Tag

Serv

eis

del C

OA

ATT

Edita:COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

Rambla del President Francesc Macià 643005 TarragonaTel. 977 212 799 · Fax 977 224 152 e-mail: [email protected]

Els criteris exposats als articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no repre-senten necessàriament l’opinió del TAG.

Consell de Redacció Jesús Moreno (Vocal Junta),Pablo Fernández de Caleya,Alexandra Fortuny, Josep M. Sanet, Manuel Rivera

Producció revista Nou Silva EquipsTel. 977 248 883e-mail: [email protected]

Contractació publicitat:Meritxell Gispert · Tel. 977 212 799

Dipòsit legal: T-800-93ISSN: 1134-086 X

Junta de GovernPresident

Julio Baixauli Cullaré

VicepresidentAdolf Quetcuti Carceller

SecretàriaMontserrat Muñoz Madueño

TresorerJordi Adam Andreu

ComptadoraM. Teresa Solé Vidal

VocalsJosep Marsal Sans

José Luis Hernández Osma Jesús Moreno Martos

Francesc Xavier Llorens GualJoan Ferré Menasanch

SEU A TARRAGONATel. 977 212 [email protected] / www.apatgn.orgRambla del President Francesc Macià, 643005 TarragonaHorari d’ofi cina: De dilluns a dijous: De 8 a 14 h i de 15:30 a 17:30 h Divendres de 8 a 15 h

Gerència: Pablo Fernández de Caleya Dalmau

Secretaria:Míriam Ferrer, Mercè Obiol, Dora Fernández

Comptabilitat: Àngels Recuero

Visats:Tècnics: Josep Anguera i Ramon RebolloCarme Vallverdú, Eva Larraz i Katia PesareHorari: De dilluns a dijous de 8 a17 h.Divendres de 8 a 14 h.

Ofi cina del Vendrell: Òscar FranchC. Narcís Monturiol, 2 - 4(cantonada Av. del Puig) Tel. 977 155 [email protected] i dijous: de 16 h a 19 h(només col·legiats residents)

Ofi cina de Reus: Emma PonsAv. Onze de setembre, 4Tel. 977 331 [email protected]: de 16 h a 19 hDimecres: de 17 h a 20 h(només col·legiats residents)

LABORATORI D’ASSAIGSTel. 977 524 [email protected] / www.citam-sa.comAv. Europa, cantonada C. Bèlgica illa 14Polígon Ind. Constantí · 43120 Constantí Gerent: Lluís ComesDirector tècnic: Ernest Valls

SERVEIS EXTERNSAssegurances, OCT, Laboratori d’AssaigsMeritxell Gispert i Carme VidalTel. 977 249 998 · 977 250 [email protected]

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ i BIBLIOTECAAlexandra [email protected]://biblioteca.apatgn.org

GABINET TÈCNIC I DINAMITZACIÓLluís Roig, Ramon Rebollo (Gabinet Tècnic)[email protected] Sáenz (Dinamització)[email protected] de treball: Gabinet TècnicServei d’inspecció: Josep Anguera

INFORMÀTICAMarcel Ramírez i Jaume Cabré[email protected]

REVISTA TAGJosep Maria Sanet Nou Silva Equips Tel. 977 248 883

ASSESSORAMENTMíriam FerrerASSESSORIES EXTERNESJurídica: Escudé Advocats (Tgn)Tel.: 977 249 832Ricard Foraster (Reus) Tel.: 977 343 204Fiscal: Assessoria Mallol Tel.: 977 235 752Laboral: Assessoria Félix GonzálezTel.: 977 213 458

FUNDACIÓ TARRAGONA UNIDALluís [email protected]

Tag 4t trimestre 2008 [ 3 ]

EditorialEditorialTagREVISTA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA

n L’ENTREVISTAAlbert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona Pàgs. 4-7

n HABITATGELa nova conjuntura de l’habitatge.Ajuts a la promoció d’habitatge de protecció ofi cial.El servei Municipal de l’Habitatge de Tarragona Pàgs. 8-14

n ASSESSORIA JURÍDICAActuacions protectores Pàgs. 16-17

n LABORATORI D’ASSAIGSObres d’urbanització (2) Pàgs. 18-21

n PATRIMONIArquitectura modernista (2).Bastides Pàgs. 22-29

n CONSTRUCCIÓ I ARTCasa Casanoves Pàgs. 30-31

n ESPAI AL TEMPSLa construcció romana (18).Els patrons de tràfi c de Tarragona i la Guerra gran (1793-1795).Inici de la Guerra del francès Pàgs. 32-38

NORMES DE PUBLICACIÓ

La revista TAG és el mitjà de comunicació i difusió del COAATT amb el públic en general per informar i promoure la professió. Es publica trimestralment i recull temes relacionats amb l’actualitat del sector professional i de l’àmbit historiogràfi c i cultural. La revista és oberta a la recepció de propostes d’articles, sempre que s’ajustin a les següents normes:• Els treballs s’han d’acompanyar de les dades complertes d’identifi cació i localització

de l’autor personal o col·lectiu d’aquest.• Els articles, que es presentin per a la seva publicació a la revista TAG, hauran de ser

inèdits i no es podran sotmetre a altres publicacions fi ns que no hagin estat desestimats pel Consell de Redacció.

• Els articles admesos i publicats passaran a ser propietat de la publicació, que se’n reserva els drets d’autor.

Per presentar articles a la valoració del Consell de Redacció, cal posar-se en contacte amb el COAATT al telèfon 977 212 799, o per correu-e: [email protected]

Capacitat de prospectiva

No és cap descobriment que no és el millor moment econòmic, ni al món ni aquí. Veure aques-ta revista i l’anàlisi de diversos agents (com el president de la

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació) i les xifres de l’actual conjuntura en el sector de l’Habitatge —a Tarragona i a Catalunya. El Col·legi, tot i la situació, està combinant un pla d’ajustament amb el manteniment dels serveis convenients per a cumplir amb les seves fun-cions principals: defensar els interesos profes-sionals, donar formació/informació/serveis i mantenir una comunicació verdadera amb les institucions i la societat.

No s’ha acabat la vida, ni la societat, ni la construcció —privada i pública— ni la funció o funcions del COAATT. Us mantindrem informats pels mitjans habituals —la revista periòdica del TAG, el butlletí Enllaç, la pàgina web, i d’una manera propera pels membres de la Junta i el personal del Col·legi que ara més que mai es posen al vostre servei. Confi em que els nostres col·legiats i la societat siguin conscients i com-prensius amb la situació. Ens en sortirem amb realisme però també amb treball, il·lusió, es-perit d’equip, molta solidaritat i, no oblidem, capacitat de prospectiva. Respectem el passat, gestionem el present i anticipem el futur.

Instal·lacions centrals d’EMATSA (Tarragona)

Foto: Nou Silva Equips


“MIREM DE SER POSITIUS I BUSCAR SOLUCIONS”

Entrevista a Albert Abellópresident de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona

L’entrevista

Com valora la Cambra de Comerç la situació econòmica actual?

Em sabria molt greu seguir amb el missatge que emeten contínuament els mitjans de comunicació de la situació catastròfi ca que estem vivint a nivell mundial. Parlar d’això és una obvietat i tots tenim una sensació que la situació econòmica general no és bona. El que des de la Cambra de Comerç mirem és de ser positius i buscar solucions davant d’aquesta problemàtica. Sempre hi hau-ran circumstàncies i problemes que ens empenyeran a millorar molts aspectes de la nostra vida, de la nostra promoció i de les nostres empreses. Ara és mo-ment d’aprendre dels errors i mirar de millorar. Nosaltres vam enviar una notifi -cació als diputats i parlamentaris, en la qual s’exposaven unes mesures perquè el món empresarial sigui capaç de sortir d’aquestes circumstàncies amb celeritat.

Quins punt claus creu que s’han de treballar per part de les empreses i les administracions?

La internacionalització de les empre-ses. És molt important que les nostres empreses s’internacionalitzin. Ha hagut sempre una voluntat expressa perquè si-gui així, però ara més que mai han de diversifi car el risc. Les nostres companyi-

es, sempre i quan tinguin els productes, s’han de posicionar a nivell mundial. Es-tratègicament és molt important.

La segona és la formació. És una assignatura pendent que tenim, no so-lament a Catalunya sinó a tot l’Estat, perquè el nivell formatiu, tant en graus mitjos com superiors, està a la cua d’Eu-ropa, hem de fer un esforç per a què les persones tinguin un nivell. Avui en dia tenim competidors. Surten miler d’enginyers de països asiàtics amb una excel·lent formació. Difícilment a Europa (ja no a Espanya o Catalunya) podem

competir amb tots aquests professionals que venen de fora. La formació és un puntal. La inversió pública: Bàsic per les comarques de Tarragona, en un moment que les empreses no tenen tants recursos per invertir o amb problemes fi nancers importants, és quan l’Estat ha d’apostar per l’obra pública i fer les inversions en infraestructures necessàries: un país sen-se infraestructures no pot evolucionar. Al Camp de Tarragona estem a la cua de Catalunya, des de sempre. Altres factors són la recerca i renovació. I altres més domèstics, però que no deixen de ser importants, són l’efi ciència i la produc-tivitat, però no només en el món empre-sarial, sinó també en l’Administració. Sentim a diari que les administracions estan col·lapsades. Si abans ho estaven, ara més. Tenim que apostar per ser més productius, sobretot en el món de l’Ad-ministració, que està a anys llum del que hauria de ser.

Administració efi cient

Com faria aquesta crida a l’efi-ciència de l’Administració i del funcionariat?

Podem denunciar públicament la situació, exposar-la davant l’Adminis-

Les solucions són la internacionalització,

la formació, la inversió pública,

la investigació i la productivitat


L’entrevista

tració i els estaments polítics. Però els que han de fer aquesta tasca són els polítics. Ha d’haver una societat en la veu d’institucions com les Cambres i els Col·legis. Però fi nalment qui ha de fer la feina és el polític, que és el profes-sional que cobra i es guanya la vida amb això. Si els polítics no marquen el gol, per molt bon equip que tinguem, no guanyarem mai de la vida. En aquest cas són els polítics de les nostres comar-ques els que han de treballar a Madrid i al Parlament de Catalunya perquè les

qüestions s’agilitzin i facin els canvis que calen. Quan una empresa no fun-ciona, o hi han canvis o acaba tancant.Sempre s’ha intentar buscar solucions. En l’Administració igual, s’han de bus-car solucions per fer-la més efi caç. Els Col·legis estan inclosos en aquesta veu civil i compromesa que dèiem. El Col-legi professional és un campus de pro-jecció, de generar opinió, d’inquietuds i de reclamació molt important, individu-alment es té menys pes. És el canal idoni per vehicular la opinió.

Construcció

Com valora l’afectació de la situ-ació econòmica en el sector de la construcció?

Semblava que el problema més gran del món era el del mercat de la cons-trucció, i al cap d’uns mesos s’ha pogut veure que això era una petita part d’un gran problema, que és el fi nancer. Evi-dentment, si no hi ha fi nançament no hi ha construcció. Hagi més o menys demanda, si les entitats bancàries no

Albert Abelló, al despatx de la Cambra

L’entrevista


donen suport als projectes això trigarà molt en solucionar-se. Llavors el primer problema a solucionar és el fi nancer. Després veurem com s’ha d’arreglar l’ex-cedent d’habitatge, que a més aquest excés està ubicat en llocs de segona re-sidència, perquè s’està demostrant que en poblacions de primers habitatges, on hi ha escassetat de sòl, els preus no baixen, però el problema no rau en l’ex-cedent d’oferta. Surt a les notícies que la Generalitat comprarà habitatges per tornar-los a vendre, potser és aquest el camí. Però crec que és prioritari arreglar els problemes fi nancers. Ara es parla que els governs es podrien fer càrrec de la problemàtica bancària. Quan fa uns mesos estàvem parlant de la cons-trucció, semblava que ningú els tenia que ajudar, i això és una discriminació. Si s’intervé en un sector s’ha d’interve-nir en tots o en cap. Si ara s’ajuda els bancs, s’hauran de realitzar mesures en breu per a la construcció també, per la quantitat d’empreses i professionals que hi depenen.

Fa poc han signat un conveni per a la formació amb Federació de gremis de la construcció (FEGCO). En què es fonamenta aquest con-veni?

Hem treballat de fa temps aquest conveni i es tracta simplement que, des de la Cambra, oferim les nostres instal-lacions i el nostre know-how per realitzar un seguit de cursos adreçats als profes-sionals de la construcció. S’impartiran mancomunadament entre la Cambra i la FEGCO. És una mostra de voluntat de col·laboració, d’estar a prop de les associacions professionals per desenvo-lupar projectes en comú. Una de les nos-tres funcions més importants és dedicar recursos a la formació. Estem oberts a col·laborar amb el COAATT, com tam-bé es fa amb altres sectors. I des d’aquí

m’ofereixo per buscar les vies de col-laboració entre les dues entitats.

Mobilitat

En l’àmbit de les infraestructures, la Cambra és un òrgan consul-tiu de primer ordre al Camp de Tarragona. Analitzi la situació.

