-J •'W

-n%--, -

-:

-r

.t

-'I!

-

---.•«f-

---

,

,.,

TAG

OFICINA :Tel . 21 27 99

Consultes :De dilluns a divendre s

De 9 :00 a 13 :00 hDe 16 :00 a 19 :30 h

GABINET TÉCNIC :Vocal del Departament :

Abdon AGUADÉ

Visats :De 9 :00 a 12 :30 h .

Borsa de treball i consultes:De 9 :00 a 13 :00 h .

LABORATORI :TARRAGONATel . 54 79 09

Director :Ignasi VALLV É

Formigons:E. VALLS

Químic : -J .C . FERNÁNDEZ

De dilluns a divendre sDe 9 :00 a 13 :00 hDe 15 :00 a 18 :00 h

Medi ambient:Montse GELONC H

AULA INFORMÁTICA :. MARCEL Ramíre z

Horari :

De dilluns a divendre sDe 9 :00 a 13 :00 hDe 16 :30 a 19 :00 h

Página Web :http :/Iwww.seric .es/coaat

Correu electrónic:colarqtectgna@mail .seric .e s

ASSESORAMENT JURÍDICGRATUÍT.•

Xavier ESCUDÉTel . despatx : 21 26 5 8

Hores concertades

ASSESSORAMENT FISCAL :Teófilo ALVAREZ

Tel . despatx : 23 97 13

BIBLIOTECA/PAPERERIA :

Josep M. SANET

Horari:De dilluns a divendre s

De 9 :00 a 13 :00 hDe 16 :30 a 19 :00 h

PREMIS, JORNADES1SALONS:

El Col . legi d'Aparelladors iArquitectes Técnics deTarragona organitza le s

jornades "Geotécnia :mecánica del sól, fonaments ipatologies" . Les conferéncie s

i trobades tindran lloc a lrecinte de Port Aventura

durant els dies 24, 25 i 26d'octubre. Aquells qui hi

estiguin interessats podenadrecar-se a la Secretaria de l

Col . legi o trucar al

teléfon 21 27 9 9

TECMA, Saló de Técniques iServeis per al Medi Ambient .

Fira de Madrid, del 19 al 22 denovembre de 1996, dins la

"Primera Semana Internaciona ldel Urbanismo y el Medio

Ambiente "Més informació al teléfon : 91 -

722 50 90

Fira "100% Design", dedicad aal disseny industrial i al s

complements per a 1'habitatge .Tindrá lloc als Duke of York's

Headquarters, al barri deChelsea, a Londres, entre el s

dies 29 de setembre i 2d'octubre .

Més informació al teléfon : 44 -181-849 62 1 1

Premi a la NormalitzacióLingüística en 1'ámbi t

sócioeconómic de Tarragona1996 . Es podrá premiar : l a

tasca continuada duna personao empresa en favor de l anormalització lingüística,campanyes puntuals de

publicitat en catalá, l'especialpreocupació per la formació

lingüística del personal, . . .Consorci per a l a

Normalització Lingüística ; fin sal 30 de setembre . Teléfon :

24 35 27

Av. Francesc Maciá, 6, 1 r43005 TARRAGONA

CEET:Agustí

VALLS VALLKANA

Oficina de visat de Reus: TRESORER : Direcció nPlaga Prim, 10, 4rta. Joan Mercadé Porta Santi Suárez-BaldrísTel. (977) 33 10 72 COMPTADORA :

Pilar Coca Torrell Secretaria :

EDITA : Oficina de visats d'El VOCALS : Montse AmenósVendrell Joan Milá RoviraCol•legiPau Casals, 17 Josep M. Juncosa Administració id'Aparelladors i

Aragonés distribució:Arquitectes Técnicsde Tarragona Junta de Govern : Abdon Aguadé Benet Col•legi d'A .A .T.T.

PRESIDENT: Agustí Valls Vallkan aAv. Francesc Maciá,Joan Prous Masdeu Impressió:

6, 1r, 43005SECRETARIA : Consell de Redacció: Artyplan

TarragonaCarme Cárcamo López Junta de Govern

Tel. (977) 21 27 99Fax (977) 22 41 52

Dipósit legal: T-880 / 93ISSN: 1134-086 X

Els criteris exposats en el sarticles signats sónd'exclusiva responsabilita tdeis autors i no represente nnecessáriament 1'opinió d eTAG .

Portada : Detall de "Eldespertar de la ciudad" ,d'Umberto Boccion i

Canvis demográficsaparelladors 'amatents

S . -SUÁREZ-BALDRÍS

L'estiu, per alió de qué el govern era nou de trinc ai de qué la sea a feina estava per fer, ha passat entreglobus sonda i avisos d'estrenyiment deis cinturons .

Sens dubte, els canvis conjunturals (tals com el prop irelleu de govern, les imposicions de Maastrich t

o les "regulacions" del mercat de treball )poden provocar canvis socials interessants .

Ara bé, aquests canvis no deixen de ser ,com les causes que els provoquen, conjunturals .

