetes des de la seva fundació, calendari de sortides de l’any en curs, fotografies, ...

Cal felicitar a tots els que fan pos-sible aquesta web i donen a conèixer els diferents esports d’aventura.

L’hora del conteA la Biblioteca Escaler d’Oliana,

com ja és habitual, es va realitzar l’hora del Conte; activitat adreçada als infants més joves del Col.legi Sant Jordi. Com sempre, una activitat realitzada per algun voluntari de la població, entreté a la quit-xalla que hi participa i als seus companys. Des de les pàgines del Celsona Informació desitgem que any rera any es pugui anar portant a terme l’esmentada activitat, tan per part dels voluntaris com per part dels petits oients.

Diferents culturesA final del mes passat vam fer

una festa en plan familiar on durant unes hores vam conviure i intercanviar experiències amb persones de diferents nacions i, per tant, també de diferents cultures. Va ser una trobada enriquidora per totes les parts. En aquest àpat vam ser 14 persones entre les quals hi havia 4 Basilers, 2 Moldaus, 1 Bolivià i 1 Xinès. Els que som d’aquí vam poder veure la bona integració d’aquestes persones que ja formen part de la comunitat de la nostra Vila d’Oliana.

Alguns dels excursionistes.

Un Brindis i bons desigs pel futur.

FOTOGRAFIA cedida (Biblioteca Escaler). Detall dels petits participants (P-4).

42 555 - Divendres, 08-02-2008554 - Divendres, 01-02-2008

Formació Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

El proper dijous 14 de febrer a les 18 hores, tindrà lloc al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya la presentació de la 3a convocatòria del programa Forma’t, a càrrec de Joan Lafarga, tècnic del Servei d’Ocupació de Catalunya.

L’objectiu d’aquesta sessió informativa és orientar les empreses de la comarca sobre el funcionament pràctic del Programa "Forma’t", la seva tramitació i les perspectives de futur de l’ajut. Actualment i fins el 5 de març, està obert el termini de sol·licitud d’aquestes accions.

La finalitat d’aquest Programa és millorar les compe-tències i l’empleabilitat dels treballadors i treballadores de les empreses catalanes i autònoms. Bàsicament es treballa en tres àmbits de formació: idiomes, prevenció de riscos laborals i transferència de coneixements específics per a cada empresa.

Formació a mida per a les empresesSessió informativa del prgrama "Forma't al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya"

Els principals avantatges són la possibilitat de pla-nificar un pla de formació bianual adequat a les necessitats concretes del personal de l’empresa i la simplificació dels tràmits administratius i de justificació econòmica. D’aquesta manera es vol donar resposta a la creixent importància que està prenent la formació dels treballadors en el marc d’una economia de mercat internacional i en la construcció d’un mercat europeu competitiu.

Aquest Programa s’emmarca en el conjunt de me-sures d’incentius a les empreses que desenvolupa el Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Cal confirmar l’assistència al telèfon 973 48 17 52 o a l’adreça electrònica [email protected]

Educació Pla Educatiu d'Entorn

Una de les darreres activitats organitzades en el marc del Pla Educatiu d’Entorn de Solsona ha consistit en una sessió lúdica i participativa sobre la cultura gitana, en la qual han participat alumnes d’ESO de l’Escola Arrels de Secundària i l’Institut Francesc Ribalta.

Sota el títol “Qui som els Roma?”, dijous passat un moni-tor va explicar a grups reduïts de nois i noies l’origen geogràfic i històric del poble gitano, la situació de la seva llengua i els seus símbols identificadors. Així mateix, mitjançant un mapamundi, llibres i música, es van repassar els moments més importants de la història romaní i es van desmentir alguns estereotips que popularment s’han vinculat als gitanos.

Aquesta activitat, realitzada per la Fundació Privada Pere Closa, té l’objectiu d’aprovar la realitat gitana a l’àmbit escolar i la societat en general i incorporar la seva cultura dins el mosaic cultural català. Així mateix, mitjançant aquestes sessions, es pretén incrementar el nivell d’autoestima dels nens i joves gitanos.

Solsona introdueix els alumnes d’ESO en la realitat del poble gitano a través del Pla Educatiu d’Entorn

Hi han participat alumnes d’Arrels de Secundària i l’IES Francesc Ribalta

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - SolsonaLIQUIDACIÓ TOTAL

ROBA TALLES GRANS

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

Pre-mamà

43555 - Divendres, 08-02-2008

Educació IES Francesc Ribalta

Alimentació saludable a l’IES Francesc Ribalta (I)COM ÉS L’ESMORZAR A L’INSTITUT?

Des que vàrem iniciar el programa d’Educació per a la Salut, sota el lema “La teva salut depèn de tu!”, ens marcàrem com a primer objectiu aconseguir que els adolescents fessin un esmorzar a casa i que el poguessin complementar a l’Institut, a l’hora del pati i amb uns productes saludables. En aquest sentit, vàrem decidir suprimir els dolços de pastisseria i també les begudes gasoses. En fem una valoració molt positiva, perquè els nostres alumnes ho han acceptat molt bé.

Diàriament tenim un servei d’esmorzar al menjador del nostre centre, preparat per les nostres cuineres, on es pot escollir entre diferents entrepans (pernil salat, pernil dolç, formatge, tonyina i llonganissa), fruites variades, làctics (iogurt, llet...), sucs de fruita i aigua. Hem constatat un canvi d’hàbits i estem convençuts dels be-neficis que comporta un bon esmorzar. Una alimentació adequada promou una salut òptima i un bon desenvolupament intel·lectual; afavoreix el sistema immunològic, prevenint problemes de salut; ens fa sentir bé i millora les nostres relacions amb els altres.

Els bons esmorzars no tan sols no engreixen, sinó que protegeixen de l’obesitat i milloren el rendiment físic i intel·lectual.

Educació CEIP Setelsis

Carnaval a l’escolaA l’escola celebrem el carnaval amb diverses activitats,

totes ben divertides.La festa comença el dijous llarder, amb un esmorzar

conjunt de pa amb botifarra, també es fan tallers de maquillatge i disfresses per als més petits...

Quan arriba la geganta ja l’esperem amb ganes de dibui-xar-la i de fer-la ballar el divendres a la tarda.

Totes aquestes activitats fan passar bones estones a tots els nens i nenes i fan conèixer les nostres tradicions.

Hem passat un bon carnaval! De vint-i-un botó

La geganta i els p3 El dijous llarder el vam celebrar menjant botifarra

8 555 - Divendres, 8-2-2008

Educació Consorci per a la Normalització Lingüística - Servei Comarcal de Català del Solsonès

Al Solsonès l’oferta de cursos presencials del Consorci per a la Normalització Lingüística per al segon quadrimestre (febrer-maig) inclou els nivells següents:

- un curs de nivell bàsic 3 a Solsona per a persones que entenen el català, però que encara el parlen poc i que volen practicar-lo en situacions quotidianes i d’interrelació social i laboral, i

- un curs de nivell inicial o bàsic 1 a Sant Llorenç de Morunys per a persones que entenen poc o gens el català i que volen iniciar-se en el seu aprenentatge.

En la modalitat a distància hi ha oberta la matrícula dels cursos de nivell intermedi (B) i suficiència (C), amb cer-tificats homologats als de la Secretaria de Política Lingüística, que permeten consolidar la llengua escrita i reforçar l’oral en qualsevol context.

D’altra banda, l’autoaprenentatge s’amplia amb tres espais telemàtics col.laboradors del programa “Vine i aprèn català” –Punt Òmnia Solsona, Telecentre del Solsonès i Bibli-oteca Municipal de Sant Llorenç de Morunys– als quals s’ha facilitat una carpeta de recursos per aprendre català en línia. Així, les persones que en siguin usuàries podran adreçar les seves consultes al Servei Comarcal de Català del Solsonès.

Notes: 1. Les persones interessades en el nivell superior (D)

estan convocades a una trobada dilluns vinent, 11 de febrer, a

Vine i aprèn català (inscripcions fins al 14 de febrer)

les 8 del vespre, al Consell Comarcal (2a planta).2. Qui vulgui participar en la quarta edició al Solsonès

del programa Voluntariat per la llengua pot consultar el web www.vxl.cat o adreçar-se directament al Servei Comarcal de Català (973 482003).

3. Cal recordar que el dia 20 de febrer es tanca el termini d’inscripció a les proves de llengua catalana que convoca la Se-cretaria de Política Lingüística (http://www.gencat.cat/llengua: ‘certificats de català’).

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Gruista amb carnetI n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134 44 555 - Divendres, 08-02-2008

Fem una mica de teatre...

Com que a sisè fem una representació teatral durant la setmana literària vam tenir la gran idea de convidar l’actor solsoní Aleix Albareda.

