Ús de l'apòstrof

* L'article masculí o femení (el/la) singular s'apostrofa (l') sempre que va davant d'un mot començat en vocalo h.

Excepció: l'article la no s'apostrofa quan el mot següent comença en i/u (hi/hu) àtones.

També son excepció els casos següents:

La e, la efa, la hac, la ela...• La una ( hora del rellotge )• La asimetria, la anormalitat...• La ira, la host•

* La preposició de s'apostrofa (d') quan va davant d'un mot començat en vocal o h.

* Els pronoms febles em, et, es, el, la, en, s'apostrofen (m' , t' , s' , l' , l' , n' ) quan van davant del verb iaquest comença en vocal o h.

Excepció: el pronom la no s'apostrofa quan el verb comença en i/u (hi/hu) àtones.

* Quan cal combinar més d'un pronom entre ells o amb el verb, l'apòstrof sempre va tan a la dreta com espugui.

* Les combinacions pronominals la hi i se us no s'apostrofen mai.

* En les següents combinacions, fem la contracció entre la preposició i l'article : a + el/els ( = al/als) ; de +el/els ( =del/dels ); per + el/els ( = pel/pels). També fem una contracció entre els mots ca ( = a casa de ) +el/en (=cal/can). Recorda que desfem la contracció quan el mot següent comença per vocal o h.

Guionet en els numerals. Separació de mots a final de ratlla.

* En les expressions numèriques utilitzem el guionet (−) entre les desenes i les unitats (38 = trenta−vuit) ientre les unitats i les centenes (500 = cinc−cents). En el cas dels números del 21 al 29, hem d'usar dosguionets ( 25 = vint−i−cinc ).

* A final de ratlla, separem amb guionet els dígrafs (conjunts de dues lletres representant un so) següents: r−r; s−s ; l−l ( ela geminada) ; i−x ; t−x ; s−c ; t−g ; t−j. No es poden separar mai els següents: gu; qu; ny; ll(ella)

* A final de ratlla no deixem mai cap vocal sola: ni inicial de paraula ni final. Sí, en canvi, que s'admetd'escriure una vocal sola en síl·laba inicial, si va precedida de l'article apostrofat (l') o la preposició (d') oalgun pronom també apostrofat (m', t', s', l'...)

Síl·laba tònica i síl·laba àtona. Mots àtons

* En general una paraula té tantes síl·labes com vocals. S'exceptuen d'aquesta regla les paraules que contenenun diftong: una síl·laba formada per dues vocals que es pronuncien alhora. Una de les dues vocals ha de ser Io U.

1

* Els diftongs en català son:

Decreixents: ai ; ei ; oi ; ui•

au ; eu ; ou ; uu (pocs casos)

Creixents : g/q + u/(ü) + a,e,i,o•

* No formen diftong:

Les combinacions en què diem les dues vocals separadament i marquem amb una dièresi (¨) la segonavocal ( ra−ïm)

•

El grup −ix− precedit de vocal (cai−xa)• Les combinacions de tres vocals en que la del mig es i o u, ja que aquestes vocals tenen aleshoresvalors de consonant (no−ia)

•

* Segons el nombre de síl·labes els mots poden ser monosíl·labs (una síl·laba) o polisíl·labs ( mes d'unasíl·laba). Els mots polisíl·labs poder ser bisíl·labs (2), trisíl·labs (3), tetrasíl·labs (4), etc.

* En ser pronunciats, els mots polisíl·labs tenen sempre una síl·laba mes forta que les altres. S'anomenasíl·laba tònica. I les altres son anomenades síl·labes àtones (fi−nes−tra). Segons la posició de la síl·laba tònica,un mot es polisíl·lab per ser agut ( si la tònica es l'ultima), pla ( la penúltima) o esdrúixol (l'antepenúltima).

* Els mots monosíl·labs poden ser tònics (la majoria) o àtons, segons que siguin pronunciats amb mes omenys intensitat. Son àtons mots gramaticals com : els articles (el, la , els, les, un , uns) i les contraccions(preposició + article); els pronoms febles (em, et, es...); les preposició febles (a, en, de, amb, per); algunesconjuncions (i, o, ni...)

Accentuació

En català hi ha dues classes d'accent gràfic: l'accent greu o obert (`) i l'accent agut o tancat (´)

Quan calgui accentuar la lletra a, ho farem sempre amb un accent obert : à/À.

Si hem d'accentuar una i o una u, l'accent que hi posarem serà sempre l'accent tancat ( í/Í ; ú/Ú.

En el cas d'haver d'accentuar una e o una o, cal mirar primer si, segons la pronunciació, es tracta d'una [� ] od'una [o] oberta; o d'una [e] o d'una [o] tancada. En el primer cas, l'accent gràfic serà obert: è/È , ò/Ò ; i en elsegon , tancat : é/É , ó/Ó.

Va bé recordar algunes sèries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera:

Formes verbals: veuré, llegiré, serraré...; vingué, begué, digué; entretingués, marxés, veiés, calqués...• Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè• Gentilicis: francès, portuguès, aranès• Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós• Mots derivats acabats en −ència: abstinència, eficiència, dissidència...• Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació...•

Els mots aguts s'accentuen quan tenen una d'aquestes terminacions: a, e, i, o , u; as, es, is, os, us,; en, in.

No s'accentuen els mots aguts que acaben en diftong decreixent ( tornareu)

2

S'accentuen els mots plans que no tenen cap de les terminacions anteriors. Sí que s'accentuen els mots plansque acaben en diftong decreixent (tornàveu).

Tots el mots esdrúixols van accentuats en català (recorda que son esdrúixols mots com: ciència, història,església, pèrdua...)

L'accent gràfic serveix també per discriminar paraules que s'escriuen igual. Aquí en tens una llista: bé, béns,bóta, bótes; Déu, déus, adéu; dóna, dónes; és, sóc, són; fóra; mà; més; món, rodamón; móra, móres; nét, néta,néts, nétes; ós, óssa, óssos, ósses; pèl, pèls; què (darrera preposició i interrogatiu ) sé; sí, sís; té; ús; véns,vénen, vés, vós.

La dièresi (¨)

Escrivim dièresi damunt la lletra u quan va darrera de g o q i davant d' e, i : aigües, pingüí, qüestió, obliqüitat.

Quan dues vocals continues, una de les quals es una i o una u, no son pronunciades formant diftong, hoindiquem amb la dièresi: raïm, peüc, veïnat. Però si hi va accent gràfic, ja ho indica aquest: Lluís, (Lluïsa)Traduís (Traduïssis)...

Igualment, si una i enmig de dues vocals no és consonant (perquè es tònica, per exemple) ho marquem amb ladièresi: conduïa, beneïen... si hi ha d'anar accent gràfic, no s'hi posa dièresi: conduís, conduíem...

Mira de recordar els casos següents en que sempre hi ha dièresi:

participi passat (−it) dels verbs acabats en vocal + ir: conduït, construït, beneït, proveït...• present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + ar: suïs, estudiïn, creï, canviï...•

Excepcions:

Els temps d'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir s'escriuen sense dièresi:traduït, traduint, traduiré, traduiria.

•

Els mots acabats en els sufixos −isme, − ista, i els començats en els prefixos re−, anti−, co− ... també vansense dièresi: arcaisme, egoista, reimpressió, antiimperialisme, coincidència.