El que aquí ens interessa és fer notar la incidénci ád'unes altres dinámiques socials mes pregones:

aquelles que condueixen a canvis estructuralg . Entreelles, cál fer .esment deis canvis deníográfics qu e

atravessa la nostra societat : en les pautes de fecundi- .tat (redueció en el nombre mig de fills per dona), e n

les pautes de poblament (redistribució de la poblacióen el territori i migracions intemunicipals des d e

grans nuclis urbans vers nuclis propers més petits) •o en les pautes de nupcialitat(disminució del

nombre de matrimonis i perllongació de restada deis -fills a la llar paterna) . Aquestes transformacion s

poden no ser, a priori, significatives des delpunt devista arquitectónic i/o urbarnístic . No obstant,

justament és (o hauria de ser) la seva incidencia laque condueix a la reformulació de les necessitat s

socials d'habitatge,i de llurs característiques ,tant técniques com estetiques .

Vol dir aixó que el coneixement d'aquestes neces -sitats será d'una utilitat innegable a 1'hora de fer fron t

a la construcció d'un edifici . En la mesura en qué eltipus defamília i 1'ús que faci del seu entornimme -diat (l'habitatge) varii, també haurá de variar aques t

entorn: - L'arquitecte técnic amatent a aquests canvissocio-derriográfics,_sera un professional prepara t

per a fer-hi front amb eficiéncia .A més de coneixer nous materials ; noves tecnolo -

gies o noves soluciona constructives, cal tambéconcixer i entendre, ni que sigui deforma soma;

aq'uells qui hauran de gaudir-ne . En cas contrari, e lgaudi pot esdevenir lament .

TAG

CD-ROMs : .millór esperar . . .

Els discos CD-ROM proporcione nuna gran capacitat d'emmagatzematg ed'informació accessible desde qualsevo lordinador i de forma molt rápida . Enuna unitat de CD-ROM s'hi poden arri-bar a emmagatzemar fins a un maxim de700 Mb. Tot i que aixó representa unaquantitat de dades ingent, encara és un axifra escassa per a plasmar en un únicdisc compacte tota la informació d'un aenciplopedia impresa i els complementad'audio, vídeo i altres qúe el nou siste-ma permet .

' No obstant aixó, els grans fabricantsde software multimédia no han esperatal llancament de les noves unitats deCD-ROM, molt més potents . Ans al

`contrari, ja han comencat a distribuir elsseus productes duna manera més ' omenys provisional .

Un deis dubtes que se'ns planteja enexaminar el produte és el de saber sireáiment es tracta d'enciclopédies o dediccionaris enciclopédics . En aquest se -gon cas, el nombre d'entrades de con-ceptes queda forra delimitat . Básica =ment, els CD-ROM, que podem troba ra 'r a

per ara al mer-cat són diccio-naris enciclo-pédica, amb unnombre d'en-trades consi-derablemen televat, peróamb descrip-cions pobre sde cada con-cepte (no oblidem que estem

' 1930 .7994

treballañt amb

footbal lunitats que no-

ene_ yclopeduamés ofereixen700 Mb) .

La instal . lació d'aitals productes requereix u nhardware basic : targeta de so, lector CD-ROM i ;com a mínim, 8Mb de memória RAM ; a , més ésaconsellable disposar d'un ordinador-equipat ambun processador de, com a mínim, 100 Mhz de ve-locitat . Sense aquesta configuració base, no hi h acap d'aquests productes que funcioni acceptable-ment . En tot cas, alió que cal tenis ciar si pénse madquirir un d'aquests productes, és qúe en els pro-pers 6 mesos, i amb la ptesentació de les unitatsCD-ROM d'alta capacitat ; aquesta mena de soft -ware experimentará una transformació important .

Marcel Ramírez

Fotos:Suárez-Baldrís

Bigues a provade cimént

aluminósaix .ó, la nostra demarcaci óés encara un mercat petitper a aquest sistema .

Ara per ara, s'está• apli-cant amb bons resultats enalgunes reparacions impor-tante a Tarragona ciutat ,entre elles la d'un conjuntde blocs situats a l'Avin-guda Catalunya. Val a dirque, per les seves caracte-rístiques, aquest sistemadestaca, segons ele seu ssubministradors, per la ra-pidesa amb qué permet fe rles reparacions de sostres

fumigació i desinsectaci ó

"Tractaments contra

tcrinits i córes"

Carretera de Tarragona km . 521 (davant aéroport )

Tel . 977 /75 63 80 . 43204 REU S

L'octubre de 1993,la Direcció de 1'Institu tde Ciéncies de l aConstrucció "EduardoTorroja" concedió ofi-cialment un documen td'idoneitat técnica a lsistema de .reparacióUNDO per a sostres.construits amb bigue-tes de ciment alumi-nós. D'enca d'aquel lmoment, la utilitzaci ódel sistema ha prolife-rat arreu del territor icatala .

No obstant

r

TAG

Foto inferior: Equip responsablede les obres de reparació debigues aiuminoses a I'AvingudaCatalunya de Tarragona :1'arquitebte, Josep Llop;1'aparellador, Joan Mercadé, 1I'éncarregat, Josep Ma. Prats .

Foto pág.anterior: .Vista d'un deisancoratgesdisposat en e lmur 1 de l acartela quedonará súport alo unitat derefora .

Esqueme sesquerra :Secció de labigd•UNDO ta lcom quedaacoplada en labiga de cimen taluminós .Sota : descom-posició de la .biga en peces .

El fet de muntar-sei •desmuntar-se pe rpeces permet un s' fácils transport i

collócació

áfectats per ciment aluminós . Con-cretament, es tracta d'una' "'unitat dereforc' comporta per peces d'acergalvanitzat que s'acoblen les unes ales altres en . el' mateix procésd'instal•lació per cargolament, a ltemps que la unitat entra en cárreg amitjancant uns altres cargols `que l auneixen a la biga afectada . Aquest aunitat permet assegúrar 1'establilita tdel sostre fins i_ tot en ef cas de per-dua total de resistencia de 1'original .

