+ 001-002 intro+sum72icta.uab.cat/etnoecologia/docs/[245]-garnatje 2012 cat.pdf · monogràﬁ c...

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

Gaspar Jaén i Urban. Sis plantes de jardí, 2011. Aquarel·la i tinta xinesa, 51 x 37,5 cm.

50 Núm. 7 2 MÈTODE

El contrapunt artístic a aquest monogràfi c el trobem en la col·labo-ració de l’artista Frederic Amat (Barcelona, 1952), que, a través de les seues obres, realitzades en exclusiva per a MÈTODE, ens obre la porta de cadascun dels següents articles. En aquesta ocasió, també comp-tem amb un contrapunt literari per mà de l’escriptor Gaspar Jaén i Urban (Elx, 1952) que ens transporta a la seua infància, en què les plantes tingueren un gran protagonisme. Uns textos acompanyats per aquarel·les del mateix escriptor.

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Núm. 72 MÈTODE 51

ETNOBOTÀNICA, UNA CIÈNCIA DE PERSONES I PLANTES

Monogràfic coordinat per Joan Vallès Xirau

L’ etnobotànica, l’estudi de les relacions entre les societats humanes i les plan-tes, és una disciplina situada en la cru-

ïlla de les ciències naturals i les ciències socials. Aquesta interdisciplinarietat o transdisciplinarie-tat ha acabat sent una transgressió del paradigma de la recerca científi ca perquè investigadors de camps tan diversos com l’etnologia, l’antropolo-gia cultural, la lingüística, la botànica i l’ecologia treballen en la mateixa línia i en més o menys es-treta col·laboració per entendre com els humans percebem, coneixem i gestionem el món vegetal.

En aquest monogràfi c presentem exemples prou diversos d’aproximacions a l’estudi dels co-neixements i usos populars de les plantes. Hom hi trobarà treballs etnofl orístics, d’anàlisi antro-pològica social, inclinats a la conservació, i amb plantes medicinals, alimentàries o, simplement, atractives com a protagonistes, i recerques fe-tes en diversos territoris de llengua catalana i en altres àrees geogràfi ques i culturals ibèriques i europees. Les investigacions presentades són completades amb una entrevista a Lluís Villar, capdavanter en els estudis etnobotànics con-temporanis en terres ibèriques.

Joan Vallès Xirau. Catedràtic de Botànica. Universitat de Barcelona.

En la societat actual, accelerada i frenètica, les perso-nes a penes tenen temps per reflexionar sobre l’origen dels recursos que s’utilitzen en la vida quotidiana. A tal extrem arriba aquesta situació que en el món urbà hi ha una part important de la població que no coneix més enllà de les prestatgeries dels supermercats i comerços, fins i tot arriben a sorprendre’s quan descobreixen que les creïlles cal traure-les de sota terra o que cal sacri-ficar els animals dels quals pro-cedeix la carn que mengem. No cal dir que el coneixement del fet que bona part dels medicaments procedeixen o estan inspirats en compostos presents a les plantes silvestres és quasi nul.

La biodiversitat es troba en la base de la nostra vida. Pràctica-ment totes les nostres activitats fan ús de productes procedents de la biodiversitat silvestre o cul-tivada. Dues terceres parts de la humanitat depenen de les plantes com a principal font de medeci-nes. Encara més, entre el 25 i el 50 per cent dels nous medicaments són derivats de productes naturals i, a mesura que augmenta el nostre coneixement sobre la biodiversitat, aquest percentatge s’incrementa. D’exem-ples en tenim a doll. L’aspirina es basa en una molècula descoberta als salzes (Salix spp.), la quinina deriva de la quina (Cinchona spp.), alguns alcaloides utilitzats per al tractament de la leucèmia infantil i la malaltia de Hodgkin procedeixen de la vinca rosa, o pervinca de Madagascar (Catharanthus roseus). Part de la bio-

diversitat posseeix propietats medicinals potencials que encara han de provar-se. La teràpia d’algunes de les ma-lalties més greus que afronta la humanitat, com el càn-cer o la sida, podria derivar-se de productes naturals.

També és important pensar en els sistemes ecolò-gics com una part important de la biodiversitat. Els ecosistemes saludables produeixen béns i serveis que proveeixen seguretat per a la gent i potencial per al

desenvolupament econòmic. Això inclou aigua, productivitat agrí-cola, pesqueries, energia i protec-ció enfront de les catàstrofes na-turals. No obstant això, l’activitat humana degrada el medi ambient i la biodiversitat, i amb la minva d’aquests béns i serveis es com-promet el desenvolupament social i econòmic i es produeix la mar-ginació dels sectors de població més vulnerables.

Només cal repassar les esta-dístiques sobre les previsions de creixement per a les pròximes dè-cades, les de concentració en els nuclis urbans i aquelles sobre la pèrdua de biodiversitat per a ado-

nar-se que estem construint un futur insostenible si no canvia la manera de fer les coses.

■ ETNOBOTÀNICA I CONSERVACIÓ

Molt sovint, quan parlem d’etnobotànica, ràpidament ens ve al pensament l’ús que feien els nostres iaios de les plantes, per rebaixar la sang a la primavera, per fer

La refl exió global sobre la biodiversitat ha portat indefectiblement a considerar els coneixements tradicionals sobre les plantes, corpus bàsic de l’etnobotànica, com una part indissoluble d’aquesta

disciplina, com ha estat reconegut àmpliament al Conveni sobre la Biodiversitat. A més, aquests coneixements etnobotànics poden i han de ser usats per aconseguir un desenvolupament sostenible

compatible amb la conservació de la diversitat biològica.

«LES PERSONES A PENES

TENEN TEMPS PER

REFLEXIONAR SOBRE

L’ORIGEN DELS RECURSOS

QUE S’UTILITZEN EN LA

VIDA QUOTIDIANA. EN

EL MÓN URBÀ UNA PART

IMPORTANT DE LA POBLACIÓ

NO CONEIX MÉS ENLLÀ DE

LES PRESTATGERIES DELS

SUPERMERCATS»

A l’esquerra, Frederic Amat. «Sèrie Botànica», 2011. Tinta xinesa sobre paper, 21 x 28 cm.

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Núm. 72 MÈTODE 53

PROTEGINT LA BIODIVERSITAT

ETNOBOTÀNICA I CONSERVACIÓ

Antoni Aguilella i Palasí

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

cabassos i cistelles, per completar la dieta, etc. Potser la gent jove, més que no pensar en aquestes coses de l’antigor, de les quals ha perdut sovint la referència, pensen en les tribus de l’Amazònia que viuen en plena comunió amb la natura sense més recursos que els que es deriven del seu entorn natural.

És important no perdre cap referent, ni el global ni el local, i encara menys el referent de la biodiversitat. De fet hi ha un lema popular entre els conservacionis-tes a escala internacional que diu «pensa globalment i actua localment», que s’ajusta ben bé a les necessitats i característiques tant de l’etnobotànica com de la con-servació de la biodiversitat. Per això, molts etnobotà-nics que treballen a l’àmbit local haurien de reflexionar i comprendre l’etnobotànica en el marc global per tal de contextualitzar el seu treball.

En aquest sentit cal parlar del Conveni sobre la Di-versitat Biològica que es derivà de la Cimera de la Ter-ra que tingué lloc a Rio de Janeiro l’any 1992, en el qual s’estableix un compromís per conservar la diver-sitat biològica, usar els recursos de manera sostenible i compartir els beneficis de manera justa i equitativa. En molts sentits aquest conveni fou innovador en la me-sura que es constituïa com un marc per a actuacions

«PRÀCTICAMENT TOTES LES NOSTRES

ACTIVITATS FAN ÚS DE PRODUCTES

DE LA BIODIVERSITAT SILVESTRE O

CULTIVADA. DUES TERCERES PARTS

DE LA HUMANITAT DEPENEN DE LES

PLANTES COM A PRINCIPAL FONT DE

MEDECINES»

El mas d’Asnar (Vilafranca, Castelló) ens mostra un bon exemple de com funcionava una explotació agropecuària sostenible en la qual s’ha conservat una valuosa massa boscosa en el mateix barranc, que es mostra en la fotografi a.

© A

nto

ni A

guile

lla


Convention onBiological Diversity

El Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB) es derivà de la Cimera de la Terra que tingué lloc a Rio de Janeiro l’any 1992, en el qual s’es-tablí un compromís per a conservar la diversitat biològica, usar els recursos de manera sostenible i compartir els benefi cis de manera justa i equitativa.

concretes, les quals depenen de les decisions d’àmbit estatal, partint a més del reconeixement que la biodi-versitat no està distribuïda homogèniament al planeta i tenint en compte la necessitat d’un repartiment dels beneficis obtinguts de la biodiversitat. De fet, molts el veuen no solament com un conveni per a la conservació de la biodiversitat sinó com un compromís en el con-flicte nord-sud, amb un impacte econòmic molt gran.

En la redacció del text del conveni, en l’article 8 (j) s’estableix que, atenent a la legislació nacional, cada part ha de respectar, conservar i mantenir els conei-xements, innovacions i pràctiques de les comunitats locals i indígenes que encarnen els estils de vida tradi-cionals pertinents per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica i promoure la seua aplicació més àmplia amb l’aprovació i implicació dels titulars d’aitals coneixements, innovacions i pràctiques, així com animar al repartiment equitatiu dels beneficis que sorgeixen de la utilització de les mencionades innova-cions de coneixement i pràctica.

L’aplicació del conveni es fa a escala estatal. Cada estat és responsable de la conservació dins del seu àm-bit territorial, i la legislació és una de les eines més po-

deroses. En la legislació conservacionista espanyola el màxim exponent és la recent llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, aprovada el 2007 i que dedica el capítol quart als coneixements tradicionals, en especial als que puguen ser d’interès per a la conservació de la biodiversitat. En l’actualitat s’ha donat un cert impuls a l’inventari espanyol de coneixements tradicionals rela-tius al patrimoni natural i la biodiversitat i als inventa-ris tradicionals relatius a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat i la geodiversitat per part del Minis-teri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí.

Dins del conveni s’atorga certa importància a les de-claracions dels pobles indígenes, als registres populars de biodiversitat i en especial als codis professionals de conducta. De fet, un dels productes de la conferència de les parts celebrada recentment a Nagoya, Japó, ha es-tat el codi Tkarihwaié:ri de conducta ètica per tal d’asse-gurar el respecte al patrimoni cultural i intel·lectual de les comunitats locals i indígenes, rellevants per a la con-servació i ús sostenible de la diversitat biològica. Així mateix, a Nagoya es va aprovar el protocol que duu el nom d’aquesta ciutat japonesa sobre l’accés i repartiment dels beneficis de la biodiversitat generats per la utilitza-

Els cafetars arbrats són un bon exemple per veure que l’explotació del cafè pot ser compatible amb la conservació. Cafetar prop de Xalapa (Mèxic).

© A

nto

ni A

guile

lla

Núm. 72 MÈTODE 55

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

ció dels recursos genètics, amb la finalitat de contribuir a un repartiment just i equitatiu tenint en compte tots els drets sobre aquests recursos i tecnologies.

L’organització del Conveni sobre la Biodiversitat estructura el seu treball en una sèrie de programes temàtics i una altra d’assumptes intersectorials, entre els quals es troba el coneixement tradicional. A més, un dels subproductes més importants per als botànics, l’Estratègia Global per a la Conservació de les Plan-tes, inclou mencions específiques a la conservació dels coneixements tradicionals associats a la biodiversitat. Tant en la primera estratègia global, amb data de ca-ducitat el 2010, com en la nova, pensada per al decenni 2011-2020, es fa menció a la necessitat de conservar el patrimoni etnobotànic. En l’objectiu novè es planteja la necessitat de conservar efectivament per a 2020 el 70% de la diversitat genètica, incloent-hi els parents silves-tres com també els coneixements indígenes i locals que s’hi associen. L’objectiu tretzè es dedica íntegrament a la conservació dels coneixements locals i indígenes i també a mantenir i incrementar les innovacions i pràc-tiques per a millorar les condicions de vida, seguretat alimentària i sanitària local.

■ L’ETNOBOTÀNICA COM A DISCIPLINA DE CRISI

Cada vegada es reconeix més àmpliament que la di-versitat biològica és un actiu de gran valor per a les generacions presents i futures i al mateix temps veiem com l’amenaça sobre les espècies i els ecosistemes mai ha estat tan gran com ara. Les extincions causades per l’ésser humà continuen a un ritme alarmant. De la ma-teixa manera cada vegada som més conscients que els coneixements tradicionals són ciència i cultura, i que formen part indissoluble de la diversitat biològica.

Si la biodiversitat representa el paradigma del que tenim i estem perdent respecte a la diversitat de la vida, l’etnobotànica representa el paradigma d’un ús exhaus-tiu de les plantes en tots els àmbits de la nostra vida al llarg de nombroses generacions i que, com la diversi-tat biològica, s’està perdent a marxes forçades. El pa-trimoni etnobotànic està en perill d’extinció, com tan magistralment reflecteix aquella frase de Bernat Capó que diu que «cada vegada que una dona gran o un vell camperol mor és com si una gran biblioteca s’assolara o s’encenguera en flames». L’etnobotànic ha de treba-llar amb l’estrès permanent causat pel fet que no sa-

L’explotació tradicional del bosc de carrasques per cuartos a la serra del Toro (Castelló) ha permès que s’haja conservat una de les millors àrees boscoses del País Valencià.

© A

nto

ni A

guile

lla©

Ant

oni

Agu

ilella


brem mai si hem arribat a temps per tal de recuperar tot el saber popular sobre les plantes que acumularen les generacions que ens han precedit. A més, l’extinció del coneixement etnobotànic s’està produint de manera més ràpida que l’extinció de la biodiversitat.

L’etnobotànica ens ofereix una manera original d’acostar-nos a la conservació de la biodiversitat. Al contrari dels biòlegs de la conservació, que cerquen en les ciències les eines per a diagnosticar i conservar la biodiversitat, els etnobotànics les troben dia a dia en la vida quotidiana dels pobles rurals que durant se-gles han coexistit amb la natura de manera sostenible. Ambdues aproximacions no són excloents, sinó, al con-trari, complementàries.

Un punt de confluència important és que la conser-vació i ús dels recursos genètics posseeix una dimensió humana. A mesura que incrementem la investigació i altres activitats de conservació in situ, cal tenir més en compte els factors socials, culturals, de gènere, institu-cionals, el coneixement local i el valor dels ecosistemes en la presa de decisions.

■ LA CONTRIBUCIÓ DE L’ETNOBOTÀNICA

Des del naixement de l’etnobotànica com a disciplina acadèmica, els investigadors han assenyalat els múlti-ples beneficis que pot reportar el coneixement ecològic de les societats tradicionals que han explotat el bosc, l’agricultura i la ramaderia per reforçar la protecció de les àrees naturals i la millora de la qualitat de vida dels habitants locals. Cada vegada hi ha un consens més general sobre la importància del paper que les comuni-tats locals han de representar en qualsevol projecte que vulga revelar els secrets del bosc, avaluar-lo econòmi-cament i conservar-lo.

Quan abordem els coneixements etnobotànics des de l’òptica de la conservació, comencem a adonar-nos de l’existència de formes de fer que ens donen lliçons sobre com fer un ús sostenible de la biodiversitat. L’ex-plotació tradicional del bosc de carrasques per cuar-tos en la serra del Toro (Castelló) ha permès que s’haja conservat una de les millors àrees boscoses del País Valencià. Basant-se en la partició del territori, cada parcel·la posseïa un cronograma on el bosc es desti-nava a diferents aprofitaments segons el nivell de des-envolupament de la vegetació i gaudia d’un període de protecció quan es produïa l’estassada. O així mateix el mas d’Asnar (Vilafranca, Castelló) ens mostra com funcionava una explotació agropecuària sostenible en la qual s’ha conservat una valuosa massa boscosa al mateix barranc d’Asnar.

Els etnobotànics estan ajudant a desenvolupar els productes forestals no fustaners, que poden ser comer-

En alguns territoris tropicals, com ara l’Amazònia, el coneixement dels habitants sobre algunes plantes útils arriba a tal extrem que són capaços de diferenciar fi ns i tot poblacions. Fotografi a d’una selva amazònica prop de Belem de Pará, Brasil.

«PART DE LA BIODIVERSITAT POSSEEIX

PROPIETATS MEDICINALS POTENCIALS

QUE ENCARA HAN DE PROVAR-SE. LA

TERÀPIA D’ALGUNES DE LES MALALTIES

MÉS GREUS QUE AFRONTA LA HUMANITAT

PODRIA DERIVAR-SE DE PRODUCTES

NATURALS»

Núm. 72 MÈTODE 57

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

cialitzats pels habitants locals del bosc i d’aquesta manera poden guanyar-se la vida venent-los en lloc de talar el bosc. El coneixe-ment etnobotànic posa en valor la biodiversitat i l’increment d’aquest valor pot convertir-se en una raó més per tal de justificar la conser-vació de cara a la nostra societat.

Aquest tipus de coneixements tradicionals, juntament amb els coneixements científics actuals, han donat cos a l’agroecologia, que comença a oferir-nos altres al-ternatives a la destrucció dels bos-cos, en la mesura que integra la conservació del bosc amb l’agri-cultura. En lloc de cremar o talar boscos per tal d’establir cultius, apareix la possibilitat d’establir cultius al costat d’arbres fustaners en una mateixa parcel·la agrofo-restal, reduint la collita de fusta en els boscos naturals. Els etno-botànics contribueixen a crear i manejar sistemes agroforestals, encara que especialment en zones circumtropicals.

En alguns territoris tropicals, com ara l’Amazònia, el coneixement dels habitants sobre algunes plantes útils és tal que arriben a diferenciar fins i tot pobla-cions. De fet molts taxònoms es guien per aquestes distincions dels aborígens per a estudiar aquesta bio-diversitat «amagada». En alguns casos aquestes classi-ficacions dels indígenes arriben a diferenciar variants no basant-se en caràcters morfològics, sinó en l’olor, el sabor o fins i tot en els efectes i la intensitat d’aquests, com en el cas del ioco (Paulinia yoco) de les zones més occidentals de l’Amazònia de Colòmbia i Equador.

El lligam entre etnobotànica i conservació és impor-tant en qualsevol lloc del món on encara es conserven comunitats i individus que mantenen informació no es-tudiada sobre els usos i l’ecologia de les plantes.

■ PENSAR GLOBALMENT, TREBALLAR LOCALMENT: EL CAS VALENCIÀ

El pensament global sobre la tasca dels etnobotànics és fonamental per tal d’emmarcar el seu treball i do-tar-lo d’un contingut més universal i reforçar la vàlua que té. No obstant això, és el treball de camp la base de tot el coneixement i l’aplicació de la biodiversitat. Al País Valencià l’estudi etnobotànic s’ha desenvolupat

de manera important durant els últims decennis i ha estat orien-tat fonamentalment a la recollida de coneixements populars de les espècies considerades individual-ment i principalment des del punt de vista aromàtic i medicinal. Darrerament han anat apareixent diverses obres, moltes de caràcter local, que revelen minuciosament els usos de les plantes en àmbits municipals o comarcals. També moltes flores locals recullen cada vegada més aspectes etnobotànics d’interès encara que no siga aquest l’objectiu central del treball.

Fins ara el treball dels etno-botànics ha estat principalment analític, basat en la recollida de dades de camp, però cada vegada hi ha una necessitat més imperio-sa d’abordar estudis sintètics dels quals ha d’aflorar un nou tipus de coneixement. Una necessitat, cada vegada més urgent també, és abordar treballs etnobotànics so-bre sistemes tradicionals sosteni-bles d’aprofitament de les plantes,

de processos, sobre gestió tradicional dels ecosistemes, una assignatura pendent en l’etnobotànica valenciana. Necessitem conèixer aquelles formes de fer, de gestio-nar l’entorn, que puguen ser aplicades en el present per tal de contribuir a la sostenibilitat.

És cert que moltes formes tradicionals d’utilització de les plantes no són realment sostenibles, però es trac-ta precisament d’extraure aquells casos en què sí que s’han demostrat sostenibles i intentar integrar-les en la manera occidental de fer les coses. Potser un poc més complicat, però de gran interès, seria intentar com-prendre la cosmovisió tradicional de la relació home-planta-natura per tal d’ajudar-nos a millorar i desenvo-lupar la nostra visió actual.

BIBLIOGRAFIABOE, 2007. «Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la

Biodiversitat». BOE, 299: 51.275-51.327.CBD, 2011. Updated Global Strategy for Plant Conservation (GSPC). CBD.

Disponible en <http://www.cbd.int/gspc/strategy.shtml>.HERNÁNDEZ-BERMEJO, J. E. et al. (eds.), 2007. Catálogo preliminar de la etno-fl ora ibérica. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid.

MARTIN, G. J., 1995. Ethnobotany. Chapman & Hall. Londres.ONU, 1992. Convention on Biological Diversity. ONU. Rio de Janeiro.

Disponible en <http://www.cbd.int/convention/text/>.

Antoni Aguilella i Palasí. Professor titular de Botànica de la Universitat de València i exdirector del Jardí Botànic de la Universitat de València.

