sumari - servei d'arxiu municipal de palamós€¦ · rafel vilÀ barnils estampes de cardó...

^/¡^^•rrihe. - f í J a

k E D A C C l Ó I A D M l N i S T K A C I Ó

C ' A K K E T E K A D E G Ì R O N A . NÚM. 2 7

P K E U S D E S U B S C R I P C I Ó

Espanya, 6 ptes. Tany; Estranger 6*50 ptet

SUMARI Resseguint el Montseny. per Lluis Barceló i Bou.—

La Boja (poesia), per Rafel Vilà Barnìls.—Estampes

de Cardó, «Dues parauies abans de comenQar> i «L'

Ermita de i'Angel», per Josep Guàrdia — Q u è é's

l'amor? (poesia), pe r j aume Tuneu i Pol.—Germana

Cigala (poesia) del llibre «La Vali de Núria», per P.

Hilari d'Arenys de Mar (Caputxi).—Concursos musi-

cals «Institució Eusebi Patxot».—Desig (poesia), per

losep Utesa i Batlle —Publicacions rebudes.—Con-

curs infantil del «Cau de la Costa Brava».—Musicals:

Concert benèfic. —Crònica locai.—Registre Civil .—

Moviment del Port.

Preu: 30 Cts.

LLORENS . Obradors 7ipogràfics . Palamós

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

A L I M E N T S per a Règifn Dièt ic i Diabètic de la

casa Manue l Frères de Lausanne (Suisa) i

X o c o i a t e s PURES DE CACAU, elaboradas en el Convent

de LA TRAPA pels RR. PP. CISTERNENSES

Ricard Rocafort Carrer de Fernando VII, 14. — B A R C E L O N A

CON UN E JEMPLAR DB L,A

babce^

DDie e E R i l L DE CiTBLDÌfl (BaiHy- Baillière — Riera)

tendrá más de trescientos mU datos y señas

•

de cuantos se dedican al Comercio, In-dustria, Agricultura, Minería, Ganade-

ría, Profesiones, etc., en la extensa y rica región catalana

C U A T R O PREC IOSOS M A P A S

BN C O L O R E S

1 T O M O BÓLIDA.BIENTS ENOTTADBBNADOl

SO Fflsetai

Franoo de portes «n toda Espafl»

inoarlos Bailly-Baillière y Riera Rennldos, S, L

OoDBeJo de Ciento, nñm. 240 • BAAOELOITA

HDIit I B i l l M

Allotjament per dia 9 i 10 ptes.

Idem per l largues temporadesa

pretis convencionals -:- Coberts

a 4 ptes. Es serveixen banqueís

a preus moderats i també es

disposa de Hoc per allotjar cara-

baiies d'exciirsionistes amb un

E S P L E N D I O S E R V E I .

a

C o m t e de I 'Assa l t

Te l è f on , 4915 A.

I f K E O M A


ALFOMBRES

TAPISSERIES

LLENCERIA

H. Blanco Bafieres Plaga s t . Jaume B A R C E L O N A • ^̂ =

TELÈFONS 19.115 i 74.712 S*- Honorat,1 i 3

MPORTACIO DIRECTA DE TAPISSOS DE SMIRNA I PÈRSIA (ORIENT)

ESPECIALITAT AMB ELS ANUSATS A MA DE FABRICACIÓ NACIONAL


^ C E R E B R I N O

^ ^ ^ f CURA EL DOLOR I DE C A B E Z A ,

NEURALGIAS, DOLORES ^ NERVIOSOS ORÈUNATICOS

VLAS MQLESTinS PERIQDICASDELAMUJER NUNCA PERJUDICA

MARCA REGISTRADA,

^IKanera de i ornar io

Para el dolf»r de cabeza , neu ra lg i as d iversas , ( fac ia les , in-

tercosta les, de ri í lüi ies. c iát ica, e ie . ) , inolesfias per iód icas de la

mujer y, en genera l , en todo a t aqne a gudo de do lor , n iw cuchara

d i l a disuellH en agua , una, dos o tres veces, con media hora de

ju térva lo . E n el rei iuiat ismo febri l nua cncharad i ta tres o cuat ro

veces, repar t idas duran te el d ía , en la misma f o rma . En las afec-

ciones dolorosas crónicas se toma en ayunas ocho días de cada

mes y una o .dos veces caso de presentarse el a taque de dolor-

Usado en esta forma y s igu iendo s iempre el consejo del méd ico

se logra vencer enfermedades do lorosas a r ra igadas y s iempre

a l iv iar g randemente a los enfermos . *

Preparado por Francisco Mandri , Mèdico y Qm'niico

Par niacélltico e n su Laboratorio, Calle de Provenza, 203 - Barcelona


N U M . 2 0 3

Resseguiní el Moníseny I

Per anar de Viladrau a Matagal ls

sol èsser cosa conv inguda passar per

San t Seg imon .

El trajecte és iiiolt accidentat. El

pa isa lge passa per totes les grada-

dot is Imaginables, i es caiivia niolt

fàci lment.

En sortir de la vila ¡a veleni Ter-

mita penjada com un niu en uns pe-

nyassegats que al pr imer cop d'ull

n ingú diria que els homes puguin

anar-hi. So lament la fe podía en els

seus principis fer el miracle d'alimeii-

tar-hi el Sant en la seva cova per me-

di d 'un ángel que en forma d'al iga o

esparver li portava un panet cada dia

des de Sant Margal . I com la fe, si no

aplana les muntanyes, fa que els ho-

mes arrangin els camins per a resse-

guir-les totes, amb penes i treballs

obriren un corriol en els llocs mes

abruptes i els devots completaren To-

bra bastint Termita prop de la santa

cova, i organitzant romeries sempre

que fos menester .

Sortint de Viladrau i passata els

camps i prats que Tenvolten, trobem

un veil mol í al fons d 'una riera molt

frescal, i al cap de poc la moderna ca-

sa deis Mo l ins . Un xicotet viu com

una mustela ens fa de guia i anomena

cada cosa pel seu nom. Ve després T

Eró la , una velia masía amb senyals d'

haver-hi iuia capelleta, i després es

troba una castanyeda tal vegada mile-

naria amb una casa rònega, forsa tí-

pica, amb unes arcades de míg punt i

a' dintre una porta de punt rodó amb

pedra beíi treballada.

