paper de vidre

Especial cinque

aniversari

_23 d ’abr i l de 2007 | núm. 42 | www.paperdevidre .net

`

paper de vidre_Festa del cinquè aniversari de Paper de vidre

El dimecres 25 d’abril a les 20.30 h al bar Horiginal (Ferlandina, 29, atocar del MACBA, Barcelona) celebrarem la festa del 5è aniversari de larevista Paper de Vidre!

Apunta-t’ho a l’agenda o fes-te un forat a la memòria, però no dubtisa venir a celebrar com cal aquest acte que comptarà amb:

PRIMERA PART:Lectura d’alguns dels textos inclosos en aquest número especial acàrrec d’alguns dels col·laboradors.

SEGONA PART:Actuació del duet Guillamino/Pedrals, amb l’espectacle En/doll, queproposa un hip-hop juganer, espontani. Una bufetada a l’ortodòxia dela poesia i del rap. El títol de l’espectacle és un enunciat doble que remet a la cultura del’endoll (llegiu-ho com vulgueu) i a la incontinència verbal pròpia de MC’s i poetes. Amb només dos discos, Guillamino s’ha consolidat com un dels músicsmés sorprenents de l’escena electrònica estatal. Ara acaba de llançarun recopilatori al Japó, Atzavara, que ha recollit els elogis de GillesPeterson. Sempre interessat pel hip-hop en la seva dimensió més heterodoxa,ara Guillamino s’embarca en un espectacle al costat del poeta JosepPedrals, conegut per les seves intervencions a Catalunya Ràdio i BTV, iautor dels llibres Escola italiana i El furgatori.

Sobretot, no t’ho perdis!

Recorda-ho!Dia: 25 d’abril de 2007Hora: 20.30 hLloc: Horiginal, Ferlandina, 29. Barcelona

Coordinació i edició: equip de la revista Paper de Vidre | www.paperdevidre.net | info@paperdevidre.netIdea i creació del projecte: Guillem Miralles i Anna CostaDisseny, maqueta i revisió de textos: Qüestions | www.questions.catIl·lustració de la portada: Oriol Malet | www.oriolmalet.com

Adolf 10

Eduard Aibar 10

Antoni Albalat 11

Teresa Amat 11

Ester Andorrà 12

Jordi Armengol 12

Albert Bardés 13

Biel Barnils 13

David Benedicto 14

Tere Borque 14

Joan Josep Camacho Grau 15

Estel Cardellach 15

Genís Cardona 16

Anna Costa 16

Doctor Escrofus 17

Magda Farré 17

Albert Figueras 18

Josep Maria Fonalleras 18

Lourdes Garcia 19

Txell Gironès 19

Sara Gironès 20

Enric Gomà 20

Laura Gonzàlez 21

Carles Hac Mor 21

Rovell Intens 22

Isaki Lacuesta 22

El Llibreter 23

Guillem Miralles 23

Laia Miralles 24

Paulino Monge 24

Lluís Muntada 25

Anna Muro 25

Víctor Nubla 26

Ignasi Pàmies 26

Ferran Peiró Puig 27

Agnès Petit Estrenjer 27

Glòria Picazo 28

Josep Maria Pinto 28

Mon Pons 29

Roger Puig 29

Miquel Pujadó 30

Jordi Puntí 30

Subal Quinina 31

Ricard Ripoll 31

Marc Romera 32

Toni Sala 32

Carles Sanosa i Llinares 33

Lluc Seguí 33

Màrius Serra 34

Francesc Xavier Simarro 34

Roger Simó 35

Joan Soler i Jiménez 35

Joan Todó 36

Tina Vallès 36

Pau Vidal 37

Ester Xargay 37

_5

Índex de col·laboradors

_6

Índex d’obres reescrites

Adams, Douglas. Guia galàctica per a autostopistes 26

Ammaniti, Niccolò. Jo no tinc por 15

Andersen, Hans Christian. La princesa i el pèsol 19

Apocal·lipsi, L’ 16

Bernhard, Thomas. El malaguanyat 12

Bulgakov, Mikhail. El Mestre i Margarida 26

Calders, Pere. «La rebel·lió de les coses», a Invasió subtil i altres contes 13

Calvino, Italo. Palomar 36

Capote, Truman. A sang freda 24

Català, Víctor. Solitud 24

Cervantes Saavedra, Miguel de. El ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha 20

Cheever, John. El nedador 33

Coover, Robert. El hurgón mágico 23

Cortázar, Julio. Historias de cronopios y de famas 31

Rayuela 12

Deleuze, Gilles; Guattari, Félix. Rizoma (Introducción) 29

Dickens, Charles. Cançó de Nadal 35

Eco, Umberto. El nom de la rosa 35

Fabra, Pompeu. Diccionari General de la Llengua Catalana 37

Fonollosa, José María. Ciudad del hombre: Nueva York 30

Foster Wallace, David. La broma infinita 10

Fullat, Octavi. La meva llibertat 34

García Márquez, Gabriel. Crónica de una muerte anunciada 27

Goscinny; Uderzo. Els llorers del Cèsar 22

Hemingway, Ernest. El vell i el mar 14 17

Homer. L’Odissea 37

Hrabal, Bohumil. Una solitud massa sorollosa 25

Kafka, Franz. El procés 21

Lispector, Clarice. Aigua viva 28

7paper de vidre_

Índex d’obres reescrites

Martí i Pol, Miquel. Estimada Marta 10

McCourt, Frank. Les cendres d’Àngela 25

Melville, Herman. Moby Dick 30

Monterroso, Augusto. El dinosaurio 18 32

Nabòkov, Vladimir. Lolita 28

Oliver, Maria-Antònia. Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades 11

