tot girona 30 · octubre 2013

PORTADA030TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/9/12 12:44 Página 1

PORTADA030TOTGir.qxd:Maquetación 1 24/9/12 12:44 Página 2

030TOTGir.qxd:Maquetación 1 27/9/12 09:56 Página 3

EDITA: EDICIONS LOCALS BAIX EMPORDÀ, SL

C/Salt, 19, entresòl A. Pol. Ind. Mas Xirgu. 17005 Girona.

Tel. 972 406 112 (matins) · Fax 972 244 738

Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx

Gerent: Xavier Costey i Deulofeu

Directora comercial: Emma Parra

Publicitat: Xaro Fernandez i Gerard Martínez

Redacció: Sandra Florenza (Cap) i Francesc Solà

Disseny original: Gemma Barceló (Cap)

Disseny i maquetació: Gemma Barceló

Fotografia: Toni León i Fotolia

Foto portada: Toni León

Administració: Gemma Saurina

Impressió: Rotimpres

Distribució: Tot Girona

Dipòsit legal: GI-351-2010

TOT GIRONA en cap cas no respon del contingut dels

articles ni comparteix necessàriament les opinions que

hi apareixen signades. Només els seus autors en són

responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,

imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic

a [email protected].

Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-

se al nostre equip comercial per correu electrònic a

[email protected], o bé per telèfon trucant al

972 406 112 (matins).

SumariCIUTAT8 Els cinemes de Girona

A ple rendiement i al diade les noves tecnologies

GASTRONOMIA56 Escola d’Hostaleria

A punt de complir 50 anys

CULTURA26 Festes de Sant Narcís

Continuen els 10 dies i deCartell, l’Ou i la Castanya

TENDÈNCIES72 Public

Botiga innovadora.L’elegància i sofisticació

7 Editorial

8 Ciutat

26 Cultura

40 Escapades

56 Gastronomia

60 Interiorisme

72 Tendències

82 Esports

88 Salut

102 Motor

106 Guia Restaurants

120 Immobiliàries

Edicions LocalsBaix Empordà, SL

EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE GGIIRROONNAA

Nom o Raó social

D.N.I/C.I.F. Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu electrònic

Domiciliació bancària

Signatura/segell

VOLS REBRE TOT GIRONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TE per només 30 € a l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/de Salt, 19 · 17005 · Girona o truqueu al telèfon 972 406 112

Entitat Oficina D.C. Número de compte


Girona és una ciutat rica culturalment per naturalesa, però el

mes d’Octubre ho és més. I és que després dels Festivals

musicals d’estiu, s’acaba de tancar el Festival Internacional

de Teatre Amateur de Girona, (FITAG) que cada vegada rep

més públic i participants i està més consolidat. En aquest

marc, s’han presentat les diferents programacions de tardor

tant de l’auditori de la ciutat, com de sala La Planeta i com

no, arrenca Temporada Alta, un dels Festivals de teatre de re-

ferència a nivell estatal. A la Planeta s’entregarà el premi de

novel·la curta Just Manel Casero. Anirà acompanyat de la

Proposta de Poesia que aquest any anirà dedicada a Miquel

Pairolí, mort l’any passat. La Casa de Cultura de Girona con-

tinua la temporada musical amb vuit concerts que combinen

les propostes clàssiques, la cançó d’autor i el jazz. A més, 30

anys de presentacions de llibres amb els millors escriptors i

personatges del panorama gironí i català han estat conver-

tits en una exposició audiovisual que serà itinerant per les bi-

blioteques de Catalunya.

A Girona al llarg de tots els temps, ens hem interessat pel ci-

nema. Hem de retrocedir fins a l’any 1922, que és quan varen

començar a conviure tres cinemes ubicats a la plaça inde-

pendència encara avui coneguda com “la plaça dels cines”, i

per Fires arribaven totes les estrenes a la ciutat, al mateix

moment que en grans capitals com Barcelona o Madrid. Grà-

cies a empresaris que han dedicat tota una vida al món de

l’exhibició cinematogràfica, Girona era i és capital de cinema.

Avui dia conviuen, els cinemes Albéniz centre i els Plaça al

centre de la ciutat, els Ocine a la zona del pont de la Barca, el

Truffaut, al barri vell i Cinebox al centre comercial Espai Gi-

ronès de Salt.

Se’ns cap mena de dubte Girona es mou per la cultura i la

cultura dóna molta vida a Girona.

Sandra Florenza

Girona, esplendorcultural de tardor

Editorial


CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Girona ambel cinemaLes millors estrenes hanarribat a Girona al mateixtemps que en ciutatscom Barcelona


REPORTATGE CIUTAT

irona i el cinema sem-

pre han anat de a mà.

La ciutat va viure uns

anys d’or on el cinema era la

principal atracció d’oci i cultura

que s’esperava amb gran il·lu-

sió. Per Fires es feien unes

cues immenses perquè ningú

es volia perdre les estrenes

que arribaven, en paral·lel amb

altres ciutats com Barcelona o

Madrid. Tot això ha estat possi-

ble gràcies a empresaris que

han destinat tota una vida a

l’exhibició cinematogràfica.

Han construït grans cinemes a

la ciutat, han passat vicissi-

tuds, han vist tancar cinemes,

però n’han obert de nous. Els

devem el llegat d’uns anys que

han fet gaudir petits i grans del

cinema i avui segueixen vius,

oferint estrenes, oferint bon ci-

nema. Han dignificat Girona i

l’han situada en el podi de la

cultura. També cal esmentar la

feina del col·lectiu de crítics de

cinema, que sempre han per-

seguit un objectiu comú, oferir

un cinema diferent, acurat en

la tria, d’autor, que dóna algu-

na cosa més a l’espectador.

Segueixen al capdavant del

Truffaut programant pel·lícules

a diari. A més, els racons més

estel·lars de Girona han estat

escenari i plató d’infinitat de

pel·lícules nacionals i interna-

cionals, i com no, catalanes.

Els directors d’arreu no han

dubtat en eternitzar la riquesa

de la nostra ciutat. La Costa

Brava és l’altre paratge que ha

enamorat directors de cinema.

Tot plegat un gran orgull per a

tots els gironins.

I Sandra Florenza, periodista I

Girona ha gaudit de sempre del millor cinema. Tot i el pas del temps, encara es recorda laplaça Independència com la “plaça dels cines”. Les millors estrenes cinematogràfiquess’han vist gràcies a uns intrèpids empresaris que han dedicat una vida a l’oci i la cultura

G


10 I TOT Girona Octubre 2012

REPORTATGE CIUTAT

L’evolució dels cinemes gironinsGirona és una ciutat interessada pel Setè Art des de principis de segle XX, moment en quehi comença a haver 3 cinemes: el Teatre Coliseu, l'Albéniz i El Gran Via, tots a la plaça Inde-pendència. Després, va néixer el Teatre Ultònia que es va mantenir durant 55 anys

A principis de segle, durant

unes Fires, la gent de Girona es

va sorprendre quan en una pa-

rada hi havia un espectacular

aparell que projectava unes

imatges, feia cinema.

A partir d'aquell moment va

néixer l'interès i la necessitat

de començar a tenir algun lloc

de cinema estable. El primer

lloc que hi va haver a Girona és

el Teatre Coliseu. L'any 1922 es

va fer el Teatre Albéniz i poste-

riorment es va construir el Tea-

tre Gran Via. Aquests tres cine-

mes estaven situats a la plaça

Independència, coneguda po-

pularment, encara avui per al-

guns, com a “plaça dels cines”.

Després, als anys 50 a l'Hotel

Ultònia s'hi va construir un ci-

nema, que es mantenir obert

durant 55 anys. Al Carrer del

Carme també hi va haver un ci-

nema, de caire familiar.

En aquest marc, apareix el Mo-

dern Teatre en un edifici on s'hi

feia cinema, hi havia biblioteca

i un centre cultural que era pels

treballadors de la fàbrica Gro-

ber. També hi havia l'Orient, si-

tuat al Carrer De la Rutlla, era

un cinema de barri de caps de

setmana que anys més tard, de

la mà de l'empresari del Cine-

ma Ultònia es converteix en la

primera Sala d'Art i Assaig de la

ciutat. Més tard es va convertir

en una sala “S” (cinema eròtic)

i a l'obrir el cinema Catalunya

3, es va tancar. L'obertura dels

cinemes Catalunya 1 i 2 al Ca-

rrer Emili Grahit representa l'a-

rribada dels multisales a Giro-

na. Posteriorment es varen tan-

car els Gran Via i els Coliseu i

l'Albéniz va adquirir els Plaça.

Es varen construir els Cinemes

Lauren i poc després, el com-

plex del cinemes Òscars (avui

Ocine).

Amb l'arribada dels Cinebox a

l'Espai Gironès, els Lauren, del

polígon Mas Xirgu, van tancar.

Actualment Girona té els cine-

mes Albéniz, els més antics, els

Ocine, el Truffaut i els Cinebox

situats a l'Espai Gironès de

Salt. El món de l’exhibició cine-

matogràfica enriqueix Girona

amb una oferta àmplia i de

qualitat. I esdevé una capital de

comarca viva, preocupada pel

cinema, la cultura i la societat.

El cinema Orientes convertirà, méstard, en la primerasala d’Art i Assaig de

la ciutat

SORTIDES AMB AUTOCAR DES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS:

1.100 €

PER A MÉS INFORMACIÓPODEU TRUCAR-NOS AL972 205 168 OCONSULTAR LA NOSTRA WEB:www.domustravel.com

CIRCUIT AMB AVIÓ + AUTOCAR I TRANSFERDES DE GIRONA AMB TOT INCLÒS:

VIATGES PARETOURS,S.Ade Girona, informa als seusclients i amics que a partirde l’1 de Gener ha passat aanomenar-se VIATGESDOMUS TRAVEL,SL.Continuarem al lloc desempre i us atendrem lesmateixes persones.

275 €

SORTIDA CULTURALALCOY-XATIVA-VALÈNCIA...del 18 al 23 de Novembre

TEATRE APOLO 11 de Novembre“LOS HOMBRES NO MIENTEN”

PONT DE SANT NARCÍS(TERRADETS-ANDORRA)del 28 al 29 d’Octubre

115 €

SORTIDES DE TEATRE A BARCELONA (ENTRADES PLATEA)

55 €

TEATRE CONDAL“NO ET VESTEIXIS PER SOPAR”21 d’Octubre

315 €

PONT PURÍSSIMA SORIAdel 6 al 9 de Desembre

40 €

CREUER FLUVIALPEL DANUBIdel 5 al 9 de Desembre


Octubre 2012

REPORTATGE CIUTAT

l 1922 es va construir el

Teatre Cinema Albéniz

que ocupava l’adreça

plaça Independència, 10. Tenia

una forma de façana curiosa,

semblant a l’entrada d’un circ.

Al costat hi havia el Teatre Coli-

seu. Els Albéniz mai han can-

viat d’ubicació, i els ha regentat

sempre la mateixa família.

L’any 1997 es va enderrocar l’e-

difici del Teatre Albéniz i varen

construir un edifici de 3500

metres quadrats repartits en

tres plantes on s’hi ubiquen 13

sales de cinema. Es va canviar

l’entrada i la façana es va situar

a l’altre extrem. Va passar a ser

on és avui, al carrer Jeroni Real

de Fontclara, 2-4, entre l’edifici

de Correus i els Jutjats. El 1998

es varen inaugurar els nous ci-

nemes Albéniz i ja varen passar

a dir-se cinemes Albéniz.

Al 2000 aquesta empresa d’ex-

hibició cinematogràfica com-

pra Els Plaça. Renoven l’inte-

rior i fan una de les sales amb

grada, tal i com és ara. Els Al-

béniz sempre han estat lloc de

peregrinatge dels gironins per

no perdre’s cap estrena.

A mesura que han anat sortint

a la perifèria els altres cinemes

de la ciutat, són els únics multi-

cines que han quedat al centre.

És per això que molts gironins i

turistes que passegen per Giro-

na, després d’haver pogut

aparcar el cotxe, no marxen i

opten per acabar el dia anant a

veure una pel·lícula.

Quina antiguitat tenen els ci-

nemes Albéniz a Girona? Són

els més antics que actualment

estan oberts al públic. Varen

ser el Teatre Albéniz des de

1922 fins a 1996. Sempre han

ocupat l’adreça de la plaça In-

dependència número 10, però

després per qüestions d’espai

es va decidir adequar la façana

per l’altre part, al c/Jeroni Real

de Fontclara 2-4, que és on avui

hi ha l’entrada al cinema.

Els Albéniz, els més anticsEl Teatre Albéniz s’alçava enmig de dos altres cinemes, el Teatre Coliseu i el Teatre Gran Via,junts conformaven la plaça dels cinemes de Girona, la plaça Independència, cap als anys20. Són els més antics de Girona que segueixen oberts i mai han canviat la seva ubicació

Josep Maria PallàsProgramador dels Cinemes Albéniz de Girona

A

acostumo a anar a Barcelona i

a Madrid cada setmana per tal

que no s’escapi cap estrena

que s’ha de treure a temps. No

es pot fer tard, sinó perdries la

possibilitat de programar-la.

Salvant la versió original pel

pacte que hi ha amb el Truffaut

des de la dècada dels 80.

Com ha canviat el cinema al

llarg dels anys? Des que sóc

programador, el cinema sem-

pre ha estat en crisis. Als anys

80 coincidint amb l’arribada

del vídeo. Després, també es va

notar una baixada amb l’arriba-

da de les televisions privades i

avui, les descàrregues per In-

ternet. La meva teoria és que el

cinema se n’anirà sortint men-

tre tingui el poder de progra-

mar les estrenes de les pel·lícu-

les, sense això sí que seria tot

molt més complicat.

Què han ideat perquè la gent

vingui més al cinema? Hem

creat una targeta de fidelitza-

ció que permet accedir al cine-

ma a preus més avantatjosos.

Cada vegada és més complicat

programar campanyes, tot està

fet i és molt global. Funcionen

molt bé els partits del Barça.

Quines són els avantatges de

ser al centre de Girona? Bé,

som l’únic cinema que hem re-

sistit al centre i això té l’avan-

tatge que la gent pot venir ca-

minant. El cinema avui s’asso-

cia molt a ofertes com el fast

food, i el fet de ser al centre be-

neficiem a altres tipus de co-

merços. L’inconvenient és que

és molt més car ser al centre

de Girona que a fora. Paguem

impostos més alts i no se’ns

ajuda prou, tot i contribuir en la

cohesió social de la ciutat.

Quantes sales tenen, per qui-

na capacitat total de gent?

Tenim un total de 13 sales. 10 a

l’Albéniz centre, que tenen una

capacitat per a 2037 persones i

3 sales a l’Albeniz plaça que

poden enquibir 634 persones.

Quan de temps fa que n’és el

programador? Fa 32 anys, des

de l’any 1979 o 1980.

A l’hora de programar les

pel·lícules a què dóna priori-

tat? Quina és la seva tasca?

La meva feina és la de contrac-

tar les pel·lícules, posar les

adequades i escollir a quina sa-

la han d’anar, tot plegat per

treure’n el màxim rendiment

possible. Intento tenir una pro-

gramació diferenciada dins el

que es pugui, donant més èm-

fasis al cinema europeu i d’au-

tor. Es trien les pel· l ícules,


REPORTATGE CIUTAT

Ocine, pioners en la tecnologiaEls orígens de l’empresa cinematogràfica familiar com a tal es remunten a Olot a l’any 1943al Cinema Núria. Ja sumen 70 anys al món del cinema. Arriben a Girona l’any 1945 amb laconstrucció del Teatre Ultònia que es va mantenir durant 55 anys i va tenir 1400 localitats

La primera projecció que es va

poder veure al Teatre Ultònia

és: Pol icia montada del

Canadà. En aquell moment te-

nia 1400 localitats. També te-

nien el cinema Orient, que du-

rant el franquisme amb la cen-

sura, es va catalogar com a sa-

la de Arte y Ensayo. En un futur

quan la censura va desaparèi-

xer s’hi passaven pel·lícules

eròtiques, films amb poques

sortides. A l’any 1978 l’empresa

obre els cinemes Catalunya, 1 i

2, que varen ser les primeres

multisales de Girona. Al 1982

es va obrir el Catalunya 3. Aquí

s’hi programaven pel·lícules

més d’autor, més específiques.

A Finals dels 90 hi ha el boom

de les multisales i el que el 80

era innovació va quedar com

un fet anecdòtic i es va esgotar

un cicle. Van tancar el Teatre

Ultònia, després de 55 anys en

funcionament i l’última projec-

ció que s’hi va veure va ser la

reposició del Titanic. L’empresa

es va traslladar i varen obrir els

cinemes Òscar. Al 2000 es tan-

quen els cinemes Catalunya.

Els Òscar, amb 11 sales i 2200

butaques aportaren la novetat

d’un format de graderia més

còmode, tipus Stadium, que els

feien únics a la ciutat. Dins les

tendències i canvis en les no-

ves tecnologies, apareix el digi-

tal i el 3D en el món de l’exhibi-

ció cinematogràfica. Represen-

ta un canvi semblant al que va

representar passar de mut a

sonor o de blanc i negre a co-

lor. Doncs, a l’abril de 2008, els

primers a portar el 3D a Girona

van ser els cinemes Òscar.

Aprofitant aquest moment els

cinemes varen canviar de nom

i es varen combinar les parau-

les Oci i Cine, i van aparèixer

els actuals Ocine. Amb una

idea de projecte que aposta i

prima la projecció d’esdeveni-

ments, els continguts alterna-

tius, el 3D, el suport digital,

òperes i esdeveniments espor-

tius. Segueixen sent els cine-

mes de Girona que tenen més

sales, en 3D un total de 4. Els

avala l’experiència acumulada i

haver programat presenta-

cions multitudinàries com la de

Soldados de Salamina, pel·lícu-

la que va estar en cartell durant

un any. I altres presentacions

que han portat a Girona gent

de renom com el dramaturg i

director Albert Boadella, l’actor

Joel Joan, el director Jordi

Llompart, director i productor

Edmon Roch. També els Ocine

destaquen per l’exhibició de ci-

nema en català, la majoria ti-

pus infantil i familiar. Fonts d’O-

cine consideren que compara-

tivament parlant, hi ha força

cultura cinematogràfica a Ca-

talunya. Tot i això, coincideixen

amb la resta, que és un sector

que va començar patint una

baixada d’espectadors al 2004,

amb l’efecte de la pireteria, pla-

taformes digitals...

Els Ocine Gironasubstitueixenels Òscars

amb l’arribada deldigital i el 3D

Fotografia de Ocine Fotografia de Ocine


afia de Ocine



REPORTATGE CIUTAT

l Col·lectiu de Crítics de

Cinema de Girona el van

formar l’any 1990 un

grup de persones que exercien

la crítica de cinema en mitjans

de comunicació de les comar-

ques gironines, per ser un ele-

ment dinamitzador del fet cine-

matogràfic, entès com a un

element cultural que ultrapas-

sa el simple vessant comercial.

Davant la manca de projec-

cions de cinema en versió ori-

ginal a la ciutat, es van posar

en contacte amb les empreses

exhibidores i van organitzar,

juntament amb els Cinemes

Catalunya, dues edicions de la

Setmana de la Crítica de Giro-

na, en què es van presentar

pel·lícules que havien restat

inèdites per al públic de la ciu-

tat. El 1992, mitjançant un

acord amb l’empresa del Cine-

ma Modern, el Col·lectiu passa

a programar la sala B del cine-

ma, que queda rebatejada com

a Cinema-estudi Truffaut. Des

de llavors, la sala ofereix cada

setmana una pel·lícula en ver-

sió original, en dues sessions

diàries. Dins les activitats del

Truffaut s’ha de destacar la in-

clusió d’un cicle de cinema re-

lacionat amb el fet teatral, dins

la programació de Temporada

Alta. Després de 10 anys d’ex-

periència en programació cine-

matogràfica, el Col·lectiu de

Crítics al 2000, es va constituir

legalment com a associació

cultural sense ànim de lucre.

El Col·lectiu de Crítics de ci-

nema i el Cinema Truffaut

neix al mateix temps? No. El

col·lectiu neix d’una proposta

l’any 1992 de l’empresari dels

Cinemes Catalunya i Ultònia de

Girona, Narcís Agustí, de dei-

xar-nos el desaparegut Cinema

Catalunya-3, perquè durant

una setmana els crítics progra-

méssim una oferta cinema-

togràfica. Així va sortir la “I Set-

mana de la Crítica” i l’any des-

El Truffaut i les versions originalsEls membres del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona també han col·laborat en la pro-gramació i la presentació de cicles de cinema organitzats per l’Ajuntament de Llançà, la Ca-sa de Cultura Les Bernardes de Salt i l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, entre d’altres

Guillem Terribas,President del col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

E

que va arreglar la Sala del Truf-

faut i el col·lectiu va guanyar el

concurs de regentar i dirigir la

Sala. Va ser llavors quan ens le-

galitzarem com a col·lectiu i

des de fa dotze anys portem la

direcció del Truffaut, amb la su-

pervisió i l’ajuda de l’Ajunta-

ment de Girona.

Quines són les actuacions

més destacables durant

aquest anys? A part de progra-

mar pel·lícules en versió origi-

nal cada dia, en el Truffaut hi

hem portat a terme presenta-

cions de pel·lícules, debats, ter-

túlies... Sempre ha estat a dis-

posició dels diferents col·lec-

tius i associacions de Girona i

comarques. I, per descomptat,

una gran relació i col·laboració

amb el Museu del Cinema. Pel

Truffaut hi ha passat la majoria

de directors i actors del cinema

Català com: Ventura Pons, Car-

les Bosch, Albert Serra, Sergi

López, Isaki Lacuesta, Albert

Boadella, Joaquim Oristrell, Jai-

me Rosales, Àlex Brende-

mühl... També gent de fora

com: Jean-Louis Tringtignant,

Isabelle Hupert, Leonord Wa-

tling, Patrice Chéreau, Jorge

Semprún, Eva Truffaut...

Com són les relacions amb

els altres cinemes? Molt co-

rrectes, en col·laboració conti-

nuada i sempre que cal ens

ajudem. De fet el Truffaut no és

una competència amb els al-

tres empresaris, degut a que

les pel·lícules que fem, moltes

d’elles no arribarien a Girona,

degut a que són minoritàries i

gens comercials. També hi ha

el factor que totes les pel·lícu-

les les projectem en versió ori-

ginal al Truffaut.

prés vàrem organitzar la sego-

na. Totes dues varen ésser un

èxit. A partir d’aquestes dues

experiències ens vàrem animar

i vam proposar al Sr. Agustí,

portar la programació del Ca-

talunya-3. Ell ens va dir que la

necessitava per la seva progra-

mació. Que trobava molt bé les

nostres ganes de fer un cinema

diferent i que en tot moment

ens ajudaria quan calgués. I ai-

xí ho ha fet sempre que ha cal-

gut. Llavors, ens vàrem posar

en contacte amb Josep M.

Pallàs i va ser quan ens vam

instal·lar en la Sala 2 del Cine-

ma Modern, i la vam batejar

amb el nom de Cinema Estudi

Truffaut. Vàrem estar progra-

mant durant deu anys amb

l’empresa del Cinema Modern,

fins que aquest va tancar i uns

mesos més tard tot l’edifici va

ser adquirit per l’Ajuntament


Octubre 2012

REPORTATGE CIUTAT

inebox neix a Huelva en

el Centre Comercial

Aqualon l’any 1999,

quan s’hi va instal·lar el primer

cinema. El 2005 aquesta firma

ja era la quarta o cinquena ca-

dena cinematogràfica amb

més importància del país. En

aquest marc tan favorable, la

companyia d’exhibició cinema-

togràfica va arribar a Salt. Ába-

co Cinebox innova contínua-

ment en conceptes i propostes

i incorporen tecnologies d’últi-

ma generació en imatge i so i

en tots aquells elements rela-

cionats amb la funcionalitat, la

comoditat i els accessos als

complexes i sales, amb absèn-

cia total de barreres arqui-

tectòniques. Tota aquesta pre-

ocupació per la tecnologia va

acompanyada dela millora en

el temps d’espera, la fluïdesa

de la informació i l’eficàcia del

personal, en definitiva donar el

millor servei per aconseguir la

màxima satisfacció del client.

Les sales tenen pantalles de

projecció de grans dimensions,

de fins a 200 m2, amb un molt

bon angle de visió i un so

triamplificat que augmenta la

qualitat d’audició i permet sub-

mergir més l’espectador en la

projecció. S’utilitzen els siste-

mes de so digital (SDDA, DTS i

Dolby Digital). Prima les mesu-

res de seguretat en els mate-

rials constructius i de diferents

sistemes de detecció i extinció

d’incendis i d’evacuació.

Quan de temps fa que sou a

Salt? Fa 7 anys. Vam tenir una

arribada còmode, de fet vàrem

fer una de les promocions d’i-

nauguració més fortes de les

que es recorden. Es va omplir el

cub de crispetes més gran del

món que va ser un Rècord Gui-

ness (que encara mantenim),

era un cub gegant que la gent

anava emplenant de crispetes

a mesura que la plantilla les

anava preparant.