PecesLes peces que configuren la uni-

tat de reforc són : la cartela (platines ,d'acer unides per soldadura), un strams longitudináls- (xapes d'acer de4 o- 5 mm dóblegades) i la unió d'a-quests trams (platines d'acer unide sper soldadura al traen longitúdinal icargolades entre sí) . En la seva, unió ,conformen un perfil tipus I que ad -

'. quireix diferent extensió segons si-gui la llum que cal salvar (de 3, 3'5 ;4, 4'5, 5 o més metres) .

Ultra, el fet de muntar-se i des-muntar-se per peces permet uns fá-cils transport i col•locació . Pero, al -hora, és un sistema seccionable, j aque permet la divisió de la unitat e nel punt en qué es decideixi el projec -'te ; facilita el control deis esforcos, j aque, els trams - . longitudinalss'articulen a la cartela, tot . evitant l atransmissió de moments elevats al'smurs (aquests qúeden reduits als qu es'originen a la cartela degut a la re -acció . . del

tram

longitudinal) . 'L'entrada en cárrega d'aquesta unitatcontraresta la deformació existen tlimita la . fletxa final del conjunt devalors establerts en el prójecte .

Els preus 'varien en funció de lmodel : van des de les 7.500 ptes . e lmetre linial per a bigues de 10 cm .de cantell, fins a les 12 .000 per a le sde 24 cm. de cantell .

NUNCA SE HA VISTOUN TIPO TAN . BAJO

a CAJA DE MADRID Soluciones Hipotecarias

TA G

Protecciód'estructuresde formig óa la ¡nternpé.e

no es produirá 1'oxidaci ód'armadures ni es despegara la pintu -ra . A més, aquestes pintures ofe-reixen dues propietats que augmen-ten les seves prestacions en tant qu ematerial de protecció del formigó :

-Reduida permeabilitat al CO 2 ; enevitar la preséncia d'aquest . gas i de1'aiguá en contacte amb el formigó ,la velocitat de penetració del front de -carbonatació queda prácticameritanul .lada .

-Excelent capacitat de recobrimentde fisures ; fins i tot les fisures de 0, 3mm. poden ser absorbides per aques tmaterial . Tal propietat assegura que el spetits moviments del' formigó, 1'a -parició de noves fisures, etc ., no perju =diquen la pintura i que aquesta mant éla seva capacitat de protecció . En totcas, peró, cal no oblidar que1'elasticitát d'aquestes pintures no ésmai prou com per substituir les corres-ponents juntes de dilatació que tota es-tructura ha de tenir .

Aquest -•producte és d'aplicaciósenzilla, i, en tractar-se d'un mono ;component, no cal mesclar-lo ambaltres components abans d'aplicar-lo .Aixó elimina el risc d'aparició de de -fectes d'enduriment, ja que el pro-ducte no s'endureix, sinó qu es'asseca.'

Dept. Técnic de BETTOR (a "Hormi-gón"Juny-96) .

La progressiva presa d eeonsciéncia de qué el for-migó no és. un materia letern, sinó que pateix de-gradacions en les levespropietats estétiques i fun-cionals, ha donat lloc auna preocupació per l aseya protecció .

És prou cónegut que e lcontacte de mol•lécules deCO2 amb el ciment'hidrata tque conté qualsevol formi-gó o morter dóna lloc a lamovilització d'hidróxid de `calci Ca(OH 2 )-- . Aquest areacció genera un no ucompost anomenat carbo-nat de calci --CaCO 2 --, tótdisminuint en aquest pro-cés 1'alcálinitat de la mass ai, per tant, deixant les ar-madures desprotegides da-vant 1'oxidació .

FracturaQuan les . armadures -

s'oxiden, . provoquen unaforta pressió contra el for-migó, ja que 1'óxid de ferroexigeix més volum que e lferró sense oxidar. Normal-ment, aquesta' compressi óresulta suficient per provo-car una fractura en el formi-gó. Així, doncs, el procé sde carbonatació és causa de

la degradació del formigó ; una causa que es dis-tingeix de la resta per la seva univérsalitat, ja queel dióxid de carboni és inevitable a 1'atmosfer aterrestre . I, per acabar-ho d'adobar, la seva acciópot veure's inevitablement afavorida,per les con-dicions ' d'escassa qualitat en la. .dosificació ocol•locació del formigó .

Pintures .Els revestiments exteriors, emprats ' en la

'minora de 1'aspecte estétic de les construccio-ns, han adquirit una,funció paral•lela molí im-portant'com a elements protectors, sobretot enfront deis agents atinosférics, i de manera es-pecial aquells que són impermeables al CO 2 .

Val a dir que, per tal de fer front a aqueste sagressions. existeixen, ja pintures especials(p .e ., POLYFLEX), elLaborades a base de polí-mers en dispersió, 1'objectiu de les - quals és l aprotecció de superfícies de formigó no transita-des, i que ofereixen la capacitat de pontejar e lmoviment de certes •fisures . La seva aplicaci óperrnetra protegir el formigó grácies al compli-ment de les següents condicions : .

-Reduida absorció d'aigua en. estat líquid ,amb la qual cosa es protegeix l'estructura de lformigó de la seva acció .