Ors, Eugeni d’. Oceanografia del tedi 22

Palol, Miquel de. Ígur Neblí 33

Pedrolo, Manuel de. Mecanoscrit del segon origen 33

Un amor fora ciutat 21

Perec, Georges. Especies de espacios 16

La vida. Manual d’ús 34

Poe, Edgar Allan. «Hop-Frog», a Narracions extraordinàries 27

Les aventures d’Arthur Gordon Pym 29

Proust, Marcel. A la recerca del temps perdut 15 31 36

Queneau, Raymond. Exercicis d’estil 13

Roth, Philip. L’animal moribund 11

Salinger, J. D. El vigilant en el camp de sègol 18

Sapienza, Goliarda. L’art de viure 17

Tanizaki, Junichirô. Elogi de l’ombra 19

Tarkovskii, Andrei. Andrei Rubliov 14

Txèkhov, Anton. La dama del gosset 32

Verdaguer, Jacint. Atlàntida 20

U. Paper de vidre és una iniciativa sorgida, sobretot, a partir de lectors

inquiets, que han volgut anar una mica més enllà del procés que

comença amb l’escriptura d’un text, segueix amb la seva edició i dis-

tribució (en qualsevol format i suport) i suposadament acaba amb la

seva lectura. Potser el gaudi indefinible que pot arribar a suposar la lec-

tura d’alguns textos pot portar també a iniciar una aventura cap a l’es-

criptura de nous textos a partir d’aquells primers referents sense que

això vulgui dir que es pretengui arribar a cap condició consolidada

d’escriptor imaginada a partir d’una aspiració i pretensió prèvia.

Dos. Aquest número ho exemplifica bé. Cinquanta-sis col·laboradors

de la revista no en tenen prou després de la lectura d’un llibre, i admi-

rats per alguna cosa que aquest els ha transmès, n’intenten fer una

versió abreujada que s’inspiri en l’original. Se’n surten? Si argumentés-

sim que cada llibre només té una interpretació possible, oferta a toc de

timbal i acompanyada de grans cerimonials per part d’alguns lectors

que malden per conservar pures les essències del fet literari, potser

diríem que no. Però, per nosaltres, tots els lectors són una part impres-

cindible d’aquest procés i, per tant, cadascuna de les versions que tro-

bareu en aquest número són tan vàlides com qualsevol altra, interpre-

tacions d’una obra que només ha començat un escriptor.

Tres. La magnífica portada de l’Oriol Malet, que una vegada més ha

volgut col·laborar amb nosaltres, ho explica a la perfecció, plàstica-

ment. En les paraules que ens ha transmès: «Paper de vidre, la revista

literària on line a partir de la meva experiència. Sempre que surt, l’im-

primeixo, i esdevé durant uns dies un manyoc de fulls inspiradors

escampats per l’estudi, aquesta foto mental m’ha donat la idea de

CINC APUNTS PER A CINC ANYS DE TEXTOS Paper de Vidre | info@paperdevidre.net

situació. Els personatges són “les persones”, les que el feu possible, els

escriptors que hi intervenen, els lectors... He jugat amb tots els con-

ceptes i elements i els he barrejat dins el meu caparró recargolat. A tot

plegat li he volgut donar un to intencionadament mitològic, literari i

futurista, són com tres muses/musos fent una revi en un món media-

titzat.» I afegeix: «En realitat, he fet l’exercici que proposàveu de rees-

criure un text preferit, i ho he fet de forma gràfica, ja que el text de

fons és de Carles Riba, a l’atzar, i la meva reescriptura és el dibuix que

li he entaforat a sobre.» Aquesta que ens ha transmès l’Oriol és una

experiència d’un lector i col·laborador de Paper de vidre. Segur que

n’hi ha hagut moltes més durant aquests cinc anys, més o menys coin-

cidents o distants, però el que ens fa més il·lusió, el que dóna sentit a

la revista i a la seva continuïtat arribats a aquest punt, és haver gene-

rat la matèria suficient per construir una aventura amb sentiments com

els d’Oriol pel mig, més enllà d’haver contribuït a augmentar el núme-

ro de lletres que corren per la xarxa.

Quatre. Volem recordar la primera guia editorial escrita per als primers

col·laboradors de la revista, que segueix més vigent que mai, i que tots

—tots— els col·laboradors han contribuït a consolidar: «En la realitat

de sobrecàrrega informativa, el paper de vidre és una guia per orien-

tar a través del coneixement específic propi de cada experiència indi-

vidual, amb escrits amb claredat d’idees, concreció, imaginació, i des-

imboltura i alegria expositives.»

Cinc. Gràcies i felicitats per aquest cinquè aniversari. És ben teu, lector!

CINC APUNTS PER A CINC ANYS DE TEXTOS

! !

_10

Autor: Adolf

Obra reescrita: Estimada Marta, Miquel Martí i Pol

SET POEMES D’ANIVERSARI: Mira’m set des no ara algues qualsevol.

CAPFOGUER: L’ombra debades cap un molt a finestra per encara passen

molt confio amb sol minuciós, amb a demano discretament, balcons.

ESTIMADA MARTA: Des aquests Marta, sàviament evoco abrupte no

Marta, les imagino bancals tots corfes reposes, lluny.*

*Com podeu imaginar, la reescriptura d’aquesta obra està feta agafant la primera parau-la de cada poema. Llegida adequadament, es pot aconseguir una força poètica nomésamb el valor de les paraules, sense que hi hagi un sentit concret. Casuística i poesia.

Autor: Eduard Aibar

Obra reescrita: La broma infinita, David Foster Wallace

Temps subsidiat: Any de la Roba Interior per a Homes Depend.

L’Organització de Nacions de l’Amèrica del Nord pateix les accions

terroristes d’un grup d’independentistes quebequesos paralítics, Les

Assassins des Fauteuils Roulants. A Nova Anglaterra ara s’hi troba la Gran

Concavitat, gegantí abocador on la fusió anular actua sobre les deixalles

que hi són bombardejades constantment. James O. Incandenza, direc-

tor de cinema après-garde, autor d’una pel·lícula assassina i d’un suïcidi

amb microones, el seus fills Hall i Orin, Gately i Joelle Van Dyne,

DMBDTET («Dona més bella de tots els temps») són els nous herois cata-

tònics post-postmoderns.

paper de vidre_

! !

_

11paper de vidre_! !