Ábaco Cinebox, innovadorsÁbaco Cinebox innova contínuament en conceptes i propostes i incorporen tecnologiesd’última generació en imatge i so i en tots aquells elements relacionats amb la funcionali-tat, la comoditat i els accessos als complexes i sales, sense barreres arquitectòniques

Dídac GarcíaGerent dels Cinemes Cinebox de l’Espai Gironès de Salt

C

els donants de sang, oferint en-

trades i descomptes. Tornarem

a participar-hi. Els tiquets del

cinema entren també, a la

campanya de L’Espai Gironès

del sorteig de vols de Ryanair

gratuïts.

Quines són les característi-

ques de Cinebox? Doncs oferir

les millors pel·lícules comer-

cials a l’abast del client, el més

aviat possible. El nostre àmbit

no és centrar-nos amb un tipus

de cinema específic, perquè

estem preparats per poder ofe-

rir les grans estrenes.

En què han pogut millorar en

so i imatge? Tots intentem es-

tar al dia de la tecnologia. Tot el

que apareix en so i imatge que

pot donar el valor afegit que

cal, ho vas adequant al cinema.

De fet, per ser diferents també,

es va crear una sala, la pre-

mium, que era innovadora per-

la seva comoditat i amplitud,

les butaques eren més espaio-

ses, amb una imatge i un so di-

gital molt bo, però no va acabar

de funcionar.

Com intenten desmarcar-se

de la competència? És difícil

fer coses que et diferenciïn

perquè tothom ho fa tot. Però

nosaltres no som a Girona cen-

tre, som a les rodalies, pertan-

yem a Salt, de manera que ens

és més fàcil captar el client que

ve dels pobles de les rodalies

com Bescanó, Olot, Banyoles...

A banda de cinema hi fan al-

guns altres actes a les sales?

Hem fet diferents actes com un

musical per a nens, on el públic

infantil pot interaccionar amb

els protagonistes.

Què ofereix Cinebox a l’usua-

ri? Doncs li ofereix 10 sales

amb 1701 butaques. Oferim

una cosa que cap dels altres ci-

nemes de Girona pot oferir,

l’entorn. Estem en un lloc aïllat

de la resta, on els serveis que-

den tots compactats, no hi ha

problemes d’aparcament. Es-

tem en un centre comercial, on

oferim que t’hi passis tot el dia.

Quines campanyes duen a

terme per a poder captar més

clients? Estem fent festes d’a-

niversari per a nens (pack ani-

versari) a un preu reduït. Hem

fet Òpera en pel·lícula amb so.

Tenim llibertat per aplicar les

nostres idees i propostes, però

seguim bastant la línia de pro-

moció de nostra empresa, pro-

vinent de la fusió d’aquestes

dues empreses. Hem fet cam-

panyes de col·laboració amb


REPORTATGE CIUTAT

Museu del cinema

La seva missió és afavorir la

comprensió i el coneixement

de la història de la imatge en

moviment i del cinema a través

de la conservació, recerca, in-

terpretació i exposició perma-

nent de la Col·lecció Tomàs

Mallol i d'altres col·leccions o

objectes que es puguin adqui-

rir, així com també a través de

l'organització d'activitats i l'o-

feriment de serveis que perme-

tin la interacció amb els visi-

tants i usuaris del museu. La

Col· lecció Tomàs Mallol es

compon aproximadament de

vint mil unitats. A banda dels

quasi vuit mil objectes, aparells

i els seus accessoris pre cine-

matogràfics i del cinema dels

primers temps, cal destacar

prop de deu mil documents

amb imatges fixes (fotografies,

cartells, gravats, dibuixos i pin-

tures), vuit-cents films de tot

tipus i una biblioteca amb més

de set-cents llibres i revistes.

Els objectes aplegats, s'em-

marquen en el període com-

près entre mitjan segle XVII i

1970. El gran gruix de la col·lec-

ció pot datar-se entre la sego-

na meitat del segle XVIII i el pri-

mer terç del segle XX. El cine-

ma té i ha tingut un paper relle-

vant i cabdal a Girona.

El Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol és una institució permanent, sense ànim delucre, oberta al públic com un espai de participació científica, cultural i lúdica dels ciuta-dans, i al servei de la societat. La col·lecció es compon aproximàdament de vint mil unitats

Les fotografies d’aquesta pàgina són de: J.M. Oliveras. Museu del Cinem


M. Oliveras. Museu del Cinema



Jordi PonsDirector del Museu del Cinema

uè representa el Mu-

seu del cinema per la

ciutat de Girona? Su-

posa per Girona formar part

del reduït grup de ciutats que

disposen d’un museu de cine-

ma amb una de les col·leccions

més rellevants d’Europa en pre

cinema i cinema dels primers

temps. Amb el Museu del Cine-

ma, Girona reforça i diversifica

la seva potent oferta de turis-

me cultural, augmenta la pro-

gramació d’activitats i projec-

cions de cinema a la ciutat, dis-

posa d’un recurs educatiu so-

bre el cinema i la imatge de pri-

mer nivell que és utilitzat per

escoles d’arreu de Catalunya, i

ser un punt de referència pels

investigadors en el pre cinema i

cinema dels primers temps. En

definitiva, el Museu del Cine-

ma, juntament amb altres ini-

ciatives, ajuda a convertir Giro-

na en una ciutat on el setè art

gaudeix d’un paper rellevant

des dels àmbits turístic, cultu-

ral, educatiu i de recerca.

Per què es va ubicar a l’Edifici

de les Aigües? Doncs perquè

era un edifici municipal, molt

cèntric, al costat del carrer

Santa Clara, un eix comercial

important de la ciutat. Data de

finals del s.XIX i la façana i la

Torre, no s’han tocat. També

per les dimensions perquè ha

permès construir 3000 metres

quadrats de museu repartit en

2 plantes. A la 3 era i la 2 ona hi

ha l’exposició permanent, a la 1

era hi ha els serveis, les aules

educatives, la biblioteca i l’ad-

ministració. A l’entresòl hi ha

les sales de reserva on es con-

serva part de la col· lecció

Tomàs Mallol que no s’exposa.

La planta baixa hi ha l’entrada

amb el vestíbul, on s’hi ubica la

recepció, la botiga, la sala d’ex-

posicions temporals i una pro-

jecció audiovisual, que serveix

de pròleg a la visita de l’exposi-

ció permanent.

Quin tros d’història hi trobem

representat? Es proposa al vi-

sitant, un viatge per 400 anys

de l’evolució d’espectacles vi-

suals fets amb imatges, des del

s. XVII fins al s.XX, a partir del

teatre d’ombres i fins a l’arriba-

da del cinema i la televisió. En-

mig hi trobem espectacles va-

ris, com la caixa òptica o la

llanterna màgica... evolucions

tècniques o l’animació en la

imatge. Fins als germans Lu-

mière i el cinematògraf i els ini-

cis del cinema.

Quines vessants abasta el

museu del cinema? Té tres

grans funcions. La primera és

fomentar la difusió del cinema

en totes les seves vessants.

Això ho fem principalment amb

l’exposició permanent i també

a través de les exposicions

temporals i de l’organització de

més de vuitanta activitats l’any

(cicles de cinema, projeccions,

conferències, cineclubs, cur-

sos, activitats familiars, etc.)

envers tot tipus de temes rela-

cionats amb el setè art. La se-

gona funció és fomentar l’edu-

cació en la història, la tècnica i

el llenguatge cinematogràfic i

Q

El Museu vetllaper la difusió,la recerca i

l’ensenyamentdel cinema

ENTREVISTA CIUTAT


Octubre 2012 TOT Girona I 23

ENTREVISTA CIUTAT

Girona ésuna ciutat

on el cinemagaudeix d’un paper

rellevant

de la imatge en general. L’ofer-

ta educativa del Museu del Ci-

nema (20 propostes educati-

ves per a alumnes de 3 a 18

anys) converteix el museu en

una eina didàctica de primer

nivell. La tercera funció és fo-

mentar la recerca, especial-

ment en l’àmbit del pre cinema

i cinema dels primers temps.

D’això se n’encarrega l’Institut

d’Estudis amb els serveis de bi-

blioteca i videoteca, l’organit-

zació de seminaris especialit-

zats, publicacions, etc.

Quin tipus de visitants reben?

El tipus de visitant varia en fun-

ció del servei que sol·liciten del

Museu. Per una banda, tenim

els visitant de l’exposició per-

manent, molt diversos, el 50%

dels quals venen de fora de

l’Estat. Per l’altra, els prop de

20.000 alumnes, més de la

meitat de fora de les nostres

comarques, usuaris del servei

educatiu del Museu del Cine-

ma. I també, la gent de Girona i

rodalies que venen al Museu

per a assistir a alguna de les

activitats que proposem.

Quines són les activitats pro-

gramades per aconseguir una

millora constant? Des de sem-

pre el Museu ha anat renovant

de manera constant la seva

oferta cultural introduint millo-

res en totes les àrees del Mu-

seu. Enguany, i a tall d’exemple,

destaquen com a novetat l’ex-

posició temporal sobre l’espec-

tacle de les Caixes d’Òptica

que ha permès mostrar públi-

cament per primera vegada

nombrosos d’objectes de la

Col·lecció Tomàs Mallol. També

el nou casal d’estiu de cinema

per a nois i noies de 8 a 12 anys

durant tot el juliol.


Octubre 2012

REPORTATGE CIUTAT

Els decorats cinematogràfics

més apreciats de Girona cen-

tre, són les cases de l’Onyar

amb les seves façanes acolori-

des custodiades pel riu. Aparei-

xen a Soldados de Salamina,

film dirigit per David Trueba,

quan la protagonista, interpre-

tada per Ariadna Gil, comença

a buscar el soldat republicà

que va salvar la vida del falan-

gista Sánchez Mazas. El centre

històric i el Call Jueu van tenir

una aparició estel·lar en la fa-

mosa versió cinematogràfica

de la novel·la El perfum, de Pa-

trick Süskind. Aquesta pel·lícu-

la va treure bon partit dels car-

rers gironins i les façanes i va

convertir la Pujada de Sant Do-

mènech i l’arc del Palau dels

Agullana en una Vila Francesa

de Grasse. Precisament, junt a

les escalinates de Sant Domè-

nec, es va rodar una altre se-

qüència de Soldados de Sala-

mina. L’escena es va enregis-

trar a Le Bistrot, l’entranyable

cafè restaurant d’atmosfera li-

terària i concerts de música de

petit format. A l’emblemàtic

parc de La Devesa s’han rodat

escenes de Rapsodia de san-

gre, pel·lícula d’Antonio Isasi.

Girona com aplató de cinemaEl perfum i Soldados de Salamina són dosdels films que han optat per rodar més se-qüències a racons del barri vell de Girona

José Coronado i Miguel A. Mu-

ñoz, com a actors principals i

Sharon Stone i Andy Garcia, de

secundaris estan rodant a Tos-

sa “What about love”. La prime-

ra actriu que es va passejar per

les platges de Tossa és Ava

Gardner sota les ordres d’Al-

bert Lewin, acreditat director

de cinema que va rodar Pando-

ra i el holandés errante. La

Costa Brava ha servit de plató

per diferents produccions cine-

matogràfiques, tant nacionals

com internacionals. Les seves

platges, cales i boscos i també

algunes localitzacions interiors

han vist desfilar a estrelles de

la talla d’Elisabeth Taylor, Ka-

therine Hepburn, Ava Gardner

o Kirk Douglas. Tot va comen-

çar quan Luis Buñuel va esco-

ll ir els paratges del Cap de

Creus per la seva segona pel·lí-

cula La edad de oro, de 1930

en col·laboració amb Salvador

Dalí. Aquest film, és avui consi-

derat com un clàssic del sur-

realisme. Utilitzava l’atmosfera

intemporal del Cap de Creus

en unes seqüències on un grup

de vàndals i un cor de prelats

cantant Dies Irae davant del

mar. Altres pel·lícules rodades

a la Costa Brava són: Pandora

(1950), Mister Arkadin, dirigida

por Orson Welles (1954), Sim-

bad y la princesa (1958), Los

viajes de Gulliver (1959), De re-

pente el último verano (1959)...

Escenes deLa Costa BravaTossa i la Costa Brava ha estat altre cop es-collida com a escenari d’un rodatge de cine-ma. S’hi està rodant “What about love”

Ava Gardner a la platjade Tossa de Mar.Foto: Manel Fàbregas


Fires i festes deSant Narcís 2012Perduren en el temps i sempre són especials

CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA


TOTGirona I 27

l pas del temps es nota

a través de la fotografia

i l’avenç de les noves

tecnologies. Si ens fixem amb

la Nòria que hi havia a la plaça

de correus, veiem que era de

fusta, res a veure amb els ma-

terials que es fan servir avui.

Parlem de fa 40 o 50 anys. Se-

gurament era de les úniques

atraccions que hi ha havia, res

a veure amb el repertori actual

on s’innova constantment per

ser únic i irrepetible. Avui ens

preocupa la durada de les Fi-

res. L‘Ajuntament de Girona

havia decidit, aquest 2012, es-

curçar les Fires perquè dures-

sin set dies i no deu com era

habitual. Així, el consistori pre-

veia començar amb el pregó el

26 d'octubre i que el castell de

focs posés el punt final a les

festes l'1 de novembre. La deci-

sió no va agradar a entitats i

tampoc a hotelers, restaura-

dors i comerciants de la ciutat

perquè asseguren que dos

caps de setmana de festes són

essencials per a l 'activitat

econòmica de la ciutat. Final-

ment, les fires duraran dos

caps de setmana però serà el

sector privat qui pagarà i orga-

nitzarà les activitats a la Copa

durant el segon cap de setma-

na. Que el castell de focs sigui

finalment el dia 4 i no l'1 de no-

vembre no implica que hi hagi

més dies de festa. Seran set

dies de Fires a la Copa perquè

del 29 d'octubre i fins el vespre

del 31 d'octubre inclòs, les ba-

rraques estaran tancades.


Enguany les Fires i Festes de Sant Narcís escelebraran al llarg de 10 dies, des del 26d’octubre i fins el 4 de novembre

E

Les

foto

graf

ies

d’aq

uest

apà

gina

són

cedi

des

perl

’Aju

ntam

entd

eG

irona

.Fot

os:J

ordi

S.C

arre

ra

FIRES CULTURA


FIRES CULTURA

Ou i Castanya

L'autor de “diferent” és l'arqui-

tecte gironí Raül Elias. Amb

aquesta obra és el guanyador

del cartell de les Fires de Sant

Narcís 2012. ha resultat vence-

dor d'entre les 28 propostes

presentades en un concurs

obert. Aquest any, per primer

cop, es va fer una crida pública

a través d'un concurs per esco-

llir el cartell que representaria

les Fires d'enguany. En total, se

n'hi van presentar 28, de les

quals algunes s'exposaran

aquest octubre al vestíbul del

Teatre Municipal. Es tracta d’un

pictograma en el qual es repre-

senta una castanya, element tí-

pic de les festes de Girona.

Segons Elias “El cartell està

format per dues parts: un pic-

tograma representat amb dos

colors neutres i negatius entre

ells, dues formes oposades po-

sades una dins l’altra com si es

tractés d’una radiografia, sub-

stituint el rovell de l’ou per la

pròpia castanya i un text que,

en contraposició al dibuix, és

colorista i alegre, representant

la festivitat de les Fires”.

L'alcalde de girona, Carles Pu-

igdemontva manifestar "El car-

tell guanyador m'ha semblat

una proposta molt intel·ligent,

perquè té moltes lectures.

Malgrat que el títol és “dife-

rent”, no deixa indiferent a nin-

gú, que és el que busquem".

Raül Elias, va agrair el fet que

enguany s'obrís un concurs per

escollir el cartell perquè ha do-

nat "l'oportunitat de participar-

hi a joves, professionals i ciuta-

dans de Girona i que,malgrat la

crisi que estem vivint, tinguem

ganes, propostes i il·lusions de

seguir tirant endavant ".

L’obra “diferent” de l’arquitecte gironí RaülElias, és la il·lustració escollida pel Cartell deFires i Festes de Sant Narcís de Girona 2012

Les

foto

graf

ies

d’aq

uest

apà

gina

són

cedi

des

perl

’Aju

ntam

entd

eG

irona

.Fot

os:J

ordi

S.C

arre

ra


FIRES CULTURA

Fira de Girona acollirà del 27

d’octubre a l’1 de novembre

una nova edició de la Fira de

Mostres, la fira multisectorial

més gran de Catalunya.

Després de celebrar el 50è ani-

versari l’any passat, el certa-

men, com es coneix tradicio-

nalment, continua la seva evo-

lució amb nous espais, l’ober-

tura a nous públics i l’aposta

per nous conceptes empresa-

rials per modernitzar-se.

La principal novetat d’aquesta

edició serà un espai dedicat al

turisme actiu des d’on “es do-

naran a conèixer al visitant to-

tes aquelles activitats que per-

meten descobrir el territori ac-

tivament”, han explicat des de

Trek & Walk i Fira de Girona,

que han concretat que aquest

nou espai comptarà amb “con-

ferències, presentacions de ru-

tes de senderisme i cicloturis-

me, projeccions de pel·lícules

especialitzades, propostes de

turisme alternatiu...”.

Aquest nou espai se situarà al

nivell 1 del Palau de Fires.

També se celebrarà la segona

edició del Saló de l’Emprene-

doria que Fira de Girona orga-

nitza conjuntament amb l’As-

sociació de Joves Empresaris

de Girona (AJEG) i el suport de

la Fundació Príncep de Girona.

S’hi portaran a terme con-

ferències i xerrades relaciona-

des amb la gestió empresarial,

tant per a nous emprenedors

com per a empreses consolida-

des i s’abordaran conceptes

com el màrqueting digital, la in-

ternacionalització o el finança-

ment de les empreses.

Aquest espai comptarà amb la

complicitat de totes aquelles

institucions del territori que

treballen a favor de l’emprene-

doria com la Generalitat, la Di-

putació de Girona, l’Ajunta-

ment de Girona, la Cambra de

Comerç i les diferents associa-

cions de caire empresarial.

Alimentació, amb més exposi-

tors, serveis, deco-construcció,

incloent-hi el projecte GINTE-

RIORS, motor, mascotes i in-

dustrial completen els sectors

d’aquest saló més antic de la

Fira de Girona.

La directora de Fira de Girona ,

Anna Albar, ha remarcat que

l’objectiu és que “la Fira de

Mostres torni a ser un any més,

el gran aparador de negoci del

territori i, és per això que plan-

tegem un ampli ventall de pro-

postes per arribar a tots els pú-

blics i continuar modernitzant

aquesta fira”.

Fira de Mostres, espai de negociLa 51 ena edició de la fira, la més antiga de Fira de Girona, se celebrarà del 27 d’octubre a l’1de novembre i ocuparà 50.000 metres quadrats. Està adaptada als nous corrents empre-sarials. La principal novetat d’aquesta edició és que tindrà un espai dedicat al turisme actiu

Obrirà al públic deles 10 del matí a les8 del vespre i del dia27 d’octubre fins al’1 de novembre

Foto

graf

iace

dida

perF

irade

Giro

na.


Auditori de GironaProgramació del quart trimestre de 2012

Simfò

MÚSICA CULTURA


MÚSICA CULTURA

n aquesta nova tempo-

rada l'Auditori ha rebai-

xat l leugerament la

quantitat de concerts progra-

mats, de 37 a 33, però en canvi

ha ampliat en unes 6.000 el

nombre de localitats disponi-

bles, fins a superar les 30.000,

ja que es portaran a terme

més concerts a la sala simfòni-

ca Xavier Montsalvatge.

En total, seran 15 concerts de

música clàssica, 16 de música

moderna i 2 espectacles fami-

liars. De la programació de

l'Auditori, al marge dels con-

certs ja anunciats de Tempora-

da Alta i el Festival de Jazz de

Girona, en destaca la presèn-

cia, en la part clàssica, de la

soprano Montserrat Caballé,

que actuarà acompanyada per

la seva filla i el pianista Manuel

Burgueras, i el prestigiós con-

junt vocal Les Arts Florissants,

que sota la direcció de Paul

Agnew interpretarà el Quart lli-

bre de madrigals de Montever-

di. També hi actuarà el Cor i

l'Orquestra Simfònica del Li-

ceu, sota la direcció de Josep

Pons, i prèviament El Messies

de Händel tornarà a sonar en

les veus dels cors gironins,

acompanyats per l'orquestra

barroca i l'ensemble vocal La

Cetra, de Basilea, dirigits per

Andrea Marcon. A més, la Sim-

fònica de Cobla i Corda de Ca-

talunya oferirà el concert Lle-

gendes del cinema, amb Nina,

Cris Juanico i Pep Poblet com

a convidats. Pel que fa a músi-

ca moderna, el cicle Càpsula

rebrà Isaac Ulam i Tom Hagan

& The Sweet Lies –nou disc:

Muy bien, Carlitos–, i Sanjosex

i el guitarrista flamenc Juan

Gómez Chicuelo portaran a

l'Auditori un dels dos únics

concerts junts, en una fusió

que promet. D’altra banda,

L'Auditori de Girona ha com-

pensat en part l'augment de la

pujada de l'IVA en el preu de

les localitats gràcies a la posa-

da en marxa d'un nou sistema

de venda d'entrades a través

d'Internet que, d'una banda,

permetrà a l'usuari imprimir

les entrades a casa seva i evi-

tar les cues, però també redu-

eix les despeses de gestió que

es pagaven als intermediaris.


Montserrat Caballé, Manolo Escobar i elSanjosex més flamenc seran a Girona. Me-nys concerts, però més localitats a la venda

E

Sílvia Pérez Cruz

Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. Nina, Cris Juanico i Pep Poblet

Montserrat Caballé


Octubre 2012

TEATRE CULTURA

La Planeta

La programació inclou un total

de vint espectacles i 36 repre-

sentacions, nou de les quals

són d'artistes gironins. Per

aquesta temporada, la sala de

teatre alternatiu La Planeta ha

volgut mantenir una progra-

mació estable malgrat haver

vist retallades les subvencions

cedides per la Generalitat a

causa de la situació de crisi.

Dansa aèria, una carpa de circ

dins un teatre, l'aposta per les

joves promeses que acaben la

seva formació com a actors

són algunes de les propostes

que ha presentat la sala La Pla-

neta de Girona en la programa-

ció per a la tardor 2012. De

tots els espectacles, 13 en el

marc del festival Temporada

Alta. Però La Planeta també

aposta per l'originalitat i la in-

novació. Per primera vegada, a

la sala han programat un es-

pectacle de dansa aèria amb la

companyia gironina Las Lo

Las. "Muntarem només una

estructura, no fos cas que ens

caigués tot", ha bromejat Puig.

Una altra estructura que hi

haurà serà una autèntica carpa

de circ. Durant una setmana

per Nadal, Escarlata Circus

"plantarà" una carpa a l'esce-

nari de la Planeta per fer la se-

va proposta de teatre-circ fa-

miliar “Llenties i Marabú”. La

música també hi serà present

amb la proposta “Ombres de

Plata” de Marc Parrot, on bar-

reja imatges de cinema antic

amb música i amb l'actuació

de Jeff Ballard en el marc del

Festival de Jazz de Girona. La

Planeta també serà de nou

l'escenari d'entrega del premi

de novel·la curta Just Manuel

Casero, que amb 54, aquest

any ha batut rècord d'originals

presentats. El Casero va acom-

panyat de la XX Proposta de

Poesia. S’han dissenyat inicia-

tives relacionades amb Miquel

Pairolí, mort l'any passat. L’al-

tre eix de la proposta poètica

estarà relacionat amb Agustí

Bartra, Calders i altres exiliats.

La programació per aquest segon trimestrede l'any pretén potenciar els artistes giro-nins, els nous talents, la música i el circ

Fa una mica de sorollde Romina Paula

Pere Calders


TEATRE CULTURA

Manté l’alt nivell

"Macbeth" d'Àlex Rigola inau-

gurarà el festival i en total Tem-

porada Alta inclourà 74 espec-

tacles procedents de 15 països,

entre els quals Espanya tindrà

un pes important amb les es-

trenes que proposaran la dra-

maturga Angèlica Liddell i la

companyia La Zaranda. La re-

presentació catalana vindrà de

la mà de Jordi Casanovas, Sol

Picó, Calixto Bieito, Pau Miró,

Blai Mateu, Carles Santos o

Pep Tosar, a més del ja esmen-

tat Àlex Rigola. Les produc-

cions estrangeres aniran a càr-

rec de: William Forsythe, Jan

Fabre, Edward Hall, Oskaras

Korsunovas, Guy Cassiers, Gui-

llermo Calderçon, Declan Don-

nellan, Sidi Larbi Cherkaoui i

Shantala Shivalingappa.

