gent del masnou · butlletí mensual de gent del masnou, associa- ció cívico-cultural, recreativa...
TRANSCRIPT
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 340, març del 2016
GENT DEL MASNOU
Exposició de material de decoració, ceràmica, sanitaris, cuines, banys, jardí.
Tot el que necessitis per fer-te una casa.Estem a la carretera, a l’entrada de Teià, al davant de la Creu de Terme,
al costat de correusNova adreça: Av. J. Roca Suárez de Llanos, 43 · 93 540 37 69 Teià
materials per a la decoració
www.materialshoms.cat
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin i s t rac ió - ASS. ju r íd ica
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF P
InteriorismeEns hem traslladat a Teià
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol
Portada: Dʼahir i avui
Disseny i muntatge: Taller de publicitat.
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf.
Tiratge: 3.500 exemplars.
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20
www.gentdelmasnou.cat
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment dʼaquest butlletí als socis es fa amb elsuport de lʼAjuntament de la Vila.
Editorial NOSALTRES SOM EL SOMNI
Difícilment trobarem una altra persona a qui, en el moment del seu comiat,s´hagin dedicat tantes paraules d’estima i tants elogis com la malaguanyadaMuriel Casals. Poca cosa hi podríem afegir nosaltres que tingués un valor relle-vant o que hi aportés res de nou. En la nostra commoció encara latent manlle-varem unes quantes d’aquestes lloances o comentaris que han brollat de perso-natges doctes sortosos de conviure, frec a frec, amb l’estimada Muriel, extretsde la premsa escrita o d’internet:…“El nou país durà el teu nom i el de totes les Muriels que inspiren una socie-tat millor” Carles Puigdemont. President de la Generalitat. /“La Muriel és el som-riure de la revolta. Amb aquest somriure ens rebia la gent i nosaltres també”Carme Forcadell. Presidenta del Parlament. /“Ella no permetria que l’elevessina l’altar dels herois nacionals. Ens diria: No feu el Pepet”. Jordi Cuixart.President d’Òmnium. (El Punt-Avui) / “És l’antiheroïna que ens ha mostrat comes pot guanyar la batalla de la llibertat des de la radicalitat democràtica. Sioblidàvem la Muriel, perdríem la batalla” Salvador Cardús. (L’Ara)Què millor, però, que recordar paraules seves pronunciades en el Concert perla Llibertat del 29 de juny de 2013 al Camp Nou: ….‘Tinguem generositat, corat-ge i la intel·ligència que reclama aquest moment històric. […] Des del record d’a-quells que ens han precedit en aquesta lluita i des de l’esperança en les gene-racions que ara pugen. Som aquí per construir un país més lliure, més just i mésdigne, on tothom tingui cabuda. No som aquí per buscar un somni. Nosaltressom el somni i aquesta és la nostra força. Visca Catalunya!”En l’emotiu acte popular de comiat celebrat davant del Parlament de Catalunyael dijous 18 de febrer, davant de milers de persones aplegades per retre el sen-tit homenatge a Muriel, al bell mig de tots els parlaments i intervencions van res-sonar a les oïdes i els cors dels presents les notes i la veu emocionada de LluísLlach amb el cant:… “Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca, digueu-li quela vull però no puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat. I si un trist atzarm’atura i caic a terra, porteu tots els meus cants i un ram de flors vermelles aqui tant he estimat, si guanyem el combat.”Sempre més tindrem present la veu, el somriure i la imatge d’aquesta dona fortai convençuda, una de les veus que millor ha representat la veu de la societatcivil, capaç d’aglutinar diferents sensibilitats en l’espinós i esperançat camí capa la independència de Catalunya.En les pàgines interiors d’aquest Butlletí hi trobareu l’article que el nostre con-soci i col·laborador habitual Joan Camps ha dedicat a la Muriel, en virtut de laseva coneixença personal i en tant que col·laborador durant el seu pas per lajunta directiva d’Òmnium Cutural. Recordem-ho: …Nosaltres som el somni.
El President
3
SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA DE GDM ......................................... 5CONVERSES Joan Maresme Pujadas............................................... 6LA PUNTA DE LA LLENGUA (74) Esteve Pujol i Pons ..................... 8MURIEL, ELS BONS RECORDS Joan Camps ................................... 9CORAL XABEC, 20 ANYS Esteve Pujol i Pons ................................... 10HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray .................................................... 12AFORTUNATS Joan Maresme Duran .....................................................15SOM Oriol Lugo .......................................................................................16EL CASTELL DE MONTGAT Josep Condeminas ................................17PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran ......................................... 18ELS RELLOTGES DE SOL PARLEN (XXI) Esteve Pujol i Pons ........ 18GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany ............................. 19DITES I PERSONATGES POPULARS Albert Vidal .............................. 19TEATRE CAPITAL Rosa M Isart ......................................................... 20RIURE EN CATALÀ Pere Martí Bertran .............................................. 20GENT DEL MASNOU INFORMA ........................................................ 17ARRAN DE SÒL Pledebuit .................................................................. 15LA CUINA DE LʼANTÒNIA El Cullerot ................................................ 19
FES-TE SOCI DEGENT DEL MASNOU
Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20
CONVOCATÒRIAASSEMBLEA
GENERAL ORDINÀRIA DE L’ANY 2016
D’acord amb els estatuts de Gentdel Masnou, es convoca
l’Assemblea General Ordinàriaper al diumenge dia 17 d’abril de2016, a les 12 del migdia, al local
social,
Més informació pàg. 5
GENT DEL MASNOU
Se
tm
an
a
Sa
nt
a
Dilluns de pasqua
Divendres Sant
Diumenge de Rams
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Març 2016 --
-- Abril 2016 --
2930 31
123456789
101112131415161718
dimartsdimecresdijous
divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns
DominguezAymarViayna
RieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna ViaynaAymarOcataRieraFàbregasViayna DominguezDominguezOcata
dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns
123456789
10111213141516171819202122232425262728
OcataRieraFàbregasViayna DominguezDominguezRieraFàbregasViayna DominguezAymarOcataOcataFàbregasViayna DominguezAymarOcataRieraRieraViayna DominguezFàbregasAymarAymarAymarAymarAymar
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
NECROLÒGICAEl mes passat ens deixàper sempre l’amic JosepXavier Pérez i García, undels dotze socis fundadorsde Gent del Masnou, elqual en l’acta fundacionaldel 27 de gener de 1985fou no-menat primer secre-tari de la Junta Directiva.En el sorteig que aleshoreses va fer entre els dotzesocis fundadors per tal deser inscrits cronològica-ment en el llibre de registrede socis, al Xa-vier li vacorrespondre l’honor de serel número 1.Sentim molt lapèrdua d’aquest company ia través d’aquest senzillrecord transmetem el nos-tre condol a la seva esposaI família.
Descansa en pau, amicXavier.
Junta Directiva de Gent del Masnou
-----------------------------------------
ESTIMADA MURIEL
Aquests dies estem tristoisperquè la mort t’ha presmassa aviat, sense tenir encompte que et necessitemmolt. Sembla mentida com es pottrobar a faltar una persona,com costa d’entendre queno et tornarem a veure ni a
escoltar, que no tornarem apensar “que bé que ho diusaixò, Muriel”.Com a bona mestra, sabiesque calia predicar amb l’e-xemple i així ho vas fer: laforça de la paraula i el dià-leg, l’amor a la llengua i a laterra, la calma i la passió,l’esforç i la constància, elcompromís i la responsabi-litat; els valors que han deser a la base del nou paísels hem vist en tu i els femper sempre nostres.Tu ja ets història, Muriel, lanostra història. Semblaimpossible, però la terra con-tinuarà rodant i nosaltres ani-rem fent camí sense tu,apropiant-nos les teves fra-ses una vegada i una altra,perquè nosaltres som elsomni i això és imparable.Descansa en pau, Muriel, jano tenim por i res no ensaturarà.
ANC-Al Masnou decidim --------------------------------------------------
ALTELL DE LES BRUIXES
Com cada any, vam anar aveure la rua diabòlica que
organitzen la Colla de Dia-bles del Masnou. Ens va a-gradar moltíssim, com sem-pre. Fins que va arribar elmoment de situar-nos da-vant l’escenari de l’altell deles bruixes.Aleshores, unes quantespersones d’edat avançada,vam demanar d’usar lescadires de l’Ajuntament quehi ha apilades a una bandade l’escenari. Som grans iens feien mal les cames.La nostra sorpresa va sermajúscula quan ens van dirque aquelles cadires no espodien tocar perquè lesprotegia un cadenat. Tenienpor que les quatre àvies,que no ens aguantàvemdempeus, és les robéssimquan s’acabés l’espectacle!Així que vam haver de girarcua i tornar cadascuna capa casa seva i no vam poderveure els balls de les brui-xes. És la primera vegadaen deu anys que no em pucquedar!
Montserrat Valldeperas Roig
5
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE SOCIS DE L’ANY 2016
D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present esconvoca l’Assemblea General Ordinària per al diumenge, dia 17 d’abril del 2016, a les
12 del migdia, al local social del carrer Doctor Josep Agell, 9.
PROPOSTA D’ORDRE DEL DIA 1· Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de les Assemblees
Ordinària i Extraordinària de l’any 2015.2· Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2015. (*)
3· Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2016. (*)4· Presentació de la memòria de l’any 2015 i projectes per al 2016
5· Revisió de les quotes de soci6· Suggeriments i preguntes
(*) L’estat de comptes del 2015 i el pressupost del 2016 seran, des del dia 17 de febrer, adisposició de tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.