«CADA VEGADA HI HA

UN CONSENS MÉS GENERAL

QUE LES COMUNITATS

LOCALS TENEN UN PAPER

IMPORTANT A REPRESENTAR

EN QUALSEVOL PROJECTE

QUE VULGA REVELAR

ELS SECRETS DEL BOSC,

AVALUAR-LO

I CONSERVAR-LO»


En l’Estratègia Global per a la Conservació de les Plantes la necessitat de conservar el pa-trimoni etnobotànic constitueix un dels ele-ments fonamentals.

l b l l

DANIEL CLIMENT

L’ etnobotànica es basteix amb gent capaç d’entendre els múltiples llenguatges en què s’expressa la natura; d’interpretar-los

i relacionar-los amb els coneixements transmesos oralment o mitjançant rituals, costums, llegendes i mites; o a través de poemes, escultures, pintures, cançons, refranys, receptes culinàries i de tantes for-mes expressives com les generades pels humans al llarg del temps

Adquirir, organitzar i «cuinar» aquests ingredients precisa combinar interès, saviesa i empatia: aproxi-mar-se exquisidament a les fonts, depurar allò que es

recull, jerarquitzar i ampliar la informació, sentir ale-nar els segles d’observació, de relacions, de proves...

Si hi ha hagut algú capaç de reunir tot això i de comunicar-ho a través de llibres i articles, de sèries televisives, de docència peripatètica i capaç de man-tenir l’atenció gràcies al domini del lèxic, de la sintaxi, de la redacció, aquest era Joan Pellicer (1947-2007).

Avui ens queden els seus llibres, les gravacions, el material per inventariar... i els records que atresorem els qui vam compartir amb ell l’aventura etnobo-tànica i que ens sentíem afortunats quan Joan ens regalava allò que els seus sentits havien après a cap-tar, enfortits per l’estima a la terra i a la gent; i quan utilitzava la paraula i el gest per combinar, de manera harmònica, versàtil i alhora sòlida, el coneixement i el sentiment, la saviesa i la joia, la sensibilitat i l’inte-rès inacabable per allò que ens envolta.

Ens vam conèixer epistolarment. Havia llegit el meu llibre Les nostres plantes i em va convidar a assistir a la presentació, al Centre de Professors de Gandia, de la seua opera prima, l’exquisit «àlbum de cromos» Lluors de Gaia (1989). La introducció ja anunciava el que seria la seua obra futura: «un motiu d’apropament al formós i misteriós món salvatge que ens rodeja, un estímul per conèixer-lo i respectar-lo, i una semença d’amor per tota la Natura, l’exploració i la contemplació de la qual són el millor camí i la més apassionant aventura.»

Tot i que el seu centre era Diània, el rombe en-cavalcat sobre la vocació mediterrània del Sistema Bètic, el seu treball era metodològicament vàlid per a qualsevol indret. I en creuar geografia i història, lin-güística i medicina, amb la botànica i el saber popu-lar, ens va oferir una obra singular i alhora múltiple: els llibres «de viatges» Meravelles de Diània (camins i paisatges de les comarques centrals valencianes; 1995 i 2002) i De la Mariola a la mar (viatge pel riu Serpis; 1997); els herbaris comarcals Lluors de Gaia. Herbari breu de la Safor (1991) i Bellreguard, verd esguard (1994); el petit compendi Flora pintoresca del País Valencià (1999); els tres volums etnobotànics de Costumari botànic (2000, 2004); els programes televisius, de Gandia TV i Punt 2 (Les nostres plan-tes, dins l’excel·lent Medi Ambient); la docència en la Universitat d’Alacant o les escoles d’estiu. I per descomptat, les col·laboracions amb MÈTODE, amb la seua sèrie «Botànica estimada», revista des d’on ara li retem homenatge.Daniel Climent. Professor de Ciències de la Natura a l’IES Badia del Baver, Alacant.

joan pellicer, «in memoriam»

«ENS QUEDEN ELS SEUS

LLIBRES, LES GRAVACIONS,

EL MATERIAL PER INVENTARIAR

I ELS RECORDS QUE ATRESOREM

ELS QUI VAM COMPARTIR AMB

JOAN PELLICER L’AVENTURA

ETNOBOTÀNICA I QUE ENS

SENTÍEM AFORTUNATS QUAN

ENS REGALAVA ALLÒ QUE ELS

SEUS SENTITS HAVIEN APRÈS

A CAPTAR»

© Jo

sep

Man

uel A

lcañ

iz

Núm. 72 MÈTODE 59

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Anar a fer verdura –als marges de camins, bancals del secà o de l’horta, fonts, etc.– ha estat una activitat emi-nentment rural, que ha sustentat l’alimentació bàsica diària de moltes famílies, especialment en les èpoques més dures (Pellicer, 1999). La recol·lecció selectiva dels brots més tendres de la flora espontània –conside-rada en gran part, avui dia, com a males herbes–, de fruits, arrels i fongs silvestres ha condicionat la nostra rica cuina tradicional. En els fo-guers dels nostres avantpassats s’ha sabut magnificar aquests hu-mils recursos en múltiples gui-sats, amanides, confitats, coques, minxos, etc., adaptant les receptes al medi i a les seues possibilitats. Amb el temps, aquesta activitat ha anat caient en desús. Poques són les persones grans que han volgut transmetre als més joves aquesta parcel·la del saber popu-lar, fugint dels temps de fam, fu-gint del segell de la vergonya de la pobresa.

■ LA GLOBALITZACIÓ COM A MOTOR DE CANVI DE LA NOSTRA DIETA MEDITERRÀNIA

La domesticació mil·lenària de plantes i animals va transformar els grups humans nòmades, basats en la caça i recol·lecció de recursos silvestres, en grans ci-vilitzacions sedentàries. La domesticació vegetal va comportar, entre altres, canvis que van augmentar la grandària i la palatabilitat en detriment d’alguns nutri-ents. La nostra nutrició actual depèn majoritàriament de quatre grans conreus mundials –blat, arròs, dacsa i

creïlla–, però la recol·lecció silvestre i el manteniment de races poc domesticades continua vigent en algunes àrees rurals del planeta i especialment al Mediterrani.

Un dels pilars de la dieta mediterrània és el consum diari de vegetals, oli d’oliva i vi, mentre que és ocasional la ingesta de carns, peixos i fruita seca, obtinguts mol-tes vegades mitjançant la caça, pesca o recol·leccions silvestres. No podem oblidar, doncs, el crucial impacte

saludable que sobre aquesta dieta tradicional han tingut i tenen les verdures silvestres, sempre sense restar importància als conreus, necessaris per a assegurar la su-pervivència. En línies generals, les espècies silvestres solen ser més riques en minerals, fibres, àcids grassos essencials i vitamines, com també en metabòlits secun-daris, que tenen funció protectora per a la nostra salut, principalment com a antioxidants (Pretel et al., 2007; Obón et al., 2009).

La nutrició ha d’assegurar el manteniment correcte del nostre

metabolisme, encara que avui dia diversos factors, com l’augment en l’esperança de vida, el ritme diari tan ac-celerat, el major consum d’àcids grassos saturats i la reducció de vegetals, entre altres, estan incrementant intoleràncies i malalties associades (cardiovasculars, càncer de còlon, etc.). Els patrons genètics humans ens han fet seleccionar els aliments vegetals segons cre-ences, costums, disponibilitat i tolerància. Els estudis etnobiològics són un bon punt de partida per a entendre com han evolucionat aquests patrons fins a l’actuali-tat. En aquest cas, i més concretament l’etnobotànica,


mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Núm. 72 MÈTODE 61

CUINA MEDITERRÀNIA DE SUPERVIVÈNCIA

LA RECOL·LECCIÓ D’ALIMENTS SILVESTRES A ALACANT

Concepción Obón, Mª Luz Lorenzo, Vanessa Martínez, Diego Rivera, Daniel Climent i Segundo Ríos

La recol·lecció de fulles, fl ors, rizomes, fruits de les plantes i els bolets silvestres per cuinar plats tradicionals està caient en desús en alguns llocs d’Alacant, encara que en altres zones, principalment

rurals, aquestes receptes tradicionals continuen vives. Estudis etnobotànics realitzats en aquesta província de la Comunitat Valenciana mostren més de 110 espècies silvestres utilitzades com a aliment.

«SELECCIONEM ELS

ALIMENTS VEGETALS

SEGONS CREENCES,

COSTUMS, DISPONIBILITAT

I TOLERÀNCIA. ELS

ESTUDIS ETNOBIOLÒGICS

ENS AJUDEN A ENTENDRE

COM HAN EVOLUCIONAT

AQUESTS PATRONS FINS A

L’ACTUALITAT»

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

a més de permetre’ns comprendre el valor de les plantes en l’evolució humana, ha conservat tant el coneixement tradicional com els recursos fitogenètics associats. En-cara així, la nostra agrobiodiversitat continua amenaça-da i cada any perdem valuosos recursos potencials per disminuir el risc de malalties i reforçar el nostre sistema immunitari.

■ L’ETNOBOTÀNICA A ALACANT

Hi ha diversos treballs etnobotànics sobre l’ús de recur-sos silvestres amb fins alimentaris realitzats a Alacant i sud de València.1 Tots ells aporten nombroses dades d’es-pècies silvestres comestibles –noms populars, lloc, època i procediment de recol·lecció, forma de preparació, etc.–, el que posa de manifest que hi ha un elevat coneixement de la flora i de les seues aplicacions alimentàries.

D’aquests treballs que analitzen els recursos silvestres d’Alacant s’han obtingut 113 espècies –considerant només aquelles recol·lectades com a verdura– pertanyents a 31

famílies botàniques, de les quals les asteràcies (39,55%), brassicàcies (14,69%), cariofil·làcies (6,78%) i llegumino-ses (6,78%) són les més representatives de la nostra et-noflora silvestre. Les espècies amb major freqüència d’ús

1 Alguns dels quals ja s’han publicat, com els treballs de Daniel Climent «Aproximació a la fi tonímia popular del Baix Segura» (1994-1995), «Aproxi-mació a la fi tonímia popular del Baix Vinalopó» (2006) i «Aproximació a les plantes mengívoles silvestres del nostre entorn» (2009); «Cuina rural silves-tre. Recerques etnobotàniques al País Valencià: Contribució a l’estudi de la fl ora etnobotànica mengívola i culinària del territori Diànic» (Pellicer, 1999) o la col·lecció del Costumari Botànic (Edicions del Bullent, 2000-2009) del malguanyat metge etnobotànic Joan Pellicer; Fer herbes a Quatretonda (Col·lectiu Cultural Dorresment, 1999) de Josep Enric Oltra, «La importan-cia de la conservación de las plantas comestibles locales en la Vega Baja (Alicante)» de Concepción Obón (2006) i «Las plantas comestibles recolec-tadas en la provincia de Alicante, estudio comparativo entre la Marina Alta y el Bajo Segura» d’Obón et al. (2009); «Els minxos: l’ús de les verdures silvestres en temps de fam» (Ríos et al., 2009) i «Els minxos: tradició culinà-ria de les valls de Guadalest i Algar» de Mª Luz Lorenzo (2010). Però molts més continuen inèdits, com Aproximació a l’etnobotànica de la comarca del Comtat, de Solanas i Climent (2000), Aproximació a la fi tonímia popular de la Marina Alta i de la Safor i Els noms populars de les plantes al migjorn valencià, de Climent (2006, 2008), Les verdures silvestres: els recursos obli-dats del passat que s’investiguen al present, de Lorenzo, Martínez-Francés i Juan (2010), Estudis etnobiològics de l’Alcoià, el Comtat, l’Alt Vinalopó i la Vall d’Albaida, de Ríos i Martínez-Francés (2011).

A dalt, cama-roja (Cichorium intybus) i, a sota, fenoll (Foeniculum vulgare), comprats al Mercat Central d’Elx.

A dalt, Eruca vesicaria (eruga), i a sota, Thymus piperella (pebrella).

«LA NOMENCLATURA POPULAR

TRANSMESA ORALMENT SOL PATIR

MODIFICACIONS I ADAPTACIONS EN CADA

PART DEL TERRITORI, I HA GENERAT

NOMBROSOS NOMS PER A UNA SOLA

PLANTA»

© M

a Llu

z Lo

renz

o©

Ma L

luz

Lore

nzo

© C

onc

epci

ón O

bón

© C

onc

epci

ón

Obó

n©

Die

go R

iver

a©

Die

go R

iver

a


en el territori són 16, entre les quals destaquen les perta-nyents a la família de les asteràcies, les verdures més apre-ciades (Cichorium, Lactuca, Picris, Reichardia, Sonchus i Urospermum). Algunes, com Cichorium intybus, es consumeixen en amanides, altres en mescles –incloent-hi Silene vulgaris, Beta vulgaris, Papaver rhoeas–, bullides o fregides o són afegides a truites, coques, minxos i pas-tissets de brossa o de verdura (Ríos et al., 2009).

La tradició alacantina usa també molts confitats en salmorres –amb vinagre o sense– de plantes silvestres, com ara el raïmet de pastor (Sedum sediforme), el fe-noll marí (Crithmum maritimum) i les tàperes o tàpe-nes i tiges (Capparis sicula), els més apreciats. Aten-ció especial mereix la verdolaga (Portulaca oleracea), molt consumida en ensalades, amb aigua, sal i vinagre. Algunes labiades (Thymus i Satureja) són usades per a adobar olives, destacant la pebrella (Thymus piperella), un endemisme iberollevantí àmpliament utilitzat en el territori com a condiment en uns quants plats i com a medicinal. Una altra espècia molt valorada és l’Origa-

num paui –l’orenga bona o d’olor o herba botifarrera–, d’origen desconegut, que només es cultiva en les hortes iberollevantines i mallorquines.

Però no en tot el territori es consideren per igual aquests recursos. S’han constatat valoracions contrapo-sades per a una mateixa verdura –com el fenoll (Foeni-culum vulgare)–, tan apreciat en unes comarques com menyspreat en altres.

La nomenclatura popular transmesa oralment (Cli-ment, 1994-1995) sol patir modificacions i adaptacions en cada part del territori, i genera nombrosos noms per a una sola planta, com per exemple Sonchus tenerrimus: llicsó de pic, pic de pardalet, llicsó de pardalet, llicsó de cameta de pardal, llicsó de perdiueta, llicsó de per-diu, llicsó de perdigot, llicsó de marge, llicsó de paret, llicsó rullet, llicsó fi, llisons, lisón(es), linsón(es), linzón de pico-pájaro, picopájaro. Encara que s’observa també el cas contrari, en què predomina un sol nom en totes les comarques, com en el cas de la verdolaga (Portulaca oleracea) o de la cama-roja (Cichorium intybus).

Encara que no s’ha considerat en la present revisió, no és per això menys important la recol·lecció de fruits

«POQUES SÓN LES PERSONES GRANS

QUE HAN VOLGUT TRANSMETRE ALS MÉS

JOVES AQUESTA PARCEL·LA DEL SABER

POPULAR, FUGINT DELS TEMPS DE FAM,

FUGINT DEL SEGELL DE LA VERGONYA DE

LA POBRESA»

«ELS ALIMENTS SILVESTRES ESTAN

AMENAÇATS PER L’OBLIT. PERÒ,

DEMOSTRADA LA SEUA IMPORTÀNCIA PER

AL NOSTRE BENESTAR, ELS DEIXAREM

DESAPARÈIXER O ELS POSAREM

NOVAMENT A TAULA?»

Una de les participants en l’estudi sobre els aliments silvestres a la cuina alacantina, Sara Calbo, separant diverses verdures silvestres (a dalt) i recollint penqueres (a sota).

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Núm. 72 MÈTODE 63

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

marginals i silvestres –Amelanchier, Diospyros, Zi-ziphus, Sorbus, Celtis, Mespilus, Crataegus, Arbutus, Chamaerops, Phoenix, etc.–, que han estat una font ad-dicional de vitamines i oligoelements per a nens –que en prenien com a llepolies o en jocs– i grans. Plantats aïlladament o en petits grups, formant part de límits de bancals o horts xicotets, són considerats conreus mar-ginals que avui dia, a causa de l’abandó absolut que pateixen, es troben en extrema amenaça.

En definitiva, per a molts, els plats elaborats amb aquests recursos recorden temps tristos, quan la cuina d’autor estava a l’ordre del dia, vista la falta d’aliments més abellidors, com els ous, la carn, etc. Com en al-tres facetes de la tradició, la cadena de transmissió va patir una ruptura. Aquest buit generacional ha conduït no sols a l’empobriment del saber, sinó també al de la salut i al de la diversitat de moltes zones rurals o pe-riurbanes. En definitiva, els aliments silvestres estan amenaçats per l’ús d’herbicides, l’abandó del camp, els canvis alimentaris i l’oblit. Però, demostrada la seua importància per al nostre benestar, els deixarem desa-parèixer o els posarem novament a taula?

BIBLIOGRAFIACLIMENT, D., 1994-1995. «Aproximació a la fi tonímia popular del Baix Segu-

ra». Quaderns de Migjorn, 2: 127-162.OBÓN, C., 2006. «La importancia de la conservación de las plantas comesti-

bles locales en la Vega Baja (Alicante). Raijos de la Vega». Volcam i Ajun-tament d’Almoradí. Almoradí.

OBÓN, C. et al., 2009. «Las plantas comestibles recolectadas en la provincia de Alicante, estudio comparativo entre la Marina Alta y el Bajo Segura». In GUILLEM-LLOBAT, X i G. GARCÍA [eds.] Salut, alimentació i cultura popular al País Valencià. VI Trobades del Seminari d’Estudis sobre la Ciència: “Me-dicina rural i cultura popular al País Valencià: Homenatge a Joan Pellicer i Bataller”. CEIC Alfons El Vell. Gandia.

PELLICER, J., 1999. «Cuina rural silvestre. Recerques etnobotàniques al País Valencià: Contribució a l’estudi de la fl ora etnobotànica mengívola i culi-nària del territori Diànic». Quaderns del Palau, 1: 81-123

PRETEL, M. T. et al., 2007. «Propiedades nutritivas y funcionales de plantas comestibles silvestres de la provincia de Alicante». Actas de Horticultura, 48: 658-661.

RÍOS, S. et al., 2009. «Els minxos: l’ús de les verdures silvestres en temps de fam». In GUILLEM-LLOBAT, X i G. GARCÍA [eds.] Salut, alimentació i cultura popular al País Valencià. VI Trobades del Seminari d’Estudis sobre la Ciència: «Medicina rural i cultura popular al País Valencià: Homenatge a Joan Pellicer i Bataller». CEIC Alfons El Vell. Gandia.

Concepció Obón de Castro. Doctora en Biologia. Professora de Botànica de la Universitat Miguel Hernández.Mª Luz Lorenzo Gutiérrez. Llicenciada en Biologia per la Universitat d’Alacant.Vanessa Martínez Francès. Llicenciada en Biologia. Investigadora de l’Estació Biològica Torretes. Institut Universitari de la Biodiversitat, CIBIO. Universitat d’Alacant. Diego Rivera Núñez. Doctor en Biologia. Catedràtic de Botànica de la Universitat de Múrcia.Daniel Climent Giner. Llicenciat en Químiques i professor de Ciències de la Naturalesa. IES Badia del Baver. Alacant.Segundo Ríos Ruiz. Doctor en Biologia. Professor de Botànica de la Univer-sitat d’Alacant. Director de l’Estació Biològica Torretes i del Museu de la Biodiversitat. Institut Universitari de la Biodiversitat, CIBIO. Universitat d’Alacant.

Les espècies pertanyents a la família de les asteràcies són una de les verdures més apreciades, com el cas de Sonchus tenerrimus. El seu ús en tot el territori fa que se la conega amb múltiples noms populars: llicsó de pic, pic de pardalet, llicsó de pardalet, llicsó de cameta de pardal o llicsó de perdiueta, entre altres. Aquesta espè-cie és molt apreciada en amanides, com la de la imatge.

«NO EN TOT EL TERRITORI ALACANTÍ ES

CONSIDEREN PER IGUAL ELS RECURSOS.

S’HAN CONSTATAT VALORACIONS

CONTRAPOSADES PER A UNA MATEIXA

VERDURA, TAN APRECIADA EN UNES

COMARQUES COM MENYSPREADA

EN ALTRES»

© M

a Llu

z Lo

renz

o©

Ma L

luz

Lore

nzo


ALFÀBREGUES

GASPAR JAÉN I URBAN

L es dones del poble les plantaven el dia de Santa Àgueda i fins passat Sant Andreu, quan arribava el primer fred, les tenien a

la fresca del corral o a l’ombra de la porxada, res-guardades del sol. I, fulloses i delicades, al llarg d’aquests mesos, entre la primavera i la tardor, a més de mantenir allunyats mosquits i mosques, perfumaven intensament les nits que, en el seu rodar admirable, primer s’acurtaven i s’allargaven després.

Que allunyades de les modernes mates d’hiver-nacle, produïdes massivament i amb manipula-cions genètiques! Aquella sement venia de molt an-tic, havia passat de mares a filles. L’àvia en feia un viveret i en tenir les mates dos o tres dits d’alçada, en trasplantava un boliquet –enrotllades les arrels amb un manoll dels propis cabells, agafats dels que quedaven enganxats al batidor en pentinar-se– al planteret definitiu, que podia ser de grandària molt diversa, ja que entre les veïnes hi havia una pací-fica i civilitzada rivalitat per veure quina feia les plantes més grans, bledanes i rodones.

