1

-Su mari

HEM PARLAT AMB ENOAN SARASSATE pag.7

DE LA COLONIA: elcamping té una capacitater a 500 persones pag.

4PASSAT FESTES: Ensrecorda la majoritAriaparticipació del poble.pag. 6XERRIM XERRAM: aquestavegada ens ha sortit unpoc verd pag. 12A MES DE LES HABITUALSSECCIONS, AGENDA;ES-PORTS etc.

D-1>

04BE 1L PU I (

.

••••.

asaTal 00 ARTA. aNNI■11■1111/ rffirw 'Fr

9 SETEMBRE 1989 NQ 13 -VI EPOCA - ANY XXX- REVISTA QUINZENAL

Sa Duaia : un paisatge en perill

L'Ajuntament ha ordenat novament laparalització de les obres de construcciód'un xalet a Sa Duaia. La llicència d'edifica-ció d'aquest xalet va esser concedidaper la Comissió Provincial d'Urbanismedurant el perfode de Suspensió de Llicènciesdecretat per l'Ajuntament en aquest indret

entre d'altres, durant la confecció deles Normes Subsidiáries.L'Ajuntament ha interposat un recurscontenciós administratiu contra la decissi6de la Comissió Provincial d'Urbanismede concedir aquesta llicència. Hores d'arales obres continuen. Editorial pág. 3

Sa Fira 89

Sa Fira compta amb un ampli programa d'activitats.

CINEMA JUVA CALA RAJADA

c.+

PARTIT PEE TERCER LLOC

ORAN FINAL

A

EA

R

S

Dissabte 19:00 i 21:00Sanimetal - CiutatPerles - Gesa AlcudiaDiumenge, 18:00 i 20:00SemifinalFinal

EX

oS

C

oNS

Concurs Ca de BestiarGran Via, dia 10 10:15 h

Ariane PandelisAquarel.les, Na Batlessa

Artesania LocalBrodats i PaumaNa Flatlessa

Jeroni GinardCeramica, dia 10Taulera d'en Murtó

M Cavalls i Ponys GalesesPlaca del Pes dia 10

O Club Hipic Artanenc S

Canaris i Ocells Domest.Sa Central dia 10 Matí,Scdad. Ornit. Artanenca

E

Divendres 20:00( Femení)Artà - Jovent

"Els Veinats... Veinadegen"Grup Escenic Artanenc

Teatre P.P. F.F. dia 10, 21:30

Placa del Mercat, 21:30 hDissabte dia 9 C. T. E.

SA FIRA 89

e-,1 ()-õe,,

momms:

40111C/aREittS

TRATES

MLL :

BA,kti

= =re..

7Le,EXPOSICIONS ,

ARDID

ELS DIES TEATRE LLIURE

22:00

8,9i 10

" Killers Klowns 8 22:30 9 21:15 10 21:15

" Agarraló corno puedas • 8 21:15 9 22:30 10 22:30

" P;esidente por Acccidente " 15 22:30 16 22:30 17 21:15

" Slipstfeam " ( La Furia del Viento ) 15 21:15 16 21:15 17 22:30

" Usted Primero por Favor " 22 21:15 23 21:15 24 21:15

" Mi Novia es una Extraterrestre • 22 22:30 23 22:30 24 22:30

4,01102,TORNEIO

31+RO to DE SETEMBRE

DIA les 20 30h /SENIOR FOADO

ESPORTS JUMA —JOVENT OMISA

SANMA.E. 7..tl.ARTA—FgaT,

• 21h

OESArtl.VIDIA—PERLELMANACOR

Col.18.1.3 reza:

ES REBOST ELECTRO HIDRÁULICA SA NOSTRACOMERCIAL ARTA SANIMETÁL RENAULT ARTABAR Rte. ESPLAI MÁRMOLES ARTA OPTICA ARTA

"Les Noces de Figaro"

Au'd i tor ium, Palma

C0141C11iR5 MOriOGRATICDE CA DE BEZTIAR

$ It Witit 89

ARTA, 10 DE SETEMBREGRAN VIA-A LES 10'30H.

CLUB ESPANYOL

DE CA DE BESTIAR ANNTAKENTD'ARTA

DISSABTE I Antics BLAUETS de LluchObres medites de P. MARTORELL

Til ESGLESIA DEL CONVENT 21:00

2 182 BELLPUIG

wismw-A9.enda9 setembre 1989

titl3E1.1,1 3t:It;4.1bA,

NQ 13, VI EPOCA10 DE SETEMBRE 1989.

HEDACCTOI ADMINISTRACIO:C. Rafel Blanes, 10, 1-Q ARTA

Dipòsit legat: P.M. 57-1969

IMPRIMEIX:Gràfiques LlevantC/ Ciutat, 55. ARTA.

HAN COL.LABORAT A AQUEST WOMERO:C. Obrador, G. Bisquerra, B. Tous, J. Adrián, A. Picazo,P. Ginard, A. Genovart.

ADMINISTRADOR:G. Bisquerra (Tf. 562288). Col.laboren: C. Guerrero, Mo.- A.Sureda.

La CPU hauria d'ésser un organisme que vet.las atent a que es complissen les lleis,hauria d'ésser un organisme que en cas que qualque ajuntament permetés desmansell hauria d'intervenir aturant-los, tocaria ésser l'organisme que miras per la integritati l'harmonia del territori, per la protecció d'aquells valors urbans o naturals que sit-tande conservar, i hauria de donar exemple a les altres institucions de com s'ha d'ordenarel territori.

La trista realitat és que quan arriba el cas per a l'únic que serveix la CPU és perbeneir desastres, per permetre irregularitats, per posar traves a qualsevol protecciói per passar inclús per damunt la llei i donar ilicències allà on l'Ajuntament els haprohibides mitjançant una suspensió totalment justificada. Aquest és l'exemple, lallum que ha donada amb el caS del xalet de Sa Duaia, la nostra Comissió Provinciald'Urbanisme.

I és segurament el que desitja el seu president el Conseller d'Obres Públiques i d'Orde-nació del Territori, Jeroni Saiz: Alliçonar de com s'ha d'acabar de desfer i de coms'han d'acabar de desmantelar els darrers restes de la terra dels nostres pares.