•

Morfologia del substantiu

El substantiu o nom és una paraula que pot flexionar−se segons quin sigui el seu gènere o nombre.

El gènere del substantiu

Generalment el gènere del substantiu quan designa coses o idees abstractes és arbitrari però quan designapersones o animals que pertanyen als dos sexes fan el femení de diverses maneres:

Solem afegir una −a al masculí. ( avi, avia ; pintor, pintora )• Els substantius acabats en −e, −o, −u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per −a. ( alumne,alumna ; ministre, ministra ; arquitecte, arquitecta...)

•

De vegades es forma el femení afegint al masculí −na, −ina, −esa. ( orfe, òrfena ; heroi, heroïna ; metge,metgessa )

•

N'hi ha que tenen terminacions pròpies com −riu, −ologa ( emperador, emperadriu ; filòleg, filòloga )• En un nombre reduït de casos, el masculí es forma a partir del femení afegint−hi −ot. ( abella, abellot ;bruixa, bruixot ; perdiu, perdigot )

•

Alguns masculins i femenins tenen una arrel (lexema) diferent ( amo, mestressa ; marit, muller ; home,•

3

dona ; cavall, euga ; pare, mare ; oncle, tia ; marrà, ovella ; boc, cabra )La mateixa forma, de vegades, serveix per al masculí i per al femení, son els mots acabats en −aire, −ista,−cida. ( boletaire, drapaire, modista, artista, suïcida, homicida )

•

Alguns noms d'animals son invariables i aleshores hem d'especificar si son mascles o femelles ( lasargantana mascle, la sargantana femella )

•

També tenim substantius que canvien el seu significat segons el gènere:

Masculí Significat Femení Significat

Un albor Peix Una albor Blancor, llum d'alba

El canal Via d'aigua La canal Conducte, canonada

El canalla Malvat, bergant La canalla Mainada

El casset Magnetòfon La casset Cinta

El clau De clavar La clau D'obrir i tancar

El clímaxGradació, momentculminant

La clímax Figura retòrica, etapa final

El còlera Epidèmia La còlera Ràbia

El coma Quadre clínic greu La coma Altres sentits

El cremallera Ferrocarril La cremallera Altres sentits

El delta D'un riu La delta Lletra de l'alfabet grec

Un editorial Article Una editorial empresa

El fi Objectiu, finalitat La fi El fina, l'acabament

El guia Persona La guia Document, llibre

El levita Persona La levita Peça de vestir

El llum Aparell La llum Resplendor, claror

Un ordre Contrari de desordre Una ordre Manament

Un paleta Ofici Una paleta Eina

El planeta Astre La planeta Destí d'una persona

Els pols Batec La pols Partícules en suspensió

El pudor modèstia La pudor Mala olor

El salut Salutació La salut Estat de l'organisme

El son Dormida La son Ganes de dormir

El talentMoneda, aptitudintel·lectual, disposiciód'ànim

La talent Gana, apetit

El terra Sol, paviment La terra Plana, camp, sorra

El vall Excavació, fossa La vallDepressió entremuntanyes

El vocal/la vocal Persona d'una junta La vocal lletra

S'ha d'anar amb compte amb els mots dels llistats següents perquè sovint es confonen de gènere:

Son masculins:

Els afores, un anell, un avantatge, el bacteri, el carrer, el compte, el corrent, el desavantatge, el deute, el dot, eldubte, un edelweiss, un escafandre, un espinac, un estratagema, el front, el full, un interviu, el llegum, ellleixiu, els narius, un orde, un orgue, el pebre, el pendent, el rancor, el senyal, el radiocasset, el termit

4

(insecte), el titella.

Son femenins:

Una àgape, una allau, una amargor, una anàlisi, una ancora, una aroma, una au, la cercavila, la calor, la claror,la crep, la dent, la dracma, una escalopa, una esplendor, la frescor, la gènesi, la grip, la magneto, la mare, lamarató, la nespra, una olor, les postres, la psicoanàlisi, la remor, la resplendor, la resta, la sida, la síncope, lasíndrome, la suor, la torpor, la verdor, la videocassette.

El Nombre del substantiu

La majoria dels substantius formen el plural afegint una −s al singular ( arc, arcs ; senyor, senyors ; llibre,llibres ; bou, bous )

•

Els substantius que acaben en −a àtona la canvien per −es ( taca, taques ; raça, races ; taronja, taronges ;formiga, formigues)

•

La majoria de noms acabats en vocal tònica afegeixen −ns ( mà, mans ; marró, marrons ; humà, humans ;bé, béns ; pi, pins )

•

els substantius masculins aguts acabats en −s, −ç, −x, −ix, −tx fan el plural afegint −os. ( gos, gossos ; lluç,lluços ; sufix, sufixos ; despatx, despatxos )

•

S'ha de vigilar amb alguns monosíl·labs i alguns mots plans que no mes afegeixen una −s ( apèndixs, artífexs,calçs, còdexs, falçs, hèlixs, índexs, linxs, tòraxs, vèrtexs )

Els substantius acabats en −sc, −st, −xt, −ig, poden fer el plural afegint −s o −os ( quioscs o quioscos ; gestso gestos ; texts o textos ; assaigs o assajos )

•

Els mots invariables

Alguns mots tenen una única forma per al singular i per al plural

Els dies de la setmana ( llevat el dissabte i el diumenge ) ( dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres )• Altres mots com: ens, fons, pols, temps, tos, urbs, albatros, alies, atlas, alferes, bíceps, caries, galimaties,glotis, herpes, llapis, judes, mecenes, pàncreas, pelvis, piscolabis...

•

Alguns mots compostos:•

comptagotes, milhomes, obrellaunes, penja−robes, portamonedes, salvavides, t trencaclosques, paracaigudes...

Els mots que acaben en −us ( cactus, anus, arquetipus, cirrus, sinus, cosinus, globus, eucaliptus, fetus, ficus,focus, prototipus, pus, tipus, virus, porus, lapsus, hiatus...)

•

I alguns mes que només tenen forma en plural: les acaballes, els afores, les alicates, les beceroles, lesbermudes, els calçotets, els enagos, els huns, les noces, les núpcies, les pampallugues, les pessigolles, lessetrilleres, els sostenidors...

•

La vocal neutra

Representem el so de la vocal neutra amb a o amb e segons que en un altre mot de la mateixa família el so dela vocal neutra sigui pronunciat clarament amb [a], amb [�] o amb [e] : taula: teulada; teula: teulada.

En el cas dels verbs, la pronunciació tònica de la primera persona del present d'indicatiu ens indica com calescriure la vocal de l'arrel: afaito: afaitaré; nedo, nedava.

En aquest segon cas, son excepcions, les formes dels verbs néixer, treure, jeure, fer i saber ( i derivats ) en que

5

escrivim a sempre que l'arrel del verb sigui àtona: naixia (neixo) ; traurem (trec) , jauria (jec); faran (fem),sabreu (sé).

O − U àtones

En els mots derivats escrivim o/u segons el primitiu: foc: foguera ; culpa: culpable.

Igualment en els verbs: la pronunciació de la primera persona del present d'indicatiu indica com cal escriure,o/u, les formes en que aquesta vocal sigui àtona: obro, obria; jugo, jugaré.

