BELLPUIÒRGANO DE LA PARROQUU DE LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEfiORï

Artá, mayo de 1967 Depósito Legal P. M. 715-1959

prímera Comunión de níños ^ níñas

Sño 1967IA 14 de mayo en Ia iglesia parroquial, a las diez

de Ia mañana, habrá Ia primera Comunión deniños y hinas.

Día de júbilo y alegría intensa para los pe-queños que por primera vez, en su alma pura ylimpia recibirán a Cristo Eucaristía.

Día de satisfacción para los padres y familiares al acompañarcon amor a sus hijos a Ia Parroquia para participar en el granbanquete eucarístico.

La Iglesia da cada día más importancia en su pastoral a Iapreparación de este acto tan trascendental en Ia vida de los niños.Parece que marca en los niños una etapa bastante decisiva en suvida religiosa.

Los sacerdotes y maestros tienen en Ia preparación de Iosalumnos una parte decisiva. Desde mucho tiempo antes enseñanal niño todo Io que debe saber para acercarse dignamente al San-to Sacramento de Ia Eucaristía.

Los padres deben también preparar a sus pequeños para estedía tan grande y esperado con tanta ilusión. No podemos olvidarque en Ia educación religiosa de los niños los padres, por muchasocupaciones que tengan, no pueden eludir su parte importantísimasin Ia cual quizá pudiera llegar a ser infructuosa Ia educaciónrecibida en colegios o centros de signo netamente religioso.

El hogar es sin duda alguna Ia gran escuela de Ia fe de losniños. En él deben aprender a amar a Dios y a los hermanos.En él deben poder escuchar de boca de sus padres Ia misma Pala-bra de Dios en Ia Santa Biblia. El hogar debería ser Ia gran escuelade oración donde los niños con el eiemplo de sus padres apren-dieran a ver a Dios como principio de salvación.

No dudamos que hay que despertar Ia conciencia de los padresen Ia parte insustituible que les corresponde en Ia educación delos hiios. El único medio, o uno de los más eficaces, en Ia recris-tianización de nuestras parroquias es sin duda Ia toma de con-ciencia de las familias cristianas en vivir y orientar toda Ia vidade hogar según las normas y principios del Evangelio de Cristo.

Los días 9, 10, 11 y 12, a las nueve y media de Ia noche,en el Centro del Colegio de niñas de las Hermanas de Ia Caridadhabrá para los padres y madres de todos los niños y niñas queeste año han hecho o han de hacer Ia Primera Comunión unasConferencias para prepararnos dignamente para esta fiesta tanimportante en Ia vida de los hijos.

Todos los matrimonios de Ia Parroquia quedan invitados tam-bién para asistir a estos actos.

Silueta del mesABRIL

Casi sin darnos cuenta cumplimos

ya el primer tercio del año 67 con

este Abril vulgar, de poco relumbrón

como L·is cuatro semanas «caseras»

que Io han formado. Un mes sin pena

ni gloria en que Io más espectacuL·ir

tomó caracteres de accidente primero

y tragedia, después en el escaso mar-

gen de unas horas.

El Club local de Ajedrez ha mon-

tado un Campeonato de jóvenes va-

lores que se ha visto animado y com-

petido y los aficionados al fútbol,

vuelven a tener oportunidad de ver

deporte en uSes Pesqueresn, infini-

tamente más sano que el que se prac-

tica en estadios de más envergadura.

En el Centro Social ha proseguido

el uCurset de Mallorquín sabatino y

el éxodo hotelero se ha notado ya

bastante entre Ia población juvenil

que inverna en Artá y trabaja en

Cala Ratjada, Cala Millor y otros

puntos de L·i periferia, aptos para

esperar el Turismo..

El tiempo... inseguro e informal

pero muy adecuado para el agro, es

por ahora propicio a una buena co-

secha y los caracoles por San Marcos

han sido puntuales a L·i cita.

Hubo Circo para grandes y pe-

queños y pasó apek>tonada y sin in-

terés alguno Ia Vuelta Ciclista a Ma-

llorca, que no pudo terminar peor

para Ia afición mallorquína.

J. M.a SALOM

0 310 BELLPUlG Mayo de 1967

ECOS ARTANENSESNACIMIENTOS

Día 29 deMarzo AndrésSerra Negre,de Damián yAntonia, en Iacalle Parras,s/n.

Día 29 Mar-zo, Luis Ferrer Riera, de Miguel yMaría, en Ia calle Gómez UlIa, s/n.

Día 19 Abril, Bartolomé GiIi So-ler, de Jaime y Catalina, en Ia calleVinya, 3.

