L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS

A N Y X I Ü . BARCEÍ.ONA 3O DE NOVKMBRE DE 1890. N Ú M . 145.

C O N D I C I O N S DE LA P U B U C A C I Ó

SOCIS ENTBATS D'JOANT LO MBS DE NOVEMBRE

D R-.M0N 1-0-VéS Y SOLEK

D. Joseph Halla, i Vilafrnnca del Panadds.

Rnt D. Ramoñ Vidal Phre, á Ribera de Cardos (Sort |Mr. Alexandre Diel. á Géneve (Suissc]

T O R N DE C O N F E I í E N C I A S

2 - A r q u e o l o g í a Cristiana (acabament).—D. Joaquim de G¡s-pert Preparatoria á la excursió á Sant M a n í de Proveníaisy visita al museu del Foment Regional.

4—Excursió á Sant Maní de Provensals y visita al museu delFoment Regional

AVIS

ÜO£L iirmants del acort de 3 de F tbre r de 10QO» fie cre^ut convementuspendre la Jun ta General per renovació de c^Techs qu1 havfa d1 efec-larse e¡i lo present Desembre fins á la t e r m i n a d o de ditas gestions.

FRANCKSCH UBACH Y VINVKTA.

EXCURSIONS

MEMORIA DK LA PARTICULAR Á PRADKS, CIL-RANA, SERBA DEN MONTSANT,

DE CARDÓ. Del 24 al 3o d' Agosi de 1889(Coniinuaeid.i

fnmediatameni després s' etnprén la nscensió cnp al portel! deCardó; la pujada que en un principi no té gayre pendent se fá des-pres mole áspre y fatigosa, arrívantse á dult ab desnjos d1 aca-barla. Abans de lot es necessari anar roJe¡anr un turó cuben depins posai en rniij deis replechs perpendicular* de la vessant de lamonranya que's desenroillo progressiva é írregularment desde '1cim fins sa fulda Deixani darrera duas ó ttes peiiias casas de pa-gés. que á torsa de construhir marges han conseguí! acompanyar-se d' algunas plantacions d'ametllers, lo camís1 enfila per un terrer

que queda limitat per los singles á que donan origen lo jad-ment de limas rocas derivadas de las crestas. L** uitJm tros espe^c 1 a 1 m ent es lo (iui O fe r e 1 x en m aior escala uti aspecte excesiva m entimponen! per sa molla rudesa. La arbreda es escassa arrelantpenosament en los relleixos de la penya. Es d' observar que ¡aquasi en lo meteix voi't&fi se vcufien, sense que abufidin» algunsteixos, especie de xipré de color mes obscur, de copa rodona, youal fusta per lo compacte v elástica es susceptible de bonico pu™limeni, tenintse ademes per incorrupiible; se '1 trova no mes queen llochs freís y rústichs, y per son color trist y análech al xiprcantiguatnent se V empleava també en los cementiris. En nostrepaís se fá avuy dia molt estrany trobar arbres d' aquesta clusse.

Lo Portel I de Cardó se passa com inii¡a hora abans d' arribaral Monastir. Desde aquest enlajirat pas á iravés deis cims de laserra se passeja la vista sobre la plana den Burga, his montanyasde Tivisa que quedan al davant, y mes al Nort la cordilleía delMontsant, de borrosas líneas, y per úliim per la esquerra lo riuEbre, en una revolta que forma nbans de Mora. Lo portel!s obra pas entre 1 redubit espay que deixan entre si las colossalsrocas de abdos costáis Al estar en la vessant oposada limitanI1 horizont las sinuosítats de la propia montanya, fenise '1 paissatgctrist pero bonich, á la vegada que grandiós. Lo camf s'interna

per un boích en que domina lo pí y la alzína sobre la sob-lada vessant d' un esireb del lerrer. Segueix baixantse peraquesi costal ab objecie de voltar 1' ángul aguí que aquéll forma,y á qual cxtrém se continúa per entre las ruinas de la ermita ¿elÁngel, desde uhont se dcscubreix lo monastir en lo fons d' unapintoresca VJII de sorprenden! eíecte. Reposat lo viatjer de laagradable sorpresa que causa la repentina aparició del hermóspanorama que té davant, pren una torta y pedregosa costa quearriba en poch rato fins la pona del rnonastír, avuy establimcntbalneari cada an y mes concorregut•