Malgrat la reducció pressupos-

tària, la dansa tindrà un paper

destacat amb 13 espectacles

amb molta més presència en

l’edició anterior. Encara que no

pugui comptar amb ajudes eu-

ropees, Temporada Alta manté

la seva internacionalització

amb la inclusió de quatre dels

espectacles del Teatre del Arc-

hipel de Perpinyà. En desta-

quen: Hamlet, de Korsunovas;

Duister hart, de Guy Cassiers;

Les tres germanes, de Declan

Donnellan, l'estrena europea

de Los talentos, dels argentins

Agustín Mendilaharzu i Walter

Jakob, o Villa y Discurso, del xi-

lè Guillermo Calderón. El Tem-

porada Alta comptarà en total

amb 122 funcions, de les quals

35 seran estrenes absolutes.

Temporada Alta, del 4 d'octubre al 9 de de-sembre, tindrà una reducció pressupostàriadel 30% i menys espectacles, de 94 a 74

Incendis d’Oriol Broggi.Actors: Julio Manrique i Clara Segura

Forever Young del Tricicle

Forests Kathy, Roser i Hayley

Splenda del Mag Lari


38 I TOTGirona

TEATRE CULTURA

FITAG més consolidat que mai

La dotzena edició del Festival

Internacional de Teatre Ama-

teur de Girona (FITAG), en què

s'han ofert vint-i-dos especta-

cles, vuit dels quals provinents

d'Egipte, Líbia i Bulgària, ha tin-

gut èxit de públic. En total, s'ha

arribat a la xifra de 5.000 es-

pectadors (repartits entre els

espectacles gratuïts i els de

pagament), i en alguns casos

s'ha arribat al ple absolut. A

més s’hi han d'afegir les perso-

nes que durant els cinc dies

que ha durat el festival han

passat pel Microteatre; les que

han assistit als tallers d'El Ga-

lliner, i la contínua entrada i

sortida d'espectadors que hi

ha hagut al FITAG de Nits. Una

de les novetats d’aquesta edi-

ció ha estat la confecció d’un

lipdub. Unes 150 persones, en-

tre actors i voluntaris, van par-

ticipar en la seva gravació. Ja fa

uns anys que el FITAG porta

una part de la seva programa-

ció en alguns pobles de les co-

marques gironines. Aquest any

s’han fet obres a: Llagostera,

Lloret de Mar, Maçanet de la

Selva, Palamós i Roses.

Més de 7000 persones han passat pel FITAG 2012. L'acte d'inauguració va anar a càrrec delgrup gironí La Gespa. Sevila, Alaquàs o Sabadell (clausura al Teatre Municipal) varen ser elsespectacles ambmés afluència de públic. Per a la presentació es va confeccionar un lipdub

Quin és el balanç de la 12 ena

edició del FITAG? Unes 7500

persones han passat pel Festi-

val, 5000 de les quals tenien

entrada amb paper i per tant,

s’ha pogut comptabilitzar que

s’han ocupat aquest nombre de

seients, però després n’hi ha

més de 2000 que sabem que

no han passat amb paper

comptant invitacions, les del

Galliner, el FITAG de nit...

Com valora les novetats

d’aquest FITAG? El mi-

croteatre a la franja matinal per

a adults que es va fer al museu

d’història de la ciutat va con-

gregar 28 actors de les comar-

ques gironines que han pogut

mostrar els seus trebal ls i

segueixen formant-se a l’Escola

del Galliner. També és molt im-

portant el FITAG de Nits perquè

és un dels espais on tothom

s’ha apuntat i es creen bons

vincles. També es va fer un lip-

dub per primera vegada, que ha

quedat molt bé, són 4 minuts

d’una cançó que enganxa que

vol ia ser una carta de pre-

sentació de la ciutat i del FITAG.

Ha servit perquè molts grups

que no han vingut mai, ho hagin

provat.

Es pot parlar d’un Festival

consolidat? Penso que sí, pel

nivell que jo he vist puc dir que

sí. A més, hi ha hagut un aug-

ment notori de públic. És un

Festival reajustat, perquè ens

hem hagut de condicionar i

adaptar a un pressupost més

reduït. Però el que podem asse-

gurar és el hem aconseguit, tot

i tenir menys diners, programar

més. La sort que tenim és que

en el món del teatre amateur, la

disposició és total i no hem de

pagar alts catxés d’actors. No

està del tot condicionat pels

diners, tot i que són necessaris,

però és molt important el ma-

terial, el grau de convivència,

les relacions interpersonals...

Ja penseu en el FITAG 2013?

Sempre s’hi pensa perquè

mentre es feia aquest ja estàs

pensant en el que s’ha d’incor-

porar i millorar de cares a la pr-

opera edició. D’això en té l’últi-

ma paraula la Diputació, però

penso que la continuïtat està

assegurada, així m’ho van co-

municar des de la institució.

També vull agrair la col·labo-

ració directa de l’Ajuntament

de Girona que aquest any ha

entrat ambmolta força.

En què està ara Martí Perafer-

rer? Estic amb l’obra Ten-

nessee (W) que porto tot l’any

fent bolos i encara em queda

anar a Sevilla, Càceres i Bada-

joz amb 4 funcions a cada lloc.

Ho combinaré amb un curs

trimestral de teatre que faig

aquí Girona amb Volcano Grup.

De gener a abril de 2013 me’n

vaig de gira per llatinoamèrica.

També he fet una col·laboració

amb una sèrie per Internet que

es diu crónicas drakonianas, és

una sèrie de fantasia ideada

per Cesc Martinell i Mireia Blas-

co rodada a Catalunya, amb

ambientació de l’Edat Mitjana.

Martí PeraferrerDirector del Festival de Teatre Amateur de Girona (FITAG)

Martí Peraferrer

FITAG,al Teatre Municipal.Foto: Irene Roé


EXPOSICIONS CULTURA

Durant més de trenta anys,

Guillem Terribas ha tingut la

voluntat de deixar testimoni de

totes i cadascuna de les pre-

sentacions de llibres i actes

que celebrava a la Llibreria 22.

En aquest temps, s’han con-

servat unes quantes hores de

filmació i l'escriptora Cristina

Massanés, va decidir fer-hi una

ullada. Allò que en el seu dia va

ser anecdòtic, de cop emergia

com un document històric i re-

llevant. En aquells trenta anys

de gravació, reapareixien, in-

tactes en la seva serenitat o la

seva vehemència, gent com

Jaime Gil de Biedma, Roberto

Bolaño, Miquel Pairolí, Baltasar

Porcel, Manuel Vázquez Mon-

talbán, Ernest Lluch o Montse-

rrat Roig, i es recobraven les

reflexions volàtils que en el seu

dia van compartir amb els seus

lectors Narcís Comadira, Mo-

dest Prats, Juan Luis Panero,

Quim Monzó, Jordi Coca, Anto-

ni Marí, Javier Cercas, Josep M.

Espinàs i tants d'altres.

Massanés va tenir una cons-

ciència clara que en aquelles

gravacions hi havia “un mosaic

viu d'autories que mostraven

l'escriptura de prop” i que en

conjunt constituïen “veritables

materials d'autor ignorats, so-

vint, pels mateixos autors”.

Aquests documents, deguda-

ment seleccionats, són la base

de l'exposició Llibres parlats. El

muntatge parteix de la consta-

tació que “parlar de llibres és

també un dels plaers de la lec-

tura”, i proposa, a través de les

veus dels narradors, poetes,

assagistes, dramaturgs i tra-

ductors que han passat

aquests trenta anys per La 22,

una interrogació sobre la rela-

ció entre escriptor i lector, so-

bre els motius de l'escriptura,

sobre la distinció de gèneres,

sobre la mentida o sobre el trà-

fic entre memòria i ficció. El re-

sultat és una magnífica mostra

de la Girona més literària.

Llibres parlats,tot en imatgesUna exposició itinerant per biblioteques deCatalunya condensa 30 anys de presenta-cions de Llibres a la Llibreria 22 de Girona


ESCAPADESRUTES_GASTRONOMIA_CULTURA_OCI

Banyoles, de somniL’Estany de Banyoles és un indret únic, degran riquesa natural, cultural i paisatgística


SituacióBanyoles està situada a l’ex-

trem nord oriental dels Països

Catalans i és la capital de la co-

marca del Pla de l’Estany. Es

troba a mig camí de la Costa

Brava i dels Pirineus. Queda a

120 km. de Barcelona i a 49 km

de la frontera amb França.

La ciutat de Banyoles està ubi-

cada a la riba oriental de l’Esta-

ny, al límit més oriental del Sis-

tema Transversal Català, al mig

d’una depressió natural que té

el seu origen en la conca lacus-

tre. Banyoles queda flanqueja-

da al nord pels blocs abruptes

de la Mare de Déu del Món i a

ponent per la serra de Roca-

corba. La plana està envoltada

de serralades, excepte pel sud

que s’obre la plana de Cornellà

del Terri, direcció a Girona.

L‘Estany és l’origen i el

principal signe d’identi-

tat de la ciutat de Ba-

nyoles. Situat a ponent del ter-

me municipal, fou declarat per

la Generalitat de Catalunya

com a zona integrada en el Pla

d’Espais d’Interès Nacional

(PEIN). El 2003 va ser inclòs

en la Llista Ramsar de Zones

Humides d’Importància Inter-

nacional i ha estat proposat

per formar part de la Xarxa Na-

tura 2000, en l’àmbit de la re-

gió mediterrània. Així mateix,

l’Ajuntament de Banyoles i la

seva societat civil en reclamen

la seva declaració com a Parc

Natural. Té una superfície de

107 ha i una característica for-

ma de vuit, és un dels de ma-

jors dimensions de la península

Ibèrica. Té una longitud de

2.128 m, una amplada de 775 i

una fondària que en algun punt

sobrepassa els 40 m. L’Estany

juntament amb la seva conca

lacustre són considerats com

el conjunt càrstic més extens

de la península ibèrica i un es-

pai únic d’un gran valor geolò-

gic, ecològic, paisatgístic i cul-

tural. Àrea de gran interès tant

paisatgístic com geològic, que

abasta el conjunt de l'anome-

nada conca lacustre de Banyo-

les. L'espai sotmès a protecció

ocupa una superfície de poc

més de 1.000 m2 i s'estén per

part dels municipis de Banyo-

les, Fontcoberta i Porqueres,

tots tres al Pla de l'Estany. La

conca lacustre de Banyoles se-

para la plana de l'Empordà de

la serralada Transversal, ja a la

comarca de la Garrotxa.


L’Estany juntament amb la seva conca la-custre són considerats un espai únic d’ungran valor geològic, paisatgístic i cultural

E

BANYOLES ESCAPADES


Octubre 2012

LA VILA ESCAPADES

La història de la Vila

La ciutat de Banyoles, fins fa

poc, ha estat tradicionalment

dividida entre la vila i el terme.

La vila era el nucli interior de

les muralles, mentre que es

considerava com a terme la

part de fora de les muralles, és

a dir, els masos, cases i nuclis

disseminats. Als habitants del

terme se’ls tractava com a un

món a part, com a forans. El

seu principal atractiu, l'Estany,

l'ha convertit en una ciutat di-

nàmica, oberta als demés i em-

prenedora. Banyoles i la seva

comarca són un lloc de gran in-

terès ecològic, cultural i histò-

ric, i una font inesgotable de re-

cursos turístics, esportius i de

lleure. Al segle XIV la vila de Ba-

nyoles tenia unes 318 cases

que representaven aproxima-

dament uns 1.590 habitants. Al

segle XV, tenia diferents portals

d’entrada: el de l’Hospital (al

carrer de Sant Roc), el de Sant

Benet (al carrer de Sant Be-

net), el de Sant Martirià (entre

els carrers del Mercadal i dels

Valls), el de Sobreporta (a la

Porta dels Turers), el de Girona

(a l’alçada del carrer de Sant

Pere), el del Forn o d'en Perase-

ca, i després del Portal de Be-

salú o de la Barrera (al carrer

de Baix) tornava al monestir.

El seu principal atractiu és l'Estany, que l'ha convertit en una ciutat dinàmica, oberta als de-més i emprenedora.Banyoles i la seva comarca són un lloc de gran interès ecològic, culturali històric, i una font inesgotable de recursos turístics, esportius i d’oci i lleure familiar

El monestir de Sant Esteve de

Banyoles era una fortalesa

amb torres. A més de l’església

i del claustre existien tota una

sèrie de dependències com

són el refectori, el dormitori, la

sala capitular, les cases dels

monjos i de l’abat, el celler, el

rebost, el graner, l’estable, la

cuina, les presons i la porteria.

Els monjos prebendats (cam-

brer, infermer i sagristà) vivien,

de les seves rendes, dins el mo-

nestir en cases a part, ben apo-

sentats i servits per criats. A

més a més, hi residien uns

quants clergues com el prior

de Santa Maria de Finestres i

els 9 capellans dels beneficis

existents a l’església de Sant

Esteve. Hi tenien seu els dife-

rents beneficis, aniversaris i

confraries. Els beneficis van ser

creats per particulars o religio-

sos en honor d’algun sant i es-

taven dotats amb rendes. De

cadascun, un capellà s’encar-

regava de fer cremar les llàn-

ties, d’oficiar misses i de cele-

brar les festivitats. Els aniver-

saris administraven les rendes

deixades pels difunts per dir

missa en la seva memòria. Al

monestir hi havia diversos càr-

recs com: el cambrer (encarre-

gat del vestuari i de les finan-

ces), l’infermer (cuidava dels

aliments), els sagristans major

i menor, l’almoiner, el cabiscol

(encarregat del cor), el dispen-

ser (vigilava la cuina i el men-

jar), el prior, entre molts altres.

El Monestir

Des de la fundació de la vila

pels benedictins al segle IX, la

vitalitat ciutadana va anar crei-

xent i cada vegada hi havia més

habitants. Ben aviat es va veu-

re la necessitat de construir

una nova església en un lloc fo-

ra del monestir de Sant Esteve.

L’església s’hauria edificat du-

rant la segona meitat del segle

X. Això va quedar confirmat

per la troballa de la planta de

l’absis a la dècada dels quaran-

ta del segle XX. Es va situar en

un lloc elevat, en un turó, i d’a-

quí en deriva probablement el

nom de Turers (turario). L’es-

glésia de Santa Maria dels Tu-

rers, des d’un principi, era filial

del monestir de Sant Esteve de

Banyoles i estava atesa per un

capellà (després s’hi va afegir

un domer i un sagristà), escollit

per l’abat del monestir.

De totes maneres, des dels ini-

cis, l’església va caure sota la

influència dels prohoms de la

vila. Allí era on es reunien tots

els caps de casa per adoptar

decisions col·lectives.

Església de Santa Maria


Octubre 2012

ENTREVISTA ESCAPADES

Quines accions s’han deixat

de fer o han quedat aturades?

Es van fer unes inversions im-

portantíssimes. Els anys 2009 i

2010 vàrem fer el rècord d’in-

versions a la ciutat. Vam tenir

la sort de poder-los fer. Ara

anem fent. S’ha hagut de retar-

dar alguna obra però perquè

ho ha endarrerit l’estat. Per ex-

emple el museu arqueològic,

però tot es reactivarà. També

es retardarà el pla de barris,

que s’allargarà fins el 2016. I el

pla d’obres i serveis que estava

previst pel 2012 i preveia l’ar-

ranjament del Puig de la Font

Pudosa i es farà el 2013.

A què han donat prioritat?

Prioritat absoluta a les perso-

nes. També es necessita que la

ciutat estigui cuidada, s’han de

tenir al dia els petits arranja-

ments, les podes, la neteja...

dediquem el màxim de temps a

les persones més vulnerables,

que al 2007 eren poques i ara

cada vegada n’hi ha més. I a les

que necessiten altres ajudes

com: elaborar el Currículum Vi-

tae per entrar al mercat labo-

ral, recerca de feina, formació:

aprenentatge d’un ofici, idio-

mes, impuls als emprenedors...

Tenir un Ajuntament econòmi-

cament i financerament sane-

jat, com està ara i no ho estava.

Aconseguir un equilibri a la ciu-

tat entre tots els col·lectius.

Com definiria Banyoles? És un

municipi capital de comarca,

de nova creació, mitjà, amb ga-

Miquel Noguer i PlanasAlcalde de BanyolesLa seva trajectòria política va començar el 1987 fins el 1991 com a regidor a Mieres. Del1991 al 2006, va ser alcalde de Mieres. Del 1998 al 2006, va ser el president del Consell Co-marcal de la Garrotxa i a partir de 2007 fins a avui, és l’alcalde de Banyoles

irebé 20.000 habitants, amb

un tant per cent de gent nou-

vinguda important, entre un 20

i un 22% . També la nostra eco-

nomia està molt diversificada.

Alhora la característica princi-

pal gira al voltant de l’aigua i

l’Estany. És molt proper a Giro-

na, cosa que té l’avantatge que

tenim alguns serveis molt a

prop, però la desavantatge és

no tenir alguns serveis que te-

nen altres capitals de comarca,

com alguns serveis privats

com cinema i altres de lleure o

esbarjo. No tenim tampoc ser-

veis oficials com jutjats de pri-

mera instància o administració

de la Generalitat.

Quins són els principals ítems

turístics del municipi i què cal

promocionar? Banyoles és la

ciutat de l’Estany, però també

tenim moltes altres coses d’in-

terès i que volem promocionar,

com el centre de la ciutat, la

part vella. És bastant descone-

gut i hem d’idear coses perquè

quan la gent ve a l’Estany tingui

facilitats per anar cap al centre.

Tenim la Barca, la Tirona, el tre-

net, les burricletes, i un barri

antic molt enriquidor amb es-

pais que s’han de visitar com el

claustre del Monestir.

També volem demanar permís

al Bisbat perquè ens permeti

mostrar l’arqueta i el retaule

als visitants. Pensem en fer una

nova inversió si cal perquè hi

hagi més serveis al voltant de

l’Estany. Millorar la neteja, hem

posat l’oficina de turisme al

centre, un acord amb l’associa-

ció de comerciants per donar

ús turístic a Cal Moliner o Molí

de les Voltes, és l’únic edifici de

la Plaça Major que es manté

amb només una planta cons-

truïda sobre la volta.

Quin tipus de turisme tenen

al llarg de l’any? És de caire fa-

miliar, en general i esportiu,

principalment a l’hivern.

Entre setmana tenim gent de la

tercera edat i escolars. Solen

visitar l’Estany, els museus, el

Parc de la Draga, on hi ve gent

de tot el món a excavar.

Banyoles té turisme tot l’any.

Tenim molta activitat cultural

com teatre i música. A Banyo-

les fem 27 anys de Triat ló,

aquest any hem tancat a 1000

atletes perquè no n’hem pogut

enquibir més, i tenim altres

competicions internacionals

com el Triatló, el Rem i el Pira-

güisme.

Quines campanyes es fan des

de l’Ajuntament per ajudar a

les empreses i el comerç?

S’ha creat l’associació Banyo-

les Comerç i Turisme neix fruit

de la Taula de comerç i turis-

me, impulsada per l’Ajunta-

ment de Banyoles.

Representa i gestiona els inte-

ressos generals i comuns dels

associats, empresaris; fomen-

tar el desenvolupament del co-

merç de proximitat; i promoure

una imatge atractiva del co-

merç i el turisme. La nostra

campanya és ajudar a crear

nous negocis, enriquir el teixit

empresarial, ampliant serveis i

relligant-ho tot plegat.

Banyoles és laciutat de l’Estanyperò també moltsaltres atractius

com ara el monestir


COMERÇ ESCAPADES

La tradició comercial de Ba-

nyoles es remunta a l’edat mit-

jana, quan la ciutat es va anar

configurant al voltant del mer-

cat setmanal, que se celebrava

primer a la plaça de a Vila Vella

(actual plaça del Teatre) i a par-

tir del segle XIII a la plaça Ma-

jor, i de la fira anual dedicada a

Sant Martirià. A Banyoles, són

bastants els comerços que han

anat passant de generació en

generació i que han seguit ela-

borant els productes amb les

mateixes receptes que els

avantpassats, fet que confereix

un valor afegit al producte. Per

aquest i altres motiu, ningú pot

deixar de passejar pels carrers

de la ciutat on es troben els mi-

llors productes de la terra i ar-

tesans, tot de primera qualitat.

Banyoles disposa de diferents

tipologies d’allotjament: hotels,

hostals i albergs situats a pocs

minuts dels centre de la ciutat i

de l’Estany. Aquests establi-

ments allotgen diferents visi-

tants que arriben a les contra-

des atrets per l’entorn natural.

A la resta de la comarca del Pla

de l’Estany hi ha una gran va-

rietat de cases de turisme ru-

ral, tant d’allotjament indepen-

dent com de lloguer d’habita-

cions; en total més de 50. Tam-

bé hi trobem hotels, hostals,

cases de colònies, càmpings i

apartaments. Tots estan ubi-

cats dins un marc incompara-

ble on es pot gaudir de l’entorn

natural, cultural i patrimonial.

El comerçA Banyoles bastants comerços han passatde generació en generació i avui s’elaborenproductes artesans de primera qualitat


NATURA I ESPORT ESCAPADES

Esport d’elita BanyolesBanyoles és ciutat esportiva per excel·lèn-cia, reconeguda amb la marca de DestinacióTurística Esportiva (DTE) per la Generalitat

La ciutat es distingeix per una

llarga tradició esportiva i per

unes instal·lacions i un entorn

natural immillorables per a la

pràctica de l’esport. S’hi practi-

quen cinc esports amb certifi-

cat: el rem, el piragüisme i la

natació, vinculats a l’Estany; i

el ciclisme i el triatló, gràcies a

l’excel·lent ubicació de Banyo-

les en una àrea natural a mig

camí dels Pirineus i la Costa

Brava. El rem és l’esport que ha

fet més famosa la ciutat i s’hi

practica des de 1886. Banyoles

va ser subseu olímpica d’a-

quest esport en els Jocs Olím-

pics de Barcelona ’92 i va ser la

seu del Campionat del Món de

Rem el 2004. La Federació In-

ternacional de Rem (FISA) va

qualificar Banyoles com el mi-

llor camp de regates del món.

La l largada de l’Estany, de

2.134 metres, és ideal per

aquest esport ja que la distàn-

cia de les regates és de 2.000

metres. L’emblemàtic equip de

la Universitat de Cambridge,

entrena cada any a les instal·la-

cions banyolines per poder

competir amb garanties contra

el seu etern rival, Oxford. El pi-

ragüisme gaudeix dels matei-

xos recursos i equipaments

que el rem. També es celebra la

popular Travessia de l'Estany,

la gran festa de la natació de

Banyoles, organitzada des de

1944. La prova consisteix a tra-

vessar l’Estany pel llarg i du-

rant tots els anys té molta aflu-

ència de públic, hi participen

més de 2.000 nedadors.

Rem, piragüisme i natació

Foto

:Har

old

Abel

lan


Octubre 2012

Banyoles i el Pla de l’Estany

són un lloc idoni per a la pràcti-

ca del ciclisme i la BTT. Pel ci-

clisme de carretera, les vies es-

tan ben condicionades i hi ha

un trànsit moderat. La Bike

Station Banyoles proporciona

tot el servei tècnic necessari

per al ciclista. Al mateix temps,

els boscos i les muntanyes ofe-

reixen espais ideals per a la

pràctica de la bicicleta de mun-

tanya. D'altra banda, la comar-

ca compta amb el primer Cen-

tre BTT de Catalunya, on es pot

accedir a informació i assistèn-

cia tècnica i des d’on s’inicien

deu rutes per recórrer la co-

marca. Hi ha un total de 252

km de recorregut senyalitzat.

El triatló també ha trobat a Ba-

nyoles un espai ideal per entre-

nar i organitzar competicions.

De fet, es tracta probablement

del lloc de Catalunya més indi-

cat per a la pràctica d’aquesta

disciplina. Des de 1985, a Ba-

nyoles s'hi celebra el Triatló de

Catalunya, amb distància olím-

pica. També s’hi organitzen un

Triatló de distància B, un Duat-

ló, un Triatló popular i altres

competicions que proven la

distinció qualitat de la Destina-

ció Turística Esportiva.

D’altra banda, la costum dels

banyolins i banyolines és realit-

zar corrent o passejant la volta

a l'Estany. Fa que L’Estany esti-

gui concorregut a tota hora i es

vegin persones fent aquest re-

corregut natural i paisatgístic.

Ciclisme i BTT

NATURA I ESPORT ESCAPADES

Foto

:Har

old

Abel

lan

Foto

:Har

old

Abel

lan


50 I TOT Girona

CULTURA ESCAPADES

La cultura a l’abast de tothomEl 1933 l’Ajuntament de Banyoles, en col·laboració amb diverses persones de la ciutat inte-ressades pel patrimoni cultural, va crear una Junta de Museus municipal, que s’havia d’en-carregar del Museu Arqueològic. També es vaen encarregar de la gestió del Darder

El museu, situat a l’edifici gòtic

de la Pia Almoina, acull les

col·leccions procedents dels ja-

ciments arqueològics de la co-

marca del Pla de l’Estany. La

seva visita ens permet fer un

repàs a la història de la comar-

ca des de les èpoques més re-

motes fins a l’edat mitjana.

A les sales de paleontologia i

prehistòria s’hi exposen restes

fòssils dels grans animals del

terciari i d’inicis del quaternari,

la mandíbula de Banyoles, les

col·leccions d’indústria i fa una

de les Coves de Serinyà, i les

peces del poblat neolític de La

Draga. A les sales d’Història

s’hi poden veure materials d’è-

poca ibèrica, romana i medie-

val. L’intent de crear un museu

d’arqueologia a Banyoles co-

mença a final dels anys vint del

segle passat. Es volia conser-

var a la ciutat de Banyoles les

restes arqueològiques que es

trobaven als voltants.

