Maig 1996BUTLLETÍ INFORMATIU DEL COL .LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES

TÉCNICS DE TARRAGON A

Av. President Maciá, 6 - la . - 43204 TARRAGONA Tel . 21 27 99 Fax . 22 41 52

Oficines de visat a Reus, Valls i Vendrell .

SER VEIS

OFICINA :

Tel . 21 27 99

Consultes :De dilluns a divendre s

De 9 :00 a 13 :00 hDe 16 :00 a 19 :30 h

Gabinet Técnic :Vocal del Departament :

Abdon AGUADÉ

Visats:De 9 :00 a 12 :30 h .

Borsa de treball:De 9 :00 a 13 :00 h .

Consultes :Lluís ROIG

De 9 :00 a 13 :00 h .

CEET:José R . MARZ O

MARTÍNEZ

LABORATORI:TARRAGONA

Tel . 54 79 0 9Director:

Ignasi VALLVÉFormigons:

E.VALLSQuímic:

J .C . FERNÁNDEZDe dilluns a divendre s

De 9 :00 a 13 :00 hDe 15 :00 a 18 :00 h

AULA INFORMÁTICA :MARCEL Ramírez

Horari:De dilluns a divendre s

De 9:00 a 13 :00 hDe 16 :30 a 19 :00h

Ja som a INTERNET! !Página Web :

http ://www.seric .eslcoaatCorreu electrónic:colarqtectgna@mail.seric .es

ASSESORAMENTJURÍDICGRATUPT:

Xavier ESCUD É

Tel . despatx : 21 26 5 8Hores concertades .

ASSESSORAMENT FISCAL :Teófilo ALVAREZ

Tel . despatx : 23 97 1 3

BIBLIOTECA /PAPERERIA :Josep M. SANET

Horari :

De dilluns a divendre sDe 9 :00 a 13 :00 h

De 16:30 a 19 :00 h

PREMIS I SALONS:V REHABIIEC, Saló de la

Rehabilitació i el Bricolatge.Del 29 de maig al 2 de juny d e

1996, a Fira de Barcelona ;

Montjuic, 2, L'Hospitalet . 47 1expositors de diferents

sectors económica, en els qu es'incolouen: elements per amurs, estructures, forjats i

cobertes ; prefabricats ,aparells de mesura i precisió ,

aillaments, paviments irevestiments, rehabilitació i

arquitectura interior, . . .

JORNADES:II Jornades Internacionals de

Seguretat : "Construir ambseguretat és construir amb

qualitat" .Del 3 al 25 de maig de 1996, al

Museu de Granollers .Organitzat pel Col•leg i

d'Aparelladors i Arquitecte sTécnics, Delegació del Vallés

Oriental .

I Jornades sobre Construcci ói Desenvolupament Sosteni-

ble .16,17 i 18 de maig del1996, a Barcelona ; Centre de

Cultura Contemporánea ,Montalegre, 5 .

Inscripcions al C .A .A.T. d eBarcelona, Tel : (93) 414 33 11 .L'objectiu de les jornades é s

plantejar alternatives a1'impacte ambiental que avui

provoquen els usosconstructius i els diferentsmaterials que s'hi empren .

Planificació Física iEconómica a Jerusalem . Del 2

al 8 de juny de 1996, aJerusalem, Israel . Organitza t

per INTA-AIVN, L'Haia,Holanda, Tel : 31(70) 328 0727Enguany se celebra el 3 .000é

aniversari de la ciutat d eJerusalem, centre históric ,

cultural i espiritual, comparti tper tres religions .

Av . Francesc Maciá, 6, l r43204 TARRAGONA

Oficina de visat de Reus: Tarragona : Lluís Roig Joan Milá RoviraPlaga Prim, 10, 4rta. Valls : Josep M. Guasch J . R. Marzo Martíne zTel . (977) 33 10 72 El Vendrell: Jaime Josep M. Juncos aOficina de visat de Valls : Martínez AragonésPlaga del Blat, 10 Abdon Aguadé Bene t

EDITA :baixos Junta de Govern : Agustí Valls Vallkan a

Col•legi PRESIDENT: Consell de Redacció:d'Aparelladors i Tel . (977) 60 50 65

Oficina de visats d'El Joan Prous Masdeu Junta de Gover nArquitectes Técnics

Vendrell SECRETARIA : Direcció :de Tarragona

Pau Casals, 17 Carme Cárcamo López Santi Suárez-Baldrí sAv . Francesc Maciá, TRESORER : Secretaria :6, 1r, 43204 Joan Mercadé Porta Montse AmenósTarragona VISADORS :

Reus : Josep M . COMPTADORA : Administració iTel . (977) 21 27 99 Buqueras Pilar Coca Torrell distribució:Fax (977) 22 41 52 VOCALS : Col•legi d'A .A .T.T.

Impressió :Cronooffset, S .L .

Dipósitlegal: T-880 1 9 3ISSN: 1134-086 X

Els criteris exposats e nels articles signats sónd'exclusiv aresponsabilitat dei sautors i no represente nnecessáriament l'opini óde TAG .

E

OPINIÓ

. PERIs arreuS. SUÁREZ-BALDRÍS

D'un temps encá, diversos ajuntaments de la provínci ahan realitzat Plans Especials de Reforma Interior deis nu-clis urbans deis respectius municipis, o bé han anunciat l aseva intenció d'endegar-los . Potser 1'acció més espectacu-lar en aquest sentit és la que s'ha dut a terme a Reus (ve-geu TAG 7), peró també s'han posat en marxa Plans a Vall s(vegeu p4.19), a La Selva del Camp (vegeu TAG 9) i, ara,sembla que a Falset també pretenen incorporar-se al clu bdeis PERIs (vegeu pág .8) .

Sens dubte, aquesta mena de plantejaments és benefi-ciós per al sector de la construcció : la rehabilitació d'edifi -cis és un deis capítols importants en 1'apartat d'ingresso sde les empreses .

Ara bé, hi ha altres dimensions que, per la seva ampli-tud, resulten més importants en els Plans Especials . Laprimera, és la que fa referéncia a la cultura : un PERI no é snomés la rehabilitació d'un conjunt arquitectónic ; implic ala recuperació d'uns elements simbólics i tradicionals ínti-mament vinculats a la identitat de la població en qué es d ua terme. La segona dimensió, és la relacionada amb la re-cuperació subvencionada d'habitatges i l'augment de 1'o -

ferta, especialment dirigida als joves, que aixó comporta .Perqué un deis problemes essencials a qué s'enfronta ac-tualment el mercat de l'habitatge és la incapacitat de mol -tes persones joves per fer front als preus vigents . L'ofertade pisos al nucli antic és presentat com una sortida .

Molts pisos per vendreA aquesta situació, cal afegir-hi el fet que, des d'un a

perspectiva demográfica, en pocs anys la població jov eque accedeix al primer habitatge propi estará molt migrada ,per la reducció de la fecunditat observada desde principi sdeis '80 a Catalunya .

I, paral . lelament, no podem pas oblidar els probleme sdel mercat de treball i del conjunt de 1'economia, els qual sno sembla que hagin de millorar espectacularment a migtermini . No és un disbarat, per tant, preveure dificultat sserioses a 1'hora de vendre pisos i, per extensió, a 1'hor ade construir-ne gran quantitat de nous en un futur n omassa llunyá .

Vist el panorama, la rehabilitació es consólida com u ncamí encara més decisiu per a arquitectes técnics, cons-tructora, i per al món de la construcció en general . Benvin-guts siguin, doncs, els PERIs . Aja, ja només falta saberd'on sortiran els diners per a dur-los a terme . . .

TAG

ENTREVISTA

INFORMÁTICA

Multimedia ?El concepte de multimédia no té una definici ó

exacta; s'aplica básicament tant al software (pro-grames) .com al hardware (peces) que tinguin algu-na mena de relació amb la imatge o amb el so qu eprodueix. el nostre ordinador.