Especial cinque aniversari`

Autor: Antoni Albalat Obra reescrita: Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades,Maria-Antònia Oliver

Plagi a Son Arrom

Donya Maria s’acostava, trec-trec-trec. El tio Jaume de baix reia, amb un

bover gegant a la mà. El Sant Crist de Montcarrà té els braços articulats

com la Mariquita Pérez. Quina voluptuositat en ferir a bon lloc, quan la

paraula s’enfonsa al mig dels ulls de n’Antònia del forn. Quin cor més

gran, quin cor tan misteriós, que ningú no coneixia però que coneixia a

tothom. Les rajoles lluents, un dibuix diferent a cada cambra, ara ja obli-

dat, que s’enfonsen, desapareixen i només tornaran sortir en somnis.*

*Fragments de Coordenades espai-temps per guardar-hi les ensaïmades, de Maria-Antònia Oliver.

Autora: Teresa Amat

Obra reescrita: L’animal moribund, Philip Roth

—Ja ho veu. Vells i tot continuem enxampats en la deliciosa imbecil·litat

de la luxúria. Fa vuit anys em va convertir en un submís ridícul.

L’obsessió pel cos perfecte de la jove Consuela em va provocar una gelo-

sia que no havia sentit mai. Va ser un any i mig terrible. Perquè amb el

desig imperiós s’hi barrejava el dolor de fer-se vell i perquè el sexe és l’ú-

nic poder que tenim contra la mort. Ara, ja refet, és ella que potser s’es-

tà morint i em necessita al seu costat. Me n’hi vaig.

—Rumiï-s’ho bé. Si hi va, no serà ningú.

_12

Autora: Ester Andorrà

Obra reescrita: Rayuela, Julio Cortázar

El cremafils fugia saltironant, entre palanganes i oceans, de la polamà-

gia. Bevien jazz, escoltaven gin. A una li agradava el groc, a l’altra la ron-

dava la malaltia. Plegaren un circ per anar a refredar la birra al tanatori

del manicomi. Se sabien més lúcids quan eren dorments —i intercalaven

novel·les en l’escrita com els donava la gana— la gana de pluja, de gau-

loises i de París.

Autor: Jordi Armengol

Obra reescrita: El malaguanyat, Thomas Bernhard

La residència d’estudiants romania en silenci aquell capvespre. Les clas-

ses havien arribat a la fi i la dolçor del moment predisposava l’ànim a

la placidesa. Tot enfilant cap a l’habitació m’arribà el so esmorteït de la

melodia que havíem treballat tota la setmana, les variacions Goldberg,

vaig pensar que era una il·lusió, aquell so pur, perfecte, d’una bellesa

cristal·lina... De sobte entengué les ensenyances del mestre Horowitz, i

la impossibilitat d’arribar a aquella preciosa melodia, només en Gould hi

estava predisposat.

paper de vidre_

! !

_

13paper de vidre_

Autor: Albert BardésObra reescrita: «La rebel·lió de les coses» (a Invasió subtil i altres contes),Pere Calders

Tips de la tirania dels homes, els objectes van acordar una vaga indefi-

nida. Des de la Comissió d’Objectes Proletaris es va amenaçar als possi-

bles desertors amb sancions astronòmiques. Vaig excusar-me —com

molts del meu gremi— de no poder unir-me a l’aturada general per una

qüestió d’incompatibilitat laboral. Se’m va titllar de col·laboracionista

amb el règim humà i posat a disposició judicial. Només el temps esme-

naria l’error: i és que, com a rellotge, tinc ordres explícites de no aturar-

me mai...

Autor: Biel Barnils

Obra reescrita: Exercicis d’estil, Raymond Queneau

Planià

Al migdia era a tocar del Parc Monceau, a la plataforma de l’autobús de

la línia S que anava ple com un ou. Un jove risible de coll allargat, que

portava un barret de feltre grotesc amb un cordill en lloc de cinta, recri-

minava a un home que el trepitgés cada cop que passava gent. El jove,

veient un seient buit, l’ocupà sense dir ni ase ni bèstia.

Com si fos una pura il·lusió de l’esperit més tard el vaig tornar a veure a

la Cour de Rome, on un amic li aconsellava afegir-se un botó a l’abric.

Collonades.

! !

Especial cinque aniversari`

_14

Autor: David Benedicto

Obra reescrita: El vell i la mar, Ernest Hemingway

El vell mirà el sol. Eren les dotze del migdia. Era a la mar des de les cinc

de la matinada i no havia pogut pescar res. Exactament el mateix que dos

mil quaranta-sis dies enrere. En aquell precís instant, el vell s’adonà que

estava cansat: de sortir a pescar, de la terra ferma, de tornar. Així que es

llençà a l’aigua, s’endinsà a la mar i la mar s’endinsà en ell, fonent-se en

una abraçada. Si mai veieu un gussi sol, surant a la deriva, sabreu que

en aquest lloc, si voleu, la mar us rebrà amb els braços oberts.

Autora: Tere Borque

Obra reescrita: Andrei Rubliov, Andrei Tarkovskii

En la cultura rusa, los pintores de iconos eran considerados los transmi-

sores directos de Dios. Los iconos no sólo eran la expresión de lo espiri-

tual, sino que eran símbolo de lo divino. Andrei Tarkovskii rescata la figu-

ra de Andrei Rubliov, monje de convento y maestro de los iconos del

siglo XV, en su afán por encontrar el lugar del arte en medio de la mise-

ria humana. La crisis del artista que siente su incapacidad por aprehen-

der la Verdad y arrojar luz en la oscuridad que envuelve la existencia

humana.

paper de vidre_

! !

_

15paper de vidre_

Autor: Joan Josep Camacho Grau

Obra reescrita: A la recerca del temps perdut, Marcel Proust

La Lobotomia de Proust

Personatges principals són / La Musa la Mort i l’Odette / El personatge

secundari / és un que fa d’artista tísic / L’argument és la magdalena / i

el cervell és el decorat / Practicar la lobotomia / és l’acció que fa avan-

çar / cap al desenllaç el poema / Com deus ex machina el pou negre /

surt a l’escenari amb la grua / per resoldre-ho tot perquè sí / El teló són

unes cortines / retallades del meu saló / i el públic és vostè lector / asse-

gut a la meva falda / aplaudint l’operació.