Ara és un moment curiós, per què s’estan portant a terme tota una sèrie d’infraestructures que més o menys aca-baran totes alhora, que són històriques perquè les portem reclamant des de fa 15 anys, i que en un màxim de 4 anys s’executaran totes, i moltes d’aquestes ja estan en un procés molt avançat. Haurà una transformació molt gran, del que era el Camp fa 5 anys al que serà d’aquí 5 anys. Estem parlant de les obres en les nacionals 240 i la 340, de la inver-sió en l’aeroport de Reus, del corredor del Mediterrani, de l’estació central del Camp i que coincidiran en el temps. S’havia de produir, portem tants anys demanant-ho que fi nalment cauen per natura, perquè som un lloc de pas natu-ral. Si som la primera província en tenir l’estació de l’AVE ha sigut perquè havia de passar primer per aquí abans que per Barcelona. Aquestes infraestructures faran que el Camp de Tarragona sigui una de les zones més ben comunicades del país. La pregunta que plantegem és: quin són els projectes de futur? Ara és el moment de plantejar els nous projec-tes, encara que la situació no sembli ser la propícia per pensar-hi en ells, però s’han de plantejar ara, ja que en el seu plantejament podem estar 10 anys.

I per quins aposta la Cambra?Nosaltres apostem molt per la mobili-

tat. Tarragona és una àrea que en 30 km a la rodona es belluguen 400.000 per-sones i un dels grans dèfi cits que tenim és la mobilitat interna, entre els nuclis de població propers. Abans, la gent vivia i treballava en la mateixa ciutat. Ara te-nim una carretera com la de Tarragona-Reus en què cada dia 40.000 vehicles van i venen. I tenim la zona del Vendrell, que estant tant a prop sembla que sigui Andorra. El fet d’habilitar vies i mitjans públics de transport per a la mobilitat de les persones ens sembla fonamental. No es tracta d’abocar més cotxes a la carretera, que ens portarà a fer més car-

reteres. Es tracta de buscar el mitjà de transport públic que ens comuniqui amb la màxima celeritat, el mínim cost, i que sigui el més sostenible.

Creiem important potenciar més el tren d’alta velocitat. El Camp de Tarragona ha de tenir un sistema viari i públic per comunicar-se amb l’estació de l’AVE, però des del Vendrell també, i des de Reus. S’ha de comunicar com cal l’estació. I com projecte que implicarà un abans i un després per a Tarragona serà la façana marítima. I hem de vigi-lar com evolucionen les infraestructures de l’estació al sud de l’aeroport de Reus i el corredor del Mediterrani, ja que es corre el perill de perdre l’estació urba-na de la ciutat de Tarragona. Si arriba aquest moment tothom es queixarà. És ara el moment de posar solucions. Apuntem aquestes, però poden haver d’altres.

L’altre dia la Cambra emetia un comunicat en el qual valorava molt positivament el bitllet únic del Camp de Tarragona?

Hem sigut els últims en aconseguir la tarifa única. Des de la Cambra vam ser els primers en demanar-ho. Fa temps que funciona en altres llocs. Aquest és el camí.

Com deien en el seu comunicat, és un canvi de mentalitat, d’urbà a metropolità. Un petit canvi encara, ja que el bitllet únic pel Camp és limitat, però suposa un gran pas.

Clar, com dèiem abans dels canvis d’hàbits de les persones. Formem part d’un tot. I la coordinació d’aquest àmbit ha d’estar ben orquestrada.

El Camp de Tarragona ha de tenir un sistema viari i públic per

comunicar-se amb l’estació de l’AVE

Estem oberts a col·laborar amb el

COAATT, i m’ofereixo per buscar les vies de col·laboració

JOSEP MARIA BLASCO

Redacció TAG

De vegades el concepte de Cambra de Comerç no està ben comprès per part dels professionals i de les empreses. Ex-pliqui’ns el concepte de la Cambra i el seu fi nançament.

Jo crec que fa 120 anys que s’està dient la frase “La Cambra em costa uns calés i no em serveix per a res”. El 1886 es va crear la fi gura de la Cambra de Comerç a nivell estatal i a l’abril de 1887 es va crear la de Tarragona. Estic segur que des d’aquell dia fi ns ara hi ha un percentatge d’empresaris que diuen que la Cam-bra només serveix per pagar, com els col·legis professio-nals i com les associacions. Les cambres són institucions desubicades, diria que són les grans desconegudes, en part culpa nostra per no saber comunicar quines són les nostres tasques. No per tots els empresaris, ja que molts la coneixen perfectament perquè serveix i li treuen el màxim rendiment. Dediquem esforços continus per co-municar-ho. També tenim un handicap. La Cambra és com una navalla multiusos. Si només venguéssim saba-tes seria molt fàcil, a la gent li agraden o no. Però en la Cambra hi ha un ventall importantíssim de serveis: formació, activitats per afavorir el comerç interior, també per al comerç exterior i medi ambient. També podem actuar com un lobby, a requeriment dels nostres socis o els col·lectius integrants, per exercir com mitjancers davant les Administracions. Aquesta és una funció molt útil i poc coneguda on defensem els interessos generals dels col·lectius que representem. Aquesta multifunciona-litat de la Cambra és difícil de saber-la explicar. L’altra qüestió que difi culta aquesta comunicació consisteix en què part del sector empresarial està tan immers en el seu treball, en el seu dia a dia (a mi, com empresari, també m’ha passat), que no tens temps de llegir la informació de les corporacions (Cambra, patronals, col·legis,...) i, en conseqüència, no li traiem el màxim partit a aquestes institucions. La Cambra és una entitat de dret públic que es fi nança amb els impostos que paguen tots els empre-saris. En el cas de la Cambra de Tarragona, els 26.000 empresaris del Tarragonès i Baix Penedès estan afi liats obligatòriament. Pel fet de ser empresari, és l’únic lloc on s’han d’afi liar. Això no deixa de ser bo. És un cas semblant al que passa amb el COAATT, que per ser ar-quitecte tècnic s’ha d’estar col·legiat.

I segur que dins el vostre col·lectiu hi ha qui diu que el col·legi no serveix per a res. Però el fet d’unir-se en un col·lectiu ajuda a unir interessos. És una obligatorietat però també acollim i atenem a tothom, i tenim la força per negociar amb qui convingui.

Quant al fi nançament, hi ha diverses vies. Existeixen

les quotes en les quals s’aplica un percentatge a l’impost de l’IAE. Altres que s’apliquen a un percentatge sobre el benefi ci fi scal, o sigui, sobre l’Impost de Societats o sobre l’IRPF derivat d’activitats empresarials. També una part important surt de les activitats i serveis que genera la Cambra com cursos, lloguer de sales i altres activitats atípiques.

Jo que sóc empresari, que també m’he plantejat aquesta pregunta, crec que la Cambra fa una funció important. Sempre hem de buscar millorar, que sigui més productiva i efi cient, però jo tinc la sensació que estem a un bon nivell de serveis i que la majoria d’empresaris ho veuen.

En defi nitiva, l’obligació d’afi liar-se, tant a Col·legis com a altres corporacions pot rebre crítiques. Primer de-manar que es respecti la tasca de les persones, com ho fa el vostre president o com la meva persona o els vocals que m’acompanyen a la Junta, que dediquen un temps a treballar pel col·lectiu. I si aquest col·lectiu es gestiona bé, treballa de manera efi cient i compleix els seus ob-jectius. És una força molt important i se li pot treure un gran rendiment.

Utilitat de Cambres i Col·legis


L’entrevista

Entrada a la seu de la Cambra de Comerç de Tarragona

Habitatge


Primer semestre de 2008, és la crisi. Al fi nal del 2007 encara s’emetien informes no gaire clars en aquest aspecte, no tancaven el període expan-sionista del sector. Ara ja podem donar-lo com tancat, poder llegir aquell intèrval de bonança,

treure conclusions que, sobretot, ens serviran per afrontar la nova situació.

El període aboca, entre d’altres, les dades següents: les toves condicions de préstecs, el baby-boom reproduint-se i la immigració van provocar una gran demanda i el sector va respondre amb una intensa producció, a cost d’una infl ació del 300% en 10 anys, devant d’una pujada de salaris del 30% en el mateix lapse (el preu de l’habitatge no computa en el càlcul de l’IPC).

LA NOVA CONJUNTURA DE L’HABITATGE

S’ha tancat un cicle de bonança, del que es poden treure conclusions, i s’enceta un nou període amb unes noves regles, marcat per la crisi i nova legislació de tendència social, i una teòrica intervenció en el mercat mitjançant l’habitatge de protecció ofi cial.

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Preu mitjà m2 obra nova Salari mitjà mensual

Evolució dels preus mitjans de l’habitatge de nova construcció

Preus mitjans/m2 construït (Euros/m2)

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004(1) 2005 2006 2007

Tarragona ciutat

717 738 798 1.013 1.042 1.193 1.311 1.497 2.095 2.733 3.137 2.954

Font: Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Tecnigrama(1) Entre els estudis de 2003 i 2004 la diferència temporal no és de 12 mesos sinó de 16 mesos.

A C

ATA

LUN

YA

Habitatge


Aquestes condicions van marcar canvis que es poden con-siderar històrics, ja que van fer reeixir una crida de la societat que demanava solucions pel fet que els seus drets s’estaven convertint en un negoci.

Els governs s’afanyen ara en disposar solucions, fruit de les quals són el Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016, del 8 d’octubre de 2007 i la Llei 18/2007 del Dret a l’Habi-tatge, de 28 de desembre. La principal novetat dels dos textos és l’aparició del dret del ciutadà, el component social, refl ex d’un govern d’esquerres, però consensuat amb tots els grups polítics i grups socials i fi nancers, en un procés dur i massa llarg vista la urgència de l’assumpte.

Amb el Pacte nacional se subscriu la cohesió de tots els grups que intervenen en el mercat de l’habitatge, i ens ofereix el marc de treball pels pròxims 9 anys. Es fonamenta en 5 reptes, 17 objectius, 43 accions i 180 mesures encaminades a millorar l’accés a l’habitatge, sobretot a joves, gent gran i persones amb diversitat funcional, prevenir l’exclusió social re-sidencial, millorar la qualitat del parc de vivendes i garantir un allotjament digne evitant l’infrahabitatge i la sobreocupació.

La Llei 18/2007 per al dret a l’habitatge és el primer cos legal per atendre els reptes recollits al Pacte, i dota dels instru-ments necessaris per aconseguir-ho. Segueix les línies socials abans dites, fa èmfasi en aconseguir un parc d’habitatges que cobreixi les necessitats socials per via de l’habitatge de pro-tecció ofi cial (en endavant HPO). Defi neix in-frahabitatge i sobreocupació, dos fenòmens recents, sorgits de la pressió que ha sotmès el mercat contra els desafavorits —per exem-ple els microhabitatges i els pisos pastera. Compta amb el controvertit article del lloguer forçós, tema que en va fer un gran article en aquesta revista en Francesc Díez. En l’àmbit de la qualitat del parc parla de l’obligació del manteniment dels edifi cis per part dels propietaris, establint mesures i ajuts a la re-habilitació i la inspecció tècnica obligatòria dels edifi cis. En l’àmbit de la sostenibilitat determina que tots els edifi cis s’han de pro-jectar amb criteris de fl exibilitat, adaptant-se a la vida canviant de les persones, sobretot per evitar barreres arquitectòniques. Legisla com han d’intervenir els principals agents del mercat, en especial constructors, promotors, administradors de fi nques i agents immobi-liaris, i les seves operacions més habituals. I fi nalment, una àmplia secció d’instruments planifi cadors en matèria d’habitatge.

En aquesta última destaca el marcat caràcter municipalista de la Llei, donat que molts dels instruments legals es posaran en mans dels Ajuntaments. Caldrà veure si les mesures fi nance-res que l’acompanyen no accentuen el desequilibri ja existent entre les atribucions dels ens locals i el fi nançament municipal. La Llei estableix que els ajuntaments que vulguin concretar po-lítiques d’habitatge amb la Generalitat han d’elaborar un pla local d’habitatge, que infl uirà en l’ordre urbanístic local. Els plans locals seran instruments cabdals, encara per escriure’s en la majoria de casos.

El punt central de la Llei és el tractament del parc d’HPO. Si al començament dèiem que els últims 10 anys havia hagut una gran producció d’habitatges, això només es va donar en el mercat lliure, ja que va anar acompanyada d’una caiguda espectacular de la producció d’habitatge protegit.

A mitjan dels anys noranta es construïen de 20 mil a 25 mil habitatges anuals. En els últims 10 anys les xifres són in-feriors als 10.000. Aquesta dada redunda en la necessitat d’atendre el mercat des de la vessant social, i entendre’l com una oportunitat aprofi tant-se dels ajuts i facilitats que les admi-nistracions ofereixen, tant en la construcció d’obra nova per a venda o lloguer, com en la rehabilitació.

REDACCIÓ TAG

Evolució dels preus mitjans de venda dels habitatges de segona mà

(Euros/m2 construït)

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005* 2006 2007

Tarragonaciutat

703,02 765,11 941,43 1.264,37 1.271,66 1.287,9 1.684,38 2.163,00 2.529,08 2.850,84

Font: Secretaria d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a partir de Tecnigrama.NOTA: estudi de mercat fet a partir d’una mostra d’habitatges extreta dels anuncis de premsa i Internet.* El temps transcorregut entre els treballs de camp de 2004 i 2005 fou de d’11 mesos i no de 12.

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Evolució anual dels habitatges iniciats i acabatsa Tarragona província (obra nova)

Habitatges iniciats Habitatges acabats

Habitatge


La Generalitat concedeix ajuts mitjançant diferents depar-taments per a la construcció d’HPO, per a venda o lloguer. També concedeix, en menor

mesura, per a l’adquisició de sòl, però només a entitats públiques i a entitats sense ànim de lucre.

AJUTS A L’ADQUISICIÓ DE SÒL

La Llei per al dret a l’habitatge vol donar especial rellevància a les entitats sense ànim de lucre com fundacions, coope-ratives i associacions, que tinguin com a objecte l’edifi cació d’habitatge pro-tegit. Així, aquests ajuts es destinen a aquestes a més de les administracions públiques.

