4.6. mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat ... · a més utilitzarem les següents...

MAPA DE FLUXOS ECONÒMICS. COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ

INFORME 34

4.6. Mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat comercial:

A partir de les dades secundàries recollides de les diferents fonts existents i de les

dades primàries analitzades de les persones de la comarca que s’han brindat a

facilitar informació empresarial, ens permet dibuixar els diferents mapes de fluxos

corresponents per sectors econòmics.

Farem ús del següent mapa de la comarca del Pallars Jussà colindant amb les

comarques properes:

La Torre de Cabdella

N

P A L L A R S J U S S À

A L T A R I B A G O R Ç A

L A N O G U E R A

P A L L A R S S O B I R À

Talarn

Isona

(Isona i Conca Dellà)

La Pobla de Segur

Tremp

Salàs de Pallars

Sarroca de Bellera

Senterada

El Pont de Claverol

(Conca de Dalt)

Abella de la Conca

Guàrdia de Tremp

Llimiana Sant Esteve de la Sarga

Gavet de La Conca


INFORME 35

A més utilitzarem les següents tipologies de llegenda per a marcar els diferents

transvasaments econòmics (entrades i sortides) que es produeixen en el decurs

de cada sector econòmic:

Entrades de productes a la comarca del Pallars Jussà.

Intercanvis de productes dins de la pròpia comarca.

Sortides de la pròpia comarca cap les comarques veïnes.

Sortides de la pròpia comarca cap d’altres indrets.


INFORME 36

MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ECONÒMIC DE LA CONSTRUCCIÓ:

o És el sector més castigat. Gairebé l’activitat ha baixat un 50%.

o En aquests moments s’està substituint l’obra pública per la obra privada

fent alguna que altra rehabilitació.

o És l’activitat que més ha sofert l’actual situació de la crisi, i per tant hi ha

moltes empreses amb un mínim d’activitat.

o Segons dades facilitades per Institut Estadística de Catalunya a l’any 2009

aquesta era el panorama d’habitatge d’obra nova a la nostra comarca.

Qualificacions definitives habitatges VPO 29Cèdules habitabilitat habitatge lliure 236Certificats finals d'obra col·legi aparelladors 147

o És un dels sector amb una forta

dependència de transport per carretera. I,

que suposa un cost important a imputar

al preu del producte final.

o En aquests moments no solament es

compta amb empreses del territori sinó

que cada cop més hi ha empreses que

venen a oferir en els seus serveis d’altres

zones.

o El càlcul econòmic d’aquest sector és

conseqüència de dades extretes de les

empreses entrevistades, de les dades del

sector, dels marges comercials dels


N



L A N O G U E R A


Talarn

Isona


La Pobla de Segur

Tremp

Salàs de Pallars

Sarroca de Bellera

Senterada

El Pont de Claverol

(Conca de Dalt)

Abella de la Conca

Guàrdia de Tremp


Gavet de La Conca

La Torrede Cabdella

NNN

P A LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL L AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA R S L L J U S S ÀJJ

A L T ARR RRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRR I B A G O R Ç A

L A N O G U E R AOOAA

P A L L A R SLLS O B I R À

Talarn

Isona


La Pobllabbbblabblbblbbbblbbllllllll de Segurobob Segure Segur

Trempppmpmp

Salàs de PaPaaalaaaaaaaaalaaalalaaalllllarrsrslarrsrsrrrrrrsrrrrrrrrrlara ssalàalà P

SarrSS ocaaadeddeeee Bdeddeddddeeeeeeeeeeeee elleraa

Senterada

El Pont de Claverol

(Conca de Dalt)

Abella de la Conca

Guàrdia de Tremp

LlimianaSant Esteve de la Sarga

Gavet dededeLa Conca


INFORME 37

productes comprats, i dels volums mitjos

d’ingressos per aquest tipus d’estructures

empresarials.

o Pel que fa als transvasaments econòmics el sector de la construcció

genera:

Entrades de volum de negoci per valor de: 137.000.000,00 euros.

Sortida de volum de negoci per valor de: 230.000.000,00 euros.

o Es genera activitat més allà de la pròpia comarca, sent a les comarques

veïnes: Pallars Sobirà, Val d’Aran i Alta Ribagorça.


INFORME 38

MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR AA.PP, Sanitat i Ensenyament privat i

públic:

Dades rellevants quan a salut:

Les dades que a continuació presentem han estat estretes de l’informe de

Constitució del Consorci del Govern Territorial del Pallars. Departament de Salut

de la Generalitat de Catalunya.

La visió territorial quan a la sanitat a Catalunya és divideix en 7 regions sanitàries

i 37 governs territorials de Salut. La nostra comarca esta immersa en la regió

sanitària de l’Alt Pirineu i Aran, i dins del Govern Territorial de Salut del Pallars

(GTS).

La regió sanitària de l’Alt Pirineu i Aran inclou les comarques de la Cerdanya, Alt

Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val d’Aran.

La GTS del Pallars dona servei a 19.000 habitants, representa el 27,34% de la

població Alt Pirineu i Aran i el 0,25% de la població de Catalunya.

La GTS del Pallars inclou 29 municipis; dels quals 14 pertanyen al Pallars Jussà.

Entre els municipis de Tremp, La Pobla de Segur i Sort es concentra el 64% de la

població del GTS Pallars.

L’àrea bàsica de salut (ABS) del Pallars Jussà inclou l’ABS de Tremp compta amb

8.491 habitants i l’ABS de La Pobla de Segur amb 4.343 habitants.

L’ABS de La Pobla de Segur inclou els següents municipis: La Pobla de Segur, La

Torre de Capdella, Sarroca de Bellera, Senterada, Salàs de Pallars i la Conca de

Dalt.

L’ABS de Tremp agrupa els municipis de: Tremp, Talarn, Castell de Mur, Sant

Esteve de la Sarga, Llimiana, Gavet de la Conca, Isona i Concs Dellà, Abella de la

Conca.


