Enumera de manera detallada els elements que integren un objecte, un instrument, un aparell; les parts d’un procés, d’un esdeveniment; les característiques d’una persona o d’un animal.

Respon a la intenció comunicativa de DONAR INFORMACIÓ.

La selecció dels elements de la descripció es fa en funció del propòsit que es persegueix (informar, provocar sentiments de rebuig, acceptació, etc.) i del destinatari ( manera de pensar, gustos, preferències)

Tipus de descripció• a) OBJECTIVA: l’ autor adopta una actitud

imparcial i es limita a descriure amb la major precisió possible les característiques de l’objecte, procés, etc. Utilitza un llenguatge denotatiu i adverbis o locucions adverbials com: a la dreta, a mà esquerra, dalt...

Exemple: El terratrèmol de 1999 a Izmit, Turquia, és un dels més ben

registrats al món. El terratrèmol va ser precedit per una fase preparatòria que va durar 44 minuts abans de la ruptura de la falla. Aquesta fase es va caracteritzar per un senyal sísmic característic que es correspon amb un lliscament lent al llarg de la falla.

Al segle XX hi va haver 9 terratrèmols, amb una magnitud de 7 o més, al llarg de la falla del nord d'Anatòlia, una de les falles més grans i actives del món.

Tipus de descripció

b) SUBJECTIVA: l’autor reflecteix el que li suggereix personalment l’objecte que descriu, és a dir, pretén influir sobre la consideració que té el destinatari del que s’està descrivint. Utilitza un llenguatge connotatiu.

Exemple: A sant Vicent Ferrer.

Escric sota un lluna amarga com la fel.(Ja sé que això que empassa no és res de l’altre món ...)

Tinc l’ànima coenta com la planta d’un peu.

Em pesen les sabates com si fossin de plom. No tinc ganes d’escriure, si vols que et parli clar. Només tinc ganes, ara, de rascar-me els genolls.

M’he assegut un moment mentre s’escalfa el sopar. S’ou, baix, la melodieta tendra del Limelight.

Un infant plora i plora en el pis del costat […]

Vicent Andrés Estellés

Estructura

La descripció•  El TEMA: Presentació de l’element que serà

objecte de la descripció.

• L’EXPANSIÓ: desenvolupament del tema, s’hi incorpora informació nova amb l’aparició de subtemes.

- Cada idea nova s’encadena al tema. Aquesta

progressió s’anomena de tema constant: les diferents informacions noves (remes) reprenen i complementen el tema.

- L’expansió ha de ser ordenada i jerarquitzada, perquè la simple acumulació de dades no constitueix un text descriptiu.

La descripció• Segons l’element:

- Retrat - Caricatura - Topografia- Descripció cronogràfica

Tots ells poden ser dinàmics: si incorpora moviment o activitat interna. O estàtics: sense moviment com si fos una fotografia

El retrat

Topografia• Descriu espais: interiors o exteriors, urbans o rústics. Exemple: "Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una

casa fora poble, aïllada, voltada d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la ma. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana".

Orleans, 3 quilòmetres. Mercè Rodoreda

• Presenta una època o un període històric. Exemple: En sortir de casa ja tenia un mal pressentiment. Vaig recollir a uns amics per anar a una missa, ja era tard, i en arribar l'església ja estava tancada. En tornar cap Huanchaco després la comanda d'un amic. A mig camí, un so fort ens va alertar que la llanta s'havia rebentat. En la meva ment van haver diversos interrogants. En primer lloc em va semblar estrany que un objecte amb pues estigués al mig de la pista i en un lloc fosc i desolat. Després d'uns minuts i després d'avançar unes quantes quadres procedir a canviar la llanta. Finalment no ens va passar res i tot va quedar com un mal record. Descripció cronogràfica

Trets estilístics• Camps semàntics relacionats amb els sentits,

principalment visual. • L’adjectiu és la categoria gramatical més utilitzada

perquè permet expressar les qualitats.• Les preposicions i els adverbis, majoritàriament de

manera i lloc que situen en l’espai objectes de la realitat.

• Els verbs ser, tenir, presentar,... són els més utilitzats perquè indiquen situació. Els temps verbals més utilitzats són l’imperfet i el present.

• Les oracions més emprades són les simples, principalment amb funció enunciativa i atributiva.

• Són habituals les metàfores, comparacions i paral·lelismes.