Excepcions:

Els mots següents es consideren pseudo−derivats ( o falsos derivats ) dels que van entre parèntesis; nosegueixen la regla de la derivació: bucal (boca); dulcificar (dolç); curvatura, curvilini (corb); mundial(mon); humà, humanisme (home); juvenil (jove); nutritiu, nutrició (nodrir); titular, intitular (títol);vulcanisme, vulcanòleg (volcà).

•

En els verbs següents escrivim la vocal de l'arrel o sempre que sigui àtona: cosir, collir, escopir, tossir isortir ( i derivats ): cosiré (cuso), collia ( cullo), escopiran (escupo), tossien (tusso), sortiré (surto).

•

I en els verbs poder i voler seguim la mateixa norma que en el cas anterior, llevat d'algunes formes: podia,podré, (puc) volem, voldríem ( vull). Però: puguem , pugueu, vulguem, vulgueu.

•

Vocal neutra (II)

Els substantius acabats en el so de la vocal neutra s'escriuen, en el singular, amb la lletra e si son masculins. Iamb la lletra a, si son femenins : alcalde, taula.

Algunes excepcions son:

Masculins acabats en −a : els noms acabats en −arca (monarca), −ista (pianista), −cida (suïcida), −ta (poeta) −ma ( panorama)

•

Femenins acabats en −e : base, catàstrofe, classe, febre, llebre, frase, higiene, imatge, mare, piràmide, sèrie,superfície, torre; Carme, Irene, Matilde; calvície, cúspide, sístole, diàstole, efígie, el·lipse, intempèrie,laringe, sílice.

•

Al plural, escrivim sempre −es : alcaldes, taules. En aquest cas, cal tenir en compte els canvis que laterminació −es origina en alguns mots ca − ques ( vaca; vaques ) ; ça − ces ( plaça, places) ; qua − qües (pasqua, pasqües ) ; ja − ges ( esponja, esponges) ; ga − gues ( figa, figues ) gua − gües ( llengua, llengües )

Aquesta regla no té cap excepció

Pel que fa als adjectius, els que acaben en vocal neutra al singular poden ser:

D'una sola terminació (igual per al masculí i per al femení):•

e: noble, lliure, notable• a: agrícola, belga, nòmada•

De dues terminacions: e per al masculí i a per al femení: ample/amplia; negre/negra; pobre/pobra.•

Al plural, sempre −es: lliures, belgues, amples, pobres.

O − U àtones (II)

6

La forma del plural d'alguns mots, pronunciats [us] en català oriental, es escrit −os: boscos, passos,complexos, textos, lluços.

Però, els noms que acaben en −u al singular, fan el plural en −us: liceus, europeus, daus.

Alguns noms son invariables ( fan el singular i el plural igual ) cactus, porus, globus, sinus, cosinus, tipus.

La primera persona del singular del present d'indicatiu de molts verbs, pronunciada [u] en català oriental,s'escriu −o: canto, temo, serveixo, dormo.

La vocal neutra (III)

En les terminacions verbals, la vocal neutra es escrita −a quan es l'últim so del verb ( acaba, cantava, tancaria)i −e quan va darrere ser un altre so ( acaben, cantàvem, tancaríeu, córrer)

Les úniques excepcions son les següents:

les formes: obre, corre, vine, omple.• Els infinitius dels verbs acabats en −re: ploure, caure, moure, seure, plaure, beure•

Com a conseqüència de les regles anterior, cal tenir en compte alguns canvis que es poden originar al finaldels verbs: −ça −> ces ( comença, comences); −ca −> ques (tanca, tanques ); −ja −> geu ( menja, mengeu);−ga −> guem (frega, freguem ); antre altres.

La vocal neutra (IV)

A vegades no hi ha cap regla que ens pugui ajudar a recordar com s'escriuen alguns mots. Per això, calconsultar amb assiduïtat el diccionari i intentar de recordar els mots mes corrents. Pel que fa a la vocal neutra,mira de recordar els següents:

S'escriuen amb e:•

Ànec, assemblea, Caterina, Ebenista, efeminat, Empordà, Empúries, enyorar, espàrrec, esparreguera,meravella, monestir, polseguera, punxegut, sergent, treball.

S'escriuen amb a:•

Amanida, ambaixada, arracades, arravatar−se, assassí, avaluar, avaria, darrere, davant, racó, ramat, rancor,sanefa, Sardenya.

O − U àtones (III)

Com en el cas de la vocal neutra, també en els mots que s'escriuen amb o o be u àtones, no hi ha sempreregles fixes i cal acudir al diccionari o recordar alguns mots mes corrents, com es ara els que segueixen:

S'escriuen amb o:•

Assortir, avorrir−se, botifarra, brúixola, cobrir, complir, Empordà, govern, Hongria, Joan, joglar, joventut,nodrir, polir, Romania, sofrir, sorgir, sospirar, tonyina, torró.

I els següents, que acaben en −ol:

7

Capítol, consol, esdrúixol, furóncol, plànol, rínxol, cérvol, escrúpol, títol, pèndol, rètol.

S'escriuen amb u:•

Bufetada, butxaca, muntanya, mussol, subornar, sufocar, suportar, turment, tramuntana

I els següents, que acaben en −ul:

Estímul, mòdul, pòmul, vestíbul, múscul, patíbul

D'altra banda, cal parar atenció a la pronunciació dels mots següents:•

corba, estoig, gola, ploma, pols, tomba, triomf• munto, nuvi/núvia•

Morfologia de l'adjectiu

L'adjectiu es un mot variable, es a dir pot flexionar−se segons el gènere i el nombre, depenent del nom a queacompanyi. L'adjectiu qualificatiu te com a missió indicar les qualitats del substantiu.

Els adjectius es divideixen en els que tenen una sola terminació ( invariables) i els que en tenen dues(variables)

Adjectius de dues terminacions

Considerem adjectius de dues terminacions o variables aquells que presenten una forma per al masculí i unaforma per al femení. En plural també tindran formes diferents per a cada gènere, això farà que presentin quatreformes. El gruix majoritari d'adjectius catalans s'engloba en aquest en aquest grup.

Verd verda verds verdes

Llarg llarga llargs llargues

En alguns casos, caldrà tenir en compte que la flexió comporta canvis ortogràfics i fonètics.

Ús de l'accent gràfic o dièresi: tebi, tèbia, tebis, tèbies•

Genuí, genuïna, genuïns, genuïnes

Aparicio de −n en les formes que el masculí acaba en vocal tònica : sa, sana, sans, sanes•

Llevat de cru, crua, crus, crues

Alternances vocàliques o consonàntiques:•

Negre, negra, negres , negres

Maco, maca, macos, maques

Ateu, atea, ateus, atees

Oblic, obliqua, oblics, obliqües

8

Nul, nul·la, nuls, nul·les

Cec, cega, cecs, cegues

Eixerit, eixerida, eixerits, eixerides

Flonjo, flonja, flonjos, flonges

Vague, vaga, vagues, vagues

Blau, blava, blaus, blaves

Nociu, nociva, nocius, nocives

Tou, tova, tous, toves

Canvi de la −e per −o quan el masculí acaba en −leg: homòleg, homologa, homòlegs, homologues•

S'ha d'anar alerta amb els adjectius que acaben amb −s, −ç, −x, −ix, −tx perquè formen el plural masculí ambla terminació −os.