Aquesta castanyeda crida tot seguit

Tatenció per les soques deis casta-

nyers, curtes í rabassudes. Semb len

botes de vuit càrregues, retortes les

unes, bonj 'egudes les altres, i a lgunes

buides de dins, de les quals s 'haurà

tret la terra de castanyer tan soTHcita


338 MARINADA

da per el cultiu d'algimes flors ciuta-

danés- Son castanyers que han sofert

tots els vituperis dels homes i del

temps. Tots han estât coronats a deu

0 dotze pams d'aiçada qui sap els se-

gles que deu fer. Les soques sembla

que encara facin una contorsió dolo-

rosa com si es reblinquessin de tant

patir, i algunes niig creniades donen

a entendre que han sofert el turnient

del foc per a fer-les parir algnn coni-

llot que s'hauria entaíurat en Murs en-

tranyes.

Deixem aquesta castanyeda tot ru-

miant les quarteres de castanyes que

deu haver llevat, i ens sorprenen de

sobte els primers faigs, els quals no

duren gaire perqué tot seguit arribem

a lui paisatge on no hi ha més que ro-

ca nua i pelada anib Permita de Sant

Seginion en ¡a cresta de la carena del

davant.

El camí comença a fer-se difícil.

En un collet, al peu del corriol, hi ha

un petit oratori rûstec, com un pedró,

1 cosa d'ím centenar de metres va es-

ser necessari per a fer el carni, obrir

pas en la roca viva, vorejant un tor-

rent ai fons del quai hi han uns sal-

tants d'aigua magnifies.

Si no fos que ens trobem a les en-

vistes de la capella, diriem que allò

son els sots de l'infern. Els espadats

de roca d'un costai i l'altre fan venir

el cor petit, i sembla que a cada mo-

ment poden despenyar-se muntanyes

de roques que ens aixafarien com a

una formiga, com a I'animalet més in-

significant.

Per a sortir de l'infern comencem

a fer ziga-zagues en una pendent hor-

orosa fits els ulls en Termita que hi

ha al damunt com un far de salvació.

Qui més qui menys, tots donem mos-

tres de cansament; la respirado és'fa-

tigosa, el cor dona bots dintre el pit

com si volgués fer més aiiguniosa la

nostra situació.

Quan ja estem a puní d'arribar a

la capella l'espetec d'un tro ens fa ai-

xecar els ulls al cel, i al mateix temps

quatre gotes grasses i fresques sembla

que vulguin insinuar que cal preparar-

nos per a pendre un bany. El camí 11a-

vors fa una llarga giragonça, i els qui

no tenen paciència per a seguir-la s'

enfilen de dret cosía amunt per a arri-

bar primer, sense tenir en compte que

a muntanya les drecer.es si no son ben

conegudes solen donar mais résultats.

Arribem a St. Segimon (1.260 mé-

trés) sense mullar-nos perqué la tur-

bonada ha estât escombrada peí vení,

i on crèiem trobar un refugi net i en-

dressat, no hi veiem més que corráis.

Tant la capella com la casa habitació

esta tot tancat i barrat i no es veu áni-

ma viventa enlloc.(S'obra de 15 de

luny a 15 d'Octubre).

Per a descansar aprofitem el temps

contemplant Viladrau ais nostres peus,

i l'entrellaçat de serres de les Quille-

ries; al lluny la dent de El Far i els

penyassegats de Tavertet i serra d'

Aials.

Un xic refets visiteni les coves

que totes regalinien aigua, tant, que

fins la del Sant ens sembla un mal re-

fugi.

Amb penes i treballs guanyem el

cim de la carena on hi ha la capella

de St. Miquel deis Barretons (1,340

nietres) i podem contemplar a pleret

la plana de Vic i alguns deis pobles i

viles que l'animen.


M A R I N A D A 339

D'ol i i a Mataga l ls (1.700 metres)

res n iés . La mui i tanya puja lentament

tot p lanejant . El pa isa lge és llis i pe-

lât, sense altra végetac ió que uns gi-

nebrons amatats a terra que pujen es-

cassament un pam . O n hi ha una mica

de terra t 'herba ho tapissa tot però la

roca pelada treu el ñas en molts in-

drets.

Fa un vent de mar ina força fret.

El eel cobert d 'unes nuvo lades gras-

ses que es van arredossant cnp al pia

de Q l rona , ens fa posar en gua ida , te-

men t que a I'hora menys pensada ens

poden enviar un xà fec i deixar-nos

com a gal l ines mol les.

A m b pas l leuger aneni pujant tôt

contemplant al d m ia creu , que sem-

bla que, fugi de nosaltres perqué mai

acabem d'arribar-hi. Altres colles d'

excursionistes veieni que van en la

mateixa direccio ta lment que si tots

plegats eus haguéss im donat cita.

I. cosa estranya: un cop arr ibats

al cim no en feu» cas. i passem de

l larg, pi.'rquè el cel , cada volta niés

ennuvo la t , ens fa tèmer una mala ju-

gada .

LLUIS B A R C E L O i B O U

(Seguirà)

L a BoTa La veureu per la plaça tot el dia

groga ia cara qu 'a i t re t emps fou roja;

sa vista a irada apar que desa f i a . . .

jdes que és mort son fill s ' ha tornat boja!

Tan p rompte seu , com corre ada lerada ;

tan p rompte riu ben ait, com l lagrimeja;

tantost par la , com canta esbojerrada

mirant a filis i mares amb enve ja .

Pro sa cançô , sa parla, ses rialles,

son pel fillet que té en el cementir i ;

quan plora, és qu 'e l contenip la entre niortal les;

quan riu, és qu 'e l veu viu com flairos lliri.

La ma inada i eis grans , quan se \a miren

llençaiit xiscles d 'esg la i , to i .sJùg^n d 'e l l a . . .

¡sembla aquell t emps joiosos que partiren

qu 'e ra del pöb le xic la flor mes bel la!


340 M A R I N A D A

Mes, ai! aqueHs ullets ans plens de joia

reflecten desesper tot el sant dia

i aquel! cabell tan ros, quan era noia,

ara esbuliat pe! veni és, amb follia.

Sols en son cor, la calma un xic impera,

quan veu del seu fillet la fossa freda,

dones fits els ulls al cel, groga comcera

resant hores i hores, allí es queda.

Mes, al marxar d'al l í ja s'esbojerra,

i canta, i riu, i plora, I crida i baila...

¡l'enteniment perdut, jau en la terra

qu'el fill qu 'és soterrat, té per mortalla!