INFORME 39

L’índex d’embelliment del Pallars és de 178,67 (menors de 64 anys i majors de 15

anys), sent la més alta de l’Alt Pirineu i Aran. La mitjana catalana és de 105,45.

Hi ha un alt ús dels serveis sanitaris a la nostra comarca.

A continuació es mostra aquesta afirmació a través dels dos quadres on hi

consten els indicadors principals d’utilització dels serveis sanitaris:

Indicadors d'utilització de serveis sanitaris (1)

INDICADORS GTS Pallars

GTS Alt Pirineu i

Aran Catalunya

% de població que declara disposar de doble cobertura sanitària 27,8% 30,0% 26,4%% de població que declara haver visitat un professional de la salut el darrer any 88,1% 89,1% 87,5%% de població que declara haver visitat un professional de la salut els darrers 15 dies 14,8% 17,1% 23,2%% de població que declara haver visitat el seu metge de capçalera en el darrer any 76,2% 73,2% 72,2%% de població que declara haver visitat el seu professional d'infermeria en el darrer any 15,8% 15,4% 17,8%% de població que declara haver visitat el seu ginecòleg en el darrer any 45,3% 46,2% 45,4%Freqüentació de visites per habitant i any al metge de capçalera d'atenció primària 7,6% 5,5% 4,3%

Les caselles ombrejades indiquen diferències estadísticament significatives respecte a la mitjana de CatalunyaFont: Departament de Salut: Enquesta de salut de Catalunya 2006 Indicadors d'utilització de serveis sanitaris (2)

INDICADORS GTS Pallars

GTS Alt Pirineu i

Aran Catalunya% de població que declara haver fet alguna consulta a un professional farmacèutic per motius de salut en els darrers 15 dies 6,2% 5,3% 9,5%% de població que declara haver pres medicaments en els dos darrers dies 57,5% 57,9% 61,3%Taxa d'hospitalització d'aguts de població total per 1.000 habitants 107,8% 114,2% 99,7%Taxa d'hospitalització pediàtrica per 1.000 habitants 48,4% 73,6% 66,0%% de població que declara haver estat hospitalitzada en el darrer any 8,5% 8,7% 9,1%% de població que declara haver visitat urgències en el darrer any 20,9% 27,8% 31,5%% de població que ha anat a urgències d'un hospital públic entre les persones que han anat a urgències en el darrer any 70,4% 87,6% 63,1%% de població satisfeta amb els serveis sanitaris públics utilitzats 88,9% 86,0% 79,7%

Les caselles ombrejades indiquen diferències estadísticament significatives respecte a la mitjana de CatalunyaFont: Departament de Salut: Enquesta de salut de Catalunya 2006


INFORME 40

Els residents al GTS Pallars presenten unes taxes d’hospitalització elevades, per

sobre de les de Catalunya, un cop s’han eliminat les diferències per edat i sexe.

Com succeeix en la resta de comarques de la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran,

aquest fenomen no és aliè a la proximitat i dimensió de l’oferta hospitalària del

territori.

També es presenta el mapa de recursos sanitaris per als diferents municipis

existents en el Pallars Jussà:

MUNICIPI RECURS SANITARI POBLACIONS

Castell de Mur Consultori local Guàrdia de Noguera

Gavet de la Conca Consultori local Gavet, S. Miquel de la Vall, S.

Salvador de Toló

Isona i Conca Dellà Consultori local Conques, Figuerola, Isona,

Orcau, S. Romà d’Abella

La Pobla de Segur Centre de Salut

Rehabilitació

La Pobla de Segur

La Pobla de Segur

La Torre de Capdella Consultori local Espui, La Pobleta de Bellveí

Llimiana Consultori local Llimiana

Salàs de Pallars Consultori local Salàs de Pallars

Senterada Consultori local Senterada

Talarn Consultori local Talarn

Tremp Centre de Salut

Consultori local

Hospital Comarcal del Pallars

Centre sociosanitari

Centre de salut mental

Rehabilitació

Radiologia

Tremp

Palau, Puigcercós,

Suterranya, Vilamitjana

Així com també el nombre de professionals sanitaris al Pallars. No es disposa dels

desglossament de forma separada:


INFORME 41

NOMBRE DE PROFESSIONALSAtenció Primària

Atenció Hospitalària

Atenció Sociosanitàr

ia

Atenció a la Salut

MentalProtecció de la Salut TOTAL

Metges 36 (1) 33 2 4 (2) 0 35

Infermeres 36 46 6 0 0 88

Llevadores 2 1 0 0 0 3

Treballadors socials 3 1 1 0 0 5

Auxiliars d'infermeria 2 26 4 0 0 32

Veterinaris 0 0 0 0 4 4

Farmacèutics 0 2 0 0 4 6

Personal de suport 19 38 0 0 0 57

Tècnics de transport 59 0 0 0 0 59

TOTAL 121 147 13 0 8 289

(1) Inclou metges de família, ADP, atenció continuada, pediatres i odontòlegs(2) Inclou psiquiatres i psicòlegsNo inclou personal d'oficines de farmàcia ni ortopèdies

Font: Elaborat a partir de les dades facilitades per les entitats proveïdores

Si ens centrem amb els llocs de treball de metges i infermers d’atenció primària

per 1.000 habitants ens adonem de l’índex elevat de professionals sanitari que

tenim a la comarca del Pallars Jussà en comparació amb Catalunya.


