Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 258, octubre del 2008

�����������

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 1

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou

Descomptes molt interessants Aprofiteu els últims mesos

Durant tot el temps de liquidació el nostre taller de reparació continuarà oferint el seu servei.

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

ES TRASPASSA LA BOTIGARAÓ AL 93 555 10 60

Tallers Masnou. 85 anys al seu servei

Pintor Domènech Farré, 13-15 · Tel. 93 462 80 00 · 08320 El Masnouwww.dogi.com

TALLERS MASNOU1923-2008

85ANYS

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 2

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Entrada per mar al port de lʼHavanaen un gravat de final del segle XIX.

Disseny i muntatge: Taller de publicitat.

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf.

Tiratge: 3.500 exemplars.

Paper ecològic de 90 g.

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouT. 93 540 39 29gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.org

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL ....................................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA ............................................................................................ 5BOUS I ESQUELLES per Vocalia dʼAcció Civica ........................................... 9PA I CIRC per Joan Maresma Duran................................................................ 10RASCA I PICA per Ramon Serra i Roca.......................................................... 11TOTS DAMUNT UN CASTELL DE NAIPS per Joan Camps.......................... 12PEL NORD DE MONGÒLIA AMB BICICLETA (I) per Xavier Tarafa............... 14HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray ........................................................ 16GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ............................... 19NECESSITATS INNECESSÀRIES per F.X.C. ................................................. 20LA CORAL XABEC I Lʼ11 DE SETEMBRE per Esteve Pujol i Pons ............. 22PETIT DICCIONARI de Joan Comellas .......................................................... 23ANECDOTARI MASNOVÍ per Joan Maresma ................................................ 24GARBO, ESPIA CATALÀ per J. Condeminas ...................................................... 25CRÒNIQUES

Presentació llibre: Lʼorigen de la bandera independentista per J. Muray. 26AGRUPACIÓ SARDANISTA ........................ ....................................................... 26TEATRE CAPITAL per Rosa M. Isart i M.J.R. Lucas .......................................... 27ARRAN DE SÒL per Pledebuit......................................................................... 27GENT DEL MASNOU INFORMA ..................................................................... 29LLIÇÓ DʼOPTIMISME per Ramon Asensio Cardell............................................ 30

Ja som de ple a la tardor, lʼestació en què la terra exhibeix els contrastos més agosa-rats i es vesteix amb tota mena de colors com si, presentint lʼhivern que ja sʼacosta, esvolgués protegir amb la calidesa de les coloraines i els tous de fullaraca que encatifenels boscos.La tardor, però, també presenta una altra cara menys amable, que no té res a veureamb els afers i el devenir assenyat de la natura. Acostuma a ser una etapa de transi-ció, després del lapsus estiuenc, en què reapareixen a escena tots els afers socials ieconòmics que sʼhavien deixat en stand by (endormiscats) als calaixos dels poderspolític i econòmic que piloten la nostra societat. Dʼaquí ve el més que guanyat tòpic de“tardor calenta”, que gairebé cada any ens espera, amb tota la seva cruesa, en girar elfull del calendari i retrobar-nos, de cop, amb la realitat.Enguany, en obrir els esmentats calaixos, han tornat a treure el nas vells assumptespendents, com la qüestió del finançament i de lʼaplicació de lʼEstatut de Catalunya, amblʼagreujant de la poca sensibilitat per assolir lʼentesa entre els partits catalans, de caraa fer un front comú per defensar allò que ens pertany en aplicació estricta de la llei (jano parlem del que ens correspondria si sʼhagués respectat el text íntegre de lʼestatutaprovat pel parlament de Catalunya o si els catalans disposéssim dʼun tractament fis-cal més just com ho seria el concert econòmic, però tot això ja són figues dʼun altrepaner).Dʼaltra banda i, per acabar-ho de complicar, sʼha destapat la caixa dels trons de la crisieconòmica, dʼabast mundial, que està fent trontollar el sistema financer de la totpoderosabanca i dels mercats borsaris, massa ocupats en una etapa de vaques grasses menada,per damunt dʼaltres consideracions més assenyades, pel guany immediat i la manca deprevisió, cosa que posa en evidència una vegada més que l̓ actual sistema que regeix elnostre món, malgrat l̓ opulència i les falses demostracions de força, presenta moltes feble-ses i desequilibris, que cal corregir a temps, abans no sigui un pèl tard.El “sistema” en el qual estem immersos ens empeny muntanya avall en una folla cursade consumisme desmesurat, en la qual prima allò del: gaudeix avui del que vulguis i jaho pagaràs –amb escreix– demà, demà passat, o al llarg de 40 anys, com és el cas deles hipoteques gairebé de per vida que tant han proliferat i que ara fan aigües pertotarreu.Cal demanar –o exigir– als directors dʼaquesta orquestra tan desafinada que baixin delnúvol on estan instal·lats i que posin en solfa, amb imaginació i plantejaments social-ment més justos, tot aquest desgavell, si no volen que la partitura els esclati a les mans.I a tots els qui hi participem com a músics o simplement oients dʼaquest gran descon-cert, tal vegada ens calgui recuperar una mica dʼaquella saviesa dels nostres avantpas-sats, que, per damunt de tot, demanaven: salut i feina, i no estirar més el braç que lamàniga i no deixar-nos enlluernar pels cants de sirena que ens volen fer gastar fins i totallò que no tenim. Malgrat aquesta visió tal vegada pessimista –o realista, segons es miri–, volem creureque el seny i humiltat, dʼuns i altres, provocarà una reacció favorable en tots els àmbitsi que, després dʼaquesta tardor calenta, haurem après millor la lliçó i la música farà demés bon escoltar per a tots plegats.

El President

�����������

Editorial SALUT I FEINA

3

Trobadade Plaquesde Cava

del Masnou 08

Trobadade Plaquesde Cava

del Masnou 08XDiumenge, 30 de

novembre, al carrer de Pere Grau de 10 a 14

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 3

pastisseria bomboneria

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 · El Masnou

Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El MasnouNavarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

PANELLETSPANELLETSDe les pastisseries del Masnou

Tenim lʼautèntica Coca de Llavaneres

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 4

ment lliberal, etc., etc., ho vafer només en castellà, tot ique des dels anys vuitantadel segle XIX, un altre mares-menc, Flos i Calcat, haviaimplantat lʼensenyamenttotalment en català. Que notenim altres catalans queexerceixin com a tal perhonorar?3a Una de braus i quadribar-rada. Donava la notíciadʼuna cursa de braus a laplaça Monumental deBarcelona, i la imatge que lail·lustrava era el torero tret aespatlles dels seus segui-dors amb una bandera cata-lana a les mans. Això sí queno ho entenc de cap mane-ra. Què pretenia portant lanostra bandera? Agafar peix,com es diu? La veritat, nocrec que sigui coherentlʼús dʼaquesta salvatgepràctica amb el lluïment dela nostra bandera.

Bé, penseu, analitzeu i, sius hi atreviu, escriviu.

Joan-------------------------------------------

LA HISTÒRIA ENS JUTJARÀ A TOTS

Suposo que les coses sóncom són i la limitació huma-na només deixa un petit,mesquí i únic camí per tran-sitar de puntetes a les traïdo-ries, mentides, assumptesfoscos i coses mal fetes. Un gran desplegament poli-cial va tenir lloc lʼaltre dia a larodalia de lʼantiga casernade la Guàrdia Civil. Sem-blava que sʼhi haguessinatrinxerat aquells bandolers iassaltabancs que ens mos-tren les pel·lícules america-nes. De fet el que passavaera que lʼAjuntament sʼhaviadecidit a fer fora els pobres“ocupes”, que ja feia tempsaprofitaven lʼaixopluc que elsproporcionava la tan polèmi-ca vivenda, i la Casa Grantenia por que seʼls escapes-

sin com aquells ratolins queno sabem com agafar.Vaig pensar que era unaestratègia una mica exage-rada, però que per fi el nos-tre consistori sʼhavia decidita posar fil a lʼagulla enlʼassumpte de la caserna.Jo, que sóc un irremeiableromàntic i que massa sovintvaig amb el lliri a la mà, empensava que els nostrespolítics veurien una soluciómolt més dʼaprofitament,pràctica, democrática, po-pular, municipal, econòmicai senzilla a tot lʼafer. Desprésdʼhaver pagat per una pro-pietat, que ja era nostra, unsdiners que encara no sabemben bé per què; després desaber que les arques muni-cipals comencen a flaquejarper unes despeses que nosón necessàries; i desprésde la politica dʼestalvi queels nostres grans políticsens recomanen per aaquests temps (mesuresque no són de crisi), van iens diuen que tiraran totlʼedifici a terra i faran pisos,els vendran i, dels beneficis,eixugaran una part del dèfi-cit municipal (???). Tot aixòa boca de canó i a les noudel matí dʼun dilluns qualse-vol…Mʼhan tornat a ensarronar.Déu nʼhi do, gent delʼAjuntament, Déu nʼhi do;demostren vostès ser unsprepotents, no els sembla? Ilʼoposició, què en diu?, hiestà dʼacord? Ja tenia raóaquell: llops amb llops no esmosseguen.Seʼm fa mala sang i mʼaga-fen ganes de plorar. Quanta ràbia que tinc.

Polític de saló--------------------------------------

LʼONZE DE SETEMBRELa passada vigília de lʼOnzede Setembre, dins delsactes de commemoració de

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

CONTESTA AL SR.ADOLF BOUIS

No és la nostra intenció entraren una polèmica sense fi i peraixò no respondrem a capmés carta que no creiem quees mereixi una respota.En lʼextensa carta publicadael passat número de la vostrarevista i en la qual el Sr. Bouisfeia una rèplica dels veïnsque estaven molestos perlʼestiu una mica carregadetque portaven i portem els delCamí Ral i Ca nʼHumet icarrers interiors.Es fan una sèrie de pregun-tes i sembla que hi ha unasola paraula, que no apareixen tota la llarga carta i amb laqual sembla que molts o totesles preguntes quedarien con-testades: la paraula és RES-PECTE per a tothom.Ens preguntem si els permi-sos per fer activitats a la plat-ja, els dóna el mestre “arme-ro” o el manxaire.Els Beatles i els Rollings feienremor, però ben feta.En la carta no diu vostè elcarrer on viu, però segur queno és a la vora de la platja.Fins a lʼestiu que ve o no?Veïns del Camí Ral, dels carrersinteriors, de Ca nʼHumet i totsaquells que nʼestan fins al capdʼamunt dels estius que ens faviure el nostre Ajuntament----------------------------------------------

NO ENTENC RES!Diàriament, en llegir la prem-sa em quedo sovint ambaquesta expressió delcomençament i penso quese nʼhauria de dir alguna

cosa; però a continuació emrepenso de fer-ho, ja queens passaríem el dia escri-vint.Però hi ha dies quelʼestupefacció supera elslímits i això és el que em vapassar un dia de mitjansetembre, en veure unesnotícies que realment nosʼentenien, no el que deien,sinó el perquè de la qüestió.Són tres (tot i que podrienser moltes més). Aquestes:1a Es refereix al Masnou,concretament a una notíciades de lʼAjuntament, que diuque enderrocarà lʼantigacaserna de la Guàrdia Civil,que hi farà pisos de protec-ció i que els vendrà per eixu-gar el dèficit de la compraque en féu al Ministericorresponent. O sigui que fa50 anys li regala al ministeriel terreny i el 10% de lʼimportde lʼobra. Al cap dels cin-quanta anys, i sense ús de lacaserna, li compra per1.000.000 dʼeuros una cosaque, no tenint cap ús, haviade tornar al poble gratuïta-ment. I ara, per eixugar eldeute, hi fa pisos i seʼls ven.Molt bé, senyors. Dʼaixò,seʼn diu perdre bous iesquelles.2a El partit Esquerra (ara haperdut Republicana i deCatalunya) proposa que elvinent 2009 sigui declarat“Any Ferrer i Guàrdia”. Moltbé, senyors. Està bé quesʼhonori un ciutadà, però enel cas dʼaquest, tot i que fouel promotor dʼun ensenya-