RAFEL VILÀ BARNILS

Estampes de Cardó Dues parauìes .

abans de comengar

Sots el nom d' íEstampes de Car-

dó» vine a brindar-te, amie lector, un

tro? de la meva vida. Estava al fer-les,

moralment malait, em calia per guarir

la meva nielangia, Taire sanitós de les

muntanyes, l'ardidesa deis raigs del

sol fuetejant la meva peli i la quietut

sublim de la vali.

Un amie meu, nietje de bona fama,

va reeomenar-me la Valí de Cardó .—

Ves allí—va dir-me—no pensis en rés,

pren cura de sol, contempla tot aquell

bé de Déu de paisatge que s'hi ovira,

assaboreix l'aigua frescal i bona de

ses fonts, i, perd ànsia que tornarás

fet un altre.

Vaig estar un temps indeeís, si

creure al meu sincer i bon amie i anar

Cardó o bé restar a la meva amada

Barcelona. No recordo bé el que fou,

que acaba amb la meva incertitut, el

ceri és que sense saber com, em trobí,

després d'unes hores de penós viatge,

a la deliciosa valí de Cardó.

Véritablement allunyat del món,

fent vida niig monacal, car em sepa-

rava sempre de l'orgia dels estiuejants

que van a reposar (?) vivint més turbu-

lentment que en la ciutat,ia meva ànima

s'atemperà, començà a gustar de la vi-

da, aprengué a estimar la joventut i la

naturalesa, i enfortida pels sanitosos

aires de la Serra i Creu de Santos,

cremada pel sol que vessa tota una

vida per la vali, endolcidaper l'armo-

nia dels llocs i batejada per Ies aiguës

de Sant Roe, la Columna i Font del

Pastor, aprenguí a riure i gaudir plas-

cèvolament.


MARINADA 341

Em semblava mentida el sobtat

canvi. Sentía en mi una força sobre-

natural que em feia conèixer d'un troç

lluny la vida humana... Quina lliçô,

amie lector, aprenguí en tres mes.ades!

Ara conec els homes i els seus sen-

timents, i passo els jorns beneïnt V

amie que m'aconsellà, i sols per re-

mereiar-li,ja que altre eosa no pue fer,

he volgut donar a llum aqüestes es-

tampes escrites en la vali joliua de Car-

do,fins ara ignotes i arreconades fti el

fons del calaix de la meva taula de tre-

ball.

Aeeepte-les, també tú, lector amie,

debongrat . l

JosEP M" . G U A R D I A

Ciutat de Barcelona, Agost de 1930.

L ' e r m i l c i d e l ' A n g e l

L'Ermita de l'àngel es troba a un

quart abans d'arribar al Balneari de

Cardó, i per cert ben eniairada. Es una

ermita noble, austera, que convida a

reflexió a l'excursionista que li dedica

una visita.

El camí que mena a ella és un bon

xic pedregós i la gent del Balneari

no hi té tirada a anar-hi, sens dubte

per la separado que hi ha,o tal vegada

perqué per assolir-la li cai menjar un

xic de pois de la carretera, però, e!

que hi puja disfruta d'una visualitat

força agradable, monacal.

L'acciú del temps ha ajudat a

enderrocar ses velles parets, però,

les poques desferres que resteti sence-

res, junt amb els xiprés que al seu en-

torn hi hà, donen una nota força agra-

dosa a l'esperii excursionista, que

sempre deu mostrar-se ardit, noble,

mistic, caritatiu i romàntic.

Sense eixes avans esmentades

condicions no pot l'excursionista gau-

dirdeles meravelles que Natura sol

impremiar en tots els paisatges den os-

tra estimada terra.

L'ermita de l'Angel, és l'avant-

guarda del Balneari, es «l'eveiU, que

vigila per la pau i el recolliment del

Hoc. D'allí la vali es veu extensa,

exhuberant, quelcom deformada per la

part d'enfront, degut a les congestions

que II fan fer les muntanyes que la

cerquen, però sempre agradable i or-

gullosa, imposadora i maiestàtica. Les

postes desoí, desde Termita del An-

gel, són sempre admirables, hom hi

passa hores i hores sense cansar-se,

endevinant arreu ara belleses insospi-

tades, ara paisatges delitosos. fins i

tothom veu brillar en el fons déla con-

gestionada valí, cóm estrella salvadora,

la cristallina aigua del riu Ebre. Es un

espectacle imposador! Jo crec' que la

Providència sol atorgar concepcions

extraordinàries, belleses increades a

totes aquelles coses que hom menys-'

prea, perqué diníre seu, tenen una

força, una estructura, una aíraccí() difí-

cil de capir i conseqüentment de des-

criure.

En eix cas es troba Permita de l '

Angel.

De Termita de TAngei, Cardó, ei

Balneari, es veu enfront de la valí, pe-

tit, apinyat, muntat sobre Tabim, com

si penedit de Tabandó que té a aquesta

ermita, que li vetlla el son,és volgués

humilià.

L'ermita misericordiosa, per entre

ses nafres, riu bonament de la poru-

guesa del Balneari i veureu que al

ca'p-vespre li deixa arribar una llum d'

or veli que enamora.


342 MARINADA

Fins aiiib aixó es mostra delitosa

la bona eriniía, íins eii aquest dó ami-

cal i generós deixa entreveiire la se-

va virtuí: estimar els conseniblaiits,

eis poderosos, els que rahandoiiei i a

l 'embat deis eleinents, i fins els qni

nienys misericordiosos encara, ni taii

sois saben adreçar-ii una mirada de co-

niiat.

Pobre ermita, quin quadre tan for-

més, quin exemple tan ciar no dones

a aqüestes persones que no saben íhii-

rar—perqué han perdut l'esperitsensi-

t iu—la fragancia de viola boscana que

amorosament, sots el blau cel de Cata-

lunya, saps escampar hiimilment i re-

signada al teu redós!.

Jo que vise en Ies Nuiles del món ,

jo que conec els cors deis hoines, jo

que he fet de la nieva vida ini farceli

de somnis, deploro la solitut en que et

deixen els humans, bona ermita de

l 'Angel, però, tal vegada v̂ al més així;

la teva vida, si be hi han sargantanes

i altres bestioletes que van desfentels

teus murs, que son la teva existencia,

anib els seus cataus, no lii han aque-

¡les tristeses ni acjuells desenganys

amb que r i inmanitat cristiana paga

els favors deis seus consemblants.

j o t 'admiro i fins et tine enveja,

ermita de PAngei , la que saps aplanar

Cardó amb tota sa grandesa, sota

tos peus humiis, la de les belles vi-

sions, la de postes de sol admirables i

la quiiui, plena d 'un infinit amor, en

els cap-vespres saps enviar a tots els

que estiuegen en el Balneari un raig

d 'or veli, que és senyal de nova vida,

de vida que es fà eterna i estimar;

perqué té quelcom de pàtria, de fè i

d'amor, que nosaltres, els que som

hunians, no sabem definir perque no

tenim l'esperit prou dar , l 'enteniment

prou ampie i l ' àn ima menys numèrica.