L’any 1931 ja s’havia dipositat a

la Pia Almoina, on aleshores hi

havia una Escola d’Arts i Oficis,

dos capitells romànics, proce-

dents de l’antic claustre romà-

nic del monestir de Sant Esteve

de Banyoles, que estaven en

dues cases de Banyoles.

Llavors es va pensar fer un mu-

seu d’art per agrupar els objec-

tes més antics de la comarca.

Poc més tard, el 1932, es varen

trobar materials arqueològics a

la vil·la romana de Vilauba (Ca-

mós) i es optar per agrupar-ho.

Museu Arqueològic

El Museu Darder és un dels

més antics de les comarques

gironines. Inaugurat el 1916, va

patir pocs canvis fins la seva

remodelació total, iniciada el

2003. El 2007 obre de nou les

portes, incorporant a les

col·leccions d’història natural

una part dedicada a explicar el

fenomen hidrogeològic de la

conca lacustre de l’Estany de

Banyoles, un fet que s’havia in-

tentat des de molt temps enre-

re. El Museu Darder s’inaugura

el 22 d’octubre de 1916, fruit de

la donació de les col·leccions

d’història natural del barceloní

Francesc Darder i Llimona al

municipi de Banyoles. S’ubica

a la planta baixa d’un edifici

municipal, a la Plaça dels Estu-

dis, on encara es troba avui dia.

En aquella època, a les comar-

ques gironines només hi havia

dos museus més, essent doncs

el tercer més antic de les nos-

tres contrades. Durant anys, va

ser un referent de Banyoles,

com a lloc de gran interès cul-

tural amb col·leccions que no

es veien habitualment, princi-

palment les d’antropologia.

L’acumulació d’animals exòtics

en les seves tres sales, que

després van passar a cinc, feia

que tant escoles com gent de

ciència trobessin molt atractiva

la visita al Museu. Tot i això, du-

rant anys el Darder es va man-

tenir més gràcies a la col·labo-

ració desinteressada de dife-

rents persones de la població

que no, per inversions que aju-

dessin a millorar-lo. Malgrat

tot, el fons del Museu es va

anar ampliant amb donacions

de persones que cedien les se-

ves col·leccions, arribant a les

aproximadament 20.000 pe-

ces que hi ha actualment.

Museu Darder


52 I TOT Girona

Quina és la seva tasca com a

arxiver? Conservar i intentar

que la documentació, tant la

municipal com la històrica o la

de particulars, estigui ben gu-

ardava i es pugui consultar. Re-

cuperar i fer tot els passos per

escollir entre la documentació

que arriba, el que es pot guar-

dar i llençar. Els arxius perme-

ten tenir la documentació or-

denada i fàcil de recuperar.

Quin són els documents de

més valor que té l’arxiu? Els

documents històrics són a l’ar-

xiu comarcal del Pla de l’Esta-

ny. Hi ha diferents fons particu-

lars, personals i d’empreses, i

sobretot, el fons municipal de

Banyoles entre d'altres. Del

municipal de Banyoles s'hi con-

serven documents des del s.

XIII fins avui. Tenim d’entre els

documents més importants,

un fragment d’una bíblia del

s.XI. També el llibre que donava

facultat al municipi per fer mo-

nedes. Data de l’any 1600 més

o menys. Conservem uns 200

pergamins municipals i un mi-

ler de pergamins de particu-

lars. Així mateix hi ha els Lli-

bres d’actes municipals de Ba-

nyoles, des del segle XV.

Quins són els punts d’atractiu

històric que té el poble de Ba-

nyoles? El monestir de Sant

Esteve de Banyoles, l’església

de Santa Maria, el Tint, Cal Mo-

liner, la plaça Major… N’hi ha

molts. El Monestir és el primer,

el més antic, se suposa que és

de l’any 812, de fa 1200 anys.

Es pot considerar la primera

fundació monàstica benedicti-

na a Catalunya i és considerat

el bressol de la ciutat. Era forti-

ficat per guardar-se i tota la po-

blació eren els seus súbdits.

Sant Esteve constava com a

església parroquial i poc a poc

la població va potenciar la re-

construcció de l’església de

Sant Maria (1270-1333). El

1835 es produeix la desamor-

tització i el convent va desapa-

rèixer. La Llotja del Tint, per ex-

emple, és un edifici gòtic civil

del segle XV dedicat original-

ment, es creu, al tint de teixits.

Com i quan neix el poble de

Banyoles? L’abat, amb el

temps, perd facultats, la gent

de la vila preferia dependre del

rei que no era tan dur, però no

ho va aconseguir. Els monjos

varen construir cinc recs que

donaven aigua per regadiu dels

terrenys i fer anar els molins.

Els edificis del centre de la ciu-

tat, principalment es van alçar

en els llocs que eren elevats

per evitar les possibles inunda-

cions de l’Estany. En el s.XIII i

XIV, a la plaça Major (anome-

nada de la Vila Nova) hi anaren

a viure gent de cert recursos.

Després de la guerra del Fran-

cès, el 1814, els monjos servites

varen aconseguir edificar el

seu convent on hi ha actual-

ment el Museu Darder. Temps

anteriors l'abat no els hi per-

metia i van viure al Puig de

Sant Martirià.

Josep GrabuledaArxiver municipal de BanyolesVa néixer a Banyoles, és llicenciat en Història, és l’arxiver municipal de Banyoles des de fa25 anys. Bon coneixedor i estudiós de la història de la comarca del Pla de l’Estany, ha col·la-borat en diversos mitjans i ha publicat i assessorat diferents reculls d’història local

ENTREVISTA ESCAPADES

Els 317 pals decabanes i els 8

objectes de fustal’equiparen a poblats

neolítics alpins

Tenen dos museus molt con-

correguts, què s’hi pot veure?

Al Museu Darder és el d’histò-

ria natural. Es va fer a partir de

la donació que el veterinari

Francesc Darder va fer a Ba-

nyoles de la seva col·lecció par-

ticular. Una col·lecció formada

per material procedent de la

botiga que tenia a Barcelona,

on venia animals dissecats i

material divers d’història natu-

ral. Al 1916 es va inaugurar i re-

collia bàsicament la col·lecció

Darder, després, des dels anys

60 i 70, i fins l'actual Museu, ha

guanyat protagonisme l'estudi i

explicació de l’Estany. El Museu

Arqueològic és a l’edifici de la

Pia Almoina (l'antiga Casa Con-

sistorial). Hi ha tot el que s’ha

trobat des de fa milions d’anys

com una còpia de la Mandíbula

de Banyoles i allò que s’ha tro-

bat al Parc de la Draga.

Què representa La Draga? La

Draga és l'únic jaciment prehis-

tòric d'ambient lacustre de la

Península Ibèrica. Els 317 pals

de les cabanes que s'hi han tro-

bat i els 8 objectes de fusta, re-

cuperats sota l'aigua, l'equipa-

ren als mítics poblats neolítics

de la regió alpina. El jaciment

de La Draga (Banyoles) va ser

descobert l'abril de 1990 i per-

tany al neolític antic, ara fa més

d’uns 7.000 anys. Pels son-

deigs de 1990 i les perfora-

cions sistemàtiques de 1996, el

poblat ocupa 10.000 m2, 1000

dels quals són submergits a

l’Estany de Banyoles.



BANYOLES ESCAPADES



Banyoles és una vila de llarga

tradició festiva, està fortament

arrelada a les seves festes i tra-

dicions. Sant Antoni Abad, la

Processó dels Dolors, la Fira

del Cop d’Ull o l’Aphònica són

les més populars i entre elles,

la Festa Major de Sant Martirià

a l’octubre, és la més important

i representativa. A la resta de la

comarca cal destacar la Fira de

la Mel de Crespià, la Fira de la

Carbassa a Esponellà o la Fira

de l’All i el Ball del Cornut, amb-

dues a Cornellà del Terri.

Banyoles és un poble amb mol-

ta història i edificis de l'època

medieval, a més de comptar

amb una llarga tradició de lle-

gendes; és per això que s'ha

creat la fira Aloja, la Fira Medie-

val Fantàstica de Banyoles. Es

celebrarà els dies 13 i 14 d’oc-

tubre de 2012. Dins la progra-

mació d'aquesta nova fira es

podrà gaudir del mercat me-

dieval, ambientacions pels car-

rers i places, espectacles infan-

tils... Inclou un Mercat Medie-

val, la Nit comercial Medieval

en què els comerços podran

obrir fins les 12 de la nit. I tam-

bé un sopar amb animacions i

ambientacions de l’època me-

dieval a la Plaça de les Rodes.

Servirà perquè tothom pugui

tastar el que menjaven i apren-

dre com cuinaven els antics

ciutadans de la ciutat.

La Festa de Sant Martirià és la

Festa Major de Banyoles és una

festa variada on, al llarg de 4 o

5 dies es programen activitats

per a totes les edats. La festa

comença el dijous amb la pro-

gramació de concerts per a la

gent jove, i així cada nit fins el

dilluns següent. El dissabte i el

diumenge, al matí i a la tarda,

es pot gaudir de diverses acti-

vitats familiars i infantils, cer-

caviles de gegants i cap-gros-

sos, sardanes, visites guiades...

Per a celebrar el fi de festa, el

dilluns (festa local a la ciutat),

es fa un castell de focs artifi-

cials. Se celebrarà del dia 18 al

22 d'octubre de 2012.

La Fira de Sant Martirià arriba

aquest any a la seva 34 ena

edició. Se celebra el tercer cap

de setmana de novembre al

Parc de la Draga i al pavelló es-

portiu de la Draga. Es tracta

d’una fira multisectorial i rama-

dera molt ben consolidada. En

destaquen els concursos mor-

fològics de cavalls de tir i pura

raça àrab i espanyola, les expo-

sicions d'animals autòctons

catalans, les exhibicions i con-

cursos de carroussels... A la fira

també es pot gaudir del Mercat

d'Artesania, de la Fira del Dibu-

ix i la Pintura, i de la fira comer-

cial Firestany.

Fires i festesLa Festa Major de Sant Martirià de l’octubre és la més important i representativa de Banyo-les. De la resta de la comarca cal destacar la Fira de la Mel de Crespià, la Fira de la Carbassaa Esponellà o la Fira de l’All i el Ball del Cornut, ambdues a Cornellà del Terri

La Fira multesecto-rial i ramadera deSant Martirià fa 34anys i està benconsolidada

FIRES I FESTES ESCAPADES

Foto

:Pe

reD

uran

Foto

cedi

dape

r:Es

tudi

Oliv

erG

ràfic


TOT Girona I 55

GASTRONOMIA ESCAPADES

GastronomiaLa particularitat més important del grup gastronòmic del Pla de l’Estany és que els produc-tors són artesans i tenen productes d’altíssima qualitat i naturals, que pertanyen a la co-marca del Pla de l’Estany com la vedella ben engreixada, el xai de ramat o el porc ibèric

La cuina del Pla de l’Estany es-

tà influenciada per la seva ubi-

cació geogràfica. Aportacions

de les comarques veïnes com

l’Alt Empordà, el Baix Empordà,

la Garrotxa i el Gironès han do-

nat un toc original a la cuina de

la comarca. Combinacions de

mar i muntanya i barreges de

dolç i salat que han perdurat

tot i el pas del temps. Per no

perdre el secret dels plats i

també per l’afany de recuperar

productes i descobrir-ne de

nous, es va crear el Grup Gas-

tronòmic del Pla de l’Estany,

amb el qual queda palesa la

tradició gastronòmica a la co-

marca i que basa el seu èxit en

a qualitat dels productes au-

tòctons. Per completar la visita

a Banyoles, es recomana la tí-

pica tortada d’ametlles, els

rocs de l’Estany i les “cansala-

des”, petits dolços que solien

menjar-se acompanyats d’un

vas d’aigua de la Font Pudosa.

Són famosos també els alls de

Banyoles que amaneixen els

suculents plats elaborats en

els diferents restaurants de la

ciutat i la comarca. Els Produc-

tes de qualitat del Grup són la

vedella ben engreixada, el xai

de ramat, el porc ibèric i Duroc

en pastura, aus de pagès, oli

extra verge d'oliva premsat en

fred, llegums recuperats com

els fesols, carbassa d’Espone-

llà, verdures ecològiques, mel

de Crespià, formatges artesans

de llet de vaca i la Tortada de

Banyoles. "El Plaer de Menjar

Natural", 6 restaurants i 11 pro-

ductors és la Societat Gastro-

nòmica que es va constituir el

febrer del 2004 i és una asso-

ciació de professionals sense

ànim de lucre. Les activitats

que han conduït a la creació

d'aquest grup gastronòmic es

van iniciar fa uns tres anys, fru-

it de la necessitat d’alguns res-

tauradors del Pla de l'Estany,

de compartir idees, proveïdors

i cercar conjuntament produc-

tes d'alta qualitat que els per-

metessin millorar la seva oferta

gastronòmica i alhora la de la

comarca. També els va impul-

sar l’interès per recuperar pro-

ductes i maneres de produir

d'abans, de conèixer nous pro-

ductes i tècniques; i d’adquirir

nous coneixements i noves

maneres d'entendre la Gastro-

nomia. Els productors són ar-

tesans i tenen productes d’al-

tíssima qualitat i naturals, que

pertanyen a la comarca del Pla

de l’Estany i que són l’essència

del Grup. Una altra de les ca-

racterístiques més destacables

del Grup Gastronòmic del Pla

de l’Estany és l’alta varietat de

restaurants que en formen

part. Alguns elaboren cuina

d'autor i cuina de mercat, i al-

guns altres cuina catalana, ca-

solana, braseria, tapes...

Del 1 de juny al 1 de juliol els

restaurants del Grup Gas-

tronòmic del Pla de l’Estany

ofereixen menús especials. Du-

rant aquests dies, els restau-

rants del Grup Gastronòmic

presenten menús amb plats

elaborats amb productes natu-

rals i de qualitat de la comarca

del Pla de l’Estany i que formen

part de la cistella de productes

del Grup. Amés, s’hi organitzen

algunes activitats paral·leles:

Tast de vins i formatges, sopars

degustació, gintònics musicals

(Màster classe sobre els gin-

tònics amb degustació de

diferents combinacions).

Juny gastronòmic

“El plaer de MenjarNatural” és el GrupGastronòmic sense

ànim de lucredel Pla de l’Estany


Octubre 201256 I TOTGirona

Institut Escolad’Hostaleria i Turismede Girona

El tret de sortida de l’Es-

cola d’Hostaleria i Turis-

me de Girona enguany

voreja els 500 alumnes, més

uns 30 que estan completant

les seves pràctiques. S’hi im-

parteixen Cicles de Grau Mitjà

on els alumnes es poden for-

mar en: Cuina i gastronomia, i

Serveis de restauració, tot dos

de la família professional d’Ho-

teleria i Turisme el cicle de For-

neria, pastisseria i confiteria

que pertany a la família d'In-

dústries alimentàries. També

es poden cursar Cicles de Grau

Superior, tot ells de la família

d’Hoteleria i Turisme: Animació

turística, Agències de viatges i

gestió d’esdeveniments, Gestió

d’allotjaments turístics, Guia,

informació i assistència turísti-

ca, Direcció de serveis en res-

tauració i Direcció de cuina...

Tots el cicles formatius inclo-

uen un Mòdul Professional

anomenat FCT (Formació en

Centres de treball), que com el

seu nom indica es cursa en

empreses del sector i que per-

met completar la formació dels

alumnes. Si els alumnes ho de-

L’Institut Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona, tal i com ens explica el seu director, Gon-zalo Herrero, aviat complirà 50 anys formant a futurs cuiners, pastissers i tothom qui voldedicar el seu futur professional al món de la cuina, la restauració i al món turístic

E

GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA


TOTGirona I 57

sitgen poden sol· l icitar fer

aquestes pràctiques a l’estran-

ger. Al marge de les aules de

Cuina, Bar i Menjadors l’Escola

disposa d’aules específiques

per a cada Cicle Formatiu, en-

tre d’altres destaquen l’aula de

Tast de vins, que a més dels

alumnes del centre també es

fa servir per cursos externs ,

l’aula AMADEUS o els alumnes

d’agències de viatges poden fer

practiques reals, Aula d’anima-

ció turística... L’INS Escola

d’Hostaleria i Turisme de Giro-

na és una institució oberta la

ciutat i al país, dins del compro-

mís d’aquesta vinculació, pro-

cura integrar els continguts i

les manifestacions socials i cul-

turals de tots aquests. L’Escola

no es tanca mai enfront la pos-

sibilitat de gaudir d’influències

externes, sempre que això es

vegi reflectit en l’augment de la

qualitat de l’ensenyament del

nostre alumnat. Per això, l’Es-

cola participa amb entitats ex-

ternes a món de l’educació. A

més de la formació Professio-

nal Reglada també s’impartei-

xen cursos de formació no re-

glada. D’aquest tipus de forma-

ció destaquen els ensenya-

ments de formació ocupacional

per a aturats, els PQPI, (Pro-

grama de Qualificació profes-

sional Inicial, concretament el

PTT, (Pla de Transició al Treball)

dirigits a aquells alumnes que

no han superat l’ESO. Passar

aquest curs els dona dret a ac-

cedir a cicles formatius de grau

mitjà. També es fan cursos per

a entitats privades, com la 9

ena edició del curs de Somme-

liers d’UdG Formació. L’Escola

disposa d’un restaurant obert

al públic, als migdies, on s’ofe-

reix un menú degustació.


REPORTATGEGASTRONOMIA


58 I TOTGirona Octubre 2012

Estrelles michelin a Peralada

La tercera generació de la fa-

mília Gascons - Palagos, és qui

dirigeix el restaurant els Tinars,

actualment. Han transformat

la masia familiar en un espai

actual i modern, amb una cui-

na d’alta qualitat. La seva cuina

compagina elements tradicio-

nals amb pinzellades avantgu-

ardistes. Disposen d’una àm-

plia bodega de vins amb vàries

denominacions d’origen.

La carta es increïblement ex-

tensa i els peixos guisats a vo-

luntat esdevenen la gran espe-

cialitat de la casa. El seu xef

Marc Gascons va quedar fina-

lista en els Premis anuals de

l’Acadèmia Catalana de Gas-

tronomia, de gran prestigi, en

la menció de Cuiner Jove.

El cicle de “Tast i Tastets smb

estrelles Michelin al Castell de

Peralada”, ja va celebrar el pas-

sat 5 de setembre un sopar de-

gustació amb maridatge de

vins en el Casino de Peralada.

Va tenir molt bona acollida de

públic i va anar a càrrec del

Restaurant Francès Pascal

Borrell de Maury, que compta

amb l’apreciada estrella Miche-

lin. Va oferir com a aperitiu un

ou de granja cuit a 72 graus,

duxelles de xampinyons i textu-

ra de trufa negra. Aquest plat

anava maridat amb un vi blanc

amb un Mas Amiel, Altaïr.

D’entrant, el xef va cuinar un

tub aromàtic de calamar i

cranc al curri, clorofil·la de Mi-

suna i vodka, llima... i el vi blanc

escollit va ser el Domaine Dor-

nier, Idyle. El plat de peix era

Palaia cuita a baixa temperatu-

ra, crema d’all negre, api amb

salsa remoulade al yuzu, mari-

nada Bocuse d’Or... i l’acompa-

nyava un vi blanc, el Domaine

Pouderaux, Roc de Plane. El

plat de carn suggerit era: Filet

de xai del país en crosta d’her-

bes verdes, suc reduït al roma-

ní, cromesquis de despulla al

parmesà, mescla d’herbes

fresques... el vi escollit era un

de negre, el Domaine Du Mas

Karolina. De Postres el xef Bor-

rell va preparar un Milfulls de

xocolata Grand Cru de Mèxic,

xocolata cremosa, gerds inten-

sos... anava maridat amb un vi

dolç, el Domaine Du Dernier

Bastion, Maury VDNTradition.

I el 7 de Novembre serà el torn

del Restaurant Mas Pau de Pu-

igventós. Des de 1994 en Xavi,

en Toni, Juli i en Ferran en por-

ten la direcció. Han intentat

culminar la il·lusió de crear una

nova cuina catalana basada en

el producte i buscant el màxim

de modernitat i avantguardis-

me, sense trencar l’essència,

les propietats i el concepte del

plat a realitzar.

El cicle de “Tast i Tastets al Castell de Peralada” celebra el 3 d’octubre un nou sopar degus-tació. El restaurant de Llagostera Els Tinars, que compta amb un estrella Michelin, és l’es-collit per a preparar uns plats maridats amb els millors vins, al Casino de Peralada

NOTÍCIESGASTRONOMIA


Glamurarran d’aiguaCases de somni que sónplató per un dia

INTERIORISMEDECORACIÓ_MOBLES_REFORMES



a força de la bel lesa

d’un entorn natural

com és la Costa Brava

impulsa encara amb més força

les singularitats de cada racó

de les seves cases i les peces

que li donen vida. L’interiorista

gironí Adam Martí ha decorat

moltes d’aquestes mansions

obertes al mar i amb unes vis-

tes privilegiades, i les ha dota-

des d’estructures mòbils que

permeten aprofitar cada segon

de llum durant tot l’any. Aquest

binomi de paisatge escarpat i

disseny exclusiu no ha passat

per alt a grans dissenyadors de

prestigi internacional com l’e-

gipci Karim Rahid o el valencià

Javier Mariscal.

Recentment tots dos han utilit-

zat els espais de diverses cases

realitzades per Italy Interiors a

la província de Girona per a la

presentació de les seves

col·leccions, encisats per la

imatge del nostre paisatge i les

intervencions de l’interiorista

gironí, per donar vida a les se-

ves creacions. Tenint en comp-

te que aquests primeres espa-

ses del disseny tenen al seu

abast qualsevol paradís i ra-

cons de món per a situar-hi les

seves col·leccions per vestir-les

abans de ser presentades, és

significatiu que precisament

hagi estat la Costa Brava el seu

escenari escollit. La seva oro-

grafia i la llum del mediterrani

són factors que han destacat a

l’hora de fer aquesta elecció, i

cal tenir en compte que les

imatges i els vídeos resultants

d’aquestes presentacions cir-

culen actualment per a tots els

països del planeta omplint pà-

gines i més pàgines de revistes

especialitzades i minuts de te-

levisió en canals temàtics de

moda i disseny. Aquestes ses-

sions només són possible grà-

cies a la complicitat dels pro-

pietaris de les cases, l’interio-

rista que ha posat la mel a la

boca dels grans dissenyadors,

la firma Vondom, i un equip for-

mat per més de 30 persones.

I Francesc Solà, periodista I

Quan un paisatge exclusiu com la Costa Brava s’agermana amb el bon gust i l’excel·lènciade projectes decoratius i d’interiorisme de primer nivell, com els d’AdamMartí i Jordi Mateude l’equip Italy Interiors, el resultat és inigualable, i els grans dissenyadors se n’han adonat

L

REPORTATGE INTERIORISME


62 I TOT Girona

Karim Rashid és un dels més

prolífics dissenyadors dels nos-

tres temps. Ha produït al vol-

tant de 3.000 dissenys i els

seus trebal ls, reconeguts

arreu, han rebut més 300 pre-

mis en 35 països diferents, fet

que el converteix en un dissen-

yador llegendari. Establert a

Nova York, Rashid també té ofi-

cines a Amsterdam i Holanda.

Els seus nombrosos premis in-

clouen dissenys de botigues,

interiors de restaurants i ho-

tels, també mobles i accessoris

i una línia decproductes i arti-

cles de luxe. Fa uns mesos va

trasl ladar el seu nombrós

equip fins a Tossa de Mar, per

convertir unes de les cases de-

corades per Italy Interiors en

l’escenari de la presentació de

les seves darreres creacions de

mobiliari i que ja ha traslladat a

nivell mundial a través del seu

catàleg oficial. En la seva esta-

da a Tossa de Mar, Rashid va

escollir aquesta casa en què

Italy Interiors hi havia instal·lat

una nova aplicació de pèrgola

per a piscina desbordant parti-

cular, de Jardí Mediterrani, ba-

sada en una estructura d’acer

inoxidable lacat en color blanc.

Un modern tendal vesteix el

sistema d’ombra de la part da-

vantera de la piscina, en una

sofisticada instal·lació que dis-

posa de ruixador d’aigua i nete-

japeus integrat al travesser, i

un sistema d’àudio per a fil mu-

sical integrat a l’estructura.

El més nou de Karim RashidEl prestigiós dissenyador instal·lat a Nova York esculluna de les cases d’Italy Interiors a Tossa de Mar per amostrar al món les seves darreres creacions





El reconeixement a la feina de

l’equip d’Italy Interiors és noto-

ri en catàlegs i revistes espe-

cialitzades, que exhalten la fei-

na duta a terme per aquest

equip multidisciplinari de dis-

senyadors d’interiors instal·lats

a Girona, encapçalats per

AdamMartí.

