Retornar les institucions empresarials representatives al teixit empresarial real:

el cas de la Cambra de Comerç de Barcelona

Febrer 2013

2

Índex

Funcions de la Cambra de Barcelona Eleccions 2010 Representativitat de la Cambra de Barcelona Conclusions i valoració de la sentència del TSJC

3

Les funcions de la Cambra de Barcelona són potenciar el comerç i l’activitat econòmica

}  Segons els seus estatuts: la Cambra és una institució representativa, independent, democràtica i eficient, que garanteix la promoció de l'activitat econòmica i empresarial i el desenvolupament sostenible del territori.

}  Entre els objectius de la Cambra destaquen: §  promoció de l'activitat econòmica §  defensa dels interessos generals de les empreses §  estudiar i analitzar la realitat econòmica i territorial §  fer propostes d'actuació sobre les infraestructures i l'ordenació del territori §  internacionalitzar les empreses §  informar i assessorar les empreses §  servir el comerç i el turisme §  innovar i promoure nous serveis §  formar gent d'empresa §  estar en comunicació constant amb les empreses §  ser un punt de trobada de les empreses

http://www.cambrabcn.org/cambra/institucio/que_fem

4

Però la Cambra defensa només parcialment els interessos econòmics catalans i té por a enfrontar-se a l’Estat espanyol

}  Promoció de l'activitat econòmica §  Compleix en part

}  Defensa dels interessos generals de les empreses §  Clarament defensa els interessos de les grans empreses, no de les PIME §  El problema real de les PIME és el finançament, que no ha millorat gens durant

la crisi }  Estudiar i analitzar la realitat econòmica i territorial

§  La Cambra surt en defensa de l’Estat espanyol quan li demana, com en la negociació del darrer sistema de finançament, amb el resultat conegut

}  Fer propostes d'actuació sobre les infraestructures i l'ordenació del territori §  No s’ha plantat mai per la situació de l’NII, l’aeroport, el corredor mediterrani §  La veritable defensa sense obtenir resultats és un brindis al sol

5

Índex

Funcions de la Cambra de Barcelona

Eleccions 2010 Representativitat de la Cambra de Barcelona Conclusions i valoració de la sentència del TSJC

6

Els electors a les eleccions de la Cambra de 2010 eren 390.000 a les comarques de Barcelona

}  Aquestes eleccions es convoquen per a escollir els 60 membres del Ple de la Cambra, que n’és l’òrgan de govern i qui nomenarà el comitè executiu i el seu President.

}  Fins a les darreres eleccions de 2010 eren electors: “Las personas naturales o jurídicas, nacionales o extranjeras, que ejerzan actividades comerciales, industriales o navieras en territorio nacional. } A les comarques de Barcelona sumen 390.000 electors.

}  A partir de 2011, només seran electors a la Cambres de comerç aquelles empreses que manifestin la seva voluntat de ser-ne, segons la legislació espanyola.

7

Cal retornar les institucions empresarials representatives al teixit empresarial real

El CCN comprova que la Cambra no està governada per empreses representatives del teixit empresarial català, ans al contrari: no es renova, fa

anys que hi són els mateixos i no contribueix al creixement.

“La Cámara, como corporación de derecho público, mantiene como finalidad la representación, promoción y defensa de los intereses generales de todo el tejido empresarial y las funciones de carácter público-administrativo que las leyes le encomiendan, siendo voluntad de esta corporación la de continuar prestando servicios de utilidad e interés empresarial.” Els seus antecedents històrics es troben al Consolat de Mar o la Reial Junta Particular de Comerç, que es remunten directament fins a l’Edat Mitjana. Té la seu a la Llotja de Mar. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

8

Perseguint aquest objectiu el CCN es presenta a les eleccions al Ple de la Cambra de comerç de Barcelona de 2010 per tal de comprovar-ne el funcionament.

}  La pròpia Cambra de Comerç denega sense cap fonament l’acceptació de la candidatura presentada pel CCN a les eleccions, fet que s’impugna davant l’òrgan competent i s’acaba admetent.

}  El mateix dia de les eleccions, en roda de premsa i després de comprovar les irregularitats en el vot per correu, el CCN denuncia els fets i anuncia la impugnació de les eleccions.

}  Durant el procés administratiu i judicial, les dades confirmen les evidències de les irregularitats: §  el 82% del vot per correu es confecciona des de tres despatxos de

Barcelona des de on s’emet el vot. §  I només des d’un d’ells es remet el 75% del total del vot per correu.

9

Índex

Funcions de la Cambra de Barcelona Eleccions 2010

Representativitat de la Cambra de Barcelona Conclusions i valoració de la sentència del TSJC

10

Comitè Executiu de la Cambra de Barcelona

}  Comitè Executiu •  Miquel Valls i Maseda (president) •  Josep M. Basàñez i Villaluenga (vicepresident primer) •  Josep González i Sala (vicepresident segon) •  Àngel Simón i Grimaldos (vicepresident tercer) •  Josep Cercós i Martínez (tresorer) •  Maria Àngels Agulló i Taltavull (vocal) •  Maria Teresa Bassons i Boncompte (vocal) •  Joan Gaspart i Solves (vocal) •  Josep Oriol Guixà i Arderiu (vocal) •  Enric Lacalle i Coll (vocal) •  Antonio Massanell i Lavilla (vocal) •  Josep Morell i Miró (vocal) •  Xavier Carbonell i Roura (Director gerent de la Cambra) •  Xavier Coronas i Guinart (Secretari general de la Cambra [e.f.])