Cordialment, Joan Casals i Agustí President de Gent del Masnou
HO HEM FET
AMB TU,I HO ACABAREM
PER TU
Saps el dia que vas néixer, però lavida és el que queda en la memòria;quin és el primer record de la tevainfantesa? El pare era el cor i l’ànima del teatrede la Catequística, però l’obra méssonada de cada any era ElsPastorets; a mi, m’hi va enganxar alsvuit anys fent el meu primer paper deBenjamí. També guardo bon record del’abril del 1931, quan tots els treballa-dors dels Laboratoris Cusí van sortir alCamí Ral en manifestació encapçalatsamb la bandera republicana celebrantla proclamació de la República. Méstrist és el record de la guerra. Tenia 13anys i van bombardejar la carretera ivan fer una desena de morts i algunferit greu; i més tard, amb quatre bom-bes, la torre de cal Marquès, potserconfonent-la amb els Laboratoris.
La república va durar poc; què ten’ha quedat?Al col·legi de les Escolàpies: per pri-mera vegada els nens compartíempupitre amb les nenes. Amb la guerrava venir la por. A casa érem botiguers,però amb el racionament quasi mai nohi havia res per vendre. Jo ja teniatretze anys i el pare va enviar-me ambun carretó a buscar una tongada demongetes que havia arribat. Aleshoresla Conselleria d’Abastaments eradavant La Calàndria, i jo, seguint elcostum, vaig gosar entrar saludantdient: Déu vos guard, un pecat delsgrossos en aquell temps. Renoi! Elsqui eren allà s’ho van prendre de moltmala manera i aixecant el puny es vanposar amb la meva mare i amb tots elssants del cel. No em van pegar, però
em van fer sortir al carrer, em van feraixecar el puny i amb van fer dir salut.Jo avui segueixo dient Déu vos guard!
Molta gent sense ser creient diu“Déu vos guard” per costum; etscreient de veritat?Jo mai no he dit bona tarda, que emsembla un barbarisme del buenas tar-des. En català diem bon dia o bonanit. Ara, com que Déu per a molts ja noexisteix, s’ha posat de moda dir bonatarda, igual que es diu vale per dir d’a-cord. Sóc creient perquè m’hi vanparir; tinc un capellà amic que emporta la comunió sovint a casa, aixíem sento confortat i a punt per al granviatge… quan Déu vulgui, és clar! Avegades he qüestionat amb el mossènla virginitat de la Mare de Déu i el mis-teri de la Santíssima Trinitat… Peròell, obedient al que mana l’Església,m’aconsella una fe cega que, més queconvèncer-me, encara em fa barrinarmés.
Però mentrestant l’Església dónaautenticitat a curacions miraculo-ses; què en penses dels miracles?Com deia el doctor Botey: Les malal-ties es curen amb remeis, senseremeis i a pesar dels remeis. Déudiuen que ens va fer a la seva imatgei semblança, i a vegades veient lamaldat del món penso que no s’hi valluir gaire; mira que n’arriben a ser demalparits, oi? Complim el manamentd’estimar el proïsme, però inevitable-ment estimem més els propis fills queels fills dels veïns. La religió, cal respectar-la sobretotquan s’ostenta un càrrec públic: un
exemple fou el doctor Curell, que eraateu i mai no anava a missa, peròquan feia una recepta per a un pobreli deixava un duro per anar a la farmà-cia. Quan a l’any 1918 va ser alcaldedel Masnou, va presidir la processó deCorpus portant el Pendó delSagrament i quan l’endemà els seusamics del Casino se’n burlaven dient-li que feia pudor de cera, que era unmissaire i un carca, ell va respondre:L’home que portava el pendó no erajo, era l’Alcalde del Masnou. L’AdaColau, que no ha anat a la missa de laMercè, potser s’hi hauria de fixar, queuna cosa és el que hom és i l’altra elcàrrec que s’ostenta. Això mateix livaig dir al nét del Russo, quan va serelegit l’alcalde de tots els masnovins.Sóc més religiós que polític, tinc lesmeves idees, és clar! Les classessocials eren molt remarcades i la gents’agrupava públicament en les enti-tats: La Calàndria va néixer d’unaescissió dels cantants del cor delCasinet on anava la gent del poble; elCasino, en canvi, era on la gent rica imés benestant es trobava més bé i onels estiuejants que volien fer-se veuretambé eren acollits.
Ser un nen durant la guerra et deviamarcar molt, oi?Era un temps d’ensurts, el meu pareera de la Lliga d’en Cambó i van matarel seu company, Nicolau Baucells, queera el president de la secció local delpartit i el segon ja era el pare. Un amicde joventut un dia va avisar-lo: –Joan,no et deixis veure pel Masnou que tutambé ets a la llista. La guerra no la vaguanyar Franco, la van perdre elsrepublicans fent veritables barbaritats.Franco va tenir Alemanya i França alseu costat i els anglesos a l’hora de laveritat –en aquest punt en Joan refle-xiona mostrant que no li agrada havercitat aquests records i en lloc de res-pondre fa un gest amb les mansvolent dir: –Els aliats a l’hora de la
6
Va complir 92 anys el dia 19 del proppassat gener; l’hem anata trobar a casa seva en un dia d’aquest febrer en què el canviclimàtic ens ha negat et fred d’hivern. En Joan és un homeenamorat de la Mercè; veient-los junts fan una enveja que enllu-erna com una aurèola de llum. En el petit menjador on ensreben s’hi respira una pau treballada amb paciència i amor. Esvan conèixer a la plaça del mercat fa 59 anys.
Joan Maresma i PujadasUn testimoni de llarga durada
GENT AMB GENT
CONVERSES… Soc creient perquè m’hi van parir.
veritat se’n van rentar les mans –,però al final no se’n sap estar i ho diuclar i català: –Els anglesos són demalfiar. Al 1714 també ens van deixara l’estacada. Acabada la guerra vaig començar elprimer any de batxillerat, però alsegon any ja no vaig continuar perquèles possibilitats no ho permetien; acasa hi havia necessitats i em vanposar a treballar de pastisser.
Ara són multitud els ganàpies queno volen estudiar, però tampoc notreballen; fins quan vas anar a l’es-cola?De les escoles nacionals de la plaçadels Caballitos, tinc el record del seny-or Pericot tocant el violí i que ens feiacantar Muntanyes regalades; tambédel senyor Coll, que cridava fervorosa-ment: Vosaltres no teniu ni sentitcomú ni criteri propi, dos valors que heintentat cultivar i aplicar en la vida.D’oficis, n’he fets tots els que vulguis;no és que fos un marrec de malseient; a mi la guerra va agafar-mejust quan em faltaven sis mesos percomplir els 13 anys, les mancancesobligaven a treballar des molt jove enel que sortia: vaig començar anant arepartir diaris que arribaven cada diade Barcelona en el tren de les 7 delmatí, llevat del dilluns que no hi haviadiaris. Jo els havia de recollir a l’anda-na d’Ocata on m’arribaven en granspaquets lligats amb cordills.No vaig poder estudiar gaire, peròvaig tenir la sort de tenir a prop l’aviJosep Pujadas Truch, poeta de la vila,a qui en el 1932 l’ajuntament delMasnou va retre homenatge per laseva premiada i prolífica obra. Amb ellal costat i llegint El Patufet vaigaprendre a llegir i escriure el català.
Vas gaudir molt temps de la tevasolteria; on vas fer la mili?Més val deixar-ho córrer això. No l’heenganyada mai, a la meva dona;abans de casar-me sí que vaig ferentremaliadures, però tallem curt. Nohe fet grans disbarats, però és veritatel que em deia sàviament una vella dela fàbrica: El món només té un pam, ladistància que hi ha des de la butxacaa bragueta. Els grans disbarats són
per una d’aquestes dues coses i,quan no, per ambdues coses a lavegada.Girem full!… La mili, sí que la vaig fer,i tant! Dos anys i mig a Tetuan. Qui elsva parir a tots! La meva mare me’n vademanar perdó, perquè jo havia denéixer abans de Nadal i vaig arribar el19 de gener. Ara això no hauria pas-sat, m’haurien anticipat el part, però elmeu retard va fer que passés a la pro-pera quinta: –Quina llàstima– es doliaella, i deia: –Per quinze dies vas haverde fer la mili a l’Àfrica. De catalans,n’érem un munt al Marroc; ens assè-iem mirant la roca de Gibraltar i cantà-vem amb enyorança Dolça Catalunya,pàtria del meu cor. No fa gaire un emi-grant va ajudar-me a portar la bossa ivaig donar-li les gràcies dient-lisucram i ell se’m va posar a parlar enàrab. Vaig aturar-lo: –Para, noi!, quenomes sé dir gràcies i poca cosa més!També una noia ja aposentada ambfills aquí, en saber que havia fet el sol-dat allà, va dir-me: –Així tu eres delsdolents, eh? Per a ells nosaltres éreml’exèrcit d’ocupació.
Com et vas enamorar?Va ser un bé de Déu conèixer laMercè, al cap de 18 mesos ens vamcasar; jo tenia una parada a l’antigaplaça del mercat que hi havia al CamíRal. Ella aprenia a cosir a casa l’Hortadavant de can Patatetes i la seva
amiga era la nostra dependenta, quetambé era de Teià; aleshores cap almigdia es trobaven a la plaça del mer-cat per anar juntes caminant cap acasa. Jo vaig fer al revés de l’avi decan Genio, ell era de Teià i l’àvia eradel Masnou, ell va començar la botigai jo la vaig tancar quan aquella noia dela cuina va complir els 65 anys –ho hadit en veu alta per cridar l’atenció de laMercè, la seva dona, que, en sentir-lo,s’ha acostat al menjador remarcant:–Jo era de Teià i ell tenia una paradaa la plaça del Masnou.