INFORME 42

LLOCS DE TREBALL DE METGES I INFERMERS D'ATENCIÓ PRIMÀRIA PER 1.000 HAB. Metges (1) Infermers

ABS Tremp 14,6 14,6

ABS La Pobla de segur 21,1 21,1

ABS Pallars Sobirà 25,4 25,4

GTS Pallars Jussà - Pallars Sobirà 19,6 19,6

Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran 15,0 12,1

Catalunya 7,9 6,7

(1) Metges: inclou metges generals, pediatres i odontòlegs

Font: Memòria CatSalut 2007 i Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran

DESPESA CORRENT(la despesa corrent correspon al GTS Pallars Jussà-Pallars Sobirà)

Línia Assistencial 20092009 Pallars

JussàAtenció primària 6.567.909,01 4.597.536,31Atenció hospitalària 8.704.202,12 6.092.941,48Atenció sociosanitària 750.868,75 525.608,13Atenció a la salut mental 399.171,18 279.419,83Transport sanitari 4.482.815,67 3.137.970,97Diàlisi 95.140,42 66.598,29Rehabilitació 306.274,42 214.392,09Farmàcia (receptes) 5.703.822,45 3.992.675,72Prestacions ortoprotètiques 63.916,14 44.741,30Oxigenoteràpia domiciliària 74.641,59 52.249,11Lliuraments per desplaçaments 512.463,23 358.724,26Consultoris Locals 51.529,62 36.070,73Total 27.712.754,60 19.398.928,22


INFORME 43

INVERSIONS(la despesa en inversió correspon al Pallars Jussà, tot i que la inversió pot afectar a més territori)

Centre ActuacióPeríode inversió Pressupost

Consultoris locals Pallars JussàObra i equipament

2008-2010 60.505,42

CAP Pobla de Segur Nou centre 2009 3.209.987,00Agència Protecció de la Salut Seu regional 2009 150.840,00

Hospital del PallarsNou TAC, aparell

RX digital i CR digitalitzador

2009 491.000,00

Total 3.912.332,42

Dades significatives quan a la protecció de la salut:

La protecció de la salut és el conjunt d’actuacions de les administracions

sanitàries destinades a preservar la salut de la població davant dels agents físics,

químics i biològics presents en el medi.

Els recursos humans destinats al Pallars quan a la protecció de la salut són els

que al quadre adjunt s’indica:

RECURSOS HUMANS. Protecció de la Salut NOMBRE

Veterinaris 4

Farmacèutics 4

Metges 7

Diplomats universitaris en Infermeria 8

TOTAL 23

Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007

A continuació es mostra un quadre amb el nombre d’indústries alimentàries

(segons el nombre d’establiments inscrits en el Registre Sanitari d’Indústries i


INFORME 44

Productes Alimentaris de Catalunya) existents al Pallars i el nombre de controls

realitzats en un període de temps anual:

INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA (*)

GTS Pallars (Govern Territorial de Salut) CensNúmero controls

Escorxadors 5 764

Carns i derivats 29 1.121

Ous i derivats 5 20

Llet i derivats 6 284

Farines i derivats 28 39

Altres 38 38

TOTAL 111 2.266

(*) establiments inscrits en el Registre Sanitari d'Indústries i Productes Alimentaris de CatalunyaFont: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007

Pel que fa al quadre que a continuació s’apunta, mostra el nombre de control de

sacrificis als escorxadors:

Control de sacrificis als escorxadors

GTS Pallars (Govern Territorial de Salut)Número controls

Bovins 932

Porcins 1.925

Ovins i cabrums 12.358

Equins 60

Conills 281.291

TOTAL 296.566

Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007


INFORME 45

Quan al següent quadre es vol remarca el nombre d’instal·lacions ambientals

existents que requereixen d’un control exhaustiu per a la protecció de la salut:

Instal·lacions ambientals


Xarxes de subministrament d'aigua 249 2.424

Entitats gestores d'aigües de consum 67 63

Instal·lacions per control de legionel·la (*) 11 10

Cubes de transport d'aigua 3 2

Establiments i serveis de plaguicides 8 0

TOTAL 338 2.499

(*) torres de refrigració, condensadors evaporatius i altresFont: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007

I, finalment el següent quadre mostra aquells espais públics que necessiten d’un

control exhaustiu per a garantir la cura de la salut: Establiments i centres de venda o servei al consumidor final


Menjadors col·lectius 226 217

Menjadors col·lectius d'alt risc (*) 21 43

Bars 86 59

Càmpings i allotjaments infantils i juvenils 42 69

Venda al detall 143 82

Elaboradors minoristes 54 113

TOTAL 572 583

(*) escoles bressol, escoles, centres per a disminuits, centres penitenciaris, residències geriàtriques, hospitals, etc.Font: Departament de Salut. Agència de Protecció de la Salut, 2007


INFORME 46

Fruit d’aquesta informació detallada i analitzada, i tenint en compte les altres

entrades d’altres administracions públiques que existeixen al Pallars Jussà genera

un transvasament econòmic següent:

Hi ha una despesa corrent quan

a la línia sanitària de:

44.300.000,00 euros.

• I, una inversió en actius

fixes de: 4.000.000,00

euros.

• Les partides de diners que

entren a la Comarca són per a

finançar circulant i fix de les

competències en sanitat, i un

percentatge altament

significatiu d’aquests diners

resten a la mateixa, es podria

parlar d’un 75%.

• La partida més important és l’Hospital de Tremp, dona servei als dos Pallars i

a l’Alta Ribagorça.

Dades claus d’educació:

El departament d’Educació es gestiona per anys acadèmics però la seva

comptabilitat és duta a terme per anys naturals. Comporta certs problemes

d’encaix per poder parlar de dades coordenades, i a més tenint en compte que les

inversions poden ser imputades a diferents anys segons la partida pressupostària

i el nivell d’execució.