Assolien llur moment gloriós en ple estiu, quan arribava la festa gran i la gent les treia a poqueta nit a la porta de la casa, per lluir-les i per adornar aquells carrers encara de terra, sense cotxes ni as-falt encara, acabats d’agranar i d’arruixar, on sopa-ven les famílies.

I, com a la Roma antiga honoraven la gran Dea mare –negra, mineral, sorgida de la profunditat de la terra–, la nit del 14 d’agost acompanyaven la Mare de Déu morta, adormida, gitada al monu-mental llit de palosanto i plata regal del duc –a Elx, a Tarragona, a Girona, a Mallorca, a Sarde-nya–. I el dia 15, a Bétera, les portaven en proces-só –al muscle o en carros– fins l’església: grans cossiols amb plantes gegantines, de dos metres o més d’alçada que, aguantades amb una estructura de canyes, perfumaven l’Assumpta.

Se n’escampava la flaire penetrant –l’olor dita reial– per la nit fresca de la festa d’agost i de l’hort de palmeres; testos arrenglerats vora els caminals de grava, a la llotja gòtica de la torre del Consell.

Volien aigua per no mustiar-se i créixer verdes i ufanes i també un bon drenatge de la terra perquè

l’arrel no es podrís; agraïen, doncs, un plateret amb aigua al cul del test.

I a mesura que avançava l’estiu anaven fent-se malbé, perdien ufanor, s’espigaven i treien una tija alta i més aïna llenyosa, al voltant de la qual, agru-pades per pisos, naixien les minúscules flors blan-ques, poc vistoses, que les dones deixaven obrir-se i granar fins que, ja seques, les tallaven i les guar-daven; llavor de l’any següent.

I el seu nom, com la seua olor persistent, intensa i tendral, s’allunyava enllà dels límits de l’idioma, cap a l’oest, cap al sud. I s’endinsava en Castella per les hortes del Túria i del Segura: alfàbrega, aufàbe-ga, alfàbega, alfàbiga, alfágueda, alhábega... •

Gaspar Jaén i Urban. Escriptor i poeta. Professor del Departament d’Expressió gràfi ca i Cartografi a de la Universitat d’Alacant.

«LES ALFÀBIGUES ASSOLIEN LLUR

MOMENT GLORIÓS EN PLE ESTIU, QUAN

ARRIBAVA LA FESTA GRAN

I LA GENT LES TREIA A POQUETA NIT

A LA PORTA DE LA CASA, PER LLUIR-

LES I PER ADORNAR ELS CARRERS»

s i s p l a n t e s d e j a r d í

© G

aspa

r Jaé

n i U

rban

Núm. 72 MÈTODE 65

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

«ABANS QUE ES PINS FACIN MAGRANESI SES FIGUERES MELONS»*

PRIMERES DADES DE DUES RECERQUES ETNOBOTÀNIQUESA FORMENTERA I A MALLORCA

Esperança Carrió, Marina Mayans i Joan Vallès


* El títol d’aquest article està extret d’un fragment de la cançó Jo tenc una enamorada (1974), del grup musical eivissenc Uc.

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Núm. 72 MÈTODE 67

El principal objecte d’estudi dels treballs que es presenten és la recopilació dels coneixements tradicionals sobre plantes a Formentera i a Mallorca, amb especial atenció als usos medicinals i

alimentaris, abans que no sigui massa tard. La percepció holística de l’etnobotànica dóna amplitud a l’estudi i permet enfortir el saber popular sobre plantes, convertir-lo en una referència i sentir-lo

com un bon contrapunt a una societat que a vegades s’ha dit que creix sense timó.

■ L’INTERÈS ETNOBOTÀNIC PER LES ILLES BALEARS

Alguns autors afirmen que la fascinació científica per les illes va començar amb els interessos evolutius de Darwin a les Galápagos, i des de llavors les illes han estat investigades en profunditat per altres raons, essent sempre un objectiu ben atractiu, també per als botànics i els antropòlegs mediterranis.

Tot i que es pot afirmar que l’estudi de les plantes és una pràctica tan antiga com la pròpia humanitat, en el cas de les Illes Balears les referències dels clàs-sics a la seva flora són escasses, i la informació recollida sobre les plantes en aquestes èpoques és molt dispersa i sovint provinent d’obres aplicades de medicina, farmàcia i literatura humanística. Més endavant i al llarg del temps, han estat molts els estudiosos il-lustres i d’altres d’anònims que des del segle XVII fins avui han descrit la botànica balear amb més o menys profunditat (Payeras, 2006).

D’entre els autors més coneguts i amb obres botà-niques de reconeixement acadèmic i popular desta-quen Francesc Barceló (1820-1889) i Francesc Bonafè (1908-1994), els treballs dels quals ja inclouen apunts etnobotànics. Des del vessant naturalista, doncs, l’etno-

botànica balear documentada neix i creix al costat de catàlegs florístics i herbaris, en forma de notes a peu de pàgina, i també en forma de relacions d’espècies in-closes en documents de disciplines aplicades com és el cas de la terapèutica. En el seu costat antropològic o et-nogràfic, l’etnobotànica beu dels llibres de viatge d’uns visitants també il·lustres (com per exemple l’arxiduc

Lluís Salvador d’Àustria, 1847-1915), que varen obrir el camí a la gent de fora i progressivament internacionalitzaren les Illes. Per a l’acadèmia, les illes i la Medi-terrània en general van agafar importància per la seva llunyania, ruralitat intacta, i gent encara poc corrompuda, que era el que els es-tudiosos de llavors buscaven, i el moment i l’estil de vida on nosal-tres també ambientem els nostres treballs. Així mateix, cal destacar la feina d’autors locals, com és el

cas de Guerau i Torres (1981) a Eivissa i Formentera, i la seva important tasca de recuperació de la memòria oral, també en l’ús de plantes.

Amb tot, i en la línia del grup de recerca EtnobioFiC (www.etnobiofic.cat), els nostres treballs dedicats a dues de les Illes Balears tenen l’objectiu d’establir el catàleg etnoflorístic de les àrees d’estudi, o sigui, recopilar els inventaris de les plantes que són conegudes, apreciades

«LA FASCINACIÓ

CIENTÍFICA PER LES ILLES

VA COMENÇAR AMB ELS

INTERESSOS EVOLUTIUS DE

DARWIN A LES GALÁPAGOS I

DES DE LLAVORS LES ILLES

HAN ESTAT INVESTIGADES

EN PROFUNDITAT»

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

i usades per la gent que viu a les illes, especificant-ne els noms i usos diversos. Centrem l’atenció en aquelles plantes amb major originalitat en el seu potencial et-nofarmacològic i etnoalimentari. El mètode de recerca és majoritàriament descriptiu, essent l’entrevista semi-estructurada als informants el punt de partida per a la confecció d’un catàleg etnoflorístic, o sigui, de la flora útil del territori. Alhora, aquest catàleg és el referent per a l’anàlisi tant qualitativa com quantitativa de les dades etnobotàniques (per a més detalls, vegeu Vallès, 2007).

■ ELS CONEIXEMENTS ETNOBOTÀNICS ILLENCS, UN CONTRAPUNT AL TURISME

Per tal de contextualitzar el saber etnobotànic en els territoris estudiats, és important introduir el medi físic i humà que els caracteritza. Les illes de Mallorca i For-mentera formen part de l’arxipèlag Balear, conjunta-ment amb Menorca, Eivissa, Cabrera i altres illes des-habitades. Mallorca té una extensió de 3.600 km2 i s’hi

distingeixen tres àrees ben diferents: el pla central i les marines del sud, la serra de Tramuntana a l’oest, amb el Puig Major de 1.435 metres, i les serres del Llevant d’una altitud menor. La temperatura i la pluviositat mitjana anual són, respectivament, de 16 ºC i 550 mm. Aquestes característiques permeten trobar set classes de vegetació, que inclouen els camps cultivats, l’alzi-nar, les terres pobres i pedregoses de la muntanya, així com les costes rocoses que suporten una calor sufocant a l’estiu i les envestides de la mar a l’hivern. Formente-ra és la més petita de les quatre illes habitades i aquella on hi plou menys i hi fa més calor. El terreny és pla, però hi destaquen dos promontoris: un de 195 metres i l’altre de 108. En el paisatge vegetal destaquen sis tipus d’ambients: brolla amb pinar, timoneda, savinar, vege-tació dunar i halòfila i brolla de romaní.

© M

arin

a M

ayan

s©

Mar

ina

May

ans

© M

arin

a M

ayan

s©

Mar

ina

May

ans


Formentera és una illa pràcticament plana, tal i com s’observa en les imatges de la dreta. Així i tot, podem destacar sis tipus d’ambients: brolla amb pinar, timoneda, savinar, vegetació dunar, halòfi la i brolla de romaní.

«PODEM REMARCAR EL CAS D’“ALGA”,

DENOMINACIÓ APLICADA A UNA PLANTA

VASCULAR PEL SEU HÀBITAT MARÍ, QUE

HA ORIGINAT TOPÒNIMS EN DIVERSOS

LLOCS DEL NOSTRE DOMINI LINGÜÍSTIC,

COM ÉS EL CAS PROU CONEGUT DE LA

CIUTAT DE L’ALGUER»

Per a l’elaboració d’aquests treballs s’han selecci-onat a cada illa informants d’edat avançada, que han tingut una relació més o menys directa amb el treball al camp i que, per tant, tenen un gran coneixement del medi que els envolta. Les entrevistes han permès recollir un total de 129 tàxons a Formentera i 228 a Mallorca, amb usos ben diversos, des dels medicinals i alimentaris fins als domèstics i també de caire magi-coreligiós. Els noms de les plantes també presenten di-ferències i similituds entre illes, o fins i tot podem tro-bar diferències dins d’una mateixa illa. Pel que fa a la fitonímia, podem remarcar el cas d’alga, denominació aplicada a una planta vascular (filogenèticament prou allunyada de les algues, doncs) pel seu hàbitat marí –que, certament, comparteix amb les algues–, que ha originat topònims en diversos llocs del nostre domini lingüístic, com és el cas prou conegut de la ciutat de l’Alguer. En una de les illes a les quals fa referència aquest article, Formentera, hi ha es torrent de s’Alga i s’Algar es troba en una altra de les Balears, Menorca.

L’alga, de fet, és un bon exemple d’ús d’una planta ma-rítima molt lligada a la vida quotidiana dels illencs de fa més de cinquanta anys.

La nomenclatura mèdica és la més subjectiva a l’ho-ra de ser expressada pels informants, i en aquest sentit a l’hora de realitzar un estudi etnobotànic és necessari sistematitzar la terminologia de les utilitzacions. Entre les espècies medicinals escollides, destaquen els usos antiinflamatori i diürètic. En general, tot i que en la restringida mostra exposada en la taula de la pàgina següent no és del tot apreciable, podem dir que els usos remeiers dels vegetals a les illes, així com hem vist que passa en altres treballs fets a la nostra àrea cultural, són sobretot destinats a malalties quotidianes i lleus. Pel que fa als usos alimentaris, distingim entre alimentació humana i animal. Trobem per exemple plantes silves-

© E

sper

ança

Car

rió©

Esp

eran

ça C

arrió

© E

sper

ança

Car

rió©

Esp

eran

ça C

arrió

Núm. 72 MÈTODE 69

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

A Mallorca tenim tres àrees de paisatges ben diferenciats: el pla central i les marines del sud, la serra de Tramuntana, a l’oest, i les serres del Llevant, de menor altitud. En les imatges de l’esquerra, diversos paisatges de l’illa.

«TROBEM PLANTES SILVESTRES

COMESTIBLES COM LA VERDOLAGA

I D’ALTRES DE CULTIVADES DES DE

FA MOLTS ANYS A LES ILLES, COM

LES FIGUERES. TAMBÉ TROBEM USOS

DOMÈSTICS, COM L’ELABORACIÓ DE

COIXINS EN EL CAS DE L’ALGA»

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

tres comestibles com la verdolaga i d’altres de cultiva-des des de fa molts anys a les Illes com les figueres. També trobem usos domèstics de les plantes, com l’ela-boració de coixins en el cas de l’alga, per exemple.

L’índex d’etnobotanicitat (el percentatge de plantes útils respecte el total de la flora del territori) de les dues àrees en conjunt té un valor aproximat del 24%. Aquest indicador ens permet posar de manifest l’am-plitud dels coneixements sobre plantes que tenen els nostres avis, que han viscut en connexió amb el medi que els envolta. Aquestes persones exemplifiquen la unió dels dos mons que hem referit en l’apartat ante-rior: el saber identificar i conèixer les espècies vegetals i l’aprofitament que en fan (o en feien) les persones.

Aquesta informació es perdrà ben aviat per mor del canvi de rumb que han pres les nostres illes, si no hi posem remei «abans que es pins facin magranes i ses figueres melons». Sembla que les Illes, així com molts altres territoris per tots coneguts, s’han abocat al tu-risme i han girat l’esquena a tot allò que els havia aju-dat a sobreviure fins als anys seixanta del segle passat.

Ens cal tenir present que recollir tots aquests coneixe-ments pot ser un valor afegit i, si el sabem aprofitar, un atractiu més per als nostres visitants. De fet, creiem que aquesta idea de retorn i valoració de les «coses d’abans» ja és una realitat, ara cal fer-la encara més quotidiana i general. A més, si no en som ambaixadors nosaltres –els portadors de la cultura, també la de les plantes–, qui ho ha de ser?

BIBLIOGRAFIABARCELÓ COMBIS, F., 1879-1881. Flora de las Islas Baleares. Pedro J. Gela-

bert. Palma de Mallorca.BONAFÈ BARCELÓ, F. 1978. Flora de Mallorca. Moll. Palma de Mallorca.GUERAU D’ARELLANO, C. i N. TORRES, 1981. Nova aportació al coneixement de

les plantes d’Eivissa i Formentera. Institut d’Estudis Eivissencs. Eivissa.PAYERAS, A., 2006. «Història de la Botànica a les Illes Balears: plantes vas-

culars». Bolletí de la Societat d’Història Natural de Balears, 49: 155-172. VALLÈS, J., 2007. «La recerca en etnobotànica a Catalunya: objectius, mè-

todes, zones estudiades, alguns resultats i comentaris generals.» RIDEC (Recerca i Difusió de l’Etnologia Catalana), 2 – IX – 2011: 1-10.

Esperança Carrió i Marina Mayans. Investigadores del Laboratori de Botà nica. Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.Joan Vallès. Catedràtic de Botànica. Laboratori de Botànica. Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.

© E

sper

ança

Car

rió©

Joan

Val

lès

Xir

au


En aquesta taula es mostren alguns exemples d’usos de les espècies més citades a Formentera (F) i Mallorca (M), amb alguns dels seus noms populars. El 24% de tota la fl ora d’aquestes illes són plantes útils, el que ens demostra la importància dels coneixements sobre plantes.

Les fi gueres de moro (Opuntia maxima) són cultivades des de fa molts anys a les illes. Els seus fruits són comestibles, i per tant han format part de la dieta dels illencs.

Una de les participants en l’estudi a Mallorca asseca un ramell de trencapedra (Herniaria glabra), una herba emprada com a diürètic, antiinfl amatori renal i analgèsic, entre altres usos.

NOM CIENTÍFIC NOM POPULAR ÚS

Herniaria glabra Trencapedra F, M Diürètic F, M

Herba trencapedra F Litotríptic renal M

Herba roca F Protector renal M

Herba de mal de pedra M Antisèptic urinari M

Antiinfl amatori renal M

Analgèsic M

Malva sylvestris Malva F, M Antiinfl amatori F, M

Vauma M Laxant F

Bauma M Descongestiu broncopulmonar F

Cicatritzant F

Antiequimòtic M

Vulnerari M

Antitussigen M

Opuntia maxima Figuera de pic F Descongestiu broncopulmonar F

Figuera de moro M Antihemorroïdal F

Antidiarreic F

Antitussigen F, M

Analgèsic M

Antiequimòtic M

Antiinfl amatori M

Antipiròtic M

Diürètic M

Litotríptic renal M

Portulaca oleracea Verdolaga F, M En amanides F, M

Alimentació animal M

Ficus carica Figuera F, M Qualls M

Alimentació humana i animal F, M

Posidonia oceanica Alga F, M Elaboració de coixins F

Adobs F, M

Conservació d’aliments M

BALADRES


N o havien esdevingut encara plantes de jardí. Silvestres, verinosos, funeraris, amb una saba blanquinosa i espessa

que, com llet apegalosa, s’enganxava als dits quan n’esgarraves una branca, amb el fullam sempre verd, lanceolat i fosc, en arribar l’estiu florien es-pectacularment, exuberant, amb tot de flors per-fumades, clares o embotides, blanques, rosades o lleugerament vermelles. Els baladres, però, asse-degats sempre, eren arbusts que seguien el fil es-condit i drenat de l’aigua subterrània al fons dels barrancs i de les rambles que s’obrien entre les ser-res que tancaven pel nord la contrada i per on bai-xava abundant, veloç, precipitada, l’aigua violenta de les torrentades. I cada any, el Consell de la Vila manava portar des d’aquelles serres una carretada de branques florides de baladre per encatifar els carrers del poble en la processó del Corpus.

No hi havia, doncs, baladres dins el recinte del jardí vell de l’hort. Tot guardant-ne l’entrada, però, davant mateix de la casa, en teníem tres exemplars gegantins, gairebé centenaris, dos de rosa i un de blanc, tots tres de flors embotides –amb abundants pètals enrotllats en cada floquet– que aixecaven per l’aire, fins una altura considerable, el seu abun-dant brancam i que es nodrien de l’aigua salada que corria per la sèquia, en un marge de la qual sorgien les soques poderoses, envellides, robustes i multiplicades. I sense que calgués tenir-ne cura, al llarg de l’estiu ens regalaven una florida abundant i generosa amb la qual, de nen, feia paganes ofrenes als déus de la natura: tot de flors emparellades a les caixetes seques –estretes i allargades, com pi-ragües diminutes– que havien protegit les inflores-cències de les palmeres, encara tendres.

Dels molts records que conserve d’aquells ar-brots que vaig mirar durant més de mitja vida m’agrada evocar l’agost que vingueren Miquel i Teia a la Festa d’Elx. Aleshores encara ens reuní-em a l’hort la nit de la roà per conversar, llegir ver-sos, menjar meló d’aigua i beure nugolet. Aquell any, el 15 d’agost al matí, després de la processó, hi tornàrem a replegar les deixalles de la nit ante-rior. Encara quedava síndria i, en la calor sufocant del migdia, cadascú n’agafà una tallada. Els dies

de vacança solia tenir posada l’aigua per a regar l’hort i l’aigua, refrescant i joganera, s’escampava per les sèquies vorejades de palmeres. La Teia, ten-dral i somrient, la tallada de síndria mossegada a la mà, es va traure les sandàlies i, amb la faldilla arremangada, les cuixes esveltes i brunes a l’aire, introduí els peus nus en el corrent d’aigua fresquís-sima –talment una d’aquelles divinitats paganes dels boscos i de les fonts a les quals, de nen, oferia caixetes de ramàs farcides de flors de baladre. Per sobre, els tres baladres enormes, com una cúpu-la verda, feien ombra i deixaven caure una florida blanca i rosa de flors embotides, com un homenat-ge, com una premonició, com un comiat. •


«I SENSE QUE CALGUÉS TENIR-NE

CURA, AL LLARG DE L’ESTIU ELS

BALADRES ENS REGALAVEN UNA

FLORIDA ABUNDANT I GENEROSA

AMB LA QUAL, DE NEN, FEIA PAGANES

OFRENES ALS DÉUS DE LA NATURA»


© G

aspa

r Jaé

n i U

rban

Núm. 72 MÈTODE 71

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

No cal recular gaire en el temps per trobar-nos amb els horts com l’única font de vegetals frescos per als habitants de la serralada pirinenca. Qualsevol llogarret era envoltat d’horts que configuraven un paisatge de feixes distribuïdes per tots els vessants assolellats, fu-gint de les planes fluvials privades de sol pels cims circumdants. Els forts pendents no impedien pas als nostres avantpassats recents, acostumats als esforços físics que requereix aquest medi, d’aprofitar la terra fins a altituds actualment insospitades. Només la durada del cicle vital i la resistència al fred de les plantes imposaven els límits de conreu en el temps i en l’espai.

Els canvis econòmics i socials esdevinguts durant el segle passat varen afectar de manera dràstica les zones de muntanya a causa de la despoblació i de les variacions en els usos del sòl. Els horts ac-tuals són els hereus d’aquesta evo-lució i és en aquest context en el qual es va emmarcar

el disseny d’un projecte d’arrel etnobotànica1 –finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN)– que tenia com a objectiu general l’estudi dels horts famili-ars en àrees de muntanya de la Península Ibèrica i que es va dur a terme entre els anys 2008 i 2010, amb els

objectius concrets d’estudiar la conservació de l’agrobiodiversi-tat i la preservació, transmissió i innovació del saber popular sobre plantes. Els resultats que exposem a continuació corresponen només a l’àrea pirinenca catalana.

■ L’EVOLUCIÓ DELS HORTS: DE L’OBLIGACIÓ A LA DEVOCIÓ

Els horts del Pirineu són parcel-les generalment petites, amb una àrea mitjana que volta els 360 m2,

dels quals només uns 280 m2 són cultivats. En l’extrem oriental de la serralada, i a mesura que dis-minueix l’altitud del terreny, els

horts van augmentant de superfície i les races que hi trobem són típiques de terres més baixes, fins a trans-formar-se, ja tocant la plana de l’Alt Empordà, en horta (Parada i Vallès, resultats no publicats).