183 39 setembre 1989 BELLPUIG

Lditorial

DOBLERS PUBLICS PER LLUTMENTS PRIVATS

El passat 26 d'agost els Artanencs varem poder assistir gratuaament a un con-cert patrocinat pel Conseil Insular de Mallorca i una entitat privada. Va esser unconcert extraordinari en el sentit de que no és cosa ordinaria o habitual que es puguiescoltar al nostre poble tota una orquestra. Sense anar més lluny, l'Orfeó Artanencno en va poder trobar cap per a l'estrena de la missa de Schubert.

No podem menys que aplaudir que el C.I.M. es gasti els doblers en sibvencionarIa cultura musical per tota Mallorca. El que no ens pareix tan plaudible és que activitatscom la que ens ocupa, finan cada amb diners públics, en lloc d'esser canalitzades mitjan-çant entitats públiques com correspondria, per exemple a l'Ajuntament o al mateixC.I.M., ho siguin per entitats privades, com certa revista, amb el fi de prestigiar-la. Tal política "cultural", duita a terme pel Conseil Insular de Mallorca, a més d'ésserun bon menjar per tota mena de clients mediocres, constitueix un clar signe de corrup-ció i d'utilització de les institucions públiques que afavoreixen interessos particu-lars.

BELLPUIG sempre ha defensat que els diferents colectius culturals siguin sub-vencionats pel desenvolupament de les activitats que li són pròpies, sempre i quanjustifiquin els seus presupostos i actuacions. Altra cosa molt diferent és que l'Adminis-tració desvii les activitats culturals per ella promogudes, en benefici de tercers.

LA COMLSSIO PROVINCIAL D'URBANISME I SA DUAIA.

De ta Cc/66a

A. Genovart

4 184 BELLPUIG O setembre 1989

ecosJILIO-AGOSTO

CRÓNICA ESTIUENCA

Molta gent, calors fortesi bona animació han marcatun dels estius més mogutsa la Colónia on el que mancohi havia eren coloniers. Elsvisitants, estiuejans, gentde pas i estrangers han om-plert la vorera de mar, elsestabliments comercialsi els nostres carrers. A algúli he sentit comentar "laColônia ja no es el que era",altres, en canvi, afirmenque "llocs com aquests nose'n troben a la resta de Pi-lla". Opinions apart, el fetindiscutible es que la nostraColônia creix -a vegadesamb desmesura com el casde s'Estanyol- i tota la costaqueda invadida per gent quecerca l'esplai, -la fresca oels esports nàutics.

Els renouers de sempre,o uns altres, ves a saber,han romput l'habitual calmade les nits d'estiu fent ca-rreres de motocicleta o cot-xe més tard de la una dela matinada. Els bars, res-taurants i comerços han fet-mai més ben dit- el seuagost. El camping ha estatocupat, encara que de formairregular, en un 70 %. Eltemple parroquial ha estatrefrigerat, essent aquestauna bona millora, ja que elsistema es pot convertiren calefacció a l'hivern. Lesfestes de la Mare de Déui la tómbola parroquial forentot un exit. El punt negrel'hem de situar en els dosmorts que hem tingut durantl'agost: En Llorenç Más ien Joan Garau, de 72 i 56anys respectivament, mori-ren marcant així un "record"en aquest any 89 en el queha augmentat fortamentel nombre de defuncions.

Le pluges i el vent frescde nord en que es despedíel mes d'agost, a mes d'a-lleugerir lambient càlid iaferradís purificant l'atmos-fera, retornaren la calmai la tranquilitat que la Co-lònia ha recobrat en granmanera aquests darrers dies.

NOVA BOSTIA DE CORREUS

Un bon dia, d'això en fadues setmanes, apareguéa la plaga de Sant Pere imaenorme bústia, alta i deforma quadrada, de les da-rreres que ha fet Correus.Ens alegrarem perque pensa-rem que aquella nova i granbústia substituiria l'obsoletafinestreta que des de semprehi ha hagut a ca'n Damià.La sorpresa vingué quan a-naren passant els dies senseque la bústia fos calvadaa terra, constituint una einade joc per l'al.lotea que amés de llevar-li el plàsticenvoltori la feien correr,al manco uns metres, d'unlloc a l'altre.

Preguntant el motiu deperque la bústia no era cla-vada de forma definitivase'ns digué que se cercavaun emplaçament adequat.No creis que quan es du unabústia nova, be sigui l'Ajun-tament, els de Correus oel qui l'ha comanada, hauriade saber quin és el lloc e-xacte que ha d'ocupar? Penóes veu que els responsablesdeuen tenir preocupacionsmés serioses i aquest "de-tall" per a ells no te impor-tancia. De totes maneresbenvingut sigui l'artefactei que prest el vegem en fun-cionament.

EL CAMPINGEl Camping Club San Pe-

dro, de primera categoria,amb capacitat per quasi 500persones esta consideratcom un dels 10 millors d'Es-panya i durant aquest estiuha tengut una ocupació, en-cara 'que irregular, del 70% de la seva capacitat. Aixfens ho explicava el seu di-rector Agustin Arasa quea mes afegia que el millorturista i campista es el ma-llorqui. Aquest, ens dejaArasa, ha descobert el gustd'estar en contacte amb lanatura fugint de l'ambientcarregat de les ciutats.

El Camping Club San Pe-dro restarà obert duranttot el mes de setembre ité tots els serveis necessaris(supermercat, self-service,bar, etc,) a més d'unes ins-tal.lacions esportives ones poden practicar tota unaserie d'esports que van desdel tir amb arc fins al ten-nis, passant pel volei-bol,etc.

NACIMIENTOS

Dia 1 de julio.- Josá SolerSancho. Hijo de Guillermo yMarfa. J. Estelrich. 3.

Día 3.- Antonia Capó Bisq Hija de Benet y Antonia. VirgenMarie 14. Colonia.Dia 14.- Antonio Veguer Palo-mar. Hijo de Antonio y Marfadel Carmen. Amada°. 28.

Día 17.- Antonia Ser Sure-da. Hija de Bartolomé y Fran-cisca. Pep Not 36.