Autor: Estel Cardellach

Obra reescrita: Jo no tinc por, Niccolò Ammaniti

infantesa estiu calor tedi jocs sud pobresa bellesa mare pare camió absèn-

cia / innocència bicicletes germaneta companys curses espigues llum

turó guanyador perdedor penyora / casalot valent sol secret fosa foscor

brutícia manta peu nen mort? viu ceguesa boig segrest? amistat / pare

retorn il·lusions veïns discussions televisió nit foraster hoste noticiari se-

grest / dia forat presoner amic clandestinitat beguda ajuda companyia

promeses / pare segrestador amic fidelitat pare fidelitat tria traïció

! !

Especial cinque aniversari`

_16

Autor: Genís Cardona

Obra reescrita: L’Apocal·lipsi

Els àngels bufen i les trompetes sonen. Les estrelles cauen a grapats del

cel i s’enfonsen en rius, tenyint-los de sang. Les ànimes formen corrues

espesses com l’alè fètid del que emergeix de les pors i de la terra.

Tothom és jutjat d’acord amb la seva vida i els seus fets. Dictada la sen-

tència, s’escull claror o foscor. Els gripaus traspuen nimfes d’ales i cames

sedoses com els cabells del que portava el setè segell. Després, tot s’a-

caba en un esclat de fum i de colors. És un cercle, però, i tot torna a

començar.

Autor: Anna Costa

Obra reescrita: Especies de espacios, Georges Perec

pis, duplex, un sol ambient, seminou, per reformar, acabats de disseny, terra de parquet,

c p

a a

s t

a i

orientació sud, sol tot el dia, comunitat reduïda, obra nova, cuina d’origen, compra, lloguer

paper de vidre_

! !

_

17paper de vidre_! !

Especial cinque aniversari`

Autor: Doctor Escrofus

Obra reescrita: El vell i el mar, Ernest Hemingway

Al seu llit de mort, un pescador anomenat Santiago va veure passar

davant els ulls el relat sencer de la seva vida: la lluita per fer-se amb el

gran peix, el miratge de la victòria, l’amargura de la derrota. I, no obs-

tant això, encara va deixar en herència els seus trastos de pescar a un

nen, juntament amb la passió pel beisbol americà (importat de Cuba) i

per la vida. En l’agonia, va veure uns lleons, però només eren els gatets

que va alimentar amb les espines del seu somni.

Autora: Magda Farré

Obra reescrita: L’art de viure, Goliarda Sapienza

Vull anar a Catània. Hi vull anar amb deliri de nena, sensualitat de jove,

lluita de mare, eròtica d’amant, esperança de vellesa. Hi vull anar amb

la intel·ligència innata de la Modesta. Ella m’ensenya la voluntat de viure

entre les parets fredes d’un convent i el marbre d’un palau misteriós;

ella s’enfronta a la misèria de cara, a l’amor amb llibertat, a la història

amb justícia. Vull viure a fons amb la incapacitat de ser cruel que m’ha

ensenyat la Modesta. Des de Sicília.

_18

Autor: Albert Figueras

Obra reescrita: El dinosaurio, Augusto Monterroso

De l’individu, només en sabem que estava adormit. Tant li fa, si era

home o dona, infant o vell. Dormia —per bé que ignorem si somniava

o no. Tampoc no podem endevinar si becainejava breument o si s’havia

despertat d’una anestèsia quirúrgica llarga i profunda. El cas és que

va bellugar-se i, potser, va obrir els ulls. Mentre ho feia, alguna cosa anti-

ga i llefiscosa (fins i tot execrable, diríem) continuava existint, com si res.

En resum, lectors: quan va despertar-se, el dinosaure encara hi era.

Autor: Josep Maria Fonalleras

Obra reescrita: El vigilant en el camp de sègol, J. D. Salinger

Una vegada hi havia un noiet que es va perdre i després es va voler tro-

bar de nou, amb tanta mala grapa que es va perdre definitivament i de

tal manera que va haver de tornar de nou a un lloc on desen els nois que

es perden. En la seva pèrdua constant, hi ha amics, coneguts, descone-

guts, monges, museus, prostitutes i una germana deliciosa que és l’úni-

ca cosa de veritat que conté el món on es perd. La germana i un germà

mort, de qui no pot fugir. I deu ser per això que es perd.

paper de vidre_

! !

_

19paper de vidre_! !

Especial cinque aniversari`

Autor: Lourdes Garcia

Obra reescrita: La princesa i el pèsol, Hans Christian Andersen

Amb un cert tarannà republicà

Està vist que ni coronats amb un rajolinet d’oli de l’Alberca, el nostre

destí és fer nosa. En el meu cas, uns dits guarnits amb maragdes em van

indultar de fer xup-xup a la cassola. Coses de la meteorologia, suposo.

Sort que els prínceps d’ara les prefereixen plebees i, a ser possible, sense

problemes vertebrals. Tanmateix, no em queixo. He sentit a dir que en

certs fogons ara ens deconstrueixen pel preu d’un ronyó. Ferran, me’n

deus una. I ja posats, els osteòpates també.

Autora: Txell Gironès

Obra reescrita: Elogi de l’ombra, Junichirô Tanizaki

Per veure l’efecte que fa, ara apagaré el llum.

T’embolicaré una poma lletja, però que tingui bon gust, amb un tovalló

de roba.

Ho sentim, preferim quedar-nos a casa i llegir, que allistar-nos a un

creuer amb tot inclòs.

M’agrades perquè tens el nas tort, i perquè quan camines passes des-

apercebuda.

Busco pis amb vestíbul, rebedor, distribuïdor, passadís, avantsala, gale-

ria i porxada.

Amb la il·lusió de ser imprès, a poder ser en paper gruixut, per ser ple-

gat en forma d’avió.

_20

Autora: Sara GironèsObra reescrita: El ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha, Miguel deCervantes Saavedra

—¿Viste? ¿Viste los gigantes, mi fiel escudero? Dime, ¿los viste?

—...

— Estoy hasta los huevos de los gigantes de su merced... Todo el día de

un lado a otro, pringando encima del burro y aguantando sus chorra-

das. Porque me prometió la ínsula, si no ya le habría dejado ahogarse

con sus barcos encantados y su Dulcinea de las narices. Tanto caballero

andante y tanta tontería. Si me saliera un puto refrán se lo soltaba aquí

al figura. ¡Que triste, por Dios, que triste!

Autor: Enric Gomà

Obra reescrita: Atlàntida, Jacint Verdaguer

El Jardí de les Hespèrides, cuidat per un servei de Parcs i Jardins celestial.