...i vau tenir tres fills. Com us hansortit?Hem tingut una gran sort; les duesfilles, de ben petites, jugaven a sermestres i fixa’t, la Mercè és mestra aNavarcles i la Montserrat també ho ésaquí. En Joan, el petit, en acabar lacarrera i no trobar res aquí va gua-nyar unes oposicions al Cervantes i elvan enviar de professor d’espanyol aGrècia; més cap aquí vam patir per-què van destinar-lo a Beirut… però ellho va passar molt bé i ens deia queallà era com una Suïssa en el Líban;ara fa anys que és a Rio de Janeiro icasat amb una noia brasilera a quiagrada molt de passar el Nadal ambnosaltres, a part que també parlemmolt sovint i ens veiem en la pantallade l’ordinador, una facilitat que encaraem sembla ciència-ficció. Als fills, els
7
hem aconsellat sempre que fossin tre-balladors i bones persones, sense fermartingales. Ser honrat no és fàcil enel món en què vivim, més ara amb elmal exemple que ens donen els polí-tics.
Com veus els esdeveniments de lapolítica espanyola i el projecte d’unEstat català? La política és un merder. Se’n fotiende nosaltres i fixa’t ara que els costitant de constituir un govern aEspanya. Tant de bo assolíssim laindependència; tots els mals deCatalunya ens vénen d’Espanya, queha malbaratat totes les colònies queha tingut i nosaltres som l’última que
els queda. Ha estat per culpa d’ells,eh! I ens perdran perquè estem enva-ïts per les sagues de funcionaris queel franquisme va anar col·locant estra-tègicament i dels botiflers que es vantrobar bé amb la dictadura. AixòFranco ho va copiar dels Alemanysquan Àustria volia la independència ija tenien més alemanys que austríacs.
En Joan i la Mercè, sense llicencia-tura, han tirat els fills endavantenmig de mil i una vicissituds; aixídoncs, en la revàlida honoris causade la vida mereixen el doctoratsumma cum laude.
8
El mes passat deia que sap greu que es perdin expressions, maneres de dir ben nostres i que només en fem servirunes i n’oblidem d’altres de ben expressives; i la llengua es va empobrint i limitant.
La punta de la llengua (74)Esteve Pujol i Pons
TALLE
R DE P
UBLIC
ITAT
DISSE
NY GR
ÀFIC
L l u í s Va l l s M a r í
J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 596 6 0 0 9 2 3 8 1
08320 El Masnou · El Maresme
En tempsdifícils una
imatge i milparaules
Joan Camps i Ortiz
MURIEL, ELS BONS RECORDS
9
Intento esmenar la distorsió històricad’aquelles persones de gran vàlua quehan mort en un moment culminant de laseva vida, sigui per una malaltia irrever-sible galopant, un suplici a la creu, unafusellament en el fossar de Montjuïc o,en el cas de la Muriel, per l’atzar que hafet coincidir un ciclista sense fre i el seupas anticipat, potser distret, i ha aturaten sec la potencialitat de la tasca quetenia assumida, i que per aquest fetirreparable ha estat desvirtuada peldesmesurat afany periodístic que, de lainformació, en fa teatre i amb l’opinió enmunta un circ. Quan la família, vetllant el seu últim alè,no ha pogut mantenir la intimitat del seudol, el galliner mediàtic ha escampat elblat de moro perquè totes les gallinà-cies afamades omplissin el pap pervomitar-lo mentre esperaven un altretitular que els fos més rendible. És ver-gonyosa la competitivitat dels mitjansque es barallen per pixar més lluny deltinter o fer sonar la nota més dissonant.La mort mereix un respecte silenciós,atesa la indefensió del difunt.Als meus 68 anys no havia sentit maiparlar de la Muriel; vaig fixar-m’hi perprimera vegada veient-la d’esquenaseient a la primera fila de l’assemblead’eleccions d’Òmnium del 2008, on jo,havent arribat tard, seia a la darrera fila.Havia presentat la meva candidaturaper lliure i encara no sabia que haviaestat elegit per deu vots de diferència ihavia guanyat al candidat Jordi Foz iDalmau de la llista oficial, aleshoressecretari de Carot-Rovira quan eravicepresident del Govern tripartit i, percomplicar-m’ho una mica més, tambéera el consort de la Directora Gerentd’Òmnium. Haig de confessar que, a mi, les donesque amb l’edat mantenen la bellesa delrostre amb el color blanc natural delscabells m’atrauen des de l’adolescèn-cia; demano perdó a qui em recriminiaquest instint irrefrenable; i, quan vaigpresentar-me als membres electes lamajoria dels quals no coneixia ni emconeixien, en saludar la Muriel vam fer-
nos dos petons i amb el meu impulsnatural vaig presentar-me preguntant-li:Què fas tu aquí, estudies o treballes?Enmig de l’expectació de tota la gent noens vam permetre dir-nos res més, peròen el meu pensament més íntim vaigconstatar que la Muriel, en el sentit méshumà, era una mena de tresor que ambusura espiritual i curiositat intel·lectualincitava robar-lo.Quan Jordi Porta va decidir deixar lapresidència d’Òmnium i temptejavafixar un candidat extern per nomenar-loa dit, jo aleshores en una conversa quevaig mantenir en un dinar amb SòniaLlinàs i Martí, que entre els membres dela Junta Directiva reconec com a la méstreballadora, vaig pronosticar-li: El can-didat no cal buscar-lo fora de la casa, lanova presidenta ha de ser la Muriel. Joacostumo ser encertat en les mevesintuïcions, no m’ufanejo d’aquest do, eldec a un gen femení heretat de la mevamare i incrustat en el meu alter ego que,cavil·lant pel seu compte, em transmetràfegues de sentit comú del qual lameva mare anava sobrada. En el moment que la Muriel va assumirla presidència d’Òmnium, jo amb lameva experiència empresarial vaiggosar avisar-la: Vigila que en l’organit-zació aparentment més ben gestiona-da, sempre hi ha algun esquelet enalgun del calaixos; i ella se’ls va trobar ihaig de dir que va resoldre els mésrellevants, uns amb la seva implacablemà d’acer sense treure’s el guant deseda, i d’altres se li van solucionar solsmitjançant la fugida voluntària dels quis’ho veien venir. Però, com li ha estatpassant a Obama, a qui se suposa l’ho-me més poderós del món, i com li aniràpassat al Papa Francesc, també supo-sat Vicari de Déu a la terra, sense apre-ciar-ne cap distància, la Muriel tambéva haver de mesurar prioritats i tolerarels vicis acumulats que Òmnium, comtotes les organitzacions basades en lacooptació a dit dels càrrecs executius,pateixen. Però ella, de percepció àgil isentit d’estat, va ponderar i aplicarsàviament la màxima: Per poder que es
tingui, no es pot matar tot el que ésgras. Muriel, sense voler admetre-ho,era un animal polític de llibre, segura-ment il·lustrada entre El príncep deMaquiavel i El Criteri de Balmes:Hauries d’aspirar a ser la primera donaPresidenta de la Generalitat li haviasuggerit jo sense obtenir-ne cap res-posta, però els silencis de la Muriel, quesabia dir que no amb claredat i contun-dència, tenien el pes específic del quepensava. Els fets demostren que,volent o no, la seva projecció políticaactual, llevat de la mort, s’havia obert aun horitzó sense límits. Podria justificar aquesta breu etopeiade la Muriel amb el parell de centenarsd’hores que com a membre de la JuntaDirectiva d’Òmnium vam compartir;però l’amistat amb ella, que va ser tem-pestuosa, va quallar pausadament enles estones que en acabar les reunionsl’acompanyava amb cotxe fins a laporta de casa seva; també en una dot-zena de trobades, una de memorable aSolsona i l’endemà a Berga, un dinaramigable amb degustació de bolets alrestaurant Sant Miquel de Vallromanesi també, tornant d’un acte a Vic, en unaparada en el restaurant Els traginersd’Aiguafreda.No fa gaire vaig escriure-li: Entra en lapolítica per quedar-t’hi; i ella em va res-pondre Estigues segur que farem unabona feina; era el seu tarannà, mai nopresumia dels seus encerts, els cediagenerosament compartint-los amb totsels membres de l’equip que ella, moti-vant-los, fent i deixant fer, dirigia.