Se subvencionarà l’adquisició de sòl per a construir HPO que no estava obligat a ser-ho per cap via urbanística. És a dir, si un terreny està afectat per un pla urbanístic i ja havia de ser sòl per a habitatge protegit, aquest no se subvenciona.

Les quanties són les següents:

• 2.850 euros per habitatge potencial, en sòls situats a les zones A1 i A2.

• 2.200 euros per habitatge potenci-al, en sòls situats a les zones A3 i B.

• 2.000 euros per habitatge potenci-al, en sòls situats a les zones C i D.

Se subjecta a convocatòries anuals.

Cercar Zones a:http://mediambient.gencat.cat/

cat/ciutadans/habitatge/Zones_HPO_Preu_Concertat.jsp

HABITATGE PROTEGIT DE VENDA

Existeixen 2 modalitats de règim especi-al, de règim general o de preu concer-tat, i podeu disposar de préstecs a tipus convingut entre el Ministeri d’Habitatge i les entitats fi nanceres que hagin signat un conveni amb les administracions pú-bliques. El tipus d’interès per l’any 2008 és el 5,09%, exempt de comissions.

A Catalunya, la Generalitat, per tal de fomentar l’estalvi energètic, ofereix subvencions a fons perdut de 1.500 eu-ros per habitatge en totes les promoci-ons d’habitatges amb protecció ofi cial, que assoleixin nivells d’ecoefi ciència superiors als que són preceptius per la normativa vigent.

A més, la Generalitat, per tal d’afa-vorir la mobilitat interior en els habitat-ges protegits, ofereix subvencions a fons perdut de 1.000 euros per habitatge. S’entén per mobilitat interior quan tots els habitatges disposin d’un itinerari practicable que uneixi la via pública amb l’entrada a cada habitatge, segons el Decret 135/1995, de supressió de barreres arquitectòniques.

En concepte de viabilitat de les pro-mocions quan es construeixen sobre sòls lliures (o sigui, que no estiguin obligats a ser destinats a HPO per cap pla urba-nístic) la Generalitat ofereix, per a totes les zones, les subvencions a fons perdut següents:

• Habitatges amb protecció ofi cial de règim general: 5.000 euros per ha-bitatge.

• Habitatges amb protecció ofi cial de preu concertat: 8.000 euros per ha-bitatge.

• Habitatges amb protecció ofi cial de règim especial. En aquest cas, la Generalitat ofereix, en concepte de cohesió social, les subvencions a fons perdut següents: A les zones A i B: 8.000 euros per habitatge. A les zones C i D: 12.000 euros per habi-tatge.



CARACTERÍSTIQUES DE LA PROMOCIÓ D’HPO A PREU CONCERTAT

Aquest tipus de promoció intermitja en-tre el mercat lliure i l’HPO es va aprovar per Decret el juliol de 2008. Les caracte-rístiques més rellevants són:- Han de ser de nova construcció (qua-

lifi cats com HPO abans o durant la construcció, o els que es qualifi quin dins l’any següent a l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat).

- No han de superar els 90 m2 de superfície útil (108 m2 adaptats a minusvàlids. 120 m2 per a famílies nombroses.

- No cal qualifi car d’HPO tota la pro-moció, es pot fes per habitatges indi-viduals.

El preu màxim per m2 de superfície útil de l’habitatge i annexos vinculats re-gistralment i en projecte no pot excedir, depenent de la zona on es troben ubi-cats els habitatges, de :

AJUTS A LA PROMOCIÓ D’HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL (HPO)

Avui en dia la legislació que emana de la Generalitat permet afi rmar que un percentatge important dels habitatges a construir serà de protecció ofi cial. El 50% del habitatges en el cas de les ARES, i entre el 30 i el 40% del sòl en la resta d’afectacions urbanístiques. En conseqüència, conèixer com es promociona l’habitatge protegit, les seves modalitats i la seva gestió ens servirà per calibrar aquestes opcions a l’hora d’operar en el mercat.


Habitatge

Per calcular el preu de venda del ga-ratge i/o traster vinculat/s registralment i en projecte a l´habitatge es tindrà en compte, com a màxim, 25 m2 de garat-ge i 8 m2 de traster, encara que la super-fície real sigui superior.

Habitatge protegit de lloguer.Si voleu promoure habitatges amb

protecció ofi cial de lloguer, en les mo-dalitats de 10 anys o de 25 anys, podeu disposar de préstecs a tipus convingut entre el Ministeri d’Habitatge i les enti-tats fi nanceres que hagin signat un con-veni amb les administracions públiques. El tipus d’interès per l’any 2008 és el 5,09%, exempt de comissions.

A més a més, aquests préstecs comp-ten amb una subsidiació d’una part de la quota d’amortització, que varia se-

Habitatge Garatge - Traster

Zona A1 3.001,68 € 1.500,84 €

Zona A2 3.001,68 € 1.500,84 €

Zona A3 2.728,80 € 1.364,40 €

Zona B 2.183,04 € 1.091,52 €

Zona C 1.773,72 € 886,86 €

Zona D 1.364,40 € 682,20 €

Zones dels habitatges amb protecció ofi cial:

Habitatge


gons l’import del préstec i la durada del període de subjecció a la modalitat de lloguer dels habitatges promoguts (10 o 25 anys), i de subvencions a fons per-dut.

A Catalunya, la Generalitat, per tal de fomentar l’estalvi energètic, ofereix subvencions a fons perdut de 1.500 euros per habitatge, en totes les promo-cions d’habitatges de protecció ofi cial que assoleixin nivells d’ecoefi ciència superiors als que són preceptius per la normativa vigent.

A més, la Generalitat, per tal d’afa-vorir la mobilitat interior en els habitat-ges protegits, ofereix subvencions a fons perdut de 1.000 euros per habitatge.

En concepte de viabilitat econòmica del lloguer de les promocions, pels habi-tatges amb protecció ofi cial de lloguer a 25 i 30 anys, les subvencions poden arribar fi ns a:

• Zona A: 2.500 € per habitatge. • Zona B: 6.250 € per habitatge. • Zona C: 11.250€ per habitatge. • Zona D: 15.000 € per habitatge.

En el cas de promocions d’habitat-ges amb protecció ofi cial de lloguer a 30 anys, la Generalitat ofereix, en con-cepte de cohesió social, les subvencions a fons perdut següents:

• Zones A i B: 10.000 € per habitat-ge.

• Zones C i D: 15.000 € per habitat-ge.

En el cas de promocions d’habitat-ges amb protecció ofi cial de lloguer a 25 anys, la Generalitat ofereix, en con-cepte de cohesió social, les subvencions a fons perdut següents:

• Zones B: 10.000 € per habitatge. • Zones C i D: 15.000 € per habitat-

ge.



REDACCIÓ TAG


Habitatge

És l’instrument gestor en temes d’habitatge de l’Ajun-tament de Tarragona, una societat anònima de ca-pital 100% municipal, l’objecte de la qual se centra en la promoció d’habitatge protegit, l’assessora-ment i la gestió dels diversos instruments, sobretot

dirigits a les persones amb difi cultats en l’accés a l’habitatge.En la construcció d’Habitatge de Protecció Ofi cial (en en-

davant HPO) tenen previstes una sèrie d’actuacions:

Previsions de realització immediata (fi ns l’any 2010):• Edifi cis d’habitatges a la Part Alta• Edifi ci d’habitatges i locals comercials al Conjunt Residen-

cial Centcelles• Edifi ci d’habitatges al c/ Dos, Bonavista (Pla parcial 17)• Edifi ci d’habitatges darrere Av. Catalunya (Pla parcial 1)• Edifi ci d’habitatges a la Part Baixa• Edifi ci d’habitatges a Sant Salvador (Pla parcial 37)Seran 300 habitatges protegits entre compra i lloguer.

Altres projectes aprovats (cotxeres):• Edifi cis de cotxeres a Sant Pere i Sant Pau (al costat del

Centre Cívic)• Edifi cis de cotxeres a Campclar (c/ Riu Llobregat)• Edifi cis de cotxeres a Bonavista (camí de la Coma)Seran 400 cotxeres i locals en règim de dret de superfície.

Gestionaran els terrenys que s’han de destinar a promoció protegida provinents de les diferents legislacions, que es co-mençaran a aprovar a inicis de 2009, però la gestió efectiva d’aquests terrenys per part del Servei Municipal no serà fi ns al 2010.

Altres serveis que ofereixen són:

Rehabilitació de façanesProjecte encetat el 1990, pel que ja s’han rehabilitat més

de 200 façanes, en què s’incideix prioritàriament en zones específi ques de la ciutat, dins de plans especials de la Part Alta i del Serrallo.

Els edifi cis que poden acollir-se a aquestes subvencions són:

• Edifi cis de la Part Alta.• Edifi cis del Serrallo.• Edifi cis de qualsevol zona amb antiguitat major de 40

anys, i els afectats per patologies estructurals amb anti-guitat major de 20.

• Edifi cis d’interès arquitectònic.

EL SERVEI MUNICIPAL DE L’HABITATGE DE TARRAGONA

És una societat anònima de capital municipal que s’encarrega de la construc-ció d’habitatge de protecció ofi cial i els ajuts en matèria d’habitatge. Recent-ment ha obert l’Ofi cina de l’habitatge, en conveni amb la Generalitat, per a la tramitació d’alguns projectes específi cs.

Habitatge


Ajut a la rehabilitació per a edifi cis d’ús residencial i habitatges individuals

• Subvencions a fons perdut d’un percentatge del cost de les obres.

• Préstecs protegits per ajudar a fi nançar les obres de rehabilitació en edifi cis d’ús residencial i en habitatges individuals, en quatre tipus de programes.

Elaboració de certifi cats i estudis tècnicsEstudis imprescindibles per optar a moltes subvencions.• Test de l’Edifi ci (TEDI).• Informe Intern d’Idoneïtat (III).

OFICINA LOCAL D’HABITATGE

Nascuda d’un conveni amb Adigsa i la Secretaria de Medi Ambient i Habitage s’ocupa de la gestió dels següents projectes:

Borsa de mediació per al lloguer social

Política d’habitatge basada en un programa de mediació en el mercat immobiliari a fi d’incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats.

S’adreça a persones amb ingressos inferiors o iguals a 5,5 IPREM*.

Es nodrirà d’habitatges nous o existents del mercat lliure que estiguin desocupats.

Subvenció de 6.000 € per al propietari que s’adhereixi a la Borsa

L’objecte de les subvencions és concedir ajuts a propietaris d’habitatges desocupats per a obres de reforma i posada al dia dels habitatges, amb la condició que els posin en lloguer, amb la fi nalitat d’incrementar el parc de lloguer social. Aquest ajut s’inclou al Programa de cessió d’habitatges desocupats del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Gene-ralitat.

L’import màxim de la subvenció serà 6.000 euros i es cal-cularà en funció del següents barems:

• Adequar les instal·lacions (aigua 1.500 €, Gas 1.000 €, Electricitat 3.000 €, Sanejament 1.500 €)

• Arranjaments de bany i cuina (Bany 3.800 €, cuina 5.000 €).

• Millora d’aïllament tèrmic i acústic (Total 3.000 €, par-cial 2.000 €)

• Repàs d’elements (2.000 €).

Avantatges per als LLOGATERS Avantatges per als PROPIETARIS

• Recerca d’un habitatge adient a les seves necessi-tats i possibilitats de pagament.

• Dipòsit de les fi ances estrictament obligatòries contemplades a la legislació vigent amb control del compliment del retorn.

• Condicions d’habitabilitat i preu inferior del mer-cat immobiliari.

• Tramitació dels ajuts al pagament del lloguer.• Assessorament i tramitació del contracte d’arren-

dament.• Acompanyament i assessorament als llogaters a la

visita de l’habitatge.• Inventari exhaustiu dels béns mobles de l’habitat-

ge i del seu estat• Acompanyament i mediació en la relació contrac-

tual durant la vigència de contracte.• Mediació gratuïta fi ns a la fi nalització del contrac-

te.• Informació sobre els drets i deures com a arrenda-

taris (llogaters).

• Informació sobre drets i deures com a propieta-ris.

• Informació, assessorament durant tot el temps que l’habitatge estigui llogat

• mitjançant la Borsa.• Assessorament i tramitació del contracte d’arren-

dament.• Inventari exhaustiu dels béns mobles de l’habitat-

ge i del seu estat• Acompanyament i mediació en la relació contrac-

tual durant la vigència de contracte.• Tramitació gratuïta fi ns a la fi nalització del con-

tracte.• Mediació gratuïta fi ns a la fi nalització del contrac-

te.• Informació i tramitació dels diferents ajuts que

atorga la Generalitat de Catalunya per a la reha-bilitació del vostre habitatge, si ho necessita.

• Seguiment del bon ús de l’habitatge i mediació durant la vida del contracte.

• Assegurança de caució i multirisc durant 24 me-sos.

• Assistència jurídica gratuïta.

REDACCIÓ TAG

Assessoria jurídica


Davant les noves circumstàncies derivades de la crisi immobiliària, els arquitectes tècnics han d’adoptar unes actuacions preventives per evi-tar que en qualsevol cas, es puguin veure sor-presos per l’exigència d’unes responsabilitats

professionals per manca d’una activitat probatòria o per haver adoptat una actitud passiva, per entendre que no passa res.

Les responsabilitats poden exigir-se bé per una actuació conscient i negligent, bé per una omissió voluntària o involun-tària que també es pugui considerar negligent.