Ens vam reunir els seixanta-tres alumnes i mestres al gimnàs de l’escola i, a proposta de l’Aleix, vam realitzar tot un seguit d’activitats per tal d’iniciar-nos en el món de la interpretació.

Educació CEIP Setelsis

Va ser d’allò més divertit! Vam caminar entre el fang fins a convertir-nos en figures... Vam crear la nostra pròpia escena... Tots vam passar una bona estona.

Gràcies, Aleix!

Ah! I més endavant anirem a la ràdio local i farem una entrevista a l’Aleix.

45555 - Divendres, 08-02-2008

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Assemblea general de socis i col.laboradorsDiumenge, 17 de febrer - 5 de la tarda

Tot seguit de l'assemblea es farà un berenar de germanor per a tothom. Gràcies per la vostra assistència.

Gran calçotada a VallsDiumenge, 24 de febrer

Sortida: 7,30 del matí. Preu: 41 euros (Socis) - No socis: 43 euros. Inscripcions per ordre de pagament. Inscripcions i pagament: de 16h a 19h de la tarda al mateix Club Estel.

Campionat del “No val a badar”

Fa quatre anys les germanes Montserrat Trepat i Rosario Ruiz de Lestonnac de Solsona ens van ensenyar a jugar al “NO VAL A BADAR”, un joc de cartes que requereix enginy i con-centració. Aquest joc ens ha captivat a tots i és per aquest motiu, que el passat dimecres, a la nostra seu social, es va celebrar el I campionat del “no val a badar”. Hi van participar 14 persones i el guanyador d’aquest primer concurs va ser l’Antonio García, el qual va rebre com a premi un pernil, gentilesa d’Embotits Can Solvi, de mans d’una de les pioneres d’aquest joc al Sol del Solsonès, la germana Montserrat Trepat.

Gràcies a tots els que han fet possible que la tarda de dimecres fos una festa plena de goig i alegria.

Carnaval al SolVàrem ser 12, ens vam disfressar tots (d'índia,

de bisbe, de pallasso, de mosquits, ...) , vam menjar una cassola d’arròs amb pollastre i verduretes molt bonetes, i vàrem ballar salsa, rock i passodobles.

Us convidem a visitar la nostra pàgina web a:

www.soldelsolsones.org.

Divendres 15 de febrer de 2008 a les 16:30h a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de

Solsona - Taula rodona

Projecte Pla estratègic antidroga del Solsonès

Comptarem amb la presència d’un grup d’experts i la senadora Rosa Núria Aleixandra Cererols.

Us hi esperem!!!

Cartellera

Sopar de COU curs 85-86 Dia 23 de febrer, dissabte.Interessats truqueu al 677 827 978 (Ramon Estany)

46 555 - Divendres, 08-02-2008

Mans Unides Ma Aurora Aubach

Els Sants de la SetmanaDivendres 8 Sant Jeroni Emiliani. Santa Elisenda.

Dissabte, 9 Sant Sabí; sant Nicèfor; sant Miquel Febres; santa Apol.lònia.

Diumenge, 10 Santa Escolàstica. Santa Sotera; sant Silvà.

Dilluns, 11 Mare de Déu de Lourdes. Sant Desideri; santa Eloïsa; sant Benet d’Anià.

Dimarts, 12 Santa Eulàlia (o Eulària). Sant Gaudenç o Gaudenci; sant Damià; beat Reginald d’Orleans; beata Humbelina.

Dimecres, 13 Sant Benigne; sant Gregori II; santa Maura; sant Gimer; beat Jordà de Saxònia; beata Cristina d’Spoleto.

Dijous, 14 Sant Ciril i sant Metodi; sant Valentí; sant Antoni.

3593. 14-12-2007Certificació d’obra PIM-2006/120 i disposar que es transfereixi a l’Ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament de Lladurs l’import de 36.655,80 euros.

3604. 17-12-2007Aprovar certificació número 23 conservació semi integral a les carreteres de la xarxa viària de la Diputació de Lleida, incloses a la zona 2 comarques: Alt Urgell, Cerdanya i Solsonès, per import de 15.049,24 euros.

3633. 21-12-2007Acceptar la petició de la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès i donar conformitat a la reducció del pressupost de l’actuació “connexions xarxa Mancomunitat abasta-ment d’aigua del Solsonès”, subvencionada per acord de la Junta de Govern número 20, de data 4/6/2007, quedant fixada en 154.030,17 euros.

3647. 21-12-2007Certificació d’obra DL-2004/563 i disposar que es trans-fereixi a l’Ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament de Castellar de la Ribera l’import de 2.034,49 euros.

3648. 21-12-2007Certificació d’obra DL-2004/563 i disposar que es trans-fereixi a l’Ajuntament corresponent la quantitat que a continuació es relaciona, relativa a la part proporcional de la subvenció de l’esmentada certificació, corresponent a l’Ajuntament de Castellar de la Ribera l’import de 1.048,55 euros.

3747. 28-12-2007Certificació número2 condicionament, eixample, millora de la LV-4011, C-26 a Hostal de Cirera, tram de Lladurs, per import de 85.259,32 euros.

3751. 28-12-2007Certificació número 8 condicionament Ctra. LV-3002 d’Hostal del Boix al Miracle, per import de 59.296,40 euros.

3764. 31-12-2007Atorgar a l’Ajuntament d’Olius una subvenció per import de 18.000 euros per atendre despeses del soterrament de les xarxes de serveis del Pi de Sant Just.

DIPUTACIÓ DE LLEIDA - DECRETS dictats pel president

de la Diputació, durant el mes de desembre (II)

Decrets Ramon Estany

Divendres 8 de febrer

Dia del Dejuni VoluntariPer un dia, posa’t al lloc dels que dejunen a diari.

El divendres 8 de febrer se celebra el Dia del Dejuni Vo-luntari; una jornada instituïda per MANS UNIDES el 1963, en la que es convida a la gent a mobilitzar-se en suport de persones per als qui menjar no és una qüestió d’horaris ni d’apetències, sinó un exercici diari de supervivència.

Més de 800 milions de persones passen fam en el nostre món. La manca d’aliments i la desnutrició, amb les malalties que comporta, són la principal causa de mort de molts infants menors de cinc anys i la primera amenaça sanitària del món.

Però, què dir-ne d’aquesta altra fam que frena les capa-citats i anul.la les oportunitats? La fam de justícia, de pau, de drets, de formació, de coneixements i de possibilitats... la fam invisible.

Per a pal·liar aquesta fam d’aliments i d’oportunitats va néixer Mans Unides, ara fa ja gaire bé cinquanta anys. Des d’aleshores, coneixedors del seu compromís, treballarem i apel-larem a la solidaritat i generositat de tothom, i no ens cansarem de fer-ho fins que arribi el dia en que, tant de bo, l’existència de la nostra ONG ja no sigui necessària.

Envieu-nos els vostres articles, opinions... abans de DIMECRES al migdia al

nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

[email protected] Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

47555 - Divendres, 08-02-2008

Opinió Roderic Miralles i Rull - President APPA Biocarburants

El biodièsel: un carburant sostenible al nostre abast

És ben cert que el consum energètic actual de la societat és desmesurat, i és cert que el petroli és una font esgotable d'energia que genera molts problemes tant ambientals, com socials i polítics.

També és cert que si mirem els estudis de centres d’investiga-ció tan prestigiosos com el “Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas” (CIEMAT) ens assabentarem que la producció i utilització del biodièsel a Espanya redueix entre un 67% (a partir d'olis vegetals purs) i un 88% (a partir d'olis usats) l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i que l’estalvi energètic dels biocarburants és sempre positiu mentre que produir i distribuir un litre de gasoil costa més energia que la que finalment conté el litre de gasoil en sí mateix. I tenint en compte que aquests càlculs inclouen tota la despesa energètica i totes les emissions derivades del cultiu de les matèries primeres i de la producció industrial del biocarburant.

Seguint amb les veritats i les “incerteses” sobre l’ús dels bio-carburants, és cert que aquests no són la solució a tots els problemes energètics actuals, i de fet, mai no s’han presentat com a tal. Però ja que la seva producció i ús estalvia energia i emissions, són un pas endavant cap a una societat més sostenible. Els biocarburants són actualment l’única tecnologia disponible per començar a reduir els efectes tan nocius que comporta la producció i ús del petroli, i no només els estrictament lligats a la cadena industrial i a la com-bustió del carburant al cotxe, sinó efectes tan devastadors com el de les marees negres, per exemple de l’Exxon Valdes, el Prestige o l’Erika; la destrucció de zones d’un elevat valor ecològic, com els boscos boreals del Canadà; i el desplaçament violent de comunitats indígenes a països d’Amèrica del Sud.

