Capçalera. MaigUuny 1998

ilTEMA DEL MES

Un any vetllant perl'observança del CodiEl Consell de la Informació presentaels primers casos que ha tractat

—J.C.G.—

Poden rebre regals, els periodistes? Pot

una emissora de ràdio emetre la veu

enregistrada d'una persona sense el seu

consentiment? És correcte anomenar "los

Peruanos" a una banda d'atracadors?...

Aquestes i d'altres qüestions han estat

abordades l'any 1997 pel Consell de la

Informació de Catalunya (CIC) durant el

seu primer exercici.

A diferència d'altres consells europeus, el Consellde la Informació català, el primer organismed'aquestes característiques creat a l'Estatespanyol, no obliga els mitjans a complir lesseves resolucions (almenys durant els primers dosanys constituents), sinó que arbitra i recomanaels professionals i els medis allà on el CodiDéontologie no arriba, es dépassa o pot serinterpretat. No tracta tant de resoldre conflictesparticulars com de crear doctrina, fer propostesal Col·legi de Periodistes per desenvolupar elCodi Déontologie i aconsellar, a partir de casosconcrets, sobre quina considera que seria lamanera més correcta d'actuar.

"Més d'una vegada el ponent o els consellersen el seu debat s'han trobat amb la conveniència,si no la necessitat, de precisar, aclarir o ampliaralgun punt del Codi Déontologie. Bé perquè hihavia aspectes que estaven tocats només depassada, bé perquè es feia palès un problemaque no s'havia considerat. Més enllà, doncs, dela resolució sobre el cas presentat, hem vist que

— Una de les funcions méstranscendents i profitoses delConsell de la Informació potser Vactualització i ampliaciódel Codi Déontologie —

una de les funcions més transcendents iprofitoses del Consell pot ser precisamentl'actualització i ampliació del Codi", afirma en lamemòria d'aquest primer any 1997 LlorençGomis, president del CIC, i afegeix:"L'experiència d'un any d'autoregulació aCatalunya ha estat prou satisfactòria iencoratjadora perquè ens proposem en el segonany que comença pensar en la millor manerapossible de consolidar-la i obrir-la a un futur deservei a la comunitat: periodistes, empreses,públic..., en definitiva, a tota la societatcatalana".

El protocol de constitució del CIC es va signarl'I de desembre de 1996 durant l'acte de

IL·LUSTRACIONS: TONI BATLLORI

Capçalera. Maig/Juny 1998

12TEMA DEL MES

clausura del III Congrés de Periodistes Catalans.El Consell de la Informació de Catalunya es vaconstituir formalment en la reunió extraordinàriadel ple celebrada el 12 de març de 1997. Elsseus primers quinze membres van ser SalvadorAlsius Clavera, Roser Argemí d'Abadal, VictòriaCamps Cervera, Marc Carrillo López, Jordi CotsMoner, Miquel de Moragas Spà, Xavier Foz Sala,Josep Garcia Miquel, Eugeni Gay Montalvo,Salvador Giner de San Julián, Llorenç GomisSanahuja (president), Josep Ramon GonzálezCabezas, Angelina Hurios Calcerrada, JoaquimPerramon Palmada (secretari) i Modest ReixachPla (Vegeu unes breus biografies de cadascun iuna àmplia informació sobre la gestació i elsobjectius del Consell en el número 73 deCapçalera). Posteriorment han deixat els seuscàrrecs per incompatibilitat Jordi Cots, que vaser nomenat assessor del Síndic de Greuges, iSalvador Alsius, elegit degà del Col·legi dePeriodistes. Han estat substituïts per JosepPernau i Josep Maria Bricall.

Pel que fa al criteri d'admissió de queixes, elReglament del CIC diu: "Únicament seranadmesos aquells escrits de queixa que esfonamentin en una motivació que expressi unmínim contingut déontologie que justifiqui unaresolució del CIC". Durant l'exercici 1997 elConsell de la Informació de Catalunya va rebreper escrit un total de trenta expedients dequeixa, dels quals dos no van ser admesos atràmit, un perquè es trobava en via judicial il'altre perquè no s'ajustava als requisits establertsreglamentàriament. Fins al moment de lapresentació de l'informe-memòria de l'any 1997

hi havia hagut acord del ple del Consell sobreuns altres divuit casos, que son els que esrecullen en l'informe-memòria. Recollim en

aquestes planes els trets bàsics de vuit d'aquestscasos, especialment significatius, i publiquemtambé una relació dels deu restants. El Consell jaha fet saber que, fidel a la seva política detransparència, manté un caràcter públic per alseu registre, i per tant qualsevol persona potconsultar els expedients complets. El Consellfacilitarà també a tots aquells que ho demanin unexemplar de l'informe-memòria, en el qual sesintetitzen els antecedents i acords de cadascundels vint casos tractats.