MATRIMONIOS

Día 1 Abril,Antonio Va-quer Amoróscon M a r í aGuerrero Ca-ro.

Día 2 Abril,Domingo Mo-

reno Serrano con Juana CastellanoPérez.

Día 3 Abril, boda doble de Ga-briel Ferriol Lliteras con MargaritaPayeras Morey y Lorenzo Mestre Vi-cens con Francisca Ferriol Lliteras.

Día 4 Abril, Antonio GiIi Danúscon Magdalena Ginard Alzamora.

Día 5 Abril, Francisco MirallesSoria con Monserrat Alz>amora Alza-mora.

Día 16 Abril, Bernardo ObradorBover con Bárbara Caldentey San-cbo.

Día 22 Abril, Pedro Ginard GiIcon Margarita Gomila Fons.

DEFUNCIONES

Día 28 demarzo, fallecióLorenzo G i-nard Perxana,de 81 años,calle Teulera,20.

Día 4 Abril,Francisca Servera Lliteras, de 68años, calle San Francisco, 21.

Día 1 Abril, María Carrió Sancho,de 82 años, Plaza Marchando, 2.

Día 8 Abril, Miguel Febrer To-rres, de 78 años, calle Son Servera,26.

Día 17 Abril, Magdalena Nicolau

Capó, Vda. de Cifre, de 51 años, ca-lle Na Batlesa, 2, víctima de acci-dente.

Día 18 Abril, Antonio ArtiguesTorrens, de 64 años, calle Sancho deIa Jordana, 16, también víctima deaccidente.

D. Antonio Artigues Torrens 0. Juan Ferrer Glnard

Día 21 Abril falleció en Palmanuestro paisano Juan Ferrer Ginard,de 83 años, suscriptor - protector deBELLPUIG y destacado contratistade obras en Ia Provincia.

N O T I C I A R I O L O C A LLA ENSEÑANZA PRIMARIA

ES NOTICIA

Cuando el curso escolar ha entra-do en su tercer trimestre hemos creí-do oportuno hacer referencia a lasnuevas modificaciones que un añoatrás esbozábamos en estas mismascolumnas y hoy están ya en plenovigor por Ley de 21 de diciembre de1966 publicada en el B. 0. del E. del13 de febrero último.

Han quedado establecidos los 8cursos de Enseñanza Primaria obli-gatorios e imprescindibles para Iaobtención del Certificado de EstudiosPrimarios.

Se extenderán en breve los Libros

CONFECCIONES DE PALMITO, MIMBRE Y RAFIA

J¿a JnduaMiat u3aiaGA

DISPACHO:Carela, 7 - TeI. 25

ANTONIO BRUNET FRAU

Atáá (tâakaMt) ALMACBNIS:C a r e t a , 7, y 18

de Escolaridad en sustitución de lasactuales Cartillas de Escolaridad quedeben poseer todos los escolare

Cuando los niños hayan aprobra-do el cuarto curso en Ia Escuela Pri-maria, podrán cursar si quieren ell.° de Bachillerato, sin necesidad deefectuar el examen de Ingreso al Ba-chillerato que ha existido hasta aho-ra.

Para obtener el Certificado de Es-tudios se necesitan pues ya en estosmomentos ocho cursos de escolaridady 14 años de edad. De ello se des-prende que en el actual curso casiningún niño podrá obtenerlo y ten-drá que seguir en Ia Escuela un añomás.

Todas estas medidas están enca-minadas, Io mismo que las reformasde textos de enseñanza y de formasnuevas de enseñar, a perfeccionar Iacultura y conocimientos de todos losespañoles.

S. S.

Suscríbase a

BELLPUIG

Mayo de 1967 BELLPUIG 311 ©MONSEÑOR DAMIAN NICOLAUT.O.R. OBISPO RESIDENCIAL DE

HUAMACHUCO (PERU).

En Ia tarde del día 12 de Abril,Radio Vaticano divulgó Ia noticia deque S. S. Pablo VI había nombradoObispo residencial de Huamachuco(Perú) a Monseñor Damián Nicolau,T.O.R. de donde ya era Prelado"nullíus".

"BELLPUIG" felicita cordialmen-te al nuevo Obispo de Ia Iglesia, tanentrañablemente unido a nuestro pue-blo.

EL RDO. D. GABRIEL FERNAN-DEZ, DIRECTOR DE RELACIO-NES PUBLICAS DE ARECIBO

(PUERTO RICO)

Desde Puerto Rico nos llega Ia no-ticia de que nuestro paisano D. Ga-briel Fernández fue nombrado Di-rector de Relaciones Públicas de IaDiócesis de Arecibo. Este nombra-miento incluye las relaciones con losmedios de comunicación del país, ra-dio, televisión, prensa y cine.