No és cert que els biocarburants siguin l’element fonamen-tal que ha fet elevar els preus del mercat alimentari. I les xifres al respecte parlen per si soles: una demanda mundial de només el 7% (inferior al 2% a la UE) de cereals per produir bioetanol no ha tin-gut una repercussió significant sobre l’augment del preu dels aliments. Altres causes socials (occidentalització de la dieta a països com la Xina o l’Índia), ambientals (grans sequeres als principals països productors de cereals) i estructurals (disminució de la producció de cereals des dels anys 90 a la UE motivada per la Política Agrícola Comunitària) a més de la important pujada del preu del petroli, han estat les principals culpables de l’augment dels preus en els últims mesos.

Aquestes xifres de consum de matèries primeres per a la producció de biocarburants posen de manifest que tampoc no són els culpables de la desforestació dels boscos tropicals. Tot partint de la base que la selva es desforesta des de molt abans que es pro-duïssin industrialment els biocarburants i que unes de les principals causes d’aquesta desforestació és l’obtenció de llenya per a cuinar i escalfar-se, davant la impossibilitat de les comunitats més pobres de pagar els preus del petroli.

Per si quedés algun dubte, la Comissió Europea acaba de pre-sentar una normativa que certificarà els beneficis dels biocarburants en matèria de canvi climàtic i de protecció de la biodiversitat. Els biocarburants veuran així reconeguda la seva sostenibilitat, mentre que la indústria petrolera podrà continuar deixant forats de km d'extensió i centenars de metres de profunditat on abans hi havia boscos, i els sectors d'alimentació i de la cosmètica podran continuar desforestant la selva d’Indonèsia per obtenir el seu oli de palma sense cap control ambiental.

Una dita castellana molt coneguda és aquella sentència que diu: “Sólo el necio confunde valor y precio.” Crec que val la pena de tenir-la present constantment en el nostre viure diari, per a no caure en errors d’apreciació de les opcions que ens ofereix la vida, és a dir, saber escollir els va-lors que hem d’adquirir i defugir l’equivocació de creure que el preu (amb diners) marca la qualitat o la conveniència.

Penso que les persones hem de lluitar per no ésser uns necis o forassenyats, per no pagar un preu impropi per coses d’escàs valor o fins nocives o perjudicials. Les temptacions avui són grans, i la idolatria del mercat (tot es compra i tot es ven) ens aboca a mirar-nos la vida frívolament, a adquirir coses seguint corrents i modes, a adoptar actituds i costums de molt poc valor, pagant-ne un preu molt alt, no sols en diners, sinó també en dignitat, en salut o en felicitat futura.

Bombardejats constantment per la frivolitat, estesa per la publicitat mediàtica i per eslògans que preconitzen que ho hem de voler tot i ara, se’ns fa difícil d’espigolar i de descobrir, entre tanta quin-calla, els valors autèntics per al viure feliç.

I si les persones grans tenim, per l’experiència i la calma, unes defenses naturals contra aquesta epidèmia que ens donen certa prudència, el jovent és el sector més vulnerable i més desprotegit. S’han de prendre decisions importants quan s’és jove. Els estudis, els costums, la professió, el caràcter, les amistats, triar la parella, escollir l’opció política i la manera d’implicar-se en la societat, el valor de la bona administració i de l’estalvi. El respecte i el mestratge de la gent gran, la família com a nucli de suport i aprenentatge, la gestió de la sexualitat i la imbricació en l’amor... I –no pas menys important– la negació absoluta de la brutalitat agressiva, de les drogues, de la vulneració de les lleis, de la mala educació, del narcisisme individualista, del risc temerari...i una llista llarga de coses que demanen lloc, esforç i voluntat en la joventut per tal d’adquirir valors per a tota la vida. Per a aquests valors sí que val la pena de pagar-ne un bon preu.

Aquests valors no es troben a les rebaixes, ni es compren amb diners. S’han de guanyar amb seny. Per això els pares, educadors i totes les persones grans cal que siguem exemples vivents i predicadors incansables de valors enfront dels entabanadors sense entranyes que, per diners o per frivolitat, sembren antivalors, amagant l’altíssim preu de la infelicitat futura que comporten.

És la nostra responsabilitat col.lectiva i inexcu-sable, com varen fer la majoria dels nostres pares amb nosaltres. Ara ho devem als nostres fills i néts. Sens dubte.

El valor de les coses o les coses de valor

Opinió Jordi Badia i Torres

48 555 - Divendres, 08-02-2008

Opinió Ignasi Ribas i Prunés

Sempre he proclamat –perquè ho sé i ho he experimen-tat– que la feina dels camperols és dura, noble i necessària.

Els artistes del camp sou imprescindibles; però no sem-pre la societat us tracta així. Tothom sap que el vostre treball no té horari, ni sou, ni setmanada. Treballeu tothora recolzats al balcó de l’esperança. I això és arriscat. Afegeix angoixa a la duresa del vostre treball.

Qui treballa en una feina de risc té un sobresou; els camperols, però, heu de pagar els impostos, contribucions i arbitris que els altres fixen i exigeixen.

Heu estat sempre menysvalorats per la societat i els dirigents que l’administren. No us valoren ni tracten com us mereixeu.

Tota la comunitat hauria de valorar el vostre treball; però ignoren el procés de cada collita que reclama la vostra atenció i el vostre esforç; els observadors superficials admiren la bellesa dels vostres conreus i, superficials, arriben a pensar que la natura us regala la collita gratuïtament. No pensen ni valoren la vostra part necessària: la preparació de la terra, l’adob i la llavor, el control de les plagues, la recollida, la batuda

i la conservació... i al final de totes les esperances el desengany del preu que el mercat imposa.

Afegiu a aquest manat de condicions el fet que, per a esperar una nova collita, ha de discórrer un any sencer,

La part dels socis

Tal com se segava abans. Foto: BNG.

confiant, tenint salut i pau; bon temps i clima; pluja i sol i vents benignes.

Amb tots aquests condicionaments, que hi poseu vosal-tres, invoqueu i agraïu al vostre Soci-Déu el do de la terra i de la llavor, del consol i del goig, de la sembra i la collita amb què ell ha coronat la vostra feina.

Des del cabàs de la llavor fins al pa que a taula aplega la família, tot és una devessall d’Amor i Providència que reclama gratitud.

Aquesta és l’actitud del soci-camperol que heu de pagar generosament. Un camperol distret o desagraït és com una espiga escabellada sense pol·len ni farina.

Opinió F. Torres

Ànimes de vidre

M’ha impressionat molt una frase en la que l’autor assegura que els homes tenen l’ànima de vidre. Que per algun raconet tots tenim una escletxa, i per aquesta ferida, moltes vegades, se’ns escapa el millor de la nostra vida.

Aquest és un problema que tots, alguna vegada, hem experimentat. Sense cap intenció, en algun moment podem haver dit paraules o frases que han pogut arribar tocar la part més sensible de la ferida. No per allò que literalment hem dit, sinó per l’efecte que aquestes paraules provoquen en algú. Si parles de l’amor que devem als pares, colpejaràs al qui ha tingut un pare intolerant i dictador. Si et refereixes a l’amor familiar en algú despertaràs el drama viscut en una família destruïda on la baralla i la manca de respecte és el pa de cada dia. Si fas al·lusió al goig de viure la vida, desconcertes al qui la seva vida ha estat un permanent fracàs.

Ningú no pot presumir de no haver tingut la seva ànima colpejada per la vida o les circumstàncies. L’home, per més fort i poderós que es cregui, sempre tindrà aquella zona tendra i trencadissa. D’aquí ve que tots hem de ser immensament responsables en les nostres relacions amb els demés. Sense adonar-nos podríem trencar per sempre el vidre de l’ànima d'algú. Ningú no pot presumir de tenir una

ànima sencera, Tots tenim aquell raconet que ens fereixen només de tocar-lo.

Hauríem de desconfiar del tità insensible. D’aquells súpers homes que, suposant que existeixen, no arriben a ser humans. Tots els homes estem fets de la mateixa pasta, i no ens hem d’avergonyir del nostre fang i de les nostres debilitats. La grandesa de l’home no rau en no tenir defectes, sinó, en saber aixecar-se tot i tenint-los. D’aquí ve la meva admiració per aquells éssers vertaders gegants de l’esperit, malgrat haver heretat una debilitat física. Per ser els que més conec vull citar al gran Pere Casaldàliga, el gran home menut capaç de plantar cara als poderosos en defensa dels més dèbils. Un Vicens Ferrer, constructor d’un gran imperi en la zona més deprimida de l’Índia. Tots dos de feble apa-rença física, però vertaders gegants de l’amor portadors de la llum i la força de Crist.

M’encanta la gent que des d’un cos i una ànima trencadissos saben superar-se’n i construir com si fossin de ferro. Potser algú es va equivocar en educar-nos per a ser homes sense defectes, combatre els defectes pot ser bo, però crec que és millor cultivar les nostres virtuts amb la seguretat que quan haurem enfortit l’amor, els defectes cauran per si sols.