Én el cas de posseir una cámara de vídeo d'ú spersonal,, no tenim un multimédia ; . ára bé, si en can -vi la corinectem a 1'ordinador mitjancant una target ainformática especial,' esdevé automáticament par td'un dispositiu multimédia. .Si disposem de qualse-vol mena de programa que permeti la reproducci ód'audio i/o de vídeo, parlarem ja duna aplicaci ómultimédia .

Si resulta complicat definir el significat del con-cepte multimédia, encara resultará més difícil d edefinir el concepte d'ordinador multimédia . Mal-grat els obstacles, ho intentarem :

Característique sHi ha una associació que emet un seguit de nor-

mes per les quals es regeixen (o haurien de regir -se) tots els ordinadors multimédia, coneguda ambles sigles de MPC (Multimedia PC Marketin gCouncil) . Aquesta associació estableix les caracte-rístiques que ha de tenir un ordinador per pode rser considerat multimédia . Concretament, ho fa e nla darrera de les normes que ha establert, la MPCLevel 2, segons la qualaquestes característi-ques són: 486SX a25Mhz; 8 Mb de me-moria RAM ; disc de160 Mb ; unitat de CD-ROM de mínim doblevelocitat ; targeta de s ode 16 bis ; port Joysticki, per últim, port MIDI .

Atenent a aquestadefinició, vigent de faja,un parell d'anys, s'ob -serva que la majoria deis ordinadors que funcio-nen avui dia o són multimédia o hi són fácilmen tadaptables . En fi, ja sabem qué passa en el món d ela informática : el temps yola! Ara bé, si la nostr aintenció és treballar seriosament amb aplicacionsmultimédia, resulta que amb aquestes característi-ques, no en tenim ni per comentar . Actualment, j atenim a disposició unitats de CD-ROM d'octav avelocitat, targetes de so de 32 bis, i qualsevol pro -grama que operi amb imatges ens exigirá un mí-nim de 16 Mb de memoria RAM .

En resum, per parlar d'un ordinador multi-média, podem fer referencia als dispositius básic sque hi té connectats, independentment del tipus omodel de máquina. Malgrat tot, si desitgem plan-tejar-nos el multimédia com a forma de treball ,l'assumpte canvia substancialment .

Marcel Ramírez

En Fidel Fernández Pe-drol és petit, petit i frágil ;sembla que s'hagi de tren-car al mínim sotrac . Pero ,en aquest cas, més que enqualsevol altre, és certa 'aquella sentencia segons l aqual les aparences engan-yen. Pocs s'imaginarien, enconéixer aquest gran home-net nascut al Masroig arafa 85 anys, que a les seves

li agrada dir a ell : "H esembrat molt en aquestavida; i quan se sembramolt, tard o d'hora sacab arecollint" .

Anys 30. Masroig . Famí-lia de pagesos . Ambaquests antecedents, coms'explica que un fill delPriorat acabi estudiantper aparellador ?

Aviat vaig veure que l a

esquenes hi porta un avida de dedicació a l aconstrucció . De fet ,tota la seva vida po -dría resumir-se enaquesta paraula : cons-truir . Perqué ha cons -truit en guerra i h aconstruit en pau ; ha

construit cases, pero tambéesperanza i amistats . Com

TRAFRUSAfumigació i desinsectaci ó

"Tractaments contratérmits i corcs"

Carretera de Tarragona km . 521 (davant aeroport )Tel . 977 / 75 63 80 • 43204 REU S

meya vida seria molt des-graciada si hem quedava a lpoble a treballar. Com queel meu germá estava estu-diant medicina a Barcelona ,vaig dir als pares que j otambé me n'hi volia anar afer carrera . Ells em necessi -taven a casa ; ho van rebremolt malament i s'hi va noposar. Així que, me'n vai g

Fidel Fernández:de la República

0

ENTREVISTA

TAG

parellador

Fotos: S.S .-B.

anar amb les butxa-ques buides, els pa -res enfadats, molte sganes d'estudiar iuna feina que m'ha-via aconseguit e lmeu germá a Bar-celona .L'any 34 obté e ltítol d'aparellador.Com estava llavorsla professió ?

La feina d'apare -llador estava molt, molt malament .No estava tant ben considerada so-cialment com avui . Els arquitecte ss'emportaven tots els llorers . Els apa-relladors, per la seva banda, acaba -ven la carrera amb molts coneixe-ments técnics, peró de práctica . . . re sde res. Fins i tot els encarregats d erobra en sabien més que tú . Així é sque, abans de la Guerra, vaig dedi-car-me poc a fer d'aparellador.Va exercir de professor. . .

Sí, vaig fer de professor de di-buix, en situació d'interí, durant do s

s

q 1

U

!

d~

N1~

0 0 1 {

" ^ yyl(l)

i i ~

p ~ ~~ U

II U

~~ ~4U U ~i l~

II 1 II~

s

t .

y~

(~~l_FCIL) OFICI I ))F 'AP uREJAIX)RES :DE C .'11 ~LUÑ,A

R ILE \RE S

Fidel Fernández, a lpati exterior de l

C.A .A, T

HARDWARE : Processador Pentium dintel • Placa base Intel Endeavor amb 3 slots ISA (16 bits) i 3 PC I(32 bits) • Tecnologia Plug & Play i Flash Bios • Inclou Chipset TRITON PCI • Targeta de so Vibra 1 6• 16 Mb RAM • Disc dur d'1,6 Gb • Disquetera de 3,5" 1 .44 •Controladora de disc dur PCI (suporta 4 discsdurs) incorpora tecnologia PIIX (fast PCI IDE) • Controladora vídeo PCI, SVGA 1 Mb 64 bits (16 milion sde colors) • 2 sortides sbrie d'alta velocitat (UART/16550 AFN) i 1 sortida paral .lel bidireccional ECP/EP P• Caixa semitorre amb 4 compartiments frontals de 5,25" externes i 3 de 3,5" internes • Teclat ampliat de 10 5tecles amb funcions per a Windows '95 • Ratolí (compatible Microsoft) • Memória cache 256 Kb (ampliable samb módul) • CD-ROM shxtuple velocitat (6x) • Altaveus de 25 watts • 12 CD-ROM de regal • Monito rSVGA 0.28 baixa radiació MPRII/TUV . SOFTWARE: Windows '95 i OS/2 Warp.

Vnb tIS/? tl ;,rp

Itt :I :I' s's' t :i IIIII lo trr~ ~Ir IY:ii ir •

TAY 15 0MULTIMEDIA

Processadora 150 MHz de

velocitat

TAR AGONA :

El lugmip Mie lInsidei Peniium®

sdn marque sregistrados dintel

Corpormion .

. . . . .. . . . . . . . ... . . . . . . . . .. . . . . . . . ... . . . . . . .. . . . . . . . ... . .1 OS/2 WARP inclou : BONUS PAK (Full de cSlcul,

Processador de texto s, Base de dados . Gráfics,Calendari. ..), Utilitats per a INTERNET i jocs.

TAY 166MULTIMEDIA

Processado ra 166 MHz de

velocitat

EIUS

pentium ®

Av. Ramón y Cajal, 6. T . 23 08 31 Av. I I de setembre, 11 . T. 33 19 47Centre Formad(' NOVATÉCNICA. Montblanc, 48-50. Raval Santa Anda, 41 . T. 34 51 68(Torreforta) . T 54 58 62 BOQUÉ, S.A . Batán, 6. Tel. : 75 11 / 1Centre Informátic TARRACO. Bloc La Musara C . Bolsos. 1 2(Sant Pere i Sant Pau). T. 23 02 62 TORTOSA :

TRAINING PERFECT. Pin i Soler, 38 . Local 5 . T. 22 32 87 Cervantes, 22 . Tel . : 44 47 00

(4)

TAG

ENTREVISTA

Foto superior: FidelFernández, treballantencara a ple rendi-ment, es planteja l ajubilació .

Foto inferior: La cartaque I'arquitecte Ber-gougnoux va escriureavalant en Fidel Fernán-dez pels bons serveisque Ii havia fet .' .