En molts casos, per les conseqüències de la crisi es decre-ta, de fet, una aturada de l’activitat constructiva. Les obres queden sense activitat. El màxim que es fa es posar una tanca exterior i una porta tancada amb més o menys garanties i prou. Després d’aquesta actuació no es fa, en la majoria dels casos, res més i això pot resultar perillós.

Quan s’atura una obra, s’atura tot, però caldrà deixar

constància d’aquesta circumstància i prendre les mesures oportunes per poder estar tranquils i sense sobresalts, espe-rant que es tornin a reanudar.

Encara que l’obra estigui més o menys tancada, com a conseqüència del pas del temps, ens podem trobar amb la sor-presa que alguna tercera persona o uns nens han pogut entrar per algun lloc, o per una possible acció vandàlica que neu-tralitzi les tanques, i amb tot això pot passar un accident. No seria el primer cas. També pot passar que després d’un temps, es reanudi l’obra sense que s’avisi als tècnics i al Coordinador i hi hagi un accident, amb el risc que això pot comportar per l’arquitecte tècnic.

Quan un Jutge ha de dictar una resolució necessita PRO-VES. Proves de l’actuació professional ajustada a la seva lex artis.

Què s’ha de fer? Deixar constància de les circumstàncies perquè en cap cas algun tècnic pugui ser sorprès per actua-

Actuacions protectores

Assessoria jurídica

cions penals per actes que han passat en una obra aturada i fora de l’àmbit de la seva actuació com a arquitecte tècnic.

Per tant, en primer lloc, si una obra queda aturada, haurem de fer constar aquesta circumstància tant en el Llibre d’Ordres, com en un informe sobre l’estat de l’obra interna i externa, amb un reportatge fotogràfi c i, a més, s’haurà de comunicar fefaentment al Promotor o bé redactar una Acta signada entre totes les parts en la qual constin els següents extrems:

- La determinació de l’aturada de les obres.- L’abast de la suspensió de les obres i el seu estat amb el

percentatge que consta executat.- L’obligació, per part del promotor, de procedir al tanca-

ment de l’obra i impedir-hi l’accés a totes les persones. En el cas de que en el seu interior existissin zones perilloses com els forats dels ascensors o accessos a zona subterrània susceptibles de perill de caigudes, es farà constar l’obliga-ció de tancament d’aquestes zones i, a l’hora,ordenar el tancament d’accés a les plantes no protegides.

- Caldrà també fer constar i ordenar la col·locació de rètols en els quals s’adverteixi del perill i de la prohibició d’en-trada al recinte a tota persona aliena a l’obra.

- Fer constar que, en tant l’obra està paralitzada, les funci-ons inherents a la direcció de les obres o a les tasques de coordinació queden en suspens, fi ns que el promotor co-muniqui de manera fefaent l’inici de les mateixes amb la deguda antelació.

- Fer constar que correspon al Promotor l’adopció de les mesures corresponents per evitar el deteriorament de les parts de l’obra que pugui comprometre la seva qualitat i solidesa, evitant així un progressiu envelliment o dete-

riorament, indicant que aquest extrem serà especialment valorat a l’hora en què es prossegueixi l’obra.

- Fer constar l’obligació per part del Promotor de donar compte de la suspensió de les obres a l’Administració com-petent (Ajuntament i Ministeri de Treball).

A més de tot això caldrà, com hem comentat anteriorment, disposar de l’anotació corresponent al Llibre d’Ordres, dispo-sar també d’un reportatge fotogràfi c ampli on es constati la col·locació de les proteccions, dels rètols i dels tancaments, així com d’aquells elements que interessi ressaltar.

Si es vol gaudir de més tranquil·litat, s’hauria de presentar un escrit signat pel Director de l’Execució o pel Coordinador, tant a l’Ajuntament com al Ministeri de Treball, donant compte de la paralització de les obres i de la manca d’activitat, així com de les mesures adoptades en ordre a evitar l’entrada a l’interior i de les proteccions ordenades i adoptades, indicant la circumstància de la suspensió de les funcions del Director de l’execució de les obres o del Coordinador fi ns que no s’ini-ciïn de nou les obres.

Naturalment tots aquests escrits hauran de disposar del se-gell de recepció per part de les Administracions competents.

La còpia de totes les actuacions s’haurien de portar al Col-legi a fi de demanar que, amb constància de la data de pre-sentació, s’uneixin a l’expedient de les obres.

Són normes de seguretat per als arquitectes tècnics, es-pecialment, en temps de crisi. Cal extremar la prudència i la diligència.

F. XAVIER ESCUDÉ I NOLLA

Lletrat-assessor


Laboratori d’assaigs

Amb aquest article es continua la sèrie iniciada en el número 49 del TAG relatiu a les obres d’urbanització. En aquest cas ens ocuparem de la primera part dels cicles d’inspecció i d’as-saig, fent una petita introducció i parlant del

control del replanteig defi nitiu i del moviment de terres i for-mació de l’esplanada.

ACTIVITATS BÀSIQUES, CICLES D’INSPECCIÓ I D’ASSAIG (1)

INTRODUCCIÓ

El control correcte de les obres implica dur a terme, durant llur execució, les comprovacions necessàries per tal de garan-tir que aquestes s’ajustin a les fi nalitats que varen motivar la contractació. És a dir, implica el compliment de la defi nició de les obres, de la seva qualitat, així com el compliment del contracte en terminis i cost.

Les activitats bàsiques de control són la inspecció i la re-alització d’assaigs normalitzats en cadascuna de les fases successives en què s’executen les obres. Aquestes operacions realitzades de manera coordinada durant l’execució de cada activitat constitueixen els cicles de control, que comprenen el control previ de preparació de cada activitat segons Projecte,

el control d’execució durant el desenvolupament de la activitat i el control d’acceptació un cop fi nalitzada l’activitat.

El responsable del control és el director de les obres, que inspeccionarà i ordenarà l’execució dels assaigs normalitzats. Aquests assaigs s’encarreguen a laboratoris acreditats.

Els conceptes anteriors es poden resumir en el esquema bàsic de control (Figura 1).

Un esquema de control adequat ha d’aconseguir la com-plementació de la inspecció directa de les obres i l’execució i interpretació dels assaigs normalitzats.

Fer especial atenció a que aquestes dues activitats (inspec-ció i assaig) són totalment necessàries i que cadascuna per sí sola no té cap sentit, ja que en una inspecció sense assaigs normalitzats no es té garantia de la qualitat dels materials, de la mateixa manera que el bons resultats dels assaigs no garan-teixen la correcta execució de la unitat d’obra.

L’ordre en què normalment es desenvolupa l’execució d’una obra d’urbanització és el següent:

1. Control del replanteig defi nitiu2. Moviment de terres i formació de l’esplanada3. Construcció del clavegueram i dels encreuaments de vials4. Subbase granular5. Vorades, encintats i rigoles6. Implantació de serveis7. Pavimentació8. Acabats, senyalització i jardineria

OBRES D’URBANITZACIÓ (2)

INICIPROGRAMACONTROL

CONTROL DE CONFIRMACIÓ

(Acceptació de l’activitat d’obra executada)

CONTROL D’EXECUCIÓ

(A realitzar durant l’execució de l’activitat)

CONTROL PREVI

(Preparació de cada activitat)

INSPECCIONS OBRES

EXECUCIÓ ASSAIGS NORMALITZATS

CICLE DE CONTROL PER A CADA FASEOPERACIONS

COORDINADESDE CONTROL

FIGURA1: Esquema bàsic de control


1. CONTROL DEL REPLANTEIG DEFINITIU

Consisteix a dibuixar els vials sobre el terreny mitjançant la col·locació d’estaques de situació de l’eix de la via i de les vores del talús, tant a la zona de desmunt com a la zona de terraplè. Aquestes estaques han d’indicar la situació en planta i la cota de situació del paviment defi nitiu respecte al terreny natural i el pendent del talús a construir.

L’acta de comprovació del replanteig defi nitiu és el docu-ment que dona inici a les obres, i és el moment en què comen-ça el termini d’execució.

Abans de procedir a la seva signatura, tot i que els següents

punts han estat convenientment estudiats al Projecte d’execu-ció, es recomana comprovar-ne com a mínim la disponibilitat dels terrenys per tal de no trobar-se amb imprevistos que con-dicionin l’execució, revisar l’enllaç amb la vialitat existent, ja que aquest enllaç podria comportar, entre d’altres, canvis de rasants amb la corresponent repercussió sobre les xarxes de clavegueram i els altres serveis, comprovar que la distància entre eixos sigui la prevista al planejament urbanístic, és a dir, comprovar les mides dels espais públics i parcel·lats, així com les rasants dels espais públics per tal d’evitar problemes d’accés, de connexió o funcionals respecte els espais parcel-lats, la possible existència de serveis afectats, és a dir, línies


Aquest ordre es pot observar al següent esquema:



elèctriques, telefòniques, canonades, mines d’aigua, etc, que puguin comprometre l’execució de les obres i preveure llur desviament o substitució, la cota de desguàs del clavegueram, ja que pot determinar la rasant dels carrers i la profunditat dels col·lectors, la compatibilitat amb les possibles infrastructu-res existents (línies elèctriques de transport, etc), per tal de no condicionar la funcionalitat de la urbanització.

2. MOVIMENT DE TERRES I FORMACIÓ DE L’ESPLANADA

El moviment de terres per a la formació de l’esplanada cons-titueixen la primera activitat de l’ordre en què normalment es desenvolupa l’execució d’una obra d’urbanització, i consis-teix en l’excavació (desmunt) i/o terraplenat de les diferents seccions dels vials, fi ns assolir la cota prevista.

Per tal de defi nir aquesta cota, prèviament s’haurà dut a terme un estudi de vialitat per tal de determinar la qualitat del subsòl de la zona afectada pel traçat. Un cop coneguda aquesta qualitat, així com el volum de trànsit previst al Pro-jecte, sabrem els gruixos de materials a aportar i, per tant, la cota de la línia d’esplanada.

El control de qualitat ha de garantir que l’esplanada, a les zones de desmunt i de terraplè, tingui sufi cient capacitat por-tant. Per tant, és indispensable controlar la qualitat dels sòls, la compactació i el drenatge.

Els requisits mínims per a la formació de terraplens són:

- S’ha de comprovar que l’esbrossada s’ha dut a terme cor-rectament i que l’assentament del terraplè no conté matèria orgànica.

- Els fons dels desmunts han de ser com a mínim de sòls ade-quats. Si fossin de qualitat inferior caldrà sobreexcavar-los i reomplir amb sòls adequats. Si fossin de roca únicament s’hauran de regularitzar amb sòl adequats i dur a terme pendents transversals sufi cients per tal de garantir el dre-natge.

- Els nuclis de terraplè han d’estar formats com a mínim per sòls tolerables.

- Les capes de coronació (darrers trenta centímetres d’es-planada) han d’estar formats, com a mínim, per sòls ade-quats.

La compactació també cal controlar-la, exigint una densitat als nuclis de terraplè superior al 92% de la màxima obtinguda en l’assaig Pròctor Modifi cat, i superior al 95% a les capes de coronació.

El drenatge s’ha de garantir durant la fase d’execució mit-jançant cunetes provisionals, i a les esplanades ja construïdes mitjançant pendents transversals (normalment del 4%) que im-pedeixin l’acumulació d’aigua.

El cicle de control que correspon a aquesta activitat és la següent:

Control previ de l’activitat:

• Replanteig i comprovació dels perfi ls transversals reals del terreny.

• Inspecció visual de la qualitat dels sòls.• Assaigs previs de la qualitat dels sòls en laboratori (as-

saig granulomètric, límits d’Atterberg, pròctor modi-fi cat, assaig CBR i contingut en matèria orgànica).

• Acceptació dels equips de moviment de terres, segons les produccions diàries a obtenir.

• Defi nició de la cota d’esbrossada.• Defi nició de les cotes d’excavació, en funció de la qua-

litat dels sòls obtinguda en l’estudi de vialitat dut a ter-me prèviament.

• Localització de préstecs i abocadors.Control d’execució:

• Assaigs de qualitat dels sòls per a la formació de ter-raplens, tant dels materials que formaran el nucli com els de les capes de coronació. Una possible cadència d’assaigs pot ser la següent:- 1 assaig pròctor modifi cat cada 1500 m3 de ter-

raplè o quan s’observi canvi de materials.- 1 assaig granulomètric i 1 determinació dels lí-

mits d’Atterberg cada 2000 m3 de terraplè o quan s’observi canvi de materials.

- 1 assaig de contingut en matèria orgànica i 1 as-saig CBR cada 5000 m3 de terraplè o quan s’ob-servi canvi de materials.

• Inspecció directa de l’extensió i compactació de les tongades. S’haurà de fer especial atenció als següents punts:- Controlar la uniformitat del gruix de les tongades,

regularitat de les superfícies a compactar, elimina-ció de pedres de mida superior a la meitat del gruix de la tongada i manteniment dels pendents trans-versals.

- Inspecció de la humectació i compactació dels ma-terials.

- reconeixement de fl onjalls (“blandons”) i mesura-ment de les excavacions addicionals en sòls ina-dequats en els fons dels terraplens i procedir al seu sanejament.

Compactació d’un terraplè


Tag 2n trimestre 2008 [ 21 ]

• Assaigs de compactació, mesurant la densitat i humitat “in situ” i comparant-la amb els resultats obtinguts en l’assaig pròctor modifi cat. Una cadència adequada podrien ser 5 determinacions de la densitat i humitat “in situ” cada 2000 m2 de tongada o fracció diària.

• Inspecció del drenatge, recomanant pendents transver-sals de l’esplanada de l’ordre del 4%, per tal d’evitar acumulacions d’aigua i/o humitats. Les tongades dels terraplenats també mantindran aquests pendents.

