INDEX

1. Barcelona al segle XIX2

2. ngel Guimer4

3. Els moriscos6

4. Preguntes i respostes7

5. Aspectes de Mar i Cel11

6. Personatges12

7. Comentari13

Annexos15

1. BARCELONA AL SEGLE XIX

Al comenament del segle XIX, concretament a l'any 1812, Napole va ocupar Catalunya, aix doncs, va quedar apressada al seu imperi. Llavors, Barcelona, va ser anomenada capital de provncia on els seus habitants van ser oprimits. Dotze anys abans, la ciutat constava de 100.000 habitants.

A finals de la primera meitat del segle XIX hi van haver unes revolucions en contra de l'esglsia i aix va provocar que molts convents i esglsies de la ciutat fossin cremades. Tamb es va cremar la Fbrica Vapor Bonaplata, perqu els obrers estaven farts de qu les mquines que es feien per teixir la roba disminuen la producci que ells mateixos feien a m. Uns anys desprs aquests treballadors s'organitzarien a traves de sindicats.

Poc desprs, el paisatge urb va rebre una gran modificaci, motivats per les dues desamortitzacions que van passar a l'any 1836, a causa daix, molts convents desapareixen i s'eliminen els cementiris de les esglsies.

Des d'un punt de vista poltic, durant aquest segle, tant liberals com conservadors lluiten pel poder. El general Espartero, el 7 de desembre de 1842, atacar Barcelona amb bombes. La motivaci d'aquest fet, van ser les diferncies poltiques entre els Barcelonins republicans.

Al 1873, es proclama la 1ra Repblica a causa de qu pocs anys abans, una revoluci poltica de General Prim enderroca la monarquia d'Isabel II. Dos dels seus presidents sn catalans (Figueres i Pi i Margall). Van haver-hi molts intents federalistes per al cap dun any, al haver-hi un cop destat cau la Repblica i Alfons XII torna a regnar a Espanya, cosa que no agradava als republicans.

A Barcelona tamb arriba la Revoluci Industrial, cosa que fa que Barcelona creixi, tamb les indstries. Al 1854 les muralles que envoltaven la ciutat van ser destrudes aix doncs la ciutat va guanyar terreny. Per aquests anys tamb sobren nous carrers com per exemple el de Jaume I. Grcies a aquest fet, Barcelona amplia els seus habitants a 250.000 habitants.

Sis anys desprs a Madrid, saprova el projecte de lEixample de Barcelona, idea d'Ildefons Cerd. Per tant, una nova ciutat racional es va expandir fins a municipis propers que sagregaran a la ciutat comtal.

A lany 1868, la Ciutadella passa a ser un parc per culpa del procs revolucionari. A les viles properes, la indstria creix construint noves fbriques, ja que, el cost del terreny era molt baix i podien aprofitar laigua que hi havia als pous propers.

Durant la Renaixena es van crear organismes com sn la Universitat, lAteneu Barcelons i lAcadmia de les Bones Lletres.

Acabant el segle XIX, Barcelona va canviar molt rpidament el seu urbanisme. Al 1888, la ciutat t les condicions per a preparar una Exposici Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella. Lantic paisatge que comptava amb presons passa a ser un gran parc amb palaus i pavellons. Aqu sexposen els productes de la indstria del pas i els seus progressos cientfics.

A finals de segle, van haver-hi diversos atemptats a la ciutat comtal, el ms conegut i greu, va ser el del Liceu de Barcelona. Per tant va ser coneguda com a la "ciutat de les bombes".