Monastir.—En I'any 1606 y ab 1'apoyo del canonge de lacatedral de Toriosa D. Joseph Simón fou fundat per la órdrereligiosa de Carmeliías descalsos lo convent de Cardó, en lolloch conegut per Desert d' aquest nom, y del qual obtinguédesprés lo patronal D. Pere d' Aragó. Construhit 1' edifici en losigle xvit se emplea al bastirlo molla pedra y molla cals perores d'art. Prescindirá, deis anexos, lo convent en si forma unagran massa cuadrada de costáis regulars, posada á la vora d' unampie single en que lermina la valí en direcció á ponent. Laobra en general no té res d' esbelta ni simpática; al acabar laDobre escalinata Q ti e dona ucees al pts o a 1 x a poctis D a s s o 3 dela pona, s' entra en lo claustre de planta quadrada, ab ampiagalería, coberta per volta circular y apoyada exteriormem engrossos y curts pilars de forma també cuadrada, deixant entre sioberturas d escassa 11 um• L̂a que 10u ca pd la en la ala de llevant,d1 esiíl del renaixement no hi ha medí de que puga teñir menorimportancia artística de la que posseheix; reduhimse tot lo restan!á celdas ó quartos y corredors que 's repeteixan en lo pis superiorab reguluritat y en lo meteix órdre. Aquest es lo monastir deCardó, ahont no es possible endevinar la existencia d' un art

en aquesta classe d1 edificis religiosos existe i sen en nosire país.Coniemplani la pobresa y sequedal oriistica.de Cardó es comse mideix tota lü distancia que 'ns separa de la explendidés cons-

giosos de mes reduhidas proporcions y mes apartáis de tot centrede població, sempre 1' art dominava la fábrica y constantmenilo gust eslétich abrigava carinyosameni la (redor de la pedra ó

del materia] empleat en la obra. Cardó, com los demés naonasiirs,fou atxí meteix víctima de la convulsió polítich-religiosa del any35; expulsáis los frares, sas pertenencias passaren á esser propíetatde (¡ui mostré mes aireviment, y 'ls llíbres de sa biblioteca ¡unía b los uocuments de son ar3ciu1 serviréis pera a 11tncntar una jüno~miniosa foguera en la plassa pública de Benifallet, de qual termemunicipal forma pan.

Abandona! I' edifici durant molls anys, ion actual propietariD. Salvador Cabestany, ha conseguir, jb llohable perseverancia,convertirlo en un delicies establiment balneari y en una estado"estiuhenca ahont lo temperat del china, la puresa del ayre y Ja

dable, per quina rahó va en aument tots los anys lo nombre de

Desert de Cardó y ermitas.— Las montanyas de Cardó for-man pan de la serra que s' aixeca desde un poch mes avall deTortosa fins los plans de Mora, seguim paralela al curs del Ebre.En lo mds ele va t de lo meteixa los moviments geológichs daquest jaciment de calcáreas jurásicas, de que está constímhitson terrer, han deixat un clot ó val! de reduhit fons pero de llar-

pecte recordan Montserrat, quina grandiositat está reemplassadaper lo maior retallament que presentan sos piclis y crestas. Contri"*buheix poderosament á donarü íesomía propia las ermitas quefins lo nombre de tretze 's troban escampadas per los llochs cul-minants de las vessants de la montanya, acompanyadas indefec-tíbiement d'uns quants xrprérs que'ls hi donan especial tó demelangía.