Tot hi raja, encara que Verdaguer va ometre les parts més escabroses. Es

produeix un malestar geològic. Els titans fan el tità. Lava, caos, magma.

Hèrcules mariconeja una mica. S’obre l’estret de Gibraltar i es vessa

l’Atlàntic. Ningú no treu la galleda i el motxo i de resultes d’aquesta

poca condícia hem d’aguantar la dieta mediterrània, la màfia i una

xaranga del Serrat. Apareixen les illes Canàries, sense venir a tomb. Tot

és alegria i xerinola. Cristòfor Colom no hi cap a la pell. Ja es veu que

això d’Espanya serà tremendo.

paper de vidre_

! !

_

21paper de vidre_! !

Especial cinque aniversari`

Autor: Laura Gonzàlez

Obra reescrita: Un amor fora ciutat, Manuel de Pedrolo

Després de tot, en Lluís s’havia casat amb ella perquè volia tenir fills. L’ha

arribat a estimar i ara li està confessant que no vol l’amor de ningú més.

«La meva tragèdia», li explica, «fou no poder resistir la seva atracció. Era

un negre molt conscient de la seva bellesa i encant. A més, li agradava

molt fer sexe i el feia molt bé... Però jo t’estimo a tu, només a tu!» «No

insisteixis», li respon la M. Rosa, «si no te’n vas tu, me’n aniré jo.»

Autor: Carles Hac Mor

Obra reescrita: El procés, Franz Kafka

El desig més fort de K és travessar una porta, amb l’inconvenient que no

la troba; de manera que, amb els anys, la dèria se li va esllanguint, fins

que s’esfuma, i llavors K mor. I l’endemà, la porta per la qual K tant havia

sospirat fa de post de planxar de la germana de K. Aquesta, mentre plan-

xa la camisa que posaran a K per enterrar-lo, recorda que K li havia dit

que aquella camisa no li agradava gens. Mentrestant, un porter fa com

si no hi fos, i és que no entén perquè unes nenes se’l miren amb por. No

li havia passat mai, això. Després, les nenes se’n van.

_22

Autor: Rovell Intens

Obra reescrita: Els llorers del Cèsar, Goscinny i Uderzo

— Just aquí, estimat Obèlix, en l’aroma d’aquest estuf..., perdó..., esto-

fat; aquí és on cal buscar la genuïna essència de la nostra identitat. Però

més encara, vell amic; en aquesta olla que la història oblidarà, hi bullen

els grans universals de la condició humana: l’embat de l’orgull, la misè-

ria del ressentiment, l’odi, l’urc, la dignitat ferida, l’eterna lluita fratricida

per una reticent alenada de futur..., jactància, altivesa, amor propi, supèr-

bia, vanitat... Ah, Obèlix, que vulnerables els homes, per Tutatis. Flaires

el dolç perfum, amic?

— Farpectament!!

Autor: Isaki Lacuesta

Obra reescrita: Oceanografia del tedi, Eugeni d’Ors

Ja no és poema el vers, ni cos la imatge, i ja la ment en blanc perd tot

accent: no hi vull cap moviment, cap pensament furtiu que alci els

ciments d’un nou paisatge. L’hora, el naufragi als contorns i l’oratge

refrescant el pols aspre, el creixement de la gespa, el cel lívid, en havent

furtat els núvols del llur hostalatge... El tedi que es recolza; al mur silent,

la cal plagia el seu record tan blanc: si sé que hi pens, reculo com un

cranc. Mes als ulls apagats l’etern present hi encén constel·lacions d’Urà:

de nit qui té la flama ha de cremar.

paper de vidre_

! !

_

23paper de vidre_

Autor: El Llibreter

Obra reescrita: Ígur Neblí, Miquel de Palol

Hi havia una vegada un imperi caòtic regit per prolixes jerarquies. El

Cavaller Ígur Neblí sabia les normes d’un protocol minuciós i complicat.

Va conquerir l’Últim Laberint, construït sobre la buidor. Però l’Imperi es

mantenia dempeus gràcies a l’equilibri entre conspiracions titàniques.

El lloc de cadascú s’inscrivia en un joc de forces perfectament calculat

però fosc, de manera que l’atzar semblava regir la lluita al voltant del

poder, el centre del qual també era buit. Ígur Neblí s’estavella contra el

no-res, cau, oblida, recorda, aprèn i troba consol.

Autor: Guillem Miralles

Obra reescrita: El hurgón mágico, Robert Coover

Passejo per la primera línia, inventant-la. Li poso un porxo, un porxo

rovellat, on hi descansa un vell, que mira profundament (o no, millor,

d’esquitllèbit) la faldilla ben curta (massa curta) d’una nena, la mateixa

que fa una estona, corrent agafada de la mà del seu germà i cantant El

gripau blau, seguia el mateix vell (però, de fet, no era el mateix vell,

aquell d’abans tenia sang als llavis que li regalimava pertot). De cop, tot

es renova, i res d’això que he dit és veritat, tot torna a ser blanc, tot, o

tot negre, tot.

! !

Especial cinque aniversari`

_24

Autora: Laia Miralles

Obra reescrita: A sang freda, Truman Capote

1. Un dia tranquil al poble de Holcomb a casa d’una família tranquil·la,

els Clutter.

2. Dos homes units per una tasca futura, un pla infalible curosament

estudiat.

3. Un acte.

4. No hi ha perquè, podria haver estat de qualsevol altra manera, però

ha estat així.

5. Un després horroritzat, incomprensiu, recelós, enfadat, odiós, ranco-

rós, venjatiu.

6. Un després sense després, només seguint el camí. Quin camí? Un

camí... Qualsevol camí... Resignació, potser desesper, però no, ja arriba,

ja està, el final.

Autors: Paulino Monge

Obra reescrita: Solitud, Víctor Català

Solitud quan el piano de Duke Ellington inicia la pujada. De nit, la res-

plendor dels ulls de Sant Ponç. L’endemà la claror neteja a fons i s’estén

per la carena nua. Els dies sumen i el pastor conta rondalles que són

encanteris. La primavera, la festa de les roses i un tret que la Mila sent al

pit. Quan ella dispara fereix el cor de l’Arnau. Mal de muntanya. Crida

al cim alt i resposta de la creu: per què no l’han mossegada, com en frui-

ta madura, els dos homes als qui ella s’ha donat? No són dos homes: són

un vell i un negat. Relliscada, sospites i la nit aquella. Al final, serena soli-

tud al piano del duc.

paper de vidre_

! !