N



L A N O G U E R A


Talarn

Isona


La Pobla de Segur

Tremp

Salàs de Pallars

Sarroca de Bellera

Senterada

El Pont de Claverol

(Conca de Dalt)

Abella de la Conca

Guàrdia de Tremp


Gavet de La Conca

NNN


INFORME 47

Relació de Centres de titularitat del Departament d’Educació:

o Institut La Pobla de Segur (La Pobla de Segur). Centre on s’imparteix l’especialitat d’esports d’hivern.

o Institut de Tremp (Tremp). Centre públic d'educació secundària. Els serveis educatius dels Pallars s’integren dins de l’Institut de Tremp.

o Escola Els Raiers (La Pobla de Segur). Centre d’educació infantil i primària.

o Escola Valldeflors (Tremp). Centre docent públic d'educació primària.

o CFA (Centre Formació Adults. Tremp).

o Escola La Vall Fosca (La Plana de Mont-rós). Centre d’educació infantil i primària.

o Escola Aeso (Isona).

o EOI (Escola Oficial d’Idiomes.Tremp).

Relació de Centres de titularitat municipal o privada:

o Col·legi Mª Immaculada (Tremp). Centre d’educació infantil, primària i secundària.

o Llar d’infants Mª Immaculada (Tremp).

o Llar d’infants Els Minairons (Tremp).

o Llar d’Infants Municipal l’Estel (Tremp).

o Llar d’Infants Municipal Els Bolets (La Pobla de Segur).

o Llar d’Infants Municipal de La Torre de Capdella (La Plana de Mont-rós).

o Llar d’Infants Municipal d’Isona (Isona).

o Escola Municipal de Música (Tremp).

Quan als centres de titularitat del Departament d’Educació:

o Cada centre té assignada una quantitat diferent, essent molt superior la

dels dos instituts perquè els edificis són del Departament i es paguen tots

els consums i les petites reparacions.

o Hi ha una previsió de despesa global aproximada de 390.000,00 euros.

o El cost total del personal docent i no docent suposa un total de 6.629.750

euros a l’any.


INFORME 48

o Les inversions en actiu fix s’acostuma a fer mitjançant concurs públic. Per

sota de 50.000,00 euros no cal haver-hi concurs i, se sol demanar diferents

pressupostos a industrials i/o comercials de la comarca:

Tot i sent difícil imputar les inversions realitzades en un any en

concret segons hem comentat podem establir un valor total de

5.556.954,29 euros aproximadament.

Respecte als centres de titularitat municipal o privada:

o Els consums de llum i gas de les escoles i del Centre de Formació d’Adults

són a compte de cada ajuntament, propietari de l’edifici.

o Disposen d’un concret econòmic per despeses de manteniment per unitat

de formació i per nombre d’alumnes matriculats:

L’import global que reben tots aquests centres del Departament

d’Educació és d’uns 1.458.394.28 euros.

o Hi ha previstes unes subvencions per inversions en la Llar d’Infants

Municipal d’Isona (Isona), en la Llar d’Infants Municipal Els Bolets (La Pobla

de Segur), i en la Llar d’Infants Municipal l’Estel (Tremp) per un import

total de 985.000,00 euros. Les dues primeres les seves millores entren en

funcionament a setembre de 2010, i la tercera ha rebut una resolució

favorable i esta pendent d’execució.

Respecte a la gestió del menjador i del transport escolar s’encarrega el Consell

Comarcal. Hi ha un conveni signat per l’aportació del Departament d’un import

aproximat d’un milió d’euros.


INFORME 49

Curs 2008-09Resum de Centres

Centres d'ensenyament de règim general i especial segons els nivells que imparteixen

Total centresExclusius infantil Infantil Primària Secundària

Infantil Primària

SecundàriaEducació Especial

SECTOR PÚBLIC Catalunya 3.061 758 1.671 566 2 64

Lleida 375 108 209 51 0 7Pallars Jussà 14 3 6 4 0 1

SECTOR PRIVAT Catalunya 1358 577 121 117 478 65


TOTAL CENTRESCatalunya 4.419 1.335 1.792 683 480 129


% centres Pallars Jussà sobre total Catalunya 0,36% 0,30% 0,33% 0,59% 0,21% 0,78%

% centres Pallars Jussà sobre total Lleida 3,76% 3,25% 2,79% 7,14% 5,26% 8,33%

Font: Departament d'Educació. Servei d'indicadors i Estadística. Estadística de l'Educació


INFORME 50

Curs 2008-09Nombre d'alumnes

Centres d'ensenyament de règim general i especial segons els nivells que imparteixen

sector públicsector privat

Exclusius Infantil (1r cicle) 91 33Exclusius Infantil (2n cicle) 258 76Educació primària 522 129ESO 359 94Batxillerat 139 0CF Grau mitjà 228 0CF Grau superior 53 0Total alumnes Pallars Jussà 1.650 332

Total alumnes Catalunya 747.666 427.703% alumnes Pallars Jussà sobre

total Catalunya 0,22% 0,08%

Font: Departament d'Educació. Servei d'indicadors i Estadística. Estadística de l'Educació

Centres de titularitat del departament d'Educació

Nombre professorat 165,75Nombre personal

d'administració i serveis 15,5Cost personal docent i no

docent 6.629.750,00 Despeses manteniment 390.000,00

Inversions totals 5.556.954,29

Centres de titularitat municipal o privada

Concert econòmic 1.458.394,28

Altres conceptes 1.000.000,00


INFORME 51

Aran d’aquesta informació detallada i analitzada la partida d’educació genera al

Pallars Jussà un transvasament econòmic de:

Hi ha una despesa corrent quan

a la línia educativa de:

9.500.000,00 euros.

• I, una inversió en actius

fixes de: 5.600.0000,00

euros.

• Les partides de diners que

entren a la Comarca són per a

finançar circulant i fix de les

competències en educació, i un

percentatge altament

significatiu d’aquests diners

resten a la mateixa.