2. ngel Guimer

Guimer neix a Santa Cruz de Tenerife al 1845. Es diu que va nixer accidentalment. Fill de mare canria i pare catal, per quan Guimer va nixer quan els seus pares no eren casats, aix va provocar un trauma en ell, a conseqncia de nixer bord. La seva famlia es va traslladar a Catalunya al 1852, quan ell tenia 7 anys. No parlava el catal, llavors poc desprs va comenar aprendre el catal. Sinstallaren al Vendrell. I al 1870 sen va anar a Barcelona. Llavors va agafar conscincia de la histria de la cultura de Catalunya.Ben aviat comena a escriure, sinici amb la poesia. Llavors es present als Jocs Florals. Molts crtics deien que podia ser un bon crtic. Desprs deix de banda la poesia i comen a escriure obres de teatre, aix doncs s com a dramaturg que es convertir en lautor catal del segle XIX. En les seves obres va reflectir els fets ms crucials de la seva vida, com el fer dhaver nascut bord o fora de Catalunya i tamb lamor impossible que va viure. Guimer es va enamorar duna noia de Barcelona, per per culpa dalgunes persones, aquell amor fou impossible, llavors la relaci va fracassar.Guimer entra a formar part del moviment catalanista duna manera activa. Aleshores es pos en contacte amb diversos autors i intellectuals que formaven part de la renaixena. Els seus articles es relacionaven amb el catalanisme.Lany 1924 ngel Guimer va morir. El seu enterrament va ser multitudinari, van anar gent d tot tipus, era un home molt apreciat.

Ampliaci del documentalEscriu el poema anomenat Fules seques.Federico Soler, s un altre gran autor teatral del segle XIX, el qual feia stires i comdies.Guimer fou el mxim exponent de la renaixena. Es caracteritza per les tragdies romntiques.Les seves millors obres reflecteixen les formes de vida dels treballadors.El millor personatge de Guimer fou Manelic, de lobra Terra baixa, on es representa un home pur, honest, el que mai enganya.Diverses obres seves han sigut portades al cinema.Els millors actors del moment constaven en aquestes obres.Al 1844 s escollit com escons.Al 1909 rep un gran homenatge.

ObraNo escriu teatre fins als 34 anys, a partir daqu la seva dedicaci va fer absoluta.El seu teatre va tenir tres diferents etapes:1. Etapa romntica: moviment romntic. Sn drames histrics escrits en vers.Primera obra: Galla Blasidia.La millor obra daquest perode s Mar i Cel del 1888. Explica una histria damor impossible i sobre tot lexpulsi dels moriscos.2. Etapa romntica i realista: 1890 aqu sadapta als nous corrents literaris que sn el realisme i el naturalisme. Escriu drames que barregen elements romntics i realistes.

3 obres ms importants:

1.- 1894 Maria Rosa: histria duns obrers que fan carreteres(drama passional).

2.-1896 Terra baixa: obra universal dngel Guimer. Histria de treballadors dun camp que estan sotmesos a la tirania del seu terratinent.

3.-1900 La filla del Mar: histria duns pescadors que shan denfrontar a un drama passional.

3. Tercera etapa: Intenta adaptar-se a nous corrents esttics i literaris. Escriu lobra anomenada Laranya 1906.3. Lexpulsi dels moriscos dEspanyaLobra sinspira en els postulats romntics. El text sinspira en lexpulsi dels moriscos al comenament de segle XVII al Pas de Valenci. El rei que va proclamar lexpulsi dels moriscos va ser Felip III, a tota Espanya. Els moriscos eren descendents dels Cristians i Moros, que shavien aparellat.Morisc vol dir nou cristi. Al segle XVIII, Morisc significava com un insult, el Rei Felip III es va inventar que els moriscos afavorien als pirates Turcs. A partir del 1609 els van expulsar dEspanya 300.000 famlies morisques. Daquests 135.000 eren del pas Valenci, 60.000 dArag, 7.000 de Catalunya, 16.000 de Mrcia, 45.000 de Castella, 30.000 dAndalusia. Treballaven al camp i com van ser expulsats, moltes terres van ser abandonades, aix va provocar una crisi econmica i social molt important. Van posar als cristians a treballar al camp, per ells no volien treballar en les mateixes condicions.

Tota lacci de Mar i Cel passa en un vaixell morisc. Els moriscos han captivat uns cristians i els porten a les terres mores per a vendrels com a esclaus. Una daquestes esclaves s una noia que sanomena Blanca. El cap dels moriscos que es diu Sad senamorar de Blanca, i parallelament hi haur una revolta dels cristians al vaixell i Sad i Blanca hauran dintentar sobreviure.