Un equip jove que proposa

nous punts de vista i propostes

d’avantguarda per a tot tipus

de projectes, des de cases par-

ticulars fins a hotels o restau-

rants.

Equip Italy

Una de les recents interven-

cions d’Italy Interiors a una vi-

venda de la Cala de Sant Fran-

cesc d’aquesta localitat selva-

tana va encisar al creador va-

lencià, que també hi va portar

els seus tràilers de material i

suport, juntament amb un

equip de models, per a fer-hi

les sessions d’imatge i vídeo

que en aquests moments ja

són presents als millors apara-

dors mundials del disseny. Ja-

vier Mariscal és un dels dissen-

yadors més destacats i sol·lici-

tats del panorama actual, i els

seus millors treballs com a in-

teriorista i creador li han valgut

el reconeixement nacional i in-

ternacional.

En aquesta casa de Blanes que

podeu veure a les fotografies

Italy Interiors hi havia treballat

intensament per a dotar-la d’n-

timitat i frescor durant tot

l’any, tant pel que fa als espais

exteriors enjardinats com a

l’interior de l’habitatge.

Mariscal escull BlanesUn luxós xalet de la cala Sant Francesc decorat perItaly Interiors és l’escenari on el dissenyador valenciàha ambientat el seu nou catàleg de creacions


CALEFACCIÓ INTERIORISME


Calefacció de disseny

ls fabricants estan revo-

lucionant el sector dels

radiadors amb nous dis-

senys que es diferencien clara-

ment dels mòduls calefactors

tradicionals. Ara, els radiadors

de disseny avantguardista, són

creacions d'allò més originals

que combinen a la perfecció

funcionalitat, estètica i sosteni-

bilitat, i que presenten nom-

broses games, possibilitats,

formats, tonalitats i caracterís-

tiques per tal d'encaixar en les

diferents estances i harmonit-

zar amb els diferents estils de-

coratius. Al mateix temps, con-

tribueixen a economitzar el

consum energètic de la teva

llar. Ningú és partidari de patir

els rigors de l’hivern a la casa.

Per això, la majoria de gent op-

ta per instal·lar a casa seva al-

guna de les múltiples opcions

que ofereix el mercat per fer

front a les baixes temperatu-

res. Al marge de tota una sèrie

de factors, cada vegada pren

més rellevància l’aspecte dels

dissenys exteriors.

Els radiadors, peces decoratives de la llarEn l'última dècada el disseny ha conqueritl'univers dels radiadors i els ha convertit ennoves peces decoratives i d’última moda

E

©ar

chid

eaph

oto

-Fot

olia

.com




Eficiència energètica

Amés de l'espectacular imatge

que projecten aquests radia-

dors de disseny avantguardis-

ta, el seu gran valor radica en

l'eficiència energètica, ja que

necessiten un 50%menys d'ai-

gua que els aparells tradicio-

nals per aconseguir la mateixa

inèrcia tèrmica. D'aquesta ma-

nera es redueix el consum d’ai-

gua, fent que l'aparell s'escalfi

més ràpidament, i de passada,

es disminueixi de manera con-

siderable la despesa energèti-

ca del sistema de calefacció.

Els volums d'aigua necessaris

pel funcionament correcte dels

radiadors poden arribar fins als

dos litres per aparell, davant

dels 20 litres que consumeixen

molts mòduls calefactors tradi-

cionals, fet que repercuteix di-

rectament en una clara dismi-

nució de les emissions de diò-

xid de carboni a l'atmosfera.

Per tal d'aconseguir la major

eficiència energètica, els fabri-

cants aposten per dissenys es-

pecífics que contribueixen a

optimitzar la circulació de l'ai-

gua; d'aquí la presència d'ele-

ments corbs i de superfícies i

formes ondulades.

De la mateixa manera, s'apli-

quen criteris ecològics en totes

i cadascuna de les fases de

producció dels radiadors, des

de la preparació del material,

fins l'embalatge, passant per

les fases del muntatge, solda-

dura, rentat, goteig, assecat,

pintat i refredament. Per fer els

radiadors s’usen materials

com l'alumini, l'acer inoxidable,

el cristall estratificat i el meta-

crilat, combinats, de vegades,

amb la fusta o la porcellana, es

realitzen extraordinaris disse-

nys avantguardistes inspirats

en les dunes, les onades, les ti-

ges de bambú, les bresques

d'abelles, els llapis...

Els volums d'aigua necessaris pel funcionament correcte dels radiadors poden arribar finsals dos litres per aparell, davant dels 20 litres que consumeixen molts mòduls calefactorstradicionals. Representa una disminució de les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera


©Ar

sel-

Foto

lia.c

om


ASIÀ és una empresa de subministra-ments per a la construcció, líder en elmercat que des de 1963 participa tant

en els projectes més audaços, innovadors iemblemàtics com en tot tipus de petites i gransreformes, oferint sempre el millor servei i mar-ques de primer nivell en aixetes, sanitaris, cale-facció, aire condicionat, fontaneria, electro-domèstics, ceràmica (paviments, revestiments,teulades) i de vidre (climalit, trempats, laminats,tancaments, baranes, miralls, alluernaries, etc.).Contacti amb nosaltres:

Tel. 972 40 07 74 · Fax 972 40 13 [email protected] - EXPOSICIÓ - MOSTRADOR - OUTLET

C/ Dr. Joan Torró i Cabretosa, 28Polígon Mas Xirgu (al costat Bombers Girona) 17005GIRONA

M

Mésde 2.000 m2 demagatzem, més de 5.000referències en stock i unmostrador per donar serveials instal·ladors.

Una de les millorsexposicions delsector, atesa perprofessionals, ontrobarà tot el quedesitgi.

Treballem amb les millors marques

Sanitari, aixetes Calefacció, aire condicionat Ceràmica



La revolució industrial

ituada al cor de l’eix co-

mercial de Girona, a l’A-

vinguda Jaume I, 84,

Public, s’ha convertit en una

botiga multiespai que ofereix

un nou concepte de moda ur-

bana, molt inspirada en boti-

gues novaiorqueses i amb un

aire industrial que convida a

mirar i emprovar-se peces.

L’escenari lluminós i blanc en la

seva totalitat, acull una exclusi-

va selecció de roba per a dona,

centrada en marques interna-

cionals reconegudes en el món

de la moda urbana i del denim.

La seva singularitat és que

aquestes peces, de marques

com JBrand, Enza Costa i na-

cionals com Enric Roura o Car-

la R, es barregen amb accesso-

ris de la firma Malababa i una

gran varietat de bolsos, mone-

ders i bijuteria. També hi desta-

ca la selecta marca d’accesso-

ris Chan Luu. I tot això ambien-

tat amb el toc contemporani

que hi aporten els mobles i pe-

ces decoratives d’Orígens, que

desenvolupa projectes d’inte-

riorisme ben personalitzats

(www.origens-loft.com). Una

pantalla va passant imatges de

les intervencions més destaca-

des d’aquesta firma.

El que trobem aquí es tracta

d’un mobiliari modern que con-

trasta amb l’aire industrial de

l’espai, el que converteix la bo-

tiga en un ambient agradable,

ideal per a trobar-hi quelcom

diferent. Les peces de roba es

troben repartides en diversos

penjadors que baixen des de

dalt del sostre, i al llarg del local

s’hi troben modernes làmpa-

des i peus de llum, exclusives

espelmes californianes Volus-

pa. També llibres d’art, decora-

ció, moda i fotografia de Tas-

hen; tot plegat un aire modern i

avanguardista, que ofereix un

valor més al fet d’anar a com-

prar roba i que et transporta a

les botigues més punteres del

món i on es pot comprar: la mi-

llor moda del moment, comple-

ments i fins i tot, mobles.


Public, és una innovadora botiga multiespaiInspirada en les darreres tendències de botigues de Nova York i les grans capitals mundialsde la moda, Public es presenta a Girona com un espai multidisciplinar, on les millors mar-ques de moda urbana per a dona es barregen ambmobiliari i peces de decoració exclusives

S

TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS


REPORTATGE TENDÈNCIES



MODA TENDÈNCIES

©go

odlu

z-F

otol

ia.c

om

En plena revisió de l’estil vinta-

ge, durant els últ ims anys

s’han recuperat incones com

les caçadores de dona. Moltes

d’elles han sobreviscut el pas

del temps i avui reapareixen

amb nous talls i formes. Una

d’elles és la típica caçadora

universitària tant famosa en

els campus nord americans.

Coneguda com varsity, són la

quinta essència del streetstyle

més urbà. Una tendència feta a

mesura per les buscadores de

moda que volen sorprendre

sempre. Aquestes caçadores

solen tenir les mànigues de co-

lor blanc, un escut en el pit i

botons de clip. Són l’objecte de

desig per qualsevol fan de les

clàssiques "americanades".

Les caçadores de cuir per a do-

na en la seva versió XXS s’han

convertit en la peça hit de l’ar-

mari femení. En una clara influ-

ència del fenomen punk, les

caçadores “perfecto” són la

peça clau del look chic casual.

Es caracteritzen per ser jaque-

tes curtes de mànigues llargu-

es, amb solapes entrecreuades

i butxaques de cremallera. N’hi

ha de frunzides, amb tatxes i

incrustacions metàl·liques, de

talls rectes o no massa estruc-

turades. A més, funcionen amb

tot. Els colors camel, vermell i

negre són les més adequa-

des. Per últim, una altre de

les caçadores de dona

que mereix la pena te-

nir són las vaqueres.

Aquest tipus de

peces són per-

fectes per en-

tretemps i

s u p o s e n

tot un en-

cert per

d o n a r

un aire

desenfa-

dat chic al

nostre outfit.

Una de les vir-

tuts de la caçado-

ra vaquera és el con-

trast que fa amb altres

teixits. Resulta ideal com-

binar-la amb vestits, faldilles

de cuir, leggins o arriscar-nos

amb un total look denim.

Si vols rematar el que portes,

tornen els punys de la jaqueta,

de manera queles mànigues

són prou llargues per poder-les

arremangar perquè quedi mo-

derna i perfecta.

Les Caçadoresper a la donaUna de les virtuts de la caçadora vaquera ésel contrast que fa amb altres teixits. Resultaideal combinar-la amb faldilles de cuir


©go

odlu

z-F

otol

ia.c

om



MODA TENDÈNCIES

Les sabates tendència de tardor

Aquesta temporada els clàs-

sics reafirmen la seva condició

i es tornen a inventar una vega-

da més per a qui agrada lluir el

de sempre sense arriscar. A

més, no s’ha d’oblidar que els

clàssics són també bàsics que

no poden faltar a l’armari.

Les Ballerines, des del dia que

varen arribar s’han quedat per

sempre. És un dels bàsics dels

bàsics perquè la pots portar en

gairebé totes les ocasions. In-

clús serveixen per salvar els

peus quan, enmig d’una festa,

si et canses de tant ballar o es-

tar dreta. Portes les ballarines

a la bossa de mà i fas el canvi

quan vols. Els colors negre,

daurat, platejat o beix són els

més clàssics i versàtils, però de

fet pots apostar per altres

tons. Els Loafers (mocassins)

són igualment còmodes, fun-

cionals i estèticament atracti-

us. S’adapten a tota ocasió

dins de la moda casual. Els bo-

tins tornen per combinar amb

tot. No han de ser molt alts per

impressionar. Amb pocs centí-

metres n’hi ha prou. Els pots

portar de tacó alt, mig, de tacó

fi o de tacó cunya. En quant a

la punta pot ser fina o d’estil

quadrat. Les botes llargues són

un altre bàsic per a la tardor.

Estilitzen les cames, tant si

portes faldilla com pantalons.

Aquest és el toc d’elegància i

coqueteria no els hi treu ningú.

Les clàssiques, les que tenen

serrells, recollits i inclús les que

tenen una màniga estil mos-

queter. Els tacons podran ser

amb cunya o fins. Les que més

s’usaran són les que arribin

just al genoll. Els Sitlettos, els

que tenen el tacó extremada-

ment fi, són símbol de l’elegàn-

cia i la feminitat. Per això tor-

naran per combinar amb tot,

aquesta temporada. Les d’estil

Oxford, amb un aire retro i po-

den ser baixos o amb tacó alt,

tipus botí o sabata. Les saba-

tes de punta són un altre icona

de bellesa i finor, a més dels ta-

cons es llueixen les puntes.

Fins i tot es portaran amb pun-

ta metàl·lica. Les de xarol, han

tornat, de tots els colors i són

més tendència que mai. És

moda tota de xarol o amb com-

binació amb altres materials.

Les botes llargues són un altre bàsic per a la tardor. Estilitzen les cames, tant si portes faldi-lla com pantalons. Aquest és el toc d’elegància i coqueteria no els hi treu ningú. Les clàssi-ques, les que tenen serrells, recollits i inclús les que tenen una màniga estil mosqueter

©St

udio

Kwad

rat-

Foto

lia.c

om



MODA TENDÈNCIES

©Sv

etla

naFe

dose

eva

-Fot

olia

.com

Els petits de la casa no es

mantenen aliens als capricis

de la moda i segueixen moltes

de les tendències de cada tem-

porada. L’estil preppy és el de

la moda per anar al col·legi. Es

tracta d’una moda de roba cò-

mode i abrigada inspirada en

els col·legis britànics: jaquetes

de tweed, càrdigans amb col-

zeres, pantalons de pana, ca-

mises de quadres, de ratlles,

armilles... els vestits per a les

nenes també s’adapten a l’estil

ideal per a la tardor i l’hivern.

Els texans i el polos tipus rugby

estan sempre entre els seus

bàsics. Pel que fa a les peces

de roba per abrigar, es porten

sobretot trenques, una peça de

roba que tots hem lluït de pe-

tits i que està més a la moda

que mai. Jaquetons clàssics i

de llana, també estaran entre

els més portats. Més que una

tendència de moda, l ’esti l

preppy reflexa una forma de

ser i de viure. Però quan ho

apliquem als nens no té res a

veure, es converteix en un estil

esportiu, però elegant.

Aquest estil va néixer als anys

50 i es va fer més popular en

els 80, no només cobra valor

als Estats Units. A Anglaterra

també hi és, però se’ls anome-

na Sloane Rangers o sloanies,

que significa “nen o nena de

casa bona”. Diana de Gales,

abans de casar-se amb el Prín-

cep Carles, era considerada

una sloanies, després aquesta

tendència va passar als ho-

mes. Avui, són els típics angle-

sos que habitualment veiem

vestits amb impermeable Bur-

berry, pantalons caqui, polo

d’alguna selecció de rugby,

blau marí, taronja o verd pujat,

i sabates tipus nàutics.

Tendències per a nens.Estil preppy, elegant i esportiuAquest estil va néixer als anys 50 i es va fermés popular en els 80, no només existeixals Estats Units, a Anglaterra també hi és


©in

arik

-Fot

olia

.com

MODA TENDÈNCIES


Si aquest estiu s’han vist molt

els tons pastel, a la tardor la

tendència girarà en torn als

tons forts, com el verd i el ver-

mell en totes les seves va-

riants, des del granat fins el

vermell oxblood i el blau Klein.

Per la nit no podrà faltar alguna

peça de roba en tons daurats,

des de pantalons fins a les ca-

çadores i els complements. I,

com tots els hiverns, no ens

abandonaran els clàssics, com

el marró, el gris i el negre. Els

colors estrella seran el daurat,

el burdeus, les barreges entre

blau i negre... però el color que

marcarà tendència contun-

dentment és el color vermell

oxblood. És un vermell amb un

matís molt determinat. Se li ha

aplicat tons de marró al ver-

mell, cosa que fa que l’allunya

del to granat o vi i agafi un

gamma d’embellits d’estil retro

que es posa al top de la moda.

No només la roba viurà aques-

ta tendència, també els com-

plements com bosses de ma,

botins de les millors pells, apli-

cacions per a la pell, comple-

ments d’estil flapper. A més

podem utilitzar-lo amb vestits

luxosos o en un look més casu-

al, en uns texans, una casaca,

faldilla, brusa, sabates, carte-

res, en el camp del maquillatge

o en esmalt de ungles... en tot.

Vermell oxbloodEl color que marcarà tendència contundent-ment és el color vermell oxblood. És un ver-mell amb barrejat amb tons marrons


ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

Tempsde gimnàsFer exercici és moltbeneficiós per la salut

esprés de l’estiu, pas-

sades les vacances, co-

mença la nostra rutina

diària i molts de nosaltres ens

marquem objectius. Un d’a-

quests és començar a fer exer-

cici. Fins i tot podríem parlar

que entre setembre i octubre

hi ha la febre dels gimnasos.

Una bona prova d’això és que

les matrícules es disparen du-

rant aquesta època de l’any.

La passió per l’exercici està

molt bé, però no es pot practi-

car sense cap tipus de control.

Si l’objectiu és perdre quilos,

s’ha de passar primer per un

dietista i després anar a un

gimnàs per complementar die-

ta i esport. És la manera d’evi-

tar córrer riscos innecessaris.

Per això és fonamental escollir

un bon centre que ens ofereixi

totes les garanties, on un equip

de professionals especialitzats

ens assessorin sobre el que

necessitem. També hem de

mirar que s’adeqüi al nostre ni-

vell econòmic. El gimnàs que

escullis ha d’estar pensat per-

què puguis practicar esport de

qualitat, que estigui obert un

màxim de dies a l’any i ofereixi

un ampli ventall d’horaris amb

total flexibilitat.

Les activitats es poden practi-

car per lliure, en grup o a tra-

vés de serveis personalitzats

com l’assessorament d’un en-

trenador personal. També es

desmarquen de la competèn-

cia, oferint com a complement

altres serveis exclusius d’estè-

tica, medicina esportiva, podo-

logia, fisioteràpia i dietètica,

perquè puguis cuidar global-

ment el teu cos.

Fins i tot s’està posant en

pràctica una idea innovadora

que és fer gimnasos sense

sostre, que es pugui fer esport

a l’aire lliure. Aprofitar l’aire pur

sense haver de suportar un

ambient carregat d’un espai

tancat pot beneficiar més la

nostra salut.

El gimnàs que escullis ha d’estar pensat perpracticar esport de qualitat i ha de tenirpersonal qualificat i apte per a assessorar

D


GIMNÀS ESPORTS



A la recerca del múscul perdut

Les tres lletres d’aquesta espe-

cialitat fan referència als glutis,

abdomen i cames. Les sessions

de GAP han anat guanyant

adeptes a molts gimnasos i es

realitzen de forma col·lectiva

en classes que no solen durar

més de mitja hora, degut a la

seva elevada intensitat.

Consisteixen en un conjunt d’e-

xercicis destinats a enfortir i to-

nificar aquestes tres zones del

cos que en moltes ocasions

són les més afectades del nos-

tre cos per la vida sedentària.

En aquests punts l’acumulació

de greixos sol ser freqüent, es-

pecialment en les dones, i els

problemes que es deriven de la

seva falta d’entrenament són la

flacciditat de la pell, la mala cir-

culació i la manca de to muscu-

lar. El GAP treballa el cos de

cintura cap avall en unes ses-

sions amb música estimulant

que comencen amb un escalfa-

ment, seguit d’una sèrie d’exer-

cicis localitzats en les tres zo-

nes d’interès i finalment uns

estiraments. El treball del glutis

és important tant a nivell estè-

tic, per l’eliminació de la cel·lu-

litis acumulada, com per l’equi-

libri muscular del maluc; per la

seva banda en exercitar els ab-

dominals s’enforteix la zona

mitjana del cos, responsable de

mantenir en correcte posició

l’esquena i la zona lumbar. Fi-

nalment, la insistència en les

cames persegueix tonificar

aquesta zona i donar el volum

muscular que cadascú necessi-

ta, des de l’arrencada del gluti i

fins arribar al bessó.

Es tracta d’una disciplina que

pot ser dura per als iniciats,

però molt agraïda a la vegada,

ja que a partir de la tercera o

quarta sessió els resultats en

l’esportista comencen a ser vi-

sibles.

Amb l’objectiu d’augmentar el to muscular per poder desenvolupar amb millors condicionsactivitats com el running, les arts marcials, el bàsquet o futbol, o simplement per dur unavida més sana, va néixer el GAP, unes sigles reconegudes pels habituals als gimnasos

GIMNÀS ESPORTS


GIMNÀS ESPORTS

Pedalant fins a l’infinit

Una de les claus de l’èxit de l’s-

pinning és que no té límits d’e-

dat i qualsevol persona pot co-

mençar a practicar-lo encara

que no tingui cap bagatge d’en-

trenament ni un nivell de forma

específic. Sempre respectant el

límit de cadascú, això sí, s’ha

convertit en un tipus d’entrena-

ment que permet millorar les

qualitats musculars i físiques

de qui el practiquen. L’spinning

tonifica, millora la capacitat

cardiorespiratòria i reforça

muscularment les cames. Fent

una sessió d’spinning es poden

arribar perdre fins a 800 calo-

ries, i això fa que amb una assi-

duïtat regular ajudi definitiva-

ment a perdre pes.

Un altre dels avantatges d’a-

questa disciplina és que és

menys agressiva que la cursa a

peu i altres esports de tipus

aeròbics, ja que genera menys

impacte en les articulacions. És

més respectuós, podríem dir.

Les bicicletes que es fan servir

als gimnasos per a fer spinning

estan muntades amb una co-

rretja de resistència variable,

que adaptarem segons la nos-

tra forma física i el nivell d’es-

forç que vulguem executar.

Les sessions sempre estan diri-

gides per un monitor especia-

lista, i comencen amb un escal-

fament suau. A poc a poc l’ins-

tructor va introduint indica-

cions sobre com fer el peda-

leig, un exercici acompanyat

d’un ritme musical dinàmic i

ambmolt de ritme.

Es fan divereses sèries d’es-

forç, seguides d’un temps de

calma per tal que el cor recu-

peri el seu ritme cardíac nor-

mal, que pot ser diferent en ca-

da persona. Uns bons estira-

ments després de les sessions

ajuden també a relaxar la mus-

culatura i evitar lesions.

Ha estat una autèntica revolució als gimnasos, present en converses de cafeteria, transportpúblic i entre companys de feina. L’spinning ha passat de ser un concepte desconegut auna activitat esportiva ambmilions d’adeptes i, és clar, en una bona forma de fer salut



Guanyar anys de vida

otes les morts inespe-

rades són especialment

doloroses, però quan

aquesta es produeix de forma

sobtada deixa darrere seu

molts dubtes als familiars de la

víctima. Per què? Es podia evi-

tar? Ens passarà també a no-

saltres? I és que els estudis

duts a terme durant molts anys

pel Dr. Ramon Brugada, refe-

rent mundial en aquest camp,

evidencien que en aquest tipus

de morts hi ha relacionat un

component genètic.

Amb l’objectiu d’aprofundir en

l’estudi d’aquesta afecció, i

també per ocupar el càrrec de

degà de la nova Facultat de Me-

dicina de la UdG, Brugada es va

traslladar el 2009 a Girona pro-

vinent de Montreal, i es va po-

sar en marxa a la nostra ciutat

el Centre de Genètica Cardio-

vascular. Des d’aleshores s’hi

han realitzat més de 3.500 es-

tudis genètics d’arreu del món,

corresponents a més de 700

famílies, i s’hi estan desenvolu-

pant quinze projectes de recer-

ca. Aquestes iniciatives, han

estat possibles sobretot grà-

cies al conveni de col·laboració

signat entre l’Obra Social “la

Caixa”, la Generalitat de Cata-

lunya i l’Institut d’investigació

Biomèdica de Girona (IDIBGI).

En 450 dels estudis genètics

realitzats, s’ha evidenciat que

aquestes morts eren portado-

res de defectes genètics. Des

de que el Centre de Genètica

Cardiovascular es va traslladar

a Girona, s'ha convertit en el

laboratori de referència pel que

fa a la genètica de la mort sob-

tada arreu de l'Estat. Actual-

ment 25 investigadors treba-

llen en quinze projectes de re-

cerca. La principal font de fi-

nançament del Centre de

Genètica Cardiovascular són

els ajuts i en aquests tres da-

rrers anys ha estat fonamental

la col·laboració de l’Obra Social

“la Caixa”, que ha aportat més

de tres mil ions d'euros a

aquest macroprojecte de car-

diologia.

La recerca de la genètica ha

evolucionat ràpidament. En no-

més 20 anys s'han identificat

més d'un centenar de gens as-

sociats a mort sobtada cardía-

Girona, referent en l’estudi de “mort sobtada”El Centre de Genètica Cardiovascular, liderat pel Dr. Ramon Brugada i amb seu al Parc Cien-tífic i Tecnològic de la UdG, ha realitzat en tres anys l’anàlisi genètica de més de 700 famí-lies d'arreu del món que han patit la mort sobtada d’algun dels seus membres

T

L’Obra Social “laCaixa” ha aportattres milions d’eurosa la investigació en

cardiologia

SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS


Octubre 2012

ca, malalties que poden ro-

mandre sense diagnosticar en

les famílies, i el primer símpto-

ma pot ser precisament la

mort sobtada. Els estudis

genètics permeten identificar

els portadors d'aquestes muta-

cions i prendre mesures de

prevenció per evitar una mort

sobtada.