N



L A N O G U E R A


Talarn

Isona


La Pobla de Segur

Tremp

Salàs de Pallars

Sarroca de Bellera

Senterada

El Pont de Claverol

(Conca de Dalt)

Abella de la Conca

Guàrdia de Tremp


Gavet de La Conca

NNN


INFORME 52

MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR COMERÇ AL DETALL I SERVEIS:

Un analitzats els codis CNAE’s adaptats a la comarca i segons la classificació

realitzada pel Serveis d’Estudis de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa, les

dades aparegudes en l’Institut d’Estadística de Catalunya, i d’altres dades

d’elaboració pròpia de la consultora encarregada del treball s’ha cregut oportú

afegir en aquest les empreses vinculades al comerç al detall i reparació,

immobiliàries i serveis a empreses, i altres activitats socials i de serveis.

El càlcul econòmic d’aquest sector es basa en el nombre d’empreses existents al

Pallars Jussà amb el marge brut de compra dels seus productes i amb els

rendiments mitjos per metre quadrat d’espai de venda tenint en compte l’índex

comercial assignat.

NOTA:

En aquest mapa de fluxos s’han tingut en compte els sectors econòmics del

comerç i reparació, així com els sectors de les immobiliàries i serveis d’empresa, i

d’altres activitats socials i serveis.


INFORME 53

o És el sector econòmic que genera més

atractivitat tant per dins de la comarca

com per la seva àrea d’influència,

sobretot cap al Pallars Sobirà.

o Tremp actua com un veritable centre de

comerç i de serveis dels Pallars.

o Depèn força de la compra de producte

fora de la comarca el que comporta

imputar un cost de transport al producte

significatiu.

o La potencialitat que genera aquest sector

és de:

Entrada de volum de negoci:

41.000.000,00€.

Sortida de volum de negoci:

95.800.000,00€.


N



L A N O G U E R A


Talarn

Isona


La Pobla de Segur

Tremp

Salàs de Pallars

Sarroca de Bellera

Senterada

El Pont de Claverol

(Conca de Dalt)

Abella de la Conca

Guàrdia de Tremp


Gavet de La Conca

NNN

P A L L A R S L L J U S S ÀS ÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀÀJJ

L A N O G U E R AOOA A

TTTalarTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT n

Isona


LaLaLa PLLaLaLaLLaLLLLLLLLLaLLLLLLLLLaLLLa obla de e e SeSSeSeSeSeguSSeSeSSSSSeSSSSeSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS robob SeguS re SSeguSS r

Trempppmpmp

Salàlàlàllààsllààlààààààààààààààààààààààà de Pallarsrsrsalàalà P

Senterada

El Pont de Claverol

(Conca de Dalt)

Abella de la Conca

Guàrdia de Tremp

Llimianade la Sarga

Gavet dededeLa Conca


INFORME 54

MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR EMPRESES HOTELERES:

S’inclou les empreses vinculades al turisme d’allotjament i manutenció: hotels,

càmpings, restaurants, cases rurals, ...

En aquests moments és un sector cabdal en l’economia d’aquesta comarca. Hi ha

un interès econòmic i empresarial en donar a conèixer la diversitat d’entorns

naturals que un turista pot gaudir al desplaçar-se al Pallars Jussà.

Aquest sector genera una atractivitat supramunicipal quan a l’atracció de gent de

fora de la comarca que compra uns serveis oferts pels empresaris del sector. Els

empresaris del sector produeixen uns serveis que ven a la gent que es desplaça

de fora de les nostres contrades, i compra producte per donar part del servei.

o L’atractiu turístic i econòmic que

proporciona aquest sector a la

totalitat de la comarca és

aproximadament:

Entrades de volum de

negoci i producció del

servei: 37.000.000,00€

Generació interna de volum

de negoci: 55.500.600,00€.

NOTA: en aquest cas la visualització en el mapa de les

entrades i sortides és diferent. Es compra producte de fora

per cobrir part del servei que el sector ofereix als seus clients

(fletxa negra), i produeix aquest servei dins de la comarca

(fletxa vermella), i ven el servei als seus clients quan aquests

pernocten a casa seva (es podria incloure també dins de la

fletxa vermella).


N



L A N O G U E R A


Talarn

Isona


La Pobla de Segur

Tremp

Salàs de Pallars

Sarroca de Bellera

Senterada

El Pont de Claverol

(Conca de Dalt)

Abella de la Conca

Guàrdia de Tremp


Gavet de La Conca dia

steve de la Sarga

L L AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA R S L L J UJ UJ UJ UJ UJ UJ JJJJ JJJJJJJJ JJJJJJ UJJ S S ÀJJJ

TTaTaalllarnTaal

LLLLLaLaLaLa PoLLLaLLLaLaLLaLLLLLLLL bla dddddddddddddddddeee Se Se SSSegee eeeee Seeeeeeeeee S urobob SSegS ure e SSegS ur

SSaaallàs allààllàlllààllàllààallààllàllllàll de Pallarsrsrsaallllàaalàlllllàllllà P

Senterada

EEEEl El El PonEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE t de Claaavavavveervvvevvavvevvvvvevve

((CC(CCConca(((((CC((((((((((((((((( de DDaDaaaaDalt)lllltllltlllllllttlllltlltlltlltt


INFORME 55

MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR EMPRESES PYMES:

Una part de les empreses incloses en aquest apartat són empreses que donen

serveis a la pròpia comarca però depenen de la compra de producte de fora per

afegir valor al seu producte fabricat.

I, una altra part d’elles, són aquells empreses que són o poden ser en aquests

moments un potencial significatiu per l’economia d’aquesta comarca; ens referim

a la indústria alimentària.

Hi ha empreses amb força notorietat que afegeixen valor al seu producte final

fent ús de matèries primàries i ecològiques, així com la transformació i venda de

productes.

Són relativament poques les

empreses que constitueixen

aquest grup, per tant el seu

volum de negoci és

representatiu però no

significatiu.

Les dades de negoci

presentades per aquest grup

generen unes entrades per

import d’uns 34.000.000

euros i unes sortides

aproximades de 51.100.000

euros.