_

25paper de vidre_

Autor: Lluís Muntada

Obra reescrita: Una solitud massa sorollosa, Bohumil Hrabal

En una il·lusió de córrer més de pressa que la nostra pròpia ombra,

podem arribar a creure que la literatura és només un atribut. Però no: és

pell, indistingible d’allò que som i d’allò que no podem ser: «Si sabés

escriure, faria un llibre sobre la sort més gran i la desgràcia més gran dels

homes. Els llibres m’han ensenyat i d’ells he après que el cel no és gens

humà i que un home que pensa no ho és tampoc, no perquè no vulgui

sinó perquè això va contra el sentit comú.»*

* El text entre cometes és de la traducció de Monika Zgustová d’Una solitud massa soro-llosa.

Autora: Anna Muro

Obra reescrita: Les cendres d’Àngela, Frank McCourt

No sé per què els veïns s’enfaden tant entre ells. Diuen que és per culpa

dels anglesos i per la humitat del riu Shannon. Crec que per això el pare

es gastava tot el sou a la taverna i tenia aquell aire estrany. Em feia riure

molt quan tornava cantant a casa, tot i que la mare no reia gens perquè

teníem gana i fred. Ara ja sé llegir, escriure i demà començo a treballar.

No haurem de demanar caritat ni molestarem a Sant Francesc amb les

nostres pregàries. Aviat seré l’home de la casa i viurem com reis per sem-

pre més.

! !

Especial cinque aniversari`

_26

Autor: Víctor Nubla

Obra reescrita: Guia galàctica per a autostopistes, Douglas Adams

La Terra és un experiment d’una civilització extraordinàriament avança-

da, la manifestació de la qual en el nostre món tridimensional són els

ratolins. El planeta, construït per encàrrec seu, és demolit per error per

una altra civilització especialitzada en obres públiques que treballa en una

nova via de circumval·lació. Solament se salven dos humans, i els dofins,

que marxen deixant un missatge: «fins ara, i gràcies pel peix!» L’objectiu

de l’experiment és trobar la resposta última a la Vida, l’Univers i totes les

altres coses. Finalment, la resposta és 42.

Autor: Ignasi Pàmies

Obra reescrita: El Mestre i Margarida, Mikhail Bulgakov

El president de l’associació d’escriptors i l’aprenent de poeta obliden la

màxima elemental de no parlar amb desconeguts i ho paguen car. Tots

dos perden el cap. L’un, literalment, guillotinat pel tramvia. L’altre va a

parar a mans del prof. Stravinski. A la cel·la veïna hi ha el Mestre, des-

graciat en el joc (de la societat literària) i en l’eròtica (per una Karenina

dubtosa). Jerusalem, la boira, la creu, el retrobament, l’insomni i la lluna

plena: tot cap al pis moscovita. Satanàs i el cinquè procurador de Judea

us conviden al ball de primavera.

paper de vidre_

! !

_

27paper de vidre_

Autor: Ferran Peiró Puig

Obra reescrita: Les aventures d’Arthur Gordon Pym, Edgar Allan Poe

El jove Arthur Gordon Pym com en les millors havaneres, es fa a la mar.

En una barcassa aquest jove desventurat coneix de primera mà les mil

formes terribles de sofriment que amaguen els oceans. El contrast de la

set a l’embriaguesa, de la gana al canibalisme, de la soledat a la com-

panyia, de l’esperança a la resignació absoluta. Arthur Gordon Pym i les

seves desgràcies no s’acaben ni quan arribant a la cascada que marca la

fi del món de cop i volta...

Autora: Agnès Petit EstrenjerObra reescrita: Crónica de una muerte anunciada, Gabriel GarcíaMárquez

El día en que lo iban a matar, Saddam Hussein, recorrió la acera entera

por quinta vez. Acudió, aseado, al aeropuerto, para el que, según cuen-

ta la prensa de la época, se reclamaba su ampliación, a recibir al nuevo

imán de la mezquita. Los gemelos El Quahrani fueron implacables. La

venganza no logró que la hermana de ambos recobrará la honra perdi-

da y aún me pregunto qué papel jugó el pueblo ante ese fatal destino.

Veintitrés años después se reabre el caso. Se casan mañana.

! !

Especial cinque aniversari`

_28

Autora: Glòria Picazo

Obra reescrita: Aigua viva, Clarice Lispector

És com una alegria tan profunda... Sota la calor estiuenca del diumenge

ple de mosques volant entorn de la sucrera... Eternitat, perquè tot allò

que és no ha començat mai... No, no és fàcil. Però «és»... Escric en córrer

les paraules... Vull ser enterrada amb el rellotge posat perquè sota terra

alguna cosa pugui prémer el temps... Estic en aquest instant en un buit

blanc tot esperant el proper instant... Allò que serà després és ara. Ara

és el domini d’ara. I mentre dura la improvisació neixo.

Autor: Josep Maria Pinto

Obra reescrita: Lolita, Vladimir Nabòkov

Tot prové d’un flirt interruptus preadolescent. Així, quan ja madur arribo

als EUA, m’he de casar amb una mare perquè m’he enamorat de sa filla.

És el destí qui me la fa òrfena i me la lliura, companya de road movie,

perseguits per la consciència disfressada de maníac. Adéu, Lo, un dia

te’n vas i et cercaré per tots els Estats. Si fos escriptor, donaria qui-sap-

lo per escriure que et retrobo tres anys més tard, prenyada i banlieusar-

de, però mestressa de tot el seny que em vaig obstinar a amagar-te.

paper de vidre_

! !