49555 - Divendres, 08-02-2008

Opinió Carles Mujal i Colilles, enginyer

El panorama de la carretera que va de Sant Llorenç de Morunys a Berga (LV-4241 pel tram lleidatà i BV-4241 pel barceloní), pel que s’ha anat sabent de gent de la Vall de Lord (al nord del Solsonès) i el que he pogut llegir en articles d’opinió com el publicat a la revista independent del Solsonès riuamunt, és força desolador i frustrant. El que m’acaba demostrant la certesa d’aquesta teoria d’ambient de profunda tristor i depres-sió col·lectiva són les recents declaracions de l’Alcalde de Sant Llorenç de Morunys mostrant-se queixós per la lentitud de les obres de millora de la carretera en qüestió.

A hores d’ara, i ja han passat més de 4 anys des de la tardor de 2003 quan es va assolir el compromís polític des de “les més altes esferes” de la Generalitat de Catalunya (ho dic d’aquesta manera per no dir noms i cognoms que tothom ja sap i per compassió) de construir una nova carretera que uniria la Vall de Lord amb Berga, només s’ha realitzat al llarg d’un total de 7 quilòmetres del tram de la demarcació de Lleida un reas-faltat i eixamplament fins a 7 m d’amplada de l’actual carretera conservant el mateix vell traçat ple de revolts, i s’ha iniciat, però no acabat, l’eixamplament i supressió de revolts en un tram total d’uns 2,3 quilòmetres. Pel que fa al tram de la demarcació de Barcelona, res de res encara. Algú de Barcelona es deu fer seva aquella dita que fa “qui dies passa, anys empeny” sense assu-mir la responsabilitat d’un compromís i de buscar una solució definitiva al problema que pateix la Vall de Lord.

Amb franquesa i esquematitzant bastant, les persones ens podem classificar en dos tipus, els que tenen la passió per la posició, pels diners, per l’uniforme, pel càrrec ...; i els que tenen la passió per fer bé les coses, la de l’excel·lència, tot i que molts consideren que és com un verí, una obsessió que pot comportar problemes. Ja sé el que em direu, ja ho sé, que les coses molts vegades no són blanques o negres sinó grises, però per simplificar-ho les encasello en aquest cas en dues opcions. Els del primer tipus tenen un present immediat agradable, però un horitzó de frustració assegurada, de buidor. Els de l’altre tipus, els pot suposar que el dia a dia sigui més dur, que el camí

De Sant Llorenç de Morunys a Berga, encara una aventura

sigui més dificultós per assolir els objectius marcats, sobretot si tenen mala sort, però l’horitzó és sempre lluminós, sempre van segurs dins seu, ja que si fan les coses bé, els acaba sempre reportant fruits.

Continuant amb el segon tipus de gent, si rere cada una de les seves actuacions hi ha una manera d’implicar-se, una honestedat indiscutible, per moltes dificultats i crítiques que els hi puguin venir, i sapigueu que tard o d’hora els hi acaben assaltant els dubtes, les preguntes existencials, sempre tindran una ànima teixida i generosa, que els reforçarà perquè acabin dient que malgrat tot valia la pena. Resumint, i per anar aca-bant, hi ha un tipus de gent que es torna boja pel càrrec que surt apuntat sota la seva targeta de presentació, quan se suposa que el que els hauria de fer embogir és la possibilitat de fer la feina ben feta i no l’embolcall iconogràfic de tot això.

I sense embolicar-me més, el lector podria classificar sense dificultats els polítics responsables de la carretera de Sant Llorenç de Morunys a Berga en un dels dos grups que acabo de descriure segons les actuacions dutes a terme, és a dir, en funció dels compromisos assolits o no fins a la data, i depenent de si sembla una nova carretera o no el que s’ha fet al tram lleidatà. Aquest judici, jo no el faré, solament poso els ingredients però el pastís l’ha de fer la Vall de Lord.

Anant al tram barceloní de la carretera, i que encara ningú no ha mogut fitxa, les institucions i entitats polítiques, civils i econòmiques de la Vall de Lord i per extensió les del Solsonès haurien de saber fer un sonor “cop de puny a la taula” desacomplexament per tal que els ecos d’exigència d’una nova carretera (i no d’un reasfaltat i eixamplament de l’existent plena de revolts i que a més a més, a diferència del tram lleidatà, té forts pendents i desnivells) arribin ben lluny i sense retorn, a les muntanyes més inhòspites. Si encara no s’ha sabut donar aquest cop de timó, llàstima, però hi ha un lema que em van ensenyar de petit que el considero rellevant i que se l’haurien d’aplicar els d’aquí per no incórrer en els mateixos errors del tram lleidatà. “Aprendre a aprendre”.

Llibres

Estem fent un llibre sobre la història de les germanes Carmelites que han passat per Solsona i de les coses que han fet a més de cuidar avis. Tens alguna fotografia o saps d’algú que en tingui alguna referent a l’Hospital?

Pots fer-la arribar al Celsona o a la Ga-solinera, o bé per correu electrònic:

[email protected] [email protected]

Coneixes algú d’aquesta fotografia?

50 555 - Divendres, 08-02-2008

Ara que ja han passat les festes nadalenques...

Opinió Jordi Llauradó (CUP de Biosca)

Ara que ja han passat les festes nadalenques, rebaixes i d’altres jorns de consum, ara que ja no se’m podrà titllar de voler aigualir les festes, m’agradaria fer una mica de reflexió sobre el tercer i quart món.

Aquest quart món que està entre nosaltres i que cada dia tendeix a fer-se més extens i al mateix temps a ser oblidat sistemàticament per bona part de la societat ajudada pels mit-jans de comunicació que l’ignoren voluntàriament, o potser obeint ordres de més amunt, no fos cas que fomentessin el mal hàbit de pensar a la població, el perquè cada vegada tenim més pobresa al nostre voltant i perquè cada vegada se'ns abocar a un consumisme més ferotge, fins al punt de fer-nos sentir culpables d’una possible crisi si no consumim prou.

I per netejar la consciència no hi ha res com les mil gales benèfiques que es fan pels volts de Nadal, on qui segur que hi surt guanyant és alguna empresa de telecomunicacions i l’entitat bancària de gairebé sempre “parlem”.

Ara que ja estem en plena precampanya electoral pel parlament de l’Estat espanyol, encara no he sentit cap polí-tic, absolutament cap, que hagi parlat del quart món o de les accions que porta a terme el seu Estat al tercer món, als seus programes i a les seves estratègies de campanya, està prohibit parlar de pobresa a la nostra societat, mirant de fer el possible per evitar-la en els seus discursos o negant-la si és necessari. I així ens ho demostren quan des de molts ajuntaments es tracta la pobresa com un tema de seguretat, equiparant-la com és el

cas de Barcelona a un problema de civisme.Per què els molesta tant la pobresa?Tant difícil és reconèixer que el nostre sistema social

té errors?A qui està beneficiant l’augment de la pobresa?Difícilment trobarem resposta, no podem oblidar que

el nostre model social està muntat sobre una base consumista, el bombardeig de notícies a que se'ns sotmet diàriment, estan perfectament dissenyades per a ser un producte de consum, han de ser les més consumides per a ser rendibles. La falsa publicitat per crear-nos falses necessitats, etc.

I sobre el tercer món, podem veure com any rere any les diferències econòmiques entre rics i pobres són cada vegada més abismals. La mundialització econòmica ajuda cada ve-gada més a desestabiltitzar països del tercer món per extreure matèries primeres amb més facilitat. D’aquí la infinitat de conflictes armats entre països del tercer món o guerres civils. I els constants atacs mediàtics i ridiculitzacions d’aquells di-rigents polítics que planten cara al primer món i desenvolupen les seves pròpies polítiques, en benefici dels seus pobles i en contra de les multinacionals, acostumades a fer el que volen amb els recursos naturals de molts llocs del món.

Bé, sense ànim de molestar ningú, però amb la intenció de fer reflexionar o almenys de parlar del tema, esperem que de mica en mica anem treballant i solucionant moltes coses del nostre món no tant perfecte com se'ns vol fer creure que és.

Opinió Ramon Gualdo

La Conferència Episcopal Espanyola, amb les seves notes i els seus comunicats, ha disparat els canons amb un vint per cent de pólvora cristiana i un vuitanta per cent de pólvora política. La veu dels pastors ha sortit dels seus prats i ha anat a pasturar a marges relliscosos. Aquella jerarquia ha utilitzat matèries en què es mostra obsessiva, i a més hi ha afegit el tema del diàleg amb ETA.

No cal que s’hi posin tan furiosos, i opino que d’una manera o una altra, el diàleg ha d’existir. El tema de l’assignatura d’Educació també crec que no els ha fet tanta por. Així aniríem desgranant aspectes (en què sí que hi tenen dret a parlar-ne), però s’hi han entaforat pels camins d’una precampanya electoral per al 9 de març, i s’hi ha vist una càrrega política barrejada.