-Bona permeabilitat al vapor d'aigua, 'de .manera que no reté massa temps 1'aigua qu epogués, excepcionalment, quedar retinguda al'interior de 1'estructura .

CondicionsAmbdues condicions asseguren que l a

preséncia d'aigua a 1'estructura será ímfüna i

,

TAG

Dibuix superior: Placa-derevestiments de fibrocimen taplicada cómunament enmurs-exteriors (vivendes,tallérs, supermercats, nausindustrials. . .) .

El passat mes de julio], l apremsa es féia ressó de lá delica-da .situació per la qual atravessenalguns edificis deles universitat sde París . Els problemes eren pro-vócats per un deis materials d econstrucció emprat en 1'edificaci ód'aquests centres educatius : 'miant . Les uni•versitafs Paris VI iParis VII, ubicades ambdues en e lcomplex de Jussieu, s'han conver-tit en e-1s símbols de la perillositatd'aquest pr. 'oducte . .: L'amiant haestat identificat com un perilló sagent cancerigen: com a . coriseqüéncia d'aixó, els 40 .000 estu -diants universitaris, els próp dé10 .000 técnics i investigadors igran quantitat de material cientí-fic han hagut de traslladar-se aaltres centres .

Ilegalització

-A partir del proper dia 1 de

gener, a Franca, l'amiant será de-clarat un producte ilegal, no apteper a ser utilitzat en la construc-ció . De Set, ja és ilegal en un bo nnombre de patsos europeus, per()no a-Espanya . I Déu n'hi do del .que s'arriba a utilitzar aquest ma-terial en , la construcció al nostrepaís . Com a botó de mostra, val-gui la referencia al fibrociment ,

Perill aarniant!

Dibuix inferior: Urraltre deis -elements constructius'qu eincorporen l'amiant: la tuberiade drenatge pera'l'évaquaciód'aigua dé pluja .

emprat, pes exempJe, enla fabricació de planxe sondulades per a 'sostre sde construccions senzi-lles .

Els riscos que implic ahan de ser conegut' i, mi -nimitzats per part deis-técnics responsables . Esciar, arxó fins que el Par-lament . espanyol dec ideixi plantejar-se la qües -tió de qué fer respecte aaquest material. La millordecisió que podría pren-dre's al respecte és l a

- d'imitar els franceso_ s enllur empenta.

S. Suárez-Baldrí s

L'amiant, agentcancerigen ,

encara no shailegalitzat a

Espanya

TA G

Botarell ,el poblé tranqui l

Botarell és un poble de nom. . ra-bassudet, tot ell bufó, petit . . . peraeixerit . Al seu alcalde, Josep Angue-ra, li agrada parlar de la vila, de l atranquilitat que s'hi viu . i deis . aire snets i frescos que s'hi respiren .Sembla que els pobles petits co mBotarell, que es troben a prop d enuclis urbans grans, tenen 'une sexpectatives de creixement considé- 'rabies en el . futur proper.' Qué enpensa ?

Josep Anguerá .- Fa 25 anys, e lpoble tenia uns 300 habitants; ara ,som 520. El creixement, -fins ara, h aestat lent . Per) ; justament per aixó, e lpoble ha pógut anar assimilant el snou vinguts de forma .pausada . No h iha gaire gent al poble de qui en di-guem: "Quí és aquell?" . Poc o molt, -tothom .es coneix . T és aquest el tipu sde creixement que penso que cal ma ntenir: no volem arribar a fer un poblegran al cost de no poder controlar-lo ;créixer també vol- dir crear més neces- .sitats i, per tant .més problemes .-E naquest sentit, cal saber-se adaptar aalió que realment pot assumir-se .

Queda molt sól urbanitzable a lterrne del municipi ?

No massa . . . Peró, vaja, tampoc .n'h iha massa demanda . . . Deg.ut, suposo ,a la crisi ; perqué part deis qui ha nvingut a viure a Botarell són perso-nes que van dééidir canviar el seu pi sa Reus per un xalet amb jardí. Es ciar ,aquesta decisió pot prendre's nomé squan 1'economia va bé .-Creu que la nova carretera' queen .11aga Botarell amb la N-420 seráun estímul per millorar l'econorniadel poble ?

Aquesta carretera és el resultat -d'una ja vella aspiració . . . Quan el me upare era alcalde d'aquest poble' (d urant la-década deis '50), no tenia alcap altra cosa que fer aquesta carre-tera . Hem hagut d'esperar a qu es'instal•lés a Botarell la Planta deCompostatge de residus sólids ur-bans per a que aquell camí es conver-tís en carretera . No sé si reconomi amillorara molt amb la nova carretera ,el que sí puc dir és .que ens ha solu-cionat molts problemes de comunica -ció : pensi que per arribar a la N-420

havíem de donar un_tomb de 14 quiló-metres; ara, ja hi som fent-ne nomé squatre . Igualment, 1'accés a Reus tam-bé ha millorat molt notablement .Qué suposará -la Planta deCompóstatge per a, la- vida del

, municipi?No cree que tingui .massa répercu-

sió . . . Notaríem els seus efectes eco-nómics si aconseguíssim d'establi,runa área d'indústries derivades al seuvoltant, peró aixó és éncara una aspi -

"Créixer vol dir crea rmés necessitats i,, pe rtant, més problemes.Cal saber-se adapta r

al creixement qu erealment pot assumi r

' el poble"

TAG

Foto póg.anterior :L'alcalde de Botarell:

Josep Anguera .