Felicitamos al Rdo. Gabriel Fer-nández, párroco de Barceloneta, ini-ciador en Puerto Rico y anteriormen-te en Estados Unidos de los Cursi-llos de Cristiandad, Ia distinciónrecibida.

:.JDE LA COLONIA DE'S

Primera ComuniónGrupo de niños y niña que el pa-

sado domingo día 2 de abril, reci-bieron por primera vez el Pan de los

Angeles, de manos del Sr. Vicario,Rvdo. D. Gabriel Fuster, en Ia Igle-sia de Ia Colonia de San Pedro.

Benito Capó Cursach, José Planisi Amorós, Andrés Riera Ferriol,Margarita Genovard Darder.

Montepío de Previsión Social «Divina Pastora»

Pueden aftliarse desde lus 14 hasta los 55 años y tendrán derecho a lassiguientes prestaciones:

Subsidio a Ia Vocación Religiosa, Nupcialidad, Natalidad, Vejez según períodode cotización desde 6.000'— a 500'— pesetas mensuales.

Accidente individual, asistencia social de calamidad económicapor enfermedad.

Auxilio al falIecimienti con los gastos de sepelio, asistencia religiosa y civil,derecho a Sepultura, más 10.000'— a los familiares que corresponda.

Para informes y afiliaciones, diríjanse al Gestor Delegado de Artá y pueblosde Ia comarca: GABRIEL MASSANET FEMENIAS. - CaIIe SoI, 5.

CRISTALERÍA ISLEÑAINCA

P. Ceidé, S.TeI. 320

ESPEJOS Y CRISTALES

DE TODAS CLASES

Plaia General Goded, 6 - Teléfono 141MANACOR (BALEARES)

FELANITXJuevert, 21

TeI. 268

BODAS DE PLATA

Nuestro estimado amigo D. PedroGelabert Riera y su esposa D.a Fran-cisca Riera Cursach celebraron día7 del mes pasado sus bodas de platamatrimoniales.

A las muchas felicitaciones querecibieron de sus familiares y ami-gos unimos Ia nuestra muy cordialal tiempo que les deseamos largosaños de vida.

CORPUS CHRISTI

La Fiesta del Corpus se celebraráen nuestra iglesia el domingo, día 28.

A las 8, Oficio con sermón.

A las 6 de Ia tarde, Misa vesper-tina.

A las 7, Procesión con el Santísi-mo, a Ia que asistirán las Autorida-des de Artá y locales.

FERRUTX

O 318 BBLLFUIG Mayo de 1967

LA TORRE DE CANYAMELMot&& sot>re Ia seva restauració

La Torre de Canyamel és i haestat des de temps antics un dels in-drets més caracteristics i encomiatsde tota Ia nostra comarca: d'ellan'han parlat historiadors, poetes, pro-sistes i viatgers que, trescant per Ianostra illa, cercaven eIs indrets i con-tiades més evocadors.

D'aquests aspectes històrics, artís-tics socials, n'ha parlat en moltes al-tres ocasions BELLPUIG que avuité el pler de poder donar una res-senya, ni que sia d'un mode rudi-mentari i sobradament profà, d'unanova realitat afalagadora obrada a«Sa Torre» —com Ia coneixem, perantonomàsia, els artenencs— i de Iaque tots els qui estimam Io nostro,ja sia a nivell local o comarcal, enssentim altament satisfets: Ia seva re-cent restauració.

MOLTA HISTÒRIA EN POQUESPARAULES

EIs propietaris

La Torre de Canyamel té una llar-ga història. Una història que vaunida a Ia d'uns llinatges que durantllargs segles n'han estat llurs propie-taris i que estan fortament arrelats aIa vida mallorquina.

EIs trets històrics més sobreixitsde «Sa Torre» són prou coneguts demolts artanencs: Una antiga torrede defensa —probablemente preexis-tent a Ia mateixa Reconquista— que,renovada, passà a formar part delpatrimoni de Ia familia Montso enel mateix segle XIII, passà desprésals Gener, i, seguidament, en el segleXV, a Ia familia Villalonga a Ia que

pertany fins a finals del segle passaten que Ia familia Font deb Olors Iava adquirir juntament amb ek terre-nys que l'envolten. .

EIs noms

Durant aquests segles passats desde Ia Reconquista «Sa Torre» hatingut noms distints.