En l’anomenada agricultura de subsistència, totes les cases tenien o tenen hort, o fins i tot horts. El del costat de la casa, amb totes aquelles plantes que cal tenir a mà, és un «xic de tot» amb una elevadíssima diversitat (una mitjana de trenta espècies per hort) que les dones de la casa es cuiden d’augmentar amb algu-nes plantes medicinals i ornamentals que s’afegeixen a les hortícoles habituals. L’altre o els altres horts, que solen ser més lluny, més grans i menys biodiversos, no

«EN L’ANOMENADA

AGRICULTURA DE

SUBSISTÈNCIA, AL

PIRINEU TOTES LES CASES

TENIEN HORT O HORTS.

EL DEL COSTAT DE CASA,

AMB TOTES AQUELLES

PLANTES QUE CAL TENIR

A MÀ I UN ALTRE DEDICAT

A FARRATGES PER AL

BESTIAR»


1 Aquest projecte aglutinà tres equips de recerca formats per investigadors dels camps de les ciències socials i naturals: un equip de la Universitat d’Ovie-do que duria a terme la seva recerca a Astúries, un equip de la Universitat Autònoma de Madrid, que ja estava estudiant la Sierra Norte, i un equip català format per membres de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) - Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB), que durien a terme estudis a tot el Pirineu català, i especialment a les comarques de l’Alt Empordà, del Ripollès i del Pallars Jussà. El projecte s’estructurà en diverses parts que conduïren a obtenir informació sobre l’agrobiodiver-sitat, el coneixement i la gestió tradicionals, les dades socioeconòmiques dels informants, les races locals cultivades i les xarxes socials, entre altres paràmetres, mitjançant l’observació directa i les enquestes als informants.

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Núm. 72 MÈTODE 73

ELS HORTS FAMILIARS DEL PIRINEU CATALÀ

APROXIMACIONS ETNOBOTÀNIQUES I ETNOECOLÒGIQUES

Teresa Garnatje, Laura Calvet-Mir, Montse Parada, Montse Rigat, Joan Vallès i Victoria Reyes-García

Els horts familiars del Pirineu català tenen un paper fonamental en la conservació i gestió de la biodiversitat i dels coneixements tradicionals, però també en l’augment de la cohesió social i del

benestar, així com en l’afi rmació de la identitat cultural.

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

només els menen les dones i acostumen a tenir alguna part dedicada a farratges per al bestiar (Rigat et al., 2009). El maneig d’aquests horts és essencialment ma-nual i els adobs són de procedència orgànica, malgrat un ús moderat de productes químics comercials espe-cialment destinats a combatre determinades plagues.

Les plantes que s’hi cultiven es poden incloure en diverses categories segons els usos. No cal dir que les hortícoles són les que ocupen una àrea més gran. Al-gunes d’aquestes espècies, com el sègol (Secale cerea-le), han perdut importància amb el temps, mentre que d’altres continuen essent la base de plats típics, com les cols d’hivern (Brassica oleracea), component bàsic del trinxat de Cerdanya i la canamillana de les capça-leres del Ter i del Freser. Altres espècies freqüents són les trum-fes (Solanum tuberosum), les car-basses (Cucurbita pepo) o els fe-sols (Phaseolus vulgaris), aquests darrers amb força races locals (Calvet-Mir et al., 2011).

Els arbres fruiters són tam-bé una part important dels horts. Els més freqüents són la pomera (Pyrus malus) i la perera (Pyrus communis), juntament amb di-verses espècies de Prunus. Dins

d’aquestes plantes cal incloure-hi també aquelles que serveixen per a cuinar o assaonar, com el julivert (Pe-troselinum crispum) o la ruda (Ruta chalepensis), usada tradicionalment per a posar a la xocolata. La segona ca-tegoria, la de plantes medicinals, inclou les usades per guarir nens i adults dels trastorns més quotidians: ca-mamilla per al mal de ventre (Achillea ptarmica subsp. pyrenaica en zones més elevades, Matricaria recutita o Santolina chamaecyparissus a les més baixes), algun lliri per a les cremades (Lilium candidum) o l’arrel de malví (Althaea officinalis) per als refredats, per citar-ne algunes. No menys important és la superfície dedicada a les plantes ornamentals –de vegades més abundants en nombre d’espècies que les hortícoles– sovint distri-

buïdes a les vores de l’hort o a les zones menys aptes per al conreu d’altres espècies. Aquesta diver-sitat és cada vegada més gran i inclou plantes veritablement exò-tiques per a les nostres contrades. Antigament, algunes es plantaven amb finalitats religioses, com les clavellines (Dianthus sp.) o els crisantems (Chrysanthemum sp.).

Cal no oblidar unes plantes que potser no tenen ús per als hor-tolans, però que són presents als

«EL FUTUR DELS HORTS,

TAL COM ELS HEM CONEGUT

FINS ARA ALS PIRINEUS, ÉS

FORÇA INCERT. ELS CANVIS

EN EL MODE DE VIDA,

L’IMPACTE DEL TURISME I LA

MIGRACIÓ CAP A LA CIUTAT

SEMBLA QUE ACABARAN

ERADICANT AQUEST MODEL»

Al Pirineu català, és habitual comptar amb un o diversos horts per al consum propi i el dels animals. Al costat de casa se sol tenir una parcel-la petita, amb totes les plantes que cal tenir a mà. En les imatges, horts a l’Alta Vall del Ter (Girona), conreats pel seus propietaris, en la seua majoria ja jubilitats.

© T

eres

a G

arna

tje

© T

eres

a G

arna

tje


horts tot i haver sofert una gran davallada durant els últims anys a causa de l’increment de l’ús d’herbicides. Es tracta de les males herbes, plantes que creixen es-pontàniament entre els conreus i a les vores dels horts i que abans eren eliminades manualment. Algunes d’elles han estat substituïdes per altres espècies que ar-riben amb les granes o amb substrats comercials, i que tenen un comportament molt més invasor. Algunes de les males herbes més freqüents són la verdolaga (Por-tulaca oleracea), que, malgrat ser comestible –i fins i tot venuda com a tal en alguns mercats, com ara a Figueres–, actua envaint alguns conreus, els ortigons (Urtica urens) o l’estenactis (Erigeron annuus), intro-duït des d’Europa central.

No pretenem pas fer una llista exhaustiva de les plan-tes que creixen actualment en els horts, tot i que l’hem feta en els nostres estudis (Rigat et al., 2011), però hem de dir que moltes de les races que abans es trobaven als horts han estat substituïdes per races co-mercials. Ja no són comunes les races tradicionals, les granes de les quals guardaven any rere any els hortolans i ells mateixos fe-ien el planter. La proximitat dels mercats i l’accessibilitat a races de plantes al·lòctones ha fet que en els horts actuals hi hagi espècies de les quals mai s’havia sentit a parlar a les nostres terres, algunes d’elles

amb no gaire èxit. Parlem de plantes com els kiwis (Ac-tinidia chinensis) o les síndries (Citrullus lanatus), que difícilment arriben a donar fruits de qualitat en el curt estiu pirinenc. Altres vegades, races més resistents a pla-gues o amb més productivitat n’han substituït d’altres so-vint de més qualitat organolèptica i sempre de més valor tradicional a la zona (Parada et al., 2011).

En els llocs menys transformats del Pirineu, res-guardats de l’impacte del turisme, encara existeix aquest model tradicional d’hort, tot i que tant el perfil de l’hortolà com la funció dels horts han anat canviant amb el temps. Així doncs, els horts del Pirineu cata-là són treballats tant per homes com per dones, d’una mitjana d’edat que supera la de jubilació, i sovint no-més amb educació primària. Aproximadament el 67% de la gent que té un hort ens va dir que el principal motiu per cultivar-lo és com a entreteniment. Només

un 33% va dir que també tenia un hort per motius econòmics, tot i que els beneficis que reporten els horts poden ser rellevants en al-guns casos (Reyes-García et al., en revisió).

■ EL FUTUR DELS HORTS I ELS HORTS DEL FUTUR

Aquests resultats preliminars en l’estudi dels horts familiars en zo nes temperades ens han dut a

«EL MODEL D’HORT DEL

FUTUR SEMBLA LLIGAT A

LA FILOSOFIA ACTUAL, QUE

VALORA LA IMPORTÀNCIA

D’UNA DIETA EQUILIBRADA

I TAMBÉ AL FET QUE CAL

ELIMINAR EL SEDENTARISME

I AFAVORIR EL CONTACTE

AMB LA NATURA»

© T

eres

a G

arna

tje

Núm. 72 MÈTODE 75

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

pensar en la necessitat d’aprofundir en aquests conei-xements i a dissenyar un segon projecte –recentment concedit pel MICINN– que concerneix bàsicament els mateixos territoris i que se centra en les plantes ali-mentàries. Els horts no només tenen un paper impor-tant en la millora de la qualitat de vida proporcionant aliments saludables i exercici físic, com molts dels nostres entrevistats manifesten, sinó que també permeten als hor-tolans mantenir una xarxa social d’intercanvi de llavors, productes i coneixement que contribueix a la cohesió social i a l’afirmació de la identitat cultural.

El futur dels horts, tal com els hem conegut fins ara als Pirineus, és força incert. Els canvis en el mode de vida, l’impacte del tu-risme –especialment en forma de construcció de segones residènci-es– i la migració cap a la ciutat sembla que acabaran eradicant aquest model. En canvi, se’n ge-neren altres models, com el dels horts urbans, de característiques ben diferents dels que hem conegut de sempre. De totes maneres, malgrat una pèrdua de biodiversitat constata-ble i segurament també de variabilitat genètica unides a la pèrdua dels coneixements tradicionals, l’evolució sembla portar-nos cap a un altre model d’hort, amb menys races locals, amb més cultius exòtics i amb una funció més encarada al benestar físic i psíquic dels hortolans que a la subsistència alimentària. El model d’hort del futur sembla més lligat a la filosofia actual, que valora la importància d’una dieta equilibrada i amb productes més ecològics i també al fet que cal eliminar el sedentarisme i afavorir el contacte amb la natura i

les relacions socials per alliberar-nos de l’estrès propi de les societats occidentals.

AGRAÏMENTSEls autors volem agrair a totes les persones que treballen els horts que ens hagin transmès els seus coneixements. Aquesta recerca s’ha dut a terme grà-cies al suport econòmic de la Direcció General de Recerca Científi ca i Tècni-ca del MICINN (SEJ2007-60873/SOCI), Agència per a la Gestió dels Ajuts Universitaris i de Recerca (Generalitat de Catalunya, 2005ACOM00024) i

l’Institut Ramon Muntaner (Ajuts a investiga-ció i difusió cultural, AP07/07). Laura Calvet-Mir ha gaudit d’una beca FPU (MEC-España, AP-2006-01849) i Montse Parada i Joan Vallès, de la beca de recerca «Ciutat de Figueres» 2010 concedida per l’Ajuntament d’aquesta localitat.

BIBLIOGRAFIACALVET-MIR, L. et al., 2011. «Landraces in Situ

Conservation: a Case Study in High-moun-tain Home Gardens in Vall Fosca, Catalan Pyrenees, Iberian Peninsula». Economic Bo-tany, 65(2): 146-157.

PARADA, M., CARRIÓ, E. i J. VALLÈS, 2011. «Eth-nobotany of food plants in the Alt Empordà region (Catalonia, Iberian Peninsula)». Jour-nal of Applied Botany and Food Quality, 84: 11-25.

REYES-GARCÍA, V. et al., 2010. «Gendered Home Gardens. A Study in Three Mountain Areas of the Iberian Peninsula». Economic Botany, 46: 235-247.

REYES-GARCÍA, V. et al., en revisió. «Home Gardens in Three Mountain Regions of the Iberian Peninsula and Their Financial Bene-

fi ts». Journal of Sustainable Agriculture. RIGAT, M. et al., 2009. «Estudio etnobotánico del alto valle del río Ter (Piri-

neo catalán): resultados preliminares sobre la biodiversidad de los huertos familiares». In LLAMAS, F. i C. ACEDO (eds.). Botánica Pirenaico-Cantábri-ca en el siglo XXI. Universidad de León. Lleó.

RIGAT, M. et al., 2011. «Homegardens in the High River Ter Valley (Catalo-nia, Iberian Peninsula)». Acta Botanica Gallica, 158: 525-551.

Teresa Garnatje. Científi ca titular. Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB). Laura Calvet-Mir. Investigadora. Institut de Ciència i Tecnologia Ambien-tals (ICTA). Universitat Autònoma de Barcelona.Montse Parada, Montse Rigat i Joan Vallès. Grup de recerca en Biodiver-sitat i Biosistemàtica vegetal (GREB). Universitat de Barcelona.Victoria Reyes-García. Professora de l’ICREA i Institut de Ciència i Tecno-logia Ambientals (ICTA). Universitat Autònoma de Barcelona.

«MOLTES DE LES RACES

QUE ABANS ES TROBAVEN

ALS HORTS HAN ESTAT

SUBSTITUÏDES PER RACES

COMERCIALS. JA NO SÓN

COMUNES LES RACES

TRADICIONALS LES GRANES

DE LES QUALS GUARDAVEN

ANY RERE ANY ELS

HORTOLANS PER FER EL

PLANTER»

Cols d’hivern en un hort de la Vall Fosca (Pallars Jussà), i una trena d’alls. Dos cultius molt habituals en els horts familiars dels Pirineus.

© L

aura

Cal

vet-

Mir

© L

aura

Cal

vet-

Mir


GERANIS


E ls veus ara, malalts per tot ar-reu, arruïnats, destruïts. Qui diria que, resistents i podero-

sos, eren la glòria del jardí vell de l’hort: als dos costats del corredor central (construït sobre la sèquia de reg), clars i embotits, esclataven generosament en grandioses copines de multitud de flors de cinc pètals que podien ser de molts colors –vermelles, rosa, lila, salmó, ca-rabassa, blanques– que duraven molt de temps i que calia tallar en espigar-se per-què no llevassen força a la mata.

Els esqueixos arrelaven amb tanta fa-cilitat que fou la primera planta que, ben petit encara, vaig aprendre a reproduir a l’antiga casa de l’àvia, on presidien el gran rotlle de mates del corral: per fer noves plantes ficava les estaquetes de tija carnosa en testos on ja n’hi havia d’altres, de plantes, per fer-les arrelar; i així ho feia tot el veïnat, que se’ls bescanviava per tenir-ne de colors diferents.

Eren apreciats per la boniquesa, però també perquè quan els nens no podien fer de ventre, les mares en collien una fulla –gran, fresca, rodona– n’untaven el peduncle –su-aument pelós, com tota la planta– amb una goteta d’oli d’oliva i, així adobat, l’introduïen pel recte de la criatura que, estimu-lada amb aquella sòlida lavativa, no tardava a reac-cionar.

Les tiges llargues i lle-nyoses, sense podar, sota els pins antics, adornaven els jardinets poc cuidats dels guardabarreres del ferrocarril; es recolzaven a les bardisses de fil d’aram de les cases de camp; s’in-clinaven desmaiades als balcons de les cases del poble; se les veia resistir, rústiques i heroiques, la manca d’aigua i d’atenció als jardins abandonats de les faenetes ruïnoses i solitàries a la vora de les

carreteres. I gairebé sempre conservaven algunes fulles a l’extrem superior de la tija i s’adornaven encara amb una petita copinya de flors.

Però això passava fa molt temps, en un món in-cert, de llum i d’infantesa, abans que, amb les prolon-gades i repetides seques i amb la proliferació de pro-ductes quí mics i de verins, vingués aquella misèria negra que els va malmetre i condemnar: un cuquet que s’endinsava pel tou de les tiges tendres i que es-

grogueïa i assecava tota la planta, que l’asfixiava sense deixar-la rebrotar, que l’acotava. •Gaspar Jaén i Urban. Escriptor i poeta. Professor del Departament d’Expressió gràfi ca i Cartografi a de la Universitat d’Alacant.

«RESISTENTS I PODEROSOS,

ELS GERANIS EREN

LA GLÒRIA DEL JARDÍ VELL

DE L’HORT»


© G

aspa

r Jaé

n i U

rban

Núm. 72 MÈTODE 77

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

La sabateta de Venus (Cypripedium calceolus) és una orquídia present en tot l’hemisferi nord. A França i al nord d’Espanya, on és bastant rara, troba el límit occi-dental de la seua distribució a Europa. És protegida a nivell nacional i es considera en perill d’extinció en la major part d’Europa.

El Conservatori Botànic Nacional dels Pirineus i del Migdia-Pirineus registra cada any una desena de telefonades sobre la qüestió. Invariablement, la pre-gunta és on creix als Pirineus francesos per anar a veure-la. El personal del Conservatori ha de fer mans i mànigues per complir amb aquestes peticions sovint apassionades, emocionades i, a vegades, obstinades. En efecte, rara i graciosa, la sabateta de Ve-nus és, als Pirineus, una campio-na de l’amagatall. Des del segle XVIII, qui vol seguir-li el rastre ha d’obrir-se pas entre la realitat del terreny i els rumors. I la sabateta en fa córrer més d’un! Objecte de desig, aquesta orquídia silvestre es considera una flor meravellosa «que cal veure abans de morir».

L’etnobotànica, la disciplina que s’interroga sobre les relacions entre persones i plantes, troba en aquesta flor un objecte d’estudi original. Al marge de la saviesa popular, es tracta d’estudiar l’imaginari contemporani que envolta aquesta planta i les maneres de percebre-la a través dels diversos reptes que planteja.

■ UN TERRITORI ALEATORI

«Des de la dècada de 1950 –explica un botànic del Conservatori–, ningú no ha vist la sabateta en la cara nord de la serralada, excepte als Pirineus orientals. Per a la nostra investigació ens hem centrat en les zones on hi ha informacions potencials o històriques sobre aquesta orquídia. És ací on tenim l’embolic: els qui han vist la sabateta de Venus, els qui diuen conèixer una

persona que ha vist l’orquídia i així successivament. En dues oca-sions s’han organitzat recerques col·lectives a la Pibeste, als Alts Pirineus, on un fotògraf de Lor-da va dir haver-ne vist, fotografiat i exposat en una farmàcia de la seua ciutat.» Cal tenir en compte que els cercadors en qüestió són una colla d’una dotzena de per-sones del Conservatori i del Parc Nacional dels Pirineus, entitats que estan particularment motiva-des per trobar aquesta planta rara,

protegida i gairebé «històrica» al seu territori.«De fet, tot va ser un gran malentès –continua ex-

plicant el botànic–; mai no s’havien trobat aquestes orquídies. I llavors un dia, als peus de la Pibeste, vaig conèixer un home que feia fotos d’orquídies i vaig anar a parlar amb ell. La conversació va derivar cap a les sa-batetes i em vaig assabentar que va ser ell qui havia fet la foto de la sabateta de Venus! Però, en realitat, mai no


mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Núm. 72 MÈTODE 79

UNA FLOR MÍTICA

DARRERE DE LES PETJADES DE LES SABATETES DE VENUS

Raphaële Garreta

Rara i graciosa, la sabateta (o soc) de dama (o de Venus) és una campiona jugant a l’amagatall. Des del segle XVIII apareix en les publicacions botàniques per esvair-se després en llargs silencis que neguen la seua existència als Pirineus. Qui vulga seguir el seu rastre haurà d’obrir-se camí entre la realitat i els rumors. Objecte de desig, ha despertat la curiositat dels botànics més avesats i ha alimentat la

imaginació dels afi cionats informats. Orquídia silvestre, la sabateta es considera una fl or mítica que «cal veure abans de morir». Aquest és l’objectiu de les 1.500 persones que visiten cada any Aragó per tal de veure unes orquídies que centren reptes individuals i col·lectius que sobrepassen de llarg els

límits de la botànica.

«L’ORQUÍDIA MÉS GRAN DE

LA NOSTRA FLORA ES

TROBA SENS DUBTE ALS

PIRINEUS. LES DADES

ACTUALS HAN REVIFAT LA

INVESTIGACIÓ, I A TOT EL

MÓN LI AGRADARIA TROBAR-

LA AL SEU TERRITORI»

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

va arribar a veure’n cap en la Pibeste. Ell simplement va fer el que feia tothom, se’n va anar a fotografiar-ne a un altre lloc, i, parlant amb un guarda, aquest li va dir que pensava que a la Pibeste també creixien aquestes orquídies. La història va continuar avant: ell va veure la sabateta de Venus a la Pibeste. Però era un error garra-fal!» La llista d’anècdotes com aquesta és llarga i porta l’investigador a perdre’s en una gran quantitat de dades indemostrables o no verificades.

■ UNA SABATA QUE DEIXA PETJADES… EN ELS LLIBRES

Per veure-hi amb més claredat, per tant, haurem de re-prendre les dades en les fonts. Perquè si la sabateta de Venus és «la gran absent» sobre el terreny, les guies de

Els colors daurats i porpres de les sabatetes de Venus (Cypripedium calceolus L.) fan d’aquesta orquídia silvestre una planta especial-ment atractiva per als amants de la natura.