- Foto dreta : Angueradestaca la feina feto,

dedicant especia latenció a les noves

dependéncies de1'escola local, que

peermetró assimilar e lcreixenf nombre de nens

que hi ha a la vilo .

Foto inferior . Vista d'undeis carrers de Botarel/ .

' La manca d'espai perals automóbils haurá de

solucionar-se, segonsPaica/de, amb un no u

aparcament .

Fotos :Suárez-Baldrís

ració. En tot cas, la instal -•lació de la Planta ha per -

, més realitzar la, carreteranova i pensar en algunescontrapartides per, al po-ble: Entre els projecte spendents que ens facilitarála Planta és la construcci óduna via de circumvalaci ódel poble . . . i duna piscina !Pot semblar una tonteria ,peró, en un poble co maquest, la piscina no no-més és un' 11oc on remullar -se, és-un espai molt impor-tant de'trobada i, per tant ,de germinació de iniciati-ves col•lectives essencial sper a la vida d'izn poble pe -tit com el nostre .

Hi ha algun altre pro-jecte que destaqui pel se uinterés social?

"La piscina ésessencial en u npoble petit : és

uñ punt detrobada on h i

germinen,projectescol•Iectius"

N'hi ha una en la qual h itinc un especial interés : . laremodelació de 1'espai de laPont Vena . Penso que és,.una zona duna importánci ahistórica innegable per alpoble (marcava un deis' lí=mits del senyoriu de Sidra-na) i que está desáprofitt-da . M'agradaria ajardinar-l a

- i fer-hi una area on celebra rtrobades, festes o concen-tracions populars .

De tota manera, tinc en -cara un objectiu més ambi-ciós de cara als anys vi -

- nents, i és el de dissenya r¡in projecte de desenvolu-pament urbanístic que fix iles pautes a seguir pelspropers governs munici-pals . Aixó permetria anarcreixent amb- un cert ordre ,com un conjunt homogeni ,i evitaria que cada alcald edeixés.el seu "record d emanera que el poble acabé ssemblant un pupurrí :

S. Suárez-Baldrís

TÁG

j

1 1, r

L-\

1—7

i.l IL

J / -/

LJ ,q q q

En el sector de la construcció h aproliferat, des de fa temps, la útilit-zació de xárxes de plástic de colo rtaronja com a elemént de protecciócol•lectiva contra caigudes d'altura .En realitat, aquésts elements són no-

, més válids a efectes de senyalització ,i el i'et d'utilitzar-los també com amesura de protecció condúeix a fre-qüents situacioris d'inseguretat .

Eslógan de la campan-ya: "Constructor, lamalla és solament unasenyalització óptica . S is'utilitza correctámen tés un complement a .la °d'aquest problema, , ha iniciat, duran tprotecció contra les

els darrers mesos, una campanya infor-caigudes d'altura" . mativa amb . l'objectiu dé donar a

conéixer aquesta .situació i minorar le scondicions de-, seguretat i salut a le sobres del nostre ámbit territorial.-

El Centre de Segúretat i Higienedel Departáment de Treball, conscien t

Fotó: Suárez-Baldrís

ORDINADOR QUARS P/133ip

—a ~. — a — ea- - . ea

e- a— a — a •1■1•• a a,— - s a~IDa- ~ .eae_S cae ■I■--a—~W.WI —,~

PLOTTER HEWLETT PAKCAR DDESIGNJET ' 230C :' ,

_

----

e~~ a-ee a ee

Microprocessador INTEL PENTIUM a 133 Mh z

* Placa base INTEL TRITON II, PCI, overdrive (66-200 Mhz),

229.900,-

512 Kb. Caché

Memória EDO RAM de 32 Mb en sim 72 contactes .

* Disquetera d'1 .44 Mb. i 31/5 °

Controladora EIDE-PCI 4 Hds y 2 Fds IDE PCI .

*2 interfaces séries RS 232 alta velocitat i 1 paral.le l

Disc dur de 2 Gb.

.

Tarjeta gráfica ATI 2 Mb . PCI i microprocessador gráfjc MACH 64 .

* Monitor color SVGA 17" (1280X1024), baixa radiació, lull escreen ,

grenn pc, pixel 0 .26, control digital, no entrellagat.

Teclat 105 tecles KEYTRÓNIC amb ¡ocies W .95

'

* Caixa MONITORRE amb 4 compartimento i font MOREX de 200 W .

Ratoli GENYUS 3 polsadors i calif a

Instal .lació en domicili inclosa .

* Tamany de dibuixA4-A0

* Resolució 600x60 0

* Color real(4 cartutxos CMYK)

* Ram de 4 Mb . .Ampliables

* Cable connexió PC .* Velocitat: AO menys

de 4 minuts* Instal .laci ó

en domicili inclosa .

CONSULTI'NS PER ALTRES CONFIGURACION S

Tel .977 61 .20 .73--OFICINA

Passeig de I'Estació, 1.3-1 543800 VALLSTel . 61 20 73 (5 línies )Fax: 61 24 83 (modem BBS )Internet : infordis@tirlet .fut .es

DELEGACIONS

- Tarragona : 22 63 2 2Reus: 33 13 1 9

.Montblanc: 86 20,25Barcelona : 420 29 95

TAG

Foto esquerra : VicenteHerrero, un deis

-dis-senyadors del sistema.

-Foto dreta : Detall de lmuntant, amb un perfil .metál•lic tubular, quadrat iperforat en la seva longitud,que queda subjecte al'amarrador mitjanpant un spassadors.