Els periodistes poden rebre regals?

Un dels casos més emblemàtics presentats al CICva ser justament el primer. El periodista iprofessor de la Universitat Pompeu Fabra AntoniEsteve i Avilés va trametre al CIC un escrit, 1' 1de desembre de 1996. demanant una resolucióque establís en quines condicions els periodistespoden rebre regals, acceptar el pagament dedespeses de viatges o realitzar publicitat, tot aixòen relació al criteri 7 del Codi Déontologie.

En la discussió d'aquesta queixa del periodistaEsteve, el ponent del Consell J. Ramon Gonzálezva elaborar un informe, assumit plenament pelCIC, en el qual —després d'observar que"establir una reglamentació prèvia i detalladasobre les condicions en què els periodistes podenrebre regals, acceptar el pagament de despesesde viatges o realitzar publicitat" resultaria unapretensió que desborda l'àmbit competencial delConsell, que té com a referència la declaració deprincipis del Codi Déontologie— afirmatextualment: "En qualsevol cas, entenem quecorrespon bàsicament a la responsabilitat iprofessionalitat individual dels periodistesdistingir en cada moment el que es potconsiderar com un gest de cortesia d'aquellsactes susceptibles de mediatitzar la seva actuacióper raons alienes a l'interès públic i ambperjudici del principi de veracitat, així com evitarles situacions d'incompatibilitat manifesta enl'àmbit de la seva vida professional".

La sentència diu també: "Amb caràctercomplementari i de garantia davant del públic,correspon també a les organitzacionsredaccionals (consells de redacció) delimitaraquests supòsits amb normes i pautes pràctiquesprecises, d'acord amb la línia i objectiuscompartits lliurement amb les empreses editores.A criteri del CIC, és precisament a nivell de cadamitjà on aquest tipus d'iniciatives ofereix unamajor eficàcia i transparència, i on eldesenvolupament efectiu i l'aplicació pràcticadels principis ètics enunciats en els codis-marcspot adquirir plena utilitat i sentit".

L'acord adoptat pel CIC va ser: "Notificar aldemandant que el Consell no considera escaientprendre una resolució en els termes requerits perla demanda, però estimar alhora la conveniènciad'aprofundir en l'estudi de l'apartat 7 del Codi

— Durant l'exercici de 1997 elConsell de la Informació deCatalunya ha pres acordssobre un total de vint

expedients de queixa —

Capçalera. Maig/Juny 1998

13TEMA DEL MES

Altres

assumptessobre els

quals el CICha presacords- Escrit de Pere Piqué i Molinépresentant una queixa persuposada suplantado depersonalitat en un articleaparegut el dia 7 de febrer en elsetmanari La Marxa de Vic.

- Escrit de Jon G. Goikolea,director del gabinet del consellerdel departament d'Interior delGovern Basc, formulant unaqueixa sobre una informacióapareguda al diari El Mundo, quedonava notícia del segrest deCosme Delclaux, en estimar ques'havia vulnerat la deontologiaprofessional i deteriorat la imatgepública de l'Ertzaintza.- Escrit de Francesc Boada, capd'esports de Ràdio Vilafranca i El3 de Vuit, elevant una queixa peruns comentaris efectuats per JoanEnric Vidal, cap d'esports deCanal 20 Ràdio Olèrdola.

- Escrit d'Estanislau Puig i Artigas,director i president del consellescolar de l'IES Jaume VicensVives de Girona, queixant-se peltractament informatiu del diari ElPunt de Girona al voltant d'unsincidents succeïts en l'esmentatinstitut.

- Escrit de la Clínica Logos deBarcelona presentant una queixapel tractament donat en uninforme sobre la psicoanàlisi en elsuplement "Ciencia y Salud" deLa Vanguardia.- Escrit de Josep Mas Nicolás iMaria Cáscales Cutillas presentantuna queixa per uns articlespublicats a Regió 7 amb data 13de juny titulats "L'exili forçat d'unavi de 80 anys" i "La família deCalders, acusada de maltractar unavi de Calders, nega els fets".- Escrit d'Assumpta Baig i Torrasqueixant-se per un presumpteplagi d'un article seu publicat el 6de juny a El Diari de Vilanovatitulat "En defensa de les reglesdel joc".