Degut als seus primers propietaris,durant molts d'anys es va nomenar«La Torre de Montsó», nom que vacanviar durant un temps pel de «To-rre des trepitx» —sense que podemdonar una explicació satisfactòria delmotiu del canvi— i que, finalment apartir del segle XV, va tornar can-viar pel del «Torre de Canyamel»,per haver estat els seus terrenys pro-ductors d'aquesta plantació sucrera.

SCCCKM A-B

• I I > 4

NYJ

rí-

<f:

/

IMEL

ï£^^ r̂T^^^ r̂̂ r

Q

í \

ona

T \

\

-<^C^Ï"TTT"^T^^

D

7 ^

k

T

4?

I*fCCM>M C-D

OCMJt «»n».

*

t_

TX n \\ // \\ //

* *rr>*m.fir^*. u ^.

Ji

I

I~

JT

H > c

nL L- ! í

I

1 •* \

I

1 I "1

ít

PLANTA BAJA U. PLANT* WIHClFM.

LA RESTAURACIÓ

Aquest casal, que exteriormentmai no havia arribat a perdre elseu caràcter propi de torre fortifi-cada de defensa i refugi, sí l'haviaperdut gairebé del tot en Ia seva partinterna: a poc a poc s'havia anatadaptant l'espai interior a les neces-sitats domèstiques de casa pagesa(cosa semblant al que ha succeït al'antic monestir de Bellpuig, quetambé demana a crits una restauracióradical) i així, lentament, havia per-dut tota Ia fisonomia propia del seupassat.

Gràcies a Déu, ha arribat el mo-ment en que el bon gust ha mogutels propietaris a posar per obra unaacurada restauració que, posada enmans d'un bon arquitecte, s'ha con-vertit avui en una afalagadora reali-tt.

EIs qui coneixíem Ia Torre abansde }a restauració i Ia veim ara, ensadonam perfectament de l'encert ar-tístic de l'empresa: Una restauracióescrupulosa, sense cap mena de tran-gigència a l'espectacularitat ni al falssnobisme, fàcil i tentador.

Com es pot apreciar en els gravats,que reflecteixen els plans aixecatsabans de Ia restauració per l'arqui-

Mayo de 1967 BELLPUIG 313

tecte D. Josep Ferragut, s'ha acon-seguit plenament tornar donar a Iatorre el seu veritable caràcter medie-val: un dobIe joc d'arcs d'un gòticrudimentari catalanesc contrestats perunes bòvedes d'escaient primitiu hanquedat completament palesos a Iaplanta baixa i donen una impressiód'austeritat i força inigualibles.

Al pujar a Ia planta principal estroba l'escala de caragol que arrancajustament d'allà on fou el primitiuportal d'entrada a Ia torre, escala quehonradament no s'ha volgut comple-tar fins abaix de tot, i a Ia que s'ha-via d'arribar probablement passantper damunt una «trampa» que solientenir aquestes fortificacions medie-vals, tal com descriu, p. s., Costa iLlobera en el seu poema «La gerretadel catiu» quan ens conta l'atac delsmoros a Formentor:

«Los moros s'hi precipiten

totd'una, mes a l'instantse detenen los de fora,

sentint que ek primers entratsrodolen dins un abismecom si l'infern se badàs

Es que darrera Ia porta

una trampa té el casal:

si Ia trampa se descorre,un avenc s'obri davall...»

Amb el mateix rigor d'autenticitats'han restaurades les demés plantesde l'edifici, que molt probablements'unirien entre sí tan sok amb esca-

URBANIZACIÓNCALA

PROVENSALS

Situada en los terrenos

Font de Sa CaIa

Venta de solares

al contado y a plazos

•

Informes:

FERRETERIA Y ESTANCOCABRER

Artà

les de corda. Avui, si bé per motiuspràctics no s'han restablertes aques-tes escales de corda, les plantes su-periors s'uneixen entre sí per unallarga i austera escala de fusta queno pot induir a error a cap visitantper simple que sia...

A Ia nostra humil opinió, s'haaconseguit una restauració completadins el possible, noble, austera illeial, que ja és dir molt avui que essolen cercar sovint uns altres valorsmés bé pragmàtics.

UN MUSEU DELS AFERSMALLORQUINS

Completa l'obra un altre aspectedel tot encomiable, com és haverreunit com a única i discreta orna-mentació interior de Ia torre unagran quantitat d'instruments o einesde totes les rames dek afers mallor-quins, ja sia del trebaU pagès, ruralo de menestralia, ja sia de l'esportnoble i senzill de Ia Mallorca tradi-cional.

Creim que dins aquests aspectes ésun dek primers —per no dir el méscomplet— que avui es guarden dinsIa nostra illa.