Foto superior: Docu-ment d'identitatdeFernández en el qual e sreconeixia la sevacondició d'estranger aFranca .

anys a 1'Institut Elemental de Segon aEnsenyanca de Móra d'Ebre . Aquest afeina em va permetre guanyar-me l avida mal que bé i anar estudiantparal•lelament . En dos anys, vaig fe rquatre cursos del Batxillerat, que en -cara no el tenia, a 1'Institut Balmes d eBarcelona. Em faltaven el cinqué isisé cursos quan va esclatar la GuerraCivil . . . Vaig haver de deixar els llibre si hem vaig presentar voluntari a1'Escola de Guerra, d'on vaig sortiramb el grau de tinent .

On va fer la Guerra ?Al Cos d'Enginyers del Xé Cos de

l'Exércit, a la Comandáncia de Barbas -tre . Peró els comunistes aviat van co-menor a ocupar el control d'aquellpunt i, com que jo no era del Partit ,sinó que era d'Esquerra, em van tras-lladar a un batalló a la Seu d'Urgell .Allí va ser on vaig passar a integrar laIVa Secció d'Especialistes en muntarponts . I tot fent ponts aquí i allá vatranscórrer la Guerra .Més durs que els tres anys de Guerr adevien ser els que ' va passar aFranca. . .

Sí . El 9 de febrer del 39 vaig entra ra Franca . Des del primer camp de con -centració on em van internar fins po cabans de tornar a Espanya, l'any 47 ,no vaig parar de treballar a canvi d egairebé res . . . Encara grácies que po-dia mantenir-me amb vida : he tingu tsempre molta sort. No era el mé sintel . ligent deis grups de treball d equé vaig formar part, peró els capsem tenien confianca i era treballador .

"Des que vaig arribar aFranca, I'any 39, fin s

poc abans de tornar aEspanya, el 47, no vai g

parar de treballar acanvi de gairebé res"

Després de 1'ocupació alemanya ,vaig anar a parar a un camp de trebal lal nord de Franca . Les condicion seren dolentíssimes : per dinar, un rose-gó de pa amb cinc nous, alguna deles quals, sempre coreada . Per sorti rdel camp, em vaig fer passar per fus-ter i em van assignar a una empresa .No havia clavat mai un clau, així qu evaig exposar-li la meya situació a lpropietari i aquest va enviar-me a un aaltra empresa on em van co l . locar coma co-pilot d'un camió de transport d epedra. Grácies a aquesta feina, vai gconéixer a un arquitecte, Georges Ber -gougnoux, que conduia les obres dela catedral de Cahors . En saber qu éem passava, va agafar-me al seu ser-vei, com a delineant .Va tenir relacions amb les force sd'ocupació alemanyes?

És ciar que sí . L'any 1942 ,.quan j aportava nou mesos treballant amb enBergougnoux, la policia francesa v aarrestar-me juntament amb uns 25 0espanyols més que estaven també aCahors . Vaig anar a parar a un campde concentració de Burdeus, i allí es-távem ja sota el control alemany . Ensvolien per treballar en empreses italia-nes i alemanyes, peró sobretot per ala construcció de 1'anomenat "Mur d e1'Atlántic" : tota una reguera de bún-kers i altres construccions de protec-ció per la costa atlántica del país .

Al camp de Burdeus hi havia u nmetge catalá, grácies al qual, despré sde fingir una malaltia, vaig aconse-guir escapar i arribar a París . Allí h i

O

ENTREVISTA

TAG

tenia una cosina germana que treba-llava al Consolat espanyol . Vaig bus-car feina a tot arreu, péró no en vai gtrobar enlloc : una llei déia "Toutetranger il faut qui trabaille pourles troupes d'ocupation" . La meyacosina va encarregar-se de legalitza rla meya situació a Franca ; aixó em vapermetre deixar de ser "refugiat" peresdevenir "estranger" i, a més a més ,em va salvar duna possible deporta -ció al camp de concentració francé sde Compien, des d'on ja et trasllada-ven als camps alemanys de Bu-chenwald o de Dachau .

Com que era estranger, vaig have rde treballar per als alemanys . Prime ren ]'empresa Burmaister, on cons-truíem nius d'antiaeris i reféiem el sponts que havien destruit els aliats ; idesprés, a la Somborn, on féia d'aju-dant d'arquitecte .1 la resisténcia francesa ?

També hi vaig tenir relacions . Pre -cisament, mentre treballava per al salemanys, com que jo comptava am bla confianca deis caps i m'encar-regava de donar les altes als treballa-dors de ]'empresa, sovint m'arribave nfrancesos i em demanaven quatre ocinc altes amb el segell peró sens enom . . . Per utilitzar-les com a salcon-duits i moure's amb facilitat per l azona sota una identificació falsa d etreballadors de ]'empresa : eren de l aresisténcia . Altres vegades, em ve-nien amb un grup d'homes silencio-sos i me'ls feien acceptar com a treba -lladors: eren refugiats txecoslovacs opolacs que no déien res per no des-cobrir-se .L'any 1947 torna a Espanya . Va serfácil la reincorporació ?

Gens ni mica . Des del moment qu eem vaig donar d'alta com a aparella-dor, no vaig parar de tenir problemes .Com que havia militat a Esquerra illuitat amb els "rojos", algú de qui nodiré el nom es dedicava a difondre

"El canvi de l acondició de refugiatper la d'estranger em

va salvar d eBuchenwald ode Dachau"

mentides i informacions negativessobre mí . Es ciar, les empreses n ovolien problemes i de tot arreu emdespatxaven amb ]'excusa de qué e stractava d'"ordres superiors". Finsl'any 1956, en qué vaig entrar a tre-bailar amb Plana i Cia., vaig teni rsempre problemes de feina .

A partir .deis anys 60, sí : llavorsja vaig comentar a guanyar algun sdiners . No he parat de treballar finsavui, que tinc 85 anys, i ja ha arribatllora de jubilar-me . He estat apare-llador de 14 municipis i he firmat . . . j ano puc recordar quantes obres h efirmat !

Santi Suárez-Baldrís

Nou catálegde I' ITE C

L'institut de Tecnologia de l aConstrucció de Catalunya (ITEC )ha editat un nou catáleg CA Dque recull solucions d'aillamen tamb llaves minerals, de Cristale-ría Española. Es tracta de 23 so-lucions constructives de dife-rents subsistemes, amb 57 grá-fics de detalls i una biblioteca d e81 blocs gráfics .

Els subsistemes que s'inclo-uen en el catáleg són : tanca-ments exteriors, divisóries, te-rrats, teulades, sostres, acabatsde tancaments exteriors, acabatsverticals interiors, acabats d esostres, paviments interiors, isoleres . En aquests subsisteme ss'hi poden trobar, principalment ,propostes per a l'edificació resi-dencial i industrial . A més, el ca-táleg incorpora també 1'especifi-cació técnica deis diferents ele-ments que hi intervenen .

Formats

Aquest catáleg, el número 1 3que s'edita en la Biblioteca ITECde Solucions Constructives, s'h adesenvolupat en format DWG(AutoCAD), per a les version s12 i 13 MS-DOS / Window sd'AutoCAD, i en format DXF.

Actualment, ]'ITEC está pre-parant nous catálegs : un, ambsolucions de cobertes de lamine sflexibles de PVC, de Solvay ; i1'altre, amb solucions de facane samb taulers d'alta densitat, d eProdema .

vaithantalTERRAAMBIENT, S .L .

C/. Francisco Bastos, 18 • Tel . (977) 23 50 03 - Fax (977) 23 50 2 6

43005 TARRAGONA

• Mobiliar i• Envans móbil s• Mampares• Sostres técnics• Terres elevat s• Cortines• Estanteries ,

prestatgesi complements

0

TAG

ENTREVISTA

Foto superior : Obres decanalització al correr deDalt de Falset

Foto esquerra inferior :L'alcalde de Falset, JaumeDoménech .

Foto dreta inferior: Vistadel barranc que divideix elpoble en dues meitats .