• Comprovació del drenatge lateral per tal d’impedir l’entrada d’aigua.

• En zones amb el nivell freàtic elevat o properes a zones enjardinades on pot haver-hi infi ltracions, cal construir drenatges soterrats.

Control d’acceptació de l’esplanada:

• Donat que s’hauran d’executar les rases per a la cons-trucció del clavegueram i el seu posterior reompliment i compactació defi nitiva, el control d’acceptació s’enlla-çarà amb el cicle de control de la subbase granular.

• Malgrat tot, convé comprovar la geometria fi nal de la línia d’esplanada i comprovar visualment els talussos defi nitius, la seva geometria i estabilitat.

ANTONI CIVIT I CALLEJA

Geòleg

Patrimoni


ARQUITECTURA MODERNISTA (2)

Després de contextualitzar el Modernisme (“TAG” núm. 50) farem el recorregut individualitzat per cadascun dels edifi cis que constitueixen la “Ruta Modernista 25 de 50” seguint l’orde de l’itinerari recomanable.

QUINTA SANT RAFELParc Rafael Puig i Valls s/n. (abans de la Ciutat)

Juli Maria Fossas Martínez (1)

01/07/1913 (P) (2)

És un edifi ci que manà construir Marià Puig pel seu germà l’enginyer forestal Rafael Puig i Valls (Tarragona, 1845-1920) com a residència de repòs, quan aquest ja es trobava força debi-litat per l’arteriosclerosi que patia, a causa de la qual va morir el 5 de gener de 1920. Va néixer com un espai de descans, harmonia i contemplació, ja que en el seu inici es trobava als límits del perímetre urbà, a tocar dels seus

masos i dels seus cultius, a la vora del riu Francolí. És una vivenda unifamili-ar aïllada que consta de planta baixa i una planta alta, de la qual destaca a la façana principal el petit atri d’accés i les dues torres desiguals, disposades amb clara simetria. Las dues cúpules estan revestides de ceràmica de color i és rica en la cresteria de l’edifi ci. La torre situada al nord està rematada per una cúpula que forma arestes de racó de claustre i està folrada de ceràmica vidrada de vius colors blaus i blanc. La torre de l’esquerra recorda a les torres medievals, però la decoració és prò-pia del modernisme. El revestiment de la façana imita un parament isòdom de pedra de carreu. Per damunt de les fi nestres del primer pis, que no tenen

cap decoració, hi ha una franja de ce-ràmica que indica el començament de la barbacana, que té una barana molt distingida, feta amb decoració fl oral, el dibuix de la qual es repeteix arreu de la casa.

Hem de fer referència a la gran quantitat de fl ors disposades les rei-xes, garlandes de les fi nestres, el ferro forjat de la barana i a la ceràmica, tot amb l’estil propi de la sezession vie-nesa. També hi ha el brocal del pou que és de pedra natural perfectament treballada igual que el detall de forja que el corona.

En el seu inici aquesta fi nca comp-tava amb un brollador d’aigua favo-rable per a la plantació de diverses espècies d’arbres, ja que no podem oblidar que Rafel Puig fou el promotor de la festa de l’arbre a la nostra ciutat i l’any 1898 va instituir la “Fiesta del Árbol” a tot l’Estat espanyol. El disseny de l’arquitecte Fossas va ser força am-biciós ja que hi havia un enorme jardí compost per diverses especies vegetals i la seva distribució recordava els jar-dins romàntics anglesos, que conduïa a la casa i una porta monumental amb les inicials “P V” donava accés a la fi nca; fi ns i tot l’entrada la decorà amb cinc pinacles rematats amb ceràmica vidrada i a un costa de la fi nca deli-neà una escalinata monumental a un costat de la torreta.

L’any 1944 ja sent propietari Josep Maria Valls Regàs, l’arquitecte Josep Maria Monravà López va modifi car l’obertura de la fatxada principal, col-laborant l’aparellador Antoni Artusa Coma.

Més endavant va ser adquirida per l’Ajuntament de Tarragona a José Luis Peña Méndez. L’ús defi nitiu per a aquesta petita joia arquitectònica —executada per Pau Armengol, que Interior de la Quinta de Sant Rafel tal com estava a inicis del segle XX. © Foto: Arxiu Familia Peña i Puig


Patrimoni

només va trigar un any a acabar-la i amb un pressupost de vint mil pesse-tes— és situar el Centre d’interpretació de la Natura de la regidoria de Medi Ambient. Les obres de rehabilitació que portaran a terme l’Escola/taller municipal s’iniciaran al 2009.

PLAÇA DE TOROSCarrers Mallorca 18, Jaume I 14A i Eivissa 3B

Ramon Salas i Ricomà1883 – 8801/02/1883 (P)

Un grup de tarragonins reunits l’any 1882 al Cafè de Clarà situat a la Ram-bla Nova número 5 van decidir crear una societat perquè la ciutat pogués disposar d’una plaça de toros. La Soci-etat Taurina de Tarragona encarregà al que fi ns llavors era arquitecte munici-pal i membre de la societat, Ramon Sa-las, el disseny d’una plaça de braus. El 21 de setembre de 1883 s’inaugurava amb l’actuació de dos ínclits toreros de l’època com eren Rafael Molina Lagar-tijo —que la va batejar com “La perla de las plazas de España”— i Salva-dor Sánchez Frascuelo, cadascun dels quals van cobrar 50.000 rals. Aquets

espases varen realitzar “el paseíllo” davant la mirada de 10.000 perso-nes, sent la capacitat de la plaça de 16.000 espectadors, quant el cens de la ciutat era d’uns 20.000 habitants. El públic va haver de pagar vuitanta pessetes per ser a la llotja o dues pes-setes i mitja per ser al sol. Des de l’any 1885 al 1888 continuaren les obres.

La plaça és totalment circular —94 metres de diàmetre, 51 m d’arena i

32 m d’alçada— i està aixecada so-bre l’antic baluard d’Orleans a una zona allunyada del centre de la ciutat i, als voltants, estaven les fortifi cacions que formaven part del sistema defen-siu de l’antic Fort Reial i la fàbrica del gasòmetre. La construcció de la Plaça va signifi car el traçat de nous carrers i es va haver de construir un pont so-bre l’antic rec Major, ja que fi ns l’any 1958 aquest canal encara circulava al

Germans Marià i Rafael Puig i Valls, els dos amb barba, en els jardins romàntics de la fi nca, en una fotografi a realitzada a l’entorn del any 1915. © Foto: Arxiu Familia Peña i Puig

Construcció de la cúpula de la Plaça de Toros. © Foto: Lluís Milian

Patrimoni


descobert per davant de la Plaça. El monument es va construir en una zona envoltada per camps de conreu, per alguns masos i per instal·lacions indus-trials. A inicis del segle XX desplaçar-se cap a la Plaça signifi cava anar als afores de la ciutat.

No és un edifi ci aïllat i a diferèn-cia d’altres places de toros no ocupa tota una illa, ja que està envoltada de bastants edifi cis plurifamiliars. Consta de graderia baixa i dos pisos al seu voltant, amb un cos sortint a manera de torre quadrada rematada amb un petit frontó que correspon a l’entrada principal. A la part inferior es disposà a manera de porxos mentre que als pisos, amb clara simetria, s’optà per dues fi nestres geminades de mig punt. Les obertures i fi nestrals estan emmar-cats d’obra vista que ens recorda a les construccions neomudèjars. Tenia tres corrals per al bestiar, el picador, el pati d’arrossegament, les cavalleris-ses, etc.

En Ramon Salas s’inspirà amb la plaça de Madrid que li serví de model per al volum. La seva construcció és mixta d’obra vista i maçoneria, fórmula utilitzada a l’arquitectura de caràcter industrial. A la zona baixa destaquen

els grans carreus i la pedra de roca dura procedent de les restes de l’anti-ga fortifi cació. Utilitzà jàsseres d’acer i columnes de ferro fos i, en canvi, hi ha mancança dels materials ceràmics. Durant la construcció assistien a l’obra diàriament uns 400 obrers, ja que ge-nerà un elevat moviment de mà d’obra i foren molts els tarragonins que hi tre-ballaren com a obrers. Les despeses ge-nerals assoliren les 560.000 pessetes.

El negoci dels toros no funciona-va i al poc temps es transformà en magatzem de l’empresa de materials de construcció Escofet. Després de la Guerra Civil s’utilitzà novament com a plaça de toros. L’any 1943 s’inicia un expedient d’obra ruïnosa promogut per José Enrich Moncunill i José Cas-tells Vilaseca, assessorats per l’advocat Antonio Guasch Barrufe. Luis Aymat Jordi (“Cossetania, S. A.”) encarrega l’any 1944 a l’arquitecte Luis Girona Cuyàs el projecte de reconstrucció, in-tervenint també l’aparellador Manuel Comamala Archè, i es va reobrir el se-tembre d’aquest any per les festes de Santa Tecla. L’any 1951, segons pro-jecte de l’arquitecte Francesc Monravà Soler, es construí a un costat una petita infermeria. Cinc anys més tard recom-

posà part de l’estructura metàl·lica de l’edifi ci. El 1965 l’arquitecte Francesc Ripoll Sahagún dissenyà la porta d’ac-cés, vivenda per al conserge i una úl-tima grada. El 1976 es pressupostà el reforç de la graderia.

Més endavant la va comprar la Di-putació i durant l’any 2007 començà una reforma molt important consistent amb les “Obres de Remodelació, Re-habiltació i Cobriment de la Plaça de Braus de Tarragona” segons el projec-te de l’arquitecte Xavier Romaní Bové, que contempla, sobretot, la construc-ció de la cúpul parcialment retràctil de la coberta de la plaça i l’arranjament de totes les grades amb la zona de seients molt més ampla, per un afo-rament de 7.000 persones. Aquesta cúpula té un pes de 980 tones i dos anells: un central de 40 m de radi, que és el de major dimensió col·locat en un edifi ci a Espanya, i un exterior de 92 m. El punt més alt té una alçada de 32 m respecte a l’arena. Tota l’estruc-tura està suportada per vint-i-quatre meridians de més de trenta metres de longitud. Aquesta reforma té un cost del orde dels 13 milions d’euros i ha comptat amb la direcció facultativa dels serveis tècnics de la Diputació, co-

Construcció de la cúpula de la Plaça de Toros. © Foto: Lluís Milian


Patrimoni

mandats per l’arquitecte Jaume Mutlló i l’arquitecte tècnic Josep Anton Teruel. També intervé “Fhecor Ingeniería Con-sultores” i la contracta est+a formada per la UTE formada per “Acciona In-fraestructuras, S. A.” i “M. i J. Gruas, S. A.” La primera fase d’aquesta obra es va iniciar el setembre de 2006 i el pressupost era de 10.013.735 euros.

MERCAT MUNICIPALPlaça de Corsini, 9

Josep Maria Pujol de Barberà01/09/1911 (P)

Construït en una zona despoblada de l’eixample, la seva construcció va generar tota una zona al voltant re-lacionada amb l’alimentació. Ocupa l’indret conegut primer com a plaça del Velòdrom, després com a plaça del Progrés i darrerement com a plaça de Corsini, anomenada així en honor a Lluís Corsini i Senespleda, enginyer en cap d’Obres Públiques. Aquest lloc fou usat al principi, des del 10 de fe-brer de 1901, com a camp de futbol. El mercat ocupa tota l’illa devant de la plaça de Corsini amb una superfície rectangular de 2.400 metres quadrats —75 metres de longitud i 35 metres

d’amplada— i amb quatre façanes (Plaça Corsini, Reding, Cristòfol Co-lom i Governador Gonzàlez). La plan-ta és de creu llatina inscrita en un rec-tangle, amb una sola planta d’alçada i la coberta és una volta de creu de fi brociment, ressaltant els angles i cen-tres de façanes per amplis fi nestrals tancats per persianes que matisen la llum. Els motius decoratius exteriors, la forja i la ferreria són modernistes ins-pirats en les solucions wagnerianes. A cada costat de les quatre façanes s’hi repeteix una espècie de pilastra ados-sada a un capitell jònic, al damunt del qual s’inscriu una peça que encercla un motiu vegetal. Sota al capitell hi ha una sèrie de garlandes d’aire classicis-ta, que tant va usar l’arquitectura tar-ragonina en els primers vints anys del segle passat. També hem de fer refe-rència als fanals i a les reixes existents a l’entrada. L’interior és d’estructura vista amb columnes de forja i cerques metàl·liques. Hi ha elements historicis-tes com les antefi xes.

Tota la concepció estructural i la decoració de les façanes són de mar-cat caràcter modernista. A la façana principal hi ha tres arcs, un de central de majors dimensions i dos de laterals que, a la vegada, formen cantonada, repetint el mateix concepte en els late-rals. En aquests grans arcs, que són de

mig punt, s’obren enormes fi nestrals rectangulars tancats amb gelosia de là-mines a fi de proporcionar il·luminació i ventilació al local. La teulada, tal com la va idear Pujol, era de ceràmica vi-driada, però després de successius arranjaments (1932, 1989), avui la teulada ha perdut aquell material que la distingia.

Marcel·lí Padró va ser el contrac-tista que va a dur a terme les obres i el constructor de les columnes de ferro colat fou, possiblement, l’arquitecte Joan Torras Guardiola (1827-1910), que va ser professor de l’Escola Pro-vincial d’Arquitectura de Barcelona i l’any 1873 va crear una empresa, “Herrería y Construcciones”, dedica-da a la construcció d’estructures metàl-liques. Aquesta tipologia permetia ob-tenir espais més oberts i més bona llum i era molt utilitzada en la construcció de mercats a partir de l’any 1868.