Oía 20.- Juan S Font. Hijode Mateo y María. Sta. Catalina40.

Día 28.- Merc Obrador Sureda.Hijo de Pedro y Catalina-Jesús.Gómez Ulla 8.

Día 28.- Jaume Femenfas Feme-nfas. Hijo de Jaime y MaríaTeresa. Vila Nova 25.

Día 29.- María l'Alteras Longas.Hija de Pedro y Mg de los Ange-les. Bellpuig 15.

Día 9 de Agosto.- Ruben Burnedy Pérez. Hijo de Miguel y MgDolores. Quatre Cantone 23.

Día 10.- Cristina Sancho Vives.Hija de Miguel y Catalina. Sal-mes B.

Día 11.- Rocío Brunet Jiménez.Hijo de Ignacio y Rocío. GranVia 62.

Día 12.- Antonia Llitera Espi-nosa. Hija de Antonio y María.Amada° 6 O.

MATRIMONIOS

Día 1 de Julio.- Mateo GomilaRiera con Margarita Riera Arti-gues. N.D. en son Servera.

Día 15.- Manuel Martos Ortizcon Catalina Mbrey Esteva. N.D.en Manacor.

Día 10 de Agosto.Harald-RolandWeiss con Cerina Hura Orino.N.D. en San Mateo 18. Colonia.

Día 12.- Juan Girard Oayé conMerfa Pons Segura. N.D. R. Bie-nes 66.

Día 19.- Mateo Morey Alzamoracon Ma Isabel Planisi Gill.N.O. Colonia.

Día 19.- Francisco A. ReyesJiménez con BArbara Perellódalmau. N.D. Juan Alcover 6.

Día 26.- Rafael Nicolau Carnécon Bárbara Sastre Alzina. N.D.Finca Es Vidriar. Capdepera.

OEFUNCIONES

Día 9 de Julio.- Marfil OliverSolivellas. a)Moma. 86 años.Ciutat. 56.

Oía 16.- Pedro Ginard Pastor.a) Des Serral. 83 años. Poud'Avall 10.

(pasea a plana 6)

PLUVI4METRtii■

PRIMER CONCURS MO-NOGRAFIC DE CANS DEBESTIAREl proper diumenge dia deu,a Ia Gran Via, a partir deles 10,30' del mad, tindràlloc el primer concurs mo-nogràfic de Cans de Bestiar.Tots els cans presentats aconcurs hauran d'anar acorn-panyats de la seva correspo-nent vacuna anti-ràbica.El concurs constara de trescategories, tant per a mas-cles com per a femelles:quissons de menys d'un any,exemplars joves i exemplarsadults. Es concediran dospremis per a cadascuna deles sis categories, aixf comuna placa de record per acada un dels participants.A més, hi ha un trofeu pera l'exemplar d'Artà, Capde-pera, Son Servera o SantLlorenç que tengui el millorbarem. Els trofeus són do-nats pel nostre Ajuntament,que organitza la prova con-juntament amb el Club Es-pañol de Cans de Bestiar.Ara fa deu anys que en al-guns indrets de Mallorcaes va començar a protegiri promocionar aquesta raçaautóctona. A Arta aquestatasca fou iniciada, entred'altres, per en Miguel Gi-nard "Sarasate" i en RafaelFont. Des del primer mo-ment trobaren exemplarsmolt purs com "Lupo deS'Ametlerar", que practica-ment coincidia amb els es-tàndards actuals.

VA DE TEATRELa companyia del TeatreLliure de Barcelona, de laqual forma part el nostrevirguer Joan Matamalas"d'es Colmado", actuara elspropers 8,9 i 10 de Setembrea l'Auditdrium de Palma.L'obra en qüestió és Les No-ces de Fígaro de Beaumar-

chais, fins ara un exit de'critica i públic. L'oportuni -

tat no es pot perdre, i menystractant-se del Teatre Lli-ure.

BELLPUIG

EL COMERÇ D'ARTAES TRANSFORMA.

Les botigues de Can Guixói Ca, Na Vermella tancaranal public proximament i potser que no siguin les darre-res. Mentrestant quatrenoves botigues s'obriran alcarrer Gran Via, una de vi-meria i sabates, una perfu-meria, i altra de moda.

L'amo En Guix6 ens vadir que "Es grans magatzemsens han fet pols a Fes boti-gues petttes. Abans, al poblen'hi havia mes de quarantai ara no ep quedaran mesde sis, a mes des dos super-mercats. Les ofertes quefan aquests grans magat-zems i supermercats sonmés barates que els preusde compra que tenim nosaj-tres. Duim Ia botiga fq mes,de quaranta anys, pero aixino podem seguir".

La botiga de Na Vermellaha funcional durant 2) anysi tanca per jubilacio delsbotiguers.

La reconversi6 del comerçal pqble sembla que conti-nuara encara, ja que ha apa-regut una nova oferta delocals comercials al carrerC jut at.

Els grans comerços i ma-gatzems estan desplaçantles petites botigues cap aaltres sectprs on la compe-tencia no es tan forta o queencara no exixtia al Poble.Renovar-se o morir...

I TORNEIG DE BASQUETFIRA D'ARTA

La Fira de setembre d'en-guany és motiu acluests diesde la celebració d un primertorneig de bàsquet que duel seu nom. Organitzat pelC. E. Sant Salvador i patro-cinat per l'Ajuntament i al-gunes firmes comercialses realitzaran una serie departits força interessants.El divendres 8 l'Esports Ju-ma s'enfrontarà al Joventde Palma a les 20 hores.El dissabte s'obrirà el tor-neig pròpiament dit ambels enfrontaments Ciutat-Sanimetal a les 19 horesi Penes ManacorGESA d'Al-cúdia a les 21 hores. El diu-menge següent, dia de SaFira, a les 18 i 20 hores res-pectivament es jugaran leseliminatòries finals. Oferirbon bàsquet als afeccionats,augmentar i consolidar larefaci6 de socis del club iacabar d'enllestir-ho totper a la temporada que co-mença són efs objectius ba-sics d'aquest torneig.

TAMBE HA ESTATNOTICIA...