10
Ca n’Humet
Esteve Pujol i Pons
Calia fer-ne alguna de grossa persolemnitzar aquests vint anys de vidade la Coral Xabec, de Gent del Masnou.Després de l’ofrena coral al Monestir deMontserrat i el Concert de Nadal, enca-ra van quedar dues actuacions a la Vila,dintre ja d’aquest 2016, dedicades ex-clusivament a festejar aquests quatrelustres complets de melodies i germanor.El primer concert va ser a Ca n’Humeta la tarda del diumenge 24 de gener; elsegon a la Parròquia de Sant Pere alvespre del dissabte 30. Molts anticscantaires van ser presents tant en unaocasió com en l’altra.A tots dos llocs el mateix programa, unprograma d’aquells de campanetes! Usel detallo: Ave verum (W.A.Mozart); Tresmotets: Regina coeli, Tota pulchra es,Sub tuum (Ch.Gounod). I a tall de sego-na part, Salve Regina en La Major(F.Schubert), cantada per soprano
solista; Missa en Sol Major: Kyrie, Gloria,Credo, Sanctus, Benedictus, Agnus Dei(F.Schubert).El bis d’agraïment va ser el coral Tollitehostias de l’Oratori de Nadal deC.Saint-Saëns.El Batlle de la Vila, senyor Jaume Oli-veras, va encetar l’acte, tant a Ca n’Hu-met com a l’església parroquial, ambunes paraules on va ressaltar la signifi-cació de la Coral Xabec dintre la vidacultural del Masnou; reconeixement,agraïment, auguris de vida llarga. LaCoral també vol remerciar el suport delnostre Consistori manifestat tantes ve-gades al llarg d’aquests dos decennis.La Montserrat Llagostera, directora dela Coral des d’un bell inici, va introduirtant la primera part del concert com lasegona. La calidesa en esmentar elsnoms propis de músics i cantaires, aixícom la ubicació històrica de les peces
que estàvem a punt de cantar id’escoltar dins la vida i obra dels com-positors, van ajudar a entrar amb sim-patia i coneixement aprofundit en lamúsica escollida per a aquesta ocasió.Gràcies, Montserrat, per la teva feinafeta al llarg d’aquests anys; t’ho vammanifestar i t’ho repetim.A la parròquia, mossèn Ignasi Fuster,també va lloar la bona feina feta per laCoral i la seva voluntat –també ho vaser la dels rectors anteriors– de conti-nuar donant suport a l’activitat musicaltal com ha fet fins ara. Li manifestem elnostre agraïment coral i cordial.I… quin goig que fèieu!, deien elsespectadors en veure els detalls nousen l’abillament de les cantaires i l’ambi-entació del conjunt. És que ens vamprendre aquests dos concerts amb unail·lusió grandiosa, ben escaient a l’e-femèride, podeu creure-ho de debò.
CONCERTS ANIVERSARI CORAL XABEC
ANYS20
11
Parròquia de Sant Pere
Fem esment remarcable dels solistes:la soprano Maite Estrada, que ens vaadmirar tant en el solo de la SalveRegina com en els solos dintre de laMissa; esplèndida, Maite; torna, si usplau. El tenor Enric Badal, de la pedrerade la casa, sempre voluntariós i brillant.Els baixos Joaquim Pera, ben conegutdins la vida cultural i musical vilatana, iPere Navarro, també cantaire de laCoral, van encantar-nos amb la profun-ditat de les seves tesitures vocals.Gràcies a tots quatre!Seria molt injust de no esmentar elsmúsics, alguns dels quals fa anys queens acompanyen i ja els sentim com dela família de la Xabec: Alba Codina i Sa-tenik Lalayan (violins), Ferran Vilanova(viola), Anna Berruezo (violoncel),Manel Vega (contrabaix) i BernardoGarcía (trompeta). Manel i Ferran –gai-
rebé hi podem afegir l’Alba– ho fan desla fundació mateixa del nostre orfeó.Gràcies també a tots vosaltres, amics!Continuarem dedicant hores, esforços,il·lusions, nervis i satisfaccions per tal
que el Masnou estigui ben orgullós, jus-tament orgullós, sanament orgullós dela seva Coral Xabec.
Endavant, com sempre!
2001
2003
2005
2000
(continuació)Ara saltarem un any i mig i veuremuna altra notícia, que diu:
12 de maig de 1887- Sabemos que por iniciativa de algu-nos comerciantes ó industriales,socios del Ateneo de Masnou, se estáorganizando en esta ciudad una ver-dadera manifestación en pro de laconducta observada por el diputado aCortes señor Vincenti, autor de la pro-posición reduciendo a 10 céntimos elcosto del franqueo de las cartas quecirculan de un punto á otro de laPenínsula. Coadyuvando á este obje-to, según nuestras notícias, se estácubriedo de firmas una exposición enque se pide sea aprobada la reformaque propuso el señor Vincenti y cuyosresultados han de ser beneficiosos alTesoro y al país.
Per aquesta notícia podem veure que
Joan Muray
Històries de la vila
12
les seves preocupacions també erende caire econòmic i polític.
Quasi dos anys més endavant, trobemuna altra notícia referida a l’entitat,aquesta, però, més explícita, que diu:
23 d’abril de 1889En el Ateneo de Masnou.- El domingo de Pascua tuvo lugar porla tarde en el Ateneo del Masnou unabrillante fiesta literaria musical con lacual reveló una vez más tan ilustradasociedad los valiosos elementos quecuenta en su seno.- Asistieron á la fiesta numerosos con-currentes, entre los cuales brillabancomo amapolas en campo de trigo,multitud de bellas señoritas, honra ygala de la costa catalana.- Contribuían á la hermosura del con-junto los elegantes trajes y los variosmatices de las flores que realzabanlos tocados de las bellas.
- Comenzó la sesión con un discursodel Presidente de la sección instructi-va, don F. de P. Ferrer, que con ele-gante frase encomió las ventajas deestas fiestas de la inteligencia, lamen-tando el afan positivista que mantienealejadas de estos centros de cultura ápersonas que pudieran prestarles sufecundo apoyo. - El quinteto de M. Rossell (1) ejecutócon mucho colorido una fantasía del“Rigoleto”. Don E. Duran recitó condelicadeza el famoso idilio de Núñezde Arce. Don Benito Roig leyó unagraciosa poesía “La cansó del malcasat”, original de don FedericoOliver. Don Francisco Sala, dió lecturaá un cuento titulado “Efectes del odi”.Don J. Sala leyó una poesía original“Retrato”. Don J. Llampallas, tocó per-fectament al piano la introducción dela ópera “Raymoud”, de AmbrosioThomas. Don Santiago Boy mantuvoen constante hilaridad al público con
ATENEO DE MASNOU -II part Del 1884 al 1913
L’edifici de tres plantes que hi ha abans de la plaça de la Llibertat és l’Ateneu.
la lectura del artículo “De Herodes áPilat”. Don Francisco Millet, joven decatorce años, asombró a todos con elesfuerzo extraordinario de memoriaque llevó á cabo, recitando sin tropie-zo la vida de Guzmán el Bueno, obradel gran Quintana. Don Isidro Sanjuaninterpretó al piano la preciosa Gavotte“J’ y pense”, de R. Filenberg. Don A.Ferrer, leyó el excelente artículo denuestro amigo y compañero donNarciso Oller, titulado, “Lo curanderonou”.- En la segunda parte, los senyoresSolanas y Rossell ejecutaron una fan-tasía para violín y piano. DonFrancisco Sala leyó una poesía deMartí y Folguera. Don Santiago Boysu ingenioso trabajo “Un somni”, rebo-sante de chistes. Los senyores Novisy Rossell tocaron un capricho paraclarinete y piano. Don J. Sala leyó unapoesía original “Uno á una” y don A.Ferrer, un trabajo suyo titulado “Unideal”.- Por último el presidente del Ateneo,don Francisco Isern, leyó un bienescrito discurso de gracias, en el cualensalzó el fin del Ateneo, explicandoel influjo que ejerze en la vida de laspequeñas poblaciones.- No nos cansaremos de aplaudir elgran ejemplo que dan muchas pobla-ciones de Cataluña, sosteniendoestos centros de cultura tan útilespara el desarrollo de la instrucción y lavida de la inteligencia.Al mateix any tenim:
10 de setembre de 1889- A los actos benéficos á favor dePuigcercós de que hemos dado cuen-ta esta mañana, hay que añadir losiguiente:- El domingo último se celebró en elAteneo de Masnou una fiesta literariaa beneficio de los habitantes del des-graciado Puigcercós. Varias señoritashicieron una cuestación entre los asis-tentes al acto, recaudando la cantidadde 140,55 pesetas.
Al poble esmentat, Puigcercós, perta-nyent a la comarca del Pallars Jussà,hi deuria passar alguna desgràcia i elsnostres convilatans l’ajudaren.Vuit anys més tard, trobem la següent:
9 de octubre de 1897- ... la lucida sociedad “Ateneo deMasnou” celebró una fiesta literaria ymusical que resultó magnífica, for-mando parte del programa escogidaspoesías y cantos populares catalanes,acompañados éstos al piano por el Sr.Comella, subdirector del “OrfeóCatalà”. En aquesta notícia, el diari també faesment d’altres festes celebradessimultàniament per altres entitats de lavila, com: Casino del Masnou i CentreCoral.La propera notícia que trobem a lapremsa de l’època ja està dins elsegle següent, el XX.
5 de juny de 1901- ... mañana, festividad del CorpusChristi, celebrarà su procesión la pin-toresca villa de Masnou, asistiendo aella una comisión de socios del“Ateneo de Masnou”, saliendo en cor-poración de dicha sociedad á lascinco de la tarde, para dirigirse a laiglesia, acompañados de la reputadaorquesta “La Armonía” de la vecinaciudad de Badalona.- Por la noche se celebrarà un lujosobaile en los salones de la mencionadasociedad, corriendo el programa ácargo de la misma orquesta, esperan-do se verá completamente animado yconcurrido.
13
Vista de l’Ateneu, amb gent sortint dels seus locals, en una imatge de final de segle XIX.
El Quintet del Masnou, en un moment d’assaig. El noi que hi ha amb la flauta a la mà és JosepVentura i Estapé, de can Targa, que fou mort a començament de la guerra civil.
14
Com veieu, aleshores les societatslocals assistien a les processons, enaquest cas la del Corpus. Hi anavencorporativament i, si podia ser, amborquestra.Quasi dos anys més tard hi ha lasegüent:
24 d’abril de 1903- Ferias y Fiestas. En la sociedadAteneo de Masnou se celebrará en eldia 26 del corriente, á las doce de lamañana, un lunch por varios socios dela misma.- Y por la tarde y noche dos grandesbailes por la orquesta la “ModernaCatalana” de Granollers.