© R

apha

ële

Gar

reta

/CBN

PMP

80 Núm. 72 MÈTODE

«AL MARGE DE LA SAVIESA POPULAR,

ES TRACTA D’ESTUDIAR L’IMAGINARI

CONTEMPORANI QUE ENVOLTA AQUESTA

PLANTA I LES FORMES DE PERCEBRE-LA

A TRAVÉS DELS DIVERSOS REPTES

QUE PLANTEJA»

flora i els articles botànics li segueixen el rastre des de fa prou de temps. Ací analitzarem les dades arreplega-des en la cara nord dels Pirineus.

El 1783, Pourret la cita al Venteillole Laurenti (Ari-eja). El 1789, Saint-Amans cita una localització en la Piquette d’Endretlis (Alts Pirineus). Després, el 1792 és Ramond de Carbonnières qui, basant-se en aquestes informacions, la busca sense trobar-la. Posteriorment Lapeyrouse, Grenier i Godron, Dulac, etc., reproduei-xen en les seues obres unes referències que ningú no ha pogut encara verificar.

El 1879, quasi cent anys després de la primera men-ció de les sabatetes de Venus als Pirineus, Jeanbernat i

Timbal-Lagrave inverteixen la situació. No sols posen fi a una llarga sèrie de recòpies de dades, sinó que fins i tot classifiquen Cypripedium calceolus entre les «es-pècies excloses dels Pirineus». Aquesta és la nova ten-dència que s’imposa en les publicacions. Després d’un segle d’existència bibliogràfica, la sabateta de Venus passa cent anys sota sospita. El 1901, Bubani dubta que es tracte d’una planta autòctona. El 1919, el pare Coste assegura que no n’ha vistes mai, de sabatetes als Piri-neus. El 1931 Durafour estudia la distribució de Cypri-pedium en les muntanyes franceses i escriu que «no sembla existir als Pirineus».

A Espanya, a la cara sud dels Pirineus, la història és molt semblant. El 1983 –exactament dos segles després dels escrits de Pourret– Lazare, Miralles i Villar donen la sorpresa i refereixen el descobriment de dues noves localitzacions: una a Catalunya i una altra a Aragó.

Pel costat francès, al juny de 1990, una fotografia de la flor apareix en el periòdic L’indépendant (Llengua-doc-Rosselló). Immediatament, gràcies a aquesta foto, un equip de botànics es va posar darrere de la pista. Van trobar dues poblacions en l’alta vall del Tec i van reunir testimonis d’una tercera en aquesta zona, però no la van trobar.

L’orquídia més gran de la nostra flora es troba sens dubte als Pirineus! Les dades actuals han revifat la in-vestigació, i a tothom li agradaria trobar-la en el seu territori. Tossuderia científica? Glòria botànica? Gust per les coses rares? Passió per les orquídies i per aques-ta en particular? Raons patrimonials? N’hi ha moltes, de motivacions que impulsen els botànics professionals i aficionats a buscar la sabateta de Venus.

■ DIFERENTS PUNTS DE VISTA I EFECTES SECUNDARIS

De totes les localitzacions pirinenques, la de Sallent de Gállego, a Aragó, és potser la més notable per la seua ex-tensió, per l’originalitat dels mètodes de conservació que s’apliquen, pel nombre de visitants que acull tots els anys i per tots els atractius que ofereix. L’interès per les saba-tetes de Venus va més enllà del món de les orquídies, la botànica i la conservació d’espècies rares i en perill d’ex-tinció. Les sabatetes sens dubte s’han convertit en focus de múltiples interessos, siguen personals o col·lectius.

Una flor sota vigilànciaEntre Sallent i Formigal, en un aparcament improvisat al llarg de la carretera, un o una vigilant us ix a l’en-contre. Es tracta d’un membre del Col·lectiu Foratata, l’empresa d’educació ambiental encarregada pel Go-vern d’Aragó de controlar el lloc, censar els exemplars de sabateta i informar el públic. Al llarg del període de floració, la sabateta està sota la protecció d’un guarda.

© R

apha

ële

Gar

reta

/CBN

PMP

Núm. 72 MÈTODE 81

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Admiradors –quasi adoradors– de les sabatetes de Venus. Les sa-batetes de Venus s’han convertit en un autèntic reclam turístic de la zona.

© R

apha

ële

Gar

reta

/CBN

PMP

A Sallent de Gállego, durant el període de fl oració, la sabateta de Venus està sota la protecció d’un vigilant. Que hi haja guardes de-dicats a vigilar una fl or suscita molta curiositat, i les identifi cacions esdevenen també un objectiu fotogràfi c per als visitants.

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

Però no són policies de la flora, els guardes-educadors passen la major part del temps informant els visitants sobre l’ecologia en general i, en particular, sobre les amenaces que pesen sobre la sabateta: transformació del seu hàbitat, recol·lecció d’exemplars, trepig exces-siu de la zona, etc. Totes les seues observacions s’en vien al Departament de Medi Ambient del Govern d’Aragó. Paral·lelament diferents institucions duen a terme es-tudis científics per comprendre millor aquestes orquí-dies en tots els seus aspectes. Coneixement, informa-ció i sensibilització s’han convertit en les consignes del mètode de conservació implantat. L’any 2008 prop de 1.500 persones la van poder admirar!

L’emocióLa primera cosa que impressiona quan un s’uneix a un grup de visitants és l’emoció. No s’estalvien superla-tius. Els crits tampoc. Alguns es concentren davant de la flor, altres no se’n saben avenir. A vegades s’escapa alguna llàgrima. Cal entendre que, per a moltes perso-nes, la trobada amb la sabateta de Venus és la culmina-ció d’una recerca, un cara a cara amb el «mite».

Per la seua banda, els guardes del parc són capaços d’explicar una infinitat d’anècdotes ben divertides o sorprenents, com ara un seguici nupcial que es va foto-grafiar amb gran pompa voltat d’orquídies o el metge alternatiu que volia «energitzar» aigua en contacte amb les flors. Per descomptat, alguns es mostren indiferents o decebuts per exemplars que floreixen just a la vora de la carretera, però són una petita minoria.

El pelegrinatgeDes del 2001, gràcies al boca a boca, el nombre de vi-sitants ha augmentat constantment. Al començament, els francesos constituïen més de la meitat. Es tractava d’un públic expert, membres d’associacions orquidòfiles o naturalistes que moltes vegades repeteixen el viatge cada any. «Han passat vint anys des que vaig venir ací per veure la sabateta de Venus per primera vegada –ex-plica un visitant–. Vaig arribar ací abans que els guar-des! Abans podíem endinsar-nos en el bosc, on creixen els exemplars més bells, però ara està prohibit. Per a mi és com un ritual. És realment un plaer tornar a veure aquestes orquídies cada any. Em resulta relaxant. No vull que desapareguen. És una mena de conservacionis-me. Per això enguany vinc amb els meus néts, perquè m’agradaria que açò continuara. Sí, és com una inicia-ció. És encara més que un ritu iniciàtic, és una tradició.»

«Transmissió» o «tradició» són paraules recurrents en el discurs dels visitants. La visita a la sabateta es converteix en una ruta obligada, una referència en el temps. Cada any, els aficionats tornen a l’estació, uns amb els seus fills, altres amb un parell d’amics… i així

«ELS ENTUSIASTES DE LA FOTOGRAFIA

SÓN CAPAÇOS DE PASSAR HORES

ENFRONT D’UN EXEMPLAR D’ORQUÍDIA

ESPERANT FINS A OBTENIR LA

IL·LUMINACIÓ IDEAL. UNA BELLA IMATGE

DE ‘CYPRIPEDIUM’ PLANTEJA UN REPTE

PERSONAL»


moltes persones són cridades a formar part del reduït cercle de seguidors de la sabateta de Venus. És com si necessitaren constatar per ells mateixos la supervivèn-cia de la població d’orquídies, com si no existiren per elles mateixes, sinó en el record que aquests incondici-onals s’emporten de la flor. La sabateta realment pren l’aspecte d’una aparició que només l’experiència perso-nal pot testificar. Per a aquest públic, l’orquídia ocupa un lloc especial. Col·leccionistes abnegats, ací poden contemplar «la més gran i més bella de totes les nostres orquídies». Sembla, doncs, que col·leccionen estades a Sallent de Gállego, tenint en compte que no poden col-leccionar les sabatetes mateixes.

InstantàniesEl punt de vista estètic està molt present en tot el que afecta la sabateta, però el fet de veure-la, de ser testi-monis privilegiats de la seua existència, de fotogra fiar-la, revesteix l’aparença d’una necessitat. La fotografia ha substituït la recol·lecció i representa una nova forma d’apropiació de la naturalesa. A més, cal apropiar-se del moment excepcional de la trobada amb la flor i fo-tografiar-s’hi, captar un moment excepcional al mateix temps que una relació íntima. Càmeres digitals o d’un sol ús, telèfons mòbils, tots els mitjans són bons per a prendre una, deu, quinze imatges de la sabateta.

Els entusiastes de la fotografia són capaços de pas-sar hores davant d’un exemplar d’orquídia esperant fins a obtenir la il·luminació ideal. Una bella imatge de Cypripedium planteja un repte personal: cal saber jugar amb el contrast de colors de la flor, amb les om-bres i les llums del medi en què creix. No obstant això, no es tracta en absolut de captar la realitat: perpetuant el mite d’una flor silvestre i inaccessible els fotògrafs busquen una foto idíl·lica de la sabateta amb els pics nevats al fons. Però per capturar d’una forma tan par-cial la realitat cal donar l’esquena a la carretera, als cotxes que passen ben prop així com als edificis de l’estació d’esquí de Formigal que bloquegen l’horitzó.

Una flor políticament correcta que atrau els turistes?L’estació de Formigal és justament un dels motors de l’economia local i el seu desenvolupament ha provocat canvis radicals en el medi natural. D’una banda es cons-trueix un complex turístic, d’una altra es redacta un pla per salvaguardar una planta en perill d’extinció i es fi-nança la protecció que necessita. Entre l’economia i el medi ambient, els ecologistes es mostren escèptics. No obstant això, per a la majoria dels visitants, les mesures adoptades pel Govern d’Aragó per protegir la flor són exemplars. Els propietaris dels terrenys i les autoritats locals són més cauts: la presència d’una espècie protegi-

Dues cares de la mateixa realitat. Les sabatetes de Venus s’han convertit, com no podia ser d’altra manera, en un objecte de desig per als fotògrafs de la natura. Però no es tracta només de captar la realitat, una planta situada al costat d’una carretera pot semblar una fl or silvestre inaccessible si es pren des de l’angle adequat.

© R

apha

ële

Gar

reta

/CBN

PMP

© R

apha

ële

Gar

reta

/CBN

PMP

Núm. 72 MÈTODE 83

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

da en les seues terres pot dificultar la venda de parcel·les. No obstant això, també guanya terreny la idea que la sabateta pot convertir-se en una atracció turística.

A pocs quilòmetres d’allí, els botiguers venen postals de la flor. I és que, en la mesura de les seues possibilitats, la sabateta de Venus té la seua clientela: els grups de senderistes i les associacions naturalistes inclouen en les seues rutes una parada per veure la flor. D’altra ban-da, el públic ha crescut, ja no és només francoespanyol, sinó europeu, i inclou també les famílies de vacances, gent de pas i que han sentit parlar de la sabateta i dels seus guardes per Internet, en els periòdics o en la tele-visió. De fet, la cobertura que els mitjans fan d’aquesta orquídia es renova cada any, i els periodistes l’han con-vertida en un dels temes de l’estiu aragonès.

La flor de SallentTantes mesures de protecció, la presència de guardes al lloc, l’afluència de turistes, les activitats de sensibi-lització en les escoles, els reportatges en els mitjans de comunicació… no han deixat indiferents els residents de la vall, que estan començant a interessar-se per aquesta sabateta que atrau tants admiradors. Descon-fiats d’entrada, encuriosits després, ja l’han feta seua i s’hi refereixen com la seua flor. Cada un a la seua ma-nera, no la perden de vista i a poc a poc va ocupant un lloc en la vida del poble. Realment s’ha convertit en un element remarcable i compartit del patrimoni natural de la vall de Tena, fins al punt que va esdevenint un dels seus emblemes.

En la part francesa, se n’han quedat un poc al mar-ge... Botànics professionals i aficionats es consolen amb l’argument que coneixen aquesta localització des que es

va descobrir i que, després de tant de temps, a Sallent es troben qua-si com a sa casa. Tornant-hi cada any renoven aquesta apropiació idealitzada de l’espècie. I a més, al costat nord de la serralada es con-tinua buscant aquesta inquietant orquídia…

L’entusiasme que suscita la sa-bateta de Venus va més enllà del

món de la botànica. Focalitza moltes metes i interessos personals i col·lectius. És objecte de mesures ecològi-ques originals que combinen conservació i sensibilit-zació. Les ciències naturals l’estudien, mentre que l’et-nobotànica investiga la fascinació que genera. Subjecte mediàtic, ha adquirit un paper polític i s’ha convertit en una atracció turística, i per tant econòmica, mentre ha anat transformant-se en un senyal d’identitat. Alguns misteris, una «aparició», una flor, guardes, admira-dors, un pelegrinatge… un mite modern que potser té unes arrels més fondes d’allò que es podria pensar.

BIBLIOGRAFIABUBANI, P., 1902. Flora pyrenaea per ordines naturales gradatim digesta.

Volum 4. Ulricus Hoelpius. Milà.DE SAINT-AMANS, J. F. B., 1789. Fragment d’un voyage sentimental et pitto-

resque dans les Pyrénées. [Suivi de:] Le bouquet des Pyrénées ou Catalo-gue des plantes observées dans ces montagnes pendant le mois de juillet et d’août 1788. Devilly. Metz.

JEANBERNAT, E. i E. TIMBAL-LAGRAVE, 1879. Le massif du Laurenti (Pyrénées françaises). Géographie, Géologie, Botanique. Asselin. París.

JUANCHICH, M. et al., 1991. «Cypripedium calceolus L. (Orchidaceae) dans la partie orientale des Pyrénées françaises». Le Monde des Plantes, 442: 19-20.

LAZARE, J. J. et al., 1987. «Cypripedium calceolus (Orchidaceae) en el Piri-neo». Anales del Jardín Botánico de Madrid, 43(2): 375-382.

RAMOND DE CARBONNIÈRES, L., 1931. Carnets pyrénéens (1792-1795). Pre-mier carnet. Tome 1. Editions de l’échauguette. Château Fort de Lourdes.

Raphaële Garreta. Directora de projectes etnològics en el Conservatori Botànic Nacional dels Pirineus i del Migdia-Pirineus. Membre associat del LISST-Centre d’Antropologia Social (Tolosa de Llenguadoc).

«LA SABATETA DE VENUS HA

ADQUIRIT UN PAPER POLÍTIC

I S’HA CONVERTIT EN UNA

ATRACCIÓ TURÍSTICA, I PER

TANT ECONÒMICA, MENTRE

HA ANAT ESDEVENINT UN

SENYAL D’IDENTITAT»

intergl be.esediting and translation serviceswww.interglobe.es [email protected]

84 Núm. 72 MÈTODE

GESSAMÍ


D onàvem aquest nom a tres plantes ornamentals diferents que iden-tificàvem pel color de les flors:

blau, groc o blanc. Però només aquest últim, el blanc, era, pròpiament, el gesminer, l’ar-bust delicadíssim per mantenir aixecades les branques del qual –d’escorça llenyosa a partir del segon o tercer any de vida– s’havia de dis-posar d’alguna mena d’enreixat, de rafal o de pòrtic, de pèrgola, de tanca o de paret.

Cap a febrer, ja sense flor, amb branqui-llons secallosos, amb les fulles rosegades pels cucs de la tardor, quan ja la vesprada s’allar-gava –amb l’hivern avançat i amb preludis de primavera que alenaven per l’aire– calia po-dar-lo severament perquè tragués cap a març noves tiges llargues i tendres que, buscant on cargolar-se, s’enfilaven aire amunt plenes de vigor, lianes bressolades per l’amorós oreig.

I a partir de juny, cada dia, fins que tor-nava el fred, n’esclatava una florida generosa de perfum intens i excitant, una multitud de flors que es volien blanques, petites i humils: una corol·la de quatre o cinc pètals –a l’extrem del calze i del tub– de pell suau i de vores lleugera-ment vinoses pel revers, que s’obrien cap al tard i que es pansien al migdia següent.

Era una mata enfiladissa de gran port, apre-ciada pel veïnat, que solia tenir-la –sempre en ter-ra– al corral de la casa o a la faeneta de camp; era també força delicada, car no suportava ni l’excés d’humitat, ni el terra poc drenat, ni la salinitat de l’aigua. Per reproduir-la calia murgonar curosa-ment una tija nova i deixar-la colgada dos o tres anys, fins que hagués arrelat; aleshores es treia la nova mata, formant una bola de terra al voltant de l’arrel, i es plantava al lloc definitiu.

El gessamí de l’hort estava prop del pou del jar-dí, a la vora d’un marge, entre un llimoner, un llo-rer i el taronger imperial; l’envoltaven herba-sana, geranis, acants i dompedros. Cada vespre, nugava una dotzena de capolls nous i en feia una bronja, una petita copinya perfumada –així també les vaig veure fer a Tunísia i a Simat de la Valldigna– que esclatava en fer-se fosc i que la mare, amb un

imperdible, s’enganxava al pit. Portàvem ramells a l’Assumpta quan la treien en processó, gitada, adormida, el 15 d’agost. Borratxo d’aquella flaire vaig escriure els sonets de La Festa que cada agost llegia en públic, envoltats pel mateix perfum del gessamí de l’hort.

Quan vam haver d’abandonar el jardí, sense nin-gú que en tingués cura, l’aigua salada de regar les palmeres es filtrà pels clivells dels marges i assecà aquell gessamí grandiós, antic i delicat. Era la pri-mera planta que mataven. •Gaspar Jaén i Urban. Escriptor i poeta. Professor del Departament d’Expressió gràfi ca i Cartografi a de la Universitat d’Alacant.

«I A PARTIR DE JUNY, CADA DIA, FINS

QUE TORNAVA EL FRED, N’ESCLATAVA

UNA FLORIDA GENEROSA DE PERFUM

INTENS I EXCITANT, UNA MULTITUD

DE FLORS QUE ES VOLIEN BLANQUES,

PETITES I HUMILS»


© G

aspa

r Jaé

n i U

rban

Núm. 72 MÈTODE 85

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Entenent l’etnobotànica com el coneixement, ús i maneig tradicional dels recursos vegetals en un determinat con-text cultural, ens trobem amb un camp multidisciplinari que engloba una gran varietat de significats i l’objectiu final del qual és conèixer de la manera més completa pos-sible la relació entre l’home i el seu entorn vegetal. S’han realitzat molts estudis en l’àmbit ibèric que arrepleguen una rica informació relacionada especialment amb el coneixement d’espècies silvestres, aspectes cul-turals, medicinals, tèxtils, alimen-taris, etc. En els últims anys els mè-todes etnobotànics s’estan aplicant també a la investigació sobre plan-tes conreades, amb especial èmfasi en la recuperació dels coneixements agrícoles tradicionals, les varietats locals i les tècniques utilitzades en el seu maneig i conservació.

A Andalusia s’han realitzat in-teressants estudis en aquest sentit (Acosta Naranjo et al., 2009; Díaz del Cañizo, 2000; González Lera i Guzmán Casado, 2006; Soriano Niebla, 2004). Important és el tre-ball que desenvolupa la Red Anda-luza de Semillas realitzant estudis en les distintes comarques i fent d’intermediari en la difusió de la informació i l’intercanvi de material genètic.

Destacar la importància d’aquestes varietats locals en comarques tradicionalment aïllades i identificar la di-versitat que encara avui existeix ha estat l’objectiu de treball desenvolupat durant divuit mesos en l’Alpujarra.

■ L’ALPUJARRA GRANADINA

L’Alpujarra s’estén pel vessant sud de Sierra Nevada. In-clou territoris de les províncies de Granada i Almeria, i ocupa aproximadament 1.400 km2. És una zona geogrà-ficament protegida, amb valls fèrtils, que es troba sepa-rada de la ciutat i vega de Granada pels alts pics de Sier-

ra Nevada, i del mar, per les serres costaneres de Gádor, Contraviesa i Lújar. La comarca és molt hetero-gènia; les diferències d’altitud, que van des dels 450 metres d’Órgiva fins als 3.478 del Mulhacén, pro-dueixen grans contrastos tèrmics. La diferència en la disponibilitat d’aigua i en els diferents tipus de substrats, calcari en les cotes bai-xes i àcid en els cims, determina un canvi en la flora i el paisatge vege-tal i, per tant, en l’aprofitament i en la vocació del territori.

L’aigua del desgel dels cims fa d’aquesta regió una comarca privile-giada, perquè permet conrear plan-tes que no serien viables en altres àrees mediterrànies, molt més se-ques. Això possibilita l’establiment d’horts en petites terrasses amb un enginyós sistema de reg per sèquies

que procedeix, si més no, del segle X. La diversitat d’hàbi-tats i condicions climàtiques, els canvis poblacionals his-tòrics i l’aïllament secular de la comarca fins ben entrat el segle XX han afavorit la deriva genètica dels conreus cap a nombroses varietats locals.