Fotos: S . Suárez-Baldrís

Falset revisará les seve snormes subsidiáries

La capital del Priorat ha posat e nmarxa el procés de renovació de le snormes subsidiáries que han regi tfins ara tots els plans urbanístics dela vila . L'alcalde, Jaumen Doménech ,ha decidit emprendre un projecte d erenovació i reactivació urbana que ,sens dubte, será fonamental per al fu-tur de Falset .Qué ha condutt el govern municipala prendre aquesta decisió ?

Jaume Doménech - L'área d'urba-nisme és certament molt complexe . Nonomés perqué impliqui decisions deli-cades pel que fa a la planificació dei sespais urbans i a la inversió de molt sdiners en ella, sinó també perqu éaquestes decisions afecten directa-ment, potser més que adoptades des

d'altres regidories, al ciutadá i al sseus drets . No és extrany, doncs, qu esigui una de les árees municipals qu egeneri sempre més discrepancies . Enaquest sentit, les normes subsidiárie sque regeixen la planificació urbanísti -ca de Falset són del 1978 i han que-dat ja una mica desfassades, espe-cialment si tenim en compte que elpoble ha crescut de forma notable du -rant tots aquests anys . Era necessariposar-les al dia, tenint en compte qu ela situació i les demandes ciutadane sd'avui no són les mateixes de qua nvan redactar-se aquelles normes .Qué diferencia la situació actualrespecte de la del 1978 ?

J .D.- Actualment, no queda só lurbá a Falset ; amb prou feines po-

dríem comptabilitzar un parell de so-lars buits . Tot 1'entorn del poble, o b éés terreny urbanitzable amb un destíja programat, o bé és terreny rústic .L'objectiu principal de la revisió d eles normes subsidiáries ha de ser, pe rtant, 1'adquisició de nou sól urbanit-zable . I, paral•lelament, també la reor-denació de les diferents árees urba-nes, resituant els espais en el conjun tde la vila: Parea d'equipaments i in-dustiral, 1'área esportiva, la de servei si el casc antic .

La combinació d'aquests objectiu sfacilitará, per exemple, el disposar desól per oferir a les indústries quedesitgin venir a instal•lar-se a Falset ;perqué, en aquests moments, no e ntenim .El nucli antic de Falset té un bonnombre d'edificis vells i deshabitats .Contempla la reordenació d'aquestazona alguna mena de projecte perfacilitar el seu repoblament ?

,

J.D.- Efectivament, una de les ini-ciatives de 1'Ajuntament és incentiva r

a

LABORATORI

TAG

"A Falset noqueda sol urbá .Cal guanyar-ne

de nou ireordenar elcaso urbá "

la inversió de promotor sprivats, que ara per ara n'hiha molt poca, en construc-ció de vivendes de protec-ció oficial . Hem detectat unpetit pero constant fluxe d epersones que marxen de l acomarca, per aixó volemafavorir l'opció de quedar-se a Falset i, és clar, u ndels punts on hem previstque es dugui a termeaquesta inversió és el nucliantic .

.

Ara bé, respecte al cas cantic, cal tenir també pre-sents dos projectes : el pri-mer, que cal "obrir-lo" un amica amb algunes placetes ;el segon, que cal empren-dre una política de subven-cions a la rehabilitació del shabitatges, seguint els cri-teris de conservació de le sfaganes, deis colors i de le salgades d'una zona que téun encant especial .Un deis obstacles a lareordenació sembla ser elbarranc que divideix e ndos parts el poble . . .

J .D.- De fet, ja he mprevist actuacions sobreaquest element que, en cer-ta manera, ailla una mica e lnucli antic. D'una banda ,ens hem plantajat la possi-bilitat de construir uns vi-als que permetin la unió de lcasc antic amb la zona mé smoderna del poble, comple-mentant-los amb un apar-cament (que al nucli anti cés un dels aspectes mé sproblemátics) . De 1'altra ,volem cobrir la llera del ba-rranc, donant una sortidarápida a 1'aigua qua naquesta hi circuli, i conver-tint-lo en una zona de pas-seig .

S.Suárez-Baldrís

La preocupació per l aprotecció del Medi Ambient ,a tots nivells i per part d etots els sectors de la socie-tat, fa que existeixi una de -manda creixent de servei smediambientals, tant des delsector públic com des del pri-vat . En aquest sentit, el La-boratori d'Assaigs de lC.A.A .T. ja fa temps que s'h ainteressat en desenvolupa runa área de Medi Ambient .

A grans trets, s'han esta-blert dues línies d'actuació :la primera, d'analítica mediambiental ; i la sego-na, d'estudis mediambientals . Pel que fa a l aprimera, s'estan adequant les instal•lacion sexistents á la normativa actual per a 1'obtenci óde reconeixement oficial com a Establimen tTécnic Auxiliar en el tema d'aigües residuals ,urbanes i industrials .

Pel que fa als estudis mediambientals, e streballa en els camps de : residus (estudis deminimització, plans de gestió), estudis de sól scontaminats, estudis sobre el Medi Natural, es-tudis d'impacte ambiental (EIA), i assessora-ment legal sobre temática ambiental .

Arran de la recent publicació al D .O.G.C . d e

ACTUACIONS QUE SÓN OBJECTE DE SUBVENCI ÓCONVOCATORIA EN VIGOR FINS AL 1999

Classe A . Diagnóstics ambientals empresesorientats a la minimització .

Al : Dirigits a empreses industrials defins a 100 treballadors .A2: Dirigits a empreses de més de 10 0treballadors .

Classe B . Projectes de minimització del sresidus d'origen industrial ; modificació del sprocessos i aplicació de les millors tecno-logies que tinguin per objecte :

B l : La reducció en origen dels residus .B2: El reciclatge en origen dels residu sgenerats en el procés productiu .B3: Fabricar productes que en algunade les etapes del seu cicle de vida pre-sentin un balang clarament més benefi-ciós per a la minimització de resi-dus .

Classe C . Projectes de recerca i desenvolu-pament (R+D) tecnológic aplicats a la mi-nimització deis residus industrials, que po-den comprendre la investigació aplicada i e ldisseny i construcció de plantes pilot .

Cl : Projectes de R+D de millora dei sprocessos productius per minimitzar

els residus, i per al disseny i implanta-ció de tecnologies petes .C2: Projectes de R+D de disseny d eproductes que generin menys residu sen alguna de les etapes del seu cicle devida .C3: Projectes de R+D de disseny d ebéns d'equipament que afavoreixin l aminimització de residus .C4: Projectes de R+D de investigaci óaplicada i desenvolupament, inclose sproves pilot .

Classe D . Projectes per a la formació i pro-moció en termes orientats a la minimitzaci óde residus industrials .

D1: Formació i informació al persona lpertanyent a una empresa o agrupaci ód'empreses, com a suport a actuacion sde minimització de residus dutes a ter -me en 1'any en curs i anterior a l asol•licitud o ja programades .D2: Actuacions complementáries al sprojectes de Classe B, com estudis ,análisis de viabilitat, actes de posada enmarxa .

Subvencions a l aminimització dels residu s

1'Ordre de 9 de febrer de 1996, ambqué ha quedat oberta la convoca-toria de subvencions a les emprese sper a la realització de diagnóstic aambientals i 1'execució de projecte sorientats a la minimització de resi-dus, 1'área de Medi Ambient de lC.A.A .T. ofereix els seus serveis enla tramitació de subvencions .Aquestes poden arribar a un miixi mdel 80%, en funció del projecte i de ltipus d'empresa, i en 1'elaboració de lprojecte .

Montserrat Gelonch

0

TAG

TOYOTAajIN/2a. Con la seguridad y equipamiento

que Toyota incorpora de serie a todos sus modelos .

Modelo Carina 2.0 16VPotencia 126 CV/5 .800 r.p. m

Velocidad máxima 200 km/h.

Modelo Carina 1 .6 16VPotencia 106 CV/6 .000 r.p .mVelocidad máxima 190 km/h .