Fa vint anys, 1988-89, l’empresa d’enginyeria “Betta, S. A.” va realitzar un projecte de remodelació interior i ara, recentment, s’està efectuant un reforma mol important, que consisteix en realitzar plantes subterrànies per tal d’ubicar un aparcament i un hiper-mercat, a més d’acondicionar totes les parades de la planta baixa.

Construcció de la cúpula de la Plaça de Toros. © Fotos: Lluís Milian

Patrimoni


CASA PORTA MERCADÉ (d’en Icart Bargalló)Plaça de Corsini, 5


Edifi ci plurifamiliar entre mitgeres que té trenta metres de fondària per uns deu i mig d’amplada. Consta de baixos comercials i tres pisos. Va se la prime-ra casa que es va fer a la ciutat usant bigues de ciment armat. La balconada de cadascuna de las tres plantes és se-guida i la seva barana és combinació d’elements petris amb ferris. Disposa de una coberta transitable. Al llarg de la façana hi ha un element decoratiu, com si fos una incrustació, formada per vuit “punts”. Els baixos són de pedra escai-rada i els pisos amb premòduls a imi-tació de carreus. L’edifi ci està coronat per un petit frontó emmarcat per banda i banda per una reixa. Destaca el treball de ferreria i la porta d’accés.

La decoració de la façana, la dispo-sició acadèmica dels balcons, els ele-ments decoratius i, sobretot, la composi-ció harmònica amb la resta dels edifi cis de la Plaça de Corsini i que, a més, es corresponen a una tipologia arquitectò-nica pròpia del moment que es va cons-truir. La façana molt discreta, però amb la suavitat de línies del geometrisme modernista amb elements verticals i el medalló circular central, que emmarca la data d’execució de la casa: 1919.

L’element que li dóna un aire més distin-git són les petites motllures al llarga de la façana de la casa, com si es tractés d’un encoixinat.

L’any 1962, el senyor Josep Porta Hugas —pare de l’actual propietari, Josep Ambròs Porta Mercadé— la va comprar a Antonio i Amadeo Mateu Fer-ro, de Barcelona.

L’any 1999 es va restaurar l’habitat-ge i van ser molt meticulosos en la faça-na, la porta d’entrada amb un disseny del mateix propietari i el serraller tarra-goní Antoni Casellas, el paviment i les baranes.

CASA MARIANO OLLÉPlaça de Corsini, 7


Edifi ci plurifamiliar entre mitgeres desen-volupat amb planta baixa i tres plantes altes. Tota la façana és de pedra escai-rada/llavorada, que li dóna un caràcter rústic notable. Las tres balconades tenen una disposició força acadèmica, són se-guides, sent la de la quarta planta més curta, i els balcons són de ferro forjat. La barana és tota de serralleria. La coberta és transitable i disposa d’una barana/reixa que se subjecta per sis pilars pe-tris, que és una clara prolongació de la decoració dels balcons. Anotem també

les llindes, que es perllonguen uns 2/5 dels muntants. Destaca el treball de fer-reria i la porta d’accés.

BIBLIOGRAFIA I NOTES

Bibliografi a:

ARXIU HISTÒRIC COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA. Delegació de Tarragona.

BUQUERAS BACH, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona, siglos XIX y XX. Lliberia Guardias i autor, Tarragona, 1980.

BUQUERAS BACH, Josep Maria. Arquitectura de Tarragona des del segle XII. Ajuntament de Tarragona, Tarragona, 1991.

CATÀLEG DE BÈNS PROTEGITS. POUM. Aprovació inicial 15/05/2007. Tarragona.

SERRA MASDEU, Anna Isabel. Recorregut per la Tarragona Modenista. Cossetània Edicions, Valls, 2003.

SERRA MASDEU, Anna Isabel. Ruta Modernista. Ajuntament de Tarragona, Patronat de Turisme, 2008.

Notes:

(1) Si no es diu el contrari l’autor del projecte és arquitecte.

(2) (P) correspon a la data del projecte.

JOSEP MARIA BUQUERAS

Arquitecte Tècnic

NOTA HISTÒRICA

El dia 13 d’agost de 1975 jo mateix escrivia en el Diario Español (actual Diari de Tarragona) la se-güent crònica sobre el “Mercado Público”: Recien-temente han aparecido manifestaciones en “Diario Español” de los Srs. Llasera y Alegret, ediles de nuestro Ayuntamiento, sobre el destino del actual mercado de la Plaza Corsini. El problema, con las distancias correpondientes, aparece en Tarragona como lo tuvo París con “Les Halles” y Barcelona con el “Born”. Las necesidades actuales son otras y se piensa en un nuevo emplazamiento y de mayores dimensiones. Es lógico. De ahí las especulaciones de nuestros concejales: derribarlo y construir ¿un Palacio de Congresos?, ¿un teatro municipal?

Honradamente creo que o se deja como está o si se derriba debe realizarse un parque que cons-tituiría un verdadero pulmón de la ciudad, de los que tanto necesitamos. La vida comercial creada

a su alrededor tiene un peso específi co verdade-ramente importante, por lo que la anulación del corazón debe sospesarse profundamente. Hay que hacer estudios económicos que calibren si debe o no mantenerse el actual mercado, aparte de cons-truir uno nuevo que ya debiéramos tener.

En el caso de que el actual no fuera necesario –situación posible, pero improbable–, ¿qué hace-mos con la estructura férrea a base de medio triple cuchillo, medio cuchillo y viguetas? Arquitectónica-mente el edifi cio no es que tenga unas característi-cas trascendentales, sin embargo, es típico entre los mercados. Las columnas en sus fachadas remata-das por capiteles con volutas y escudos: los arcos en el que se lee “Mercado Público 1915” y en la parte central hay el escudo de la ciudad; las inmensas ventanas con sus hojas de librillo y la cubierta de fi brocemento con sus intersecciones (¿qué bonita debe ser una fotografía aérea?), son los detalles más caracteríticos de este edifi cio público.

Las dimensiones y la gran luz interior per-miten que dicho “continente” albergue diferentes contenidos: exposiciones, museo, espectáculos varios, etc. Claro está, con las reformas oportunas pero sin variar un ápice la estructura actual. Resu-miendo mi tesis es: 1. Mantenerlo, cumplieno la función actual, o en su defecto, utilizarlo para fi nes eminentemente culturales y de gran alcance popu-lar y 2. Bajo ningún concepto derribarlo y en el caso extremo de que así fuera, realizar un parque para la ciudad.

En fi n, doctores tiene la iglesia, pero mi opinión al respecto creo que no ofrece ninguna duda”.

En resum és un bé immoble força emblemàtic de la història de Tarragona. Sens dubte, la destruc-ció de la totalitat o d’alguna de les seves parts –per ser usada com a pàrquing, com a zona verda i fi ns i tot com a teatre municipal, entre altres– signifi -caria la pèrdua d’un testimoni de la identitat col-lectiva de la ciutat.


Patrimoni

Patrimoni


Des que es van començar a aixecar les primeres cons-truccions va ser necessari emprar algun tipus de bas-tida. Les bastides són es-

tructures provisionals que es munten o es disposen en una obra per poder execu-tar els treballs necessaris a mesura que les parets van agafant alçada. Normal-ment eren de fusta i servien per suportar els paletes i manobres i les seves eines, mentre que els materials es dipositaven directament sobre els murs que s’anaven construint.

En llatí, de les bastides en deien mac-hinae scansoriae, que literalment signifi -ca artefactes per pujar, i que prové de la paraula scansor referida a l’obrer que feia les escales designant que la fun-ció principal d’una encavallada era la d’anar elevant la plataforma de treball en una obra de construcció.

Hi havia diversos tipus de bastides. Les més senzilles eren mòbils i es feien servir per fer treballs de poca alçada i estaven formades per un empostissat o uns taulons col·locats sobre cavallets. Quant es passa ja d’uns tres metres d’al-çada s’han d’emprar d’altres bastides que poden ser totalment independents, recolzades sobre el terreny, o encasta-des a l’obra.

A alguns ponts i aqüeductes romans com ara el gran pont de Gard prop de Nimes, es deixaven blocs sortints a distàncies i alçades determinades que servien per recolzar els puntals, cindris i bastides a mesura que anava pujant l’obra. Quan s’acabaven els treballs, aquells carreus, naturalment, quedaven al seu lloc de l’obra destacant respecte als paraments verticals. Aquella mena de carreus encoixinats fi ns i tot donava elegància al pont i a l’ensems podia tornar a servir si calia fer reparacions puntuals.

Per poder col·locar els cabirons em-potrats de les bastides, quan s’aixecava un mur de pedra es deixaven uns forats d’aproximadament 20 cm amb un petit dintell. Es disposaven alineats i a les dis-tàncies adients per poder col·locar amb estabilitat els taulons de la plataforma de

treball. Aquestes bastides, anomenades de bàscula, van ser molt utilitzades en la construcció romana i també en època medieval.

Sempre m’havia sobtat, quan visi-tava les esglésies, monestirs i castells medievals que resten al nostre país, tant de l’època anomenada romànica com de la gòtica, veure els nombrosos forats que hi havia als paraments de pedra d’aquells edifi cis. Quan vaig compren-dre que eren els buits de les bastides que havien servit per aixecar les fàbriques d’aquells edifi cis, em preguntava per què , en retirar-les, no s’havien tapat. En aquell temps els paraments exteriors no s’arrebossaven i les pedres es talla-ven i col·locaven cadascuna al seu lloc i fi lada corresponent. Així que, quan es col·locava la darrera pedra de l’obra, l’edifi ci es donava per acabat i es des-muntava ràpidament la bastida sense perdre més temps en tapar els forats. A vegades es recuperaven els cairats i amb això apareixien els orifi cis corres-ponents. En altres obres se serraven a nivell del mur i amb el pas del temps, la fusta es podria i també es mostraven els encaixos on s’havia encastat la bastida. Jo penso que aquesta forma de deixar els paraments, que ja venia d’època ro-mana, i que sovint pot semblar que no és massa estètica, podria ser també per un motiu pràctic, ja que en cas d’haver de sobrealçar o reparar aquells murs, podien tornar a muntar una bastida amb gran facilitat.

Fa cent anys, el gran arquitecte i his-toriador Josep Puig i Cadafalch, parlant de les bastides que s’empraven i els fo-rats o senyals que quedaven als edifi cis religiosos i civils del període romànic català, escrivia: “Les senyals de les bas-tides se troben en diversos absis com en els de Tabèrnoles y Vilalleons, pels forats de les peces de fusteria que s’aguanta-ven en l’obra mateixa. El sistema es de facilíssima interpretació en el nostre país, ja que actualment es usual y vulgar. Al arribar a l’alçada d’un home, se planten entenes a un metre del mur en construc-ció; lligats a l’entena y sostinguts en el mur, s’hi col·loquen uns cabirons y sobre

d’ells taulons o posts. Pot així el paleta aixecar altre troç de mur. Al arribar al límit d’altura en que còmodament pot treballar, lliga a les entenes y sosté en el mur un nou ordre de cabirons, y així successivament fi ns arribar a la major al-tura. De pis a pis de taulons es ben fàcil posar-hi una escala”. Aquesta és la des-cripció de les bastides de sempre i que es van usar fi ns fa pocs anys, formades per les antenes o rolls verticals on s’hi lligaven els cabirons encastats a la paret que, al seu torn, sostenien l’empostissat sobre el que treballaven els paletes.

Un tret de les bastides de l’època romana o medieval era que pujaven al mateix temps que l’edifi ci. A vegades es trobaven solucions molt enginyoses per construir obres de gran envergadura. Al nord de França, vora la ciutat de Laon, s’hi va bastir al segle XIII una fortalesa imponent anomenada Coucy. El donjon o torre mestra era potser la més volumi-nosa que es va erigir a Europa en època feudal. Tenia forma circular i amidava més de 30 metres de diàmetre, mentre que la seva alçada feia 60 m. L’ampla-da del mur a la base de la torre s’acos-tava als sis metres.

Els grans edifi cis religiosos de l’edat mitjana, com ara les catedrals, acostu-maven a tenir ressalts laterals o recula-des pronunciades a diverses alçades que permetien aixecar-hi noves basti-des a sobre per poder seguir construint aquelles esglésies. Si s’hagués aparellat una sola bastida des de terra fi ns a la coberta, a part del gran cost que hauria tingut, s’hauria podrit la fusta molt abans de la fi nalització de les obres que solien allargar-se durant moltíssims anys.

Hi han, però, edifi cis com les torres de defensa que s’eleven verticalment sense cap mena de ressalt. Podríem imaginar que, per executar una cons-trucció tant soberga com la torre mes-tra de Coucy, va caldre una immensa i complicada bastida. Res d’això. Els forats dels cabirons de la bastida que van quedar als paraments formaven una traça helicoïdal que s’anava cargolant torre amunt. Això demostra que, a cau-sa del gran perímetre d’aquell cilindre

BASTIDES


Patrimoni

gegantí, es va poder fer un camí volat de pendent suau i uniforme que s’anava en-lairant al mateix temps que s’enrasava cada fi lada del mur. Per aquell camí, hi pujaven els paletes i mano-bres amb les eines i carre-tons, mentre que els materi-als es col·locaven sobre la gran amplada del mur que s’anava fabricant. Amb aquella bastida tan senzilla i ben pensada es va poder dreçar una de les joies de l’arquitectura militar de l’edat mitjana que, malau-radament, va se destruïda per l’exèrcit alemany l’any 1917.