Saluti la bella ermita estratègica

que has esplaiat la nieva àn ima, tota

melangia, i-has fet volar el nieu espe-

rii ben amunt , tan amunt , que ha io-

pat iinib aquest blau de cel que et

cobricel 'la i que és tota uua esperanza.

El nieu tribut més sincer, ermita

de l 'Angel , avant-guarda de Cardó ! .

JosEP M , " G U A R D I A

Vali de Car^ó , Ermita de l 'Angel ,

Juliol 1929.

Q ES L^AMOR...? L 'amor és la passio del cor latent,

que ofega el pens-gment,

i porta presone a qui l 'acarona;

l 'amor és una flama d'il-lusió

que l 'home fa traidò

pels nialeits plaers de poca estona.

L ' amor és e! narcotic de l 'esperii ,

que deixa embadalit


M A R I N A D A 3 4 3

el pebre que s'ajup a sa embastida;

l 'amor és la senyera criminal

que condueix al mal;

Tamor ésfonedís; és la mentida.

L'amor és un camí sense carni,

cobert de foli veri,

voltai de grans abismes de penuria;

l 'amor és com la sorra del desert

que vola mentres perd

el rodamont que petja sa fíonjúria.

Ho sé; i com temerari, vaig enllà;

i em deixo empresonà

com Tinnocent infant que no somnia.

¡Qui sap si quan voldré girar l 'esguard,

potser, ja hauré fet tard!

I, arreu, sois trobaré l'ignota via. « *

L'amor és l'il 'lusió, el sagrat anhel

de veure lo del cel

que brilla més que tot lo de la terra;

l 'amor és una flama de dalit

que a-lenta l'esperit

per fer-li despreciar tota desferra.

L'amor és la virtut que més ardeix;

és bàlsam que guareix

les nafres de Tabsurda inüiferéncia;

l'amor sempre alleugera nostra creu;

l 'amor és cirineu

que ajuda a soportar tota inclemència.

L'amor és el carni dret i segii,

per on no es perd ningú,

anant cap a l'aitar deis sacrificis;

l 'amor és l'únic sol de dins la llar;

l 'amor és l'únic far

que ensenya el port ais. naufrags deis mais vicis,

Ho sé; i, perqué m'ho crec, tenir-ne em piau;

i goso sent esclau

de la virtut divina que enlluerna.

Es Déu qui va sembrar l'aitai llavor

que grilla anib ufanor,

quan l 'home ven en Eli la llum eterna.

JAUME T U N E U i P O L


344 M A R I N A D A

Germana Ciaala

Sol a tot arreti, les vinyes verö len ,

sÓM roenís de sol inarges i camins

eis ocells no volen

ni sortir, esperen e i s bons demat ins.

T é el camp un crit, només una nota,

el cri-cri intens que no para mai ,

la bugor que flota

sobre la f íguera que no sent desmai .

Infla l'esperit un cant de cigala;

el convent deis Ange ls té per ombradig,

com si fos un ala,

la fíguera guerda d'aquell pía d 'Assís.

H i ha a tot arreu fenacos i palla

d 'unes tiges fermes, canyes de llisíó

el cri-cri no calla,

el sul és la dalla tota mentor .

Acud Sant Francesc, crida la cigala:

— ü e r m a n e t a , vola, vina cap a mi,

i com una bala

damunt la m á cantn aquell viu cri-cri.

Li diu Sant F rancesc :—Gennane ta , Iloa,

canta cada día, sempre , D éu , Senyor ,

i l lavors arroa

amb un cant que brunz sota la calor.

—Vo la . Marxa . Va cap a la figuera

com si per ella fos immens paiau

cada dia era

un concert vivíssim sota aquell cel blau.

Ce l de demat í , cel d'estiu en hores

de la gran canícula, no hi ha colors;

volen les espores

i les vespes brunzen atuint les flors.


M A R I N A D A 3 4 5

El sol és ardent; sota el sol de batre

cada dia xiscla vora del convent

fins èsser les quatre

la cigala canta, no para un moment.

Passa una setmana, hora del migdía,

hora ben feixuga, tot va pie de son

i més fori s'oía

el can fde la cigala; n inguno el respon.

Ja fa mal de cap, Sant Francese la crida

bo i dient ais frares:—aquest enrenou

és ja fora mida —

d'aquest cant, germana, poíser n'hi ha prou.

Frares que lloem Déu que ens exorta,

aquesta ens paria com un sermó breu.

Ves-te'n cap a l'horta

ves-te'n cap on vulguis, tot el camp és teu.

Ciar d'un dematí, sol a totes bandes,

els pànipols ja cauen perqué son cremats,

eis mosquits fan randes

i volen i corren tots arreplegats.

La figuera és muda tota ben callada

la cigala fora i no s'ou un crit,

és aquietada

la casa deis Angels com si fos de nit.

Tot el pía brunzent sona coni orquestra

i canta la guatila ja desde el juny

i cada finestra

és encavalcada; la cigala és iluny.

P. HILARI d'Arenys de Mar (Caputxí)

(Del llíbre <La Valí de Nuria»)


346 MARINADA

INSTITUCIO PATXOT

P R E M I S m u s i c a l s

E ^ u ^ e b i P a t x o l i L l a g u s t e r a

A n y 1Q30 VII Concurs

N'Eiisebi Patxot i Llagustern, pianipfa empordatiés, i iati irnl de S H I U Peliti de Quí-xols, morí eii aquella ciutat el 12 de Juny de 18Ü3, a l'edHt de 47 aiiys.