5

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 5

Octubre 2008Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL M

ASNO

U 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

Novembre 08Tot

Sants

123456789

10111213141516171819202122232425262728

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

Viayna DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataRieraRieraViayna DominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna ViaynaAymarOcata

RieraViayna Dominguez

DominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna DominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna

dimecresdijousdivendres

dissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

293031

123456789

101112131415161718

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 6

7

la Diada organitzats perlʼAjuntament del Masnou, esva celebrar un col·loqui ambset pintors masnovins.Aquest acte anava seguit dela inauguració dʼuna exposi-ció a la Casa de la Culturaamb obres de tots ells.El simple fet de reunir-losconstituïa un esdevenimentcultural en ell mateix, ilʼexposició també resultàinteressant i amena. Dit això,però, vull observar que, en eltranscurs del col·loqui, que,francament, podria haver bri-llat bastant més, en una deles ocasions en què elmoderador va formular lamolt pertinent pregunta de siexistia una pintura catalana,vàrem haver dʼescoltar undiscurs de molt poca fondà-ria on es blasmaven les ban-deres i hi cabia el fet de pro-clamar-se espanyol, entrealtres coses. Aquest discursno va ser contestat de capmanera i, fins i tot, algú elsecundà amb matisos mésapàtrides que espanyolistes.Feliçment, les intervencionsvan anar per moltes altresbandes i aquesta discordan-ça –no oblidem que lʼactesʼorganitzava per celebrar lanostra diada nacional– noassolí un protagonismemajor.Al llarg de la història, moltsartistes han contribuït a laformació dʼuna conscièncianacional. Aquesta tria, però,no és obligada. Molts tindranaltres prioritats: teoritzarinacabablement a propòsitde lʼart, la pròpia sensualitat,el seu ego, lʼèxit a les vendeso lʼhonesta exploració devagues estepes que cabendins lʼexperiència humana.

xió sobre temes monogràficsdʼinterès per a Catalunya–està escrit que aquest éslʼobjectiu del plantejamentnou de lʼAjuntament per a lacelebració de la Diada– esfaci en llengua castellana oen anglès, les quals cosessón molt lloables i perfecta-ment possibles (aquest estiuho ha demostrat Juan CarlosMoreno Cabrera, un cate-dràtic de lingüística que sʼhaoposat, amb coherència ihonestedat, als signants delmanifiesto por la lenguacomún). Però, com assenya-làvem més amunt, lʼany tétres-cents seixanta-cincdies, on es pot fer de tot:també es poden fer actespropis dʼun Onze deSetembre en un dia que nosigui lʼonze de setembre.

Jordi Hooligan----------------------------------------

ORFES DE LA RÀDIOHa començat el nou curs pera la majoria i ja hem tingutl´oportunitat de tastar lesexcel•lències dels canvisque s´han produït en algunsdels programes de ràdioamb major audiència aCatalunya. Major fins abansdels canvis, és clar. Per dir-ho ras i curt, crec queens hem quedat orfes. Orfesde ràdio. Per exemple, elsmatins ja no són el que ereni ara l´existència de milers imilers de catalans és mésfeixuga. Ens veiem obligatscada dia a iniciar la jornadasense aquell “Bon dia,Catalunya, són les vuit” ambla veu sempre encoratjadorai carregada de vitalitat del´Antoni Bassas i el seu mag-nífic equip.Segons ell mateix va explicardavant els micròfons deCatalunya Ràdio —en el que,de moment, va ser el seu dar-rer programa— no l´havienfet fora, però gairebé. És a dir,

li van posar unes condicionstan dures com inacceptablesper continuar treballant, demanera que només li van dei-xar dues opcions: o feia elque va fer, anar-se´n ambdignitat, o bé es posava ladignitat al cul, i tragava ambla censura imposada des delpoder polític. Un poder poruc,que sap que amb el desastreimminent del finançament i elpoc que resta de l´Estatut,encallat al Constitucional, eldesgast els serà inevitable i lapèrdua de votants també. Elscalia salvar les naus o, si mésno, intentar-ho. I per això hancensurat la veu dels qui par-len amb criteri propi enl´exercici impecable del perio-disme fet des de la llibertat,amb rigor i responsabilitat.Aquesta temporada 2008-2009 serà tan grisa i medio-cre a la “Ràdio Nacional deCatalunya” com a la “nostra”,que ara ja és ben bé la“seva”.Tot plegat resulta molt trist.Segons diuen alguns sociò-legs, els catalans estem per-plexos. Jo diria que més aviatestem dormint a la palla imentrestant ens les vanfotent. I de quina manera!.Ens despertarem algun dia?

Germà SeróPremià de Mar

-------------------------------------------------

BASARS “CHINOS”En aquest apartat del butlle-tí “Cartes a la bústia” he lle-git alguna crítica sobre lesbotigues de basars dels“chinos ”. Tot plegat mʼha fetrumiar… i mʼhe adonat queexisteix una altra realitat, quehe pogut comprovar jomateixa.Un imprevist va fer que unaamiga meva no pogués anara comprar una cartera esco-lar per fer un regal. Mʼho vademanar a mi. Volia queanés a un comerç de tota la

Tots aquests interessos sónlegítims i tothom és lliuredʼexpressar-los: lʼany té tres-cents seixanta-cinc dies perfer-ho.Crec, però, que és respon-sabilitat dels organitzadors–és a dir, de lʼAjuntament delMasnou– assegurar quelʼopinió manifestada per unapersona no pugui desvirtuarel sentit dʼun acte, a causade lʼabsoluta manca de dis-curs que fonamenti aquestsentit per part dels organitza-dors.Ja sabem que els artistessón transgressors. Com acatalà, mʼagradaria sentirque algun artista, convidatper error, ha posat en solfasegons què un dotzedʼoctubre qualsevol. Peròaquesta i aquella no serienincidències comparables,perquè no és el mateix dedi-car-se a molestar una bèstiaen embranzida que un con-valescent necessitatdʼatenció.Finalment, la pregunta de siexistia una pintura catalanano va tenir resposta. Potserno calia. Els artistes van par-lar dʼaltres coses que elsinteressaven. Hi va haver quioptà per no parlar gaire (coma postura militant). Potserens estalviàrem una respos-ta decebedora; però, tot iaixí, hauríem preferit unaanàlisi enriquidora a un dis-curset tronat.Esperem que, en properesocasions, durant aquestadiada que, des delʼAjuntament, es vol de festai de reivindicació, es tinguimés consideració per algunspetits detalls. Altrament, enspodríem trobar que la refle-

Segueix a la pàg. 9

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 7

Fontanills, 59Tel 93 555 32 32

El MasnouMasnou Centre · Tel 93 540 03 52

Fruites i Verdures

SERVEI A DOMICILI

FRUITES I VERDURES

Fruites de tardor; tota una festa!!

Mestres Villà, 101, 93 555 16 64 el Masnou

De tot per fer els vostres panellets i receptes de tardor.

GARNATXA, MOSCATELL, MISTELA

Vins, caves i licorsGran selecció de vins

Vins al detall

Àngel Guimerà, 12 el Masnou

93 540 29 53

Alimentació ecològica. Fruites i verdures de temporada.

Navarra , 24 • 93 518 21 00 el Masnouwww.lecologica.es

l ’ ec o l ò g i ca

www.canrac.com

www.canrac.com

Navarra 58, el Masnou93 540 76 54

Collita pròpia Comandes a domicili

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 8

9

nistes de verd, la primera pensada seria sempre per a les millo-res del poble, però així veritablement ens desorienten.No volem deixar de recordar que lʼequip de govern governa enminoria i els senyors dʼEsquerra (han perdut allò de republicansi catalans) fan suport a lʼequip dirigent amb les seves absten-cions o votant a favor. No val a dir que, com que eren al governa la legislatura anterior, ara, per coherència, segueixen fent-ho.És una altra cosa a tenir en compte.El poble parla i lʼAjuntament calla, no diu res i va fent el que lisembla, sense tenir presents les diferents opinions. Si una pro-posta és bona per al poble, encara que sigui de lʼoposició, calescoltar-la i tenir-la en compte.Masnovins, hem perdut el bou i les esquelles, en aquest tema,i quants més nʼhi ha de semblants?

Al diari EL PUNT del 23 de setembre surt una notícia a la ter-cera pàgina, sols el titular del qual ja fa pensar: “EL MASNOUVENDRÀ ELS PISOS PROTEGITS DE LA CASERNA DE LAGUÀRDIA CIVIL PER RECUPERAR LʼIMPOR PAGAT PERLʼEDIFICI.“Al butlletí núm. 248 de desembre del 2007, pàg. 27, amb el títol“La Morterada” ja vam exposar el nostre pensament referent altema de la compra de lʼantiga caserna de la Guàrdia Civil; peròara, nou mesos més tard (sembla un part), ens tornen a ense-nyar el poc control de la situació, les presses, o no sabem què,dels nostres administradors públics.En la data indicada ja fèiem una reflexió als qui ens governenreferent a aquest tema i sols cal dir que ens reafirmem en elque vam dir aleshores. Dʼacord que es necessiten habitatgesassequibles per al jovent o per a gent que està en estatperemptori, però això no justifica que, si al seu dia vam regalara lʼestat espanyol els bous, ara els haguem de donar també lesesquelles.Que no ho veuen els caps pensants? Si fa 50 anys ho vam rega-lar perquè sʼhi fes una caserna per tenir la Guàrdia Civil a la nos-tra vila –que era un servei que es necessitava–, ara però, quemarxen i marxen de Catalunya, no els paguem el que els vamregalar, reclamem-los-ho i paguem un simbòlic euro; però no, elsnostres dirigents locals pa-guen una morterada, que hauriapogut servit per construir els habitatges i més, i ara sʼho volenvendre per cobrir els crèdits que han fet per pagar a l̓ estat.Senyors alcalde i regidors que formeu lʼequip de govern, cre-iem que no ho feu bé això; no és grat al poble que amb elsdiners nostres es facin aquestes “males obres”, ja que semblaque, per ser diners del poble, valgui tot.Tal vegada la població en prengui nota i busqui bé qui potdefensar, al millor possible, els seus interessos. Molta gent vapensar que, en ser un govern format per socialistes i excomu-

BOUS I ESQUELLESPer Vocalia dʼAcció Cívica

vida del Camí Ral per fer lacompra. Però, per desgràcia,en aquella botiga no veniencarteres per anar a escola.Ho necessitava per a les tresde la tarda i eren la una toca-des. Hi havia pressa, peròcap dels comerços en elsquals tenia opcions de trobarel que buscava no era obert!Havia de deixar la mevaamiga sense el regal?Llavors, em cridà lʼatencióuna dʼaquestes botiguesdels “chinos” que tant rebuigdesperten. Em decideixo a

entrar-hi. Entre la infinitatdʼarticles que sʼamunteguena les prestatgeries trobo car-teres escolars. Bingo! Ja tincla solució. Evidentment, laqualitat no és la mateixa quela que pugui trobar en unestabliment comercialdʼaquells de tota la vida, peròem resol el problema. Un altre cas. Surto dʼun cur-set a les dues del migdia dedissabte. Pels carrers delMasnou tots els comerçossón tancats. És curiós, peròels únics que tenen obertsón els basars “chinos” i elforn de pa. Si algú té unaemergència a aquesta

hora… on pot anar a com-prar? Lʼúnica alternativa ésagafar el cotxe i anar a lesgrans superfícies comlʼEroski o el Lidl. Però, els quino conduïm, què fem? Anaral tan criticat basar “chino”?No sóc ningú per dir en quinshoraris han dʼobrir i tancarles botigues del poble. Peròés una llàstima que, enhores intempestives, lʼúnicasolució que tens és… anar albasar “chino”.Lluny de ferir qualsevol sus-ceptibilitat, aquesta és, perdesgràcia, una realitat comun temple.