Modelo Carina 2.0 I DPotencia 83 CV/4 .000 r.p .m

Velocidad máxima 175 km/h .

Land Cruiser HDJ 80 Un mundo de confort .Presencia i equipamiento de una berlina de lujo .

Modelo Land Cruiser HDJ 80 . Turbo Diesel .Potencia 170 CV/3 .600 r.p .m - 4 .200 T.D .Velocidad máxima 180 km/h .

CELICA Un placer reservado para los auténti -cos amantes de la emoción Toyota .

Pl-ASO Un coupé distinto para gente deestilo . El espíritu joven hecho realidad . Para los que persi-guen la libertad . Ágil, manejable, seguro . . .

Modelo Paseo 1,6 16 v .Potencia 90 CV/5 .400 r .p .m - Velocidad máxima 185 km/h .

Modelo Celica 20 GT .Potencia 175 CV/7 .000 r.p . mVelocidad máxima 225 km/h .

Modelo Celica 1 .8i S TPotencia 115 CV/5 .800 r.p . m

Velocidad máxima 200 km/h .

/Zgt/4 El 4 x 4 más urbano y versátil . Elija entreel 3 puertas y el más versátil 5 puertas . De cualquier mane-ra, usted saldrá ganando .

Modelo Rav 3 puerta sCilindrada 1 .998 c .c .

Velocidad máx . 170 km/h .

AUTO FORUM, S .A .Gasómetro, 29 - Tel . 24 56 36 - Fax 24 55 6 9

TARRAGON A

Modelo Rav 5 puerta sCilindrada 1 .998 c .c .

Velocidad máx . 170 km/h .

10

TAG

DISTINCION. PERCEPTIBL E

MINICAR PONS - 0/ . Gasómetro, 42 Telf . 21 61 69 - TARRAGON A

Lancia Y. En las antípodas de lo comú n1- Estructura de la carrocería con zonas de impact o

de deformación diferenciada .

2- Barras laterales de refuerzo .

3- Columna de dirección absorbente autodeforma-ble .

4- FPS (sistema de prevención de incendios) .

5- Cierre centralizado .

6- Elevalunas eléctrico .

Equipamientos opcionales

• ABS• AIRBAG de conductor pasajero .• Aire acondicionado .• Tapicería en piel o Alcantara

Lancia Y está presente enInternet : www.its .it/Lancia Y 'Y ahora Lancia le paga el impuesto de matriculación .

Lancia Y 1 .2 LE

1 .2 LS

1 .2LS

1 .4 LXAutomátic o

CV-CEE

P .V.P. desde

6 0

1 .414 .000

6 0

1 .487 .000

6 0

1 .718 .000

6 0

1 .731 .000

ro.

TAG

GABINET TÉCNI C

La diagnosi en e lprocés de rehabilitació

En els darrers anys s'h adesenvolupat de forma no-table el procés de interven -ció en la rehabilitació, res-tauració i manteniment dei sedificis . Les intervencion sacostumen a realitzar-s eseguint la dinámica habi-tual de les obres de nov aconstrucció, la qual cos aprovoca que els costos e sdisparin i les obres s'allar-guin més del qué estav aprevist .

Per tal d'evitar aquestamena de problemes, és de ltot necessari que les inter-vencions en edificis exis-tents vagin precedide sd'un diagnóstic previ pre-cís . Aquest ens aportaráun coneixement profunddeis aspectes físics, mate-rials, histórica, etc ., dequalsevol ámbit de la vidade l'edifici .

PrevisióUna intervenció correc-

ta será, doncs, el resulta tde conéixer les característi -ques constructives, la ca-pacitat i durabilitat deis di-ferents componente i la va-loració de les lesions quepresenta 1'edifici .

Peró, la bona diagnos ino només ha d'identificarles lesions existents, sin óque també ha de valorar ipreveure les que podrienpresentar-se en el futur i

predeterminar-ne la millor

. . ., han d'ajudar-nos a arri -solució .

bar a una diagnosi correc -

Aconseguir aquest ob-

ta .

jectiu no té per qué ser fá-cil . De fet, resultará més omenys complexe en funci óde les característiques delpropi edifici i de la proble-mática que presenti . Avuidia, un sol técnic no po tsaber tot alió referent a u nedifici ; aixó fa imprescindi -ble la preséncia i participa -ció de diferents professio-nals amb els qui es formaráun equip pluridisciplinarque seguirá un métode detreball adient a cada cas .D'aquesta manera, geólegs ,químics, físics, arqueólegs,

ocular i recolzada per la re-alització de cates en punt ssignificatius i utilitzant al-gun instrument de lecturainmediata.

-Estudis previs : realitza-rem la recollida d'infor-mació de tot alió que sigui .necessari per obtenir unprofurid coneixement de 1'e-difici objecte d'análisi . Araper ara, teñim a l'abastmolts métodes d'assaig queofereixen resultats perfec-tament quantificables icomparables entre si . Ambtot, no podem oblidar qu eel millor assaig no destruc-tiu és la inspecció ocular,feta amb la máxima atenci ói amb "ulls formats i entre-nats" .

-Diagnóstic : és una re-flexió crítica que determinales característiques i 1'estaten qué es troba 1'elementarquitectónic analitzat, u ndictamen i unes primerespropostes d'intervenció .Cal tenir en compte que e ldiagnóstic final ha de se rútil per plantejar una inter-venció i definir el project ecorresponent .

Tot plegat ens conduei xa un punt en qué sembl aoportú recordar el comen-tara de Malcolm Hollis, sur-veyor anglés (figura sem-blant a 1'arquitecte técnic)especialitzat en diagnosi :

"Fer la diagnosi d'unedifici és un art. Verificarles causes de les lesion sdeis edificis és una cién-cia. El técnic diagnostica-dor ha de ser una combi-nació d'ambdós : art i cién-cia" .

ProcésPer fer diagnosi, hem de

plantejar-nos un métode detreball adaptable a les cir-cumstáncies de cada cas .Una forma de classificar eltreball a seguir pot ser l asegüent: en primer lloc, lapre-diagnosi ; després, el sestudis previs, i, posterior-ment, el diagnóstic .

-Pre-diagnosi : és unprimer reconeixement d'a-proximació a 1'edifici, plan -tejada com una inspecci ó

El nostrQ sQrvel garantQix la Qualitat de I 'Obra

laboratorid 'assaigsdel Col-legi d'Arquitecte sTécnics de Tarragona

LABORATORI ACREDITA T

Poi . Industrial Francolí, Parcel .la 15, núm . 5 - ATel . (977) 54 79 09 • Fax (977) 54 78 47

43006 TARRAGONA

ASSESSORIA JURÍDICA

TAG

Prohibicions, fiance si desequilibris .

La Llei de Contractes, publicada al B .O.E. 119 de19 de maig de 1995, va entrar en vigor el mateix di ade la seva publicació . Aquesta Llei regula les con-tractacions realitzades per les Administracions Pú-bliques compreses en 1'Article 1, amb naturalesa d elegislació básica, excepte algunes contingudes e nfavor de les Comunitats Autónomes que es deter-minen en la seva Disposició Primera.

Davant els darrers aconteixements pels qual ss'ha plantejat 1'exigéncia de responsabilitats, tan tde caire polític com judicial, cal entendre que la Lle iés fruit d'una sensibilitat social especial per ta ld'evitar els casos de possible corrupció .

La Llei és aplicable a l'Administració General de1'Estat, a l'Administració de les Comunitats Autóno -mes i a les Entitats d'Administració Local . A més ,també és d'aplicació per als organismes autónoms idepenents de les Administracions Públiques, quanatenguin als interessos generals, quan estigui nfinancats per Administracions Públiques o Entitatsde Dret Públic, o bé quan la meitat deis membres en

els seus órgans . d'administració ,direcció o vigilancia, hagin estatnomenats per aquelles .