VOrfeó Colala ÚQ Barcelona, Hssociaiit-se ais desiljos d'Eli Rafel Patxot i Ji ibert. el qiinl amb aqiiests Preniis musicals ha volgi i t l ioi iorar pietosameiit i escalenta la memoria del sen difi int pare, adre<;a ais compositors Catalans el present

CARTELL LH Direcció deis Premis Musicals Eusebi

Patxot i Llagiislera, eren de la niés alta con-veniència estimular la producció del gran genere lír ic per a l'escena; a aqnest fí, fon oferM' iuiy 1925 per a esser otorgat el pre-sent any 1930 nn premi de 10.000 pessetes a l'obra d'aquesf gènere que presentés eis uecessaris mereixenieiits. Com sigili que aqiie.st premi no ha pogut èsser adjudica! perqué les obres preseiitades no arr ibaren ais merits df^siljats, com t^impoc els Ilibreis éscoll i fs, IH Direcció a dait esmentada, per-sistirit en !a seva creenga i en el seu propò-sii, posa novament a concurs nua obra del genere en qüestió, doblaiit la quantia del premi, com a continuació es detalla.

PKEMI DE 2 0 . 0 0 0 piissiires a la milior obra lírica per a l'esceua (<lrama, comèdia, etc.) eii tres o niés actes, sobre text calala (nt eli nnisicat, o siguí amb exclnsió de parlat. Eii igualtat de mèrits musicals, será preferida I' obra de majors qualitaís escènico literàries. Aconipanyarù a cada pai'titnra una reducció per a cant i piano i nua còpia del l l ibret.

Els compositors que concórrin al present' Concurs han d'ésser de terres de llengua ca-talana (Catalunya, Baleara, Valencia, Kos selló, etc,), o han de teñir, quan nienys, den an\'s de residència en alguna de ie-s encou-trades on es parla la llengua nostra, VOrfeó

Catata podra exigir deis autors premíats la doctimentació nècessària per a justif icar aquesta condició.

En publicar-se alguna de les composi-cions preniiades, será obligatori d'estampar en el l loc més escaient, que Tobra ha estât premiada en els Concursos Eusebi Potxot i Llnjriisie.ro, devent aíxí mateix precisar I' any corresponent.

En Rafel Patxot i Jubert es reserva el dret de publicar aqiielles composicíons pre-niiades que b è l i sembli, i reteñir de! pro-dncte de la l lur venda les despeses de pu-blicacíó, deixant a benefici de l 'autor els ren-dimeiits successins.

VOrfeó Calala es reserva el dret de fer executar, sempre que vnigui, les composi-cions preniiades. els manusci íts de les qnals passaran a for.iiar part del seu Arxin-Bibl io-teca i en cap cas no podran sortir-ne. Si V autor d'alguna de les obres preiniades eu de-sitja còpia, VOifeo Calala 1« faià treure, essent-ne la despesa a càrrec de l 'autor.

La propletat de les obres preniiades que-da o favor de i lar s an lors.

Es potestatíu del Jurât el deixar d'adju-dicar els premia, eu tot o en part, per rao del magre valer de les obres presentade.s.

Les composicions, que liaurau d'ésser ri-gorosament ii.édites, s'enviaran a VOrfeó Calala fcarrer A l t de Saut Pere, mini. 13) a nom de Joan Salvat, Secretar! dels Concur-sos Eusebi Patxot i Llagustera, i cada uua d'elles portará un lema.

TERME D'ADMISSIO: fins per loi el dia 30 dejnny de 1935.

El veredicte del Ji irat es farà piìblic el dia l . t r de descuibre de 1935.

P e r a conèixer l'autor preiniat qnan es pubiiqui el veredicte del Jurat, aquest de-nianarà l'envio d'uns quants compasso» de la coniposició premiada, acompanyats del nom i residència del guanyador del premi.


347 M A R I N A D A '

L'autor premiatserà degiidament convocai presentació del lema i cis sis primers com-a recol l i r el premi en una data compresa passos. Les que no es ret i r iu durant el dit d i i i t re dels tres meses següents a l a publi- ì^nwe., VOrfeó Calala es desentéii del com-cació del veredicte. Els compositors que, en promis de guardar-Ies. circumstancies normals i havent estât con- Les obres serán fal ladas pel Jurat que vûcats per tres vegades. no es presentin a actuará per ai XI I I Concurs dels Premis íMu-recol l . r els premis dinfre els fres mesos as- gisais Concepció Rabell i Cibüs.

senyalats, s entendra que renuncie,, ais drets Barcelona, 1 .er de desembre de 1930. Ihirs.

Les obres no premiades es retornaran a Joaquím Cabot, Pascual Boada, l lurs au t o r s d u r an t els tres mesos ségüeu t s PresideiitderOrfeó Cataià Secretaride l'OrfeoCatalà

a la p ub l i c a c i ó del vered ic te . i n i l j ançan t la

DESIG... Pastoreí que. de Ies muntanyes eís un fervent amie, tu que d'elles saps coses estranyes digam-ne un conte ben bonic.

Diuan que en elles hi han fades bruixots i dracs gegantins, i també que en hores reposades s'hi senteii cantar serafins

Que hi han arbres que tenen historia que lie es sap qui els va plantar. Que alh' se sent la cridôria de la gent que a ciutat hi ha.

D'aquella bosciiria solitària forses coses voidria saber-ne; quiscuna historia que no îos imaginària, que en el fons del meu cor logrés arribar-ne,

Ja sé que en conten coses escabroses, i crims de bruixes maleïdes; i de donzelles desaparegudes per mais cors posseïdes.

Conta 'm pastoret una historia d'aquestes muntanyes escabroses; potser aquest desig meu és una cabôria... potser és la més ínfima de les coses...

JosEP U T E S A i 6 A T L L B


348 MARINADA

P U B L I C A C I O N S R B B U D B S

M O N O G R A F I E S M E D I Q U E S

«Els nous tractaniei i ts d e l e s tu-

bercu los is qu i rú rg iques ( M è t o d e s qui-

rúrfí ics)», per A . A imes , és el fascicle

41 d 'aquesta pub l icac ió . E s la contí-

nuac ió del vo lun i anter ior i en e! qual

s 'ocupa l 'autor deis mé todos operator is

aconse i la ts i d 'ús més corrent per a

apressar la guar ic ió de les tuberculo-

sis qu i rúrg iques .

En ibest in t de pié el t ema , el doctor

A i i nes , dedica un capítol a la simpa-

teu tomia periarterial i s egu i damen t un

altre ais empe l ts òss is , sobretot al

m é t ú d e de V ignard . Però al q u é dona

més extens ió és ai mè tode de Robert-

son Lava l le , el qual nom ocupa bona

part de la Monog r a f i a .