C.F.

AVÍS PER A LA BÚSTIAOBERTA

La Redacció dʼaquestButlletí agraeix la bonaacollida i participació delssocis i lectors a aquestaSecció dʼopinió personal.Alhora, recorda que lescartes adreçades a laBústia Oberta no han desobrepassar les 20 líniesmecanografiades. En casdʼexcedir aquesta exten-sió, la Redacció es reser-va el dret dʼescurçar-les odesestimar-ne la publica-ció.Moltes gràcies.

Ve de la pàg. 7

El ja derruït “cuartel” dela Guàrdia Civil

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 9

PA I CIRCPer Joan Maresma Duran

10

descobert fa poc i del qual sʼestà estu-diant la forma dʼextreure lʼor negre. Elpresident Lula va comentar –noexagero– el següent: Jo em pensavaque el mar era salat pels orins delsbanyistes. Realment aquest senyor ésimpagable.També als diaris sortia que traficantsde drogues i dʼaltres malfactors utilit-zaven jacarés (el cocodril autòctondʼaquí per entendreʼns) contra ene-mics o víctimes. ¿Som a un pas delsespectacles del Colosseu de Roma,amb membres de clans rivals comba-tent les feres armats amb un ganivet?Aquesta notícia també va sortir al diariel país el dia 4 de setembre. De totesmaneres, segurament lʼIbama (elministeri de medi ambient) prohibiriaels jacarés i dʼaltres feres natives isʼhaurien dʼadquirir lleons; resdʼestressar la fauna brasilera. Podemdir que al circ romà el que passava eraentre pagans. Ara som cristians civilit-zats. Els trinxeraires dʼara que maten iroben són també cristians civilitzats.Jo he conegut persones a qui va fergràcia la història dels jacarés…Per no parlar dels candidats que espresenten a les eleccions municipalsamb processos pendents amb la justí-cia. I aquest titular va sortir també a elpaís el passat 25 dʼagost. És allò de ladona del Cèsar… Juvenal tenia raó aqualsevol lloc.

xes de televisió i els seus esdeveni-ments espectaculars, els xous a laplatja (lʼany passat els Rolling Stonesvan tocar de franc a Copacabana i detant en tant també hi ha concertsaquí), el Carnestoltes i la Canarinha…la diversió està més que assegurada.El governant dóna el pa amb les anome-nades bolsas familia (una mena dʼajudaalimentària per als més desfavorits) oamb dʼaltres ajudes, que no són mésque sobralles. També el pa de lʼesperités distribuït: és clar que el nivell del poblenecessita ser satisfet amb el que estàpreparat per apreciar, ja que el nivelldʼeducació és pèssim. Llavors, amblʼaccés al que es fa de pitjor internacio-nalment, el Big Brother Brasil no té res aenvejar, suposo, al Gran Germà de capaltre país ja que desconec el contingutdʼaquests programes.Ningú no pensa més del que ésnecessari, i això garanteix lʼestabilitatde lʼesquema pa i circ. Naturalment,existeix lʼaltra cara de la moneda, comtot a la vida. Com és Brasil? És bencomplicat dʼexplicar.Els governants, tot i així, sʼesforcen.Aquests dies tenim als titulars delsdiaris el famós pré-sal. Penso –nonʼestic segur del que és; ningú nomʼho ha sabut explicar amb exactitud–que és la capa de terra i de sal que estroba per sobre del jaciment petrolífermés important de Brasil, que va ser

Sembla ser –segons Sant Google–que aquesta famosa frase va serescrita per primera vegada pel poetaromà Juvenal. Repetida des de fa2000 anys i recordada aquí de formaben lliure, el poble el que vol és pa icirc, és a dir, menjar i diversió. Potserpodem entendre que aquesta llatinada–panem et circenses– mostra elmenyspreu dʼun aristòcrata vers laxusma. És al contrari. Tal vegada ésuna constatació melancòlica. Mentrehi hagués prou diversió i no es passesgana, las institucions podrien fer elque volguessin i els cèsars també, perexemple, desmoralitzar el senat, cosaque tant ahir com avui ajuda força. Dela resta, a ningú no li importava. De tant en tant sentim alguna frase cèle-bre, fins i tot grans bestieses es repetei-xen sovint. El pa i circ també apareix.Aquest preàmbul ve perquè el passatdia 5 dʼoctubre es van celebrar elec-cions municipals a Brasil. He seguit aldiari (veig poc la televisió) la campa-nya. No lʼhe seguida ni amb graninterès ni amb gran constància.Tothom promet la lluna, però em falʼefecte que és tot una continuïtat: elsgovernants, en tots els poders, sem-bla que segueixin una llei que no elsinteressa (cosa que no passa a unbrasiler poderós, o sigui, obeir una lleique lʼincomodi) i posen en pràcticaaquesta filosofia de govern. Les xar-

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 10

Llargues estones dedicades a pensar no et faran ric, peròsí més savi i, donant-li voltes als raonaments, arribes a laconclusió que no tot té solució i no la té perquè som imper-fectes; els humans som màquines dʼequivocar-nos i totabona teoria topa amb la nostra tossuderia davant la lògica.Hi ha coses que tenim claríssimes, però no funcionen per-què errem una vegada i una altra, metòdicament, com unrellotge de precisió i ens preguntem com podem ser tanestúpids?Per què és tan difícil que els catalans sʼajuntin per plantarcara a Espanya?Bellugats per plantejaments de partit, els nostres represen-tants davant la metròpoli es belluguen en una mena deregne de taifes, on tothom vol portar lʼaigua al seu molí permoldre “el seu blat” i no el de tots. El concepte de País pera aquesta gent no deixa de ser una de les trampes que fanservir per enredar el personal. A ells, a aquests senyorsque viuen gràcies a nosaltres, el que realment els importaés el partit i no el país i dʼaquí vénen tots els mals. Pensenen clau dʼeleccions lʼendemà dʼhaver-les guanyades i laseva prioritat és tenir els màxims representants en tots elsllocs de poder possible, que en una democràcia són: legis-latiu, judicial i executiu.Quan embruten amb la seva pestilent necessitat de poderles claus i els puntals bàsics de la nostra feble democràciaés quan més em recorden el llibre de George Orwell, elfamós 1984. En el fons, a aquests demòcrates-funcionaris, els agrada-ria aquell control superlatiu del qual ens parla el llibredʼOrwell, i així estalviar-se la part carregosa de donar expli-cacions.Sabeu què hi ha pitjor que una dictadura? Doncs ni més nimenys que el control intern dels partits politics. ERC enca-ra manté el format assembleari, però els qui remenen lescireres ja fa temps que intenten que no sigui així, perquèaquest sistema pot fer callar el líder com ja es va veure enel numeret de lʼestatut; els manaires deien una cosa i labase (o sigui el poble) en va dir una altra i, és clar, aquestfet és intolerable per als qui van repapats en el “seu” cotxeoficial, amb el “seu” xofer i mirant la resta de mortals ambla suficiència que dóna un cotxe de luxe. Aquest mateixossón els qui diuen que cal estalviar energia i omplir el vehi-cle amb més places o agafar el transport públic.Evidentment ells prediquen pebre, però venen safrà.El maleït tactisme, els tripijocs interns, el mʼhas mirat “lomeu”, tot és més important que el país. La subsistència delpartit està per sobre de totes les coses menys dʼuna: elmanteniment a la cúpula del partit a nivell individual.O sigui, que ens trobem amb gent amb un gran discurssobre les necessitats del poble, del som una pinya que nopodrà vèncer ningú; però, en resum, només es preocupendel seu futur (a vegades es preocupen també del futur dels

seus germans); la resta, pura tramoia i foc dʼencenalls, quesón molt aparents, però en el fons més falsos que un eurode goma.No és que hi hagi gent que estigui cansada; el més fotut detot és que no té solució, és que els humans som així.Moltes teories polítiques són meravelloses sobre el paper,però després arriba el manaire de torn i la fot enlaire. Notenim sortida, davant dels morros hi veiem un mur infran-quejable, però cal seguir escalant-lo i, a cada reunió,desempallegar-nos dʼaquesta gent tan ufana i tan superba,que vol dirigir les nostres vides amb un ordre de prioritatsequivocat, on lʼego (o sigui ell) va per davant de tot, seguitdel partit, i ja tinc dubtes si en tercer lloc hi som nosaltres.Que la tristesa no ens venci perquè el món, malgrat totesaquestes imperfeccions, sempre va endavant i en elsmoments de necessitat cadascun treu el millor de si mateixi sempre podem trobar la persona honesta, la que utilitzaallò tan vell de: fes pels altres el que voldries que fessin pertu. És simple, però encara em vénen esgarrifances quanpenso en la persona que va donar-me aquest consell,resum dʼun temps que ja no existeix, on la paraula donadaera llei, on les conviccions eren fermes i no depeniendʼestadístiques i quan un deia blanc volia dir blanc ilʼendemà, per coses que passessin, el color seguia sent elmateix.Nostàlgia, segurament; però els catalans que vàrem viurelʼèpoca del Franco esperàvem molt més dels nostres poli-tics. En el fons em sap greu que la política hagi passat deser un ideal a ser una feina o, el que és pitjor, una projec-ció per a feines millors.

11

RASCA I PICAPer Ramon Serra

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 11

Patrimoni. En lʼoceà dels cínics, elspeixos grossos han creat unes pisci-factories humanes on els NINJA treba-llen a tongades i són nodrits amb unsalari escàs i incert. Els donen feinanomés perquè laborin en coses, mol-tes de les quals hauran de comprarper sobreviure. En aquest acte decomprar i pagar-ne un sobrepreu ésquan el peix gros, especulant amb elbenefici obtingut de la feina del peixpetit, cada dia es fa més ric i a la vega-da més poderós. El poder ha creatvivers dʼéssers humans que, igual queesclaus, manufacturen coses vendi-bles, que només milloren la vida delsqui ja viuen millor pel fet de ser propie-taris dels centres dʼexplotacióhumana. Lʼengany és dʼuna subtilesa genial, jaque el NINJA, per exemple, un africàsense papers, el peix més indefensdel viver que arrenca patates a lesnostres plantacions, a lʼhora de com-prar-les a un preu superior al que lihan pagat per sembrar-les i collir-lesajuda a fer més ric lʼamo del conreu itambé tots els intermediaris que espe-culen fins fer arribar les patates a lagran superfície que els les ven. Els quino vivim com un immigrat sensepapers, dʼalguna manera donemsuport en actiu o en passiu alʼestructura piramidal dels cínics. Així,una vegada collides les patates, pas-sen al viver dels qui les trien, les ren-ten i les empaqueten en embalatgesfabricats en altres vivers. Tot seguit,és el transportista –peix petit– que les

porta a destí passant primerament perla benzinera, on els expenedors –pei-xos petits– recapten per fer més ricsels peixos grossos, els amos de lacadena petrolífera, el més esclavistade tots els vivers, ja que per a endur-seʼn quatre barrils de petroli són capa-ços dʼengegar una guerra i matarindiscriminadament a qui sigui.Aquest gran desgavell promet ser elpare suprem de tots els desgavells onlʼestafador causant ha estat una partde la gran banca del món globalitzat,anomenada de negoci, que sota lamirada dʼun poder polític, que si no endepèn en suca, no sʼha conformat aacumular els grans beneficis senserisc del seu monopoli i ha repartit hipo-teques a tort i dret, fins a saturar elcol·lectiu NINJA, infringint la seva lleidʼor, la de lʼusurer sense entranyes,que consisteix a deixar diners nomésa qui els pot tornar amb interessos. Ditdʼuna altra manera: han concedit hipo-teques als peixos petits: la gent sensetreball fix, dʼingressos incerts i patri-moni inferior a la hipoteca que rebienen préstec. Això sí! Aquests préstecsincobrables els han vestits amb pape-rassa de lletra menuda, imposant inte-ressos mafiosos que un NINJA mai nopodria acomplir. Però la insolvènciadel NINJA no ha estat cap impedimenta lʼentitat prestamista, ja que el bene-fici immediat estava garantit mitjan-çant una estafa antiga, aquella queconsisteix a vendre duros a quatrepessetes. Els cínics dʼaquesta banca,en aparença imprudent, ho tenien clar.De totes les hipoteques acumuladesnʼhan fet paquets etiquetats taxats alvalor que hauria de retornar cadaNINJA, i els han ofert als mercats delmón financer a preu de ganga. Comque en el món dels qui viuen com elrei també hi ha il·lusos, molts executi-us de poderoses entitats han engolitlʼesquer del gran negoci, mentre elsinventors de lʼensarronada han pogutinflar el globus fins a rebentar.Ara ningú no és capaç de taxar elvalor dels paquets comprats, ja que