Els bisbes han armat un Cristo

I s’ha de fer justícia, dient que l’Esglèsia Catalana ha agafat un altre to, ha mostrat moderació i senderi. I van demanar conciliació i no pas confrontació.

Tornant a la Conferència Espanyola, hi figuren càr-recs d’un estil conservador fins dalt, ranci i de to prepotent. A més a més dels temes que he esmentat, quan arriben a la qüestió de l’avortament, agafen massa la vara de la condemna. Hem de pensar que hi pot haver situacions que són un drama, que una dona ha de prendre una desició, i aleshores a aquella persona no li convé una comdemna, el que necessita és comprensió.

Esperem temps millors. Però mentre hi hagi gaires Roucos, Martínez Camino, o Cañizaires... la cosa està fotuda.

51555 - Divendres, 08-02-2008

Un bon nombre de càrrecs polítics i institucionals hem passat per algun seminari, i per tant coneixem força bé les in-terioritats de l’Església catòlica. No només per aquest fet, sinó perquè posteriorment sempre hem fet un seguiment dels temes més rellevants. Potser per tot plegat, som més crítics que molts altres que s’ho miren des de molt més lluny.

I la nostra posició en el partit, en el meu cas en el Partit Socialista, ha estat de ser rigorosos i serios amb els pactes Es-glésia – Estat. Enteníem i entenem les especials relacions en un país estretament lligat a la religió catòlica , i acceptàvem traduir-ho en una situació de privilegi econòmic, protocol·lari i social, justificat per una àmplia labor d’ajuda a sectors desvalguts.

Però, la darrera nota episcopal ha acabat per trencar aquesta situació d’equilibri complicat i de privilegi. Els qui estàvem a favor d’una entesa i de mantenir uns anys més aquesta situació, hem dit prou. S’han traspassat els límits del que es pot considerar posicionament d’un estament religiós, en matèria política. I fer-ho com s’ha fet i en el moment precís d’una campanya electoral, significa una tria clara a favor del PP. Crec que és un error, un greu error, que tindrà conseqüències importants de cara el futur.

No només per la nota treta i el posicionament de membres rellevants de la Conferència Episcopal, amb explicacions que han empitjorat la situació, sinó perquè portem ja uns mesos de decanta-ment clar cap a posicions extremes de la Església oficial, lluny de la tolerància i la comprensió vers noves formes de vida i costums.

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de la Fed. XI del PSC

Política i bisbes

El pas donat, ens obliga a canviar les relacions i a exigir al nostre partit, que passades les eleccions es revisin tots els acords Església – Estat. El que podia durar uns anys més, ha de donar pas a una nova etapa en la qual l’ Estat esdevé realment un Estat laic, amb tot el que això suposa. Ja no es poden permetre més situacions de privilegi, ni comprensió per funcionaments excepcionals en serveis eclesiàstics.

Tothom ha de ser conseqüent de les seves accions i ac-tuacions. I no es pot criticar i atacar el govern socialista per les seves posicions en matèria antiterrorista, quan la pròpia església basca ha tingut comportament ben dubtosos, i altres càrrecs han fet de mediadors en diferents governs, amb ETA.

Es una llàstima espatllar tant inconscientment un equilibri difícil, però una institució no pot demanar res-pecte quan té una ràdio que llença improperis, acusacions , falsedats de tota mena i pertany a la Conferència Episcopal. Els errors passen factura i el posicionament dels bisbes, pel moment, lloc i sobretot contingut, tindrà efectes clarament negatius per ells i l’església catòlica a Espanya. Som molts els que ho reclamem i ara ja no hi ha impediments per dur-ho a la pràctica.

El trencament ha estat per una de les parts, i si considera millor pel país un govern del PP, està en el seu dret dir-ho, però alhora ser conscient que ha entrat en una via política de no retorn a les posicions anteriors. Ben aviat en veurem els resultats.

52 555 - Divendres, 08-02-2008

Bisbes a la derivaLa plana major de l’episcopat espanyol es reunia el 30

de desembre a la Plaça Colón de madrid en una manifestació multitudinària convocada per l’arquebisbat de Madrid en defen-sa de la família i en contra de les polítiques socials i educatives del PSOE de Rodríguez Zapatero. Els tres mosqueters o els tres tenors, que alguns anomenen, van descarregar acusacions molt dures contra la política de Zapatero.

I ara ens surten amb una esvalotadora nota preelectoral, en la qual prevenen no sols contra el terrorisme i la ideologia socialista sinó també contra els perills del separatisme nacio-nalista, de les pretensions particularistes i de les manipulacions de la veritat històrica.

No sense raó, s’ha acusat els bisbes espanyols de fer campanya partidista en període preelectoral, de por de perdre poder i posicions, d’enyorança del passat nacionalcatolicisme. Com diu el Fòrum Ondara, de capellans del bisbat de Solsona, som molts els cristians que “creiem sincerament que aquestes actuacions i declaracions, que semblen més motivades per interessos polítics que pastorals, no responen gens a l’estil evangèlic, incrementen enormement el desafecte a l’Església i fan un pobre servei a la causa del Regne”.

Ja fa tres anys que, per iniciativa dels quatre fòrums de l’Església Catalana, 156 capellans de Catalunya i Balears ens vam desvincular formalment de la Conferència Episcopal Es-panyola, amb un document que vam fer arribar al seu President, al Nunci i als nostres bisbes.

És que l’Església no es pot ficar en política? Evidentment. Com solia dir el nostre estimat bisbe Deig, l’Església no pot fer política (almenys política partidista), però es pot ficar i s’ha de

ficar en política, com en tots els altres ordres de la societat i de la vida, per ajudar que creixin en la línia del Regne, d’acord amb el designi de Déu.

Amb aquesta finalitat l’Església pot i ha de fer dues coses: qüestionar aquells aspectes de la vida social i política que creu que no van en la línia del Regne, que és com dir del bé de la persona i de la societat. I, segonament, sense baixar mai al nivell de les opcions polítiques, assenyalar les grans línies i objectius vers els quals, a la llum de l’evangeli, creu que haurien de tendir la política i l’economia. Però, tal com va dir molt bé diumenge l’Abat de Montserrat, "d’una manera serena, atra-ient i esperançada, a través del diàleg i de la misericòrdia, i no pas de la confrontació”. I sempre amb un veritable esperit, no d’imposició, sinó de col.laboració.

Deixeu que acabi amb una disgressió. No fa gaire, el teòleg González Faus publicava a la Vanguardia un lúcid article sobre un tema tan actual com la felicitat. Us el recomano. Cap al final, deia que molt diferents de l’emfàtica felicitat són els seus germans petits, l’alegria i el somriure. I venia a dir que, a l’hora de fer un sant, es deixaria de miracles i examinaria només la seva capacitat de somriure i de fer somriure.

A partir de les reflexions de González Faus, se’m va acudir que a l’hora de fer un bisbe, més que aquell munt de preguntes insulses i intencionades que es fan, el que calia era examinar la cara dels candidats. No diuen que el rostre és l’espill de l’ànima? Voleu dir que cap dels membres de la cúpula episcopal hauria superat l’examen? És que es pot fer un bisbe amb cara de prunes agres, d’inquisidor o de prepotència?

Opinió JH

Poesia Joana Cervera

Em regalo el teu somriureencara que no duguis la intenció

no t’ho dirétampoc no ho sabràs

com en l’infinita infinitatd’intensa intensitat et visc

i ensems... amb quina prudència

si em cal, em sé calmarviuré l’estona salobraque flueix i, se’n va.

Em quedo amb els teus llavispronunciant-me el sí

amb el silenci imprescindibleen saber-te aquí

perquè és tanta la vida

Salobres

que em regalespura adrenalina suprarenal

justa companyia irelaxada pau...

més tardem quedo a la platja

de mans salobresmassatge de suplement

sentir la sorra del teu alèdamunt la pell

l’aigua farà la resta.

Et duc en mi i m’encanta que em siguis nou

i de nou em sorprenguiset regales perquè vols

els meus oïdes,

el plaer no ve mai solem quedo nua de disfressa

en ple carnavalel millor de molts

amb tu l’aire és el verbviatge de mots alats

desig consumat.

53555 - Divendres, 08-02-2008

Futbol CE Arrels

Infantil Arrels - 2ª Divisió - Jornada 15 (2-2-08)

Arrels, 6 Berga “B”, 0Alineació: Xavi, Márquez, Ramon, Axel, Come, Sala, Raul, Pasqual, Bernat, Nourdin, Bauti, també García, Josep i Guilli.

Golejada de CarnavalEl dissabte de Carnaval teníem un partit importan-

tíssim amb l’Arrels, ja que ens venia un rival directe per lluitar a les posicions capdavanteres. El partit va estar molt igualat en el primer temps, ens va costar marcar però Guilli inaugurava el marcador amb un toc de picardia. Aquest gol ens va donar tranquil·litat a l’hora de jugar la pilota i amb aquest resultat vam arribar al descans.