ProhibicionsL'article 20 d'aquesta Llei pro-

hibeix a tots els professionals, iper tant als empresaris, la possi-bilitat de contractar amb l'Ad-ministració quan hagin estat con-demnats amb senténcia ferma .Aquestes condemnes poden ferreferéncia a delictes contra la se-guretat i higiene en el treball, in-fraccions greus en matéria pro-fessional, delictes contra la pro-pietat, delictes de suborn, malver-sació de cabals públics, trafi cd'influéncies, negociacions pro-hibides amb funcionaris públics ,revelació de secrets o ús d'in-formació privilegiada, o delicte scontra la Hisenda Pública .

Es prohibeix també la contrac-tació en el cas que les empreses opersones que les representen ha -gin estat declarades en fallida, e nconcurs de creditors, insolvent so fallades en qualsevol procedi-ment, o subjectes a intervenci ójudicial . També es planteja la pro -hibició en el cas que s'hagisol•licitat un expedient de quita-ment o espera o de suspensió d epagaments, o que s'hagi sol•licita tjudicialment una simple suspen-sió de pagaments, fallida o con-curs de creditors, i en tant qu eaquestes empreses o els seus re-presentants no hagin estat reha-bilitats .

La llei contempla també el ssupósits d'incompatibilitats de lpersonal al servei de les Adminis -tracions Públiques, i la incompati -bilitat deis alts carrecs .

FiancesAmb carácter general, per po-

der accedir als procediment soberts o restringits de contracta-ció s'exigeix 1'obligació de prestarfianca o altres garanties . Aques-tes seran provisionals i equiva-lents al 2% del pressupost de lcontracte establert per l'Adminis-tració com a base de licitació, ex-cepte dispensa especial . La dis-pensa s'adoptara per part de 1'ór-

gan contractant a travésdel plec de clausules admi-nistratives particulars . El sadjudicataris deis contrac-tes queden obligats, n oobstant, a constituir un agarantia definitiva del 4 %del pressupost del contrac-te, excepte, de nou, dispen-sa explicitada i raonada .

Queden qualificats coma contractes d'obres me-nors aquells que no supe- .rin els 5 milions de pesse-tes . En aquest sentit, le sobres es qualificaran com :a) obres de primer establi-ment, reforma o gran repa-ració ; b) obres de reparaci ósimple; c) obres de conser-vació i manteniment, i d)obres d'enderroc .

DesequilibriPer tal de disposar de

prou idoneitat per contrac-tar amb l'Administració Pú-blica resulta, doncs, essen-cial tenir un historial em-presarial-professional irre-protxable, i no trobar-sesubjecte a cap limitació oprohibició de les que s'es-tableixen a 1'article 29 de l aLlei . Entenem que aquest aés un instrument exigit pe rla pressió social, pecó el sseus problemes i la sevaeficacia es determinaran e nel quefer diari, especial-ment pel que fa a 1'agilitatde contractació i de1'efectiva finalització de. le sobres públiques . Manca unrequisit básic per contra-rrestar tantes exigéncies, iés la total abséncia de ga-ranties d'acompliment pe rpart de l'Administració Pú-blica deis pagaments qu ehaura de fer. Aquest extremprovoca un desequilibr ientre les exigéncies de l aLlei basades en 1'interé spúblic i les necessitats par-ticulars deis empresaris oprofessionals subjectes aella .

F. Xavier Escudé

TAG

REPORTATG E

Farmacéutics i advocats estrenennova seu per als seus col . legis

Ja s'ha enllestit 1'edifici que allot-jará la nova seu del Col•legi de Farma -céutics i del Col . legi d'Advocats deTarragona, ambdós junts, peró no ba-rrejats .

El visitant queda agradablementsorprés per 1'atractiva combinació d ecolors : la facana, en pál•lid gris elsócol de marbre macael, color "coure "i blau maní ; un poeta diría que evoc ales sensacions de camp i mar tantprópies d'aquesta terra . El técnic, pe rla seva banda, s'adona rápidamentque 1'objectiu d'aquests colors és fa-cilitar la integració de 1'edifici en elconjunt arquitectónic que formen1'Església de Sant Pau i 1'edifici parro -quial adjacents .

Interés cultualVal a dir que el solar en qué

s'assenta 1'edifici era un espai qualifi-cat d'interés cultual, és a dir, destina tal culte religiós . Per aquest motiu, v ahaver de realitzar-se un projecte am bun estudi de detall de la zona, a partirdel qual es va tirar endavant el Pl aEspecial que va permetre la requalifi-

Vista de ('entrada a la nova seu de lCol .legi de Farmacéutics i del Col.leg id'Advocats de Tarragona, al carrer EnricD'Ossó. A la tanca, s'hi distingeixen le sbalances de la Justícia, la serp de l aFarmacopea i les quatre barre sondulades de Tarragona.

La col•locació degrans panelas sobre e lbuidat del soterrani h apermés donar amplitud

als espais interiors

cació del solar amb la categori ad'administratiu .

Les extranyes característique sd'aquest solar, de forma corva, va nobligar a dissenyar la seu dei scol•legis en dos volums básics be ndiferenciats ; volums que, óbviament,

han condicionat la distribució dei sespais interiors . A més, resulta que e lsolar no era, ni de lluny, pla . Entre u ni altre extrem de 1'edifici hi ha una di -feréncia de 2,5m . d'alcada . Aqueste sdiferéncies han permés establir do ssoterranis, un desplacat a mitja ala-da respecte de 1'altre . Per sobre ,1'edifici consta de planta baixa, i do spisos, un per a cada col•legi de pro-fessionals .

Elements destacatsHi ha alguns elements que desta-

quen en el procés constructiu d'a-questa obra . Sens dubte, el que méscrida 1'atenció, per les especials exi-géncies técniques i mecániques qu eha plantejat, és el de la utilitzaciód'uns grans panells d'1,5m. d'amplad aper 10m. de llargada, fabricats en for-migó i en cerámica i instal•lats direc-tament sobre el forat deis soterranis .

Segons explica Lluís Sáez, un dei sdos arquitectes responsables del pro-jecte, "aquests panells han permés e ldisseny d'unes tramades entre pilar sde 8,5m., grácies a les quals he m

m

REPORTATGE

TAG

aconseguit una interessant sensaci ód'amplitud a 1'interior del recinte" .

Seguretat

Un altre deis aspectes destacable sde 1'edifici és 1'especial atenció ques'ha dedicat a la seguretat deis seu susuaris . Tots els espais de 1'edific icompten amb escales independent sentre sí que conflueixen a diferent spunts de la planta baixa . La intenci ód'aquesta concepció és la de facilita ral máxim 1'evaquació de les diferentsdependéncies en cas d'urgéncia ; eva-quació que s'efectuaria a través d equalsevol de les sortides d'emergén-cia exteriors que hi ha a cada planta .Peró, a més de les escales, totes le splantes estan connectades entre s ímitjancant un ascensor hidráulic .

En la mateixa línia de preocupaci óper la seguretat, els plafons de fustade faig que recobreixen les parets in-teriors estan preparats per a una re-sisténcia al foc RF60 . I, en casd'incendi, pot recurrir-se als grup sd'extintors doblats (un de pols i nitrede CO 2 ) que hi ha repartits per tot sels pisos . En fi, robra compta am bunes despeses destinades a la pro-tecció de les persones que supera els3 .500.000 pessetes .

I, ja que parlem d'equipaments, ésinteressant fer notar que 1'edificicompta amb 2 .200 metres de conduc-tes d'aire condicionat, el qual depen-drá de les 21 máquines de 15 .000 fri-gories destinades a la ventilació d e1'edifici i que funcionen independent-

ment les unes de lesaltres, de manera quenomés consumeixenles necessáries en ca -da moment .

Distribució

De baix a dalt, e lprimer que troba el vi-sitant és el Soterran i1, al qual s'hi ha ubi-cat una sala per a l abomba d'aigua, un acisterna de 15 .000 li-tres d'aigua i un apar-cament pensat pera .29 places ámples .L'accés a 1'exterior s'e-fectua mitjancant un arampa de 5m.