Dos anys més tard, veiem:
29 d’abril de 1905- Desde Masnou (27 abril de 1905)- El próximo domingo celebrarà laantigua sociedad Ateneo de Masnouunas brillantes fiestas, de cuyo pro-grama paso, para su publicación, aextractarle lo más saliente: - A las once de la mañana, gran con-cierto en los salones de la misma, co-rriendo la parte musical á cargo deuna reputada orquesta de Granollers.- A las doce y media será servido unespléndido banquete, en celebracióndel éxito alcanzado por el coro dedicho Centro en la noche de las pasa-das Pascuas (2).- Por la tarde y noche bailes particula-
res, cuyo programa correrá á cargo dela misma orquesta, y para lo cual seestán adornando los salones de lacitada sociedad. J.A.
Del mateix any, però de dos mesosmés tard, hi ha la següent:
23 de juny de 1905- Masnou. Varios socios del Ateneo deMasnou, al objeto de verificar unafiesta íntima, celebrarán hoy jueves, álas ocho de la noche, un espléndidobanquete en el Hotel Marina (3), deaquella villa - Después del banquete se dará en lacitada sociedad un gran baile, queamenizará una orquesta de Teyá.
Després d’aquesta crònica no se’ntroba cap més, fet que podria serdegut que la societat anés a menys, obé que no hi havia corresponsal quepogués transmetre les notícies que hihagués.Un fet que cal destacar d’aquestasocietat masnovina és que, malgratque els escrits oficials i les notes depremsa fossin fetes totes en castellà,el nom inclòs Ateneo de Masnou, encanvi tant la poesia com la música ques’hi interpretava, així com les carame-lles, tot era fet en català.També es pot afirmar que l’esperit del’entitat era absolutament català, fetdemostrat pels escrits de l’entitat, quesempre parlen de la nostra pàtria, lanostra llengua i la nostra història, refe-
rint-se a la catalana, ja que en socie-tats menys compromeses semprese’ls escapen noms forans.Amb aquesta entitat, redescoberta,sabem un xic més de les societats cul-turals i recreatives que hi ha hagut alllarg del temps a la nostra vila.D’alguna d’elles, no en sabem res, id’altres només el nom, com per exem-ple “Centro Masnouense”, que fou lasocietat antecessora de l’Ateneu. Ouna altra que es deia “La Alegría deMasnou”, que només ens consta enun llibret de Caramelles. Encaraqueda molt per redescobrir!
NOTES1- Aquest quintet estava format per:Manuel Rossell i Coll, director i organista;Joan Rossell i Maristany, primer violí;Salvador Bosch i Ferrer, segon violí; GrauBosch i Alsina, flautista, i Jaume Marfà iTorrents, contrabaix.2- El grup coral a què es refereix és el deles Caramelles, ja esmentat.3- D’aquest hotel, no en tenim constància,tot i que podria ser algun dels que sí que sesap l’existència, però que aleshores rebésaquest nom.
FONS CONSULTATS- Arxiu Històric Municipal del Masnou- Biblioteca Casa Benèfica- Josefina Rogés i Millet “Tetus”- Joan Maresma i Pujadas- Rosa Toran (historiadora)- Arxiu/Biblioteca Joan Muray- La Roca de Xeix. Núm. 2. La premsa alMasnou del segle XIX, de Joan Muray.
Capçalera del setmanari “El Eco del Heraldo”.
He llegit en algun lloc que ningú noestà satisfet ni amb la seva fortuna niamb el seu intel·lecte. També que grà-cies a la insatisfacció la humanitatavança, ja que mai no es descobririares si tothom estigués satisfet…Però es diu així mateix que qui no estàsatisfet amb una miqueta, no estàsatisfet amb res. Si no recordo mala-ment, la idea era d’Epicur (341-270a.C) i jo intento aproximar-m’hi. Allòque diuen que ens ha d’agradar el quetenim.Fa vint anys que sóc fora del poble.Tot s’allunya de l’època en la qualvivia allà amb el transcórrer del temps–realment va molt de pressa i és certque vola– i tot es difumina amb el tic-tac dels dies o se’ns entelen algunsrecords. No obstant, he pogut tornarcada any per vacances. I realmentaixò sí que és una rifa. I he pogut estar una estona –no gaire;sempre és poca– amb els pares i elsoncles, que estimo i aprecio i respec-to i els tinc agraïment. Són vellets idiuen que algun any no els trobaré oque és aquesta l’última vegada queens veiem. I sóc conscient que tenenraó. Però també és cert que un no sapmai, a fe de Déu, quan es morirà algú. He passat algunes estones amb elsamics de fa anys. També poques lesestones. O sempre pensant que eltemps s’hauria pogut estirar una mica
més. I això que no he vist a tothom aqui m´hauria agradat veure.Igualment he pogut viatjar una mique-ta amb la Mari; aquesta noia a la qualtothom tracta com si em tractés a mi:molt bé. Si som amics d’algú, tenimtendència a acollir amb delicadesa icordialitat els qui el rodegen o sónamb ell.I hem pogut anar a Bilbao amb unsamics. Una ciutat que no coneixia ique em va sorprendre gratament: elmuseu Guggenheim el vaig trobarespectacular, la ciutat és petita i neta,la gent és amable i educada –valoromolt l’educació o el que els pares endeien urbanitat; em fa l’efecte ques’ha perdut– i la gastronomia és perllepar-s’hi els dits. Vam repetir Boston. Un lloc també benbonic i agradable. La molt petita partque poc conec d’Estats Units em fas-cina: botigues que són magatzemsimmensos, centres comercials amb unaquari a l’interior, outlets (una paraulade moda i que no sé traduir al catalàen una única paraula) que venen robabona a preus gairebé regalats, restau-rants amb una relació qualitat/preuexcel·lent, persones afables. I vamtenir la sort que dos amics ens acollis-sin a casa seva –una casa de l’ameri-can dream– i que ens tractessin moltbé i ens duguessin encara més alnord, a Portsmouth, un altre lloc benmaco.Evidentment que no tot és perfecte: aBoston i a Bilbao i a Barcelona he vist
pobresa i captaires –la terra, em sem-bla que poca gent n’és conscient, estàal límit; he llegit que si tothom visquéscom viuen els ciutadans d’Estats Unitses necessitarien sis planetes–, la desi-gualtat augmenta i és inconcebible iinaudit i insuportable i més que injustque l’1% de la població tingui tant comel 99% restant (ho he llegit en un infor-me d’Oxfam del dia 18 de gener de2016; és a Internet). Una economia alservei de l´1 per cent. Una societat pera pocs. Un ascens cap a la riquesaque tothom vol fer –jo també m’hiapunto– encara que el camí siguiil·lícit o il·legal –aquí potser ja no…Tots connectats al mercat –una altraparaula de moda– que ens esperaamb la gola ben oberta… Em conside-ro afortunat, sí. Espero poder ser-ho40 anys més…
15
AfortunatsJoan Maresma Duran
Si et preguntés quant de pes portes asobre, segurament et quedariesestranyat/da i em miraries amb carade sorpresa. A què et refereixes perpes? Deixa’m matisar la pregunta: perquantes situacions de dolor emocionalhas passat a la vida?Ho explicaré amb una metàfora...Tots i totes portem una motxilla al’esquena d’ençà que naixem. Aquestamotxilla pot ser un símil amb la nostrament i el nostre cos. A mesura queanem creixent, anem passant persituacions que ens poden fer mal o quepoden ser viscudes com a doloroses.Per exemple, una separació delspares, una pèrdua d’algun familiar, elfinal d’una relació d’amistat o de pare-lla, la pèrdua d’una feina. Diríem quetots aquests esdeveniments, moltsd’ells inevitables i naturals del ciclevital, es van convertint en pedres queens anem carregant a sobre. Algunessón grans pedres, com les situacionsque hem viscut amb molta emoció, id’altres són pedretes que, tot i que nopesen gaire, sí que ens molesten. Amesura que passa el temps anem acu-mulant tots aquests pesos i moltes veg-ades no en som conscients. Això ésaixí ja que les persones, malaurada-ment, ens acostumem a tot, fins i tot aviure amb patiment.Llavors s’esdevé que comencem atrobar-nos malament. Un dia, a causad’una discussió amb un company ocompanya de feina podem patir unatac d’ansietat, o un dia en el qualestem tranquils amb els nostres fills,de sobte, podem viure un episodi degran tristesa. Això es dóna, ja queaquestes últimes pedretes han acabatper fer vessar el got, és a dir, que, toti ser petits successos, han acabat peracumular-se amb d’altres de més pes.I ens sorprenem per la nostra granresposta emocional. Però l’explicacióla tenim en el nostre interior, en tot el
16
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millor els nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg Clínic & Coach Executiu i Personal www.oriolugoreal.com
LA MOTXILLA QUE TOTS PORTEM A SOBREque hem viscut en el passat, ja que demanera inconscient podem arribar aconnectar-ho.També passa que patim de mals quesón psicosomàtics, com, per exemple,mals d’esquena, mals de panxa, irrita-cions cutànies, pèrdues de cabells...Totes aquestes conseqüències podenser produïdes per portar una motxillaamb massa càrregues.La solució és ben fàcil: descarregar lamotxilla. Hi ha moltes formes dedescarregar-la, però la primera i lamés important consisteix a reconèixerque portem a sobre molt de pes acu-mulat. Si no som capaços d’acceptarque hem viscut i patit situacionsdoloroses en el nostre passat, conti-nuarem creient que no ens pesaaques-ta motxilla, o fins i tot que no laportem penjada.Algunes opcions per poder descar-regar la motxilla són a través de poderexpressar a amics i familiars, poder-ho escriure, poder-ho pintar, dibuixar orepresentar d’una manera artística, feresport o dansa. I no ens oblidem dedemanar ajuda a professionals de lasalut com són els psicòlegs/gues.