Aquest justament és l'objectiu

de la tasca de recerca del Dr.

Brugada: la investigació de la

mort sobtada i traslladar els

seus coneixements a la socie-

tat per evitar morts. Així, l'anà-

lisi genètica permet identificar

el problema, determinar els

membres d'una família que es-

tan en risc i guiar-ne el tracta-

ment i la prevenció.

Fins a 3.500 casos cada any

Les malalties cardiovasculars

són la principal causa de mort

al món occidental, i són la pri-

mera causa d'hospitalització i

discapacitat. Representen per

tant, una enorme càrrega per a

les famílies, la comunitat i el

sistema de salut. La complica-

ció més greu de les malalties

cardiovasculars és la mort sob-

tada cardíaca. No obstant,

també el jove i l'esportista po-

den patir aquesta tràgica afec-

tació. En els joves, no sol estar

causada per la malaltia coronà-

ria sinó per malalties genèti-

ques que es transmeten a tra-

vés de les generacions d'una

família. Aquests defectes genè-

tics alteren l'activitat elèctrica

del cor i poden desencadenar

la fatal arítmia. La mort sobta-

da del jove és poc freqüent,

però socialment és molt pun-

yent i afecta a 3.500 persones

cada any a Catalunya.


Les malaltiescardiovascularssón la principalcausa de mort

al món occidental

Un tècnical laboratori

d’investigaciói recerca.

FOTO: IDIBGI



15 projectes de recerca en marxa

Aquests són els projectes que

el Centre de Genètica Cardio-

vascular duu a terme a Girona,

col·laborant amb altres hospi-

tals i universitats d’arreu.

Gencardio-Spain. Defineix la

utilitat dels estudis genètics i

clínics en la prevenció de la

mort sobtada; Mort Sobtada

Cardíaca (MSC) del Lactant a

Catalunya. S’investiguen les

causes genètiques de la MSC

inexplicada d’un nen de menys

d’un any; MSC a Catalunya.

Malalties genètiques en mort

inexplicada, que afecta 300 ca-

talans l’any; MSC a l’Epilèpsia.

Factors genètics que poden

predisposar a la mort sobtada

en els individus amb epilèpsia;

MSC a l’Esport: Esbrina els

factors genètics associats a

mort sobtada en l’esport; MSC

en el Postinfart . Possibles

components genètics que de-

terminen la mort en pacients

amb infart de miocardi; MSC a

les Illes Canàries. Quin és el

problema d’una família de les

I l les Canàries amb més de

2.500 membres que durant 3

segles ha patit MSC; Estudis

de regulació del canal de sodi

cardíac. Factors de proteïna

amb tècniques de biologia mo-

lecular;

Estudis electrofisiològics S’in-

sereixen les mutacions desco-

bertes a dins de cèl·lules per

esbrinar com s’afecta el co-

rrent elèctric; Estudi biofísic

de les neurones cardíaques.

Localitzades a les aurícules,

controlen la freqüència cardía-

ca; Electrocardiografia en els

escolars. Estudi pilot per iden-

tificar els portadors de malal-

ties associades a mort sobta-

da; Alteracions electrocar-

diogràfiques. Investiga la

presència d’alteracions en un

conjunt de 5.000 pacients;

L’Esport d’èlit, Ultrafons. Per

esbrinar els canvis metabòlics

en les situacions més exigents;

Hàbits de salut en escolars i

risc cardiovascular. Esbrina

quines són les activitats que

millor poden incidir en la millo-

ra dels hàbits de salut en edat

escolar; Projecte Girona Vital.

Avalua l’efectivitat dels desfi-

bril·ladors externs en la recu-

peració de la mort sobtada.

El Centre combina l'experiència de cinc disciplines: genètica, biofísica, bioquímica, proteò-mica i histologia, tot integrant els coneixements i la tecnologia per plantejar uns projectesque utilitzen mètodes innovadors en la investigació cardiovascular

Un dels estudis escentra en l’exigència

dels esportsd’èlit i les provesd’ultrafons

Brugada, segon per l’esquerra, dirigeix la investigació. FOTO: IDIBGI



Combatre infarts

Les vuit ambulàncies medica-

l itzades del Sistema d’E-

mergències Mèdiques (SEM)

que donen cobertura a la Regió

Sanitària de Girona disposaran

d’un equipament que permetrà

induir la hipotèrmia als pa-

cients que hagin patit una atu-

rada cardiorespiratòria, amb

l’objectiu de minimitzar les se-

qüeles neurològiques que

aquesta provoca.

Durant una aturada cardiores-

piratòria el cor és incapaç de

bategar i, per tant, de bombar

la sang a tot el cos, inclòs el

cervell. A mesura que passen

els minuts sense recuperar el

batec del cor, el pacient té més

risc de patir danys cerebrals

irreversibles. Aquest dany es

pot aconseguir disminuir amb

hipotèrmia, és a dir, baixant la

temperatura del cos del pa-

cient fins a 33 ºC.

En un programa pioner a Cata-

lunya, els metges del SEM in-

duiran la hipotèrmia extrahos-

pitalàriament directament en

el lloc de l’incident.

Gràcies a una col·laboració en-

tre el SEM, el Servei de Cardio-

logia de l’Hospital Universitari

de Girona Dr. Josep Trueta i la

Càtedra de Malalties Cardio-

vasculars de la UdG, que ha fi-

nançat l’equipament, s’han

equipat les ambulàncies medi-

calitzades del SEM al territori

gironí amb sistemes d’hipotèr-

mia, amb l’objectiu d’aplicar

ràpidament aquest mètode als

pacients que pateixen aturada

cardiorespiratòria.

El SEM induirà la hipotèrmia als pacientsque pateixin una aturada cardiorespiratòriaper minimitzar les possibles seqüeles

NOTÍCIES SALUT

Dos sanitaris preparenuna ambulànciaper fer hipotèrmies.Foto: SEM


Una altra raó per anar-hi és que d'aquestamanera també es pot estimular molt mésel sistema immunològic, naturalmentsense medicaments. El sistema immu-nològic lluita contra els constipats, lesgrips i altres malalties i no caldrà anarcada vegada a cal metge.Pensa que una setmana sencera a la mevaconsulta no et costaria tant com una vi-sita en un altre lloc.

Per millorar la teva salut, no cal que mal-gastis euros.

Et podràs beneficiar d'una oferta in-creïble. Si portes aquest article podràsfer una primera visita (inclou: consulta,anàlisis de la columna vertebral i de lapostura, visita orientativa) a un preu es-pecial de 27 € (preu normal 70 €). Però sius plau, truca immediatament perquèaquesta oferta s'acaba el 31 d’octubre ino pots perdre aquesta oportunitat. Nointento seduir-te amb aquest honorari,tenim abonaments i descomptes familiarsper continuar el tractament. Has de saberque és important escollir bé el doctor.

Una excel·lent cura a un bon preu...su-poso que entendràs que una visita econò-mica no té res a veure amb la qualitatde la cura. Els meus diplomes: m'he gra-duat al Life College de San Francisco, onhan publicat molts articles en diaris sobrela Quiropràctica, m'han confiat la curades de nadons fins a grans atletes, i araajudo molta gent que necessita atenció.

En el nostre centre hi ha un ambient ami-gable i càlid, i intentem que t'hi trobiscom a casa teva. Et donem un magníficservei a un preu excepcional. El nostrecentre s'anomena GIRONA CHI-ROPRÀCTIC i som al carrer de laCreu, 34, 1r 2ª, de Girona (a sobre deSt.Pau).

El nostre telèfon és el 972 41 70 99. Tru-ca'ns a la Carol o a mi avui mateix perdemanar hora. Et podem ajudar.

Gràcies.

Alex Lambert, D.C.

dia i de tant en tant necessitàvem portar-la a urgències perquè no podia respirar.Així que vaig començar a fer-li ajusta-ments a la columna, va anar millorant, iara la bronquiolitis ha desaparegut. Sem-bla insignificant, però ha fet un grancanvi.Mireu si fa voltes la vida; ara la gent emve a veure quan té mal de cap, migran-yes, dolor crònic, dolor a les cervicals,a l'espatlla o al braç, estrebades provo-cades per accidents de cotxe, mal d'es-quena, infeccions d'orella, asma,al·lèrgies, paràlisi de diferents membresdel cos, lesions esportives... només peranomenar unes quantes malalties.

Aquí hi ha algunes de les opinions delspacients:“No he tingut més migranyes ni mésdolor a les cervicals”.“Em sento més bé que mai”.“No he tingut mal d'esquena des de fados anys i mig. Ningú no em va poderajudar fins que no vaig anar a visitar elDr. Lambert”.

Però hauries de saber que jo no he curatmai ningú de res. Simplement faig unajustament en una vèrtebra especifica peralleugerir la pressió del nervi, i llavors ésel propi cos que respon i es cura per simateix. Aconseguim millores molt im-portants.És tan simple com això!

Molta gent ha descobert que s'estalviamolts diners en la seva salut si va al Qui-ropràctic.

Estimat/da amic/ga,“Et conec”. Això és el que normalmentdiu la gent quan em troben a la ciutat.Llavors aquestes persones em diuen: “tuets el doctor Lambert. He vist l'anunciamb la teva fotografia”.Bé, potser t'hauria d'explicar per quinaraó hi ha aquesta foto en els meus anun-cis. Comencen per mi, que sóc el de l'es-querra de la foto.

Fa vint-i-un anys, em va succeir al-gunacosa que va canviar la meva vida persempre. Deixa'm explicar-te la mevahistòria.Fa temps, era un estudiant del col·legiquan un dia, fent un mal gest jugant atennis, em vaig quedar clavat sensepoder-me moure. Vaig desenvolupar unamalaltia dolorosa a l'esquena i a la camaanomenada “lumbàlgia i ciàtica”. En elmeu cas va ser de sobte. El dolor a l'es-quena em privava de fer vida normal.Poc temps després vaig començar ambmigranyes fortes, vòmits, mareig i unaqualitat de vida anormal per a un nen de13 anys.

Però n'hi ha més...

Tot i prendre molts medicaments i fermolts massatges, vaig aconseguir moltpoca milloria; llavors la meva mare vadecidir portar-me a un Quiropràctic queconeixia per mitjà d'una amiga seva.

Aquest doctor Quiropràctic em va feruna revisió i em va “ajustar” la columnavertebral. Aquest ajustament no va serdolorós; de fet, em vaig sentir millor. Emsentia alleugerit i em va funcionar moltbé; alhora, vaig quedar tan impressionatamb altres “miracles” que vaig observara la seva consulta, que pocs anys desprèsvaig anar a una universitat de Quiroprà-xia als Estats Units.

Ara parlaré de la nena que hi ha a la dretade la foto, que és l’Emma, la meva se-gona filla. A l'edat de 2 anys tenia bron-quiolitis. S'havia de prendre la medicacióper a la malaltia com a mínim dos cops al

“Per què faig serviraquesta fotografia

en els meus anuncis?”El que hauries de saber sobre...

Alex Lambert, D.C.Quiropràctic



©Valeriy

Velikov-Fotolia.com

Clíniques Dentals

'odontologia s'ocupa de

la prevenció, diagnòstic i

tractament de les altera-

cions de les dents i teixits adja-

cents del cap, coll i boca. Un

dentista és una persona que

posseeix la titulació, l’experièn-

cia i els coneixements necessa-

ris per a practicar l'odontologia

o qualsevol de les seves bran-

ques. La pràctica de l'odontolo-

gia inclou la neteja, l'empastat i

l'extracció de les dents, el trac-

tament dels trastorns gingivals

(de les genives), la correcció de

les irregularitats de l'alineació

dental, la realització d'interven-

cions quirúrgiques a la boca o

la mandíbula, i la construcció i

col·locació de dents artificials o

dentadures postisses.

Els trastorns de la boca poden

produir malalt ies en altres

parts del cos, a la vegada que

les dents i les seves estructu-

res de suport es veuen afectats

per alteracions localitzades en

zones distals de l'organisme.

Pel fet que les estructures den-

tals generalment no es poden

reparar per si soles, no tenir

cura de les dents representa un

problema de salut singular per

al que l'odontologia empra els

seus propis procediments i

tècniques així com els de la

medicina, a fi de prevenir les

complicacions locals i els efec-

tes adversos sobre tot l'orga-

nisme. Els tractaments més

habituals de les clíniques den-

tals són: l’odontologia (tots els

tractaments necessaris per so-

lucionar alteracions com les

càries o la gingivitis), l’implan-

tologia (substituir l'arrel de la

dent perduda per una arrel arti-

ficial o implant, generalment de

titani), l’ortodòncia (la correc-

ció de la posició de dents i os-

sos, i dels problemes en la for-

ma de cloure les dents), perio-

dòncia (la prevenció, diagnòs-

tic i tractament de les malalties

i condicions que afecten els tei-

xits que suporten les dents) i

estètica dental (aborda proble-

mes relacionats amb la salut

bucal i l'harmonia i estètica i

correccional de la boca).

Tractaments correccionals i estètica dentalLa pràctica de l'odontologia inclou la neteja, l'empastat i l'extracció de les dents, el tracta-ment dels trastorns de les genives, la correcció de les irregularitats de l'alineació dental, larealització d'intervencions quirúrgiques a la boca o la mandíbula, dentadures artificials...

L

ODONTOLOGIA SALUT



©Valeriy

Velikov-Fotolia.com

ODONTOLOGIA SALUT

Els especialistes de les clíni-

ques dentals valoren en cada

cas quina és la millor tècnica

per a cada pacient, i les princi-

pals opcions que s’apliquen

avui dia en l’estètica aplicada a

l’odontologia són les que expli-

quem a continuació:

Emblanquiment de dents

Aquest tractament utilitza com

a principi actiu el peròxid d’hi-

drogen, que potencia el seu

efecte blanquejador mitjançant

una llum halògena d’alta inten-

sitat. En una sola visita a la clí-

nica es fa tot el tractament, cir-

cumstància que és molt còmo-

de pel pacient, i els resultats es

veuen des del primer moment.

A indicació de l’odontòleg po-

den seguir-lo unes sessions de

reforç i estabilització del color.

Carilles

És una tècnica molt utilitzada i

idònia per a canviar el color,

posició i forma de les dents

sense haver de llimar-les. Les

carilles dentals són unes fines

làmines de ceràmica que es

col·loquen fàcilment cobrint to-

ta la superfície anterior de les

dents, i aquestes s’uneixen for-

tament a la dent sense que el

pacient noti res en absolut.

Restauracions estètiques

amb composite

Es tracta de reconstruir el som-

riure perdut sobre les pròpies

dents, fent servir els anome-

nats composites, uns materials

que es col·loquen i modelen so-

bre les mateixes dents fins

aconseguir la forma i el color

desitjats. Parlem d’un material

d’última generació i la seva

aplicació generalment no re-

quereix anestèsia.

Allargament de corona

Aquest procediment quirúrgic

consisteix en aixecar la geniva

per tal que la dent es pugui

veure més. S’aplica en perso-

nes que, en ocasions de forma

exagerada, tenen la geniva

molt per damunt de les dents.

Aquesta no és només una tèc-

nica amb finalitats estètiques,

sinó que amb ella també millo-

ra de forma substancial la salut

bucal del pacient.

Qui no desitja un somriure de pel·lícula? A quanta gent la traeix la seva boca a l’hora demostrar la seva felicitat? Ja sigui per naturalesa o per mals hàbits d’higiene l’aparença deles dents pot convertir-se un seriós problema per a moltes persones

Un somriureque ho diu tot



ODONTOLOGIA SALUT

©un

pict-Fotolia.com

Ortodòncia, a temps de rectificar

Aquesta especialitat odontolò-

gica estudia, preveu i corregeix

les alteracions del desenvolu-

pament dels arcs dentals i la

posició dels maxil·lars, i és que

tenir unes dents ben col·loca-

des no només és una qüestió

d'estètica, sinó que també faci-

lita la correcta masticació i la

higiene, a més de prevenir futu-

res malalties bucodentals.

Existeix l’ortodòncia infantil,

que s’aplica a pacients d’entre

6 i 10 anys per a corregir-los

des de ben petits les anomalies

esquelètiques existents, aprofi-

tant la capacitat d’adaptació

que té l’os en aquestes edats.

Els especialistes detecten i

corregeixen els hàbits incorrec-

tes dels menuts, que poden

afectar el desenvolupament

dentari, i es reeduca la funció

masticatòria i respiratòria, a

més d’ajudar a mantenir la po-

sició correcte de la boca en re-

pòs. Per altra banda, trobem

l’ortodòncia d’observació, indi-

cada entre els 10 i 20 anys. En

aquest cas s’espera el final del

recanvi de les dents temporals

a dents definitives i es valora el

creixement ossi mandibular.

Per rectificar els problemes de

males posicions de les dents

apareix l’ortodòncia correctiva,

i aquí apareixen els famosos

brakets, que n’hi ha de dife-

rents tipus segons la correcció

que calgui treballar.

I cada vegada més els adults

s’apunten a la correcció dels

seus problemes dentals, no no-

més per estètica, ja que molts

cops és clau per a conservar

les dents sanes i aconseguir

una correcta masticació.

Ja ha passat a la història el

concepte de “portar ferros” en

edat adolescent. Avui hi ha or-

todòncia moderna i per a tot-

hom.

Tot i que molta gent pensa que l’ortodòncia es basa en moure les dents amb una finalitatpurament estètica, res més lluny de la realitat, ja que a través d’aquesta disciplina es podenmillorar molts trastorns funcionals que són essencials per a una bona qualitat de vida


ODONTOLOGIA SALUT

Dents noves, vida nova

Quan es perd una dent es perd

una part del somriure, la capa-

citat de mastegar normalment

i bona part de la imatge d’un

mateix. El camp dels implants

ha evolucionat molt en els da-

rrers anys, i actualment les mi-

llores clíniques apliquen tècni-

ques modernes sense dolor i

sense rebuig per part de la bo-

ca. Els implants actuals són de

titani, un material que té la ca-

pacitat d’integrar-se en els tei-

xits de la boca, de manera que

aquest no és percebut com un

cos estrany, sinó com una dent

més. Els enormes avenços que

ha viscut aquesta disciplina

permeten que fins i tot es facin

programacions tridimensionals

per ordinador, que calculen

tots els paràmetres de cada

pacient i planifiquen la inter-

venció que li caldrà.

En funció del nombre de dents

que faltin s’implantarà un tipus

o un altre de pròtesis. La tècni-

ca que s’utilitza en ortodòncia

permet col·locar diferents tipus

d'implants i pròtesis dentals.

Entre els diversos tipus que

existeixen els més comuns són

l'aplicació de corones o fundes

dentals, la substitució de l'os

original o els implants que sos-

tenen la pròtesi dental .

Aquests implants es compo-

nen fonamentalment de tres

parts: el cargol, que sol ser en

rosca per incrementar la seva

estabilitat, el connector i la fun-

da dental. Com no podia ser

d’altra manera els implants són

sotmesos als més severs con-

trols sanitaris, des del moment

de la fabricació fins a la col·lo-

cació definitiva a la boca del

pacient.

La indústria dels implants bucals ha evolucionat fins a extrems insospitats, i avui dia unaboca feta un desastre, ja sigui per accident o per desgast, pot convertir-se de nou en unperfecte mecanisme per a menjar i canviar la fesomia de les persones

©Ku

rhan-Fotolia.com



a ciutat de Girona aco-

llirà els dies 12 i 13 d’oc-

tubre la 60a edició del

mític Rally Costa Brava, una

prova puntuable per als cam-

pionats d’Europa, d’Espanya i

de Catalunya de ral·lis de regu-

laritat i que és el ral·li més antic

de l’estat espanyol.

El nucli de la cursa serà a la zo-

na de la Copa, que albergarà el

parc d’assistència i la zona de

reagrupament i serà també el

punt de sortida de la cursa el

dia 13. Per la seva banda, el vi-

llage s’ubicarà a la plaça de la

Independència. Aquesta edició

del ral·li es repartirà en dues

etapes, que tindran un recorre-

gut de 135,14 kms tancats al

trànsit. La primera tindrà lloc el

divendres 12 d’octubre i la sor-

tida oficial serà a les 18h. a Llo-

ret de Mar, que històricament

ha estat el centre neuràlgic de

la prova. A continuació, els par-

ticipants passaran pel parc

d’assistència de la Devesa de

Girona i realitzaran dues vega-

des consecutives dos trams:

Els Àngels i Santa Pellaia. Està

previst que la jornada acabi,

per al primer participant, a les

0.45 h (ja del dissabte 13 d’oc-

tubre), després de 54’06 kms

de proves especials.

El dissabte 13 d’octubre a les

10h, el ral·li sortirà des del podi

ubicat a la Copa i es portaran a

terme els trams de Les Serres,

el Circuit de Sils, Cladells i

Osor. El final de la prova està

previst a Girona a les 18.45h.

L’alcalde de la ciutat, Carles

Puigdemont, ha remarcat que

la celebració d’aquest ral·li ha

estat possible gràcies a “una

suma de complicitats” que han

permès “mantenir una tradició,

generar afició i preservar

aquest patrimoni, salvaguar-

dant-lo i sabent-lo jugar en

aquest nou context”. Carles

Puigdemont ha destacat tam-

bé que aquesta és una iniciati-

va més de les que s’estan por-

tant a terme amb diferents mu-

nicipis de la demarcació de Gi-

rona i que demostren la “volun-

tat de diàleg de Girona, com a

capital, amb el conjunt de les

comarques gironines”. Per úl-

tim, l’alcalde ha subratllat que

la celebració d’aquest ral·li a la

ciutat és una “oportunitat” per

Girona, així com pels aficionats

al motor i pel sector turisme i

serveis, que es veuran “benefi-

ciats per un espectacle que

mereix ser viscut”.


L

CIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY

MOTOR

Amb olor de benzinaGirona és la seu del 60è Rally Costa BravaAquest octubre el ral.li més antic de tots els que es disputen al país compleix 60 anys.L’organitzador de la cita, RallyClassics, prepara una edició plena de novetats, i una de lesprincipals és el canvi de la seu de la prova, que passa de Lloret de Mar a Girona

El Lancia Martini, un mite deles proves puntuables.

FOTO: Rally Classics



El familiar d’esperit esportiu

El renovat Mazda 6, amb un es-

til i un rendiment millors que

mai, és una bona opció per als

qui busquen diversió al volant,

fiabilitat comprovada i un dis-

seny original. La versió Active,

la que dóna entrada a la gam-

ma, ja ve equipada amb control

de creuer, ordinador de bord,

lector CD amb MP3, climatitza-

dor dual, etc.

Per la seva banda, la versió Sty-

le està dotada, a banda d'altres

elements, de l'assistent d'a-

rrencada en pujada, el que per-

met iniciar la marxa en pen-

dent sense haver de fer servir

el fre de mà. I la versió supe-

rior d'aquest model, el sofisti-

cat Mazda6 Sportive, té un ni-

vell d'equipament realment lu-

xós que inclou assistent de

canvi de carril, tapisseria de

cuir i sistema d'accés i arren-

cada sense clau, i al seu exte-

rior destaca l’aspecte dinàmic i

atrevit que el diferencien de la

resta de la seva categoria.

Els tres estils de carrosseria

presenten un perfil lateral de lí-

nies suaus i elegants i uns con-

torns pronunciats dels para-

xocs.

El nou Mazda 6 presenta llan-

des d'aliatge més lleugeres i

una carrosseria més rígida que

utilitza acer d'alta resistència,

el que permet un major estalvi

de combustible i una conduc-

ció més precisa potenciada per

l'excel·lent rendiment aero-

dinàmic del cotxe.

A nivell de seguretat, a aquesta

carrosseria reforçada s’hi su-

ma el control d'estabi l i tat

(DSC) i 6 coixins de seguretat

de sèrie.

Per la seva banda, els models

Style + i Sportive incorporen de

sèrie l'assistent de canvi de ca-

rril (RVM), que elimina amb

eficàcia els angles morts grà-

cies a dos sensors de radar i un

sistema d'alerta.