Gris grisa grisos grises

Dolç dolça dolços dolces

Fix fixa fixos fixes

Coix coixa coixos coixes

Gavatx gavatxa gavatxos gavatxes

Els adjectius que acaben en −sc, −st, −xt, −ig poder fer el plural masculí de dues formes:

Foscs o foscos trists o tristos

Mixts o mixtos boigs o bojos

Adjectius d'una terminació

Els adjectius d'una terminació o invariables adopten una única forma per al masculí i per al femení.Tanmateix, els que acaben en −aç, −iç, −oç tenen dues formes en el plural.

La majoria dels adjectius que acaben en −al, −el, −il, −ar, −or, −ant, −ent, −a àtona no varien la seva formasegons el gènere.

Igual igual iguals iguals

Cruel cruel cruels cruels

Fàcil fàcil fàcils fàcils

Popular popular populars populars

9

Anterior anterior anteriors anteriors

Elegant elegant elegants elegants

Obedient obedient obedients obedients

Belga belga belgues belgues

Recordeu que totes les normes solen tenir excepcions i en cas de dubte va bé consultar el diccionari.

Quan els adjectius acaben en −e àtona, en trobem de variables i d'invariables. Pertanyen a aquest últim grupsels que acaben en −ble, −aire, −me, −ne, −re i altres.

Amable, cantaire, enorme, solemne, mediocre, bilingüe, jove, ferotge, múltiple, rude, salvatge, simple, tènue,ximple...

En altres ocasions al −e àtona final es transforma en −a que es forma el femení.

Addicte i addicta agre i agra ample i ampla

Apte i apta còmode i còmoda culte i culta

Pobre i pobra neutre i neutra esquerre i esquerra

Tal com s'ha dit a l'inici, els adjectius que acaben en −aç, −iç, −oç tenen una sola terminació per al singular idues per al plural.

Capaç capaç capaços capaces

Feliç feliç feliços felices

Veloç veloç veloços veloces

Concordança entre noms i adjectius

Si l'adjectiu realitza la tasca de qualificar el substantiu, per norma sempre concordaran en gènere i nombre.

Una veu clara uns arbres alts l'home geperut les mans netes

Els problemes sorgeixen en els casos següents:

Quan un adjectiu afecta mes d'un nom•

Si els noms son del mateix gènere, l'adjectiu es posa en plural mantenint el gènere. ( Un llibre i undossier antics )

•

Si els noms tenen gènere diferent, l'adjectiu es masculí plural. ( Una casa i un edifici ruïnosos )• Si l'adjectiu va col·locat al davant de dos o mes noms de generes diferents, concorda només amb elprimer. ( Bon angle i il·luminació ; magnifica anàlisi i comentari ) També es pot repetir l'adjectiuacompanyant cada substantiu.

•

Quan diversos adjectius afecten un sol nom•

10

Es recomanable escriure el nom en plural i acompanyar−lo dels adjectius pertinents.

Els plantejaments immobilista, moderat i radical.

B / V

Escrivim b davant de r i de l : braç, blat

Escrivim v en els acabaments en −ava dels verb de la primera conjugació : cantava, miraves, anàvem.

En el verb haver s'escriu tot amb v: havia, havent.

En una mateixa família de mots , alternen u amb v i p amb b: blau −> blava ; neu −> nevada ; cap −> acabar ;sap −> sabia

Hi ha alguns mots que cal recordar per la dificultat de les grafies V/B:

Escrivim amb B: Alaba, basc, Bergara, Biscaia, Nerbión, Sèrbia, corba, saba, treballar, desimbolt,acabar, arribar, bolcar, rebentar, rebolcar, trobar, baf, beina, berruga, biga, bufeta, comboi.

•

Escrivim amb V: anvers, Còrdova, l'havana, Savoia, Vladimir, Esteve, almívar, civada, envídia, rave,fava, rovell, vedella, avet, cavall, trèvol, vogar, bava, caravel·la, cascavell, gavardina, govern,javelina, llavi, núvol, pavelló, raval, sivella, taverna, vaixell, vernís, alcova, volta, bivac.

•

Els mots següents no s'escriuen igual com altres de la mateixa família. Es tracta dels pseudo−derivats:calvícies (calb), cerebral, cerebel ( cervell), còrvid ( corb [animal]), curvatura, curvilini ( corb [no recte]),dèbit (devia), escriba (escrivent), labial (llavi), liberal ( lliure), mòbil, automòbil, mobilitzar (movia),probable, probabilitat (prova).

Finalment recorda que tenen significats diferents els mots següents segons que s'escriguin amb b o amb v :avís/abís; baca/vaca; baga/vaga; bena/vena; vuit/buit; ball/vall; bell/vell; beure/veure; voga/boga.

Grafies de la essa sorda

El so de [s] ( o essa sorda) el representem de manera diferent segons que sigui a principi de mot, enmig o alfinal:

A principi de mot:•

Davant de les lletres a, o, u sempre escrivim s: sang, soroll, suro. Les úniques excepcions son els motspoc usuals amb ç, ça, ço.

•

Davant de e, i podem haver d'escriure c o s: sentit, sivella, cera, cigarret.•

Enmig de mot:•

Entre vocals escrivim normalment ss o ç/c: cassola, bossa, abraçada, lliçó, condició, llucet. En algunsmots compostos s'escriu s: entresol, asimetria. I en alguns mots, el so de [s] el representen les grafiessc: ascensor, piscina.

•

Entre consonant i vocal escrivim s o ç/c: dansa, llança, enciam.• Entre vocal i consonant, sempre s: estripat, escàs. ( de vegades pronunciem [s] la x d'alguns mots:excursió, explosió).

•

Final de mot: sempre s/ç : arròs, lluç.•

11

Recorda alguns mots que has de pronunciar amb [s] i escriure de manera correcta:

S: sabata, safareig, safata, salpar, Saragossa, sarbatana, Sardenya, sòcol, sentinella, sèquia, serraller,sofre, simbomba, sucre, safir, safrà, saga, sanefa, sarró, sarsuela, sedàs, surra.

•

Mots compostos: asimetria, antesala, antisèptic, biseccionar, contrasentit, entresol, hiposulfat, monosíl·lab,parasíntesi, sobresortir, suprasensible, tetrasil·làbic, unisexual.

SS: arrebossar, arrissar, Brussel·les, carnisseria, carrossa, cassola, compromissari, discussió,disfressar, dissertar, dissident, dissoldre, drassana, Eivissa, escaramussa, excessiu, frontissa, gessamí,hissar, massapà, massís, messies, mosso, mostassa, pòlissa, premissa, regalèssia, Rosselló, Saragossa,tassa, tossut, Valldemossa.

•

I els mots acabats en −gressio ( agressió ), −gressor (transgressor), −missió (admissió), −missor (emissor ),−pressió (impressió) −pressor (compressor)

Grafies de la essa sonora

El so de [z] o essa sonora, només el podem trobar a principi i enmig de paraula ( al final, només quanpronunciem diverses paraules seguides).

A principi de paraula: el representem sempre per z : zero, zoo.• Enmig de paraula:•

Entre vocals : escrivim gairebé sempre s: pesar, casos, camisa. En alguns mots cultes derivats del grecs'escriu z: amazona, trapezi.