Com a especialistes en la salut men-tal, emocional i corporal, nosaltrestambé t’ajudarem a deslliurar-te detots aquests pesos.És més, quan comencis a deslliurar-tede les pedres i roques que portes asobre, podràs començar a sentir quela teva vida està canviant. Et sentiràsfísicament amb menys dolors, pot serque alguns desapareguin per complet.També podràs notar com les situa-cions que abans t’alteraven han per-dut intensitat o les vius d’una maneradiferent.Tot això és a causa d’haver poguttreure els pesos que estaven limitantla teva vida.Un no pot sentir-se àgil, lleuger, ambla mateixa energia i felicitat quan portaa sobre una motxilla de molts anys depenes i situacions doloroses acumu-lades.És molt important poder anar descar-regant.Per a tots aquells pares i mares quevulguin ajudar que no s’acumulinpedres, o almenys les mínimes possi-bles, a les espatlles dels seus fills, ésfonamental que els animin a expres-sar-se a nivell emocional, d’aquestamanera podran créixer més lleugers ifeliços.
No hi ha un acord unànime sobre laetimologia del nom de Montgat, ja queels ibers en deien “Mons-Cot”, quesignifica “Mont de Pedra”. Els romansel citaren com “Monte Katum” (montdels gats) però també com “MonteLunarium”. En un pergamí trobat almonestir de Sant Pere de les Puel·lesse’l cita com “Monte-Chato”, i als usat-ges de Barcelona del segle XIII endeien “Mungat”. Ara bé, és a partir del’any 1357 que ja s’anomena amb elnom actual: “Montgat” Així doncs,sembla ser que aquest felí domèstic ite bastant a veure en la seva denomi-nació final.Se sap amb certesa que l’origen de lapoblació era iber, i que el promontori oturó tocant la platja era molt més granque l’actual. En època romana el turóera travessat per la Via Augusta, isembla ser que en diverses èpoqueshi van haver-hi algunes edificacionsdalt del turó, concretament dues cape-lles. A la Edat Mitjana, i per la sevasituació estratègica sembla ser que hihavia un castell o fortificació, ja quedes del cim és podia controlar la partnord de la costa i el accés aBarcelona. No es té una constànciafidedigna de la configuració del cas-
tell, però sí que va ser important, itambé víctima de totes les guerres,tant internes com d’altres amb el qualel Casal de Barcelona i estès implicat.A l’any 1651, les tropes del marquésde Mortara amb 2.000 homes van ata-car el castell on s’havien refugiat com-batents secessionistes. També l’Arxi-duc Carles amb nombrosa tropa vadesembarcar a les platges de Montgatprecedint al setge de Barcelona.Acabada la Guerra de Successió,Felip V va fer enderrocar molts cas-tells de Catalunya, uns dels primersva ser el de Montgat, encara que pocdesprés va ser reconstruït de nou, noen tota la seva integritat sinó sols unatorre artillada, com a guaita i defensadels atacs marítims.El 16 de juny de 1808 tingué lloc labatalla de Montgat quan, el generalGiuseppe Ledri al front de 5.000homes i 8 peces d’artilleria va sortir deBarcelona en direcció a Montgat. Enprevisió d’aquest atac, la Junta deMataró va enviar dos canons, i tambéva ordenar la fortificació del turó, aixícom l’enviament de tres falues arma-des. Tot i l’aferrissada lluita, no pogue-ren aturar les tropes franceses, moltsuperiors amb homes i armament.
Però la vertadera destrucció de latorre i el turó no va venir finalmentd’una acció bèl·lica sinó de l’envestidadel progrés: la perforació del túnel queva permetre el pas del primer tren dela península. Aquesta construcció il’extracció de terres per l’estesa de lesvies van malmetre considerablementel turó, així com la destrucció de lesrestes de la torre fortificada i, pràctica-ment, la pèrdua de tot vestigi del pasde ibers, romans, musulmans i france-sos.A pocs metres del turó hi havia lamasia de Ca l’Alzina, enderrocada al’any 1987 per permetre la construccióde l’actual Passeig Marítim.Afortunadament es va respectar latorre de guaita i defensa adossada ala masia, actualment rehabilitada,però s’especula que hi havia el projec-te d‘eliminar totalment el turó i el túnelperò, que no es va dur a terme per-què, al ser el primer túnel ferroviarid’Espanya, està declarat com aMonument Nacional. Una paradoxadel destí, ja que el motiu que va mal-metre el turó ara la salvat de la sevatotal desaparició.
Font consultada: Internet
17
EL CASTELL DE MONTGATTant a prop i tant lluny
Josep Condeminas
Pilar Burgués és una bibliotecàriaandorrana enamorada del seu ofici,que a causa d’una malaltia greu (unadiabetis crònica que amb els anys seli ha anat complicant fins a obligar-la aanar en cadira de rodes) ha hagut dedeixar la feina i que, potser com ateràpia, com s’insinua en algunmoment (p. 90), ha volgut plasmar lesseves vivències al llarg de quinzeanys llargs de metges, hospitals, pro-ves, medicaments, diàlisis, transplan-taments... I ho ha fet a partir de trenta-quatre proses breus, d’allò més realis-tes i creïbles, recollides en el títolFlaixos de llum blanca (1). Uns flaixosque reflecteixen amb tota la cruesa i laimpotència el procés de decadènciadel seu cos i del seu estat d’ànim,però que alhora, per molt que puguisemblar paradoxal, són una mostra devitalitat i d’optimisme que moltes per-sones sense tants problemes ja vol-dríem compartir. Uns flaixos, doncs,
que són un mirall de la vida, ambmolts moments de dolor, de tristesa,de desesperació, com no podria serd’altra manera en el cas de la Pilar, peròamb molts d’altres d’alegria, d’humor,de joia, que no són altra cosa quemoments viscuts amb plenitud, en com-panyia dels amics, dels familiars o delsrecords, i sobretot de la persona esti-mada, d’aquell Joan que sempre té alseu costat quan el necessita i que no li
escatima ni somriures ni carícies quanli convenen; sense paternalismes nicompassions mal entesos, sense hero-ïcitats per part de ningú: “[La gent] Vaerrada, sovint l’intent per fer normal laloteria que t’ha tocat a la vida es confonamb la valentia.” (p. 64)Uns flaixos que converteixen els pen-saments i les vivències personals enpura matèria literària: per la llengua,per l’estil, per la capacitat narrativa,per la intensitat dels moments des-crits, amb subtilesa, amb insinuacionsmés que no pas descripcions, i fins itot amb tocs d’intriga i d’humor. Unaobra breu, però alhora intensa, que nodubto de recomanar-vos tant pel con-tingut (no hi ha dubte que la podemqualificar d’un cant a la vida) com perla forma (la prosa és poètica en moltsmoments i la brevetat encara la famés intensa, més punyent, méshumana, perquè en el fons és unagran lliçó d’humanitat). No us la per-deu! Ah, i les il·lustracions de BertaOromí també són una petita joia d’allòmés personal i simbòlica, perquè laprotagonista esdevé una flor tanpopular com el lletsó o dent de lleó.
(1) Pilar Burgués. Flaixos de llum blanca.Editorial Andorra (Col·lecció “Narrativa”),Andorra la Vella, 2015. 118 pàgines.
Parlem de llibresPere Martí i Bertran
Pensaments i sensacions d’unamalalta crònica
LA Coral Xabec DEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut. Ens calen veus tant de
dones (sopranos i contralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hii veniu a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o
sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.
Qui canta, els seus mals espanta!
18
Familiars i amics continuen enviant-me inscripcions de rellotges de sol escampatsarreu del país i també de fora. Un agraïment ben sincer a tots. Gràcies a ells puc fer-vos arribar aquests petits compendis de saviesa popular.
NULLA FLUAT CUJUS NON MEMINISCERE VELIS(Que no en passi cap [cap hora], de la qual no vulguis recordar-te.) Mas Antich, elMasnou.
ESPANDEIX LA LLUM DIVINA OH CRISTINAErmita de Sant Cristina, entre Blanes i Lloret
Els rellotges de sol parlen (XXI) Esteve Pujol i Pons
Què mires mussol sóc un rellotge de sol
19
En aquell temps, el rètol, escrit sem-pre en l’idioma de l’Estat, donava llocque, en trucar a certes portes, uníndex molt expressiu indiqués alsol·licitant que l’entrada tenia reservatun dret d’admissió. Si aquest noanava abillat amb la indumentàriaadient, idònia, per accedir a l’estança,local públic o privat, casino, sala d’ac-tes, de ball, biblioteca, església, alVaticà, fins i tot al Palau Reial, podriaser-li denegada l’entrada. L’indret podria gaudir per la seva acti-vitat de molta “reputació” i, a l’ensems,de mala premsa; el dret però, restavainamovible i d’obligat compliment.El mateix,succeïa amb la corbata.Aquest petit estri es feia d’ús obligatper accedir a certs actes. Tan sols elcorbatí i l’alçacoll podien substituir-lo.
I (cortesia de la casa) podia ser gentil-ment ofert per usar-lo durant l’esdeve-niment i salvar així l’enutjosa situació
de restar castigat al carrer, per unacosa tan senzilla i fútil, en els quals l’e-tiqueta era d’absoluta obligació. En temps del General Franco, quanaquest rebia en audiència algunambaixador plenipotenciari, per rebreles cartes credencials, abans d’acce-dir al saló, se l’advertia que durantl’acta de presentació el Cabdill prega-va de no creuar les cames. Ben segur que avui dia en el noticiariNODO encara es pot constatar aques-ta actitud de respecte. En algunsactes jurídics es diu “Guardar Sala”.Seria per allò que era convenient,durant l’audiència, de tocar amb elspeus a terra?Ara vivim en un altre món; la cortesiano menysprea la valentia.Per accedir a Palau crec que unmínim d’allòs que encara té nom, peròque avui ha deixat de ser emprat, hau-ria de romandre present en la mentdels nostres futurs governants.Hi ha qui creu que en qüestions deprotocol la Casa Reial és massa tole-rant i permissiva.