«L’ETNOBOTÀNICA

S’ESTÀ OCUPANT DE LA

INVESTIGACIÓ SOBRE

PLANTES CULTIVADES,

EN ESPECIAL DE LA

RECUPERACIÓ DELS

CONEIXEMENTS

TRADICIONALS, DE LES

VARIETATS LOCALS I DE LES

TÈCNIQUES UTILITZADES»


mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Núm. 72 MÈTODE 87

BIODIVERSITAT AGRÍCOLA

VARIETATS LOCALS EN L’ALPUJARRA GRANADINA

José Mª Romero, Mª Reyes González-Tejero i Joaquín Molero

La pèrdua de diversitat agrícola que es produeix des de fa dècades fa urgent la realització d’estudis específi cs per recuperar i conservar les varietats locals i els coneixements relacionats amb el seu

conreu. Presentem una síntesi d’un treball realitzat en l’Alpujarra granadina i que comenta la situació actual de l’agricultura en la zona i algunes de les principals espècies conreades en la comarca amb un alt

nombre de varietats.

© José Ma Romero Molina

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

L’agricultura i ramaderia tradicionals de l’Alpujarra són, en part, conseqüència del relleu accidentat, amb pràctiques de conreu, formes de reg i selecció d’espè-cies molt ben adaptades a aquests territoris. Els cultius varien en altitud, la qual cosa es manifesta fins i tot en els mateixos municipis, establerts de manera compacta i escalonada sobre forts pendents. Així, es poden sem-brar espècies amb diferents requeriments ecològics bé en les zones baixes o en les altes, la qual cosa ha con-tribuït, en certa manera, a configurar el característic model d’autosuficiència familiar de la comarca.

El retrocés de l’agricultura en la zona és avui cla-rament manifest: terres sense llaurar, parcel·les perdu-des, restes d’antics conreus, etc. Tot això a causa d’un cúmul de factors que fan poc rendibles els productes obtinguts: l’entrada en el mercat de varietats molt més productives i de millor aspecte per al consumidor, la qual cosa dificulta la comercialització dels productes de l’Alpujarra; la impossibilitat –a causa de l’orogra-fia– d’introduir-hi tècniques mecanitzades que facili-ten la tasca agrícola; la infravaloració de l’agricultor enfront d’altres oficis, etc. Hi cal afegir, a sobre, l’exis-tència en zones costaneres pròximes cobertes d’hiver-nacles que afecten l’agricultura de l’Alpujarra, incapaç

de competir amb els nous mètodes aplicats en els con-reus intensius i d’afrontar l’escassetat de mà d’obra, que ha hagut d’emigrar i es concentra en els hivernacles.

L’abandó de l’agricultura ha portat a la desaparició de varietats de conreu locals que antany van tenir re-nom en la comarca. Amb la important pèrdua de cul-tivars també es perd tot el coneixement sobre aquestes plantes, tècniques de conreu, regadiu, recol·lecció, etc. L’empobriment comença ja a produir-se en el segle XVI amb l’abandó de les terres pels moriscos i l’arribada dels nous colons, que, sense conèixer les tècniques agrícoles àrabs, obliden en certa manera aquells horts primmiradament conreats i artiguen moltes àrees amb vegetació natural per dedicar-les principalment al cul-tiu de cereals.

L’agricultor Antonio Jiménez, un dels informadors de l’estudi etno-botànic, i al fons, el municipi de Laroles, en l’Alpujarra granadina. La major part dels participants en l’estudi tenien entre 65 i 80 anys, la qual cosa ens avisa del perill de desaparició de les tècniques i varie-tats tradicionals de la zona.

Esquema de l’hort que es va treballar a Juviles, per a experimentar amb les varietats que s’estaven estudiant.

88 Núm. 72 MÈTODE

© Jo

sé M

a Ro

mer

o M

olin

a

■ INVESTIGAR L’AGRICULTURA LOCAL

Com indiquen Altieri et al. (2007): «Els esforços per preservar han de ser vinculats als projectes de des-envolupament rural que consideren els coneixements etnobotànics de les poblacions i que emfasitzen tant l’autosuficiència domèstica com la conservació dels recursos a escala local. La preservació d’aquests agro-ecosistemes locals no pot subsistir aïlladament del manteniment de les cultures locals. És per això que els projectes de desenvolupament també han d’emfasitzar el manteniment de la diversitat cultural.»

La investigació ha inclòs l’estudi de 23 poblacions de la zona,1 en municipis de petita extensió i pocs ve-ïns. Només Mecina Bombarón i Cádiar tenen més de 1.000 habitants. A més d’aquestes poblacions, s’han

1 Alcútar, Almegíjar, Bérchules, Busquistar, Cádiar, Capileira, Capilerilla, Cástaras, Júbar, Juviles, Laroles, Lobras, Mairena, Mecina B., Nieles, Notáez, Pampaneira, Pitres, Portugos, Torvizcón, Trevélez, Válor i Yegen.

Els tomàquets, juntament amb la dacsa i els pebrots, continuen essent un conreu important a l’Alpujarra. Els noms locals de les di-ferents varietats de tomàquets varien en funció de l’ús o la mor-fologia. En la imatge, diferents varietats de tomàquets, d’esquerra a dreta i de dalt a baix: de colgar, de todo el año, corazón de toro, huevo de toro, del terreno i pera.

Núm. 72 MÈTODE 89

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

«L’AIGUA DEL DESGEL DELS ALTS

CIMS FA D’AQUESTA REGIÓ UNA

COMARCA PRIVILEGIADA, PERQUÈ

PERMET CULTIVAR PLANTES QUE

NO SERIEN VIABLES EN ALTRES

ÀREES MEDITERRÀNIES, MOLT MÉS

SEQUES»

© Jo

sé M

a Ro

mer

o M

olin

a

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

visitat dotze masades en les serres, incloses dins dels termes municipals.

Per a dur a terme l’estudi, es van utilitzar les tèc-niques habituals en etnobotànica: entrevistes obertes i semiestructurades i tècniques de observació partici-pativa, la qual cosa requereix una estreta relació entre l’investigador i els habitants. Un dels investigadors del projecte va residir de manera continuada en la zona d’estudi, al municipi de Juviles. La informació es va re-gistrar mitjançant notes escrites i, quan va ser possible, en suport d’àudio. Es van documentar fotogràficament els conreus i els agricultors i, en algun cas, es van rea-litzar vídeos del maneig dels conreus.

En total, es van entrevistar 120 informadors, la ma-jor part d’entre 65 i 80 anys, la qual cosa confirma el greu risc de desaparèixer que tenen les varietats locals i el coneixement relacionat amb el seu conreu. D’aquests, 95 van aportar mostres de germoplasma.

Es van arreplegar mostres de totes les varietats per conservar-les en bancs de germoplasma i es va crear una col·lecció de conreus in situ, per tal de posar en pràctica la informació subministrada pels informadors i tractar d’avaluar, descriure i valorar els fruits obtin-guts. D’aquesta manera, es va instal·lar un hort en una parcel·la cedida per l’Ajuntament al terme de Juviles. S’hi van cultivar diverses varietats locals a partir de llavors o plàntules aportades pels nostres donants.

■ LES VARIETATS DE L’ALPUJARRA

L’estudi va permetre censar el conreu de 34 espècies o subespècies, que comprenen hortalisses, cereals i frui-ters, algunes amb un alt nombre de varietats locals. En-tre aquestes, destaquen les nombroses varietats de dac-sa (Zea mays), tomàquet (Lycopersicum esculentum), pebrot (Capsicum annuum) i, principalment, fesols o mongetes (Phaseolus vulgaris), que han estat, i conti-nuen essent, un conreu important en la zona.

Els tomàquets es denominen per la seua morfologia: pera, gordos, corazón de toro, caqui, o per l’ús: de col-gar o de todo el año. Hi ha qui no els denomina de cap manera especial, o en diu «antic» o «del terreny». Hi ha dos grups fonamentals: els grossos (gordo, huevo de toro), que són molt bons per a consum en fresc però poc duradors, i els «de penjar», menys saborosos, però amb l’avantatge de poder-se conservar durant més temps. En ambdós casos també se’n pot dir «antics» o «del ter-reny», perquè es consideren varietats tradicionals.

El cultiu de fesols està molt estès a l’Alpujarra. Durant l’estudi, es van obtenir 114 mostres amb 41 denominacions distintes. En les imatges, de dalt a baix, habichuelas de enganche, martillera, mo-cha blanca i mocha colorada. ©

José

Ma R

om

ero

Mol

ina

© Jo

sé M

a Ro

mer

o M

olin

a©

José

Ma R

om

ero

Mol

ina

© Jo

sé M

a Ro

mer

o M

olin

a


Quant als tipus de dacsa, n’hi ha dos de fonamen-tals utilitzats tradicionalment en l’Alpujarra. Uns són els usats per a fer rosetes (roseteros o tostoneros), amb el dorado, colorado, negro, del moro (també daurat) i pintorreados, amb grans daurats i rojos. Uns altres són els destinats a la cuina, a menjar-los torrats, per moldre i obtenir farina per fer pa o migas, i per alimentar el bestiar. Ací s’inclouen el doradillo, també dit diente de perro, de color daurat i gra gros i aplanat; caladi-llo, més blanc i que fa farina de millor qualitat; mar-queseño, de gra més menut que el caladillo, originari del Marquesado, comarca del vessant nord de Sierra Nevada. També daurat però de gra més menut i menys

pla, l’anomenat tempranillo, s’avança quasi un mes res-pecte als altres, per la qual cosa és útil en anys en què el fred s’anticipa, freqüents en la serra.

Moltes de les 18 varietats de pebrot no són pròpies del territori. El típic de l’Alpujarra es penja en cames o enfilalls perquè s’asseque. És gran i té poca molla. La varietat cornicabro o corneto és la considerada més antiga en la zona.

El conreu de fesols, amb moltes varietats i usos, està molt estès en l’Alpujarra. Va ser important en les serres de Mecina-Bombarón i Bérchules. Encara avui s’exploten comercialment i sovinteja l’ús de varietats noves que es van canviant quasi tots els anys. La no-

A l’Alpujarra, hi ha dos tipus fonamentals de dacsa: els usats per a fer rosetes i els destinats a la cuina, per menjar, extraure farina o alimentar el bestiar. En la imatge, diverses varietats de dacsa de la zona. D’esquerra a dreta, els cinc primers són dacses de tipus rosetero o tostonero, els tres següents calaíllos o caladillos i els dos últims doraíllo i híbrid.

© Jo

sé M

a Ro

mer

o M

olin

a©

José

Ma R

om

ero

Mol

ina

Núm. 72 MÈTODE 91

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Els frigüelos són considerats també com fesols. Es cultiven en l’Alpujarra des d’època àrab i la mata es considera molt productiva.

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

menclatura és complexa, perquè una mateixa varietat sol rebre diversos noms o, al contrari, un mateix nom s’aplica a distintes varietats. Hem obtingut un total de 114 mostres que inclouen 41 denominacions distintes.

De vegades les llavors prenen el nom del donant, com els fesols «Pepe Veguilla», altres voltes les ano-menen pel seu aspecte, com larga o blanca, o per l’hà-bit de creixement, de rastre, de caña, de enganche. En algun cas els donants no van recordar el nom o qui els les va donar no el sabia. La pronunciació tampoc hi ajuda, perquè és difícil distingir entre distints fonemes com en el cas de jayena o hayena o triki i estriqui. Això fa que distintes varietats s’anomenen de la ma-teixa manera o la mateixa varietat siga anomenada de distintes formes.

Totes aquestes varietats no són originàries de l’Al-pujarra. Hem intentat classificar-les segons el seu ori-gen, però és complicat. Algunes de les introduïdes te-nen més de trenta anys d’antiguitat i els agricultors les consideren varietats pròpies.

La procedència de les varietats al·lòctones és diversa; introduïdes pels comerciants de llavors (vari-etats comercials), o bé pels treba-lladors que en els anys seixanta i setanta van emigrar, entre altres llocs, a Catalunya, Navarra, Bale-ars i França. D’ací noms com ma-llorquina o Mataró. La zona del Campo de Dalias (El Ejido) també va ser colonitzada per emigrants alpujarreños, que van portar als seus pobles varietats comercials.

Les següents són les que la major part dels agri-cultors consideren pròpies, «que són de tota la vida»: bolillos, guajeña, menudilla, de arbolillo, habichuelas de pinta, habichuela del maíz, habillones, martillosa o martillera, mochas.

Es consideren també fesols o mongetes els frigüe-los, llegum de llavor petita, forma arrenyonada i color blanc amb una pinta negra, del gènere Vigna. Han estat cultivades des d’època àrab en el territori. També en deien garrubias, alubias, o judihuelas, d’on procedei-xen els noms actuals de judías i alubias. En els textos agrícoles hispanoàrabs s’esmenta el conreu de nom-broses varietats, que van acabar desplaçades pel fesol americà. És més resistent que els fesols a la sequera i a diverses plagues i malalties. Es diu que al frigüelo «no li entra mai el poll». Són mates molt productives, tant que se sol dir que «amb unes quantes mates hi ha prou per al consum de casa».

La reducció de la ramaderia familiar ha provocat la disminució, o desaparició, de cultius d’espècies farrat-

geres, com els mánganos (“guixons”, Lathyrus cicera), yeros (“erbs”, Vicia ervilia), etc., que actualment po-drien tenir altres usos, com a adobs verds, fabricació de pinsos ecològics, etc.

Pel que fa als fruiters, és necessari realitzar estudis en detall i recol·lectar material genètic de les varietats locals, ja que es troben en greu perill de desaparició. Queden peus aïllats, prou vells i poc productius, que són abandonats i moren o són substituïts per una varie-tat comercial.

El treball ha estat intens i apassionant. A pesar del progressiu i generalitzat abandó de les cultivars, hem pogut arreplegar fins a 467 mostres, fonamentalment llavors, i constatar que bona part dels agricultors con-tinuen conreant-les convençuts de posseir un bé preat. Fins i tot coneixent l’escassa rendibilitat econòmica, hi ha agricultors disposats a apostar per les varietats locals a l’espera d’un suport clar de les administra cions. És important difondre i fomentar-ne l’ús així com prendre

consciència de la importància que tenen. Més encara en una comar-ca amb un paisatge tan lligat a l’agricultura i el desenvolupament del qual, si es pretén que siga sos-tenible, passa necessàriament per una agricultura ecològica que el preserve.

AGRAÏMENTSAquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració dels llauradors, agricultors, i tota la gent de l’Alpujarra, que ens ha acollit, ens ha cuidat i ha suportat les nostres preguntes constants. Mª Lourdes Molina, alcaldessa de Juviles, va posar a la nostra disposició la

parcel·la d’experimentació. Moltes gràcies a tots ells.

BIBLIOGRAFIAACOSTA NARANJO, R. et al., 2009. «El proyecto de investigación “El conocimi-

ento sobre las variedades cultivadas locales de Doñana”». In GONZÁLEZ de MOLINA, M. (ed.). El desarrollo de la agricultura ecológica en Andalucía (2004-2007). Crónica de una experiencia agroecológica. Icaria. Barcelona.

ALTIERI, M. A. et al., 2007. «Peasant Agriculture and the Conservation of Crop and Wild Plant Resources». Conservation Biology, 1: 49-53.

DÍAZ del CAÑIZO, M. A., 2000. Recuperación de variedades tradicionales locales de cultivos hortícolas y del conocimiento a ellas asociado, para su conservación, uso y manejo en las comarcas de Antequera (Málaga) y Es-tepa (Sevilla). Tesis de maestría. Universidad Internacional de Andalucía.

GONZÁLEZ LERA, R. i G. I. GUZMÁN CASADO, 2006. Las variedades tradicio-nales y el conocimiento asociado a su uso y manejo en las huertas de la Vega de Granada. VII Congreso SEAE. Saragossa.

SORIANO NIEBLA, J. J. (ed.), 2004. Hortelanos de la Sierra de Cádiz: Las variedades locales y el conocimiento campesino sobre el manejo de los recursos fi togenéticos. Mancomunidad de Municipios Sierra de Cádiz, Red Andaluza de Semillas y Junta de Andalucía. Sevilla.

José Mª Romero Molina. Coordinador del Taller d’Ocupació d’Agricultura Ecològica. Ajuntament de Freila (Granada).Mª Reyes González-Tejero. Professora titular de Botànica de la Universitat de Granada. Joaquín Molero Mesa. Catedràtic de Botànica de la Universitat de Granada.

«L’ENTRADA EN EL MERCAT

DE VARIETATS MOLT

MÉS PRODUCTIVES I DE

MILLOR ASPECTE PER AL

CONSUMIDOR DIFICULTA

LA COMERCIALITZACIÓ

DELS PRODUCTES DE

L’ALPUJARRA»


LLORETS


E ncara que habitualment so-len ser com arbusts, els dos llorets –així els anomenà-

vem, llorets– que teníem a l’hort, dis-posats simètricament, un a cada cos-tat del jardí, eren tan antics i s’havien regat tant que havien assolit un port poc comú, enorme, com d’arbre, fins el punt que el tronc superava el mig metre de diàmetre. En les tardors sen-se pluges, després de la seca de l’estiu, les fulles lanceolades, endurides, pe-rennes i aromàtiques, d’un color verd fosc, i les petites baies negres s’arroja-ven amb una misèria blanquinosa que les deixava brutes i apegaloses –sobre-tot pel revers–, i la mare les havia de rentar ben rentades per poder-les fer servir a la cuina.

Un any, una ventada trencà part de la capçada fullosa del llorer de lle-vant, però vam netejar la trencadissa amb la destral i les branques joves borraren amb nou vigor, verdes i ufa-nes. De l’extens i profund arrelam, escampat pel jardí, naixien nombro-ses mates noves que, de tant en tant, trèiem amb cura per donar a les amis-tats. I al voltant del tronc principal creixia de terra una munió de branquillons d’un verd clar, lluent, ten-dríssim, que el pare solia arrencar de soca-rel amb el fes, però que jo vaig preferir deixar créixer fins una alçada de dos pams per retallar-los de forma continuada i formar-ne una tanca de tacte suau.

Quan arrasaren el jardí tampoc no van respectar aquelles soques geganti-nes i centenàries que, extirpades per les màquines, s’emportaren a l’abocador els camions del munici-

pi. Que resti viu, almenys, el record d’aquells dies an-tics, quan –com feia Ado-nis, el poeta siríac, amb els seus versos– retallàvem destrament els brots nous per accelerar la circulació de la saba, facilitar l’apo-teosi de la verdor i cercar l’anhelat prodigi: que les fulles del llorer es transfor-massen de nou en la suau cabellera de Dafne. •


«DE L’EXTENS I PROFUND

ARRELAM, ESCAMPAT PEL

JARDÍ, NAIXIEN NOMBROSES

MATES NOVES DE LLORETS

QUE, DE TANT EN TANT,

TRÈIEM AMB CURA PER

DONAR A LES AMISTATS»

© G

aspa

r Jaé

n i U

rban


Núm. 72 MÈTODE 93

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Els Balcans (sovint coneguts com la península dels Balcans) són una regió geopolítica i cultural del sud-est d’Europa. La regió pren el nom dels Monts Balcans, amb una superfície total de 555.000 km2 i una població de 55 milions d’habitants. La major part de la zona és coberta per muntanyes que s’estenen de nord-oest a sud-oest. Les principals cadenes són els Alps Dinàrics, a Eslovènia, Croàcia i Bòsnia, el massís del Šar, que s’es-tén des d’Albània a Macedònia, i la serralada de Pindos, que recorre des del sud d’Albània fins al centre de Grècia. A Bulgà-ria hi ha serralades que van d’est a oest: els Monts Balcans i les mun-tanyes Ródope. El clima és medi-terrani a la costa adriàtica i sub-tropical humit i oceànic a la costa de la Mar Negra, mentre que en l’interior és continental moderat.

La península dels Balcans és l’àrea més diversa d’Europa quant a plantes vasculars. Amb 7.000-8.000 espècies catalogades, és un dels 25 «punts ca-lents» o centres de biodiversitat de la Terra (Stevanović i Vasić, 1995).

La Península Balcànica es troba actualment dividida en diversos estats que tenen tot o part del seu territori en aquest marc geogràfic: Albània, Bòsnia i Hercego-vina, Bulgària, Croàcia, Grècia, Macedònia, Montene-gro, Sèrbia, Eslovènia i Romania. Hi viuen grups ètnics diversos, el més nombrós dels quals és el dels pobles eslaus meridionals, els que parlen les anomenades llen-gües eslaves meridionals. Aquests pobles integren di-

versos grups ètnics (búlgars, serbis, croats, macedonis, eslovens, bosnians, montenegrins, iugoslaus, bunjevcis, goranis, de nacionalitat musulmana1, etc), que sumen 40 milions de persones. Ells són la principal població de Bulgària, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedò-nia, Montenegro, Sèrbia i Eslovènia.

D’acord amb la naturalesa de la investigació etnobio-lògica, en la qual l’idioma comú i la transmissió oral del coneixement són molt importants, aquest treball tractarà

sobre la diversitat de la flora medi-cinal i altres aspectes etnobotànics als països balcànics eslaus.

■ LA DIVERSITAT VEGETAL

Descrivim tot seguit alguns aspec-tes de la natura als països balcà-nics eslaus amb especial atenció a la flora i a les plantes útils. Les referències dels treballs florístics i etnobotànics en base als quals hem

donat les xifres de la flora així com de plantes endèmi-ques i útils, que pel fet de ser molt nombroses no tenen cabuda en un article divulgatiu com aquest.2

Bòsnia i Hercegovina es caracteritzen per la gran riquesa en matèria de diversitat de gens, espècies i eco-sistemes. Hi ha distints hàbitats aïllats, com ara penya-

1 Nota del traductor: Terme utilitzat en l’antiga República Federal Socialista de Iugoslàvia, i encara vigent en diversos estats de la zona, per identifi car els ciutadans natius de religió musulmana.