Al costat d'aques tprimer soterrani, situata més alcada, hi ha e lSoterrani 0. Aquestés, básicament, 1'espa idestinat a les instal -•lacions i la maquiná-ria . Entre altres habitacles, té una sal adestinada als comptadors, que om-plen tots ells una paret de 2,60 x 2m .

Peró no només hi ha instal -•lacions . Com en tots els pisos, aqu ítambé hi ha el seu raconet encanta-dor: es tracta duna sala polivalent ,situada sota el pati d'entrada a 1'edi-fici, que compta amb llum natural grá-cies un solárium translúcid que ocup abona part del sostre . Al costat, n'h iha una altra, també polivalent, i algu -

Foto superior: Aiguns deis membresde 1'equip de técnics encarregat del

disseny i 1'execució del projecte .D'esquerra a dreta, Lluís Sáez, Pere

Joaquim Villar, Juan Antonio Díaz .

Foto inferior i següents: Diferentsplanells de I'edifici col•legial

LUIS SAEZ PEREZ 1 RAMON EGOSCOZABAL MAYOR - ARQUITECTES-

PLANTA PRIMERA COL .LEGI FARMACEUTICS E : .1/20 0

COL .LEGI OFICIAL DE FARMACEUTICS DE LA PROVINCIA DE TARRAGONA 1 D'ADVOCATS DE TARRAGONA

TAG

REPORTATGE

nes petites habitacions que pode nser destinades a arxius . Pel que fa a l aresta de plantes, la distribució d e1'espai está condicionada, de nou, pe rla forma del solar.

Auditori .A la planta baixa, a banda dei s

serveis higiénics equipats tots ell samb un sistema de fluxors (per a ho-mes, dones i discapacitats), de 1'ampl irebedor i la sala adjacent (on possi-blement acabi ubicant-s'hi una petitacafeteria amb terrassa o un espai pe ra exposicions), hi destaca especial-ment l'auditori . Aquest parteix d'u nmodel históricament molt vinculat a l aciutat : el d'hemicicle . Compta amb 27 0places, a les quals cal afegir els es-pais destinats al possible emplana-ment de cadires de rodes --qualsevo lindret de 1'edifici compta amb rampe sd'accés per a discapacitats-- .

Un altre deis aspectes més inte-ressants de l'auditori és el de lail•luminació: compta amb una clara-boia central de sistema bivalv quepermet gaudir de llum natural . Aixó ,és clar, permet un considerable estal-vi d'energia eléctrica, . factor sovie toblidat en el disseny d'espais com e lque aquí es considera . El sol, apa-

L'auditori, en formad'hemicicle, estápensat per a 27 0

butaques i comptaamb malta Ilum natura l

rentment dalló més corrent, ocultasorpreses : sota el paviment de1'auditori s'ha instal•lat un cableja tque permetrá disposar d'un sistem aintern de comunicacions per a traduc -cions simultánies o altres emissionsde senyal sonora .

Preveient 1'eventual celebració deseminaris o congressos internacio-nals a l'auditori, s'ha construit un asala adjunta a 1'hemicicle destinad aals traductors . Per cert, un detall esté -tic forra agradable és el fet que le sportes d'accés a altres espais, com l asala de maquines per a la ventilaci óde l'auditori, els serveis higiénics o l asala de traductors, queden camufla -des en la decoració de l'auditori .

DADES TÉCNIQUES :

Superficie construida :-Aparcament : 1 .000m 2 .-Soterrani : 500 m 2 .-Planta baixa : 750 m 2 .-Plantes superiors : 550 m 2cadascuna .

Pressupost per construcció :235 milions de pessetes .

Arquitectes :Lluís Sáez Pérez iRamon Egoscozábal Mayor

Aparelladors :Peré Joaquin Villar San zJuan Antonio Díaz Álvarez

Empresa constructora :García Riera, S .L .

Principals proveidors:-Prefabricats de Catalunya ,(Panells formigó i cerámica) ;-Terraambient, S .L . - J .Vallhonrat (Mobiliari i mam-pares a despatxos i oficines) ;-El Corte Inglés (Falso ssostres) ;-Poliester-Color, S .A. (Serra- .Ileria d'alumini) .

garcia riera, s.l .E

EMPRESA CONSTRUCTOR A

EDIFICACIÓ PÚBLICA 1 PRIVADA OBRA CIVIL< INDUSTRIAL • PROMOCIONS IMMOBILIARIES

Carrer Monterols, 12 - Local C.Appartat/de Correus, 22Tel . oficina : (977) 3944/07(2 Iínie

Fax. (977) 39 06 1 443480 VISECA ('Tarragona )

16

REPORTATGE

TAG

A través de 1'escala principal, am bbaranatge d'acer inoxidable, s'acce-deix des del rebedor als pisos supe-riors de 1'edifici .

Pisos superioraCada planta superior alberga un

deis dos col•legis professionals . En e lprimer pis hi haurá la seu del Col•leg ide Farmacéutics, i en el segón, la de ld'Advocats . De fet, la distribució deis

espais que conformen cada instituciócol•legial és la mateixa . A grans trets ,en una de les dues ales de 1'edifici, l amés institucional, s'hi troben els des-patxos del president i vocalies i l asala de reunions ; en 1'altra, s'hi tro-ben les oficines i algunes sales d eserveis específics de 'la professió .Així, mentre que en el primer pis hi h aun complet laboratori amb 16 prese sd'aigua (16 persones podran treballar-hi alhora) ; en el segon pis hi ha una

gran biblioteca on podrá consultar-s'hi un extens fons bibliogritfic rela-cionat amb el món de la Llei .

El resultat final d'aquest project eés prou interessant, especialment s itenim en compte les dificultats qu ecomportava la forma del solar en qu és'havia d'emplacar .

Santi Suárez Baldrís

LUIS SAEZ PEREZ 1 RAMON EGOSCOZABAL MAYOR - ARQUITECTES -

PLANTA BAIXA

E : 1/200

1111111111'11111 1

11111111II . II .I1 1 1 a ~

-. ..

. a~a

~ .sas ..~~~~.i~t_~~~a_~i-F.M.i ..a w.•

1111111 11 1 1 1 1 1 1 1

1111111 111 1111 1

..a.:■...a u

FACHADA C/ ENRIC D'OSS O

00 0

0 0p O

14 ■ aMMMMIIIIMMMIWMMMMMMMIORWMMMOMMMMMMMMM M

VALLADO C/ ENRIC D'OSS O

FACHADA AVDA . PRESIDENT COMPANY S

COL.LEGI OFICIAL DE FARMACEUTICS DE LA PROVINCIA DE TARRAGONA 1 D'ADVOCATS DE TARRAGON A

LUIS SAEZ PEREZ 1 RAMON EGOSCOZABAL MAYOR - ARQUITECTES-

PLANTA BAIXA

E : 1/20 0

COL.LEGI OFICIAL DE FARMACEUTICS DE LA PROVINCIA DE TARRAGONA 1 D'ADVOCATS DE TARRAGONA

TAG

ANÁLIS I

La construccióacara un futur incert

La producció total de l'activitatconstructora pot assolir enguany unaxifra total superior als 8,7 bilions d epessetes . Aquesta xifra representari aun increment del 3% respecte a la re-gistrada l'any 1995 . De fet, el conjuntdel sector ja va veure créixer el se uvolum de negoci un 5% durant 1'an ypassat, segons un informe de 1'agru-pació empresarial del sector, Seopan .

A Catalunya, peró, el creixemen tva ser només del 2,5%, grácies sobre-tot a 1'empenta de la construcció d'ha-bitatges nous i a la rehabilitació d'e-dificis . I, val a dir que la demarcaci óde Tarragona va ser, juntament amb l ade Lleida, la que més va créixer : propdel 6% respecte a l'any anterior .

Si el creixement previst es confir-ma, es registraria un important aug-ment en el nombre de llocs de treballen el sector de la construcció d e40 .000.