**

Per tot això esmentat consideramque Ia nostra comarca —de Ia queBELLPUIG es sent i es vol sentirportaveu— ha quedat notablementenriquida en el seu bagatge arqueo-lògic i cultural.

Vagi des d'aquí Ia nostra enhora-bona tant als propietaris com a l'ar-

fwm

ALZAOO MMNCIFAL

» i»

IlC«L« ««AFIC«

PLANTA CUBIEfITA

TORRE DE CANYAMEL

quitecte director de Ia restauració, i

també a tots els artanencs que, d'unao aItra manera, saben i volen estimarIo nostro; i "Sa Torre" és entranya-blement casa nostra...

J. SANXO

»:•:•:•:•:•:•:•:•:•:•:•XvXvX'XvX'.•ííííííí:¥:ïíA¥A¥:¥AWí::

AUMACCfSl

15PEJUÜO«'«

MANACORMALLORCA - ESPANA

©. 314 BELLPUIG Mayo de 1967

Rersonatjes d'Artá

L'Amo En Miquel «Secretari»i

Figurava entre es senyors d'Artà—hi podia figurar ben bé—, peròcasi tothom, per no dir tothom sensecasi, Ii deia "l'amo En Miquel". Noen sé es motiu d'això; Io cert èsque era així. TaI vegada fos perques'agricultura Ii tirava molt. I, ja queparl d'agricultura, diré que era moltdonat a sembrar oms i platers. Cons-ti que també ell tractava tothom devós, encara que fossin aHotellots sespersones amb qui parlava. No re-cord quin era es seu llinatge, i aixòde "Secretari" Ii venia d'es fet d'ha-ver exercit tal càrrec dins s'Ajunta-ment.

Era casat i tenia una filla que no-mia Maria (per cert molt bona aHo-ta), que va morir víctima de sa gri-pada espantosa que hi hagué l'any18. Jo no vaig conèixer altre fill seu,ni he sentit a dir que en tengués més.Si mal no record, quan va morir NaMaria, tant l'amo En Miquel com saseva dona ja eren morts.

Vivia en es carrer d'es Pou Nou,entre sa posada d'ets Olors i CanTianova, davant per davant Can Mo-ragues. Era gran i gros, i caminavasempre més dret que un fus. Duiapatilles, mostatxos i barbó de pelsgrisos molt atapits, formant aquestestres coses una sola peça. També duiaulleres que, segons crec, només perdormir se llevava. Sa seva figura ies seu posat infonien vertader respec-te.

Xerrava Io que es diu p'es colzos,duent sempre ell sa batuta i perdentsa noció d'es temps en es mateix

instant en que començava a prendesa paraula. Però, a pesar d'això, saseva conversa no cansava gens ni mi-ca, per esser molt agradable i entre-tenguda. Un passava gust de sentirlo.Hi ha persones que, a ses dues pa-raules, ja acuben qualsevol, i altrespersones que, per molt que xerrin,no cansen mai. L'amo En Miquelera una d'aquestes darreres. Per al-tra part, he de dir que ses sevesconverses eren sempre molt formals,tant si tractava amb gent gran comsi tractava amb gent petita.

Crec haver sentit contar que, defadrí i fins i tot es principi de ca-sat, va pertànyer, en política, an espartir republicà i va fer molts dediscursos, en los quals pegava sem-pre a ferir. Pero, després, se tirà, encos i ànima, a sa part dreta, em-pleant a favor de sa bona causa sesgrans qualitats que Déu Ii havia do-nat. Jo sempre el vaig conèixer unvertader homo de dretes.

Una prova de que, quan comença-va a prendre sa paraula, perdia sanoció d'es temps, Ia tenim en es fetsegüent:

Un dia, a cosa de les vuit i mitjad'es matí, va anar a ca mestre ColauGarameu, qui ere un fuster que vi-via no molt lluny de ca seva, con-cretament en es carrer d'Alcariot,casi a s'enfront d'es carrer d'es Pati,per fer-li una comanda. Mestre ColauIi va dir si volia seure, i l'amo EnMiquel Ii contestà que de cap mane-ra, perque s'en anava de pressa a saseva finca d'Es Molinet, on hi teniahomos qui l'esperaven. A penes ha-gué feta l'amo En Miquel sa coman-

Joyería y Relojería

Platería VICTORIA(Pep d'Alcúdia)

VENTA Y COMPOSTURAS EN GENERAL

Antonio Blanes, 86 A R T A

Sin el correspondienle ticket no se entregaráninguna compostura.

da, començà a xerrar, de dret sem-pre, sobre sa guerra que llavors hihavia en es Marroc. Mestre Colau,qui seguia fent sa seva via amb sesfustes, sense perdre ses manades p'esrostoi, va voler sabre fins a quin puntera capaç d'arribar, conversant,l'amo En Miquel. A posta el va dei-xar cantar fins que tengués alè. Ales dotze —Ravors les dotze erenles dotze, i no Ia una— sa campanade Ia parròquia va tocar migdia, ipreguntà l'amo En Miquel:

—I això que són les dotze?—Si fa —contestà mestre Colau.

