stalinismo3
TRANSCRIPT
ÍNDEX
• Intoducció
• El XX Congrés del PCUS
• La política de Khruixtxov
• Els efectes de la desestalinització
• L’era Brejnev
Introducció
El 1953 va morir Stalin. Immediatament es va obrir a la Unió Soviètica un procés de successió complicat, ja que el dictador havia dirigit el destí soviètica de forma personal durant els vint-i-cinc anys anteriors.
El XX Congrés del PCUS (I)
• Al febrer de 1956 es va celebrar el XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Sovietica (PCUS). Es tractava del primer congrés celebrat després de la mort de Stalin i s’hi van produir sensibles transformacions en el si del socialisme.
• Va ser el successo de Stalin, Nikita Khruixtxov que per primera vegada es va atrevir a denunciar els excessos comesos pel dictador, sobretot els referits a les seues purgues i al caràcter personalista que havia adquirit la seua acció del govern
El XX Congrés del PCUS (2)
• En la sessió de cloenda del Congrés va pronunciar el seu discurs secret que va titular “Sobre el des de Stalin, en un procés que va rebre el nom de desestalinització”:– Va significar el tancament del sistema de gulags creat per Stalin
per a reprimir la dissidència interna.– Va determinar la desaparició del culte personalista de Stalin a la
Unió Soviètica.
La politica de Khruixtxov
Khruixtxov va iniciar un procés de reformes en el si de la Unió Soviètica, concentrades en les següents mesures:
-Va permetre el desenvolupament de politiques adaptades a les necessitats de cada pais, el que es coneix com vies nacionals al comunisme
-Va intentar incrementar la produccio mitjançant programes de descentralitzacio
-Va abandonar els plans quinquennals de Stalin i va fomentar l’expansio d’industries de bens de consum, en contra dels tradicionals programes centralistes
-Tambe va promoure politiques per a augmentar la produccio agricola
Els efectes de la desestalinitzacio
En conseqüencia, el proces de desestalinitzacio va tenir una serie d’efectes immediats:
-Les relacions internacionals sovietiques van entrar en una nova era, inspirada per l’estil del nou lider del PCUS
-Per als partits comunistes d’Europa Occidental el proces de desestalinitzacio va significar l’inici d’una nova politica mes independent de Moscu
-Tambe a Europa de l’Est la nova posicio de Khruixtoxv va ser interpretada com un simptoma aperturista.
L’era Brejnev (I)
Com a conseqüència, el Politburo el va destituir dels càrrecs el 1964. El seu successor va ser Leonid Brejnev, que va dirigir l’URSS fins 1982 i la política de la qual va significar una tornada a l’immobilisme i a l’ortodoxia comunista representada pels interessos de la nomenclatura. Aquesta política va tenir una serie de característiques:
L’era Brejnev (2)• Fi de les reformes economiques i tornada a l’economia planificada,
basada en els plans quinquennals de Stalin. La rigidesa del sistema va desembocar en una ineficiencia creixent:
– En dues descades, les diferencies de tecnologia i de productivitat davant dels paisos capitalistes van resultar abismals
– Les deficiencies entre la produccio i la distribucio van afavorir el creixement del mercat negre, al qual la poblacio es veia obligada a recorrer pel desproveiment.
– Enfront del creixement economic de les societats del benestar dels paisos occidentals, l’escassesa, la penuria i el desproveiment.
L’era Brejnev (3)
• Encara que no es van recuperar els metodes estalinistes, es va perseguir tota dissidencia:– En l’interior mitjançant la persecucio, empresonament o
internament en centres psiquiatrics d’elements considerats subversius.
– En els paisos satelits es va reafirmar la ferria dependencia respecte de Moscou despres de la repressio d’ Hongria de 1956
L’era Brejnev (4)
• En politica exterior, l’epoca es caracteritza per un desgel, es a dir, per un descens en la tensio en les relacions amb el bloc capitalista, per diferents motius:– El conflicte sino-sovietic– El creixent retard tecnologic– Les dificultats economiques