11

Les empreses del ple de govern de la Cambra de Barcelona influeixen en les seves decisions

}  Telefónica de España (accionistes majoritaris BBVA i La Caixa amb seu a Madrid) }  FCC Construcciones (Esther Koplowitz amb seu a Madrid) }  Agbar (La Caixa) }  Areas (Abertis) }  Saba (Abertis) }  Retevisión (Abertis) }  Servihabitat (La Caixa) }  Hosteleria Unida (Joan Gaspart) }  Gunnebo España (Empresa sueca, president Valls des de 2002) }  El Corte Inglés (família madrilenya de “alta alcúrnia” i seu a Madrid) }  DKV Seguros (seu a Málaga). }  Seat amb seu social a Madrid i màquila productiva a Catalunya. }  Nissan Motor Ibérica, l’empresa amb número de treballadors més gran de

Catalunya, juntament amb Seat. }  ... }  A més a més hi ha 9 membres designats per Fomento Nacional del Trabajo i PIMEC,

entre ells el Sr. Enrique Lacalle.

12

El ple de govern de la Cambra hauria de ser representatiu del teixit econòmic català

}  60 empreses representen l’òrgan del ple de la cambra de comerç de Barcelona.

}  Quasi cap té menys de 10 treballadors quan a Catalunya el 95% de les empreses és de menys de10 treballadors.

}  Algunes d’elles no tenen ni tan sols la seu a Catalunya. }  De fet les persones que les dirigeixen no són ni empresaris, sinó directius

d’alta empresa.

13

Però la demografia empresarial catalana no és representada al Ple de Govern de la Cambra

Font: Distribució de les empreses catalanes en funció del nombre de treballadors (2011) IDESCAT i ACC10, 2011. Organs de Govern de la Cambra de Barcelona, 2012

El 93,8% de les empreses catalanes tenen menys de 10 treballadors. A la Cambra representen el 8,9% del ple de Govern

El 1,4% de les empreses catalanes tenen més de 50 treballadors. A la Cambra

representen el 60,7% del ple de govern

14

El procés electoral de la Cambra hauria de complir criteris democràtics i representatius del s.XXI

§  Es pot entendre la participació de grans empreses dins els òrgans de Govern.

§  El que no s’entén és capgirar completament la representativitat real del teixit econòmic i comercial afavorint els interessos de la gran empresa, que domina completament el ple de la Cambra

§  Però podríem pensar finalment que aquestes accions o inaccions dels representants de la Cambra són fruit de la representació democràtica del teixit econòmic que representen, en unes votacions lliures i representatives.

§  Revisem doncs, les eleccions que han portat al Sr. Miquel Valls a la presidència de la Cambra de Barcelona

15

Eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona del 2010. ¿La Cambra afavoreix la participació?

}  Participació §  Vots emesos: 1’8% §  Abstenció: 98’2%

}  Sistema de votació §  Vot presencial: 9’2% §  Vot per correu: 90’8%

1,8%

98,2%

Vots emesos

Abstenció

Font: Demanda presentada pel CCN al Tribunal Superior Justícia Catalunya, Contenciós administratiu, secció cinquena, Procediment: 61/2011-Y

16

El vot per correu es concentra a molts pocs llocs

}  Adreces des d’on es va tramitar el vot per correu §  adreça 1: 73’5% §  adreça 2: 4’5% §  adreça 3: 3’6% §  resta adreces (32): 18’4%

Font: Demanda presentada pel CCN al Tribunal Superior Justícia Catalunya, Contenciós administratiu, secció cinquena, Procediment: 61/2011-Y

17

Les dates d’enviament coincideixen

}  Certificats enviats per correus. §  dia 23/4: 0’9% §  dia 24/4: 1% §  dia 28/4: 48’56% §  dia 29/4: 33’41% §  dia 30/4: 1% §  resta dies: 15’13%

}  Entre el dia 28 i 29 d’abril s’envia per correu el 82% de tot el vot per correu.

}  El vot per correu de les tres adreces és exactament el 82%. }  És una curiosa coincidència que 6.500 empreses es posin d’acord en

enviar només en dos dies els vots, quan hi ha un termini de vint dies per fer-ho.

Font: Demanda presentada pel CCN al Tribunal Superior Justícia Catalunya, Contenciòs administratiu, secció cinquena, Procediment: 61/2011-Y

18

Índex

Funcions de la Cambra de Barcelona Eleccions 2010 Representativitat de la Cambra de Barcelona

Conclusions i valoració de la sentència del TSJC

19

El TSJC dona la raó al CCN i considera provats els fets al·legats (1/2)

}  El TSJC dona la raó al CCN, al Contenciós administratiu, procediment 61/2011-Y, malgrat no admetre el recurs.