N



L A N O G U E R A


Talarn

Isona


La Pobla de Segur

Tremp

Salàs de Pallars

Sarroca de Bellera

Senterada

El Pont de Claverol

(Conca de Dalt)

Abella de la Conca

Guàrdia de Tremp


Gavet de La Conca

ve de la Sarga

A

(Isona i C


INFORME 56

NOTA:

En aquest mapa de fluxos s’han tingut en compte els sectors econòmics de:

metal·lúrgica i productes metàl·lics, indústries manufactureres diverses, fusta

(sector industrial) i, aliments, begudes i tabacs (indústria càrnica, làctea i aliments

per animals).


INFORME 57

MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR TRANSPORT:

o Només hi ha una empresa que

pugui ser útil avui per avui a les

necessitats de la comarca, Integra

2, a banda d’algunes de les

empreses que disposen de la seva

flota de transport, i d’altres que

disposen d’aquesta ruta.

o Aquesta empresa Integra 2 disposa

de camió refrigerat especialitzat

amb dos serveis diaris. Gairebé mai

poden fer transport bidireccional.

o La despesa de transport és molt

important en totes i cada una de

les empreses de la comarca,

suposa aproximadament entre un

15-20% del total de les despeses.

o El cost global de transport per part

de les empreses és d’uns

8.623.000,00 euros.

Partida clau en la compta d’explotació de totes les empreses del Pallars Jussà.

A més, els camions que transporten productes, sobretot de sortida de la comarca

no acostumen a anar plens els camions.

Comportaria una reflexió sobre economies d’escala quan al transport de retorn

per enviar producte local fora. No hi ha comunicació logístic amb els empresaris

del territori.

Tremp

PALLARS JUSSÀ

Lleida

Barcelona

Madrid

ZaragozaemmmmpmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmTreeeeeeeeeeeeeemmmmmmmeeemmmmmmmmmmmmm

LARS PALPAPALALALALAAAALLLLLAAAAAALLLLLALLALLLLLLARÀÀJUSSÀSÀSÀSÀSÀSSSSSSSSSSSSSSÀSSSSSSSSSSSSSSSSÀSSSÀÀÀÀÀ

Lleida

Barc

a


INFORME 58

MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR ENERGIA:

o És un sector econòmic i estratègic per la comarca.

o Cal tenir en compte que és un sector que provoca millores en el PIB de la

comarca i, pot disvirtuar la realitzat econòmica.

o Es produeix energia a la zona però es comercialitza per empreses de fora.

o La gent del Pallars disposa encara d’uns certs privilegis en el consum

d’energia elèctrica.

o El flux econòmic produït per aquest sector és el següent:

Producció en les centrals: 8.522.590 KWH/any

Energia que s’exporta fora de la comarca: 58.900.000 KWH

Es parla d’un preu mig de partida des de la central de 43,55€/MWH

però davant del lliure mercat actual es fa difícil concretar un preu

mig final de comercialització.

A més és fa difícil saber quina resta a la comarca per consum intern,

i quina és ven.

Tremp

PALLARS JUSSÀ

Lleida

Barcelona

Madrid

Zaragoza

Lleiddadaaaaadaddadaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Barcelonnnaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa


INFORME 59

MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR EMPRESES AGRARI I RAMADER:

LA RENDA AGRÀRIA CATALANA DE L’ANY 2009

La renda agrària, a preus corrents, presenta un increment d’un 6,6% respecte a

l’any 2008. Aquest augment és conseqüència del fort descens del valor dels

consums intermedis (-14,0%); ja que la variació del valor de la producció final

agrària (PFA) no ha estat positiva (- 6,6%).

La inferior despesa en consums intermedis (-14,0%) es deu a la forta baixada del

preu pagat mig dels inputs que ha disminuït des del 2008 un -12,6%. El major

impacte resulta de la caiguda del preu dels aliments per a bestiar (15,7%),

concretament dels pinsos compostos.

La disminució del -6,6% de la PFA, s’ha produït degut al descens del valor de la

producció agrícola (-13,4%) i ramadera (-2,7%). Degut al pes que te la ramaderia

a Catalunya (62,8%) la caiguda provocada per l’agricultura s’ha vist una mica

esmorteïda.

El minvament del valor de la producció ramadera te la raó de ser en la disminució

del valor de la producció de llet i del boví de carn.

PRODUCCIÓ

La collita extraordinària dels cereals que ha fet augmentar la producció un

+49,6%. Els conreus amb més increment de producció son l’ordi (+121,8%) i el

blat (+73,3%). Els preus no han acompanyat a la producció i ha esdevingut una

caiguda generalitzada (-19,0%) amb l’excepció del preu de l’arròs (+21,0%).

Tanmateix, el resultat final és d’un increment en el valor de la producció del

+18,5%.


INFORME 60

Cal mencionar també l’increment de la producció de plantes industrials

(+23,2%), plantes farratgeres (+17,3%), encara que aquestes contribueixen

en menor proporció en la producció agrícola. Els preus no han tingut una bona

evolució amb baixades del -30,6%.

En el cas del vi i most la producció s’ha mantingut pràcticament constant, però

l’increment del preu percebut (+5,0%) ha beneficiat el valor de la producció que

incrementa un +6,4%.

La producció d’oli d’oliva ha incrementat un +67,9% mentre el preu ha baixat

un -21,6% resultant un increment del valor de la producció del 27,4%.

En la producció ramadera, el porquí, principal sector agrari de Catalunya

(35,0%), presenta un lleuger augment del valor de la producció (+1,0%), al qual

contribueix l’increment en la quantitat produïda (+5,1%). El preu percebut ha

disminuït un -3,9%.

Altres sectors que experimenten un comportament positiu del valor de la

producció és sobretot el sector dels ous (+17,1%) i, en menor proporció, el de

l’aviram (+2,6%) i el cunícola (+1,5%). En el cas dels ous el valor s’eleva a

causa d’un notable increment tant en la quantitat produïda (+9,9%) com en el

preu percebut (+6,6%). En els altres casos el preu s’ha mantingut constant i, per

tant, el creixement del valor de la producció s’explica per l’augment de la

quantitat produïda.