Nóu. sistema depró.tecciá per a

caigudes d'alturaDarrer guanyador delpremi Caupolicá n

o L1

Un sistema de protec-ció de vores de forjats pera caigudes d'altura, cone-gut amb el nom de sistemaPOCAB, va endur-se final-ment el -premi Caupolicán .Aquest sistema es cómpo-sa d'un seguit de baranes•métál•liques enganxades auns muntants, també me-tál .lics, mitjancant una pe -ca d'unió . Aquests mun-tants estan ancorats al sforjats grácies a unes pe -ces auxiliara recuperables .

El sistema POCAB;aporta so1•lucions a les de-ficiéncies que fins araplantejaven les vores deforjats : abséncia de bara-nes en planta per encofrar

ren un sistema de protec-ció que puja, tot ancorant-se als forjats de forma. pro-gressiva a la' seva execuci ói que, com una pell, a poc scentímetres de la- línia defacana, va deixant protegi-des les diferents plantes . Amés, des de la seva instal -

Estructura

-sació, protegeix tant laplanta . superior com' la dar -

A grans trets, aquest - rera formigonada, substi -sistema és . constituit- per

tuint les xarxes i les for--les següents peces : anco-

ques ,ratge, amarrador, base, a rrencada, reguladora, mun

Tan bon punt 1'estruc

tant unió, barana i sócol,

tura de formigó , s'enlles -

accessori xarxa, safata de

teixi, . les vores del forjat

desencofrar, passadors quedaran ,protegides pe l

argolles . Totes aquéstes . . sistema . Poden penjar-s epeces, tal vegada s'han -llavors les bastides per ta l

unit degudament, configu-

d'executar els tancaments;

les proteccions . passáranentre la bastida i la línia d efacana, de' tal forma' que ,amb 1'ajút de les argolles ,disposarem d'un puna d'a-marrament per a un cinturóde seguretat a qualsevolzona del muntant . Al ma-teix ritme que anem pujan tles bastides per al tanca-ment de la facana, aniremdesmuntant les protéccion so deixant les que ens inte-ressin .

Val a. dir que el PO-CAB és un sistema recupe-rable al 99% (excepte le speces ' d'ancoratge) i, pe rtant, amortitzableen .diver-ses usos .

o ja encofrada (peró, no ,formigonada) ; proteccion sdeficitáriés,

fins i

to tnul . les; puntsd'amarrament de complica -da localització per a .cintu-rons de seguretat, . . . i -po- 'dríem continuar.

COPISTERIA: i ARTS GRÁFIQUES

TARRAGONA : Av. de Pau Casals, 14 - Tel . 23 27 31 - 23 45 34 - Fax 23 01 9 7

REUS : Amargura, 7 Tel . 34 1 11. 7 -, Faz. 34 49 06

TAG

Elements de formigó ."prefabricats per a exteriors

Heus ací uns elemqnts de formigó massís dis -- senyats per al récobriment de talusos, la formaci ó

de murs de coñtenció, de murs de _divisió i acús-tics . L'abséncia de materials d'agafamént i la rapi -desa d'instal . lació d'aquests elements, permete naconseguir . un considerable estalvi tant económic 'com de treball .

El "mur jardinera" (a la foto) és només un dei s' exemples de les póssibilitats "d'aplicació d'aques i

elements constructius prefabricats . Val a dir quepoden aconseguir-se' en diferents . tonalitats, qu evan des del blanc fins als tons rogencs .

Aquestes peces són un bon complement de l agran gamma de prefabricats per a jardineres, co-lumnes i mobiliari d'exterior que es realitzen amb

' formigó . (Fabricat per Verni-Prens, " S.A . ; -tel . : 96-289 60 38) .

El '96 va presentar-se amb una nov agamma de productes que permetien exe-cutár qualsevol mena de forjats a diferent s

. construccions : cambres sanitáries, part salter deis soterranis o deis, aparcaments ,terrats,. . . Es tracta d'uns móduls de cimen tblanc que s'utilitzen com -a elements deforjats aillants lleugers, associats a les vi-guétes duna gelosia metál•licá. Elsmóduls es componen, per . la cara inferior,d'un panell deFibralith de ci-ment blanc de 35mm., amb un in-sert de poliestiré ,dos blocs de po-liestiré, expandit iquatre tirant smetál•lics . (Fabri- 'cats _per Knauf,•tel. : 91-3830258) .

Airejadárs regulables pe ra espais' tancats

Aquest airejador está dissenyat pen-sant especialment en espais pn " s'hi acu-mulen olors i que exigeixen una aireaci óimportant (tals com bars, 'comergos o al -tres locals , d'atenció al públic), per() qu eno disposen de finestres amb fulles prac -ticables .

L'airejador es pot aconseguir" en dife-rents models, tots ells fabricats en alumi-ni . Una de les versions és un sistema mo -

.nobloc molt adient per ,a galeries cobertesi verandes. Pot instal•lar-se a la part supe-rior d'aquests espais o a la inferior; enqualsevol cas, 1'objectiu és que 1'airejado rprovoqui corrents d'aire internes .

Altres versions estan dissenyades perventilar locals, tot- afavorint 1'eliminacióde condensacions en aparadors, plantesbaixes d'edificis públics, etc . Val a dir quepoden . trobar-se taníbé do§ models espe-cials, un d'ells amb una reixeta interio rextraible per facilitar-ne la neteja, i un al-tre amb una ruptura térmica . (Fabricatsper Renson ; tel . : 93-638 15 55)

AirejadorsRenson . Adalt el modelT/90; a baix,el model T/100.