A la segona part es va despertar un gran Nourdin que amb tan sols 10 minuts feia un hat-trick i sentenciava el matx. Aquests gols enfonsaven el Berga i seguidament Raül i finalment Bernat maquillaven encara més el marcador final de 6 a 0.

D’aquesta manera ens situem quarts classificats i deixem el Berga, que anava cinquè, més endarrera. La setmana vinent ens visita el Puig-Reig, rival el qual ens va guanyar 3 a 1 al seu camp. Esperem obtenir més bon resultat que a la primera volta, sort!!

III Territorial G.22

Sanaüja, 3 - Arrels, 1Arrels: Manu, Doru, Sorin, Dorel, Anton, Samir, Ahmed, Fodor, Cosmin, Alin, Andrei. També: Jordi, Papu. Gol: Samir. Àrbitre: Grenier Palomar

No va poder serEls dos equips van sortir al camp conscients del que

es jugaven. La victòria permetia als locals mantenir-se en les posicions privilegiades de la classificació, mentre que l’Arrels volia allargar la seva bona ratxa. Van ser els de casa, però, els que van exercir el domini durant els primers vint minuts, obligant l’Arrels a concentrar-se a defensar la seva porteria i gaudint d’un parell d’ocasions clares. Poc a poc, però, els verds van anar entrant en el partit, desfent-se del domini del Sanaüja i arribant també amb cert perill. Amb l’empat a zero es va arribar al descans.

A la represa, els dos equips sortien disposats a endur-se el partit per la via ràpida. Ben aviat l’Arrels va poder avançar-se, quan Samir resolia un embarull dins l’àrea petita per marcar. L’alegria, però, duraria poc; als dos minuts un davanter local aconseguia anar-se’n de la defensa i establir l’empat. El partit es va obrir totalment, però va ser el Sanaüja qui, aprofitant un contraatac, va marcar el seu segon gol, després que Sorin hagués estavellat una pilota al travesser. Quedaven vint minuts, i l’Arrels va llançar-se endavant buscant si més no l’empat, mentre el Sanaüja defensava la seva porteria i sortia en peri-llosos contraatacs. Gairebé al final del partit, van aprofitar una d’aquestes ocasions per marcar el tercer.

El proper diumenge es rep la visita de l’Angulària d’Anglesola, un equip situat a la part alta de la taula i que està encadenant una sèrie de bons resultats. Esperem poder recuperar alguns jugadors i millorar en el joc.

CALENDARI DEL CE ARRELSL’agenda del CE Arrels per la pròxima jornada

de lliga ve carregada amb molta emoció ja que es veuran dos apassionants derbis entre els dos equips solsonins per antonomàsia, un en la categoria benjamí i l’altre en l’aleví. A més, molts equips enceten la segona volta fent front a la part final de la lliga amb aspiracions per aconseguir llocs privilegiats.

PARTITS A CASA:

PARTITS A FORA:

CE Arrels - Aleví 2a Divisió - Grup 27

CE Arrels, 8Valls de Torroella, 1CE Arrels: Marc, Josep Mª, Albert, Manyoses,Oriol, Lleïr, Guillem, David, Arnau, Roger, M Pujol,Lluis, D Torrent, Pallaruelo,Pau i Adrià / Gols: Roger 2,Guillem 1, Lleïr 1, Arnau 1, M.Pujol 1, David 1, Oriol 1

Partit de tràmit Els del CE Arrels van aconseguir una còmoda victòria,

davant d’un rival que ja als trenta segons havia rebut el primer gol, el que va fer que el partit estigués dominat de cap a peus pels solsonins. Al descans s’hi va arribar amb un 6 a 0 favorable.

L’equip visitant va aconseguir retallar diferències només començar, però no va ser més que un miratge, ja que els de casa van aconseguir dos gols més abans d’acabar el partit i encara n’haurien pogut ampliar més si el pal no ho hagués impedit.

Aquest dissabte a les 11 del matí rebrem la visita del CF Solsona en el partit que dóna inici a la segona volta del campionat.

Marc, Oriol i Adrià

1555 - Divendres, 8-2-2008 54 555 - Divendres, 08-02-2008

Futbol CE Arrels

Benjamins Arrels - (1-2-08)

CE Arrels, 5CF Castellvell i el Vilar, 4 CE ARRELS “A”: Guillem Ribó, Guillem Vilà, Albert Pijuan, Lluís Pijuan, David Colell, Ferran Colell, Toni Moreno, Lluís Villaró, Marc Casaldàliga, Guillermo Morales, Manel Estany, Pere Vilaginés, Kadder Guettaf.

Resultat enganyós Disputat partit el que es va poder veure aquesta jorna-

da al camp de l’Arrels. Al davant un rival molt ben posicionatsobre el terreny de joc, amb un jugador al mig del camp quecontrolava amb criteri la pilota i un bon porter.

Els nostres comencen amb les piles ben carregades i alprimer quart se’n van al descans amb un parcial de 2-0, dominantde cap a peus. Els del Bages es veien superats per tot arreu i elque semblava que havia d’ésser un passeig i golejada es va tòrcerper l’excés de confiança i per un parell de jugades de mala sort que finalitzaren amb gols del rival. El partit tornava a començar. Amb empat a dos gols momentani: tocava tranquil·litzar el joc i mirar de no perdre la possessió de la pilota, i és que es pateixmolt quan els rival marquen el ritme del partit. A poc a pocl’Arrels va anar recuperant l’estil de joc que els ha caracteritzat en els bons partits, pressió a totes les línies, circulacio ràpidade la pilota, intensitat a les accions, esperit de superació davantresultats adversos o rivals teòricament superiors i sobretot veurecom els nens s’ho passen “teta” jugant a futbol.

El segon quart finalitzà amb un 3-2 favorable als verds de l’Arrels, el camí tornava a ser el bo, el resultat tornava a serun mirall del que es veia sobre el terreny de joc. D’ací fins al final el domini i les ocasions eren de l’Arrels i el Castellvell que aprofitava les dues que li van quedar. Al final el marcador senyalà un curt 5-4, degut a la mala punteria dels davanters de casa, iés que malgrat estar guanyant no es deixà de buscar la porteriarival en cap moment.

La propera jornada ens esperen dos partits molt compli-cats que han de servir per continuar mostrant el bon futbol quetenen els nostres jugadors a les seves cames. El dissabte matía camp del CF Sant Vicenç de Castellet i el diumenge matí a casa contra el CF Maurina Egara. Us hi esperem.

Arrels Femení, Cadet Juvenil Grup “I I” (2 -2-08)

CE Arrels, 5 - FS Pallejà, 0Alineació: Laia Cabot, Nina Alet, Mireia Casado, Ivette Casafont, Ester Bajona, Nerea Alòs, Eva Gangolells, Pilar Isanta i Mireia Vila, Gore Aimerich. / Gols: Mireia Casado 1 - Mireia Vila 1 - Pili Isanta 1 - Eva Gangolells 1 - Nerea Alòs 1 Entrenador: Ruben. - Delegat: Joan Casado.

Tres punts amb els que es comptava

Dissabte dia 2 ens enfrontàvem a un rival no gaire fortsobre el paper, però que degut a la data en que ens trobàvem vacostar molt més del compte.

Durant els primers quinze minuts de la primera part el marcador va ser de 0 -0 fins que després de molt insistir va arribar el gol de les locals i així es va acabar la primera part.

A la segona part la cosa va canviar i es va veure un Ar-rels més motivat i amb la seva qualitat va saber treure el partitendavant marcant 4 gols més.

Un partit sense gaire història. Destacarem que es van repartir els 5 gols entre 5 jugadores: Pilar, Nerea, Eva, Mireia Vila i Mireia Casado. La nota positiva va ser la recuperació de la Gore com a portera i poder disposar aixi de la Nina coma jugadora de camp.

MORTADELO Y FILEMON• Divendres, 8 - 10.15 nit (Dia de l'espectador)

• Dissabte, 9 - 6.15 tarda i 11.00 nit

• Diumenge, 10 - 5.15 tarda i 7.30 vespre

• Dilluns, 11 -10.15 nit VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

MORTADELO Y F

ILEMON

APTA

2 555 - Divendres, 8-2-2008 55555 - Divendres, 08-02-2008

Bàsquet CB Solsona

El “súper” cap de setmana de bàsquet

Després de diversos ajornaments pel Carnaval, arriba un cap de setmana farcit d’encontres oficials, amb un rècord històric de 9 partits a casa i 6 desplaçaments.