En el cas de l’oví i cabrum, el valor de la producció es manté constant.

S’observa un petit descens en la quantitat produïda (-2,9%) que es compensa

amb l’increment del preu percebut (+2,3%).

La resta de sectors mostren una evolució negativa. En el cas de la llet tant la

producció (-7,2%) com el preu (-20,8%) han sofert una notable caiguda,

resultant una disminució del valor de la producció d’un -26,3%.


INFORME 61

En el cas del boví de carn, que ocupa la tercera posició en la producció

ramadera per darrera de l’aviram, la pujada dels preus (+2,4%) no ha arribat a

compensar la baixada de la producció esdevinguda (-18,4%) i, per tant, el valor

de la producció s’ha reduït un -15,8%.

La producció de serveis de l’agricultura ha incrementat lleugerament el seu

valor en un +1,8% gràcies principalment als tractaments fitosanitaris.

Les activitats secundàries no agràries no separables, principalment la

transformació de productes agraris, han disminuït el seu valor de la producció (-

2,3%), degut bàsicament a la disminució dels preus percebuts.

CONSUMS INTERMEDIS

Pel que fa als consums intermedis, la caiguda del valor dels aliments per al

bestiar (-15,2%), és el que més repercussió te sobre la renda ja que el seu pes

supera el 50% del total de despeses.

S’estima que el preu pagat mig dels aliments per als animals ha disminuït un -

15,7% respecte l’any 2008. Això ha repercutit en una disminució global dels

costos agraris d’un -14,0%.

Quant a la resta de consums d’inputs, ordenats en funció del seu valor econòmic,

destaquen la disminució del valor de l’energia, carburants i lubricants (-

29,1%), el manteniment de material (-1,8%), les despeses en fertilitzants i

esmenes (-46,8%), els altres béns i serveis (-3,7%), i els serveis

d’intermediació financera (-4,8%). En el cas de l’energia, carburants i

lubricants, els fertilitzants i els altres béns i serveis, el motiu d’aquesta reducció

del cost és el decrement dels preus pagats, que representa una disminució del -

25,3%, un -11,5% i un -3,9% respectivament.


INFORME 62

Les úniques despeses que han incrementat son els productes fitosanitaris

(+5,5%), les despeses veterinàries (+3,6%) i els serveis agrícoles (+1,7%), en

tots els casos a causa de l’increment dels preus pagats.

El valor de les amortitzacions (+1,7%) i dels altres impostos (+5,7%) han

augmentat, mentre que les altres subvencions a les explotacions que s’inclouen a

la renda, han minvat un -1,0%.

Dades sobre el sector agrari a la comarca del Pallars Jussà

Tot i la producció de cereals i de farratges a la comarca hi ha moments que es

necessita sortir a fora per comprar-los. Hi ha necessitat de consum intern

d’aquest tipus de producte.

Ens comenten que hi hauria més capacitat de produir blat de moro aquí a la

Comarca però els costos de fabricació disminueixen l’interès. Hi ha certa

expectació ara amb la concentració parcel·lària de regadiu podria ser una sortida.

D’altres ens comenten també la necessitat de fer cereal ecològic per un tipus de

bestiar i de producte determinat; tot i que encara són baixes les xifres de

superfície destinada a l’ecologia a Catalunya i Lleida. A Catalunya a data 2009 hi

ha 43.585,00 ha. de superfície destinada a agricultura ecològica (3.302,43 ha a

cereal), i a la demarcació de Lleida 32.461,44 ha. (1.390,24 ha a cereal). Sembla

haver interès per aquest tipus de producte a la nostra comarca, alguns ramaders

han d’anar també a fora a comprar-ne.

A més hem de tenir en compte el cultiu de vi i la seva repercussió a l’exterior; de

diferents nivells i categories però amb possibilitats de créixer. Així com les

explotacions de fruits secs; de dimensions reduïdes però que generen valor

econòmic i afegit.


INFORME 63

Les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça representen

més del 50% de la representativitat d'explotacions ramaderes ecològiques de tot

Catalunya, convertint-se d'aquesta manera en el bressol ramader de la producció

ecològica, amb més de 130 explotacions d'aquestes característiques. Tot i

consolidar-se la producció ecològica, el principal problema d'aquestes explotacions

segueix sent completar tot el cicle; producció, transformació i comercialització.

Avui per avui alguns dels punts febles de la producció ecològica són la manca

d'estructures per la producció i transformació, la falta d'estructures de mercat per

comercialitzar i distribuir, la manca d'emprenedoria i inversió en aquest camp i

millora de la comunicació amb els espais naturals del territori.

Avui per avui al Pirineu hi ha 155 operadors que treballen amb ecològica, xifra

que representa un 8% de la producció total que es fa en aquestes comarques.

Seria interessant apostar per aquest producte que juntament amb d’altres

productes naturals i turístics del Pirineu suposarien un nou valor afegit a aquestes

contrades.

A més a la demarcació de Lleida hi ha el 31,89% de la producció ecològica de tot

Catalunya. Pel que fa a sectors, el ramader és el que lidera la llista amb un

38,39%, Aquestes xifres evidencien que tot i produir molt en ecològica molts dels

productes no acaben el cicle amb aquest sistema de produir. La demarcació de

Lleida és una comarca ramadera per excel·lència pel que fa a la producció

ecològica amb un 235 explotacions ramaderes ecològiques, i en tot Catalunya hi

ha 397. Representen un total de 39.696 caps de bestiar i en tot Catalunya hi ha

76.940.

Pel que fa a les explotacions ramaderes ecològiques al Pirineu n'hi ha 112

dedicades al vaquí, 17 a l’oví, 14 al cabrú, 10 a l’equí i 1 al porcí.