•

Entre consonant i vocal hi va z: colze, guitza ( fan excepció els mots formats amb trans, dins i fons :transeünt, endinsar, enfonsar. )

•

Entre vocal i consonant, en canvi, hi va sempre s: esmorzar, esborrar.•

Alguns mots, la pronunciació i la grafia dels quals convé recordar:

Amb s: anestesia, asil, casino, casos, centèsim, cosac, desídia, divisor, entusiasme, episodi, fase, frase,fusible, gasa, idiosincràsia, magnèsia, medusa, mil·lèsim, misantrop, musa, museu, musulmà, nasal,obesitat, països, paisatge, paràsit, presagi, presumpte, residu. Anàlisi, crisi, dosi, hipòtesi,metamorfosi, oasi, paràlisi, parèntesi, tesi, tuberculosi, adhesió, cohesió, col·lisió, concisió, decisió,exclusió, explosió, inclusió, lesió, persuasió. Àsia, Camarasa, Freser, Manises, César, Eusebi, tomasa,casimir.

•

Els noms acabats en −esa: princesa, bonesa, marquesa.

Amb z: Alzira, bizantí, espermatozoide, nazi, nazisme, topazi, zebra, zoologia.•

La ce trencada (ç)

Escrivim ç alternant amb c, segons la regla següent:

ç davant de a, o , u i a final de mot: començar, lliçó, vençut, lluç.• ç davant de e, i : comenci, llucet.•

Convé recordar que escrivim ç en els casos següents:

12

els mots compostos acabats en −ança i −ença: esperança, temença ( no son compostos, pansa, cansa,dansa, pensa )

•

en una mateixa família de paraules, alternen T amb ç/c : fort/força, cant/cançó.•

I els mots següents:

Enmig de mot: adreça, amenaçar, avançar, balança, caçar, calçar, calça, capçalera, començar, ença,eriço, escorça, escurçar, esmerçar, esquinçar, façana, forçar, llançar, llençar, maça ( de picar ), peça,pinça, plaça, puça, raça, redreçar, torçar, traçar. Noms propis: Argençola, Castellterçol, llança, Lliçà,Lluçanès, Maçanet, la Maçana, Ronçana, França, Moçambic, niça, provença, Açores, coblença,Veneçuela.

•

A final de mot: atroç, audaç, balanç, braç, calç, capaç, comerç, descalç, dolç, esforç, estruç, faç, falç,feliç, glaç, jaç, llaç, lluç, març, pedaç, terç.

•

Morfologia d'alguns elements que acompanyen el nom

Morfologia dels quantitatius

Els quantitatius son elements que ens indiquen de manera global una quantitat.

En podem trobar de variables i d'invariables, i hauran de concordar amb el substantiu que acompanyin.

variables Invariables

Quant quanta quants quantes (de)

Tant tanta tants tantes (de)

Molt molta molts moltes (de)

Poc poca pocs poques (de)

Bastant bastants (de)

Gaire gaires (de)

Més (de)

Menys (de)

Prou (de)

Força

Massa

Que

Alguns dels quantitatius presenten errors freqüents quan se'n fa us:

* Gens. Cal recordar que te un valor quantitatiu i que no es por confondre amb el pronom res, que equival acap cosa.

El rebost es buit, no hi queda res.

L'ampolla es buida, no conte gens de xarop.

Morfologia dels numerals

Els numerals, de vegades, presenten algunes complicacions a l'hora d'escriure'ls. La manera com hem defer−ho es ben senzill si es recorda que s'ha d'aplicar la regla del D−U−C. Aquestes lletres que es corresponena D ( desenes ), U ( unitats ) i C ( centenes ) ens indiquen quan hem de fer us del guionet. Tal com s'indica a lanorma només en posarem entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes.

Els números de l'1 al 29 tenen un tractament especial, per això els trobaràs al requadre de sota.

13

Quan s'hagi d'escriure mil o milió, recorda que no forma part de D−U−C i que per tant no portaran guionet nial davant ni al darrere.

El numero u o un , dos i cent poden adoptar la forma femenina si el nom que acompanyen així ho requereix;aleshores queden una, dues i centes.

0 zero

1 u, un, una

2 dos, dues

3 tres

4 quatre

5 cinc

6 sis

7 set

8 vuit

9 nou

10 deu

11 onze

12 dotze

13 tretze

14 catorze

15 quinze

16 setze

17 disset

18 divuit

19 dinou

2 vint

21 vint−i−u, vint−i−un, vint−i−una

22 vint−i−dos, vint−i−dues

23 vint−i−tres

24 vint−i−quatre

25 vint−i−cinc

26 vint−i−sis

27 vint−i−set

28 vint−i−vuit

29 vint−i−nou

30 trenta

31 trenta−un, trenta−una

32 trenta−dos, trenta−dues

33 trenta−tres ...

40 quaranta

50 cinquanta

60 seixanta

70 setanta

80 vuitanta

90 noranta

100 cent

101 cent u, cent un, cent una

102 cent dos, cent dues

103 cent tres...

200 dos−cents, dues−centes

300 tres−cents, tres−centes...

14

999 nou−cents noranta−nou, nou−centes noranta−nou

1000 mil

1100 mil cent

1000000 un milió

10000000 deu milions

1000000000000 un bilió

1000000000000000000 un trilió

1000000000000000000000000 un quadrilió...

Morfologia dels possessius

Els possessius acompanyen el sintagma nominal per indicar−ne el o els propietaris. Els que mes sovint femservir son els possessius tònics i reservem els àtons per acompanyar paraules que es refereixen a noms deparentiu o be precedeixen algunes expressions lexicalitzades.

Ma mare sol venir amb cotxe.

En ta vida veuràs res igual

Els possessius tònics s'usen acompanyats d'article si van davant del nom, amb l'única excepció de llur i llurs.Si van al darrere,, no hi posem l'article.

El meu llibre i la teva llibreta han costat mil dues−centes pta.

Aquesta fotografia és vostra.

Llur i llurs només s'utilitzen en registres cultes. Son equivalents a ser , seva, seus i seves, però sempre hand'indicar posseïdors plurals.

Els alumnes i llur professor de ciències. ( en aquesta cas es por fer servir perquè el professor no és d'un únicalumne sinó de tots)

En marxar, els treballadors deixaren la seva credencial ( no podem posar llur perquè la credencial es cadascund'ells )

Les formes generals dels pronoms possessius tònics son:

Singular

Masculí Femení

Plural

Masculí Femení

Un posseïdor

1a pers.

2a pers.

3a pers.

Meu meva

Teu teva

seu seva

Meus meves

Teus teves

Seus seves

15

Més d'un posseïdor

1a pers.

2a pers.

3a pers.

Nostre nostra

Vostre vostra

Seu seva

Llur

Nostres

Vostres

Seus seves

llurs

Formes dels possessius àtons

Singular

Masculí Femení

Plural

Masculí Femení

1a pers.

2a pers.

3a pers.

Mon ma

Ton ta

Son sa

Mos mes

Tos tes

Sos ses

1a pers. Equivalent a el meu, la meva...

2a pers. Equivalent a el teu, la teva...

3a pers. Equivalent a el seu, la seva...

Morfologia dels indefinits

Els indefinits determinen el nom amb un mínim de precisió. Poden ser adjectius, determinants o pronoms.

A continuació trobaràs algunes remarques que cal tenir presents per fer un bon ús de la llengua i al finalpodràs consultar un quadre amb les formes i les funcions dels indefinits.

Algo és una forma incorrecta. S'ha de substituir per alguna cosa o quelcom. Aquesta ultima forma només lautilitzarem en textos cultes.