La gran práct ica operator ia del

doctor A imes , li serveix per a va lorar

i aconsel lar els nnt jans que tenen més

probabi l i tats d'exit . Parla a m b un com-

plet cone ixement de causa i es veu en

les seves af i rmacions l ' l iome hab i tua i

i pràctic que sap el que es diu pe rqué

lio lici provat i n 'ha vist els résultats i

per a ixò a ferma sov in t les seves pa-

raules a m b estadíst iques persona ls .

El fascicle acaba a m b un apénd ix

per a parlar d 'una nova med icac ió , el

clorhidrat de co l ina , encara en estudi

però que els pr imers résultats han es-

tât a l tament encorát jadors .

La Monog ra f i a va ¡ I l us t rada a m b

18 gravats com ac lar iment del text .

El Noticiari insereix: E ls cursos

I l iures, per J . A i guade r : M i r ó .—B io-

graf ia dei doctor j o sep M . " Roca He-

ras (conc lus ió ) , per J . Fre ixes i Frei-

xe s .—«Enc i c l o ped i a A r n au de Vilano-

v a » . — L l i b r e s i f a s c i c l e s .—Sumar i del

n ú m e r o v inen t .

*

Per manca d'espai en el número passat,

no poguérem donar compte d'haver rebut per

mediació de nostre bon amie i co) laborador

En Jaume Tuneu i Pol, del recull de compo.

siclons 1 poesies dedicades en homenatge al

ii'liistre novel lista el Dr. Mart i Qenis «A la

font del Desmah, en romería poètica.

Es un bon raniell de composicíons i poe-

sies, totes d'un gust exquisit, que palesen el

fervor que senten un bell estol de pulcres es-

criptors i poetes vers l'eminent autor de Jii-

lita, La Reineta del Cadi, Mercé de Bena-

mata, ¡ fa poc temps Gnspires de ma llar,

i també el culte que reiideixen a les belles

Metres.

Vegeu les signatures: Antón Busquets

1 Punset, Miquel Bosch i Jover, Josep M .

Vilarinau, Jaunie Tuneu i Pol, Esteve Bus-

quets i Molas, Mart í Genis i Aguilar, Jaume

Collel l . Prev. Josep Salaricli, i Pere Verda-

guer, P r ev . , -A l final del Ilibret, una llisfa

d'adhésions a Thomenatge s'ajunía a aquesta

florida de entusiastes de nostra bella parla.

Verament, a l l leg i r aquelles planes, hom

sent enyor del escali de companyonia en el

conreu de les Metres que tan bé saben cop-

sar aquestos filis de la bella Plana de Vie.

Han arribat a nostra redacció els setma-

iiaris Baliiard de Sitges, Proa de Mataró,

Sol lxent<3i& Cadaqués, i ¿ /« / /a de Grano-

tiers, Amb gust, amb tots ells establim el

canvi.

Notem el canvi de format á'Acciò Cinta-

daña el setmanari d'Olot Je poc temps sorti

a Hum.


M A R I N A D A 349

C O N C U R S

I N F A N T I

El Museu de Palamós «Cau de la

Costa Brava» desitjós de fomentar e!

gust a l 'art en els infants d 'avul , en-

tre éls quals pot haver-hi algiin artista

de demà , convoca un Concurs de Piii-

tures i Dibuixos del naturai entre els

nois d 'aquesta vila de 9 a 14 anys, en

les segiients condicions:

1 P INTURES ; Tema tMarines de

la Costa Brava», ja sia ai pas-

tell, a la aquare l la o a Toli.

2 D I B U I X O S : Tema «Mas i e s ^ al

llapis, a la tinta o al carbó.

Es concediran almenys un primer i

un segon premi per a les pintures.i un

primer i un segon premi per .a ls di-

buixos, sempre que se'n presentin de

inereixedorsd'aquesta distinció, a gust

del Jurat.

Cada concursant no podrà concór-

rer amb més de tres treballs, els quals

deuran anar degudanient acondicionats

sobre cartró, cartolina, etc.

Tainany minim 20 centimetres,

niàxim 40 cent, en la dimensió major.

Dels treballs rebuts s'en farà una

Exposició al Cau de la Costa Brava a

mitjans de Febrer pròxim.

Oportu i iament es donarán més de-

tails, indicant el Jurat que li:iurà de

senyalar els premis, i si s'en conce-

deixen més.

S 'admetran treballs fins el 10 de

febrer. Aquests es deuran entregar al

Museu tots els dies feiners de 7 a 8

de! vespre, on es facilitaran al niatei.\

temps tols els details que calguin,

^ C O N S U L T O R I . ^

M E D I C - Q U ! R U R e I C J U B E R T MALALTIES DE LES CRIATURES

MALALTIES DE LA PELL

CIRURGIA INFANTIL - CIRURGIA DELS ÓSSOS

DIAGNOSTICS

T n . A . S I j I - . - A . I D ^ ' r :

P l A ç a Constitución 7, praxis. Oirona


350 M A R I N A D A

M U S I C A L S

C o n c e r t benèf ic Horn confia será un exit dels més falaguers el concert que a benefici dels

niés pobres més veils de Pu lamós i S a n t J o a n tindrà Hoc el proper dimarís,

dia 23, a dos quarts de deu del vespre en el «Teatre Ca rme» .

Degu t ii\ fi totalment benèfic d'aqiiesta simpàtica vetllada d'art, els organit-

zadors creuen, a més de Tapo! de totes les classes i estaments socials d'amb-

dues viles, en Pajuda carilaí iva de totes les societats recreatives i culturáis de

Palaniós i Saiit Joan , assistint llurs socis al concert, i cooperant així, ben a

cor, a una tan huinanitària festa.

Per nostra part, creiem també que, a inés de contribuir a un acte tan noble,

els assistents al concert fruTran d'una magníf ica vetl lada, dones els distirìgits

elements que hi prenen part son tota una garantía de bona tècnica i magníf ica

execució

Heu-vos ací el P R O G R A M A :

BiiimioviìN . . . " Sonata n . ° 5 (dita " L a Primavera"')

Al legro - Adag io - Scherzo - Rondò

S i ta . C a r m e Camós , pianista,

i Sr . Q e r m à Sàbat , violinista

CnopiN. .

G R A N A D O S

ALB[:N1Z .

C H O P I N ,

F A L L A

C H A M I N A D E

P A R A D I S • .

B R A H M S .

G R A N A D O S

K R E I S L E R .