TOTS DAMUNT UN CASTELLS DE NAIPSper Joan Camps i Ortiz

12

La paraula crisi no defineix el quepassa, quan el que passa és un grandesgavell. Desgavellar és el verb queel nostre Diccionari solemnitza amb lasegüent frase demolidora: Un pobleno es desgavella si tothom estàunit. Quan gairebé tothom campa perell, podem imaginar el futur. De tanta xerrameca dʼampolles migplenes, tot el que hem malbaratat ambexcés ni ens ho havíem guanyat ni eragratis. Quan lʼampolla té un forat al culmés gran que el broc, només potomplir-se dʼaire contaminat com lespromeses vanes dels polítics que enshem merescut i que, ignorant la crisi,ens han abocat en aquest desgavell.Lʼeconomia de lliure mercat comportaun món pervers on els cínics, aquellsqui fan gala de menysprear els valorsmorals, a més de viure folgadamentnecessiten viure fastuosament i,massa sovint, són els qui podenmoure els fils per viure majestuosa-ment, o sigui, millor que el mateix rei.En el llenguatge dels moderns ana-grames, els cínics viuen com un ISPI-MOPOF, o sigui, persona que téIngressos Sumptuosos, PatrimoniIncalculable, Molt Oci i Poca Feina.Si no estiguéssim escarmentats delsantecessors dʼen Putin podríem relle-gir Marx, si bé no ens serviria de res;ja que els cínics tenen la facultat deconvertir en mafiosa qualsevol filoso-fia o doctrina per molt codi moral queproposi: cristianisme, comunisme, finsi tot solidaritat i democràcia. Els cínicsque governen el món ho han contami-nat tot i no ens en deixaran un pamde net.El lliure mercat ens ha abocat enaquest oceà, on el peix gros tambédevora el peix petit. En el món el peixgros és el poderós; i el peix petit, lamorralla, és el feble, que a la vegadaés pobre i, per a major humiliació, arali han encolomat el sobrenom deNINJA. Anagrama de lʼanglès, que voldir No Income, No Job, No Assets ique traduït significa persona SenseIngressos, Sense Feina, Sense

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 12

13

les hipoteques de llargs terminis, si noassoleixen nous ajornaments, aniranvencent lentament i fins a la data depagament no és constarà la morositat.Dʼaltra part, els alts executius respon-sables de la compra dels paquets,com que en la imprudència els va ellloc de treball, fan mans i mànigues

per salvar-se, maquillant les pèrduesvirtuals que ja tenen acumulades. Així,ja ningú no es fia de ningú, la granbanca es mira de reüll i els qui tenentreball, ingressos estables i estalvisestan acollonits. Perquè el gran des-gavell dels paquets dʼhipotequesvenuts poden estar incubant al banc o

a la caixa on tenim els estalvis. Aixòvol dir que qualsevol dilluns al matí, elpeix petit anirà a laborar i trobarà lapiscifactoria dels peixos petits tancadai el peix gros seguirà vivint com unISPIMOPOF.

VINEʼNS ACONÈIXER.

SOM AL CAMÍRAL DʼOCATA

Prat de la Riba, 9893 555 78 94

ATENEM COMANDES

PER TELÈFON

C / l a G a r r o t x a , 4 ( p a s s a t g e ) 9 3 5 4 0 1 3 2 9 e l M a s n o u

Tota mena de llanes per fer mitja. Tenim totes lesnovetats i colors per a aquest hivern… i recorda:

si et venem la llana, et guiem el jersei!

MANTES DE PUNT (Quilts) última novetat!!L a b o r s d e g a n x e t . F i l s i t o t a c l a s s e d e

m a t e r i a l s p e r f e r p u n t e s d e c o i x í . B r o d a t s a m à q u i n a .A r r a n g e m p e c e s d e v e s t i r .

Horari: Dilluns i dijous de 10 a 1 i de 5 a 8. Dimecres de 10 a 1. Divendres de 5 a 8. Dimarts i dissabte tancat

.

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 13

14

Lʼextensió del país és de més de1.500 km2, cosa que el fa tres copsmés gran que Espanya. Així doncs, elprimer que calia era saber com plante-jar el viatge. No seria fàcil. Per sort,aquest estiu disposava de dos mesosper viatjar. Podia intentar fer algunaruta dʼentre 3.000 i 4.000 km. No veu-ria tot el país, però ja era una quilome-trada que em donava cert marge demaniobra. Un cop vaig haver estudiatles guies i els mapes, vaig decidir cen-tralitzar els meus esforços a pedalarpel centre i oest de Mongòlia, anantfins a les regions més occidentals delpaís pel nord i tornant a la capital pelcentre. Un total dʼuns 4.000–4.200km. Començaria per un terreny este-pari abans dʼendinsar-me a lesregions semidesèritques del nord percontinuar pedalant per les proximitatsde la serralada Altai fins arribar a Ulgiii, dʼallà estant, tornar a UlaanBaatarpel centre del país, primer creuant eldesert que hi ha entre Khovd i Altai,posteriorment a través de les munta-nyes Khangai i el parc nacional delllac Tsaagan abans no fer el darrertram dʼestepa a la Mongòlia Centralfins arribar a UB. Dur, seria dur, i sisorgia qualsevol imprevist, el planningse nʼaniria en orris. Nʼera conscient.Així vaig planificar les diverses etapesde la ruta enteses com a fragments deviatge entre diverses capitals dʼaimag(regions), algunes dʼelles de sis o vuitdies, per tenir una idea dels timming aseguir, i també vaig localitzar els tramsque podien ser més monòtons i pertant evitables per si calia pujar la bici-cleta en cotxes i així no perdre el volde tornada. Ara sí, podia plantar-me aMongòlia i posar-me a pedalar.Vaig aterrar a UlaanBaatar el 8 dejuliol amb la intenció de començar a

ment a les capitals dʼAimags, i secelebren en diferents dates durantlʼestiu. En ambdós casos no es tractatan sols dʼun esdeveniment esportiusinó que és un esdeveniment socialde primer ordre: la gent es desplaçafins a les capitals dʼaimag o aUlaanBaatar, retroba velles amistats ofamiliars a qui no veu durant lʼany,mengen i beuen tots plegats, elsnanos frueixen de les firesdʼatraccions que sʼinstal·len al voltantde les zones de competicions i, evi-dentment, tothom segueix les vicissi-tuds de les diverses competicions. Jovaig poder gaudir de dos Naadams,primer el de Zummond, una població auns 40 km de la capital, i després delNaadam Nacional. Dos dies desprésdel Naaadam Nacional començava apedalar.Les primeres etapes eren gairebé detràmit, ruta asfaltada, que mʼhavia depermetre agafar una mica de ritmeciclista i tenir el primer contacte amblʼestepa. També vaig tenir la primeraavaria mecànica i ja el quart dia vaighaver de sacrificar el primer punt inte-ressant de la ruta, el monestir budistadʼArmarbayasgalant per posar la bicien un camió i dur-la a reparar a la ciu-tat que havia designat com a fidʼetapa, Erdenent, que amb 75.100habitats és la segona ciutat mésimportant del país tan sols superada

Pel nord de Mongòlia amb bicicletaPer Xavi Tarafa (www.xtarafa.cat)

Sigui per lʼèpica de Gengis Khan, per lʼestil de vida de molts dels seushabitants, encara avui nòmades, per ser un país de grans espais: deserts,estepes… o per una combinació de tot plegat barrejat amb lʼexotismedʼuna terra per a nosaltres llunyana, el fet és que molts viatgers tenim (ohem tingut) Mongòlia a la llista de viatges pendents. Tanmateix Mongòliano és un país fàcil per viatjar-hi, i més per la meva forma de viatjar, que,com molts lectors del butlletí deuen saber, és amb bicicleta.

pedalar el dia 13, un cop tramitadalʼextensió del visat, al consolat deBarcelona tan sols el tramitaven perun mes, i després dʼhaver gaudit coma bon turista del Naadam.La paraula Naadam es pot traduir pervacances o festival i té una mica detotes dues coses i tambédʼesdeveniment esportiu. El Naadamés una trobada anual on es disputenels tres principals esports mongols:lluita, tir amb arc i curses de cavalls.Dʼuna banda hi ha lʼanomenatNaadam nacional, que es realitza aUlaanBaatar cada estiu entre lʼ11 i el13 de juliol, i dʼaltra hi ha tot de petitsNaadams, a nivell regional, principal-

Primera part

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 14

15

per UlaanBaatar.Dʼallà estant, un cop reparada la bici,començava realment el viatge. Mitjajornada, encara asfaltada, em duriafins a Bulgan, on, allà sí, sʼacabaria labona vida. Els quatre dies següentsem van servir per arribar a Mörön através de pistes polsegoses i molttransitades per jeeps, furgonetes icamions que et deixaven ple de pols amesura que tʼavançaven. Per acabar-ho dʼadobar, vaig començar a experi-mentar la climatologia mongola enforma de tempestes descomunals,que et descarregaven al mig del no-res sense lloc on aixoplugar-te.Un cop a Mörön, vaig fer una escapa-deta cap al Nord, a prop de la fronteraamb Rússia. El destí, el llac Khovsgolque amb els seus 136 km de llarg i 36dʼample és el llac dʼaigua dolça mésgran de Mongòlia. Pedalar sota lapluja més de 60 dels 100 km queseparaven Möron de Khatgal, lapoblació que existeix a lʼextrem suddel llac, va tenir la seva recompensa.Tot i que el dia que mʼhi vaig estar, laclimatologia no va acompanyar gaire,en vaig tenir suficient com per gaudirdels darrers boscos de coníferes de lataigà siberiana i dels blaus turquesadel llac en els moments que entre elsnúvols i el plugim que mʼacompanya-va sʼobrien escletxes per on sʼesco-laven alguns raigs de sol. Queda per aun altre viatge fer algun recorregut alvoltant del llac o fer alguna expedicióa cavall per la depressió de Darkhad,a lʼoest del llac, i conviure amb elsDukha, ètnia de ramaders de rensnòmades que, igual que els lapons,viuen en tepees.Retornat a Mörön amb cotxe, ja queno calia pedalar dos cops el mateixtrajecte, tocava començar el que elmeu amic Marko, un eslovè amb quivaig contactar per Internet ja quehavia fet la mateixa ruta que jo plane-