Atenció que hi ha dos plats forts: un és el sènior mas-culí TB Assessors CB Solsona, que juga el seu partit ajornat del cap de setmana passat aquest divendres 8 de febrer a tres quarts de deu de la nit i contra un rival de pes que es troba a la part alta de la taula: el CB Santpedor. Tot i que es tracta d’un horari gens habitual, fem una crida a l’afició a acudir al pavelló. Després de les dues darreres victòries a camp contrari, el primer equip del club ha de confirmar el seu pas ferm per continuar pujant posicions a la classificació.

I el segon partit que cap aficionat al bàsquet no es pot per-dre és el del diumenge a les 12 del migdia: el cadet preferent femení Solsona-Torelló s’enfronta a l’UE Mataró, el millor equip de Catalunya i ferm candidat al Campionat d’Espanya. Es troben els dos únics equips invictes a la segona fase de la competició. Les nostres noies ho tenen molt difícil però, amb el suport del públic, la victòria no és impossible. Insistim en el fet que és un privilegi per a la ciutat de Solsona poder gaudir del millor bàsquet femení i no s’ha de desaprofitar aquesta ocasió. Cal anar al pavelló. Realment, serà un gran espectacle esportiu i amb entrada de franc...

Dos partits per no perdre-se’ls, però sense oblidar tota la resta, que en el bàsquet solsoní sempre hi ha esforç per aplaudir i moltes emocions... En definitiva, aquí teniu la completa programa-ció dels partits del CB Solsona d’aquest cap de setmana, amb tots els equips federats en joc (i repetint partit els sèniors masculins).

Desplaçaments:

Consulteu la informació actualitzada a la web del club (www.cbsolsona.com).

Futbol CF Soslona

El primer equip del Solsona va poder treure un puntet davant el líder de la categoria i que, en la primera volta li havia endossat vuit gols.

Des d’un bon principi, el partit va ésser molt obert. El Solsona va tenir les primeres ocasions de gol i, d’un clar penal a favor dels solsonins que l’àrbitre no va xiular es va passar a un 0-1, amb un contra perfecta dels vallesans, quan es duia mitja hora de partit. Fins a la mitja part, el Solsona, atordit, va aguantar com va poder a un Mollet del Vallès amb molta empenta.

Partits a casa:

Club Futbol Solsona (1r Equip) - 1a Territorial Grup 4 - Jornada 19 - (3-02-08)

CF Solsona, 1 - UE Mollet del Vallès, 1CF Solsona: Juanjo, Santi, Raül, Obiols, Javi, De los Ríos, Eliseu, Sala, Miki, Vilaseca i Escalé. També: Candi, Alberto, Ribera, Alarcón i Freixes.

Gols: Primera part (0 – 1). Segona part (1 – 1). Min. 47, De los Ríos.

Empat amb el líder

A la represa, un Solsona molt ben posicionat va con-trolar el partit i ben aviat, amb un xut de falta del debutant, De los Ríos, va fer pujar la igualada al marcador. A partir d’aquí, el Mollet va estirar línies i amb un futbol més directe, va buscar la victòria però, un i altre cop, va topar amb la defensa i porter dels blaus, que van estar sensacionals al llarg dels noranta minuts.

La setmana vinent, el Solsona visitarà al Vilanova del Vallès, equip revelació de la lliga que està situat a la part alta de la taula. Serà diumenge, a les 12 del migdia.


Bàsquet CB Solsona

CB Navàs, 65CB Solsona "A" Mixt, 739-7, 8-7, 11-5, 9-13, 8-8, 8-12, 9-6, 3-15Roger 7, Aleix 21, Queralt 11, Marc G. 8, Marc R. , Ilona 12, Pau 3 i Èric 11.

Una bona segona part fa que els solsonins s’emportin la primera victòria de l'any

Els nois i noies del Mini Mixt "A" el dissabte dia 2 a les 9:00 del matí disputaven la quarta jornada de la categoria B-1 contra el CB Navàs.

El partit va tenir dues cares: la primera part i la segona part. En la primera part vam tenir uns errors com no tancar bé els rebots defensius i els 5/19 tirs lliures en total. Això feia que el Navàs tingués fins a 12 punts a favor en el tercer període però un quart període bo feia reduir distàncies. En la segona la millora dels rebots ens feia apropar més al marcador, en un últim quart en que amb una bona defensa i a base de fer atacs ràpids el Navàs no podia fer res per parar el potencial en atac dels solsonins.

Coses a millorar, tancar millor els rebots, millorar els tirs lliures, els tirs exteriors i treballar més el passat, tallar i substituir.

Agraeixo als nois i noies i sobretot als pares per fer l’esforç d'anar a jugar a Navàs a les 9 del matí en un dia de Carnaval.

La setmana vinent a les 10:45 comprovarem real-ment el nostre nivell: Rebem el CB Santpedor, un equip molt irregular a fora però molt fort a casa seva.

Campionat de Catalunya Cadet Femení:

JE Terrassa "A" Marsol, 68Bloc 3-Brichs Solsona/Torelló, 72Parcials: 10-18 / 25-31 / 40-50 / 68-72. - Berta Codina 6, Míriam Martínez 5, Carla Carbonell 26, Belen Armengol 8, Cristina Buvé 14. –cinc inicial-. Elena Sierra, Mar Portet 7, Paula Vilaginés, Anna Estany, Betània Ginés 6.

El baix parcentatge d’encert en moments plàcids dóna aire al rival

Seguint la tònica dels últims partits; sense brillar però efectiu en victòries. A pesar de dominar des de l’inici, la pobra anotació dóna vida al perillós Terrassa. El primer quart dominat clarament per el STOBF ha acabat amb curt avantatge al seu favor. El segon, una rèplica del primer, però el desencert ofensiu encara s’ha agreujat una mica més. S’ha arribat a la mitja part amb un marcador prou obert (25-31). A la represa, les visitants han sortit més centrades i un parcial de 2-13 en pocs minuts ha obert una bona renda que ja semblava definitiva. Però les ega-renques es caracteritzen per ser un equip molt lluitador i saber jugar molt bé amb el marcador en contra i avui n’han donat fe. Han canviat a una defensa zonal, això ha frenat l’atac visitant i de mica en mica han reduït el desavantatge. L’últim quart ha sigut el més emocionant: El JET ha sortit pressionant a tota pista, amb un parcial de 18-4 ha capgirat el marcador, que a poc per acabar dominava per un 58-54. Estava tot obert; però l’experiència o la sort o el que sigui ha fet que una vegada més les colíders del grup s’enduguessin una altra important victòria.

Infantil masculí nivell B2

CB Solsona, 61CB Prats de Lluçanès, 35Parcials: 10-6, 18-11, 29-16, 40-23, 48-31, 61-35Jugadors: Agustí 9, Christian 10, E.Ortigosa 9, Roger 4, Perera 6, Xiloè, Nikita 12, Quirze, Cesc 6, Jordi Comellas 3

L’equip que patrocina l’Hostal Nou va assolir la victò-ria davant el cuer del grup en el partit disputat el dissabte de Carnaval. De bon principi es va veure ja que els solsonins eren molt superiors en tots els aspectes, així ho demostren els 26 punts de diferència finals.

Cal destacar la millora dels jugadors a l'hora de llançar els tirs lliures (aconseguiren el millor percentatge de la tempo-rada en aquest partit).

Els partits es van jugar al pavelló vell degut a que el marcador del pavelló nou estava en reparació.

Foto mini A

[email protected] - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

4 555 - Divendres, 8-2-2008 57555 - Divendres, 08-02-2008

Futbol Club Esportiu Sant Llorenç

Martinenc FC, 2St. Llorenç de Morunys CE, 4

El club esportiu Sant Llorenç va realitzar aquesta setmana un resultat molt important al camp del Marti-nenc, que li permet seguir de líder destacat del seu grup en la categoria d'Alevins futbol 7.

El partit va ser molt disputat i va ser gràcies a l’efectivitat i el bon encert dels jugadors del Sant Llorenç que es van avançar al marcador amb un contundent 0-3. Els gols els van fer els jugadors J.M. Rovira, el Joel Canals i el Guillem de Marimon.

La segona part, el Martinenc va apretar fort i va aconseguir escurçar distàncies. Ara bé, l’experiència i la fermesa defensiva del CE Sant Llorenç, va aconseguir mantenir l’avantatge i acabar amb un resultat que pot ser clau de cara a la classificació general d’aquest any.

Futbol Sala PB Solsona

L’equip Aleví de Futbol-7 del CE Sant Llorenç de Morunys ha finalitzat la primera volta del campionat de lliga Aleví F-7 com a líder del Grup 3.

Els tres punts que sumarà el CE Sant Llorenç de Morunys, per incompareixença el passat dissabte dia 2 de febrer del Callús CF, faran que es consolidi en el liderat del grup 3 amb 39 punts, vuit més que el Ripollet CF, segon classificat, i 11 punts sobre el Martinenc FC, tercer classificat.