Fantaisie-lmproniptu

Mazurca (de "Escenas Románt icas" )

Pavana-Capr icho

. Valse n . ° 11

Per la Srta . C . Can i ós

I I I

Jota

Serenade

Sici l ienne

Wa l ze r

(amb sordina)

Id.

Id.

Id.

In termezzo (de " G o y e s c a s " )

I Jebesfreud

Srs. G . Sàba t i Ramon Casas , pianista

Piano mitja-cua P L E Y E L cedit ga lantment per l ' A S S O C I A C I Ó D É M Ú S I C Á


MARINADA 351

Crònica Local

Estem a pie liiverii. Dies bo irosos i hiimlts

primer i després assolel lats i amb fortes fi-

blades de trainoi;tana. E l fret és ititens, i sí

be deixa pendre el sol en el passeig després

de dinar, en caiivi a la nit convida a no niou-

re's del costat de la Mar. •*•

El célébrât artista, resident de fa anys a

Pa lamós, En Francisco Vidal , ha estât pre-

miat en el concurs exposició «La Masia Ca-

talana» organi tzat per el gri ip excursionista

«Taganianent», per els sens apreciats dibni-

xos a ploma, ainb eU quals tan s'lii distingeix.

Ho celebren! corahnent. H-- *

La DirecciÒ Genera! de Saii itat convoca

un concurs vohintari per proveïr, per anti-

guetat . la vacant de Director de San i la t ex-

terior del port de Palamós, entre altres. ¥ * *

En el departanient de Foment han infor-

mât que liabia estât treta a subhasta !a exe-

cució de les obres del dragat del Fort de Pa-

lamós.

«L'Associaciü de Pescadors» ha acordat

nomenar President l ionorari, per efecte de

la seva meritíssima actuació en diferentes

circunslàncies, el Sr. Manuel Muñoz López«

Ajndant de Mar ina d'aquest Tros. ••a * *

En Francisco Soler ha trasl iadat el taller

de cerralleria al carrer de Llevant , davant

TEscoia deis nois. * «

Com indicàveni en l'edició anterior, el diur

menge dia 7 va tenir Hoc en el «Teatre Car-

me» l'acte de propaganda de «Palestra» l'a-

grupac ió barcelonina quina delegació s'ha

constituit de poc en nostra vüa .

Parlàren Josep Muiidet Perp inyà , Ense-

bi Isern Da lmau , Carme Espinosa i Octav '

Suitor , davant de regular concnr rència.

••i' *

Enguany la diada de Santa Liiícia, Pafro-

na de les modistes lia estât celebrada anib

iv.és animaciü que en anys anteriors.

Al matí, en l 'església parroquial es cele-

braren els festeigs religiosos que ciilminà-

ren la novena dedicada a la Santa .

A la tarda al «Centre Federal», i a la

nit a «El Port» donàren lluïts balls que es

vegéren ben concorregnts.

-.•f. tí y:

Com cada any, ha revestit gran solemni-

tat la festa de la Purissima en nostra Parro-

quial Els sermons de la novena celebrada

al seti honor han estât a càrrec del orador

sagrat Mn . Arlur Rov i ra , Pvre. i durant les

lluïdes futicions el chor de l'Associació de Fi-

lles de Mar ia , baix la acertada direccio

del mestre En Ramón Casas , ha interprétât

bel lament escollides lletretes marianes.

* * *

El dimarts, dia 16 dei corrent desembre,

va èsser proclamai públicament Testât de

guerra il nostra vilu. Ja fose, a l tre pregó

del nnnci posà en coneixement dels palamo-

sins s'ha fet cárrec del comanament de la

Vila el Tinent de la Guàrd ia Civi l , »qui resi-

dent.

L'«Associació de Música de Palamós» ce-

l-ebrà reunió general extraordinària e! dijuus

dia 4, amb escassisima concurrènci«, mul-

grat estar anunciat en les fnlles de reunió»

es declararla segona convocatoria a la

mitja hora i pendrien acords prescindint del

número dels concurrents.

Di ts acords foren donar per acabada

'ft tasca cultural de T'Associació» obligada

a això per manca d'ajut pecuniari i moral .

Els tífectes propietat de ['«Associació»

deurau èsser venuts per pagar les quantitats

que es deuen en varis conceptes.

••í •* -í

Conl inúen amb activitat les obres de pa-

vimentació del carrer Ma jor . El primer tros

té fetes les aceres i encimentat del paviment

central, i actnalment s'estan fent les aceres i

arranjai it el nivell en el segon tros.


352 M A R I N A D A

El Magnifie Ajutitament acordà fer pavi-

mintur també de la niateixa faisó la Plaça de

la ConsMtució, Plaça de! Fon i , part ciel ca-

rrer de Notarles, carrer de la Murada, i ptr^

del carrer de Mmit . i acliialmeiit bon nombre

d'obrers estan treballaiit en la inaioria de dits

CBrrers. No cal dir que aqiiesfes obres han esta^

nioU lloades per tots els ques'interesseii per el brtu aspecle i nrbunització de lu vüa.

* -i-

En els ciiieiiies, res d'e non han passat en

aquesta tongada. En el «Carine» els dies 6 i

7 passar en El principe Faz i!, qiiin argument

s'aparta de lu vnigaritat, i Hampa. En el

«Economic» El Remolque i el Copiíiin fanfa-

rrón. A l'endemà, Valor i Madan.e Pompa-

íiour en el «Carme» i «Soledad» en el «Eco-

nomic».

Els dies 13 i 14 del corrt. el «Carine» pro-

ject à Odisea de una Duquesa, antmciada

anib rebombori, que defrauda conipletanient;

en canvi La Rosa de Irlanda, posada en se-

gón terme, va piatire per lo poc comú del te-

ma i excel lent interpreiacirt.

En el «Economic» passàren Jintmi cl Mis-terioso i La Esciava del in jo

•i;- -il.

El dia 31 del corrent fineix el p laç regla-mentàri per passar la revista militar t i s ré-servistes de l'Exèrcit i Armada.

•Jí. if

A nostres volguts subscripiors, anun-ciants i llegidors de «Marinada» I ilurs fami-lies desitgem unes bones Pestes de Nadal cu-rulles de benhaurances,

R e g i s t r e C i v i l

Mes d 'Oc tubre

Nai.xenients-. Sebastià Foiitanet

Fontanet, Manuela MoJiner Cruañas,

Horlèiisia Sans Darner, Teresa Forné

Gómez , Neus Quintana Plana, Rosa

Granés Serrât, Claudi Valls Moreno,

Isabel Ruiz Mas, In. Mercader Daimé,

josep Casaiiovas R i ip idera .—TOTAL

10.

