Els horts Els horts són espais on existeix una contínua interacció entre la natura i les persones. Tradicionalment, en 

molts ecosistemes i cultures diferents, els horts han estat font important d’aliment, farratge, 

medicines i espècies pels agricultors i han contribuït al manteniment dels cultius agroforestals, els recursos genètics, la diversitat cultural, el coneixement ecològic local i les xarxes socials. Entre les múltiples 

funcions ecològiques i socials que té un hort en aquest estudi s’ha 

destacat la del manteniment de la diversitat genètica. És a dir, el fet que en els horts hi hagi plantes i varietats 

diferents. 

Agraïments 

Ens agradaria agrair a tots els hortolans i hortolanes dels pobles de 

Senterada, Envall, la Pobleta de Bellveí, Cérvoles, Naens, Puigcerver, La Plana de Mont‐Ros, Pobellà, La Torre de Capdella, Molinos, Espui, Capdella, La Central de Capdella, Mont‐Ros, Astell i Oveix la seva 

col∙laboració en l’estudi. Així com a tota la gent de la vall que ens ha ajudat d’una o altra forma amb la 

seva bona predisposició i amabilitat. 

 

Estudi finançat pel Ministeri d’Educació i Cultura: (SEJ2007 60873/SOCI) 

Les varietats hortícoles locals de 

la Vall Fosca 

 

Contactes Laboratori d’Etnoecologia. UAB.  Laura Calvet Mir i Laura Vaqué Nuñez Telèfon: 610‐441‐982 e‐mail: laura.calvet@uab.cat El planter de Gerri Marta Avizanda Telèfon: 973‐66‐20‐40 e‐mail: plantergerri@gmail.com>  

Laboratori d’ Etnoecologia Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental Universitat Autònoma de Barcelona 

Contribució de les varietats locals a la conservació de l’agrobiodiversitat: cas 

d’estudi en horts d’alta muntanya al Pallars Jussà, Pirineu català 

 

El  90%  de  les  persones  entrevistades  van  respondre  que preferien les varietats locals a les comercials, ja que tenen millor gust,  estan  adaptades  al  terreny  i  són  més  resistents  a  les plagues. No obstant, algunes de les persones, van assenyalar la menor  producció,  el  treball  de  fer  el  planter,  la  rusticitat  en  el gust i la degeneració de les llavors com a inconvenients. 

Qui conserva: 

S’ha  trobat  que  els  horts  regentats  per  dones  tenen  més varietats  locals. D’altra banda les persones de més de 65 anys  i els  hortolans  de  tota  la  vida  també  conserven  més  varietats locals.  

Com es pot millorar la conservació: 

El  factor  més  important  per  a  la  conservació  de  les  varietats locals  és  l’intercanvi,  així  es  permet  que  les  llavors  canvïin  de terra  evitant‐ne  la  degeneració,  i  s’estableix  una  xarxa d’intercanvi  entre  els  agricultors.  Els  intercanvis  s’han  dut  a terme  des  de  temps  immemorials,  no  obstant;  en  les  últimes dècades  aquesta  pràctica  s’ha  anat  perdent.  A  part  de l’intercanvi veïnal, una nova  institució, el Planter de Gerri de  la Sal, està promovent una xarxa d’intercanvi. 

 

!Final de 

fórmula inesperado 

. L’estudi:  

L’estudi s’ha dut a terme a la vall del riu Flamisell en 16  pobles  pertanyents  als municipis  de Senterada  i Torre  de  Capdella.  Els  60  horts  estudiats  es caracteritzen pel fet de ser horts d’alta muntanya en petites  parcel.les  cultivades  per  l’autoconsum.  Als horts  de  la  vall  s’ha  trobat  més  de  20  espècies hortícoles que s’han vingut conservant des de fa més de 30 anys. Entre elles: bleda, julivert, col de ruc, col berrugada,  all  blanc,  ceba  escalunya,  carbassa  de rebequet,  carbassa  de  cabell  d’àngel,  tomàquet rosa,  maduixera,  esparreguera,  gerdera,  groseller, patatera,  camamilla,  menta,  herbacol,  prinyoner, pomera i set varietats de fesols diferents. 

El perquè de la conservació: 

Els hortolans i hortolanes de la vall  han destacat que la funció nutritiva i el gust de les varietats locals són la raó principal per conservar‐les. Així com la tradició arrelada  a  la  cultura  i  el  seu  paper  en  la  seguretat alimentària en pobles on no hi ha botigues. 

 

Les varietats locals Les varietats locals són cultius diferenciats, tant geogràficament com 

ecològicament, que han estat cultivats durant molt de temps, almenys 30 anys, en una zona geogràfica determinada. Aquestes varietats són el 

producte de la selecció per parts dels agricultors sobre les espècies silvestres i /o domesticades adaptant‐les a les condiciones ambientals i a les formes 

d’ús i gestió pròpies de la cultura agrària local.