java, havia anomenat la gran pedala-da cap a lʼoest. 700 km fins a la segü-ent ciutat de certa envergadura,Ulaangom, de 27.000 habitants. Vanser dies de pedalades extenuants onels paisatges dʼestepa i les últimesresquitllades de taigà van anar donantpas als deserts del nord. Xàfecs alsprimers dies, pistes sorrenques en lesquals de tant en tant tocava empènyerla bici en els darrers, i sempre quatreo cinc pistes en paral·lel on prendre ladecisió de quina era la millor a seguirper no errar el camí, van fer dʼaquestalʼetapa més exigent del viatge.Tanmateix la duresa del tram es vaveure compensada per la gent quemʼanava trobant durant el trajecte.Gent que et parava pel camí i tʼoferiaquelcom de menjar, llogarrencs sor-presos, que, quan em veien parar alsguanz (cantines) dels pobles i pistesper on passava, intentaven establirconversa amb mi i sobretot els nòma-

des amb qui feia nit, van atenuar laduresa de lʼetapa. Els nòmades emvan acollir durant tot el trajecte. No tansols en lʼetapa Mörön–Ulaangom sinódes de la sortida dʼUlaanBaatar fins alfinal del viatge, quan em va caldre,sempre em van ajudar. Van ser moltsels dies que a la tarda, quan tocavadeixar de pedalar, em vaig acostar aalgun campament de gers, les tendestradicionals mongoles, i, en preguntar-los si podia plantar la tenda, mai nosʼhi van negar. És més, sempre emvan oferir com a mínim un te amb lletsalat i quelcom per picar, i la majoriade cops no només això sinó un àpatcomplet per acabar passant tota lavesprada amb ells fos xerrant o veientla tele. Sí, la tele, per exemple, lainauguració dels jocs olímpics deBeijing en un televisor en blanc i negreconnectat a una parabòlica i amblʼenergia provinent dʼuna bateria car-regada amb una placa solar.

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 15

16

La figura de lʼindià és una figura molt lligada a un temps i uns indrets, com sónels segles XIX i primera meitat del XX; quant al lloc, ho eren especialment de lacosta, tot i que a lʼinterior del país també nʼhi va haver. I, si filem més prim, diremque certs trossos de costa en donaren més que altres.Però la figura, el prototip, serien pràcticament els mateixos: uns joves que mar-xen cap a Amèrica a fer fortuna i, els qui aconsegueixen de fer-la, en tornar ricsa la seva vila es fan bastir cases esplèndides, algunes també dʼun gust dubtós,però això sí, totes ben ostentoses, perquè es vegi que lʼabillen. A molts, també,la fortuna els serveix per fer de mecenes i així també ajuden a la florida del país.Al Masnou del primer terç del segle XX, hi va residir un escriptor, RamonSuriñach i Senties (Barcelona 1881-1964), que abans també havia fet estada ala perla de les Antilles, a Cuba, dʼon deuria sorgir tot el material que després liva servir per a la seva novel·la “Croquis cubans”, publicada a Barcelona el 1903,a la qual reflecteix, entre altres coses, la vida dʼun indià a Cuba i després alMasnou. No sabem si els seus personatges són reals o de ficció, però sí quepoden servir com a model de vida dʼaquests personatges. Per tant, delʼesmentat llibre, nʼhem triat el capítol que explica la vida dʼun indià masnoví.Diu així:

Per Joan MurayHistòries de la vila

LʼINDIANO -de “Croquis Cubans”-

Portada de “Croquis cubans”

Ramon Suriñach, autor del llibre i que va residir al Masnou.

Vista de lʼHavana, en primer terme el “Morro de la Habana”. Dʼuna litografia de lʼArxiu Fidel Fita, dʼArenys de Mar.

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 16

17

Vista de ciutat de Matanzas. Arxiu Fidel Fita, dʼArenys de Mar.

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 17

18

Carta nàutica de lʼilla de Cuba, del 1813.

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 18

19

Gairebé tot això és veritatPer Carles Maristany

sa, punxa o espina (mai amb els dits).• Rentar la zona afectada amb aigua demar (mai amb aigua dolça). Tan solsemprar vinagre, amoníac o alcohol iso-propílic al 60% en casos determinats, jaque aquests líquids no serveixen per atotes les espècies; el més recomanablees no usar-los. • Aplicar fred, si és possible durant doso tres períodes de cinc minuts. Peròmai de forma directa sinó embolicant elgel amb un plàstic.• No fregar la zona ni tocar-la amb lesmans.• Es poden administrar analgèsics si eldolor és molt fort.• Parar atenció especial a personesamb antecedents al·lèrgics .• Traslladar a un centre sanitari l̓ afectat.

Després dʼaquesta llarga peroració per-meteu-me un curt epíleg. Allà pels anys45-50 anava a pescar amb el pare, quee.p.r. Calàvem xarxes per a les sèpies iensems agafàvem meduses molt gros-ses. El filat era de cotó i, tement rompreles malles pel pes que feien, ajudàvema suspendre-les fora lʼaigua amb la màdessota, amb el palmell ben obert. Sempre senties una mica de coïssor i,en finir la feina, la pell de la cara internadel braç restava irritada i rogenca. Eramolt molesta, però no perillosa. I el pareem deia: Noi, si has de fer “pis” no te latoquis...Crec que la proliferació de meduses estàen proporció directa a la de banyistes, iles fiblades, inversament proporcional ala quantitat de teixit del banyador…

Bibliografia: Revista “MAR” Nº 457 “ACALI”de Santiago Genovés

dʼombrel·la. La part convexa cap amuntfa que els tentacles pengin del margecorporal.La seva reproducció és sexual. Segonslʼespècie poden viure entre sis mesos idos anys.Mitjançant la contracció i expansió rítmi-ca de les seves fibres musculars, lesmeduses són capaces de desplaçar-se;però aquesta capacitat de moviment noés suficient per evitar ser arrossegadespels corrents i els vents, que sovint lesdesplacen fins a les costes.El seu cos, constituït per més dʼun 95%dʼaigua, té una densitat molt similar a ladel mitjà marí, cosa que en facilita la flo-tabilitat.A les nostres costes les meduses mésfreqüents són del tipus escifomeduses ientre elles podem trobar la Pelagia noti-luca, la Rhizostoma pulmo, laCotylorhiza tuberculada, lʼAurelia auritai la Chrysaora hysoscella. Altres no escifomeduses són la Velellavelella i la Carabel·la Portuguesa(Phisalia physalis) rares de trobar, peròdʼuna fiblada tan perillosa que pot arri-bar a ser mortal. Dʼella, en parla, peròamb el nom dʼ“Hombre de guerra portu-gués” lʼinvestigador, escriptor i antropò-leg Santiago Genovés en el seu llibre“ACALI”. La travessa de lʼAtlàntic i elmar Carib fins a Mèxic amb onze perso-nes de tripulació i cent un dies de mar.Tot abreujant diu: El seu fibló ha ferit Sofia (una de les tri-pulants). Aquesta no es queixa, estàmig esvaïda i pateix molt. Li apliquemun parell dʼinjeccions calmants. El polsha baixat i tenim por, ja que la “picada”pot matar fàcilment una persona, tantcom si fos la dʼuna serp verinosa. Liprovoca contraccions dʼestómac, algu-nes a les cames i un fort dolor als gan-glis inguinals. Fins a la nit no es va recu-perar, però la cicatriu va restar visible.Ara uns consells per a les fiblades:

• Identificar-ne, si pot ser, lʼespècie.• Mantenir lʼafectat en repòs.• Intentar retirar les restes de medu-

Abans, parlar de “picadura” era fer-horeferint-se a la picadura de la TABACA-LERA S.A. o bé a lʼaltra, la que millorsʼenrotllava al paper de fumar, senseque els tronquets sʼhi clavessin. També,la que lʼíndex empenyia suaument dinsla cassoleta de la pipa, amb la pressióadient, per tot seguit calar-hi foc. Crec recordar unes pastilles o planxesde picadura premsades, doble gruixu-des que una tauleta de xocolata ano-menades Flor de Havana unes i lesaltres Crema de Cuba. Allà per lʼany1951 vaig fumar-ne durant el servei mili-tar a la Marina a lʼestada a lʼ“Escuela deSuboficiales” a Cadis. Les venien a lamarineria el “cabo compras” o bé el car-ter. Procedien del Marroc i entraven decontraban. Recordo amb delectança elfum blavós, aromàtic i dens que exhala-va quan fumaves. Aquestes o les similars eren popular-ment conegudes com a “picadura derector”, encara que molts rectors fumenperò no piquen...Lʼaltra, la picada, tots ho sabeu, és:ametlles, sal, alls i julivert i un borrego ocarquinyoli, tot ben picat al morter imacerat amb aigua tèbia o vi sec.També les picades dʼuna vespa, dʼunapuça o de mosquits, cal tenir-les encompte; però, pel que fa a les meduses,no creieu que fora millor emprar el motfiblada? per la gran superfície noureque provoca. Perquè al meu pobreentendre una fiblada deu ser quasi comun “tres pics i repicó”.Doncs bé, la fiblada dʼaquest cnidari, delqual existeixen fòssils de fa més de 600milions dʼanys, són animals invertebratscapaços de generar i injectar un líquidurticant emprat com a defensa i per a lacaptura de preses per alimentar-se.Tenen en comú lʼorganització generaldel cos, a dins desenrotllen una cavitatgàstrica central amb una sola oberturaamb la doble funció de boca i anus.Aquesta obertura es troba envoltada detentacles en els quals solen localitzar-se els cnidoblastos. La medusa és devida lliure, té la forma de campana o

TRES PICS I REPICÓ

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 19

20

fora de lloc. En molts casos, el seuinterès per la cosa pública és novella,artificial, incoherent amb la seva tra-jectòria, sense crèdit.Persones que han dedicat la vida a cau-ses que no són públiques ni dʼinterèspúblic, creieu que es postularan per acàrrec públic amb una determinacióclara al servei de la millora de la vidadels altres? Segueixo amb el cas de la medicina;Si em pregunto per la meva metgessa ometge ideals, jo li demanaria:– que acrediti preparació acadèmicacom més àmplia millor;– que disposi dʼexperiència demostra-ble i exitosa en lʼàmbit de la seva espe-cialitat en algun hospital de referència,(aquest fet invalidarà metges relativa-ment joves);– que tingui vocació és més o menysdeduïble si es compleixen els dos requi-sits anteriors;– finalment no comento els trets decaràcter o aptitut/actitud personals perser de caire més subjectiu.Per què no ho fem en el cas de la polí-tica?Les causes dʼaquestes aberracions sónfonamentades en lʼactual sistema departits, al qual sʼafegeix la seva supedi-tació i consegüent desgo-vern/descontrol de lʼeconomia dʼam-bició il·limitada.Dʼuna banda les possibilitatsdʼinfluència sobre els candidats a pre-sentar per part dels electors són nul·les.De lʼaltra la mateixa maquinària delspartits corregeix les errades degudes ales mancances dels equips/candidats:– Càrrecs sense formació habilitantsʼenvolten de múltiples assessors-càr-recs de confiança, que suposen, aixòsí, un encariment notable de les estruc-tures administratives.– Càrrecs amb manca dʼinterès previper allò públic construeixen perfils voca-cionals a redós del mantell mediàtico-publicitari de lʼadministració o bé eri-geixen com més equipaments millor

(obra pública) que demostrin la sevavoluntat de contribució social. Tant seval que aquests equipaments siguin ono prioritaris, necessaris o rendiblessocialment. – Càrrecs sense experiència de gestióen lʼàmbit cometran errors, que paga-rem tots, o bé seran amagats per lamaquinària que administren.Tot plegat fa que una part important deles persones caiguin en una desmotiva-ció-desmoralització a lʼhora de pensarque tenim alguna cosa a dir en allò queés de tots i que finalment aboca a ladesentesa-desconnexió sobre el nostrefutur.No hem de fer de polítics ni tampocdʼeconomistes o financers, però sípodem fer algunes coses. Jo us en dicalgunes de les que jo aplico:

ÀMBIT DE LA POLÍTICA1. Expressar-nos amb tota la claredat iindependència possibles, cadascú en lamesura de les seves possibilitats.2. Per garantir el punt anterior, caldràmantenir independència respecte de lainfluència dels partits polítics existents,(militància, subvencions, etc).3. Traduir aquesta claredat a lʼhora devotar:– no votar, és clar, partits lʼideari delsquals no sʼajusti als nostres objec-tius/interessos/gustos;– no votar partits dels quals ens sentim

Sense ser articulista ni home de lletres,menys encara lector i tampoc consumi-dor de mitjans de comunicació, fatemps que mʼamara la necessitat dedeixar anar opinions sobre allò quemʼenvolta. Com molts altres professio-nals liberals em dedico amb tot lʼànim iesforç a la construcció de la meva prò-pia vida, sense major aportació al meuentorn. Em refereixo a la nul·la contribu-ció que la classe dels qui som profes-sionals liberals, situats, amb una vidaben encaminada des de molts punts devista, amb una independència econòmi-ca evident, fem al conjunt de la societat.Advocats, enginyers, metges, aparella-dors, notaris, economistes i arquitectesnaveguem en un vaixell ben dirigit,sense aturades ni concessions a capaltre navegant. Té algunes explica-cions, però no són excusants. El silencidels professionals i, per extensió, delscol·legis professionals és un luxe carque paga la resta de la societat: els pro-fessionals liberals tenim formació iconeixement, tenim responsabilitats iinfluència, tenim independència econò-mica.Heus aquí la meva autocrítica i primerintent dʼesmena.

Per contra, ni que sigui conjuntural-ment, vivim en un país, Catalunya, onalgunes de les persones amb més res-ponsabilitat no tenen estudis i, quan elstenen, no coincideixen amb la respon-sabilitat que administren. Només a talldʼexemple: un president amb formacióacadèmica deficient, un consellerdʼobres públiques amb formaciódʼhistoriador, etc. Us imagineu un fusteramb vocació de metge exercint sensetítol? o un enginyer electrònic amb moltdʼinterès per la justícia pública queexercís dʼadvocat davant el jutge enuna causa dʼassassinat?… Si llegiu labiografia dels polítics que ens hangovernat o governen trobareu aberra-cions de major port. La mateixa biogra-fia posarà en evidència extrems més

NECESSITATS INNECESSÀRIES (1) (o política de partits i economia prolífiques)Per F.X.C.

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 20

Hi ha dʼaltres elements que tambépoden jugar el seu paper per corregirlʼestat actual de les coses:Consumir o no mitjans de comunicació,acceptar o no lʼentrada dʼInternet a lallar, prendreʼns lʼensenyament com unaoportunitat més de millora personalmés que com a instrument per treballara lʼadministració… o dʼaltres…

NOTES FINALS:– En la confecció de lʼescrit he invertitunes tres hores entre lʼinici i lʼacabatdefinitiu. He primat la frescor de laredacció a les errades en lʼexposició;disculpeu alguna exposició poc clara.– Lʻescrit té intenció dʼintercanvi dʼideesi lʼesperit pràctic de poder servirdʼesperó o complement a dʼaltres opi-nions.– Lʼafegitó (1) del títol té la següentexplicació: la primera intenció que moti-vava lʼescrit era parlar sobre lʼedifici denoves dependències municipals que elnostre ajuntament construeix al centrede la vila. Finalment i no casualment,lʼescrit ha versat sobre temes mésgenerals que seran preàmbul de lʼescrit(2) en què intentaré parlar-ne.

21

decebuts per motiu de frau al compromísi no hagin canviat els seus dirigents;– no votar partits que posin al capdavantpersones amb poca formació acadèmicao que siguin excessivament joves;– no votar partits amb candidats de poccompromís social previ a la seva carre-ra política.És possible que, feta aquesta tria, capopció política no passi lʼexamen.Aleshores no voteu. També és un dretben respectable. Ara i sempre.A més, no votar pot generar una reflexiópositiva tendent a modificar comporta-ments que haurien de ser prohi-bits/il·legals. Jo veig aquests:– lʼincompliment de programmes;– la tria de candidats dins els partitssense garanties democràtiques ;– el sistema de llistes tancades de partits;– la disciplina de vot obligatòria dins elspartits;– la substitució de càrrecs electes amitja legislatura per motiusdʼestratègies de partit; i són estafespúbliques o censures al dret dʼelecciódels representants públics han de serconsiderades delictes; mentre no hosón, els ciutadans hem de considerar-

les delicte i castigar els qui les operensense el nostre vot, tret dʼesmena enpúblic o dimissió.

ÀMBIT DE LʼECONOMIAAquí només us faig alguns comentarisper no estendreʼm gaire.La influència de lʼunivers de lʼecono-miaen la desmoralització que apuntava téencara major transcendència. El nostreposicionament conscient respectedʼopcions econòmiques que normal-ment no ens plantegem són motors decanvi social encara més importànts quelʼopció política que triem, almenys desdel meu punt de vista. Les següents opcions no són gensinnòcues, penseu-hi:Llogar, compartir o bé comprar habi-tatges, dipositar o no estalvis en entitatsfinanceres, estalviar o no fer-ho, dema-nar crèdits o no fer-ho, acceptar o nollocs de treball llunyans o no fer-ho(vehicles+temps+àpats), associar lleurei despesa econòmica o no fer-ho (cultu-ra, esports, despesa de caps de setma-na, etc), destinar recursos a la millorade la nostra visibilitat social o no fer-ho(vacances, vehicles, etc).

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 21

ria per la concòrdia i la pau, per lʼentesavirtuosa, per la salut de la parla catala-na. Amén, sí, amén.Lʼhimne nacional dʼEls Segadors, can-tat per tothom mentre la PoliciaMunicipal hissava la bandera, va clourelʼacte; la Coral hi va posar la polifoniaamb lʼharmonització de Josep Viader,que és la recomanada pel Secretariatdels Orfeons de Catalunya.La vida individual i també la vidacol·lectiva necessàriament inclouenrituals, molts rituals, que donen identi-tat, continuïtat –i, per tant, refermen laconfiança– tant a la persona com algrup. Aquest ritual de lʼ11 de Setembrenʼés un, i de molt notable. Em deixeurecordar el que deia la guineu al PetitPríncep?El petit príncep va tornar lʼendemà.– Hauria estat millor venir a la mateixahora, digué la guineu. Si véns, perexemple, a les quatre de la tarda, desde les tres que començaré a ser feliç.Quan més temps passi, més feliç emsentiré. A les quatre ja em posaré angu-niosa i plena de neguit; descobriré quèval la felicitat! Però si véns a qualsevolhora, mai no sabré a quina hora abillar-me el cor… Calen ritus…

Havien dit que a la tarda plouria –vaploure al vespre, que és la tarda allarga-da–, però que la pluja ens respectaria almatí; fins i tot vam acabar lʼacte institu-cional de la Diada amb un sol brillant,mira per on!Molta gent a la plaça de lʼ11 deSetembre; em sembla que cada anynʼhi ha més. La Coral va ser convidadaa cantar-hi, com en dʼaltres anys. LaMontserrat Llagostera i tota la colla hifórem.Vam sentir les paraules de lʼAlcalde, laproclamació del Manifest Municipal ivam veure amb satisfacció lʼhomenatgefloral a tantes persones, conegudes ianònimes, que han donat i donenil·lusió, esforços i potser la vida i tot perCatalunya, per fer-la més rica i plena;no es tracta solament dels herois del1714, sinó de molts més, moltíssimsmés; dʼahir, dʼavui i de demà.Quaranta-una entitats masnovines (sí,41) van fer-lʼofrena de flors davant elmonòlit commemoratiu. Quina catifasanament bigarrada, perfumada ipatriòtica!La Coral Xabec va cantar Senyor santJordi, amb lletra de Salvador Espriu imúsica de Francesc Vila. És una pregà-

22

Fotografia del grup de Gent del Masnou a la plaça de lʼ11 de Setembre.

– Què és ritu?, digué el petit príncep.– També és cosa massa oblidada,digué la guineu. És el que fa que un diasigui diferent dels altres dies, una horadiferent de les altres hores. Hi ha unritu, per exemple, entre els caçadors. Eldijous ballen amb les noies del poble. Eldijous resulta un dia meravellós! Meʼnvaig a passejar fins a la vinya. Si elscaçadors ballessin un dia qualsevol, elsdies serien tots semblants i mai no tin-dria vacances.

Dos apunts només:– lʼAjuntament va tenir la bona pensadade posar cadires a la plaça per tal quequi en tingués necessitat hi poguésseure i no hagués dʼestar a peu dretdurant la cerimònia cívica;– gosaria dir que Gent del Masnou, dela qual forma part la nostra Coral, és deles entitats que cada any reben unaovació més sonora quan els represen-tants fan lʼofrena floral; deu ser perquèels cantaires i socis aplaudim molt fort obé perquè tenim àmplies i fervorosessimpaties vilatanes? Potser per totesdues coses, no fa?Visca Catalunya!

LA CORAL XABEC I LA DIADA NACIONALPer Esteve Pujol i Pons

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 22

23

Joan Comellas i Maristany. (El Masnou, Maresme 1913-2000)

Músic, pintor i ceramista.

SANG · SANGONERASANG.- Líquid espès, vermell en lʼhome i enels animals vertebrats i blanc en la major partdels invertebrats, que circula per les artèries iles venes i porta en suspensió cèl·lules ano-menades glòbuls.Quantes bones obres i quantes malifetes sʼhan feten el teu nom.

SANGONERA.- Anèlid dʼuns 6 o 7 cm de llar-gària, cilíndric, negrenc amb clapes grogues,té un xuclador amb el qual pot adherir-se aaltres animals i xuclar-los la sang.Abans sʼemprava aquest animaló per treure sangals hipertensos.

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 23

aturar-ho; i que Déu i sant Pere, el nos-tre patró, quan seria lʼhora ens endemanarien comptes…Com a cristià que era, de cap a peus,deia que havíem dʼhaver corregut el riscde, fins i tot, exposar la vida i no perme-tre el saqueig i la crema de lʼesglésia.Sʼacusava de covard.Més endavant, quan la revolució delsprimers dies es convertí en una guerrasagnant, tots dos comentaven el cursdels esdeveniments i la manera de ferdels dos bàndols i en preveien conse-qüències funestes per a Catalunya, tantsi guanyaven els uns com si guanyaven

els altres. El Sr. Millet, que aixílʼanomenava lʼavi, es feia més dʼunavegada aquesta pregunta: –Quin pecattan gros deu haver fet Catalunya per-què sigui un poble tan dissortat?Lʼúltim dels meus records del Sr. Milletfou de quan es va morir lʼavi. Va venir acasa i, després dʼexpressar el seucondol amb poques paraules, va dema-nar per veure un moment el difunt. Vaentrar a lʼhabitació i, al costat del llit onjeia lʼavi, restà uns moments cap cot,murmurant una oració. Després seʼn vaanar sense dir res més que adéu-siau.