* Dia 5 d'Agost va finalitzarel període de presentacied'al.legacions a les NN.SS..Se n'han presentades unes17, entre elles una delG.O.B.Enpròxims números

ampliarem aquesta noticia.

* La majoria dels caminsde foravila del nostremunicipi han estat netejats

Els bombers fa 3 mesos queesperen pasar al nou local

PLUVI6METRE

AREA URBANAJULIOL

Dia 2 2 litres m2.Dia 9 1 litre m2.

TOTAL 3 litres m2.

AGOST

Dia 10 14,5 litres m2.Dia 31 65,- litres m2.TOTAL 79,5 litres.

De darrera hora:Dia 6 de setembre.-95 litres el m2.-

- 165 5

6 186 BELLPUIG 9 setembre 1989

passat festes

PARTICIPACIÓ MASSIVA A LA FESTAPodriem començar aquest

resum del que foren les pas-sades festes de Sant Salva-dor amb aquesta frase cas-tellana "Ni los más viejosdel lugar...". I és que de ca-da any reprenen tant enquantitat com en qualitat.

Del dissabte 29 de Juliolal 7 d'agost, el poble va gau-dir d'una gran varietat d'ac-tes extraordinaris, tant pera petits com per a gransi fins i tot per als més avan-çats d'edat. I per a tots elsgusts. Actes esportius, cul-turals, recreatius, d'art, re-ligiosos, etc., i ,que no enu-merarem perquè de tots essabut el programa desenvo-lupat. Aixi mateix en desta-carem uns cluants que a lanostra opinio se'n duguerenla pauma.

En primer Hoc la gransetmana precursora. El

gran

kama del dilluns tot un exitde participació. Més de 200persones remogueren cel

terra per complir les pro-ves sol.licitades pel jurat.Al final el primer premi pelgrup que encapçalava CanFaro.

Tot un record el concursde síndria, ue si bé l'anypassat quedà amb 4,300 ks.enguany va ser mésja que els concursants noes podien moure del puestode la menjua fins al finali quedà amb la friolera de3,8-00, guanyador en Medina.

El Marató va obtenir mi-llor marca, quedant amb11 minuts 15 segons. Totauna proesa, a carrec delsforans. El primer artanencva ser en Joan Marti,seguit d'en Joan Ginardi d'en Joan Ginard Esteva.Els participants passarendels 275.

Les verbenes tot un exitde participació. La primeraorganitzada pel Club de la

Edat, amb una orquestrasinó de qualitat, si de bonavoluntat ? feu ballar els nos-tres majors fins que el cosva aguantar.

La del divendres malgratels grups de torn no erenres .de l'altre món, ferenballar molta joventut i bas-tants de majors fins proples cinc. Després el jovental Dorado i aI Trui fins de-vers les 8 del mati.

Pere) la festa més multitu-dinAria va ser la del dissab-te, dia 5. Enguany, tal voltaper ser en dissabte va passarla mida. No hi cabien mésAnimes entre Cas Canongei el carrer des Puput. Elscafes replens de teuletesque impedien el pas, i a laverbena fins més deles dues

no podien transitar. La deldiumenge, no tan plena peromés participada perquè l'or-questra Manhatan va tocarmés d'hora i mitja i la gentva ballar tot el temps suantIa darrera gota.

No volem llevar meritsni participació a altres actescom foren les carreres decavalls, futbol i teatre ontambé la gent s'hi abocaessent uns bons númerosde festa. També les distintesexposicions, actes religiosos,tómbola i en general totsels actes es desenvoluparenen un clima de festa major.

Pensam que poques cosesnegatives hi va haver. Pot-ser no hi hagués massa qua-litat per() tot va ser gratuitper a tothom, motiu pel queno podem protestar massa.0 una cosa o l'altra.

G. Bisquerra.

GERALD VINCENTEscola d'idiomes

* Angles, Alemany.* Spanish, Catalan (FOREIGNERS)

* Recuperació i reforç EGB, BUP, COU

* Preparació Examen& Cambridge.

Plaça Conqueridor, 11 - ARTA

CASA BOTELLACarrer Major, 34 ARTA

Teléfono 50 22 54

COCINAS THIMSELFRIGORLFICOS

GRAN EXPOSICIONAIRE ACONDICIONADO

VENTILADORES

*

setembre 1989 BELLPUIG 187 7

una xerrada amb

EN JOAN GINARD FERRER a) SARASSATEAvui pressentam una conversa

mantinguda amb aquest home jemolt popular a la nostra vilai que no necessita de presenta-cions ni 'curriculums". ja quetothom el coneix pel seu carac-ter obert i la seva fame debon artesa.

Darrerament en Joan he so-fort une malaltia que l'ha ten-gut apartat de la Feine i latertúlia. perA are sembla moltrecuperat. TA ganes de conver-se. simptoma de molts milloran-go perquA As una persona moltconversadora.

- Joant una vegada recupe-rat del tot, penses deixarja definitivament la vidade la feina?- Id6 no. Tenc un bon mirallen el meu company en PerePujol. Ell ha sofert una ma-laltia greu de cor, i fa tota.la feina que pot vol, aixique jo pens tornar modelarel ferro i l'acer, els anysno compten.- Quina obra consideres mésimportant aquests darrersanys?- Una de més de dos metres,homenatge al violinista 1clue l'ha adquirida un arta-nenc, cosa que m'ha satisfetmolt.- I quines són segons tu lesobres més ben rogrades alBarg de la teva vida?- La primera la Verge dela Pau. L'obra dedicada ala Familia, instal.lada a Ma-nacor. Llavors la que tenima Arta, representació dela Humilitat i Noblesa, iara la del violinista.- Creus que la gent apreciade veres la tevaleina?- Pens que si, a més m'hoha demostrat amb fets. Dar-rerament molta gent m'havisitat per demanar-me o-bres i interesar-se per lameva salut. Dins Arta hiha 30 obres meves i altresfora del poble. Fins i tota l'estranger. A Finlandian'hi tenc 80 i altres a Suéciai altres paissos on valorenmolt be la meva feina. AFinlandia s'estranyen queles meves obres siguin forja-des a cop de martell, ja queells ho fan tot amb pecessoldades.- Joan, ferro o acer?- Ferro, ja que té l'aventat-ge de ser bo de modelar,però l'acer esta més de mo-da.