•

Les formes varis o varies no les trobaràs al quadre perquè són adjectius. Equivalen a dir que alguna cosa esdiferent o distinta.

•

El / els / les demés és un barbarisme, s'ha de canviar per els altres, els restants, la resta.• Altri vol dir un altre o uns altres i sempre es refereix a persones.• Ambdós i ambdues equivalen a tots dos o totes dues.• Cada un i cada una volen dir el mateix que cadascun i cadascuna.• Mant, manta, mants i mantes són formes poc freqüents que gairebé només trobarem de forma escrita i ensingular. Tenen el mateix valor que nombrosos o nombroses.

•

El plural de qualsevol/ qualsevulla és qualssevol i qualssevulla. Son les úniques paraules en català quetenen dues s desprès de consonant.

•

Sengles és sinònim de respectius o corresponents.•

Determinants Pronoms

Algun, alguna, alguns, algunes•

Qualque, qualcun, qualcuna, qualcuns,

Algú, alguna cosa, res (o re), quelcom, qualcú(algú); qualque cosa, qualcú [ parlars baleàrics ]

16

Qualcunes [parlars baleàrics]

Altre, altra, altres• Altri, altre, altra cosa

Ambdós, ambdues, tots dos, totes dues• Ambdós, ambdues

Cada• Cada un, cada una, cadascun, cadascuna•

cascun, cascuna [ parlars valencians]Cadascú, cada u, cascú [parlars valencians ]

Cap, ningú, ninguna, ninguns, ningunes [parlarsbaleàrics]

• Ningú, res (o re), cap, cap cosa, ningú

Cert, certa, certs, certes• Mant, manta, mants, mantes• Mateix, mateixa, mateixos, mateixes• Qualsevol, qualssevol ( o qualsevulla,qualssevulla

• Qualsevol, qualssevol (o qualsevulla, qualssevulla)

Sengles• Tal, tals• En tal, en tal i en tal altre

Tot, tota, tots, totes• Tot, tothom

un, una, uns, unes• Un, una, un hom, hom u [ parlars valencians ]

La G i la J

Escrivim j davant de les lletres a, o , u: rajar, rajolí, ajuda.

Per excepció, també escrivim j davant dels grups −ecc− o −ect− : injecció, projecte. I en els mots: Jesús,Jeremies, Jerusalem ( i altres noms de la Bíblia). Jeure ( en tot el verb), jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat.

Escrivim g davant les lletres e, i: segell, enginyer.

Son excepcions els mots que hem vist a l'apartat anterior.

L'ús dels grups tj, tg, dj, dg segueixen les mateixes regles que la g i la j: platja/platges, adjunt. I les mateixesexcepcions: adjectiu.

Com veurem a la propera lliçó, en una mateixa família de mots alternen la grafia −ig a final de mot amb j/g otj/tg: roig/roja, roges; lleig/lletjor, lletgesa.

X i IX. −IG / −TX

La lletra x en català por representar dos sons: el de xeix ["] i de ics [ks] o [gz]. Exemples: eixam, guix, taxi,examen. Ara veurem les regles per al primer so.

Escrivim ix sempre que trobem aquest so darrera d'una vocal que no sigui u en un diftong: peixater, caixa,moixaina, dibuix. Però: rauxa, xarxa, disbauxa.

Escrivim x en els altres casos: a principi de paraula, darrera de consonant ( o darrera de u en diftong): Xina,xuclar, xarxa, manxa.

A final de mot, els sons [t "] poden ser representats de dues maneres, segons els mots derivats de la mateixafamília:

17

−ig, si altres mots de la mateixa família tenen g/j o tg/tj: boig −> bojos, bogeria; desig −> desitjar,desitgem.

•

−tx, si en els altres mots hi ha també tx: despatx −> despatxar; esquitx −>esquitxos.•

I ara fixa't en els mots següents, en que escrivim x representant els sons [ks] : fix, mixt, luxe, text, flux,complex, reflex.

I representant els sons [gz] : examen, exemple, exercici, exili, exigir, existència, èxit, exòtic, èxode.

Recorda com escrivim aquests mots: estendre, estrany, estranger.

I mira de veure les diferencies entre aquestes parelles: excedir/accedir, excepció/accepció, excés/accés.

Les grafies M, N, MP

Escrivim m davant de m, p i b: gemma, commoure, company, empipar, també, embenar. Hi ha algunesexcepcions en els mots compostos: granment, tanmateix, benmereixent, enmig, benparlat.

Escrivim n en els altres casos: canvi, pansa, enriquir.se. Excepcions: comte, empremta, impremta, somriure,premsa, tramvia; els mots començats en circum− : circumstancia, circumval·lació.

Però davant de F:

Escriurem n a principi de paraula en els grups con(f)−, en(f)−, in(f)− : confessar, enfilar, inflar.• Escriurem m en els altres casos: amfibi ( i en tots els mots començats per amfi−), circumferència,àmfora, càmfora, limfa, nimfa, simfonia, triomf, xamfrà. Excepcions: fanfara, fanfarra, fanfarró.

•

Cal recordar com s'escriuen els mots següents:

Amb mp: assumpció, Assumpta, assumpte, atemptar, compte, exempcio, peremptori, presumpció,prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temps, temptativa. I els seus derivats.

•

Amb mn: mnemotècnic, somni, somnàmbul.• Amb nn: Anna, Susanna, bienni, trienni, perenne, annex, connectar, innocent, innocu, innovar, tennis.I derivats.

•

Amb mm: summa ( compilació), gamma, gemma, Emma ( nom de persona), Imma.•

Morfologia dels verbs regulars

Els verbs són els elements centrals de les oracions i ens indiquen quines són les accions que es desenvolupen.En les llengües romàniques, entre elles el català, aquestes categories gramaticals són les mes flexibles, aixòvol dir que tenen la capacitat de poder expressar una idea amb una gran quantitat de variacions: qui fa l'acció,quan passa, si es acabada o no, etc.

Les formes verbals es poden fragmentar en dues parts: el lexema o arrel que aporta el significat de la paraula il'auxiliaritat verbal o morfema de flexió que indica els diferents matisos com es desenvolupa l'acció.

Cants ( indica l'acció de cantar ) + aven ( 3a pers. Pl. Pret. Imperfet.d'ind.)

Els morfemes verbals poden expressar les idees següents:

Persona: jo, tu, ell/a, nosaltres, vosaltres, ells/elles• Nombre: singular o plural•

18

Temps: present, passat i futur• Mode: Indicatiu ( expressa una acció de la realitat)•

Subjuntiu ( expressa una acció que l'emissor voldria que passes)

Imperatiu ( expressa ordres)

Aspectes: Perfectiu o perfet: Indiquen que les accions són acabades•

S'expressen mitjançant el pret. Perfet d'indicatiu i totes les formes compostes.

S'expressen amb la resta de formes del paradigma verbal.

Les conjugacions

Els verbs catalans s'agrupen en tres grans grups que reben el nom de conjugacions. Cada conjugaciócomparteix uns models de terminació verbal i aplega els verbs que segueixen els mateixos models. Laterminació de l'infinitiu determina en quina conjugació agrupem cada verb.

Primera conjugació: Agrupa els verbs que acaben en −ar. Representa el grup mes nombrós entre els verbscatalans.

Segona conjugació: inclou els verbs que acaben en −re i −er. La major part dels verbs d'aquesta conjugacióson irregulars. ( témer, córrer, aprendre, perdre, conèixer...)