El bon joc i l’efectivitat que l’equip ha exhibit en aquesta

La penya torna a jugar a casa

Despr d’unes setmanes sense futbol sala al pavelló, aquest dissabte torna l’activitat del futbol sala amb els par-tits de l’equip femení a les 5 de la tarda i el sènior masculí a les 7, que s’enfrontaran al CE Vacarisses i al Sporting Esplugues respectivament.

Els partits prometen ser de molt interès, ja que les fèmines juguen amb l’equip que ocupa la segona posició a la classificació i el sènior masculí s’enfronta a un equip que el van fer per estar en la part alta de la taula i que té jugadors de molt nivell. A més aquest ha de servir per ratificar el moment de joc dels de LA XURRE per tal d’anar millorant la classificació.

COM SEMPRE, US ESPEREM DISSABTE PER GAUDIR D’UNA TARDA DE FUTBOL SALA !!

Aleví F-7 Campionat de lliga 200/2008 grup 3

el CE St. Llorenç de Morunys, líder destacatprimera fase de la lliga, els ha permès guanyar tots els partits disputats, aconseguint marcar 97 gols i encaixar-ne només 26.

El proper dissabte dia 9, a les 11 del matí, el CE Sant Llorenç rebrà la visita de l’Ametlla del Vallés CF, i convidem a tothom a venir al camp de Les Morunyedes a animar a l’equip i, a veure, amb tota seguretat, un bon partit.

Continueu així, nois.!!


Motor Redacció

El Solsonès es prepara per un cap de setmana de motos i cursesTot a punt per la tercera prova del Campionat de Cross Country

Horaride les curses

Dissabte, 9 de Febrer - De 12.30 a 13 h Verificacions BMW - De 15 a 19 h Verificacions generals - De 16 a 17 h BMW Super-crono Race

Diumenge, 10 de Febrer - 7.55 h Sortida parc tancat FUN - 8.05 h Sortida parc tancat PRO - 8.15 h Warm-up lap FUN - 8.25 h Warm-up lap PRO - 9.10 h Formació graella FUN - De 9.30 a 11:30 h Carrera FUN - 12.10 h Formació graella PRO - De 12.30 a 15 h Carrera PRO - 15.15 h Entrega de premis

Campionat d’Espanya de Cross Country

La classificació després de dos curses és:

Senior: 1-Xavier Galindo .................................47 punts 2-Lorenzo Santolino............................47 punts 3-Adrian Garrido ................................38 punts

Senior B: 1-Antonio Gimeno...............................50 punts 2-Mario Roman ...................................33 punts 3-Julen Huarte .....................................28 punts 8-Albert Cardona ................................21 punts

Veterans: 1-David Gomez ...................................45 punts 2-Francisco Izquierdo .........................42 punts 3-Pedro A. de San Mateo ...................40 punts 9-Ramon Andreu................................. 18 punts

Juniors: 1-Carles Medina ..................................47 punts 2-Eloi Salsench....................................43 punts 3-Alvaro Garcia ..................................40 punts

Fémines: Va correr a Caspe l’unica dama i no va acabar. El seu nom: Rosa Alzamora

mapa de la cursa

1555 - Divendres, 8-2-2008 59555 - Divendres, 08-02-2008

Motor Motor Club Solsonès

Participació al Rally Montecarlo

Participació d’un equip del Solsonès al mític Rally Montecarlo de vehicles històrics.

L’equip és format per Joan Colell com a pilot, Josep M. Fornells copilot i el matrimoni Puig amb el vehicle d’assistència. El vehicle utilitzat és un preciós Ford Escord MK I de la dècada dels 60. L’equip compta amb el suport del Consell Comarcal del Solsonès, Transports i Excavacions Ribera i Motor Club Solsonès.

Ahir divendres varen prendre la sortida des de la Plaça de la catedral de Barcelona juntament amb 58 equips més en direcció al parc tancat de Valence per tal d’agrupar-se amb la resta d’equips provinents d’altres sortides i fins a totalitzar els 330 vehicles inscrits.

Més informació la trobareu a: www.acm.mc.

6 555 - Divendres, 8-2-2008 60 555 - Divendres, 08-02-2008

61555 - Divendres, 08-02-2008

Motor Motor Club Solsonès

Botifarra CDC i JNC del Solsonès, Xavier Solà i Bosch, secretari d’organització

La lliga de botifarraRESULTATSNAVÈS – OLIUS................................................................ 6-4SOLSONA – FREIXINET................................................. .7-3LLADURS - CAMBRILS...................................................7-3SANT CLIMENÇ – C. DE LA RIBERA ................... Aplaçat

CLASSIFICACIÓ

Pròxima jornada 9, 10 de febrer

CAMBRILS – SOLSONA................................. Diumenge 6 hFREIXINET – LLADURS................................ Diumenge 6 hNAVÉS - C. DE LA RIBERA ................ Diumenge 2/4 de 6 hOLIUS – SANT CLIMENÇ.............................. Diumenge 6 h

Equip de Solsona

Bellpuig 4,5 - Solsona 3,5Derrota mínima de l’Elefant

El diumenge passat, tot i el Carnaval, la competició escaquista no es va aturar. L’Elefant es va desplaçar a Bellpuig, que havia vençut en la primera jornada al Juneda i que conjuga la veterania de jugadors com Roig i Pagès amb la joventut de la resta de taulers.

Per ordre de forces, l’Elefant de Solsona presentà la se-güent alineació: J.Figueras (1), X.Sendarrubias (1), M.Anton (1), F.Simal (0), J.A.Blanch (0), J.Bajona (0,5), A.Tevar (0) i amb una vacant al darrer tauler, resultant al final una mínima i poc merescuda victòria 4,5-3,5 pels locals.

L’evolució de la jornada fou la següent: a banda del punt cedit per la vacant, la resta de partides van presentar unes grans batalles. Blanch tingué opcions fins al darrer dels seus peons, però hagué de tombar el rei. Tevar va demostrar un joc sòlid i només després de molta pressió es decidia la partida. Anton va ser expeditiu com de costum, adjudicant-se el primer punt solsoní de la jornada. Bajona va conduir la partida cap als complexos finals de torres i peons; movent-se amb opcions entre l’empat i la victòria, concloïa amb taules. Simal, de quart tauler, no es va arronsar gens davant el rival que, només després d’hores de joc, decidia la partida i l’encontre, amb un parcial ja llavors de 4,5-1,5. Quedaven els dos primers taulers, Figueras havia aconseguit una posició cada cop més còmoda, que va sentenciar al límit del temps del rival. Sendarrubias fou el darrer en acabar, però ja tenia la partida al seu favor des de molts moviments abans, gràcies a un oportú sacrifici de torre per alfil.

La situació no és idònia, l’Elefant de Solsona és setè dels deu equips que conformen la 1a Categoria de la província de Lleida, però queda molta lliga per davant...

Diumenge vinent rebem el Ponts, líder destacat, a casa. Esperant que el factor camp sigui propici, tots els aficionats esteu convidats a veure el matx al Club de Jubilats Sant Jordi.

Escacs Club Escacs L'Elefant

7555 - Divendres, 8-2-2008

GAUDÍCtra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55

MODA

BANCS I CAIXES

IBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS

RESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78

FRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Only Party............................973 48 29 17RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

PAPERERIES - IMPREMTES

Apunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

Guia de serveis

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

CARBURANTS

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina .............973 48 28 50CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67Ctra. Torà - 973 48 12 90

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PERRUQUERIES

Perruqueria Bajona...............973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55PERRUQUERIA NURIC. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05 PINTURES

BENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

TAXI

TAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI Ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

ACUPUNTURA

ARTICLES DE REGAL

Articles de RegalPELLICERC/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

FERRETERIES - TALLERS

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

ESTÈTIQUES

JOIERIES

JOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PASTISSERIES

LA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

INSTAL·LACIONSELÈCTRIQUES

ESPORTS

RIBERA ESPORTSPg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

PODOLOGIA

Peusà, centre PodològicC/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

TINTORERIES

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

CUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

VIDEO

LA QUIMERAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

VETERINARIS

Clínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46

TRANSPORTS Joan GuilanyàServei Grua + TransportC. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

TRANSPORTS

AUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICAJ. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

ÒPTIQUES

Òptica Jané,.........................973 48 34 29

EXPERT RAFART

C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ELECTRODOMÈSTICSCA L’ANITAAl seu serveiC/ Castell, 14 - 973 48 02 08

Torra Stil,.......................... 973 48 39 46

L'acudit del Simi

Les 7 diferènciesLa Draca va ballar a la Plaça de la Catedral tot esperant el seu25è aniversari l'any vinent.

A veure si teniu bona vista i trobeu les 7 diferències.

Passatemps Marta C.

9555 - Divendres, 8-2-2008 63555 - Divendres, 08-02-2008

celsona 555

Documents