- Deixarasteva feina?- SÍ i 'no. L'únic que podriai en sap és el meu fill Mi-guel, però va darrera elsdiners, cosa natural., ja queno es pot viure d'aplaudi-ments. Es diferent de mi,que quan he tengut un duronet ja he estat feliç, peròabc6 no es pot imposar.- Recordes les exposicionsque has fetes?- No. Són moltes però norecord quantes. Per Sant

Antoni era la meva grancita amb el meu públic aArta. També n'he fetes amolts altres indrets, entreels quals a Palma i a l'es-tranger.- Has tengut contraris o ad-versaris?- Adversaris no perquè heestat l'únic a Arta en la me-va especialitat. I contrarispens que tampoc ja que elmeu caracter és obert i hetrobat sempre comprensiói amistat.

continultat a la

Acabem la conversa amb en Joan Sarassate, un home que elproper octubre complir g 74 anys i que. malgrat le recent malaltiasoferte i el pes de l'edat, ben prest el veurem eltra voltefeinejant al seu taller, modelant el ferro i l'acer, persorprender-nos amb les seves obres. i també gesticulant pelscarrers i cafAs donant compte de les seves quimeres i truis.que s6n la seva vida i personalitat, i que sense aixà deixariad'esser el qui és: un home polgmic i discutit però amb un carismapersonal únic en el seu gAnere.

G. Bisquerra.

AT.RAFAL 1ARTA 3

ARTA 1ALCUDIA 4

FUTBOLfikor

esports

HA COMENÇAT LA LLIGA

8 188 BELLPUIG 9..zetembre 1989

necrológica

El passat 22 de juliol vamorir d'accident la jove ar-tanenca MA Isabel AlgabaPascual, a l'edat de 16 anys.

De cada any són més fre-quents els accidents a lesnostres carreteras, perd sónpocs els mortals en personesa una edad tant prematuracam la que ens ocupa.

BELLPUIG es fa eco deldolor dels pares de na MA-Bel, als seus germans i de-més familiars, als quals feimarribar la nostra sentidacondolència. Al cel sia.

Comentari:Ha començat la Higa a

Preferent i l'Artà ja estaamb un negatiu al seu casi-Iler.

Es prest encara per jutjarla marxa de l'equip perd peldarrer resultat a Ses pesque-ras podem deduir que li faltaqualque jugador que canalit-zi el joc i que sia capaç defer resoldre els partits ales primeres parts i no anarcontra el temps fins al final.

L'Alcúdia si va saber resol-dre a la primera part, ésver que els locals despréss'animaren i si no varen em-patar o guanyar el partitva ser per mala sort, perdel resultat va ser que elsdos punts volaren a les ar-ques dels alcudiencs.

A destacar la maximapuntuació que als dos partitsha obtingut en ¡pingue, i quefa que encapçali la classifi-cació de la puntuació dePreferent.

TIR AL PLATN. CAPO, campió juniors de Balears

(ve de plana 4) ECOS

Día 22.- Ro Isabel Algaba Pas-cual. alPaies. 16 años. Almu-daina 5.

Día 23.- Ketty-Riarie SjBarg.73 años. Paseo Colon 6.

Día 28:- Juana-Ana Cantó Riera.aJPaies. 85 años. Bellpuig.5.

Dfa 30.- Antonio López Solano.77 arios. Rocas 28.

Día 2 de Agosto.- FranciscaSancho Roselló. aJLeva. 95 a-ños. R. Blanes 82.

Oía 2.- Alejo Alcover Sansalo-ni. aides Racó. 88 años. Pa-rras. 86.

Día 6.- BArbara F Gela-bert. aMarrova. 86 años. J.Serra 18.

Día 12.- Isabel BuiscafrA So-ler. a)Clapera. 79 años. Majar.38.

Oía 13.- Lorenzo blAs Homar.alRegidor. 71 años. San Mateo3. Colonia.

Día 20.- Francisco alzina San-cho. 71 años. Colonia.

Día 26.- Juan Barrientos Ski-chez. 74 años. Residencia deArte.

Día 27.- Antonia Bravo Parada.84 años. Sorteta.

Día 27.- Bartolomé CafiellasRipoll. aJCahellas. 75 años.Roces 3.

El passats dies 2 i 3 desetembre el jove Nadal CapóSureda va participar al cam-pionat de Balears de tir alplat al camp de Palma, enel concurs da Fossa Olímpi-ca, guanyant el primer pre-mi a la categoria de Juniors,incrementant la seva vitrinaamb un trofeu i la placa quel'acredita com a campió d'a-questa modalitat.

En Nadal des de la sevainfancia ha tingut la curollade la caça amb escopeta,cosa que l'ha duit a desta-car-se com una promesaa l'esport del tir. De fet estaseguint les passes del seupare i padrí i també ha ten-gut el recolçament dels a-mics en Miguel Carrió i enPau Cabrer, al iqual anomenaen to amigable es capita".

Dins la seva afició al tirha pres part a moltes com-peticions oficiais dins lanostra illa i l'any passat a-conseguí el tercer lloc a

PER UNA BONA CONSTRUCCIO

TONI MASSANET

ARTA

Cl. Apolo, 5 - Tel. 56 27 44

la mateixa competició d'en-guany, i el segon al campio-nat de Balears de Mini Fos-sa.

A finals d'aquest mes pen-sa anar a Badajoz a una ti-rada de 200 plats, puntuablepel 'campionat dEspanya,

encara que no creu durcap premi, si té molta il.lu-sió en participar-hi.

Té vostèQUALQUE PROPIETAT

PER A VENDRE?

Vengui al carrer Ciutat número 36 d'Artà i li explicaremcom li podem ajudar a trobar el millar comprador al millarpreu.