La major part d aquestas ermitas están en lo diü abandonadas,si bé alguna s' ha disposat pera habitado. Llarch scríü de fer unaressenya pera cada una, així ss que 'ns limitarém á la que per sapeculiar situado y per sa proximitat al conveni se visita ab majorfrequencia, es aquesta la de Sant Elias ó de la Columna, nomd'una font que brolla á sos peus. Al cosiat de la carretera deTivenys, y en lo primer revolt que forma, una aliíssima y primapenya á modo de pilar sembla despe'ndres del macis de la mon-tanya, y cáure, prenent sa base com punt d'apoyo; en lo cimd' aquest grosser pinicle s'assenta la ermita pera la que difícil-

ment queda lloch. La pujada 's pren per lo cosiat de mitjdia finslo punt en que dita penva queda enterament aislada, y allavorss' uiilisa una escala d' obra apoyada en ello, enirantse en lo que

circular, sobre '1 qual queda la ermita propiament dita un pochmes alta. Tancat per una paret baixa, lo limitat espay que deixalliure la construcció, vé á ser un elevat mirador suspds en 1' ayre"tot se veu desde él] com un extens relleu, tan variat com inte-ressant perqué la vista penetra en totas parís y recorre '!scamins y viaranys sens pérdre sas sinuositats; los edificis seconverteixan en bonicas joguinas capriixosament colocadas, ylas escabrosiiats del paissatge 's determinan per líneas benacentuadas dinire d ' un quadro de viu colorit que té per límítT espay. Aquesta es la ermita que per las circunstancias enume-radas ofireix majors atractius al visitant.

Fonts.—Encar sens teñir en compre la incomparable bellesanatural del desert de Cardó, hi ha en éll una porcíó de fonts queconstituheíxen un nou atrnctiu: una d'ellas y tal vegada la mespintoresca, es la nomenada font del Teix, á r h. de disiaticia delconvent, á bastant altura, en lloch tan solitari y feréstech comnotable per sa bellesa. La font brolla dessoia d' una bauma sobrela qual s'aíxeca la penva formant un grandiós single Lo camíque conduheix á la meteixa serpenteja per entre los replechsde la montanya. Altrn es la font den Cateas, á 2 h. en direc-cic't á la carretera de Tivenys é inmediata á una estribació de lamontanya que queda á !¡i dreta de dit camí, y desde qual puníse veu gran pan de las vessants de la serra de Cardó que miranáponeni; la den Olivé, en mitj d 'un ufanos bosch á mitat decamí del pich de la crea de Santos, y algunas altras de menorimportancia.

Los manantials d' ayguas medicináis, que tanta fama han do-nat á aquest modern estábil ment, los constituheixen tres fonts, yveritat es que no hi cap passeig mes deliciós, que '1 cotidiá de lamajor part de concurrents pera pendre la aygua de la font deSt. Rock, principal manantial deis minerals, al que s' arriba enpoch menys de mh¡a hora. Lo camí, en estat bastant regular, se-gueix la vora esquerra d' un barranco, durant gran part de sontrajéete, per entre las frequents revoltas de las vessants de la serra

- 3<i8 -

que van estrenyentse fins consiituhir un congost. Tot lo passeig sefá á P ombra del espés y atapahit bosch que amaga la térra. Alquart d' hora se iroba la Sucursal, font que s'aumenta ab la ayguaque vé de la de Sí. Rock. Ais pochs passos, y per una ben combi-nada escala rústica apoyada en la roen, s' arriba á la font de SantJoseph, que usan los que sufreuen enfermetats del esiómach. Lanaturalesa y V art lian dispost una graciosa decorado d' estalacti-tas, de bonich efecte. En i5 minuis mes de passeig, sempre peren mtij del boscb, cada vegada mes pintoresch si cap en lo possí—ble, se posa '1 peu en la reduhida plasseta en que surt la fontde St. Roch, dins d1 un petit cobert, y no tot lo ben dispos!aquest y aquella com fora de deshjar pera comoditat deis concur—rents y donada la importancia del manantial.

La Penya foradada.—Curios capritxo de la naturalesa siiuat áun quart de la font de Sí. Roch. A aquest interessínt acci-dent natura! se vá per una sobtada costa que arrenca de dita foniy ascendeix per la vessant;de la serra que 's [roba á lo esquerra de lameieixa: La Penya foradada la constítuheix una roca aislada,

naturalment irregular y molt oberi: pot pu¡arse á dalt enfilantseper lo que vé i ser son apoyo del costat de Uevant. Llásiima que '1gran forat del arch ungui per lons la rneteixa montanya en Itochde donar sobre 1'espay, perqué llavors aumentaría considerjble-nient son fantásuch efecte al destacarse sobre 'J nrmanient»