Tercera conjugació: la formen els verbs acabats en −ir. Dins d'aquests grup es pot distingir entre elsincoatius, que es conjuguen en algunes formes amb l'increment −eix, i els purs que no porten aquestapartícula. ( Dormir, sortir, servir, venir, collir, sentir...)

Les conjugacions s'estudien a partit dels paradigmes verbals que ens permeten veure totes les formes que elverb por adoptar.

Formes personals

Indicatiu

Temps simples Temps compostos

Present Pretèrit indefinit

Pretèrit imperfet Pretèrit plusquamperfet

Pretèrit perfet (sintètic) Pretèrit anterior ( sintètic)

Pretèrit perfet ( perifràstic) Pretèrit anterior ( perifràstic)

Futur simple futur compost

Condicional simple condicional compost

Subjuntiu

Present pretèrit perfet

Pretèrit imperfet pretèrit plusquamperfet

19

Imperatiu

Només te un temps, el present

Formes no personals

Infinitiu Infinitiu compost

Gerundi Gerundi compost

Participi Participi compost

Formes no personals i perífrasis verbals

Les formes no personals no permeten ser precedides per un pronom, així doncs no podrem posar jo, tu, ell, etcal davant.

L'infinitiu equival a un substantiu ( menjar), el gerundi a un adverbi ( menjant) i el participi a un adjectiu, enaquest cas pot flexionar−se segons el gènere i el nombre ( menjat, menjada, menjats, menjades)

Per perífrasi verbal entenem aquella unitat composta per dues formes verbals que en combinar−se adquireixenen únic sentit. Una de les formes indica l'acció a desenvolupar i l'altra ens informa de la necessitat,obligatorietat, etc de la seva realització.

Perífrasis d'infinitiu:•

D'obligació: haver + inf Has de venir•

Caldre + inf Cal fer una revisió

Caldre + que + oració Cal que faci una revisió

De probabilitat: deure + inf Deuen tenir pressa• D'imminència: anar + a + inf Anava a dormir•

Estar a punt de + inf Estava a punt d'adormir−me

Començar + a +inf Comença a fosquejar

De possibilitat: poder + ing Podem venir• D'intencionalitat: voler + inf Volem anar de vacances• De reiteració: tornar + a + inf Tornarem a vèncer• Incoativa: arrencar + a + inf Arrencà a plorar, en veure'l•

Posar−se + a + inf Es va posar a plorar, en veure'l

Ponderativa: arribar + a + inf Que n'arriba a ser, de llest!• Temporal: acabar + de + inf Acaba d'arribar•

Perífrasis de participi.•

de conseqüència: quedar + part Vam quedar parats•

restar + part El problema restà solucionat

20

deixar + part Em va deixar sorpresa

resolutiva: tenir + part Ja tenim decidit el regal•

Perífrasi de gerundi•

de duració: estar + gerundi Està dormint•

anar + gerundi Va fent

Usos de les formes no personals

No es pot fer servir l'infinitiu allà on hi ha d'haver un imperatiu, per exemple a les indicacions publiques. (No fumeu )

•

Hem d'utilitzar en + infinitiu quan necessitem dir en el moment que... i hem d'evitar posar AL davant del'infinitiu. ( En sortir del teatre, vaig trobar un bitllet de 1000 pta.)

•

Davant de l'infinitiu, en català , no posem l'article El. ( Menjar massa no és bo per a la salut )• El participi serveix per indicar accions acabades, equival a un cop fet, observat, dit, analitzat... ( Resolt elproblema, vam marxar de vacances )

•

El gerundi por expressar accions contemporànies i anteriors a les que indica el verb de l'oració principal,però mai posteriors. ( Vaig trobar 1000 pta. sortint del cinema. / Fent exercici i dieta, a l'estiu estarà enforma.)

•

Ús dels temps verbals

El present: Fem servir el present per indicar accions que tenen lloc en el moment en què parlem, queocorren habitualment o que fan referència a una realitat intemporal. ( Tinc gana / Les fogueres de SantJoan són les mes impressionants / A l'hivern fa fred )

•

Cal tenir en compte, però, que també ens permet exposar fets passats o futurs, sobretot en la llengua parlada. (Ahir, arribo a casa i no hi trobo ningú. / Si vols, et truco demà )

Un altre us és el del present històric ( Jaume I neix a Montpeller el 1208 i mor a València el 1276)

El passat: evidentment ens permet explicar accions anteriors al moment actual. Si el fet no és massallunyà, emprem el pretèrit indefinit ( he conegut la presentadora aquest mati )

•

I si fa referència a fets mes remots fem servir el pretèrit perfet ( vaig conèixer a la presentadora la setmanapassada)

Si hem de parlar d'un fet anterior però hem de deixar clar que no havia acabat sinó que encara s'estavaproduint, aleshores usem el pretèrit imperfet. ( Es veia que tothom caminava de pressa )

El pretèrit imperfet i el plusquamperfet de subjuntiu ens permeten introduir el condicional ( o futur hipotètic) (Si estudiéssiu, aprovaríeu / Si haguéssim respost correctament, hauríem guanyat el premi )

El futur: l'utilitzarem per expressar allò que encara no ha passat. S'ha de vigilar a l'hora d'expressarprobabilitats, perquè per influencia del castellà sovint en calquem l'estructura i fem frases del tipus: Ara, l'Agnès estarà a Oslo que son incorrectes per indicar un fet del qual so n'estem segurs. Per diraquest significat sense equivocar−nos hem de fer servir la perífrasi deure + inf: Ara, l' Agnès deu sera Oslo .

•

21

Les oclusives

Al final de mot escrivim p, t, c darrera d'una vocal tònica: sap, llop, nebot, dit, foc, sac. Són excepcions: adob,club, tub, cub ( de geometria), fred, fluid, sud, David, Alfred, Madrid, i els mots femenins acabats en −etud,−itud: zig−zag, demagog, pedagog, mag, Hug.

Quan el mot acaba en vocal àtona o consonant, hem de mirar un derivat de la mateixa família per saber si hemd'escriure p o b, t o d, c o g: serpentina −> serp; Aràbia −> àrab; profunditat −> profund; oxidar −> òxid;allargar −> llarg; naufragi −> nàufrag.

Són excepcions: el present d'indicatiu de molts verbs de la segona conjugació, que acaben en −nc: aprenc,comprenc, entenc, corresponc, tinc. I els mots: mànec, espàrrec, feréstec, préssec, ànec, càrrec, fàstic, aràbic.

A principi de paraula:

Escrivim b a les síl·labes ab−, ob−, sub−: abdomen, obstacle, subjecte. Excepcions: apte, optar,òptim, òptica. I escrivim p a la síl·laba cap−: capficar. Excepcions: cabdal, cabdell i cabdill.

•

Escrivim d a la síl·laba ad: adjectiu, admirar. Excepcions: atlas, atlàntic, atleta, atmosfera.• En molts mots escrivim q: quatre, quan, qüestió, quocient.•

En mig de paraula val la pena de recordar com s'escriuen els mots següents: suggerir, suggestió, augment,cognom, regnar, accelerar, succés, adequar, obliqua, pasqua, eqüestre, freqüent, conseqüència, delinqüent.