IMMBOBILIARIA CAÑADASTe.14fon 56 21 90

Al■■■•

Mestre JOAN QUETOLAS TAULER

9 set embre 19E19 BELLPUIG I 09 9

Polsink ctaryiu

LA MENESTRALIA BEN ENTESAEls Butlos són una etnia especial. Primfi-

lats, formals, intel.ligents, artistes i, quantenen raó, caparruts Tins a la hum del sol.Aquesta nissaga té nom propi dins el bategarhistòric del nostre poble. Ho diuen ben ales clares obres tan importants com el Cen-tre Social, Na Batlessa, construides pel padrídels Butlos actuals, Mestre Joan QuetglasTauler.

L'any 1866 Don Toni Blanes Juan, Patró,li encarregava la delicada edificació de laCasa Gustosa, avui Centre Social.

Dia 12 de maig de 1901 Don Enric GalianoTeixidó, presentava el projecte de Na Bat-lessa a l'Ajuntament, posant en les mansde Mestre Joan la construcció i sol.licitantl'aigua corrent el 9 de setembre següent.

Aquí feim un replà per dir que l'antic a-beurador de la carretera nova fouconseqüência d'un acord municipal pres el27 d'octubre de 1895. "...construir un abre-vadero en la carretera del Estado denomina-da Na Batlessa". A la foto inclosa s'hi veuuna bístia enganxada bevent-hi. Per tant,el topònim popular de Sa Carretera Nova,es deI tot encertat.

El Senyor Galiano adquiri la finca pel se-tembre de 1900. "La finca denominada NaBatlessa de Artá está registrada en el Regis-tro de la Propiedad de Manacor. Tiene deextensión 46 áreas y 62 centiáreas (4.663m"), suscrita en el tomo 887, libro 63 deArtá, folio 166, finca 2.666, inscripción se-gunda a favor de D. Enric Galiano Teixidó,por compra que hizo a Doña Margarita San-cho Billon (de la Jordana) en escritura otor-gada en Artá el 15 de setiembre de 1900,ante el notario D. Antonio Massanet. Valorde la finca: 100.000 ptas." El preu real deNa Batlessa queda desglossat així: solar:130.000 ptes. -Jardins: 7.000 ptes. Barreresi tuberies: 5.000 ptes. Edificació: 100.000ptes. Total preu definitiu sense els mobles:242.000 ptes.

Don Enric era casat amb Dona Maria An-tônia Blanes Plaja, Senyora de gran conti-nença i adinerada en el llunya Puerto Rico.

La venedora de Na Batlessa, Dona Marga-lida Sancho Billón, aleshores era viuda deDon Pedro Moragues Vives. Nascuda en 1846i difunta en 193-1. El matrimoni fou estèrilde descendencia.

L'any 1924 En Joan Ferrer Nadal, de SaBlanquera de Sant Llorenç des Cardassarestablia els sobrants de Na Batlessa que a-naven des del Dorado al carrer Llebeig, BancHispano, Can Picó, Banesto, Cardenal Des-puig, el carrer paral.lel de Mestral a Vinya,lateral de Ca'n Joan Manya, de 29-30 metresper 5'50 metres d'amplària. L'actual carrerCardenal Despuig havia de tenir un minimde 13'50 metres d'amplada. Tenint en comp-te que la forma de la finca estava envoltadad'edificacions, l'eix del carrer Despuig esprojecta pel centre de la finca, a fi de quêels solars que es poguessin traçar, tenquessinel fondo segons costum dins Arta. L arqui-tecte era Don Josep Alomar i el batle DonToni Casellas Esteva.

Mestre Joan Butlo casa amb Aina QuetglesSancho el 16 de febrer de 1878. Havia nascutel 1849 i morf, de senilitat, el 8 de novembrede 1931 amb 80 anys complits.

Si mos atenem a les obres no hi ha dubteque actualment tendria títol d'arquitecte.Hem vist plànols de cases dissenyats perell sota la ressonant signatura "los planoshechos por mi porque en este pueblo no hayarquitecto". I tais vivendes resten sense uncrull ni cap mena de regràs ni ferro ni ci-ment mallorquí. No em parlem del portland.Aquest material era tan desconegut comara els homes de quatre orelles.

El secret consistia en la verticalitat mésabsoluta, assentada sobre uns fonamentsque, si trobava el fluix, per- poc arribavena l'esquinzell de l'infern. Parets verdes decalç i pedra, mitjanades de terç, cellers icisternes de volta de mares de 30 per 90per 50, picades a cop d'escodra i bec grua,amb els escaires a força de ribot, sentenellai regla de nord, perd assecada a l'ombra al-manco una vintena d'anys.

Durant el forjat de l'escala de Na Batles-sa, totalment de mares, mestre Joan confiàla volta al seu fill Joan, casat amb CatalinaPascual Font de Son Pentinat el 18 de marcde 1899. Joan. Et dónes amb coratge depicar s'escala? - Monpare, després d'haverpicada la gornisa de C-a. Don Toni Patró, mepareix que no hi tendré massa problemes.- Idà, vius, no es tan bo de fer com te pen-ses".

Mestre Joan Butlo, fill, es posà pim painpim pena. Forja l'escala una meravella. Re-cent, vingué de visita Don Galiano, amb ladissort que quan passa per davall l'arc cLuedóna al celler i despatx de N'Aina Cortes,la pedagoga, esverga paparra i amb la cara-bassotada el capell de galleta li caigué aterra. Tot indignat En Galiano crida Mestre

estambre 1989ELLPUIG10 190

Primer esborrany de Na Batlessa.

Joan: "- Escolta, aquesta curva s'ha d'alçarsigui com sigui". "- rmpossible. Está marcadaaixí i no es pot fer res pus". "- Abaix, idd"."- Esperi un poc". Mestre Joan agafa el seufill explicant-li el succés. "- No vos preocu-peu. Li faré un retall al mig i per dins aques-ta escombrada hi passará amb capell 1 ambso paraigo estes".

Si visitau Na Batlessa fixau-vos amb eldetall; de la dificultat del tram en dóna unamostra l'arrambador. El fuster perdé la tira-da havent d'enllestir-lo amb una afegidura.

Personalment, qui m'ho féu notar fou EnJoan Alzina, Claper. L'esbog que podeu veu-re pertany a la idea del Senyor Galiano.Mestre Joan Butlo li planta cara fent-li veu-re que servava més tort que un mul sensearegar.