Gairebé tot això és veritat Carles Maristany
RESERVADO EL DERECHO DE ADMISIÓN
Dites i personatges populars(27) Albert Vidal
Per què diem que algúMARXA A LA FRANCESA L’expressió s’utilitza gairebé sempre ensentit pejoratiu volent significar que lapersona que ha marxat ho ha fet sensedir res, sense acomiadar-se com cal imés o menys d’amagat. És a dir, queseria signe de mala educació.Res més equivocat. Aquí es produeix elque s’anomena una expressió para-doxal, és a dir, que sembla que vulguireferir-se a una cosa quan, en realitat,es tracta d’una altra de ben diferent isovint contrària. Per tant, si aquestafrase es pren en sentit negatiu, com dè-iem, hem caigut en un error, ja que enel seu origen té tota una altra intenció.Ens expliquem: prou és sabut de l’ex-trema cortesia que, en general, té elpoble francès en el tracte social i en larelació amb propis i forasters–almenys així era en els temps en quèla dita va fer fortuna– i com són decomplimentosos. Prova més que evi-
dent d’això la trobem en la repetida ihabitual utilització dels pronoms ‘vous’i ‘votre’ (‘vós’ i ‘vostre’) en lloc de ‘tu’ i‘teu’, malgrat que el tractament esdediqui a familiars propers o amicsíntims. Per exemple, ‘je vous aime’ per‘t’estimo’.Una fórmula utilitzada, més abans queara, en la llengua francesa ens elscomiats és ‘sans adieu’ –senseadéu–, amb la qual es vol indicar quehom no s’acomiada definitivament delseu contertuli, sinó que espera retro-
bar-se amb ell o ella ben aviat i que,per tant, no cal dir ‘adéu’.D’aquesta manera, marxar o acomi-adar-se a la francesa es refereix a unamanera educada i elegant d’anar-se’nd’algun lloc, amb el desig implícit detornar-hi en data propera.
FE D’ERRADESEn el darrer butlletí al número d’aques-ta secció hi vam posar el 18 quan enrealitat era el 26. En demanem dis-culpes.
20
El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona.Amb només un accent, la paraula dona passa de constitu-ir un ésser humà (altament intuïtiu i amb suprema capaci-tat organitzadora) a transformar-se en una acció, en undonar. En efecte, una característica ben pròpia de la donaesdevé la generositat i el fet d’abocar-se en complicitats,ajuts, suports, manutencions, embolcalls, moxaines, sensedemanar pràcticament res a canvi. Evidentment, doncs, lidediquem el mes i la cartellera d’aquest mes. D’ovelles,pallisses, de març marçot, no en volen pas cap. Una dona masnovina. Una autora masnovina. El textExplica’m un conte de la (nostra guionista i dramaturga)Elisenda Guiu, amb direcció de Mariona Casanovas, inter-pretació d’Eduard Benito, Marta Codina i Alex Esteve, iamb ajudantia de direcció de Daniel Cuello-Esparrell arribaal Teatre de Ponent (Granollers), la nit del dissabte 19, i eldiumenge 20 de març (19 h).Una dona executiva. A l’obra El recanvi, de Roger Peña(Entresòl de Produc-cions), que amb direcció de MarioGas, s’estrena el 16 de març al Teatre Borràs, per apropar-nos al món del poder,la manipulació i l’altapolítica. L’executivarecau en la interpreta-ció de Mia Esteve, elcomparsa escènic ésIvan Morales.Tres dones a la Sala Atrium. Tilda Espluga (brava!),Patrícia Mendoza, Mireia Trias, sota la direcció de RaimonMolins, amb vestuari de Glòria Viguer, enceten el 23 demarç Les tres germanes (Deconstructing Txèkhov), unaadaptació –Txékhov l’estrenà el 1901– del valenciàSanchis Sinisterra, en què trobem una germana gran(Olga), que representa la tradició conservadora; la Maixa,desenganyada del seu matrimoni, que encarna la tradicióque vol alliberar-se; i Irina, una germana petita, que simbo-litza el desig de noves expectatives i llibertat.Una dona barcelonina. Divendres, 1 d’abril del 2016.Lectura dramatitzada a la Sala Beckett del text teatralPlastilina de Marta Buchaca (Barcelona, 1979). A les 21.30,doncs, aquesta obra que ens apropa a la violència (gratu-ïta) dels joves (contra un indigent).Una dona que dirigeix. Fins al 3 d’abril la Sala Muntanerprograma El test (Premi Fray Luis de León 2014, deTeatre), del guionista Jordi Vallejo Duarri, una obra que ensfa reflexionar sobre les nostres possibilitats i la nostra(es)personalitat(s). Amb direcció de la dramaturga CristinaClemente, hi actuen David Bagés, David Vert, Mima Rierai (la cantant) Dolo Beltrán. Doneu coses aquest mes.Llibres, petons, diners, ajuts. Tot torna, incrementat.
Ovella, oh bella
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
RIURE EN CATALÀPere Martí i BertranProfessor i escriptor
Perquè una llengua tingui possi-bilitats de sobreviure i ser unallengua normal, entre altrescoses, ha de poder tenir vitalitaten tots els camps, ha de poder-ho dir tot sense necessitat d’es-tar supeditada a una altra per asegons quins usos. El català,durant segles va ser una llenguatan d’estar per casa que semblava que només servís per a lacomunicació familiar i per fer riure. Sí, per fer riure. Recordeu,al segle XIX, com va costar que els dramaturgs (Eduard Vidali de Valenciano, Frederic Soler...) es decidissin a escriureobres serioses en català. Gatades, paròdies, sainets..., encatalà, perquè era una llengua per fer riure. Drames,tragèdies, òperes..., en castellà (o italià, alemany...), perquèeren llengües de cultura. Tots sabem que, per sort, les cosesvan canviar i que gràcies a la Renaixença, al Modernisme, alNoucentisme, a Pompeu Fabra... el català va assolir un graude normalització inimaginable per a molts. Avui dia, però,s’està produint un fenomen molt preocupant, per allò que deiaal començament, que una llengua ha de ser capaç d’abraçartots els camps, d’oferir als usuaris tots els registres: semblaque en català siguem incapaços de trobar la manera de ferriure sense recórrer al castellà, i sovint no pas en dosisanecdòtiques. Arribats en aquest punt, potser hi haurà mésd’un lector que dirà que quina exageració, que quinabestiesa, si precisament els catalans tenim fama de fer elsmillors programes còmics, si precisament els grans còmics iels grans monologuistes són catalans... Compte, no ensenganyem. Que programes com Polònia, Crackòvia, l’APM oLa competència, tinguin tant d’èxit que se segueixin fins i totfora de l’àmbit lingüístic català, no vol pas dir que lingüística-ment se n’hagin sortit. Precisament gosaria dir que si tenentant d’èxit, també a fora, és perquè molts personatges hiparlen en castellà o hi parlen un català tan castellanitzat queresulta relativament fàcil de seguir. Si a això hi afegiu elsmonologuistes (amb Buenfuente al capdavant, abans de pas-sar-se als monòlegs en castellà) i els còmics que expliquenacudits (amb l’Eugenio i el ReEugenio també al capdavant),tenim un panorama d’allò més ric, però alhora d’allò mésgaldós. Sí, galdós, almenys des d’un punt de vista lingüístic,perquè els tics i els gags que popularitzen, els espectadors, isobretot els joves, els fan seus i, sense ser-ne conscients,contaminen una llengua, la catalana, que ja ha tingut i conti-nua tenint prou influència del castellà, omnipresent en tots elsàmbits (cinema, televisions, jocs audiovisuals...), fins al puntque molts acaben parlant una barreja que s’assembla molt alque ens ofereixen aquests programes, però que té ben pocde català: una mena d’argot específic que cada vegada sem-bla més imprescindible en el món de la comicitat catalana.
HHAA
HH AA HH AA HH AA
HHAA HHAA HHAA
ExposicionsFins al 10/3 Collage de Josep Rosés
Del 12/3 al 7/4. JOSA. Visions d’una eixuta i agraïdaterra, de Joan Muray
I n f o r m a
Diumenge amb lletresDiumenge 27 de març a les 7 de la tarda
Vetllada artística, literària, musical…a càrrec del Grup Rauxa de Gent delMasnou.
ENTRADA GRATUÏTA
21
L’enigma V.D.R.
Solució del mes de febrer: En Josep guanya perquè fa 1 km menys que en Pere. En Josep en fa 12-1= 11 km. I en Pere en fa 24-12= 12 km
Enigma del Març:Elimina els 16 peonsdel tauler, situats a lescaselles marcadesamb punts negres. Situa’t a la casella 3 a,amb 16 salts de ca-vall, elimina’ls tots.
GENT DEL MASNOU
Classes de iogaClasses de meditació, respiració i relaxacióimpartides per Ivet Compañó, professora
de Kundalini-ioga.
El dimarts de les 19.30 a les 21
Cal portar una estoreta, o matalasset, tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.
Preu trimestre 80€, socis 70€
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9
Vocalia Recreativa
Més info: [email protected] · 607 74 74 99
PASSEJADA MATINAL PEL NOSTRE ENTORN
AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU
“La roca foradada deVallromanes”
Diumenge 13 de març de 2016Sortida a les 9 de la “Plaça dels Cavallets”
(Marcel·lina de Monteys) del Masnou amb cotxesparticulars cap a Vallromanes.