Déontologie, mitjançant l'estudi i redacció d'uninforme exhaustiu sobre les qüestionsplantejades, a incloure a l'informe anual".

Legitimitat del gènere de ficció

Josep M. Balcells, cap del departament dePremsa de l'Ajuntament de Barcelona, vademanar que el CIC es pronunciés sobre sil'article aparegut a l'edició catalana de l'ABC de5 de desembre de 1996, signat per JosepClemente i titulat "La agenda del alcalde ",vulnerava greument el Codi Déontologie en elscriteris 2, 4 i 9. En aquest article, a manera decrònica, el periodista recreava una agenda fictíciaque va generar protestes i que uns dies desprésva aparèixer rectificada en un altre article.Estudiat el cas, el CIC va considerar noprocedent la reclamació, en estimar quel'eventual vulneració del codi havia quedat senseefecte des del moment que l'autor va aclarirposteriorment la confusió creada de formapública, amb un altre article publicat al cap depocs dies i titulat "Usted disculpe, señor alcalde".Josep Clemente, en el seu escrit de descàrrec,aclaria que el seu article era una "ficció literària,una ficció sobre els fets polítics esdevingutssetmanes abans, que difícilment podienconfondre el lector i, menys encara, els suposatsperjudicats per l'article". Aquest plantejament vaser acceptat pel Consell en l'acord de ple, enadmetre "la legitimitat del gènere de ficciópolítica a les pàgines d'opinió dels mitjans de

comunicació, sempre que pel context es puguiendevenar que es tracta d'això".

Les fronteres entre publicitat i informació

En un altre cas, un metge, Jordi Vila-Abadal iVilaplana, va presentar queixa de CatalunyaRàdio perquè deia que l'emissora barrejavapublicitat i informació durant la programaciómatinal. Per contra, Antoni Bassas, realitzador iconductor del programa "El matí de CatalunyaRàdio", afirmava que no intervé directament enla publicitat, sinó que saluda una locutora, acontinuació presenta "la notícia comercial de lajornada" i després la locutora interpreta l'anuncien qüestió. El director general de la CCRTV,Jordi Vilajoana, va abundar en el mateix criteri,tot manifestant que "el presentador del magazínes limita a donar pas al publireportatge indicantque es tracta de 'la notícia comercial del dia', unafórmula que assenyala clarament a l'oient que apartir d'aquell moment podrà escoltar unmissatge comercial, o sigui, publicitari".

El CIC en aquest cas va considerar que no esdesprenia de la documentació aportada que elperiodista intervingui directament en la publicitat,i observava el següent: "[...] tenint en comptel'especial naturalesa de la comunicacióradiofònica, el risc d'una barreja i/o encobrimentde missatges comercials amb les notícies icomentaris estrictament periodístics obliga aextremar la necessitat de separar de maneraclara publicitat i informació, i de fer entendre de

— Correspon a laresponsabilitat individual delsperiodistes distingir quan un

obsequi pot mediatitzar laseva actuació professional —

Capçalera. Maig/Juny 1998

14TEMA DEL MES

Altres

assumptessobre els

quals el CICha presacords-Escrit d'Eduardo de PradoAlvarez formulant una queixasobre una informació publicada al'Auui el dia 12 de juny titulada"La policia investiga unaradicalització dels grups contrarisal català".

- Escrit de Lluís Botinas Montell(Centre Oncològic i Biològic deRecerca Aplicada-AssociacióCOBRA) presentant una queixaper un article publicat a LaVanguardia el dia 4 de juny ambel títol "La Diputación anuncia yluego prohibe un curso de laentidad que niega la existencia delsida", per suposades injúries al'esmentada associació.

- Escrit d'Alfredo Arribas(Arquitectos Asociados) queixant-se de la presumpta campanya dedescrèdit professional a què hanestat sotmesos per part de laperiodista Paloma Soler, ambmotiu d'unes obres al carrer

Teodoro Roviralta, 29-31.

manera inequívoca a l'audiència el caràcterpublicitari dels anuncis, tal i com preveu l'article11 de la Llei General de Publicitat". El Consellde la Informació de Catalunya, plenamentconscient de la creixent problemàtica de laqüestió de fons plantejada pel demandant enrelació a publicitat i informació en el nou universde la comunicació, va aprovar també laconveniència d'aprofundir en l'estudi de laqüestió a partir del que preveu l'article 7 del CodiDéontologie invocat.