-

En aquestasecció hi recollim

algunes referéncie ssobre novetatsaparegudes al

mercat i que podenoferir respostes

constructives inte-ressants a qualsevolproblema fins ara

sense solució .

Nous móduls de forj ade ciment blanc

TAG

Recobriments cerámics :protecció i estalv i

Ja són disponibles els nous recobriments cerámic selástics per a cobertes, impermeabilitzants i anticorro-sius . La seva composició conté, básicament, acrílics d'al tgrau i resines en aigua amb partícules de cerámica, l aqual cosa facilita la dissipació de la calor. Les partículesde cerámica proporcionen una alta reflactancia i emissi-vitat deis rajos ultravioleta, deis visibles i deis infrarojos .

El métode d'aplicació és simple : amb brotxa, corró opistola, directament sobre cobertes de ciment, metal- ••liques o de fusta, així com sobre murs, sitges, piscines i ,fins i tot, sobre altres sistemes_convencionals d'aillament .Els recobriments . cerámics s'adhereixen forea bé ' a qual-sevol .superfíeie, són ignífugs i' rentables amb aigua ; nogróguegen i tendeixen á disminuir 1'efecte contracció-di-latació de 1'edifici . Amb aquests'recobriments, pot asso-lir-se un estalvi d'energia de fins al 40% en refrigeració ide fins al 15% en calefacció . (Fabricat-per Recetek,S .L . ;tel. : 948-170611) .

Ancoratges per =a blocsde pedra en facane s

Els blocs d eTermoargilaofereixenmillors resultats

La Termoargila és u nbloc ceramic de baixa den-sitat que aporta als' murs •duna sola falla unes pres-tacions equivalents o supe-riors a les deis murs com-postos per varíes capes . -

Aquest producte par -teix duna barreja d'argila ,esferas de poliestirl ex -pandit i altres materials

granulats que es gasifique ndurant el prócés de cocci óa més de 900°C cense .deixar résidus .

Aquest procés dón a'lloc á una fina porositat re -partida homogéniamentper tota la massa del bloc .Aquesta constitució, junta-ment amb la geometria dela pega (especialment estu-diada per oferir major ca-pacitat de resisténcia), faque el producte tingui unespossibilitáts desconegudesfins ara en' materials sem-blants .

Una d'aquestes possibi-litats és que pot utilitzar-s een qualsevol tipus d'edi'fi-cacions, ja que evita pro.blemes de toxicitat, radia-cions, alérgies, . . ., i obté unnotable aYllament térmic .(Fabricada per Ceratres ;tel. : 925-320060) .

Tancamentsmixtes per alesfinestres

La combinació de fust ai alumini que ofereixen le sfinestres mixtes permet laseva instal . lació en qualse-vol mena d'ambient . Agrans trets ; es basa en u nrevestiment deis perfil sd'alumini, amb fustes no-bles-per la part interior i e llacat d'alumini per la par texterior. .Aixó fa que pugu icomptar tant amb els avan-tatges que reporta aques tmetall (bon aillament tér-mic i acústic, indeformabi-litat i duresa) com amb el sde la- fusta (en aquest cas ,atractiu 'estétic) . L'apertur ad'aquest tipus de finestre sés. oscil . lo-batent, i el seuenvidrat és de doble vidr e(de 6-104 mm.), cosa queli permet áconseguir un aY-llament acústic de 35 dB .(Fabricat per ;Ago-Dos ;tel . : 91-870322 3

Aquest és un sistema de fixació per a1'ancoratgé de plaques de padre en faeane sventilades que no demana els estrenyi-ments convencionals mitjaneant femelle sdé bloqueig . En •canvi, permet la regulaci óen els tres ,eixos de 1'espai, i en la verticalassegura el possible lliscament cap -aval lmitjaneant una volandera dentada .

L'enganxament de la placa es realitz amitjaneant un passador ° cilíndric qu es'introdueix en un trepant al centré de l aplaca . El cargol de regulació de la cambi apresenta tres diámetres diferents am bváries longituds cadascun .

Aquest sistema permet l'enganxamen tde la placa tant per la base com per la partlateral, essent els enganxaments inferiorsels portants i els superior només . de con-tenció . El conjunt és d'acer inoxidable .(Fabricat per Fischer; tel . : 93-5806000) .

TAG

L'embarcaci ódel Col•leg iguanya la'Travessia deRiudecanye s

L'equip de remers pa-troGinat . pel Col•legi d'Aparelladors i Arquitecte sTécniés i el Laboratorid'Assaigs va quedar en pri -mera posició en la "Tra-vessia del Panta de Riude-canyes" . L'equip, capitane-jat per Antoni Puig, ja é sla segoná vegada que s 'ad-judica aquest trofeu . Latravessia va tenir lloc e lpassat' dia 2 d'agost d'a-quest 1996 .

El Col•legi ambel ciclismejunio r

'El dissabte dia 17d'agost va tenir lloc a Vin-yols i els Ares el XX Gran 'Premi 'de Ciclisme de la lo -calitat, que alhora és tambéla Copa Tarragona Júniorsd'aquest esport . La cursa ,d'una distancia de 100 km ,

' va sortir a les 16h ., de Vin-yols, des. . d'on va circularper Montbrió, Riudoms ,Riudecanyes, Duesaigües ,.Riudecols i Reus, per aca-bar a Vinyols pels voltant sde les 19h. L'esdevenimen tva ser organitzat pels Amic sdel Ciclisme de Vinyols i v acomptar amb lacol•laboració del Col . leg id'Aparelladors i Arquitecte sTécnics . i del ' Laborator id'Assaigs .