4. Preguntes i respostes

Primer acte

1. En general de quina manera ngel Guimer situa lobra la introducci?ngel Guimer, ens situa al caient de la tarda, en una escena on uns moriscos, en aquell moment estan fent de corsaris.2. Qui s Sad?Sad s el capit del vaixell.3. Qu fan un grup de cristians en el vaixell Morisc?Els moriscos han fet presoners a un grup de cristians i sels volen emportar a lfrica per comerciar amb ells.4. Expliqueu lorigen de Sad.Sad s de pare moro i de mare cristiana. El seu pare va anar a la guerra, quan torna a casa la seva mare vol fugir amb el nen, per quan sen van maten a la mare i ell jura venjar-se.5. Quin s lestat fsic de Sad en el 1r acte?Sad es troba ferit a causa de la batalla que han tingut amb el vaixell cristi. Ell demana que la presonera, Blanca, vagi a curar-li les ferides.6. Qui s Ismul?s el metge de Sad que mor a la batalla dels cristians.7. Qui s Blanca?s una noia reprimida, el seu pare volia que fos monja i per aix anava al vaixell que es dirigia cap a un convent.8. Per qu Sad demana que li portin Blanca?Perqu vol que li curi les ferides.

9. Feu una breu descripci del comportament dels personatges segents:-Hassn: s un morisc fidel a Sad.-Malek: apsira a ser el patr.-Juanot: ha fugit dEspanya i es passa als corsals.10. A ms a ms de Blanca, quins altres cristians sn presoners dels moriscos i quina relaci tenen entre ells?-Carles, que s el pare de Blanca.-Ferran, que s el cos de Blanca.11. Per qu Blanca a mesura que transcorre el primer acte t ms privilegis que la resta dels presoners?Perqu Sad ho fa per tal de complaure a Blanca, perqu li va agafant afecte.12. Quin sentiment apareix entre Sad i Blanca?Sorgeixen coses entre ells, es crea un afecte i sacaben enamorant.13. Per qu Blanca no aconsegueix matar a Sad amb el seu punyal?Perqu Sad es desperta i Blanca no satreveix.14. Desprs daquest episodi, qu explica Sad a Blanca?Perqu ella s cristiana i ell s morisc i aquests dos mons estan separats.15. Per qu Sad i Blanca estan convenuts que si senamoren, el seu amor no ser ben vist per ning?Perqu ell s morisc i ella cristiana, aix doncs saben que la gent no els acceptar com a parella.

Segon acte

1. Paper de Joanot al segon acte.s qui cuida els cristians i vol que no els falti de res. s un cristi que sha convertit a l islamisme. Saprofita de lenamorament de Sad i Blanca per vendre partit per Sad.2. Com evoluciona el sentiment amors entre Sad i Blanca?Al llarg del captol lodi que existia per gels i enamorar-se duna persona dun altre religi, es transforma en amor i es consolida.3. Qu pretn Malek enfrontant-se a Sad?Malek desitja convertir-se en el prxim cap del vaixell, vol matar als presoners i vendrels i aprofitar lenamorament de Sad per treure-li el poder.4. Quins sn els sentiments de Ferran respecte a Blanca?Ferran est enamorat de la seva cosina Blanca.5. Per qu Sad vol matar Ferran?Perqu sent gelosia en veure a Ferran donant un pet a Blanca.6. Per qu finalment perdona a Ferran?Per qu Blanca li diu que no estima Ferran, que lestima a ell i decideix no matar-lo.7. Per qu quan els pirates veuen terra, Sad ordena anar mar a dins? Per qu no vol donar Blanca als musulmans i vol salvar de ser venuda com a esclava.8. Qui organitza la revolta dels cristians contra els musulmans?Joanot, per salvar a Sad de ser matat pels seus homes.9. Finalment que es fa amb el control del vaixell?Els cristians maten a la resta de pirates.10. Qui salva Sad de morir a mans dels cristians?Blanca amenaant de matar-se amb un punyal.Tercer acte