El casal tenia molt volumen i poc estatge.S'havia d'eliminar el terrat, per guanyar unporxo; l'entrada a cotxeres havia de ser late-ral i així l'accés per la terrassa i sala nobletendria una escala d'un ramal en forma deventall, guanyant metres a favor del jardí.Mentres que la balustrada envoltaria totl'edifici i -la finestra central es convertiriaen un balcó. "- Bon punyetes, Don Enric,vostè faci una cosa: canvn la façana devan-tera per la part posterior i assumpte arre-glat". - Joan, m'has convegut. Endavantses atxex i es capellans darrera". Tambésón de remarcar les juntes exteriors de les

parets. Moltíssima de gent pensa que el re-lleu és de ciment mallorquí, quan en realitatel material és betum de primera. El betumes feia dels tests i peces tarades de teulera,amb una molturad() finíssima i porgamentposteriori altres aditius. Els resultatsestan a l'abast de tothom que ho vulgui com-provar. La façana de Na Batlessa, doncs,roman nova de trinca a causa del betum pas-tat amb aigua. Solsament.

Abans, el dia 27 de febrer de 1887, a Mes-tre Joan se li concedia permis per fer la ca-sa del carrer Toni Blanes, 36, abans Puput.Quin atreviment tan ferest voler viure alcarrer de la Forca!

No obstant, la venda de Na Pericona pelseu propietari D. Rafel Massanet Sancho,prevere, a l'Ajuntament, no tingué lloc finsal 9 de juliol de 1910. L'any 19 -05 es duguéa terme un expedient administratiu de RealOrdre de 9 de juny de 1901, a fi que el Muni-cipi adquiris una finca per mercat públic.Dia 28 de març de 1906 el Ministre de laGovernació aprovava la compra i així l'Aiun-tament es convertia en propietari de la Pla-ga Nova, pel preu de 1500 pessetes, segonsescritura n2 2b5 otorgada pel notari D. JoséPalmés i Simó, essent els signants D. Gui-llem Tous Ginard, Batle Canals, i D. AndreuSureda Sancho de S'Auma.

(continuara)

Viatgi .4111111a frn

Carretera Cala Agulla 17Tels. 564017-564300- CALA RATJADA

Vatg es Millor Ve

Eur

nta de billetes de avión.y barco

xcsiones programadas, etc.Nacionales e Internacionales

G.A.T. 820 Telex 69565 VGOR E

Calle Binicanella 12 - Tels. 585515/52CALA MILLOR

BELLPUIG 191 11

96:1:1.nbr 019/89. --6)Oradi

FOTOGRAFIA HISTÒRICA

Foto general de Na Batlessa cedida per Gabriel Torres Ginard.

Aquesta impresionant fotografia és fetaper Don Jaume Sancho el magnànim apote-cari Cusf, pare de Don Pedro Sancho, Cusí.La part dieta, a cop d'espill, sembla despro-porcionada. Intentarem resoldre-la. A máesquerra i en primer terme, un cari-o deposts carregat de fems davant Cas calcinerCarrillo (avui Elèctrica Canet), padrí d'EnPedro, Jaume i Tomeu Carrillo. La cantona-da del carrer Pep Not, amb l'estrenada casade l'any 1905, d'estil xilè, de l'amo En JoanForteza, pare del plorat Mestre Joan Picó,mostra l'orgullosa tramuja piramidal, atalaiapròpia dels terratinents colonials per defen-sar la propietat privada. El solar de Ca'sMetge Terres, avui Correus, la qual casafou construida pel propi metge de nom Fran-cesc Sard Lliteras, casat amb Catalina Sure-da Lliteras, Tafona, el 27 de juny de 1895i pares de Don Joan Sard, ja difunt i exofi-cial administratiu de l'Ajuntament a mésde fervorós d'En Tomeu Flaquer i devot dela bona taula. El quadrat de Na Pericona,plaga del Conqueridort Cas ferrer Carrillo,antic quarter de la Guardia Civil i predeces-sor de l'Hotel Quetglas (Ca'n Joan de S'Ho-tel), Ca S'Asdoro que és la vivenda actualde Na Bárbara i Gatalina, tia i mare d'EnToni, Pedro i Julià de "Tel6fons" i la tafona,Foto Torres, feta per Mestre Mateu Obra-dor, Claret l'any 1911.

Les acàcies tenen una pedra just als baixosde les soques per protecció dels carros.

A la dreta la palmera està dins un clotde la finca Na Batlessa. Hi havia una barre-reta per entrar-hi amb un caminoi de ferra-dura. Avui és el Bar Dorado. Seguint costaavall els solars de Ca'n Terres (Banca March)i els terrenys de l'actual carrer CardenalDespuig i ei Casal de Cultura. Vegeu dinsel jardí un templet d'esplai que els senyorsempraven per les visites i prendre la fresca.A la cantonada de Cas Yusepets (Es Trui)un cavall mallorquf s'atipa de cubates deS'Hort des Bril, mentres dues dones vestidesa l'ample, fan cami amb al.lot i panera. Jaen el carrer d'En Puput, Toni Blanes, trafegaun genet per sobre un mul amb bargadellsinclosos. No podem allargar-nos. La fotodiu moltes més coses, i esta feta l'any 1912per Don Jaume Sancho, Cusí, brag dret iamic de l'ànima del Senyor Galiano.

Sols un minúscul incís; el carrer Pep Not,la Plaga Nova i el carrer Montserrat Blanesforen nomenclaturitzats l'any 1909. El pri-mer en honor del batle Not, Josep SanchoSureda, qui posà orde entre el 1771 i el 1773.La Plaga Nova o Na Pericona, en memòriadel Rei En Jaume el Conqueridor i el terceren glòria de Don Montserrat Blanes Juan"beato Patró".

t.