I l'amo En Miquel, fent una bea-tifica mitja rialla, va partir, més aviatque de pressa, a's mateix temps quedeia aquestes paraules:

—Puneta, Colau, com passa estemps!

Tenia l'amo En Miquel sortidesmolt bones. En certa ocasió, se tro-bava a una de ses seves finques; icom que feia vent molt fred, se vaasseure, fumant —era molt fuma-dor—, a s'arrecés d'una paret mitge-ra amb sa finca d'un altre proprietarisembrada de faves. En aquesta darre-ra finca hi havia dos jornalers quientrecavaven ses faves, un de losquals sempre se cagava amb tothom.Segurament que per no perdre sacostum, també ara anava amoUant,a cada moment, "me-cagos" que fu-maven en pipa. A Ia fi, l'amo En Mi-quel no pogué més, i, aixecant-sedret, va dir an aquell malparlant:

—Germà, ¿no seria possible queanassiu a cagar a una altra part?Perque, creis-me, ja n'estic de merdafins an es coll. Me regalima per tot,i no crec que dins Artà hi hagi sabóbastament per fer-me net.

Davant aquestes comandacions,aquell desgraciat, empegueït, va tan-car es bec, i no el va tornar obrir totes temps que l'amo En Miquel vaesser allà.

Com que sobre aquest bon homode l'amo En Miquel hi ha coses moltbones a dir, Io millor serà que lesdeixem p'es nombre que ve. Fins Ua-vonces, idò.

EN PEP DE SA CLOTA

Mayo de 1967 BELLPUIG 315 .«

rtÜèSè __

MMmPARROQUIA

I Mes, de mayo,j Durante todo el

mes se practica-rá en Ia Parro-quia, antes de Ia

?v misa vespertina,el Mes de María.

En el Centro Social, a las nueve ytreinta de Ia noche, se hará el ejer-cicio del mes de mayo.

Domingo, 14. Pascua de Pentecos-tés. A las ocho treinta en Ia Parro-quia Oficio solemne. Durante toda suoctava, misa vespertina con homilia.

Viernes, 12. Solemnes CuarentaHoras en San Salvador. A las 5 deIa tarde Exposición Mayor del San-tísimo. A las 7'30 de Ia tarde, Rosa-rio y Reserva del Santísimo.

Sobre el nomde les Cove» d'Aríá

(Ve de Ia pág. 8)

signar unes grutes esplèndides, ¿quèmés voldríem? ¿És recomanable po-lítica substituir, a cada noveUa si-tuació, els noms geogràfics ja consa-erats?

I, ara, si m'ho permeteu, tallaréaquestes consideracions, redactadesintencionalment sota el signe de Iaconcòrdia, amb dues gloses, si fa nofa aiguardenteres:

Si els veïns volem deixarde Capdepera i Artà,satisfets, boca emmelada,hem d'admetre, just i net,d'una part i altra, el dret,i cloure així (si us agrada) :

"Coves d'Artà". Es el beU nomconsagrat, amb què tothomles cita de temps enrere.Emperò hem de dir ben clarque, aquestes "Coves d'Artà",ara, són de Capdepera.

D'ençà que Capdepera va consti-tuir-se (1819) en municipi indepen-dent.

P. RAFEL GlNARD BAUÇÁ

Sábado, 13. Los mismos cultos deldía anterior.

Domingo, 14. A las doce treinta,Exposición del Santísimo. A las 6Rosario y solemne conclusión de lasCuarenta Horas.

Jueves, 25. Fiesta del CorpusChristi. A las 8'30 Oficio solemne. Alas 7, Procesión con el Santísimo.Inmediatamente después de Ia Pro-cesión, Misa vespertina.

Mes de junio. Todos los días antesde Ia misa vespertina se hará el ejer-cicio del Sagrado Corazón de Jesúscon exposición del Santísimo.

Viernes, 2. Festividad del SagradoCorazón de Jesús. A las 5 de Ia tar-de, Exposición del Santísimo. A las8, misa vespertina y homilía.