Expressions sexistes

La periodista Núria Cornet es va queixar al CICper dos titulars apareguts en les edicions delsdies 19 i 20 de març al diari Eco, amb lesexpressions "Vintró i Rahola se tiran de lospelos" i "Què hem de fer amb les nenes?", enconsiderar que eren vexatoris i sexistes i quevulneraven el criteri 12 del Codi Déontologie.

En el seu informe preliminar el CIC vaconsiderar que "la periodista que signa elsarticles hauria de saber distingir entre el queconvé ressaltar en lletres de motlle i el que calcitar amb rigor per tal que no indueixi a equívocso contribueixi a perpetuar discriminacions de fet.Per aquestes raons creiem que la informaciódonada vulnera explícitament l'article 12 delCodi Déontologie dels periodistes, que prescriu:'Actuar amb especial responsabilitat i rigor en elcas d'informacions o opinions amb contingutsque puguin suscitar discriminacions per raons desexe, raça, creences o extracció social o cultural,així com incitar a l'ús de la violència, evitantexpressions o testimonis vexatoris o lesius per ala condició personal dels individus i la sevaintegritat física i moral'".

Fotos macabres

La publicació d'unes macabres fotografies vaprovocar la presentació d'un escrit de queixa dediverses persones contra els diaris La Mañana iSegre, pel tractament gràfic que aquests mitjanshavien donat amb data 7 de maig de 1997 a lainformació sobre la mort per accident de CarmeEsquerda Padulles, veïna de Guissona, a causa del'enderrocament d'una façana a Barcelona. Comque les fotografies en qüestió van ser distribuïdesper l'agència Efe, el CIC va reclamar la versió delseu director, Andreu Claret, el qual va manifestarque considerava justificades les queixes d'algunslectors i va afirmar: "El responsable de la secciógràfica de la nostra agència comparteix aquestacrítica. El fet que el fotògraf arribés molt aviat al'escenari de l'accident (que es va produir a 500metres de la seu d'Efe), en el moment en què lapolicia havia destapat el cos de la dona, explicael resultat del seu treball, però no el justifica. Elfotògraf podia i havia d'haver triat un altre angle,més discret, o bé haver esperat que la policiatapés el cos de la víctima, i més quan el fet

d'estar mig despullada no tenia cap valorinformatiu i obeïa a circumstàncies posteriors al'accident. En tot cas, els editors gràfics del'agència havien d'haver intervingut per evitarl'enviament de la fotografia als abonats, encompliment de les nostres pròpies normesdéontologiques que ens obliguen a ser curososamb el respecte, la intimitat, l'honor i la imatgede les persones". Andreu Claret presentava aixíles seves excuses al CIC , el qual les vareconèixer, acceptar i valorar positivament

L'acord del Consell al respecte va ser que lesfotografies difoses vulneraven el criteri 9 del CodiDéontologie de la Professió Periodística aCatalunya, que obliga a "respectar el dret de lespersones a la seva pròpia intimitat i imatge,especialment en casos o esdeveniments quegenerin situacions d'aflicció o dolor".

Respectar Yoff the record

La doctora Esther Berástegui va presentar unescrit de queixa al CIC sobre presumpte dany alseu honor i fama personal i professional causatpel programa "Tarde de todos" del dia 16 d'abrilde 1997, d'Onda Rambla, que dirigeix AlbertCastillón. La doctora estimava que en aquestaemissió no s'havia respectat el seu dret a lapròpia intimitat i imatge, ja que s'hi haviareproduït sense el seu permís la gravació d'unaconversa telefònica amb la seva veu.

Al respecte el Consell va dictaminar:"Qualsevol ciutadà o ciutadana ha de donar elseu consentiment explícit abans d'aparèixer deforma individualitzada i identificada a qualsevolmitjà d'informació. Si la persona hi està d'acord,cal a més que el mitjà la informi sobre lescondicions en què es trobarà o serà utilitzada laseva identitat". El CIC va considerar que elperiodista Albert Castillón havia utilitzat en el seuprograma unes respostes no admeses com autilitzables per la persona que les va dir, i que,per tant, havia vulnerat el Codi Déontologie enels criteris 5 (respectar Yoff the record), 6(reconèixer a les persones individuals i/ojurídiques el seu dret a no proporcionarinformació ni respondre a preguntes) i 9(respectar el dret de les persones a la seva pròpiaintimitat i imatge).