Vint anys després de l’anomenada primavera de Praga vaig visitar la bella capital de Bohèmia. En endinsar-me pels seus carrers em va sorprendre la gran quantitat de basti-des que hi havia a moltes façanes i que, a vegades, ocupaven carrerons sen-cers. Eren totes de fusta, quan aquí gairebé ja no se’n aparellaven, i estaven perfectament elaborades i engalzades. Semblava que hi havia una gran activitat de construcció i rehabilita-ció de la ciutat. Ben aviat, però, vaig adonar-me que allí no hi treballava mai ningú i que, potser, tot allò només era una operació de propaganda del règim que manava llavors en aquell país de cara als visitants que hi anàvem.

Diferent ha estat allò que he vist no fa massa temps a algunes ciutats del Mezzogiorno italià com ara Nàpols i Palerm. Allí, als centres antics de les ciutats hi ha illes de cases i carrers totalment plens de bastides i llargues antenes o puntals inclinats i creuats a banda i banda del carrer que sostenen les façanes d’aquells barris envellits i degradats. Això, en menor mesura, també passa als nuclis antics de moltes viles i ciutats catalanes que s’haurien de rehabilitar dignament

per recuperar el rovell de l’ou d’aquelles poblacions, alguna de les quals, com ara Tarragona, són una lliçó visual de molts períodes de la història.

Per il·lustrar aquestes ratlles he fet dos dibuixos de la façana de l’important vil·la romana de Centcelles a Constantí. El primer dibuix mostra el parament de façana en el seu estat actual i en el se-

gon he dibuixat la probable bastida que hi hagué per fer l’obra, guiant-me amb els forats que queden al mur.

BENJAMÍ CATALÀ BENACH

Arquitecte Tècnic

Construcció i art


La capital de la Conca de Barberà, Montblanc, posseeix un ampli ventall en riquesa ar-quitectònica de les diverses corrents artístiques que s’han

anat succeint en el transcurs dels segles; patrimoni el qual hem de garantir-li (dei-xant de banda els gustos personals i mo-des) una preservació-conservació com a riquesa cultural i de testimoniatge en-vers les futures generacions. Diem això perquè quan s’arriba a la plaça Sant Francesc, destaquen dues construccions ben diferenciades en el temps: l’esglé-sia gòtica del desaparegut convent de Sant Francesc i una mica més enllà, en concret al carrer de la Muralla de Sant Francesc, núm. 48 la Casa Casanovas (coneguda popularment com Cal Perlet), objectiu d’aquest estudi com a testimoni de la no sempre valorada arquitectura del segle XIX, que pertany a una família de la menestralia de la vila i actualment als seus decendents.

NOTES HISTÒRIQUES

Es desconeix (de moment) el mestre d’obres que la va projectar. Fou comen-çada l’any 1858 (així consta en la clau de pedra de l’arc de la porta principal) i acabada l’any 1860 (data que trobem en la reixa semicircular que hi ha damunt la porta que dóna accés a l’escala). Fou un encàrrec del Sr. Magí Casanovas i Gassol1 propietari d’un negoci de venda de teixits a la mateixa vila.

La casa fou incautada durant el trans-curs de la Guerra Civil, i es van establir les escoles municipals.

DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICO-ARTÍSTICA

L’edifi ci mesura aproximadament 12 me-tres d’alçada per 20 metres d’amplada i 10 metres de profunditat, les parets fo-

ranes realitzades en pedra i argamassa oscil·len entre un gruix de 70 a 80 cm.

Façana Està dividida en tres cossos o àmbits, en el primer trobem tres grans portalades (les portes de fusta són les originals) amb marcs de pedra, les dues laterals corres-ponen a dos magatzems i tenen al da-munt un balcó (pertanyents a l’entresol), mentre que la central (amb arc rebaixat) correspon a la d’accés a la vivenda. El cos principal (segon i tercer àmbit) estan constituïts per tres balconades cadascun i a la vegada estan unifi cats per unes grans pilastres de fust llis, coronades per capitells jònics amb el tambor ornat amb fulles d’acant. Els citats capitells estan re-alitzats amb terra cuita, aplicatius arqui-tectònico-decoratius que es posaren de moda en les façanes amb pretensions artístiques del segle XIX. La barbacana o voladís està ornamentada amb tot un se-guit de mènsules, també en terra cuita.

Aquest tipus de façana s’insereix dins del corrent academicista neoclàssic-romàntic2 que predominà en l’arquitectu-ra decimonònica catalana i que segueix els models de façanes prototipus desta-cades del moment com ara: els porxos d’en Xifré (1837) i les de les cases de la Plaça del Rei (1848-1860) ambdues edifi cacions a la ciutat de Barcelona, la Casa Romaguera (1852) de Figueres i també trobem aquest disseny arquitectò-nic en edifi cis més propers de poblaci-ons tarragonines a tall d’exemple, el cos central de l’Ajuntament de Tarragona (1861-1865), amb grans pilastres amb capitells jònics i el cos central de l’actual Hospital de Sant Joan de Reus (1835) amb dobles pilastres etc.

Estructuració InternaEn accedir a la vivenda trobem a la planta baixa una àmplia entrada on destaquen dos escales realitzades ca-dascuna en un sol bloc de pedra; situats a l’escala (que rep la llum natural d’una

CASA CASANOVAS.Una mostra d’arquitectura decimonònica montblanquina

Façana principal

Clau de volta amb la data

Capitell i mènsules de la façana


Construcció i art

claraboia) que ens conduirà a les plan-tes superiors, abans trobem una porta mitjançant la qual accedim al celler. Destaca en la barana com element artís-tic el pom en forma de lleó, les escales foren substituïdes l’any 1962, però es conserva com a testimoni constructiu de l’època, l’últim tram d’escales (realitza-des en rajola rústica i rematades per un tirant de fusta) que ens condueixen a la golfa.

Anem ascendint i ens trobem l’entre-sol que constitueix una àmplia estança, on podem admirar l’embigat (cabirons) de fusta del sostre (original de l’època, tenen més de 160 anys) i que també trobarem a la resta d’estances de tota la casa; a continuació la primera planta ocupada pel pis principal, que a ban-da de l’embigat de fusta, les portes del balcons (també originals) destaca una artística reixa de ferro col·locada en una fi nestra d’una de les estances del pis (segons fons familiars, uns senyors de Xile s’interessaren per la seva adqui-sició, evidentment obtingueren una res-posta negativa).

Finalment arribem a la golfa que ocupa tota la segona planta, on destaca tot el treball de l’embigat de fusta que sustenta l’amplia superfície de la teula-da.

La casa conserva un petit jardí al costat lateral esquerra.

RAMON RIBERA GASSOL

Historiador de l’Art

1. De l’1 de gener de 1855 fi ns al 21 de fe-brer de 1855 va ocupar el càrrec de segon alcalde de Montblanc, per renúncia del que era pròpiament alcalde. Magí Casanovas va passar a ésser alcalde de la vila durant el període del 21 de febrer de 1855 fi ns al 17 de juny de 1856. PORTA I BALANYÀ, Josep M. Els alcaldes de Montblanc 1818-1987. Avenç d’una investigació en curs. L’Espitlle-ra. maig, núm. 65. Montblanc, 1987. pàg. 39.

2. FONTBONA, Francesc. Del Neoclassicisme a la Restauració 1808-1888. Història de l’Art Català. Volum VI. Edicions 62. Barcelona, 1983.

NOTES

Embigat de fusta d’una de les estances

Porta principal Segona porta d’accés a la vivenda

EscalaClaraboia de l’escala

Reixa de la fi nestra del pis principal

Espai al temps


polígons logístics

economia

serveis propers

transportsterrestres i aeris

població jove

municipi

equipaments nous

històriapatrimoni de la Humanitat

projecció de futur infraestructures

CONSTANTÍespai d’oportunitats

al centredel Camp, del país, del món

LA CONSTRUCCIÓ ROMANA (18)

LA CONSTRUCCIÓ DE LA COBERTA

Si s’elegeix la solució de coberta de fusta, a les hores a sota mai trobarem una volta, ja que les voltes romanes formen per si mateixes la coberta de l’edifi ci .

Si les cobertes són amb pendents es cobreixen amb teules tegulae o planxes de metall o de marbre (veure S.M. dels Àngels).

En el cas de cobriment amb teu-les al fi nal de la teulada cada línea cobertora acaba amb una antefi xa. També tenen teules de ventilació per a cuines i xemeneies.

Si el formigó de la volta queda pla

es cobreixen amb mosaics o marbres formant terrats.

Les voltes esfèriques o cúpules sempre es trasdosen amb superfícies convexes amb làmines de bronze o plom.

En el cas del Panteó, excepcional-ment, es van emprar teules de bron-ze.

ANTONI BLADÉ

Arquitecte tècnicProfessor de Construcció

Teules planes o tegulae


Espai al temps

Es coneix com a Guerra Gran, el confl icte armat que va enfrontar, els anys 1793-1795, a les regions pi-rinenques, els exercits de la monarquia espanyola de Carles IV, amb els de la Convenció republicana de França. Les hostilitats foren declarades el 7 i 23

de març de 1793 per França i Espanya, respectivament.La Guerra Gran es va desencadenar sota la infl uència

d’una sèrie de factors coincidents en el temps. D’una banda, les tensions del procés revolucionari francès i, de l’altra, l’abo-lició de la monarquia.

La duresa de la guerra, sense treva, i els revessos militars d’exèrcit espanyol en la segona campanya, el 1794, van pro-piciar les temptatives per a una solució negociada del confl ic-te. El tractat de pau defi nitiu es va signar a Basilea el 22 de juny de 1795.1

PATRONS I VAIXELLS

Durant la contesa alguns patrons de Tarragona van parti-cipar, amb els seus vaixells, amb el subministraments de pro-ductes per a l’Intendència Militar (La Provisión). Tots els viatges i els registres de la mercaderia que transportaven, foren des-patxats des de Barcelona vers, majoritàriament, a ports del litoral, que actualment coneixem com a Costa Brava, arribant, fi ns i tot, al port francès de Portvendres, en aquells moments en poder de l’exèrcit espanyol. També donarem a conèixer els viatges, dins aquest període de guerra, que van efectuar a ports d’aquesta costa alguns d’aquests patrons, i dels quals ignorem el destinatari del carregament.2

Pau Altés. Estava casat amb Maria Duran.3 Manava l’embarcació La Virgen de los Dolores, a vegades qualifi cada com a llaüt, tartana o canari. El 3 de juny de 1794, fou des-patxat cap a Sant Feliu amb vi destinat a l’Intendència Militar. El març de 1795 va transportar també un carregament de vi a Blanes, del qual ignorem el consignatari.

Joan Barba. S’inicià en el món de la mar com a pesca-dor. Estava amullerat amb Maria Novell.4 L’Intendència Mili-tar, el 20 de maig de 1794, li va noliejar el seu llaüt Sant Antonio, per a traginar vi a Sant Feliu. Aquell mateix any va fer dos viatges a Roses amb vi, aiguardent i ametlla, per bé que no sabem el destinatari.

Andreu Batlle i Vives. Era fi ll del mariner Francesc Bat-lle i de Ramona Vives, de Torredembarra.5 El maig de 1787 establí capítols matrimonials amb Antònia Maixé i Escorpí, donzella. En aquesta data ja exercia de patró.6

L’any 1794, va fer tres viatges a ports de la Costa Brava, a Sant Feliu i Blanes amb farina, si bé no sabem a qui va lliurar la mercaderia, i l’altre a Roses, amb blat, per a l’Inten-

dència Militar. Aleshores patronejava el xabec San Juan de Nepomuceno.

Joan Batlle. Estava casat amb Josepa Grau, de Barcelona i residien al port de la nostra ciutat.7

Amb el seu canari San Antonio, el juny de 1794, va portar a Roses, fesols per a l’Intendència Militar.

Cristòfol Pi i Plaça. Era fi ll del patró Joan Pi (a) “Trem-pat”,8 de Begur (Girona), i de Gertrudis Plaça. El 4 de gener de 1784 va disposar capítols matrimonials amb Teresa Bo i Cabesa, donzella, fi lla del claveter Bernat Bo i de Teresa Cabesa, de Tarragona.9

L’any 1794, li tenim registrades quatre arribades a Tarragona, amb civada, amb el seu xabec Santa Cruz. La civada de dos d’aquests viatges, l’un el mes de març i l’altre el juny, consta explícitament que va destinada a l’Intendència Militar.

Francesc Rabassa i Roig. Nasqué al sí del matri-moni format per el patró Jaume Rabassa i Maria Roig, de Torredembarra. El 26 d’octubre de 1785 prengué per muller a Àgata Portella i Pedrol, fi lla del fuster, de la nostra ciutat, Bonaventura Portella i de Teresa Pedrol.10

L’ultima dècada del segle divuit el trobem patronejant tres llaüts, el Nuestra Señora del Carmen11, Las Ánimas del Pur-gatorio12 i Santa Tecla13 així com la pollacra de construcció estrangera, matrícula de Tarragona, Nuestra Señora de la Merced, d’un arqueig de 100 tones, de la qual en participa-va amb un 25% de la mota juntament amb els comerciants de Barcelona, Antoni Breciano, amb un 50%, i Francesc Bovera, amb el restant 25%.14

ELS PATRONS DE TRÀFIC DE TARRAGONA I LA GUERRA GRAN (1793-1795)

Coneixement d’embarcament del patró Pau Altés. Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas

Espai al temps


El juny de 1794 va viatjar, a Sant Feliu, amb vi per a l’Intendència Militar. Aquell mateix any també va traginar a Roses i a San Feliu vi, encara que no sabem el destinatari.