Los Revolcadors.—Es aquest un bonich punt de vista situat enlo citn de La serra y de de hont se domina en sa falda Lo convetity sos pintoreschs voltants. Per anar allí desde la font de St. Roch,ahont sembla próxim á ranearse lo congost que á ella se dirigeix,se puja un petit esgrahonat de la penya pera entrar en 1' estretpas que tícantse per entre duas liarlas vessants desemboca enlo que 's coneii en lo país perla Cassola del diable, per sa es-pecial configuració, rodejada per tots costáis deis cims de la serra.

escás d'arbrat, pera seguir a! poch rato, sens catní ni corrioi,per una vessant que conduheix á dit lloch. Un rato abans y perla obertura que dcixan dúos punxagudas rocas ciue donan al N.s' ovira al lluny un poch del curs del Ebre per las inmedia-cionsdeMorn.

La Cáscala.—Mire Uoch de Cardó digne de ser visitat es lo saltd1 aygua que 's iroba dessoia del colossal single á qual cayre s'assenta 'I monastir. Per anar á ella, distant mitja hora escsssa-ment, s'cmprén lo camí de ferradura de Benifullet, que desse-guida d' ha ver salvat per miij d' un penden i re volt'1 referí t single,vá büixant per la vessant de la montanya que s* aixeca á la dreta»Desde aquest camí se contempla en tota sa grandiositat 1' inmensterraplé de roca viva que omplint la concavitat que deixan lastnontanyas torman la planuru del convent, y que acabo en V en-layrai single tallat á plom que uneix las vessants de duas serrasoposadas y per qual fons passa un barranch. Al poch rato de se-guir lo camí de Benifallet se prén un confós corriol que lliscarápidament per en mit¡ d' una pineda fins al Hit del citat barranchal peu de la mes importara de las dúos cascatas que aquí exis-teíxen. Al aixecar la vista se trova 1' espectador sorprús per la in-mensiiat d' aquella massa de pedra que apárenla arrivar al cel. Lalínea superior forma com tres onduladons divididas per lo buytde dos bartanchs que deierminan aquellas, estant en la central,una mica mes enlayrada, posat lo monasiír. Sobre U esquerra yconstruhida dalt meteix del single se trova la ermita de la Trini-lat, y fregunt sa basu s1 escola la aygua del barr.inch anomenat deSt. Roch formant la cascata. No obsiani 1' escás caudal que solconduhir en la temporada d'estiu, 1' efecie es precios perqué laaygua cau sobre un rústich repeu natural coben de vegetadoque la parteix y subdivideix en milers de rehullentas gotas que

percibeix sobre '1 fons negre deis buyts que deixan las grossasincruslacions calcáreas que forman la cascata. La penya setrova materialment tapada per la vegetado jabundant la falsía,la molsa y la tenosa), ab !ons molt freschs per la continua ayguaque 'Is banya. Pot ademes visitarse interiorment per entre lascon-cavitats que resultan, formant una especie de covas de poca exten-sió. Té molta menos importancia que la descrita altra cascata sem-blant que 's veu allí prop.

JOAQIJIM DE GlSPfcKT.

(Acabará.)

NOVAS

oes y Corporacions coffipeíents, logrant esser escoltada en tot lo possi*"

retardessin al rncnys sa complerta ruma. Insuncients» no obstant aquellas

3 tingué lo monument principal de! Valles.En comunicado endressada lo 8 de Juliol últim á la Real Acade

de la Historia per la Comissió de Monuments d' aquesta Provincia, se

rosa innuencia, se servís recabar del Oobern ^uc \a ausiue sb alcuna

que al intent se dírí^f al Ministerí de Fomcnt en 24 de Fcbrer de t388T

si bé üns á la hora present sense resultat.A consecuencia de las gestions novament fetas sobre tan interessaní

portarse á terrae aviat gracias al donatiu fet per lo Sr. Bisbe de la dió-cessis.

Desprds de (35 anys que no havia tingut Uoch en áquest bisbat cap

días últims del mes passat lo qui ha tan cridat la atenció de tolhora, per

Entre las constitucions aprobadas mercix lo decut esment y aplauso

pissos y denles objectes d art> ordenantse llur conservado y fidel custodia.