Si no podeu portar el cotxe hi ha un nombre limitat de places disponibles.
Dificultat Tècnica: Fàcil. Temps: 3h.
Més informació: Francesc Montañá 629 098 764
o bé: [email protected]
Demanem puntualitatActivitat oberta i gratuïta per a tothom
L’esmorzar anirà a càrrec de l’organització.
[email protected]@hotmail.com
... podria ser una cova sepulcral artificial, un monument funerari excavat a la roca; o potser
una “gàbia o presó neolítica” la qual es tancariamitjançant algun sistema (podem veure que hi
ha un rebaix vertical en forma de canal ondevien anar els troncs de la “porta”). També
diuen que antigament la feien servir com a fornper coure-hi pa ... “Viquipèdia”
Durant el trajecte es completarà aquestaprimera informació.
Arran de sòlAquest mes us vull contar uns casos, tal com us vaig dir el mespassat. Per la seva raresa són talment com perles negres delcomportament humà, per desgràcia prou deteriorat pel que fa aeducació i convivència cívica, i del comportament de certs anima-lons.La història la vaig conèixer el dia de la meva visita al manescal,que, com us vaig dir, era per una malaltia vírica, quan més lògichauria estat per la meva golafreria pel que fa als dolços que haviaendrapat per les festes passades.Era a la consulta del veterinari, acompanyat d’un iai amic meu. Hihavia una visita a dins, i davant meu hi havia una gateta anome-nada Hilda, que anava acompanyada de la seva mestressa, i allòque passa en tota consulta, que es comença a parlar amb elcompany de seient encara que fins aleshores fos un desconegut,i això férem.Així és com vaig saber que la Hilda el diumenge menja carn dellauna en comptes del pinso diari. Es veu que un dia la seva mes-tressa va pensar que la gateta també havia de celebrar eldiumenge, i és clar, com que no li compraria un tortell, doncs liportà carren (en masnoví) de la bona, que la gata es menjà ambgran delit.Passaren els dies i alguna setmana, i heus aquí que un diumen-ge que la mestressa de la Hilda féu un xic el ronsa al llit, la gate-ta se li posà a la tauleta de nit i la féu despertar, com aquell quidiu: Noia, que no veus quin dia és, i que em toca menjar espe-cial?; apa, lleva’t. Així fou més d’un diumenge, fins que la mes-tressa va pensar com carall aquest animaló sabia el dia que era?Fins que un dia vingué al veterinari i li ho va explicar, i aquest totd’una li va preguntar si vivia en un carrer amb soroll i si el diumen-ge hi havia més silenci. Ella li respongué que sí, ja que vivia alCamí Ral, i el diumenge al matí hi ha força més silenci que entresetmana. El cas resolt, la Hilda associa el silenci amb la mandu-ca especial del diumenge. L’altra perla la vaig “trobar” en sortir de cal veterinari. Em vaig cre-uar amb una noia que duia una gossa de considerables dimen-sions, i aquesta va i s’aclofa per orinar. Vaig pensar, apa, ara hau-ràs de saltar el “riu” si no vols embrutar-te les potes, però el quepassà a continuació em va deixar astorat. La noia es va treured’una bossa una ampolla d’aigua i en tirà sobre la pixarada per,si més no, deixar la vorera un xic més aconduïda, o que no n’o-loressin la ferum altres quissos.I la tercera perla és una en què no intervenien per res els meuscongèneres. Fou la següent: una mare anava pel Camí Ral ambdos fills seus, petits, que duien una bicicleta de tres rodes cadas-cun i, és clar, corrien. Els va cridar i ells obeïren, fet ja prou insò-lit avui dia; i quan arribà a la seva alçada els va dir que anessina poc a poc, que la vorera era per a les persones a peu i que, pertant, tenien preferència. A més, els va dir que en aquell indret, totel passeig, hi ha unes plaques prohibint anar en bicicleta, raó demés per respectar els vianants.Com veieu, no tot són desgràcies. No tothom és mal educat. Notothom és un marrà. Encara hi ha gent amb principis i educació iun comportament cívic exemplar. Encara hem de tenir confiançaque no tot és disbauxa i està perdut. Encara que només siguinunes poques perles com les que us he contades.Apa, bup, bup i meu, meu.
Pledebuit
22
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
Per a quatre persones4 talls gruixuts de bacallà d’uns 120gr. Sal de mar i pebre negre. 8 talls de cansalada tallada ben fina.2 llimones tallades per la meitat. 1/2kg de patatespelades i trossejades. 300 gr de pèsols precuinats.
Un botó de mantega. Un rajolí de llet. Si us hiagrada, 1/2 bitxo vermell, sense llavors i tallat finet.
Un pom de menta fresca i enciam. Un rajolí d’oli.
1. Escalfeu el forn a 200º i mentrestant aneupreparant la resta. Adobeu el bacallà amb sal i pebre
acabat de moldre, poseu els talls en una safata deforn amb dues llesques de cansalada sobre cada filet.
2· Poseu les mitges llimones boca terrosa a la safata, al costat de cada tros de bacallà, i
deixeu-ho al forn de 10 a 15 minuts.3· Bulliu les patates amb aigua salada fins que
estiguin toves. Mentrestant, i com que els pèsols sónprecuinats, els tritureu amb la batedora.
4· Escorreu les patates i les aixafeu amb la mica dematega, un rajolí de llet calenta, sal i pebre. Si voleu, aquí hi afegiu el bitxo ben talladet.
5· Serviu cada tros de bacallà acompanyat amb unaració de puré de patata i pèsols i força amanida
d’enciam i fulles de menta... i bon profit!
Bacallà amb pèsols
23
- Cap a la RepúblicaI n f o r m a c i ó m e n s u a l d e l P r o c é s C o n s t i t u e n t
ANC-Al Masnou Decidim MÇ16 · [email protected] publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
Què és un procés constituent?És un conjunt dʼactuacions que culminen en lʼelaboració dʼuna nova Constitució. Quan un pobledecideix constituir-se formalment en Estat, després dʼhaver iniciat un procés dʼindependència,acostuma a posar en marxa un procés constituent.
L’Assemblea Nacional Cata-lana va presentar les líniesd’actuació per als propers 18mesos.Entre altres valoracions s’accentuà l’impor-tant paper que la societat civil ha de tenir entot el procés i va presentar les tres directiusbàsiques, que són:Endavant República:Treballar per ampliar una majoria socialfavorable a una Nova República Catalanamoderna, justa i democràticaReinicia:Plataforma unitària amb la resta d’entitatssobiranistes per implicar-se en el Procés.Mobilitzacions:L’ANC seguirà presionant per reivindicar elpaper de la societat civil.
L’ANC amb la defensa de l’EbreLa Plataforma en Defensa de l’Ebre aAmposta i sota el lema “L’aigua és vida” vadefensar-se dels atacs de l’Estat espanyolreclamant el dret per gestionar els propisrecursos del país.
On haurem de pagar els impostos?El secretari d'Hisenda del govern català, LluísSalvadó, va afirmar en una entrevista que encap moment els ciutadans no es veuran en elcompromís de decidir a quina administracióhan de pagar els seus impostos.
Homenatge i comiat a MurielCasalsA partir del seu lema «nosaltres som elsomni», Òmnium Cultural va aplegar lafamília i una gran representació cívica ipolítica del país al Parc de la Ciutadella deBarcelona.Per part de l’Assemblea, Carme Forcadellva ser l’encarregada d’honrar la memòria dela Muriel recordant les anades i vingudes pelpaís mentre ambdues compartien les res-pectives presidències de l’ANC i Òmnium,explicant que tothom les rebia amb un som-riure.
Els funcionaris públics no podran seracusats de rebel·lió o sedició, se-gons un informe de l’ANC.
Les exportacions catalanes as-soleixen els 63.839 milions d'eu-ros el 2015, la xifra més alta de lahistòria.
El president de la Generalitat, ha assegurat davant del pledel Parlament que el Govern“continuarà fent acció exteri-or i el conseller Romeva se-guirà sent conseller”.Carles Puigdemont ha subratllat que “contraaquells que volen posar fronteres i barreresa la nostra acció exterior, el que diem és jus-tament el contrari: per poder ajudar la gent,les empreses, ser solidari amb els refugiats,poder estar al costat de la lluita contra elcanvi climàtic que estan fent altres païsosdel món, ens cal alçar les barreres quevostès ens volen imposar”.
Sinopsi:En Vicenç és a punt de ser pare per primera vegada als quaranta anys.Quan és convidat a sopar a casa de la Isabel i del Pere, la seva germa-na i el seu cunyat, es retroba amb en Claudi, un bon amic de la infàn-cia. Mentre esperen l’Anna, la companya del Vicenç, que té el costumd’arribar amb retard, li fan tot un seguit de preguntes sobre la sevapaternitat i el que això comporta sense mai perdre el sentit de l’humor...Però, quan sobtadament li pregunten si ja ha escollit un nom per al nen,la seva resposta deixa a tots bocabadats. A partir d’aquí es genera undebat que crea conflictes sorprenents que qüestionarà el caràcter i larelació de cada un dels personatges.Té un final sorprenent, veritablement inesperat que deixarà a tothomastorat perquè ningú no espera el desenllaç d’aquesta obra.
Grup escènic de l’Associació Gent del Masnou
P r e s e n t aUna obra de teatre escrita per M. Delaporte i Alexandre de la Patellière
Adapatació i direcció: Francesc Fàbregas
ELNOM
Dissabte 5 de març a les 9 del vespreDiumenge 6 de març a les 7 de la tarda
Ca n’Humet Fontanills 77Entrada 8€
Hi col·labora