1. Per qu Blanca vigila davant del camarot de Sad?Perqu vol parar el pas dels cristians i el del seu pare per a qu no puguin matar-lo.2. Qu passa amb tots els pirates de la nau corsria excepte Sad?Moren tot a la batalla, menys Joanot que intentar salvar a Sad.3. Per qu Sad decideix sortir del seu camarot i entregar-se a Calres?Tem que facin mal a Blanca, aix doncs, surt per fer front als cristians.4. Per qu Ferran ajuda Blanca i Sad?Perqu es compadeix dells i sap que la relaci entre ells no arribar en lloc, ja que ells sestimen.5. En qu consisteix aquesta ajuda?Distreu a Carles per a qu Sad pugui fugir amb Blanca.6. Com reacciona Carles quan pren conscincia que la seva filla estima Sad?La menysprea i li diu que ja no s la seva filla, a part lamenaa amb matar-la.7. Qu fa Blanca per salvar a Sad?Es fica al mig i mor.8. Com moren Sad i Blanca?Sad en veure que la seva estimada ha mort per ell i el seu com amor, decideix tirar-se amb ella al mar per morir junts.9. Expliqueu la idea central o tema que lautor vol transmetre amb aquesta obra.Penso que el que vol s explicar-nos que no importa les diferncies que hi hagi entre dues persones, perqu lamor sempre subsistir.

5. Aspectes de Mar i Cel

ngel Guimer escriu Mar i Cel lany 1888.s una tragdia romntica, en la qual Guimer escriu en la seva primera etapa com a dramaturg.Escriu en versos decasllabs.En sntesi Mar i Cel explica lamor impossible entre un pirata musulm i una noia cristiana.Obra de tres actes.El primer acte s la introducci de lobra, presenta als personatges, descriu la situaci i dona all els primers indicis del conflicte que desenvolupar lobra. En aquest acte trobem un vaixell de cristians capturat per un de moriscos, els cristians sn fets personers.El segon acte, s el nus i en aquest acte la histria arriba al seu punt ms culminant. En aquest cas ens trobem amb Blanca curant les ferides de Sad, ell explica la seva histria personal a Blanca, la mort del seu pare u la seva mare i lexpulsi de tot ells de casa seva; Aquesta histria commou tant a Blanca que sona lloc a un principi denamorament, tant Blanca com Sad sestranyen molt de tenir aquests sentiments, perqu sn molt diferents i de cultura, religions i regions oposades. Malgrat tot aix senamoren mtuament. El tercer acte s el desenlla, en el qual els personatges es veuen brutalment empesos per la desgrcia. Al desenlla, Blanca i Sad decideixen per sempre estar junts per sempre, Carles renega de la seva filla perqu estima a Sad. Els cristians maten a tots els pirates moriscos excepte a Sad, i quan Carles es disposa a matar a Sad, en realitat mata a la seva filla, finalment Sad pren a Blanca i es llencen junts.

6. Personatges

Blanca: protagonista principal de lobra amb Sad. s cristiana i est presonera al vaixell. s filla de Carles i cosina de Ferran.

Sad: s el capit del vaixell Musulm. Al comenament sel representa com un home adult, respectat per tots, per a mesura que lobra va avanant, lamor per Blanca el convertir en un home ms tolerant i sensible. s agressiu respecte als cristians presoners i sobretot amb Carles.

Carles: pare de Blanca i capit del vaixell cristi. Intolerant, racista xenfob. Sempre mostrar rebuig respecte a lamor de Blanca i Sad. Al final de lobra intenta matar a Sad, per no aconsegueix ms que la uni definitiva en la mort de Sad i Blanca.

Ferran: s cos de Blanca, est enamorat della. Tot i algun moment dambigitat ajuda a Sad i Blanca per a qu puguin escapar del vaixell.

Joanot: s un cristi negat, que desprs dun conflicte personal, sha unit als pirates de Sad. T un paper rellevant a lobra perqu s qui allibera als cristians i fa que aquests sapoderin del poder de Sad. Sempre segueix les ordres de Sad i aquest el recompensa anomenant-lo el seu segon.

Hassn: home de confiana de Sad, fa tot el que li demana i el defensa sempre.

Malek: desprs de Sad s qui mana ms en el vaixell pirata, per Sad el destitueix quan sadona que conspira contra ell. Finalment mor amb els moriscos.