IGLESIA DE LOSP.P. FRANCISCANOS

FUNCIONES RELIGIOSAS

Mes de Mayo.Día 21. — Fies-ta de Ia Sma.Trinidad. — Alas 10'30, solem-ne función reli-giosa de Ia pri-mera comunión

de los niños de nuestra escuela.Día 28. — Por ser el cuarto do-

mingo de mes, a las 9 de Ia mañanahabrá Ia misa reglamentaria de co-munión de terciarios.

Mes de Junio. Día 2. — Primerviernes de mes. Habrá servicio deconfesores y se administrará Ia sa-grada comunión a los que Ia deseena cualquier hora del día.

Día 3. — Primer sábado de mes.Después de Ia misa primera habráplática mariana a honra de Ia Vir-gen de Fátima.

TOMBOLA DE SAN ANTONIO

La comisión organizadora agrade-ce públicamente los regalos recibidosy ruega a cuantos deseen colaboraren Ia misma, tengan Ia bondad de en-viar sus donativos o un simple avísopara pasar a recogerlos a sus propiosdomicilios al Convento de S.S. Fran-ciscanos.

Muchas gracias. T. LL.

Es una grolleriaEl poble ens han asfaltat,i, ara es veu, si abans no es veia.Per això, entre seny i ceia,duc dir-vos sa veritat.

I és que un se'n duu cada esglai,quan va, tranquil, pel carrer!Sense més ni manco té,a Ia vista, un gargai.

Bons ve'ins, jo vos oonvita llevar Ia grolleria:mos pot dur una malaltia,Ia tocarem amb so dit.

Poca prudència teniu,Ho diu un qui ho sap molt bé.I digau, ¿és mal de fermirar a on escopiu?

SIEMPRE AL SERVICIO DELAS AMAS DE CASA

M. Blanes, 14 - Teléfono 51ARTA (Mallorca)

Le ofrece sus distintas seccionesdeELECTRO - DOMESTICOS

KGRANJA DH>LOMADA

ES RAFALETSon Servera (Mallorca)

CC

Esta Granja dispone para Ia ventalos siguientes productosde raza seleccionadas:Ganado vacuno. — Raza HOLSTEI1N-FRIESIAN (Canadienses)

Venta de terneros descalostrados o destetados con certificadode pedigre paternos de Ia

HOLSTEIN-FRIESIAN ASSOCIATION OF CANADAGanado porcino. — Rara LARGE WHITE

Venta de lechones destetados

©. 316 BELLPUIG Mayo de 1967

Sobre el nom de les Coves d'ArtáEl mes passat, en una nota a uns

versos, vaig encetar el tema sobrel'actual nom de les Coves del CapVermell o de S'Heretat. La minús-cula qüestió va engrescar-me i, totseguit, vaig regirar una partida depapers i vaig consultar alguns mapes.Vet aquí, <ara, el modest resultat deles meves recerques.

EI nom —conegut— més antic deles nostres cavernes és el de "Covade l'Ermita" o "Cova de l'Ermità"(Ermitaño). Està registrat de les duesmaneres. En temps primer (¿qui noho sap?) eIs escrivents no eren gaireprimcernuts en ram d'ortografia. Peraixò, anau a saber si, allà on posaren"Ermita", havia d'esser "Ermità"(Ermitaño). Per altra banda, en an-terioritat al segle XIX, quasi ningúse preocupava del nom d'aquestesllavors, pràcticament, ignorades gru-tes.

El prevere Joan Binimelis (1538-1616) en Ia seva "Historia del Reinode Mallorca", obra escrita originà-riament en Ia nostra llengua, diu:"Sobre un promontorio que llamanel Puig d'en Massot, junto al mar,està Ia torre de guarda que tiene elmismo nombre y se descubre de Iavilla de Artá... bajo de este peñón,bajando al mar, hacia el puerto deCañamiel, está Ia "Cueva del Ermi-taño", que es una de las maravillasy cosas más señaladas de Mallorca,por Io mucho que tiene que ver den-tro aquel monte, todo vacío, sin quese atreva alguno a llegar a su fin".(Tom IV, página 147). Ara bé, EnBinimelis, ¿qué va escriure a l'origi-nal: "Ermita" o "Ermita" (Ermita-ño) ? El traductor, Guillem Terrassa,¿ho va girar rectament en espanyol?Son preguntes a les quals jo no sérespondre.