Pau Ribes i Dalmau. Era fi ll del segon matrimoni de Josep Ribes i Blai, també patró, amb Tecla Dalmau i Grau.15 S’esposà, el 5 de maig de 1772, amb Gertrudis Samarra i Lladós, fi lla del patró Gaietà Samarra i Teresa Lladós.16

Vegem els viatges que va efectuar, amb el seu canari Santa Tecla, en el proveïment de l’Intendència Militar, l’any 1794.

Data Destinació Càrrega12.03.1794 Portvendres palla 17.04.1794 Roses farina15.06.1794 Sant Feliu “10.07.1794 Roses “09.08.1794 Sant Feliu “05.09.1794 “ “ “10.10.1794 “ “ “13.12.1794 Malgrat “

Joan Secall i Jornet. Era fi ll d’un altre Secall, mariner, natural de Valls, i de Marianna Jornet.17 Es casà dos cop: el primer amb Isabel Mallol i, el segon, l’any 1785, amb Rosa

Coneixement d’embarcament del patró Joan Barba. Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas

Coneixement d’embarcament del patró Joan Batlle. Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas

Coneixement d’embarcament del patró Cristòfol Pi i Plaça. Arxiu Històric de Tarragona. Fons Moragas


Espai al temps

Altés i Gil, fi lla del pagès Rafael Altés i de Paula Gil.18 Vivien al port en una casa de la seva propietat.19

El juny de 1794 va fer un viatge a Sant Feliu, amb vi, per a l’Intendència Militar. El gener de l’any següent va transportar vi i aiguardent, amb destinació a Blanes, per bé que desconei-xem el consignatari. Aquests dos viatge els va realitzar amb un vaixell anomenat La Concepción, el qual el trobem apare-llat primer com a canari i després com a bergantí.

A part de la informació que hem donat volem citar a qua-tre patrons, de la matrícula de Tarragona, que durant la Guer-ra Gran van fer viatges a ports de la Costa Brava, malgrat no saber els noliejadors de la mercaderia.

Patró Data Destí Càrrega Joan Badia 6.1.1794 Roses vi

Salvador Canyelles i González 18.2.1794 Roses comestibles

Rafael Deixeus 3.3.1795 Arenys vi

Pere Rodríguez i Roca 16.7.1794 Sant Feliu blat

Per últim volen afegir que dins quest període bèl·lic, el també patró, d’aquesta matrícula, Baptista Mauri, el juny de 1794, amb el seu llondro Nuestra Señora del Carmen, va descarregar armes al nostre port.

JOSEP MARIA SANET I JOVÉ

1. RECASENS I COMES, J.M. El Corregimiento de Tarragona en el último cuarto del siglo XVIII. IV Premio “Cronista José Mª. Pujol”. Real Sociedad Arqueológica Tarraconense. Tarragona, 1963, p. 179-246; ROVIRA I GÓMEZ, S.-J. Història d’Altafulla. Tom II. Centre d’Estudis d’Altafulla. Altafulla, 2007, p. 157-166.

2. Aquesta informació s’extret del Diario de Barcelona servat a l’Hemeroteca de Caixa Tarragona.

3. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 18, f. 264.4. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 16, f. 145v.5. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 15, f. 137.6. AHT. PT. Reg. 806, f. 36-37.7. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 19 s/f.8. AHT. Acords municipals. Sessió del 19 d’octubre de 1768.9. AHT. PT. Reg. 806, f. 10-12.10. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 293.11. HCT. Diario de Barcelona. 8-12-1792.12. AHT. Fons Moragas. Coneixements, Reg. 1495-1496.13. AHT. Fons Moragas. Coneixements. Reg. 1499.14. AHPB. EM. Reg. 19, f. 831-834.15. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 11, f. 36.16. AHAT. Llibre de matrimonis de la Catedral, 12, f. 98.17. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 15, f. 21.18. AHT. PT. Reg. 605, f. 149-150. 19. AHAT. Llibre de baptismes de la Catedral, 17, f. 374v. AMT. Cadastre 1776, f. 62.

Notes

Espai al temps


El fet que enguany s’esdevingui el segon centenari de l’inici de la guerra que enfrontà a la major part dels súbdits de la Monarquia Hispànica dels Borbó amb les forces napoleòniques, ens ha fet pensar que podríem dedicar algun dels articles que escrivim per

a la revista Tag a tractar temes relacionats amb els esdeveni-ments d’aleshores.

La primera col·laboració, sembla obligatori fer-ho, la vo-lem dedicar als inicis a casa nostra d’aquella contesa terrible, producte, en bona mesura, de l’ambició d’un home: Napoleó Bonapart.

Es pot dir que la Guerra del Francès començà a Catalunya el 29 de febrer del 1808 amb l’ocupació per la força i la in-triga de la Ciutadella1 i del castell de Montjuïc, de Barcelona, per part dels soldats francesos de la divisió del general Gui-llaume Philibert Duhesme que havien passat la ratlla de França vint dies abans i sense cap problema com aplicació del Tractat de Fointainebleau (27 d’octubre del 1807), signat pels pleni-

potenciaris de Carles IV i Napoleó. Aquest tractat autoritzava l’entrada a Espanya de les tropes franceses que havien de participar, junt amb les espanyoles, en una projectada invasió francoespanyola de Portugal, d’alguna manera, doncs, el que va passar es que rebérem una bona dosi de la medicina que estàvem disposats a fer prendre a altres.2

Com que els francesos conservaven, almenys en teoria, la condició d’aliats, no hi hagué ni enfrontaments ni vessa-ment de sang i, de març a juny, es visqué en mig d’una mena d’equilibri entre les autoritats espanyoles i els comandaments militars francesos, però amb una gran ansietat per part del poble que, segons passaven els dies, es feia més i més gran.

Els fets sagnants del 2 de maig madrileny així com la no-tícia —coneguda a Barcelona el 23 de maig del 1808— de la renúncia dels reis Borbó a la Corona d’Espanya, exaltà la gent en contra de la situació a què s’havia arribat per desídia, permissivitat i claudicació de les autoritats espanyoles.

Els primers dies de juny l’alçament de Catalunya es ge-

INICI DE LA GUERRA DEL FRANCÈS

Escena de la festa del Bruc


Espai al temps

neralitzà arreu i com que no s’acceptaven les resolucions de Baiona es pot ben dir que la guerra havia començat.

El senyal de l’alçament el donà Lleida, on s’instal·là la primera Junta resistent, composta per 29 vocals, de tots els estaments de la ciutat, i presidida pel bisbe, la qual publicà un Manifest a favor de la lluita contra l’invasor i envià conciuta-dans a Tarragona, Tortosa, Vic i Manresa per animar aquestes poblacions a sumar-se a la insurrecció.

Pel que fa a Tarragona recordarem que la marxa o fu-gida del corregidor Pedro Ignacio Correa cap a Barcelona els primer dies d’abril facilità els projectes dels més decidits revolucionaris del corregiment, els quals, davant dels fets de maig,3 instaren a l’Ajuntament a convocar, el dia 31, una reunió extraordinària a la qual assistiren les autoritats locals, persones notables de la ciutat i representants dels gremis i col·legis, per donar a conèixer els principis polítics de la in-surrecció i en aquesta s’acordà proclamar a Ferran VII com a rei d’Espanya, fer dimitir al corregidor interí Fernando Seydel, nomenar a Juan Smith com a governador interí de la plaça i crear una Junta local revolucionària, presidida per l’arquebis-be i composta per dos religiosos, dos canonges, dos nobles, un comerciant, un pagès i un artesà. Smith, abans d’acceptar el càrrec, envià un emissari a Barcelona el qual retornà el dia 2 amb ordres del capità general, comte d’Ezpeleta, de dissoldre la Junta. Les disposicions del capità general foren mal acceptades per la població i es produïren avalots i mani-festacions, a les quals s’oposaren les autoritats militars de la plaça, la petita noblesa local i els hisendats, és a dir, la gent d’ordre que se’n deia aleshores.

Davant l’ambient revoltat, Duhesme considerà que s’havia de passar a l’acció per tal de controlar la situació i el dia 2 de juny publicà una ordre del dia en què anunciava fortes me-sures de dissuassió contra els que s’atrevissin a plantar cara al nou ordre.

Duhesme, a fi d’executar el pla general de control i si s’es-queia de repressió, féu sortir de Barcelona dues columnes de soldats les quals havien d’operar en combinació amb les tropes que comandaven Lefébvre i Moncey i unir-se amb aquestes a Saragossa i València, respectivament. La primera d’aquestes columnes, a les ordres del general Schwarts, prengué el camí de Manresa i la segona, comandada per Chabran, es dirigí cap a Tarragona. Les ordres d’ambdós militars eren ocupar Lleida i Tarragona, deixar en ambdues ciutats una guarnició, i seguir després camí vers Saragossa i València.

Chabran arribà a les portes de Tarragona el 7 de juny i s’aturà a Mas Rabassa per esperar la resposta de les autori-tats tarragonines a les quals havia enviat un ajudant de camp per assegurar-se que la població estava en calma. Un cop informat que efectivament ho estava, reemprengué la marxa i

entrà a la ciutat, allotjant-se a la casa Montoliu del carrer dels Cavallers.

La columna, composta de 4.2000 homes amb artilleria i cavalleria, sojornà a Tarragona fi ns al dia 9, ja que davant el fracàs de Schwarts als Brucs el dia 6, Duhesme decidí ordenar a Chabran que refés el camí i tornés a Barcelona —la dispo-sició fou enviada per via marítima, atesa la inseguretat dels camins. L’ordre fou atesa amb promptitud, ja que la columna abandonà Tarragona el matí del dia 9 i no parà fi ns arribar a Torredembarra, on va fer una parada de sis hores. En previsió de possibles contratemps i per tal d’obtenir el que necessita-va, Chabran va fer tancar a l’hostal, durant tot el temps que durà el descans, el batlle i els regidors tot amenaçant-los de mort. En retirar-se deixà anar els regidors, però s’endugué presoner el batlle, del qual encara no se’n sabia res el dia 28. Chabran, amb el batlle torrenc, la meitat de les cavalleries locals —se n’emportà 14 de les 28 que aleshores tenia la vila, més 6 carros— i l’argenteria dels particulars i de l’església parroquial, continuà la retirada vers Barcelona i arribà a l’Ar-boç, que es resistí a deixar-lo entrar, i quan l’abandonà el matí del dia 10 deixà 64 morts, les cases saquejades i l’església parroquial profanada.4

Chabran, un cop a Barcelona, fou enviat al Bruc perquè realitzés el que no havia pogut aconseguir Duhesme, però també fracassà i hagué de retornar a la capital amb les mans buides.

Davant d’aquest fracàs, del de Lechi a Mataró i del mateix Duhesme a Girona, i a que les comunicacions amb França

Napoleó Bonapart

Els primers dies de juny l’alçament de Catalunya

es generalitzà arreu

Espai al temps


havien restat tallades, els francesos decidiren tancar-se a Barcelona a l’espera dels reforços que, certament, no trigaren en arribar, i consideraren que la revolta ja no podia ser sufo-cada amb mesures policíaques i assumiren que calia prepa-rar-se per a la guerra.

Paral·lelament a tots aquests fets la insurrecció s’afermà i organitzà. El 18 de juny del 1808 es constituí a Lleida la Junta Superior del Principat, que assumí el poder en nom de Ferran VII.

Mentrestant a Tarragona hi hagueren tumultuoses manifes-tacions populars. L’Ajuntament convocà, per al dia 12, els membres de la Junta local, constituïda el 31 de maig, a fi i efecte de ratifi car-los i tractar de la formació d’una Junta Cor-regimental. De la reunió sortí l’acord de convocar els pobles del corregiment per al dia 18.

L’assemblea constituí la Junta Corregimental que, d’alesho-res i fi ns l’ocupació de Tarragona pels francesos, governaria el corregiment tarragoní. Durant el 1808, la Junta actuà amb autonomia plena, però, a partir del 1809, disposicions de la Junta Superior de Catalunya, de la del Regne i de les Corts de Cadis en limitaren les funcions fi ns a deixar-la reduïda, el 1811, a una simple delegació de la Junta Superior.

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ Dr. en Història Moderna

i professor de la URV

1. S’esdevingué el 29 de febrer, dilluns de Carnaval. Les forces franceses des-prés d’efectuar la revista militar a l’Esplanada, és a dir, al passeig contigu a la Ciutadella situat entre aquesta fortalesa i les muralles de Barcelona, entraren en el recinte davant la sorpresa de tothom. La cosa anà així: el general Lechi que la presidia, un cop enllestida, s’atansà a cavall cap a la porta de la Ciutadella i un cop dintre el seguí, sense que ningú s’atrevís a reaccionar, tota la tropa que havia participat en la revista. Tot seguit, l’un i l’altra, es possessionaren del recinte.

2. Tractat secret de partició de Portugal, en virtut del qual les tropes franceses entrarien a la Península sense cap difi cultat. Hom convingué que Portugal seria dividit en tres províncies: la primera, entre el Miño i el Duero, rebria el nom de Lusitània i seria per als reis d’Etrúria, als que Napoleó deixava sense el seu reialme italià; la segona, formada per l’Alemtejo i els Algarbes, s’adjudicava a Godoy amb el títol de príncep dels Algarbes, i la tercera, integrada per Beira, Tras-os-Montes i l’Extremadura portuguesa, quedava sense assignar, la qual cosa es faria després de la pau general. El rei d’Espanya quedava com una mena de protector feudal.

4. 6 de maig: Carles IV retorna al tron; 24 de maig, són convocades Corts a Baiona; 27 de maig: Carles IV renúncia a la corona a favor de Napoleó.

5. Els arbocencs han fi xat la memòria del luctuós fet en la fi gura del seu gegant al que han batejat com el general Chabran.

Notes


Espai al temps

tag 51

Documents