_

29paper de vidre_

Autora: Mon Pons

Obra reescrita: Rizoma (Introducción), Gilles Deleuze i Félix Guattari

En el subsòl s’hi desenvolupa horitzontalment una estructura bulbosa i

sòlida. L’home reflexiu camina. Tot seguit s’inclina amb elegància i recu-

la per on ha vingut. Arrossega els peus, delicadament, ocupant-se de

resseguir la quietud. Experimenta la seva primera passa; s’ajup cerimo-

niós i examina... Les canyes havien envaït els camins i un núvol blanc

planava sobre un camp llaurat, vagant lentament. Per tots els indrets

familiars i sovint erosionats la remor de la vida continuava i els grills can-

taven a fora fent elogi al silenci. Tot era mera possibilitat.

Autor: Roger PuigObra reescrita: «Hop-Frog» (dins Narracions extraordinàries), EdgarAllan Poe

Pues es veu que n’hi havia un rei que li molava fer xistes, i tenia set

ministres igual de catxondus. També n’hi havia un bufón de la corte, que

ademés era enanu i nava a la pota ranca. I caga-t’hi lorito, els cabrons

li’n deien Saltaranes. Pues un dia, el rei muntava una farra de disfraços

amb la seva penya, i no sabia què fotre’s. I el bufón havia de tirar-li un

cable, però el rei era tan borratxo bronques, que al bufón se li van calen-

tar els ous, els hi va ficar uns trajes d’orangután i els hi va prendre foc.

Jevi, jevi...

! !

Especial cinque aniversari`

_30

Autor: Miquel Pujadó

Obra reescrita: Moby Dick, Herman Melville

Mira que n’hi havia, de vaixells, al port. Per què redimoni se’m devia ocór-

rer enrolar-me en l’únic que estava governat per un capità al qual, a més

d’una cama, li faltava un bull? Un autèntic psicòpata, afirmo, i no exage-

ro gens. Alguns diuen que la venjança és un plat que se serveix fred. Ell

el volia fred i remullat. I així acabà: tocat —del bolet— i enfonsat, inca-

paç de destruir el blanc —més que blanc, blanquíssim—, de la seva ira,

però quedant-hi ben enganxat. I cal dir que la bogeria s’encomana: un

senzill gest post-mortem i au, tota la colla, fins i tot el sector aparentment

més assenyat, el seguí alegrement fins al fons del mar! Sort vaig tenir del

taüt del meu pobre amic tatuat! Ell, que l’havia encarregat, va fer l’ànec

sense poder-lo estrenar. I jo, que el vaig fer servir, encara sóc viu. Per cert,

ara m’adono que no m’havia presentat: podeu dir-me Ismael.

Autor: Jordi Puntí

Obra reescrita: Ciudad del hombre: Nueva York, José María Fonollosa

La vida està podrida. Tots els homes van calents com un mandril. Totes

les dones són unes estretes o unes putes. Jo, que sóc l’hòstia, em moro

de ganes de follar, però quan ho aconsegueixo, tot és horrorós. La vida

és una merda.

paper de vidre_

! !

_

31paper de vidre_

Autor: Subal QuininaObra reescrita: «Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda al reloj» (dinsHistorias de cronopios y de famas), Julio Cortázar, i l’anunci de Seat León

Preámbulo a estampar tu Seat León

Piensa en esto, quan et deixen un llibre, no et deixen un llibre, sinó l’obli-

gació de llegir-te un llibre, et regalen —no ho saben— hores d’abominable

avorriment, et regalen hores d’angoixa enverinades amb milers de suposi-

cions a l’entorn de per què et deixen aquest llibre i no aquell altre, et rega-

len la prohibició de doblegar pàgines, de subratllar errates o frases lapidà-

ries, et regalen l’obligació de tornar-lo a la persona que te l’ha deixat, et

regalen l’esclavatge de l’excusa; que si avui se m’ha oblidat, que si encara

no l’he acabat, quan el que passa és que l’has perdut, cretí miserable, i a les

llibreries està exhaurit. Ah no, per favor, no em deixis el teu llibre, dóna’m

les claus del teu Seat León i no pateixis, que jo ni corro ni bec.

Autor: Ricard Ripoll

Obra reescrita: A la recerca del temps perdut, Marcel Proust

Jo me n’he anat al llit molt d’hora, i amb un immens plaer i, més tard,

he recuperat el temps amb un seguit de sensacions que m’han portat a

viure, en el present, el que ja havia passat i que no podria tornar a fruir

mai més, si no és ara, mentre escric i les imatges dansen en el full en

blanc, aquell meravellós temps de les vacances, de les estones amb l’à-

via, de les passejades pel camp i de les passions fugisseres, cercant el

mot al fons de la tassa de te, i delectant-me de la música, de la pintura,

de la gelosia.

! !

Especial cinque aniversari`

_32

Autor: Marc Romera

Obra reescrita: El dinosaurio, Augusto Monterroso

Potser va ser la mica d’humitat crepuscular que el penetrava lentament

des de la molsa espessa que li havia fet de llit; o el roc cantellut que

començava a notar sota l’esquena incomodada. Potser van ser aquelles

primeres clatellades de sol que, en girar el cap, els ulls tancats encara, li

van ferir els parpells amb el foc d’una alba nova. O potser es va desper-

tar, simplement, perquè aquell ronc profund i llarguíssim que sentia tan

a la vora volia dir que el dinosaure encara hi era.

Autor: Toni Sala

Obra reescrita: La dama del gosset, Anton Txèkhov

A la ciutat de províncies de S****, al carrer d’Staro-Goncharnaia, hi ha

una tanca de color gris guarnida amb claus. Darrere la tanca, en una

casa, hi toca el piano Anna Sergueevna, una rosseta de vint anys que té

un gosset blanc. A Dmitrii Gurov, moscovita de quaranta anys, li agra-

den els gossos. Queda amb Anna per matar l’estona —tots dos estan

casats. Una vegada s’han cruspit l’animal, la pregunta és la de sempre:

què queda, acabat el sexe? O sigui: és possible, l’eucaristia canina?

paper de vidre_

! !

_

33paper de vidre_

Autor: Carles Sanosa i Llinares

Obra reescrita: Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo

...del segon origen

«L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de

casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama..» Va, ni una

crítica, ni una valoració. Reescriu. Coll de dama…, són bones les figues

de coll de dama. Sis línies, sis línies és molt poc! «L’altre noi va dir: són

platets voladors, tu!» «I a la vila no hi quedava res dempeus.» La ciutat

en runes, un noi i una noia que sobreviuen. Impossible, li diràs al Guillem

que no. El pare es mor i sobreviu el seu fill. «... Que fos tan precoç com

en Dídac; si ho era, encara podria tenir uns quants fills del meu fill...» Un

fill del seu fill, uf, quin final! O quin origen... Quin embolic!