Disminueixel nombrede visats devivendes

El sector de la vivend acontinua la seva trajectóri adescendent. En els meso sde gener a maro d'enguany ,i en compareció al mateixperíode de 1'any 1995, el .nombre de vivendes visa -des ha disminuit 'un 8% ,segons dades del darrer in -forme de cojuntura de lConsell Superior de Col -•legis d'Arquitecte sd'Espanya .

En pressupost real, l'e-volució negativa trimestrea trimestre és un xic me :nor, _ cosa que indica' unarelativa disminució, sigu ide la superficie per viven -da (incolent-t'hi aparca-ments i locals comercials) ,sigui de la seva qualitat .En xifres, aquest descen spotfixar-seen el 4,3% res-pecte a 1'hivern del 95 .

' Els darrers informesdel Consell i deis Butlle-tins Trimestrals de FINE i 'del Banc d'Espanya, con -firmen que la darrera recu-peració económica ha esta tbreu . S'observa que la re-cuperació de la construc-ció residencial, que va co-mencar a principis de l1994, ha estat intensa fin sa aquest estiu, 'període 'enque ja ha éxperimentat unperceptible descens .

Correo de la Construc-ción, juliol-setembre 1996 '

A dalt: Portadadel programa am bqué se celebravael XXé aniversari

del Gran Premi de .Ciclisme d e

Vinyols .A la dreta: u nmoment de la

cursa

Integrants de1'embarcació guanyadora

TAG

Babilónia ,1700 a,C ,Breu repás a lalegislació sobreconstrucció

Runes del Codid'Hammurabi

De vegades, la desespe-ració s'apodera del profes-sional de la construcció enreflexionar sobre les com-plicacions i les dificultatsque reporta 1'ofici . Es pre-cisament en aquests mo-ments quan la história mésens pot ajudar a adonar-nos del que arribat aavancar aqueta professió ide la "sort" que tenen totsaquells qui en formempart . Vejam, si no, qué s'hidéia al Codi d'Hammurabi :

"Si un constructor edi-fica una casa per a un co-mitent i l'enllesteix, aquest

haurá de pagar-li una re-tribució de 2 "Shekel" d eplata per cada "Sar" ( 1Shekel = 360 grans de blat= 9,1 gr. ; 1 Sar =14, 88m 2 ) .

"Si un constructor edi-fica una casa per a un co-mitent i no li dóna prou re-sisténcia, de manera qu ela casa s'ensorri ocasio-

nant la mort de lamo, e lconstructor será executat .

"Si l'ensorrament pro-voqués la mort d'un fill delamo, haurá d'executar-s eun fill del constructor.

"Si mor un esclau de lcomitent en l'ensorrament,el constructor haurá d'en-tregar a canvi un esclaude valor equivalent .

"Si l'ensorrament des-truís part de la propietat,el constructor haurá de re-fer alió que s'hagués des-truit, pagant ell els costos .1 si un constructor edificauna casa sense donar-liresisténcia i se n'ensorrauna paret, el constructorhaurá de reconstruir-l aper compte propi".

Publicada una gul ade la demarcaci ó

El passat dia 1 de juliol va presen-tar-se, a la Diputació de Tarragona,una nova guia general de la demarca -ció que porta per títol Tarragona .Costa Daurada y comarcas del inte-rior . El llibre está estructurat en tre sgrans blocs temátics : el primer ,anomenat "Guía de fondo", est ácentrat en la informació genera lrelativa a la geografia, el clima, l aflora i la fauna, la história, . . . El sego nbloc, anomenat "Guía de superficie" ,consta de 37 rutes en cotxe, bicicleta ia peu per les deu comarques de l ademarcació . I el tercer bloc, anomenat"Guía integral de servicios", recul lprop de 5 .000 adreces útils per cobri rqualsevol necessitat o afició de lvisitant o del resident : accessos ,allotjament, restaurants, mercats ,fires, forns, cooperatives i cellers ,metges, farmácies, taxis, . . . El llibre j aestá disponible i 1'ha publicat1'Editorial Nogara Libros .

Alió que Darwin no va poder veure . . .Aparelladorus tarra-

conensis : família de I'es-pócie humana caracteri-tzada per I'afany deconstruir cases i altre sedificis en un territori deli-mitat al Nord per les vin-yes del Baix Penedés, aI'Est pel mar Mediterrani ,a I'Oest pels aragoneses ial Sud per I'Ebre .

Aparelladorus tarraco-nensis famolenquis : evolu-ció de ('anterior, aparegu-da a finals del segon mile-ni d .C . arran de les trans-formacions en I'entor necológic : retalls en elspressupostos governa-mentals, eliminació dei scol•legis professionals ,congelació salarial de lfuncionariat, liberalitzaci óde mercats, ., .

r

El nostre servei garanteixla QLIALITAT de l 'obra

laborator id'assaigsdel Col•legid'Arquitectes Técnicade Tarragona

LABORATORI ACREDITAT. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Poi . Industrial Francol íParcel•la 15, núm . 5 - A

Tel . (977) 54 79 09 - Fax (977) 54 78 4 743006 TARRAGONA