Amb un disseny atrevit que crida l’atenció des del primer moment a finals d’any arriba alsconcessionaris la nova generació del Mazda 6, disposada a donar un cop de puny al da-munt la taula del sector de les berlines

NOVETATSMOTOR

Mazda6 Sportive 2,3 16V

Longitud: 4.700 mm

Amplada: 1.780 mm

Alçada: 1.490mm

Potència màx: 162 CV

Caixa de canvis:

automàtic, 5 velocitats

Velocitat màx: 191 km/h

Pes en buit: 1.605 kg

Consum urbà:

(l/100 km): 15,2

Consum extraurbà:

(l/100 km): 8,2

FITXATÈCNICA



RESTAURANTSGUIA RESTAURANTS per ordre alfabètic

10B

C/ Emili Grahit, 10

T. 972.208.221

AMARANTA RESTAURANTVEGETARIÀ

C/ Riu Güell, 31-33

T. 972.940.832

ARTMONIA

C/Riera Can Camaret, 3

17007 El Pont Major

T.872.982.251

ARSYS

C/ Bernat Boades, 45

T.972.203.964

B12

Pl, Vi, 11

T. 972.013.202

BABEL CUINA ÈTNICA

C/ Nord, s/n

T. 972.213.179

BAMBALINA

C/ Nou del Teatre, 1

T. 972.487.794

BAR RACÓ DEL PERNIL

Pl. Poeta Marquina, 5

T. 972.213.656

BLANC

C/Nord,2

T.972.415.637

BOIRA RESTAURANT

Pl. Independència, 17

T. 972.219.605

BRONSOMS’

Av. Sant Francesc, 7

T. 972.212.493

CA L’ÓS

C/ Cardenal Margarit, 11

T. 972.983.429

CA L’ESTEVE

C/ Camp de les Lloses, 9

T. 972.401.755

CA LA PILAR

C/ Pont Major, 124

T. 972.212.861

CA LA TRINI

Ctra Santa Coloma deFarners, 73

T. 972.402.329

CA L’IVAN

C/ Pompeu Fabra, 9

T. 972.427.576

CAFETERIA LA PUNXA

C/ Santa Eugènia, 23

T. 972.410.054

CAFÉ SAVOY

C/ Nou, 3

T. 972.203.800

CAL CAMPANER

C/ Riu Güell, 41

T. 972.411.561

CAL ROS RESTAURANT

C/ Cort Reial, 9

T. 972.219.176

CAL SABATER

Av. Rocacorba, s/n

17199 Canet d’Adri

T. 972.428.225

CALDERERS

C/Dels Calderers, 10

T. 972.227.776

CAN FALGÀS

Ctra Santa Coloma deFarners, 58

T. 972.235.039

CAN MANOLO

C/ Pont de la barca, 1

T. 972.220.019

CAN MARC

C/ Figuerola, 34

T. 972.235.039

CAN MARQUÈS

Pl. Calvet i Rubalcaba, 3

T. 972.201.001

CAN RIBOT

C/ Montnegre, 49

T. 972.232.008

CAN ROCA

Ctra de Talaià, 42

T. 972.205.119CAN VIDALPl. Miquel de Palol, 1-2T. 972.208.138CANIGÓC/ Francesc Ciurana, 4T. 972.205.103CASA MARIETAPl. Independència, 5-6T. 972.201.016CASINO GIRONAAv. Ramon Folch, 3T.972.414.219CLUB DE TENNIS GIRONAUrbanització de PalauT. 972.206.573COOPERATIVA GIRONINADE VINS I LICORSC/ Figuerola, 35T. 972.218.424CÚRCUMAPl. Bell·lloc, 4T. 972.416.363D.O.TAVERNA CATALANAC/ Nou, 8 3T. 972.222.740DE GUSTC/ Figuerola, 32T. 972.218.099DIVINUM VINS IFORMATGESC/ General Founàs, 2T. 872.080.218DOLCE VITAC/ Girona, s/nT. 872.081.616DRAC PARADÍSC/ Industria, 8T. 972.401.888DRAPSC/ Cort Reial, 2T. 872.080.430DÚPLEX RESTAURANTRonda Ferran Puig, 39T. 872.080.700EL BALCÓC/ Hortes, 16T. 972.223.161EL BURGC/ Santa Llúcia, 4T. 972.209.654EL CABRITCtra Barcelona, 423T. 972.201.403EL CALIUCtra Barcelona, 124T. 972.206.758EL CELLER DE CAN ROCACtra. vellaMedinyàT. 972.498.882EL CUL DE LA LLEONAC/ Calderers, 8T. 972.203.158EL GINJOLERC/Pic de Peguera,11T.972.183.202EL GIRASOLC/ Rutlla, 83T. 972.417.404EL MUSEU DEL VIC/ Cort Reial, 4T. 972.210.770EL PAGESC/ Rutlla, 117T. 972.400.670EL PATI VERDPl. Miquel Santaló, s/nT. 972.211.212

EL PATI DEL RABIC/ de la Força, 20T. 972.427.220EL POU DEL CALLC/ Força, 14T. 972.223.774EL RANCHOC/ Figuerola, 24T. 872.081.958EL REBOSTC/ Pompeu Fabra, 9T. 972.206.722EL SITRELLC/ Ballesteries, 45T. 972.119.336EL CAU DEL LLOPC/ Sacsimort, 5T. 972.220.211EL POUC/ Montnegre,51T.972.233.300ELS JARDINS DE LAMERCÈC/ Pujada la Mercè, 10T. 972.226.845EMPÚRIESC/ Empúries, 41T. 972.232.004GARBÍPl. Pompeu Fabra, 13T. 972.203.036GARUM GASTRONÒMICC/ Migdia, 77-85T. 972.222.230GRAN MURALLAC/ de la Creu, 10T. 972.222.347INDIGOPl. Miquel SantalóT. 972.211.212JAPONÉS OSAKAC/ Migdia, 93 BaixosT. 872.081.745KÖNIGC/ Calderers, 16T.972.225.782Centre Espai GironèsT.972.396.585Pl. Independència, 2T.972.202.099Av. Jaume I, 1T.972.212.621Av. Jaume I, 8T.972.416.122C/ Migdia,7T.972.214.405Ctra. Sta Coloma de FarnersT.972.396.585L’ALIANÇAC/ Heroinas Santa Barbara, 3T. 972.214.356L’ARCADARbla de la Llibertat, 38T. 972.201.015L'AVI RAMONC/ Josep Flores, 1317840 Sarrià de TerT.972.170.819L’EST RESTAURANTPl. Josep Pla, 18T. 972.911.688L’ILLAC/ Prudenci Bertrana, 6T. 972.228.419L’ÀMFORAC/ de la Força, 15T. 972.205.010LLORETPl. Independència, 14T. 972.213.671LA BRASAC/Sta. Coloma, 21RiudarenesT. 972.856.017

LA CALENDULATrav. de la Creu, 33

T. 872.033.333

LA COCOLLONAPujada St. Domènec, 9

T. 972.413.272

LA COLUMNA

C/ Baix, 40

T. 972.246.198

LA FARINERA

Ptge Farinera Teixidor, 4

T. 972.220.220

LA FONT

C/ Font de l’Abat, 23

T. 972.219.606

LA FORÇA VELLA

C/ de la Força, 4

T. 972.227.202

LA FRUITERIA

C/ Hortes, 10

T. 972.219.872

LA GAVINA

C/ Riu Güell, 101

T. 972.231.969

LA LLARGA

Av. Sant Francesc, 11

T. 972.201.018

LA LLESCA

C/ Pedret, 90

T. 972.218.356

LA LLOSA

C/ Vista Alegre, 3

T. 972.207.863

LA MADUIXA

Trav. Carril, 2

T. 972.212.106

LA MASIA DEL PERNIL

C/ Pedret, 28-30

T. 972.222.957

LA PENYORA

C/ Nou del Teatre, 3

T. 972.218.948

LA PERLA

Av. França, 175

17481 Sant Julià de Ramis

T. 972.171.297

LA PETITA FONTANA

C/ Ciutadans, 20

T. 972.426.300

LA POMA

C/ Cort Reial, 16

T.972.212.909

LA RIBA RESTAURANT


T. 872.081.490

LA TAGLIATELLA

Trav. de la Creu, 26 bxs

T. 972.222.390

LA TASQUETA.

Av. Sant Narcís, 65

T. 972.407.120

LA TAVERNA

C/ Premsa, 2

T. 972.211.381

LA TAVERNA DEL BON VI

C/ Pont Major, 112

T. 972.485.133

LA TECA

Av. Lluís Pericot, 74

T. 972.415.077

LA TEMPORADA

C/ Montnegre, 62

T.972.233.050

LA TOSCANA

C/ de La Força, 9

T. 648.791.965

LA S’PAGUETTERIA

C/ Alemanys, 3

T. 972.213.551

LA TABERNA DE L’ABAT

C/ Santa Llúcia, 6

T. 972.219.704

LE BISTROT

C/ Pujada Sant Domènec, 4

T. 972.218.803

LIZARRAN GIRONA


T. 972.218.150

MARISQUERIA CANBLANCO

Av. de França, 13

17481 Sant Julià de Ramis

T. 972.170.062

MAS XIRGU

C/ Joan Torró Cabratosa, 20

T. 972.245.639

MASSANA RESTAURANT

C/ Bonastruc de porta, 10

T. 972.213.820

MIMOLET

C/ Pou Rodó, 12

T. 972.202.124

MOMA SIX CAFÈ

Ctra Barcelona, 5

T. 872.081.889

MONALISA

C/ Ballesteries, 1

T. 972.416.349

MUNCHËN

C/ Pedret, 136

T.972.414.584

NELSON

C/ Bisbe Lorenzana, 44

T. 972.203.356

NORD

C/ Nord, 5

T. 872.081.036

NOU POL NORD

C/ Pedret, 120

T. 972.200.927

NU

C/ Abeuradors, 4

T. 972.225.230

NUMUN RESTAURANT

Ptge Polvorins, 1

T. 872.080.670

NÚRIA RESTAURANTVEGETARIÀ

Pl. Poeta Marquina, sn

T. 972.211.628

NACAR Y SAL

C/Cerverí, 9

(Cantonada Riu Güell)

Tel. 972208616

OCCI

C/ Mercaders, 3

T. 972.227.154

OCELLS PERDUTS

C/ Sant Medir, S/N

17150 Sant Gregori

T. 972.209.610

OLA TAPAS

Pl. Independencia, 11

T. 972.219.325

ONE GIRONA

C/ Figuerola, 25-29

T.972.485.600

PAU CASALS

C/ Pau Casals, 34

T. 972.203.782

PETIT BERLIN

Av. Sant Francesc, 10 Baixos

T. 972.200.024

PIZZERIA COCOLINO

C/ Pedret, 56

T. 972.224.047

PIZZERIA EL RACO

C/Josep Maluquer Salvador, 8

T. 972.222.346

PIZZERIA LA PICCOLA

C/ Migdia, 89

T. 872.081.868

PIZZERIA LA PULCINELLA

C/ Bisbe Lorenzana, 18-20

T. 972.221.379

PIZZERIA TAGLIATELLA

C/Sta Clara, 49

T. 972.203.245

PIZZERIA RESTAURANTTUSCANIA

Pl. Josep Pla, 21

T. 972.202.131PIZZERIE IL DIVOC/ Pou Rodó, 22T. 972.200.976PONT DE PEDRAPl. Catalunya, 2T. 972.218.447PORTA BELLINIAv. Ramón Folch, 15T. 972.225.302RISTORANTE “IL VIAGGIO”C/ Migdia, 80-82T. 972.226.969SA CLOVAC/ Hortes, 7T. 972.211.415SELF SERVICE SANT PONÇAv. De França, 36T. 972.214.201SIBARITARbla Xavier Cugat, 36T. 972.206.969SILOCCtra. dels Àngels, Km 0.2T.972.468.481SUCA-MULLAAv. Montilivi, 5T. 972.207.321SUSHIPl. Independència, 12T. 972.226.272SUSHILIAC/ 20 de Juny, 7T. 972.414.881TAPES ARTUSIPl. de les Castanyes, s/nT. 972.487.327TAVERNA GALLEGAC/ Pedret, 54T. 972.485.548THOTC/ Emili Grahit, 55T. 972.204.673TOKIORonda Ferran Puig, 26T. 972.216.700TOMÀQUETC/Albí, 34T. 972.218.868TORRE BONICAC/ Camp de les Lloses, s/nT. 972.236.309TXALAKAC/ Bonastruc de Porta, 4T. 972.225.975TXALAMARC/ Figuerola, 35T. 972.218.424UN LLOCC/ Barcelona, 83T. 972.211.484VADEBRASAC/ Pau Vila i Dianrés, 2T. 972.411.332VIAUGUSTAC/ de La Força, 5T. 972.417.295VINILC/ Cort-Reial, 17T. 972.216.440VINTAGESC/ Cort Reial, 15T. 972.206.326VOLTA I VOLTAPl. Independència, 13T. 972.227.280WOKC/ Joaquim Vayreda, 4-6T. 972.220.435


CUINA

Especialitat: Brasa i esmorzars de forquilla

Preu menú: 10,80 € Feiners

Preu carta: 15 - 25 €

Horari: Obert cada dia a partir de les 8hi fins a la nit. Dilluns tancat.

TOMÀQUETRESTAURANT

ituat a la masia de l’antic restau-

rant Mas de la Creu trobaràs el

restaurant Tomàquet, que t’espera

des de primera hora del matí per oferir-te

els esmorzars de forquilla més complerts

de la ciutat, i fins a la nit, quan l’ambient es

transforma per oferir-te una atmosfera ín-

tima i original a la nostra terrassa fresca i

acollidora. Ens trobem en un entorn privi-

legiat, envoltats de natura i amb unes be-

lles vistes de la ciutat. Al restaurant Tomà-

quet som especialistes en brasa, que ja te-

nim a punt per als esmorzars, i podeu es-

collir fins a sis primers i sis segons plats en

el menú de migdia. Podreu gaudir de les

millors carns a la brasa, cargols, amani-

des... Disposem d’ampli aparcament propi

i salons privats per adaptar-se a qualsevol

petició que requereixi intimitat. Es tracta

d’espais separats per a dinars o sopars de

grup al vostre gust, pels quals també us

oferim menús especials i adaptats a les

necessitats de cada colla. I no desaprofiteu

l’oportunitat de gaudir de la nostra terras-

sa aquestes nits d’estiu, amb música am-

bient minuciosament seleccionada; és el

millor escenari pels qui vulguin allargar

amb les copes després de sopar.

C/ Albí, 3417001 Girona972 218 868

S

107

Fitxes030TOTGir.qxd:Maquetación 1 27/9/12 16:55 Página 107

108

ituat a la plaça Poeta Marquina de

Girona, al centre de la ciutat, el

Núria és un dels locals més em-

blemàtics i punt de trobada no només per

als propis gironins, sinó que també és un

referent per als visitants de Girona. La seva

singular estètica, tot de vidre, l’ha convertit

fins i tot en plató de cinema en més d’una

ocasió. Ara presenta la novetat de les ham-

burgueses artesanes de 200 grams, 100%

vedella de Girona treballada per Can Raliu

de Jafre, que conformen una excel·lent fór-

mula de menú a qualsevol hora del dia. A

partir dels vuit euros hi trobareu fins a nou

varietats d’hamburguesa, de foie i poma

caramel·litzada, amb cuixa de pollastre, de

carn de botifarra de porc, amb Rocafort,

gruyère, pernil ibèric... Per a esmorzar hi

ha sucs naturals i entrepans variats, i el

Núria també té una gran varietat de cerve-

ses i una extensa carta de tapes ja disponi-

bles a partir de mig matí. Hi destaquen els

calamars a la romana, les croquetes de

rostit i les patates braves. A migdia també

s’hi pot fer el plat del dia, un complet con-

junt per a només 6,5 euros per als qui vo-

len anar més de pressa, així com diferents

fórmules de menú, amb la garantia de qua-

litat del Grup Boira. El Núria no tanca mai,

és obert tots els dies de l’any.

CUINA VEGETARIANA

Especialitat: Hamburgueses catalanes

Preu plat del dia: 6,5 €

Horari: Obert tot l’any de 6 a 23.30h

S

BAR NÚRIARESTAURANT

Plaça Poeta Marquina, s/n17002 Girona972 21 75 19


109

Plaça Independència, 12872 081 490

Espai Gironès972 439 293

SUSHI BARRESTAURANT

lSushi Bar és freqüentat per un bon nom-

bre de comensals que no es volen perdre

la millor cuina japonesa de Girona, sana i

saludable, feta amb experiència i bona ma.

Han obert un nou local a l’Espai Gironès

que ofereix noves combinacions. Demaneu

la carta de combinats take away, amb

preus més econòmics. Treballen, els Makis,

Nigiris i Sashimis i els fideus Udon i Ramen

i Tempures de Verdures. Hi ha caixes (Sus-

hi box) amb menús de vuit, dotze o divuit

peces. Amb l’oferta del take away, per cada

compra de 7€, us regalen una cervesa na-

cional Sant Miguel 1516 i per a cada 18€,

us obsequiem una ampolla de vi blanc

Oroya. A més, a Sushi Bar té la oferta (de

dilluns a divendres al migdia, no festius),

que a partir d’un consum superior a 5’90 €

amb plats de la carta, t’obsequien una be-

guda i un postre del dia. Escull entre: una

copa de vi de la casa, un refresc, una cer-

vesa nacional o aigua. Pots adequar el me-

nú al teu gust! També teniu una acurada

carta amb selecció de vins, caves, sakes i

cerveses japoneses i nacionals. Pel que fa

la carta de postres, si ha de destacar el ge-

lat fregit, l’emulsió de crema catalana amb

pinyons caramel·litzats amb gelat de can-

yella i el coulant de te verd.

CUINA

Especialitat: Makis, Nigiris, Sashimis i fideus Udon i

Ramen i Tempures de Verdures


Horari: De dill. a div. de 13:00h a 23:00h i diss. i dg

de 13:00h a 24:00h (Espai Gironès)


110

EL BOIRARESTAURANT * TAPES

bicat al centre de Girona, a la Pla-

ça Independència, amb vistes pri-

vilegiades al Riu Onyar s’hi troba

El Boira. L'oferta gastronòmica és compler-

ta i variada on els clients gaudeixen d'una

cuina catalana i mediterrània actualitzada.

La qualitat dels millors productes que ofe-

reix cada estació són però, els principals

protagonistes de El Boira de Girona, on són

elaborats a cuina amb molta delicadesa i

servits a sala per un equip jove, cordial,

amable i correcte que juntament amb la

gerent, Margarita Saló i el Cap de Cuina,

Carmelo Molinares, formen un equip pro-

fessional d’alta qualitat.

El restaurant ofereix tres conceptes de cui-

na: les tapes, el menú diari i plats de la car-

ta. Per una banda, les tapes que ofereix El

Boira són una fusió de la cuina de produc-

tes de terra amb un toc mediterrani que

dóna com a resultat “unes tapes femeni-

nes, fresques i suaus”. Algunes de les tapes

que s’hi poden trobar són la brandada de

bacallà amb mel fumada, tomàquets al

forn gratinats amb formatge de cabra, tast

de formatges artesans, i per finalitzar ta-

pes dolces.

CUINA CASOLANA

Especialitat: Tapes i vins a la zona de bar

Preu menú: Dies feiners 9,95 €·Menú recomenat a 20 €


Horari: De diumenge a dijous de 8 h a 23 h

De divendres a dissabte de 8 h a 24 h

Plaça Independència, 1817001 Girona972 219 605

U


111

Plaça Independència, 12872 081 490

LA RIBARESTAURANT

a Riba fa 7 anys va obrir les seves

portes per oferir una cuina tradi-

cional catalana, però amb tocs d’a-

vantguarda. S’especialitzen amb els pei-

xos, marisc i arrossos. Els plats de cuina

autòctona són ben elaborats, i tenen com

a base productes, sempre de gama alta. A

la Riba es fa una cuina mediterrània, però

molt actualitzada. Per exemple un dels

plats estrella són les vieires a la planxa

amb cremós de pernil. També es fan els

millors arrossos i suquets de peix. De di-

lluns a divendres, no festius, podeu trobar

un menú de migdia de 16 €. Els vespres de

cada dia de la setmana hi ha dos menús,

un de 25€ que inclou pica a pica i de segon

3 plats a escollir; i un de 35€ que és una

mariscada de primer i de segon a escollir

entre peix o arròs. Tot això banyat amb

bons vins i unes postres elaborades de for-

ma artesanal. La Riba és just a la cantona-

da i ofereix el privilegi de menjar a l’aire

lliure tot gaudint d’unes vistes a l’Onyar,

espectaculars. Restaurant la Riba, cuina de

mar al teu abast i productes de qualitat!

L

CUINA

Especialitat: Cuina Mediterrània

Preu menú: 16€ (de dilluns a divendres mig dies)

25€ i 35€ (tots els dies nits)

Horari: De diumenge a dijous de 13:00h a 16:00h

Divendres i dissabte fins les 24:00h


112

LA TAGLIATELLARESTAURANT

ocant la Plaça Independència, al

emblemàtic carrer Santa Clara, es

troba des de octubre de l’any 2004

el restaurant La Tagliatella. Des de llavors

es va consolidar com a punt de referència

de la gastronomia italiana artesanal. El seu

concepte es materialitza en generoses ra-

cions perfectes per compartir I respon ín-

tegrament a una elaboració de la cuina ita-

liana realitzada amb ingredients de prime-

ra classe seleccionats de les regions de la

Ligúria, el Piemont I la Reggio de l’Emiília.

Amb un entorn acollidor podeu gaudir de

més de 400 combinacions de pastes i sal-

ses, antipasti ( carpaccio de vedella, de ba-

callà, de búfala), amanides ( de vieires I lla-

gostins, de formatge de cabra, de foie I

pernil d’ànec, de verdures a la planxa I

mozzarella), rissotos ( ibèric, amb magret I

tòfona negra, bolets I llagostins), Lasanyes,

canelons, I més de 20 pizzes elaborades al

forn del mateix restaurant. Una experièn-

cia de sabors que us portarà per una esto-

na als racons més bonics d’Itàlia.

CUINA ITALIANA

Especialitat: Pasta fresca i pizzes


Horari: De dilluns a diumenge

Migdia 13 a 16 h

Vespre de 20 a 24 h

C/ Santa Clara, 4917001 Girona972 203 245

T


113

Plaça Miquel SantalóHotel Carlemany

17002 Girona · 972 211 212

INDIGOBAR - RESTAURANT

ndigo Bar Tapes Restaurant & Lounge

és un nou espai culinari de disseny

atrevit i modern. Una àmplia paleta de

blaus, marrons i grisos i una gran varietat

de materials contribueixen a crear dife-

rents espais i ambients poc convencionals,

perfilats amb gran dinamisme i creativitat.

Recuperem l'aperitiu de migdia, amb unes

excel·lents conserves i vermuts que poden

ser degustats també a l'elegant terrassa

de l'Indigo. A l'hora de dinar, els oferim una

carta fresca, lleugera i equilibrada amb un

gran assortiment de productes de tempo-

rada. La terrassa Indigo és l'espai ideal per

prendre una infusió o cafè de mitja tarda

en bona companyia.

Quan s'acosta el capvespre els colors dau-

rats deixen pas al blau Indigo que s'antici-

pa als instants previs al sopar, moment

ideal per a tastar una copa de vi i picar al-

guna cosa. Les nostres coques de vidre, les

nostres tapes per picar i els tàrtars són els

protagonistes dels sopars en un ambient

tranquil i distès. Res millor per acabar o

començar la nit que gaudir d'un combinat

o còctel preparat al moment pel nostre

bàrman.

I

CUINA DE MERCAT

Especialitat: Tàrtars, plats per picar i compartir

Gin-tónics

Preu menú: 17,60 € aprox.


Horari: Dilluns - Dijous de 12 h a 02 h

Divendres -Dissabte -Vigilies de festius de 12 h a 03 h


114

CAFÈ DEL PARCCAFETERIA - RESTAURANT

ituat al bell mig del Parc del Migdia,

un dels pulmons verds més reco-

manats de la ciutat de Girona, s’hi

troba el Cafè del Parc, un establiment que

per la seva ubicació al costat de l’estany

del parc i envoltat de natura el converteix

en únic de la seva categoria.

Amb una capacitat per a més de 120 per-

sones la seva terrassa és una de les més

privilegiades de la ciutat, i on et trobaràs

ben servit i amb un gran assortiment de

plats i fórmules de menú, amb la garantia

de qualitat del Grup Boira. Sucs naturals i

entrepans variats per esmorzar; tapes, or-

xates i vermuts per a refrescants aperitius;

bufet lliure i amanides amb molta varietat

de plats vegetarians per a dinar, i la nove-

tat d’aquest estiu: hamburgueses artesa-

nes de 200 grams, 100% vedella de Girona

treballada per Can Raliu de Jafre, acom-

panyades amb pa de Casa Moner. També

té una gran varietat de cerveses, vins, ge-

lats artesans i postres. El seu interior pot

acollir una gran varietat de clients, des de

taules individuals o en parella fins a grups

nombrosos. El Cafè del Parc és obert tot

l’any i les nits d’estiu adquireixen un caire

màgic i fresc amb les vetllades de música

jazz que s’hi celebren tots els divendres.

CAFETERIA I RESTAURANT BUFET LLIURE

Especialitat: Hamburgueses artesanes

i plats vegetarians

Preu menú: 8,90 € de dilluns a diumenge

Caps de setmana la beguda va a part.

Bufet infantil a 5,30 €

Horari: 9:30 a 23:30h. Horari de bufet: de 13 a 16h

Parc Migdia, 917003 Girona972 202 414

S


115

Avda. de França, 17517481 St. Julià de Ramis

972 171 297

LA PERLABAR-RESTAURANT

a Perla és una bonica marisqueria,

que podeu trobar a St. Julià de Ra-

mis (a 5 minuts de Girona).

Podeu gaudir d’una extensa varietat de

plats elaborats amb productes frescos i de

temporada, tot en un ambient agradable i

acollidor. Des de mariscades, arrossos, fi-

deuàs, graellades de peix, i una mica de

tot, a la millor qualitat. Tenim menús pels

migdies i els vespres.