Una de les condicions fixades pe rSeopan per a que es produís aquestcreixement era la •reducció en els tipu sd'interés, que al llarg del passat me sd'abril s'ha confirmat . Paral•lelament ,és necessari el manteniment de la in-versió pública i la introducció de fór-meles extrapressupostiiries per finan-car infrastructures . En aquest sentit ,les previsions d'inversió pública pe renguany es fixaven a primers d'an yen els 740 .000 milions de pessetes ,deis quals ja se n'han licitat 100 .000 .

Contradiccions

Ara bé, no tot són flors i violes : al -tres veus, com la de la Cambra de Con -tractistes de Catalun-ya, apunten al fet que ,des del 1991, les in-versions públiques e nel sector de la cons-trucció han patit u nprocés de caiguda im-parable .

En aquest sentit ,un informe d'aquestainstitució aventuraque enguany será u nmal any per a la cons-trucció, ja que nomé ses licitarán obres j aprevistes 1'any 1995 .La prórroga pressu-postária, de la qué de-pon encara el Govern ,és un factor •determi-nant que porta a pen-sar que no hi hauránous projectes .

Un altre aspecteproblemátic a valorarés el de la morosita tde les administracion spúbliques amb les em-preses constructores .També aquest és u ncapítol que ha anatempitjorant amb el sanys . A Catalunya, el

deute pendent a finals de l'any pass-at era d'uns 230 .000 milions de pes-setes, xifra que suposa un incrementde 4% respecte al volum de deute de l1994 .

Interessos

Aquest problema s'agrava si con-siderem que són encara pocs els or-ganismes públics que apliquen co-rrectament la nova Llei de Contracta-ció i remborsen interessos pels re-tards en els pagaments . Cal tenir, encompte que un recurs davant del jut-ge per impagament deis interesso spot trigar fins a quatre anys en arri-bar a la vista. L'administració mé smorosa és, segons 1'estudi de la Cam-bra de Contractistes, la local, segui-da per la Generalitat i, després, pe l1'Administració central . Es ciar queentre els ajuntaments sempre hi h ahonroses excepcions .

I cal afegir el fet que ja 1'any pas-sat els costos de producció van aug-mentar per sobre de 1'IPC, degut a1'encariment deis productes . En fi, el sindicadors no semblen assenyalar u nfutur massa agradable : de moment e lnou Ministerio de Fomento ja ha fe tús de les tisores . Tot i que, mai s esap, l'any passat tampoc semblavaque seria res de 1'altre món i al final . . .

RETALLS

TAG

Ajuts a la recuperaci ódel nucli antic de Valls

El despoblament que d efa anys está afectant el nu-cli antic de Valls ha tingu tcom a conseqüéncia u npreocupant deterioramen tdeis habitatges . Les condi-cions que ara per ara pre-senten no és la més idóni aper a les promocions priva-des .

La no existéncia d'u npla integral de recuperaci ód'aquesta zona ha forca tals representante munici-pals a elaborar unes base sper a la concessió d'ajuts ales intervencions construc-tives o de rehabilitació qu es'hi duguin a terme . Entreels aspectes destacats d'a-

Des de 1'1 d'abril pas -sat, és vigent l'aplicaci ódeis nous estatuts de l aPREMAAT. L'entrada e nvigor coincideix amb l ade la nova Llei de le sAssegurances Privades .La reforma estatutária v aaprobar-se el passat de-sembre en Assemble aGeneral . A la foto, el ré -presentant del Col•leg ide Tarragona, AntonioSánchez Gállego (a dalt ,segon per la dreta) .

questes bases, hi ha la re-feréncia a qué les persone sde menys de trenta any sd'edat podran obtenir u nsuplement del 20% sobre elcómput general de •la quan -titat total de les subvencio-ns . A més, s'ha rebaixat1'antiguitat mínima deis ha -bitatges per poder accedi rals ajuts de 75 a 50 anys .

Estímuls

L'objectiu subjacent aaquests criteris de conces-sió d'ajuts és estimular l arepoblació del nucli anticamb gent jove, que actual-ment tendeix a escollir el safores d'aquesta área per

establir la seva primera re-sidéncia . Una de les inicia-tives orientades en aquest adirecció és la d'afavori r1'establiment a la zon ad'entitats i associacions .

Malgrat tot, una de le sassignatures pendents é sl'estímul a la participaci óde la promoció privad aaquesta zona de la capitalde l'Alt Camp . L'escassasuperfície deis solars obli-ga a trobar a més d'un pro-pietari disposat a vendre .D'altra banda, la configura -ció deis carrers i carreron simposa un encariment con-siderable als projectes, do-nat que 1'accés de grues ialtres tipus de máquine sresulta complicat .

CLASSI FICATS

-Es ven taula de dibui xnova (2 anys) . 1,20 x1,05 . Preu : 10.000ptes .

Contacte : Srta . Maríadel Canto, tel . 23 6636. Matins de 8 a 15h .

-Lloguer d'aparells to-pográfics i escleróme-tres. Taquímetre : 500pts ./dia; nivell 300pts ./dia ; esclerómetrei mires s/c .

Contacte: Tel . 21 2799

-Ajuts informátics .

Contacte : Sra. CristinaCantero, Bloque Ma-llorca, esc . B 8°-2 a, tel .22 42 89 . Sant Pere iSant Pau (Tarragona) .

-Delineant . 20 anysd'experiéncia en gabi-nets d'Arquitectura ,Enginyeria i empresesde construcció . Expe-riéncia en CAD 12 . Co-neixements de Topo-grafia . Curset d'encar-regat d'obra .

Contacte: Tel . 22 4 162 .

-Es ven telefax en mol tbones condicions . Pa-per térmic d'alimen-tació continua. MarcaCanon . Diferents pos-sibilitats de memória .

Contacte : Tel . 76 2027

El Pati - 26 / 4 / 96

Els vous estatuts de PREMAAT, vigents des d'abri l

ASAMBLEA GE EUAL DE MUTUALISTAS Y DELEGADO S

PREVIW D N ML . i A DE PAREJA )RE S

[AAT

`' A RQUITECTOS TECNICOS

Madrid 1 y 2 de diciembre 1995

Creix el mercat dei sclimatitzadors

La demanda d'aparells d'aire condiciona tdurant 1'any 1995 va créixer a 1'Estat espan-yol prop d'un 29% respecte a 1'any anterior .Vol dir aixó que la xifra de negoci va arriba rals 60 .000 milions de pessetes, deis quals l aquarta part va correspondre a sis importa-dors japonesos .

Panasonic i Fujitsu són els noms que li-deren aquest mercat ; la primera empresaobté una quota del 30% en els equips de fi -nestra, mentre que la regona controla e lmercat deis models split.

El Periódico - 17/3/96

19

EL PRIMER PLADE PENSIONS

AMB SOLUCIÓ TOTA L

La solució per al futu r

Tindrá la pensió que desitgiAdaptem el Pla a les seves necessitats i li pla-nifiquem la pensió que vosté vulgui, en (un -ció de I'edat .

Les aportacions, a la seva midaLi donem absoluta flexibilitat en les seve saportacions, tant pel que fa a la quantita t(des de 1 .000 ptes . al mes) com a la freqüén-cia (aportacions periódiques o esporádi-ques) .

L'orientem perqué es prepari l amillor jubilacióVingui a les nostres oficines i li direm, gra-tuitament i sense cap tipus de. compromís, e lque pot cobrar quan es jubili amb la pensi óde la Seguretat Social .

A més, li regalem la Gula per a la Jubilació ,per a preparar-se el millor deis futurs .

La solució per al presen t

Disposi de diners quan e nnécessiiAmb la garantia de crédit certificada per es-crit per Caixa de Catalunya a tots els partí-cips del Pla, podrá disposar de diners sem-pre que en necessiti i per a qualsevol impre-vist .

Grans avantatges fiscal sEl Pla de Pensions Total no només és la millo rsolució per a la seva jubilació, sinó que amés li permet deduir fins al 56% de I'IRPF.

NOU PLADE PENSIONS TOTA L

Diners Sempre Seu s

Informació i contractació per teléfon :

Lí n i aTOTAL 900 12 00 12

CAIXA DE CATALUNYA