}  EL TSJC considera provats els fets al·legats i dicta sentència per la qual la totalitat del vot per correu emès incompleix la legalitat i ha de ser considerat nul.

20

El TSJC dona la raó al CCN i considera provats els fets al·legats (2/2)

}  No obstant, tot i la nul·litat del vot per correu, el resultat que reflecteix el vot presencial no fa variar el resultat pel que fa a l’epígraf corresponent a la part impugnant, motiu pel qual es desestima la convocatòria de noves eleccions.

21

El TSJC considera nul el vot per correu i el resultat electoral es proclama amb 700 vots

}  Tenint en compte que el vot per correu és nul i atesa la documentació que consta a les actuacions respecte a cada epígraf, el resultat és el següent: §  vots totals 1’8% §  vot per correu: 90%. Anul·lat. §  vot vàlid: 0’2% = 700 vots.

1,8%

98,2%

Vots emesos Abstenció

9%

91%

Vot  presencial

Vot  per  correu

700 vots vàlids

390.000 electors

22

El fet d’anul·lar el vot per correu provoca que de les 60 candidatures electes:

}  5 candidatures hagin obtingut 0 vots, entre elles el Banc de Sabadell. }  2 candidatures hagin obtingut 1 vot }  2 candidatures hagin obtingut 3 vots }  5 candidatures hagin obtingut 4 vots, entre ells el president de la Cambra }  13 candidatures hagin obtingut entre 5 i 10 vots. }  6 candidatures han obtingut entre 10 i 20 vots. }  la resta de candidatures han obtingut entre 20 i 50 vots i 4 d’elles han

superat els 50 vots.

23

Valoració de la sentència (1/3): Legalitat

}  El sistema de vot per correu de les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona no es pot tornar a fer servir mai més en unes eleccions, per la invalidació del TSJC. No obstant, no procedeix anul·lar les eleccions, atès que el vot presencial no altera el resultat final.

}  La sentència del TSJC declara provat que el sistema de vot per correu de les esmentades eleccions incompleix la legalitat i per tant ha de ser anul·lat.

}  Quin és aquest sistema de vot per correu que ha estat utilitzat, com a mínim des de l’any 2002, a les eleccions de la Cambra de Comerç? Bàsicament un sistema fet a mida, on és garantit el resultat abans de començar. Vegem-ho: §  El 82% de les paperetes necessàries per votar per correu es remeten únicament

a tres domicilis, que alhora coincideix amb el domicili designat per 44 de les 60 candidatures guanyadores.

§  La sentència estableix com a cert que és des d’aquestes tres adreces, que s’ensobre la papereta i s’envia a la Junta electoral i que per tant NO ho fa l’elector.

24

Valoració de la sentència (2/3): Representativitat

}  La conseqüència de l'anul·lació del vot per correu és que els vots presencials no fan variar el resultat. Així doncs, els òrgans de la Cambra de Comerç de Barcelona, després de ser anul·lat el 90% del vot total emès, han estat escollits únicament pel 0’2% dels electors, corresponents als vots presencials. Quina representativitat és aquesta?

}  Cal destacar, un cop més, que la participació a les eleccions de la Cambra de Comerç de 2010 fou de l’1’8% dels electors. Això són uns 7.000 vots de 390.000 electors. Aquest nivell de participació s’ha repetit a totes les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, com a mínim des de 2002.

}  La Cambra de Comerç de Barcelona és una institució rellevant en el nostre país, i una eina que hauria de ser bàsica en la consecució dels millors recursos i internacionalització de les empreses del país. Per a totes, no només per a algunes.

25

Valoració de la sentència (3/3): Honorabilitat

}  La immensa majoria de les empreses que formen part dels òrgans de direcció de la Cambra de Comerç de Barcelona són reconegudes i respectades en tots els àmbits per la seva imatge, honestedat, seriositat, fins i tot idolatrades pel seu comportament empresarial.

}  És per això que l’honorabilitat i imatge de la institució i la dels seus membres de govern hauria de provocar, al nostre entendre, una convocatòria urgent del ple de la Cambra per debatre les conseqüències de la decisió judicial, on per sobre de tot hi fos present la responsabilitat dels seus càrrecs, tenint en compte, a més a més, la necessitat actual, més que mai, d’emetre una imatge de transparència i rigorositat democràtica de la institucions representatives del teixit empresarial català, que la sentència ha demostrat a bastament vulnerada en aquestes eleccions.

}  Com a societat demanem als nostres polítics rigorositat, pulcritud i responsabilitat en els seus actes. Com a empresaris, demanem a les institucions que ens han de representar la mateixa transparència i honestedat. No fer-ho, implica, a banda, de la desconfiança total en la seva representativitat, un rebuig frontal a la seva direcció, que evidentment tindria conseqüències.

}  Els tribunals han determinat que aquells vots amb els que determinades empreses han estat escollides membres del ple de la cambra de comerç ha estat considerat invàlid en el seu 90%. Per Déu senyors, honor!!!

26

Només amb un estat propi Catalunya serà econòmicament viable.

Empresaris per l’Estat propi

www.ccncat.cat info@ccncat.cat