Don Mateu Morey Crespí, naturald'Artà —morí I'any 1811— en unacarta remesa al Cardenal Despuig(1745-1813) a principis del segle XiX,Ii parla d'una exploració al coval re-clós dins l'indestructible estoig delCap Vermell. DeI text, reproduït ambIa personal ortografia de l'autor, no-mes vull retallar-ne el fragment queara ens importa: "...es el cas queel Capellà Melindro, un Pintor, unCabo de Cavalleria, se determinarande entrar dins Ia "Cova de Ia Ermi-

ta" y devallaren ab escales de cordey altres instruments abaix, que suEma. hay ha agoytat". El Rector deIa parròquia de Sant Nicolau visitàles Coves l'any 1807. També les ano-mena en singular "Cueva de Ia Er-mita". (José Ramis de Ayreflor ySureda, "Memorias medievales deuna villa mallorquina", pàgines 12 i13).

Ja d'abans, el Cardenal Despuigs'havia preocupat de Ies Coves. Perconfeccionar el mapa de Mallorca, varecórrer de cap a cap Ia nostra terra.El mapa va publicar-se l'any 1785.I, si no ho he llegit malament, a unaedició del mapa, Ia gruta de S'Here-tat va indicada així: "Cueva del Er-mità" (Ermitaño). (Me sembla mésnatural i probable Ia denominació"Cova de l'Ermità" (Ermitaño) queno "Cova de l'Ermita). Però, a al-tres edicions hi ha. sense lloc a dub-tes, "Cueva de Ia Ermita". A l'entorndel mapa, a un seguit de quadrets,les viles de Mallorca. Al quadretd'Artà, aquesta llegenda: Artà. LIa-mada por los moros Jartan... su co-secha es de aceyte, legumbres yganado, particularmente cabrío y va-cuno; abunda de mucha caza, se críafinísimo algodón; y sus cuevas o ca-vernas merecen Ia atención de losnaturalistas". El Cardenal Despuig,com veis assigna al nostre poble,però sota el nom de "Cova de l'Er-mità" (Ermitaño) o "Cova de l'Er-mita", el palau subterrani del CapVermell.

L'iHustre escriptor català Pau Pi-ferrer (1818-1848) visità les Covesl'any 1842. En Ia seva ohra "Recuer-dos y Bellezas de España", volumrorresponent a Mallorca (1844), par-la llargament de Ia "Cueva de Ia Er-mita". No obstant això, a Ia segonaedició (1888), ampliada i dirigidaper Josep M.a Quadrado, al peu d'ungravat (pàgina 1095), ja hi trobam:"Entrada a las Cuevas de Artà".

L'Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915). a Ia seva rondalla, "Es fet deSa Torre de Canyamel", anomena"Sa Cova de S'Ermita", per més que,a altres escrits seus, de Ia caverna deS'Heretat en digui, les "Coves d'Ar-tà". En Joan Lluís Estelrich, en Iaseva poesia castellana "Artà" (1875),menciona, de passada, les Coves. Una

de les notes a aquesta poesia fa així:"Las soberbias "Cuevas de Artà" o"Cueva de Ia Ermita", a que aludetoda Ia estrofa, son visitadas pormultitud de nacionales y extranje-ros".

De tot això sembla deduir-se queIa primitiva denominació de lesinooinparables grutes fou: "Cova deS'Ermita" o "Cova de S'Ermità", osimultàniament qui sap si foren ba-tejades amb aquestes dues denomi-nacions. CaI dir, 'però, que les Co-ves, amb el nom primitiu, no varenatènyer gaire popularitat si Ia com-param amb Ia que, sota el nom de"Coves d'Artà", modernament hanadquirida.

Es un fet innegable. De poc çapoc Ua un segle enrere, amb raó osense raó, a Mallorca i a fora Ma-llorca, ha prevalescut d'una maneraabsoluta, evident, claríssima, el nomde "Coves d'Artà". El llenguatge vi-vent, eIs llibres de viatges i de to-ponímia, les guies, Ia literatura, elsdiccionaris enciclopèdics i de lèxic,i els mapes, clarament, en aquestpunt, coincideixen: "Coves d'Artà".I, registrades amb aquest nom, sesón fetes universalment famoses.Quan un producte ha adquirit pres-tigi, sota un especial denominació,no seria prudent, sembla, ni resulta-ria comercial per ningú, conviar-li eltítol amb què ha tinguda sort i queja està fortament acreditat.

¿Què hi perden els nostres ama-bles veïns de Capdepera si del pa-lau fabulós del Cap Vermell —queestà dins el seu terme municipal—en diuen "Coves d'Artà?". Tenimun nom, un nom celebèrrim per de-

(Acaba a Ia pag. 7)

COESCOOPERATIVAS ESPAÑOLAS

Vinos, Arroz, Aceite, etc.

Delegación en Artá:

Casa Payeras.Vi. Blanes, 14 - Teléfono 51

lmp. Politécnica - Troncoio. 9 Palmadc Mallorca