9 setembre 1989121 92 BELLPUIG

erri X,erran,DE LES FESTES PATRO-NALS, aquesta estrafolariasecció no en pot panar, per-que l'empirreume que Pen-girgola, per motius de salutde la mitja costella, solsva disposar d'una estonetaper veure les cuixes a lalocalista villafranquera ibeure un refresc al Bar Cen-tro. Suposam que hi hagué"burbai per a tothom, opi-nions de tota mena, meulesi resaques a trompons. Pertant, ens aplicarem duesdites autóctones: "absênciai presencia, no casen". "AArta amb dos murtons fanNadal i amb un lluquet s'il.-luminen". Au, ida,. -Un altreany sera si abans no anama les E tiques, partit judicialle Son Curt. També feima sebre que d'aci a vinentstemporades criticarem l'A-juntament i a la Gran Enci-clopedia Mallorquina.

ALHORA, MOS N'ADONAMque el poble més moble detots els mobles i pobles ques'hagin vist i es veuran esArta. El nostre raconet deLlevant prospera i_progressamiraculosament. En tempsd'antigor, per fer un jerseies necessitava la llana desis ovelles i el xot. Avui,amb la coa n'hi ha prou. Pervestir una famell-a, entrerebosillo, gipó, botonadura,faldetes, calces, mudada,manegots, mocador de capi mantell eren necessariesles herbes de Sant Joan grani Sant Teifol nan. Volem dirque, per tapar una dona,les mestresses modistes co-sien cinc canes de roba. Aramateix, els escapulons deles retalladures sobren percobrir tota la jovenalla. Pe-re) les nostres padrines erenmolt més destres per ferles "feines". S'agombolaven,arregussaven els faldonsi barrina closa. No importa-va si el xarop aterrava mésfred que un nas de ca. Qual-sevol ocasió servia per toi-lette. Quan el roi consumavael goteig dues potades ambel peu pla i el portal de lesvergonyes romania higiènici sec com mànec de cullera.Actualment, malgrat l'es-cassesa de vestidura, totsón emperons i traves. Lescambres de bany (farcidesde miralls, aigua correnttemprada i pasteuritzada,escurabaixos i alts, rodetsde paper que Ilevarien l'en-grut a l'as de copa de la pla-ça Espanya, marrells quetraguen la sang just sango-neres, seients a motllo, des-

odorants, depiladors, potin-gos, graneretes per escurar

buguedar les deixalles cu-leres, pinzells per almagrar-se les celles i els ulls, ma-quines de segar mostatxos,perfums, tirassos unglats,saims hidratants, llets d'em-belliment que ningú en sapnoves del breguer ni del mu-nyidor, pintes, bucles, pin-ces, aspergis-mergis, esmo-lies, aclaridors, que deixa-rien la cabellera del lleóde la Metro just una trocad'espart) de res les serveixenquan la urgencia s'imposai empeny a la vela. No lesqueda altre remei que estre-nyer, perque, si li amolla-ven, riure-vos-ne de l'artfiguratiu, tota vegada quela inspiració del forat negredespres d'un sopar de ma-tances es incontestable.

I ARA PER MATAR ELPORC EN DIVENDRES, jatenim el presservatiu musi-cal pels morros. Imaginem,que poc costa. Per exemple;quan l'acte sexual es consu-ma, aquell entona fragmentsd'obres musicals famoses.Podran escollir entre la Co-ya de Fingal, la Mort deTristan, Infigenia in Aulis,les Noces de Figaro, el La-berint, l'Amor B-ruix (aques-ta té Falla), la Penetracióvoluntaria, l'Hostal de lestenebres, etc. Haguéssiupensat, germans, en tal pro-digi de cloenda amorosa?Veritat que no? Si és el quedeim. Progrés sense cabres-ta. No obstant, col.legiuque els nostres avis gaudiend'una marxa enrera de Mer-cedes. I s'enginyaven anantde cul i la feien bona perno mufar cantons ni barbe-lleres. Per ells tal sistemaera practiquissim. Fora em-bolics ni mestrances. Aixòsi: tiranyaven el camí deljutjat per empadronar des-cendencia. Aquesta simplici-tat de fer de cop el que pu-guis fer-ho prest, no com-portava els entrebancs del'epoca actual. Un servidornomés té dins la mollerauna cosa: que passaria sila cassette alel presservatiuenlloc d'interpretar una mu-siqueta escaient, li passaspel terrat d'envestir amb

l'himne nacional, el Caraal Sol, o la InternacionalSocialista? De segur queuns actuarien drets com unfus, els altres amb la madreta al cor i el puny esque-rre com acostumava en Ti-toi. Els demés assenyalantma estesa i braç sonant ellloc exacte per on sol plou-re.

UNA BUFADA D'ULTIMAHORA ens fa saber que es-tan dissenyats els antiban-yes. En cas afirmatiu, unsesglaiosos bramuls del Torode Costitx donaran constàn-cia del succés, per escarni-ment de les òlibes de corral.

PER ACABAR, UNA NOTI-CIA TRANQUILITZADORA.A Aubarca i al Verger nohi hauran maniobres mili-tars. Els responsables delcorresponent ministeri, des-prés de suadenques i acalo-rades discusions, previs es-tudis d'accés per part delsmillors conductors de tancs,camions, canons, missilsde llarga distancia, capaçosd'arribar des de Na Fonolla Coma Figuera, han presl'acord que la cantonadade la Costa d'En Torreta,sols es accessible pels x6fersde Transports Pons, trans-portadors dels vadells d'EnToni Sua. Com que aquellsno pensen militaritzar-se,doncs, el ministre de la gue-rra ha aparcat definitiva-ment el cas. I en bona horai criteri perquè els quatrecantons de la Sala han deser una exposició perennede cotxes, llosques, paperas-sa, gargalls dejuns i medrit-xos de ca tal i com aconse-llen les normes duvals subsi-diaries per l'aprofitamentdel merdussim fins deversel segle XXV, epoca previstapels Grande Covián de torn,amb la qual la manipulaciógenètica haura aconseguitabolir, per real decret, viuresense menjar, motiui admiració vers el gloriosmunicipi, que féu històriadins l'edat bajana de finalsdels mil noucents, demos-trant que una depuradorano tendria altre objecte quela cria de granots, agostenc)

cabots i moscarts de grifoi xinxes de biga.

endevinetesd'En Pere Xim

Funciona bastant beamb un nom encertatde demanda un sacserella marxa com convéperquè treu el sobrat.Que es? Prest ho diré.

Solu. ció al no. 12: Es pa.