Quan a la producció vegetal; 141 a pastures, prats i farratges, 132 a boscos i

matolls, 27 a cereals i llegums, 14 a hortalisses i olivera, 4 a fruiters, 4 a fruits

secs i 3 a tubercles. En aquesta zona es troba 9 escorxadors d'ecològica, 3 llocs

on elaboren carn ecològica i 1 de formatge.


INFORME 64

Les comarques del Pallars Jussà i l'Alt Urgell són les que tenen més tipus diferents

de productes ecològics i més diversificació. El Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça és

clarament ramadera.

Mapa de fluxos del sector empreses agrari:

Tremp

PALLARS JUSSÀ

Lleida

Barcelona

Madrid

Zaragoza

o És el cereal el producte capdavanter del sector agrari a la comarca; sent

per consum propi i per consum extern.

o Cal tenir en compte per al càlcul del negoci generat en aquest grup

l’explotació dels cultius de cereals, farratges, fusta, fruita seca i vi.

o Així com la compra de productes de fora que es necessiten per a explotar

aquests productes i la seva comercialització.

o Hi ha un potencial creixent per la comercialització ecològica, el que implica

pensar en augmentar el nombre d’explotacions agràries ecològiques.

Barcelona


INFORME 65

o El flux de negoci que genera aquest sector per la comarca és:

Entrada de producte i explotació pròpia suposa un volum de

negoci: 9.900.000,00€.

Sortida de volum de negoci: 21.800.000,00€


INFORME 66

Mapa de fluxos del sector empreses ramader:

o És un sector clau per l’economia del Pallars Jussà; sobretot el porcí.

Aquest darrerament presenta una problemàtica de preus força

acusada.

o És una activitat econòmica que genera negoci dins i fora de la

comarca amb capacitat d’afegir valor en el propi territori.

o Cal tenir en compte per al càlcul del negoci generat en aquest grup

l’explotació de les granges de porcí, vaquí, oví i cabrum.

o El moviment econòmic que genera és el següent:

Entrada de volum de negoci: 75.700.000,00€

Sortida de volum de negoci: 88.500.000,00€

Tremp

PALLARS JUSSÀ

Lleida

Barcelona

Madrid

Zaragoza


INFORME 67

MAPA DE FLUXOS DEL SECTOR FINANCERS:

Tot i que no hem pogut disposar de dades del sector si que ens han facilitat el

tipus de moviment financer que es genera a la comarca.

El Pallars Jussà es troben vuit entitats bancàries amb divuit oficines obertures per

tot el seu territori.

En aquests moments són captadors d’estalvi no de mediadors de crèdits; les

activitats econòmiques són demandants de crèdits i les activitats particulars

demandants de dipòsits.

Les entitats financeres han vist reduïda la seva activitat comercial; no hi ha

moviment bancari, hi ha atur, hi ha menys hores extres, ... això es nota en la

sol·licitud de nous productes bancaris. La gent estalvia. La majoria estalvis de

termini fix ja que hi ha un elevat nombre de gent gran.

Els sectors que millor aguanten la crisi són la pagesia amb unes bones collites

darrerament (cereal) i el turisme. Segons ens comenten el sector agrari funciona

de la següent manera amb els diners de la collita viuen i amb els diners de la

subvenció estalvien.


INFORME 68

5. Resum i Conclusions

Entrades de volum de

negoci

Sortides de volum de

negoci

SECTOR CONSTRUCCIÓ 137.000.000€ 230.000.000€

SECTOR AAPP Sanitat i

Educació

59.800.000€

SECTOR COMERÇ

DETALL I SERVEIS

41.000.000€ 95.800.000€

SECTOR HOTELERIA 37.000.000€ 55.500.000€

SECTOR EMPRESES

PYMES

34.000.000€ 51.100.000€

SECTOR TRANSPORT 8.623.000€

SECTOR ENERGIA 8.522.590 kwh 58.900.900 kwh

SECTOR AGRARI 9.900.000€ 21.800.000€

SECTOR RAMADER 75.700.000€ 88.500.000€

Tot i que l’actual situació econòmica la comarca del Pallars Jussà juntament amb

la Noguera gaudeixen d’un PIB lleugerament positiu per damunt de la mitjana

catalana i de la demarcació de Lleida.

Observant el pes de cada sector en el total del PIB Comarcal 2009 del Pallars

Jussà ens adonem que el sector servei és altament important, i que provoca la

seva atractivitat vers les comarques properes gaudint d’una centralitat marcada

per la localitat de Tremp:

Sector Primari 12,58%

Sector Indústria 10,32%


INFORME 69

Sector Construcció 18,60%

Sector Serveis 58,50%

Taxes reals de variació interanuals en percentatge del VAB comarcal per sectors:

Sector Primari ▲ 17,9%

Sector Indústria ▲ 1,8%

Sector Construcció ▼ 5,9%

Sector Serveis ▲ 0,3%

Tot i la davallada del sector de la construcció encara és un dels sectors important

en l’economia del Pallars.

És altament significatiu l’augment percentual del sector primari. Cal un important

impuls econòmic sobretot en la traçabilitat productiva d’algun dels seus

productes. Es pot planteja l’augment del cereal i de la ramaderia ecològica optant

per una comercialització conjunta aprofitant sinergies i economies d’escala.

Cal vigilar l’enorme dependència exterior per l’aprovisionament de matèries

fungibles i primeres pel treball diari de moltes empreses sent la logística un dels

punts febles ja que perjudica el cost del producte, i per tant el seu marge.

Això implica una reflexió conjunta amb tots els operadors econòmiques del

territori per donar continuïtat a l’acció en el moment de poder definir el Pallars

Jussà com a centre logístic de la zona del Pirineu occidental de Catalunya.

Aprofitant sinergies de carregues de transport per abaratir el cost del transport i

poder ser més competitius.

4.6. mapes de fluxos econòmics per sectors d’activitat ... · a més utilitzarem les següents...

Documents