La L·L ( ela geminada)

Malgrat que hi ha poques regles per saber quan hem d'escriure l·l i quan hem d'escriure l, val la pena tenir encompte les següents:

Dins d'una mateixa família alternen ll i l·l: metall −> metal·lúrgia; cristall −> cristal·lí.• Alguns adjectius que signifiquen el contrari d'altres començats amb l, s'escriuen amb l·l: lògic −>il·lògic; lícit −> il·lícit.

•

Hi ha molts mots ( però no tots) acabats en −el·la: aquarel·la, bagatel·la, caravel·la, cel·la, damisel·la,franel·la, fumeral·la, mortadel·la, novel·la, obrel·la, parcel·la, pastorel·la, tarantel·la, umbel·la,varicel·la, vitel·la, xinel·la.

•

I a més els següents: al·legar, al·legoria, al·leluia, al·licient, al·literació, al·locució, al·lucinar, al·ludir, al·lusió,ampul·lós, apel·lació, bèl·lic, cal·ligrafia, capil·lar, cèl·lula, circumval·lació, clorofil·la, col·laborar, col·lapse,col·lateral, col·lecció, col·lega, col·legi, col·legir, col·lisió, col·locar, col·loqui, compel·lir, constel·lació,destil·lar, el·lipse, estel·lar, excel·lent, expel·lir, fal·laç, fal·lera, fal·lible, flagel·lar, gàl·lic, goril·la, hel·lènic,idil·li, il·lació, il·luminar, il·lús, il·lusió, il·lustrar, imbecil·litat, impel·lir, instal·lar, intel·lecte, intel·ligència,interpel·lar, libèl·lula, mal·leable, medul·la, mel·liflu, mil·lenari, mil·lèsim, miscel·lània, mol·licie, mol·lusc,nul·la, nul·litat, oscil·lar, pàl·lid, papil·la, paral·lel, pel·lícula, postil·la, pul·lular, pupil·la, pusil·lànime,putxinel·li, rebel·lió, repel·lir, satèl·lit, sol·lícit, taral·lirot, tel·lúric, til·la, tranquil·litat, vacil·lar, vel·leïtat,violoncel·lista.

La R. La H

Amb el so [�] escrivim una sola r a principi de mot, i desprès de consonant. També en alguns motscompostos: antiraquitic, extraradi, autoretrat, birectangle, contrateplica, monorefringent, neoradical,semirecte, sobrerealitat, suprarenal, ultrarapid.

A final de paraula, alguns mots porten r sense que sigui pronunciada ( r muda ):

22

Els infinitius de molts verbs: anar, témer, córrer, venir• Els sufixos −ar, −er, −or, −dor: pintar, carter, lletjor, ordinador.• Els noms que tenen algun derivat amb r: claredat −> clar; poruc −> por.•

Cal recordar també alguns mots que porten r i no es pronuncia: prendre ( i derivats: aprendre, comprendre )arbre.

L'ús de la lletra h, que no representa cap so, no te cap mena de regla, de manera que ens hem de guiar perl'atenció i la memòria:

Mots bàsics: ahir, habitar, hàbil, ham, haver, hereu, herba, historia, hivern, home, honor, hora, horror,hort, hospital, hotel, humanitat, humil, humor, vehicle.

•

Mots cultes: adherir, anihilar, conhort, cohesió, exhalar, exhaurir, filharmònic, inherent, harmonia,hecatombe, hectòmetre, hegemonia, hel·lènic, hemicicle, hemorràgia, hendecasil·lab, hèrnia, hexàgon,heterodox, hidrogen, higiene, hipèrbole, hipòtesi, hisar, homogeni, homicida, honest, hulla, menhir.

•

No escrivim amb h: avui, cacauet, coet, orfe, orxata, os, ou, ui. I els noms de lloc: Vic, Montblanc,Hostafrancs, Maó, Taüll, Boí, Montjuïc.

Morfologia dels verbs irregulars

Els verbs irregulars són aquells que presenten un paradigma que no pot ajustar−se al que presenten els verbsmodel.

Primera conjugació: la majoria de verbs que la formen, recordeu que tots acaben en −ar, són regulars, isegueixen el model del verb portar. Els verbs d'us mes freqüent d'aquesta conjugació que són irregulars sónanar i estar.

Segona conjugació. Acaben tots en −er o −re. El paradigma model ens l'ofereixen els verbs perdre, i témer,malgrat tot la majoria d'aquest grup són irregulars. Cal destacar que els verbs dur i dir es consideren de lasegona conjugació.

Tercera conjugació. La formen aquells verbs que acaben en −ir, i els verbs que podem utilitzar com a modelde regularitat són dormir i servir.

L'objectiu d'aquests apunts és indicar algunes de les irregularitats mes freqüents, és a dir, destacar allò que sesurt de la norma.

Irregularitats en el lexema

Eufòniques ( que ajuden a una millor pronunciació) : En els verbs que acaben en −ldre i −ndre apareix lalletra −d en algunes de les formes de la seva conjugació per fer mes fàcil la pronunciació. ( Resolc−Resoldré ; responia − respondre )

•

Alguns infinitius presenten formes dobles igualment valides:

Caler − caldre; valer − valdre; tindre − tenir; vindre − venir

Ortogràfiques: els verbs treure, jeure, néixer i péixer canvien la −e del lexema per −a en les formes que ellexema es àton.

•

Trec− traiem ; neixo − naixia; jec − jaurem; peix − paixies

23

Els verbs collir, sortir, cosir, escopir i tossir canvien la −o per −u quan el lexema és tònic.

Cullo − collim; surts − sortia; cus − cosiràs ; escup − escopiria; tusso − tossiré

Els verbs poder i voler presenten una −u en el present de subjuntiu i a l'imperatiu. ( pugui − vulgui )

Alguns verbs s'escriuen alternant les consonants per no distorsionar la pronuncia.

C − qu trenco − trenques j − g penjo − penges

Ç − c caça − caces qu − qü obliqua − obliqües

G − gu rega − reguem gu − gü enaigua − enaigüem

Les consonants −d, −b, −g són substituïdes per −t, −p, −ig, quan no van seguides de cap morfema auxiliar oen el cas que el morfema sigui −s.

Podíem − pots rebo − rep fugim − fuig

Fonètiques: alguns lexemes poden presentar formes diverses perquè al llarg de la conjugació verbalsuprimeixen, canvien o afegeixen algunes lletres.

•

Irregularitats en l'auxiliaritat

Els verbs anar i estar, de la primera conjugació presenten força irregularitats.• Cal que recordis que els verbs que tenen un lexema que acaba en vocal i a aquesta arrel se lo ha d'afegirqualsevol de les auxiliaritats següents, s'escriuen amb dièresi.

•

Auxiliaritats afectades: −i, −is, −in, −ia, −ies, −ien, −im, −iu, −ires.

Canviï, coïa, traduïssis, prostituïres, conduïen...

En els verbs de la segona y tercera conjugació, apareix una −e eufònica entre el lexema i la −s del'auxiliaritat si l'arrel acaba en −c, −s, −x, −g.

•

Torces ixes fuges cuses

Els verbs córrer, venir, omplir i obrir fan la tercera persona del singular del present d'indicatiu i imperatiuacabats en −e.

•

Corre vine omple obre

Cal tenir present que molts verbs presenten una forma irregular en el gerundi i en el participi, i això pottenir conseqüències a l'hora de formar perífrasis i les formes compostes.

•

24