2 El lector que estiga interessat en ampliar la informació bibliogràfi ca pot adreçar-se als autors ([email protected]).

«LA PENÍNSULA DELS

BALCANS ÉS LA MAJOR

ÀREA D’EUROPA EN

PLANTES VASCULARS, AMB

PROP DE 8.000 ESPÈCIES

REGISTRADES»


mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Núm. 72 MÈTODE 95

LA PENÍNSULA DE LES PLANTES

BIODIVERSITAT I ETNOBOTÀNICA EN LES CULTURES ESLAVES DELS BALCANS

Zorica Popović i Srđan Bojović

La península dels Balcans és l’àrea més diversa d’Europa quant a plantes vasculars: entre 7.000 i 8.000 espècies catalogades. Els habitants d’aquesta regió comparteixen una herència quant a usos dels recursos naturals i parlen llengües semblants. Hi ha una àmplia literatura relacionada

amb el reconeixement i l’aplicació de les plantes, però que majoritàriament no prové de l’ús de la moderna metodologia etnobotànica. Així doncs, aquesta àrea representa un repte per al futur de les

exploracions etnobotàniques.

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

segats, gorges i alts cims, amb un tipus de vegetació específic. Aquest territori ha actuat com a centre de dis-persió d’algunes espècies de flora que s’han expandit a altres zones de la península dels Balcans. Hi ha diverses àrees relictes on troben refugi moltes plantes de l’era ter-ciària i espècies animals de gran importància per a la biodiversitat local i global. La diversitat vegetal suma 3.289 espècies repartides en 847 gèneres i 161 famílies. Diversos autors han reportat entre 64 i 308 espècies po-pularment utilitzades en diferents àrees, amb informació sobre receptes (fins a 1.665) o modalitats d’ús.

Bulgària, per la seua part, conté tres àrees biogeogràfi-ques (alpina, continental i la Mar Negra), gran varietat de comunitats i ecosistemes i quasi tots els principals tipus d’hàbitats europeus. La diversitat de paisatges, de carac-terístiques geològiques i de microclimes i milers d’anys d’activitat humana han donat com a resultat una rica di-versitat d’espècies, comunitats i hàbitats naturals. Bulgà-ria és un dels països amb major biodiversitat d’Europa. De 3.900 espècies de plantes superiors, 498 són endèmi-ques de Bulgària (186 són espècies endèmiques de Bul-gària i 312, endemismes dels Balcans). Treballs publicats sobre aquesta zona han proporcionat informació d’entre 73 i 250 espècies amb usos medicinals i d’altra mena.

D’altra banda, Croàcia és una de les àrees europe-es més riques en biodiversitat gràcies a la seua posició geogràfica, en la cruïlla d’unes quantes regions biogeo-gràfiques (continental i costanera), i a les seues carac-terístiques ecològiques, climàtiques i geomorfològiques. Aquestes condicions, en combinació amb diverses ac-tivitats humanes tradicionals, han contribuït també a incrementar la riquesa excepcional del paisatge. Hi ha 8.871 espècies de plantes registrades, 523 de les quals són tàxons endèmics. Els estudis de la zona han recollit de 30 a 260 receptes populars a base de plantes.

Un altre país dels Balcans, l’antiga República Iu-goslava de Macedònia, té una topografia diversa, amb cims d’altura considerable i valls pregones retallades i voltades de muntanyes, rius, estanys i fonts termals. L’abundància d’ecosistemes, hàbitats, comunitats i espè-cies fan de la seua impressionant biodiversitat un punt clau a Europa. Té dues regions biogeogràfiques, una de continental i els Alps, més una subregió: l’àrea subme-diterrània. Hi ha més de 270 comunitats de vegetació al territori de Macedònia, 3.218 espècies de plantes, 114 de les quals endèmiques. Hi ha dades d’usos tradicionals de més d’un centenar d’espècies vegetals.

Montenegro se situa als Balcans i l’Adriàtic, i tam-bé es caracteritza per la diversitat d’orígens geològics, zones, climes i paisatges, que proporcionen unes con-dicions de gran diversitat biològica i que converteixen aquest país en un dels més rics en biodiversitat d’Europa i del món. A Montenegro hi ha 3.250 espècies de flo-

ra vascular i 392 espècies endèmiques dels Balcans. En aquest territori han estat esmentades 94 espècies amb usos medicinals i relacionats.

Sèrbia es col·loca en la línia de col·lisió entre la in-fluència centreeuropea i la mediterrània, caracteritzada per una dinàmica geotectònica turbulenta i per la diver-sitat de característiques geològiques, geomorfològiques, hidrològiques, climàtiques i edafològiques que han pro-porcionat a aquest territori una gran varietat genètica d’espècies i d’ecosistemes. Amb 3.662 tàxons de plantes vasculars entre espècies i subespècies (39% de la flo-ra total europea), Sèrbia és un dels països amb major diversitat florística d’Europa. Els endemismes locals representen aproximadament l’1,5% de la flora total de Sèrbia (59 espècies), mentre que creixen 547 espècies endèmiques dels Balcans. Les recerques dutes a terme han permès identificar entre 62 i 283 espècies útils en diverses regions del país, entre 96 i 204 preparacions i fins a 228 utilitzacions diferents.

Per últim, Eslovènia és excepcional per la seua diver-sitat geològica, amb quatre grans unitats naturals foses en un territori ben menut: els Alps, els Alps Dinàrics, la Conca Panònica i el Mediterrani. La varietat d’estrats rocosos, topografia i clima, a més de les mútues influèn-cies, donen lloc a una diversitat excepcional de sòl i bi-ologia. Segons les estimacions, aproximadament el 60%

© S

rd- a

n Bo

jovi

c

© S

rd- a

n Bo

jovi

c

El paisatge de muntanya dels Alps eslovens: cims nus envoltats per densos boscos, on sorprenentment sobreviuen arbres i plantes endè-miques. En la imatge, Mangart (2.289 metres), a Eslovènia.


del medi ambient es troba en estat natural o seminatural. S’han descrit 3.266 tàxons de plantes autòctones, de les quals s’han extingit 29 espècies, 80 estan en perill, 254 són vulnerables i 257 es consideren rares. Unes 400 es-pècies han estat inventariades com a medicinals, tot i que sense referència a usos etnobotànics.

■ L’ÚS HISTÒRIC DE LES PLANTES

Els antics eslaus coneixien moltes plantes, incloses les utilitzades en els tractaments de diverses malalties: donzell (Artemisa absinthium) i centaura (Centaurium erythraea), contra la febre; all (Allium sativum) com a antihelmíntic; oli de ricí (Ricinus communis), el·lèbor (Helleborus odorus) i carabassa (Cucurbita pepo) com a medicaments laxants; el·lèbor i atzarí (Asarum euro-paeum) com a emètics; espàrrecs (Asparagus officina-lis), jolivert (Petroselinum crispum) i api (Apium gra-veolens) com a diürètics; roure (Quercus sp.) i la rosa (Rosa sp.) com a astringents. La principal planta i la més miraculosa en etnofarmàcia era l’alfàbega (Ocimum basilicum), que encara es conrea no sols als monestirs, sinó també en jardins i cossiols. Des de l’antiguitat es coneixien les tècniques per produir ungüents i bàlsams.

© Z

oric

a Po

povi

c

Les gorges de grans rius tracen el relleu de Sèrbia, país que es caracte-ritza per una geomorfologia i un clima particulars. Quant a la riquesa de fl ora, moltes espècies endèmiques hi troben aixopluc. Els boscos verges serbis, alguns de nogueres i d’altres comunitats específi ques paleoendèmiques, destaquen a Europa per l’elevat nombre d’espè-cies. En la imatge, mirador de Banjska Stena, a la muntanya Tara, a l’oest de Sèrbia.

Reserva Natural de Deliblatska Pešcara, Banat, al sud-est de Sèrbia. Amb 35.000 hectàrees de sorra, estepes, boscos mixtos i vegetació d’aiguamolls, es considera el major areny d’Europa. La riquesa de la fl ora es refl ecteix en 900 espècies (més de 300 són medicinals i aro-màtiques), algunes de les quals veritables relíquies i rareses.

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Núm. 72 MÈTODE 97

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

Moltes espècies de plantes i aplica-cions utilitzades de l’etnomedicina i l’etnofarmàcia eslaves van passar a la farmacopea acadèmica i cien-tífica de l’Edat Mitjana a partir de documents escrits als hospitals del monestir de Chilandar, a Constan-tinoble, i en altres monestirs o cen-tres d’atenció mèdica (Katić, 1981).

Gràcies a la creació de la pri-mera farmàcia a començament del segle XIV al port més important de Sèrbia, el de Kotor, es va estendre l’ús de medicaments i de plantes impor-tats de les regions tropicals i subtropicals d’Àsia i Àfrica. Els documents més antics conservats sobre terapèutica medieval són l’Hodoški zbornik (1390) i els Hilandars-ki medinski kodeks (Còdexs mèdics de Hilandar, segles XIII a XVI), basats en els coneixements científics de Dios-còrides i de Galè sobre les plantes medicinals. L’espe-cial significació dels Còdexs mèdics de Hilandar s’ex-plica perquè constitueix una importantíssima col·lecció d’històries clíniques escrites en llengua vernacla, en una època en què la majoria dels documents semblants s’escrivien en llatí. Les propietats curatives i tòxiques de moltes plantes han estat el motiu de moltes cançons populars: valeriana (Valeriana officinalis), camamilla (Matricaria recutita), melissa (Melissa officinalis), teu-cri de muntanya (Teucrium montanum). La llarga i inin-terrompuda tradició en l’ús de plantes amb fins curatius i profilàctics en la cultura eslava està testificada per molts llibres de receptes, escrits tant per autors coneguts com anònims. Aquests llibres (lekaruše) daten de l’època de l’ocupació turca, quan els remeis casolans a base de plantes representaven l’única matèria primera disponible per a elaborar medicaments (Tucakov, 1971).

A hores d’ara, els països de l’Europa sud-oriental i els països balcànics són els principals productors de plan-tes medicinals de recol·lecció silvestre d’Europa (Kathe, 2006). En termes de comerç mundial de plantes medici-nals, una gran part (al voltant del 8%) es recol·lecta als Balcans. La subsistència de moltes persones en les zones rurals depèn en gran manera de la recol·lecció d’aques-tes plantes. El criteri de les administracions competents, d’acord amb la normativa europea, és aplicar normes estrictes de control de la recol·lecció i del comerç de plantes medicinals, preservar els coneixements conser-vats per la població i millorar les condicions necessà-ries perquè aquests coneixements redunden en benefici de l’economia, així com la formació tant de la població local com dels grans recol·lectors de plantes silvestres.

El territori de les cultures eslaves balcàniques és ric en literatura sobre l’ús tradicional de plantes medicinals; hi podem trobar descripcions detallades de les plantes, parts utilitzades, mèto-des de recol·lecció, preparació de remeis i procediments de tracta-ment de certes malalties. No obs-tant això, encara no s’ha aprofitat la metodologia etnobotànica moder-na per a investigar aquesta riquesa i hi ha dades de certs països que en-cara no s’han publicat. Gràcies a la generalització de les investigacions

etnobotàniques que actualment es dóna a Europa, i que té la major tradició a Itàlia i Espanya (Pardo de Santaya-na et al., 2010), l’interès per donar un enfocament cientí-fic a aquesta matèria i per publicar estudis s’ha incre-mentat en els últims deu anys. Atès el gran cabal de coneixements sobre l’ús de plantes, tant de documentats com d’orals, que emmagatzema la població, així com l’enorme potencial de la diversitat vegetal, la investiga-ció etnobotànica en aquesta zona d’Europa és molt im-portant. Per tant, és necessari servir-se de tots els recur-sos científics i tècnics, incloent-hi el suport institucional, per posar-la en pràctica.

BIBLIOGRAFIAKATHE, W., 2006. «Conservation of Eastern-European Medicinal Plants». In

BOGERS, R. J.; CRAKER, L. E. i D. LANGE (eds.). Medicinal and Aromatic Plants. Springer, Holanda.

KATIĆ, R., 1981. Poreklo srpske srednjevekovne medicine. Belgrad. SANU. PARDO DE SANTAYANA, M. et al., 2010. «The Ethnobotany of Europe, Past and Pre-

sent». In PARDO DE SANTAYANA, M.; PIERONI, A. i R. PURI (eds.). Ethnobotany in the New Europe. People, Health and Wild Plant Resources. Berghahn. Oxford.

STEVANOVIĆ, V. i V. VASIĆ, 1995. Biodiverzitet Jugoslavije sa pregledom vrsta od međunarodnog značaja. Biološki fakultet Beograd. Belgrad.

TUCAKOV, J., 1971. «Srpska srednjevekovna farmacija». In STANOJEVIĆ, S. (ed.). 700 godina medicine u Srba. Srpska akademija nauka i umetnosti. Belgrad.

Zorica Popović i Srđan Bojović. Institut d’Investigació Biològica. Univer sitat de Belgrad (Sèrbia).

La badia de Kotor (Boka Kotorska), al sud-oest de Montenegro. Es tracta del fi ord més meridional d’Europa, de 28 quilòmetres i tot envoltat d’enormes muntanyes. La zona és coneguda pel seu clima temperat i la varietat d’hàbitats contrastats.

«EUROPA SUD-ORIENTAL

I ELS PAÏSOS BALCÀNICS

SÓN ELS PRINCIPALS

PRODUCTORS DE

PLANTES MEDICINALS DE

RECOL·LECCIÓ SILVESTRE

D’EUROPA»


© S

rd- a

n Bo

jovi

c

ROSERS


J a d’antic n’hi havia hagut un al jardí vell, sota el pi de pinyons, vora el llimoner de més al nord, que feia unes roses bellíssi-

mes, intensament perfumades, de pètals vellutats de color vermell fosc, gairebé granat, però el vam assecar amb una poda equivocada. El roserar mo-dern, en canvi, ocupava gairebé tot el bancal del jardí nou. Encara faltaven molts anys perquè l’ar-trosi abatés la prodigiosa força del pare –la força dels llauradors i dels palmerers valencians– i amb l’aixada i la llegona –ho recorde vivament– formà els marges i les taules d’aquell nou jardí on els ro-sers, per aprofitar al màxim l’aigua, es plantaven al fons d’una petita sequiola, de tres en tres fileres, set peus en cada filera: vint-i-un rosers, doncs, en cada tauleta, que, per sis tauletes que n’hi havia, en feien un total de cent vint-i-sis.

Havia sabut dels efectes balsàmics del perfum de les roses sobre la rauxa saturniana i malencò-nica dels nascuts sota el signe de Taurus, i al llarg d’un quart de segle m’aconhortà aquell roserar exuberant i dens que floria, esplèndid, des d’abril fins a Nadal i d’on collia ramells grandiosos de ro-ses de mil colors. Els primers peus me’ls regalà ma cosina Teresa; després, en vaig comprar una bona quantitat en un viver de València i, més tard, en demanava cada any als vivers de Madrid i de Bar-celona; tanmateix, com que se n’assecaven, fins el darrer moment vaig cercar híbrids diferents pels mercats propers i allunyats; i, així, alguns van ve-nir del mercat de les espècies de Constantinoble i d’altres del mercat del Bollao de Porto. Caminar entre aquelles tires de rosers que calia podar, ca-var, abonar, ensofatar i regar amb una dedicació intensa, acurada i constant, era com caminar entre records de ciutats llunyanes. I ho vaig escriure i ho vaig dibuixar en repetides ocasions.

L’hort mantenia un dret ancestral sobre l’aigua de la pluja que s’arreplegava al camí vell de Santa Pola, límit de la finca pel nord, i quan el cel des-carregava aquells xàfecs monumentals que emple-naven el terra de bassots i que deixaven l’aire net i les fulles lluentes, el pare, sense por a la pluja, corria cap a l’hort i, tapant-se amb sacs d’espart el cap i l’esquena, regava el bancal dels rosers amb

l’aigua del vessant; i els rosers, agraïts, florien es-pectacularment.

Als pocs mesos de l’expulsió, els nous ocupants de l’hort arrancaren sense contemplacions el que quedava del roserar i llauraren amb el tractor mar-ges, sequioles i taules del jardí nou –i també del vell–, que quedaren, així, arrasats i buits, com un desert. Hi ha uns versos, però, on imagine un dia de novembre plovent sobre les contrades del Medi-terrani i que en arribar al Vinalopó diuen:

Veus ton pare de nou, com els horts, amb set sempre,content, posat de botes, amb capell i amb paraigües,que amb el llegó s’emporta, a través de les sèquies,l’aigua que ha dut la pluja, al bancal dels rosersque fa anys que plantares de tres en tres fi leresi on, lentament, les roses desfullant-se anar deuen.

I en rellegir-los puc tornar a veure clarament amb els ulls de l’ànima aquells dies antics, quan la pluja de tardor desfullava les roses del jardí nou i l’artrosi no havia abatut encara la força del pare. •Gaspar Jaén i Urban. Escriptor i poeta. Professor del Departament d’Expressió gràfi ca i Cartografi a de la Universitat d’Alacant.

«CAMINAR ENTRE AQUELLES TIRES

DE ROSERS ERA COM CAMINAR ENTRE

RECORDS DE CIUTATS LLUNYANES»

© G

aspa

r Jaé

n i U

rban


Núm. 72 MÈTODE 99

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

■ FREDERIC AMAT: L’ART DELS SIGNES

Tot el que puc dir d’en Frederic Amat i la seva obra té dues parts ben diferencia-des. La primera és totalment subjectiva i esbiaixada per l’afecte que li tinc, ja que el conec i l’he vist créixer com a persona i com a artista. L’he tingut a l’escola des que va començar a anar-hi fins que va acabar els estudis secun-daris, ja adolescent, i a més a més vivia en una casa davant per davant de l’escola i a la nit, des de la meva residència prop de l’edifici escolar, veia la llum de la finestra del seu estudi o habitació encesa i un dia que li vaig demanar què feia alçat a aquelles hores de la nit, em va dir que dibuixava i pintava.

Més tard, quan em vaig convèncer de la seva passió per la pintura, el vaig recomanar a un bon amic i di-rector del Teatre Lliure, en Fabià Puigcerver, un artista

consagrat, perquè aprengués com a mínim a fer decorats, que el camí del pintor solia ser llarg i carregós. Només diré que quan en Frederic va deci-dir, després d’anys d’aprenen-tatge, acabar la col·laboració i buscar nous camins, en Fabià em va demanar si li podia en-viar «un altre noi com en Fre-deric Amat», però això ja és una altra història.

Em va reafirmar en la ferma vocació artística d’en Frederic el fet que, tan a prop dels escenaris i de la gent de teatre, mai no es va sen-tir temptat per fer d’actor, ni

per la petita o gran vanitat i aliment de l’ego que tots els joves solen tenir: a ell l’apassionaven les formes i els colors i prou. Una vocació, una dedicació, decidi-des des del primer moment, des dels moments de la finestra il·luminada a l’entrada de la nit. De manera que, com a persona, tinc en Frederic com un familiar proper, entranyable, com un amic que no s’aparta mai per lluny que estigui.

Després hi ha la segona part, i és la de la seva obra, les seves obres. No sóc crític d’art i els seus quadres i obra gràfica en general em produeixen un efecte es-pecial, com una il·luminació, com un camí nou que surt a trobar-me, que només trobo en alguns artistes, els que m’agraden, és clar. En aquest aspecte procuro ser objectiu. El treball creatiu d’Amat amb els signes i símbols, amb la combinació de formes i colors, és inusual, fantàstic en el sentit de ple de fantasia i de suggestions, el camí d’un món nou del qual l’autor ens ofereix les claus secretes i els enigmes per endevinar. Cada nova obra és un univers per descobrir, a vegades només per les petjades que deixa el misteri. La veritat, la bondat, la bellesa... sempre s’amaguen i cal desco-brir-los. Després de passar per la terra d’en Frederic Amat, els ulls s’avesen a mirar-ho una mica tot d’una altra manera, d’una altra forma. Molta vida, i molts signes per entrar-hi!

EMILI TEIXIDOREscriptor. Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2011)

METODART

«ELS QUADRES I OBRA

GRÀFICA DE FREDERIC

AMAT EM PRODUEIXEN UN

EFECTE ESPECIAL, COM UNA

IL·LUMINACIÓ, COM UN CAMÍ

NOU QUE SURT A TROBAR-

ME, QUE NOMÉS TROBO EN

ALGUNS ARTISTES, ELS QUE

M’AGRADEN, ÉS CLAR»

Frederic Amat. «Sèrie Botànica», 2011. Tinta xinesa sobre paper, 21 x 28 cm.


■ GASPAR JAÉN: CONSTRUINT HERBOLARIS

Fer arrels en una terra dura, regada amb aigües salo-bres, marca una manera d’entendre la vida. Gaspar Jaén és fill d’aquest medi. Quan agafa l’aixada i fa cavallons per regar a manta l’hort, quan pren el pinzell per donar el toc subtil llargament meditat, quan torna novament sobre un text fins trobar la paraula precisa, quan trau punta al llapis per traçar la geometria perfecta d’un plànol, quan, viatger àvid, visita ciutats i països, quan fa tot això, la seua activitat aflora d’un ma-teix rizoma. En cada ocasió el medi en què es plasma la seua idea no pot eludir el substrat comú en què arrela. Darre-re dels seus cultius, poemes, pintures o plans, es palpa la tensió continguda, quasi im-perceptible, l’ordre precís, el fràgil equilibri que discorre pel tall entre la passió i la rà-bia que l’uneix a la seua terra. Hi ha un substrat comú, ocult i profund, que alimenta tota la seua obra.