Autor: Lluc Seguí

Obra reescrita: El nedador, John Cheever

En cada piscina que travessa (torna cap a casa) tasta l’aigua: l’olora, en

beu (un glopet!), hi endevina un rastre: hi ha nedat l’amic, la veïna, l’a-

mant d’un temps. En arribar, no hi ha ningú que l’esperi. Potser ha estat

tot fantasia, un viatge sense destinació final, un joc com qualsevol altre.

! !

Especial cinque aniversari`

_34

Autor: Màrius Serra

Obra reescrita: La vida. Manual d’ús, Georges Perec

Doncs és història la, 1875 1975 entre i, 10 10 amb de d’un edifici per

pisos planta plantes, com gairebé sudoku un, a a del és la la Percebe

però podria que rue rue ser Simon-Crubellier. continent continguts des-

cobrim Ho i sobre tot, amb Bartlebooth en èmfasi especial Percival, a

amant dels i i molt multimilionari peça peça posteriorment reconstruïts

separats trencaclosques.

Autor: Francesc Xavier Simarro Montané

Obra reescrita: La meva llibertat, Octavi Fullat

Un esquitx de mots i de sensacions van forjant una vida al llarg dels viat-

ges i de les coneixences amb pensadors diversos. Octavi Fullat llisca i

s’entrebanca pels camins, viu, menja i beu. Respira l’aroma dels paisat-

ges i passeja pel sexe dels àngels i d’alguna dona. Cerca en tot moment.

Observa llums i ombres. S’enamora de les paraules i d’un alfabet fenici

del segle XIII aC. Camina damunt de les runes. Recorda menús de prín-

cep i dorm en llits de seda on reposa el seu pensament. I el verb és un

perfum lliure.

paper de vidre_

! !

_

35paper de vidre_

Autor: Roger Simó

Obra reescrita: Cançó de Nadal, Charles Dickens

Scrooge va ser un malparit, antipàtic, avar, malvat i avariciós tota la seva

vida, i el cel li va fer el regal d’una nit que ja voldria qualsevol parc

d’atraccions: va veure fantasmes, va viatjar en el temps, va volar sense

l’ajuda de cap substància psicotròpica, va reviure els millors moments de

la seva joventut... Si Scrooge no hagués estat un malparit, antipàtic,

avar, malvat i avariciós tota la seva vida, hauria tingut una vellesa ben

normal, potser fins i tot avorrida... La vida és ben estranya...

Autor: Joan Soler i Jiménez

Obra reescrita: El nom de la rosa, Umberto Eco

El nom del frare blanc, de pell sense pèl, sense brill; com els ulls del frare

orb, de mirall gruixut, cola amb barreja d’aigua sense mescla; gruixut

com els oculi de vitro cum capsula, que escruten la mort invisible de

metzina negra que no deixa rastre aparent... Caputxa, lloba, cordó i

sandàlia, entre la neu blanca, que cau, que cobreix la ferida del temps

adolescent, que no cura, que corromp la fe, la carn, de vedella o de

donzella, com la poètica que no es retroba ni té nom per definir la cosa.

! !

Especial cinque aniversari`

_36

Autor: Joan Todó

Obra reescrita: A la recerca del temps perdut, Marcel Proust

De com Marcel escolta la sonata de Vinteuil i s’introdueix en l’ambient

dels Guermantes, coneix el baró de Charlus, i s’enamora de Gilberte,

i després d’Albertine, a la qual tanca a ca seua pres per la gelosia i,

havent-ho perdut tot durant la Gran Guerra, arriba a la revelació que el

temps no existeix, i que l’analogia pot procurar una existència més

plena, que seria aquella que es viu en l’art, raó per la qual decideix

escriure un llibre.

Autora: Tina Vallès

Obra reescrita: Palomar, Italo Calvino

Passats vint-i-quatre anys, segueix sent extravagant mirar el món del

terrat estant. Avui mirem de lluny, des de satèl·lits, o de prop, des de

microscopis, però entre aquests dos extrems no hi ha cap altre mirar, i

els terrats només serveixen per plantar-hi parabòliques —per mirar de

prop el que és lluny. Mirar a ull nu des del terrat és encara una excentri-

citat, i voler ser ocell, com vostè, per mirar i comprendre la crosta terres-

tre, també, senyor Palomar.

paper de vidre_

! !

_

37paper de vidre_

Autor: Pau Vidal

Obra reescrita: Diccionari General de la Llengua Catalana, Pompeu Fabra

Una veu omnipotent assegura que a l’origen fou el verb, la paraula, i tot

seguit passa a enumerar-les totes. Explica com funciona el món i les

coses, i què volen dir, i posa exemples de cada una. I com que les pa-

raules, que són virtuoses, tenen la capacitat d’ajuntar-se i de canviar de

forma i de multiplicar-se, la veu ens il·lumina i ens mostra com es com-

porten, en llibertat i en captivitat. No se’n deixa cap, i per això sabem

que hi ha un mot per a cada cosa. I al final serà la zeta.

Autora: Ester Xargay

Obra reescrita: L’Odissea, Homer

Remor d’Homer (en deu haikús destil·lats per Escil·la i Caribdis)

Xops en nau folla, en perdre port deriven, a àmfora en proa. De vi maro-

ma, cossi blavenc de càntics, pèlag de notes. Mà i paramola, timoner

orb no fermes, a ple seny toques. Trinquet per l’istme, doblant el cap on

era, al cel mitjana. Marors d’alçada, li donaven carrera, aires titànics.

Navili ebri, nauxer envinat desvia, l’eslora trempa. Colós ple d’ones,

gronxat a la desfeta, heroi d’estofa. Cordes abracen, els tripulants de

cera, sords als arpegis. De les sirenes, l’ham sonor vocalitza, xisclets har-

mònics. Cants d’emboscada, urpes englotidores, en carn d’abisme.

! !

Especial cinque aniversari`