24

De la personalitat del mestre Millet, quèen podria dir, pobre de mi, que no haginescrit mil vegades més bé que jo tantagent del país?Només uns records personals dels diesque venia a casa a visitar el meu aviPepet, sobretot aquells primers dies delque fou la guerra civil. Jo era un adoles-cent, tenia dotze anys.Tothom sap la indignació que va sentirquan el 20 de juliol del 1936 van cremarlʼesglésia i com el seu fill, Lluís Maria,va haver dʼaturar-lo ja que estava dispo-sat a anar a lʼesglésia i enfrontar-seamb aquella colla dʼincendiaris.Recordo que comentava aquest fetamb lʼavi i deia que, com a masnovins icristians, havíem dʼavergonyir-nos perno haver intentat dʼevitar la crema delʼesglésia, la qual, deia, era una provade la fe dels nostres avantpassats, queamb el seu esforç aixecaren un templeper glorificar Déu i que els masnovinsamb la seva covardia no férem res per

Anecdotari masnovíPer Joan Maresma

EL MESTRE MILLET VENIA A CASA

Església de st. Pere del Masnou després de la Guerra Civil el 1939

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 24

25

many. Tot i havent perdut la guerra i enprova de la credibilitat que li mereixiaPujol, li va pagar les trenta-cinc mil pes-setes que li devia dʼendarreriments,lamentant no poder fer-li entrega de lacondecoració que li havien concedit aBerlín. Conscient del perill que encaracorria, Pujol emigrà a Veneçuela ambels grans guanys obtinguts durantaquells anys i féu córrer la notícia de laseva mort a Angola per malària.Separat de la dona i casat de nou ambuna criolla i, assabentat al cap delsanys que ja no corria cap perill, va des-cobrir la seva vertadera identitat lʼany1984 i fou honorat per nombrosos orga-nismes oficials, fins i tot per Jordi Pujol,President de la Generalitat. AAnglaterra, molts dels seus antics com-panys del servei secret i que el creienmort el van homenatjar en un encontremolt emotiu. El duc dʼEdimburg li impo-sà la medalla com a Member of BritishEmpire, una de les condecoracionsmés preuades del Regne Unit.

Acostumats a la versió que el cinema hadonat sobre les activitats dels espies,amb persecucions espectaculars, trets adojo, erotisme a manta i situacionsimpossibles, resulta sorprenent la bio-grafia que lʼescriptor Xavier Juárez hadonat sobre la persona de Joan Pujol iGarcía, lʼespia més eficaç i extraordinaridel segle XX. El llibre està desproveïtdʼefectismes banals. Tot ell destil·la ver-semblança i quasi aclapara per la quan-titat de dades i detalls que conté.Nascut a Barcelona el 14 de febrer de1912, Joan Pujol va cursar estudis alcol·legi Valldemia dels GermansMaristes de Mataró. Encara que era unestudiant més aviat mediocre, va mos-trar interès per les humanitats i les cièn-cies, i amb una sorprenent facilitat perals idiomes, cosa que li va permetre deparlar català, castellà, francès, anglès iportuguès perfectament. Home de tra-jectòria política poc definida, no volguéenrolar-se en lʼexèrcit republicà fugintde Barcelona, tot i que dos anys méstard ho va fer voluntàriament quan laguerra ja estava decantada a favor delbàndol faxista. Acabada la guerra civil icomençada la mundial, Pujol es decan-tà clarament del cantó dels aliats.Pensant que la seva millor contribució ala derrota del règim nazi seria fentdʼespia, es posà en contacte amb elsserveis secrets alemanys instal·lats aMadrid. Una vegada dintre de lʼengra-natge i amb el nom en clau de “Garbo”,demostrà la seva eficàcia com a infor-

mador (enviant informes falsos, natural-ment). Quan ho va creure oportú, vacontactar amb el servei secret anglès ioferí els seus serveis com a agent doble.Contrastat amb lʼestereotip dʼespia alt,atlètic i amb glamur, Pujol era baixdʼestatura, prim, calb, totalment anodí,“qualitats” que contribuïen a fer-lo passardesapercebut. Encara que afable i tran-quil, tenia una ment freda i calculadora.Amb clara reticència en principi per partanglesa, finalment es traslladà a Londresi, amb total discreció, com un buròcratamés, cada dia anava a la seva oficina deJermyn Street on va crear una xarxadʼagents ficticis dintre del Regne Unit, ienviava, dʼacord amb els anglesos, unaelaborada i minuciosa informació aMadrid fins al final de la guerra. Tot i quela seva labor era bàsicament administra-tiva, el perill de ser descobert era cons-tant. Curiosament, la situació més peri-llosa la va aportar la seva pròpia esposa,que, inadaptada a la vida de Londres ifent gala dʼun histerisme absurd, voliatornar a Espanya a qualsevol preu, cosaque no era convenient en aquellmoment. Davant la negativa de Pujol, elva amenaçar seriosament a descobrir laseva activitat. Finalment, i amb la con-tundent advertència del mateix serveisecret britànic, la dona va desistir. Lalabor de Pujol va ser extraordinària i foudecisiva per a lʼèxit del desembarcamentaliat a Normandia.Acabada la guerra, tornà a Espanya isʼentrevistà amb el seu antic cap ale-

“GARBO”, LʼESPIA CATALÀ.Per Josep Condeminas

Restaurant

DURANDimarts nit i dimecres tancat

Àngel Guimerà, 18 · 08329 Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · 08329 Alella · 93 540 70 93

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 25

26

El passat 11 desetembre, DiadaNacional deCatalunya, i dins elmarc de la FiradʼEntitats delsPaïsos Catalans,que any rere any secelebra al passeigde Lluís Companys,de Barcelona,enguany, entremolts altres llibresde temàtica catala-na, sʼhi va presentaraquest.El llibre “Lʼorigen de la bandera independentista”, lʼanomenadapopularment com a “estelada”, de la qual enguany celebrem elcentenari, fou escrit per Joan Crexell i Playà i publicat en prime-ra edició per lʼeditorial El Llamp el 1984, que posteriorment enfaria una segona.Enguany, dins els actes del Centenari de lʼEstelada, la comis-sió organitzadora, juntament amb Rafael Dalmau.Editor, nʼhafet una tercera edició, enriquida amb els pròlegs de les tres edi-cions i una interessant part gràfica, que amplia la de les ante-riors, amb “noves” fotografies del creador de lʼesmentada ban-dera, el masnoví dʼadopció Vicenç A. Ballester i Camps(Barcelona 1872 - el Masnou 1938).Fou un acte curt, ja que lʼactivitat frenètica de la fira no perme-tia major extensió; però hi ha previst de fer-ne una amb tots elshonors deguts al Museu dʼHistòria de Catalunya, al Palau deMar de Barcelona, que ja sʼanunciarà oportunament.A lʼacte del passat dia 11, hi van parlar un dels membres de laComissió del Centenari de lʼEstelada, Joan Marc Passada, ilʼeditor, Rafael Català i Dalmau.Al Masnou, també hi farem actes commemoratius dʼaquestcentenari, llibre inclòs. Lʼun consistirà en una exposició sota eltítol “Centenari de la bandera estelada”, que ens portarà laComissió, i que es podrà veure al nostre local social dels dies29 de novembre al 19 de desembre (vegeu-ne informació aGent del Masnou informa). Lʼaltre acte, una conferència sobreel centenari, serà en una entitat política i lʼanunciaran oportuna-ment.El Masnou deu a aquest patrici català, que fou Vicenç A.Ballester, això i molt més; la nostra entitat ha fet, fa i farà el quecalgui per al seu enaltiment.

CròniquesPresentació del llibrePer Joan Muray Vocal de Cultura

“LʼORIGEN DE LA BANDERA INDEPENDENTISTA”de Joan CrexellDe Rafael Dalmau. Editor Enguany l´Agrupació Sardanista ha celebrat una Diada

Nacional amb un incentiu afegit, ja que es va inaugurar laremodelació del nostre local.Aquesta inauguració es va fer al dia 10 de setembre a les10 del vespre,amb l´assistència de les autoritats de la nos-tra vila, nombrosos socis, entitats locals, representaciód´altres agrupacions sardanistes del nostre entorn. Tothomva ser convidat a un petit refrigeri de celebració i a gaudirde l´audició de sardanes, que va oferir la Cobla Marinada.La Junta que se sent gratificada per la participació que hiva haver en aquest acte; també, en nom de l´Agrupació, volagrair a l´Ajuntament la gentilesa dʼunes reformes quemilloren aquest petit local que ocupem a la Plaça d´Ocata.LʼAgrupació també va participar en l´ofrena floral que es vafer a la plaça 11 de Setembre.

INAUGURACIÓ DELA REMODELACIÓDEL LOCAL DE LA

PLAÇA DʼOCATA

Curs de sardanesRecordem que ja ha començat el curs d´ensenyement de sardanes i

encara podeu apuntar-vos-hi als telèfons 93.540.71.59 / 93.555.06.96 /agr.sardanista_masnou@josoc.cat

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 26

27

Encara hi som a temps. La sutura,de lʼautora nòrdica MarinaSteinmo, enfila la recta final a laBiblioteca de Catalunya (c/ delʼHospital, 56). Fins al 15 dʼoctubreuna Sílvia Sabaté, pletòrica i cohe-rent, sacrificada (i seductora), fidela un text arriscadíssim, fa la funciótota sola, amb algun esquitx demúsica minimalista i exquisida fetaad hoc i també provinent de Suècia(Sofia Jernberg). Senyors, volen que els expliquem què ha deser fer teatre? No entendre gaire, pero sentir-se absolutamentfascinat. Voler repetir: per entendre més o voler entendremenys. Pensar que qui ha escrit el text està enfollit o a punt delsuïcidi: és tanta la raresa a intermitències que desprèn el text!És passejar la vista per un espai –no necessariament ple– itenir la sensació dʼestar viatjant ben ràpid i de notar una lupa ala mà que veu magnífiques i magnificades les flors i olora elscolors. És aixecar-se de la butaca tenint consciència del veí. Lasutura apunta en aquesta direcció. Grollerament i succinta–diríem–, Frankenstein, els Aliens, els Terminators i les clíni-ques quirúrgiques estètiques hi són presents a través dʼunesreformulacions molt personals que signa la dramaturga nascu-da a Estocolm. Amb una direcció encertadíssima de TeresaDevant que rematen unes bones pautes de moviment escènicdʼAdrià Devant i la suggerent escenografia dʼAlbio Gonzalez–quants fantasmes, amb tant pocs materials!–, el muntatge nodeixa gens indiferent. Ballem aquest ball grotesc, esgarrifós,macabre, seductor, a través de la veu dʼuna dona operada! Eltext ha estat publicat per la revista Assaig de Teatre núm. 66-67 (www.aiet.cat) el setembre de 2008: així no podreu dormir.Balla també la història dʼun fragment de mapa europeu.Txecoslovàquia i Anglaterra, des de la Primavera de Praga finsa la caiguda del mur de Berlín, viuen al Teatre Lliure fins al diu-menge 19 dʼoctubre a través de les paraules de TomStoppard (1937). Rockʼnʼroll, amb direcció dʼÀlex Rigola famal: lʼesquerra i els seus ideals són en un plat dʼalumini sensela sopa de pa a dintre. Parlem de fracassos i decepcions. A lʼenvelat hi ha més balladors disposats a entrar al vostre cos:Cartones de Manuel Veiga serà al Teatre del Raval del 9dʼoctubre al 2 de novembre, el sòlid actor Òscar Intente seràal Teatre Gaudí de Barcelona per oferir un tast de poesia cata-lana amb Ca...lluny, redéu...! del 21 dʼoctubre al 12 de novem-bre, i al Teatre Romea vibrarà La vida es sueño de Calderónde la Barca (1600-1681) amb la companyia Siglo dʼOro de laComunidad de Madrid –del 9 al 19 dʼoctubre. Siguem sintètics: ballar és un acte de retrobament. En especialamb la nostra naturalesa humana (i social): la nostra einaimprescindible… avui tot sovint desaprofitada i consumint-se alcontenidor, entre tetrabricks.

15 sutures. Ballem?