Pels més gourmets, a La Perla es pot es-

morzar de forquilla. Carn a la brasa i vi per

només 6’50 €. Fem menús de dilluns a di-

vendres amb tot inclòs a un preu de 12’50

€. Els caps de setmana, els menús són a

partir de 16 €, tot inclòs. També us oferim

un menú per a grups a partir de 20 € tot

inclòs. Recordeu que sempre tenen a la

vostra disposició una carta adequada a les

estacions de l’any.

La Perla compta amb uns menjadors molt

amplis, amb salons ideals per a grups, per

a celebracions de banquets, comunions o

batejos, dinars o sopars d’empresa...

Veniu-nos a conèixer!

L

MARISQUERIA

Especialitat: Arròs amb llamantol, graellada de peix

Preu carta: Apartir de 23 €

Horari: Obert tot el dia



FITXES RESTAURANTS

116 I TOT Girona

FITXES RESTAURANTS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Creps i galetes salades

Cuina bretanya francesaCreperie Bretonne, situada al barri vell deGirona i amb una decoració ambientadaals anys 60, ofereix una cuina diferent,una cuina de la bretanya francesa.

C/ Cort Reial, 14 - GironaTel. 972 21 81 20

www.creperiebretonne.com

CREPERIE BRETONNE

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina de mercat

Cuina de MercatHem estat, som i serem el «restaurant delMercat de Girona». Quatre generacionsens avalen al capdavant de la cuina demercat. Per dinar hi trobareu un dels mi-llors menús de la ciutat.

Plaça Calvet i Rubalcaba, 3 - GironaTel. 972 20 10 01

www.canmarques.comTancat: Dissabte nit i diumenge tot el dia

CAN MARQUÈS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pasta i pizzes

Cuina italianaAmb un entorn perfecte per a gaudir demés de 400 combinacions de pastes sal-ses, antipasti, amanides, lasagnes, risso-tos i més de 20 tipus de pizzes elabora-des al forn propi del restaurant.

C/ Santa Clara, 49 - GironaTel. 972 20 32 45

Travessia de la Creu 26 - GironaTel. 972 22 23 90

Carta: Preu mig 17 €

LA TAGLIATELLA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina de mercat i plats elaborats

Cuina de mercat

Antiga masia del S. XVII, situada al Plad’Abastaments. Vine a degustar la mil-lor selecció de carns i verdures deGirona. Els nostres cigrons amb boti-farra esparrecada i ceps.

C/Camp de les lloses, s/n - GironaTel. 972 23 63 09

Tancat: diumenges nit i dillunswww.torrebonica.net

TORRE BONICA


Cuina de mercat

Vols sorprendre o que et sorprenguin?Als peus dels Àngels trobaràs un llocamb encant, història, natura i tradició.Al Siloc t'oferim menús personalitzats,menús per els vostres EVENTS I BAN-QUETS i menús diaris. Us hi esperem !!!

Ctra. dels Àngels km 0,2 (5 min de Girona)Tel. 972 46 84 81

Menús diaris: 15 €, 22,5 € (també menús al cap de setmana)

Tancat: dimecreswww.restaurantsiloc.com

SILOC

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cabrit i cargols

Cuina de mercatEns trobem a cinc minuts de la ciutat deGirona, us oferim un ampli espai per acelebracions familiars i d’empresa. Vinea degustar la nostra gamma de plats imenús de la cuina més tradicional i se-lecta amb l’aval d’una trajectòria ambmés de 5 dècades al vostre servei.

Ctra, Antiga d’Amer, 58 - Domeny (Girona)Tel. 972 20 24 24 - www.lamasiadelcabrit.com

Menú diari a partir de 12 €i menú per a colles

Tancat: dimecres

LA MASIA DEL CABRIT

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::“Xuletón” de bou i peix a la brasa

Cuina casolana i de mercat

Des de l’any 1953 Ca La Pilar ens fagaudir de la seva cuina, amb els guisatsde temporada, les carns i el peix fresc ala brasa, amb vi de la nostra bodega igran assortiment de postres.

C/Pont Major, 124, - GironaTel. 972 21 28 61

Obert: dilluns a divendres de 13h a 15.30h20.30h a 22.30h - dissabte de 13h a 15.30h

CA LA PILAR

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carn a la brasa i peix

Cuina casolana

Situat en el barri del Pont Major trobemla Taverna del bon Vi, un restaurant fa-miliar on es conjuga harmònicament lacuina catalana de mercat, un entornacollidor, un tracte proper i professio-nal.

C/Pont Major, 112 - GironaTel. 972 485 133

Menú: De dill. a div. 10 €Grups a partir de 20 €

Horari: Dll-Dg 13 - 16 h / Dv-Ds 20:30 - 23h

LA TAVERNA DEL BON VI



FITXES RESTAURANTS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina casolana i tapes

Cuina catalanaRestaurant rústic situat al casc antic deGirona a poca distància a peu de la cate-dral. Us ofereix una extensa carta ambcuina casolana i de mercat, a més d’unmenú diari. Aquest any complim 34 anys!

C/ Cort Reial, 4 - GironaTel. 972 21 34 85

Menú: 11€Caps de setmana i festius: 15€

EL MUSEU DEL VI

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Productes gallecs

Cuina casolanaAmb nosaltres podràs esmorzar, fer unmenú diari casolà, i els divendres i dis-sabtes et preparem tapes gallegues:“lacon”, “zorza”, truita de bacallà, pop ala gallega,...i per acabar coca de Santia-go.

Plaça Miquel de Palol, 1-2 - GironaTel. 972 20 81 38

Menú: 10 €

CAN VIDAL

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carns a la brasa i guisats.

Cuina casolanaL’Avellaneda és considerat l’hostal-restaurant més antic de Girona. La ma-sia data del SXII, regentat per la famíliaBusó-Perpinyà. Degusteu carns a labrasa, cargols a la llauna, bacallà, i unavariada carta tot de primera qualitat

Ctra. Barcelona, 483 - GironaTel. 972 21 48 03 - 972 22 29 82

Menú: 10 € - Un plat: 8,25 € - Menú per a grupsObert de dilluns a dissabte de 8 a 23 h.

OObbeerrtt ddiiuummeennggeess mmiiggddiiaa

L’AVELLANEDA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Torrades, peix fregit, cargols, brasa

Cuina casolana

Vine i gaudeix d’un dels locals més his-tòrics del barri de Pedret. Us oferim lanostra cuina catalana i les torradesmés variades de Girona. Gran assortitd’entrants com els “chocos”. Disposemde sales per a tot tipus de celebracions.

C/Pedret, 90 - GironaTel. 972 21 83 56

Menus per a colles, sales separades: 20 €Preu carta aprox.:15 €

Tancat: dilluns i dimarts

LA LLESCA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina Casolana - Braseria

Cuina de mercat23 anys de cara al public amb serveid'hostal 24h., esmorzar, dinar i sopar. Totel local habilitat per veure futbol i motos.Sopar per a colles, reunions d'empresa,etc... OBERT TOT L’ANY!!!

Esmorzars (carns a la brasa) 8 €Menú dll.- dv. (migdia i nit) 11 €

Cap de setmana: menú bufetal migdia menú a la nit

Ctra. N-II, Km. 710 - Fornells de la SelvaTel. 972 47 67 09

ALTAMIRA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tàrtars, plats per picar i compartir

Cuina de mercat

Indigo Bar Tapes Restaurant & Loungeés un espai de disseny modern. Tenimaperitius i una extensa carta per dinar.Els tàrtars són l’estrella dels sopars enun ambient de luxe.

Plaça Miquel Santaló, Hotel CarlemanyTel. 972 21 12 12

Menú : 17,60 € aprox - Carta: entre 12 i 29 €

INDIGO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos

Cuina catalanaAl centre de Girona, al costat de l’estacióde Renfe i d’autobusos, a 5 minuts del cen-tre històric de la vila, rebent la llum del Solque il·lumina la històrica ciutat, trobem elRestaurant La Marquina.

C/ Ferran Soldevila, 4 - GironaTel. 972 42 73 79

Menú: 10,50 € - Dissabtes: 15 €Tancat: Diumenges i festius

LA MARQUINA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània i de mercat

Cuina catalana

El Restaurant München de Girona és unespai modern i acollidor. Després del'àpat podran prendre una copa, escollirentre selectes cocktail’s i gran varietatde gins. Especials romàntics per a par-elles. Estem segurs de no decebre-us.

Pedret, 136 - GironaTel. 972 41 45 84

[email protected]

MUNCHËN



FITXES RESTAURANTS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Peix

Cuina casolanaVine a tastar el nostre menú degustacióde tastets de peix i els suculents plats dela nostra carta. Disposem de menú diari imenús especials per a grups.

C/ Figuerola, 35 - GironaTel. 972 21 84 24

Tancat: Diumenge nit i dilluns

TXALAMAR

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Montaditos i tapes

Cuina CasolanaUs convidem a visitar-nos i a degustar lesnostres tapes i montaditos. Així com tam-bé els nostres plats a la carta. Disposemde menú diari i menú especial per agrups.

C/ Bonastruc de Porta, 4 - GironaTel. 972 22 59 75

Tancat: Dilluns tot el dia i dimarts migdia

TXALAKA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes, vins i caves

Cuina catalanaUn nou concepte de local al centre de Gi-rona que engloba modernitat i qualitat.Ampli per a àpats individuals o per agrups, amb pantalla gegant per a esdeve-niments esportius i amb vistes a l’Onyar

Plaça Independència, 16 - GironaTel. 972 22 27 40

Menú: 9,95 €

D.O TAVERNA CATALANA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Ànec amb creps i vedella Gran muralla

Cuina xinesaInaugurat al 1988, és un ambient agrada-ble i acollidor, distribuït en dos nivellsamb decoració oriental. Cuina asiàtica,amb plats xinesos i varietat de sushi ja-ponès, oferim menús.

C/ de la Creu, 10 - GironaTel. 972 22 23 17 - 972 22 23 47

Menú: 7€ + IVA - Menú especial: 8€ + IVATancat: Dimarts

GRAN MURALLA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arròs amb llamàntol, graellada de peix

MarisqueriaAl Restaurant La Perla podeu gaudird’una extensa varietat de plats elabo-rats amb productes frescos i de la ter-ra, en un ambient agradable i acollidor.Mariscades, arrossos, fideuas,...

Av. de França, 175 - Sant Julià de RamisTel. 972 17 12 97

Menú migdia i vespre, i carta.Preus a partir de 23 €

Obert cada diawww.restaurantbarlaperla.com

LA PERLA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::En peix i marisc

Cuina de marEl restaurant Sa clova els ofereix el sa-bor del mar el bell mig de Girona, en unambient intim, acollidor. Vine a degus-tar el nostre peix i marisc galleg i de lesllotges de Roses i de Blanes

C/ Hortes, 7 GironaTel. 972 211 415

Menú migdia, de dt. a dv.: 16€Menu Degústacio: 37,45€

Menú Sa clova: 50€Tancat diumenges nit i dilluns tot el dia

SA CLOVA


Cuina de mercat

Des de fa un any Joan Piqué regenta elrestaurant del Club de Tennis Girona.Vine a degustar la nostra cuina cata-lana i de mercat amb accent propi, enun entorn tranquil i acollidor.

CLUB DE TENNISGIRONA

Urbanització Palau, s/n - GironaTel. 972 20 65 73

Menú: de dilluns a dissabte 12,50 € Carta: 22,50 €

Obert: cada dia

CLUB DE TENNIS GIRONA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina amb innovació i presentació

Cuina tradicional innovadoraOferim una cuina acurada amb pre-sentació detallada dels seus plats. Algunsdels productes són del propi conrreu de laFundació OSCOBE. Oferim al migdia elMenú Setmanal i de Cap de Setmana. Or-ganitzem banquets i celebracions.

C/ Sant Medir, s/n - Sant GregoriTel. 972 20 96 10www.oscobe.com

OCELLS PERDUTS



FITXES RESTAURANTS

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina Casolana

Cuina casolanaGaudeix dels nostres esmorzars deforquilla, tapes variades, entrepans,menú diari i menú dissabtes, platscombinats... Sopars per a grups perencàrrec. Capacitat 100 comensals.

C/Mercè Rodoreda - Pol. Ind. MontfullàBescanó

Tel. 972 23 15 67Menú diari: 10€ - Dissabtes: 12€

Obert: de dill. a div. de 6 a 20h idissabtes de 8 a 15h

MONTFULLÀ

ALIANÇAALIANÇA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pop

Cuina gallegaEl Restaurant L’Aliança es troba prop delriu Onyar. Cuina gallega en ple centre deGirona. Amb nosaltres podràs degustarels millors plats gallegs, “pulpo a feira”,bacallà, entre d’altres plats gallecs.

C/ Heroïnes Sta. Bàrbara, 3 - GironaTel. 972 21 43 56

Menú: 10 €Tancat: Diumenges

L’ALIANÇA

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carns a la brasa - Cuina de l’àvia

Cuina catalanaAl restaurant El Caliu podràs gaudir dela nostra cuina catalana. Carns a labrasa de primera i la típica cuina del’àvia. Tenim una gran varietat de platsde menú. Preus econòmics.

Ctra. vella - MedinyàTel. 972 49 88 82

Menú laborable: 10 € - Menú festiu: 12 €

EL CALIU

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina Mediterrània

Centre de salut i esportA la zona més verge de l'Alt Empordà, dis-posa de 21 habitacions, restaurant, salalectura, sala convencions i Spa completa-ment equipat. MMeennúú mmiiggddiiaa ++ cciirrccuuiitt ssppaa::2200 €€.. MMeennúú mmiiggddiiaa++ssppaa++mmaassssaattggee ddee 2255mmiinn.. 4400 €€ ddee ddll.. aa ddvv.. eexxcceeppttee AAggoosstt ii ffeessttiiuuss

C/ Antiga Ctra de Darnius a Maçanet deCabrenys, s/n - Maçanet de Cabrenys

Tel. 972 535 053 - 872 004 918 671 324 764

HOTEL-SPA LA CENTRAL

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargols a la llauna

Cuina casolanaAl terme de Vilobí, podreu gaudir d’unabona cuina casolana, carns a la brasa iguisats. Oferim servei de menú i cartatots els dies de la setmana excepte el di-lluns.

Ctra. Girona - Santa Coloma/Vilobí d’OnyarTel. 972 47 32 41

Menú: 10 € - Menú festius: 15 €Preu mig carta: 25 €

L’EMPALME

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina Catalana

Cuina catalanaCan Gabatxó ofereix dos tipus de cuina,una tradicional i una de més elaborada. Elseu menjador permet la realització debanquets i celebracions de tot tipus:batejos, comunions, reunions familiars

Ctra. Santa Coloma de Farners-Olot, km 3.5Tel. 972 17 81 44

Preu mig: 25 €

CAN GABATXÓ

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina casolana

Cuina casolanaDes que l’any 1927 el besavi de la família,conegut per tothom com en Pinxo de la Sar-dana, va inaugurar els fogons de la nostracuina, l’Hotel Pinxo ha estat sempre unreferent de la cuina tradicional catalana.

C/ Hospital, 1 - Santa Coloma de FarnersTel. 972 84 01 24

HOSTAL PINXO

EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina vegana i ecològica i cervesesartesanals catalanes.

Cuina veganaEl B-12 és un restaurant bar vegà(100% vegeterià) i ecològic situat enple centre del barri vell de Girona. Lanostra cuina és completament vegetar-iana, de caire meditarrani però amb in-fluències d’altres cultures.

Plaça del vi, 11 - GironaTel. 972 013 202

Menú: 11,50 € - Carta: 15-18 €Horair: Dll., dm. i dc. de 10:00 a 21:00 h

Dj. i dv. de 10:00 a 01:00 h

B-12



IMMOBILIÀRIESCOMPRA_VENDA_LLOGUER_PERMUTES



IMMOBILIÀRIES

Plaça Catalunya, 6 - 17004 GIRONATel. 972 219 304

www.finquesmolas.comAICAT nº1.700

RIUDARENESCasa de poble de 190 m2, amb gran cui-na-menjador amb llar de foc, sala d' es-tar, sala central 3 hab. dobles + altell de35 m2. Terres amb gres, parets amb pe-dra, Gas ciutat. Jardí i pati de 140 m2,amb porxo. 228.000 €

MONTJUICCasa aparellada amb parcel·la 466 m2, ga-ratge per a 2 cotxes, rentador, sala i celler,menjador amb llar de foc, cuina office, 4hab., 3 banys. Porxos exteriors i barbacoa,a/c, terres de marbre. Perfecte estat

SANT GREGORICasa amb parcel.la de 300 m2, garatge 1cotxe, cuina office amb rentador, granmenjador-estar, 4 dorm ( 1 tipus suite ),2 banys complerts i wc. Jardi i piscina.Perfecte estat. Informi’s

C/ JOAN MARAGALLPis 75 m2, per a reformar. 3 hab. Banycomplert, cuina i menjador, balcó.

120.000 €

LLOGUERS

STA. EUGENIA, ( zona punxa). Apartament moblat 1 hab.Preu : 400 €€C/ MIGDIA. Pis moblat 3 dorm. 1 bany, a/c. Preu : 500 €€STA. EUGENIA, ( maristes). Pis 2 hab. dobles, moblat .Preu : 450 €€PERICOT. Apartament 2 hab. moblat. Balcó. Perfecte estat. Preu: 550 €€

SANT GREGORI. Pis de 3 hab. moblats. Opció pàrking. Preu: 550 €€C/ MIGDIA. Fantàstic apartament 2 hab. moblat. Balcó. Preu: 475 €€ZONA PEDRET. Cuina-menjador 2 hab. calefacció. Moblat. Preu: 500 €€VISTA ALEGRE. Pis 3 hab. dobles, moblat, exterior. Preu: 550 €€



IMMOBILIÀRIES

C/ Baldiri Reixac, 8, baixos - [email protected]

www.duplexgirona.comTel. 972 20 86 98 • Fax 972 21 40 36

nº AICAT 1728

VENDES I LLOGUERS • ADMINISTRACIÓ DE FINQUES

Z. SANT PAUPis molt ampli de4hab (3dobl) iPARQUINGINCLÒS

Tot exterior i solDavant zonapública.

ST NARCÍS –PIS - DÚPLEX165m2 amb 4

hab.+ gran estudiParquing doble.Molt bon estatAcabats de gran

qualitat

PLAÇA CIUTAT DE FIGUERESPis seminou de 3 hab. totalment

exterior, cantoner. Possibilitat de pàrquing

ÀTIC A ZONA MONTILIVIPis semireformat de 3 hab. ambterrassa de 40m2. Sol matins.

PISOS ZONA STA. EUGÈNIAPisos d’entitat financera de 3 i 4hab. a molt bon preu. OFERTES!

CELRÀ – CASA UNIFAMILIARZona Padró - Casa de 138 m2seminova (2004), en bon estat

CALDES MALAVELLACasa unifamiliar planta baixa del’any 2008 en parcel.la de 860 m2.

BISBAL – CASA ADOSADAParc. 100m2 amb jardí posteriorCasa amb garatge molt bon estat

Pisos d’1 a 3 habDúplex de 3 i 4 habPlaces d’aparcament

PROMOCIÓ DE PISOS NOUS ZONA PEDRET

PROMOCIONS D’ENTITAT FINANCERAFACILITATS FINANÇAMENT AL 100%

IMMOBLES EN OFERTA D’ENTITATS FINANCERESAPROFITEU LES FACILITATS EN FINANÇAMENT



IMMOBILIÀRIES



IMMOBILIÀRIES

O B R A N O V A

P A R C E L · L E S

OBRA NOVA/CENTREÚLTIMS 2 PISOS.3 dormitoris, 2banys. Aire condi-cionat, parket,electrodomèstics.Pàrking.PREU 220.000 €€

MASIA/RESTAURANT. Zona Quart/Llambilles280m2 i 5.000 m2 de terreny. Al costat de la carre-tera. Pendent de finalitzar reformes. Opció de venda.PREU A CONSULTAR

PARCEL·LES A SANT GREGORI.2 PARCEL·LES DE 420 M2. AL MATEIX POBLE.PREU 120.000 €€ / UNITAT

OBRANOVA/QUÍMICSPis amb terrassade 35 m2. 2 dormitoris,cuina i rentador independent.Aire condicionat. PÀRKINGA LA FINCAPREU 150.000 €€

OCASIÓ!

CASA FORNELLS PARKTerreny de 600 m2. Mnejadorsala d’estar. 4 dormitoris.Terrasses. Pàrking de 80 m2.PREU: 500.000 €€

PERICOT-PALAU 4 dormitoris. Cuina rentador inde-pendent. Terrassa. Exel·lent situa-ció. PÀRKING INCLÓS.PREU 220.000 €€

APARTAMENT ADOREA. Apartamentper a gent gran. 1 dormitori ambmobles. Edifici: Residència al carrerMigdia. Amplis serveis comuns.PREU 60.000 €€

O C A S I Ó

L L O G U E R S

serveis immobiliarisNÚRIAVENTURA

Gran Via Jaume I. 37, 3r-1ª · Girona · Mòb. 657 866 705 · 972 415 [email protected] · www.nventura.com

COMPRA - VENDA ADMINISTRACIÓ DE [email protected]



IMMOBILIÀRIES

RReeff.. 776633 FFOORRNNEELLLLSS PPAARRKK..Casa aïllada una planta i semi-soterrani. Parcel·la 800 m2 i310 m2 constr. Garatge 4 cot-xes, 2 hab. i 1 hab. màquines.Rebedor, 1 suite amb bany, 2hab. dobles, bany, lavabo, cuina-office, rentador i menjador-estar + llar foc. Jardí. Ext.: porxo,pisc., gespa + rec automàtic.S'acceptaria pis d'entrada. PPrreeuu:: 555500..000000 €€

RReeff..11113377 CCEELLRRÀÀCasa de poble adosada perrehabilitar amb parcel·la de120 m2 i 160 m2 construïts.Amb 4 habitacions dobles, 1bany, cuina amb llar de foc imenjador-estar. Amb terras-sa de 10 m2.PPrreeuu:: 112255..000000 €€

RReeff..11113355 GGIIRROONNAA--CCEENNTTRREEPis de 40 m² amb 1 habitaciódoble, 1 bany, cuina ambmenjador i terrassa. Ambcalefacció i ascensor.PPrreeuu:: 110000..000000 €€

RReeff.. 11111144 GGIIRROONNAA--QQUUIIMMII--CCIISS..Pisos nous de 65 m2 amb 2habitacions dobles, 1 bany,cuina equipada, rentador,menjador-estar i terrassa.Amb bomba de calor fred-calent, tancaments d'alumi-ni. IInncclloouu ppllaaççaa dd''aappaarrccaammeenntt..PPrreeuuss aa ppaarrttiirr ddee 116600..000000€€..

RReeff..885588 SSAANNTT GGRREEGGOORRII..Casa aïllada semi nova de 175m2 construïts i parcel·la de400 m2. Garatge per 2 cot-xes, menjador-estar, cuina-office, 4 hab. (3 dobles i 1indiv.) i 2 banys. Traster de 20m2, porxo tancat i jardí. PPrreeuu:: 335500..000000 €€

RReeff..777799 FFOORRNNEELLLLSS DDEE LLAASSEELLVVAA..Obra nova. Conjunt 6 casesunif. aïllades 202 m2 constr.Parcel·les 205 a 230 m2.Pl.bx: garatge 2 cotxes, lava-bo, cuina-office, rentador,menj.-estar, porxo i jardí. Pl.pis: 3 hab. dobles + armaris,bany, 1 suite amb bany i ves-tidor i terrassa. PPrreeuu:: 335500..000000 €€..

RReeff.. 886600 GGIIRROONNAA--PPAALLAAUU..Casa aïllada d`una sola plan-ta. Parcel·la 800 m2 amb 275m2 constr. Garatge 2 cotxes itraster. Cuina-office, salad`estar amb llar de foc, 5hab. (1 suite), 3 banys i lava-bo. Annexa un estudi-des-patx. Zona de jardí amb por-xos i piscina aigua salada,magnifiques vistes.

RReeff..11007700 GGIIRROONNAA--PPEERRIICCOOTTPis impecable de 100 m²amb 4 habitacions ( 1 suite, 2dobles i 1 individual), 2banys, cuina (office), safa-reig, menjador sala d'estar iterrassa. Parquet, calefacció ibones vistes amb zona verdadavant i darrera l'edifici.Opció a plaça d'aparcament.PPrreeuu:: 222255..000000 €€

RReeff.. 11111188GGIIRROONNAA--BBAARRRRII VVEELLLL..Pis de 85 m² amb 2 habita-cions dobles amb armaris, 1bany complert, cuina officeequipada, safareig amb ter-rassa i menjador sala d'estar.Amb calefacció, terres demarbre, vidres dobles i tan-caments de fusta. Pàrquingopcional.PPrreeuu:: 222255..000000 €€

Aicat 1657

Últimesdues cases


CONTRA030TOTGir.qxd:Maquetación 1 25/9/12 10:25 Página 131

CONTRA030TOTGir.qxd:Maquetación 1 25/9/12 10:25 Página 132

tot girona 30 · octubre 2013

Documents