El domini dels distints oficis amb què aborda el seu treball, fruit de la reflexió au-tocrítica i la pràctica incan-sable, és el que garanteix el control rigorós dels resultats en els diversos àmbits on es manifesta. Només el co-neixement profund dels mitjans i les tècniques espe-cífiques de cada disciplina, adquirit a través de l’ac-

ció conscient i meditada, pot controlar amb eficàcia l’acord entre l’ull que verifica si allò que la mà traça respon a allò que la ment inventa. És, precisament, el continu exercici en coses tan diverses el que dóna uni-tat a manifestacions situades en camps allunyats en-

tre si segons les convencions artístiques vigents: l’horticul-tura, la poesia, l’arquitectura, la pintura. No es tracta d’una dispersió diletant sinó de la capacitat que té Gaspar d’en-frontar-se amb àmbits distints que reclamen el domini de l’expert. És el constant apre-nentatge sempre afinant-se el que dóna consistència i quali-tat a tot el seu treball.

Les plantes que qualifi-quen el territori i creixen en l’hort, que el botànic tanca entre dos vidres per aixa-far-les, perquè formen silue-tes a fi d’estudiar-les, són les mateixes que atrauen la mira-da del pintor i li desperten les vivències al poeta. Amb elles, Gaspar va formant distints herbolaris de textos i imatges, que es trenen i expliquen mú-tuament, per crear una unitat heterogènia i coherent de pa-raules, colors i traços. Cada un es desplega en mons que dibuixen les seues pròpies fronteres. Seria erroni pensar que els llibres de poemes ex-

pliquen els dibuixos, o que els textos i estudis sobre la ciutat es reflecteixen en els quadres i apunts. No hi ha referències encreuades ni relacions òbvies. I, no obs-tant això, més enllà d’aquesta autonomia que ens per-met entendre cada obra inserida en el conjunt expres-siu del qual forma part, hi ha un aire comú, un sentit, que al·ludeix a un impuls creatiu idèntic.

La mateixa arrel, el control de l’ofici i el sentit com-partit de les obres són els elements que donen con-sistència als poemes, als textos i a l’obra gràfica de Gaspar Jaén.

JUAN CALDUCHProfessor del Departament d’Expressió Gràfi ca i Cartografi a,

Universitat d’Alacant

«ÉS EL CONTINU EXERCICI

EN COSES TAN DIVERSES

EL QUE DÓNA UNITAT

A MANIFESTACIONS

SITUADES EN CAMPS

ALLUNYATS ENTRE SI

SEGONS LES CONVENCIONS

ARTÍSTIQUES VIGENTS:

L’HORTICULTURA, LA

POESIA, L’ARQUITECTURA,

LA PINTURA»

Núm. 72 MÈTODE 101

mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

Gaspar Jaén i Urban. El jardí del poeta, 2000. Aquarel·la.

A la fotografi a, Lluís Villar, al seu despatx de l’Institut Pirenaic d’Ecologia (CSIC) a Jaca.© Jo

sé A

zorí

n


mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

LLUÍS VILLARDoctor en Biologia i investigador a l’Institut Pirenaic d’Ecologia de Jaca

per Joan Vallès Xirau

L luís Villar Pérez (Alpont, 1946) és valencià de naixement i català de formació universitària. Es va llicenciar el 1969 i es va doctorar en Biologia el 1978 a la Universitat de Barcelona. Ara, però, és aragonès de lloc de feina, ja que duu a terme la seua activitat de recerca a l’Institut

Pirenaic d’Ecologia (IPE, CSIC), a Jaca. Deixeble de Pere Montserrat Recoder (Mataró, 1918), Lluís Villar és un dels millors coneixedors de la fl ora del Pirineu.

Pere Montserrat, professor d’investigació jubilat –però actiu!– del CSIC, també a Jaca, va inculcar a Lluís Villar la passió pels Pirineus i una manera de fer que s’escapa un xic de la que els botànics fl oristes solen practicar. Montserrat i Villar han considerat sempre el paisatge vegetal –des del més natural fi ns al més alterat– no només pels seus elements de base, les plantes, sinó igualment en relació amb les activitats humanes que són mediatitzades per aquest paisatge i, alhora, l’afaiçonen.

Així, a part fer nombrosos treballs sobre fl ora, vegetació i conservació d’espècies dels Pirineus, Lluís Villar va encapçalar, als anys vuitanta, un projecte de recerca sobre els usos populars de les plantes a la província d’Osca que va desembocar –articles científi cs a banda– en l’edició d’un llibre amb altres autors: Plantas medicinales del Pirineo aragonés y demás tierras oscenses (1987). Aquesta publicació i la feina que la va fer possible han estat l’obra de base dels estudis etnobotànics en terres ibèriques a l’època contemporània, rere les petjades de Pius Font i Quer, cappare de la botànica catalana i en bona mesura també de la ibèrica.

Joan Vallès Xirau. Catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona.

«els nostres paisatges tradicionals han perdut les seues funcions»

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

Autor de més de 300 articles i una quinzena de llibres, Lluís Villar ho sap tot del Pirineu, sobretot del central i l’occidental i dels aspectes botànics –la seva forta vin-culació a l’Aragó i la ciència de les plantes ha fet pos-sible, i lògic, que sigui membre de la Reial Acadèmia de Ciències de Saragossa–, però de fet domina tota la serralada en aspectes ben diversos, com ara ecològics, pastorals, toponímics, fitonímics… És per això que ens ha semblat interessant que una conversa amb ell s’ins-crigui en el monogràfic de la revista MÈTODE dedicat a aquesta disciplina que relaciona les persones amb les plantes.

Quan a vegades pregunto als estudiants si no recor-den haver jugat amb plantes quan eren nens, molts em diuen –i quasi sempre evocant-ho amb un somriure– que sí. Això és una de les primers mostres d’aquesta relació entre persones i plantes que l’etnobotànica es-tudia. Teniu aquest record de la vostra infantesa?

Naturalment. A Casinos, on vivíem, cercàvem a la ram-bla d’Artaix els fruits del ginjoler (Ziziphus jujuba) i també jugàvem amb pinyols fent-los servir com a pro-jectils gràcies a un canó de canya (Arundo donax) que fabricàvem. També recordo les catifes de pàmpols de vinya (Vitis vinifera) que s’estenien pels carrers durant les festes i processons, tan tendres i tan verds.

Passem a l’àmbit acadèmic. Quan vàreu estudiar biologia a la uni-versitat, vàreu trobar alguna re-ferència a aquest tema en alguna matèria, feta per algun professor?

Al 1969, els doctors Ramon Mar-galef i Oriol de Bolòs, ambdós excel·lents catedràtics, van orga-nitzar un capdavanter I Simposi de Conservació de la Biosfera. Allí es va parlar, entre altres te-mes, de l’agricultura itinerant americana –que també es practi-cava al Pirineu: les artigues– i sobretot es va plantejar un dels paradigmes que es va imposar vint anys més tard: l’home forma part de la biosfera, bé que com a animal dominant.

Quan us vàreu començar a adonar de la importància d’estudiar també aquest aspecte, a cavall entre la bo-tànica, l’etnologia i l’antropologia cultural?

Quan, a partir de l’any 1970, preparava la meva tesi doc-toral per les valls del Pirineu Occidental. Sovint parlava amb els pastors, escoltant-los en el seu parlar, la fabla

altoaragonesa, i vaig calibrar el seu coneixement de l’entorn i com coneixien moltes plantes curati-ves, tòxiques, alimentàries, etc.

Quin paper va representar el vos-tre mestre, Pere Montserrat, en la vostra visió de la recerca?

Un paper molt important. Des del principi, ell tenia dues espe-cialitats: la botànica i la praticul-tura. Ell va ser cofundador de la Societat Espanyola per a l’Estudi

de les Pastures, ara fa 52 anys, i a les seves reunions anuals hi convivíem els biòlegs amb agrònoms, veteri-naris, forestals i ramaders. Sempre va destacar la rela-ció tan estreta que hi ha entre les plantes i els herbívors. Al 1964 va defi nir els agrobiosistemes i més tard va valorar els paisatges modifi cats per l’home però equili-brats, especialment visibles als Pirineus i a les munta-nyes cantàbriques.

Com se us va acudir el projecte que abans esmentàvem com a primera fi ta en l’etnobotànica ibèrica actual?

Lluís Villar Entrevista

Lluís Villar (esquerra) i el seu mestre, Pere Montserrat (dreta), amb l’etnobotànica mexicana d’origen català Montserrat Gispert i l’en-trevistador en un congrès a Albacete el 2010.

«EL MÓN VEGETAL QUE ENS

ENVOLTA ÉS UN RECURS

NATURAL RENOVABLE

QUE ENS PERMET

ESTALVIAR ENERGIA,

REDUIR LA CONTAMINACIÓ

I AJUDAR A LA NOSTRA

SUPERVIVÈNCIA»


En primer lloc llegint el Plantas medicinales d’en Font i Quer, que, venint del món rural com jo venia, em va semblar encisador, tant pel contingut de coneixements de cultura profunda etnobotànica com per la senzillesa magistral amb què estava escrit. Acabada la meva tesi el 1978, ens va venir a veure en José María Palacín, farmacèutic d’Osca que estudiava per a la seva tesina les plantes remeieres del Pirineu Aragonès i volia de-terminar-les amb precisió. També teníem relació amb en Ramiro Puig –enginyer forestal i valencià d’origen– que aleshores era diputat en la Diputació d’Osca i es va interessar pel possible conreu de les plantes medicinals de la província en camps abandonats. És així com vàrem formar l’equip amb tres col·legues més: els bi-òlegs Daniel Gómez i Gabriel Montserrat, i Constancio Calvo, diplomat en Medicina Natural. Plantejat l’estudi, la Diputació el va acceptar al 1981 i, a més, un cop acabat al 1984 es va interes-sar pel llibre, publicat amb la seva col·laboració al 1987.

Éreu conscient que estàveu obrint la porta a una nova línia de recerca?

És cert que els resultats eren interessants i fi ns i tot més o menys nous, però passats alguns anys, en assistir a algun congrés i en veure l’acceptació que va tenir el nostre llibre, ens adonàrem que havíem estat uns dels primers de l’època que podríem dir post-fontqueriana.

Es podria fer actualment?

Sí, efectivament, ja ho fan equips mixtos, formats, a més de farmacèutics, per biòlegs, agrònoms, antropòlegs i

etnòlegs. Ara interessen totes les plantes útils, no només les remeie-res –això vol dir l’etnobotànica– i també els animals –l’etnozoolo-gia–, que amb l’anterior confor-men l’etnobiologia. No obstant això, la difi cultat actual és la de trobar bons informants, un cop que aquelles «enciclopèdies vi-vents» que acabo d’esmentar s’han mort i en molts casos no han trans-mès els seus coneixements. La despoblació rural i l’arribada de la televisió ho han tallat quasi tot.

Aquest darrer aspecte que evoqueu és el que em pre-ocupava i d’aquí venia la pregunta anterior. Com veieu el món rural, sobretot en àrees de muntanya com aquelles en les quals treballeu, en el moment present? Cap on creieu que anirà?

L’empobriment demogràfi c ha dut a un empobriment cultural. Del predomini de les activitats agrícoles, pe-cuàries i forestals s’ha passat a les activitats terciàries, com el turisme, els esports, etc. La societat ha canviat força, és molt més oberta. El nivell econòmic ha aug-mentat, s’han declarat molts espais naturals protegits... Caminem cap a una certa uniformització cultural i els nostres paisatges tradicionals han perdut algunes de les seves funcions.

I aquesta pèrdua, la veieu irreversible?

En alguns aspectes sí, però no voldria ser pessimista. Precisament la declaració d’espais protegits i la valora-ció creixent de l’agronomia «ecològica» poden mantenir les activitats primàries conjuntament amb el turisme. D’una manera o d’una altra necessitem les muntanyes. Són veritables reserves de biodiversitat, aigua, produc-tes alimentaris de qualitat, plantes medicinals, etc.

Quin paper pot fer o hauria de fer l’etnobotànica en la conservació de la fl ora i del paisatge vegetal, inclo-ent-hi el cultural?

L’entrevistat, fent explicacions al camp en un curs de botànica piri-nenca el 2004.

«D’UNA MANERA O D’UNA

ALTRA NECESSITEM LES

MUNTANYES. AQUESTES

SÓN VERITABLES RESERVES

DE BIODIVERSITAT, AIGUA,

PRODUCTES ALIMENTARIS

DE QUALITAT I PLANTES

MEDICINALS»

© E

sper

ança

Car

rió


mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

© Jo

an V

allè

s X

irau

mo

no

gr

àfi

cb

otà

nic

a e

stim

ada

Hauria de buscar un equilibri etnoecològic entre les activitats tradicionals, on tot s’aprofi tava amb com-plicades regulacions –molts usos i pocs abusos– i la situació actual, on l’entorn és mes aviat decoratiu. La globalització infravalora els recursos naturals biolò-gics i l’energia que abans aportaven a les poblacions humanes fi ns al punt d’ésser imprescindibles.

I en la conservació dels coneixements tradicionals, de la cultura popular, quin paper representaria?

Recollir, escriure o difondre els coneixements popu-lars a través de les plantes és importantíssim. Si ara són pocs els ramaders i agricultors al voltant dels es-pais protegits, l’etnobotànica ha d’ajudar a una millor integració en la natura i els seus elements: les plantes individuals i els horts o conreus, les comunitats, boscos i pastures. Idealment, aquests coneixements s’haurien d’ensenyar a les escoles rurals.

De fet –i potser aquesta pregunta hauria d’haver anat abans de l’anterior– té sentit voler conservar allò que els nostres avis i besavis sabien i feien? Serveix per a res, l’etnobotànica, més enllà de per a guardar records?

Serveix i ha de servir. Tal com deia recentment el pro-fessor Eduardo Rapoport, especialista argentí en plan-tes comestibles i males herbes, no és de savis menys-prear el món vegetal que ens envolta. Al capdavall és un recurs natural renovable que ens permet estalviar energia i reduir la contaminació; a més, a llarg termini pot ajudar a la nostra supervivència.

Entrevistat i entrevistador tenim en comú una passió per la interfície entre la llengua i les plantes, entre la lingüística i la botànica. Podríeu sintetitzar algunes de les vostres idees i troballes en aquest camp?

Estudiant els noms de les plantes i els topònims rela-cionats podem seguir el rastre del coneixement que se’n tenia antigament i sobretot de la utilitat o signifi cació que tant les espècies com les comunitats han tingut en l’espai i en el temps; en altres paraules, són un llibre obert a la natura i a la cultura dels homes que hi habiten.

Ens en podeu donar algun exem-ple interessant o simplement cu-riós?

Gustosament. En estudiar les po-blacions de savina turífera (Juni-perus thurifera) descobertes per Pere Aymerich al 2006 a l’Alt Pallars (Lleida), vaig trobar als mapes topogràfi cs un topònim al-lusiu: Turó de la Savina Rodona.

Vol dir que si els botànics haguérem seguit de prop els topònims d’origen vegetal, aquesta troballa d’un nou arbre per a la fl ora de Catalunya hauria arribat molt més d’hora. Així mateix, de Montserrat d’Alcalà (València) s’ha descrit fa poc una nova espècie, la tramussera va-lenciana (Lupinus mariae-josephi) [MÈTODE, 52], tan rara que durant un temps es considerava extinta. Ara bé, recercant els topònims formats a partir del seu nom po-pular, els tramussars, se n’han descobert tres poblacions més (Llombai, Gandia i Xàtiva).

L’etnobotànica no ha estat ni és ben vista per alguns membres del món acadèmic, que pensen que no és una disciplina científi ca i que rebutgen aquests temes com a objecte de beques o de projectes de recerca subvencionats. Què els diríeu a aquests científi cs?

Per a mi, l’estudi i la interpreta-ció de les relacions home-natura a través de les plantes sempre és una aproximació científi ca i això és ben palès en altres latituds des de fa anys. En el cas concret d’Es-panya puc dir, per exemple, que aquells que consideraven les ide-es del doctor Montserrat, el meu mestre, massa generalistes, més tard han acabat reconeixent el seu bon enfocament i premiant-lo re-petidament.

Lluís Villar amb Joan Vallès, autor de l’entrevista, i la botànica Teresa Garnatje a Panticosa el 2010, després d’una recol·lecció de plantes.

© Jo

an V

allè

s X

irau


«ESTUDIANT ELS NOMS

DE LES PLANTES I DELS

TOPÒNIMS RELACIONATS

PODEM SEGUIR EL RASTRE

DEL CONEIXEMENT

ANTIC I LA UTILITAT O

SIGNIFICACIÓ QUE LES

ESPÈCIES HAN TINGUT

EN L’ESPAI I EN EL TEMPS»

Sigui com sigui, com veieu la re-cerca en etnobotànica als terri-toris ibericobalears o, si voleu, a l’Europa mediterrània ara mateix?

Potser caldria esperar més tesis doctorals sobre aquest tema, ara que hi ha tants joves llicenciats, però els grups que hi treballen, com ara el vostre a la Facultat de Farmàcia de Barcelona, els de Madrid, Albacete, Alacant, etc., fan avançar l’etnobotànica, publiquen els resultats no solament a casa, sinó també a les revistes internacio-nals de primer ordre, i a més la presència dels inves-tigadors espanyols als congressos internacionals és important. Cal seguir en aquesta línia. Com ja he dit, sóc optimista, penso que si globalment la nostra so-cietat accepta el principis ecològics i fa esforços per conservar la biodiversitat, també acabarà revitalitzant els estudis etnobotànics, actualment més reconeguts a Amèrica que no a Europa.

Veieu possibilitats de futur en la recerca en aquesta matèria? Es pot continuar practicant, atesos els canvis demogràfi cs, socials i culturals?

Sí, sí, sense cap dubte. No té sentit ecològic concentrar la població en les ciutats (més del 50 per cent de la humanitat ja hi viu des de 2008) i buidar la meitat del territori. Venim d’un paisatge humanitzat i l’abandó brusc i desordenat pot arribar a plantejar molts proble-mes. Cal repetir que per a la conservació de la natura i la salut dels ecosistemes, aquí a la vella Europa ne-cessitem de l’home rural amb la seva cultura. La Unió Europea, en diverses ocasions i sobretot amb la Xarxa Natura 2000, ha contribuït a l’estudi i conservació del seu patrimoni natural, en el cas de la Península Ibèrica extraordinàriament ric. Penso que ara també ha d’ocu-par-se del patrimoni cultural. L’etnobotànica demostra cada dia l’estreta relació entre la nostra natura i la nos-tra cultura, més enllà de les diferents llengües.

Lligat amb la pregunta anterior, com veieu la vida ru-ral al Pirineu i en altres territoris de la nostra geografi a en els propers anys? Allò que, fent etnobotànica, hem après de les generacions anteriors, pot ajudar a desen-volupar condicions perquè aquesta vida sigui millor?

Quan es viu al Pirineu més de quaranta anys com jo hi he viscut, un s’adona que l’àmbit pirinenc és molt més ample que la serralada pròpiament dita. Els ramaders

transhumants es desplacen cada tardor a les depressions veïnes i retornen a la primavera següent. Les muntanyes aporten aigua, energia, etc., a les ciutats circum-dants i les poblacions urbanes hi troben un espai d’oci important les quatre estacions de l’any. Les distàncies s’acurten i les relacions i les possibilitats augmenten. Ara es parla dels «serveis ecosistè-mics» que s’ofereixen al conjunt de la societat, i això potser tra-dueix una visió economicista. En la meva opinió, moltes persones

vénen al Pirineu per retrobar-hi les seves arrels o per acostar-se a una natura de la qual pensen que s’han allunyat massa. Evidentment, admirar la seva comple-xitat geològica, gaudir dels paisatges, respirar el seu aire pur, fer cims i recórrer els seus espais protegits també compta. Pocs llocs tan adients per conèixer de prop i comprendre les lleis de la natura com les mun-tanyes. I no hi ha dubte que els postulats i mètodes de l’etnobotànica ens ajuden en aquesta comprensió. A més, essent el Pirineu l’única muntanya alpina de la Península, allò que es faci aquí podria servir de model per a moltes serralades més.

Joan Vallès Xirau. Catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona.

Lluís Villar i el botànic Josep Vigo el 2010, en ple treball de camp a la Vall d’Aran.

© Jo

an V

allè

s X

irau


mo

no

gr

àfi c

bo

tàn

ica e

stim

ada

«SI GLOBALMENT LA

NOSTRA SOCIETAT ACCEPTA

EL PRINCIPIS ECOLÒGICS I

S’ESFORÇA PER CONSERVAR

LA BIODIVERSITAT, TAMBÉ

ACABARÀ REVITALITZANT

ELS ESTUDIS

ETNOBOTÀNICS»

+ 001-002 intro+sum72icta.uab.cat/etnoecologia/docs/[245]-garnatje 2012 cat.pdf · monogràﬁ c...

Documents