Matrimonis: Narcfs Caner Casano-

vas amb Maria Cantó Tauler, Seguiì-

do Salichs Bofill amb Maria Bernació

Canal , Enric Goiri Revilia amb Justa

Navarro Grada , Ramir Castello Su-

quet amb Dolors Rabassedas Gandol .

— T O T A L , 4.

Defancions\ Maria Pagès Vidal,

87 anys, vidua; Maria Casagràn Ser-

via, 8 a n y s — T O T A L , 2.

Mes die Novembre

\hii.veinenls: Antoni Esteve Planellas,

Laura Maten Vidal, Angela Puig Cuf inyà ,

Josepa Crosa Prnneda, Francese Pellicer

González. T O T A L , 5

Malrimoni^: Sant iago Camós Sais amb

Carme Costa Ribera, Anüreu Alberti Ribut

amb Josepa Alvarez Cazorla. TOTAL , 2.

Defiincions: Andren Lladó Collel l , d'

edat 3 mesos. T O T A L , 1.

M o v i m e n t d L e l I > o r l

Mes d'Octubre

V A P O R S N A C I O N A L S

Ampurdán ( 8 v e g d d e s ) , Berga (2

v e g a d e s ) , Cabo Blanco, Ceroera^

Gabo'Saaatif (dues vegades ) , Espa'

ñoleto, Vi la franca. Villa Sanjurjo^

Cubo Cervera. Lanford. T o t a l , 10.

VELERS N A C I O N A L S

Ramona, Fernando Gassei^ Pepi-

ta, Félix Marti., Virgen dei Carmen

Pastora., Cervol, Maria Asunción.

Total, 7.

V A P O R S E S T R A N G E R S

/iinnoy, Estrella, n o r u e g s ; Eudo-

ra., italià; Yelkenci, ture. Total, 4.

Mes de Novembre V A P O R S N A C I O N A L S

Anipnrdàn (7 vegades), Arriluce, Berga,

Cabo Carvoeiro^ Vila franca, Cabo La Pia-

ta, Cervera, Cervantes, Marqués del Turia.

TOTAL , 9. .

V E L E R S N A C I O N A L S

Ramona, 2.°' Carmencila, Virgen del

Carmen Paslora. T O T A L , 3.

V A P O R S E S T R A N G E R S

Lafcorno, yanqui; Arsa, italià; L. A.Chris-

tensen, Angvald, noruegs; Moni Genèvre,

francés; Nanci, daiiès. T O T A L , 6.


/n

Cli

ÏÏ

J. Cabarrocas-Lluch T r a f i c Internacional

Agent de Duanes Col-le2:iat

- C a ige s a :

P o r t - B o u - 4 C A R R E R TEATRE

C e r b è r e - A V E N U E [OFFRE.

Irün - 3 PLAÇA P I M A R G A L L 3

Hendaye - A V E N U E DE LA G A R E

C^awa c e s i t r a B :

Via Layetana, 28

B A R C E L O N A Tele fon 18767

T E L E G R A M E s

C a b a r r o c a s l l u c h

C l a v e A B C e . ' e d i c i ó '

C o r r e s p o n s a l s a P a r i s :

Zransporfs infernafìonaux Schenker & C°

59 boulevard de - paris.

Ì


S A N R O F

A

CICLES-MOTOS-ESPORTS Accesoris - R e c a n v i s - Reparacion's

Demani el catàleg corresponent a:

fi. SfifiROMfi m i m t S . 62 - Celegrames: CICLOSANROMA

Telèfon 12303

BARCELONA


R o y a l S p o r t - B a r CAFE i L ICORS : Begudes de les millors marques

Carrer Eixamplis :: PALAMOS ; ^^

m m í LtiAiioÍ

ÓEL TIGRE EL REI D E L S A N I S S A T S

P R O V E U - L O , SENS DUBTE ÉS EL MILLOR

E N R I C L L A D Ó A R E N V â D E M-UMT

(•Af)CBLON'A>

e M I L I

n o Y f l

nstal ' lac ions per aigua, gas i

electriciiat.

reparacions de niaquínária

Carrer Tnajor

FUNDICIÓ i Tallers mecánics i electrics

Tomás, Soles i Cia., en Cta. CARRETERA DE BARCELONA, 39 BIS :: G I R O N A WP

V Teléfon Urbá n." 242 Teléfon "mt«rurbá per a conf. n." 6 w


Hotel i Café TRÍAS SITUACIÓ IMMILLORABI .E , h

DAVANT DE LA MAR , D E

L ' E S T A C i Ó , D E L PASSEIG ^

I AL C O S T A I DE L'ADMi- êO

MABITACIONS CONFORTA-

BLES :: ESPLENDIO SALÓ-

:: M E N J A D O R ::

MAGNÍFICA SALA DE BANYS

NISTRACIÜ D 'AUTOMOBILS ^ D 'AIGUA D E MAR 1 D O L Ç A

Çarafx ® Zelèf. 35

»

»

»

'Û

On parie français Sngíis spoften

O a s a l u I I el a ( i a e n i ^ S ' Z

Sastrería Prat S. A. S C r a j i î ô M p i t i ó i « u g U s o i ì

^ e í é f o n 11267

Ronóa óe Sí. Eere, 7, ent. B a r c e l o n a

H'SHilMaiiiffiliiBiiaiHiliiiiiffl

M a q u i n a r i a i a r t i c l e s P E R L E S A R T S

D E L L L I B R E

Tipus d'inipremta. — Filets de coure.—Papers JOHANNOT — Fiistatge per a inipreinta.—Iniposicions de ferro' i de maiali d'imprenita. — Numeradors de ma i de platina — Ma quines de cosir ainb corxets i fil-ferro rodo i plà sistema G E B L E R per impremtes. Encuadernacions i Fábríques de Caixes de cartró — Les raillurs Màquines de cosir amb fil textil sistema EGGER .— Instal'lacions completes d'imprem-tes—Maquines noves i RECONSTRUIDES 'pe r IMPREM-

TA, L ITOGRAFIA I ENQUADERNACIO .

Rambla de Catalunya, 91 - Telèfon 3275 A. • — — — — T e l e g r a m e s "Artel ibro".

Casa C. Gorchs i Estéve ^ Barcelona


sumari - servei d'arxiu municipal de palamós€¦ · rafel vilÀ barnils estampes de cardó...

Documents