Osman i Mohamet: sn dos pirates amb papers secundaris, que estan ms a prop de Malek que de Sad.

7. Comentari

El fragment escollit, pertany a lobra Mar i Cel dngel Guimer. Obra teatral que fou escrita lany 1888. Aix doncs est situada a lpoca de la Renaixena, s una tragdia romntica amb un llenguatge romnic i dramtic, per tamb un llenguatge medieval. s una obra escrita en vers, dividida en tres actes, i cada un daquests en diverses escenes.

Mar i Cel pertany a la seva primera etapa, s a dir, a letapa de les tragdies romntiques, els smbols daquesta obra sn el mar, Sad, i el cel, Blanca, volent donar significat a qu encara que sn tan diferents, sempre es trobaran a l'horitz, aix doncs sacabaran estimant.

En aquest llibre lautor ens mostra els seus majors tabs, com lamor impossible que va patir, que s representada en lamor que pateixen els protagonistes Sad i Blanca, per ser tan diferents; el fet de no haver nascut a Catalunya o haver nascut bord, que es veu reflectida sobretot en Sad, un jove de pare moro i mare cristiana.

Lacci se situada a lany 1639, segle XVII. El rei d'Espanya ha decidit expulsar els moriscos de Valncia. El decret que publica no s gens just ni positiu als musulmans i aix provoca que, com ens mostra l'acci de l'obra, vint anys desprs, aquells indefensos nois moriscos esdevinguin pirates i corsaris que perjudicaran als qui van fer mal a ells.

El text ens colloca en un vaixell ple de pirates moriscos, el qual est capitanejat per Sad, un jove que ha viscut alguns moments que van marcar la seva vida; ataca amb un vaixell de cristians, als quals els tindran presoners fins a quasi el final de lobra. Al vaixell, estan captius Blanca, una noia cristiana, forada anar a Frana per convertir-se en monja; Carles pare de Blanca i capit del vaixell cristi, dun carcter intolerant, racista i xenfob; Ferran, cos de Blanca, enamorat della des de la infncia; i altres cristians. Al transcorre lobra, ens trobarem amb una situaci que sobre tots els protagonistes, Sad i Blanca, no esperen que passi, com s lenamorament mutu que sanir desenvolupant en avanar lobra, i com s obvi els enamorats tindran contres per culminar el seu amor.

Les escenes escollides sn de l'acte segon, en el qual la histria arriba al seu punt ms crtic, on pesem que el conflicte est a punt de resoldres i la crnica per fi es decantar per un cant o altre, on podem creure que passar una cosa distinta, on creem situacions falses o incertes, o noves expectacions i daquesta manera tenir una major atenci sobre el que pot passar.

A lescena primera, hi ha un dileg entre Blanca, Carles i Joanot. I a lescena segona parlen Blanca i Carles.

Comenant aix per la primera escena, situant-nos en ple dia quan tot just Joanot, el cristi renegat, serveix el menjar als presoners, que comencen a desesperar-se de la seva nova circumstancia.

I finalitzant amb la segona escena, trobem a Blanca intentant resar, per no pot perqu se sento confosa i no pot creure el que est sentint per Sad, ja que veu amb bondat dins lanima i ara el mira amb altres ulls. Tot seguit Carles reganya a Blanca perqu parla amb els corsaris, per ella assegura que sols respon al que li pregunten. Tamb demana a la seva filla que parli amb Sad per a qu els permeti veure a Ferran, per comunicar-li que protegeixi Blanca si ell mor.

Mar i Cel, dngel Guimer, situada a lpoca Renaixena, s una obra teatral dividida en tres actes i aquests en diverses escenes, que expliquen la histria de Blanca, cristiana, i Sad, morisc, els quals, tot i que tenen moltes diferncies acabaran enamorant-se, ja que, com diuen el pols oposats satrauen. Tanmateix, ens trobem amb els conflictes que tenen els cristians amb els moriscos, i sobretot les contres que Carles, pare de Blanca, posar a la relaci dels amants, provocant, aix doncs la mort daquests i amb aix la uni definitiva dels estimats.

Annexos

El Teatre. El gneres literaris.

Comentari dun text teatral. El gneres literaris.

3