Protegir la privacitat

El de 4 de juny de 1997, Patricia Theile vapresentar una queixa per la publicació dediverses informacions a El Periódico deCatalunya, amb dates 3 i 4 de maig, ambreferència al seu marit Lluís Giralt, perpresumptes falsedats i manca d'imparcialitat delmitjà.

Vist el cas, en l'informe preliminar del CIC esdeia: "No hi ha dubte que la vida familiar de lespersones forma part de l'esfera o de l'àmbit de laprivacitat, que ha de ser protegida isalvaguardada com un bé preat. Per tant, les

— Utilitzar unes respostes no

admeses com a utilitzables

per la persona que les diusuposa una vulneració delCodi Déontologie —

Capçalera. MaiçfJuny 1998

15TEMA DEL MES

informacions en aquestes matèries han de sersummament curoses i contrastades per tal de nolesionar o menysprear la dignitat de les personesi provocar-ne dany o descrèdit, tal i com recordael 2n dels principis del Codi Déontologie de laProfessió Periodística a Catalunya. I, en igualsentit, s'ha de tractar amb especial cura totainformació que afecti menors, comencertadament diu el principi 11è de l'esmentatcodi". Feta aquesta observació, el Consell vaacordar en aquest cas que El Periódico haviaactuat correctament en donar immediatament lapossibilitat d'aclariment a la senyora Theilerespecte a les informacions aparegudes que nohavien estat contrastades i que certament podienafectar el seu bon nom i conducta, i va decidirarxivar l'expedient i recomanar als mitjans decomunicació que posessin especial cura en lesinformacions sobre la vida familiar i en especialen tota informació que afecti els menors, segonsassenyala el criteri 11 del Codi Déontologie.

dels criteris deontologies" i que "les sevesresolucions han merescut per part de les partsimplicades en els expedients el reconeixement del'autoritat moral i la solvència professional delsmembres del Consell". Fa observar també que"dels vint acords adoptats pel ple, no se n'hademanat cap reconsiderado", i afegeix: "Mostradel bon acolliment i credibilitat que ha tingut elConsell és el fet que, en tots els expedients, elsdirectors dels mitjans i els periodistes afectatshan formulat al·legacions".

De la memòria d'aquest primer exercici delConsell de la Informació de Catalunya esdesprèn un alt nivell de respecte del CodiDéontologie per part de la majoria deprofessionals i mitjans d'informació deCatalunya, tot i que alguns casos puntualsobliguen a recordar una vegada i una altra elsdotze articles del Codi •

Les denominacions racistes

EI racisme també ha estat tema de debat delCIC. Un escrit de Caritas Diocesana deBarcelona formulava una queixa per una notíciapublicada a l'Eco l'li de juny de 1997 i titulada"Los Peruanos atacan de nuevo", en considerar¬la discriminatoria i racista. A la vista de la queixa,el CIC va acordar "que la utilització per part delsmitjans de comunicació de la paraula 'peruanos'per designar en titulars o notícies una bandad'individus que han comès actes delictius a lesautopistes és discriminatòria i racista". En elsegon punt del seu acord, el Consell advertia que"quan el tractament que donen els mitjans decomunicació a les informacions entra dins d'uncontext discriminatori i racista a fi de cridarl'atenció del lector, el que es provoca, en aquestcas, és que els ciutadans tinguin una actitudnegativa respecte al fet migratori i alsimmigrants".

El CIC va considerar, per tant, que el titular i lainformació de l'Eco vulneraven el criteri 12 delCodi Déontologie, i recomanava als mitjans decomunicació que actuessin "amb especialresponsabilitat i rigor en el cas d'informacions oopinions amb continguts que puguin suscitardiscriminacions per raons de sexe, raça,creences o extracció social o cultural, és a dir,evitant en qualsevol cas les generalitzacions ietiquetatge de les persones per trets diferencials,ja siguin ètnics, religiosos, econòmics o socials".

El Codi, per norma

L'informe-memòria conté un epíleg en què elsecretari del Consell, Joaquim Perramon, fa unarecapitulació de l'organització i desenvolupamentdel CIC durant el seu primer exercici. En aquestepíleg, Perramon constata que "el Consell hatingut plena llibertat i independència en l'exercicide les seves funcions per vetllar per l'observança

— Cal evitar les

generalitzacions i l'etiquetatgede les persones per tretsdiferencials, ja siguin ètnics,religiosos o socials —