Teatre capital(La cartellera barcelonina)

Per Rosa M. Isart Fotos: M. J. R. Lucas

Arran de sòl

Segueixo fent treballar el meu magí (cosa que, sembla, nofa tothom) i mʼadono, mentre passejo, vaig dʼun cantó alʼaltre, que hi ha un munt de senyals de circulació per a gentde peu o sobre rodes, en voreres, carrers o carretera.Sí, és cert; però també observo la gran quantitat de vosal-tres, que sou per a qui estan posades, que us salteu totesles normes i després passa el que passa, com el que vapassar a Barcelona el mes passat a un pobre conductordʼautobús, després de trobar-se amb dos penques, lʼun demal aparcat i que li dificultava de poder tombar i lʼaltre queanava en direcció contrària i a sobre volia tenir raó, que elsva tocar el rebre a uns tercers. Hi ha gent que sembla quesempre porti un rei al cos.Al Masnou he observat que per la vorera, i ho he escrit unmunt de vegades, on hi ha unes plaques de prohibit circu-lar-hi amb bicicleta, i molts, tan panxos. I si, per casualitat,es creuen amb algun membre dʼordre, es veu que en aquellmoment mirava cap a un altre costat.També hi ha plaques de prohibit aparcar o estacionar, i tanfrescos, ells no es tiren cap pedra al fetge.Vas per un carrer dʼuna sola direcció, doncs ja cal que vigi-lis ja, que en poden sortir de trascantó.I la velocitat, quin riure tu, on sʼha vist dʼhaver dʼanar tan apas de tortuga? (pensen?), si els seus vehicles estan fetsper anar a la velocitat que vulguis. Què es creuen els quifan les lleis?, a ells no hi ha qui els pari.I parlant de velocitat, heu anat mai pel port?, hi ha plaquesde prohibit anar a més de 20 per hora. La majoria es deuenpensar que això només va dirigit als qui van en patins omonopatins, que per a ells no va el pollastre.Hi ha un fet que encara no té plaques, tot i que, pel que esveu del que serveixen les que hi ha i el compliment quenʼhaurien de fer observar els qui els correspon, que potserno cal que es gastin els nostres diners a fer-les fer icol·locar-les. Em refereixo al que he dit tantes vegades,sobre la merda dels meus congèneres, propietat dʼamosmarrans, porcs, deixats, tant me fot, etc. Que per poc quebadis, quedes ben calçat, vas de segona com es deia.També us podeu parar a observar els passos de vianants,sigui subterranis o de semàfor. Si hi pareu esment, veureucom, tot i ser utilitzats per la majoria, a alguns es veu queno els importa jugar-se la vida i passen per allà on elsrota…, ja mʼenteneu oi? Només em sabria greu per alpobre conductor que els atropellés, però ells sʼho busquen.Tot això ho he observat de forma passiva, ja que, si a sobrehi vols intervenir fent-los veure que no ho fan bé i quepoden causar accidents, encara en surts mal parat o bencagat, segons sigui el cas.Apa, i feu com aquells simis de la filosofia oriental, mireu,escolteu i no parleu. Bup, bup.

Per Pledebuit

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 27

28

LA CORAL XABEC DEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut.

De manera especial ens calen veus dʼhomes, tant detenors com de baixos.

Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevol dimartsabans de començar lʼassaig, o sigui, una mica abans de

dos quarts de deu del vespre.Qui canta, els seus mals espanta!

C/ Sant Felip(Pas del Port, 5)

SERVEIS DE NETEJA

I DE MISSATGERS

93 555 76 61609 72 65 16

Sant Felip, 115Tel 93 555 03 07

El Masnouacademiaperello@terra.es

ESO · BATXILLERATUNIVERSITAT

El centre dʼestudis de preparació i repàs de mésalt rendiment al Maresme

P e r r u q u e r i a h o m e

Tom às Viv e s , 16 e l Masnou

9 3 5 4 0 0 7 4 9

De dimar t s a divendres de 10 a 13 i de 15,30 a 20

dissabte de 9 a14Hores conv ingudes

s e c t o r c o m e r c i a l

CarrerSant Felip

Jul sESPAI DE BELLESA

Sant Felip, 34 el Masnou93 540 96 31

t

- Tot per a la cuina -elcullerot@hotmail.com

Tota mena de treballsdʼimpressió, maquetació,

disseny, etc.

TALLER DE PUBLICITATD I S S E N Y G R À F I C

T.93 555 80 06/16 59 J a u m e I , 1 1 2

Canonge Baranera,75Badalona93 384 43 51

Sant Felip,45El Masnou

93 540 97 41

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 28

29

PLAQUES DE CAVA Col·leccionisme

Exposicions

�����������

Fins al 17/10“CENT CARES”… dibuixos de lʼartista masnoví JoanComellas

Del 18/10 al 7/11ANNIA ARAGONÉS (olis)

Del 8 al 28/11Fotografies del Níger, organitzadaper la Fundació Campaner, ONGque fa 10 anys que lluita contra lamalaltia infanfil “noma” al Níger.

TROBADA MENSUAL DʼINTERCANVI DE PLAQUESDE CAVA (cada segon dimecres de mes)Dimecres 8 dʼoctubre de 7 a 9 del vespreDimecres 12 de novembre de 7 a 9 del vespre

PL

AQUES

CAVA

Conferència Mongòlia

La Plaça del Diamant

Diumenge 26 dʼoctubre a les 6 de la tarda, a la saladʼactes.Conferència-projecció:PEL NORD DE MONGÒLIA AMB BICICLETA, a càrrecdel masnoví Xavi Tarafa. Reportatge a la pàg. 14

I n f o r m a

Divendres 17 dʼoctubre a 2/4 de 10 del vespre, a lasala dʼactes de Gent del Masnou.Amb motiu del centenari del naixement de MercèRodoreda tal dia com avui, el GAT farà una lectura esce-nificada de lʼobra “LA PLAÇA DEL DIAMANT”Hi actuaran: CRISTINA GOMILA - CRISTINA SAGRÉMONTSERRAT CONDEMINASDirecció: ALBERT VIDAL

Vols fer teatre?Tʼagradaria descobrir el que ets capaç

dʼexpressar amb el teu cos i la teva veu?Ets dels qui agrada jugar a ser un altre?

No ho dubtis. Vine i… actua!Cursos de teatre per a nens, joves i adults

Telèfons de contacte: 627630082 (Oriol Colomer) 676334144 (Aina Ripol)

L'

en

de

vi

na

ll

ap

er

V

.D

.R

.

És

r

od

ó

co

m

un

g

ar

be

ll

,é

s

ll

ar

g

ig

ua

l

qu

e

un

b

ud

el

l.

i

ai

!

d'

aq

ue

ll

q

ue

h

i

ca

u

a

n'

el

l.

Re

sp

os

ta

:

el pou

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 29

30

ga lʼànima. La inquietud, el dubte, lamanca de confiança, la temença i ladesesperació... són els ràpids equiva-lents dels llargs, llargs anys que incli-nen el cap i encaminen lʼesperit cap ala seva fi.Que es tinguin 70 o 16 anys, hi ha sem-pre en tot cor humà lʼamor a allò mera-vellós, la dolça admiració pels estels, elresplendor de les coses i pensaments,lʼintrèpid desafiament als esdeveni-ments, la inesgotable apetència infantildel “Què ve després?”.Un és tan jove com la seva confiança,tan vell com el seu temor, tan jove comla seva esperança, tan vell com la sevadesesperació.Mentre el teu cor rep missatges debellesa, dʼalegria, dʼintrepidesa, de

magnificència i de poder del Planeta,dels Homes i de lʼInfinit, ets jove.Quan tots els records sʼhan afluixat itots els racons del cor estan cobertsamb la neu del pessimisme i el gel dela misantropia, aleshores, i nomésaleshores, hauràs arribat realment avell... i, arribat aquest moment, queDéu tingui misericòrdia de la tevaànima.”

El Masnou, 8-6-2008

Fotografia MODERNA FARMÀCIACUSÍEl 2 dʼagost del 1902, Joaquim Cusí iFurtunet obre a Figueres la seva far-màcia. La primera especialitatlʼanomenà “Pomada Cusí” per a lacura dels “ulls de poll”. Quan començales seves activitats sobre la prepara-ció de la “Pomada Cusí Òxid Groc deMercuri”, neix lʼempresa Laboratorisdel Nord dʼEspanya. En vistes a tras-lladar-se al Masnou, per estar més aprop de Barcelona, lʼany 1919 comprala finca del Mas Antic, al Masnou, i al1922, comença la construcció delsedificis de lʼempresa.

“Entre el material de frases, sentèn-cies i màximes que Joaquim Cusíhavia recollit i que, eventualment, lle-gia o distribuïa entre els seuscol·laboradors, hi havia el text del qualel general Mac Arthur guardava en elseu despatx entre els retrats deWashington i Lincoln.Es titula LLIÇÓ DʼOPTIMISME, i tot elque té de positiu, de coratjós, ensrecorda la manera de ser, dʼobrar,dʼanar endavant, dʼaconseguir lʼèxit entot allò que emprenia Joaquim Cusí,fins que assolia millorar lʼobra, conver-tint-la en obra ben feta.Heus ací per què aportem aquest textque reflecteix quins eren els seusideals així com la sensibilitat que elcaracteritzava.”

“La joventut no és unaèpoca de la vida. És un estat de lament. És una demostració de la volun-tat, una qualitat de la imaginació, elvigor de les emocions, el predominidel valor sobre la timidesa, el desigdʼaventures en contrast amb el desigde comoditat. Ningú és vell només pelfet dʼhaver viscut un cert númerodʼanys. Només sʼenvelleix quansʼabandonen els ideals. Els anys arru-guen la pell, renunciar als ideals arru-

LLIÇÓ DʼOPTIMISMEPer Ramon Asensio i Cardell

He llegit el llibre Joaquim Cusí i Furtunet, farmacèutic, 1879-1968, escrit perEmília Marfà i Farreras, persona que dedicà tota la vida laboral als Laboratorisdel Nord dʼEspanya, com a cap del departament de correspondència. Mʼhaagradat la introducció que hi fa, i em plau de transcriure-la:

Parlem de boletsDissabte, 15 de novembre a les 7 de la tarda, Conferència i mostra gastronòmica al local social de Gent del Masnou.

XI Trobada Anem a buscar boletsDiumenge 16 de novembre a les 8 del matí, a la Plaça dels caballets.Cal portar el dinar (lʼesmorzar és a càrrec de lʼorganització). Els qui ho vulguin,poden venir directament al Pla de l´Arròs, a les 9 del matí, per esmorzar uns bonsentrepans. En cas de pluja la sortida es farà el dia 18 de novembre.

Ho organitza:Amics i Antics Escoltes del Masnou amb la col·laboració de Gent del Masnou i la Caixa de Pensions

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:39 Página 30

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta.

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou 93 555 10 60 / 17 61 • info@ finquespuig.net

Administració i venda de pisos, cases i rústiques. Propietat

horitzontal. Assessoria jurídica

Visiteu-nos a: finquespuig.net

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

Portal social

Jordi Viñas Tremols 686 07 87 34W

WW

.ELMASNOU.COM

SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:40 Página 31

Divendres 17 22 hConcert de Caliu i Cesc Freixas

Dissabte 18 a la Pl Marcel·lina Monteys 18 h Cercavila per la llengua amb els Geganters del Masnou fins a Ca nʼHumet • 19 h Actuació infantil amb el malabarista dels jeroglífics

• 20 h Colla bastonera Picadits • 22 h Lectura del manifest i espectacle pirotècnic • 22 h Concert amb Miquel del Roig

FUTUR, LLENGUA I NACIÓ

EL MASNOU 2008 17 i 18 d’octubre

Ca n’HumetF o n t a n i l l s , 7 7

Octubre 08:Maquetación 1 4/10/08 14:40 Página 32